Professional Documents
Culture Documents
1.- Defineix qu s la discapacitat intellectual i les caracterstiques ms freqents am les que ens podem tro ar! "l nostre prota#onista$ quines caracterstiques presenta! Definici ! "ntenem per discapacitat intellectual a la discapacitat que presenten les persones que per causes tant con#nites com adquirides$ manifestin deficincies mentals. informaci' redu)da. % ms presenten un dficit en la capacitat adaptati*a al men+s en dues de les se#ents ,rees: comunicaci'$ cura personal$ *ida domstica$ ha ilitats socials-interpersonals$ utilit&aci' dels recursos comunitaris$ autocontrol$ ha ilitats acadmiques$ tre all$ oci$ salut i se#uretat. %quests dficits no impedeixen un on #rau d.autonomia en les acti*itats de %quest collectiu es caracterit&a pel fet de tenir una funci' intellectual inferior a la mit(ana i una facilitat de comprensi' i
la *ida di,ria per/ s fan que si#uin persones especialment *ulnera les am dificultats personals i socials per a enfrontar-se a les exi#ncies d.un entorn competitiu essent necessari un suport limitat continu o discontinu. 0n dels trets ms comuns s el desfase entre l.edat cronol/#ica i l.edat mental. % partir de l.adolescncia es fa ms e*ident aquesta disson,ncia de capacitats i interessos am persones de la mateixa edat. "l nostre prota#onista presenta aquesta caracterstica manifesta en el seu infantilisme i la se*a manera de comportar-se da*ant de les situacions en que s.a sor eix completament en el seu mon i en la se*a afici' pels aparells de r,dio. %quests dficits es fan palesos en el seu llen#uat#e en el que es poden diferenciar trets caracterstic en la se*a parla$ i en la comunicaci' no *er al$ aix com en la se*a psicomotricitat fina1 la posici' de les mans$ com
2,#. 1
o re les r,dios$ com a#afa les coses$ i tam la se*a postura i manera de caminar. 3es persones am discapacitat 4ntellectual tenen un procs d.aprenentat#e
lent$ que necessita ms recol&ament i ms temps que els seus #rups de referncia per arri ar aconse#uir el mateix ni*ell que *e marcat per el seu propi quocient intellectual. 3a pellcula ho escenifica molt mit(an5ant el paper de l.entrenador 6ohns
i de l. entrenat 7,dio$ el seu procs d.aprenentat#e s lent per/ finalment aconse#ueix a c/pia de insistncia aconse#ueix escriure el seu nom. %l final de la pellcula *eiem que en 7,dio es #radua$ tot i que es un acte sim /lic$ (a que es tracta d.un aprenentat#e adaptat a la se*a di*ersitat funcional. 2el que fa a l.aspecte de la cura personal es un noi descuidat en el *estit que si *a net es #r,cies als cuidats de la mare. 2er ell mateix no con(u#a estticament les peces del *estits se#ons mani l.ocasi' 8per exemple quan a d.acompan+ar a l.entrenador 6ohns i la se *a dona la nit de 9adal t de demanar a(ut per relacionar que s lo apropiat o no:. 2el que fa a les els relacions socials$ li manca capacitat d.interactuar i relacionar -se am carro de la compra sempre en se#on pla o ser*ant la *ida des de llun+. 3i falta iniciati*a i es *eu limitat per #enerar mecanismes relacionals que li permetin resoldre les situacions quotidianes i els conflictes que sen pu#uin esde*enir$ per exemple$ quan els (o*es (u#adors s.enriolen a costa d. ell i el lli#uen de peus i mans a dins dels *estuaris$ o anar al *estuari de les noies$ en 7adio o quan l.en#an+en i el fan plora mor de por$ o es sent aixa autoestima$
culpa ilitat per la situaci'$ no t eines per a poder #estionar les emocions que sent. T ;ulnera ilitat emocional$ aix/ li pro*oca una quadres d.ansietat $ pors i-o inse#uretat. <.- % ni*ell de llen#uat#e$ quines s'n les caracterstiques en la persona am discapacitat intellectual! 4 al prota#onista! 7espon am el qu has estudiat!
2,#. <
= Dificultats d>aprenentat#e. = 2rocesso d>aprenentat#e lent. = Ma(or possi ilitat de tenir alterats aspectes com a atenci'$ percepci'$ discriminaci'$ concentraci'... = 9o modulen la *eu correctament$ la qual cosa pro*oca l>aparici' de disfonies. = 9o tenen una ona capacitat de relaxaci'. = 3a *eu sona alterada per la tensi' de l.aparell ucofonador = 2atr' respiratori alterat. = 7etard a ni*ell psicomotor. = ?'n ms propensos a sofrir alteracions articulat/ries$ fonamentalment disl,lies. = 3len#uat#e po re a ni*ell sem,ntic. = @s d>estructures morfosint,ctiques sen&illes a ni*ell *er al. = "xcs o defecte d>intencionalitat comunicati*a. = Dificultats en la lecto- escriptura. = Ma(or possi ilitat de sofrir alteracions comunicati*es associades com poden ser: disl,lies$ disfmies$ dislxies$ dia#rafies$ disorto#rafes$ discalculies$ disf,sies.
A.- Bes un an,lisi so re les situacions o casos que fan que hi ha#i una discriminaci'$ perqu s.ori#ina aquesta discriminaci'!$ es resol! Com!
2,#. A
3a discriminaci' sistemes:
= 3a famlia i entorn ms proper d.en 7adio *iu a)llat pel sol fet de tindre un inte#rant am discapacitat. 3. escola no inte#ra alumnes am di*ersitat funcional$ s l.entrenador que lluita per que en 7adio hi pu#ui anar$ i la societat que no est, preparada per acceptar i inte#rar en el seu dia a dia personat#es que poden resultar dissonant am la competncia que re#ne en les les societat occidental1 i aquests interessos xoquen directament am necessitats que requereixen les persones am di*ersitat funcional. "l Dficit en les Da ilitats ?ocials i dificultats de relaci' social que presenten al llar# de tota la se*a *ida fa que hi ha#i #rans dificultat per formar #rups d>amics i mantenir-les en el temps. 3a nostra societat$ i so re tot l.escenari de la societat americana de l.poca en que es #ra*a la pellcula$ en plena apartheid$ i triomf de capitalisme$ no est, preparada per acceptar la discapacitat i que en 7adio si#ui en re ut i acceptat. 0n noi com en 7adio t dificultats per or#anit&ar i planificar el seu Eci$ el seu temps lliure. "l temps lliure de les persones am estant 4ntelli#ncia 3mit se#ueix uit d>acti*itats$ pri*at d>amics$ mancat d>ocupaci'$ despro*e)t de
recursos$ que en ocasions els porta a adoptar conductes antisocials dins de #rups mar#inals com a mit(, de ser tin#ut en compte$ encara que si#uin utilit&ats. 3.epis/di en qu en 7adio prefereix no delatar a qui el traeix n.s una mostra. % la pellcula$ per/ s *ist pels ulls de l.entrenador com que el noi t un #ran cor$ per/ s la por a ser excl/s del sistema.
F.- Guin es el paper del entrenador! Guin tipus de model d.ensen+ament fa ser*ir! Com el posa en marxa! Guin missat#e transmet a la societat!
2,#. F
Transmet que la discapacitat intellectual es caracterit&a per limitacions si#nificati*es tant en el funcionament intellectual pr,ctiques. Gue el discapacitat intellectual no s tan sols el ni*ell intellectual de la persona$ ni les ha ilitats d>adaptaci'1 sin' que s'n totes dues coses$ iniciades en el transcurs del desen*olupament que$ en l>entorn fsic$ social i cultural on *iu aquesta persona$ suposen una limitaci' important del seu funcionament. com en la conducta adaptati*a expressada en les ha ilitats adaptati*es conceptuals$ socials i
funcionament individual de la persona i &ue dins un conte%t social representa una desavantat"e substancial per la persona. ' per tant cal 'nte"rar a&uestes persones a viure una vida plena i di"ne.
Refle%iona la se"(ent frase! 0na societat s ms feli5 si ha aconse#uit un clima de respecte$ de (ustcia i unes relacions de lo ms democr,tiques possi les
0tilit&eu llen#uat#e sen&ill i directe. "*iteu conceptes a stractes. 0tilit&eu paraules curtes i relati*es al llen#uat#e quotidi,. 2ersonifiqueu els textos tan com si#ui possi le. Beu Is d.exemples pr,ctics. Diri#iu-*os-hi de manera respectuosa. 0tilit&eu ma(orit,riament frases curtes. 4ncloeu una idea principal en cada frase. 0tilit&eu un llen#uat#e positiu. 9o introdu)u paraules d.un altre idioma. "*iteu les a re*iacions i les inicials. 3a ma(or part de persones am discapacitat intellectual *olen parlar i expressar-se per si mateixes$ i per tant se.ls ha de donar temps perqu ho facin. ?.ha de tenir pacincia i no anticipar-s.hi al que *ul#ui dir-nos la persona (a que aix/ els pot pro*ocar ner*iosisme.
Tam us podeu tro ar la persona am discapacitat intellectual acompan+ada i que si#ui l.acompan+ant qui us solliciti l.a(uda. Cal que esti#ueu pendents de les se*es necessitats$ e*iteu so reprote#ir-la i li respecteu el ritme. 0s heu de limitar a a(udar-la en all/ necessari i parlar-ho directament$ s a dir e*iteu parlar en presncia se*a per/ Jcom si no hi fosK. Deu d.e*itar parlar en to alt o cridant$ i tam parlar d.una manera massa sen&illa o simple.
#T'+ M*NT+# Definici ! discapacitat que pateixen les persones afectades per trastorns
2,#. L
co#nitius$ d.afecti*itat o de conducta. )R'*NT+,')N- .*R R*#+,')N+R--* +M/ .*R-)N*- +M/ M+#+#T'+ M*NT+# 7ecordeu la condici' de persona per so re de la situaci' de malalt$ respecteu-ne la di#nitat. Tracteu les persones am malalties mentals de manera similar a la resta de les persones: am naturalitat$ respecte i discreci'. Manteniu una comunicaci' clara$ sense am i#itats i e*itant confusions. Mostreu-*os naturals en la relaci' per e*itar suspic,cies i situacions de tensi' o ri*alitat. Guan es doni una situaci' de ner*iosisme o desconcert$ comenceu tranquillit&ant-*os *osaltres mateixos. 7especteu els silencis i l.espai *ital de les persones am discapacitat. "scolteu les persones i no les (ut#eu. Manteniu-*os al seu costat$ tot i que no les compren#ueu o no hi esti#ueu d.acord$ i accepteu les diferncies. E teniu informaci'. ?i podeu comprendre el que li passa al malalt$ el podreu a(udar ms i millor. ?i fomenteu la inte#raci' de les persones am malalties mentals en acti*itats normalit&ades en millorareu l.autoestima i el concepte social de la resta de la societat. 2er a ms informaci' *isiteu la p,#ina se#ent
2,#. M