CONTEXT TEMPORAL I AMBIENTAL DEL MESOZOIC: Part II: Evoluci paleoambiental al llarg del Mesozoic

Clima molt clid durant tot el Mesozoic. El Trisic s el perode ms rid.

ENTRE DUES GRANS EXTINCIONS

EXTINCI PERMO-TRISICA
Vulcanisme intens a Siberia

Canvis del nivell del mar

Alliberament dhidrats de met

Acumulaci de gasos hivernacle a latmosfera i augment de la temperatura global

Lenta recuperaci de les comunitats vegetals desprs de lextinci prmica Coal gap: durant els primers 15 milions danys no hi ha indicis de formaci de dipsits de carbecosistemes desballestats. Disaster taxa: espcies oportunistes que a falta de competidors acaben distribuint-se al llarg de la majoria de continents (ex Lystrosaurus).

Pic de fongscomunitats herbcies de licopodis i falgueres licopodis arbustius i txons Lltzer com conferes; recuperaci de lestratificaci de la vegetaci comunitats vegetals complexes formades per conferes i altres gimnospermes. Radiaci de les conferes i aparici de les famlies actuals: pins, teixos, xiprers, podocarps, araucries.

Aparici de nous grups de vertebrats.

EVOLUCI PALEOGEOGRFICA
65 ma

CRETACI
145 ma

MESOZOIC

JURSSIC
200 ma

TRISIC

250 ma

65 ma

SUD DEUROPA Jurssic Inferior (200 ma) Jurssic Superior (150 ma)

Trisic (225 ma)

145 ma

Cretaci Inferior (125 ma)

Cretaci Mitj (100 ma)

Cretaci Superior (75 ma)

250 ma

EVOLUCI CLIMTICA
El domini de les terres rides (Trisic-Jurssic inferior: 251-180 ma)

Supercontinent Pangea Relleu generalment pla i erosionat; absncia de grans serralades Zones interiors allunyades de la influncia ocenica: aridesa i grans contrastos de temperatura Zones de tropicals i temperades properes al mar: pluges estacionals

La recolonitzaci de les terres humides (Jurssic mitj-Cretaci superior: 180-70 ma)

Obertura de loce ProtoAtlntic Menys continentalitat Augment del nivell del mar Deserts localitzats a les regions tropicals Climes humits a les zones equatorials i temperades

Els biomes de finals del Mesozoic (Maastrichti: 70-65 ma)

Tropical humit Tropical estacional Desert Temperat fresc Hivern humit Temperat humit

Evoluci de la temperatura mitjana global des del Cretaci

EVOLUCI DE LES FLORES

JURSSIC

CRETACI INFERIOR

CRETACI SUPERIOR Estrat arbori: Angiospermes conferes alguns ginkgos altres Sotabosc: Angiospermes falgueres, cues de cavall, cicadals altres

Estrat arbori: conferes de 15 o ms mts dalada, alguns ginkgos i altres plantes. Sotabosc: falgueres, cues de cavall, cicadals i altres plantes.

Vegetaci dominant en el Mesozoic

Gimnospermes

Conferes

Ginkgos

Pteridfts

Ccades

Bennettitales

Falgueres

Criptgames vasculars
Plantes que tenen teixits vasculars per que no produeixen llavors Licfits
Rizomes Microfilles

Cues de cavall
Rizomes Tiges aries articulades(estrils i frtils) Fulles i branques organizades en verticils Fulles no fotosinttiques Silicats

Falgueres
Rizomes Megafilles Esporangis organitzats en sorus

Gimnospermes

Ginkgophyta (=Ginkgos)
Fulles amb un patr de venaci dicotmic. Estomes sovint enfonsats i envoltats per cllules epidrmiques amb papilles semblants a pls.

Cycadophyta (=ciques)
Hbits semblats a palmeres Dioiques Fulles pinnades i esquamoses

Cica quasi complerta Trisic Superior, Xina

Antarcticycas Trisic Mitj, Antrtida

Pinophyta (=conferes) Plantes llenyoses. Producci de resina com a protecci contra infeccions produdes per insectes o fongs. Fulles en forma dagulla o esquama. Les llavors es desenvolupen en cons (estrbils) o estructures carnoses en forma de cpula (arils).
Araucariaceae Cupressaceae Taxaceae

Pinaceae

Araucaria Jurssic

Brachiphyllum, Cumminghamites Cretaci

Bennettitals (=Cycadeoidals)
Semblants a les ciques per sen poden diferenciar per caracterstiques cuticulars i estructures reproductores.

Bennettital

Cica

Magnoliophyta (=plantes amb flors)

Major eficincia reproductiva i fisiolgica

INTRODUCTION

Fulles
Habilitat mxima per intercanviar CO2 per aigua Major eficincia fotosinttica

Flors
Adaptacions cap a sistemes de polinitzaci especialitzats. Modificacions per prevenir lautofertilitzaci. Gametfits reduts.

Fruits
Sistema eficient de dispersi de llavors

Maastrichti

Superior Inferior

Campani Santoni Coniaci Turoni Cenomani Albi Apti Barremi Hauterivi Valangini Berriasi
Montsechia Gomez et al 2006 Archaefructus Sun et al 2011

CRETACI

Escenari de la invasi de les angiospermes a Europa

30-40 ma

Vegetaci global durant el Jurssic Inferior CT WT

Ww
Sd Sw

Temperat fresc (CT): Baixa diversitat Alta proporci de txons de fulla caduca Ginkgos; conferes megafilles; falgueres; cues de cavall Temperat clid (WT): Diversitat alta; Alta productivitat Falgueres; cues de cavall; ciques megafilles, bennettitals i conferes; ginkgos

Winterwet (Ww): Mediterrani Increment de plantes microfilles i amb caracterstiques xeroftiques Ciques microfilles; bennettitals i conferes; falgueres; cues de cavall Summerwet (Sw): Bennettitals microfilles i conferes; falgueres; cues de cavall; ciques microfilles Desert subtropical (Sd) : Absncia de plantes.

Vegetaci global del Cretaci Superior

CT
Ww WT

CT Md Sd

Sw

TE

Sw Sd

TE

WT CT
Temperat fresc (CT): Boscos polars de fulla caduca Conferes de fulla caduca i perenne; ginkgos; falgueres; dicots de fulla caduca Summerwet (Sw): Clid, subhumit a semi-rid Dicots semi-caduques; monocots (palmeres); falgueres, conferes perennes i de fulla caduca; ciques

Temperat clid (WT): Diversitat alta; Alta productivitat Desert subtropical (Sd) : Absncia de plantes Dicots i monocots; conferes perennes i de fulla caduca; Desert de latitud mitjana (Md): Absncia de plantes falgueres; ciques Tropical plujs (TE): Boscos plujosos tropicals Monocots (palmeres); dicots; falgueres; falgueres Winterwet (Ww): Mediterrani, Diversitat menor arborescents; ciques. Dicots de fulla caduca; conferes perennes i de fulla caduca; monocots; ciques

LA FI DE LEDN MESOZOIC
Evidncies de decadncia en els ecosistemes de finals del Cretaci

Volcanisme intens a lndia Colades basltiques que van cobrir una extensi duns 1,5x10 6 km2 amb gruixos de fins a 2000 mts.

El toc de grcia

Vctimes i supervivents