De lAvenc dAiguafreda a lAvenc de Bigues.

Ms de deu quilmetres de curs subterrani

Ferran Cardona - ngel de Arriba - Josep Cuenca ...(Laigua) Tarda en sortir de 24 a 26 hores, i es diu que hi havia a Bigues qui estava convingut amb el moliner de lAbanc dAiguafreda perqu els estius deixut no engegus la molinada sin en els dies que a ell li tocava laigua per regar. Maria de Bell-lloc Costums i tradicions del Valls. Any 1882

PRIMERA PART Antecedents histrics

De lAvenc a lAvenc.
Un s engolidor; laltre s brollador. Un es troba a Aiguafreda; laltre, a Bigues. Un recull les aiges de muntanya del Montseny; laltre rega les hortes del Valls. Un pren les aiges del Congost; laltre les aboca al Tenes. Per tots dos es diuen igual: lAvenc. Per a diferenciar-los, lAvenc dAiguafreda i lAvenc de Bigues. Dos fenmens separats per ms de 10 quilmetres en lnia recta, amb els imponents cingles de Bert pel mig. I, amb tot, es diuen igual: lAvenc. Casualitat?. No, no s tracta duna casualitat: la saviesa popular fa temps que relaciona ambds fenmens. La deu que neix dun forat abocant les aiges al Tenes es tinguda com la sortida de les aiges que sengoleixen a la riera de lAvenc, a Aiguafreda, poc abans de laiguabarreig amb el riu Congost. Daqu que el brollador de Bigues hagi estat batejat, des de temps immemorials, amb el nom de la riera don donaven per suposat que provenien les seves aiges.

LAvenc dAiguafreda i lAvenc de Bigues estan separats per ms de 10 km. Entre ambds fenmens, es troben els imponents cingles de Bert

I s que els nostres avantpassats sense disposar de coneixements de geologia basaven la creena de la relaci entre ambds fenmens en lobservaci secular de la natura: al dia segent de fortes pluges a la zona dAiguafreda, lAvenc de Bigues brollava crescut, encara que no hagus plogut per la contrada.

Sobre el topnim Avenc

Per als espelelegs, la similitud entre el topnim Avenc i el substantiu avenc no passa desapercebuda. Molt ms si tenim en compte que ens trobem a un indret proper a Aiguafreda on referncies antigues esmenten lexistncia dun petit avenc (s a dir, un avenc, que s diminutiu davenc), el qual engolia les aiges de la riera que qui sap si per aquest motiu - es diu de lAvenc.

El barri de lAvenc dAiguafreda. Hi podem veure laflorament de calcries del Muschelkalk inferior. Laigua de la riera de lAvenc, que fins ara ha transcorregut per terrenys pissarrosos, se su meix al poc darribar a les calcries, just davant daquestes cases.

El que si s cert, s que el topnim ja surt esmentat lany 898 en lacta de consagraci i dotaci de Sant Mart del Congost (lactual Aiguafreda de Dalt), fent referncia a un vilaret situat a lentorn de lactual barri de lAvenc dAiguafreda. Al Segle XII, el topnim es documenta a lArxiu de la Corona dArag. Tamb prendria el nom dAvenc el mol que encara avui en dia trobem en aquest indret. Tot i que originriament el topnim fa referncia a unes cases, mai no sabrem si aquestes prengueren el nom pel fet dhaver-les construt al costat dun avenc que engolia laigua de la riera. Sota la perspectiva dels espelelegs, per, resulta difcil no relacionar lorigen del topnim amb lexistncia de lengolidor. I si les lnies anteriors han intentat esbrinar lorigen del topnim a Aiguafreda, lorigen del mateix topnim a Bigues s indiscutible: la imaginaci o la saviesa popular ha relacionat lorigen del brollador de Bigues amb la prdua daigua de la riera de lAvenc. Aix, doncs, no haguessin pogut trobar un nom millor per a batejar el brollador que el nom de la riera don donaven per suposat que procedia laigua: lAvenc. Esmentarem que, en documents antics, el topnim LAvenc tamb el trobem escrit LAbanc o La Banc. Sens dubte, es tracta de diferents maneres de traslladar al paper una mateixa unitat fontica, ja que, en catal, totes tres grafies sonen exactament igual.

Les Barbotes
Proper a lAvenc de Bigues hi ha un altre fenomen prou interessant. A un centenar de metres aiges amunt de lAvenc i a laltre cant del Tenes (marge dret del riu), hi ha un aiguaneix que brolla a nivell de terra, originant una petita zona daiguamoll gaireb a tocar a la llera del riu. El barboteig creat
El mol de lAvenc. Aiges avall dell, la riera perd cabal pels engolidors existents,

per laigua que neix de manera ascendent i amb certa pressi, ha donat nom al fenomen: les Barbotes.

La connexi Congost-Tenes al Diccionari de Pascual Madoz (1845)

El Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesiones de Ultramar, escrit el 1845 i del que s autor Pascual Madoz, ja deixa constncia de lexistncia de lAvenc i les Barbotes, en fa la descripci i no dubta a esmentar la connexi subterrnia entre les conques dels rius Congost i Tenes. Concretament, en tractar lentrada Bigas, esmenta: ...le fecundiza la riera de Atenas, en la que desaguan dentro de la jurisd. varios torrentes y manantiales, entre ellos los denominados Barbotas y la Banc; brota el primero, inmediato al camino que dirige Vich, en una especie de pozo que rebosa hasta la superficie, del cual se ven salir grandes borbotones de agua, semejantes los de una caldera en estado de ebullicin, pero fria y de esquisita calidad; arroja de dos tres muelas de agua, que toda se aprovecha para el riego por medio de una acequia, y en tiempo de estraordinaria sequa, suele disminuir su caudal en una mitad; la Banc nace unos 20 pasos mas abajo, en la orilla opuesta de la riera, en una especie de caverna abierta entre las rocas; lleva comunmente una muela de agua, y esta fuente tiene al parecer relacin con la riera del Congost, pues se observa que sus aguas se aumentan i enturbian, cuando llueve por la parte en que est dicha riera.

Desprs dun llarg recorregut , laigua del curs subterrani veu per fi la llum en brollar a lAvenc de Bigues.

Maria de Bell-lloc: Costums i tradicions del Valls

Darrera el pseudnim de Maria de Bell-lloc, trobem a Maria del Pilar Maspons i Labrs (1841-1907), germana del conegut folklorista Francesc Maspons i Labrs. Com el seu germ, recoll un bon nombre de llegendes i tradicions populars. Va ser lautora de Costums i tradicions del Valls, publicat a Granollers el 1882. Entre daltres, hi recull les creences i observacions sobre els fenmens hidrogeolgics dAiguafreda i Bigues. Vegem que ens diu al respecte: En el terme de la casa Noguera hi ha dues coses notabilssimes, dues boques o deus daigua, una de les quals se sap don ve, mes laltra no. La primera s coneguda per lAbanc, per portar aigua duna riera anomenada aix en el terme dAiguafreda. Abans darribar dita riera a travessar la carretera que baixa de Vic, t dos o tres xucladors per on es fon tota laigua i surt desprs en el terme de la casa Noguera de Bigues. Tarda en sortir de 24 a 26 hores, i es diu que hi havia a Bigues qui estava convingut amb el moliner de lAbanc perque els estius deixut no engegus la molinada sin en els dies que a ell li tocava laigua per regar.

Can Noguera (Bigues). Al seu entorn es localitzen els fenmens de lAvenc i les Barbotes.

De laltre deu sen diu les Barbotes, de borbollar, perqu laigua neix a la mateixa boca de la riera, sota una roca, i fins al mig della borbollant, brotant amb abundosos grfols, que constitueixen la riquesa del pas perque sempre porten aigua. Moltes vegades amb prou feines en porta la riera i dall nixen dues o tres moles. llargues i altes muntanyes, el de les Barbotes ho ha de ser molt ms, ja que, al cap i a la fi, Aiguafreda i Bigues pertanyen a una mateixa comarca. Per el de les Barbotes ho ha de ser ms encara ja que, moltes vegades, estant el cel ser sense veures cap nvol per tot el voltant ni per dalt de les muntanyes, ha tingut una grossa avinguda i, el que s ms particular, daigua clara i transparent, per grossa que sigui lavinguda; prova certa del molt lluny que ve. I com acostuma a passar, no falten interpretacions sobre lorigen de les aiges basades en creences o llegendes populars sense cap fonament cientfic: Respecte delles en conta el poble una tradici: Diu que un dia un pastor estava pasturant el seu ramat a la muntanya de Montserrat. Menjant prop duna font li caigu el plat i la cullera de fusta amb qu menjava, i laigua els engol cap a dins. Al cap duns quants dies el plat i la cullera eixiren a les Barbotes. Per aix diu el poble que aquella aigua ve de Montserrat.

Aigua de Bigues
s ben clar, que aquest rec de Bigues proper a Can Noguera, on trobem lAvenc i les Barbotes, s un lloc ric en naixements daigua, ja que a les dues deus esmentades sha dafegir una tercera: la font de Can Noguera, dita tamb de lArgelich donat que a lany 1947 Agust Argelich, lantic masover, la va refer al lloc on la trobem actualment. Brota per ella un bon broc daigua. Maria de Bell-lloc tamb ens parla de la importncia de laigua daquest indret: Venuda casa Noguera per la Desamortitzaci, per haver pertangut a mans eclesistiques, lHospital de Vic, va ser comprada noms per dita aigua, per veure de dur-la a Barcelona. Aix s que el nou amo es pos a buscar-la, a fer pous i tirar barrinades, i mai no va trobarla, de tant fonda com deu passar. Ja en temps ms recents, a la dcada de 1960, es va obrir una planta embotelladora que aprofitava laigua de la font de Can Noguera. Laigua embotellada era venuda a Barcelona amb el nom comercial de Aigua de Bigues. El negoci dur pocs anys; es diu que va tancar per manca de rendibilitat, per b que el masover de Can Noguera ens deix entreveure que

Font de Can Noguera, adossada a lantiga planta embotelladora. Una mostra ms de la riquesa en aigua de lindret

algunes anlisis de laigua no donaven les garanties sanitries que calia exigir a un aigua embotellada comercial. A la dcada de 1950, tot lindret va ser arranjat a manera dun parc de propietat privada, per a convertir-se desprs en un parc desbarjo. Aix, ledifici de les antigues quadres de Can Noguera va ser reconvertit en bar i es construren barbacoes a laire lliure per a encendre foc. Durant uns anys, especialment a la dcada de 1970, lindret semplenava de gent que venia a passar el cap de setmana per a fer la costellada i per a banyar-se al gran toll que forma el riu Tenes, just a continuaci de lAvenc. Actualment, tot aquest parc el trobem en estat dabandonament.

Font i Sague i lexcursi de 1897

Norbert Font i Sagu, mossn i geleg, considerat el pare de lespeleologia catalana, sinteress per aquest fenomen hidrolgic i espeleolgic. I ho va fer atret per les informacions facilitades, precisament, per Francesc Maspons i Labrs, del qual hem fet referncia ms amunt. I es que la famlia Maspons i Labrs pertany a un llinatge ben arrelat a Bigues, on tenen la masia pairal de Can Maspons. Lamistat entre Font i Sagu i Francesc Maspons venia de lluny pel fet que aquest ltim va ser president honorari del Centre Excursionista de Catalunya. Aix les coses, la famlia Maspons i Labrs invit a Font i Sagu a pasar uns dies a Can Maspons i, dall, fer excursions cap a lAvenc, les Barbotes i els cingles de Bert.
Mossn Norbert Font i Sagu, ge leg i espele leg considerat el pare de lespeleologia catalana, ja sinteress pel fenomen a lany 1897

Lexcursi tingu lloc el dia 26 de juliol de 1897. Lany segent, Font i Sagu public els resultats al butllet del Centre Excursionista de Catalunya sota el ttol Excursi espeleolgica a la Banc, les Barbotes i singles de Bert. En ell trobem el detall de les exploracions, amb les observacions i deduccions cientfiques efectuades en el decurs de la visita a lAvenc de Bigues i les Barbotes. Com agrament a lhospitalitat i amistat de lamfitri, Font i Sagu dedic aquest nmero del butllet a la famlia Maspons i Labrs. Pel seu valor documental, reproduirem les lnies que fan referncia a la visita a les Barbotes i lAvenc de Bigues: Comenrem per examinar les Barbotes, prenent la temperatura de l'aigua y observant la naturalesa y disposici geolgica de les roques per on brollen. Les Barbotes augmenten o disminueixen sens que hagi plogut o hi hagi sequedat en les montanyes vehines; y ao ha sigut causa de que se les consideri procedents de paisos mes o menys llunyans, havent inventat en apoyo d'aital idea, la potica imaginaci del poble, y segons s costum en quasi totes les comarques on se presenten fenmens semblants, el cuento del pastor a qui li cauen l plat y culler de fusta en una font dels Pireneus pera reapareixer, arrastrats per aigus subterranies, a una gran distancia. Aquell dia les Barbotes ab prou feines brollaven, y ao que pochs dies abans, ab tot y la gran sequedat, anaven abundantissimes: ja donarem l'explicaci de semblant fenmen. A molt poca distancia de les Barbotes, en la mateixa riera de Tenes, se troba la Banco, font molt caudalosa Portada de Excursi y intressant per l'origen que en el pais se li atribueix, espeleolgica a la Banc , les puix s opini general que ses aiges provenen de la Barbotes i Singles de Bert, riera de la Banco, situada en la conca del Congost, publicat el 1898 per Font i Sagu prop de les cases del mateix nom d'Aiguafreda. En al Butllet del CEC (Centre Excursion ista de Catalunya) prova d'ao's diu que la font s'enterboleix a les 24 hores prximament de les avingudes que sofreix l'esmentada riera, quals aiges desapareixen en diversos xucladors que hi ha vora son lloch de confluencia ab el Congost. Aquest dato s cert, com tindrem ocasi de provar. A fi d'observar la manera corn naix l'aigua de la Banco y si hi havia algun forat o esquey practicable, en Pages y jo'ns descalrem, y ajupits, y de peus a l'aigua, ens internrem per la seva boca. Als 4 mtres escassos ja trobrem el pas interceptat, y a la llum del magnsium examinrem l'interior on nos trobavem. Forma aquest una reduhida caverna oberta en el quaternari per les avingudes de la Banco, la qual, brollant de dintre la roca viva, al trobar-se ab aquella capa de terra que li privava'l pas, l'an esgratinyant fins a formar lactual caverna. Al fons d'a questa, y per dessota una gran roca sobreposada, surt quasi tota l'aigua. Sondejrem l'escletxa per on sortia, y no trobrem ms que un metre de profunditat. La temperatura de l'aigua era exactament la mateixa que la de les Barbotes.

Les conclusions de Font i Sagu

Que tinguem constncia, lexcursi de Font i Sagu de 1897 pot ser considerada com la primera visita de caire cientfic al fenonen hidrolgic del lAvenc i les Barbotes. Dels seus raonaments cientfics, queda clar que Font i Sagu no t cap dubte en considerar que les aiges que brollen per lAvenc de Bigues procedeixen dels engolidors situats a la riera de lAvenc dAiguafreda.

La riera de lAvenc a lalada del mo l del mateix no m, poc abans de la prdua. La riera, que fa de parti entre els municip is dAiguafreda i de Tagamanent, recull les aiges de bona part del vessant occidental del Montseny

Aquesta seguretat sobre la procedncia de les aiges queda reflectida al segent pargraf, en el que fa referncia a lacord entre el moliner dAiguafreda i el de Bigues per aprofitar laigua de la molinada: Que la Banco t son origen en la riera d'Aiguafreda s induptable. Veus-aqu lo que respecte aquest punt me diu el Sr. Maspons y Labrs: s veu general de tot lo pas, aprs per experiencia propria, que tot aiguat a Aiguafreda portava a les 24 o 26 hores revinguda d'aigua a la Banco de Bigues; per manera que en anys de seca'l Moliner de can Barri de Bigues (mol de farina mes avall de casa) estava avingut ab lo moliner de la riera de la Banco d'Aiguafreda pera que en los dies convenients per aquell li deixs anar la molinada, la qual en lo dalt referit perodo de temps arribava a la Banco de Bigues y d'all a son mol de can Barri. Per la formaci de geleg i espeleleg de Font i Sagu li permet arribar a daltres conclusions fora interessants. Entre elles figura la de considerar que el trajecte subterrani de laigua t lloc a travs de fissures estretes, sense eixamplaments que puguin generar llacs. Arriba a aquesta conclusi pel relativament poc temps que laigua triga en fer tot el recorregut (24-26 hores) i pel fet que laigua surt trbola en les avingudes. Lexistncia dembassaments subterranis faria ms lenta la circulaci de laigua i, tamb, permetria la sedimentaci de les partcules en suspensi en el cas daiges trboles. Pel mateix motiu, i per lestructura geolgica de les capes a Bigues, arriba a la conclusi de que s probable que mai ning pugui recrrer el curs subterrani daigua. Pel que fa a lorigen de les Barbotes, diu que: han de tenir si nol mateix origen, un de proper al de la Banc. Per a mantenir aquesta hiptesi, Font i Sagu ha de recrrer a explicacions al nostre entendre poc fonamentades, ja que daltres evidncies fan pensar que lorigen de les Barbotes no t res a veure amb lorigen de lAvenc. Aix, les Barbotes poden augmentar de cabal i treure laigua trbola sense que lAvenc experimenti cap variaci en el seu cabal i sense que plogui per les rodalies. Per a explicar aquest cas, Font i Sagu creu que la deu de les Barbotes est alimentada per grans dipsits daigua ques buiden per un sistema de sifons.

SEGONA PART Anlisi i discussi

Les incgnites plantejades
s certa la hiptesi de que lAvenc dAiguafreda i lAvenc de Bigues estan relacionats hidrogeolgicament?. En conseqncia, hi ha un transvasament daigua del Congost cap el Tenes?. Quins fonaments cientfics recolzen aquesta hiptesi?. O, per contra, s una creena sense cap base cientfica fruit de la imaginaci popular?. Si ens atenem al que hem comentat fins ara, basat en les creences populars i en les observacions de Font i Sagu, conclourem que s certa la connexi hidrogeolgica entre lAvenc dAiguafreda i el de Bigues. Ara b, en altres fonts aquesta connexi est seriosament qestionada, quan no negada. Per exemple, a la guia que acompanya el mapa Cingles de Bert de lEditorial Alpina, edici 1976, i dins de lapartat Hidrogeologa y Espeleologa, podem llegir, referint-se a les fonts de la zona: (...) Algunas de ellas son fenmenos hidrogeolgicos interesantsimos y mal conocidos, como Les Barbotes y LAvenc de Bigues, que aparecen por una importante dislocacin entre el trisico calizo y el granito del zcalo paleozoico. Font y Sagu, admitiendo viejas tradiciones lugareas, crea que estas aguas provenian de las absorbidas en el lecho de lAvenc de Aiguafreda. Esta idea primitiva no tiene ninguna base de sustentacin geolgica, aunque no se ha estudiado nunca a fondo el problema. I si consultem edicions ms recents del mateix mapa de lEditorial Alpina, veurem que es refermen en qestionar la connexi, i fins i tot la neguen obertament. Aix, a ledici 20042005, amb dades aportades pel geleg i espeleleg Josep Maria Cervell, desprs de tractar la creena popular que relaciona lAvenc dAiguafreda amb el de Bigues, conclou: De fet lnica cosa en com que tenen ambds fenmens crstics s que semplacen en les calcries trisiques que afloren a la vall del Congost" I, daquestes calcries, en parlarem ms endavant. Qui t ra?. En aquesta segona part aportarem dades en un intent de donar resposta a les preguntes amb que siniciava.

Punt on el cabal daigua que brolla per lAvenc de Bigues safegeix al riu Tenes. Cabal destiatge.

Ferran Cardona explorant lAvenc de Bigues. H i podem veure restes evidents de formes de conducci forada.

Una coloraci per a comprovar la connexi?

Les preguntes exposades a lapartat anterior trobarien fcil resposta fent una coloraci entre ambds punts, per exemple amb fluorescena sdica. La coloraci resoldria de manera inequvoca les incgnites plantejades. Per..., sha fet aquesta coloraci?. El masover de Can Noguera afirma que s, i que el resultat fou positiu confirmant la relaci hidrogeolgica. El masover s un home que ha viscut all de tota la vida. A la dcada de 1970, ell era lencarregat del bar que servia les begudes als visitants que venien al parc desbarjo per a fer la costellada. Ens parla, no sense enyorana, daquells temps en que el parc estava ben arranjat i era un goig de veurel a vessar de gent els caps de setmana. Ara - es queixa - est en total abandonament. El masover afirma que la coloraci es va fer ja fa molt de temps, per no sap dir quan. Tampoc sap dir qui la va fer o on podem trobar informaci. Per la nostra part, ha resultat infructuosa la tasca de recerca per a obtenir alguna pista sobre la suposada coloraci. O sigui que, o b hem de donar credibilitat a les paraules del masover i donar per confirmada la relaci hidrogeolgica, o b hem de continuar amb les nostres indagacions i recerques com si la coloraci mai no shagus efectuat. Doncs b, davant daquesta disjuntiva hem optat per la segona opci. Segurament, el lector es preguntar perqu no hem fet nosaltres mateixos la coloraci. Pregunta del tot lgica a la que responem que hem estat a un no res de fer-la. Fins i tot tenint el colorant a la m. Ens ha tirat enrere el fet de que tant el Congost com el Tenes sn rius que passen per zones urbanes, per hortes, per indstries i per regadius. I, la veritat, arriscar-se a veurels baixar amb laigua de color verd fosforescent ens hagus creat algun problema amb els mossos desquadra que no hem estat disposats a assumir. Ni molt menys sens ha passat pel cap endegar la tasca burocrtica de buscar autoritzacions i permisos per a fer-la. A ms a ms..., que nassos!!: ens ho hem passat pipa fent indagacions, estudis geolgics i estudis de documentaci histrica per a aconseguir el resultat que teniu a les mans. Si, ms endavant, alg fa la coloraci, ja confirmar o no els trets aqu exposats.

Dades geogrfiques
Abans de passar a la descripci individual dambds Avencs i danalitzar els condicionants geolgics de la hipottica relaci hidrogeolgica, donarem les dades de la seva situaci geogrfica, com tamb de les distncies i dels desnivells entre els fenmens. Coordenades ED50: Avenc dAiguafreda (punt intermedi de la prdua): X = 438280 Y = 4624270 Z = 393 Avenc de Bigues: X = 434129 Y= 4614940 Z = 221 Les Barbotes: X = 434109 Y = 4615032 Z = 225 Font de Can Noguera: X = 434082 Y = 4614884 Z= 220 Distncies i desnivells: Distncia Avenc dAiguafreda Avenc de Bigues: 10.200 m Desnivell Avenc dAiguafreda Avenc de Bigues: 172 m Pendent mitj: 1,69 % (un grau sexagesimal) Cota de lAiguabarreig riera de lAvenc Congost: 384 m Desnivell prdua de lAvenc aiguabarreig: 9 m Desnivell Avenc de Bigues Barbotes: 4 m

Lengolidor de lAvenc dAiguafreda

Com hem vist a la primera part, de fora temps enrere tenim referncies de lexistncia de forats engolidors a la riera de lAvenc, que els situen aiges avall del mol homnim. Des del punt de vista espeleolgic, lAvenc dAiguafreda ja figura als primers catlegs espeleolgics que es varen fer a Catalunya. Aix, Al Catlech Espeleolgich de Catalunya, de Font i Sagu (any 1987), i en una mena dapndix que titula Fenomens hidrologichs - Llochs hont se fonen les aiges, cataloga: Aiguafreda. 280) La Banc o Abenc Vora dit poble se fonen les aiges de la riera de la Banc, anant a sortir a Bigues. Ja en temps ms recents, al Catleg Espeleolgic de Catalunya (any 1978), surt catalogat lAvenc dAiguafreda, amb dades aportades per Noel Llopis Llad en la dcada de 1940. Li atorga un recorregut de 5 metres. Defineix la cavitat com un engolidor que sobre en una

Situaci del tram de la riera de lAvenc on es produeixen les prdues de cabal

falla que posa en contacte les calcries del Muschelkalk amb les pissarres paleozoiques. s de destacar que s lnica referncia que hem trobat que atorga un recorregut a la cavitat: 5 metres. Actualment no hi ha cap engolidor visible, per si el cabal de la riera no s molt gran, observarem que aquest va minvant progressivament al llarg dun tram de riera fins a desaparixer del tot, de tal manera que no arribar aigua al ja proper aiguabarreig amb el Congost. Aquest tram de riera es troba just davant de les cases del barri aiguafredenc de lAvenc, aiges avall del mol del mateix nom. Hem de dir que pel bell mig de la riera passa la claveguera que recull les aiges residuals del barri. La construcci daquest col.lector va regirar tota la llera i ha pogut influir en la circulaci sublvia.

El cabal crtic de la riera de lAvenc

Qu s el cabal crtic? Definirem cabal crtic com aquell cabal de la riera de lAvenc per sota del qual ja no arriba aigua a laiguabarreig amb el Congost. La riera de lAvenc constitueix una de les lnies de drenatge ms importants del sector occidental del Montseny. Sempre porta aigua i, en perodes de pluja, s habitual veure que el cabal daigua que aporta al Congost en arribar a aquest s superior al propi cabal que baixa per ell. Per en perodes destiatge, cosa que ocupa bona part de lany, el cabal de la riera no s suficient per a superar el tram dels engolidors i no arriba aigua al Congost. Establir quin s aquest cabal crtic per sota del qual no arriba aigua a laiguabarreig s molt important, ja que ens donar una bona idea del volum daigua que s engolida pel subsl. Doncs b, una de les tasques que hem fet s esbrinar quin s el cabal crtic. Lestaci daforaments que hi ha a la riera mateix, situada al final del cmping, ens ha anat molt b per a fer clculs de cabal amb una precisi acceptable. Aix, i desprs de fer un seguiment de la riera i de laiguabarreig, hem arribat a la conclusi de que el cabal crtic est al voltant dels 80 litres per segon.

La riera de lAvenc just al final del tram de prdues. Aqu ja no ha arribat laigua. En primer terme, una tapa de la claveguera que transcorre pel bell mig de la riera. La seva construcci reg ir tota la llera i pot haver in flut a la circu laci sublvia.

O, si volem analitzar-lo des de laltre perspectiva: la capacitat mxima dels engolidors s de 80 litres per segon. Si per la riera baixa ms cabal, els engolidors no donen a bast i laigua els supera arribant al Congost.

Estaci daforaments de la riera de lAvenc, situada una mica aiges amunt del mo l. Ens ha perms fer mesures amb les que hem calculat el cabal crtic de la riera. s a d ir, aquell cabal per sota del qual ja no arriba aigua a laiguabarreig amb el Congost: 80 litres per segon.

LAvenc de Bigues
Localitzaci: Sortint de Bigues direcci a Sant Feliu de Codines, a cosa de 150 m ms enll de la darrera casa del poble la carretera fa un suau revolt a la dreta. Just aqu, i a lesquerra, neix un corriol entre el bosc que ben aviat ens conduir a la boca de la cavitat, ja molt a prop de la llera del Tenes en un indret on aquest fa uns bonics salts daigua per a superar la barrera calcria on sobre la cova. Descripci: s una cova activa que permet ser recorreguda al llarg de nou metres. Aix si, ens haurem de mullar fins a la cintura. Laigua sembla provenir desquerdes impenetrables. La morfologia de la cavitat presenta formes derosi evidents, amb restes de conductes de circulaci forada. Laigua que hi surt va a trobar el Tenes, per, abans, una petita resclosa desvia part del cabal cap a una segona coveta que travessa un pany de roca; a laltre banda, laigua s canalitzada, suposem que per a regar horts vens.

Situaci de lAvenc de Bigues, les Barbotes i la Font de Can Noguera

Rgim hdric: Segons el masover de Can Noguera, lAvenc sempre treu aigua. Recorda que en una poca de gran sequera la cova noms treia un fil daigua, per seca del tot no lha vist mai. Quan brolla crescut les aiges sn trboles pel sediment en suspensi que porta, per recobra la transparncia quan el cabal minva. La creena popular afirma que el cabal augmenta al dia segent de ploure per la zona dAiguafreda, encara que a Bigues no hagi plogut. En el curt perode de temps en qu hem fet seguiments de cabals no sens ha presentat locasi per a confirmar dita creena, per si poden afirmar que la cavitat brollava crescuda quan la riera de lAvenc portava cabal suficient com per arribar al Congost (>80 l/seg), i minvava progressivament a mesura que el cabal de la riera tamb ho feia. Per aix no ho podem considerar una prova concloent de res. Tampoc volem considerar una prova concloent el fet que hem observat coincidncia en la terbolncia de laigua; aix, quan la riera de lAvenc baixa trbola, lAvenc brolla trbol.

Boca de lAvenc de Bigues. Cabal destiatge.

Les Barbotes
Localitzaci: A cosa de 400 m de sortir de Bigues direcci a Sant Feliu de Codines, trobarem un trencall a lesquerra que travessa el Tenes per un pont i es dirigeix a Can Noguera per un cam paral.lel al riu. Les Barbotes es troben pocs metres abans darribar a la primera edificaci, en lespai que queda entre el cam i el riu. Descripci: Laigua brolla a pressi ascendent per diversos forats impenetrables, originant un petit aiguamoll fangs. Els cabals sajunten i tot seguit safegeixen al que porta el Tenes. Rgim hdric: Poca cosa podem afegir al que ha estat comentat ms amunt en tractar la documentaci histrica. En el perode en que hem fet seguiment de cabals, per, hem constatat que les variacions de cabal de les Barbotes no sn tan brusques com les que hem observat a lAvenc.

La relaci hidrolgica Barbotes-Avenc de Bigues

Una qesti interessant a resoldre s si les Barbotes i lAvenc estan relacionats hidrogeolgicament, o b sn aparells emissors del tot independents. Malgrat la proximitat dambds fenmens, separats per un centenar de metres, creiem que hi ha prou arguments com per a considerar-los del tot independents. Nexposarem alguns: LAvenc brolla al marge esquerre del Tenes, mentre que les Barbotes ho fa al marge dret. La riquesa en naixements daigua de lindret est determinat per condicionats geolgics i topogrfics que obliguen les aiges subterrnies a sorgir justament aqu, tant les que provenen del vessant oriental com les de loccidental. s lgic pensar que ambdues procedncies han de tenir aparells emissors independents, situats a banda i banda de la llera. Les Barbotes es troben a una cota 4 m superior a la de lAvenc. Tot i aix, les Barbotes brollen sota una pressi hidrosttica evident, mentre que lAvenc ho fa en circulaci lliure, sense prejudici del rgim de circulaci que pugui tenir cova endins. Si fossin dos aparells emissors connectats, molt abans que lAvenc arribs al cabal destiatge les Barbotes deixarien de brollar. Per no s el cas. Aix vol dir que les Barbotes no actuen a manera de trop plein de lAvenc.

De les nostres observacions, dels comentaris dels naturals de la zona i de la documentaci analitzada, es desprn que ambdues surgncies tenen rgims de cabal independents. Aix, lAvenc pot augmentar el seu cabal sense que ho facin les Barbotes, o a linrevs. I, en qualsevol cas, lAvenc t un rgim relativament torrencial (crescudes rpides per a desprs minvar duna manera tamb rpida) mentre que les Barbotes, no semblen tenir fluctuacions de cabal tan brusques.

En conseqncia, pensem que ambds brolladors no solament no tenen cap connexi sin que, a ms a ms, les aiges procedeixen drees diferents i allunyades entre si.

Entrant a lAvenc de Bigues

Els condicionants geolgics

Analitzarem els aspectes geolgics, primer identificant els factors que han condicionat lexistncia dengolidors a Aiguafreda i de brolladors a Bigues, per passar tot seguit a analitzar la continutat geolgica entre ambds punts amb la finalitat de recavar arguments, a favor o en contra, que puguin justificar o no lexistncia duna hipottica connexi hidrogeolgica entre ells. Condicionants geolgics a lAvenc dAiguafreda) La riera de lAvenc transcorre gaireb tota ella entre materials paleozoics (fonamentalment de tipus pissarrs). Al seu tram final, just en arribar a lalada del barri de lAvenc, troba les calcries trisiques del Muschelkalk inferior. s just aqu on se situen les prdues de cabal de la riera. Laigua se sumeix en les calcries, visiblement fracturades per una xarxa de diclasis. A ms a ms, lexistncia dunes falles de certa importncia, gaireb perpendiculars a la riera, confereix a lindret una certa complexitat tectnica. Condicionants geolgics a lAvenc de Bigues A Bigues trobem un encavalcament del granit sobre els materials del Trisic (Buntsandstein i Muschelkalk). El contacte passa a poca distncia de lindret on es troba lAvenc, complicant localment lestructura. LAvenc brolla en una barra de calcries del Muschelkalk inferior, ben visible al paisatge, que el riu travessa tot originant uns bonics tolls i salts daigua. Aquest privilegiat indret constitueix el punt topogrficament ms baix de tot laflorament calcari i, en

conseqncia, el punt que les aiges crstiques que hi circulen tendeixen a buscar per a sorgir. La continutat geolgica entre ambds Avenc Entrem aqu en un punt clau de lanlisi i discussi que ens permetr arribar a conclusions sobre si s geolgicament possible la connexi de lAvenc dAiguafeda amb el de Bigues. O si, per contra, hi ha barreres geolgiques que la facin descartable de totes totes. Hem vist que tant lengolidor com el brollador es troben en el mateix material: les calc ries del Muschelkalk inferior. Hem vist, tamb, que ambds punts es troben a llocs de certa complexitat tectnica. Per en el territori situat entre ambds punts la tranquil.litat tectnica simposa: la podem observar al tall geolgic que aqu presentem i la podem resumir als punts segents: La caracterstica estructural ms destacable s un lleu basculament general de tota la zona. Les capes presenten cabussaments suaus (de lordre dels 3-5 graus) cap lOest o Noroest. Fora daix, no hi ha cap falla, plegament o alteraci estratigrfica que trenqui la continutat o el pendent de les capes. Les calcries del Muschelkalk inferior, per les que hipotticament ha de transcrrer el curs subterrani, es recolzen sobre els materials del Buntsandstein, que sn del tot impermeables (gresos i argiles vermelles). Tamb ho sn els materials que hi ha damunt les calcries (Muschelkalk mig).

Per tot aix, existeix continutat geolgica entre ambds Avencs. A ms a ms, els materials impermeables sobre els que descansen les calcries constitueixen un nivell de base crstic que laigua no pot sobrepassar. Daquesta manera, laigua que ha penetrat a les calcries ha de circular a travs delles i no pot sortir a lexterior si no s a travs de brolladors situats en la mateixa capa calcria. Podem concloure, doncs, que no hi ha cap barrera geolgica que impedeixi que laigua que entra per lAvenc dAiguafreda pugui sortir per lAvenc de Bigues. s ms, el pendent de les capes i lexistncia de materials impermeables infrajacents faciliten la circulaci de laigua entre ambds punts.

Tall geolgic esquemtic entre lAvenc de Bigues I lAvenc dAiguafreda. Es pot observar la simp licitat de lestructura, la continutat geolgica de les calcries i labsncia de barreres geolg iques que dificultin la progressi de lhipottic curs subterran i.

Els condicionants orogrfics: La superaci del Congost

Vist que no hi existeixen barreres geolgiques, analitzarem els possibles obstacles orogrfics que siguin susceptibles de trencar la continutat de lhipottic curs subterrani. De lobservaci del relleu i de la ubicaci tridimensional de la capa calcria en el context orogrfic, s desprn que noms pot haver un possible obstacle: el riu Congost. Si el curs subterrani existeix, aquest ha de superar el Congost passant per sota dell. Si analitzem les cotes, veurem que tan sols hi ha 9 m de desnivell entre lengolidor de lAvenc i laiguabarreig de la riera amb el Congost. A poc que laigua engolida agafi fondria superar fcilment aquest desnivell. Si suposem que el curs subterrani no supera el Congost, aix implica que ha de brollar en ell. Per el tram de riu on ho pot fer est acotat per la geologia. Aix, a un quilmetre aiges avall de laiguabarreig, just a la corba de la Fontmolsa, el riu entra als nivells impermeables del Buntsandstein. Dit daltra manera, de brollar al Congost, ho haur de fer necessriament en aquest tram dun quilmetre. I es dna el cas que en ell no es coneix cap surgncia, tret duna font de muntanya (Font de la Fontmolsa), avui desapareguda en construir lautovia, el cabal de la qual no justificava, ni de lluny, el cabal engolit a lAvenc. No sembla probable una alimentaci sublvia del Congost, ja que no passaria desapercebut laugment de cabal en el riu. I, pel tipus de terreny, s del tot descartable que laigua engolida nodreixi cap aqfer. O sigui, que tot apunta a que el curs subterrani passa per sota del Congost. Superat aquest, no hi ha obstacle - ni geolgic ni orogrfic - que impedeixi la continutat del curs. Laigua que circula per la capa calcria buscar el punt topogrficament ms baix daquesta per a sorgir. Justament, en el punt topogrficament ms baix de laflorament calcari es troba lAvenc de Bigues.

A lesquerra: Tram de la riera de Avenc on es produeixen les prdues, ja amb el cabal molt minvat. Laigua que h i veiem no arribar al Congost. Arribar al Tenes? A la dreta: El mateix indret desprs duna forta pluja. Obviament, laigua arribar al Congost. La riera de lAvenc t un rgim torrencial. Quan va crescuda, aporta al Congost un cabal superior al que baixa per ell.

Anlisis sedimentolgiques
Hem pres mostres de sediments de lAvenc de Bigues per tal danalitzar-los i poder obtenir informaci sobre la seva procedncia. A tal fi, els hem comparat amb els sediments de granulometria similar del Tenes, de la riera de lAvenc i de les Barbotes. Lanlisi dels sediments ha consistit, duna banda, en lexamen ptic amb lent de 10 augments i, duna altra, a sotmetrels a lacci dun cid per tal de comprovar la fracci calcria que contenen. Pensem que els resultats aporten unes dades prou interessants. El sediment de lAvenc de Bigues, recollit del fons de la galeria inundada, est composat principalment de llims i de sorres de granulometria fina a mitja. Lobservaci amb lent de les fraccions ms gruixudes deixa veure grans de pissarra i, en conseqncia, paleozoics. Lanlisi amb cid aporta dades que, si ms no, donen que pensar: Lacci de lcid clorhdric sobre el sediment de lAvenc de Bigues no produeix efervescncia, indicant una mancana de component carbonatada. Lacci de lcid sobre el sediment de la riera de lAvenc, tampoc produeix efervescncia, com era desperar ja que tota ella, fins que arriba a lengolidor, transcorre pel Paleozoic (materials silicatats). Per contra, lacci de lcid sobre les sorres de la llera del Tenes produeix forta efervescncia, indicant una important fracci carbonatada. I el mateix podem dir de les sorres agafades de les Barbotes, que tamb tenen component calcria.

Daix es desprn que la composici dels sediments de lAvenc de Bigues presenta similituds amb els de la riera de lAvenc dAiguafreda, aportant un argument ms a favor de la hipottica connexi entre ambds punts.

CONCLUSIONS
Deixant de banda que noms una coloraci pot confirmar duna manera inequvoca la connexi hidrogeolgica entre lAvenc dAiguafreda i el de Bigues, el que si s cert s que hi ha prou arguments que apunten a que la connexi, ms enll de creences populars, t visos de realitat. Si ms no, i malgrat la distncia, no hi ha cap barrera geolgica ni orogrfica que ho impedeixi. La continutat geolgica, el pendent de les capes i les lleis de la hidrogeologia crstica semblen coincidir per a conduir les aiges engolides a la riera de lAvenc cap el punt ms baix de laflorament calcari: la llera del Tenes. Els arguments exposats en aquest article aporten dades que complementen la saviesa popular, que sense coneixements de geologia i basant-se en observacions seculars de la natura - de sempre ha relacionat ambds fenmens fins al punt de donar-los el mateix nom: lAvenc.

Aclariment final
Aprofitant el present article, i a fi devitar futures confusions, volem fer laclariment segent: Al nmero 24 de Cavernes, pgina 70, surt publicada la fitxa duna cova anomenada Avenc, duns 40 m de recorregut, que situen a Aiguafreda. La fitxa presenta la topografia sense afegir gaires ms dades. Doncs b, lesmentada cavitat s en realitat una mina situada a la riera del Pujol (nom que rep la riera de lAvenc en el seu tram superior), ja dintre del terme municipal del Brull.

BIBLIOGRAFIA
Bell-lloc, Maria de (1882).- Costums i tradicions del Valls. Granollers. (Reprodut al llibre Llegendes de Sant Miquel del Fai, Editorials del Brau, Girona 1993). Borras, J.; Miarro, J.M.; Talavera, F. (1978).- Catleg Espeleolgic de Catalunya. Volum 6. Ed. Polglota. Barcelona. Editorial Alpina.- Mapa i guia Cingles de Bert. Diferents edicions. Font i Sagu, N. (1897).- Catalech Espeleolgich de Catalunya. Butll. CEC (24-26-26-2729-31-32-33-35) Font i Sagu, N. (1898).- Excursi espeleolgica a la Banc, les Barbotes i Singles de Bert. Butll. CEC (41): 165-168 (42): 184-186 (43): 194-205. IGME (1976).- Mapa geolgico de Espaa. Serie 1:50.000. Hoja 364 La Garriga. Madrid. Madoz, P. (1845).- Diccionario geogrfico-estadstico-histrico de Espaa y sus posesiones de Ultramar. Madrid.