You are on page 1of 10

A4

OPINI

Diversitat discursiva i
gramtica
Avantatges i mites de la tipologia textual
Josep M. Castell i Lidon
Professor de Filologia Catalana, Facultat dHumanitats, Universitat Pompeu Fabra

La diversitat discursiva (descrita en gneres, registres i tipus de text) es relaciona amb la gramtica
duna manera difcil i intricada. Tot i aix, hi ha tipologies textuals que constitueixen assajos importants de
combinaci amb trets gramaticals. Atesa la complexitat daquests conceptes i relacions, cal vetllar perqu
laplicaci didctica de la tipologia textual no derivi en una simplificaci reduccionista i, alhora, perqu no
es converteixi all que simplement s arquetpic en una mena de normativa de la producci de textos.

The relation between diversity of discourse (divided into different genres, registers and types of text) and
grammar is complex and far from straightforward. Nevertheless there are certain systems for classifying texts which
represent significant attempts at involving grammatical features. In view of the complexity of these concepts and
relations it is essential to ensure that the use of textual typologies in teaching does not lead to a reductionist simplification and does not convert what is merely archetypal into a set of rules governing the production of texts.

La investigaci lingstica s lluny,


ara per ara, de descriure el llenguatge
duna manera global. Una mostra daix s
la dificultat que presenten la majoria de
gramtiques per tractar la diversitat
discursiva. Pel que fa a la variaci funcional, els estudis gramaticals solen descartar
tant lestil colloquial com el literari i, en
general, se centren en una forma de llengua indefinida o abstracta. Per posar-ne un
exemple bsic: no existeix una descripci

detallada de la llengua oral quotidiana,


cosa que implicaria explicar duna manera
unificada la prosdia, la sintaxi i el significat. I tenint en compte que la llengua
colloquial s lexpressi primignia i ms
usual del llenguatge, hem de reconixer
que estem encara a les beceroles de la
comprensi del nostre objecte destudi.
Feta aquesta declaraci dhumilitat
(o, simplement, de realisme), intentarem
doferir al lector un breu mirada a la rela-

73

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 pgs. 73-84 abril 1995

Diversity of Discourse and Grammar. The benefits and myths of textual typology

ci entre la diversitat dels textos1 i la gramtica. En primer lloc, ens proposem daclarir els termes ms utilitzats per referirse a la diversitat discursiva: gnere, registre i tipus de text. En segon lloc, analitzarem la proposta tipolgica de D. Biber, de
base gramatical. En tercer lloc, tractarem
especialment la relaci entre els tipus de
text i els elements gramaticals basantnos en el mateix autor. I, per acabar, oferirem algunes observacions sobre laplicaci didctica de la tipologia textual.

GNERES,

REGISTRES

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 abril 1995

I TIPUS DE TEXT
La descripci de la diversitat discursiva s, sens dubte, una de les tasques
ms apassionants i ms complexes de la
lingstica actual. Els discursos es presenten com uns objectes polidrics, o multidimensionals, que admeten aproximacions
diferents des de punts de vista tamb diferents. En els ltims anys hi ha hagut molts
autors i disciplines que han assajat dexplicar el conjunt daquesta diversitat. Com
a conseqncia, shan difs etiquetes i
classificacions que, alhora que han obert
el cam a la comprensi del fenomen, poden haver provocat una certa confusi.
Els termes que ms shan generalitzat entre nosaltres sn, sens dubte, registre i tipus de text. A continuaci oferim una proposta daclariment i de definici conjunta daquests conceptes avalada per diversos autors. Hi afegim la noci de gnere, que pot contribuir a entendre millor el panorama de la diversitat i
que s la que comentarem ms en aquest
apartat, perqu s la menys coneguda2:
Gnere: forma discursiva estereoti-

74

pada, definida principalment per les seves caracterstiques externes, de carcter


social i cultural. Els gneres sn reconeguts pels parlants segons el seu format
extern i segons els parmetres situacionals en qu se solen produir.
Constitueixen una llista oberta i es poden classificar per mbits ds. Sn
exemples de gneres: la classe, la conferncia, el debat, la notcia, larticle dopini, la novella, el conte, lexamen, la
tesi, etc.
Tipus de text: forma discursiva estereotipada, definida per les seves caracterstiques internes, de carcter lingstic
i informacional. Els tipus de text sn descrits pels lingistes segons la seva estructura informativa i segons els trets gramaticals que els configuren. Constitueixen
una llista tancada i tenen un carcter ms
abstracte que els gneres. Sn exemples
de tipus de text: la descripci, la narraci,
largumentaci, les instruccions, etc.
Registre: conjunt de caracterstiques
lingstiques que apareixen com a manifestaci de la relaci dels textos amb la situaci
comunicativa. Els trets lingstics dels registres pertanyen al nivell fonolgic, al morfolgic, al sintctic i, sobretot, al lxic.
Segons el registre, els textos sadeqen al
tema, al grau de formalitat, al canal i a lobjectiu de cada comunicaci. Cada text que
es produeix constitueix una combinaci
concreta de trets del registre. A vegades pot
ser prctic utilitzar denominacions com registre colloquial, administratiu, cientfic,
etc., per sovint la collocaci daquestes etiquetes s una simplificaci excessiva de les
caracterstiques del text en qesti.
Com es pot veure, el significat que
es proposa per al mot gnere difereix del
que t habitualment en els estudis literaris, per tampoc no s contradictori amb

OPINI
1992). Efectivament, els gneres es defineixen per la seva mateixa existncia, i els
criteris que utilitza el parlant per distingir
una carta dun anunci, duna entrevista o
dun poema, lluny de ser homogenis, sn
necessriament diferents per cada gnere.
El nombre de gneres existents en
cada cultura s molt gran i, de fet, no es
pot determinar amb exactitud, ja que
sempre es podrien fer noves subdivisions
dels gneres definits. Aix, dins de la
denominaci article podem distingir entre
article periodstic i article cientfic. Al seu
torn, podrem classificar els articles cientfics en terics, experimentals, divulgatius, etc. I, encara, els podrem tornar a
distingir segons el camp destudi (de matemtiques, de biologia, de qumica, dhistria, de filologia, etc.). El grau de detall de la subdivisi dependr sempre de
lobjectiu amb qu sabordi el tema.

LA TIPOLOGIA
D. BIBER

DE

El nombre de tipologies textuals


que han aparegut en els ltims anys s
considerable3. Les que ms shan difs
entre nosaltres sn, segurament, la de J.M. Adam i la de J.-P. Bronckart. La tipologia dAdam es basa en seqncies estructurals de proposicions dins del text.
Tot i que s possible de relacionar cada
seqncia amb uns elements gramaticals
determinats (i aix ho han fet, per raons
prctiques, diversos manuals escolars4),
Adam no dna a la gramtica cap paper
central en la seva proposta5.
Bronckart, per la seva part, presenta
uns tipus de text de base contextual i,
posteriorment a la seva definici, fa un
extens treball estadstic en qu els relacio-

75

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 abril 1995

aquest s ms tradicional. De fet suposa


una generalitzaci de labast del terme a
tots els textos, literaris i no literaris. Ls de
gnere per a aquest significat arrenca de
Bakhtin i es pot trobar actualment en lobra de diversos autors (J.-M. Adam, D.
Biber). Daltra banda, els termes registre i
tipus de text provenen de tradicions diferents entre si. Com s sabut, la noci de registre es deu a M.A.K. Halliday i la lingstica sistmico-funcional, mentre que els tipus de text sn definits principalment en
lmbit de la lingstica del text.
Els gneres sn recipients scio-culturals o formats convencionals en qu poden aparixer els diferents tipus de text i
registres. Aix, el gnere conferncia es defineix per la situaci comunicativa: una
persona que parla, durant un espai de
temps determinat, davant daltres persones
que lescolten, sobre un tema fixat amb antelaci, etc. Pel que fa al tipus de text, el
discurs del conferenciant tindr probablement la forma global expositiva, encara
que podr contenir tamb seqncies argumentatives, narratives, descriptives, etc.
segons la seva intenci comunicativa. I, tot
i aix, si el conferenciant fa el seu discurs,
per exemple, bsicament narratiu, no deixar de ser pas una conferncia. Al seu
torn, i pel que fa al registre, la conferncia
podr ser ms o menys especialitzada o
formal, dacord amb factors com el contingut, el tipus de relaci que lemissor estableixi amb els seus oients, la imatge que
vulgui presentar dell mateix o la instituci
convocant.
Els gneres es corresponen, en bona
part, al que H. Isenberg denominava classes de text, definides per unes propietats
no necessriament vlides per a tots els
textos, en contraposici a tipus de text,
designaci terica definida dins de lmbit
duna tipologia textual (vegeu Castell,

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 abril 1995

na amb trets gramaticals. A partir daquesta anlisi, conclou que no es pot mantenir una visi tipolgica estricta i proposa
de concebre les tipologies com uns espais
oberts i poc estructurats gramaticalment6.
En aquest apartat, per tant, ens
centrarem en la tipologia de D. Biber,
que s prcticament desconeguda entre
nosaltres i que, a causa de la seva base
gramatical, resulta despecial inters per
al tema daquest article.
Biber (1989) critica la majoria de
plantejaments tipolgics anteriors perqu
parteixen duns tipus textuals prefixats que
no es comproven sobre textos reals fins
desprs dhaver estat ben establerts tericament. Biber, en canvi, fa un treball empric a partir dun corpus enorme de textos
orals i escrits, i arriba a uns tipus de text
que sorgeixen nicament de les agrupacions estadstiques dels trets gramaticals
analitzats7. Crida latenci, per, que els
seus resultats no sn pas tan diferents dels
que uns altres investigadors obtenen per
una via ms racionalista8. Malgrat tot, el
treball de Biber aporta unes distincions que
semblen interessants. Heus aqu la tipologia, amb una breu descripci i lespecificaci dels gneres del corpus on ms es
manifesta cada tipus de text:

tracta de textos informatius i abstractes.


Gneres: prosa acadmica (cincies) i alguns documents oficials.
Tipus 4 - Exposici culta. Inclou
textos tamb expositius, per menys tcnics i menys abstractes. Gneres: prosa
acadmica (humanitats, dret, pedagogia),
reportatges periodstics, crtica periodstica i fora documents oficials.
Tipus 5 - Narraci imaginativa.
Sn textos narratius no abstractes. Gneres: novella (general, rosa, de misteri,
daventura, de cincia- ficci) i algunes
intervencions en pblic.
Tipus 6 - Narraci expositiva. Es
tracta duna combinaci de trets expositius i narratius. Gneres: reportatges
periodstics, editorials, novella (general i
de cincia-ficci), biografies, crtica
periodstica i transmissions no esportives.
Tipus 7 - Reportatge en directe.
Sn textos que es produeixen al mateix
temps que els fets de qu informen (i
aquests fets es desenvolupen amb rapidesa). Gneres: transmissions esportives.
Tipus 8 - Persuasi amb implicaci
personal. Sn textos de propsit argumentatiu que estan molt implicats en la situaci
comunicativa. Gneres: entrevistes, intervencions en pblic, cartes professionals.

Tipus 1 - Interacci interpersonal.


Sn textos que tenen per funci principal
mantenir la relaci entre els interlocutors. Gneres: converses cara a cara i
telefniques, entre amics i familiars.
Tipus 2 - Interacci informativa.
Tamb sn textos conversacionals, per
el seu focus es decanta cap a la transmissi dinformaci. Gneres: entrevistes,
cartes personals, converses telefniques
de negocis i, en general, converses en
contextos professionals.
Tipus 3 - Exposici cientfica. Es

La metodologia a travs de la qual


Biber arriba a aquesta tipologia s
considerablement complexa i no podria
explicar-se amb brevetat. Aqu ens
acontentarem a destacar que aporta algunes precisions realment interessants.
En primer lloc, la distinci entre dos tipus de text interactiu, diferenciats pel
grau dinformativitat (interacci interpersonal i interacci informativa). En
segon lloc, el tipus narraci expositiva,
combinaci de lestil narratiu i de lexpositiu. I, en tercer lloc, la consideraci

76

OPINI

TIPOLOGIA

TEXTUAL

I GRAMTICA
Els estudis sobre tipologia textual
sinscriuen en un enfocament funcional
de lestudi de la llengua9. Per aix la majoria de tipologies tenen com a assumpci
subjacent la relaci causal entre gramtica i context (Smith, 1985). s a dir, es
considera que laparici en un text duns
determinats elements gramaticals depn
de la situaci comunicativa en qu el text
es produeix. Aix, hi ha unes menes de
pronoms, de connectors o doracions
subordinades que apareixen amb ms
freqncia en els textos pertanyents a uns
registres, a uns tipus o, fins i tot, a uns gneres determinats. De fet, encara que
aquesta relaci entre la diversitat discursiva i la gramtica no pugui ser definida
duna manera estricta, hi ha descrites unes
tendncies que poden ser tils. Com a
mostra, presentarem alguns dels resultats
obtinguts per Biber sobre aquest tema.
El treball de Biber (1988) constitueix una aproximaci bsica, de carcter
empric, a la descripci gramatical dels
textos (a partir de la qual elabora la tipo-

logia de 1989, que hem presentat a lapartat anterior). Presenta un total de sis
dimensions que considera que estructuren la diversitat discursiva en angls10. En
els quadres segents oferim una versi
simplificada de tres daquestes dimensions. (Hi fem constar noms els trets gramaticals que poden tenir una correspondncia en catal.)

TEXTOS
INTERACTIUS

TEXTOS
INFORMATIUS

- Verbs en present
- Pronoms de primera i segona persona
- Pronoms demostratius
- Fer com a pro-verb
- Marcadors discursius
- Pronoms interrogatius

- Substantius
- Ms longitud de
paraula
- Sintagmes preposicionals
- Ms varietat lxica
- Adjectius dins del
SN
- Passives sense agent

TEXTOS
NARRATIUS

TEXTOS
NO NARRATIUS

- Verbs en passat
- Pronoms de tercera persona
- Verbs en aspecte
perfectiu

- Verbs en present
- Adjectius dins del
SN
- Ms longitud de
paraula

TEXTOS
ABSTRACTES

TEXTOS
NO ABSTRACTES

- Passives sense agent


- Passives amb agent
- Subordinadors adverbials

- Oracions actives
- Ms varietat lxica

77

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 abril 1995

de dos tipus dexposici ( cientfica i


culta) que, amb la narraci expositiva
que acabem desmentar, donen un conjunt de tres estils expositius diferents.
El problema principal de la tipologia de Biber s que t en compte noms
trets gramaticals oracionals i no nincorpora ni de coherncia ni de cohesi textual. Malgrat aix s destacable, com
hem dit, que els resultats no difereixin
excessivament de les tipologies dAdam,
de Bronckart i daltres, obtingudes amb
una metodologia totalment diferent.

TIPOLOGIA

TEXTUAL

I DIDCTICA DE LA

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 abril 1995

LLENGUA
Laplicaci a lensenyament de la
tipologia textual comporta, com qualsevol altre aspecte didctic, avantatges i
perills. Els avantatges sn ben evidents, i
han fet que molts professors (especialment de catal com a primera llengua)
hagin incorporat la tipologia a les seves
classes, fins i tot com a element organitzador del conjunt de laprenentatge. Es
podrien detallar daquesta manera:
- La tipologia textual s un eix
prctic al voltant del qual es pot
organitzar tota la programaci
dun curs o duna etapa11.
- Amb la tipologia sassegura que
es tracta un ventall ampli de textos
ms enll de la prctica tradicional
limitada a narracions, descripcions
i poesia.
- La tipologia permet de relacionar
els continguts textuals i els gramaticals.
- El coneixement de la tipologia textual dna a lalumne una visi diversa, no monoltica, de la llengua.
- La visi tipolgica es pot incorporar amb facilitat a lanlisi dels
textos que es llegeixen i es comenten a classe.
Pel que fa als perills, nhi ha un sobre el qual voldrem alertar especialment:
la tendncia a considerar la tipologia, per
ella mateixa, com un aspecte essencial,
com una frmula mgica o, amb una actitud menys entusiasta, com la moda que
ara toca en lensenyament de la llengua.
Lenfocament comunicatiu respon a una
idea ms mplia i ms profunda. I aquest

78

reduccionisme no s bo, ni tan sols per a


una aplicaci seriosa de la tipologia. Per
evitar aquest mite i daltres, voldrem fer
les observacions segents, algunes de les
quals es desprenen de les qestions teriques que shan exposat en les pgines precedents daquest article:
1. La diversitat dels textos es resisteix a ser classificada i etiquetada. La
classificaci no s la realitat, sin una
xarxa superposada a les coses (i, com a
xarxa, les empresona).
2. La tipologia textual s, com hem
vist, una manera parcial de descriure la
diversitat lingstica. No pot ser entesa
com lnica manera, ni necessriament
com la ms adequada. Hi ha unes altres
descripcions que cal tenir en compte (registres, gneres, etc.).
3. Les propostes tipolgiques
dAdam, de Bronckart, de Biber o de
qualsevol altre autor no sn lnica possibilitat tipolgica. La millor tipologia o,
en general, la millor descripci de la diversitat discursiva s la que sadapta ms
als objectius de cada recerca concreta o
de cada s aplicat que es dugui a terme.
Les tipologies elaborades fins ara adopten punts de vista diferents, potser complementaris, sobre la mateixa realitat.
4. La relaci tipus de text-gramtica no presenta regularitats absolutes,
per mostra unes tendncies de fcil
aplicaci a lensenyament.
5. La tipologia textual no s lnic
recurs didctic per relacionar la gramtica i ls de la llengua. Hi ha unes altres
maneres treballar la gramtica a partir
dels textos sense haver de recrrer a la
tipologia.
6. La tipologia textual no s lnica
possibilitat en lensenyament de lexpressi escrita o oral. Com explica D. Cassany

OPINI

Ja per acabar, destacarem un altre


possible reduccionisme: la simplificaci excessiva de la relaci tipus de text-gramtica. Sovint, la prctica acadmica tendeix
a automatitzar les explicacions, potser per
la convenincia de fer ms padors els
continguts als estudiants. Per cal vigilar
que la necessria simplificaci no resulti en
un clar falsejament de la realitat. El professor pot reduir els continguts si pensa que
cal fer-ho, per ha de ser-ne conscient i ha
destar ben informat. A continuaci presentem dos exemples de nocions que hem
observat que se solen presentar de manera
inexacta. Per fer-ho, hem adoptat les denominacions dAdam (1985), que sn potser les ms utilitzades en la didctica de la
llengua catalana. Els nostres exemples
abracen el camp dels connectors i de ls
dels temps verbals. A cada apartat, en primer lloc esmentem el que actualment se
sol tractar en els materials didctics i, en
segon lloc, suggerim uns altres aspectes
que, a parer nostre, haurien dafegir-shi.

ELS CONNECTORS
Text conversacional. El que
sensenya: hi ha ms juxtaposici i coordinaci que subordinaci. El que tamb
cal tenir en compte: hi abunden les subordinades substantives de complement
directe, introdudes per la conjunci que
darrere verbs de dir. Es produeix una prdua del valor semntic dalguns connectors, en alguns usos (per, perqu).
Text narratiu. El que sensenya: hi
abunden els connectors temporals. El
que tamb cal tenir en compte: tamb hi
ha connectors de lloc i, sobretot, connectors lgics (segons lestil de la narraci).
Text explicatiu i text argumentatiu. El que sensenya: hi ha connectors lgics. El que tamb cal tenir en compte: hi
ha un grup important dorganitzadors textuals que indiquen temps i lloc de carcter
intern al text (com hem dit abans...).

ELS USOS VERBALS


Text descriptiu. El que sensenya:
hi apareixen els verbs ser, estar, semblar,
tenir i haver-hi. El que tamb cal tenir en
compte: una descripci construda noms
amb aquests verbs pot ser un exercici in-

79

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 abril 1995

(1990), hi ha unes altres aproximacions


didctiques a laprenentatge de lexpressi (mfasi en el procs descriptura, en
el contingut del text, etc.).
7. La tipologia, i qualsevol altre aspecte textual, no ha de ser ensenyat nicament com un contingut teric, sin
dins dun aprenentatge basat en ls de
la llengua. Linters no ha de ser que els
alumnes spiguen classificar els textos en
tipus, sin que coneguin les tcniques
per produir i entendre textos diversos.
8. La tipologia textual, com els consells per redactar b o les recomanacions per
fer un text ms llegible, no ha de convertirse mai en una nova normativa de lexpressi
i de la construcci de textos. Conixer els arquetipus no ha de fer lalumne ms arquetpic, sin ms creatiu i ms lliure.

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 abril 1995

suls i avorrit. Les descripcions solen contenir verbs de tota mena, amb usos metafrics i personificacions (El castell restaurat presenta un aspecte magnfic. Els
antics merlets es poblen ara de visitants
curiosos. Les torres del castell semmirallen a les aiges del llac principal, travessat per una carretera que, provinent del
poble, sobre pas fins a la finca dels
Melsi). (Alerta: tampoc no hi ha dhaver
noms aquests usos metafrics: si se nabusa es produeix la sensaci denfarfec
que ja es pot intuir en aquest exemple tan
curt que acabem de donar!)
Text directiu (instruccions). El que
sensenya: cont verbs en imperatiu i en
segona persona. El que tamb cal tenir
en compte: hi poden aparixer uns altres
temps i unes altres persones, segons la
intenci, el grau de formalitat, etc.
Vegeu-ne algunes possibilitats:
- Present dindicatiu: agafes les
pomes.
- Passiva reflexa i tercera persona:
sagafen les pomes.
- Futur (per a les lleis): els contribuents abonaran les taxes en el
termini dun mes.
- Perfrasi de necessitat: cal escrrer b la pasta.
- Perfrasi dobligaci i segona persona: has danar-hi.
- Perfrasi dobligaci, tercera persona i es impersonal: shi ha danar.
- Perfrasi dobligaci i condicional:
shi hauria danar.
Fins aqu hem vist diversos aspectes
de la diversitat discursiva, de la seva relaci amb la gramtica i de la seva aplicaci
didctica. La idea principal de larticle s
que les teories existents expliquen noms
parcialment la diversitat dels textos i les
relacions que mantenen entre ells i amb

80

les estructures de la llengua. I, ni que lexpliquessin totalment, no sen podria pas fer
una aplicaci didctica absoluta, perqu
una teoria de la diversitat no hauria de ser
mai limitadora daltres diversitats: la dels
alumnes, la de les maneres descriure, la de
les maneres densenyar, etc.

Notes
1. Com pot observar el lector, en aquest article
fem un s indistint dels mots text i discurs, i dels
adjectius corresponents, textual i discursiu.
2. Adam (1992), Biber (1988 i1989) presenten
la distinci entre gnere i tipus de text, tot i
que els defineixen de maneres lleugerament
diferents. Per a la formulaci que presento aqu,
em baso principalment en Biber (1988) i en Payrat (comunicaci personal). Bronckart (1985)
tamb utilitza el mot gnere, per no sembla
que en faci un s diferent de tipus de text.
3. Per a una visi ms mplia del tema de la
tipologia textual i per anar a les fonts
daquest article, podeu consultar Adam (1985
i 1992), Bernrdez (1982 i 1987), Biber (1989),
Bronckart (1985), Castell (1992 i 1994a) i
Fernndez-Villanueva (1990).
4. Un exemple daplicaci didctica de la tipologia dAdam a la llengua catalana sn els
llibres Trvol-Text 1 i 2, de Glria Bordons,
Pilar Monn i lautor daquest article (Ed.
Empries, 1988 i 1990, respectivament).
5. Adam (1992) presenta un model compacte i
brillant, que a ms de la definici duna tipologia, s una visi que vol abraar tot el funcionament de la textualitat. Pel que fa a les seqncies, la seva llista anterior de vuit tipus
(conversacional, descriptiu, narratiu, predictiu,
directiu, explicatiu, argumentatiu i retric) es
veu reduda a cinc (dialogat, descriptiu, narratiu, explicatiu i argumentatiu), que Adam exemplifica i comenta extensament en el seu llibre.
6. Bronckart (1985) estudia la regularitat amb
qu uns trets gramaticals apareixen en els textos corresponents als quatre tipus que defineix
(discurs en situaci, discurs teric, narraci i

OPINI
s decidir si cal respectar lordre establert tradicionalment per als temes de morfosintaxi o si
cal tractar cada aspecte gramatical dins del tipus de text amb el qual, per ls, est relacionat.
En el primer cas es facilita una sistematitzaci i
una ordenaci de la morfosintaxi tal com
apareix a les gramtiques i tal com lhem apresa
els professors. I en el segon cas es prioritza la
funci comunicativa dels elements gramaticals.
Suposem que caldr recerca i anys daplicaci
per veure quin sistema facilita ms laprenentatge de la llengua.
Mireia Trenchs ha fet una lectura amiga, i per
tant crtica, daquest article. Li agraeixo molt
la seva ajuda i els seus consells.

Referncies bibliogrfiques
ADAM, J.M.: Quels types de textes?, a Le
franais dans le Monde, nm. 192, 1985, pg.
39-43.
ADAM, Jean Michel: Les textes: types et prototypes. Rcit, description, argumentation, explication et dialogue. Pars: ditions Nathan, 1992.
BERNRDEZ, Enrique: Introduccin a la Lingstica del Texto. Madrid: Espasa-Calpe, 1982.
BERNRDEZ, Enrique (ed.): Lingstica del
texto. Madrid: Arco/Libros, 1987.
BIBER, Douglas: Variation across speech and
writing. Cambridge University Press, 1988.
BIBER, Douglas: A Typology of English Texts,
a Linguistics, nm. 27, 1989, pg. 3-43.
BRONCKART, Jean-Paul: Le fonctionnement
des discours. Neuchtel-Pars: DelachauxNiestl diteurs, 1985.
CASSANY, Daniel: Enfoques didcticos para
la enseanza de la expresin escrita.
Comunicacin, lenguaje y educacin, nm. 6,
1990, pg. 63-80.
CASTELL, Josep M.: De la frase al text. Teories
de ls lingstic. Barcelona: Empries, 1992.
CASTELL, Josep M.: Les tipologies textuals,
a CUENCA, M. Josep (ed.): Lingstica i ensenyament de llenges. Universitat de
Valncia, 1994a.
CASTELL, Josep M.: Qu gramtica para la escuela? Sobre rboles, gramticas y otras formas

81

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 abril 1995

relat conversacional). Els trets gramaticals inclosos en la recerca sn vint-i-set: pronoms de


primera i segona persona, diversos temps verbals, dectics temporals, diversos verbs auxiliars, formes passives, oracions no declaratives,
diversos organitzadors textuals, anfores, densitat lxica, etc. Amb els resultats de lexperiment, Bronckart descriu una srie de textos
arquetpics, que compleixen amb els requisits
de la seva tipologia, i uns altres textos, que
anomena intermedis, que sn la combinaci de
ms dun dels quatre tipus bsics. (Per a un resum daquesta tipologia, vegeu Castell 1992.)
7. Biber (1988) treballa amb 481 textos en angls britnic, 141 dorals i 340 descrits, dentre
2.000 i 5.000 mots cadascun, amb un total
aproximat de 960.000 mots. Els textos pertanyen a 23 gneres diferents (converses, entrevistes, conferncies, documents oficials, cartes
personals, prosa acadmica, etc.) i shi cerquen
un total de 67 trets gramaticals (pronoms, persones gramaticals, dectics, passives, nominalitzacions, subordinaci, densitat lxica, etc.).
Per a ms detall, vegeu Castell (en premsa).
8. Suposem que la crtica que Adam, Bronckart
o altres retornarien a Biber seria que potser no
cal un aparell matemtic i estadstic tan gran
per arribar a uns resultats que intucions
prvies ja podien aportar. Tot i aix, des del
nostre punt de vista, la grcia s que ara disposem de resultats relativament semblants a
partir de metodologies ben diferents.
9. El paradigma funcional t tres punts dorigen: lescola de Praga, els deixebles de J.R.
Firth (especialment M.A.K. Halliday i els seus
seguidors) i lescola tagmmica de Longacre
(vegeu Castell 1992).
10. Les dimensions de Biber (1988) sn les
segents: 1- Interactiu/Informatiu. 2- Narratiu/No narratiu. 3- Referncia explcita/Referncia dependent de la situaci. 4- Expressi
manifesta de la persuasi. 5- Informaci abstracta/Informaci no abstracta. 6- Elaboraci de
la informaci en temps real. Biber utilitza la combinaci daquestes dimensions per establir els vuit
tipus de text que presenta a larticle de 1989.
11. La tipologia textual com a eix de la programaci planteja un problema, precisament en
relaci amb els elements gramaticals. La qesti

de andarse por las ramas, a TEXTOS de didctica de la lengua y la literatura, nm. 2, , 1994b,
pg. 15-24.

framework, a Text, nm. 5.3, Amsterdam:


Mouton, 1985.

CASTELL, Josep M.: Per una descripci de la


llengua oral: els discursos orals no colloquials.
Comunicaci presentada al X Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Frankfurt, 18-25 de setembre de 1994 (en premsa).

Referncia de lautor
Josep M. Castell, professor de filologia catalana.
Facultat dHumanitats. Universitat Pompeu
Fabra. Balmes, 132. 08008 Barcelona. Tel. (93)
542 26 79. Fax: (93) 542 16 20, E-mail:
Castella upf.es
Lnies de treball prioritries: Estudi de la variaci funcional (contrast oral/escrit), anlisi
del discurs i lingstica del text.

FERNNDEZ-VILLANUEVA, Marta: Tipologies


textuals, a A lentorn de la gramtica textual, Suplement COM nm. 8, Barcelona:
Generalitat de Catalunya, 1990.

ARTICLES de Didctica de la Llengua i de la Literatura nm. 4 abril 1995

SMITH, Edward L. Jr.: Text type and discourse

82

You might also like