Professional Documents
Culture Documents
ALZHEIMER
v·..~ r.
¢ Ajuntament de Valls - Casa Caritat 'K.
Ctra. del Pia 37 A, 43800 Valls - telf 977 61 20 10, fax. 977602364
casacarita@valls.cat - www.casacaritat.cat
INDEX
-PRESENT ACID : , 1
-INTRO DDCI 6 ~ 3
-DESCUBRIMENT DE LA MALALTIA D' ALZHEIJvfER I EL SEU
DESENVOLUP AJ\1ENT HISTORIA DE LA MALALTtA ~ .4
-CANVIS QUE FA LA PERSONA AL DETECT AR AL ALZHEIMER 5
-TRATA ELS SINTOMAS I CARTA DE UNA PERSONA QUAND
A LA SEVA MARE LI DETECTEN LA MALAl TIA DE
L' ALZHEIMER ; 6
-COMPORTAJ\1ENT I UNA PERSO~A QUE DEIvIANA AJUDA .
DESESPERADA PERQuE LA SEVA PARELLA LI DETECTEN
LA MALAL TlA ;..•.............................. 7
-DIAGNOSTIC DE LA MALALTIA I TROBAR UN rvIETGE DE
CONFIAN<;A ~ 8
-HISTORIA DE UNA SENYORA QUE LI VAN DIAGNOSTICAR
L' ALZHEIMER : 9;10,11
-LA MORT DEALOIS ALZHEIMER I ELS DEU SINTOMAS DE LA
MALAL TfA , 12
-LA SEXUALITAT DAVANT DE AQUESTA MALALTfA : ;13 .
-BIBLI OGRAFIA 14
-COND ICI ON'S QUE S'HA TRET 15
PRESENTACIO
Aquest modul resumeix el que es la malaltia de l' alzheimer, els sintomas, las
fases per on se desoilvolupa la malaltia dia a dia.
Hem transmetre la importancia de tracatar-les amb respecte i atenci6.
Esperem aportar, junatament amb professorat i els textos d'ampliaci6, una
serie de conoxements basics que permetin al futur cuidador afrontar la seva
tasca amb eficacia i professionalitat creiem que coneixer i aplicar les
recomanacions corresponents contribueix fl millorar una mica la seva vida fins
el final d' ella.
Aquet any es compleix un segle des de que,aquesta greu malaltia, neurodegenerativa
Va ser descrita,per el metge ALOIS ALZHEIMER" va neixer en Alemanya.
En 1854 ,fill, d' una familia catolica i acomodada, El seu p~a , treballava amb
notari i consultor legal. ALOIS ALZHEIMER va iniciar els estudis de medicina a
Berlin en 1-883,i va continuar i graduar~se, quatre anys despres~ amb Una tesis
docto.ral-, 'sobra les gUmdules de cenimen de lesoYdes.
. ,
Van publicar diverses trebaJles sobra I' aterosclerosis cerebral, En 1894 es va casar
.amb una vidua d' origenjueu ,que possela una gran fortuna .. Ivan tindre tresfills , la
dona va mori ,en 1902 ii' fortuna Ii permetria dedicar-se A la investigaci6 , un any
despres, de la mort de la seva dona, KRAEPELIN " un conegut psiquiatra alemany
va ser nomenat a Munic i liva oferir La playa de cap de laboratoii i de anatomia
patologica .
Al 1909 va descriure una nova malaltia, que prooUia perdua de memoria desorientaci6
, aHucinacions , i fnlalment mort.L' malaltia va ser diagnosticada per propera vagada)
en una dona de 51 anys ,Es deia Augusta b, que hi havia ingressat en 1901 en '
l'hospital de Frankfurt A causa de un quadrecliriic , caracteritzat per lill deliri d'
gelosia,Seguit d' una rapidesa perdua de memoria ,acompanyada d' al·lucinacions
De~orientaci6 temporoespaCial , paranoia ,alteracions de la conducta i un gran trastom
Del llenguatge .
La pacient va mo~ir per unainfecci6deguda ales feTides que lihi haviem aparegutper
estar immobilitzada durant molt temps en eillit. i una infecci6 pulmonar·.
. • I'
El cervell de la dona va ser estudiat per Al~heimer , que va trobar un nom disminult
De neuronesen el cortex cerebral. Amb cUmuls neufofibril'les en el citoplasma
De les neurones , Kraepelin , va continuar, els estudis d' Alzheimer , i al 1910
Va demostrar que aquella "rara" malaltia hi havia desctit Alzheimer.Que hi ~ra
, frequent d' demencia,Al segon cas s'e va descrit peLel doctor Alzheimer ,en data 1911,
tambe apareixen una Revisi6 publicada per Salomo Carter Fuller ~ America ,que hi
havia rotat durant molts anys amb Alzheimer en Alemanya.La revisi6 enclosa a 13
pacients amb demencia, i en edats ri1itja ,d' 50 anys .L' seva rnalaltia es va prolonga
durant 7 anys. El doctor Alzheimer va ser nombrat fins 1912 ,pr:ofessor ordinari d'
psiquiatria i director d' la clinica'de la universitat de Breslao . '
L'A1zheimer es una ma1altia neurodegenerativa que es manifesta com deterioraci6
cognitiva i trastoms conductua1s . Es caracteritza en la seva forma tipica "
Per una perdua progressiva de 1a memoria i d'altres capacitats mentals, a mesures que
les ceHules s'atrofien. Lartia1altia sol tenir una durada mitja aproximad<:\.de 10 a 12
anys, encara que aixo pot variar molt d'un pacient a un alire. E1 dia inte~nacionai del
Alzheimer'se ce1ebra e121'desetembre, data triada per la OMS i La Federaci6
Intemacional de Alzheimer. '
, . I
ELS SINTOMAS
Introducci6: Avui en dia n'hi ha cura para el alzheimer i ninguna manera de detendre la,
mort d~ las cel·lules cerebrals. Pero tratamentamb i sense medicaments poden ayudar amb
el s sintomas cognitius i de comportament.
Els sintomas cognitius :Mes cornu del mal de alzheimer sonels que afecten la memoria, la
conciencia, ellenguatge, el judici i altres procesos del pensament.
Eis sintom as relacionats 3mb el comportament: tambe se exhibiesen en moles individuus
que padeixen del alzheimer. En las estapas tempranes, es posible que les persones
experimenten canvis en la personalita tals com iuitabilidad , ansietat 0 depresi6. En etapes
tardies, e1s individuus poden tindre problemes per dormir, tenen impulsos deambulatoris;
agitaci6 (agresi6 fisic 0 verbal, angustia emocional en general, impaciencia, pasear-se de
un costat l'altre , trencar paper, crida) creencies falses, 0 alucinacions (vegent, sentint 0
senti cosas que po existiesen.
Debut a que las persones amb alzheimer gradualmente perdent la habilitat de comunicarse,
es important comprobar la seva comoditat i anticipar els seus desiijos regularment.
EN BUSCi\D'AJUDA
Si algli es responsable de que la gent com nosaltres han fet una guia de seguiment
farcoterapeutic per la enfermetat de alzhei.nl.er, aquest es Joan. Joan es el esp6s de Teresa una
pacient amb alzheimer que en un momenta donat, va acudir a la nostra farmacia en busca
d'ajuda i nosaltres no Ii van poguer donar. Mes que re perque no sabiem com.
Teniem mil excuses per continuar la nostra ignorancia, com que les demencies no n'hi ha que
les entengui que si per nosaltres arriba a coneixer aquesta enfermetat ha sigue dificil, per els
pacients i als seus familiars que ademes conviuen amb ella, 10es molt mes ...
Aquesta guia pretefii ser una eIne util per que el farmaceutic coneix els aspectos
fundamentals de la enfermetat de el alzheimer dels seus problemes de salut i de1s
medicaments indicats per aquests problemes de salut, per aixi:
1. Realitzen intervencions farmaceutiques de calitat, utils pels pacients que facilitin el treball
al reste de1s profesionals de salut.
2. Acompanya als familiars i cuidadors de aquests pacients en la progresi6 de aquesta
enfermetat.
Amb aquesta guia hem volgut donar una visi6 redulda de un tratat per el alzheimer, solamente
hem pretengut acercar aquesta patologia al nostre entom, entendre com un problema global
que necesita un abordatge global, en el que el farmaceutic te molt que aportar. Esperem que
els postres pacients, amb el poc que sabem, trobin alguna resposta a la seves preguntes 0 als
menys un altra bray en e1que recolyar-se a 10 llarg de aquest recorregut. Nostres vides se
podrian comparar en la forma en que evoluciona un dia. De matinada, la feble llum
pronostica una jomada plena de sensacions, per6 encara estern masa rodejats amb la calma de
la nit perque els sentits siguin suficients agils. AI mitjdia es el moment de la mes intensa, del
maxim esplendor, de la vellessa. Mes serena la tarde va portar-nos poc a poc i sense excesos
fins afosqueis, i de aquesta manera pausada i amb el cansament i la sabiduria adquirida durant
el dia, nos fara arriba fins a la nit.
JORDIPENA-CASANOVA
neur6loeg
DIAGNOSTIC DE LA ENFERMETAT DE L' ALZHEIlIIER
De vegades la gent amb perdua de memoria severa 0 aquelles amb sintomes del alzheimer no
se donat del problema. Per 10 mateix, tambe podeu resistir en buscar ajuda. Els sintomas
podeu ser obvis pei els familiars 0 els amics de la persona afectada'.
TROBAR UN METGE DE CONFIANZA
El primer cas a trobar un mete de confianza. La oficina local del alzheimer's assoqiatron Ii
poden ajudar a Iocalitzar un mete adecuat.
Els metges casi sempre poden determinar que una persona te la demencia, pero a vegades es
dificH determinar la causa exacta.
Moltes persones consulten al mete particular primer. Els metges generals sobint supervisan el
proces de diagnosis. En molts casos, el metge poden enviar al pacient a un especialista com:
Un neuroleg, un psiquiatre, un sicoleg. Un metge calificat poden diagnosticar el alzheimer-
amb un 90% de certeza.
• Els passos del diagnostic.
• Quan el diagnostic es alzheimer.
• Altres tipus de demencia.
• "Que Ii pasa al avi?
HISTORIA DE UNA SENYORA QUE LI VAN DIAGNOSTICAR
L' ALZHEIMER
A la senyora Auguste Deter la van ingresar en el sanatori Municipal per Dements i Epileptics
de Frankfurt en 1901, ala edad de 51 anys. Er~ un centre de investigaci6 de prestigi en aquella
epoca el doctor Alois Alzheirp.er era un dels metges de plantilla en aquell moment investigaba
junt a Franz Nissi la patologia del sistema nervios i junts arribaban a publicar una obra en sis
volumuns titulada Estudis Histologies i Patologics de la dosca cerebral.
Auguste habia perdut la capacitat de cuidar de si mateixa i quand la van ingresar, sufria
desorientaci6 falta de memoria, dificultat per leixi i escriure, paranoIa e incompetencia
psicosocial, que per aix6 era la difinici6 legal de demencia. Els sintomas foren empixoran
gradualment, fins obtenir alucinacions i perdua de altres funcions mentals. Fos diagnosticada
de demencia presenil, pef la seva edat. Avui habia sigut diagnosticada amb la enfermetat de
alzheim(if, molt haviat la seva aparici6 (que solt passar abans dels 65 anys).
En las notes del doctor Alzheimer, es legeix que el comportament de Auguste e~taba tan
alterat que era "imposible examinarla" no obstant, no va dixa visitar inc1us en la fase mes
avanyada de la seva enfermetat. En un especial publicat en "The Laucet" per el centanari de
la enfermetat de Alzheimer, fa uns mesos, varis especialistes destacan la valiosa llavor
humanitaria del metge, que "esta en perill de desapareixe" perque cada vegada se tendeix a
tenir menys contacte amb el pacient.
Am les seves notes, Alzheimer escriu : " se senta aillit amb una expressi6 desamparada".
-l,Cmil es el seu nom?
-Auguste
-l,CmU es el nom del seu mant ?
-Auguste
-l,El seu marit?
- Ah el seu marit
Mira, com si no comprenguesim la pregunta.
-l,Esm casada?
Si, si , Auguste Deter
(...)
Menja coliflor i porco Cuand Ii pregubto que ha menjat, contesta que espinacs.
Quand esta mastegant carn i si Ii pregunta, que esta fent contesta "patatas i rabans".
(....)
Quand Ii demano que escrigui Auguste Deter ella escriu Senyora i se Ii olvida el reste. Es
necesari repetir cada paraula.
Auguste va morl en 1906, quand el metge Alzheimer esta treballant en Munich, en Ia "Real
c1inica Psiquiatrica". Ir6nicamente, no va morir a causa de la seva enfermetat
neurodegenerativa, sino els problemes derivats de permaneixer inmovilizada en eillit durant
molt temps. Al asabantar-se de la seva mort, Alzheimer va ~emanar al seu anterior jefe, el
doctor Sioli, que Ii diseixi al hospital de Auguste i el seu cervell.
EI va estudia i va descubri que el seu c6rtex cerebral era mes prim de 10 normal. Tambe troba
altres anormalidades : plaques senils, mes estructures que se habien vist abans en el cervel1s
dels avis, i els anomenats ovillos neurofibilars.
En 1907, un any despres de la mort d' Auguste, Alzheimer descubri el cas a los psiquiatras
reunits en un congres en Tiibingen. La seva conferencia es va titula "Sobre una enfermetat
especifica de la c10sca cerebral". Poc despres al seu jefe en la c1inica de Munich, Emil
kraepelin, a que se deu la c1asificaci6 actual de la psicosis va decidir enc10ure Ia descripci6
dels sintomas d' Auguste Deter en la octava edici6 dels seu llibre psiquiatre, publicat en 1910.
Per sorpresa d' Alzheimer ide altres especialistes, Kraepelin el va bat((ja com "Malaltia
d' Alzheimer"dons no fou el primer en descriu-Ia. Ja se habia parlat a ella abans Oskar
Fischer, Francesco Bonfiglio i Graetano Perusini.
Alzheimer era un home modest i mai va dir que ell va descubri la malaltia. Se creu que va
ser cosa de Kraepelin, qUy va exagera la novetat de la malaltia per donar prestigi al seu
centre i seguir reven becas d'investigaci6. Alzheimer moo als 51 anys, cinc anys despres de
la publicaci6n dell1ibre de Kraepelin.
6-Dificultats en realizar tareas mentals. Una persona que sufreix d' Alzheimer pot conftmdir-
se facilment al pensar en coses abstractes. Es posible que se olvidi completamente del
significat dels numeros 0 com g'utilitzan.
7-Colocaci6 d'objectes fora de lloc. Una persona que padeix d'alzheimer pot guardar coses en
Hocs pocs comuns: la planxa en el refrigerador 0 un rellotge en la sucrera.
"Oue es normal? Perdre les claus 0 la billetera temporalmente.
8-Canvis d' humor 0 comportament. Una persona amb alzheimer presenta canvis repentins de
humor (de felicitat 0 enoix, per exemple) sense ra6 aparent.
"Oue es normal? Sentis trist 0 de humor variable de vegada en quando
9-canvi$ de personalitat. Las persones amb demencia poden presentar canvis dnistics en la
personalitat. Poden arribar a estar molt confusos, desconfiats, temerosos 0 dependre molt de
un membre de la familia.
"Oue es normal? Amb I'edat, tots presentem petits canvis en la personalitat.
lO-Perdua de iniciativa. Una persona amb l'enfermetat d 'alzheimer pot tomar molt pasiva,
sentar-se davant del televisor per hores i hores, dunnint mes del normal, negar-se fer les seves
activitats cotidianas.
lOue es normal? A vegades cansar-se de les tarees i les obligacions socials 0 de negocis.
SEXUALITAT:
Tothom necesitem amor, carinyo, comprensi6 aquesta
necesitat es molt important per les persones d' Alzheimer, i
cuidadors:
L' malaltia d' Alzheimer afecta a la gent en varies formes.
Unes persones podrian tindre un grant interes en el sexe
mentres que altres no, entre als canvis en la sexualitat de la
gent amb la malaltia, d'alzheimer s'inclouen las segiients:
" Ventricle /
Language
.I:cl~~rYI IMcmo~l·
I\lr\rm~1
(
lagrima de luz
eSte momento duro unos minutos, fue a las· Ires· de Ia t;••.~, fuego del arfnuerzo. estas
imagenes fueron duras, porque son una rnetafora del mundo de mi abuela, velado el Par abuela
alzheimer . . famiiia
iard€
sombra
Explorar. L.ugar2s! U:tirnqs f' dias I Este mes ! Las etiquetas mas populares ~Creat~ve Commons i 8U'Sv3f
Ayuda Norrnas'de ·ra comUflidad ! 8 fore de ay~d8 j Pregunt3s fre:L;s,nfe-s i Mapa eel s;tc 1 Ayuda p-0:- ~rreD E?:sct 6nlCQ
r
L 'ALZHEIMER
NURIA DOMINGO
AMPARO LOPEZ .
Presentaci6 .' pagina 4
Conclusions : pagina 17
Poesia pagina 18
" Guidar es una de fas experiencies mes dignes i
mereixedores de reconeixement per part de fa societat "
GRACIES
Les malalties avancen van perden la capacitat de pensa, de recordar, de
comprendre i de prendre les decisions mes comuns, de fa vida quotidiana com vestir-
se, allmentar-se banyar-se arreglar~se i que es perden en I'espai i el temps.
Les alteracions del cervell tenen afectes fisics que fan minvar gradualment la
capacitat de les persones' cada vagada tenen mes' dificultat per· tenir cura d'ells
mateixos, depenen totalment de les persones que cuiden. I
EI benestar dels malalts depE'm com se els cuida de I'entorn de les seves
necessitats, amb de mantenir els malalts amb condicions 6ptimes per una vida mes
confortable, em fet unes recomanacions que poden dur a practicar a domicili de les
persones afectades.
La malaltia de Alzheimer es una malaltia neurodegenerativa, es el tipus de
dem€mcia frequent del envelliment i un gran problema de SalutPublica. Alois
Alzheimer va descobrir aquesta malaltia ef 1907 basades en les dades cliniques d'una
dona que va morir als 55 anys despres de patir una demencia progressiva.
Una noticia publicada en febrer del ri1ateix any, diu que les pla,ques del
Alzheimer es podem formar en un sol dia. Aquest estudianota que el mal neuronal
relacionat es don~ poc despres. Segons 'els ultimes informes, aquesta malaltia es
forma molt mes rapida del que era previst. Quan se formen les plaques el,mal es molt
evident, casi de manera immediata.
Comenten tambe que aquesta es una gran trobada que te gran' valor i
importancia per el desenvolupament dels tractaments per la malaltia del Alzheimer.
Reforcen la idea de que atacar les placa Amiloidea ajuda les cel-lules nervioses.
3. Fase de gran dependencia: les ajudes han d'estar dirigides els malalts
buscant-Ies ·Ia maxima comoditat. Tenim que aprendre a comunicar-se
amb ells i fer entendre amb gestos.
EI Alzheimer si es diagnosticat a temps es pot pal· liar. EI seu avam;, amb una
atenci6,' especialitzada, exercicis i terapia.
.La perdua de memoria, amagar els descuits, els canvis d'humor, es yan fent
frequents. Quan s'aprecien aquests, hem de preocupar-nos per saber que provoca el
canvi. Normalment aquestes reaccions s6n la forma en que el malalt expressa les
pors, angoixes davant un fet, 0 un simple gest que no pot entendre. Una pregurita;' un
soroll, el no reconeixer j el oblit, pot ser la ra6 d'aquest canvi d'humor. Front aquesta
situaci6 hem tractar':'los amb amor, agafar les mans don ant suport i afecte transmetent-
105 seguretat i protecci6. .
S'han de considerar com "nens" per tant no hem d'intentar raonar amb ells
insistint perque, si .ho fem nomes aconseguirem augmentar la 'seva confusi6 i
empipada. Normalment aquests pacients repeteixen les mateixes preguntes i actes.
Ho fan perque es aquesta la manera d'afirmar-se i estar a la realitat. Quan tenen
interes en una questi6 es necessari respondre a seva pregunta i neguit.
)
Hi ha que motivar-Ies en tot
moment, ajudar-Ies·. con exercicis de
memoria per. trobar altres arees
cerebrals que no esten danyades per la
malaltia.
Contribuir a mantenir la
percepci6, l'atenci6, aprenentatge,
l'observaci6, afavorir I'interes del malalt
per les coses, doncs aixo estern
ralentitzant la degeneraci6 neuronal.
Eis canvis per l'adaptaci6 d'entorn es inevitable. Simplificar els mobles, deixar
espai lIiure per mobilitzar-se per evitar qualsevol mena d'accident 6 rise.
Es vital organitzar a seva vida· de forma rutinari, amb exercicis, lectura, puzles
senzills, escoltar musica reconeguqa, intentar dibuixar'mobles' 6. coses que tingui en
I'espai habitual.
Recordar-li a sovint on estan els objectes que utilitza varies vegadesal dia i
posar-Ies sempre al mateix 1I0c.
Ajudar-Ios a recordar els nomS de lespersones del seu entorn amb fotografies dels
familiars, amics etc ...ja que la seva memoria visual pot tenir-Ia conservada.
Sovint els hi direm en quin dia estern, s'es la tarda, mati 6 nit. Aixi els orientem en
el temps, tambe posar-Ies calendaris a la vista i rellotges.
EI cuidador ha d'anar dient-Ii al seu pas' per les habitacions on es troba (estern
ala sala, cuina, bany, etc.) es orientar-Ios respecte I'espai.
Com prendre las. seves necessitats a mesura que augmenta la seva dem€mcia.
Acaben ambia memoria recent i remota abolides. ,,'
Identificar una determinada conducta quan demana alguna cosa. Escriure per
comprendre millor al malalt.
No intervindran mai sense donar abans I'oportunitat de fer les coses sols. Despres
d'intentar:-ho sin6 podem selles ajudara.
Tenir en compte I'esfore;' que fan per entendre'ns de les seves limitacions
capacitat.
Es necessita molta cor'nprensi6, paciemcia, tendresa, no obi idem que per sobre tot
s6n essers humans. '
Evitar tambe les distancies que possibiliten la comunicaci6 per6 que impliquen un
esfory mes gran.
Las grans distancies, fan que fa comunicaci6 esdevingui dificil tot i que perm~tin
mantenir la privacitat.
Una ubicaci6 angular permet una interacci6 confortable, aix6 se facilita pauses i
silencis menys anguniosos.
A la residencia establir grups de pacients per mitja de la distribuci6 d'espais i
mobles.
Una bona ubicaci6 de sofas, cadfres i butaques facilita la interacci6 de las
persones. En una residemcia es poden distribuir els mobles ar:nb I'objectiu de crear
particions dels grans espais. .
No conve canviar I'estil de vida que portaven abans de la malaltia, es·,tracte mes
aviat de fer-Ia mes senzilla. .
Es util adaptar I'entorn ales seves necessitats procurar una bona il-luminaci6,
eliminar els sorolls inutils que no hagin tants mobles, ni elements decoratius .,
S'estableixi una rutina diaria mes faci!o Aix6 tambe els ajudara a reduirels
periodes d'ansietat.
Poden deixar-se oberts I'aigua , el gas ,Ia nevera, sortir per la porta i no saber
com poden entrar.Cal guardar els objectes petits, tallants 0 punxants i electries, com
ara botons, agulles tisores gabinets, torradores ja que poden fer-se mal. Cal tenir cura
dels radiadors i treure els que s6n electrics ja que poden provocar cremades tots els
radiadors han d'estar fixats ales parets .Guardar els documents importants en un 1I0c
segur, cal tenir fotocopies dels documents i que els porten a la cartera, duplicaci6 de
les claus i ulleres.
Es millor deixar nomes les coses imprescindible,allavabo i sempre les coses al
mateix 1I0c,el raspall de les dents, el dentifrici, el sab6 les tovalloles,es convenient que
les aixetes tinguin dues sortides freda i calenta s'identifiquen facilment. ' ,
terra.
Agafadors de colors que els ajudin a entrar ala dutxa i a la banyera. EI terra sempre
ha d'estar sec. L'estora names s'ha de posar en el moment de sorti de la banyera 0 la
dutxa. Sempre hi ha d'haver un lIuril ences, tant de nit com de dia.
-
Cal desar en un armari tan cat la maquina d'afaitar, donar-li el moment quant
estiguem al davant. ", ' '
Cal tancar la farmaciola amb c1au 0 desar-Ia en un 1I0cfora del seu abast per
evitar que I'obrin. '
. La cuina pot se un 1I0cpie de perills. Cal estar sempre perellsi vigHar-los molt
de prop. '
Cal vigilar que no posin olles buides al foc no d,eixar el foc ences i que no es
cremin entrelJreles olles,
Cal tenir tancats amb clau tots els objectes i productes perillosos quan no es
facin servi. Quans els trastornssiguin mes evidents i els malalts puguin trencar coses,
gots, gerres setrilleres. Es util deixar obert alguns armaris i calaixos per trobar les
coses no perilloses que fan servi cad a dia, no s6n de canviar mai de 1I0c,els pot crear
,confusi6.Es molt util els dibuixos enganxats a la porta armaris de la cuina. Mentre,ells
siguin a la cuinael terra no ha d'estar mullat.
Les escaless6n un perill perque poden provocar caigudes. Han d'estar ben
iHuminades. Es recomanable anar davant d'ells quant les baixin. Gal instal'lar
passama a cada costat evitar els graons relliscosos .
-
Treure les baldes de les portes interiors per evitar que quedin tancats per dins.
Les finestres han de tenir un sistema de seguritat, cqnfonen la finestra amb la porta.
De vegades cal posar-Ios alguna limitaci6 perque no entrin en 1I0cs perillosos de la
casa. .
No es volen canviar de roba perque no recorden quants dies fa que duen, per
aix6 ala nit un cop,posar el pijama, treurem la robq bruta,i esperem que dormi per
treure-Ia'n.
\ . .
., '.
Es millor treure de I'armari el que no sigui de temporada perque tri'in la mes adequada
pel temps que fa . Obrint les finestres i comenten el temps que fa, conve deixar nomes
dues mudes de cada pe<;a. Gada vespre traurem la roba per a I'endema i els deixarem
preparada. -
Gal substituir tot el que no es sapiguen cordar botons cremalleres i cordons, les
peces dificils de posar, es millor substituir-Ies per peces mes senzilles, colis amples,
punys sense botons,una goma elastica en 1I0c'de cintur6. Tenen costum de despullar-
. se sovint,els posarem unaroba interior dificil de treuretsamarreta,mitjons,camises i
vestits cosits fins el coil.
No s6n practicament capac;os de vestir-se s61s intentarem que es posin com a
minim, les peces de la part de dalt. Si no s'aguanten assegut, els vestirem comenc;arit
per la roba de la part inferior asseguts aillit. A vegades pot ser diflcil vestir-Ios.
Hem'de ser pacients,no hem d'anar amb presses hem d'intentar que el bany
sigui per ells un, motiu de benestar. Cal respectar~los si tenen vergonya i deixarque es
treguin ells mateixos la roba interior.
Si tot alxo continuen sencer saber com fer-Io els ajudarem perque agafin
confianya,els mostrarem com corre I'aigua, els la farem to~r. Eis deixarem sempre les
coses al mateix 1I0c i no els canviarem les marques, ni els colors,les aixetes amb
colors di~erents,l'aigua calenta color vermeil, I'aigua freda de. color blau. Un cop
acabat,posar-Io en una cadira davant del mirall perque ells mateixos s'arreglin.
Per les sopes utilitzem bois, per evita que ers plats rellisquin posar unes
estovalles individuals, I'ambient ha de ser tranquil i el menjador ben il·luminat. Eis
menjars han de ser variats, al seu gust i rics en fibra, procura de que vegin prou, cal
vigilar la perdua de peu.
Perque no s'embrutin, si anem a menjar fora de casa els podem posar un
tovall6 al coil. Si tenen problemes amb els coberts els donarem d'un en un. Eis
servirem el menjar tallat a trossos petits. Amb els solids haurem d'aixafar el rnenjar
amb la forquilla, taHar la carn a trossos petits. Sia pesar de triturar-loS el menjar teneri
problemes per empassar-:-se . Cal comprovar sovint ,I'estat de la boca, i tambe la
dentadura.
, ,
Si el~ costa estar-se quiets a I'hora de menjar caldl'a que bloquegern la cadira a
la taula. Si durant el menjar s'aixequen posarem el menjar en un plat termic. $i volen
menjar continuament perque no recorden que ja ho han fet. Si persisteix la perdua de
gana conve consultar el metge.
Poden posar a la porta del lavabo,a I'alc;ada dels. ulls un dibuix d'un 'vater ben
gros. Es bo deixar la porta oberta i la Hum ences a l'habitaci6 i el passadis.
Cal revisar I'estat del peus,canviar-Ios les sabates per unes mes c6modes que
subjectin be els peus i que no tinguin tal6 i':ltentar que surtin al carrel' cada dia. Si no
han fet servi maiajudes per caminar basta 0 caminadors,els sera dificil aprendre a
utilltzar-Ies per6 car intenta'r-ho.
Les activitats han de ser senzilles, sortir a passejar mentre encara sigui
possible, mirar un album de fotografies i parlar de quant eren joves, persones
conegudes ,es util fer jDes d'associacions. Cal tenir en compte que les activitats han de
ser curtes. No es bo obligar-Ios mai a participar en les activitats, si no \/Olen jugar, cal
respectar-Ios i intentar substituir ambun I'altre joc que Ii agradi meso Cal suprimir les
activitats que no pod~n fer be i mantenir nbmes les que saben fer.
S'ha d'evitar que hagin de triar i que hagin d'aprendre coses noves; hem
d'intentar tranquiHitzar:-los i deixar que es moguin amb IIibertat.
Alimentar el nostre cervell es vital per mantenir les nostres neurones actives i aixi
evitar 0 retrassar aquestes malalties.
- . Hem de tenir clar que hi ha una serie d'activitats que prevenen la malaltia
d'Alzheimer.
• L1egir molt.
• Treballar la memoria.
• Fer exercici.
• Passejar I'aire lIiure.
• Practicar el auto control.
• Evitar I'estres.
• Activar les relacions socials.
• Alimentaci6 sana.
• Practicar empatia.
• Tenir una casa correcta, sense barreres arquitectoniques,
• I si es possible tot a planta baixa.
• Tu ets el.teu amic "Cuidat"
En un recondito rincon de mi mente .
Tembloroso ala viQa imploro
Que tus recuerdo$,conmigo queden,
Pues tus recuerdos,. conmigo queden,
Pues viendo mi dolorosa realidad
Ya no Ie teniO alamuerte,
Solo lema perdert~ en mi memoria ..
Ahora que te amo sin medida.
Ahora que· se merecen los recuerdos,
Acorralado estoy por el olvido
Que precoz corroe mi m~moria
Y despojandome va, mi preciado tesoro.
FASES I SIMPTOMES DE LA
MALALTIA
ALZHEIMER
6. POESIA
1.1NTRODUCCI6~
Les primeres dades que disposem en relaci6 a la Malaltia d'Alzheimer daten del
1902, de lIavors a en9Ci, la tecnologia i avan~osmedics ens han facilitat mes dades
sobre la seva evoluci6. Ha estat catalogada Gom a demencia, bogeria...es tractava
~ des de centres psiquiatrics i la seva evoluci6 era desconeguda.
Ara coneixem que la Malaltia es una atrofia cerebral progres$iva, bilateral i
difusa; que afecta al neocortex de les regions dels temporals,parietals i frontal. L'
evoluci6 de la malaltia es relaciona en la lesi6 i destrucci6 dels les neurones
.cerebrals afectades. Es evident que les fases i la seva simptomatologia esta IIigada a
les parts del cervell afectades.Tenint en comte que l'afectaci6 neuronal engloba el
conjunt de les funcions cognitives: memoria, coneixements, pensaments, lIenguatge,
relacions familiars i socials .....
La simptomatologia es lieu, el pacient es pot valdre per si sol per realitzar les
activitats de la vida diaria, pero no pot viure sol.
Es produeixen perdues de memoria recent. No es recorda on s'han deixat les
coses, inclus objectes de valor, s'obliden cites, encarrecs, aixetes d'aigua obertes,
foes encesos. No recorda ales persones que fa poc que ha conegut, ni aprendre a
utilitzar el funcionament dels nous electrodomestics.
Alguns pacients s6n conscients de lesdificultats que tenen, la qual cosa els hi
genera frustraci6 i ansietat.
No es aconsellable fer canvis en I'entom habitual ja que podria ser desastr6s,
com un canvi de residencia. Es podria accentuar la simptomatologia. -
En aquest periode es fa el diagnostic i la valoraci6 per iniciar el tractameht amb
alguns farmacs (experimentals),
En aquesta fase els familiars i el propi pacient es preparen per l'evoluci6 de la
malaltia: es redacten els testaments vitals, es realitzen reformes en la liar, es a dir,
preparaci6 per ales dificultats i necessitats que genera la malaltia. EI pacient
coneixera la seva patologia en funci6 de la seva disposiCi6fisica ,mental i cognitiva.
3.3 FASE INTERMIT JA DE LA MALAL TIA.
Les alteracions cognitives s6n molt obvies i ja no existeixen dubtes sobre el seu
diagnostic.
Eis simptomes s'engraven mentre la malaltia avanya, els pacients al principi
poden realitzar tasques amb certa independelncia , com anar al bany, pero
requereixen ajuda en activitats mes complexes, com fer gestions bancaries, les
comp~es .
Les alteracions neuropsicologiques s6n evidents:
MEMORIA: Deteriorament de la· memoria recent, remota, immediata, verbal,
visual,episodica i semantica.
AFAsIA: trastorns de I'esfera del lIenguatge. Dificultat per mantenir una
conversa f1uida.
APRAxiA: afecta a la memoria constructiva i 0 funcionaJ. Perdua
deteriorament del moviment intensional dels membres.
AGNOSIA: Perdua de la percepci6 de temps i de I'espai.
Aquestes alteracions s6n un perfil neuropsicologies que rep el nom de Triple A
o Triada Afasica-apraxia-agnosia.
Es produeix tambe simptomatologia conductual: es poden manifestar actituds
violentes en persones que no ho eren.
AI final d'aquesta etapa el pacient es incapay de treballar, si encara no estar
jubilat.
L'orientaci6 a la realitat es un metode de tractament de les alteracions de la
memoria. A traves de l'estimulaci6 d'aquesta, els pacients recorden les seves dades
i entorn. Se'ls organitza activitats, com agendes, cartells informatius i tota mena
d'indicacions per facilitar la seva autonomia en la vida diaria.
3.4 FASE AVANCADA I/O TERMINAL~
4. S~port i Ajuda.
AI cinema s'han fet varies peHicules sobre el tema de l'Alzheimer, "EI diario de
Noa" dir: Mark Johnson, ,Lynn Harris. USA 2004.
L'accio es situa en una residemcia d{3 nivell mas aviat alt. Un senyor visita
periodicament a una senyora que pateix la malaltia d'Alzheimer, Ii dona conversa, Ii
lIegeix un IIibre que es labiografia d'una dona. Ho fa amb tendresa i molt carinyo.
AI final de la peHfcula es descobreix que la biografia, es la de la senyqra
"Noah" i que la persona que Ii lIegeix es el seu marit, pero ella no es conscient perque
esta en una fase molt avanyada de l'Alzheimer.
Voldria ballar amb les teves tristeses
abrigar-te en les teves nits amb amor
periJ veig que no em reconeixes ja, mare
aquesta malaltia malelda que causa tant dolor
Eis cuidadors i familiars fern una gran tasca atenent a la gent gran que te
aquesta problematica amb vocaci6, paciemcia i respecte. Ells ens ho tornen amb
I'agrai"mentque expressen els seus ulls.
8.BIBLIOGRAFIA.8
-wwwinfo@alzheimer.org
-wwwalzheimer@hipocampo.org
-wwwhipocampo.org/alzheimer.asp.
,ALZHEIMER
. ( . .
,
Index
P··o.eSIa
. " aV1S.....•...........
." ~ ~ . ~ , .1
2
P.resen t aclO
'J . . ,
~ .
" "1' I'11a d e 1s ~entrments
.'P OeSla . " .3
Introducci6 ~, ~; ~ ;: ,..,'.........•.............. 4
La cura del'malalt d',Alzheimer i el seu entom familiar i
La seguretat del malalt ; ; 5
Alimentar-se : :.~ 6 .
'Vestir-~e i arr~gIar-se i banyar-se .
i,rentar-se
.
' , 7/8/9
Dorinir i descansar i anar al water(evacuar) I'O
. Estar ocupat i sentir-se util ~ ~ , I}
Distreure's i divertir-s~ , ~ .' 12,
Plans per futur ; ~ ~ ;13
Tenir ·cura d 'unmateix ..•................................................... 14
Institu.cions.~ ' ; 15
·SAD ~ ;.~ ~ 16
SA TEL ; 17
Centre de dia · ; 18
Reside.ncies ..............•....................................... : 19
Habitatges tutelars ' ; 20
.A tenciO. , d omiCI
" '1"Iarla . ............•...........................................
. 21
Recursos sanitaris , :.: : ~ 22
Centres sanitaris ; 23
PADES ' ~ 24
"Hospitals de: dia ;.; 25
Ambulancies ; ~'.'..26
Entitats del tercer sector : 27 "
Asso.ciacions : : 28
Tallers' i programes i terapies 29.
Conclusions .....................................•................................... 30
·
HIstorla . "1a VI'd a d' un aVI." . . .31
Bibliografia , ; ' :.32
Dos cuerpos. Vuelven la vista al pasado
ALZHEIMER
Alimentar-se,
Menjar es ~ acte soc~al
Fer-Iosparticiparactivament en la preparacio dels apats tambe
serveix per estimularla memoria,elllenguatge i l'activitat
manual. ,,;' ,
Menjar es una necessitat;a mes d'un abte social. Es important
mal1:tenirels habits socials,sempre que sigui possible, 'com ara
sort'ir a menjar a Un restaurant, dinar amb familia, sortir aberenar
a una granJa... ,
Es important fer-Ios participar a l' ora d' anar a comprar els
, aliments,procurar que en recordin el color, l' olor i que preparin el
inenjaramb nosaltres. ' . '
, Es bo fer-Ios parar i desparar taula. ,
Durant els apats conve mantenir la rutina a taula.
Es convenient mantenir els horari~ dels apat,s.
,. Eis estris de taula, han de Sersenzills i adequats.
Calparar la taula nomesamb les coses imprescindibles.
L'a,mbient .ha de ser tranquil'i estimulant.
S'ha d'intentar tenir cohverses que estiguin relacionades amb
l'apat.
Per evitar que es distreguin,es milIor no engegarel televisor.
Hem de parlar en un to de veu adequat.
- CaLmantenir una alimentaci6 variada,equilibrada i al seu gust.
8i volen nienjar a tota hora continuament p'enlue no recorden que,
ja ho han fet,es preferible augmentar ~l nombre d'apats,es a dir,en
fatem mes de menys'qllantitat cadascun;de vega-des a:mhpoc
, menjar s~ senten satisfets.
Si no volen menjar,intentarem motivar-Ios amb seus plats
preferits i fent el menjarjunts. --
Vestir-se i Atreglar-se
- Banyar-se irentar-se
,seqii~ncies.
Aixi mateix, s'ha d'intentar que ellavabo estigqi de perills, ben
indicat, acc~ssible i adequadament il-luminat.
Estar oCUp at i sentir-se util
La maialtia es la causa que ha obligat eis maialts d'alzheimer a
deixar de treballar, de ~onduir, de poftar eis comptes de casa i
tantes altres coses.
'Es convenient, dones, guiar~Ios, estimular-Ios, fer-Ios participar
en les, activitats de la vidadiaria per tal de mantenir,mentre es
pugui, la memoria'dels gestosquotidians i les capacitats manuals. ;
Des de]' inici de la malaltia cal simplificar les,activitats diaries a
casa i fora de casa iestablir una rutiQ.afamlIiar que els perineti
participar -hi.
Ames pe rentar-se, ~estir-se i menjar coses qu~ poden fer per ells
mateixbs 0 amb I' ajut d 'algiI i que els tenen entretinguts durant
, fon;a estona, cal ocupar la resta d'hores;lliures amb altres' '
activitats, Aixo ajuda que eis malats sesentin mes satisfets i
participatius, que portin una vida activa durant m~s temps i que
"estiguin mes relaxats i que dorm in millor:
-Conve fer-Ios mantenir les seves aficions i les activitats que mes
'eIs'agradaven. . .
-Les activitats artistiques (pmtar, cantar) els donen plae.r i
satisfacci6.
-Es .bo~stimular-19s la memoria ieillenguatge amb jocs senzills .
. -Es recomanable fer activitats fora de casa.
Distreure's i divertir-se
-Contractar ajuda.,
Vetllar pel des~ans de les persones que tenen cura dels malalts
afectats d'alzheimer
descansos periodics.
- Cal compactar amb alties persones, ja siguin familiars,
•amics 0 professionals, perque comparteixin amb els
cuidadors l'atenci6 als malalts.
- Hem de procurar que els malalts facin algunes activitats
amb, amies 0 familiars, cosa que tambe els permetra que
continuin mantenirit les seves relacio:t;lsso~ials.
Els cuidadors han de saber gratificar-se fent aquelle~tites .
. coses que els agraden,.
..INSTITUCIONS·
SOCIALS
A) SAD
B)SATEL
. C} CENTRES DE DIA
D) RESIDENCIES
E) HABITATGES TUTELATS
. .
. -.
. F) ATENCI.6 DOMICIALIARIA .
SERVEI D' AmDA A DOMICILI (SAD)
-
IT: ··ARTS,·.
.....·S-··AN- ,---.
..-,. .. ~~
.
~.
. A) CSS .
..
B) PAD~S
. C) HOSPITAL DE DIA .
CENTRES SOCIOSANITARIS.
, .
La distribuci6 territorial de les ambulandes es la seglient:
.TERCER SECTOR
. A) ASSOCIACIONS
B) TALLERS I PROGRAMES
.C) TEWIES
'ASSOCIACIONS
ASSOCIACIONS DE FAMILIARS
DE MALALTS DE L' ALZHEIMER
. INGRESSOS TEMPORALS
EN INSTITUC!ONS ESPECIALITZADES.
Mitjanc;ant ingressos temporals del' malalt en· institucions
especialitzades slaconsegueix donar un respir a1familiar
TALLERS I PROGRAMES D' ESTlMULACIO EL
ASSOCIACIO DE FAMILIARS
DE MALAL TS DE L 'ALZHEIMER
TERAPIES DE PSICOMOTRICITAT.
.TERAPIES OCUPACIONALS
," adaptaciori del h~gar, movilizaciones del paciente, etc. Todo eno
incrementa el sentimiento ~e control y de eficacia personal.
7. Marcarse objetivos reales; a ~orto plazo y factibles en 1as
tareas del cuidar. No mantener expectativas irreales ("EI enfermo
no va a empeorar ,mas de 10 que esta"), ni tampoco ideas
omnipotentes sobre uno (" Voy a sf?lucionar todos los problemas
yo solo").
8. S~r capaz de delegar tareasen otros familiares 0 ,personal _
, contratado (sanitaria 0 delhogar). No creerse imprescindible.
. f . I •
, Quan, eJ1994, la neta mitjana d'en Joan va fer Japrimera comuni6 se Ii va nbtar
que no era ell. Si que tenia petites perdues de memori~ pero no seli feien cas
perque ens pensavemque eren de I'edat. Pero Jademencia va sortir, no sabem si
" ,
esta al costat d'etl, en aquesta cas, Jameva padrina, esta atabalada de que Ii
pregunti sempre el mateix.
- La demencia d'en Joan esta a la fase~mitja, ja que mai sap on es j ,semprete que
-anar cap a casa, encara queestigui a casa. Teincontinencia urinaria i pertant ha'
de portar bolquers, tot i aixI,eJl quan te ganes d'~nar-ne a fer ens un diu i
-' -
No se'l pot deixar -sol perque es podria escapar, peri> normalment no s'escapa,
nomes s'ha escapat una vegada i bon espant ens yam emportar, despres el yam
, "
10
trobar passejant pel poble i deia que buscava la casa i
no la tr6bava. Les habilitats rutinaries no se les sap
fer, a no ser que tu eStlgui sobre d'ell i Ii vagis qient
.posat . els pantalons, el cal<;otets,... pero. moltes
vegades, no s'ho sap fer.
Nosaltres
. ja se les , sabem de memOria
. . .
i qUem "ens
, .
vegades Ii diu el seu company deJeina. A tots els altres diu que $Om conegut pero
no se~nrecorda del nom, diu. T6t i aixI, quan el cridern per :-'padrf" ens respon ..
-~ . .
, Email:alzven@cantv.net