32

AVUI
DIJOUS, 4 DE MAIG DEL 2006

&

El rcord dEl zoo den Pitus

El llibre de Sebasti Sorribas s el segon ms venut en catal

Bob Dylan actua a Cap Roig

El cantautor inaugura el festival de Calella de Palafrugell

CULTURA ESPECTACLES

Albert Branchadell ahir a casa seva R.M.

Albert Branchadell desmenteix la idea dun passat monolinge i repassa la mala salut de ferro de la llengua catalana, de les Homilies dOrgany al nou Estatut

El catal en companyia
R.A.
BARCELONA

A Albert Branchadell (Barcelona, 1964), professor de la UAB i president de lOrganitzaci pel Multilingisme, en breu lInstitut dEstudis Catalans li publicar una segona tesi doctoral, La moralitat de la poltica lingstica, i lEsfera dels Llibres li distribuir la setmana entrant un assaig que no s de doctrina ni de poltica i que no busca la polmica, tot i que en algun

punt potser la trobar. Laventura del catal s una histria desacomplexada de la llengua catalana que refuta dos discursos recurrents: el dun passat monolinge del catal i el de la seva condemna a mort. Al llibre, lidioma sempre apareix acompanyat i sempre amb una mala salut de ferro, per dir-ho en termes espriuans. Lobra du per subttol De les Homilies dOrgany al nou Estatut i s un recorregut de 186 pgines farcit

dancdotes, paradoxes, comparacions amb lactualitat i hiptesis contrafactuals. Seguint el fil cronolgic, vegem-ne una mostra. Si la Marca Hispnica no hagus existit potser el catal hauria tingut la mateixa fi que el mossrab: engolit per lrab. I vs a saber, potser segles desprs el regne de Castella hauria (re)conquerit Catalunya i avui el castell seria la nostra llengua prpia.... El cnon 17 del Concili de Tours del 813 ens diu que

els eclesistics van ser dels primers a adonar-se que el llat i la llengua que parlava la gent havien deixat de ser la mateixa cosa, per no aclareix si hi havia una sola llengua romana vulgar o ms duna. s ms o menys com la Constituci Espanyola de 1978, que parla de les altres llenges espanyoles per no diu mai quines sn ni on es parlen. Seguim endavant. La qesti del nom de la llengua esdevindr motiu de controvrsia a partir del

segle XV i ja no ho deixar de ser mai. Ara una curiositat: Un detall que ha passat ms aviat desapercebut s que el Llibre jutge, a part de ser un dels primers textos en catal que conservem, tamb s un exemple pioner de llenguatge no sexista. Fixem-nos b en el comenament: Volontat daquel o daquela. Una altra: Si ens interesss qualsevol llengua, podria ser que descobrssim que el primer text literari de Catalunya va ser redactat... en

hebreu!. s ms sabut que els primers poetes catalans no van escriure en catal sin en provenal. Per Branchadell, aquest transfuguisme originari no deixa de ser sorprenent, perqu totes les llenges romniques de lentorn, comenant pel castell i el seu fams Cantar del Mo Cid, van encetar la seva histria literria precisament per la poesia. Amb les noces de Ramon Berenguer IV i Peronella havia nascut una confede-

DIJOUS, 4 DE MAIG DEL 2006

AVUI

Cultura i Espectacles 33

Llibres davui
El virus de la tristesa Jordi Cabr
Quarta novella dun autor que torna a canviar de registre, ara amb una obra de poltica-ficci que va guanyar el premi Ciutat de Palma. Un llibre que passa comptes amb la poltica recent catalana, per que tamb reflexiona sobre la traci, el poder, les idees i la condici humana. (EDITORIAL MOLL. 20 )

R.A.

Obra literria completa I J. Palau i Fabre

Cercle de Lectors fa el seu homenatge particular a Josep Palau i Fabre publicant la seva Obra completa. Aquest primer volum acull la poesia, teatre i contes, un gavadal de bona literatura en una edici impecable, feta pel mateix autor. Un llibre de culte elaborat per un escriptor de culte. (GALXIA GUTENBERG. 45 )

Miguel Poveda, a dalt, en una actuaci de la campanya Dna corda al catal

R.A.

Miniatura del Llibre Verd de Barcelona, del segle XIV, amb una caplletra amb la miniatura del rei Pere el Catlic escoltant uns nobles catalans AVUI

Les preguntes Senyals de pendents... fum Xavier Febrs Joan Gar

Expert en Josep Pla, Xavier Febrs planteja en el llibre una srie dinterrogants sobre lobra i la vida de lautor. Entre daltres, per qu s mant la popularitat literria de lautor 25 anys desprs de la seva mort i per qu lescriptor ha amagat les seves relacions amb les dones. (LESFERA DELS LLIBRES. 18 ) Poeta, articulista i novellista, Joan Gar ha prets fer un dietari sistemtic de lany 2002, amb lobjectiu de convertir la vida diria en literatura, una necessitat ntima en temps tan convulsos. No hi ha res ms modest que un home escrivint el seu dietari, confessa el mateix autor. (3 I 4 EDICIONS. 14,50 )

raci bilinge (de moment), la famosa Corona dArag, que havia de portar el catal als quatre extrems de la Mediterrnia. Desprs de conquerir Valncia, es va fer indiscutiblement trilinge, amb lrab com a tercera gran llengua de la seva gent. No tan diferent dara....

Amb Valncia, la Corona dArag va fer-se trilinge amb lrab com a tercera llengua

rab, hebreu i castell A partir del s. XIII, ja oficial, el catal va compartir protagonisme amb el llat, per tamb amb laragons, lrab, lhebreu i, per ms sorprenent que sembli, el castell aix ltim molt abans del Comproms de Casp, de la uni amb Castella i, per descomptat, del nostre 11-S particular. I molt probablement els nostres reis tamb parlaven castell... amb els seus collegues castellans. Potser haurem de concloure que aquesta norma dadrearnos en castell als que parlen castell no s del segle XX, ni del XIX, sin del XIV, o fins i tot dabans....

Seguim amb el castell: El catal va guanyar la partida al frncic i a lrab, i en un parell o tres de segles es va convertir en una llengua demogrficament respectable, polticament prestigiosa i literriament potent. Per a partir del segle XVI va entrar de sobte en una etapa que sha conegut tradicionalment amb el nom de decadncia. I no el va arraconar cap llengua germnica ni semtica sin romnica i ben romnica: el castell. Qu hauria passat si lannexi de Catalunya a Frana hagus tirat endavant? Aix hauria salvat o condemnat el catal? Si recordem com van anar les coses al nord de lAlbera des del Tractat dels Pirineus, ms aviat sembla que lannexi hauria condemnat el catal. Vet aqu una gran veritat potser una paradoxa: el catal sha salvat perqu Catalunya va continuar unida a Espanya. La poltica lingstica espanyola a partir del XVIII no buscava tant la substituci

del catal pel castell com simplement la diglssia. El XIX podria haver estat el de la mort del catal. Els nostres intellectuals estaven preparats per serne testimonis si no s que neren directament cmplices (...) noms hauria calgut que els estaments populars deixessin de parlar-lo. El smmum de la invasi de lesfera privada potser va ser la prohibici de parlar en catal per telfon lany 1896. En realitat, la Renaixena, en un sentit literal, no va existir. Com deia Almirall, la nostra llengua may sha mort. Josep Benet va escriure que el franquisme buscava la destrucci del catal. Siguem lleugerament revisionistes [...] el que segur que volia el franquisme era arraconar el catal als usos ms elementales y entraables, que era el que Julin Maras li reservava com a llengua limitada en un llibre de 1965. I final: El nou Estatut passar; el catal, romandr.

El xoc de Mentre civilitzacions Barcelona dorm S.P. Huntington Emili Rosales

Quan Samuel P. Huntington va treure aquest llibre fa 10 anys, sel va acusar de tendencis. Per les seves profecies, com lemergncia fonamentalista islmica i el desenvolupament dsia, shan complert. El xoc de civilitzacions ha arribat i el dileg s lnica sortida. (EDITORIAL PROA. 27,50 ) La bona acollida de la darrera novella dEmili Rosales, La ciutat invisible, premi Sant Jordi 2004, ha motivat la reedici del llibre que recrea el canvi de millenni a Barcelona, personalitzat en la histria dun jove executiu i una periodista econmica. (EDITORIAL COLUMNA. 19 )