CURS DE FORMACI TCNICA A

UNITAT 3 Sociolingstica i multiculturalitat

OBJECTIUS
1. Fer una reflexi i anlisi sobre alguns conceptes claus de sociolingstica (variaci
lingstica, llenges minoritries i majoritries, bilingisme i diglssia, registre
estndard, registre colloquial, etc.)
2. Valorar la presncia de varietats lingstiques en lmbit educatiu i la necessitat de
confluncia cap a un estndard oral i escrit
3. Reflexionar sobre la diversitat lingstica al mn
4. Aprofundir en la importncia de la diversitat lingstica i cultural a laula

TAULA
0. Qestionari inicial
1. La variaci lingstica
Varietats lingstiques i mbits ds
Factors de la variaci
Tipus dintercanvi comunicatiu (individual, social, institucionalitzat)
La norma i lestndard. Institucions de referncia normativa
2. Les varietats lingstiques en lensenyament. Lestndard
Presncia de varietats en lmbit educatiu
Caracteritzaci dun estndard oral i escrit valenci
3. La diversitat lingstica al mn
Els models deducaci bilinge
Els programes deducaci bilinge a la Comunitat Valenciana
4. El paper de lescola en la dinamitzaci de les llenges
5. Annex. Glossari. Conceptes de sociolingstica

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

0. QESTIONARI INICIAL
Indiqueu si aquestes afirmacions sn vertaderes o falses. En grups de quatre distribuu-vos les
qestions, raoneu-les i exposeu-ne les conclusions.
a.

Qu entenem per sociolingstica?

.....................................................................................................................................
.........................................................................................................

b.

Els idiomes sn codis homogenis i estables.

.....................................................................................................................................
.........................................................................................................

c.

Existeixen varietats dialectals intrnsecament ms adequades que altres.

.....................................................................................................................................
...................................................................................................................

d. La utilitzaci de la paraula bocata o la paraula entrep depn principalment de la procedncia

geogrfica dels parlants.
.....................................................................................................................................
..............................................................................................................
e. Un bon usuari de la llengua s aquell que sap adequar el seu discurs al nivell social, acadmic i
professional de linterlocutor.
.....................................................................................................................................
..............................................................................................................
f. La caracterstica que defineix els registres s el fet que estiguen escrits.
.....................................................................................................................................
..............................................................................................................
g. El registre colloquial implica un nivell zero de formalitat.
.....................................................................................................................................
..............................................................................................................
h. Una llengua s considerada com a tal perqu s usada per un nombre elevat de persones i
soposa al dialecte, que s usat per poques persones.
....................................................................................................................................
....................................................................................................................
i. El registre estndard actua com a cohesionador i identificador de la comunitat lingstica.
.....................................................................................................................................
...................................................................................................................

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

TASCA
Reflexiona sobre la presncia a les nostres aules dalumnat de diversa procedncia
sociocultural i lingstica. Redacta un text sobre la importncia i el benefici mutu de la
integraci de les llenges i les cultures de lalumnat a laula.

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

1. LA VARIACI LINGSTICA
Activitat 1
Fes un breu comentari del text i del mapa conceptual segents:
Llus, abans danar a classe per exposar el tema que sha preparat, ha passat per sa casa per
canviar-se, per obri larmari i no sap b qu posar-se. Algunes vegades ha anat al curs molt ben
vestit ja que venia dalguna reuni de treball; en canvi, altres vegades, sha presentat amb roba
ms informal, ms esportiva, perqu shi sent ms cmode; fins i tot, algun dia hi ha anat amb el
xandall perqu t un gimns al darrere de ledifici on rep les classes de valenci. Com shauria de
vestir? Si es vist massa formal, els companys pensaran que va de doctor en el tema. Per
descomptat, res danar de vint-i-cinc botons, semblaria massa respectus, com molt solemne, no?
Per s clar, li agradaria causar una bona impressi tan a la professora com a la resta del grup. s
un tema que sha preparat, que el domina i que el troba fascinant. Home! Segurament far molta
calor, per si es posa pantalons curts i roba molt fresqueta, tot i que no s res de laltre mn, es
fixaran ms en com va vestit que en el que diu. Decideix posar-se un vestit estndard, perqu creu
que s ms adequat per a la situaci.

(Llus Lpez del Castillo)

.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.................................................................................................

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

Activitat 2
Ordeneu les frmules de salutaci que teniu a continuaci de ms formals a menys formals, i
copieu-les de nou a la columna de la dreta.
+ FORMAL
Hola, Anna!
Senyora,
Benvolgut senyor,
Distingit senyor,
Molt distingida senyora,
Benvolgut amic,
Xata, xurri,
Honorable senyor,
Ei, collega,
Estimada,

- FORMAL

Activitat 3
Intenteu definir i diferenciar els termes llengua majoritria, i llengua regional o minoritria.
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.................................................................................................
.....................................................................................................................................
...................................................................................................................

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

Bilingisme i diglssia
1.

El bilingisme s la prctica de l's de dues o ms llenges alternativament per

part d'una persona

2.

El bilingisme s la prctica de l's de dues o ms llenges alternativament per

part d'un grup hum

3.

Els valencianoparlants sn necessriament bilinges

4.

La societat valenciana s una societat bilinge

5.

Els mitjans de comunicaci i l'escola valencians sn bilinges

6.

El valencians realment podem fer totes les nostres actuacions en valenci

7.

El valencians podem fer totes les nostres actuacions en castell

Intenteu ara definir bilingisme i diglssia i poseu-ne algun cas concret que conegueu.

.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.....................................................................................................................................
.................................................................................................
............................................................................................................................

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

Activitat 4
A. Emplena el segent qestionari:

Sc nascut/a a ............................................................................................................
Visc a ............................................................... a la comarca de .................................
Treballe a la poblaci de/d.............................................. a la comarca de ......................

1. Tinc com a llengua familiar o habitual el ..............................................................

2. A mon pare, a ma mare i als meus germans i germanes els parle en .......................
3. Als meus fills i als fills dels meus amics els parle en ...............................................
4. En les tertlies i relacions amb els amics parle habitualment en ..............................
5. Quan vaig al metge li explique el que em passa en ................................................
6. Quan pregunte o demane alguna cosa a persones desconegudes ho faig en ..............
7. Als bars, restaurants, botigues, grans magatzems mexpresse en ............................
8. Quan vaig a lAdministraci per a sollicitar o per a reclamar alguna cosa, em dirigisc a la
funcionria o al funcionari en ..............................................................................
9. Si estiguera declarant davant dun jutge mexpressaria en ......................................
10. Si mhe dadrear a un policia per renovar-me el DNI em dirigisc a ell en ..................
11. Em para la Gurdia Civil en carretera. En quina llengua li conteste...........................
12. Mhe comprat una casa. Al notari, li indicar que me lescripture en ..........................
13. Quan em trobe una persona que sem dirigeix en valenci responc en .......................
14. Quan em trobe una persona que sem dirigeix en castell responc en ........................
15. Sc valencianoparlant, davant dun castellanoparlant mexpresse en .......................
16. Sc castellanoparlant, davant dun valencianoparlant mexpresse en .......................
17. Si pots escollir entre escoltar les notcies en valenci o en castell, qu tries? Per qu?
.....................................................................................................................................
.............................................................................................................
18. En quina llengua et dirigeixes o thas dirigit als teus professors de llenges? ..............
19. Et consideres ms competent en una llengua en particular? ..................... Per qu?
...........................................................................................................................

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

2. LES VARIETATS LINGSTIQUES A LENSENYAMENT. LESTNDARD

Activitat 5
En grups de 3 o 4 companys, analitzeu la presncia de varietats lingstiques en el vostre centre de
treball i exposeu al grup de classe les vostres conclusions.
a) Com sintegra aqueixa variaci lingstica en lensenyament?
b) Quin registre o model de llengua empra el professorat a laula?
c)

Cal tenir un estndard de referncia? Quines serien les caracterstiques bsiques de lestndard
oral i de lescrit?

.................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
...............................................................................................................
.................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
...............................................................................................................
.................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
...............................................................................................................
.................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
........................................................................................................................

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

3. LA DIVERSITAT LINGSTICA AL MN
Activitat 6
a) Llegiu el document de lAcadmia Valenciana de la Llengua sobre les recomanacions per a un
model de llengua per a les editorials valencianes de llibres de text.
b) Elaboreu una graella comparativa entre A (formes que utilitzeu en el vostre estndard escrit en
les tasques educatives al centre) i B (recomanacions de lAVL).

c)

Elaboreu un text de 250 paraules que reflexione sobre aquesta graella comparativa.

..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................

Activitat 7
Una vegada llegits aquests textos, comenteu-los en classe i contesteu les preguntes:

A) El meu nom s John Heart. Sc d'Irlanda. La llengua del meu pas s el galic o irlands. El
meu avi encara parla galic, encara que no va voler ensenyar-lo al meu pare perqu pensava
que l'angls era una llengua superior. Per a ell, calia imitar les classes altes, els poltics...
que empraven l'angls. A l'institut, estudie algunes hores el galic, per no el parle. Quan el
meu pas s'independitz de la Gran Bretanya, la constituci va declarar oficials el galic i
l'angls, per, com que les classes altes continuaven parlant angls, i les baixes les volien
imitar, majoritriament ensenyaven angls als seus fills. Actualment, el govern vol ajudar a
recuperar el galic.

B) Hola, em dic Maria Gutirrez. Visc a les Filipines i parle castell. Fa molts anys, els
conqueridors espanyols, ens portaren la seua llengua. Per, des que el nostre pas va
comenar a rebre la influncia dels EUA, hi ha ben poca gent que parle castell: solament
l'utilitzem a casa, perqu la resta de coses les fem en angls (ensenyament, mitjans de
comunicaci...) Al meu pas, hi ha, per, una altra llengua: el taglog.

C) Sc Hans von Belle. Sc de Blgica. Al meu pas hi ha tres llenges oficials. D'una banda el
francs, a Valnia, al sud de Blgica; d'altra, el flamenc a Flandes, s a dir, a la part nord del
pas i tamb es parla alemany a una xicoteta regi. A la capital, Brusselles, el francs i el
flamenc sn oficials. La meua primera llengua s el flamenc, encara que tamb parle francs.
A Flandes, quan em relacione amb els amics, estudie, llegeix la premsa, vaig al cinema...
utilitze el flamenc. Tanmateix, quan vaig a Valnia, empre el francs: tothom l'utilitza. Abans
les coses eren ben diferents, ja que estava molt mal vist parlar flamenc, perqu l'nica
llengua oficial era el francs. Afortunadament, les coses han canviat i ara hi ha ms igualtat
entre les dues llenges.

a) Penseu que alguna destes situacions sassembla al cas del valenci en la Comunitat
Valenciana?
b) Creieu que pot haver-hi alguna situaci de contacte de llenges que no siga conflictiva?
c)

Per qu creieu que fa uns quants anys o, fins i tot actualment, molts pares i mares s'adrecen
en castell als seus fills, mentre parlen en valenci entre ells?

..........................................................................................................................................
...............................................................................................................
.................................................................................................................................

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

Activitat 8
Contesta les segents preguntes:
a) Quantes llenges penses que es parlen al mn actualment?
.................................................................................................................................
.................................................................................................................................

b) Hi ha llenges millors que daltres?

.................................................................................................................................
.................................................................................................................................

c) Comptant solament les llenges prpies, no les dels immigrants, quants pasos monolinges
coneixes a Europa?
.................................................................................................................................
.................................................................................................................................
d) Saps en quin dels pasos segents es parlen ms llenges?
a) Als EUA

b) A la Xina

c) A Rssia

d) A Indonsia

.................................................................................................................................

Activitat 9
Visiteu algun WEB que us recomane el professor o la professora sobre les llenges al mn.
Analitzeu, per exemple, quantes llenges es parlen a pasos europeus com Sussa, Frana, Itlia i
Regne Unit. Investigueu sobre quines sn oficials en aquests pasos i quines sn usades com a
llenges apreses com a rea de coneixement a lescola i quines com a llenges vehiculars.
Elaboreu un informe que compare la situaci dun pas determinat amb la situaci del valenci a la
Comunitat Valenciana.

..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
.....................................................................................................................................

10

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

4. EL PAPER DE LESCOLA EN LA DINAMITZACI DE LES LLENGES

Activitat 10
Llig el segent fragment i reflexiona sobre la manera en qu el teu centre pot contribuir a la
dinamitzaci de les llenges, en concret, del valenci.
(Del decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de
lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana)
Esta educaci lingstica (valenci, castell) sha dimpartir a alumnat de procedncia molt diversa.
A comporta, dentrada, unes competncies desiguals respecte a les llenges que configuren el
currculum. Les alumnes i els alumnes arriben a lescola amb una llengua familiar o habitual, amb
un repertori verbal i amb unes experincies culturals diferents, que han anat adquirint en les seues
interaccions amb altres parlants a casa o en lentorn immediat. Aix mateix, tenen un coneixement
en potncia sobre els diferents tipus de discursos o textos, divers en cada cas, segons el major o
menor contacte amb lalfabetitzaci o amb els mitjans de comunicaci en el seu entorn social de
procedncia.
Desta manera arribar als primers cursos de lEducaci Primria alumnat bilinge, monolinge i
plurilinge, tant nascut a la nostra Comunitat, com procedent de llenges o cultures diferents. El
paper de lEducaci Primria ser ampliar esta competncia lingstica i comunicativa inicial de
manera que siguen capaos dinteractuar en els diversos mbits socials en qu es voran immersos.
Destos shan seleccionat aquells que sestimen ms apropiats per al treball escolar: el de les
relacions socials que conformen la vida quotidiana en laula i en el centre, el dels mitjans de
comunicaci, el literari i, de manera privilegiada, lmbit acadmic. En tals mbits sinterpreten i
produxen els distints textos i s ac on shan de desenrotllar les diferents habilitats lingstiques.
Els objectius de laprenentatge de llenges, propis de leducaci plurilinge, han de ser comuns per
a totes les alumnes i els alumnes, independentment de la seua procedncia geogrfica, lingstica i
cultural, i del nivell social i cultural de les seues famlies. (...)
El tractament del valenci en el currculum de les rees lingstiques ha de tindre unes
caracterstiques especfiques, tant si es tracta dalumnat valencianoparlant com si no. Les
competncies de lalumnat valencianoparlant estan relacionades, generalment, amb el discurs
colloquial familiar i amb les competncies formals adquirides en Educaci Infantil. Durant
lEducaci Primria cal enriquir els recursos expressius i la competncia oral: sha de depurar la
llengua de barbarismes i de formes incorrectes i substituir-les per les formes correctes i genunes, i
han dincorporar el llenguatge propi dels usos formals tant orals com escrits. Si el valenci no s la
llengua primera de lalumnat, cal seguir el mateix procs progressi del llenguatge colloquial al
formal per utilitzant un plantejament propi de segones llenges.
Leducaci plurilinge i pluricultural exigix, a ms del tractament curricular de les llenges,
considerar lestatus de cada una dins la societat, per a quines funcions les utilitzen els parlants,
com les valoren i quines actituds tenen cap a unes i altres, i finalment quins valors han de
configurar una societat tolerant, solidria i integradora.

11

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

El Currculum sarticula al voltant dun eix que s ls social de la llengua en els diferents
contextos: privats i pblics, familiars i escolars. La configuraci del Currculum en diferents blocs i
la seua seqncia per cicles responen a les finalitats educatives i a lobjectiu fonamental de les
rees lingstiques que s dotar lalumnat de competncia comunicativa.

12

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

5. ANNEX. GLOSSARI. CONCEPTES DE SOCIOLINGSTICA1

CONCEPTES RELACIONATS AMB LA VARIACI LINGSTICA
1. Sistema, norma i parla
2. Variaci lingstica
3. Llengua i dialecte. Variaci dialectal
4. Variaci estilstica o funcional: els registres
5. Lestndard

1. SISTEMA, NORMA I PARLA

Lhome s un ser racional, un ser pensant que t la facultat, a travs del llenguatge, de transmetre
els seus pensaments, de comunicar-se amb la resta dels ssers humans. Aquesta comunicaci pot
produir-se de moltes formes. De vegades, fer lullet, un sol gest, ens s suficient. Comunicaci,
doncs, s el fet de transmetre un missatge que puga entendre aquell a qui va dirigit. Perqu aquest
acte de comunicaci puga produir-se, cal transformar les idees i els pensaments en senyals, en
signes als quals atribum uns valors. Per tal de poder entendre'ns, de poder comunicar-nos, hem
d'arribar a un acord, de manera que a cada signe tothom done el mateix valor. El conjunt de signes
constituiran un sistema o codi que no s ms que un conjunt de normes o lleis pactades per una
comunitat.
Llengua s el codi que cont les lleis per expressar-nos. Cada idioma t les seues prpies regles
fontiques, morfosintctiques, lxiques... Aix, per exemple, el castell i l'itali sn dues llenges
diferents perqu no segueixen les mateixes frmules, el mateix codi.
La llengua, per, no deixa de ser un objecte abstracte, ideal. Cada parlant t un domini lingstic
concret i parcial que est determinat per un conjunt de factors: econmics, culturals, geogrfics...
Per aix, cal diferenciar el concepte de llengua i el de parla. Quan qualsevol persona empra una
llengua determinada, ho fa dacord amb la prpia competncia lingstica2. D'aquesta aplicaci
concreta de la llengua en diem parla.
Encara hi ha un altre terme que ens conv aclarir, el concepte de norma. En la parla quotidiana
molt sovint es modifiquen algunes lleis del codi, i algunes d'aqueixes modificacions acaben
convertint-se en normals. Aquestes variacions reben el nom de norma. Un exemple ens pot aclarir
el concepte. s una regla de la normativa, la utilitzaci de la forma reforada dels pronoms febles
davant dels verbs comenats en consonant: et vas comprar una llibreta. En canvi, quan un parlant
dalgunes variants valencianes diu aquesta frase, sol dir: te vas comprar una llibreta. Aquesta
expressi s un exemple de norma.

Extrets de: Moll, T. i altres (1989)

I encara dins del concepte de competncia podem parlar de comunicativa, lingstica, gramatical, enciclopdica,
estratgica...

13

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

2. VARIACI LINGSTICA
La variaci s inherent a la llengua, com ho demostra el fet que una determinada comunitat
humana, encara que parle la mateixa llengua, practica diferents tipus dintercomunicaci derivades
de les caracterstiques geogrfiques i socials dels parlants o dels contextos en qu aquests es
troben.
Hi ha dues classes de factors que determinen la variaci lingstica: aquells que estan relacionats
amb les caracterstiques dels parlants (sexe, edat, origen geogrfic, nivell sociocultural, etc.) i els
que depenen de les caracterstiques de la situaci en qu es produeix la comunicaci (grau de
familiaritat entre els interlocutors, intencionalitat, tema, entorn de la comunicaci, etc.). La
variaci que depn dels parlants sacostuma a anomenar variaci dialectal, mentre que aquella que
depn de la situaci s coneguda com a variaci funcional o estilstica.
La variaci lingstica s un fet universal. No hi ha cap llengua monoltica o uniforme. Totes
presenten diferncies associades a grups de persones o a situacions ds concretes. De la
comunitat sencera al parlant individual, es troben grups humans de diferent naturalesa, inserits
dins grups majors, a cada un dels quals correspon formes lingstiques diferenciades. Fins i tot,
entre dos individus, per semblants que puguen ser, sempre hi ha diferncies en ls lingstic
susceptibles de ser detectades o descrites per qualsevol observador atent. I en un mateix individu
trobarem maneres de parlar o descriure sensiblement diferents dacord amb el moment o la
situaci.

3. LLENGUA I DIALECTE: VARIACI DIALECTAL

Laplicaci del codi varia tamb d'unes zones a d'altres dins d'un mateix domini lingstic.
Anomenem dialectes a cadascuna de les variants que presenta una llengua. Totes les llenges
tenen una divisi en zones on es parla de formes diferents. I, encara dins d'una zona dialectal
trobem territoris ms menuts que presenten algunes caracterstiques particulars, cosa que ens du
a parlar de subdialectes. Per exemple, el cas del castell, que tamb t els seus dialectes, com ara
el sud-americ.
Delimitar la regi d'una llengua on es parla un mateix dialecte no s sempre fcil, ja que no
existeix una lnia recta, un punt concret a partir del qual podem dir que ja ens trobem dins d'una
altra zona dialectal. Els lingistes fan servir el concepte disoglossa. Es tracta d'una lnia
imaginria que assenyala els lmits entre la presncia o l'absncia d'un tret lingstic determinat.
Amb tot, entre els diferents dialectes hi haur les anomenades zones de transici dialectal, ja que
pot haver dues zones que presenten caracterstiques comunes que les engloben en un dialecte
com, per, alhora, cadascuna d'aquestes pot tenir alguns trets que l'emparente amb un altre
dialecte.
Ning no utilitza tot el sistema que s la llengua, sin que en parlar el concreta en un dialecte. En
definitiva, tots parlem dialectes. Ning no parla la llengua en estat pur.

14

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

Variaci dialectal
a) Variaci geogrfica, que configura unes maneres de parlar afins entre grups que conviuen
per proximitat geogrfica. Hi pot haver variacions segons la regi a qu pertany el parlant, per
tamb en mbits ms reduts: segons la comarca, la ciutat, el poble o el barri. En els mapes
dialectals la variaci s representada per isoglosses, que ens indicaran, per exemple, on susa la
paraula espill o on susa mirall, pernil o cuixot, o on es diu [prle], [prlo], [prlu] o [prl].
b) Variaci social, segons el grup social o lestat sociocultural al qual pertany el parlant es poden
produir variacions ben caracterstiques entre els parlants duna mateixa llengua. Entre les
classes socials benestants i els sectors ms baixos duna mateixa comunitat lingstica hi pot
haver diferents accents socials que els identifiquen i diferencien; entre el professorat i els
estudiants, els poltics, els delinqents, etc. Es tracta dargots.
c)

Variaci temporal s aquella que est determinada per lpoca: la llengua del segle XV i la
del segle XIX tenen les seues particularitats; en lactualitat, la manera de parlar dels
adolescents es diferent de la de les persones majors (pillar, en lloc. dagafar, bocata, en
lloc dentrep, ser div de la mort en lloc de fantstic, etc.

4. VARIACI ESTILSTICA O FUNCIONAL: ELS REGISTRES

Llus, abans danar a classe per exposar el tema que sha preparat, ha passat per sa casa per
canviar-se, per obri larmari i no sap b qu posar-se. Algunes vegades ha anat al curs amb vestit
ja que venia dalguna reuni de treball; en canvi, altres vegades, sha presentat amb roba ms
informal, ms esportiva, perqu shi sent ms cmode; fins i tot, algun dia hi ha anat amb el
xandall perqu t un gimns al darrere de ledifici on rep les classes de valenci. Com shauria de
vestir? Si es vist massa formal, els companys pensaran que va de doctor en el tema. Per
descomptat, res danar de vint-i-cinc botons, semblaria massa respectus, com molt solemne, no?
Per s clar, li agradaria causar una bona impressi tan a la professora com a la resta del grup. s
un tema que sha preparat, que el domina i que el troba fascinant. Home! Segurament far molta
calor, per si es posa pantalons curts i roba molt fresqueta, tot i que no s res de laltre mn, es
fixaran ms en com va vestit que en el que diu. Decideix posar-se un vestit estndard, perqu creu
que s ms adequat per a la situaci.
Si ens mirem qu ens posem quan tenim un comproms, tamb ens mirem a lhora de parlar. No
parlem de la mateixa manera si ens trobem entre amics o famlia (de segur que ho fem duna
manera ms descurada i desenfrenada) que si hem dexpressar-nos davant duna persona
desconeguda (anirem amb ms compte, respectarem les formes de cortesia o de convenci social,
segurament controlarem ms el que direm, parlarem de vost...)
La llengua sadapta contnuament a les situacions i, per tant, existeixen formes de llengua
adequades a les diferents situacions en qu les persones ens trobem. La varietat funcional o
registre s una modalitat de llengua que presenta unes caracterstiques lingstiques relatives a
un mbit o context ds determinat. Segons ls que es fa de la llengua sutilitzen registres
diferents. Els factors que definiran aquestes variacions sn: el tema de qu es parla, la

15

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

intencionalitat o finalitat dels parlants, el grau de familiaritat entre els interlocutors, el grau de
formalitat que requereix la situaci i el canal usat en la comunicaci.

5. LESTNDARD
La varietat estndard, de carcter supradialectal i referencial, es caracteritza per la seua notable
uniformitat. Pot definir-se com la varietat codificada duna llengua que serveix per a les necessitats
comunicatives (especialment culturals i intellectuals) duna comunitat lingstica moderna.
Lestndard, per tant, s la varietat seleccionada per omplir les funcions prpies del registre com i
culte duna llengua. s un registre intermedi entre el mn colloquial i els registres ms
especialitzats o elaborats.
La construcci duna llengua estndard, o lestandarditzaci duna llengua s un procs complex
que abasta mbits molt diversos. s una varietat que va fent-se amb ls. Per aix, cal no sols una
normativa (fixaci de lortografia, de la gramtica i selecci del lxic) sin tamb ladequaci a uns
usos socials amplis. Lestandarditzaci no es pot considerar assolida sense la prova de la utilitzaci
i de la difusi de la varietat estndard en els usos supradialectals, pblics i de masses.
Lestandarditzaci s una necessitat per a les llenges. No s un fenomen de laboratori sin un fet
social, en el sentit que les formes considerades estndards noms sn vlides en la mesura que
sn acceptades socialment. Les persones encarregades de planificar lestandarditzaci poden
estudiar i preparar propostes, per aquestes no seran vlides fins que no hauran estat difoses i
acceptades pels parlants.
Lestandarditzaci t assignats dos papers especials:
Per

una

banda,

facilitar

la

comunicaci

dels

parlants

duna

comunitat

lingstica,

amb

independncia de la seua rea lingstica, de la seua edat, de la seua classe social o professi.
Per altra banda, ser el senyal ms visible de la presncia del valenci a la societat valenciana;
sinscriu en el procs dutilitzaci en ls pblic daquesta llengua i s imprescindible per a donar
resposta a les necessitats comunicatives duna societat moderna. Actua com a model de referncia
en uns mbits determinats o en tots. Discrimina all que s considerat vlid i all que s considerat
no adequat. Possibilita una comunicaci efica i segura, sobretot en situacions formals (mitjans de
comunicaci, mbits acadmics, relacions amb les institucions...). Lestndard esdev per als
parlants la representaci de la llengua i arriba fins i tot a definir el mateix concepte de comunitat
lingstica.
Tamb es caracteritza per la seua versatilitat estilstica. s a dir, capacitat dadaptar-se als
diferents usos socials. s la varietat que es va desenvolupant en la transmissi dinformaci
adreada al gran pblic, i en aquest sentit es distingeix tant de les varietats informals (de les
marcadament colloquials i de les vulgars) com tamb de les altres varietats formals que, tot i tenir
lestndard com a base, compleixen unes altres funcions especfiques (literries, cientfiques,
tcniques, jurdiques, administratives...). El seu coneixement, per, tamb es reflecteix en ls de
les varietats no formals. En les societats modernes el ms corrent s que lestndard eixample la
influncia cap als mbits colloquials. Aix s conseqncia de la generalitzaci de leducaci, la
difusi de la cultura i el pes dels mitjans de comunicaci. Pensem, per exemple, en situacions ms
o menys neutres en qu els parlants necessiten una precisi i un control sobre el que diuen.

16

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

Lestndard tamb s la varietat prpia dels mbits ds acadmics. Saprn a lescola i, sobretot,
llegint i escoltant els mitjans de comunicaci. Ha de ser conegut (compartit) i sentit com a propi
(acceptat). Amb larribada dels mitjans de comunicaci audiovisuals sha creat una norma
destndard oral (oralitzaci de lescrit) amb totes les particularitats que comporta el canal oral.
Malgrat que lestndard tendeix a la unificaci de registres, una homogenetzaci total s
impossible sobretot en loral, on les diferncies fontiques i dentonaci sn inevitables. En el
nostre cas, podem diferenciar modalitats de lestndard que incorporen alguns trets caracterstics
dels principals dialectes (polimorfisme). Lestndard no soposa a les varietats dialectals, no s
un depredador de la variaci geogrfica, ben al contrari s lnica garantia de lexistncia
daquestes varietats, perqu, com hem dit abans, possibilita la continutat histrica de la llengua en
conjunt.
La varietat estndard de la llengua s, doncs, el punt de trobada de les diverses varietats i
constitueix un instrument de comunicaci neutre i com a tots els parlants, vlid per respondre a
les necessitats comunicatives de l'administraci pblica, de l'ensenyament i dels mitjans de
comunicaci i indispensable per cohesionar la llengua.

17

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

CONCEPTES DE SOCIOLINGSTICA
1. La sociolingstica
2. Llenges regionals o minoritries
3. Llenges en contacte
4. Bilingisme
5. Diglssia

1. LA SOCIOLINGSTICA
Modernament s'ha acceptat la divisi entre els elements interns i externs del llenguatge. Dels
primers s'ocupa la gramtica i la lingstica; dels segons: la sociolingstica.
La sociolingstica s una disciplina que s'encarrega d'estudiar les condicions d'existncia d'una
llengua. Analitza ls lingstic3 tot relacionant-lo amb la realitat objectiva on es realitza, en el seu
context social. Les relacions entre l'estructura d'una llengua i el medi sociocultural on es practica i
existeix sn l'objecte de les seues investigacions. Es tracta, en definitiva, de tenir clar els mbits
ds d'una llengua, el territori on es practica, les varietats lingstiques ms usades, la categoria
(social, ideolgica, edat, professi, sexe...) dels seus parlants, els temes que es tracten, el context
en qu es realitzen les comunicacions, les intencions i la manera (quin mitj: oral, escrit...) dels
qui practiquen la comunicaci; en suma, totes les variables sociolingstiques que intervenen en el
procs comunicatiu.

2. LLENGES REGIONALS O MINORITRIES

Si tenim en compte la realitat lingstica del mn on vivim, podrem veure que hi ha un grup redut
de llenges (angls, francs, castell, portugus, rab, xins, rus) que han aconseguit a nivell
quantitatiu un s molt important (llenges majoritries). Al mateix temps, hi ha altres llenges
amb un s quantitatiu molt ms redut, per la qual cosa han rebut el qualificatiu de llenges
minoritries (occit, uscar, bret, sard...).
L1 de mar de 1998 entr en vigor la Carta Europea de Llenges Regionals o Minoritries, oberta a
la signatura dels estats membres del Consell dEuropa que volguessen adherir-se des del 5 de
novembre de 1992. Aquest tractat t com a objectiu protegir i promoure les llenges regionals o
minoritries histriques d'Europa. Es va aprovar, d'una banda, per tal de mantenir i desenvolupar
les tradicions culturals i el patrimoni dEuropa, i de l'altra, per tal de respectar un dret inalienable i
comunament reconegut: el dret a utilitzar una llengua regional o minoritria en la vida privada i
pblica.
En primer lloc, el tractat enuncia els objectius i principis que les parts es comprometen a aplicar
respecte a totes les llenges regionals o minoritries parlades en el seu territori: el respecte a la
zona geogrfica de cada llengua, la necessitat de la promoci, facilitaci i / o el foment de l's de
llenges regionals o les llenges minoritries en la parla i l'escriptura, en la vida pblica i privada
(a travs de mesures adequades d'ensenyament i estudi, mitjanant l'intercanvi transnacional dels
3

Es refereix al fet que la llengua siga efectivament usada. Els usos lingstics sn totes les relacions existents entre la
llengua i la resta del sistema social. Per contra lestructura lingstica, lessncia, no s objecte destudi de la

18

Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 3

idiomes utilitzats en forma idntica o similar en altres Estats). A ms, la Carta establix una srie de
mesures especfiques per promoure l's de les llenges regionals o minoritries en la vida pblica.
Aquestes mesures comprenen els segents mbits: educaci, justcia, autoritats administratives i
els servicis pblics, mitjans de comunicaci, activitats culturals i les instal.lacions, activitats
econmiques

socials

els

intercanvis

transfronterers.

(Ms

informaci

en:

http://conventions.coe.int/treaty/Commun/QueVoulezVous.asp?NT=148&CL=ENG)
3. LLENGES EN CONTACTE
Les diferents comunitats lingstiques no viuen mai completament allades, sin que per unes raons
o per altres (a causa dels estudis, de les relacions amb altres comunitats lingstiques, o per
qestions culturals...), els sistemes lingstics de cada comunitat entren en contacte amb els de les
altres. Evidentment, aquest contacte provocar casos dinterferncies a tots els nivells, sobretot
quan es tracta de dues comunitats prximes.
4. BILINGISME
Aquest terme s'ha anat aplicant amb diverses accepcions. Han estat diverses les disciplines
(pedagogia, psicologia, sociologia, sociolingstica...) que han participat en lintent de definici.
Per, s evident que el bilingisme s un concepte polismic.
Sha ents per bilingisme la possibilitat d'un individu d'utilitzar dues o ms llenges a un mateix
nivell. Per aquesta s una situaci utpica que no existeix en la realitat. Sha parlat de diferents
classes de bilingisme:

Bilingisme individual: el cas dels valencians que parlen valenci i castell.

Bilingisme territorial: s el cas de la Comunitat Valenciana on conviuen dos territoris

histricament diferenciats des del punt de vista lingstic. D'una banda, les zones de linterior, que
parlen castell, i de l'altra les del litoral, que parlen valenci.

Bilingisme social: quan una persona utilitza una llengua o una altra i lelecci no depn de la

situaci personal ni de la geografia on viu, sin dels grups socials en qu es divideix la societat.
Hem de deixar clar, per, que el bilingisme s sempre un fet individual; s a dir, sn bilinges les
persones.
5. DIGLSSIA
El terme diglssia sha generalitzat i sutilitza per explicar la duplicitat de funcions de dues llenges
diferents que estn en contacte. Aix, existeix una llengua A que s la que s'utilitza com a vehicle
en els mbits ds formals i escrits i en lmbit educatiu (de cultura, dels mitjans de comunicaci,
de ladministraci...). I una llengua B que noms s'usa en els nivells familiars o colloquials. El
concepte de diglssia tamb ha estat sotms a algunes revisions, per encara continua sent
aprofitable, sobretot, perqu s capa d'explicar les diferents funcions que realitzen les llenges en
contacte.

sociolingstica i s ls que ns lexistncia. Un mbit ds s el conjunt d'ocasions en qu una llengua s usada.

19