You are on page 1of 32

Enfocamentagroecolgic enaviculturaecolgica

CharlesAndr Descombes

CursEspecialitzaci enaviculturaecolgica
Manresa,2demaigde2012

Continguts

Agroecologia

Coevoluci agroecosistema-entorn Avicultura: de la cort a les naus industrials Avicultura (agro)ecolgica

Eixos de sostenibilitat avcola


Races autctones i adaptades Produir la prpia alimentaci Gesti dels parcs

Avicultura social

Agroecologia

Agroecologia
Metodologia danlisi holstica de les activitats agrries, dirigida a elaborar-ne estratgies alternatives

La finca: un agroecosistema en coevoluci coevoluci amb el seu entorn. Aposta per a la sostenibilitat. Investigacions participatives.
(Altieri, Altieri, 1984)

Lafinca:unagroecosistema

Lactivitatagrria...

...a cavall entre la natura i la societat


(Toledo, 1993)

Coevoluci ecosistemaentorn
Societats precapitalistes

Economies camperoles dautoconsum: producci de bns ds destinats a la reproducci simple de la unitat domstica.

Societatsprecapitalistes

El mercat absorbeix els excedents de la producci familiar

Societatcapitalista

El sistema no sotmet els agricultors directament, sin a travs del mercat i el valor de la fora de treball.

(Toledo, 1993)

Societatcapitalista

Lagricultura produeix bns de canvi amb alt consum dinputs exgens. Monocultius.

(Toledo, 1993)

Societatcapitalista

Estratgies familiars de supervivncia:


La finca (= unitat de producci) al servei del grup familiar (= unitat de reproducci).

(Toledo, 1993)

Lamodernitzaci agrria
Model de desenvolupament qestionable

Basat en la desigualtat de resultats, exclou un nombre creixent dagricultors.

(Maulen, 1998)

Lamodernitzaci agrria
Model de desenvolupament qestionable

Augmenta la dependncia de les explotacions agrries enfront del mercat i la indstria agroalimentria. Perjudica el medi ambient.

(Maulen, 1998)

Domesticaci delesgallines

Les aus, una antiqussima ramaderia familiar

3000 aJC

DesdelEdat Mitjana...

...ienlagriculturatradicional

El bestiar menut
Un

complement important de la dieta pagesa

Agriculturaindustrial

Laposta productivista

De cara al mercat... ...uniformitat i massificaci

Producci agrriaecolgica

Objectius

Respecte de la natura, s responsable dels recursos Benestar animal Productes dalta qualitat

Principis

Fertilitat del sl Prohibici dels OGM Limitaci estricta dels inputs qumics:

Fertilitzants, pesticides, etc.

Principi de precauci i mtodes preventius

Ramaderiaecolgica

Eixos dactuaci

Donar resposta a les necessitats especfiques de comportament dels animals. Respondre a les seves necessitats quant a espai, llum, ventilaci, comoditat garantir el benestar animal. Densitat i massificaci dels animals limitades. Evitar un creixement excessivament rpid NO cria intensiva. Alimentaci, inclosos farratges, ecolgica i adaptada a les seves necessitats. Prohibida lalimentaci forada.

Enfocamentagroecolgic
Enfront de la pressi del sistema perqu els pagesos actun noms segons una lgica econmica, hem de construir una nova racionalitat ecolgica, basada en:

Lexperincia dels sistemes agraris tradicionals lligats a la terra. Els coneixements cientfics provenint de les cincies naturals, lecologia, les cincies socials, etc.

10

Cria estndard 4 a 5 gallines per gbia Illuminaci artificial intensiva

Allotjament Avicultura ecolgica 6 gallines per m2 Jcs de 18 cm per gallina

Avicultura Label Roig 9 gallines per m2 Jcs de 15 cm per gallina

Cria estndard Impossibilitat de volar o destendre les ales Gallines desplomades per les seves companyes Parc exterior

Benestar de les gallines

Avicultura ecolgica i Label Roig Presncia de nius

Avicultura ecolgica i Label Roig

(PMAF. S.d.)

Cria estndard Cap accs a lexterior

Allotjament

Avicultura ecolgica 10 a 16 pollastres per m2

Cria estndard 15 a 24 pollastres per m2 Illuminaci artificial intensiva

Avicultura en llibertat i aire lliure 11 a 20 pollastres per m2

Avicultura Label Roig i ecolgica Illuminaci natural

Parc exterior

Cria estndard Aus de creixement rpid Deformacions de les potes i parlisis Insuficincia cardaca Butllofes al pit Ossos frgils Sacrifici als 40 dies

Avicultura eco, en llibertat i a laire lliure Aus de creixement lent Sacrifici als 81 dies Talla dels pollastres als 40 dies

Avicultura eco, en llibertat i a laire lliure

Cria estndard Cap accs a lexterior

(PMAF. S.d.)

11

Elpesdeleseconomiesdescala

Lopci delsgallinersmbils

12

Eixosdesostenibilitatavcola

Sostenibilitat

Formulada el 1987 per la Comissi Brundtland de les Nacions Unides


Que les activitats actuals de la humanitat no perjudiquin les de les generacions futures.

13

Agriculturasostenible
Reproductible

Lla ecolgic

Lla econmic

Viable

Perdurable

Lla intergeneracional

Transmissible
Lla social

Vivible

(Landais, 1998)

1.Racesautctonesoadaptades

Reglament CE 889 de 2008 Article 8:


1. Al seleccionar las razas o las estirpes se tendr en cuenta la capacidad de los animales para adaptarse a las condiciones del entorno y su vitalidad y resistencia a las enfermedades. [] Deber darse preferencia a las razas y estirpes autctonas.

14

Origendelesgallinesdomstiques
G.bankiva (gallvermelldelajungla) G.gallus oG.domesticus Uns30ousalany Msde200ousalany

Viu a la selva tropical: nord ndia, Himlaia, Indo-xina Famlia dels faisans

Origendelesgallinesdomstiques

Gallus sonneratii: sud i oest de lndia

15

Comportamentdelesgallines

Granvores i insectvores Esperana de vida 5-10 anys Animals dirns

Passen la nit a les rames altes dels arbres Animals territorials violents en algunes races Fcils de domesticar mitjanant alimentaci a m

La capacitat de volar sha perdut arran de la selecci artificial per lhome

Comportamentdelesgallines

Aus naturalment gregries importncia del grup


Diferents tipus de vocalitzacions amb missatges:


Presncia de depredadors, menjar, por, alarma, etc.

Complexes jerarquies socials


Dominants, submisos Es desenvolupen des duna setmana de vida Dos ordres separats mascles, femelles

Signes de dominncia: aixecament de la cua i el cap Signes de submissi cua i cap abaixats, lanimal sajup i inclina el cap a una banda

En laprenentatge, segueixen lexemple dels individus dominants Si el dominant mor, el segent el substitueix tot seguit

Vista de la sang comportaments agressius i canbals

16

Comportamentdelesgallines

Sentiment matern

Missatges sonors a qu les cries responen des de dins dels ous Protecci de les cries nius en llocs apartats

Sistemesdeproducci dausecolgiques

Esquemes productius

Engreix de pollastres

Gallines de posta

Comprapolletes dundia

Comprapollets dundia

Elquefael ramader

17

Introducci danimalsdorigennoecolgic
Temps de conversi
Si no hi ha animals ecolgics disponibles, se nautoritza la introducci de convencionals

Pollets per a carn:


Si introduts abans de 3 dies Si passen 10 setmanes abans de vendres el producte

Polletes per a posta:


Si passen 6 setmanes abans de vendres el producte


ent no es Efectivam llets i p troben o gics l o c e s pollete

Introducci danimalsdorigennoecolgic
Frmula habitual entre els avicultors ecolgics

La utilitzaci de races autctones s molt reduda s ms habitual ls de gallines millorades tipus Label Rouge (Frana)

Inicialment per a cria semiextensiva Ara tamb per a avicultura ecolgica

A vegades els pollets i les polletes arriben amb el bec ja tallat...

En avicultura de posta, alguns opten per hbrides industrials adaptades a lexterior Hisex Brown

18

2.Produirlaprpiaalimentaci

Reglament CE 889 de 2008 Article 19:


1. En el caso de los herbvoros, [] al menos el 50 % de los piensos debern proceder de la propia explotacin o, si ello no es posible, debern producirse en colaboracin con otras explotaciones ecolgicas, prioritariamente de la misma zona. 3. Debern aadirse forrajes comunes, frescos, desecados o ensilados a las raciones diarias de los cerdos y de las aves de corral.

Article 20:

Produirlasevaprpiaalimentaci

Sistema cereals / aus Objectius:


Reduir la dependncia de compres daliments


Reduir la dependncia de les variacions de preus de les matries primeres

Gestionar les dejeccions reduir pollucions (N) Reduir despeses de transports Millorar la traabilitat dels recursos emprats

19

Produirlasevaprpiaalimentaci

Limitacions:

Difcil de cobrir les necessitats de les aus en els moments de ms necessitats


Pollets dengreix en fase inicial Ponedores a linici de la posta Segons les condicions edafoclimtiques Segons les possibilitats (o no) de disposar de suficients terres

No sempre possible de realitzar:


Buscar solucions collectives associar-se entre productors?

Produirlasevaprpiaalimentaci

Unexemple
Animals

Nombre 170 kg N 580 230

1000 gallines ponedores Consum per gallina


Pollastres Ponedores

140 g/dia, durant 350 dies = 49 kg/any 170 kg N / 230 gallines/ha = 0,74 kg N/gallina Aliment amb 18% MNT (matria nitrogenada total) 180 g MNT / 6,25 = 29 g N / kg daliment
La protena cont 16% de N = 1/6,25
(Adaptat dAntoine, 2001)

Producci N per gallina i any (normativa)


N contingut en laliment per a ponedores


20

Produirlasevaprpiaalimentaci

Unexemple

Necessitats en matries primeres i superfcies de cultius


Matriesprimeres Blatdemoro Fav Psol Tort degirasol Llavordegirasol Minerals:Ca,P,... Compl.proteics,llevats

%frmula 40 10 15 10 5 10 10

Necessitats Rendiment Superfcies (tones) (t/ha) necessries(ha) 19,6 6 3,3 4,9 7,3 4,9 2,4 4,9 4,9 3 3 1,4 2 1,6 2,5 3,5 1,2

Total superfcie bio De les quals lleguminoses

= 12,1 ha = 4,1 ha 1/3


(Adaptat dAntoine, 2001)

Produirlasevaprpiaalimentaci

Unexemple

Balan de N, amb una autonomia del 80%


Inputs Produccionscultius
4,1hallegumsgra 8hacerealsioleaginoses 740/8=92,5kgN/ha

Granjaponedores

Productes
Ous Gallines reforma 740kgN

Comprade mineralsi complements proteics(20%)

Necessitatsaliments=49t Naliments=1.420kgN

(Adaptat dAntoine, 2001)

21

3.Gesti delsparcs

Reglament CE 889 de 2008 Article 14:


5. Las aves de corral debern tener acceso a un espacio al aire libre durante al menos un tercio de su vida. 6. Los espacios al aire libre para las aves de corral debern estar cubiertos de vegetacin en su mayor parte y dotados de instalaciones de proteccin, as como permitir a los animales acceder fcilmente a un nmero adecuado de abrevaderos y comederos. 1. La carga ganadera total deber ser tal que no se rebase el lmite de 170 kilogramos de nitrgeno anuales por hectrea de superficie agrcola

Article 15:

Rotaci delsparcsalairelliure

Permetre la renovaci o el restabliment de la cobertura herbcia

1000 gallines o pollastres 4000 m2

(Pont, 2009)

22

C.A.D.

23

24

Algunsfactorsderiscmediambiental

A proximitat del galliner


Absncia de vorera o no recuperaci de les femtes acumulades sobre la vorera Absncia de canals pel costat dels accessos i del cobert de la vorera

Presncia duna capa fretica Presncia dun clot o rierol


A menys de 30 m dels parcs sensibles Amb una pendent de la zona a laire lliure orientada cap al rierol

Absncia de bandes herboses, de tanques vegetals Caracterstiques del sl filtrant, poc profund /argila
(Lubac, 2009)

Perqu gestionarelsparcsalairelliure?

Millorar el control sanitari Repartir les dejeccions acumulades en els parcs Millorar el benestar dels animals

Afavorir lexpressi del seu comportament natural Millorar-ne la component ecolgica

Limitar la degradaci fsica i esttica dels parcs


Conservar una bona imatge del producte als ulls del consumidor

(Lubac, 2009)

25

Definici delsparcsalairelliure

galliner zona frontal zona lateral zona central

zona fons

(Lubac, 2009)

C.A.D.

26

Installarunacobertaarbradaovegetal
Originries de la jungla, gallines i pollastres no aprecien els prats. Una coberta arbrada o vegetal:
Aporta Les Les Les Les

ombra a les aus

protegeix del vent ajuda a situar-se guia en els seus desplaaments protegeix dels rapinyaires

per la zona frontal queda sobreexplotada


(Lubac, 2009)

Installarunacobertaarbradaovegetal
Algunes indicacions
Una

vegetaci densa els 10 primers metres retindr les aus en aquesta zona Arbres a ms de 20 m trigaran a ser visitats En absncia dombra, difcilment les aus aniran a 40 m del galliner

La millor frmula associar:


Una cobertura vegetal alta (ms de 3 m) Una de baixa (30-50 cm), arbustiva o herbcia Eventualment uns elements de refugi
(Lubac, 2009)

27

Quinscondicionaments?
Tallavent

Ombra Punt referncia Antidepredadors

Cam Tela metllica Tanca vegetal Cleda canyes Blat de moro Arbres Xarxa Marcs de fusta

? ? X X ?

? ? X

X X X X X X X

X X X X X

(Lubac, 2009)

Zonafrontaldelparc

28

Perqu condicionarlazonafrontal?

La zona frontal

Zona de pas obligatori Zona destancament de les aus Vorera cimentada d1 a 3 m Canals perqu no hi caigui laigua Zona propera ressembrada o amb sistemes que netegin les potes de les aus

Possibles condicionaments

El condicionament en zona frontal permet reduir la sobreconcentraci dels animals en aquesta zona?
(Lubac, 2009)

Lesaus,auxiliarsenarboricultura?
Experincia dun arboricultor a Normandia (Frana)

Introdueix al seu verger enherbat de pomeres:


Una trentena doques dAlscia (molt covadores) Gallines necs (Unes quantes ovelles Shropshire) Tallen la gespa Fertilitzen amb les seves dejeccions Redueixen les poblacions de parsits menjant els fruits caiguts a terra Amb el seu trepig acceleren la descomposici de les fulles redueixen el nivell dinfecci de la ronya (Venturia inaequalis)
(ITAB, 2009a)

Els animals:

29

Aviculturasocial

Galliners familiars

Ja shi havia pensat durant la Repblica...

Anunci de la Generalitat (1937)

30

Recuperarsocialmentlaviculturafamiliar

Moltesgrcies perlavostra atenci

31

Fontsconsultades

ALTIERI M.A. 1984. Agroecologa, Bases cientficas de la agricultura alternativa. Cetal. Valparaso (Chile). ANTOINE D. 2001. La cohrence dun systme polyculture-levage (crales + atelier volailles). ITAB, Jornades tcniques ramaderia, Llemotges, 18-19 doctubre. LANDAIS E. 1998. Agriculture durable: les fondements dun nouveau contrat social? Le Courrier de lenvironnement de lINRA, 33, p. 5-22. LEROYER Joannie (coord.). 2009. Produire des oeufs biologiques. Quadern tcnic ITAB. 28 p. LEROYER Joannie, LUBAC Stanislas (coord.). 2009. Produire du poulet de chair en AB. Quadern tcnic ITAB. 20 p. LEROYER J., LUBAC St., LUBAC S., PIQU A. Lavicultura ecolgica de carn. DAR, fitxa tcnica PAE n. 15, 12 p.

Fontsconsultades

LUBAC Sophie. 2009. Cria de pollastre en agricultura ecolgica. Jornada tcnica EAM. LUBAC Sophie. 2010. La gesti dels parcs en avicultura ecolgica. Agrocultura, nm. 40. pg. 16-19. MAULEN J.R. 2002. Caracterizacin y dinmica de la agricultura campesina. In OLARIETA. Agricultura campesina Pg. 1945. PONT Juan. 2009. Lavicultura ecolgica de posta. DAR, fitxa tcnica PAE n. 9, 8 p. TOLEDO V.M. 1993. La racionalidad ecolgica de la produccin campesina. In SEVILLA E., M. GONZLEZ DE MOLINA (ed.) Ecologa, campesinado e historia. La Piqueta. Madrid. Pg. 197-218.

32

You might also like