Ambient Lacustre

Llac Massa daigua de grans dimensions acumulada en una depressi del terreny prou profunda perqu no hi arreli la vegetaci (llevat de la subaqutica), que s alimentada per corrents immissaris o deus subaqutiques i, en alguns casos, desguassa mitjanant cursos emissaris.

Els llacs sn sensibles als canvis climtics Sn uns dels pocs indicadors paleoclimtics en lambient terrestre Els llacs tenen un registre amb alta resoluci temporal El registre sedimentari dels llacs actuals s una eina per reconstruir levoluci climtica recent

Tipus de Llacs

Clima
-!Zona de llacs tropicals i subtropicals daigua dola -!Zona de llacs salins i salobres al nord i al sud de la zona anterior - Zona de llacs glacials i periglacials

Propietats de les aiges: Salinitat

-!Llacs daigua dola: 0.3 1 slids dissolts -!Llacs daigua salobre: 1 24.7 slids dissolts - Llacs salins o daigua salada: 24.7 de slids dissolts

Propietats de les aiges: Oxgen i nutrients Activitat biolgica

! Llacs Oligotrfics
! ! ! ! escassa productivitat biolgica pocs nutrients columna daigua roman oxigenada aiges cristal!lines degut a un baix nivell dalgues

! Llacs Eutrfics
! ! ! ! alta productivitat biolgica alta concentraci de nutrients bona estratificaci trmica de les aiges aiges profundes que contenen molt poc oxigen ja que sutilitza en la destrucci de la matria orgnica que arriba al fons

L'eutrofitzaci s un procs biolgic i qumic causat per una gran concentraci d'aliment o matria orgnica en un ecosistema com ara un llac o una bassa

Eutrofitzaci natural L'eutrofitzaci s un procs que es va produint lentament de forma natural en tots els llacs del mn, perqu tots van rebent nutrients. Eutrofitzaci d'origen hum Els abocaments humans acceleren el procs fins convertir-lo, moltes vegades, en un greu problema de contaminaci. Les principals fonts d'eutrofitzaci sn les deixalles humanes tirats a les aiges que porten detergents i residus orgnics, i les deixalles agrcoles i ramaderes que aporten fertilitzants, deixalles orgniques i altres residus rics en fosfats i nitrats.

fertilitzants herbicides pesticides Insecticides detergents fet a base de fosfats descrrega d'efluents industrials residus domiciliaris

carboni (C) nitrogen (N) fsfor (P) utilitzats per les algues i plantes com a nutrients

per: escorrentia aigua de pluja infiltraci vessament

desenvolupament molt important dalgues i plantes.

no permeten que la llum solar arribi a l'interior del cos d'aigua

Sense poder fotosintetitzar les plantes submergides i moltes algues es moren

Degradaci per bacteris mitjanant processos aerbics que consumeixen O2.

Leutrofitzaci

Aquests es reprodueixen ms rpidament.

L'evidncia de que el llac est contaminat per matria orgnica s la pudor que desprn que corresponen a gasos de met (CH4), sulfhdric (H2S), d'amoni (NH4 +) degut a l'activitat bacteriana,

Les restes dipositades al fons sofreixen descomposici en el fons del llac per processos anaerobis

Aix provoca una disminuci de l'oxigen en l'aigua del llac i aquest perd els organismes habituals, i en el seu lloc es desenvolupen altres capaos de viure en condicions d'anxia (sense oxigen)

Grau d'eutrofitzaci

Es mesura grcies al: contingut de clorofil!la de les algues a la columna d'aigua contingut de fsfor contingut de nitrogen valor de penetraci de la llum

Disc Secchi, (Pietro Angelo Secchi, 1865 ) s un disc circular utilitzat per mesurar la transparncia de l'aigua en els oceans i llacs. Lanomenada profunditat de Secchi es relaciona amb la terbolesa de l'aigua.

Prevenci i Remediaci
La disminuci de la quantitat de fosfats i nitrats passa per: ! emprar menor quantitat de detergents ! usar detergents amb baixa proporci de fosfats ! instal.lar estacions depuradores que tractin les aiges residuals i que incloguin tractaments biolgics i qumics que eliminen el fsfor i el nitrogen. ! evitar els abocaments incontrolats ! emmagatzemar adequadament els fems que s'usen en agricultura ! no abonar en excs els camps, usant els fertilitzants ms eficientment ! canviar les prctiques de cultiu a altres menys contaminants. Aix, per exemple, retardar l'arada i la preparaci dels camps per al cultiu fins a la primavera i plantar els cultius de cereal a la tardor assegura tenir cobertes les terres amb vegetaci durant l'hivern amb el que es redueix l'erosi. ! reduir les emissions d'amonac ! evitar la contaminaci industrial

Vies de migraci de contaminants

(a)! Tributaris que transporten nutrients, ions, bifenils policlorats (PCB) (b)! Agues descorrentia agrcola (per exemple, plaguicides, nutrients). (c)! Abocaments industrials (d)! Interfcie aiges subterrnies aiges de superfcie, via dominant de nutrients, plaguicides i dissolvents clorats com aix com hidrocarburs (e)! Interfase aire-aigua, font important de la contaminaci atmosfrica (per exemple, PCB, mercuri), aix com enfonsament de contaminants volatizats a la columna d'aigua

Protocol davaluaci de lestat ecolgic dels estanys

Propietats de les aiges: Temperatura / densitat de laigua

Situaci ideal: perfil gradual descendent de temperatura

Epilmnion: massa daigua superficial temperatura ms clida (variacions climtiques) mescla causada per onatge i vent aigua menys densa, aigua ms oxigenada, pobre en CO2 pH ms baix

Hipolmnion: massa daigua pregona temperatura ms freda, escassa circulaci aigua ms densa, aigua pobre en O2

Termoclina Capa daigua (de mar o de llac) que presenta un gradient vertical negatiu de termperatura (>1Cm) en sentit descendent ms gran que els gradients de laigua subjacent o que la recobreix; les principals termoclines oceniques sn estacionals, causades per lescalfament superficial a lestiu, o b sn permanents a grans profunditats.

Llacs Monomctics (una mescla anual) ! Circulen una vegada a lany (estiu) ! Llacs Monomictics Calents: ! temperatura aiges mai < 4C ! zones temperades, muntanyes de les rees subtropicals i rees influenciades per climes ocenics. ! Llacs Monomictics Freds : ! temperatura aiges mai >4 C ! zones polars

Llacs Dimctics (dues mescles anuals) ! Es caracteritzen perqu tenen dues circulacions anuals, una a la primavera i laltra al tardor ! Zones temperades i zones muntanyoses subtropicals Llacs Oligomctics -! tenen circulacions irregulars i a temperatures >>4C -! regions tropicals humides Llacs Polimctics (varies mescles anuals) -! Hi ha circulaci continua -! Llacs Polimictics freds: temperatura <4C -! Llacs Polimictics calents: temperatura > 4 C -! Zones montanyoses equatorials (Andes) Llacs Amctics (No es mesclen mai) ! Llac sense circulaci degut a que sempre estan congelats. ! Zona Antrtica i rtica

Comportament aiges

Llacs holomctics: l'aigua circula. La circulaci es completa fins el fons del llac.

Llacs meromctics: l'aigua del fons est estabilitzada per una densitat alta (d'origen qumic o abundncia de partcules en suspensi). La profunditat del llac es baixa. Existncia d'un fons anxic que comporta l'ausncia d'organismes bentnics i per tant de bioturbaci.

Hidrolgicament Obert -! Lnia de costa estable -! balan entre: precipitaci +entrada (inflow) = Evaporaci +sortida (outflow) -! sortida daigua (outflow) per evaporaci, infiltraci -! La qumica del llac s dominada per aiges meteriques (molt diludes) -! Predomini sedimentaci clstica

Balan hidrolgic

Hidrolgicament Tancat ! sense sortides importants ! entrades (inflow) > Evaporaci ! sedimentaci qumica pot dominar a causa de la concentraci d'ions (crostes de sal, travertins) ! fluctuacions estacional considerables del nivell del llac ! solen estar vorejats per ventalls al!luvials

Efmer ! Conques de concentraci salina (salt pan) ! s'assequen estacionalment ! alimentats per fonts, aigua descorrentia, aiges subterrnies ! importants jaciments de sal. ! les sals es troben estratificades Perenne ! Entrada (inflow) d'almenys un corrent perenne ! poques vegades s'assequen

Zonaci ambiental
Zona palustre (supralitoral) aiguamolls caracterstiques dexposici subaria controlada per la posici i les oscil.lacions del nivell fretic fangoses Zona litoral Ambient ftic i oxigenat Afectat per onatge i corrents Situat per sobre de la termoclina Exposat periodicament Zona limntica (sublitoral) permanentment inundada Ambient ftic i oxigenat Acci de lonatge no considerable hbitats d'aiges profundes Zona de talud zona de by-pass Zona pelgica o de conca zona profunda, topograficament plana sense onatge anxica i aftica processos de decantaci i arribada de corrents turbidtics. Shi formen els sediments varvats

Processos sedimentaris
Els processos deposicionals del llac estan influenciats per : - Processos fsics - Processos qumics - Processos biolgics

-!Processos fsics
Onades Corrents Superficials Corrents Interns Moviments en massa

-! Processos qumics
! Clima rid: dominen els sulfats i els clorurs, i inclouen dipsits evaporitics ! Clima humit: dominen carbonats, fosfats, sulfats, cherts i xids de ferro i Mn.
La mineralogia dels carbonats dels ambients lacustres es principalment de baix contingut de magnesi (LMC), pero pot haver-hi tamb d'alt contingut en magnesi (HMC).

- Processos biolgics La producci biolgica pot ser molt important en els dipsits lacustres: -!Formaci i sedimentaci de carbonats biognics (esquelets dels organismes) - Formacions estromatoltiques (algues blau-verdes), onclits - Sedimentaci de restes dorganismes desquelet silcics (diatomees) -!Sota condicions reductores: Dipsits de matria orgnica - Bioturbaci

Inters econmic dels llacs

-!Provedors

daigua Dola -!Els dipsits detrtics : provedors drids -!Zones agrcoles -!Els dipsits evaportics lacustres - Lurani - Els carbons - Les pissarres bituminoses