NOM: Yessica Daniela Villalobos Gusm n TUTOR: Maria Lloret DEPARTAMENT: Biologia INSTITUCI: IES Eugeni dOrs

ndex
1. EL SISTEMA NERVIS...........................................................1 1.1. L INTRODUCCI.......................................................1 1.2. LES DIVISIONS DEL SISTEMA NERVIS..............2 1.3. LES NEURONES..........................................................2 1.4. EL SISTEMA NERVIS CENTRAL......................... .5 2. MALALTIES DEGENERATIVES......................................... 23 3.ALZHEIMER............................................................................25 3.1 LA HISTRIA SOBRE LALZHEIME........................26 3.2 CAUSES.........................................................................27 3.3 TIPUES DE DEMNCIES ............................................30 3.4 DIAGNSTIC ...............................................................32 3.5 AVAN DE LALZHEIMER .......................................33 3.6 TRACTAMENTS FARMACOLGICS ......................34 3.7 INTERVENCI PSICOSOCIAL ..................................35 3.8 ALTRES TRACTAMENTS ..........................................35 3.9 PREVENCI..................................................................36 4.ENCUESTA...............................................................................37

1. EL SISTEMA NERVIS:
1.1. L INTRODUCCI
Diem que s un sistema i no un aparell perqu s un conjunt drgans, compost per teixits i c l lules. Aquestes c l lules anomenades c l lules nervioses, s n les neurones i formen els teixits nerviosos. El sistema nervi s s fonamental, s el sistema m s complex i desconegut de tots els que formen el cos hum , junt al sistema endocr , que regula les funcions de control de lorganisme. Ens permet relacionar-nos al ser capa de rebre i interpretar innumerables dades procedents de lexterior del nostre cos, com tamb dels diversos rgans sensorials per aconseguir una resposta del cos, el sistema nervis sencarrega en general de controlar les activitats rpides. A ms, s el sistema responsable de les funcions intel lectuals, com la mem ria, els records, les emocions, els sentiments o les voluntats. El sistema nervi s tdues funcions principals: * Regular lorganisme: els aparells digestius, respiratori, circulatori i excretor sn dirigits pel sistema nervis. Aix, lencfal i la medulla espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de la respiracio el batec del cor. * Dirigir el moviment del cos: els centres nerviosos donen ordres als m sculs paralitzats els diferents moviments del com ara aixecar-se o tombar el cap. En general podem afirmar que s el sistema encarregat de transmetre informacii integrar-la. La seva constituci anat mica es molt complexa, i les c l lules que el componen, a difer ncia de les altres del organisme, no tenen capacitat regenerativa, es a dir, que les c l lules moren (amb elles tamb mort tota la informaci tenen). Actualment es treballa en la recerca de la regeneraci neuronal i lestudi de la mort i lapoptosi (mort programada) neuronal.
Parts principals del sistema nervi s

cos,

que

P g1

1.2. LES DIVISIONS DEL SISTEMA NERVIS

El sistema nervi s es divideix en el sistema nervi s central (SNC) i en el sistema nervi s perif ric (SNP), aquest tla funcide portar la informacidels rgans dels sentits al sistema nervi s central i daquest als rgans del cos. El SNC est compost per lencfal i la medulla espinal i el SNP per una gran quantitat de nervis. Sistema nervi s

Sistema nervi s perif ric Estcompost per Nervis

Sistema nervi s central

Es divideix en

Estcompost per

Sistema nervi s som tic o voluntari

Sistema nervi s vegetatiu o aut nom Es subdivideix en

Lencfal

Medul la espinal

simp tic

parasimp tic

1.3. LES NEURONES

Les neurones sn les cllules nervioses fonamentals i bsiques de lestructura del sistema nervis; es localitzen en lencfal, la medulla espinal i als ganglis nerviosos. S n c l lules allargades, formades pel cos cellular (o soma), les dendrites i lax. el soma es la part central de la neurona, on es troben el nucli i el citoplasma de la c l lula. daqu surten dos tipus de prolongacions: les dendrites i lax. les dendrites s n curtes i ramificades (el n mero i lestructura depn del tipus de neurona). Sn vies dentrada dels impulsos nerviosos, al rebrel de les altres neurones i transmetrels al seu cos cel lular. lax s una prolongaci allargada i nica per a cada neurona, amb ramificacions independents al final i est envoltada per la beina de mielina. s la via de sortida dels impulsos nerviosos, des del cos cel lular, fins la seg ent c l lula.

P g2

La mielina s la subst ncia que recobreix algunes neurones. Actua com una mena dallant amb la finalitat de fer m s r pides les connexions entre els neurones. El nom de "subst ncia blanca" (aplicat a les zones de teixit nervi s on predominen els axons) s deu al fet que la mielina s de color blanquin s. La mielina (o recobriment miel tic) en realitat est formada per les c l lules de Schwann. La p rdua de la mielina per malalties (desmielinitzaci ) ocasiona greus trastorns del sistema nervi s, ja que els impulsos el ctrics es transmeten m s lentament o es perden a meitat de l'ax . Les neurones normals en un individu no es divideixen, excepte en algunes rees molt concretes com la regi de l hipotlem, les cllules olfactives i els nervis mielinitzats del sistema nervi s perif ric (SNP), tambtenen la possibilitat de regenerar-se. La funciprincipal de les neurones s rebre est muls i conduir o transmetre els impulsos nerviosos.

Connexions entre neurones

P g3

Les neurones es poden classificar segons: el n mero de prolongacions: unipolars, t una sola prolongaci de doble sentit, que actua a la vegada com dendrita i ax (entrada i sortida). bipolars, tenen dos prolongacions, una

dentrada que actua com a dendrita i una sortida que actua com ax . multipolars, s n les m s comunes i abundants. Posseeixen un gran n mero de prolongacions petites dentrada, dendrites i una de sortida, lax. el sentit o la funci: Aferents o sensorials al conduir l informaci produda pels receptors dels sentits i del mateix organisme cap al sistema nervi s. Poden dividir-se en altres dos subgrups, som tiques (transmeten les sensacions de calor, dolor, tacte,...) i les viscerals (transmeten informacides de les mucoses i el vasos sanguinis). Eferents o motores quan transmeten les ordres o respostes del sistema nervi s als rgans efectors, com ara els m sculs i algunes gl ndules. Aquestes tamb es poden dividir en, som tiques (envien els impulsos voluntaris) i viscerals (envien els impulsos involuntaris cap als m sculs llisos i cap a les gl ndules). Les neurones formen un teixit anomenat neur glia que tcom funcions: proporcionar suport al enc fal i a la medul la. vorejar els vasos sanguinis formant una barrera impenetrable a les toxines. subministrar a les neurones subst ncies

qu miques vitals. Retirar, per fagocitosis, el teixit mort. a llar els axons a trav s de la mielina.
P g4

1.4. EL SISTEMA NERVIS CENTRAL

El sistema nervi s central (SNC) realitza les funcions ms importants, ja que sencarrega de rebre informaci , interpretar-la i elaborar una resposta, com tambatent i satisfles necessitats vitals i dona resposta als est muls. Executa quatre accions essencials, que s n: * la detencidels est muls * la producci d impulsos * la transmisside informaci * la coordinacigeneral

Anat micament el sistema nervi s central (SNC) est constitu t per l'enc fal i la medul la espinal, aquests estan compostos per milions de c l lules especialitzades, les anomenades neurones, que ja hem descrit.

1.4.1. L ENCFAL

Encfal Medul la espinal

L encfal ( del grec "" en, dins i "" cefal , cap, dins del cap ) s lestructura ms important del sistema nervis, al ser lrgan que controla tot el funcionament del cos. Realitza un control voluntari i involuntari. Recull i emmagatzema molta informaci perqu tamb s lrgan del pensament, del raonament, etc. Forma part del sistema nervis central, situat en linterior del crani que s lestructura / embolcall ssia / ossi que el protegeix. Entre el crani i lencfal hi ha tres membranes, aracnoides i piam ter, que en conjunt es denominen gen ticament meninges. Les meninges: protegeixen els vasos sanguinis i contenen l quid cefaloraquidi. el duram ter,

Sistema nervi s central (SNC)

P g5

Respecte a les tres capes podem dir : Duram ter: s la membrana m s externa, s dura, fibrosa i brillant. Contels censos venosos, on es recull la sang venosa del cervell. Envolta completament el neuroeix des de la bovada del crani fins el conducte sacre. La duram ter encef lica: emet prolongacions que mantenen al seu lloc les diferents parts de lencfal. Aracnoides: s la membrana intermdia, s transparent que cobreix lencfal laxament i no sintrodueix en les circumvolucions cerebrals. Esta separada de la duram ter per un espai virtual (o sigui inexistent) anomenat espai subdural. Piam ter: s la membrana interior, s prima i esta adherida al neuroeix. Que contgran quantitat de petits vasos sanguinis i limf tics i esta unida ntimament a la superf cie cerebral. Anatmicament lencfal consta de: 1. el cervell; 2. el telenc fal; la cortesa cerebral que inclou: l bul occipital, parietal, l bul temporal i l bul frontal; 3. el dienc fal; 4. de lencfal; 5. mesenc fal; 6. Protuber ncia; 7. el bulb raquidi; 8. el cerebel; l hipocamp; el t lem; el hipot lem; el nucli amigdaloide (am gdala); el cos call s; el septe; el estriat; el rinenc fal; el Epit lem o gl ndula pineal; el t lem; subt lem; metenc fal; mesenc fal.
Parts de lencfal

l bul tronc

cos

A) EL CERVELL:
El cervell s una massa de teixit gris que esta compost per uns 100.000 milions de c l lules nervioses aproximadament (en un cervell adult), connectades unes amb altres i responsables del control de totes las funciones mentals. s l' rgan m s important del sistema nervi s, constitueix la major part de lencfal. Controla la major part de l'activitat del sistema nervis. Sobre tot s lrgan del cos que m s treballa, ja que tot all que es fa, que es sent o es pensa, es degut al cervell.

P g6

El cervell s multidireccional al funcionar en una forma molt m s complexa ja que processa la informaci sintetitzant i integrant la mateixa a trav s de processos paral lels i simultanis. Al saber aix , s necessari recordar igualment, que tota la informaci que pot rebre el cervell del mon exterior, sobt per medi dels sentits( llengua, pell, nas, ulls i orelles ) que a la vegada estan controlats per el cervell; aquestes parts sensibles es troben enviant constantment missatges per informar-nos sobre tot el que succeeix al nostre voltant, no obstant i a pesar de tota questa informaci els estudis en la matria han manifestat que l sser hum utilitza nicament un deu per cent (10%), aproximadament, de la capacitat daquest meravells rgan. Digual manera sha pogut determinar, en lnea generals, que cada hemisferi sinteracciona ntimament amb el seu homleg, encara que exerceixen funcions diferents i cada un s responsable dun costat del cos, en forma especular, es a dir que les funcions realitzades per el costat esquerre del cos s n dirigides i controlades per lhemisferi dret, succeint el mateix amb lhemisferi esquerre, permetent daquesta manera completar cada un dels missatges rebuts i executar totalment les funcions corporals competents a aquest rgan.

Encara que el cervell sols suposa un 2% del pes del cos, la seva activitat metab lica es tan elevada que consumeix entre el 20 i 25% de loxigen i el 20% de la sang que surt del cor.

P g7

El cervell es caracteritza per la seva superf cie (que s unes 30 vegades major que la superf cie del crani) amb replecs irregulars anomenats 1. circumvolucions o girs cerebrals, m s accentuats en els humans com en qualsevol altre animal (excepte casos particular

com els del dofins) i entre ells l nies irregulars anomenades 2. cissures, les m s notables s n dites 3. les cissures de Silvio i de Rolando. 1 2
Enc fal real amb els seus replecs

El

cervell

es

divideix

vist

des

de

fora

en

dues

parts,

anomenades hemisferis cerebrals (que suposen al voltant del 85% del pes cerebral), tenim lhemisferi esquerre i lhemisferi dret. S n sim trics (com una imatge vista en un mirall). En els hemisferis es distingeixen zones denominades lbuls, que reben el nombre de los en el qual es troben en contacte; frontal, parietal, temporal i occipital. Els dos hemisferis, es troben separats per una profunda fissura, per intercomunicats per la seva part interior a trav s del cos call s que s un conglomerador de fibres nervioses blanques que els connecten i transfereixen informaci dun a laltre.

El cervell, com totes les parts del sistema nervi s central conte una substancia blanca, que s la ramificaci de les neurones (si sinterrompen les ramificacions els hemisferis es tornen funcionalment independents) i una gris que es troba en menor quantitat i que esta composta per c ssos neuronals que formen la cortesa cerebral (que t una superf cie aproximada de 285 cm quadrats i el seu grossor/ espessor s de 2 a 3 mm).

P g8

Dins de les seves principals funcions, que s n molt complexes, estan les de controlar i regular els moviments voluntaris i el funcionament dels altres centre nerviosos, tamb en ell es rep les sensacions i selaboren les respostes conscients a les situacions. Es lrgan de les facultades intel lectuals : atenci , mem ria,intel lig ncia,etc., ens permet llegir, escriure, parlar, fer c lculs, compondre m sica, recordar el passat, planejar el futur i imaginar all que no ha existit. s el generador de idees, fa connexions, arxiva, realitza les funcions superiors, es el centre de les funcions intellectuals, equilibra lorganisme amb el medi ambient, s el centre de control del moviment , de la son, de la fam, de la set i de quasi totes les activitats vitals necess ries per a la superviv ncia. Totes les emocions humanes com lamor, lodi, la por, lira, la lagria, i la tristesa estan controlades per el cervell. Tamb sencarrega de rebre e interpretar les innumerables senyals que senvien des de lorganisme i des de lexterior.

B) EL CEREBEL:
El cerebel (del llat "cervell petit"; PNA:cerebellum) s una massa nerviosa voluminosa petita que pesa 120g. aproximadament. Esta situat per sota del cervell. Sassembla a aquest perqu tamb t una superfcie rugosa, amb clots i elevacions. Sembla una papallona amb les ales esteses. Des del punt de vista anat mic la cortesa del cerebel es divideix en una capa externa, o molecular, i una capa interna, o granulosa. Entre les dues capes apareixen unes c l lules denominades c l lules de Purkinje. Encara les c l lules de les dues capes cerebel loses corticals s n de petit mida, no per aixdeixen de ser neurones.
Ubicacidel cerebel Cerebel

Principalment consta de tres parts, en la l nea mitja presenta una emin ncia longitudinal anomenada vermis, i a cada costat del vermis es troben dues emin ncies voluminoses anomenades hemisferis cerebel losos, que estan coberts per una fina capa de subst ncia gris, plegada en nombroses circumvolucions fines i en linterior tenen substncia blanca, aquesta presenta una forma arborescent per el que es diu larbre de la vida. Serveix de pont (juntament amb el bulb raquidi), per a que els impulsos de la medul la arribin al cervell. Per es comunica amb el cervell a travs duns cordons de fibres anomenades peduncles superiors, amb la protuber ncia per els peduncles medis i amb el bulb raquidi per els peduncles inferiors.
P g9

Entres les seves funcions estan : el regular, els batecs card acs, la pressi arterial, la respiraci , lequilibri; integra tota la informaci rebuda per precisar i controlar els moviments musculars voluntaris siguin uniformes i coordinats, per exemple caminar, fer natacii altres activitats motores.

P g 10

C) TRONC ENCEFLIC:
El tronc encef lic, tronc enc fal, tronc cerebral o tall cerebral, esta dividit anat micament en: el mesencfal, la protuberncia i el bulb raquidi. s la major ruta de comunicaci entre lencfal, la medul la espinal i els nervis perif rics. Tamb controla diverses funcions incloent la respiraci , regulaci del ritme card ac i aspectes primaris de la localitzaci del soroll. Esta format per subst ncia gris i blanca.

D) EL MESENCFAL:
s la part superior del tronc de l'enc fal, que compr n els peduncles cerebrals la cinta de Reil, els nuclis vermells i els tubercles quadrigeminats (posteriorment). Connecta entre si la protuber ncia anular, el cerebel i el dienc fal. Protuber ncia o pont: Situada entre el bulb raquidi i el mesenc fal, esta enfront del cerebel. Consisteix en fibres nervioses transversals i longitudinals entrella ades, que una xarxa complexa unida al cerebel per els cerebel losos medis. Aquest sistema de fibres el bulb hemisferis cerebrals. Bulb raquidi o medul la oblonga:
Mesenc fal Protuber ncia Bulb raquidi Tronc de lencfal

localitzada blanques formen peduncles connecta . raquidi amb els

s una estructura que constitueix la part inferior del tronc encef lic, situada entre la protuber ncia i lextrem superior de la medulla com a continuaci/prolongaci daquesta, que en realitat es considera una extensi , en forma de pir mide, de la medul la espinal. Els impulsos entre la medul la espinal i el cervell es condueix a trav s del bulb raquidi per vies principals de fibres card aques, vasoconstrictores i respirat ries, aixcom altres activitats com per exemple el v mit.

P g 11

s el centre m s important de la vida vegetativa perqu en ell es troben situades les connexions centrals relacionades amb moviments inconscients/ involuntaris com la respiracii el ritme card ac, ja que: regula el funcionament del cor i dels m sculs respiratoris, aix dons interv en el funcionament de les vies respirat ries, del es fag, intest prim, p ncrees, fetge, etc. serveix de connexi dalguns nervis cranials. interv en: el vmit, la tos, la salivaci, la respiraci, lesternut,... comunica lencfal amb la medulla espinal, transmetent est muls sensorials des de la medul la espinal cap al cervell participa en els mecanismes de la son i la vig lia detecta els nivell doxigen i bixid de carboni. rep informaci dels sentits i permet que determinats est muls activin l'atenci adient (ni massa baixa ni massa alta) de l'escor a del cervell per a processar i emmagatzemar nova informaci . Una lesi en el bulb produeix la mort immediata per aturada card aca o parada respirat ria irreversible, Perqucontrola funcions vitals (respirar i bombejar el cor).

E) L HIPOCAMP:
L hipocamp s una estructura del cervell dels humans i altres vertebrats. Forma part del sistema l mbic i t un rol important en la consolidaci de la mem ria a curt i llarg termini, aix com de l aprenentatge. Taspecte d'emin ncia blanca, allargada i semicircular. Li arriba informaci del c rtex, i a la vegada envia senyals neuronals a l hipotlem i lrea septe a travs del f rnix. Una lesien aquesta zona produeix amn sia retr grada, es a dir, que una lesi afecta als records de fets especfics, per no afecta a laprenentatge de noves capacitats habilitades. Per exemple , una persona podria aprendre a pujar bicicleta despr s de la lesi , perno recordaria haver vist mai una bicicleta.

P g 12

En la malaltia d'Alzheimer l hipocamp s de les primers regions cerebrals danyades, provocant els s mptomes de prdua de memria i desorientaci. Els danys a l hipocamp tamb poden ser deguts a una manca d'oxigen, cefalitis o epil psia del l bul temporal medial. Les persones amb un dany bilateral intens a l hipocamp poden patir amn sia retr grada, es a dir, que una lesiafecta als records de fets espec fics.

F) EL TLEM:
s un gangli cerebral, gris i ovo dal, situat en el centre del cervell. Actua com estaci de relleu sensorial o posada sensitiva. Forma part del sistema l mbic. s constitu t fonamentalment per subst ncia grisa, per en les seves cares superior i externa queda recobert, respectivament, per l'estrat zonal i la l mina medul lar externa (formacions de subst ncia blanca). La subst ncia grisa es disposa en tres nuclis, intern, extern i superior, que es connecten amb les fibres nervioses dels peduncles cerebrals, amb la cinta ptica, amb els cossos estriats i amb l'escor a cerebral. El t lem es connecta, per mitj de fascicles ax nics amb el tronc cerebral, la medul la espinal, el cerebel, l hipotlem i el cos estriat i, rec procament, amb diverses rees corticals. Les radiacions tal miques rec proques s n anomenades peduncles tal mics. Pel t lem passen totes les vies sensitives que van cap al cervell, excepte les olfactives (que ho fan directament). Del t lem neixen altres vies que condueixen els impulsos fins a l'escor a i altres centres.
P g 13

A m s, en el nivell tal mic es fan conscients els est muls dolorosos. Est format per diferents nuclis de c l lules nervioses que posseeixen connexions, tant amb l'escor a com amb els nivells inferiors. Algun nucli sembla estar relacionat amb la coordinacii regulacid'activitats motrius. Funcions: el t lem propaga els impulsos i potser els integra. filtra els est muls sensorials, decidint si segueixen o acaben el seu cam . analitza i sintetitza els impulsos sensorials. distribueix senyals sensorials. associa intra-diencef l i cortico-diencef l.

G) L HIPOTLEM:
s una gl ndula hormonal del sistema nervi s central, amb el volum dun psol. Forma part del sistema l mbic i del dienc fal i estsituat en la base cerebral per sota del t lem. A l hipotlem es regulen parts de la vida vegetativa. L importants hipot lem, funcions paper molt endocr , ja pot (la majoria hip fisi), i la hip fisi

a m s de participar en moltes nervioses, tamb desenvolupa un important en el control del sistema que quan rep impulsos nerviosos produir diversos tipus dhormones delles actuen sobre la glndula per tant regula el funcionament de (gl ndula endocrina). L Hipotlem desprs de processar instruccions a la resta del cos de

envia dues

maneres. La primera s a trav s del Sistema Nervi s Aut nom (via medul la espinal) i la segona a trav s de la Gl ndula Pitu t ria (sistema endocr ).

P g 14

El que fa s adaptar lindividu a lentorn i a la situaci on es trobi, equilibrant els dos medis intern i extern. En situacions de conflicte emocional el que fa s rebre informaci principalment a trav s Sistema L mbic i al processar-ho activar lorganisme per fer-hi front. Inicialment ho fara trav s de canvis qumics en forma democions, sentiments, intucions, sensacions... i en el cas que aquests siguin ignorat o negats per la Ment, activar lorganisme creant smptomes, amb lobjectiu de protegir-nos i guiar-nos, sempre. Quan la situaci es resol satisfactriament per lindividu, l Hipotlem pot retornar lorganisme a la neutralitat i els smptomes poden desapar ixer. En cas d'emocions exagerades, l hipotlem s'encarrega d'estabilitzar les funcions afectades. La seva funci principal s lhomestasi, que s el procs de tornar alguna cosa a la neutralitat, al seu punt de sortida. Entre les seves funcions sinclouen: regular els nivells denergia el cicle del son la pressisangu nia la funcimuscular el sistema immunitari el comportament sexual
L hipot lem i la gl ndula pitu t ria Hipot lem Gl ndula Pitu t ria

la regulacide la funcirenal control de la temperatura regulaci de la ingesta daliments (la gana) regulacidel metabolisme en general controlar les reaccions als estats emocionals.

P g 15

L hipotlem

s una estructura molt complexa del cervell, que regula moltes reaccions qu miques importants del cervell dues funcions tdues funcions

nerviosa (es relaciona amb el somni i amb sensacions com la sed i la fam)

endocrina (coordina tota la funcihormonal)

H) EL NUCLI AMIGDALOIDE (AM GDALA):

El nucli amigdaloide (o, simplement, am gdala) s una massa de subst ncia grisa, de forma i grandria d'una ametlla, situada a la part anterior de la circumvoluci de l hipocam p. Tot i que col loquialment s'usa el terme "am gdala" en singular, el que hi ha en realitat s n dues am gdales, la dreta i l'esquerra, una a cada hemisferi cerebral. Funcions : reconeixement dels est muls o situacions rellevants actua sobre l hipotlem i altres estructures del cervell originant respostes fisiol giques que caracteritzen la majoria de les emocions.

P g 16

I) EL COS CALLS:
El cos call s s una massa de subst ncia blanca, situada entre dos hemisferis cerebrals, formada de fibres transverses d'associaciinterhemisf rica. La seva funcies la de servir com via de comunicacientre hemisferi cerebral i laltre, amb la fi de que els dos costats cervell treballin de forma conjunta i complementaria. Les persones que neixen amb agen sia del cos call s ( sa dir, un del els

sense ell) presenten problemes neuropsicologics ja que la seva ment treballa com si tingu s un cervell dividit, es a dir, seria funcionalment com una persona amb dos cervell, per l informaci rebuda nicament per un dels hemisferis no passaria a laltre. Els smptomes de la epilpsia refractaria es poden reduir tallant el cos call s.

J) EL SEPTE:
En anatomia un septe (del llat , saeptum = alguna cosa que tanca) s una paret que divideis una cavitat o estructura en cavitats m s petites. s una estructura del sistema l mbic del cervell. Esta format per nuclis grisos i interv en el processament de funcions aut nomes com pot ser viscerals, endocrines, sensitives - motores i reproductores.

K) LBULS CEREBRALS:
L bul frontal: sencarrega de la capacitat motora, del raonament, de solucionar problemes, del llenguatge i de les emocions. L bul parietal: es el que sencarrega de les percepcions sensorials externes (les mans, els peus, etc.,). Tambes el responsable de la sensibilitat, el tacte, de la percepci , de la pressidel cos, de la temperatura i del dolor. L bul occipital: es el responsable de la interpretaci dimatges, del que veiem.

P g 17

L bul temporal: esta relacionat amb la mem ria, esta implicat en recordar les paraules i els nombres dels objectes. T un paper molt important en tasques visuals complexes, com el reconeixement de cares. Sencarrega de la percepci i del reconeixement dels est muls auditius, de lequilibri i de la coordinaci. Tambregula emocions i motivacions com la ansietat el plaer i la ira.

L) EL SISTEMA L MBIC:
s un sistema format per diverses estructures cerebrals gestiona respostes fisiol giques davant est muls emocionals El sistema l mbic estrelacionat amb la mem ria, latenci , les emocions, la personalitat i la conducta estformat per parts del t lem, l hipot lem, l hipocamp, lam gdala cerebral, el cos call s, el septe i el mesenc fal.

1.4.2 LA MEDUL LA ESPINAL

La medul la espinal s un llarg cord , una massa blanca i cil ndrica de teixit nervis que recorre linterior de la columna vertebral (es troba dins de la columna vertebral, perquaquesta la protegeix). T 40 o 45 cm de longitud i esta connectada directament a lencfal. La protegeixen les membranes meninges : piam ter, aracnoides i duram ter i tambel l quid cefaloraquidi. La columna vertebral estformada per 30 o 32 parells de vertebres: * 7 cervicals * 12 dorsals o tor ciques * 5 lumbars * 3 sacres * 3 o 5 c ccics (depenent de la persona)

A linterior de la medulla hi ha una substncia grisa (en forma semblant a una H, a una X o a una K) formada per cossos neuronals de les neurones medul lars, i per subst ncia blanca que contfibres nervioses (ascendents i descendents).

P g 18

La medul la espinal transmet els impulsos ascendents cap al cervell i els impulsos descendents del cervell fins a la resta del cos. Transmet la informaci que li arriba des de els nervis perif rics procedents de diferents regions corporals, fins als centres superiores. El cervell actua sobre la medul la enviant impulsos. Abans que els impulsos arribin al seu dest, creuen a laltre costat del cos. Aix , les sensacions que provenen dels receptors dun costat del cos van a parar a la zona contraria del cervell. Entre laracnoide i la piamter queda un espai que conte un fluid anomenat, lquid cefaloraquidi (LCR). Tamb nhi ha en el centre de la subst ncia grisa

La

medul la

espinal

t dues

funcions

fonamentals: en primer lloc, s el centre associatiu de molts actes reflexos (elaboraci dactes reflexes). en segon lloc, s la via de comunicaci entre el cos i lencfal, al conduir mediant els nervis, la corrent nerviosa que condueix les sensacions fins el cervell i els impulsos nerviosos que porta les respostes del cervell als m sculs (funcimotora).

La medul la tambtaltra funcial ser: una via de doble adre a (funcisensitiva). Una lesi greu de la medul la espinal amb freq ncia causa p rdua de la sensibilitat i par lisis, la p rdua del moviment i el control voluntari sobre els m sculs. Tamb causa p rdua del funcionament dels reflexos.

P g 19

1.5 SISTEMA NERVIS PERIFRIC

El sistema nervi s perif ric (SNP) estconstitu t per el conjunt de nervis i ganglis nerviosos, que connecten el sistema nervi s central (lencfal i la medulla espinal) amb les diverses parts del cos, permetre la comunicaci entre el medi extern o intern i el sistema nervi s central. El sistema nervi s perif ric s el que coordina, regula i integra els nostres rgans interns, mitjan ant respostes inconscients. Els nervis s n estructurals amb forma de cable. Constitu ts per haces de fibres nervioses, aquestes formades per lacumulaci de prolongacions de les neurones que connecten el sistema nervi s central amb la resta del cos. Els mes gruixuts presenten una membrana externa protectora. Els nervis es poden classificar en tres apartats segons: 1) El sentit en el qual es transmet l impuls nervis. Es diferencia en tres tipus de nervis: Els sensitius s n els que contenen axons de neurones sensitives (condueixen els impulsos nervi s des dels receptors fins el sistema nervi s central), els motors porten axons de neurones motores (condueixen els impulsos nerviosos des del sistema nervi s central fins als m sculs y les gl ndules) i els mixtos contenen els dos tipus daxons (condueixen els impulsos nerviosos en els dos sentits). 2) El lloc don surten. Es diferencien de dos tipus de nervis: els nervis cranials que surten del crani i els nervis espinals o raquidis que surten de la medul la espinal. Nervis cranials. 12 parelles de nervis que soriginen a lencfal; uns sn sensitius, altres motors i altres mixtos. La seva funci s donar moviment i sensibilitat a diferents parts de la cara, el coll, alguns rgans sensorials i tamb a algunes v sceres. Nervis raquidis. Sn 31 parelles. Soriginen a la medul la espinal, sorgint de la columna vertebral pels orificis existents entre les v rtebres. Tots son
P g 20

de tipus mixtos i estan units a la medul la. Enllacen les estructures del sistema nervi s central amb tots els punts del cos, encarregant-se de recollir la informacique procedeix tant de linterior com de lexterior de lorganisme (nervis raqutics que presenten una arrel dorsal, que s sensitiva) i transmetre les respostes oportunes (nervis raqu tics que presenten una ventral, que s motora). 3) Coordinacions dactes involuntaris o actes voluntaris. Es diferencia en dos tipus de nervis: Els nervis del sistema nervi s aut nom i els nervis del sistema nervi s voluntari. Els nervis del sistema nervi s aut nom o vegetatiu (SNA). El sistema nervi s aut nom o vegetatiu s el que controla de forma aut noma, inconscient i involunt ria, total o parcialment, el funcionament del rgans interns. La seva funci s connecta el sistema nervi s central amb les visceres (cor, pulmons, es fag, intesti bufeta), tambarriba a controlar les gl ndules, la pressiarterial, la produccide suor i saliva, la produccide lorina i la temperatura corporal. Esta controlat per dhipotlem i la medul la espinal. Els nervis estan formats quasi totalment per fibres amiel niques. Es diferencien en dos tipus: El sistema nervi s aut nom o vegetatiu parasimp tic. Es el que predomina en els moviments de la relaxaci , perqu est relacionat amb totes les respostes internes (digesti , freq ncia card aca, contracci de les pupiles,etc.). Estformat per nervis que tenen una accirecuperadora. El sistema nervi s aut nom o vegetatiu simp tic. Es el que predomina en els moments de tensi (emerg ncies, estrs, etc.) i sassocia amb la resposta de lluita o fugida (instint). Els seus nervis comparteixen els nervis raquidis. Les fibres nervioses daquest sistema estan parcialment separades dels altres nervis raquidis i forma dos cadenes de ganglis, les dues situades al costat de la columna vertebral.

P g 21

Els nervis del sistema nervi s som tic o voluntari (SNS). El sistema nervi s som tic o voluntari est constitut per nervis que surten de lencfal (cranials) i de la medulla espinal (raquidis o espinals). Aquests estan formats totalment per fibres amiel niques1 i arriben als m sculs esquel tics. La seva funci s connectar el sistema nervi s central amb el cos i lambient. Els nervis controlen les accions voluntries i conscients del nostre cos.

Fibres amiel niques1: S n aquells axons que no estan recoberts per mielina. Aix es deu a que les c l lules de Schwann els envolten sols parcialment, permeten la entrada al l quid extracel lular. Per tant conduiran la informaci de forma diferent a les fibres miel niques. En aquests cas, les c l lules de Schwann protegeixen als axons, per no els a llen. Aquestes defer ncies es deuen a que hi ha zones del cervell que tarden m s en desenrotllar-se (mielinitzats). Els ganglis s n agrupacions de cossos neuronals (c l lules nervioses intercalades al llarg del recorregut dels nervis) que es troben fora del sistema nervi s central.

P g 22

2. MALALTIES DEGENERATIVES:
Les malalties degeneratives sn lalteraci dalguns rgans o teixits. Les que destaquen sn les seg ents: el c ncer, que s la transformaci dalgunes cllules normals que passen a ser cllules canceroses, aquestes es divideixen incessantment originant tumors, amb el temps, poden comen ar a dispersar les seves c l lules per tot el cos (met stasi), originant nous tumors en molts llocs del cos (met stasi generalitzada). Tambhi ha malalties autoimmunes que consisteixen en la destruccide determinats teixits a causa dun error del sistema immunolgic que els considera teixits estranys. Les malalties degeneratives del sistema nervi s s n diferents perqus n trastorns que pot patir una persona. Aquestes poden afectar a diversos rgans o teixits del cos. Hi ha malalties degeneratives: del cervell associades a la edat, com lalzheimer i el parkinson articulars, com artrosis de columna, cintura o la genoll oculars, de la c rnia o de la retina oses, osteoporosis i moltes altres entre les que inclouen: la demncia vascular, lesclerosis lateral amiotr fica (ELA), la ataxia de Friedreich, la malaltia de Huntington, la dem ncia amb cossos de Lewy, la atrofia muscular espinal, la hipertensi, la artritis, lesclerosi mltiple, larteriosclodosis, lesterioclosdosis, la frimoloialgina, la diabetis, les malalties de Creutzfeldt Jakob (versihumana de mal de vaques botges) el c ncer i fins la SIDA.

P g 23

Els notables avan aments en el camp de la medicina regeneratives, apunten a que las malalties regeneratives poden ser tractades en mig termini, no obstant la majoria no tenen cura. Lobjectiu del tractament sols ser millorar els s mptomes, calmar el dolor i augmentar la mobilitat. Les malalties degeneratives sn molt dures, ja que shan de controlar molt; cal anar sempre al metge, sha de passar tota la vida prenent medicament, i tambs n molt dures perqu solen ser greus i en molts casos posen la vida en perill.

P g 24

3.ALZHEIMER
La malaltia d'Alzheimer (EA), tamb denominada mal d'Alzheimer, o dem ncia senil de tipus Alzheimer (DSTA) o simplement Alzheimer es caracteritza per la p rdua de neurones i sinapsis en l'escor a cerebral i en certes regions subcorticals. Aquesta p rdua resulta en una atr fia de les regions afectades, incloent una degeneraci en el l bul temporal i parietal i parts de l'escor a frontal i la circumvoluci cingulada. Lalzheimer es considera una malaltia neurodegenerativa, que es manifesta com deteriorament cognitiu i trastorns conductuals. Es caracteritza en la seva forma t pica per una p rdua progressiva de la mem ria i d'altres capacitats mentals, a mesura que les c l lules nervioses (neurones) moren i diferents zones del cervell s'atrofien. La malaltia sol tenir una durada mitjana aproximada despr s del diagn stic de 10 anys, encara que aix pot variar. La malaltia d'Alzheimer s la forma m s comuna de dem ncia, actualment s incurable i terminal. Apareix amb major freq ncia en persones majors de 65 anys d'edat. Els s mptomes de la malaltia com una entitat nosol gica definida va ser identificada per Emil Kraepelin, mentre que la neuropatologia caracter stica va ser observada per primera vegada per Alois Alzheimer en 1906. Aixdoncs, el descobriment de la malaltia va ser obra d'ambd s psiquiatres, que treballaven en el mateix laboratori. Kraepelin va decidir nomenar la malaltia alzheimer en honor al seu company. En general, el s mptoma inicial s la inhabilitat d'adquirir noves mem ries. Davant la sospita d'Alzheimer, el diagn stic es realitza amb avaluacions de conducta i cognitives. A mesura que progressa la malaltia, apareixen confusimental, irritabilitat i agressi , canvis de l'humor, trastorns del llenguatge, p rdua de la mem ria de llarg termini i de curt. Gradualment es perden les funcions biol giques que finalment comporten a la mort. El pron stic per a cada individu s dif cil de determinar. La mitjana general s de 7 anys, menys del 3% dels pacients viuen per m s de 14 anys despr s del diagn stic.

P g 25

La causa de l'Alzheimer romana desconeguda. Les investigacions solen associar la malaltia a l'aparici de plaques senils i feixos neurofibril les. Els tractaments actuals ofereixen moderats beneficis simptom tics, perno hi ha tractament que retardi o aturi el progr s de la malaltia. Per a la prevenci de l'Alzheimer, s'han suggerit un nombre variat d'h bits conductuals, per no hi ha evid ncies publicades que destaquin els beneficis d'aquestes recomanacions. El paper que juga el cuidador del subjecte amb Alzheimer s fonamental, encara quan les pressions i demanda f sica d'aquestes atencions poden arribar a ser una gran c rrega personal. El Dia Internacional de l'Alzheimer es celebra el 21 de setembre, data triada per l'OMS i la Federaci Internacional d'Alzheimer, en la qual se celebren en diversos pa sos activitats per conscienciar i ajudar a prevenir la malaltia.

3.1 LA HISTRIA SOBRE LALZHEIMER

Al 1901 el psiquiatre alemany Alois Alzheimer va identificar el primer cas del que es coneix avui com a malaltia d'Alzheimer, en una dona de cinquanta-u anys d'edat, a qui va cridar Auguste D . Alois va fer seguiment del seu pacient fins que va morir el 1906, moment en qu per primera vegada va reportar el cas p blicament. Auguste era una dona de 51 anys va sentir un fort sentiment de gelosia cap al seu marit. Aviat va mostrar progressives fallades de mem ria, no podia trobar el seu cama casa, arrossegava objectes sense sentit, s'amagava o de vegades pensava que altres persones volien matar-la, de manera que comen ava a cridar. Durant la seva internalitzaci els seus gestos mostraven una completa impot ncia. Estava desorientada en temps i espai. De tant en tant deia que no entenia res, que se sentia confusa i totalment perduda. De vegades considerava l'arribada del metge com la visita d'un oficial i demanava perd per no haver acabat la seva feina, mentre que altres vegades comen ava a cridar per por que el metge volgu s operar-la. De vegades ho acomiadava completament indignada, cridant frases que indicaven la seva por que el metge volgu s ferir el seu honor. De tant en tant estava completament delirant, arrossegant les mantes de amunt i avall, trucant al seu marit i la seva filla, i amb aspecte de tenir al lucinacions auditives. Sovint cridava durant hores i amb una veu horrible. La regressimental va avan ar gradualment. Despr s de quatre anys i mig de malaltia la pacient va morir. Al final estava completament ap tica i confinada al llit on adoptava una posici fetal. Despr s de la mort de la dona, Alzheimer va examinar el cervell al microscopi. Va anotar les alteracions de les "neurofibrillas", elements del citosquelet tenyits amb
P g 26

una solucide plata. La preparacide plata de Bielchowsky va mostrar canvis molt caracter stics de les neurofibrillas. No obstant aix , a l'interior de la c l lula d'aspecte normal es podia observar una o diverses fibres niques que eren prominents per el gruix i el impregnabilitat. En una etapa m s avan ada moltes fibril les disposades en paral lel mostraven els mateixos canvis. Despr s s'acumulaven formant densos fas i gradualment avan aven cap a la superf cie de la c l lula. Algunes vegades, el nucli i el citoplasma desapareixien, i nom s un conjunt de feixos de fibril les indicava el lloc on va existir una neurona.Com aquestes fibres podien ser tenyides amb tincions diferents de les neurofibrillas normals, havia de haver-se produ t una transformaci qu mica de la subst ncia fibril lar. Aquesta podria ser la raper la qual les fibril les sobrevivien a la destruccide la c l lula. Sembla que la transformaci de les fibril les coincideix amb l'emmagatzematge d'un producte patol gic encara no ben conegut pel metabolisme de la neurona. Al voltant d'un quart o un ter de totes les neurones de l'escor a cerebral mostraven aquestes alteracions. Nombroses neurones, especialment en les capes cel lulars altes, havien desaparegut totalment. Durant els seg ents cinc anys, la literatura m dica va reportar un m nim d'onze casos similars, alguns d'ells utilitzant ja el terme malaltia d'Alzheimer . La malaltia va ser categoritzada per primera vegada per Emil Kraepelin despr s de la supressi d'alguns elements cl nics concomitants com deliris i al lucinacions, aixcom caracter stiques histol giques irrellevants per a la malaltia com els canvis arterioscler tics, els quals figuraven en l'informe original sobre Auguste D. En la vuitena edicidel seu llibre de text de Psiquiatria, publicat el 1910, va incloure a la malaltia d'Alzheimer, anomenada tambper Kraepelin dem ncia presenil , com un subtipus de dem ncia senil. Durant la major part del segle XX, el diagn stic de l'Alzheimer era reservat per a les persones entre les edats de 45 i 65 anys amb s mptomes de dem ncia. La terminologia ha canviat des de 1977 quan, en una confer ncia sobre Alzheimer, es va arribar a la conclusique els s mptomes de dem ncia presenil i senil eren gaireb id ntics. Aix , a la llarga, comportar al fet que es faci el diagn stic de l'Alzheimer independentment de l'edat. El terme dem ncia senil del tipus Alzheimer va ser emprat durant un temps per descriure al trastorn en aquells majors de 65 anys , mentre que la malaltia cl ssica d'Alzheimer es reservava per als d'edats menors. Finalment, el terme malaltia d'Alzheimer va ser aprovat oficialment a la nomenclatura m dica per descriure a individus de totes les edats amb un patrde s mptomes: caracter stica, curs de la malaltia i neuropatologia comuns.

3.2 CAUSES
Les causes de l'Alzheimer no han estat completament descobertes. Hi ha tres principals hip tesis per explicar el fenomen: el d ficit de l'acetilcolina, l'acumulaci d'amiloide o tau i els trastorns metab lics.
P g 27

La m s antiga d'elles, i en ques basen la majoria dels tractaments disponibles en el present, s la hip tesi colin rgica, la qual suggereix que l'Alzheimer es deu a una reducci en la s ntesi del neurotransmissor acetilcolina.

Una altra hip tesi proposada el 1991, s'ha relacionat amb l'acumulacian mal de les prote nes betaamiloide (tamb anomenada amiloide A) o tau al cervell dels pacients amb Alzheimer. En una minoria de pacients, la malaltia es produeix per l'aparicide mutacions en els gens PSEN1, PSEN2 i al gen de l'APP, localitzat en el cromosoma 21. En aquest ltim cas la malaltia apareix cl ssicament en persones amb la s ndrome de Down (trisomia en el cromosoma 21). Aquesta relaci amb el cromosoma 21, i la tan elevada freq ncia d'aparicide la malaltia en les trisomies d'aquest cromosoma, fan que la teoria sigui molt evident. Per poder parlar de les presenilines, hem de recordar que l'Alzheimer estcaracteritzat per dip sits amiloideos en el cervell (com recolza la segona teoria d'aquest article). El seu component principal s el p ptid beta amiloide de 42 aminocids (A42), en el procs de producci, s fonamental la participaci de la -secretasa, la qual dep n al seu torn de les presenilines (PSEN). D'aquesta manera s'institueix un nou grup de mol cules implicades en la g nesi de la malaltia de l'Alzheimer i fonamental per a la seva comprensi . A m s s n de notable actualitat a causa del seu relatiu recent descobriment i a les possibilitats que ofereixen com a dianes terap utiques. Per comprendre qus n aquestes mol cules, hem d'assenyalar que es tracten d'un grup de subst ncies pept diques produ des principalment en el cervell. Hi ha dos tipus, PSEN 1 i PSEN 2, amb una estructura similar. La funci principal que desenvolupen ambdues PSEN consisteix en el processament proteol tic de nombroses prote nes de membrana de tipus 1, entre elles la APP, formant part de la secretasa, d'aqu la importncia de les PSEN en la Malaltia d'Alzheimer, ja que a travs de la regulaci de la secretasa determinen la forma de A que es genera i per tant la sev a acumulaci en el teixit cerebral. Avui dia, encara es plantegen llacunes sobre els mecanismes moleculars en questan implicades les PSEN. Un altre gran factor de risc gen tic s la pres ncia del gen de la APOE4, el qual tendeix a produir una acumulaciamiloide en el cervell abans de l'aparicidels primers s mptomes de l'Alzheimer.
P g 28

Un gen hummutat, el de l'APP, el qual invariablement els causa el desenvolupament de plaques amiloides fibril lars. Es va descobrir una vacuna experimental que causava l'eliminaci d'aquestes plaques perno tenia efecte sobre la dem ncia. Els dip sits de les plaques no tenen correlaciamb la p rdua neuronal. Aquesta observacirecolza la hip tesi tau, la qual defensa que s aquesta prote na la que d na inici a la cascada de trastorns de la malaltia d'Alzheimer. Un nombre d'investigacions recents ha relacionat la dem ncia, incloent la malaltia d'Alzheimer, amb desordres metab lics, particularment amb la hiperglic mia i la resist ncia a la insulina. L'expressi de receptors de la insulina ha estat demostrada en les neurones del sistema nervi s central, preferentment en les de l hipocamp. Alguns estudis han suggerit una hip tesi sobre la relacid'aquesta malaltia amb l'alumini. Aquesta hip tesi suggereix que els estris d'alumini contaminen amb traces d'ions al mina en els aliments. Aquests ions es focalitzen en els receptors produint degradaci i formaci de plaquetes amiloide, aquest fet est sent proposat en els centres d'investigaci de la malaltia. Malgrat la pol mica existent al voltant del paper que tl'alumini com a factor de risc l'Alzheimer, en els ltims anys els estudis cient fics han mostrat que aquest metall podria estar relacionat amb el desenvolupament de la malaltia. Els resultats mostren que l'alumini s'associa a diversos processos neurofisiol gics que provoquin la caracter stica degeneracide l'Alzheimer.

P g 29

3.3 TIPUES DE DEMNCIES

DEMNCIA INICIAL
La disminuci en la destresa de la coordinaci muscular de petits moviments, com el teixir, comencen a apar ixer en el pacient d'Alzheimer en les fases inicials de la malaltia. Els s mptomes en aquesta fase inicial van des d'una simple i insignificant, per de vegades recurrent, p rdua de mem ria (com la dificultat en orientar un mateix en llocs com carrers a l'estar conduint l'autom bil), fins a una constant i m s persuasiva p rdua de la mem ria coneguda com mem ria a curt termini, presentant dificultats en interactuar en rees d' ndole familiar com el ve nat on l'individu habita. A m s de la recurrent p rdua de la mem ria, una petita porcidels pacients presenta dificultats per al llenguatge, el reconeixement de les percepcions agn sia o en l'execucide moviments apr xia amb major promin ncia que els trastorns de la mem ria. l'Alzheimer no afecta les capacitats de la mem ria de la mateixa manera. La mem ria a llarg termini o mem ries epis diques, aixcom la mem ria sem ntica o dels fets apresos i la mem ria impl cita, que s la mem ria del cos sobre com realitzar les accions (com ara sostenir la forquilla per menjar), s'afecten en menor grau que les capacitats per aprendre nous fets o el crear noves mem ries. Els problemes del llenguatge es caracteritzen, principalment, per una reducci del vocabulari i una disminuci en la flu desa de les paraules, el que comporta a un empobriment general del llenguatge parlat i escrit. Usualment, el pacient amb Alzheimer s capa de comunicar adequadament les idees b siques. Tamb apareix malaptesa en realitzar tasques motores fines, tals com escriure, dibuixar o vestir-se, aix com certes dificultats de coordinaci i de planificaci . El pacient mantla seva autonomia i nom s necessita supervisiquan es tracta de tasques complexes. En aquesta etapa s freqent que la persona es desorienti al carrer i arribi a perdres, per la qual cosa es recomana prendre precaucions:

Col locar al canell una polsera amb un n mero de tel fon de contacte. Avisar coneguts de la situaci perqu alertin a la fam lia en cas de trobar al malalt d'Alzheimer deambulant.

Usant un localitzador GPS per a persones amb Alzheimer, amb el qual la fam lia sempre pugui saber on s. Hi ha localitzadors per teleassist ncia, en quel cuidador ha de trucar a una teleoperadora per saber la posici de la persona que porta el dispositiu, i localitzadors directes, en quel cuidador tun receptor amb el qual prement un botveu a la pantalla un mapa i la posiciexacta de la persona.

La disminuci en la destresa de la coordinaci muscular de petits moviments, com el teixir, comencen a apar ixer en el pacient d'Alzheimer en les fases inicials de la malaltia.
P g 30

DEMNCIA MODERADA
Conforme la malaltia avan a els pacients poden realitzar tasques amb certa independ ncia (com usar el bany), per requeriran assist ncia en la realitzaci de tasques m s complexes (com anar al banc, pagar comptes, etc.). Gradualment arriba la p rdua de aptituds com les de recon ixer objectes i persones. A m s, poden manifestar canvis de conducta com ara, arrencades violents fins i tot en persones que mai han presentat aquest tipus de comportament. Els problemes del llenguatge s n cada vegada m s evidents a causa d'una inhabilitat per recordar el vocabulari, el que produeix freq ents substitucions de paraules err nies, una condici anomenada Paraf sia. Les capacitats per llegir i escriure empitjoren progressivament. Les seq ncies motores complexes es tornen menys coordinades, reduint l'habilitat de la persona de realitzar les seves activitats rutin ries. Durant aquesta fase, tamb empitjoren els trastorns de la mem ria i el pacient comen a a deixar de recon ixer als seus familiars i ssers m s propers. La mem ria a llarg termini, que fins aquell moment romania intacta, es deteriora. El pacient amb Alzheimer no mor per la malaltia, sinper infeccions secund ries com una nafra de pressio lcera de dec bit, lesions que es produeixen quan una persona roman en una sola posici per molt temps. En aquesta etapa es tornen m s notoris els canvis en la conducta. Les manifestacions neuropsiqui triques m s comunes s n les distraccions, el desvari i els episodis de confusi al final del dia (agreujats per la fatiga, la poca llum o la foscor), aixcom la irritabilitat i la labilitat emocional, que inclouen plors o rialles inapropiades, agressi no premeditada i fins i tot la resist ncia a les persones a c rrec de les seves cures. En aproximadament el 30% dels pacients apareixen il lusions en el reconeixement de persones. Tambpot apar ixer la incontin ncia urin ria. Aquests s mptomes estressen als familiars i persones a c rrec de la cura del pacient i es poden veure redu ts si se li trasllada a un centre de cures a llarg termini.

DEMNCIA AVANADA
La malaltia porta deteriorament de massa muscular perdent-se la mobilitat, el que porta al malalt a un estat d'enllistament, la incapacitat d'alimentar-se a si mateix, al costat de la incontin ncia, en aquells casos que la mort no hagi arribat encara per causes externes (infeccions per lceres o pneum nia, per exemple). El llenguatge es torna severament desorganitzat arribant-se a perdre completament. malgrat aix , es conserva la capacitat de rebre i enviar senyals emocionals . Els pacients no podran realitzar ni les tasques m s senzilles per si mateixos i requeriran constant supervisi , quedant aixcompletament dependents. Pot encara estar present certa agressivitat,
P g 31

encara que s m s freq ent veure extrema apatia i esgotament. El pacient amb Alzheimer no mor per la malaltia, sinper infeccions secund ries com una nafra de pressio lcera de dec bit, lesions que es produeixen quan una persona roman en una sola posici per molt temps.

3.4 DIAGNSTIC
El diagn stic es basa primer en la hist ria i l'observacicl nica, tant del professional de la salut com la que s referida pels familiars, basada en les caracter stiques neurol giques i psicol giques, aix com en l'abs ncia de condicions alternatives: un diagn stic d'exclusi . Durant una s rie de setmanes o mesos es realitzen proves de mem ria i de funcionament o avaluaci intel lectual. Tamb es realitzen an lisis de sang i esc ner per descartar diagn stics alternatius. No existeix un test per diagnosticar concloentment l'Alzheimer. S'ha aconseguit aproximar la certesa del diagn stic a un 85%, per el definitiu s'ha de fer amb proves histol giques sobre teixit cerebral, generalment obtingudes en l'aut psia. Les proves d'imatge cerebral Tomografia axial computada (TAC), resson ncia magn tica nuclear (RMN), tomografia per emissi de positrons (TEP) o la tomografia computada per emisside fot nic-poden mostrar diferents signes que existeix una dem ncia, per no especifica de quina es tracta. Per tant, el diagn stic de la malaltia d'Alzheimer es basa tant en la pres ncia de certes caracter stiques neurol giques i neuropsicol giques, com en l'abs ncia d'un diagn stic alternatiu i es recolza en l'esc ner cerebral per detectar signes de dem ncia. Actualment existeixen en desenvolupament noves t cniques de diagn stic basades en el processament de senyals electroencefalogr fiques. Un cop identificada, l'expectativa mitjana de vida dels pacients que viuen amb la malaltia d'Alzheimer s aproximadament de 7 a 10 anys, encara que es coneixen casos en qus'arriba abans a l'etapa terminal, entre 4 i 5 anys; tambexisteix l'altre extrem, on poden sobreviure fins a 21 anys. Les avaluacions neuropsicol giques, incloent l'examen mini-mental, s n mpliament usades per avaluar els trastorns cognitius necessaris per al diagn stic de l'Alzheimer. Una altra s rie d'ex mens m s comprensius s n necessaris per a una major fiabilitat en els resultats, especialment en les fases inicials de la malaltia. L'examen neurol gic en els inicis de l'Alzheimer s crucial per al diagn stic diferencial de l'Alzheimer i altres malalties . Les entrevistes a familiars tamb s n usades per a l'avaluaci de la malaltia. Els cuidadors poden proveir informaci i detalls importants sobre les habilitats rutin ries, aix com la disminucien el temps de la funcimental del pacient. El punt de vista de la persona a c rrec de les cures del pacient s d'especial import ncia a causa de que el pacient, en general, no est al corrent de les seves pr pies defici ncies. Moltes vegades, els familiars tenen desafiaments en la deteccidels s mptomes i signes inicials de la dem ncia i pot ser
P g 32

que no comuniquin la informaci de manera encertada al professional de salut especialitzat. Els ex mens addicionals poden proporcionar informaci d'alguns elements de la malaltia i tendeixen a ser usats per descartar altres diagn stics. Els ex mens de sang poden identificar altres causes de dem ncia que no sigui l'Alzheimer, que poden ser, en pocs casos, malalties reversibles. L'examen psicol gic per a la depressi s de valor, ja que la depressi pot apar ixer de manera concomitant amb l'Alzheimer, o bser la causa dels trastorns cognitius. En els casos en questiguin disponibles imatges neurol giques especialitzades, com la TEP o la tomografia de fot nic, es poden usar per confirmar el diagn stic de l'Alzheimer juntament amb les avaluacions de l'estatus mental de l'individu. La capacitat d'una tomografia computada per emissi de fot nic per distingir entre l'Alzheimer i altres possibles causes en alg que ja va ser diagnosticat de dem ncia, sembla ser superior que els intents de diagn stic per ex mens mentals i que la hist ria del pacient. Una nova t cnica, coneguda com PiB PET s'ha desenvolupat per prendre imatges directament i de forma clara, dels dip sits beta-amiloides in vivo, amb l' s d'un radiof rmac que s'uneix selectivament als dipsits A. Un altre marcat objectiu recent de la malaltia d'Alzheimer s l'an lisi del l quid cefaloraquidi a la recerca de amiloides beta o prote nes tau. Ambd s avan os de la imatge m dica han produ t propostes per a canvis en els criteris diagn stics.

Les avaluacions neuropsicol giques poden ajudar amb el diagn stic de l'Alzheimer. En elles s'acostuma fer que el pacient copidibuixos similars a la imatge, que recordi paraules, llegeixi o sumi.

3.5 AVAN DE LALZHEIMER

L'avan de la malaltia pot ser m s r pid o m s lent en funci de l'entorn de la persona amb Alzheimer. No s una situaci f cil i la fam lia haurde fer grans esfor os per oferir a la persona amb Alzheimer un entorn el m s favorable possible. Lalzheimer es pot accelerar si es viu en condicions de:

estr s familiar Canvis bruscos en les rutines di ries

P g 33

Canvi a un domicili nou i desconegut (com s n les resid ncies de gent gran).

Tambes pot retardar en questes condicions:

Ambient familiar feli fer exercici Socialitzar amb els seus amics o altres persones

3.6 TRACTAMENTS FARMACOLGICS

S'ha provat l'efic cia de f rmacs anticolinester sics que tenen una acci inhibidora de la colinesterasa, l'enzim encarregat de descompondre l'acetilcolina (neurotransmissor que falta en la malaltia d'Alzheimer i que incideix substancialment en la mem ria i altres funcions cognitives). S'han incorporat al tractament de la malaltia nous f rmacs que intervenen en la regulaci de la neurotransmissi glutamin rgica. Amb tot aix s'ha millorat el comportament del malalt quant a l'apatia, la iniciativa i la capacitat funcional i les al lucinacions, millorant la seva qualitat de vida. No obstant aix , cal remarcar que en l'actualitat (2008) la millora obtinguda amb aquests f rmacs s discreta, s a dir, no s'ha aconseguit alterar el curs de la dem ncia subjacent. El primer f rmac anticolinester sic comercialitzat va ser la tacrina, avui no emprada per la seva hepatotoxicitat. El 2008, a Europa i Am rica del Nord existeixen 4 f rmacs disponibles, tres d'ells s n inhibidors de la acetilcolinesterasa:

donepezil (comercialitzat com Aricept), rivastigmina (comercialitzat com Exelon o Prometax) incloent el pegat de Exelon, i galantamina (comercialitzat com Reminyl).

Els tres presenten un perfil d'efic cia similar amb semblants efectes secundaris. Aquests ltims solen ser alteracions gastrointestinals, anor xia i trastorns del ritme card ac. El quart medicament s un antagonista dels receptors NMDA, la memantina. Cap dels quatre s'indica per retardar o aturar el progr s de la malaltia. La reducci en l'activitat de les neurones colin rgiques s una de les caracter stiques reconegudes de la malaltia d'Alzheimer. Els inhibidors de l'acetilcolinesterasa s'empren per reduir la taxa de degradacide l'acetilcolina, mantenint aix concentracions adequades del neurotransmissor en el cervell i detenint la seva p rdua causada per la mort de les neurones colin rgiques. Existeixen evid ncies que aquests medicaments tenen efic cia en les etapes lleus i moderades de la malaltia per no ha mostrat ser capa de retardar laparici de lalzheimer. Noms el donepezil s'ha aprovat en fases avan ades de dem ncia. Existeixen f rmacs que milloren alguns dels s mptomes que produeix aquesta malaltia, entre els quals hi ha ansiol tics, hipn tics, neurol ptics i antidepressius. Els f rmacs antipsic tics s'indiquen per reduir l'agressii la psicosi en
P g 34

pacients amb Alzheimer que tenen problemes de conducta, per s'usen amb moderaci i no de forma rutin ria per ra dels seriosos efectes secundaris, incloent esdeveniments cerebrovasculars, trastorns extrapiramidals i una reduccicognitiva.

3.7 INTERVENCI PSICOSOCIAL

Existeixen certes evidncies que lestimulaci de les capacitats cognitives ajuda a alentir la prdua daquestes funcions i habilitats. Aquesta estimulaciconsisteix a treballar aquelles rees que encara conserva el pacient, de manera que lentrenament permeti compensar les prdues que el pacient est patint amb la malaltia. Les intervencions psicosocials susen conjuntament amb el tractament farmacol gic i es classifiquen en abordatges orientals al comportament, les emocions, el cognitiu i lestimulaci. Les intervencions orientals a les emocions inclouen la terpia de validaci, la terpia de reminisc ncia, la psicoter pia de suport, la integraci sensorial (tambdenominada snoezelen) i la ter pia de pres ncia estimuladora. La psicoter pia de suport ha tingut poc estudi cient fic formal, per alguns especialistes li troben utilitat en pacients amb trastorns lleus. La ter pia de reminiscncia inclou la discussi dexperincies del passat de manera individual o en grup, moltes vegades amb ajuda de fotografies, objectes de la llar, musica, etc. La ter pia amb pres ncies estimulades es basa en les teories de ladherncia i implica escoltar veus gravades de els familiars i ssers m s propers del pacient amb alzheimer. Finalment, la ter pia de validaci en basa en lacceptaci de la realitat i lexperincia personal daltres persones, mentre que la integraci sensorial es basa en exercicis guiats que estimulen els sentits. Encara no hi ha prou evid ncies que recolzin ls daquestes terpies en pacients amb alzheimer.

3.8 ALTRES TRACTAMENTS

Sestan realitzant experiments con vacunes. Estan basades en la idea de que si el sistema enmun pot ser entrenat per recon ixer i atacar la placa beta-amoloide, podria rebertir-se la deposici de l'amoloide i aturar la malaltia. Els resultats inicials en animals van ser prometedors. Per , quan les primeres vacunes es va provar en essers humans en 2002, s va produir inflamacions cerebrals, concretament meningoencefalitis, en una petita proporcidels participants en el seu estudi, pel que s van detenir les proves. Es va continuar estudiant els que participaven en el estudi i s va observar una millora en respecte a la lentitud del progresso de la malaltia. Recentment s'ha descobert que la inflamaci cerebral estava produ da per una s rie de p ptids que s'inclo en con la vacuna AN-197, per lo que s'est investigant en la creaci d'una vacuna que no tingui aquests p ptids en la seva composici . Aquesta malaltia al estar relacionada con la resist ncia a la insulina , es presenten m ltiples
P g 35

alternatives terap utiques. S'est avaluant actualment els usos de medicaments empleats en tractament de la diabetis. Estudis recents demostren que la administraci de insulina per via intrasnasal millorar la funcicognitiva de pacients normals i amb alzheimer. La revisisistem tica dels assajos cl nics fins ara desenvolupaments mostren resultats esperan adors. Per altra part, s'ha proposat l'ocupacide t cniques de induccienzim tica, amb enzims actives per la insulina. En el camp de la prevenci i de educaci en salut, un estil de vida saludable, la pr ctica regular d'algun tipus d'activitat f sica i una dieta equilibrada, podrien prevenir l'aparicide molts casos de la malaltia. Altre de las rees d'investigaci es la medicina regenerativa. s tracta de injectar en el cervell del pacient c l lules mare embrion ries o adultes per intentar aturar el deteriorament cognitiu. Ja s'han fet experiments en humans amb resultats positius.

3.9 PREVENCI
Els estudis globals sobre les diferents mides que s poden prendre per prevenir o retardes la aparici de la malaltia de alzheimer han tingut contradictoris i no s'han comprovat encara una relacicausal entre els factors de riscos i la malaltia, ni s'ha atribu t a efectes secundaris espec fics. De moment, no sembla haver mides definitives per prevenir la aparici del Alzheimer.

P g 36

4. ENCUESTAS
Nom: Maria Edat: 52 Ciutat en la que viu: Barcelona Professi : Professora Quin parentesc tamb la persona malalta?: La persona que estmalalta s la meva mare Com es va adonar que el seu familiar patia una malaltia relacionada amb la dem ncia?: Realment la meva mare sempre ha patit de depressi , de fet feia molts anys que estava en tractament. Peren aquella poca no tenia cap motiu per pensar que patiria de dem ncia. Degut a uns problemes de genoll, la van operar per posar-li una prtesi i a partir daquell moment tot va comen ar a anar malament Va presenciar o va tindre notcies dalgun fet que la va espantar i va ser llavors quan va demanar ajuda professional?: Desprs de loperaci va patir episodis dallucinacions, desorientaci,....prdua de memria per hi rem a lHospital i els professionals la van medicar, li van fer un TAC i tot semblava que anava be Quina edat tel seu familiar?: 71 anys Li agradava llegir o escriure?: Ella no va estar escolaritzada durant molt de temps perde joveneta li agradava llegir, escriure era m s complicat per ella, encara que ho feia quan era necessari. Si realment li agradava m s llegir Tenia algun hobby relacionat amb activitats mentals?: No, no feia cap activitat o hobby relacionat amb activitats mental Va notar en ella/ell p rdua de facultats com escriure o llegir?: Quan la malaltia es va fer present vaig notar que llegia tot el que sortia a la tele per va comenar a perdre lescriptura Com va ser el proc s fins arribar al diagn stic?: El meu cunyat que era metge ens va aconsellar en un moment determinat que seria bo fer-li unes proves en un centre especialitat, perqu ell ja sospitava que la meva mare patia dAlzehimer . Ell era geriatra i estava molt familiaritzat amb aquest temes. A partir daquell moment ens van donar el diagnstic, el qual estava basat fonamentalment en proves i test.
P g 37

 Quina va ser la seva reaccial saber que el seu familiar patia alzheimer?: En aquell moment i durant molts moments posteriors el mon es va enfonsar per mi. I la resta de familiars?: Si fa no fa igual que jo. Est vem molt espantats , amb molta tristor i molta por Com van actuar al saber el diagn stic?: Jo tinc molta sort, tinc una tieta que es la meva segona mare i un tiet que s el meu segon pare. Ells han estat fen-me costat sempre. Van buscar una persona perquestigu s amb la meva mare unes hores al dia, durant el mat i la tarda. Com es troba actualment el seu familiar?: Medicada, de vegades te por, altres riu, s una persona gran i te dolors....per lo pitjor s que pateix marejos perqute petits problemes vasculars. nicament vol companyia. Com era la relaci amb el/ella?: Al principi feia de mestra, totes les tardes fiem jocs que tenia per estimular al malalts dAlzehimer. Constantment li feia recordar, llegir, contar,....... Finalment va oblidar al meu pare, no sabia quina era la nostra relaci mare-filla, i vaig deixar de pensar que podia fer-li recordar. Ara nicament vull estar amb ella i que em faci el somriure quan em veu, fer-li riure........... Alguna vegada va pensar que algun familiar seu podria patir aquesta malaltia?: Realment no aquesta per ja estava familiaritzada amb malalties de dem ncia Tem vost poder patir-la al igual que el seu familiar?: Si, s m s de vegades crec que em pot passar al igual que li ha passat a ella. Actualment es poden fer estudis sobre el component gen tic de la malaltia, per .............. Sap si algun altre familiar ha patit o pateix aquesta mateixa malaltia?: No tinc const ncia

P g 38

 Nombre: Lourdes Edad: 47 Ciudad en la que vive: Barcelona Qu parentesco tiene con la persona enferma?: La persona que est enferma es su suegra Como se dio cuenta que su familiar padec a alzheimer?: Por sus olvidos, por las lagunas, que igual hac a las cosas tres veces i.... repet a mucho las mismas cosas, Presenciaron o tuvieron noticias de alg n hecho que la asusto, y fue entonces cuando decidi pedir ayuda profesional?: Asustarte no, es m s bien que te preocupas porque igual hace la cosa tres veces, por ejemplo una vez metiel reloj en el congelador i lo hab a perdido Quedad tiene su familiar?: 82 a os Lie gustaba leer o escribir?: No Ten a alg n hobby relacionado con actividades mentales?: No Noten ella/ l perdida de facultades como leer o escribir?: S , aparte en la poca que ella nacino era de ir al colegio. Perdilas dos a la vez Como fue el proceso hasta llegar al diagn stico?: Se fue deteriorando poco a poco, o sea dejpor ejemplo de cocinar, de hacer sus tareas de la casa, de ir a comprar porque se le olvidaba i cosas as . Su hija la acompa aba al neur logo Cu l fue su reacci n al saber que su familiar padec a alzheimer?: Es muy duro, adem s es una persona muy activa de repente deja de serlo o sea, es muy duro I el resto de su familia?: Las hermanas de ella lo llevaron y lo siguen llevando fatal Como actuaron al saber el diagn stico?: Een un principio estaba en casa con su marido y luego ya la llevamos al centro de d a Como se encuentra usted actualmente?: La veo y me deprimo un monton, duele verla as Como era la relaci n con ella/ l?: Al principio me reconoc a, ahora ya no Alguna vez pens que alg n familiar suyo podr a padecer esta enfermedad?: Es que no lo piensas nunca eso, hasta que no te encuentras con la situaci n no lo piensas
P g 39

 Teme usted poder padecerla al igual que su familiar?: Cuando te enfrentas a eso lo temes (en un principio no cree, no piensa en ello) Sabe si alg n otro familiar ha padecido o padece esta misma enfermedad?: (Su madre la padece i su suegro la padeci )

P g 40

 Nombre: Cristina Edad: 17 Ciudad en la que vive: Barcelona Quparentesco tiene con la persona enferma?: Abuelo-nieta Como se dio cuenta que su familiar padec a alzheimer?: Se le olvidaban las cosas i por ejemplo ten a que ir al centro a ver a su mujer y no aparec a, no iba o llamaba, que se hab a olvidado, que no sab a d nde ten a que ir, o de repente teras su hija o su padre, no sab a quien eras Presenciaron o tuvieron noticias de alg n hecho que la asusto, y fue entonces cuando decidi pedir ayuda profesional?: Un d a ten a que ir al centro por la ma ana porque iba a ver a su mujer y se fue para abajo y comenza andar y se perdi , lo perdimos nadie sab a d nde estaba y todo el mundo busc ndolo y hay ya ufff, sospechamos que la cosa no iba muy bien Quedad tiene su familiar?: 82 a os Lie gustaba leer o escribir?: No, le gustaba mucho las matem ticas Ten a alg n hobby relacionado con actividades mentales?: Jugar al domino Como fue el proceso hasta llegar al diagn stico?: Estuvo con su hija y su hijo Cu l fue su reacci n al saber que su familiar padec a alzheimer?: Pues no muy buena, porque claro.. ya con tu abuela y despu s tu abuelo.. pues no es muy buena, es otro choque que te da, otro abuelo que tiene alzheimer y no I el resto de su familia?: Tampoco lo llevaban muy bien, ya hab a una familiar otro ya no Como actuaron al saber el diagn stico?: Pues como ya sab amos c mo iba pues positivamente llev ndolo como lo pod amos cuando se tiene experiencia lo llevas diferente Como se encuentra usted actualmente?: Bueno actualmente claro, mi abuelo ha fallecido y no no se lleva muy bien pero cuando tena la enfermedad pues se llevaba como pod a, dol a porque tu abuelo que no te conociera pues duele pero bueno Como era la relaci n con ella/ l?: Muy buena, por las noches iba a darle la cena y a veces cuando ven a a casa o iba a su casa le record bamos cosas le haber qunos dec a
P g 41

 Alguna vez pens que alg n familiar suyo podr a padecer esta enfermedad?: S Teme usted poder padecerla al igual que su familiar?: S , m s a delante lo temo porque ya son muchas probabilidades Sabe si alg n otro familiar ha padecido o padece esta misma enfermedad?: (Sus abuelas, una la padece i otra la padeci )

P g 42

Com es diu?: MercMestre Aliern Don ets?: Daqu de Barcelona del barrio Clot Li agrada escoltar m sica?: S , la antiga m s que la moderna Li agrada cantar?: Quan era jove, ara no Li agrada ballar?: S Esta casada? S , bueno v dua Com es diu el seu marit?: Josep gomes T fills? S Quants? 3 Com es diuen?: El noi Miquel, Maricarme i Mariangels Qu ha menjat avui?: (eren les 13:00 m s o menys, sols havia esmorzar) Bocadillo de pan bimbo Que ha fet avui?: Re, sentada Quin dia es avui? (dia, mes i any): Desembre del 19.... Quin dia de la setmana?: Diumenge En quin lloc estem?: A la pla a espanyola Quin s el seu n mero de tel fon?: (no tenia) Quina edat t ?: 83 anys Diguim la seva data de naixement: El 5 de febre del 1929 Com es diu el president del govern?: Ara no men recordo Com es diu el president de lanterior govern?: Ara se mha anat Diguim el primer cognom de la seva mare: Aliern Resti de tres en tres des de vint: 20, 17,15,(li vaig dir que no era 15 y despr s va dir 14) 11,9 (li vaig dir que no i va respondre 8) 5,3 (li vaig corregir dient-li que era 2) En quina estaci de lany estem?: Hivern En quina planta o pis?: (No li vaig preguntar perqu estvem a laire lliure) En quin municipi?: Barcelona En quina prov ncia?: Barcelona En quin pa s?: Espanya Repeteix aquestes tres paraules fins que les aprengui: peceta, cavall, poma: (Les va repetir b ) Repeteixi aquests n meros fins que els aprengui 5-9-2. Ara digues-los cap enrere: (tambels va repetir b ) 2,9 i 5 Recorda les tres paraules que li he dit abans?: La poma.... ( la vaig ajudar i va dir peceta i cavall) (no va poder dir-les seguint lordre, peceta, cavall i poma) Mostrar un bol graf. Qu s aix ?: Un boligrafo Mostrar un rellotge. Qu s aix ?: Rellotge Repeteixi la frase: en un trigal hi ha cinc gossos: (La va repetir molt b ) Una poma i una pera s n fruites, veritat?: S Qus n el vermell i el verd?: Coses, (amb la meva ajuda va dir colors) Qu s n un gos i un gat?: Dos animals Agafi aquest paper amb la m dreta, doblega-ho per la meitat i posal sobre la taula: (ho va doblegar bastant b ) Llegeixi aixi faci el que diu: tanqui els ulls (Ho va llegir i ho va fer b )
P g 43

 Escrigui una frase Copi aquest dibuix:

P g 44

C mo se llama? Delia Ipuz De d nde es? De Neiva Le gusta escuchar m sica? S se ora Le gusta cantar? Tambi n Le gusta bailar? Tambi n Estcasada? No ya estoy soltera, fui casada C mo se llama su marido? Ya ni me acuerdo Tiene hijos? S Cuantos? Una docena Quha comido hoy? Pan, biscochos, etc. Quha hecho hoy? Nada Cu l es la fecha de hoy? (El d a no lo supo) en mayo, estamos en mayo ? (el a o tampoco lo supo) Que d a de la semana es hoy? Lunes, martes, mircoles. No s C mo se llama este barrio? Gait n C mo es su n mero telef nico? (No tiene) Quedad tiene? 81 a os D game su fecha de nacimiento 31 de noviembre (no supo decir el a o. La fecha era: 8 de junio del 1931) D game el primer apellido de su madre Daza Resta de tres en tres comenzando des de veinte 20, 18 o 19 (le dije que era 17) 15 (la correg , 14) 13 (eran 11) 9 (le dije que era 8) 5, 2 En qupa s estamos? En el Huila (le dije que era Colombia) eso o tambi n Colombia, Huila o Colombia. Repita estas tres palabras hasta que las sepa: peseta, caballo y manzana Repita los n meros 5-9-2 hasta que se los aprenda. Ahora d galos al contrario: (Los repiti bien) 2, 3, 1 (los repetimos otra vez) 2, 3, 5 (los repetimos una vez m s) 2, 9, 5 Me podr a decir las tres palabras que aprendiste hace un rato? (Solo se acordaba del caballo, seg n ella) Mostrar un lapicero. Ques esto? Un lapicero Mostrar un reloj. Ques esto? Un reloj Repita la frase: en un trigal hay cinco perros (La repitibien) Una manzana y una pera son frutas, verdad? S Qu son el rojo y el verde? Son colores distintos Y el gato y el perro? animales Coja este papel con la mano derecha y d blalo por la mitad i p ngalo encima de la mesa (lo doblo bastante bien) Lea esto y haga lo que dice: cierre los ojos (al principio no le a bien pero al final lo leybien y lo hiso) Escriba una frase

P g 45

 Copie este dibujo

P g 46

Don ets?: Daqu, de barcelona Li agrada escoltar m sica?: S ,molt Li agrada cantar?: S Li agrada ballar?: No Esta casada? S Com es diu el seu marit?: Manuel Salvador Tfills? Quants? Com es diuen?: (Mirant al seu fill deia dubtosa el nom, per a que ell li afirmes) ...... Manuel ? Salvador, ho dic b ? Tinc dos i una nena Maribel Salvador Quha menjat avui?: (Deia segura) avui he menjat aqu(en la casa del fill) Que hemos comido? (mira al fill, ell li fa el gest amb les espatlles de que no sap) no me acuerdo Manolo (el fill li diu) verdura (Cristina afirma) a verdura, aixs ,.... i qum s? (fill) i conejo (ella) a i conejo Que ha fet avui?: Hem vingut cap aqui aquhe passat tot el dia, i b , ara estava jugant i b Quin dia es avui? (dia, mes i any): Espera que men recordi....., el dia.... (mira al fill) a qu da estamos?, no men recordo, ...i el mes?... pos tampoc.... i lany...., lany no men recordo Quin dia de la setmana?: Avui s.. (mira al fill) dijous ?, no! Diumenge ? (el fill di afirma amb el cap) En quin lloc estem?: Al menjador Quin s el seu n mero de tel fon?: El meu? 934424925 Quina edat t ?: Eee... (mira al fill) no me acuerdo, quedad tengo Manolo? (fill) ochenta (ella) ochenta? (el fill li afirma amb el cap) (ella) ochenta! Diguim la seva data de naixement: Eeee... no me acuerdo Manolo, cu ndo naci? (el 30 dagost del 32, no?) (ella) s Com es diu el president del govern?: El president del govern?.... no men recordo Com es diu el president de lanterior govern?: Pos tampoc Diguim el primer cognom de la seva mare: De la meva mare? Isabel G rcia es deia Resti de tres en tres des de vint: Avera si puc, perqu no men recordar ee (li ajudo) comencem des de vint, despr s restem tres (ella) trenta tres? (no va poder restar) En quina estaci de lany estem?: Estem a..... (li vaig ajudar) fa molt, molt fred (ella) hivern, no? En quina planta o pis?: Aqu s a..... (mira al fill) a la quinta? (el fill li diu amb el cap que no) a la quarta? No! (el fill) m s (ella) a la quarta, la quinta, la sexta? (fill) m s (ella) diecisiete? En quin pa s?: ... El pais aquest?.... trenta? (li remarco) el pais (ella) el pais? No men recordo (jo) Espanya (ella) Espanya? Pos s Repeteix aquestes tres paraules fins que les aprengui: peceta, cavall, poma: (Les va repetir molt b ) Repeteixi aquests n meros fins que els aprengui 5-9-2. Ara digues-los cap enrere: El 7 (ella segura) el 9 (segura) el 5? O no?
P g 47

 Recorda les tres paraules que li he dit abans?: Ara no men recordo Mostrar un bol graf. Qu s aix ?: ...Un.. per escriure, un... ara no se com es diu, no no em surt (li vaig ajudar i al final va dir que era un bol graf per escriure) Mostrar un rellotge. Qu s aix ?: Un rellotge Repeteixi la frase: en un trigal hi ha cinc gossos: (La va repetir b ) Una poma i una pera s n fruites, veritat?: S Qus n el vermell i el verd?: Colors Qus n un gos i un gat?: S n dos animals Agafi aquest paper amb la m dreta, doblega-ho per la meitat i posal sobre la taula: (Ho va fer b ) Llegeixi aix i faci el que diu: tanqui els ulls (Ho va llegir i ho va fer b )

Copi aquest dibuix:

P g 48

P g 49