LA VIGILNCIA I EL CONTROL DELS ALLRGENS ALIMENTARIS

PERODE 2006-2010

2005-2010

NDEX
1. Introducci ..................................................................................... 3 2. Marc legal ...................................................................................... 5 3. Manuals de gesti dallrgens ......................................................... 11 3.1. Guia de gesti dels allrgens i el gluten en la indstria alimentria..................................................................................... 11 3.2. Manual de bones prctiques en la restauraci collectiva ........... 12 3.3. Pla de control dels allrgens ................................................. 12 3.4. Manual de restauraci sense gluten ........................................ 13 4. Organismes competents en la vigilncia i el control a Catalunya ........... 14 5. Actuacions de vigilncia i control dallrgens ..................................... 15 5.1. Programa de vigilncia i control dallrgens alimentaris ........... 15 5.2. Programa dinvestigaci qualitat sanitria dels aliments (IQSA) . 22 5.3. Actuacions de control de mercat ............................................ 24 5.4. Pacte de collaboraci per a la millora de letiquetatge dels productes per a persones celaques i diabtiques ................................ 25 5.5. Xarxa dalerta alimentria ..................................................... 27 5.6. Gesti de les denncies i altres notificacions en relaci amb allrgies alimentries...................................................................... 29 5.7. Atenci a consultes .............................................................. 30 6. Activitats de formaci i divulgaci .................................................... 31 6.1. Formaci adreada al personal inspector ................................. 31 6.2. Activitats per a operadors econmics...................................... 31 6.3. Informaci als afectats ......................................................... 33 7. Referncies normatives ................................................................... 37 8. Enllaos dinters ........................................................................... 39 9. Annex ........................................................................................... 41

2/42

1. Introducci
En el context general de la seguretat alimentria cal considerar els riscs associats a determinades substncies, components o ingredients dels aliments que no suposen un risc per a la poblaci en general, per que ocasionen problemes de salut en individus amb sensibilitat especial. Es tracta de les reaccions adverses als aliments, que normalment es manifesten en forma dallrgies i intolerncies alimentries, amb relaci a les quals cal preveure objectius i intervencions especfics. Les allrgies alimentries sn reaccions adverses de lorganisme com a conseqncia del contacte, la ingesti o la inhalaci dun aliment o algun dels seus components; perqu una reacci adversa a un aliment sigui considerada com a allrgia hi ha dhaver una base immunolgica. Els allerggens o allrgens sn protenes o glicoprotenes presents de forma natural en els aliments, que estimulen el sistema immunolgic dalgunes persones i donen lloc a una resposta excessiva i patolgica; el sistema immunolgic respon a lallergogen com si es tracts duna amenaa i desenvolupa un atac amb anticossos immunoglobulines IgE, que interactuen amb els allrgens i estimulen la secreci dhistamina, prostaglandines i leucotriens per part de determinades cllules dels teixits i de la sang com ara els mastcits i els basfils. Sn a. Aquestes substncies sn les causants dels smptomes dallrgia com, per exemple, congesti nasal, inflamaci i erupcions a la pell i les mucoses o pruja. En alguns casos poden aparixer smptomes ms greus com ara asma, diarrea o clics. En els casos ms greus pot produir-se un xoc anafilctic, que compromet seriosament el sistema circulatori amb un caiguda de la pressi arterial i que pot produir la mort de lindividu. Encara que qualsevol aliment o els seus components pot donar lloc a reaccions allrgiques, shan identificat alguns grups que hi estan associats ms freqentment; s el cas de crustacis, ous, peix, cacauets, soia, llet, fruites en general, fruites amb closca, api, mostassa, grans de ssam, tramussos, molluscs i els derivats corresponents. El Comit Cientfic de la Uni Europea sobre Alimentaci Humana ha estimat la prevalena de les allrgies alimentries en la poblaci en general en 3%, en nens arriba a 7%, bo i que disminueix fins a nivells mitjans de la poblaci al voltant dels 13 anys dedat. Sha pogut observar una certa predisposici hereditria, s a dir, que aquest tipus de reacci adversa s ms freqent en fills de pares allrgics.

3/42

Entre els allerggens ms freqents destaca la protena de la llet de vaca, sobretot en nens de molt curta edat, tot i que normalment desapareix al cap dun temps. Sn molt ms preocupants les allrgies als cacauets i altres fruites seques, ja que comencen precoment i normalment es mantenen tota la vida; a ms, estan associades ms freqentment amb simptomatologia important fins i tot en casos en qu el contacte ha estat mnim i tamb amb el xoc anafilctic. Les intolerncies alimentries poden tenir una simptomatologia similar a la dalgunes allrgies, com ara diarrea o dolor abdominal, per en aquest cas no hi ha una intervenci del sistema immunitari, es produeixen a causa dalgun tipus dalteraci que impedeix digerir correctament un aliment o algun dels seus components. Les dues causes ms comunes dintolerncia alimentria sn la lactosa i el gluten. La LACTOSA s el sucre propi de la llet, que necessita la lactasa un enzim de lintest per poder ser absorbida. Quan lactivitat daquest enzim s molt baixa, la lactosa no s absorbida, passa a lintest gros i s fermentada per bacteris de la flora intestinal; en conseqncia, es produeix una simptomatologia de flatulncia, dolor i diarrea. A Europa, la deficincia en lactasa s del 5% mentre que en determinats grups tnics pot arribar entre 50-80%. El GLUTEN s una protena que tenen alguns cereals com ara blat, ordi, sgol i civada, i la intolerncia apareix quan hi ha una reacci adversa cap a aquesta protena; es parla llavors de MALALTIA CELACA. Per mecanismes no del tot coneguts, la mucosa de lintest prim queda danyada i perd la capacitat dabsorbir nutrients, am b la qual cosa apareix diarrea, prdua de pes, fatiga i smptomes de desnutrici. La malaltia celaca afecta 1/1.000 persones en la poblaci europea; fins i tot hi ha estudis que indiquen que pot afectar 1/100 persones. Per prevenir els efectes adversos en les persones afectades, lnica mesura efica ara com ara s evitar els aliments amb gluten, ja que labsncia de gluten permet la regeneraci de la mucosa intestinal i la remissi de la simptomatologia. En general, la manera ms efica de prevenir les reaccions per allrgies i intolerncies alimentries s eliminar de la dieta de les persones sensibles els components que desencadenen lefecte advers i, per tal que la persona afectada pugui estar en condicions de seguir aquesta recomanaci, cal que en primer lloc disposi de formaci adequada sobre el problema que lafecta i la manera de prevenir-lo; de la mateixa manera, ha de tenir al seu abast tota la informaci necessria sobre la composici dels aliments per poder fer una elecci alimentria adequada a les seves necessitats.

4/42

Letiquetatge dels aliments s clau en aquests casos i esdev un element imprescindible de seguretat alimentria. Tanmateix, cal considerar el fet que hi pot haver mancances en aquesta informaci, especialment en els aliments que es posen a disposici dels consumidors sense etiquetatge, com s el cas de la restauraci. Les administracions pbliques han de vetllar pel compliment de les normes detiquetatge mitjanant controls oficials, aix com sensibilitzar els consumidors i promoure prctiques correctes dinformaci pel que fa a productes posats a la seva disposici sense etiquetatge.

2. Marc legal
Mitjanant la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de mar de 2000, es va portar a terme laproximaci de les legislacions dels Estats membres en matria detiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentaris destinats al consumidor final. Amb la finalitat dassolir un nivell elevat de protecci de la salut dels consumidors i assegurar el seu dret a la informaci, sha de garantir, en lmbit dels productes alimentaris, una informaci apropiada als consumidors, mitjanant la indicaci de tots els ingredients a letiqueta. Abans de la modificaci, lany 2003, de la Directiva 2000/13/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de mar de 2000, relativa a letiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentaris, determinades substncies podien no figurar en la llista dingredients, malgrat que alguns ingredients o altres substncies en producte acabat poden provocar allrgies o intolerncies i constituir un risc per a la salut de les persones afectades. El Comit Cientfic dAlimentaci Humana va concloure que la incidncia de les allrgies i intolerncies alimentries pot afectar moltes persones i produir malalties que en alguns casos poden arribar a ser mortals. Aquest Comit va identificar que entre els allerggens alimentaris ms corrents hi ha llet de vaca, fruites, lleguminoses (en particular cacauets i soia), ous, crustacis, nous, peix, hortalisses (api i altres aliments de la famlia de les umbellferes), blat i altres cereals que continguin gluten, allerggens que intervenen en la composici duna gran varietat daliments preparats. El Comit Cientfic tamb va indicar que els additius alimentaris poden, per la seva naturalesa, provocar reaccions adverses o poden incorporar auxiliars de fabricaci que siguin o derivin dels identificats i que sovint resultava difcil evitar-los perqu no sempre es mencionaven en letiquetatge. Per aquest motiu es feia necessari que els additius, auxiliars tecnolgics i altres

5/42

substncies amb efectes allerggens fossin sotmesos a les normes detiquetatge per donar informaci adequada als consumidors que pateixen allrgies i altres tipus de reaccions adverses als aliments. Encara que letiquetatge no ha de ser considerat linstrument nic dinformaci, es va considerar necessari ajudar en la mesura del possible els consumidors afectats per allrgies o intolerncies facilitant-los una informaci ms completa sobre la composici dels aliments i fent obligatria la inclusi de tots els ingredients i altres substncies presents en els productes alimentaris a letiqueta. Com a resposta en aquesta necessitat es va publicar la Directiva 2003/89/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de novembre de 2003, transposada al dret intern de lEstat pel Reial decret 2220/2004, de 26 de novembre, que fa obligatria la indicaci duna srie de components considerats allerggens ms corrents en la llista dingredients.

Llista dallrgens Cereals que continguin gluten (blat, ordi, sgol, civada, espelta, kamut o les seves varietats hbrides) i productes derivats Crustacis i productes a base de crustacis Ous i productes a base dou Peix i productes a base de peix Cacauets i productes a base de cacauets Soia i productes a base de soia Llet i els seus derivats (incloent-hi la lactosa) Fruites de closca, s a dir, ametlles (Amygdalus communis L.), avellanes (Corylus avellana), nous (de noguera) (Juglans regia), anacards (Anacardium occidentale), pacanes (nous dAmrica) [Carya illinoiesis (Wangenh.) K. Koch], nous de Brasil (Bertholletia excelsa), pistatxos (Pistacia vera), nous de macadmia (nous dAustrlia) (Macadamia ternifolia) i productes derivats Api i productes derivats Mostassa i productes derivats Grans de ssam i productes a base de grans de ssam Anhdrid sulfurs i sulfits en concentracions superiors a 10 mg/kg o 10 mg/l expressat com a SO2

Amb la finalitat de seguir levoluci dels coneixements cientfics i tecnolgics, aquestes normes preveuen la revisi de la llista esmentada per incloure o suprimir determinats ingredients quan calgui; aquestes revisions han destar basades en criteris cientfics determinats per lAutoritat Europea de Seguretat Alimentria.

6/42

Sobre la base daquesta possibilitat, la Comissi Europea va aprovar, el 21 de mar de 2005, la Directiva 2005/26, que estableix una llista de substncies o ingredients alimentaris exclosos provisionalment de lannex III bis de la Directiva 2000/13/CE i, atenent les opinions del Comit Cientfic de lAutoritat Europea de Seguretat Alimentria sobre la probabilitat que alguns productes puguin causar reaccions adverses a persones sensibles, va establir en la nova Directiva la llista dingredients o substncies exclosos provisionalment de lobligaci destar indicats en letiqueta de determinats productes alimentaris, quan siguin utilitzats en la producci i continun presents en el producte acabat, encara que sigui de forma modificada. Aquesta Directiva va ser transposada a la normativa estatal pel Reial decret 1164/2005, que suspn temporalment laplicaci duna part de lannex V de la Norma general detiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentaris, aprovada pel Reial decret 1334/1999. La llista de productes provisionalment inclou: derivats daliments allerggens exclosos

Cereals que contenen gluten Xarops de glucosa a base de blat, incloent-hi la dextrosa Maltodextrines a base de blat Xarops de glucosa a base dordi Cereals utilitzats en destillats per a begudes espirituoses Ous Lisozim (produt a partir dou) utilitzat en el vi Albmina (produda a partir dou) utilitzada com a agent clarificant en el vi i la sidra Peix Gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines i aromes Gelatina de peix o ictiocolla utilitzada com a agent clarificant en la cervesa, la sidra i el vi Soia Olis i greix de soia totalment refinats Tocoferols naturals barrejats (E-306), D-alfa tocoferol natural, acetat del natural i succinat del D-alfa tocoferol natural derivats de soia Fitosterols i sters de fitosterol derivats dolis vegetals de soia sters de fitostanol derivats de fitosterols doli de soia Llet Srum utilitzat en destillats per a begudes espirituoses Lactitol Productes lactis (casena) utilitzats com a agents clarificants en la sidra i el vi Fruits amb closca Fruita de clofolla utilitzada en destillats per a begudes espirituoses Fruita de clofolla (ametlles i nous) utilitzada com a aromatitzant en begudes espirituoses
D-alfa

tocoferol

7/42

Sobre la base de les noves evidncies cientfiques i mitjanant la Directiva 2006/142/CE de la Comissi, de 22 de desembre transposada al Reial decret 36/2008, de 18 de gener, es va ampliar la llista dingredients que en qualsevol circumstncia shan dindicar en letiqueta dels productes alimentaris amb els segents productes:

Tramussos i productes a base de tramussos Molluscs i productes a base de molluscs

Respecte a lexclusi provisional de determinats productes derivats i sobre la base de les avaluacions realitzades per lEFSA es va aprovar la Directiva 2007/68/CE de la Comissi, de 27 de novembre, que modifica l' annex III bis de la Directiva 2000/13/CE sobre determinats ingredients alimentaris. Segons el criteri de lEFSA, en determinades circumstncies, alguns productes derivats provisionalment exclosos s poc probable que donin lloc a reaccions adverses en individus sensibles, ra per la qual han de ser exclosos permanentment de lannex. La Directiva fixa la llista d'ingredients i productes derivats que per la seva capacitat allerggena han de constar en la llista d'ingredients de las etiquetes dels aliments envasats; aquesta Directiva va ser transposada al Reial decret 1245/2008, de 18 de juliol, que modifica la Norma general d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentosos, aprovada pel Reial decret 133471999, de 31 de juliol.

8/42

Llista dingredients dindicaci obligatria Cereals que continguin gluten (blat, ordi, sgol, civada, espelta, kamut o les seves varietats hbrides i productes derivats tret de: Xarops de glucosa a base de blat, incloent-hi la dextrosa Maltodextrines a base de blat Xarops de glucosa a base dordi Cereals utilitzats en destillats o alcohol etlic per a begudes espirituoses Crustacis i productes a base de crustacis Ous i productes a base dou Peix i productes a base de peix tret de: Gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines o preparats de carotenoides Gelatina de peix o ictiocolla utilitzada com a agent clarificant en la cervesa, la sidra i el vi Cacauets i productes a base de cacauets Soia i productes a base de soia tret de: Olis i greix de soia totalment refinats Tocoferols naturals barrejats (E-306), D-alfa tocoferol natural, acetat del D-alfa tocoferol natural i succinat del D-alfa tocoferol natural derivats de soia Fitosterols i sters de fitosterol derivats dolis vegetals de soia sters de fitostanol derivats de fitosterols de llavors de soia Llet i els seus derivats (incloent-hi la lactosa) tret de: Srum utilitzat en destillats o en alcohol etlic dorigen agrcola per a begudes espirituoses Lactitol Fruites de closca, s a dir, ametlles (Amygdalus communis L.), avellanes (Corylus avellana), nous (de noguera) (Juglans regia), anacards (Anacardium occidentale), pacanes (nous dAmrica) [Carya illinoiesis (Wangenh.) K. Koch], nous de Brasil (Bertholletia excelsa), pistatxos (Pistacia vera), nous de macadmia (nous dAustrlia) (Macadamia ternifolia) i productes derivats tret de: Nous utilitzades en destillats o alcohol etlic dorigen agrcola per a begudes espirituoses Api i productes derivats Mostassa i productes derivats Grans de ssam i productes a base de grans de ssam Anhdrid sulfurs i sulfits en concentracions superiors a 10 mg/kg o 10 mg/l expressat com a SO2 Tramussos i productes a base de tramussos Molluscs i productes a base de molluscs

9/42

Pel que fa a la composici i letiquetatge dels productes apropiats per a persones amb intolerncia al gluten, el gener de 2009 es va aprovar el Reglament (CE) nm. 41/2009, de 20 de gener, que regula el contingut en gluten que poden tenir els aliments destinats a les persones intolerants i les declaracions que poden figurar en letiquetatge daquests aliments especfics i en el dels aliments de consum corrent. Sobre la base devidncies cientfiques recents, sha demostrat que la intolerncia al gluten varia dins duns lmits, en funci dels individus. A fi de protegir la salut de les persones celaques i de permetrels que trobin en el mercat productes alimentosos apropiats a les seves necessitats, aquest Reglament preveu 2 tipus de productes amb diferent nivell de contingut en gluten perqu la persona consumidora afectada pugui triar-los en funci del seu grau de sensibilitat. Aix preveu dos tipus de menci: MOLT BAIX EN GLUTEN Noms pot figurar en aliments destinats a una alimentaci especial de persones amb intolerncia al gluten, sempre que la quantitat de gluten no excedeixi de 100 mg/kg en el producte destinat al consumidor final. SENSE GLUTEN Aquesta menci pot figurar en aliments destinats a una alimentaci especial de persones amb intolerncia al gluten, en altres aliments diettics i en aliments normals, sempre que la quantitat de gluten no excedeixi de 20 mg/kg en el producte destinat al consumidor final. No obstant aix, en els aliments normals i en els diettics diferents dels destinats a persones amb intolerncia al gluten, sha daplicar la menci sense perjudici del que disposen els principis generals de la Norma general detiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentosos (article 4 del Reial decret 1334/1999); aquestes mencions han de posar-se molt a prop de la denominaci comercial del producte. El Reglament (CE) nm. 41/2009 es daplicaci a partir de l1 de gener de 2012.

10/42

3. Manuals de gesti dallrgens

Entre els objectius i les intervencions que en lmbit de les reaccions adverses als aliments es consideren en el Pla de la seguretat alimentria, hi ha la informaci, sensibilitzaci i promoci de prctiques correctes entre els operadors de la cadena alimentria aix com i molt especialment el control de la fiabilitat de la informaci facilitada en letiquetatge dels aliments. Es per aix que, dacord amb els principis que es recullen en el Reglament 178/2002, de 28 de gener, pel qual sestableixen els principis i requisits generals de la legislaci alimentria i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentria, un dels objectius en aquest mbit ha estat limpuls, la coordinaci i la supervisi de guies i documents de gesti dels allrgens a fi dajudar els operadors econmics a implantar sistemes dautocontrol que garanteixin la fiabilitat de la informaci facilitada en letiqueta del producte.

3.1.

Guia de gesti dels allrgens i el gluten en la indstria alimentria

Aquesta guia, publicada lany 2009, s fruit del treball collaboratiu dut a terme entre lAssociaci dIndstries dAlimentaci i Begudes de Catalunya (AIABECA), diverses empreses amb experincia sobrada en lautocontrol dallrgens, lAssociaci de Celacs de Catalunya i lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA). Proporciona una caixa deines per ajudar els establiments a incorporar Aquesta Guia la gesti dels allrgens alimentaris i del gluten en el seu pla dautocontrol, avaluar els riscos de la contaminaci encreuada dun producte amb un aliment o ingredient allergogen i garantir la veracitat de la informaci facilitada en letiqueta; exposa tamb uns principis generals que es poden aplicar per gestionar ingredients especfics en situacions diferents. Cada empresa ha de determinar individualment les accions que poden ser apropiades en cada situaci especfica. s un material especialment til per a la petita i mitjana empresa, en el qual es relacionen les prctiques que poden ser utilitzades en els diversos sectors per ajudar a produir aliments que no causin problemes de salut a les persones afectades dallrgies i/o intolerncies alimentries; se centra en la producci daliments preenvasats (elaborats en un lloc separat don es ven el producte a la persona consumidora), encara que els principis generals es poden aplicar tamb als aliments no envasats.

11/42

Els allerggens alimentaris han de ser gestionats informant de la seva presncia en letiqueta i evitant que hi siguin de forma no intencionada, sempre que sigui possible. Les empreses han de tenir implantats plans dautocontrol basats en laplicaci del sistema danlisi de perills i punts de control crtic (APPCC) o en guies de prctiques correctes dhigiene, per la qual cosa la gesti dels allrgens ha de ser integrada dins del procediment existent dautocontrol.

3.2.

Manual de bones prctiques en la restauraci collectiva

Tot i que la legislaci actual noms estableix la indicaci dels allerggens en els aliments envasats, les persones vulnerables tenen les mateixes necessitats dinformaci sobre la composici dels aliments i dels plats quan mengen fora de la llar; aquesta necessitat es fa ms manifesta encara quan parlem de restauraci collectiva, es a dir, escoles, hospitals, residncies, cases de colnies, centre penitenciaris, menjadors laborals... s per aix que, a finals de lany 2009, sedita el Manual de bones prctiques delaboraci en la restauraci collectiva, que facilita consells per ajudar a seguir les bones prctiques de manipulaci necessries per preparar pats que es destinen a persones allrgiques i a evitar el perill de contaminaci encreuada.

3.3.

Pla de control dels allrgens

Elaborat per lAgncia de Protecci de la Salut, en collaboraci amb la Diputaci de Barcelona, l'Agncia de Salut Pblica de Barcelona, la Federaci de Municipis de Catalunya i l'Associaci de Municipis i Comarques de Catalunya, durant lany 2010, aquest material divulgatiu forma part de la srie de fullets informatius sobre els Prerequisits editats per aquesta Agncia, on s'explica de forma prctica en qu consisteixen i com s'han d'implementar als establiments alimentaris. La proposta de disposar dun Pla de control dels allrgens alimentaris, com un prerequisit ms, s una opci alternativa per tal de gestionar els allrgens dins del sistema APPCC.

12/42

La producci d'aliments segurs per al consum hum requereix una slida base de condicions i prctiques higiniques que evitin la introducci d'agents perillosos, l'augment de la crrega microbiolgica o l'acumulaci de residus i altres agents qumics o fsics en els aliments, de forma directa o indirecta. Aquestes prctiques proporcionen l'entorn bsic i les condicions necessries per a la producci d'aliments segurs, i es coneixen amb el nom de "prerequisits" (tamb referenciats a la bibliografia com a "plans de suport" o "plans generals d'higiene").

3.4.

Manual de restauraci sense gluten

Aquest Manual ha esta elaborat per la Fundaci Alcia i lAssociaci de Celacs de Catalunya, i revisat per lACSA. Alcia i Celacs de Catalunya han desenvolupat un manual prctic dirigit a restauradors que es vulguin comprometre a disposar de solucions per als clients celacs; es tracta dun protocol que permet diferents opcions i sadapta a tot tipus de bars, restaurants i menjadors collectius i que els ajuda a oferir mens segurs per a aquests collectius.

13/42

4. Organismes competents en la vigilncia i el control a Catalunya

A fi de vetllar perqu la informaci de letiquetatge dels aliments sigui fiable, perqu sincloguin tots els ingredients del producte i perqu sinformi de la presncia no intencionada per inevitable dallrgens en el producte, els Estats membres realitzen diferents actuacions de vigilncia i control respecte als allrgens alimentaris. Els organismes competents a Catalunya per dur a terme aquestes actuacions sn: El Departament de Salut (DS) pel que fa a la gesti del Registre Sanitari dIndstries i Productes Alimentaris de Catalunya (RSIPAC), la vigilncia i el control dels establiments elaboradors i comercialitzadors, i la vigilncia i el control dels productes posats a disposici dels consumidors. . Organisme responsable: Agncia de Protecci de la Salut (APS). LAgncia de Salut Pblica de Barcelona (ASPB) que du a terme les tasques del Departament de Salut en lmbit territorial del municipi de Barcelona. LAgncia Catalana del Consum (ACC), adscrita al Departament d'Empresa i Ocupaci, competent en matria de consum pel que fa a la traabilitat i letiquetatge dels aliments a disposici del consumidor final. Organisme responsable: Servei dInspecci i Control de Mercat de la Subdirecci General de Disciplina de Mercat Els ens locals, pel que fa a la vigilncia i el control dels establiments minoristes i de la restauraci comercial. Organismes responsables : Ajuntaments, Consells comarcals, Diputacions, etc.

14/42

5. Actuacions de vigilncia i control dallrgens

5.1.
Programa de vigilncia i control dallrgens alimentaris AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT Durant lany 2005 es van iniciar els treballs de disseny i desenvolupament del Programa de vigilncia i control dallrgens alimentaris de Catalunya, el qual es va acabar de definir lany 2006. Lobjectiu daquest Programa s garantir que els consumidors que pateixen allrgia i/o intolerncia puguin identificar l ingredient al qual sn sensibles en els productes elaborats i/o distributs per les indstries alimentries ubicades a Catalunya. Les actuacions de control durant el perode 2006-2008 sn coordinades pels serveis centrals de lAgncia de Protecci de la Salut i en l'execuci intervenen els serveis regionals i lAgncia de Salut Pblica de Barcelona. A partir de lany 2009 sinclou en el Sistema de Control Sanitari dels Aliments i els establiments alimentaris de Catalunya (SICA), en el marc del Programa de control de processos i productes i en l'execuci intervenen els serveis regionals de lAgncia de Protecci de la Salut. Any 2009 es retira el ltex com a material que forma part dels equips de protecci individualitzada (EPIs) del personal inspector de lAPS a les empreses alimentries. 5.1.1. Activitats de control

El desenvolupament del Programa de control va comportar tot un seguit dactuacions que es poden resumir en: Elaboraci d'un qestionari per tal de comprovar: El grau de coneixement de la norma d'etiquetatge en relaci amb els ingredients allerggens per part de les empreses de Catalunya. Els ingredients allerggens ms habituals en els productes elaborats a Catalunya. El grau de compliment de la norma d'etiquetatge per part de les empreses.

15/42

El grau de conscienciaci i autocontrol de les empreses pel que fa als allrgens alimentaris. Les mesures de control ms habituals aplicades per les empreses. laboraci d'un document de suport destinat als inspectors sanitaris que els permeti disposar de criteris per a emplenar el qestionari. Establiment dels criteris de selecci de les empreses a les que es preveu comprovar l'adequaci de l'etiquetatge dels productes. (Veure Taula 1) Selecci d'empreses de cada mbit territorial i tramesa d'instruccions als inspectors sanitaris. Inspecci a les empreses seleccionades. Recollida d'informaci a travs dels qestionaris emplenats. Durant lany 2006 es va realitzar una prova pilot, amb actuacions de control, s a dir, inspecci dempreses i comprovaci detiquetes: De les 718 indstries inspeccionades, 34% correspon a establiments elaboradors de productes i/o preparats carnis, 17% a begudes alcohliques (principalment vins i caves) i 14% a menjars preparats i/o aliments diettics. Els ingredients ms habituals en els productes elaborats a Catalunya sn: llet (56%), sulfits (48%), ous (41%), cereals que contenen gluten (39%) i fruita seca (32%). El 40% de les empreses inspeccionades utilitza guants de ltex durant les prctiques de manipulaci daliments. El 72% dels establiments visitats en la campanya 2006 coneix la nova Norma detiquetatge i el 56% comercialitza els productes amb les etiquetes actualitzades. El sector de derivats carnis s en primer lloc en relaci amb el grau de compliment de la norma (29%), seguit del de begudes alcohliques (19%); en darrer lloc s el sector dadditius i aromes (1%). La mesura de control ms freqentment aplicada per les empreses s la neteja a fons. El 19% dels establiments disposen dun pla APPCC adaptat. Els resultats les activitats de control en lany 2007 es presenten en les taules 1 i 2

16/42

Taula 1. Resultats globals de les activitats durant el 2007

Nombre d'indstries investigades l'any 2007: 1.187 (any 2006: 718 establiments) Establiments elaboradors del sector carni: 27% Menjars preparats i/o aliments diettics: 18,2% Farines i derivats: 16,2% Mesura de control ms freqent de les empreses: aplicaci de procediments (neteja a fons, aspiraci, etc,) per eliminar els allrgens majors de la lnia de producci: 42%; igual que el 2006 Establiments amb pla adaptat d'anlisi de perills i punts de control crtics (APPCC): 22%; augment lleuger en relaci al 2006 Nombre de productes investigats elaborats a Catalunya: 3.156 Ingredients utilitzats de forma ms habitual, com el 2006: Llet i/o derivats: 49% Cereals amb gluten: 39% Ou i/o derivats: 24% Soia: 23% Sulfits: 23%

Taula 2. Compliment dels requisits d'etiquetatge en les 1.187 indstries investigades durant l'any 2007
Coneixement de la normativa en relaci amb l'etiquetatge: 77,8% Grau de compliment de la Norma d'etiquetatge Indstries Indstries inspeccionades que comercialitzen tots els productes investigats amb etiquetes actualitzades: 53%; any 2006: 56% Indstries inspeccionades que comercialitzen nicament part dels productes investigats amb etiquetes actualitzades: 7% Sectors Additius i/o aromes: 91% Begudes alcohliques: 80% Edulcorants naturals: 76% Productes i/o preparats carnis*: 43% Farines i derivats*: 31% Productes Productes investigats elaborats a Catalunya amb etiquetatge correcte pel que fa a la indicaci dels allrgens de menci obligatria: 56%
* Sectors que ocupen els darrers llocs

Entre 2006 i 2007 s'han realitzat 2.589 visites d'inspecci a establiments de Catalunya, dels quals el 98% pertany als 14 sectors considerats com a prioritaris a causa de la presncia possible d'allerggens en els productes que elaboren. Taula 3

17/42

Taula 3. Resultats globals del control 2006-2007

Taxa de conformitat 2006 72% 56% 19% 2007 77,8% 53% 22%

Element objecte de control Coneixement de la Norma detiquetatge Conformitat de letiquetatge amb la Norma vigent APPCC adaptat

El control dallrgens 2006. En lactualitat es les visites de control Departament de Salut control de processos

alimentaris es mant des que es va iniciar lany troba incls en el SICA i es realitza en el decurs de peridic que efectuen els inspectors oficials del per a verificar el compliment del Programa de i productes.

Les actuacions de control que sefectuen sn les segents: comprovaci del compliment productes alimentosos, i dels requisits detiquetatge dels

verificaci de la gesti correcta del risc associat als allrgens alimentaris dins dels autocontrols de les empreses.

5.1.2.

Activitats de vigilncia

L'any 2007 sinicia la vigilncia analtica d'allrgens alimentaris. Lany 2009 aquest programa queda integrat en el si del Sistema de vigilncia dels aliments de Catalunya (SIVAL). Es realitza un mostreig prospectiu sobre els aliments que es comercialitzen a Catalunya, amb l'objectiu de detectar la possible presncia de possibles ingredients allerggens de l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE no declarats en l'etiquetatge que, en no figurar, podrien passar desapercebuts per als consumidors i causar reaccions adverses a les persones susceptibles. Per a la recollida de mostres se segueixen uns criteris de selecci que implica l'anlisi prvia de l'etiquetatge dels productes per part dels inspectors.

18/42

Lany 2006 es recullen 52 mostres d'aliments elaborats i/o distributs arreu de Catalunya a fi de detectar la possible presncia d'ingredients no declarats en l'etiquetatge. Durant els anys 2008, 2009 i 2010 es realitzen 81, 125 i 98 determinacions, respectivament. El nombre i percentatge de determinacions conformes segons sectors alimentaris es presenten en les taules 5 i 6
Taula 5. Resultats 2008
2008 N 5 11 10 3 1 30 5 11 10 3 2 32 5 5 10 3 3 3 3 3 3 81 ND 0 9 2 0 1 12 0 4 3 0 1 9 0 0 0 0 0 0 0 0 0 21 % TC 100 18 80 100 0 60 100 64 70 100 50 72 100 100 100 100 100 100 100 100 100 74

PERILL

GRUP D'ALIMENT Xocolates Productes carnis crus curats Productes carnis tractats per la calor Caramels Plats preparats a base de peix TOTAL Xocolates Productes carnis crus curats Productes carnis tractats per la calor Caramels Plats preparats a base de peix TOTAL Aliments sense gluten Productes carnis crus-curats TOTAL Cereals transformats TOTAL Cereals transformats TOTAL Cereals transformats TOTAL

-lactoglobulina

Casena

Gluten Protena dametlla Protena davellana Protena de cacauet TOTAL

N nombre de determinacions ND nombre de disconformitats TC taxa de conformitat

19/42

Taula 6. Resultats 2009-2010

ALLRGENS I SUBSTNCIES QUE PROVOQUEN INTOLERNCIA. SIVAL 2009-2010 PERILL GRUP D'ALIMENT Preparats per a lactants Preparats de continuaci Preparats de carn no adobats Productes carnis crus-curats Productes carnis tractats per la calor Aperitius fregits Menjars preparats amb tractament trmic TOTAL Preparats per a lactants Preparats de continuaci Preparats de carn no adobats Productes carnis crus curats Productes carnis tractats per la calor Aperitius fregits Menjars preparats amb tractament trmic TOTAL Aliments sense gluten Preparats de carn no adobats Productes carnis crus curats Productes carnis tractats per la calor Salses Pastes alimentoses darrs Postres de gelat de llet Aperitius fregits TOTAL Preparats de carn no adobats Productes carnis crus curats Productes carnis crus salats i curats Productes carnis crus salats, curats i fumats Productes carnis tractats per la calor Aperitius fregits TOTAL Preparats de carn no adobats Productes carnis tractats per la calor Galetes de diferents tipus Pastes alimentoses TOTAL 2009 N 2 3 6 5 3 5 23 2 3 6 5 3 5 24 3 3 3 3 4 2 4 3 27 2 5 3 3 5 3 21 2 2 4 8 ND 0 1 2 0 0 0 0 2 3 4 1 0 0 10 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 %TC 100 67 67 100 100 100 100 0 0 33 80 100 100 58 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 N 1 2 3 6 5 3 4 24 1 2 3 6 5 3 4 24 3 3 3 5 4 2 4 3 27 3 2 2 4 11 2010 ND 0 0 1 2 0 0 0 3 0 1 0 0 2 0 0 3 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 %TC 100 100 67 67 100 100 100 88 100 50 100 100 60 100 100 88 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

20/42

Ou

Lactosa

Gluten

Casena

-lactoglobulina

Protena dametlla

Postres de gelat de llet TOTAL Postres de gelat de llet TOTAL Postres de gelat de llet TOTAL

7 7 7 7 7 7 125

0 0 0 0 0 0 14

100 100 100 100 100 100 89

4 4 4 4 4 4 98

0 0 0 0 0 0 6

100 100 100 100 100 100 93,88

TOTAL
N nombre de determinacions ND nombre de disconformitats TC taxa de conformitat

Taula 7. Resultats globals de vigilncia dallrgens 2007-2010

Allrgens i substncies que provoquen intolerncia 2007 2008 2009 2010 Total mostres 52 81 125 98 60 111 92 21 14 0 0 0 6 21 14 6 No conforme LR LN Total Taxa Conformitat 56,00 % 74,07 % 88,80 % 93,88 %

Protena de cacauet

Protena davellana

Conforme

Sobserva una clara tendncia positiva, ja que en lany 2010 sapropa a una taxa de conformitat del 100% (93,88%).

21/42

5.2.

Programa dinvestigaci de la qualitat sanitria dels aliments (IQSA) AGNCIA DE SALUT PBLICA DE BARCELONA (ASPB)

LASPB a travs de lIQSA incorpora lestudi de components daliments lany 2008, que inclou el control del gluten i les protenes de la llet, amb lobjectiu de relacionar la informaci de letiquetatge dels aliments amb lanaltica resultant daquests components. El Programa dinvestigaci de la qualitat sanitria dels aliments (IQSA) t com a objectiu avaluar la presncia o la quantitat de determinats additius, contaminats qumics i microbiolgics en diversos aliments susceptibles de contenir-ne, que es comercialitzen a la ciutat de Barcelona. Laplicaci daquest Programa permet valorar la situaci actual i levoluci en el temps, i fer possible ladopci de mesures correctores per a situacions anmales ja que proporciona informaci per prioritzar i planificar les activitats de control. Aquesta aplicaci peridica permet actualitzar la informaci sobre la quantitat de contaminants de determinats aliments i sobre com evolucionen, de forma que el Programa IQSA cont un vessant de gesti del risc que es posa en marxa quan es detecta o se sobrepassa el valor de tolerncia dun perill alimentari determinat i simplementen les accions corresponents (comunicaci al Servei dinspecci, aturada de la comercialitzaci fins que se nacrediti la salubritat...); alhora, tamb presenta un vessant prospectiu de recollida dinformaci per contribuir al coneixement o lestabliment de lmits legals comunitaris, o a lavaluaci del risc, que inclou lanlisi de tendncies o el clcul dingestes de contaminants a travs del consum daliments. A banda de ser el Programa ms important quant a lanlisi, tamb estudia letiquetatge de les diferents mostres daliments recollits, aspecte molt rellevant en el cas en qu lobjectiu es relacionar la informaci de letiqueta amb lanaltica resultant daquests components. Les mostres daliments sadquireixen en establiments detallistes, per tamb se nobtenen de mercats centrals, escorxadors i indstries; es tracta duna mostra prospectiva nica per cada producte. Els resultats del Programa IQSA referents al control dels anys 2008, 2009 i 2010 es presenten en les taules 8 i 9, desglossats per anys, aliments analitzats i allrgens analitzats.

22/42

Taula 8. Allrgens i substncies que provoquen intolerncia IQSA 20082010

2008 N 7 6 17 30 ND 2 0 0 2 %TC 61 100 100 93 N 1 4 1 6 1 4 1 6 2 4 7 4 2009 ND 0 1 0 1 1 3 0 4 0 0 0 0 %TC 100 75 100 83 0 25 100 33 100 100 100 100 N 10 2010 ND 0 %TC 100

Perill

Grup d'aliment Carns picades i preparats de carn Productes carnis tractats per calor Cereals i derivats TOTAL

Preparats de carn 6 5 17 Productes carnis tractats 7 0 100 per la calor Cereals i derivats 16 0 100 Aliments infantils-potets TOTAL 29 5 83 Aliments etiquetats sense gluten Preparats de carn Productes carnis curats Productes carnis tractats per la calor Aliments per a lactantsfarinetes Salses Cereals i derivats 10 0 100 Aliments sense menci a la presncia de gluten Preparats de carn 4 0 100 Productes carnis curats 5 0 100 Productes carnis tractats 12 0 100 per calor Cereals i derivats Aliments infantils-potets Fruita seca Formatge TOTAL 31 0 100 TOTAL MOSTRES 61 5 91.8 TOTAL DETERMINACIONS 91 7 92,3 Gluten Casena
N nombre de determinacions ND nombre de disconformitats TC taxa de conformitat

lactoglobulina

en letiquetatge 4 0 100 19 0 100 15 3 5 3 1 67 68 79 0 0 0 0 0 0 4 5 100 100 100 100 100 100 94 93,7

10 10 10

0 0 0

100 100 100

23/42

Taula 9. Evoluci IQSA 2008-2010. Components

Perill Gluten Casena lactoglobulina TOTAL 2008 ND 0 5 2 7 2009 ND 0 4 1 5 2010 ND 0 0

N 31 29 30 91

%TC 100 83 93 92,3

N 67 6 6 79

%TC 100 33 83 93,7

N 10 10

%TC 100 100

N nombre de determinacions ND nombre de disconformitats TC taxa de conformitat

5.3.

Actuacions de control de mercat AGNCIA CATALANA DEL CONSUM

LAgncia Catalana del Consum exerceix les competncies en matria dinspecci i control de mercat dels productes i serveis posats al mercat; entre els productes objecte de control hi ha els productes alimentaris que es destinen al consumidor final en lmbit territorial de Catalunya. Per portar a terme el control de mercats, la Inspecci de Consum de lACC programa controls peridics dels productes alimentaris que es posen a la venda al consumidor final. El control de mercat comporta la comprovaci del compliment de la normativa aplicable a letiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentaris, tant pel que fa als requisits formals mnims com pel que fa a la seva veracitat, eficcia i suficincia. A ms, la Inspecci de Consum porta a terme el control de la composici mitjanant la presa de mostres de productes i el posterior anlisi en laboratoris acreditats. En el cas de les substncies contingudes en aliments que poden generar algun tipus dallrgia o intolerncia, la Inspecci de Consum comprova que letiquetatge ninformi adequadament al consumidor i analitza que la composici real de laliment es correspongui exactament amb el contingut de letiqueta. Si Inspecci de Consum detecta irregularitats administratives, proposa les mesures correctores corresponents: requeriments a lempresa dadequaci a la normativa, incoaci dexpedients administratius sancionadors, etc.

24/42

5.4.

Pacte de collaboraci per a la millora de letiquetatge dels productes per a persones celaques i diabtiques AGNCIA CATALANA DEL CONSUM

Des del lany 2004 la Generalitat de Catalunya signa mitjanant aquest pacte ,acords amb fabricants i empreses de distribuci alimentria per garantir la informaci nutricional i advertir de la presncia de gluten en letiquetatge; daquesta manera la Generalitat va fer un pas ms per millorar la qualitat de vida dels ms de 340.000 afectats per la diabetis i la malaltia celaca a Catalunya. El Codi de consum de Catalunya disposa que el dret a la protecci de la salut i la seguretat de les persones consumidores i el dret a la protecci de llurs interessos econmics i socials sn drets i interessos protegits; tamb estableix que tenen la consideraci de collectius especialment protegits tots els collectius que, per la concurrncia de determinades caracterstiques, sn especialment vulnerables pel que fa a les relacions de consum concretament, hi inclou les persones malaltes. El Codi recull tamb que els drets de les persones consumidores que afectin collectius especialment protegits gaudeixen d'una atenci especial i preferent per part dels poders pblics. Ladhesi al pacte impulsat per la Generalitat de Catalunya en collaboraci amb les associacions de Celacs i Diabtics de Catalunya garanteix la millora de la informaci nutricional que les empreses incorporen en letiquetatge dels seus productes, alhora que adverteix de la presncia de gluten.; en aquest sentit, el distintiu s una referncia visual que facilita lacte de compra als qui pateixen ambdues malalties i afavoreix el control duna dieta variada i equilibrada. El distintiu PACTE PER AL CELAC es defineix com el distintiu que s'utilitza en l'etiquetatge dels productes alimentaris per identificar duna manera grfica si l'aliment cont gluten o no en cont. P Per a la utilitzaci del distintiu Pacte pel celac, es considera que no existeix gluten quan la quantitat de gluten, determinada segons el mtode analtic R5 ELISA, s igual o inferior a 20 ppm (parts per mili). En cas que el producte alimentari pugui contenir una quantitat de gluten superior a 20ppm, segons el mtode analtic R5 ELISA, el distintiu a utilitzar ha de ser el corresponent als productes amb gluten.

25/42

Aquest Pacte, doncs, s molt important per defensar els drets de les persones consumidores que no tenen les mateixes condicions que la resta i per fomentar una cultura diettica que garanteixi la veritable igualtat de drets per a tots els consumidors. Amb la signatura daquest acord, lAgncia Catalana del Consum autoritza les empreses signants a usar aquest distintiu, que han de posar en els productes adequats, seguint les normes de disseny i utilitzaci Des daleshores i fins a finals de 2010, el nombre dempreses adherides al Pacte ha estat de 76 i el nombre de productes de 950.

26/42

5.5.

Xarxa dalerta alimentria AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT

Lobjectiu principal de la xarxa dalerta alimentria s protegir els consumidors contra qualsevol perill, real o potencial, que es derivi del consum de productes alimentosos a partir de lintercanvi rpid dinformaci entre els Estats membres i la Comissi Europea. Des de lany 1978, la Uni Europea t un sistema dalerta rpida anomenat RASFF (Rapid Alert System for Food and Feed), que va ser creat per comunicar els perills directes o indirectes per a la salut i la seguretat dels consumidors, a partir de laprovaci del Reglament 178/2002 que estableix un sistema dalerta rpida especfica per a productes alimentaris i pinsos; el RASFF inclou els Estats membres de la Uni i els pasos de lAssociaci Europea de Lliure Comer (EEA-EFTA). Els pasos tercers no formen part formal daquesta xarxa, encara que la Comissi du a terme accions de comunicaci als pasos que puguin estar afectats com a origen o destinaci dels productes, de manera que les autoritats puguin adoptar les mesures necessries. Dins de lEstat espanyol, i integrats en el RASFF, hi ha dos sistemes dalerta: el daliments de consum hum que gestiona el Ministeri de Sanitat i Consum a travs de lAgncia Espanyola de Seguretat Alimentria i Nutrici (AESAN) i el daliments de consum animal que gestiona el Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Mar. LAgncia Espanyola de Seguretat Alimentria i Nutrici s el punt de contacte del sistema RASFF, i coordina i centralitza la xarxa dalerta alimentria interna estatal dels aliments destinats a consum hum, anomenat Sistema coordinat dintercanvi rpid dinformaci (SCIRI). Es tracta dun sistema de gesti dinformaci i alertes basat en una xarxa de punts de contacte en la qual participen el Ministeri de Sanitat i Consum i les autoritats competents en seguretat alimentria dels productes alimentaris destinats a consum hum de les CA; A Catalunya, el punt de contacte s lAPS del Departament de Salut. Lany 2005, lAPS va incorporar com a perill especfic dins de la gesti de les alertes alimentries del SCIRI, els ingredients allerggens no declarats en letiquetatge dels aliments i les reaccions allrgiques. Les actuacions de lAPS van encaminades a conixer els motius de la incidncia, investigar la distribuci dels productes afectats (nacional/comunitria/tercers pasos) i verificar la seva retirada del mercat, aix com el seguiment de les mesures correctores adoptades pels establiments implicats.

27/42

En el perode 2006-2010 shan tramitat per mitj del RASFF 199 alertes, 30% de les quals correspon a notificacions informatives; sobserva un increment en el nombre de les notificacions en els anys segents a la implementaci de la Directiva detiquetatge, que arriba a un nombre estable lany 2008. El nombre de notificacions, per, es va incrementar lany 2010 a ms de 100 a causa dun incident motivat per la no-declaraci dun ingredient lacti en productes de xocolata negra de Blgica; Segons les memries anuals del RASFF, els aliments principalment implicats han estat productes a base de cereals, productes de xocolata i productes de confiteria, per manca de menci en letiqueta dalgun ingredient allergogen. A Catalunya, entre 2006 i 2010, lAPS ha gestionat un total de 30 alertes a travs de lSCIRI en relaci amb ingredients allerggens no declarats en letiquetatge i reaccions allrgiques. Els aliments principalment implicats han estat dels sectors de farines i derivats, aliments diettics, aliments estimulants (xocolates), aliments tipus snacks, peix i complements alimentosos.
Taula 10. Nombre dalertes alimentries gestionades per lAPS. Anys 2005 2010.

Any 2005 2006 2007 2008 2009 2010 Total

Nombre dalertes 1 6 1 7 8 7 30

28/42

5.6.

Gesti de les denncies i altres notificacions en relaci amb allrgies alimentries

AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT LAPS realitza actuacions de control a establiments alimentaris derivades de les denncies rebudes (a partir de ciutadans, dassociacions dafectats, etc), amb motiu de la detecci dingredients allerggens no declarats en letiquetatge o a causa de provocar una reacci allrgica. Les denncies sadrecen als serveis regionals o centrals de lAPS, o a lASPB, en funci de lmbit territorial on sorigini la denncia. Aix mateix, sefectuen actuacions de control a partir dinformaci del control oficial realitzat per altres administracions. Les notificacions procedents daltres administracions es reben i gestionen als serveis centrals de lAPS. Durant el perode 2006-2010, el personal de lAPS ha realitzat actuacions de control sobre els establiments alimentaris de Catalunya i els productes que shan vist implicats en 34 denncies per allrgens no declarats en l'etiquetatge i 21 notificacions rebudes daltres administracions.
Taula 11. Nombre de denncies gestionades per lAPS. Anys 2006-2010. Any 2006 2007 2008 2009 2010 Total Denncies 2 10 9 1 12 34 Programes de vigilncia altres administracions 2 7 4 8 21

Els aliments principalment implicats han estat dels sectors de farines i derivats, aliments diettics (preparats per a lalimentaci infantil), productes carnis i aliments pre-preparats i preparats.

29/42

5.7.

Atenci a consultes
AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT AGNCIA CATALANA DE SEGURETAT
ALIMENTRIA

Les consultes rebudes des de lmbit privat (ciutadania, empreses, consultories, etc) i de lmbit pblic (de la mateixa organitzaci o daltres organismes pblics), que fan referncia als allrgens alimentaris, com ara, peticions de la relaci de la normativa aplicable, interpretaci del contingut de la norma i posicionament en quant a actuacions de control oficial. Tot i que poden arribar per diferents vies, el canal habitual s el correu electrnic. Durant lany 2010 lAPS va gestionar 7 consultes tecniconormatives sobre allrgens alimentaris. Podeu consultar lestadstica de consultes rebudes a lACSA en lapartat consultes a la pgina web: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2682/estadistica_acsa20062011.pdf

30/42

6. Activitats de formaci i divulgaci

6.1.
Formaci adreada al personal inspector AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT

Entre 2007 i 2008 shan realitzat 4 edicions del curs Els allrgens alimentaris en els establiments productors daliments i han assistit un total de 162 professionals de lAPS.

AGNCIA CATALANA DEL CONSUM

Des de lAgncia Catalana del Consum es realitzen activitats formatives destinades a personal al servei de els administracions de consum i a membres dassociacions de consumidors on es treballa lalimentaci i el consum. Dintre daquesta matria, sestudia letiquetatge i els allrgens. Curs sobre etiquetatge dels aliments. Barcelona, 25, 26 i 27 doctubre 2006 Curs dAssistents Tcnics en consum: mdul sobre alimentaci i consum Edicins 2006-2007-2008-2009 i 2010

6.2.

Activitats per a operadors econmics AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT AGNCIA CATALANA DE SEGURETAT
ALIMENTRIA

Difusi de la nova normativa Les noves exigncies normatives en matria detiquetatge van ser difoses a les empreses durant el darrer trimestre de 2005. Ells inspectors sanitaris de lAPS, en el decurs de les visites dinspecci als establiments alimentaris, iniciaren la difusi de les noves exigncies

31/42

normatives en matria detiquetatge, introdudes pel Reial decret 2220/2004, de 26 de novembre, pel qual es modifica la norma general d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentosos, aprovada pel Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol (BOE 286, 27.11.04. Divulgaci dels manuals de gesti dallrgens Lelaboraci de guies de bones prctiques ha comportat la realitzaci dun seguit dactivitats de formaci i divulgaci per ajudar els operadors a implantar el control dallrgens en el si dels seus sistemes dautocontrol; algunes daquestes activitats han estat realitzades en collaboraci amb les escoles de capacitaci agrria del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca i Medi Natural. A ms, shan dut a terme activitats de formaci especfica en lmbit de la xarcuteria i restauraci collectiva com s el cas de les jornades de formaci per als caps de cuina de les cuines dels albergs de la Generalitat. Gesti d'allrgens en la indstria alimentria ECAE. Trrega 15 de febrer 2012 Jornada de formaci per millorar l'adaptaci de la cuina dels albergs de la Generalitat a usuaris celacs i amb reaccions adverses a la llet o als ous Manresa, 28 de novembre 2011 L'empresa i l'alimentaci per a persones celaques i diabtiques Olot, 24 de novembre 2011 Gesti d'allrgens a la indstria alimentria Jornada tcnica. Monells, 15 de novembre de 2010 Jornada Tcnica sobre Allrgies i Intolerncies Alimentries, organitzada per la Comunitat Valenciana en data 25/03/10, Sessi cientfica: Les allrgies alimentries. Avanar en seguretat alimentria, organitzada pels serveis regionals de lAPS a Tarragona en data 09/06/10 i adreada als gremis de xarcuters i de restauraci, Jornada sobre allrgens en lalimentaci organitzada pel Centre de Formaci dEstudis Agrorurals per al personal del DAAM en data 14/12/10. Presentaci de la Guia per a la gesti dels allrgens i el gluten a la indstria alimentria Barcelona, 16 de desembre 2009 Jornades sobre Allrgens Alimentaris: Etiquetatge i Autocontrol Barcelona, 14 de desembre 2005 Jornades sobre Allrgens alimentaris: etiquetatge i autocontrol Barcelona, 7 de novembre 2005 32/42

Foment de la formaci sobre allrgies alimentries i al ltex dels manipuladors daliments Durant el darrer trimestre de 2005 lAPS va elaborar un document informatiu per a les Entitats Formadores de Manipuladors dAliments (EFMA), a fi que fossin inclosos uns continguts mnims sobre les allrgies alimentries i al ltex en els programes de formaci dels manipuladors. La darrera actualitzaci daquest document s del 21/11/2007. En ambds casos els serveis regionals de lAPS van fer difusi a les entitats inscrites al registre REFMA amb domicili social al seu mbit territorial. Aix mateix, el novembre de 2007 es van donar instruccions als serveis regionals de lAPS perqu difonguessin a tots els inspectors la Recomanaci de l'AESAN de 23/10/2007 per a limitar ls de guants de ltex en lempresa alimentria i per tal que es prenguessin les mesures oportunes en cas dobservar aquesta prctica per part dels manipuladors daliments o en les instruccions de treball dels establiments durant les actuacions de control de les indstries.

6.3.

Informaci als afectats Comunicaci dalertes AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT AGNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTRIA

6.3.1.

Sinforma a les associacions dafectats de les notificacions dalerta rebudes per mitj de lSCIRI, que comporten la retirada de producte del mercat, per tal que els consumidors afectats puguin evitar-ne el consum; en aquestes comunicacions es faciliten totes les dades didentificaci de laliment: marca, lot/lots afectats i motiu de la retirada del producte. Dacord amb el nostre comproms permanent de transparncia de les accions de lAdministraci i de responsabilitat social, des de gener de 2012 el web de lACSA ha comenat a informar de les retirades del mercat de productes, motivades per la presncia no declarada en la etiqueta i/o no intencionada dalgun ingredient allergogen; sha considerat convenient facilitar la informaci amb carcter universal, a fi que arribi a totes les persones interessades, ja que no tots els ciutadans que pateixen allrgies alimentries o celiaquia estan afiliats a una associaci de malalts. La informaci tamb s traslladada a SANITAT RESPON, perqu les persones que atenen aquest servei puguin donar resposta a les possibles qestions/dubtes que puguin plantejar els usuaris. Accs a la pgina: Alertes sobre allrgens

33/42

6.3.2.

Divulgaci i consells per al collectiu en el web AGNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTRIA AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT SUBDIRECCI DE PROTECCI DE LA SALUT

Divulgaci sobre la patologia Fitxa Allrgies alimentries Fitxa Malaltia celaca Trptic Les allrgies alimentries. Podeu trobar aquests materials al lloc web del Departament Canal Salut. http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut Lallrgia alimentria. Preguntes ms freqents Material elaborat conjuntament amb la Societat Catalana dAllrgia i Immunologia Clnica (SCAI) http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2979/doc34947.html Consells per als consumidors allrgics Secci on es faciliten consells, des de la compra fins a la preparaci domstica del menjar, per ajudar a respectar les bones prctiques delaboraci i evitar contaminacions encreuades en els productes. A ms, es facilita informaci sobre letiquetatge dels components allerggens, les mencions que hi poden figurar en letiqueta i la interpretaci del terme POT CONTENIR que figura en letiqueta dalguns productes. Receptes Es faciliten idees per a receptes prctiques, originals i fcils.; la Fundaci Alcia collabora en aquesta secci aportant cada ms una recepta que permet fer elaboracions que respecten les nostres tradicions, per adaptades a les diferents necessitats dels consumidors allrgics. 34/42

6.3.3.

Grup de treball dallrgies alimentries i ltex. GTAAL

AGNCIA CATALANA DE SEGURETAT ALIMENTRIA AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT SUBDIRECCI DE PROTECCI DE LA SALUT Per tal de donar resposta a la Resoluci del Parlament de Catalunya, 108/VII de 5/10/2004, durant el mes de gener de lany 2005 es constitueix un grup de treball anomenat Grup de Treball dAllrgies Alimentries i al Ltex, GTAAL, amb lobjectiu de consensuar i millorar latenci a les persones afectades dallrgies alimentries i al ltex. GTAAL est constitut per representants de les associacions dafectats, les societats cientfiques, diferents unitats/organismes del Departament de Salut: Associacions dafectats: Immunitas Vera, Asociacin de Alrgicos a Alimentos y Ltex, Asociacin de Alrgicos al Ltex Societats cientfiques, SCAIC(Societat Catalana dAllrgia i Immunologia Clnica), ACADI (Associaci Catalana d'Allrgia. Diplomats en Infermeria) Departament de Salut: a travs de la coordinaci de la Subdirecci General de Promoci de la Salut, hi participen lAgncia de Salut Pblica de Catalunya, lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria, Protecci de la Salut, DG de Planificaci i Avaluaci, Servei Catal de la Salut. Departament dEnsenyament. DG dAtenci a la Comunitat Educativa En les reunions anuals del grup sinforma de les actuacions de vigilncia i control dallrgens desenvolupades i dels materials de gesti dallrgens elaborats per ajudar als operadors econmics a la implantaci dels seus sistemes dautocontrol, a mes de les activitats de formaci i difusi realitzades en relaci amb aquesta temtica. 6.3.4. Activitats de formaci per a les persones consumidores

ESCOLA DEL CONSUM AGNCIA CATALANA DEL CONSUM LAgncia Catalana del Consum, mitjanant lEscola del Consum de Catalunya, realitza tallers per a infants i joves de 6-18 anys on es reflexiona al voltant de letiquetatge, lalimentaci, els perills, les eleccions...

35/42

Activitats per a primria Taller: Nyam, nyam... qu hi ha per berenar? El berenar, l'alimentaci i el consum Qu hi ha avui per berenar? Puc berenar sempre pa amb xocolata? Un tros de pasts s un bon berenar? Nyam, nyam,... a quin ritme es mou el meu berenar? El taller proposa reflexionar sobre el moment de comprar el berenar, els criteris de tria (on un dels criteris que apareixen s: qu podem i no podem menjar, les allrgies alimentries...) i els processos i les actituds prpies de l'acci de comprar. Activitats per a secundria i batxillerat Taller: Em sento b? Els estils de vida saludables Entenent la salut des d'un punt de vista ampli, el taller se centra en l'estil de vida ja que cada persona t el seu estil de vida, que ser ms o menys saludable en funci de la manera d'alimentar-se, de passar el temps lliure, de relacionar-se amb els altres, etc. Per treballar-ho, es realitzen activitats centrades en 2 eixos, la relaci amb un mateix (tenint en compte el benestar fsic i psquic i, per tant, les possibles allrgies que es poden patir) i la relaci amb els altres. Taller: Com s qu compro? L'etiquetatge dels productes alimentaris (mercat) L'activitat comena amb el disseny d'uns envasos per part de l'alumnat, d'aquesta manera reflexiona sobre la informaci que ha de portar l'etiqueta corresponent. Aquest taller tracta de la informaci que faciliten les etiquetes i la seva importncia en el moment dadquirir un producte en funci de les necessitats prpies; per tant, es treballa la lectura detiquetes, el coneixement dels diferents smbols i la importncia de conixer i llegir aquestes etiquetes per evitar riscos en persones amb allrgies

36/42

7. Referncies normatives
7.1.
mbit comunitari
Ttol Reglament (UE) 1266/2010 de la Comissi, de 22 de desembre de 2010, que modifica la Directiva 2007/68/CE pel que fa als requisits d'etiquetatge de productes vitcoles Correcci d'errors del Reglament (CE) 41/2009 de la Comissi, de 20 de gener de 2009, sobre la composici i letiquetatge de productes alimentosos apropiats per a persones amb intolerncia al gluten (DO L 16, 21-01-2009) Reglament (CE) 415/2009 de la Comissi, de 20 de maig de 2009, pel qual es modifica la Directiva 2007/68/CE que modifica l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a determinats ingredients alimentaris Directiva 2008/5/CE de la Comissi, de 30 de gener de 2008, relativa a la indicaci en l'etiquetatge de determinats productes alimentosos d'altres mencions obligatries diferents de les previstes en la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell Directiva 2007/68/CE de la Comissi, de 27 de novembre de 2007, que modifica l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell pel que fa a determinats ingredients alimentaris Directiva 2006/142/CE de la Comissi, de 22 de desembre de 2006, per la qual es modifica l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell, en el qual figura la llista d'ingredients que, en qualsevol circumstncia, s'han d'indicar en l'etiquetatge dels productes alimentaris Directiva 2005/63/CE de la Comissi de 3 d'octubre de 2005 per la qual es rectifica la Directiva 2005/26/CE pel que fa a la llista de substncies o ingredients alimentaris exclosos provisionalment de l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell Directiva 2005/26/CE de la Comissi, de 21 de mar de 2005, per la qual s'estableix una llista de substncies o ingredients alimentaris exclosos provisionalment de l'annex III bis de la Directiva 2000/13/CE Directiva 2003/89/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 10 de novembre de 2003, per la qual es modifica la Directiva 2000/13/CE pel que fa a la indicaci dels ingredients presents en els productes alimentosos Directiva 101/2001/CEE de la Comissi, de 26 de novembre de 2001, per la qual es modifica la Directiva 2000/13/CE del Parlament Europeu i del Consell relativa a l'aproximaci de les legislacions dels Estats membres en matria d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentaris Directiva 2000/13/CEE del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de mar de2000, relativa a l'aproximaci de les legislacions dels Estats membres en matria d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentaris Data de publicaci 31/12/2010

01/07/2009

22/05/2009

31/01/2008

28/11/2007

23/12/2006

04/10/2005

22/03/2005

25/11/2003

28/11/2001

06/05/2000

37/42

7.2.

mbit estatal
Ttol Data de publicaci 31/07/2008

Reial decret 1245/2008, de 18 de juliol, pel qual es modifica la Norma general d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentosos, aprovada pel Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol Reial decret 36/2008, de 18 de gener, pel qual es modifica la Norma general d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentosos, aprovada pel Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol, pel que fa a l'etiquetatge de determinats productes alimentaris que contenen tramussos i molluscs Reial decret 226/2006, de 24 de febrer, pel qual es modifica el Reial decret 1164/2005, de 30 de setembre, pel qual se suspn temporalment l'aplicaci d'una part de l'annex V de la Norma general d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentosos, aprovada pel Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol Reial decret 1164/2005, de 30 de setembre, pel qual se suspn temporalment l'aplicaci d'una part de l'annex V de la Norma general d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentosos, aprovada pel Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol Reial decret 2220/2004, de 26 de novembre, pel qual es modifica la Norma general d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentosos, aprovada pel Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol Reial decret 1324/2002, de 13 de desembre, pel qual es modifica la Norma general d'etiquetatge, presentaci i publicitat dels productes alimentosos, aprovada pel Reial decret 1334/1999, de 31 de juliol

26/01/2008

25/02/2006

01/10/2005

27/11/2004

21/12/2002

38/42

8. Enllaos dinters
European Food Safety Authority (EFSA) Opinion of the Scientific Panel on Dietetic Products, Nutrition and Allergies on a request from Commission relating to the evaluation of allergenic foods for labelling purpose (Request N. EFSA-Q-2003-016), adopted on 19 February 2004. The EFSA Journal 2004, 32:1-197 www.efsa.europa.eu/EFSA/efsa_locale1178620753812_1178620761196.htm European Commission Report of the Scientific Committee for Food on Adverse Reactions to Food and Food Ingredients ec.europa.eu/food/fs/sc/scf/reports/scf_reports_37.pdf Agencia Espaola de Seguridad Alimentaria i Nutricin (AESAN) Informe del Comit Cientfico de la AESAN sobre alergias alimentarias. Febrero de 2007 www.aesan.msc.es/AESAN/docs/docs/evaluacion_riesgos/comite_cientifico/ ALERGIAS 051.pdf Recomendacin para limitar el uso de guantes de ltex en la industria alimentaria www.aesa.msc.es/aesa/web/AesaPageServer?idpage=6&idcontent=7616 Agncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA) Allrgies i intolerncies alimentries www.gencat.net/salut/acsa/Du12/html/ca/dir1352/index.html Guia de gesti dels allrgens i el gluten a la industria alimentria www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2967/doc32644.html Els allrgens alimentaris. Manual de bones prctiques delaboraci www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2913/allergiescatala.pdf Allrgies i intolerncies alimentries: nivells de seguretat i declaracions en l'etiqueta ACSABRIEF, octubre 2010 www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1312/acsabrief/acsa_brief112010_allergens.pdf Manual de restauraci sense gluten www.celiacscatalunya.org/pdfs/manual%20catala%20corretgit%20e.pdf

39/42

Agncia de Protecci de la Salut Consells i recomanacions de salut alimentria www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2155/index.html Seguretat Alimentria www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1923/index.html Agncia de Salut Pblica de Barcelona. Seguretat i higiene del aliments www.aspb.es/quefem/controlaliments.htm Associacions dafectats Associaci Celacs de Catalunya www.celiacscatalunya.org Immunitas Vera. Associaci dAllrgics Alimentaris i al Ltex de Catalunya www.immunitasvera.org Asociacin de Intolerantes a la Lactosa (ADILAC) www.lactosa.org Asociacin Espaola de Alrgicos a Alimentos y Ltex (AEPNAA) www.aepnaa.org/noticiasAlimentos.html Societat Catalana dAllrgia i Immunologia Clnica (SCAI) www.scaic.cat/scaic/ Associaci Catalana dAllergologia. Diplomats en infermeria www.acadi.cat

40/42

9. Annex
LLISTA DINGREDIENTS DINDICACI OBLIGATRIA EN LETIQUETA
1. Cereals que continguin gluten (blat, ordi, sgol, civada, espelta, kamut o les seves varietats hbrides i productes derivats, tret de: Xarops de glucosa a base de blat, incloent-hi la dextrosa Maltodextrines a base de blat Xarops de glucosa a base dordi Cereals utilitzats en destillats o alcohol etlic per a begudes espirituoses Crustacis i productes a base de crustacis Ous i productes a base dou Peix i productes a base de peix tret de: Gelatina de peix utilitzada com a suport de vitamines o preparats de carotenoides Gelatina de peix o ictiocolla utilitzada com a agent clarificant en la cervesa, la sidra i el vi Cacauets i productes a base de cacauets Soia i productes a base de soia, tret de: Olis i greix de soia totalment refinats Tocoferols naturals barrejats (E-306), D-alfa tocoferol natural, acetat del Dalfa tocoferol natural i succinat del D-alfa tocoferol natural derivats de soia Fitosterols i sters de fitosterol derivats dolis vegetals de soia sters de fitostanol derivats de fitosterols de llavors de soia Llet i els seus derivats (incloent-hi la lactosa), tret de: Srum utilitzat en destill ats o en alcohol etlic dorigen agrcola per a begudes espirituoses Lactitol Fruites de closca, s a dir, ametlles (Amygdalus communis L.), avellanes (Corylus avellana), nous (de noguera) (Juglans regia), anacards (Anacardium occidentale), pacanes [Carya illinoiesis (Wangenh.) K. Koch], castanyes de Par (Bertholletia excelsa), pistatxos (Pistacia vera), nous de macadmia (nous dAustrlia) (Macadamia ternifolia) i productes derivats, tret de: Nous utilitzades en destillats o alcohol etlic dorigen agrcola per a begudes espirituoses Api i productes derivats Mostassa i productes derivats Grans de ssam i productes a base de grans de ssam. Anhdrid sulfurs i sulfits en concentracions superiors a 10 mg/kg o 10 mg/l expressat com a SO2 Tramussos i productes a base de tramussos Molluscs i productes a base de molluscs

2. 3. 4.

5. 6.

7.

8.

9. 10. 11. 12. 13. 14.

41/42

Altres ttols de la collecci Vigilncia i control: La vigilncia i el control de medicaments veterinaris i els seus residus en animals i aliments dorigen animal a Catalunya La vigilncia i el control dels subproductes animals no destinats al consum hum (SANDACH) a Catalunya La vigilncia i el control de les encefalopaties espongiformes transmissibles a Catalunya La vigilncia i el control del benestar animal a la cadena alimentria a Catalunya Sistema de vigilncia i control dels organismes modificats genticament (OMG) a Catalunya Sistema coordinat de vigilncia de la contaminaci qumica de les aiges de lEbre i dels aliments de la seva rea dinfluncia Vigilncia i control dels contaminants qumics ambientals en pinsos i aliments a Catalunya La vigilncia i el control dels additius alimentaris Podeu consultar aquests documents a http://www.gencat.cat/salut/acsa 2012, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut Document elaborat per: Agncia de Salut Pblica de Barcelona Agncia Catalana del Consum Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural Departament de Salut Primera edici: Barcelona, desembre de 2012 Dipsit legal: B. 32393-2012 Assessorament lingstic: Secci de Planificaci Lingstica. Departament de Salut ISSN:

Els continguts daquesta obra estan subjectes a una llicncia de Reconeixement -No comercial-Sense obres derivades 3.0 de Creative Commons. Sen permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica sempre que sen citi lautor i no sen faci un s comercial. La llicncia completa nd/3.0/es/legalcode.ca Document editat per: es pot consultar a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-

42/42