• Autors que utilitzen el volum i les construccions en les seves

obres.

Richard Serra:
(n. San Francisco, Estats Units,
2 de novembre de 1939) és un
escultor minimalista nord-
americà conegut per treballar
amb grans peces d’acer tallat.
Va estudiar Literatura a la
Universitat de Berkeley, entre
1957 i 1961. Posteriorment va
estudiar Art a la Universitat de
Yale. Mentre vivia a la costa
oest, es mantenia treballant en
una acerería, activitat que va
influir en el seu treball.
El treball més d’hora de
Serra era completament
abstracte; fet de plom fos
llançat contra la paret d’un
estudi o d’un espai de
l’exposició, era un clar exemple del process art. Tanmateix, és més conegut per
les seves construccions minimalistes de grans corrons i de fulles de l’acer tallin.
Molts d’aquests trossos són autosuficients i accentuen el pes i la naturalesa dels
materials. Rotllos del plom es dissenyen per cedir en un cert termini. Les seves
escultures d’acer en exteriors, porten un procés inicial d’oxidació, però després
de 8 a 10 anys, aquest color es manté relativament estable.
OPINIO PERSONAL:
Gràcies a Richard Serra, me introduit en el concepte de Volum i
contrucció.
He pogut entendre i veure que signifiquen les grans construcción i
que amb molt pocs recursos i materials molt simples i senzills, pots
expresar i fer tot allò que dus dins la teva ment.
Personalment he trobat que Richard Serra, treballa amb un
material complicat de moldejar, per aquesta raò m’ha semblat molt
interessant.
 Jorgue Oteiza;
Jorge Oteiza (Orio, 1908 - Sant Sebastià, 2003), és un artista del segle XX,
fonamental per al poble basc. D’acord a la seva autobiografia va iniciar la seva
activitat artística a Sant Sebastià en els anys 20, en contacte amb els joves que
desenvolupaven l’avantguarda artística a la seva ciutat. Les primeres obres
escultòriques d’Oteiza estan fortament influenciades pel cubisme i el
primitivisme.
Per tal d’investigar l’estètica de l’escultura precolombina el 1933 viatja a Sud-amèrica
(Bolívia, Colòmbia, Argentina, Xile) on esta fins el 1949 sortejant la guerra civil
espanyola. En aquest període escriu dos textos fonamentals per a la comprensió del
seu projecte artístic: Carta als Artistes d’Amèrica (1944) i La interpretació estètica de
l’estatuària megalítica americana (1952). En tornar a Espanya treballa el fris del
apostolario de la Basílica de Nostra Senyora d’Arantzazu (1949-51) obra de l’arquitecte
Francisco Javier Sáez de Oiza. En aquesta gran obra Oteiza posa en pràctica bona
part de les idees apuntades en els textos americans. L’església espanyola davant la
sospita de la probable càrrega política del fris prohibeix els treballs retardant la seva
conclusió al 1968. A través de l’experimentació personal inaugura el que denomina
el seu “Propòsit Experimental” (1955), títol amb el que es presenta a la Biennal de Sao
Paulo (1957) on obté el premi extraordinari d’escultura.
El 1959 per entendre que havia arribat a la seva fase conclusiva decideix abandonar
l’activitat escultòrica. En aquests cinc anys d’activitat Oteiza realitza una operació
de gran transcendència en situar la seva obra en el camí de la tradició geomètrica
europea, reivindicant el neo-plasticisme i el constructivisme soviètic. La
recuperació de les estètiques geomètriques europees i la seva influència en la cultura
basca, generen les bases del que s’anomena la “escola de l’escultura basca”, és a
Eduardo Chillida seu representant més preuat en el mercat de l’art. Durant els 60 i 70
Oteiza investiga la llengua basca i les manifestacions populars del seu poble. El
1963 publica Quosusque tàndem ...! Assaig d’interpretació de l’ànima basca. La
 defensa de la cultura popular basca i la seva
identitat, llavors amenaçada pel règim feixista (1939-
1975) fa que des de posicions d’avantguarda la
mateixa s’apreciï amb gran valor i possibilitats
expressives. El 1969 Oteiza funda la “Escola de
Deba” per tal de posar en pràctica aquestes idees. Els
treballs crítics i teòrics també es completen amb la
poesia: Existeix Déu al nord-oest (1990) o Itziar elegia
i altres poemes (1991). Oteiza és un artista pont
entre el període de les avantguardes i la
generació de la postguerra arribant a la seva
influencien en sectors artístics, culturals i polítics
del poble basc fins a finals del s.XX. Es va mantenir
distant i crític amb els reconeixements oficials
mantenint la seva particular posició ideològica i
política. El 1992 va donar el seu llegat al poble basc.
Després de la seva mort, a la primavera del 2003, va
obrir les seves portes al públic la Jorge Oteiza Fundazioa a la localitat de Altzuza.
OPINIO PERSONAL:
Jorgue Oteiza, ma serbit per veure com un escoltor de grans
coneixemnts, a causa dels problemas socials del país, reflexiona i
canbia de pensament continuament. Oteiza reflectaeix el seu petiment
en les seves obres.
Les obres de Oteiza sòn per el meu gust molt geomètriques, rectes i
singulars.

Friedensreich Hundertwasser
Friedrich Stowasser (15 de desembre de 1928 a Viena - 19 febrer 2000 en un punt sense
determinar a l’oceà Pacífic, prop de Nova Zelanda), és més conegut pel nom de
Friedensreich Hundertwasser (en una creació seva s’autodenomina “Friedensreich
Regentag Dunkelbunt Hundertwasser”) va ser un artista austríac de molts talents, és
un dels néts del conegut filòleg Josep Maria Stowasser. Les seves àrees de coneixement
van ser la pintura i escultura fent alguns dissenys d’edificis.
Friedrich Stowasser neix en una família mig jueva per part de la seva mare a Viena i en
les seves primeres etapes d’educació assisteix a classes a l’escola Montessori de Viena el
1936. Per salvar a la família de l’Holocaust la mare de Hundertwasser el va allistar a la
joventut hitleriana. Quan els soldats de la SS passaven revisió per casa, Hundertwasser
obria la porta amb l’uniforme nazi, adornat amb les medalles del seu pare (mort quan el
seu fill tenia un any d’edat) de la primera guerra mundial. Hundertwasser va assistir
breument a les classes de la Facultat de Belles Arts de Viena el 1948 i va començar la
seva pròpia producció a finals dels anys 1940s.
Les característiques originals de Hundertwasser són l’expressió del shockg en l’art
pictòric, la filosofia del ambientalisme environmental, el disseny de façanes,
segells postals, banderes i vestits (entre d’altres àrees). Els temes comuns en aquest
treball són el rebuig a les línies rectes, colors brillants, formes orgàniques, una
reconciliació dels humans amb la natura, i un fort individualisme. De vegades els
seus dissenys arquitectònics s’assemblen als de l’arquitecte català Antoni Gaudí en les
seves formes biomórficas.Es va inspira pels treballs d’Egon Schiele des de molt jove, i el
seu estil sovint és comparat amb el de Gustav Klimt. La seva inspiració eren les espirals,
i va arribar a anomenar a la línia recta com la “eina del diable”. El va denominar a la seva
teoria de l’art “transautomatismo”, basant la seva teoria en el subrealistas automàtic.

Pel que va adquirir notorietat Hundertwasser va ser per les seves pintures de múltiples
colors, avui en dia és molt conegut pels seus dissenys arquitectònics revolucionaris,
que solen incorporar característiques naturals als paisatges, mitjançant l’ús de
formes irregulars en els edificis que dissenya. Els anomenats: Hundertwasserhaus, són
apartaments de baix cost a Viena, tenen les
característiques de ser de pisos ondulants ( “un pis
ondulat és una melodia per als peus”), una teulada
recobert de terra i vegetació, i grans arbres creixent a les
habitacions , amb els seus llimbs estenent-se per les
finestres. No va cobrar per el disseny de les
Hundertwasserhaus.

Va sentir que l’arquitectura estàndard no podia denominar

com a art, i va declarar que el disseny de qualsevol edifici
hauria d’estar influenciat per l’estètica de cada un dels
seus habitats.

El seu treball s’ha emprat en l’elaboració de banderes,

segells, monedes, pòsters, escoles, esglésies, lavabos
públics i ha estat adoptat a Nova
Zelanda en el disseny d’edificis. La
seva bandera més famosa és la
Bandera d’koru; ell disseny segells
per a les illes de Cap Verd i per a les
Nacions Unides, l’administració
postal de Geneva.

OPINIO PERSONAL:
Fins al momento Friedensreich
Hundertwasser ha sigut un
dels artistas que mès ma
cridat l’atenció. Deu ser per la
seba originalitat, per la seva selleció de
colors i materials i per la finalitat de les
seves construccions que s’ha converit
en un artista molt interesant per el
meu gust.
El fet que sigui un artista semblant a
Antoni Gaudí i que recaregui i decori
les seves obres amb aquesta facinació
 fa que la meva atenció s’inpacienti en conèixer i
saber molt més per aquet autor.
En relació als nens, aquet autor es divertit de
estudiar ja que apora moltes activitats a l’aula i es
un recurs agradable de portar. En unes
diapositives que ens van pasar ha classe vam
poder observar una activitat on els nens imitaven
les construcción arquitectòniques de Friedensreich
Hundertwasser, imitaven tan els colors i materials
que utilitzava, com el tema de la vegetació dens
de els havitatges. Els resultats de aquesta activitat
van ser molt sorprenents, els nens van elaborar
unes construcións molt creatives i divertides.

Miquel Navarro
Miquel Navarro és un pintor i escultor espanyol. Neix a Mislata (València), Espanya,
el 1946. A més segueix vivint al mateix barri on va néixer. Des del seu estudi de la
Moreria ha projectat el seu art cap als cinc continents.

Realitza la seva formació artística a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de

la ciutat de València.
El 1973 va exposar la seva primera ‘Ciutat’ amb fang. Posteriorment va començar a
utilitzar el ferro, ja que li permetia realitzar escultures més grans i resistents. El
1980 va realitzar la seva primera exposició a Nova York, posteriorment el van seguir
París, Berlín, Califòrnia, Mèxic, Florència, entre altres llocs. També el 1989 va fer
l’escenografia per a dues obres de teatre.
El gener de 2008 va ser elegit acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Belles
Arts de San Fernando, ocupant la vacant deixada, per defunció, de Juan de Ávalos.
La candidatura de l’artista valencià va ser presentada pels acadèmics Francisco
Calvo Serraller, José Luis Sánchez i Julio López.
L’IVAM ha estat objecte l’any 2005 d’una important donació per part de l’artista
Miquel Navarro arran d’una exposició que va realitzar el museu dedicada a la seva
obra.
El llegat compta amb més de cinc-centes obres d’aquest artista, i representatives
de cada un dels períodes de la seva carrera.
OPINIO PERSONAL:
Escultor que ma servit com a introducció a la utilització del fang.
Moltes de les seves obres me recorden a maquetes de un arquitecte, i
ciutats futurístiques. Es un escultor molt detallista i perfeccionista per
el meu gust. Juga molt amb la mateixa tonalitat de colors en les seves
construccions.