CURS DE FORMACI TCNICA D

La literatura com a comunicaci

OBJECTIUS
3. Sap transmetre la importncia del llenguatge com a mitj per a la construcci, la
transmissi i el tractament de la informaci; com a fet comunicatiu, vertebrador
social i com a exponent mxim de la diversitat, cosa que valora com un fet
enriquidor i consubstancial al comportament hum per tal dintervindre
didcticament sobre la motivaci.
4. Sap analitzar la situaci social del mn actual immers en la societat de la informaci i
de la comunicaci i, especialment, la dEuropa i la de la nostra comunitat lingstica,
incloent el marc legal autonmic en matria lingstica i educativa, i especialment
les implicacions en els processos educatius lingstics.
TAULA
0. Qestionari inicial i tasca
1. Introducci
2. Literatura, objecte destudi?
2.1. Llegir no admet limperatiu
2.2. Problemtica de lensenyament i aprenentatge de la Literatura
3. Qu s la competncia literria?
4. Els objectius de lensenyament de la literatura
5. Els objectius de lensenyament de la literatura en els decrets curriculars valencians
de lrea de llenges
6. La literatura com a patrimoni cultural
7. La literatura com a comunicaci
8. Activitats daproximaci
9. Bibliografia
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
1
0. QESTIONARI INICIAL I TASCA
Marca la casella corresponent segons consideres que lafirmaci que es realitza s Vertadera o
Falsa:
V F
1. La lectura de textos literaris ha docupar un lloc secundari en
lensenyament de la literatura
2. No t sentit llegir textos literaris en lrea de Matemtiques
3. Per a entendre b lobra de Vicent Andrs Estells, per exemple, s
ineludible conixer abans la seua biografia
4. Probablement, una de les principals funcions dels textos literaris s
passar-sho b llegint i evadir-se
5. No hi ha motius seriosos per a defensar un cert estudi de la Histria de
la Literatura
6. Mai la quantitat dinformaci sobre autors, corrents i poques hauria de
superar el temps que dediquem a la lectura
7. Lalumnat ha de llegir els grans clssics de la literatura del nostre mbit
lingstic
8. Les versions actualitzades, les adaptacions, els cmics, etc. sn
mostres de com es pot degradar i banalitzar la bona literatura
9. Un dels objectius de lensenyament de la literatura s que lalumnat
produsca textos amb intenci esttica
10. Una bona manera dengrescar lalumnat en la creaci literria s
proposar-li activitats de transformaci o dimitaci de textos literaris
Tasca final
Prepara una intervenci davant del claustre del teu centre en qu defenses la necessitat de
convocar un certamen literari en qu estiguen implicats tots els departaments. Haurs de justificar
adequadament aquella necessitat i justificar per qu alguns dels objectius de lensenyament de la
literatura impliquen moltes de les rees del currculum.
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
2
1. INTRODUCCI
La literatura ha patit en general un fort grau dassignaturitzaci, s a dir, ha mantingut poca relaci
amb laprenentatge de les habilitats lingstiques i ha donat ms importncia als continguts
histrics que a daltres aspectes tan importants o ms.
Si pensem en els primers contactes que vam tenir amb la literatura, recordarem com ja als primers
anys de la nostra vida, a casa o al parvulari, els adults ens feien cantar canonetes o ens
explicaven rondalles. Aquestes primeres activitats -en qu potser els ensenyants sn poc
conscients de fer literatura-, suposaven un aprenentatge actiu, receptiu i productiu, de textos
literaris. Ms endavant, a lescola, aquestes prctiques seixamplen i es consoliden amb el treball
de la cultura popular (festes, refranys, frases fetes, llegendes, etc.) dels contes i de la poesia, o de
les narracions ms diverses (acudits, narracions, jocs, redaccions, etc.). Hem de constatar, per,
que lensenyament de la literatura no t als primers anys d'ensenyament primari la importncia
que es mereix; queda en mans de la voluntat del professorat de diverses matries (Llengua i
Socials, sobretot) i com a vehicle d'altres objectius d'aprenentatge. Amb ladquisici del codi escrit,
la literatura guanya -o hauria de guanyar- terreny: l'infant comena a mirar-se i a llegir els primers
llibres i cmics per a infants. Per no s fins bastant ms endavant, a les darreres etapes de
lensenyament primari i secundari, que la literatura assoleix la categoria d'assignatura i es
converteix en una matria formal.
Fins a la LOGSE els objectius de l'ensenyament de la literatura estaven centrats en ladquisici de
coneixements i marcats sobretot per una visi historicista.
Si replantegem la qesti, ens adonarem que el sentit mateix dels textos literaris ens centra
lobjectiu de laprenentatge. Primerament la lectura, la lectura com a plaer, com a hbit i com a
font de coneixement i de comunicaci amb altres ssers humans, propers o llunyans en el temps i
en lespai. Desprs, ladquisici de la competncia literria: un lent i progressiu aprofundiment en
el coneixement dels gneres literaris, figures retriques i la nostra tradici cultural. Situar un
autor, reconixer una metfora o classificar una obra ser til en tant que ajude l'aprenent a
aprofundir en la comprensi del missatge literari i en tant que desenvolupe les seues habilitats
receptives i productives.
Cassany i altres (1994) (adaptaci)
A partir del text precedent podem plantejar-nos algunes qestions que no queden clares, com ara:
Identifica literatura i estudi de la tradici cultural per no clarifica quantes tradicions culturals
tenim al nostre abast: la valenciana, lespanyola, leuropea, loccidental....
Fa una clara valoraci de lensenyament `tradicional de la literatura. Per malgrat tot, hi ha
lectors de literatura que han `superat aquelles experincies traumtiques i que hem gaudit amb
les `classes de literatura o a pesar de les `classes de literatura.
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
3
Podem confiar que la gent llegir en el nostre mn actual (el dels videojocs, el de les pellcules
i els ordinadors) ms literatura? s eixe el nostre objectiu?
Per qu en tantes pellcules, i no tan sols americanes, els professors i les professores de
literatura exerceixen un curis poder de fascinaci sobre lalumnat (que ja us agradaria!) i fins i
tot passen per trngols academicosociosentimentals per la intromissi dalgun alumne o
dalguna alumna?
Activitat 1. Reflexioneu i preneu nota en grup del que respondreu a les preguntes segents:
La literatura sensenya?
La literatura saprn?
2. LITERATURA: OBJECTE D'ESTUDI?
2.1. LLEGIR NO ADMET L'IMPERATIU
ni ensenyar o aprendre per la nostra realitat s que lalumnat est, bsicament, obligat a
inscriures i assistir a una formaci que, en la major part dels casos, no el motiva per diverses
raons -allunyament del seu mn, desinters, etc.
En teoria els llibres no han estat escrits perqu el nostre alumnat els comente, sin perqu, si li ve
de gust, els llegisca. La lectura s, a ms, un acte gratut: es llegeix perqu s, sense cap altra ra.
Si obliguem el nostre alumnat a llegir i desprs lexaminem d'all que ha llegit, potser pot pensar
que la literatura ha estat escrita per fer exmens.
Qu ocorre amb altres matries? Noms ha de llegir lalumnat en les rees lingstiques? Per quina
ra sha extingit prcticament loptativa de Literatura contempornia en batxillerat?
2.2. PROBLEMTICA DE L'ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LA LITERATURA
a) des del punt de vista de l'objecte d'aprenentatge
El paper de l'escola, tradicionalment, planteja una contradicci entre:
- transmissi d'un conjunt de sabers (tradici literria)
- desenvolupament de la competncia literria.
Aquests dos objectius caldria "conciliar-los" dins un procs educatiu com; normalment, per, el
que s'ha fet s optar per un dels dos i obviar l'altre.
b) des del punt de vista de l'aprenent
Ja hem vist que llegir s un acte lliure, per l'aprenent no sol poder triar all que ha de llegir; el
plaer" desapareix i s perd tota motivaci per all que sest fent. Sha perdut el primer pas de la
lectura, lelecci. No sha treballat la motivaci, no sha fet un treball actitudinal, noms se lha
obligat a aprendre interminables llistes dautors, obres, estils, corrents....
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
4
c) des del punt de vista de l'ensenyant
Com podem crear un model "coherent" que integre tot all que els programes demanen amb les
premisses de mantenir i potenciar l'hbit lector dels nostres alumnes i la prctica activa de la
literatura? I tot aix mirant devitar lavorriment i fent `aprenentatge significatiu!
3. QU S LA COMPETNCIA LITERRIA?
Un terme parallel al de competncia lingstica per que, evidentment, no t les mateixes
caracterstiques.
Lacostament a un text literari depn de diversos factors: la comprensi de les seues significacions,
la comprensi de les convencions literries i de les tcniques que el fan substancialment diferent
dels textos escrits funcionals, i lapreciaci del seu valor expressiu i esttic. La competncia
literria hauria de desenvolupar tamb les habilitats de lexpressi escrita amb lampliaci de
recursos estilstics que laprenent podr usar opcionalment per emprar la llengua com a mitj
dexpressi didees i sentiments.
Activitat 2. Encercleu les afirmacions que trobeu vertaderes.
Una persona s un lector de literatura competent quan:
Coneix la histria de la literatura occidental.
Coneix la histria de la literatura de la seua o de les seues comunitats lingstiques.
Ha llegit molts textos literaris.
Sap escriure i analitzar (fer una lectura crtica) textos literaris.
Sap distingir all que s literatura dall que no ho s.
Li agrada llegir literatura.
Coneix gneres, estil, tcniques literries....
Coneix la vida dels autors literaris i distingeix clarament els principals corrents de la literatura.
Sap distingir all que s bona literatura de la dolenta.
O potser la resposta no est en aquestes afirmacions...
Quina altra afegireu?
Qu caldria ensenyar per a formar una persona competent literriament i bona usuria de la
literatura?
La competncia literria ve determinada per lespecificitat dels textos literaris i per la relaci autor
obra lector. Per tant, l'acostament a un text literari, el procs semitic de comprensi dun
text literari, mant una certa especificitat:
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
5
lectura comprensi relaci amb la prpia enciclopdia cultural relaci amb lenciclopdia
cultural literria anlisi crtica i reflexi sobre autor, obra, corrent, valors literaris...
Per, i les habilitats de la producci? Expressi escrita tot formalitzant textos amb intenci literria.
Podem produir textos sobre literatura, criticant la literatura, analitzant la literatura, fent literatura.
La competncia literria, aix, no s altra cosa que la manifestaci d'una competncia lingstica
plena i madura. Per podem avanar un altre concepte ms ampli i parlar deducaci literria.
Observem alguns conceptes que ens presenten Cassany i altres (1994) i que sn claus per a
desenvolupar leducaci literria:
PROCEDIMENTS
Llegir
Escoltar
Parlar
Escriure
Interpretar
Analitzar
Relacionar
Valorar
Comparar
CONCEPTES
Tradici literria: histria,
autors, obres, corrents
Gneres i subgneres:
caracterstiques,
estructura, convencions.
Recursos estilstics:
tcniques, figures...
ACTITUDS
Sensibilitat
Recerca de plaer
Criteri propi
Visi mplia: activa,
productiva, participativa...
Capacitat de reflexi
L'apartat procediments inclou dos tipus d'habilitats: les habilitats lingstiques i les habilitats
cognitives, aplicades als textos literaris. Lapartat de conceptes inclou tamb les diverses
propietats textuals o els coneixements lingstics. Quant al dactituds, en sntesi es tracta de crear
bons usuaris de la literatura.
Activitat 3. Penseu que aquests continguts procedimentals, conceptuals i actitudinals conformen
all que es podria anomenar educaci literria? Hi falta algun element?
4. ELS OBJECTIUS DE L'ENSENYAMENT DE LA LITERATURA
Segons Cassany i altres (1994) sn les segents:
Com podrem definir els objectius de l'ensenyament de la literatura des d'aquests nous
plantejaments? La lectura activa, la valoraci dels textos i el foment del cabal creatiu del
llenguatge inclouen tota una srie de factors cognitius, psicolgics i tics que ens cal explicitar de
manera ms detallada. No obstant aix, cal tenir en compte que alguns d'aquests components no
sn tasca exclusiva de l'rea de Llengua i Literatura, sin que hi sn implicades totes les rees del
currculum educatiu.
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
6
Un nou plantejament hauria de tenir en compte, almenys, els segents objectius d'aprenentatge:
1. Comprendre una mostra de textos literaris diversos. Amb nivells variables de comprensi,
d'acord amb les possibilitats dels aprenents i les caracterstiques especifiques del fet literari,
que suposa, en general, un major grau d'implicaci del receptor.
2. Aprendre coses a travs de la literatura. Des dels cicles inicials, per exemple, un xiquet
adquireix sentit del ritme per mitj de les canons o amplia el seu vocabulari grcies a les
endevinalles; fins als cicles superiors, es pot comprendre, per exemple, la relaci de conflicte
entre les classes socials a travs de la lectura d'una novella.
3. Contribuir a la socialitzaci i a lestructuraci del mn de laprenent a partir dels textos literaris.
Perqu aquests sn sempre elaboracions culturals d'altres experincies humanes que ajuden a
configurar la prpia visi del mn i d'un mateix. Des dels primers anys de vida, rondalles,
contes i canons aporten tota una srie de continguts culturals. A ms, aquests elements fan
que la literatura siga tamb un mitj de comunicaci amb les concepcions d'altres persones, i
cultures properes o llunyanes a nosaltres.
4. Fomentar el gust per la lectura. Mostrar la literatura com a font de plaer i com una possible
activitat d'oci, ldica i enriquidora. D'acord amb una de les principals funcions dels textos
literaris, passar-s'ho b llegint, evadir-se, jugar amb la llengua...
5. Configurar la personalitat literria de l'aprenent. Facilitar les informacions i les activitats que
contribusquen a l'adquisici de criteris de valor i de selecci personals per tal que l'aprenent
siga capa de decidir qu, com i quan vol i li agrada ms llegir.
6. Fomentar l'inters creatiu de l'alumne. Mostrar la literatura com a exemple de manifestaci
artstica i de mitj d'expressi d'idees i sentiments, i promoure una actitud activa cap a la
utilitzaci de la llengua amb aquestes finalitats comunicatives i esttiques.
Activitat 4. Discutiu sobre la necessitat dassolir aquests objectius i, a ms, sobre la possibilitat de
fer-ho des de cadascuna de les rees del currculum escolar.
5. ELS OBJECTIUS DE LENSENYAMENT DE LA LITERATURA EN ELS
DECRETS CURRICULARS VALENCIANS DE LREA DE LLENGES
Llengua i Literatura no sn matries separades
Com ja sabeu, a partir de lanomenat currculum LOGSE, en l'rea de llenges, les assignatures de
Llengua i Literatura, que fins aquell moment eren independents, amb programes allats i no
relacionables, apareixen integrades. Aquesta situaci es reprodueix en els actuals currculums per a
lEP (decret 111/2007, de 20 de juliol , del Consell), per a lESO (decret 112/2007, de 20 de juliol,
del Consell) i per als Batxillerats (decret 102/2008, d11 de juliol, del Consell).
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
7
Activitat 5. Comenteu en grup el fet que llengua i literatura formen part duna mateixa rea.
Podeu partir de les paraules de Luis Gonzlez Nieto (2001 b):
Lo enseon;o de Io Iiferofuro debe concebirse, por fonfo, como uno ompIiocion de Ios soberes fexfuoIes,
reforicos, expresivos y deI senfido de Io odecuocion o Io muIfipIicidod de sifuociones e infenciones. Y fombien
como uno ompIiocion deI mundo de significodos, deI mundo menfoI y cuIfuroI de Ios oIumnos. Los formos
Iiferorios son inseporobIes de foIes significodos y eIIos fombien significon, yo que Io hisforio de Io cuIfuro y
de Io Ienguo es Io de Io evoIucion de unos significodos y de unos formos de expresorIos [...]
Esfe es eI senfido primorio, poro nosofros, de Io formocion Iiferorio, enseor o Ieer, dor cIoves de
inferprefocion poro que, en cierfos fipos de discursos mos compIejos, nuesfros oIumnos descubron que, por
un Iodo, operon Ios mismos focfores y Ios mismos regIos con que hobIomos fodos Ios dos [...] y que, por ofro,
exisfe un desorroIIo compIejo de esos regIos, con su propio frodicion (...), con su poIifono fombien.
Pel que fa a l'etapa de Secundria Obligatria aquests sn els objectius i continguts ms
rellevants que fan referncia a lensenyament de la Literatura (decret 112/2007, de 20 de juliol,
del Consell):
Article 4. Objectius de l'etapa
Leducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenrotllar en les i els alumnes les capacitats que els
permeten:
i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valenci i
en castell. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comunitat
Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del
castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacional. Iniciar-se, aix
mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura dambds llenges.
Objectius de l'area de Llengua i Literatura
14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions de cada gnere, els temes
i motius de la tradici literria i els recursos estilstics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la
millora de la producci personal.
15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i valorar-lo com una manera
de simbolitzar lexperincia individual i collectiva en diferents contextos historicoculturals.
16. Conixer i distingir les principals poques artstiques i literries, els seus trets caracterstics, les obres, i
les autores i els autors ms representatius de cada poca. Conixer les obres i els fragments representatius de
les literatures de les llenges oficials de la Comunitat Valenciana.
17. Interpretar i utilitzar la lectura i lescriptura com a fonts de plaer, denriquiment personal i de
coneixement del mn, i consolidar hbits lectors per mitj de textos adequats a ledat.
Continguts (del bloc de Literatura)
Els continguts relacionats amb leducaci literria sagrupen en el bloc 4. La lectura i interpretaci de textos
literaris requerixen uns aprenentatges especfics que shauran iniciat en lEducaci Primria amb la recitaci, la
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
8
prctica de jocs retrics, lescolta de textos propis de la literatura oral o les dramatitzacions. Desta manera,
shaur aconseguit un primer acostament a les convencions literries bsiques i a les relacions entre les obres i
el context histric, en la mesura que estes dades siguen significatives per a la interpretaci del text. Junt amb
tot aix, shauran afavorit experincies plaents amb la lectura i la recreaci de textos literaris. Esta orientaci
de leducaci literria continua en lEducaci Secundria Obligatria. Aix es consoliden els hbits de lectura,
samplien les experincies en els camps de la lectura i de la recreaci de textos, adequant-les a les noves
necessitats de simbolitzaci de lexperincia i de lexpressi dels sentiments, se sistematitzen les observacions
sobre les convencions literries i sestablix, de manera ms sistemtica tamb, la relaci entre les obres i els
contextos histrics corresponents.
Pel que fa al Batxillerat, els objectius i continguts ms rellevants del currculum (decret
102/2008, d11 de juliol, del Consell) que fan referncia a la Literatura sn:
Article 7. Objectius generals de l'rea
Interpretar i valorar crticament les obres literries a partir del coneixement de les formes convencionals
especfiques (gneres, procediments retrics, etc.), de la informaci pertinent sobre el context historicocultural
de producci, aix com sobre les condicions actuals de recepci, i dels trets identificadors dels grans perodes
en valenci i en castell, aix com dobres i autors significatius, utilitzant de manera crtica les fonts
bibliogrfiques i documentals adequades per al seu estudi.
8. Llegir i valorar les obres literries com a manera denriquiment personal i de trobar plaer, com a
manifestacions de la sensibilitat artstica del ser hum i com a expressi de la identitat cultural dels pobles,
apreciant el que el text literari t de representaci i interpretaci del mn
Pel que fa als continguts, el nucli 4 Discurs literari inclou:
Comprensi del discurs literari com a fenomen comunicatiu esttic, via de creaci i transmissi cultural i
xpressi de la realitat histrica i social.
Consolidaci de lautonomia lectora i estima per la literatura com a font de plaer, de coneixement daltres
mons, temps i cultures.
Lectura, estudi, comentari i valoraci crtica dobres breus i de fragments representatius de les distintes
poques, gneres i moviments, de manera que es reconeguen les formes literries caracterstiques, es prenga
conscincia de la constncia de certs temes i de levoluci en la manera de tractar-los.
Composici de textos literaris o dintenci literria a partir dels models llegits i comentats.
Utilitzaci autnoma de la biblioteca del centre, de les de lentorn i de biblioteques virtuals.
Les formes narratives al llarg de la histria, des de la prosa medieval al Modernisme. Les Crniques medievals,
Jaume Roig, Isabel de Villena, Ros de Corella, Curial e Gelfa i Tirant lo Blanch.
La poesia, culta i popular, des dels trobadors al Modernisme.
Ausis March i Teodor Llorente.
El teatre, culte i popular, des dels orgens fins al segle XIX. El Misteri dElx. Francesc Mulert, Eduard Escalante,
Bernat i Baldov.
Els continguts, pel que fa al bloc del Discurs literari inclouen, per tant, entre d'altres els segents:
Accs i familiaritzaci amb el llibre
Lectura crtica
Producci de textos amb intencionalitat literria
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
9
Activitat 6. Relacionem les intencions que expressaven Cassany i altres (1994) en el punt 4
daquest tema amb els plantejaments dels currculums oficials de lrea de llenges.
Trobes mancances en aquests currculums?
Quins aspectes positius li veus?
Activitat 7. Quina literatura han daprendre alumnes amb tantes llenges: valenci, castell,
angls, francs, llat... i possiblement la prpia: rus?
On queda lensenyament integrat de la literatura?
I la multiculturalitat? I el respecte a la prpia cultura?
6. LA LITERATURA COM A PATRIMONI CULTURAL
Qu fem amb la Histria de la Literatura?
Malgrat tot, hi ha motius per defensar un cert estudi de la Histria de la Literatura? Per qu?
Valoreu les segents afirmacions:
Permet situar-se en el temps i contextualitzar el text literari (facilita la seua comprensi i ajuda
a comparar-la amb l'poca del lector).
Serveix per reforar el sentiment d'orgull per pertnyer a una cultura determinada
(patriotisme?).
I lacostament a la literatura a travs dels gneres i la tipologia textual? Potser, a partir dels
gneres literaris es pot comprendre millor l'especificitat de la literatura i la seua evoluci i, fins i
tot, s possible. de passar a la producci literria, tot imitant els models textuals.
Les respostes de Cassany i altres (1994) en aquest sentit sn clarssimes:
Tradici literria
La histria dels autors i de les seves obres ha estat el cos central que s'ha treballat a l'assignatura
de literatura durant molts anys. Tot i aix, els professors es queixen sovint de la manca de nivell i
coneixements dels alumnes quan s'ha d'estudiar una obra, un autor o una poca.
Alguna vegada hem sentit algun professor -segurament bon investigador i erudit- que
explicava que un alumne no podia entendre Narcs Oller si no sabia qu era la novella realista i
que no podia entendre qu era la novella realista si no sabia abans qu era el quadre de costums i
la novella romntica.
Des d'aquest punt de vista, potser nosaltres mateixos no coneixem Narcs Oller, un
novellista que segurament ens ha fascinat i que ens continua produint admiraci tot llegint-lo amb
els nostres alumnes. Possiblement pocs hem tingut la sort d'estudiar literatura del segle XIX, i
molts de nosaltres durant tot el batxillerat vam estudiar noms literatura castellana, de manera
que tenim uns coneixements fora superficials de tots els antecedents histrics i esttics de la
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
10
novella realista. La intuci ens diu, per, que els nostres coneixements poc erudits eren suficients
per identificar-nos amb la protagonista de La papallona, comprendre el sentit amarg i crtic de les
descripcions de L'Escanyapobres i reflexionar sobre la influncia de la natura o les circumstncies
amb La bogeria. No podrem, bviament, fer una crtica literria, ni una edici comentada, potser
no gosarem ni fer una ressenya d'una novella d'Oller en una revista. No deu ser que noms som
lectors, ingenus i innocents, per que aprenem i xalem amb llibres dels quals tenim molt poca
informaci?
Es tracta, tot i que sembla obvi, dun problema de rendibilitat a nivell escolar -tot i que semblen
termes antittics rendibilitat i educaci. La pregunta, ara, s la segent:
Activitat 8. Podem aconseguir que el nostre alumnat augmente progressivament la seua
competncia comunicativa en valenci, castell, angls -i potser altres llenges- mentre treballa la
resta del currculum i, a ms, conega tota la histria de la literatura de les tradicions culturals que
li `pertoquen i, a ms, estime la literatura?
Recordeu, a ms, que lalumnat ha daprovar cada assignatura.
Segons Cassany i altres (1994) "mai la quantitat d'informaci sobre autors, corrents i poques
hauria de superar el temps i l'energia que dediquem a la lectura, en el seu sentit ms ampli. Si b
s cert que all que no s tradici s plagi -qui ho va dir?-, el coneixement de la tradici literria
no pot substituir la lectura mateixa, ni tampoc ladquisici de recursos per desenvolupar una
comprensi activa i reflexiva dels textos literaris. Sembla que, en tot cas caldr, doncs, fer una
tria dels elements (de coneixements de literatura) que sn adequats per a cada nivell i situaci
educatius.
Activitat 9
Es pot fer una tria dels continguts culturals que es pot treballar al llarg dels diversos nivells
educatius?
Cap la possibilitat que el professorat de les diverses rees lingstiques del currculum es pose
dacord en els continguts culturals de les diverses tradicions que pot aportar a lenciclopdia
cultural de lalumnat?
Trobem que el tema de la motivaci s fonamental. El problema potser s que alguns professors
opinen que no forma part de la nostra tasca, dotar-los daquesta cultura i el primer pas comena
en la motivaci. Problemes vitals greus a banda -marginalitat, adolescncia...- potser hem de
trobar frmules que apropen els seus interessos a la literatura:
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
11
s ben clar que la passi que senten els nens i les nenes pels dibuixos animats dels Msters de
l'Univers, per Bola de Drac, per les pellcules de Terminator o Alien s el mateix plaer per la
narraci d'aventures que sentem nosaltres amb altres herois dinfantesa, del Patufet al Capitn
Trueno, siguen quins siguen.
Cal mesurar i valorar quins sn els continguts que ajudaran els alumnes a endinsar-se en una
obra i com cal que els vagen adquirint. Aquests continguts no poden ser reculls de dades, noms,
ttols i dates, sin que han de proporcionar elements per comprendre una determinada realitat
literria, elaborada per un escriptor amb un determinat objectiu i d'acord amb els parmetres d'un
corrent artstic i d'una determinada poca, i que s'adreava a un pblic amb signes i referents
culturals que es remunten als orgens de la histria de la humanitat.
Activitat 10. Discutiu en grup el valor especfic que, al vostre parer, ha de tenir dins el currculum
de literatura, la histria de la literatura, recordar els noms dels autors, de les obres, de les
poques, dels estils...
Activitat 11. Quines lectures ha de fer lalumnat? El tema de la proximitat: per espai, per temps,
per temtica... Aix ajudar els aprenents a comprendre cada obra literria i, per tant, facilitar la
seua anlisi i la seua comprensi.
Per qu els programes i els llibres de literatura han de comenar pels orgens de la literatura?
s necessari?
Qu opines de les versions actualitzades, de les adaptacions o daltres formats semblants
(cmics, pellcules, poemaris cantats...) per aproximar la literatura a lalumnat?
Com solem introduir lalumnat en el mn del teatre? Nhi ha prou amb assistir a una
representaci o llegir-ne una pea?
7. LA LITERATURA COM A COMUNICACI
Per esdevenir escriptors els xiquets han de llegir com escriptors.
F. Smith (1983)
La primera habilitat que hem de treballar per aconseguir que lalumnat saproxime a la literatura en
les millors condicions possibles s, evidentment, la lectura. No llegim, per, de la mateixa manera
ni amb la mateixa atenci, ni posem en joc els mateixos coneixements en llegir el prospecte dun
medicament, les instruccions dun aparell de vdeo o lltima novella del nostre autor/a preferit/da.
All primer que hem daconseguir dels nostres alumnes s que aprenguen a llegir com un escriptor.
Segons Cassany (1987), la lectura es mostra com l'nica forma viable d'aprenentatge, perqu posa
en contacte l'aprenent amb els textos que contenen tots els coneixements que necessita. Amb la
lectura, el lector aprn la gramtica, els mecanismes de cohesi i les regles de coherncia textual
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
12
que necessita per escriure. L'nic model per escriure una carta s una carta ja escrita; si alg vol
aprendre a redactar una noticia periodstica haur de consultar un diari i llegir-ne.
Per llegir com un escriptor ens comprometem amb l'autor del text i, en llegir-lo, el reescrivim amb
ell. A cada pas, a cada nova frase, a cada nou pargraf, anticipem el que dir el text. Llegint com
un escriptor aprenem a escriure com un escriptor.
En la literatura s tant important o ms la manera com selabora i es percep un missatge, que all
que podria definir-se com el seu contingut referencial.
Com caracteritzem el discurs literari als ulls dels aprenents? s til el perfil que proposa Glria
Bordons a continuaci? Ests dacord amb totes les caracterstiques que proposa?
Caracterstiques del text literari (G. Bordons, 1989)
Emissor i destinatari no sn copresents i pertanyen a temps diferents.
Lautor s lartfex de la funci comunicativa de lobra.
La comunicaci noms t un sentit.
El context s desconegut o poc conegut pel destinatari.
Carcter sociocultural. Importncia del coneixement daltres textos i daltres codis culturals.
s possible informar-se per reconstruir lenciclopdia de lemissor.
Preponderncia de la funci potica.
Carcter fictici (mimesi).
Ms sistematitzaci i organitzaci.
Llenguatge ms connotatiu.
Plaer esttic i intellectual.
8. ACTIVITATS DAPROXIMACI
Activitat 12. Classificaci de textos "literaris
s possible que un text esdevinga "literari quan no era eixa la intencionalitat del seu autor?
Per qu?
Quines caracterstiques tenen els textos literaris que els diferencien dels altres textos?
Ac teniu uns textos que haureu de classificar en "literaris o "no literaris. Expliqueu en qu
heu basat la vostra classificaci. A ens ajudar a definir les caracterstiques dels textos
literaris.
Text 1
"ANUNCI: COMER"
Al surtidor de gasolina
hi ha un fanal rod:
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
13
la lluna engelosida.
CARLES SALVADOR, Vermell en to major
Text 2
0esprs de la ConquIsta (12JJ1245), Jaume cre a 7alencIa un regne Independent dIns de la corona d'Arago,
sotms I repoblat per aragonesos I catalans. En general pot dIrse que els prImers van predomInar en les
comarques de l'InterIor, I els segons en el lItoral.
ncorporada a la corona 0'Arago, la cIutat de 7alencIa, ms encara que una capItanIa politIca que
IndIscutIblement exerceIx en el nou regne creat per Jaume , s un emporI, una mena de "cIutat hansetIca",
amb un consIderable movIment mercantIl, una densa IndustrIa artesana I sobretot, amb un hnterlcnd agricola
fertIl: l'horta.
Text 3
Aro dixore de porIor-vos d'eIIs i porIore d'En Poger de LIrio, qui fenio ormodes Ies vinf-i-cinc goIeres que eI
senyor rei d'Arogo Ii mon,... eII bofe Io cosfero de CoIbrio fins o Ies CosfeIIes. I hogueren moIf de moI fef,
si hogueren voIguf, pero eIs coIobresos vingueren o I'oImiroII i Ii digueren:
- Sonf oImiroII, no em foces domnofge...l I I'oImiroII veienf oo (Ii enfenio que deien be), possovo oix com
podio, oI menys moI. I eIs homens qui onoven omb I'oImiroII, d'oImogvers i d'homes de mor i de servenfs de
moinodo, eren foIs, que en uno nif enfroven en frinifodo vuifonfo i cenf miI dinfre ferro, i omenoven o mor fof
quonf voIien, oix que infinifof ero eI que guonyoven. I si fof vos ho voIguero confor serio fon IIorgo
escripfuro, que fofhom s' enufjorio d'oir. Que en verifof, soIs d'oquesfo eixido que I'oImiroII feu, vos podrio
confor mes de frenfo corregudes que feren, i es froboren codoscuno, omb covoIIerio i moIfo peonodo, que
derroforen fofo, que un gron IIibre se'n podrio fer.
Que us dire7 Quon I'oImiroII hogue bofudo fofo CoIbrio, i hogue fef moIfs bons fefs, eII omb gron guony, se'n
forn o Messino.
Text 4
Raimon o el seny fantstic s una novella. I en aquest fet s on rau precisament el gran repte.
Sense cap dubte es tracta duna de les obres ms ambicioses que han estat escrites en els darrers
anys. Perqu fins ara ning no havia gosat novellar la novellesca aventura humana, literria,
filosfica i humanista dun dels ms poderosos pensadors, el mtic Ramon Llull, aquesta figura
universal que tan imperiosament ha influt en el pensament culte des dels segles XIV i XV fins avui.
I aix s el que fa Llus Racionero. Pouant incansablement en tota lobra de Llull i sobre Llull, ha
estat capa de donar-nos una visi veritablement dinmica i lcida sobre un dels ms torbadors
personatges de la nostra histria, alhora que reflecteix el seu riqussim entorn en el si daquella
Edat Mitjana un fet inslit: la nostra ptria va viure ledat dor de la convivncia de les tres cultures
que ens han conformat, la musulmana, la jueva i la cristiana. En una narraci gil i directa,
Racionero ens porta al redescobriment daquella poca i a la comuni amb aquest personatge
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
14
difcil, inimitable, sublim i conflictiu alhora, que des dels ntims fonaments del seny ens projecta en
el misteri del mgic i del fantstic.
Text 5
La pell fa de tambor percudit per les mans de la por, pel galop del cavall que no
pot conquerir lltim guany del reps. Sepharad i la mort, cavall flac, cavall foll:
tot sovint no destries llur nom en el somni del temps dolors.
Text 6







ELS AMANTS
La carn vol carn.
Ausis March
No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres.
Feroment ens amvem del mat a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o lamor
i rodolem per terra entre abraos i besos.
No comprenem lamor com un costum amable,
com un costum pacfic de compliments i teles
(i que ens perdone el cast senyor Lpez-Pico).
Es desperta de sobte com un vell hurac,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i desprs el pe duna orella.
El nostre amor s un amor brusc i salvatge,
i tenim lenyorana amarga de la terra,
danar a rebolcons entre besos i arraps.
Qu voleu que hi faa! Elemental, ja ho s.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les estances de Riba i les Rimas de Bcquer.
Desprs, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som brbars, i que aix no deu ser,
que no estem en ledat, i tot aix i all.
No hi havia a Valncia dos amants com nosaltres,
car damants com nosaltres en som parits ben pocs.
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
15
Text 7
La Julieta va venir expressament a la pastisseria a dir-me que, abans de rifar la toia,
rifarien cafeteres; que ella ]a les havia vistes: precioses, blanques, amb una taron]a
pintada, partida en dues meitats, que ensenyava els pinyols. Jo no tenia ganes d'anar a
ballar, ni tenia ganes de sortir perqu m'havia passat el dia despatxant dolos, i les puntes
dels dits em feien mal de tant estrnyer cordills daurats i de tant fer nusos i agafadors.
perqu coneixia la Julieta, que a la nit no li venia de tres hores i tant li feia dormir com no
dormir. Per em va fer seguir vulgues no vulgues, perqu ]o era aixi, que patia si alg em
demanava una cosa i havia de dir que no. Anava blanca de dalt a baix: el vestit i els enagos
emmidonats, les sabates com un glop de llet, les arracades de pasta blanca, tres braalets
rotllana que feien ]oc amb les arracades i un portamonedes blanc, que la Julieta em va dir
que era d'hule, amb la tanca com una petxina d'or.
Text 8
MSIC CECS DE CARRER
A Guillaume Apollinaire
Llgrimes de musica relliscant sobre pega grega,
vibraci de cordes i de nervis i daire,
aiges trboles que sagiten i malflairen,
draps verds, mans grogues, cordes blanques
ull dgata, serena i polida,
mxima pressi del gemec musical,
degotall de melodia oliosa,
multitud tangent,
vlvula literria,
mendicitat.
Puccini.
Text 9
COS MORTAL
"Si com aquell s jutjat a mort
Ausis March.
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
16
Trinquet dels Cavallers, La Nau, Bailn, Comdies,
Barques, Trnsits, En Llop, Mar, Pasqual i Gens,
Sant Vicent, Quart de fora, Moro Zeit, el Mercat,
Merc, Lope de Vega, Colom, Campanares,
Palau, Almirall, Xtiva, Cabillers, Avellanes,
Pouet de Sant Vicent, Cavallers, Sant Miquel,
Roters, Sat Nicolau, Samaniego, Serrans,
Rellotge Vell, Sant Jaume, Juristes, Llibertat,
Soledat, Ballesters, Bonaire, Quart de dins,
Blanqueries, Llanterna, l'Albereda, Correus,
Nules, Monteolivet, Gil i Morte, Espartero,
Miracle, Cordellats, Misser Masc, Minyana,
el Portal de Valldigna, Porxets, Soguers, Navellos,
Querol, Reina Cristina, Mayans i Ciscar, Temple,
Ponts de la Trinitat, del Real, de la Mar,
d'Arag, dels Serrans, de Sant Josep, de l'ngel.
I l'Avenida del Doncel Luis Felipe Garcia Sanchiz.
Text 10
Una setmana tranquilla ens havia fet viure amb una falsa sensaci de seguretat. Quan tornava
amb laigua a lendem van arribar els soldats.
No va ser com mho havia imaginat: amb els homes avanant sobre la neu i separats per uns
quants metres: el pare i jo darrera el mur disparant i Ben sense crrer cap perill amagat al celler.
Era fosc. Li vaig donar la galleda al pare per sobre del taulell i ell la va dur fins al fog: va deixar
larma repenjada a la barricada. Ens devien haver estat observant perqu quan anava a saltar per
sobre el taulell van aparixer per totes bandes.
Activitat 13. Manipulaci de textos "literaris"
Aquesta activitat s un model solament de les infinites possibilitats de manipulaci que permeten
els textos literaris. En tot cas caldr tenir sempre present la gradaci de la complexitat de
lexercici. Heu dordenar i reconstruir els dos textos que us presentem fragmentats i desordenats.
Per qu us heu decidit per eixa ordenaci?
Text 1 DESAFIAMENT DEL REI D'EGIPTE
A. He vist que sobre les teves armes portes hbit de donzella, mostrant que ests enamorat della.
B. Per sostenir aquesta veritat combatr amb tu a peu o a cavall, segons vulgues, davant jutge
competent, fins que un dels dos reste mort.
C. Abenamar, per la voluntat de Du rei d'Egipte, a tu, Tirant lo Blanc, capit dels grecs.
D. I dic tamb que ens has venut dues vegades amb gran maldat i traci, i amb infmia per al
teu honor
E. Dada en el nostre camp de la platja oriental el primer dia de la lluna,
F. Doncs dic que la donzella de qui sc s ms bella i major en virtuts i en llinatge que la teua.
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
17
G. Rei d'Egipte
RESPOSTA DE TIRANT
A. D'altra part, dius que jo us he venut dues voltes amb maldat i traci. Doncs dic que menteixes
i aquesta s la meua resposta. Si per ser ms destre i apte que vosaltres us he venut, quina
infmia pot tacar el meu honor i la meua fama?
B. Jo, Tirant lo Blanc, vencedor i destrudor de la gent pagana del gran Sold de Babilnia i del
senyor de Turquia, a tu, rei d'Egipte.
C. Per tot aix jo, Tirant lo Blanc en nom de Nostre Senyor i la seua sacratssima Mare, i de
madama Carmesina, defensant el meu dret i honor, accepte la vostra requesta a tota ultrana i
vull que la batalla es faa a cavall amb armes defensives de guerra, i que les armes ofensives
siguen una llana de catorze pams, una espasa de cinc, atxa d'una m i daga de tres pams i
daga de tres pams i mig, i que els cavalls vagen amb cobertes de cuir o de llora, testera d'acer i
sella de guerra amb estreps deslligats. I com que ara estant en guerra, no s possible trobar
jutge competent en el teu camp ni en el meu, ni podem anar pel mn a buscar-lo, ja que no puc
abandonar el govern de tants ducs, comtes i marquesos que estan sota la meua capitania, et dic
que el dia vint d'agost, quatre dies abans o quatre dies desprs, ser a la platja oriental, davant
del vostre camp, amb tota la meua gent per donar-vos batalla. Llavors podrs complir el teu
desig de combatre amb mi.
D. Et dic que millor seria que haguesses fet vot d'estar deu anys a la Meca purgant els teus pecats
abominables a Deu i al mn, ja que s cert i manifest que la donzella de qui em dic servidor no
t par al mn en bellesa, dignitat, virtut, grcia, saber i llinatge, i la teua no seria digna ni de
descalar-li la sabata del peu. Sabut s que tu estimes la filla del Gran Turc i jo la de
l'Emperador.
E. Tirant lo Blanc.
F. Escrita per mi mateix i segellada amb les meues armes al camp de Transimeno, a cinc d'agost.
Activitat 14. Imitaci de textos
Hi ha infinites possibilitats per engrescar els alumnes amb activitats de "transformaci" o
"imitaci". A partir del text de ms avall que podeu usar com a model, creeu un nou poema tot
mantenint les estructures morfosintctiques del poema original:
Text 1:
Si Jo fos pescador
Si Jo fos pescador pescaria l'aurora,
si Jo fos caador atraparia el sol;
si fos lladre d'amor m'obririen les portes,
si fos bandit millor
que vindria tot sol:
-els carcellers del mn no em sabrien mai
l'ombra,
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
18
si fos lladre i bandit no em sabries el vol,
si tingus un vaixell m'enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
en faria fanals
per a prendren de nous.
Joan Salvat-Papasseit
Activitat 15. Producci de textos "literaris"
Una darrera possibilitat s la de fer que el nostre alumnat elabore, al llarg del curs, una obra de
creaci original on reflectisca el que ha aprs al llarg el curs sobre el llenguatge literari.
Curs de Formaci Tcnica D UNITAT 9
19
9. BIBLIOGRAFIA I LEGISLACI
BIBLIOGRAFIA
BORDONS, G.: "La literatura: s i utilitat a les classes dadults, IX Jornades de Didctica, Setembre
1989.
Cassany, D.: Descriure escriure. Com saprn a escriure. Barcelona, Empries, 1987.
CASSANY, D., M. LUNA I G. SANZ: Ensenyar llengua, Gra, 1994.
GONZLEZ NIETO, LUIS: a) "Formacin del profesorado de Lengua y Literatura y prctica docente, en:
Textos de didctica de la lengua y de la literatura, ao VII, n. 27, abril-junio; p. 65-74, Barcelona,
2001.
GONZLEZ NIETO, LUIS: b) Teora lingstica y enseanza de la lengua. Lingstica para profesores,
Ctedra, 2001.
SMITH, F.: "Reading like a Writer, Language Arts, 60, pp. 558-567, 2001.
LEGISLACI ESPECFICA
Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestableix el currculum de lEducaci
Primria a la Comunitat Valenciana (Diari Oficial nmero 5562 de data 24.07.2007).
Decret 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestableix el currculum de lEducaci
Secundria Obligatria a la Comunitat Valenciana (Diari Oficial nmero 5562 de data 24.07.2007).
Decret 102/2008, d11 de juliol, del Consell, pel qual sestableix el currculum del Batxillerat en la
Comunitat Valenciana (Diari Oficial nmero 5806 de data 15.07.2008)