You are on page 1of 10

Adrias Hortas Gozalbo 2A2

ndex
1. Fitxa 2. Sinopsis 3. Aproximaci a Fellini 4. Anlisi 5. Anlisi duna seqncia 6. Dibuixos plans seqncia 7. Comentari personal

Fitxa
Ttol Director Gui Fotografia Msica Muntatge Intrprets Amarcord Federicco Fellini Federicco Fellini i Tonino Guerra Giuseppe Rotunno Nino Rota Ruggero Mastroiani Bruno Zanin (Titta) Armando Brancia (Aurelio) Pupulla Maggio (Miranda) Stefano Proietti (Oliva) Nando Orfei (Lallo) Giuseppe Laningro (Avi) Magal Noel (Gradisca) Luigi Rossi (Advocat/narrador) Josiane Tanzilli (Volpina) M Antonia Belluzzi (Estanquera) Comdia 1973 127 minuts Franco Cristaldi (Itlia) PECF (Frana)

Gnere Any Duraci Producci

Sinopsi
En la Rimini del anys 30, ladolescent Titta creix entre la educaci catlica i la retrica fascista. Viu amb el seu pare Aurelio, cap dobra i antifeixista, amb la seva mare la Miranda, un germ ms petit, Oliva, lavi patern i un tiet inmadur germ de la seva mare. Tamb t un altre tiet tancat a un manicomi. En la ciutat tamb viuen personatges singulars com la Gradisca, la nimfmana, Giudizio el boig, Biscein el mentider, ladvocat de la retrica fcil, el motociclista exhibicionista, el cec que toca lacordi, lestanquera absoverant... Titta va a linstitut de la ciutat i participa en les bromes dels seus companys dirigides a ells i als professors. La seva vida erticosentimental es divideix entre els grans pits de la Gradisca, els grans pits de lestanquera i els balls destiu en el gran hotel. Amb la resta dhabitants compartint-se tots els aconteciments al llarg de les 4 estacions: larribada de la primavera amb la gran foguera, el pas de la carrera Mille Miglia, i del transatlntic Rex, la visita del jerarca feixista amb la gran nevada, la mort de la seva mare i el matrimoni de la Gradisca marcaran el final de la seva adolescncia.

Aproximaci a Fellini
Federicco Fellini va nixer al 1920, a Rimini i mor al 1993. T formaci de batxillerat al Liceu i t un gran inters per el cmic i les caricatures. A lany 1937 va publicar les seves primeres caricatures a un campus juvenil feixista. A lany 1939 sen va a Roma per estudiar dret i jurisprudncia per no arriba a graduar-se. En aquesta poca Fellini comena a tenir contacte amb el cine, directors, rdio, etc. A lany 1943 coneix a Julietta Masina que amb ella far una pellcula clau y altres quatre pellcules ms. Ms tard ell coneix a Roberto Rossellini mentres participa a Roma Citta.

La seva filmografia la dividim en 3 parts: Luci del variet (Luces de variedades) (1950) Lo sceicco bianco (El jeque blanco) (1951) I vitelloni (Los intiles) (1953) L'amore in citt (Amor en la ciudad) (1953) La strada (1954) Il bidone (Almas sin conciencia/El cuentero) (1955) Le notti di Cabiria (Las noches de Cabiria) (1957)

La Dolce Vita (d.) (1960) Boccaccio '70 (1962) Otto e mezzo (8 ) (1963) Giulietta degli spiriti (Giulietta de los espritus / Julieta de los espritus) (1965) Tre passi nel delirio (Historias extraordinarias) (1968) Block-notes di un regista (1969) TV Satyricon (Fellini Satyricon) (1969) I clowns (1971) Roma (Roma de Fellini) (1972) Amarcord (1973)

Casanova (1976) Prova d'orchestra (Ensayo de orquesta) (1978) La citt delle donne (La ciudad de las mujeres) (1980) E la nave va (Y la nave va) (1983) Ginger e Fred (Ginger y Fred) (1986) Intervista (Entrevista) (1987) La voce della luna (La voz de la luna) (1990)

Anlisi
Records, somnis i mentides. Amarcord s la comunicaci dun cicle de Fellini i s construt a partir dels seus records que duren un any. Aquesta pellcula sestructura en 21 seqncies on narra mltiples situacions collectives, privades, individuals... Aquests blocs narratius sn tancats en si mateixos i van contactant amb els espectadors a traves de narradors, molts personatges, tots sent protagonistes, els nens del collegi sn el fil conductor de la majoria de seqncies. Seqncia 1 2 3 4 Nom Manini Tipus collectiva Duraci 2 Explicaci

La foguera collectiva 9 El collegi collectiva 7 Volpina, platja y collectiva 2 paletes 5 El dinar collectiva 7 6 Arribada de les collectiva 5 prostitutes circular 7 La confessi Privada 5 8 Arribada dels collectiva 15 feixistes 9 El gran hotel collectiva 11 10 El tiet Boig familiar 15 11 El rex collectiva 6 12 La boira ntima 6 13 VII mille migia collectiva 2 14 Estanquera ntima 3 15 La resaca ntima 3 16 La nevada collectiva 4 17 Malaltia ntima 4 18 La mort ntima 5 19 Fi adolescncia ntima 1 20 Tornada de la ntima 1 primavera 21 Boda de la Gradisca collectiva 6 1. Presentaci dels espais de la pellcula: la casa familiar, plaa i carrers, cam del cementiri, platja i el gran hotel. Utilitzaci de panormiques per presentar els espais i aparici de Giudizio com a narrador i connector amb lespectador(es dirigeix a cmera). 2. Primera part: desfilada; segona part: barberia; tercera part: la foguera; epleg: aparici del narrador oficial. Serveix per presentar els personatges mitjanant una ancdota de cadascun, amb una pinzellada: les mentides de Biscein, lo sexy de la Gradisca, la creativitat del barber(a composat msica pel desfile), la immaduresa de Lalo (el tiet), lautoritarisme del pare, etc. Hi ha trvelings dacompanyament, acompanyats de msica

de circ. Celebren larribada de la primavera, tiren coets per espantar els fantasmes de lhivern. En el epleg, mentre el narrador fa una descripci solemne, es tallat per uns pets dun desconegut amagat. Aix posa els punts de la seva frase. 3. Els professors estan presentats de manera caricaturesca(com la professora del caf i la galeta, que coincideix amb lo que explica). 4. Aurelio explica els seus orgens i com va anar pujant en el ofici. Apareix la creativitat en la poesia que fa, dels totxos, un dels paletes. La composici de les imatges est composada de manera escenogrfica(els andamis sn com un escenari). 5. Convivncia familiar. Gelosia de Aurelio cap al seu cunyat per el tractament de deferncia de la Miranda. La gran vitalitat de lavi(que fa referncies sexuals i parla del menjar). Predomini de plans mitjans. Gran aproximaci a lescena(la cmera est a prop del dinar). Tractament teatrals(exageraci). Sentit teatral(quan surten fora i els vens els veuen). 6. Desenvolupament de diferents temes i ancdotes. Desencuentro entre Titta i Gradisca. Els somnis de la Gradisca, en el cine (Gary Cooper). Gamberrades dels nois. Els desitjos, fascinaci davant les prostitutes que arriben. Acaba amb el narrador oficial. Trvelings dacompanyament de la Gradisca caminant i amb les cares que passen amb diferents expressions. 7. Confessi de Titta, confessi instantnia, confessi del noi de les ulleres. Rutina de lofici de docent, la obsessi sexual: Te tocas?. Titta, en veu en off, conta els seus somnis(improbable trobada amb la Gradisca, el sexy de la seva professora...) 8. 1.Arribada a la estaci i desfilada a la carretera 2. Exercicis esportius 3.Indicent de linternacional i la purga dAurelio. Fellini expressa el feixista com a cartr-pedra sense contingut. s grotesc, corren per semblar joves. Els nois, Chico, es fa prpia la histria i fa que es casa amb la Aldina, benets per Mussolini fet de flors. Part fosca del feixisme amb dinterrogatori de lAurelio i la purga. 9. -Posa en duda la histria de la Gradisca i el Prncep, presentat com una opereta. Sabem, el perqu del nom Gradisca (disfruta) -Bisceinn i les concubines(conte de les mil i una nits) -Histria ms realista: el ball de les estrangeres. Titta i els seus amics miren les dones, lerotisme. 10. Presncia de lestiu. Gust per la vida (dinar, comentaris de lavi). Sorpresa: El tiet a larbre i la soluci(felliana total) de la petita monja. 11. Anada. Tothom desfila al mar. Gradisca vestida destiu. Espera. Reflexions personals i domstiques(la Gradisca t molt de carinyo, i no sap a qui donar-sho. Primer indici del fred que agafar la mare. Pas del rex. Fascinaci generalitzada de la contemplaci del rex. Presentat com un gran decorat que Fellini no amaga, ens ho ensenya. Acaba de manera musical, amb una fossa. El cec pregunta: Cmo es? 12. La del avi, la de lOliva, Titta i els seus amics i la del gos i Biscein en el port. Envoltats duna boira perden les referncies i aix provoca diferents reflexions. Avi: mort i soletat. Oliva: veu monstres en compte darbres Amics: ballen 13. Titta i Ciccio sapropien de la situaci i inventes les seves prpies histries. Titta

aconsegueix tenia a Gradisca de copilot i Ciccio li fa una botifarra a lAldina per ser repellent davant els seus desprecis. Lallo manifesta la seva immaduresa i imprudncia. Utilitzaci de zoom per interior histries imaginaries. 14. Utilitza el recurs de lexageraci, els immensos pits i seqncia molt irnica, com els quadres. 15. Li pregunten com es va enamorar. Segon indici de la malaltia de la mare 16. Sensaci de divertir-se i entretenir-se amb qualsevol cosa, llanant-se neu. 17. Fascinaci pel pavo real. Significat neu pels uns i els altres. Desencuentro de Titta i Gradisca. Visita a lhospital, canvi de situaci, inesperat, canvi de vida. 18. Diferents reaccions a la mort, com Titta que no ho accepta i desfilada. Sobre barrera: pas de la visa. 19. Final de ladolescncia. Soledat. Titta sen va a mirar al mar. 20. Observaci del mar 21. Creativitat collectiva, tothom li fa poesies, els nois que li fan la punyeta al cec. Gradisca, somnis que no shan complert, no s Gary Cooper. La peliculla es dilueix, per no vol acabar. Els personatges que no han evolucionat, Biscein, el cec, altres continuen o inicien les seves vides. Els horitzons els posa baixos.

Anlisi duna seqncia


(Escena de lavi): Anada de lavi cap al carrer; desorientaci; reflexi; reorientaci Plans: 1. Pla mig- avi neteja finestra 2. Pla general- de la casa i avi sortint 3. Pla general- tanca avi apropant-se 4. Pla mig- lavi en la porta de la tanca 5. Pla general- sortint al costat del mur de pedra 6. Pla mig- sortint el soroll de la bici 7. Pla general- ciclista 8. Pla general- ciclista passant lavi 9. Pla mig- cridant 10. Pla general- absolutament sol i envoltat de boira 11. Pla mig- reflexi: mort 12. Pla general- carro que arriba (lleuger contraposat) 13. Pla contraposat- Tino parlant avi 14. Pla americ- Tino li diu que es davant la casa 15. Pla mig- lavi dna les grcies. Surt Oliva(pla general)

Dibuixos dun pla seqncia

Opini personal
Aquest film mha agradat molt. Jo no estic acostumada a veure aquest tipus de cinema, per amb aquesta peli volia continuar veient-la, el fil conductor s molt bo, i Fellini sap com fer que tagradi i et quedis prendat. La msica que apareix en molts moments de la peli, tamb fa que la recordis. s molt graciosa, per tamb t moments per pensar i reflexionar.

You might also like