Professional Documents
Culture Documents
OPINI
Diversitat discursiva i
gramtica
Avantatges i mites de la tipologia textual
Josep M. Castell i Lidon
Professor de Filologia Catalana, Facultat dHumanitats, Universitat Pompeu Fabra
La diversitat discursiva (descrita en gneres, registres i tipus de text) es relaciona amb la gramtica
duna manera difcil i intricada. Tot i aix, hi ha tipologies textuals que constitueixen assajos importants de
combinaci amb trets gramaticals. Atesa la complexitat daquests conceptes i relacions, cal vetllar perqu
laplicaci didctica de la tipologia textual no derivi en una simplificaci reduccionista i, alhora, perqu no
es converteixi all que simplement s arquetpic en una mena de normativa de la producci de textos.
The relation between diversity of discourse (divided into different genres, registers and types of text) and
grammar is complex and far from straightforward. Nevertheless there are certain systems for classifying texts which
represent significant attempts at involving grammatical features. In view of the complexity of these concepts and
relations it is essential to ensure that the use of textual typologies in teaching does not lead to a reductionist simplification and does not convert what is merely archetypal into a set of rules governing the production of texts.
73
Diversity of Discourse and Grammar. The benefits and myths of textual typology
ci entre la diversitat dels textos1 i la gramtica. En primer lloc, ens proposem daclarir els termes ms utilitzats per referirse a la diversitat discursiva: gnere, registre i tipus de text. En segon lloc, analitzarem la proposta tipolgica de D. Biber, de
base gramatical. En tercer lloc, tractarem
especialment la relaci entre els tipus de
text i els elements gramaticals basantnos en el mateix autor. I, per acabar, oferirem algunes observacions sobre laplicaci didctica de la tipologia textual.
GNERES,
REGISTRES
I TIPUS DE TEXT
La descripci de la diversitat discursiva s, sens dubte, una de les tasques
ms apassionants i ms complexes de la
lingstica actual. Els discursos es presenten com uns objectes polidrics, o multidimensionals, que admeten aproximacions
diferents des de punts de vista tamb diferents. En els ltims anys hi ha hagut molts
autors i disciplines que han assajat dexplicar el conjunt daquesta diversitat. Com
a conseqncia, shan difs etiquetes i
classificacions que, alhora que han obert
el cam a la comprensi del fenomen, poden haver provocat una certa confusi.
Els termes que ms shan generalitzat entre nosaltres sn, sens dubte, registre i tipus de text. A continuaci oferim una proposta daclariment i de definici conjunta daquests conceptes avalada per diversos autors. Hi afegim la noci de gnere, que pot contribuir a entendre millor el panorama de la diversitat i
que s la que comentarem ms en aquest
apartat, perqu s la menys coneguda2:
Gnere: forma discursiva estereoti-
74
OPINI
1992). Efectivament, els gneres es defineixen per la seva mateixa existncia, i els
criteris que utilitza el parlant per distingir
una carta dun anunci, duna entrevista o
dun poema, lluny de ser homogenis, sn
necessriament diferents per cada gnere.
El nombre de gneres existents en
cada cultura s molt gran i, de fet, no es
pot determinar amb exactitud, ja que
sempre es podrien fer noves subdivisions
dels gneres definits. Aix, dins de la
denominaci article podem distingir entre
article periodstic i article cientfic. Al seu
torn, podrem classificar els articles cientfics en terics, experimentals, divulgatius, etc. I, encara, els podrem tornar a
distingir segons el camp destudi (de matemtiques, de biologia, de qumica, dhistria, de filologia, etc.). El grau de detall de la subdivisi dependr sempre de
lobjectiu amb qu sabordi el tema.
LA TIPOLOGIA
D. BIBER
DE
75
na amb trets gramaticals. A partir daquesta anlisi, conclou que no es pot mantenir una visi tipolgica estricta i proposa
de concebre les tipologies com uns espais
oberts i poc estructurats gramaticalment6.
En aquest apartat, per tant, ens
centrarem en la tipologia de D. Biber,
que s prcticament desconeguda entre
nosaltres i que, a causa de la seva base
gramatical, resulta despecial inters per
al tema daquest article.
Biber (1989) critica la majoria de
plantejaments tipolgics anteriors perqu
parteixen duns tipus textuals prefixats que
no es comproven sobre textos reals fins
desprs dhaver estat ben establerts tericament. Biber, en canvi, fa un treball empric a partir dun corpus enorme de textos
orals i escrits, i arriba a uns tipus de text
que sorgeixen nicament de les agrupacions estadstiques dels trets gramaticals
analitzats7. Crida latenci, per, que els
seus resultats no sn pas tan diferents dels
que uns altres investigadors obtenen per
una via ms racionalista8. Malgrat tot, el
treball de Biber aporta unes distincions que
semblen interessants. Heus aqu la tipologia, amb una breu descripci i lespecificaci dels gneres del corpus on ms es
manifesta cada tipus de text:
76
OPINI
TIPOLOGIA
TEXTUAL
I GRAMTICA
Els estudis sobre tipologia textual
sinscriuen en un enfocament funcional
de lestudi de la llengua9. Per aix la majoria de tipologies tenen com a assumpci
subjacent la relaci causal entre gramtica i context (Smith, 1985). s a dir, es
considera que laparici en un text duns
determinats elements gramaticals depn
de la situaci comunicativa en qu el text
es produeix. Aix, hi ha unes menes de
pronoms, de connectors o doracions
subordinades que apareixen amb ms
freqncia en els textos pertanyents a uns
registres, a uns tipus o, fins i tot, a uns gneres determinats. De fet, encara que
aquesta relaci entre la diversitat discursiva i la gramtica no pugui ser definida
duna manera estricta, hi ha descrites unes
tendncies que poden ser tils. Com a
mostra, presentarem alguns dels resultats
obtinguts per Biber sobre aquest tema.
El treball de Biber (1988) constitueix una aproximaci bsica, de carcter
empric, a la descripci gramatical dels
textos (a partir de la qual elabora la tipo-
logia de 1989, que hem presentat a lapartat anterior). Presenta un total de sis
dimensions que considera que estructuren la diversitat discursiva en angls10. En
els quadres segents oferim una versi
simplificada de tres daquestes dimensions. (Hi fem constar noms els trets gramaticals que poden tenir una correspondncia en catal.)
TEXTOS
INTERACTIUS
TEXTOS
INFORMATIUS
- Verbs en present
- Pronoms de primera i segona persona
- Pronoms demostratius
- Fer com a pro-verb
- Marcadors discursius
- Pronoms interrogatius
- Substantius
- Ms longitud de
paraula
- Sintagmes preposicionals
- Ms varietat lxica
- Adjectius dins del
SN
- Passives sense agent
TEXTOS
NARRATIUS
TEXTOS
NO NARRATIUS
- Verbs en passat
- Pronoms de tercera persona
- Verbs en aspecte
perfectiu
- Verbs en present
- Adjectius dins del
SN
- Ms longitud de
paraula
TEXTOS
ABSTRACTES
TEXTOS
NO ABSTRACTES
- Oracions actives
- Ms varietat lxica
77
TIPOLOGIA
TEXTUAL
I DIDCTICA DE LA
LLENGUA
Laplicaci a lensenyament de la
tipologia textual comporta, com qualsevol altre aspecte didctic, avantatges i
perills. Els avantatges sn ben evidents, i
han fet que molts professors (especialment de catal com a primera llengua)
hagin incorporat la tipologia a les seves
classes, fins i tot com a element organitzador del conjunt de laprenentatge. Es
podrien detallar daquesta manera:
- La tipologia textual s un eix
prctic al voltant del qual es pot
organitzar tota la programaci
dun curs o duna etapa11.
- Amb la tipologia sassegura que
es tracta un ventall ampli de textos
ms enll de la prctica tradicional
limitada a narracions, descripcions
i poesia.
- La tipologia permet de relacionar
els continguts textuals i els gramaticals.
- El coneixement de la tipologia textual dna a lalumne una visi diversa, no monoltica, de la llengua.
- La visi tipolgica es pot incorporar amb facilitat a lanlisi dels
textos que es llegeixen i es comenten a classe.
Pel que fa als perills, nhi ha un sobre el qual voldrem alertar especialment:
la tendncia a considerar la tipologia, per
ella mateixa, com un aspecte essencial,
com una frmula mgica o, amb una actitud menys entusiasta, com la moda que
ara toca en lensenyament de la llengua.
Lenfocament comunicatiu respon a una
idea ms mplia i ms profunda. I aquest
78
OPINI
ELS CONNECTORS
Text conversacional. El que
sensenya: hi ha ms juxtaposici i coordinaci que subordinaci. El que tamb
cal tenir en compte: hi abunden les subordinades substantives de complement
directe, introdudes per la conjunci que
darrere verbs de dir. Es produeix una prdua del valor semntic dalguns connectors, en alguns usos (per, perqu).
Text narratiu. El que sensenya: hi
abunden els connectors temporals. El
que tamb cal tenir en compte: tamb hi
ha connectors de lloc i, sobretot, connectors lgics (segons lestil de la narraci).
Text explicatiu i text argumentatiu. El que sensenya: hi ha connectors lgics. El que tamb cal tenir en compte: hi
ha un grup important dorganitzadors textuals que indiquen temps i lloc de carcter
intern al text (com hem dit abans...).
79
suls i avorrit. Les descripcions solen contenir verbs de tota mena, amb usos metafrics i personificacions (El castell restaurat presenta un aspecte magnfic. Els
antics merlets es poblen ara de visitants
curiosos. Les torres del castell semmirallen a les aiges del llac principal, travessat per una carretera que, provinent del
poble, sobre pas fins a la finca dels
Melsi). (Alerta: tampoc no hi ha dhaver
noms aquests usos metafrics: si se nabusa es produeix la sensaci denfarfec
que ja es pot intuir en aquest exemple tan
curt que acabem de donar!)
Text directiu (instruccions). El que
sensenya: cont verbs en imperatiu i en
segona persona. El que tamb cal tenir
en compte: hi poden aparixer uns altres
temps i unes altres persones, segons la
intenci, el grau de formalitat, etc.
Vegeu-ne algunes possibilitats:
- Present dindicatiu: agafes les
pomes.
- Passiva reflexa i tercera persona:
sagafen les pomes.
- Futur (per a les lleis): els contribuents abonaran les taxes en el
termini dun mes.
- Perfrasi de necessitat: cal escrrer b la pasta.
- Perfrasi dobligaci i segona persona: has danar-hi.
- Perfrasi dobligaci, tercera persona i es impersonal: shi ha danar.
- Perfrasi dobligaci i condicional:
shi hauria danar.
Fins aqu hem vist diversos aspectes
de la diversitat discursiva, de la seva relaci amb la gramtica i de la seva aplicaci
didctica. La idea principal de larticle s
que les teories existents expliquen noms
parcialment la diversitat dels textos i les
relacions que mantenen entre ells i amb
80
les estructures de la llengua. I, ni que lexpliquessin totalment, no sen podria pas fer
una aplicaci didctica absoluta, perqu
una teoria de la diversitat no hauria de ser
mai limitadora daltres diversitats: la dels
alumnes, la de les maneres descriure, la de
les maneres densenyar, etc.
Notes
1. Com pot observar el lector, en aquest article
fem un s indistint dels mots text i discurs, i dels
adjectius corresponents, textual i discursiu.
2. Adam (1992), Biber (1988 i1989) presenten
la distinci entre gnere i tipus de text, tot i
que els defineixen de maneres lleugerament
diferents. Per a la formulaci que presento aqu,
em baso principalment en Biber (1988) i en Payrat (comunicaci personal). Bronckart (1985)
tamb utilitza el mot gnere, per no sembla
que en faci un s diferent de tipus de text.
3. Per a una visi ms mplia del tema de la
tipologia textual i per anar a les fonts
daquest article, podeu consultar Adam (1985
i 1992), Bernrdez (1982 i 1987), Biber (1989),
Bronckart (1985), Castell (1992 i 1994a) i
Fernndez-Villanueva (1990).
4. Un exemple daplicaci didctica de la tipologia dAdam a la llengua catalana sn els
llibres Trvol-Text 1 i 2, de Glria Bordons,
Pilar Monn i lautor daquest article (Ed.
Empries, 1988 i 1990, respectivament).
5. Adam (1992) presenta un model compacte i
brillant, que a ms de la definici duna tipologia, s una visi que vol abraar tot el funcionament de la textualitat. Pel que fa a les seqncies, la seva llista anterior de vuit tipus
(conversacional, descriptiu, narratiu, predictiu,
directiu, explicatiu, argumentatiu i retric) es
veu reduda a cinc (dialogat, descriptiu, narratiu, explicatiu i argumentatiu), que Adam exemplifica i comenta extensament en el seu llibre.
6. Bronckart (1985) estudia la regularitat amb
qu uns trets gramaticals apareixen en els textos corresponents als quatre tipus que defineix
(discurs en situaci, discurs teric, narraci i
OPINI
s decidir si cal respectar lordre establert tradicionalment per als temes de morfosintaxi o si
cal tractar cada aspecte gramatical dins del tipus de text amb el qual, per ls, est relacionat.
En el primer cas es facilita una sistematitzaci i
una ordenaci de la morfosintaxi tal com
apareix a les gramtiques i tal com lhem apresa
els professors. I en el segon cas es prioritza la
funci comunicativa dels elements gramaticals.
Suposem que caldr recerca i anys daplicaci
per veure quin sistema facilita ms laprenentatge de la llengua.
Mireia Trenchs ha fet una lectura amiga, i per
tant crtica, daquest article. Li agraeixo molt
la seva ajuda i els seus consells.
Referncies bibliogrfiques
ADAM, J.M.: Quels types de textes?, a Le
franais dans le Monde, nm. 192, 1985, pg.
39-43.
ADAM, Jean Michel: Les textes: types et prototypes. Rcit, description, argumentation, explication et dialogue. Pars: ditions Nathan, 1992.
BERNRDEZ, Enrique: Introduccin a la Lingstica del Texto. Madrid: Espasa-Calpe, 1982.
BERNRDEZ, Enrique (ed.): Lingstica del
texto. Madrid: Arco/Libros, 1987.
BIBER, Douglas: Variation across speech and
writing. Cambridge University Press, 1988.
BIBER, Douglas: A Typology of English Texts,
a Linguistics, nm. 27, 1989, pg. 3-43.
BRONCKART, Jean-Paul: Le fonctionnement
des discours. Neuchtel-Pars: DelachauxNiestl diteurs, 1985.
CASSANY, Daniel: Enfoques didcticos para
la enseanza de la expresin escrita.
Comunicacin, lenguaje y educacin, nm. 6,
1990, pg. 63-80.
CASTELL, Josep M.: De la frase al text. Teories
de ls lingstic. Barcelona: Empries, 1992.
CASTELL, Josep M.: Les tipologies textuals,
a CUENCA, M. Josep (ed.): Lingstica i ensenyament de llenges. Universitat de
Valncia, 1994a.
CASTELL, Josep M.: Qu gramtica para la escuela? Sobre rboles, gramticas y otras formas
81
de andarse por las ramas, a TEXTOS de didctica de la lengua y la literatura, nm. 2, , 1994b,
pg. 15-24.
Referncia de lautor
Josep M. Castell, professor de filologia catalana.
Facultat dHumanitats. Universitat Pompeu
Fabra. Balmes, 132. 08008 Barcelona. Tel. (93)
542 26 79. Fax: (93) 542 16 20, E-mail:
Castella upf.es
Lnies de treball prioritries: Estudi de la variaci funcional (contrast oral/escrit), anlisi
del discurs i lingstica del text.
82