You are on page 1of 5

Xavier Gay: L'Alzheimer

1.Introducció. Justificació. Per què has triat la malaltia.


He escollit aquesta malaltia perquè ma iaia Paquita la va passar, i
això, m’afecta. La va passar quan jo tindria uns dos o tres anys, no
tinc molts records, però del que més me'n recorde és d’entrar al
bany de sa casa i vore a ma tia-iaia ajudant-la a ficar-se un panyal
d’aquests grans.

2.Definició malaltia. Classificació.


És una malaltia neurodegenerativa, que es manifesta com a
deteriorament cognitiu i transtorns conductuals.
És una malaltia no infecciosa.

3.Símptomes.

Es caracteritza per una pèrdua progressiva de la memòria i d’altres


capacitats mentals, a mesura que les neurones moren i diferents
zones del cervell s’atrofien.

Els simptomes tenen tres fases:

Predemència
• Els primers síntomes en la predemència solen ser la dificultat
de recordar fets recentment apresos i una inhabilitat per a
adquirir nova informació.
• També poden ser símptomes en les fases inicials dificultats
lleus en les funcions executives (atenció, planificació,
flexibilitat i raonament abstracte) o transtorns en la memòria
semàntica( el recordar el significat de les coses i la interrelació
entre els conceptes).
• Pot aparèixer apatia, que es converteix en un dels síntomes
persistents al llarg de la enfermetat.

Demència inicial
• Els síntomes en aquesta fase van des d’una simple i
insignificant pèrdua de memòria, fins a una constant i més
persuasiva pèrdua de la memòria a curt termini, a més, alguns
pacients presenten dificultats per al llenguatge, el
reconeixement de les percepcions (agnosia) o en la execució
de moviments (apraxia) amb major prominència que els
transtorns de la memòria.
• Els problemes de llenguatge es caracteritzen principalment
per una reducció del vocabulari i una disminució en la fluidesa
de les paraules, el que porta a un empobriment general del
llenguatge parlat i escrit. Usualment, el pacient es capaç de
comunicar adecuadament les idees bàsiques. També apareix
torpesa al realitzar tarees motores fines, com escriure,
dibuixar o vestir-se, així com certes dificultats de coordinació i
i de planificació. El pacient manté la seua autonomía i a soles
necessita supervisió quan es tracta de tarees complexes.
• En aquesta època es freqüent que la persona es desoriente
en el carrer i arribe a perdre’s.

Demència moderada
• A mesura que la enfermetat avança els pacients poden
realitzar tarees amb certa independència (com usar el bany),
però requeriran ajut en la realització de tarees més
complexes (com anar al banc, pagar comptes, etc.)
Paulatinament arriba la pèrdua d’aptituds com les de
reconèixer objectes i persones. A més, poden manifestar-se
cambis de conducta com, per exemple, atacs violents inclos
en persones que mai hagen sigut violentes.
• Els problemes de llenguatge son cada vegada més evidents
degut a una inhabilitat per a recordar el vocabulari , lo qüal
produïx freqüents substitucions de paraules errònies, una
condició anomenada parafàsia. Les capacitats per a llegir i
escriure empitjoren progressivament. Es reduix la habilitat de
la persona de realitzar les seues activitats rutinàries. Durant
aquesta fase també empitjoren els transtorns de la memòria i
el pacient comença a deixar de reconèixer als seus familiars i
persones més properes. La memòria a llarg plaç es deteriora.

• El pacient amb Alzhèimer no mor per la enfermetat, sinò per


infecciones secundàries com una llaga de presió o ùlcera de
de
• cúbit, lesions que es produixen quan una persona permaneix
en una sola posició durant molt de temps.

• En aquesta etapa es tornen més notoris els canvis en la


conducta. Les manifestacions neuropsiquiàtriques més
comuns són les distraccions, el desvariament i els episodis de
confusió al final del dia (agravats per la fatiga, la poca llum o
la obscuritat), així como la irritabilitat i la labilitat emocional,
que incluixen plors o riures inapropiats, agresió no
premeditada i inclús la resistència a les persones a càrrec
dels seus cuidats. En aproximadament el 30% dels pacientes
apareixen il·lusions en el reconeixement de persones. També
pot aparèixer la incontinència urinària. Aquests síntomes
estresen als familiars i a persones a càrrec de la cura del
pacient i poden vore’s reduits si se li trasllada a un centre de
cuidats a llarg termini.

Demència avançada
• La enfermetat porta deteriorament de masa muscular perdent-
se la mobilitat, el que porta al pacient a un estat de
“enllitament”, la incapacitat d’ alimentarse a sí mateix junt a la
incontinència, en aquells casos en què la mort no haja arribat
encara per causes externes (infeccions por úlceres o
neumonía, per exemple). El llenguatge es torna severament
desorganizat arribant-se a perdre completament. A pesar d’
això, es conserva la capacitat de rebre i enviar senyals
emocionals. Els pacients no podran realitzar ni les tarees més
senzilles per sí mateixos i requeriran constant supervisió,
quedant així completament dependents. Pot encara estar-hi
present certa agresivitat, encara que és més freqüent vore
extrema apatia i agotament

4.Causes de la malaltia.
No es coneixen les causes exactes de la malaltia, però hi ha varies
hipòtesis: el dèficit de la acetilcolina, el acùmul d’ amiloide i/o tau i
els trastorns metabòlics.

Hipòtesi 1: La EA (enfernetat de l’alzhèimer) es deu a una


reducció en la síntesi del neurotransmisor acetilcolina.
Aquesta hipòtesi no ha tingut suport global perquè els
medicaments que tracten una deficiència colinèrgica tenen
reduïda efectivitat en la prevenció o cura de l’ Alzhèimer,
encara que s’ ha proposat que els efectes de la acetilcolina
dònen inici a una acumulació a tan grans escales que
comporta a la neuroinflamació generalitzada que deixa de ser
tractable simplement promovent la síntesi del
neurotransmisor.

Hipòtesi 2:S’ ha relacionat amb el acùmul anòmal de les


proteínes beta-amiloide (també anomenada amiloide Aβ) i tau
en el cervell dels pacients amb Alzhèimer.

En una minoria de pacients, la enfermetat es produix per la


aparició de mutacions en els gens PSEN1, PSEN2 i en el gen
de la APP, localitzat en el cromosoma 21. En aquest ùlltim cas
la enfermetat apareix clàsicament en persones amb el
sindrome de Down (trisomia en el cromosoma 21), casi
universalmente en els 40 anys de vida y es transmiteix de
pares a fills (per lo qual existeixen, habitualment, antecedents
familiars de enfermetat d’ Alzheimer en els pacients que
desenvolupen la enfermetat en edats precoces). Eixa relació
amb el cromosoma 21, i la tan elevada freqüència d’ aparició
de la enfermetat en les trisomies d’ eixe cromosoma, fan que
la teoría siga molt evident.

5.Conseqüències persona/societat
Per a la persona prou malament, perd gairebé tota la memòria , es
quea en estat de vegetal i acaba morint.

6.Tractament (prevenció i curació)


En la actualitat no existeix cura per a l’Alzheimer, però sí
tractaments que intenten reduir el grau de progresió de la malaltia i
dels seus síntomes, de mode que son de naturalesa paliativa. El
tractament disponible es pot dividir en farmacòleg, i cuidats.

Cura del malalt


Degut a que l’ Alzheimer no té cura, amb el temps el pacient cau en
un estat de impossibilitat d’ autosuficiència per a cuidar de sí
mateixos, per lo qual els cuidats per tercers son una mesura vital
per a eixa deficiència i deuen ser abordats cuidadosament durant el
curs de la enfermetat.
En les primeres fases, les modificacions a l’ ambient on viu el
pacient i al seu estil de vida, poden donar-li seguretat i reduir-li las
càrregues al cuidador.
A mesura que progresa la enfermetat, poden aparèixer distintes
manifestacions mèdiques, com les enfermetats orals y dentals,
úlceres de presió, desnutrició, problemes d’ higiene o infeccions
respiratòries, urinàries, de la pell o els ulls, entre altres.
Durant les etapes finales de la enfermetat, el tractament es centra
en mantindre la qualitat de vida fins a la mort.

Farmacològicg
S’ estan realitzant experiments amb vacunes. Estan basats en la
idea de que si el sistema inmune pot ser entrenat para reconèixer i
atacar la placa beta-amiloide, podria revertirse la deposició
d’amiloide i parar la enfermetat. Els resultats inicials en animals
foren prometedors. Però, quan les primeres vacunes es provaren en
èssers humans en 2002, es produí inflamació cerebral,
concretament meningoencefalitis, en una xicoteta proporció dels
participants en l’ estudi, per lo qual es pararen les proves. Es
continuà estudiant als participants i s’observà una millora en el que
respecta a la lentitut del progrés de la enfermetat. Recentment s’ha
descobert que la inflamació cerebral estava produida per una sèrie
de pèptids que s’incloïen amb la vacuna AN-179, per el que s’està
investigant en la creació d’una vacuna que no tinga els péptidos en
la seua composició.
D’estar esta enfermetat relacionada amb la resistència a la insulina,
es presenten mùltiples alternatives terapèutiques. S’està evaluant
actualment l’us de medicaments usats en el tractament de la
diabetes. Per altra part, s’ha proposat l’us de tècniques d’ inducció
enzimàtica, amb enzimes actives per la insulina.

7.Conclusió personal
Per a mi l’Alzheimer és una malaltia prou greu perquè suposa la
mort, a llarg termini, però la mort al cap i a la fi.
Però si es descobreix una cura pera l’Alzheimer, estaria molt bé,
perquè casos com el de ma iaia es reduirien dràsticament.

8.Paraules noves/vocabulari.
Neurodegenerativa
Cognitiu
Agnosia
Apraxia
Prominència
Parafàsia
Paliativa

You might also like