CURS DE FORMACI TCNICA A

Tractament integrat de llengua i

continguts (TILC/CLIL)
OBJECTIUS
1. Conixer el concepte dintegraci de llenges i continguts com un aspecte
rellevant en el tractament integrat de llenges al Centre.
2. Reflexionar sobre les possibles solucions metodolgiques proposades en la
teoria sobre la utilitzaci de la llengua en les rees de contingut.
3. Elaborar un esborrany sobre alguna proposta de planificaci a partir de les
recomanacions metodolgiques de lenfocament TILC/CLIL.
TAULA
0. Qestionari inicial i tasca
1. El Tractament Integrat de Llengua i Continguts (TILC, CLIL, AICLE, EMILE,..)
1.1. Concepte.
1.2. Justificaci
1.3. Possibilitats
2. Consideracions metodolgiques del TILC/CLIL.
3. Models daplicaci de TILC/CLIL
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
0. QESTIONARI INICIAL I TASCA
QESTIONARI INICIAL
A.- Qu saps dels plantejaments integrats de llengua i continguts?
1) Saps que signifiquen : TILC, CLIL, AICLE, EMILE?
2) Saps en qu consisteix la metodologia que proposa aquest plantejament?
3) Penses que l's d'una llengua no materna per a ensenyar ha de modificar la
metodologia d'ensenyament de les rees no lingstiques?
4) Hi ha qui pensa que tots els mestres sn mestres de llengua. Qu opines sobre
aquesta idea?
5) En quins casos i llenges es concreta la utilitzaci d'una llengua vehicular distinta
a la materna dels alumnes en el nostre context d'educaci plurilinge?
6) Saps en quins pasos s'est implementant el TILC/CLIL?
B.- Contesta les segents preguntes sobre la necessitat del plantejament integrat de
llengua i continguts:
1) En cada cas escriu el que habitualment ocorre a la teua aula (activitats que fan els
teus alumnes):
(*En classe de Castell, de Valenci, d'Angls, de Coneixement del Medi, de
Matemtiques, d'Educaci Artstica, d'Educaci Fsica, de Tutoria, altres)
Fem resums
Fem mapes conceptuals
Fem esquemes
Escrivim textos descriptius
Escrivim textos narratius
Escrivim textos instructius
Escrivim textos argumentatius
Necessitem localitzar, seleccionar, valorar,
organitzar i comunicar informaci
Fem exposicions orals
Elaborem treballs monogrfics
Prenem notes d'una exposici oral
Parlem, llegim, i escrivim per aprendre
Copiem textos diversos
4) Quines sn les principals dificultats que tenen els teus alumnes a l'hora de tenir xit
en les rees no lingstiques?
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
5) Com qualificaries la influncia del model de llengua del professor en les "rees no
lingstiques"?
6) Reflexiona sobre l's de la llengua que es fa a les classes de les rees "no
lingstiques" i qualifica o explica breument la influncia que t el domini d'aquesta per
a obtenir bons resultats pel que fa als objectius d'aquestes rees no lingstiques?
TASCA
PLANIFICACI D'UNA LLI TILC/CLIL.
OPCI A -Contextualitzaci: 2n Cicle de Primria. Coneixement del Medi. En Valenci per
alumnes castellanoparlants.
OPCI B -Contextualitzaci: 1r Cicle de Primria. Plstica. En Angls.
Consigna 1: Trieu un tema. Feu una pluja d'idees d'objectius per a treballar en una lli i
classifiqueu-los
Unitat:


Lli:
Objectius
d'aprenentatge

Comunicaci


Cognici


Cultura


Contingut


Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Consigna 2: Planifiqueu 1 2 activitats per a cada moment de la lli, d'acord amb els
objectius que us heu proposat.
Vull Saber/
Refor/
Extensi
Unitat:

Lli:
I In nt tr ro od du uc cc ci i / /
Revisi
A Ac ct ti iv vi it ta at ts s
P Pr r v vi ie es s
Activitats
Principals
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
1. EL TRACTAMENT INTEGRAT DE LLENGUA I CONTINGUTS (TILC, AICLE, CLIL,
EMILE,...
1.1. CONCEPTE
Lensenyament duna segona llengua o duna llengua estrangera a travs dels continguts s una
aproximaci pedaggica que proposa la integraci de la llengua amb els continguts del currculum.
Dacord a aquest model, la llengua s el vehicle per a laprenentatge daqueixos continguts, i
mitjanant la interacci amb aquests, els escolars aprenen la llengua. El concepte de contingut s
evidentment molt ampli: pot ser una rea del currculum, un joc, una unitat, una obra de teatre,
lelaboraci dun pasts,...
Aquest enfocament adopta diferents denominacions: TILC (Tractament Integrat de Llengua i
Continguts) per al nostre context, AICLE (Aprendizaje Integrado de Conocimientos Curriculares en
Lengua Extranjera) per a lentorn dels programes en espanyol, CLIL (Content and Language
Integrated Learning) s lexpressi ms adequada en tots els contextos daprenentatge de llenges
estrangeres mitjanant els continguts curriculars, EMILE (Enseignement de Matires par
lIntegration d'une Langue trangre) i CLILiG: Content and Language Integrated Learning in
German).
En 2005 el primer publica un article en el diari "The Guardian de Cardiff on explica de manera
sinttica el que sentn per CLIL i que ac tenim tradut i adaptat:
Teaching through English vs. Teaching in English
Hi ha una considerable diferncia entre ensenyar en angls i ensenyar per mitj de
l'angls. A nivell global, l'ensenyana en angls est arrasant com el foc des de l'Educaci Primria
fins a la Superior, mentre l'ensenyana per mitj de l'angls tira arrels com a metodologia
educativa, especialment a Europa.
L'Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua Estrangera (AICLE en castell, TILC en
valenci) implica integrar l'aprenentatge d'idiomes i el d'altres matries. Ensenyar en angls, sense
adoptar metodologies i currculums amb un enfocament lingstic apropiat condueix inevitablement
a un alt ndex de confusi, desinters i fracs escolar.
L'enfocament CLIL, ents com a aprenentatge per mitj de l'angls, implica sempre un
doble focus d'atenci, que en la classe es dirigeix simultniament al contingut i al llenguatge. No es
tracta duna idea nova; encara que el terme va ser adoptat en els anys 90, la implementaci del dit
enfocament dual de l'aprenentatge es remunta a bastants dcades arrere.
CLIL s un terme genric, que inclou nombroses variants educatives. Aquestes variants han
sigut descrites amb diferents definicions (immersi, transversalitat, educaci bilinge, etc.) per
comparteixen aspectes metodolgics. CLIL es va introduir com a terme paraigua per a incloure i
desenvolupar-se totes. El que resulta nou en CLIL s que s'est estenent en tots els mbits de
l'educaci reglada, quan abans es podia trobar noms en determinades regions o en formes
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
educatives destinades a una elit. A ms, hui en dia s major el coneixement dels avantatges
cognitius i de desenvolupament que implica aquest enfocament, encara que per a aconseguir l'xit,
l'ensenyana per mitj de langls necessita molt ms que simplement ensenyar en angls.
L'essncia de la metodologia CLIL est en la integraci. Els mtodes utilitzats en la classe
depenen d'una srie de variables, entreteixides en el currculum i plasmades per mitj de la
prctica en l'aula, que estan en relaci amb el tipus de matria curricular, les necessitats cognitives
i la crrega lingstica dels alumnes. Per hi ha altres que sn directament dependents de l'entorn
educatiu.
Quan s'incorpora la metodologia CLIL al currculum, el llenguatge se situa en el centre de
l'empresa educativa. Tots els docents sn responsables del seu desenvolupament en l'aula en
major o menor mesura, incls quan l'enfocament lingstic s molt redut. L'enfocament CLIL no es
correspon amb la hiptesi segons la qual quant major s l'exposici millors resultats s'obtenen.
Aquest ha sigut un error de concepte en la introducci de l'ensenyana en angls. Xicotetes dosis
d'aprenentatge per mitj d'una llengua estrangera poden conduir a l'obtenci de mltiples resultats
positius, alguns dels quals sn tan simples, i al mateix temps tan importants, com el
desenvolupament de la confiana en si mateix per part de l'estudiant. CLIL sovint implica poques
hores de contacte en qu els estudiants aprenen determinats temes, no matries completes i
complementa la instrucci formal parallela de la llengua estrangera.
A ms de la internacionalitzaci de l'educaci hi ha diversos catalitzadors darrere de
lextensi del tractament CLIL. Un d'aquests s el cada vegada ms ests accs a la tecnologia.
L'orientaci mental de la Generaci Y (nascuts 1982 - 2001) est especialment enfocada cap a la
immediatesa: aprn mentre uses, usa mentre aprens - No aprn ara per a usar desprs. La
Generaci C (2002-2005) es veur encara ms influda per experincies primerenques d'integraci
de mitjans, currculums i prctica.
Un altre catalitzador fa referncia als canvis culturals en la professi docent. La Generaci
Y, cada vegada ms acostumada a la mobilitat, els idiomes i amb preferncia per l'aprenentatge a
travs de la prctica, prompte comenar a ocupar places en els centres docents. Estos professors
tindran encara major capacitat per a CLIL.
A nivell global hi ha altres forces impulsores o "drivers, des de l'inters pel valor dels
enfocaments transversals fins a la tendncia a una cultura educativa orientada cap al mercat.
Encara que a nivell global hi ha diferncies substancials en l'aplicaci, hi ha aspectes metodolgics i
terics bsics que sn comuns a diverses regions.
Ensenyar en angls pot conduir fcilment a problemes lingstics. Ensenyar per mitj de
l'angls pot desencadenar el potencial lingstic. Estem en els inicis de CLIL. Si els models
europeus segueixen arrelant-se i justificant-se per mitj de la investigaci present en les
publicacions actuals, podria haver-hi un efecte positiu d'expansi a nivell global. Est clar que les
metodologies CLIL, amb un doble focus, tenen un potencial immens per a afavorir l'aprenentatge
dels idiomes.
David Marsh
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
1.2. JUSTIFICACI
Ls vehicular de les llenges s un element molt important per un tractament integrat en els
programes deducaci plurilinge. Quan sincorpora la tercera llengua des de lEducaci Infantil, i
desprs una quarta a partir del 1r cicle de lESO, estem augmentant de manera considerable el
temps dedicat a les llenges, la qual cosa pot arribar a ser excessiva i anar en detriment de
latenci a la resta drees. Cal, per tant, traspassar una part del treball lingstic a la resta drees,
s el que sanomena instrucci en la llengua basada en continguts.
A ms daquesta ra nhi ha daltres.
Els recursos shan de distribuir en laugment de competncia en totes les llenges i en el seu
manteniment, de manera que comencem a oblidar el que hem aprs si no ho utilitzem. Aix,
aquells coneixements i habilitats que no es repeteixen ni sutilitzen sovint ni ens sn necessries
per a la comunicaci real, es van oblidant; mentre recordarem aquelles que sutilitzen i es van
ampliant. Com que les possibilitats reals dinteracci en la segona llengua (o la LE) fora de
lactivitat de lescola, sn mnimes, caldr crear en l'escola un context suficient d's, amb
activitats rellevants i significatives de manera que el manteniment de la llengua vinga per la
necessitat dusar-la fent activitats habituals i necessries per a la vida acadmica.
El treball sobre les destreses i els coneixements lingstics necessaris per a la construcci de sabers
en les rees no lingstiques es realitzen, habitualment, en lrea de llengua, la qual cosa resulta
artificial i generalment descontextualitzada. Per tant s lgic pensar que certs textos podran ser
tractats de manera ms significativa i realista en les rees curriculars, mentre acompanyen
ladquisici de continguts rellevants en aquestes rees, que en lrea de llengua: la narraci dun
fet histric, la descripci duna ferramenta o dun monument, les instruccions per fer un
instrument, l'explicaci dun fenomen observat, l'argumentaci dun punt de vista...
Altre aspecte a tenir en compte s que hi ha certes estratgies relacionades amb el treball sobre
continguts que poden ser tractades amb ms propietat en les rees curriculars no lingstiques que
en la prpia rea de llengua: estratgies cognitivolingstiques com justificar, descriure, definir,
resumir, demostrar...; estratgies de processament de la informaci com localitzar informaci,
seleccionar-la, valorar-la, organitzar-la, comunicar-la...; estratgies de comprensi i producci de
textos despecialitat, etc.
A ms a ms recordem que la competncia subjacent comuna la podem construir des de qualsevol
de les llenges o, com s el nostre cas, des de totes o la majoria delles.
1.3. POSSIBILITATS
El plantejament de TILC/CLIL pot ajudar i ser adaptat a molts i diferents contextos, independent de
la denominaci que adopte litinerari i en variades modalitats daprenentatge plurilinge:
EL "PARAIGES CLIL, entre moltes altres pot fer referncia a per exemple:
Bilingual Education. Bilingual Instruction. Content-based language Instruction. Developmental
Bilingual Education. Dual-focussed Language Education, Dual Majority Language Bilingual
Education. Language Maintenance Bilingual Education, Mainstream Bilingual Education, Modern
languages across the Curriculum, Multilingual Education,...
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Per podem establir una gradaci senzilla i aplicada al nostre context entre dos extrems:
Instrucci de la llengua basada en continguts, on aquests sn lescenari on saprn
llengua. Ac semfasitza en laprenentatge de la llengua en el marc dels continguts drea.
Aprenentatge de continguts on la llengua s simplement el vehicle per aprendrels.
Entre aquests dos extrems podem marcar diferents estadis els quals ens mostraran en quin grau
estem dintegraci de llengua i continguts.
mfasi en els continguts
mfasi en la llengua
Instrucci en la
llengua basada en
continguts
(Content-based
language instruction)
Instrucci protegida
d'una rea de
continguts.
(Sheltered subject-
matter instruction)
Instrucci en la
llengua relacionada
amb el continguts.
(Content-related
language instruction)
Instrucci en la
llengua a travs del
currculum.
(Language across the
curriculum)
Instrucci en la llengua basada en continguts (Content-based language instruction)
A classe noms se sol fer servir el valenci L2 o la LE. Tota conversa, instruccions, etc., del mestre
o la mestra -tot i que accepta les expressions dels alumnes i les alumnes en la seua L1, el
castell- es desenvolupen en valenci o LE. Aprenen la segona llengua, el valenci o la LE, en
situacions de joc i de treball en les quals la llengua resulta altament significativa. Lmfasi es posa
en lactivitat (Lectura, Matemtiques, Coneixement del Medi, etc.) i no en la llengua. s el que
sanomena aprenentatge per immersi o bany de llengua. (Tamb s el cas de l aprenentatge de
la llengua/es de l`escola per a alumnat nouvingut que en desconega alguna daquestes).
Instrucci protegida d'una rea de contingut.(Sheltered subject-matter instruction)
Els textos (adaptats), la llengua del mestre o la mestra (ms senzilla en vocabulari i sintaxi) i la
contextualitzaci de les tasques (ms manipulatives, amb ms documents reals i grfics, etc.) sn
adaptats per fer ms accessible la instrucci a lalumnat de Primria, que no t la competncia
suficient en valenci o LE per adquirir els coneixements de lrea de Coneixement del Medi a travs
dun s vehicular estricte del valenci. (Cas del valenci L2 amb alumnes castellanoparlants o
duna altra rea en LE en qualsevol programa.)
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Instrucci en la llengua relacionada amb el continguts.(Content-related language
instruction)
Una part del treball de llengua es reprn, refora i eixampla continguts de les rees de
Matemtiques, Coneixement del Medi, Educaci Artstica i altres. Aquests continguts corresponen
tant a nivells anteriors com al nivell actual, per tenen la caracterstica comuna i indefugible
dhaver sigut introduts prviament en valenci o castell. Cas de lensenyament de la llengua
estrangera en els primers nivells.
Instrucci en la llengua a travs del currculum. (Language across the curriculum)
Els continguts de llengua relacionats amb ls de la llengua com a instrument daprenentatge es
treballen dins lrea de contingut impartits per la professora/or de lrea corresponent. Aquests
continguts sn els segents: lxic especfic de les rees, gneres textuals relacionats amb les
diferents rees, destreses orals formals i lectoescriptores: el que anomenem llegir i escriure per a
aprendre, destreses lingisticocognitives com ara definir, demostrar... (Cas de les llenges
maternes usades per a impartir coneixements).
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
2. CONSIDERACIONS METODOLGIQUES DEL TILC/CLIL
El treball de llengua i continguts hauria de tindre com a objectius prioritaris els segents:
Ajudar a construir els objectius generals detapa i els especfics de lrea de llengua i de les
rees de continguts.
Proporcionar un marc comunicatiu de gran significativitat per a ladquisici de la llengua.
Desenvolupar la competncia acadmica: capacitat de tractar el llenguatge
descontextualitzat, la construcci oral del coneixement, llegir i escriure per a aprendre i les
habilitats lingsticognitives.
Desenvolupar la competncia social.
Desenvolupar la competncia lingstica en el llenguatge especfic de les rees (lxic,
estructures, textos...)
Descarregar temps dhorari per al tractament de la llengua, traspassant part del treball a
les rees de coneixement.
Aquest treball shauria de regir pels segents principis metodolgics:
1. Adequaci a les competncies lingstiques, experincies culturals, personalitat i estil
daprenentatge dels alumnes i les alumnes.
2. Perspectiva ecolgica (els continguts saprenen en contextos semblants a aquells en que
s'han dutilitzar).
3. Elevades exigncies cognitives (desenvolupament de les de destreses intellectuals lligades
al treball temtic i lingstic: analitzar, inferir, resoldre problemes...)
4. Desenvolupament destratgies cognitives.
5. Bastida continuada per part del professorat (conversaci instructiva, activitats de producci
conjunta).
6. Atenci continuada a aprendre a aprendre.
7. Ambient de classe relaxat i segur, on sassumeix i es valora la diversitat cognitiva,
competencial, lingstica i cultural de lalumnat, i on es poden prendre riscos.
8. Susa una gran diversitat de gneres, codis i tecnologies per a aprendre.
9. Els continguts lingstics es tracten lligats als continguts temtics.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Els tres eixos conductors del plantejament TILC/CLIL sn:
A ms de posar el focus sobre el continguts i la llengua, hi ha un tercer element que entra en joc.
Les estratgies d'aprenentatge constitueixen el tercer conductor del plantejament CLIL.
ELEMENTS ESSENCIALS DE LA METODOLOGIA TILC/CLIL
1 Mltiple focus
Donar suport a l'aprenentatge de llengua en classes de contingut
Donar suport a l'aprenentatge de contingut en classes de llengua
Integrar diverses matries/rees de coneixement
Organitzar projectes transversals
2 Entorn d'aprenentatge motivador i que fomente la confiana de l'alumne
Utilitzar rutines discursives i d'activitats d'aprenentatge
Exposar en les parets i suros de l'aula materials de suport visual de llengua i contingut
Guiar als alumnes en la recerca de materials reals
Fomentar la confiana de l'alumne perqu experimente les seues capacitats lingstiques.
3 Autenticitat
Anticipar i cobrir les necessitats lingstiques de l'alumnat
Tenir en compte, negociar i acomodar els elements que desperten l'inters dels alumnes
Connectar l'aula amb la vida real dels alumnes
Connectar amb altres parlants de la llengua vehicular
Utilitzar materials extrets dels mitjans de comunicaci i altres fonts reals
4 Aprenentatge actiu
Reduir el temps de dissertaci del professor. Els alumnes parlen/comuniquen ms que el
professor
Els alumnes participen en la programaci d'objectius relacionats amb el contingut, la llengua i
les destreses cognitives
CLIL-
related
goals
LA
NG
UA
GE
CO
NT
EN
T
LEARNING SKILLS
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Els alumnes avaluen el progrs i grau de compliment dels objectius
Afavorir i promoure l'aprenentatge cooperatiu
Els professors actuen com guies i mediadors en el procs d'aprenentatge
4 Bastida
Sustentar el procs d'aprenentatge en els coneixements, destreses, interessos i experincies
previs dels alumnes
Presentar la informaci en formats assequibles i de fcil maneig
Tenir en compte els diferents estils d'aprenentatge i els diversos tipus d'intelligncia
Potenciar el pensament crtic i creatiu
Evitar que els alumnes s'acomoden i impulsar la seua curiositat per a fomentar
l'aprenentatge continu
5 Cooperaci del professorat
Dissenyar cursos/unitats/llions en cooperaci amb professors de llengua i de la matria
corresponent
Ensenyament en tndem
Implicar als pares
Implicar a la comunitat local
La planificaci TILC/CLIL
El pensament condueix el procs d'ensenyament/aprenentatge. La bona prctica de CLIL s
conduda per la cognici.
En CLIL, el focus primari i principal s la substncia (contingut) per oposici a la forma.
Per adquirir coneixement i habilitats noves, la gent normalment necessita no solament accedir a
informaci nova, sin tamb connectar aquella informaci amb el seu propi coneixement,
habilitats i actituds ja existents en la persona dins un context social (comunitat).
El coneixement nou i les habilitats|tcniques es desenrotllen mitjanant una reflexi (cognici) i
durant un procs comunicatiu (comunicaci).
Els coneixements i les habilitats lingstiques que conformen la competncia acadmica
que poden ser treballats mitjanant ls vehicular sn els segents:
COMUNITAT-CONTINGUT-COMUNICACI
COGNICI
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Gneres textuals relacionats amb
les rees no lingstiques
Exposici oral, entrevista, mural, treball monogrfic...
Modes dorganitzaci del discurs Narraci dun fet histric, la descripci duna
ferramenta, dun moble, dun monument o dun
mineral, les instruccions per a fer un experiment,
lexplicaci dun fenomen observat o largumentaci
dun punt de vista.
Estratgies cognitivolingstiques Argumentar, definir, demostrar, descriure, explicar,
justificar, resumir.
Estratgies de processament de la
informaci
Localitzar informaci, seleccionar-la, valorar-la,
organitzar-la i comunicar-la.
Lexicologia especfica Terminologia, prefixos i sufixos (aspectes lxics,
gramaticals i ortogrfics propis del llenguatge de les
rees).
Activitat lingstica Parlar, llegir i escriure per a aprendre.
Estratgies d'aprendre a aprendre Prendre notes, fer esquemes, mapes semntics, etc.
Adaptaci del discurs i de les activitats proposades:
Aix i tot s possible que algunes tasques presenten un grau de dificultat elevat per a part de
lalumnat, que normalment no ser homogeni, sin que presentar diferncies pel que fa als
coneixements bsics en la matria i pel que fa al domini de la llengua.
Podem reduir la dificultat si actuem sobre aquests factors de la segent manera:
El grau de dificultat depn de.. Podem reduir la dificultat si.
La distncia dels continguts respecte als
coneixements previs
Sactiven i es posen en com els coneixements
previs.
Es suplementen els coneixements previs
necessaris
La demanda cognitiva dels continguts
temtics
Es redueixen els continguts als components
essencials.
Sarticulen les activitats de manera ms
estructurada i gradual.
Hi ha bastida per part del professor/a, i un treball
cooperatiu entre alumnes.
El sentit que t la tasca per a
lalumne/a,
Es trien continguts rellevants i significatius.
Es treballen en contextos semblants a aquells en
qu susaran.
Exigncies lingstiques Es contextualitzen les explicacions reduint-ne la
crrega verbal.
Sadequa la parla al nivell de comprensi dels
alumnes i les alumnes.
Es preveuen i treballen les exigncies lingstiques
del contingut.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
El grau de dificultat depn de.. Podem reduir la dificultat si.
Ambient socioafectiu de la classe Es tenen expectatives elevades de cada alumne o
alumna.
Es crea a laula un clima tranquil i relaxat.
Es valora positivament la tasca que realitza cada
un.
Sincorpora la llengua i cultura de tothom tant com
s possible
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
3. MODELS DAPLICACI DE TILC/CLIL
Planificaci senzilla d'una unitat temtica basada en continguts
1) Identificar i decidir:
Els objectius de llenguatge.
Els objectius culturals.
Els objectius de contingut.
El tema.
2) Seleccionar un objectiu/tema organitzador.
3) Fer una pluja didees relacionada amb els objectius de contingut, llenguatge i cultura i/o
possibles activitats que tinguen a veure amb els objectius referits.
4) Activitats seqenciades segons els principis daprenentatge de llenges, jerarquia de repte
lingstic o conceptual.
5) Desenvolupar una planificaci de la unitat en tota la seua totalitat.
6) Desenvolupar les llions de la unitat.
7) Crear una matriu/base de dades que incloga:
Objectius de llenguatge (vocabulari, gramtica, altres).
Objectius culturals.
Objectius de contingut.
Destreses a treballar.
Materials necessaris.
Lli en la qual es treballen els objectius.
Lli en la qual es treballen destreses.
8) Classificar la base de dades per crear una llista de "xequeig. Utilitzar la llista per a assegurar-
se que tots els objectius shan cobert suficientment.
Lli per a alumnat amb baixa competncia en la llengua vehicular
Tema: L'oratge Cicle Primer Tpic de la lli: El cicle de l'aigua
Planificaci
Objectius:
Temtics:
Els alumnes i les alumnes han de ser capaos de:
Dibuixar el procs segent de manera correcta: els nvols produeixen la
pluja la pluja forma tolls el sol asseca els tolls laigua que sevapora
forma nous nvols.
Lingstics:
Els alumnes i les alumnes han de ser capaos de:
Identificar les paraules principals oralment quan sels ensenye el dibuix o el
gest corresponent.
Explicar de nou el cicle de laigua fent servir oracions simples.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Presentaci
La mestra fa servir un joc de cartells. Cada cartell representa un procs del cicle de laigua i
cont un dibuix i una oraci simple que descriu el dibuix. Les oracions sn.
Els nvols produeixen la pluja.
La pluja produeix els tolls.
El sol asseca els tolls.
Levaporaci produeix els nvols.
La mestra segueix el procs segent per a presentar els continguts:
1 Llig els cartells un per un. Mentre llig loraci del primer, segueix el text amb el dit i
assenyala el dibuix dels nvols quan llig la paraula nvols. Fa el mateix amb les
paraules pluja, sol i evaporaci.
2 Desprs de llegir els cartells, la mestra ensenya als alumnes i les alumnes un gest
manual per a `sol, `nvols, `pluja, `tolls i `tolls de pluja assecant-se i evaporant-se (s
a dir, `evaporaci). Practiquen junts el gest i diuen en veu alta la paraula apropiada per
a cada un. A continuaci, seguint els moviments de la mestra, els alumnes i les
alumnes usen els gestos per a descriure el cicle de laigua dibuixat en els cartells i
recitar amb la mestra les oracions simples escrites: Els nvols fan la pluja, i la pluja fa
els tolls, i el sol asseca els tolls, i levaporaci fa els nvols.
Prctica
guiada
La mestra usa una altra vegada els cartells per a la prctica guiada tant del vocabulari com
de les oracions que descriuen el cicle de laigua:
1 La mestra demana a un alumne o alumna que diga la paraula corresponent a lelement
del cicle de laigua que ella assenyala. Si lalumne o alumna tria mimar-la, llavors la
mestra en pregunta a un altre alumne o alumna el nom, i viceversa. La mestra passa
prou de pressa duna paraula a una altra, per retornant-hi diverses vegades perqu
cada alumne o alumna tinga loportunitat de respondre amb el gest i la paraula
adequada.: "Daniel, qu s a?, "Anna, dis-nos la paraula...
2 A continuaci, la classe practica dient les oracions en veu alta. Els alumnes i les
alumnes lligen a cor les oracions mentre miren els dibuixos. Diversos voluntaris i
voluntries diuen una frase individualment.
I
n
s
t
r
u
c
c
i

Aplicaci
La mestra dna a cada alumne i alumna un full gran de paper amb quatre vinyetes buides.
Cada vinyeta cont una de les oracions simples que hem especificat en la presentaci.
1 Mentre dna instruccions, la mestra assenyala cada vinyeta, llig loraci, mima el
procs que descriu, i diu als alumnes i les alumnes que dibuixen aquest procs.
2 Mentre els alumnes i les alumnes treballen en els dibuixos, la mestra circula entre ells
clarificant instruccions, ajudant quan s necessari, i dedicant temps als alumnes i les
alumnes que necessiten explicacions suplementries sobre el cicle de laigua,
oportunitats per a practicar el nom dels elements o per a llegir les frases en veu alta.
Avaluaci
La mestra estableix tres situacions per a lavaluaci dels objectius de la lli:
1 Durant la prctica guiada, quan crida els alumnes i les alumnes perqu mimen i diguen
el nom dels elements, i descriguen el cicle amb oracions simples.
2 Durant les activitats daplicaci, mentre els alumnes i les alumnes dibuixen el cicle de
laigua.
3 Quan els alumnes i les alumnes tornen els dibuixos ja enllestits. En una intervenci
individual amb cada un o una, la professora:
Per avaluar lobjectiu de contingut, comprova que els alumnes i les alumnes han
dibuixat correctament cada un dels quatre grans passos en el cicle de laigua.
Per a avaluar els objectius lingstics, la mestra assenyala en el dibuix de
lalumne o alumna cada element del cicle de laigua i demana que el mime i que
en diga el nom.: "Qu s a? (nom), "Com s? (gest). Tot seguit pregunta
als alumnes i les alumnes qu ens diuen els dibuixos sobre loratge per veure si
aquests poden tornar a contar el cicle de laigua dibuix per dibuix usant les
oracions estudiades o fent servir les seues prpies paraules.
ECHEVARRA, Jana (1998): Teaching Minority Students in Elementary Schools. Califrnia, Universitat
de Califrnia: Center for Research on Education, Diversity & Excellence. [Adaptaci de Vicent
Pascual]
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b


Els nvols produeixen la
pluja
La pluja produeix els tolls
El sol asseca els tolls Levaporaci produeix els
nvols
Exemple unitat complexa:"Els animals salvatges". 1r C. Primria. Coneixement del medi.
Fase de Plantejament Fase de construcci de sabers Estructura
Presentaci/Motivaci Concreci del projecte Taller 1 On viuen. Taller 2. Com sn per fora Taller 3. Qu mengen.
Motivaci
Observaci de fotografies Conversa
Vdeo
Conte: De com vingu la por
Revistes danimals
ndex de la investigaci
Conversa
Observaci del cos hum i
el dels animals
Conversa i observaci
Tots els animals mengen
igual?
Revisi
Presentaci
delements nous
-Nom dels animals
-Conte: De com vingu la por
-Accions: menjar, desplaar-se,
ser, tenir, viure, reproduir-se,
relacionar-se
-Interrogatius: on, com, qu
-Llocs: selva, muntanya, sabana, mar,
riu, bosc, pols, oce
-Qualitats: grandria (gran
xicotet), gros, allargat, etc.
-Parts del cos: cap, trompa,
potes, urpes, dents, bec,
plomes, pls, escates
-Noms: insectes, carn, herba,
fruita, llavors...
Prctica/aplicaci
-Fer la llista danimals -Coneixements previs
ndex de la investigaci
-Confeccionar murals don viuen els
animals
-Prctiques tancades amb suport visual
dirigides a verbalitzar els elements
nous sobre on viuen els animals
-Descripci guiada pel
professor
-Descripci en grups xicotets
-Prctiques tancades amb
suport visual dirigides a
verbalitzar els elements nous
sobre com sn els animals
-Prctiques tancades amb
suport visual dirigides a
verbalitzar els elements nous
sobre lalimentaci dels
animals
Sntesi
Activitat de comiat
-Conversa
Bingo dels animals
-Escriptura i lectura collectiva
de lndex de la investigaci
Dramatitzaci o can
-Trasllat dels resultats a la fitxa
descriptiva
-Trasllat dels resultats a la
fitxa descriptiva
-Joc didentificaci a partir
duna part del cos
-Trasllat dels resultats a la
fitxa descriptiva
- Taller de llengua. Joc del
comque
Llengua
-Pronncia, vocabulari,
-La llista, el ttol
Escoltar, descriure, lectura i
escriptura collectiva
-Escoltar, descriure, lectura i
escriptura collectives.
-Proposar, escollir, argumentar
-Escollir, argumentar
-Escoltar, lectura i escriptura
collectives
-Vocabulari: banyes, cresta,
ulls, pl, plomes, escates
-Estructures: ser, tindre,
tamb, frases negatives
-Vocabulari: carnvor,
herbvor, omnvor, fulles,
llavors, brots...
-Verb menjar en present i
futur dindicatiu
-Grups ja/ge, ga/gue
Coneixement del
Medi
-Concepte danimal
-Identificaci dels animals de la
llista
-Conceptes: viure, desplaar-se,
menjar, reproduir-se
-Conceptes: viure, aigua, terra, oce,
riu, llacuna, pol, selva, sabana, bosc,
camp
-Descripci del cos en relaci
al medi on viu lanimal
-Classificaci dels animals :
carnvors, herbvors i
omnvors
-Concepte de cadena
alimentria
Destreses cognitives
-Relacionar i identificar Relacionar, identificar,
seqenciar, fer hiptesis,
descriure, destriar
-Relacionar, identificar, ordenar,
anotar, destriar, observar
-Observar, comparar,
descriure
-Fer hiptesis, relacionar,
classificar, observar, anotar i
completar
Habilitats de
comportament
-Atenci, respectar el torn de
paraula i el silenci
-Acceptar les decisions adoptades
collectivament i les aportacions
dels altres
-Atenci, respectar el torn de
paraula
-Augmentar lautoestima
-Implicar-se de manera activa
-Atenci, respectar el torn de paraula
-Implicar-se de manera activa
-Valorar la collaboraci en el grup
-Respecte pels animals com a
ssers vius
-Atenci, respectar el torn de
paraula
-Implicar-se de manera activa
-Valorar la collaboraci en el
grup
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Fase de construcci de sabers Fase de comunicaci Estructura
Taller 4. Com es desplacen Taller 5. Don naixen. Taller 6. Relacions amb lhome Taller 7. Producte final. Sntesi Taller 8.
Presentaci/Publicaci
Motivaci
Joc dimitacions Vdeo
Conversa
Notcia
Conversa
Presentaci duna pgina
de llbum
Planificaci duna activitat
ldica
Revisi - Joc recordatori dels tallers
anteriors
- Joc recordatori dels tallers
anteriors
- Comentari sobre la possibilitat de
conviure amb certs animals
-Repassar lndex de la
publicaci
-Revisar llbum
Presentaci
delements nous
-Verbs: volar, caminar,
crrer, nadar, botar
-Noms: aire, aigua, terra,
arbre, sl
-Noms: mare, ous, mamelles
-Verbs: nixer, pondre, parir,
mamar
-Noms: aquari, terrari, gbia
-Qualitats: pacfic, perills, tranquil,
simptic, agressiu
-Conceptes: diversitat, adaptaci al
medi, relaci amb lhome
-Elaboraci duna pgina
collectivament
-Elecci de lactivitat a
realitzar
Prctica/aplicaci
-Prctiques tancades amb
suport visual dirigides a
verbalitzar els elements nous
sobre com es desplacen els
animals
-Prctiques tancades amb suport
visual dirigides a verbalitzar els
elements nous sobre com es
reprodueixen els animals
-Prctiques tancades amb suport visual
dirigides a verbalitzar els elements
nous sobre com es relacionen amb
lhome
-Elaboraci individual de la
pgina corresponent
-Donar a conixer el treball
realitzat
Sntesi
Activitat de comiat
-Trasllat dels resultats a la
fitxa descriptiva
-Confecci de murals
-Trasllat dels resultats a la fitxa
descriptiva
-Joc dels cercles
-Trasllat dels resultats a la fitxa
descriptiva
-Documental
-Confecci de llbum -Preparaci de lactivitat
elegida
Llengua
-Verb tindre
-Frases afirmatives,
negatives i causals
-Vocabulari: nadar,
arrossegar-se, volar, botar...
-Plural ca/ques
-Verbs nixer i pondre en
present i passat simple
dindicatiu
-Formaci de plurals i femen
-Vocabulari: llobat, covar,
cadell, pondre, mamelles, ous
-Vocabulari: aquari, terrari, peixera,
gbia
-Comparacions
-Reps de tot el que sha
treballat
-Elaboraci del text expositiu
-Confecci del text adient a
lactivitat elegida
Coneixement del
Medi
-Classificaci dels animals
en: terrestres, aqutics i
aeris
-Adaptacions del cos al mode
de desplaament
-Caracterstiques dels vivpars i
dels ovpars
-Animals en perill dextinci
-Cura i aprofitament dels animals
-Reps de tot el que sha
treballat
-Reps de tot el que sha
treballat
Destreses
cognitives
-Fer hiptesis, relacionar,
classificar, observar, retallar,
anotar i completar
-Fer hiptesis, relacionar,
classificar, observar, retallar,
anotar i completar
-Fer hiptesis, relacionar, classificar,
observar, retallar, anotar i completar
-Fer hiptesis, relacionar,
classificar, observar, retallar,
anotar i completar
-Fer hiptesis, relacionar,
classificar, observar, retallar,
anotar i completar
Habilitats de
comportament
-Atenci, respectar el torn de
paraula
-Implicar-se de manera
activa
-Valorar la collaboraci en el
grup
-Atenci, respectar el torn de
paraula
-Augmentar lautoestima
-Implicar-se de manera activa
-Valorar la collaboraci en el
grup
-Atenci, respectar el torn de paraula
-Implicar-se de manera activa
-Valorar la collaboraci en el grup
-Prendre conscincia del respecte al
medi ambient
-Gaudir del treball net i acurat
-Implicar-se de manera activa
-Valorar la collaboraci en el
grup
-Gaudir del treball net i acurat
-Implicar-se de manera activa
-Valorar la collaboraci en el
grup
PROCEDIMENT PER A DEFINIR I EXPOSAR COM S UN ANIMAL, AMB
ACTIVITATS DIRIGIDES DE REFLEXI LINGSTICA
Nivell: Primer cicle d'Educaci Primria.
1) ANALITZEM LES CARACTERSTIQUES DE L'ANIMAL DE MANERA
DIRIGIDA, AMB UNA FITXA DE RESPOSTES TANCADES (FITXA-1):
El/la/l' : (nom de l'animal)
s
gran
xicotet
gros
prim
alt
baix
perills
pacfic
t
pl
plomes
escates
la pell nua
braos i cames
potes
ales
cua
boca
bec
dents
ulls
orelles
nas
viu
a l'aigua
a terra
en l'aire
naix
de la mare
d'ous menja
carn
peix
fruits
herbes
Per a desplaar-se:
camina o corre
nada
vola
s'arrossega
Altres coses:
Construeix nius
Viu en grups
Caa altres animals
Pot atacar les persones
s simptic i fa grcies
Utilitzem la seua carn
Utilitzem els ous o la llet
Utilitzem la seua pell
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
2) RECOLLIM INFORMACI EN UNA ALTRA FITXA A PARTIR DEL TREBALL
REALITZAT EN L'ANTERIOR:
FITXA-2
Fotografia o dibuix
de l'animal
Nom de l'animal:
......................................................
s:
........................................
.......................................
.......................................
T:
......................................................
.
......................................................
..
......................................................
.
On viu?:
...........................................
........
...........................................
........
Com viu?:
...........................................
........
...........................................
........
De qu s'alimenta?
...........................................
........
..............................................
..............................................
.................
Com s reprodueix?
...........................................
........
..............................................
..............................................
..................
3) FEM ACTIVITATS DE REFLEXI LINGSTICA DIRIGIDES:
FITXA-3
El (la)...............................s ................................
El (la)...............................s ................................
El (la)................................ s .............................. i ...................................
El (la) ...............................s................................ i tamb
s.............................
El (la) ............................... s............................... per no
s...............................
El (la)...............................t ................................
El (la)...............................t ................................
El (la)................................ t .............................. i ...................................
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
El (la) ...............................t................................ i tamb
t.............................
El (la) ............................... t............................... per no
t...............................
El (la)...............................menja...................................
El (la).............................. tamb menja........................
El (la) ............................. menja..................... i tamb...........................
El (la) ...............................viu a............................................ (lloc fsic)
El (la) ..............................viu en...........................................(forma de vida)
El (la)............................... viu..........................................i es reprodueix
per.................................
El (la)........................s ............................ i viu a
(en)......................................
El (la) ........................t.............................. i
menja........................................
El (la)........................................ viu a............................ i (activitat que
fa)............................................
El (la) ......................................s'alimenta de.................................. i es
reprodueix per...........................
4) FEM UNA FITXA DESCRIPTIVOEXPOSITIVA DE L'ANIMAL
FITXA-4
El (la) .................................s............................. i
.............................,t.................................. .....i tamb..
..................................
Aquest animal viu a..........................................................;
menja...................................i ................................... i es reprodueix
per................................................................
.....................................................................................
Tamb sabem que..........................................................
............................................ i que...................................
....................................................................................
(Fotografia o
dibuix de l'animal)
(nom de l'animal)
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Esquema d'una unitat TILC/CLIL
Unitat:

Lli:

Avaluaci/
Reflexi
Vull Saber/
Refor/
Extensi
Activitats
principals
I In nt tr ro od du uc cc ci i / /
Revisi
A Ac ct ti iv vi it ta at ts s
p pr r v vi ie es s





Objectius
d'aprenentatge

Comunicaci

Cognici

Cultura

Contingut


Materials/
Recursos
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Unitat: Els Incendis forestals. 5 Primria

Lli: 3: Com es produeixen els
incendis forestals?
Objectius
d'aprenentatge
Reconixer
lagricultura i
ramaderia tradicional
no intensiva i les
prctiques de risc
associades.
Prendre conscincia
que els incendis
dorigen hum sn
evitables.
Aprendre bones
prctiques de
prevenci dincendis
en activitats doci en
el camp o el bosc.
Conixer el foc com a
element natural
present en els
ecosistemes
mediterranis.
Distingir les causes
naturals i antrpiques
dels incendis
forestals.
Prendre conscincia
de la incidncia dels
incendis forestals
sobre el medi natural
i leconomia.
Valorar la
importncia de la
conservaci del medi
ambient.
Compatibles:
Treballar la
numeraci i les
mesures.
Realitzar grfiques de
sectors.
Conixer el
vocabulari de tpic:
Intencionat,
negligncia, motiu,
pirman, deixalles,
fem, llumins, abocar.
Practicar els gneres
textuals:
Estructura, ttol i idea
principal duna
notcia.
Compatibles:
Conixer el
vocabulari relacionat
amb les mesures:
hectrees.
Descobrir les
relacions de
causalitat entre els
fenmens.
Posar en prctica
estratgies per
extraure la idea
principal duna
notcia.
Practicar estratgies
per a elaborar la
informaci.
Analitzar grfics.
Utilitzar dibuixos per
a presentar
informaci.
Ordenar un mapa
conceptual.
Comunicaci

Cognici

Cultura

Contingut

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
Esquema d'una unitat TILC/CLIL
Unitat: Els Incendis forestals. 5 Primria

Lli: 3: Com es produeixen els
incendis forestals?
I In nt tr ro od du uc cc ci i / /
Revisi
Activitat 1. Explicaci detallada pel mestre de les quatre illustracions sobre causes
dincendis
A Ac ct ti iv vi it ta at ts s
p pr r v vi ie es s Activitat 2. Pluja didees collectiva sobre la pregunta: Com es produeixen els
incendis forestals? De manera natural o sn provocats per lhome?.
Activitat 3. Classificaci a la pissarra de les opinions dels alumnes de lactivitat
anterior (provocats per lhome, produts de manera natural).
Activitat 4. Recompte del nombre dopinions de cada categoria i dibuix duna
grfica de sectors: naturals/humanes.
Activitats
principals
Activitat 5. Lectura i anlisi collectiva de la notcia sobre les declaracions de la
Ministra de Medi Ambient respecte als incendis forestals.
Activitat 6. Realitzaci duna grfica de sectors (naturals/ causes humanes) amb
la informaci de larticle. Contrastar-la amb la que ja hem fet amb les nostres
opinions.
Activitat 7. Lectura en equip duna notcia amb la consigna dextraure la causa de
lincendi en cada cas i classificar-la: Natural o provocat per lhome?
Activitat 8. Posada en com de les causes extretes de cada notcia i elaboraci
duna llista de causes classificades.
Activitat 9. Reformulaci entre tots de la idea essencial de les causes dels
incendis forestals i redacci.
Vull Saber/
Refor/
Extensi
Activitat 10. Explicaci i observaci del model de normes de cura amb el foc en
activitats doci.
Activitat 11. Reformular: copiar una norma per equip i fer un dibuix o un collage
que servisca dillustraci a la norma.
Activitat 12. Retolar les normes en un mural collectiu i dibuixar-ne les
illustracions
Objectius
d'ensenyament
Unitat:





rea:

Llions:

Nivell Ed.:
Tasca final

Criteris
d'avaluaci





Recursos i
materials
Competncies
bsiques






C
u
r
s

d
e

F
o
r
m
a
c
i

c
n
i
c
a

A



U
N
I
T
A
T

0
5
b
P
r
e
s
e
n
t
a
c
i

a

l

e
n
t
o
r
n

s
o
c
i
a
l

d

u
n

f
u
l
l
e
t
i
n
f
o
r
m
a
t
i
u

o
n

e
s

r
e
c
u
l
l
e
n

e
l
s

p
r
i
n
c
i
p
a
l
s
a
p
r
e
n
e
n
t
a
t
g
e
s

q
u
e

h
e
m

f
e
t

s
o
b
r
e

e
l
s

I
n
c
e
n
d
i
s
f
o
r
e
s
t
a
l
s
1
.

R
e
d
a
c
c
i

i

m
a
q
u
e
t
a
c
i

d
e
l

f
u
l
l
e
t
i
n
f
o
r
m
a
t
i
u
2
.

E
l
a
b
o
r
a
c
i

u
n
a

p
r
e
s
e
n
t
a
c
i

m
u
l
t
i
m

d
i
a

q
u
e

a
c
o
m
p
a
n
y
e

l
a
p
r
e
s
e
n
t
a
c
i

o
r
a
l

d
e
l

f
u
l
l
e
t
3
.

E
l
a
b
o
r
a
c
i

u
n

g
u
i

p
e
r

a

u
n
a
e
x
p
o
s
i
c
i

o
r
a
l

d
e

p
r
e
s
e
n
t
a
c
i

d
e
l

f
u
l
l
e
t
4
.

A
s
s
a
i
g

d
e

l

e
x
p
o
s
i
c
i

o
r
a
l

d
e
p
r
e
s
e
n
t
a
c
i

d
e
l

f
u
l
l
e
t
.
O
b
j
e
c
t
i
u
s
d
'
e
n
s
e
n
y
a
m
e
n
t
U
n
i
t
a
t
:

E
l
s

I
n
c
e
n
d
i
s

F
o
r
e
s
t
a
l
s

E
n
t
e
n
d
r
e

q
u

s

u
n

i
n
c
e
n
d
i

f
o
r
e
s
t
a
l

i

e
l

c
o
n
t
e
x
t

e
n

q
u

e
s

p
r
o
d
u
e
i
x
.

E
n
t
e
n
d
r
e

e
l

b
o
s
c

c
o
m

u
n

b

q
u
e

c
a
l

p
r
o
t
e
g
i
r

i

c
o
n
s
e
r
v
a
r
.

S
e
r

c
a
p
a

d
e

c
o
m
u
n
i
c
a
r

a

l

e
n
t
o
r
n

s
o
c
i
a
l

t
o
t

e
l

q
u
e

s

h
a
a
p
r

s

s
o
b
r
e

e
l
s

i
n
c
e
n
d
i
s
.

P
e
r
s
u
a
d
i
r

l

e
n
t
o
r
n

m

s

p
r

x
i
m

d
e
l

v
a
l
o
r

d
e
l

b
o
s
c

i

e
l
c
a
m
p

i

q
u
e

e
n
t
r
e

t
o
t
s

l

h
e
m

d
e

v
a
l
o
r
a
r
,

r
e
s
p
e
c
t
a
r

i
c
o
n
s
e
r
v
a
r
.

T
r
e
b
a
l
l
a
r

c
o
n
j
u
n
t
a
m
e
n
t

a
m
b

e
l
s

c
o
m
p
a
n
y
s
/
e
s

d
u
r
a
n
t

t
o
t
e
l

p
r
o
j
e
c
t
e

d

a
p
r
e
n
e
n
t
a
t
g
e
.

F
a
m
i
l
i
a
r
i
t
z
a
r
-
n
o
s

a
m
b

d
i
f
e
r
e
n
t
s

f
o
n
t
s

d

i
n
f
o
r
m
a
c
i

,

p
e
r
d
i
f
e
r
e
n
t
s

m
i
t
j
a
n
s

i

a
m
b

l
e
s

e
s
t
r
a
t

g
i
e
s

n
e
c
e
s
s

r
i
e
s

p
e
r

a
l
o
c
a
l
i
t
z
a
r
-
l
a
,

p
r
o
c
e
s
s
a
r
-
l
a

i

v
e
h
i
c
u
l
a
r
-
l
a
.

I
n
t
e
r
p
r
e
t
a
r

i

u
t
i
l
i
t
z
a
r

t
o
t
s

e
l
s

r
e
c
u
r
s
o
s

g
r

f
i
c
s

i

t
e
x
t
u
a
l
s
d
e
l
s

t
e
x
t
o
s

p
l
u
r
i
c
o
d
i
f
i
c
a
t
s
.

D
o
m
i
n
a
r

e
l
s

r
e
c
u
r
s
o
s

l
i
n
g

s
t
i
c
s

n
e
c
e
s
s
a
r
i
s

(
t
e
x
t
u
a
l
s
,
e
s
t
r
u
c
t
u
r
a
l
s
,

l

x
i
c
s
,
.
.
.
)

p
e
r

a

d
u
r

e
n
d
a
v
a
n
t

l
e
s

e
x
i
g

n
c
i
e
s
d
e

c
o
m
u
n
i
c
a
c
i

e
n

t
o
t
e
s

l
e
s

t
a
s
q
u
e
s

p
r
o
p
o
s
a
d
e
s
.

r
e
a
:

C
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

d
e
l

M
e
d
i

L
l
i

o
n
s
:

8

N
i
v
e
l
l

E
d
.
:

5

P
r
i
m

r
i
a
T
a
s
c
a

f
i
n
a
l
C
r
i
t
e
r
i
s
d
'
a
v
a
l
u
a
c
i

D
e
s
e
n
v
o
l
u
p
a
r

p
r

c
t
i
q
u
e
s

d
e

p
r
o
t
e
c
c
i

s

r
e
s
p
o
n
s
a
b
l
e

d
e

l

e
n
t
o
r
n

p
e
r
t
a
l

d
e

p
r
e
v
i
n
d
r
e

e
l
s

i
n
c
e
n
d
i
s

f
o
r
e
s
t
a
l
s

i

p
r
o
t
e
g
i
r

e
l
s

b
o
s
c
o
s
.

C
o
m
u
n
i
c
a
r

i
n
f
o
r
m
a
c
i
o
n
s

d
e

m
a
n
e
r
a

o
r
d
e
n
a
d
a

i

p
e
r
s
u
a
s
i
v
a

e
n
s
i
t
u
a
c
i
o
n
s

s
o
c
i
a
l
s

p
r

x
i
m
e
s

i

f
o
r
m
a
l
s

m
i
t
j
a
n

a
n
t

d
i
f
e
r
e
n
t
s

s
u
p
o
r
t
s

(
p
a
p
e
r

i

d
i
g
i
t
a
l

)

A
c
t
u
a
r

i

r
e
s
o
l
d
r
e

d
e

m
a
n
e
r
a

c
o
o
p
e
r
a
t
i
v
a

s
i
t
u
a
c
i
o
n
s

i

e
x
p
e
r
i

n
c
i
e
s
s
e
n
z
i
l
l
e
s

e
m
p
r
a
n
t

l

o
b
s
e
r
v
a
c
i

i

d
i
f
e
r
e
n
t
s

r
e
g
i
s
t
r
e
s

d

i
n
f
o
r
m
a
c
i

E
m
p
r
a
r

l
e
s

T
I
C

p
e
r

m
i
l
l
o
r
a
r

l

e
x
p
r
e
s
s
i

i

c
o
m
p
r
e
n
s
i

d
e

d
i
f
e
r
e
n
t
s

f
o
n
t
s
d

i
n
f
o
r
m
a
c
i

,

p
e
r

d
i
f
e
r
e
n
t
s

m
i
t
j
a
n
s

i

a
m
b

l
e
s

e
s
t
r
a
t

g
i
e
s

n
e
c
e
s
s

r
i
e
s
p
e
r

a

l
o
c
a
l
i
t
z
a
r
-
l
a
,

p
r
o
c
e
s
s
a
r
-
l
a

i

v
e
h
i
c
u
l
a
r
-
l
a
.

E
m
p
r
a
r

l
a

l
l
e
n
g
u
a

p
e
r

a

l
a

p
l
a
n
i
f
i
c
a
c
i

,

o
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i

i

p
r
e
s
e
n
t
a
c
i

d
e
l
c
o
n
t
i
n
g
u
t

d

a
l
t
r
e
s

r
e
e
s

t
o
t

i
n
t
e
r
p
r
e
t
a
n
t

i

u
t
i
l
i
t
z
a
n
t

e
l
s

r
e
c
u
r
s
o
s

g
r

f
i
c
s
i

t
e
x
t
u
a
l
s

d
e
l
s

t
e
x
t
o
s

p
l
u
r
i
c
o
d
i
f
i
c
a
t
s
.
C
o
m
p
e
t

n
c
i
e
s
B

s
i
q
u
e
s
A


A

l
a

c
o
m
u
n
i
c
a
c
i

l
i
n
g

s
t
i
c
a
:

S
a
b
e
r

u
t
i
l
i
t
z
a
r

e
s
t
r
a
t

g
i
e
s

d
e
c
o
m
u
n
i
c
a
c
i

,

l
a

p
e
r
s
u
a
s
i

.
B


A

l
a

c
o
m
p
e
t

n
c
i
a

m
a
t
e
m

t
i
c
a
:

I
n
t
e
r
p
r
e
t
a
r

g
r

f
i
q
u
e
s

s
e
n
z
i
l
l
e
s
p
e
r

f
e
r

c
o
m
p
a
r
a
n
c
e
s

i

e
x
t
r
e
u
r
e

c
o
n
c
l
u
s
i
o
n
s
.
C


A
l

c
o
n
e
i
x
e
m
e
n
t

i

i
n
t
e
r
a
c
c
i

a
m
b

e
l

m

n

f

s
i
c
:

R
e
c
o
n

i
x
e
r

e
l
s
i
n
c
e
n
d
i
s

f
o
r
e
s
t
a
l
s

c
o
m

u
n

d
e
s
a
s
t
r
e

e
c
o
l

g
i
c

d
e

p
r
i
m
e
r

o
r
d
r
e
.
D


A
l

t
r
a
c
t
a
m
e
n
t

d
e

l
a

i
n
f
o
r
m
a
c
i

i

c
o
m
p
e
t

n
c
i
a

d
i
g
i
t
a
l
:

s
d

e
i
n
e
s

i
n
f
o
r
m

t
i
q
u
e
s

p
e
r

a

c
o
m
u
n
i
c
a
r

m
i
l
l
o
r
.

I
n
f
o
r
m
a
c
i

r
e
l
l
e
v
a
n
t

v
s
a
n
e
c
d

t
i
c
a
.
E


A

l
a

c
o
m
p
e
t

n
c
i
a

s
o
c
i
a
l

i

c
i
u
t
a
d
a
n
a
:

E
x
e
r
c
i
c
i

d
e

l
a

c
i
u
t
a
d
a
n
i
a
d
e
m
o
c
r

t
i
c
a
F


A

l
a

c
o
m
p
e
t

n
c
i
a

c
u
l
t
u
r
a
l

i

a
r
t

s
t
i
c
a
:

R
e
s
p
e
c
t
a
r

i

c
o
n
s
i
d
e
r
a
r

e
l
p
a
t
r
i
m
o
n
i

f
o
r
e
s
t
a
l

c
o
m

u
n

b

i
n
t
e
r

s

g
e
n
e
r
a
l
.
G


A

l
a

c
o
m
p
e
t

n
c
i
a

d
'
a
p
r
e
n
d
r
e

a

a
p
r
e
n
d
r
e
:

E
s
t
r
a
t

g
i
e
s
d

o
r
g
a
n
i
t
z
a
c
i

d
e

l
a

i
n
f
o
r
m
a
c
i

.
H

A
l
a

i
n
i
c
i
a
t
i
v
a

i

a
u
t
o
n
o
m
i
a

p
e
r
s
o
n
a
l
:
P
r
e
s
a

d
e

d
e
c
i
s
i
o
n
s
,

e
l
t
r
e
b
a
l
l

c
o
o
p
e
r
a
t
i
u
.
Alguns exemples d'activitats per a unitats CLIL
(extrets de Uncovering CLIL, per Mehisto, Marsh i Frigols)
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 05b
La planificaci: