AVERROIS: La destrucci de la Destrucci, Qesti XX. [1.

] Desprs, un cop que ha acabat de tractar aquesta qesti, [Algatzell] afirma que els filsofs neguen la resurrecci dels cossos. Per aquest s un tema sobre el qual cap dels antics mai no nha dit res tot i que les Lleis revelades ofereixen lensenyament de la resurrecci dels cossos des de fa, si ms no, un miler danys i que els filsofs dels quals ens arribat les obres sn tots molt posteriors. Els primers a parlar de la resurrecci dels cossos van ser, en efecte, els profetes dIsrael que van venir desprs de Moiss la pau sigui amb ell- com es pot veure en els Psalms i en els llibres atributs als fills dIsrael. Igualment shi refereix lEvangeli, i fonts innombrables donen testimoni que aquesta va ser la doctrina de Jess la pau sigui amb ell. I tamb s la doctrina dels Sabeus i de la nostra Llei revelada. Abu Muhammad Ibn Hazm diu que es tracta del ms antic dels ensenyaments revelats. [2.] Pel que fa als filsofs, la seva actitud testimonia que es troben entre aquells que consideren aquest ensenyament amb la ms gran de les deferncies i que en sn molt persuadits. La ra daix s que la finalitat daquest ensenyament s la dexercir sobre els homes un govern que els porti a perfeccionar la seva existncia en tant que homes i a assolir la felicitat que els pertoca. I tamb que aquest dogma s indispensable per a lexistncia de les virtuts morals, de les virtuts teortiques i de les arts prctiques de lhome. Perqu els filsofs consideren que lhome no pot viure en aquest mn sense les arts prctiques i que no pot viure ni en aquest mn ni en laltre sense les virtuts teortiques. Per ni les unes ni les altres poden realitzar-se o es poden assolir sense les virtuts morals i no es pot arribar a assolir aquestes virtuts morals sin s a travs de ladquisici del coneixement de Du exaltat sigui-, i del testimoni de la veneraci cap a Ell per mitj de la prctica dels rituals prescrits als homes per les Lleis rituals de totes les religions, com s el cas dels sacrificis, les pregries, les invocacions i daltres paraules semblants que es pronuncien per lloar Du exaltat sigui-, els ngels i els profetes. [3.] En resum, els filsofs consideren que els ensenyaments revelats sn arts poltiques indispensables que prenen els seus principis tant de la ra com de la revelaci, en particular aquells que sn comuns a totes les Lleis revelades, tot i que aquestes Lleis puguin diferir pel que fa a la quantitat dels seus ensenyaments. A ms, pensen que no conv demetre mai cap objecci, ja sigui per establir positivament el contrari o per refutar-los, contra els principis generals daquests ensenyaments, preguntant, per exemple, si cal adorar o no Du o, encara ms, si aquest existeix o no. [4.] I aquesta s tamb la seva opini a propsit dels altres principis fonamentals de la Revelaci, com lafirmaci de lexistncia de la felicitat en el ms enll i de les seves modalitats, ja que totes les revelacions concorden en lafirmaci duna vida desprs de la mort, encara que difereixin pel que fa a les seves caracterstiques, de la mateixa manera que concorden en el reconeixement de lexistncia del Principi Primer, dels seus atributs i dels seus actes, tot i que difereixen les unes de les altres en relaci a la quantitat de coses que diuen a propsit de lessncia daquest principi i dels seus actes; igual que concorden tamb a propsit dels actes que permeten laccs a aquesta felicitat en laltra vida, per b que difereixin en la consideraci daquests actes. [5.] En resum, en la mesura en qu tots els ensenyaments revelats tenen per fi la difusi de la saviesa per mitj dels mtodes comuns, els filsofs els tenen sens cap dubte per

indispensables, ja que la filosofia no t cap altra finalitat que la de fer conixer una felicitat intellectual a determinats individus, aquells que sn capaos daprendre la saviesa, mentre que les Revelacions sadrecen a lensenyament de la multitud en general, per b que no trobem cap Llei revelada que no assenyali tamb les coses que concerneixen prpiament els savis, tot i que es preocupi de les coses comunes als homes de la multitud. [6.] Per com lexistncia dels homes de la classe millor i la realitzaci de la seva felicitat mai no poden ser acomplertes sin amb el concurs dels homes de la classe comuna, lensenyament que sadrea al com s indispensable per a lexistncia dels homes de la classe millor i per a la seva mena de vida. En el perode de la infncia i de ladolescncia no hi ha ning que dubti daquests ensenyaments. Ms tard, quan aquell que esdev filsof assoleix els coneixements que li sn propis, s del tot necessari, en inters de la seva virtut, que no menyspre gens els ensenyaments en qu ha estat educat, per que els interpreti de la millor manera, i spiga que all de qu socupen aquests ensenyaments s dall com, i no dall propi. Cal que spiga tamb que si expressa obertament algun dubte que es refereixi a un dels principis fonamentals de la Llei revelada en la qual ha estat educat o alguna interpretaci pel que fa a algun dells que soposi als profetes les pregries del Du siguin per ells- i es desvi del seu cam, mereixer de ser qualificat dinfidel ms que ning altre i de veure com se li aplica la pena legal reservada a linfidel en la comunitat religiosa en el si de la qual ha estat educat. [7.] Tamb li incumbeix [a aquell que esdev filsof] descollir la millor religi del seu temps fins i tot si, segons ell, totes sn veritables, i de ser persuadit que la millor [en una determinada poca] pot ser [ms endavant] abrogable per una altre de millor. Aquesta s la ra per la qual els savis que ensenyaven a Alexandria, quan els va arribar la Revelaci de lIslam, es van fer musulmans. I la ra per la qual els savis que es trobaven al pas dels romans, quan els va arribar la Revelaci de Jess la pau sigui amb ell- es van fer cristians. Mentrestant, ning no dubte que hi ha hagut nombrosos savis entre els jueus, com ho testimonien els seus llibres atributs a Salom. [8.] La saviesa mai no ha deixat de ser present en els destinataris de la inspiraci, els profetes la pau sigui amb ells. Tamb la frase que diu que tot profeta s un savi, per no tot savi s un profeta s la ms veritable que existeix. Per dels savis es diu que sn els hereus dels profetes. I si, al principi de les arts demostratives, hi ha limitacions i fonaments establerts prviament, el mateix ha de passar desprs amb les Lleis, que tenen com a fonts tant la inspiraci com la ra. Perqu tota Llei revelada prov de la revelaci i la ra ve a barrejar-shi. I, si sadmet que pot existir una Llei fundada purament en la ra, cal admetre que aquesta llei ser necessriament ms defectuosa que les Lleis elaborades a partir de la ra i de la inspiraci. Tothom coincideix a reconixer que els principis de lacci sadquireixen per la imitaci perqu no hi ha altre mitj de demostrar la necessitat dactuar daquesta o daquella manera que la possessi de les virtuts adquirides grcies a lexercici dels actes morals i prctics. [9.] Del que acabem de dir, sen desprn clarament que aquesta s, a propsit de les Lleis revelades, lopini de tots els savis, s dir que pensen que cal practicar la imitaci dels profetes i daquells que ha institut els principis de lacci i les maneres tradicionals dactuar fetes llei a linterior de cada comunitat. I les lloances dels savis sadrecen particularment a aquells daquests principis indispensables que incitin millor la multitud

a fer actes virtuosos, de manera que els homes educats segons aquests principis siguin duna virtut ms perfecta que aquells que han estat educats segons altres principis. [10.] Aix s el que sesdev, pel que fa a nosaltres [els musulmans] amb la prctica de loraci. Perqu no hi cap dubte que les pregries allunyen de la turpitud i de les accions vituperables, dacord amb lenunciat div, i que la prctica de loraci instituda per la nostra Llei revelada assumeix millor aquesta funci que les pregries institudes per altres Lleis revelades, tant pel que fa a la quantitat [de pregries diries prescrites], als horaris [en qu es porten a terme], a les invocacions [que shi reciten] i a totes les condicions [sobre la seva validesa que shi relacionen] com pel que fa a la puresa legal i a labstenci dels actes i les paraules que la fan illegal. [11.] I tamb s el que sesdev amb all que la nostra Llei enuncia sobre la vida futura: els seus discursos tamb inciten a la prctica dels actes virtuosos millor que els discursos daltres Revelacions. I aix s aix perqu la representaci de la vida futura a la multitud a travs de coses corporals s preferible a la seva representaci a travs de coses espirituals. Daqu lenunciat div: Aquest s el jard que ha estat proms als temerosos de Du: els rius hi corren... [12.] Per el Profeta [=Mahoma] la pau sigui amb ell- tamb ha dit a propsit de la vida futura: all que mai lull no ha vist ni loda ha sentit ni sha presentat a lesperit de cap home; i a propsit dIbn Abbas, ha dit: no hi cap altra semblana, entre aquest i laltre mn, que els noms, volent indicar daquesta manera que aquesta existncia era una altra creaci ms eminent, un estat dexistncia ms eminent que el daqu. I no sha de negar que aix sigui possible si es creu que ens s ben possible de percebre un nic i mateix existent transportat dun estat dexistncia a un altre, com per exemple les formes dels ssers inerts, quan se les copsa segons la seva essncia, que es converteixen en formes intelligibles. [13.] Aquells qui posen en dubte aquestes coses, que les contradiuen i que sexpressen obertament en pblic, sn aquells lobjectiu dels quals s invalidar les Lleis revelades i les virtuts, sn els zindiq-s [=infidels], aquells que pensen que no hi ha altra fi per als homes que gaudir dels plaers materials. Per ning entre els filsofs no dubta de la realitat de la vida futura i tampoc ning entre ells no dubta que si shagus arribat a detenir un daquells zindiq-s, tant els portadors de les Lleis revelades com els savis lhaguessin condemnat a mort. Pel que fa a aquells que no es detenen pas, els arguments ms perfectes que sels pot objectar sn les proves que cont el Llibre precis [=lAlcor].