OME Normativa Urbanistica Metropolitana

Aquesta publicaci de la MMAMB recull, en catal, les Normes
urbanstiques del PGM i les Ordenances metropolitanes dedificaci

amb les modificacions substancials fins el 31 de desembre de 2009,
relacionades per municipis. Amb la qual cosa no hi figuren totes les
modificacions dels textos citats, noms aquelles que shan considerat
ms rellevants.
No es tracta duna publicaci oficial sin merament divulgativa.
Per tant, en cas de discrepncia, prevaldr el redactat contingut en els
textos oficialment aprovats i publicats en els butlletins pertinents.
Desembre 2010
Edita:
Mancomunitat de Municipis
de lrea Metropolitana de Barcelona.
Informaci i Documentaci
Disseny:
Oficina de Disseny de lAMB
Compaginaci:
Estudi Grfic El Prat
Impressi:
Vanguard Grfic
ISBN:
978-84-87881-06-0
Impressi:
B-47295-2010
Normativa Urbanstica
Metropolitana
Normes Urbanstiques del

Pla General Metropolit
text refs de la modificaci de determinats articles

aprovaci definitiva 08/08/88 (DOGC) 05/12/88
Ordenances metropolitanes dedificaci

aprovacio definitiva 15/06/78 (B.O.P) 18/07/78
Ordenana metropolitana de rehabilitaci

aprovaci definitiva 18/04/85 (B.O.P) 15/05/85
Ordenana metropolitana de Publicitat

aprovaci definitiva 01/10/87 (B.O.P) 13/11/87
La present publicaci s una reedici, actualitzada de lanterior compendi de la Normativa

Urbanstica Metropolitana de desembre de 2004.
El nucli original daquestes normes jurdiques s el de les Normes urbanstiques del PGM
de Barcelona aprovat el 14 de juliol de 1976 i publicat en el Butllet Oficial de la Provncia de
Barcelona el 19 de juliol de 1976 i el Text refs de la modificaci de determinats articles de
les Normes de PGM, de 8 dagost de 1988.
Complementriament a les esmentades Normes urbanstiques es van aprovar el 15 de juny
de 1978 les Ordenances metropolitanes dedificaci, el 18 dabril de 1985 lOrdenana
metropolitana de rehabilitaci i l1 doctubre de 1987 lOrdenana metropolitana de publicitat,
les quals des de la primera edici de 1990 es van incorporar en aquesta publicaci.
Tot plegat constitueix el cos normatiu de lurbanisme metropolit, amb les Normes i les OME
actualitzades fins a la data de desembre de 2009. La seva publicaci conjunta facilitar la
localitzaci i la lectura de les diferents normes tant pel que fa a la regulaci urbanstica com
a ledificatria.
Aquest recull normatiu s lexpressi de la plena maduresa dun pla que ha estat el marc
orientador dels esdeveniments urbanstics, a lrea metropolitana de Barcelona, en els darrers
34 anys. s en aquest sentit el resultat de la histria recent. Per a la vegada, haur de ser
tamb una referncia ineludible per a la definici del planejament urbanstic metropolit del
futur.
Amb tot, cal tenir en compte el recent marc jurdic en aquestes matries com la Llei 31/2010,
del 3 dagost, de lrea Metropolitana de Barcelona i el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost,
pel qual s'aprova el Text refs de la Llei d'urbanisme, entre daltres, que nodreixen el recull
normatiu metropolit.
Advertiment:
Les referncies que es fan a la Corporaci Metropolitana en larticulat de les Normes i Ordenances, en
lassenyalament de competncies, gesti i disciplina urbanstiques, shan dentendre per les que es determinen
a la legislaci urbanstica, territorial i dorganitzaci de Catalunya:
- Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei d'urbanisme
- Llei 31/2010, del 3 dagost, de lrea Metropolitana de Barcelona
- Decret legislatiu 2/2003, de 28 d'abril, pel qual s'aprova el Text refs de la Llei municipal i de rgim local de
Catalunya
- Decret legislatiu 4/2003, del 4 de novembre, pel qual s'aprova el text refs de la Llei de lorganitzaci comarcal
de Catalunya
- Llei 30/2010, del 3 dagost, de vegueries
- Llei 7/1987, del 4 dabril, per la qual sestableixen i regulen actuacions pbliques especials en la conurbaci de
Barcelona i en les comarques compreses dins la seva zona dinfluncia directa en tot all que no estigui derogat.
- Llei 5/1987, de 4 dabril, del rgim provisional de les competncies de les diputacions provincials.
ndex Normes Urbanstiques

Pg.
Ttol I. Disposicions de carcter general.............................................................

Captol 1r. De lmbit, aplicaci i vigncia del Pla general........................................
Captol 2n. Del desenvolupament del Pla general....................................................
Captol 3r. De lexecuci del planejament...............................................................
Captol 4t. De la vigncia del Pla general................................................................
Captol 5. De les llicncies urbanstiques...............................................................
23
23
25
28
30
31
Ttol II. Rgim urbanstic del sl..........................................................................

Captol 1r. Disposicions comunes...........................................................................
Captol 2n. Rgim del sl urb................................................................................
34
34
38
Captol 3r. Rgim del sl urbanitzable programat....................................................

Secci 1a. Disposicions generals.....................................................................
Secci 2a. Zones de centres direccionals (11)..................................................
Subsecci 1a. Disposicions comunes...............................................................................
Subsecci 2a. Centre direccional de comunicacions del Prat.............................................
Subsecci 3a. Centre direccional comercial i de reequipament de Sant Joan Desp.............
Subsecci 4a. Centre direccional Sant Cugat-Cerdanyola..................................................
Subsecci 5a. Centre direccional terciari i de reequipament Litoral-Provenana..................
Subsecci 6a. Centre direccional terciari i de reequipament de Sant Andreu-Meridiana.......
Secci 3a. Zona de desenvolupament urb, intensitat 1 (19)............................
Secci 4a. Zona de desenvolupament urb, intensitat 2 (20b)..........................
Secci 5a. Zona de desenvolupament industrial (22b)......................................
39
39
41
41
41
42
42
44
44
45
46
50
Captol 4t. Rgim del sl urbanitzable no programat ..............................................

Secci 2a. Zona de desenvolupament urb opcional, intensitat 3 (21)..............
Secci 3a. Limitacions.....................................................................................
52
52
53
54
Captol 5. Rgim del sl no urbanitzable...............................................................

Secci 1a. Disposicions comunes....................................................................
Secci 2a. Verd privat dinters tradicional (8b)................................................
Secci 3a. Rstic protegit de valor agrcola (24)...............................................
Secci 4a. Lliure permanent (26)......................................................................
Secci 5a. rea forestal (30)............................................................................
54
54
55
56
57
57
Ttol III. Sistemes..................................................................................................
59
Captol 1r. Disposicions generals............................................................................
59
Captol 2n. Sistemes generals de comunicaci i les seves zones de protecci........

Secci 2a. Sistema general portuari (1)............................................................
Secci 3a. Sistema general aeroportuari (2)......................................................
Secci 4a. Sistema general ferroviari (3)...........................................................
Secci 5a. Sistema viari bsic (5).....................................................................
60
60
60
62
63
64
Pg.
Captol 3r. Sistema general despais lliures.............................................................

Secci 2a. Parcs urbans (6).............................................................................
Secci 3a. Parcs forestals (27) (28) (29)............................................................
65
65
65
66
Captol 4t. Equipaments comunitaris i Serveis tcnics metropolitans.......................

Secci 2a. Equipaments comunitaris (7)...........................................................
Secci 3a. Cementiris comarcals (25)...............................................................
Secci 4a. Serveis tcnics metropolitans..........................................................
67
67
67
69
69
Ttol IV. Reglamentaci detallada del sl urb....................................................

Captol 1r. Disposicions generals............................................................................
71
71
Captol 2n. De les disposicions comunes als tipus dordenaci...............................

Secci 1a. Normes aplicables a tots els tipus dordenaci de ledificaci..........
Secci 2a. Normes aplicables a ledificaci segons alineacions de vial..............
Secci 3a. Normes aplicables al tipus dordenaci dedificaci allada..............
Secci 4a. Normes aplicables al tipus dordenaci segons volumetria

especfica.......................................................................................
Secci 5a. Normes aplicables al tipus dordenaci tridimensional.....................
72
72
77
84
Captol 3r. Rgim dels usos....................................................................................

Secci 2a. Disposicions sobre ls industrial.....................................................
Secci 3a. rees extractives............................................................................
Secci 4a. Disposicions sobre estacionaments i aparcaments..........................
Secci 5a. Reglamentaci detallada dels usos al sl urb................................
91
91
93
97
98
100
Captol 4t. Zones....................................................................................................

Secci 1a. Norma preliminar............................................................................
Secci 2a. Zona de nucli antic (12)...................................................................
Secci 3a. Zona de densificaci urbana: subzona I, intensiva i

subzona II, semiintensiva................................................................
Secci 4a. Zona de conservaci de lestructura urbana i edificatria (15)..........
Secci 5a. Zona subjecta a ordenaci volumtrica (18).....................................
Secci 6a. Zona dordenaci en edificaci allada (20a)....................................
Secci 7a. Zona de verd privat protegit (8a).....................................................
Secci 8a. Zona industrial (22a).......................................................................
Secci 9a. Zona de remodelaci (14a i 14b).....................................................
Secci 10a. Zona de renovaci urbana: Rehabilitaci (16)................................
Secci 11a. Zona de renovaci urbana en transformaci de ls (17)................
104
104
104
Disposicions transitries.........................................................................................
Disposicions addicionals........................................................................................
Disposicions finals..................................................................................................
Articles de nova creaci.........................................................................................
119
122
122
122
87
90
106
108
109
110
114
115
116
117
119
ndex Modificacions de les Normes Urbanstiques

Pg.
Badalona..............................................................................................................
125
1. Modificaci de larticle 238 de les NNUU del PGM, de 22 dabril de 2002...........
125
2. Modificaci puntual de les NNUU del PGM, de 6 de Juny de 2008.....................
125
3. Modificaci puntual del PGM per a la definici del sistema dhabitatges dotacionals
pblics i la seva concreci al sector de la Colina, de 19 de novembre de 2008....... 139
Barcelona.............................................................................................................
145
1. Modificaci del PGM sobre definici i regulaci de

la nova zona de dotaci hotelera (clau 10), de 6 doctubre de 1989........................
145
2. Modificaci de les Normes del PGM per a la regulaci

de ls daparcament, de 12 de novembre de 1992................................................
146
3. Modificaci del PGM en relaci amb la modificaci dels usos de les zones
qualificades com a clau 14b, zones de remodelaci privada, el 23 de juliol de 1998
i de 2 de febrer de 1999.........................................................................................
150
4. Modificaci de larticle 225 de les NNUU del PGM per a la regulaci de la

implantaci de ls dhabitatge en planta baixa, de 13 de gener de 1999................
151
5. Modificaci del PGM per a la renovaci de les rees industrials de Poble Nou,
districte dactivitats 22@BCN, de 27 de juliol del 2000............................................
153
6. Modificaci puntual de les NNUU del PGM per a ladequaci del rgim urbanstic
del conjunt especial de lEixample, creaci de la qualificaci 13 Eixample,
de 12 de desembre del 2000.................................................................................
168
7. Modificaci del PGM per a la definici dels nous equipaments residencials,

habitatge per a joves, de 5 de juny de 2001...........................................................
170
8. Modificaci del PGM per a la protecci del patrimoni arquitectnic, de

26 de novembre de 2001.......................................................................................
173
9. Modificaci puntual de les NNUU del PGM per a la previsi daparcaments per a
vehicles de dues rodes en els edificis (articles 298, 299 i 300 i Disposici
Addicional tercera), de 5 de maig de 2003..............................................................
175
10. Modificaci de les NNUU del PGM per a lordenaci de

ledificaci allada, de 20 doctubre de 2004...........................................................
177
11. Modificaci de les NNUU del PGM en relaci al nombre mxim dhabitatges
per parcella, de 20 doctubre de 2004...................................................................
184
Pg.
12. Modificaci del PGM per a la regulaci del desenvolupament dels sls
dequipament en la zona dinfluncia del Parc de Collserola, de
20 doctubre de 2004............................................................................................
188
13. Modificaci del PGM per a la renovaci de les rees industrials del
Poblenou-Districte 22@bcn, d1 de mar de 2006..................................................
194
14. Modificaci del PGM als mbits I, V i VI del Port Vell, al sector est de can
Tunis Nou i al sector TMB Zona Franca, de 22 de maig de 2006............................
209
15. Modificaci del PGM per a la creaci del sistema dhabitatge dotacional i concreci
dels sols als quals sassigna aquesta qualificaci, d1 de juny de 2006................... 210
16. Modificaci de les Normes urbanstiques del PGM per a la modificaci de les alades
regulares en el tipus dordenaci segons alineaci de vial, de 2 de mar de 2007... 273
17. Modificaci de larticle 264 de les NNUU del PGM (localitzaci relativa de ledificaci,
tipus dordenaci segons volumetria especfica), de 22 de juliol de 2009................ 278
Castelldefells........................................................................................................
280
1. Modificaci puntual de les NNUU del PGM en relaci a laplicaci de ls residencial

en les zones qualificades de zona dordenaci en edificaci allada, subzones
unifamiliars, claus 20a/10 i 20a/11, de 4 de setembre de 2007............................... 280
Cerdanyola del Valls..........................................................................................
281
1. Ordenana complementria de les metropolitanes relativa als articles 307

i 308 de les NNUU del PGM, de 22 de novembre de 1995 i 26 de juny de 1996....
281
2. Norma complementria de les metropolitanes relativa als articles 342.1,

342.8 i 343.3 de les NNUU del PGM, de 21 de maig de 1997................................
281
3. Ordenana sobre installaci dantenes com a norma complementria

dels articles 239.3.e. i 251.3.d. de les NNUU del PGM , de 15 de juliol de 1998 i
20 de gener de 1999..............................................................................................
281
4. Normes de planejament urbanstic complementries a les NNUU del PGM per a la

regulaci dusos doficines bancries, de 9 de juny de 2005................................... 286
5. Modificaci de les NNUU del PGM per a la regulaci de ls recreatiu dels establiments
de concurrncia pblica, musicals i audiovisuals, conforme al catleg dels espectacles,
de 24 dabril de 2005............................................................................................. 287
10
Cornell de Llobregat..........................................................................................
292
1. Modificaci del PGM a lmbit de la parcella del cinema Avenida, del terme
municipal de Cornell de Llobregat, de 25 doctubre de 1989................................
292
Pg.
2. Modificaci puntual del PGM per a la implantaci del sistema urbanstic

dhabitatge dotacional pblic, de 13 de febrer i 27 dabril de 2007.........................
293
El Prat de Llobregat.............................................................................................
301
1. Modificaci del PGM de Barcelona al sector comprs entre lautovia de

Castelldefels i laccs a laeroport, de 29 de juny de 1989.....................................
301
Esplugues de Llobregat.......................................................................................
302
1. Modificaci puntual del PGM a les parcelles dequipaments (7b) situades a

lavinguda dIsidre Mart, 5-7, carrer de Gaspar Fbregas, 63-65 i carrer de
Josep Ventura, 16, de 23 de mar de 2006............................................................
302
2. Modificaci puntual del PGM dels sectors on subiquen els mercats municipals de la
Plana i Can Vidalet, de 30 doctubre de 2007......................................................... 309
Gav . ............................................................................................................
315
1. Modificaci puntual del PGM, creaci sistema habitatge

dotacional pblic i assignaci a una parcella de lmbit de les Bbiles,
de 6 de mar de 2007............................................................................................
315
2. Modificaci puntual de larticle 298.2, larticle 299.5 i 6, nous

apartats 7, 8, 9, 10 i 11, i larticle 300.2 i nou apartat 3 de los NNUU del PGM,
de 27 de mar de 2009..........................................................................................
319
LHospitalet de Llobregat....................................................................................
322
1. Ordenana complementria de larticle 225 de les NNUU del PGM, daplicaci a

les edificacions en zones industrials amb aquest s, de 23 de gener de 1991.........
322
2. Modificaci de la NNUU del PGM referent a aparcaments,

de 23 de maig de 2000 ........................................................................................
322
3. Modificaci puntual del PGM per a la definici dels nous equipaments

residencials habitatges per a joves, de 30 de mar de 2004................................
326
4. Modificaci puntual del PGM a lavinguda del Carrilet, 314 i la rambla Marina, 415
per equipaments residencials - habitatges per a joves, clau 10hj,
de 20 de desembre de 2006.................................................................................. 328
Montcada i Reixac...............................................................................................
328
1. Modificaci puntual del PGM per a la incorporaci del sistema dhabitatge

dotacional, clau 10hd, de 19 de febrer de 2008......................................................
328
11
12
Pg.
Papiol . ............................................................................................................
331
1. Modificaci puntual del PGM per a la creaci dun sistema dotacional pblic
a les antigues escoles, de 22 doctubre de 2008....................................................
331
2. Modificaci de larticle 342.9 de les NNUU del PGM per a la regulaci de

piscines esportives descobertes en la calu 20a/9, de 8 de juny de 2009 . ..............
333
Ripollet . ............................................................................................................
337
1. Ordenana municipal sobre previsi daparcament en edifici dhabitatge,

de 8 de maig de 1991............................................................................................
337
Sant Adri del Bess...........................................................................................
337
1. Modificaci de larticle 225 de les NNUU del PGM, de 20 dabril de 2009...........
337
Sant Cugat del Valls...........................................................................................
339
1. Modificaci puntual del PGM per a la definici de la nova zona de dotaci

dhabitatges per a joves, de 20 dabril de 2009......................................................
339
2. Modificaci puntual del PGM per a la regulaci dels usos residencials en zones
dedificaci allada, de 13 de mar de 2006............................................................
341
3. Modificaci puntual del PGM per a la substituci del sistema dequipament

comunitari pel sistema dhabitatges dotacionals per a joves a diferents mbits,
de 21 de febrer de 2008........................................................................................
343
4. Modificaci del PGM en ordre a la implantaci de benzineres en el municipi,

de 30 de setembre de 2008...................................................................................
345
Sant Joan Desp...................................................................................................
355
1. Ordenana sobre aparcaments en edificis de nova construcci,

de 24 de gener de 1990.........................................................................................
355
2. Modificaci del PGM, pel que fa a la regulaci daparcaments en

edificis de nova construcci, de 22 de novembre de 2000 . ...................................
355
Sant Just Desvern................................................................................................
356
1. Modificaci del articles 296, 298, 299 i 300 de les NNUU del PGM,
de 13 dabril de 2007.............................................................................................
356
Pg.
Santa Coloma de Gramenet................................................................................
361
1. Modificaci dels articles 225, 298, 299 i 300 de les NNUU del PGM, per a la
regulaci de ls dhabitatge en planta baixa i previsi daparcaments en els edificis,
de 20 de juny de 2002 ..........................................................................................
361
2. Modificaci puntual del PGM als mbits a lentorn de lIES Numncia i parc Sandino,
de 10 de juliol de 2007........................................................................................... 364
3. Modificaci de les NNUU del PGM i de les Ordenanes Metropolitanes dEdificaci
pal que fa al nombre mxim dhabitatges per parcella i a les condicions dels
estacionaments i aparcaments, de 19 de novembre de 2008................................. 368
Viladecans............................................................................................................
379
1. Modificaci del PGM, per a la creaci del sistema urbanstic dhabitatges dotacionals
pblics, clau HD, de 2 de desembre de 2009......................................................... 379
El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gav........................
381
1. Modificaci puntual del Sistema Aeroportuari del PGM, de 6 de mar de 2001...
381
13
ndex Ordenances metropolitanes dedificaci
14
Pg.
Ttol preliminar. Disposicions de carcter general.............................................
387
Ttol I. Intervenci de la edificaci i s del sl....................................................

Captol 1r. Informaci urbanstica...........................................................................
Captol 2n. Disposicions generals sobre les llicncies.............................................
Captol 3r. Procediment per a la resoluci de les sollicituds de llicncia..................
Captol 4t. Execuci de les obres o installacions....................................................
388
388
389
391
400
Ttol II. Ordenances daplicaci a tota la zona metropolitana............................

Captol 1r. Condicions dhabitabilitat......................................................................
Secci 1a. Habitatges......................................................................................
Secci 2a. Locals comercials...........................................................................
Secci 3a. Oficines..........................................................................................
Secci 4a. Indstries........................................................................................
Secci 5a. Hotels, apartaments i altres usos....................................................
404
404
404
409
411
411
412
Captol 2n. Caracterstiques esttiques de les edificacions......................................
413
Captol 3r. Prevenci dincendis i installaci destacionaments,

aparcaments i garatges-aparcament.....................................................
Secci 1a. Prevenci dincendis.......................................................................
Secci 2a. Estacionaments, aparcaments i garatges-aparcament....................
414
414
415
Captol 4t. Seguretat a la construcci.....................................................................

Secci 2a. Edificis runosos i enderrocaments..................................................
418
418
421
Captol 5. Rgim de serveis..................................................................................

Secci 1a. Terrenys no edificables de propietat privada....................................
Secci 2a. Installacions per a la recollida descombraries................................
Secci 3a. Aparells elevadors...........................................................................
422
422
423
427
Captol 6. Protecci de larbrat.............................................................................
430
Ttol III. Disposicions complementries de les Normes urbanstiques...............
431
Captol 1r. Disposicions sobre edificaci en general................................................

Captol 2n. Disposicions sobre s industrial............................................................
Captol 3r. Disposicions aplicables a la zona subjecta a ordenaci
volumtrica especfica anterior..............................................................
Captol 4t. Especialitats exigides per les peculiaritats de cada municipi...................
431
432
Disposicions addicionals........................................................................................
Disposicions transitria..........................................................................................
Taula de vigncies..................................................................................................
Annexos I, II, III.......................................................................................................
Annex IV . ............................................................................................................
437
438
438
438
451
434
436
ndex Modificacions de les Ordenances Metropolitanes

dEdificaci

Pg.
Badalona ..............................................................................................................
463
1. Modificaci de larticle 125 de les OOMM dEdificaci,

de 14 de setembre de 1994...................................................................................
463
Barcelona.............................................................................................................
463
1. Modificaci de larticle 71.3 de les OOMM dEdificaci,

de 19 de desembre de 1990..................................................................................
463
2. Modificaci de larticle 24 de les OOMM dEdificaci, de 19 de maig de 1993....
464
3. Modificaci de les OOMM dEdificaci, consistent en la introducci de

larticle 121 bis, de 4 de febrer de 1998.................................................................
464
4. Modificaci dels articles 176, 178 i 180 de les OOMM dEdificaci en matria
de rehabilitaci dedificis, de 14 de febrer de 2003.................................................
464
5. Modificaci de les OOMM dEdificaci en relaci al nombre mxim dhabitatges

per parcella, de 30 dabril de 2004........................................................................
466
466
1. Ordenances Municipals complementries de les Metropolitanes, de 5 dabril

de 1990 i 13 de febrer de 1991 i 18 de desembre de 1991....................................
466
2. Ordenances complementries de les OOMM dEdificaci,

de 4 de mar de 1992 i 8 de juliol de 1992.............................................................
467
3. Ordenana municipal complementria de les OOMM dEdificaci

(art.97) relativa al tancament de finques sense edificar,
de 9 de mar i 14 de setembre de 1994.................................................................
468
4. Ordenances complementries de les OOMM dEdificaci, relatives a

la modificaci dels articles 70 i 92, de 21 de juny
de 1995 i 25 doctubre de 1995.............................................................................
469
5. Ordenana complementria: Modificaci articles 112.8, 112.9 i 112.10 de les

OOMM dEdificaci, rampes i accessos als aparcaments,
de 15 de desembre de 1999 .................................................................................
469
15
16
Pg.
Gav . ............................................................................................................
469
1. Modificaci puntual de larticle 66 apartat 2 de les OOMM dEdificaci del PGM,

de 16 de febrer de 2005........................................................................................
469
LHospitalet de Llobregat....................................................................................
470
1. Ordenana sobre aparcaments soterranis construts en subsl de la xarxa

viria, parcs pblics, jardins i zones verdes, de 10 dabril de 1991 i
25 de mar de 1992..............................................................................................
470
2. Modificaci de larticle 198 de les OOMM dEdificaci, consistent

en la supressi dels apartats 12, de 15 de juny de 1994.......................................
476
3. Supressi de lapartat 4 de larticle 198 de les OOMM dEdificaci,

de 13 de maig de 1998..........................................................................................
476
Santa Coloma de Gramenet................................................................................
476
1. Ordenana complementria de ledificaci, el 31 de gener 1994 . ......................
476
2. Modificaci de larticle 24 de les OOMM dEdificaci el 5 de juny de 1996 .........
478
3. Modificaci de les NNUU del PGM i de les OOMM dEdificaci pal que fa al
nombre mxim dhabitatges per parcella i a les condicions dels estacionaments i
aparcaments, de 19 de novembre de 2008............................................................
479
Sant Cugat del Valls...........................................................................................
483
1. Aprovaci definitiva del Projecte dordenana municipal sobre requisits mnims

dhabitabilitat en els edificis dhabitatges, de 26 de maig de 2005..........................
483
ndex Ordenana metropolitana de rehabilitaci

Pg.
Prleg...................................................................................................................
487
Ttol I. Disposicions generals...............................................................................

Captol 1r. Preliminar..............................................................................................
Captol 2n. Les actuacions de rehabilitaci.............................................................
489
489
489
Ttol II. Marc urbanstic........................................................................................

Captol 1r. De les zones i les edificacions................................................................
Captol 2n. De les situacions disconformes i fora dordenaci.................................
490
490
490
Ttol III. Les normes dedificaci..........................................................................

Captol 1r. De les obres..........................................................................................
Captol 2n. De les installacions..............................................................................
Captol 3r. Dels serveis...........................................................................................
491
491
492
492
Ttol V. Les llicncies i la documentaci tcnica................................................

Captol 1r. . ............................................................................................................
494
494
Disposici final.......................................................................................................
494
17
ndex Modificacions de lOrdenana Metropolitana de

Rehabilitaci

Pg.
497
1. Ordenana complementria : Modificaci de larticle 20 (installaci

dascensor en edificis existents) de 6 de novembre de 1996 . ................................
497
Pallej...................................................................................................................
497
1. Modificaci puntual de lOrdenana Metropolitana de Rehabilitaci per a la

installaci dascensors i aparells elevadors a determinats edificis,
de 17 de desembre de 2003..................................................................................
497
18
ndex Ordenana metropolitana de publicitat

Pg.
Prembul ..............................................................................................................
500
Captol 1. Definici. Classificaci........................................................................
500
Captol 2. Llicncies per activitats publicitries.................................................
501
Captol 3. Del Rgim del sl i de les zones del PGM..........................................
502
Captol 4. Protecci de lentorn i del medi ambient............................................
503
Captol 5. Regulaci de les activitats publicitries i de

les seves installacions.......................................................................
504
Captol 6. Mesures de protecci de la legalitat urbanstica i del consumidor...
505
Disposicions transitries.........................................................................................
506
19
Normes
Urbanstiques
Text refs de la modificaci
de determinats articles de les Normes
Urbanstiques del PGM de Barcelona
Aprovaci definitiva: Resoluci del conseller
de Poltica Territorial i Obres Pbliques
de la Generalitat de Catalunya de data
8 dagost de 1988. Publicat en el
DOGC. Nm. 1077, de 5-12-88
TTOL I
DISPOSICIONS DE CARCTER
GENERAL
Captol I
De lmbit, aplicaci i vigncia del
Pla General
Art. 1. mbit territorial del Pla.
1. Lobjecte daquest Pla General s lordenaci urbanstica del territori que integra lEntitat Municipal
Metropolitana de Barcelona, definit a larticle 2.1
del Decret llei 5/1974, de 24 dagost.
2. Aquestes Normes urbanstiques juntament amb
els altres documents exigits per larticle 12.3 de
la Llei del sl, integren el Pla general dordenaci
urbana del territori a qu es refereix el nmero 1
daquest article.
3. La referncia a la Llei del sl, feta tant en aquest
article com en els successius, ha dentendres
que remet a la Llei sobre rgim del sl i ordenaci urbana, text refs, aprovat pel Reial Decret
1346/1976, de 9 dabril.
Art. 2. mbit temporal del Pla.
1. Aquest Pla entrar en vigor el dia segent de la
publicaci de laprovaci definitiva al Butllet Oficial de la Provncia i mantindr la vigncia indefinidament mentre no es revisi. Sestableix com a
termini mnim de vigncia el de setze anys, sens
perjudici de la revisi anticipada quan concorri
alguna de les circumstncies que sestableixen a
larticle segent o quan, encara que no sescaiguin aquestes circumstncies, sigui procedent la
seva revisi amb subjecci al que disposa larticle
47.2 de la Llei del Sl.
2. Quan algun dels municipis dels compresos a
lmbit de lEntitat Municipal Metropolitana de
Barcelona entengus que concorren circumstncies justificades per a la revisi daquest Pla, ho
haur dexposar a la Corporaci Metropolitana, en
una moci raonada i justificada.
3. Si la iniciativa parts de la Corporaci Metropolitana es donar audincia prvia als ajuntaments
que la integren.
Art. 3. Circumstncies justificatives de la revisi.
1. La revisi daquest Pla, amb lestudi corresponent
previ, la justificaran:
a. Lalteraci o variaci substancial de les previsions
de poblaci, renda o ocupaci a lmbit territorial a
qu es refereix larticle 1 daquestes Normes.
b. Les exigncies majors dequipaments comunitaris conseqncia del desenvolupament econmic i social.
c. La concurrncia daltres circumstncies sobrevingudes respecte a factors bsics del planejament.
d. Lampliaci de lmbit metropolit aconsellada
per circumstncies urbanstiques, sociolgiques o
de serveis, llevat que fos objecte dun Pla general
separat.
2. En compliment de larticle 48 de la Llei del sl, el
programa dactuaci ser objecte de revisi cada
quatre anys.
Art. 4. Modificaci del Pla.
1. Lalteraci o variaci substancial de les previsions
de poblaci, renda i ocupaci i la seva distribuci
espacial haur de tractar-se mitjanant una revisi global del Pla, per tal de mantenir els objectius que fonamenten lordenaci urbanstica que
aquest cont.
2. Noms podr modificar-se el Pla quan la variaci
dalguna de les seves determinacions no alteri la
coherncia entre previsions i ordenaci de manera
que faci necessria una revisi global.
3. Les propostes de modificaci, a iniciativa de qualsevol dels municipis integrats a lmbit territorial
definit per larticle 1, o les que promogui la Corporaci Metropolitana, hauran de basar-se en un
estudi justificatiu de la modificaci i de la seva incidncia en lordenaci general. A aquestes propostes de modificaci s aplicable el que estableix
larticle 2 daquestes Normes als seus punts 2 i 3.
Art. 5. Carcter vinculant de les determinacions
del Pla.
1. Les determinacions daquest Pla vincularan lAdministraci i els particulars.
2. Els ajuntaments, amb linforme favorable previ de
la Corporaci Metropolitana de Barcelona, podran
accedir a locupaci temporal per lAdministraci
de terrenys per a usos o edificacions de carcter
provisional, que estiguin en desacord amb el Pla,
quan no en dificultin lexecuci i locupaci estigui
justificada per una necessitat pblica de carcter
transitori. Aquesta autoritzaci sentn sens perjudici de la del titular del terreny o, arribat el cas,
de les mesures coactives legtimes que pugui
adoptar lAdministraci.
Art. 6. Obligatorietat de lobservana del Pla.
1. Lobligatorietat de lobservana daquest Pla comporta les limitacions que estableix larticle 58 de la
Llei del Sl.
23
2. Amb carcter excepcional, i sempre que hi concorrin tots i cadascun dels requisits que diu el
pargraf segent, els ajuntaments podran, amb
linforme favorable previ de la Corporaci Metropolitana de Barcelona, autoritzar usos o obres no
previstos al Pla.
3. Perqu puguin autoritzar-se usos i obres no previstos al Pla, hauran de concrrer els requisits segents:
1r. Tenir un carcter provisional i no naturalesa o
finalitat permanents.
2n. No dificultar lexecuci del Pla general o
dels plans que, en desenvolupament daquest,
saprovin.
3r. Lautoritzaci prevista als apartats anteriors
shaur datorgar a precari. Els usos i les obres
hauran de cessar o denderrocar-se sense dret
a indemnitzaci quan ladministraci atorgant
acordi la revocaci de lautoritzaci. No podran
iniciar-se les obres o els usos sense que shagi
formalitzat prviament, en document pblic, que
sha fet constar al Registre de la Propietat latorgament de lautoritzaci, la seva naturalesa i el
carcter no indemnitzable de la revocaci de la
llicncia i del cessament i demolici dels usos i
obres. Les despeses de formalitzaci del document pblic i del seu accs registral aniran a
compte de lautoritzat.
Art. 7. Projectes de lAdministraci relacionats
amb el Pla General.
1. Quan hom pretengui realitzar algun projecte dobres
o serveis disconforme amb aquest Pla, els municipis ho posaran en coneixement de la Corporaci Metropolitana de Barcelona perqu aquesta
exerceixi les facultats que li atribueix el Decret llei
5/1974, sens perjudici que aquells adverteixin lorganisme de qu es tracti, de la disconformitat del
projecte amb el Pla General.
2. El que es disposa a lapartat anterior s daplicaci, tamb, a les actuacions que pretengui realitzar o realitzi qualsevol entitat pblica, local o
estatal, o organisme de les administracions pbliques.
Art. 8. Interpretaci de les Normes.
Les Normes daquest Pla sinterpretaran tenint en
compte el seu contingut i amb subjecci als objectius
i finalitat daquest Pla expressats al captol de la Memria referent a aquestes Normes. En casos de dubte
o dimprecisi, prevaldr la soluci ms favorable a
ledificabilitat menor i a la dotaci major per a equipaments comunitaris.
24
Art. 9. Codi didentificaci.

Per a les finalitats previstes en aquest Pla, el codi
didentificaci als plnols s el segent:
Concepte
Clau
Sistemes
Sistema portuari
- Sector portuari
- Sector de lentorn portuari
- Zona martimo-terrestre
Sistema aeroportuari
Sistema ferroviari
Sistema de serveis tcnics
Sistema viari bsic
- Xarxa viria bsica
- Vies cviques
Parcs i jardins urbans
- Actuals de carcter local
- De nova creaci de carcter local
- Actuals i de nova creaci dmbit metropolit
Equipaments comunitaris i dotacions
- Actuals
- De nova creaci de carcter local
- Actuals i de nova creaci dmbit metropolit
Protecci de sistemes generals
Parcs forestals
- De conservaci
- De repoblaci
- Reserva natural
Cementiris comarcals
Zones en sl urb
1a
1b
1c
2
3
4
Centre direccional
Nucli antic
- De substituci de ledificaci antiga
- Conservaci del centre histric
En densificaci urbana
- Intensiva
- Semiintensiva
Remodelaci fsica
- Remodelaci pblica
- Remodelaci privada
Conservaci de lestructura urbana i edificatria
Renovaci urbana: rehabilitaci
Renovaci urbana: transformaci de ls existent
Subjecta a ordenaci volumtrica especfica
Ordenaci en edificaci allada
Subzones plurifamiliars
- Subzona I
- Subzona II
- Subzona III
11
Concepte
- Subzona IV
- Subzona V
Subzones unifamiliars
- Subzona VI
5
5b
6a
6b
6c
7a
7b
7c
9
27
28
29
25
12
12 b
13 a
13 b
14 a
14 b
15
16
17
18
20 a
20 a/6
20 a/5
20 a/7
Clau
20a/9
20 /9b
20 a/8
20 a/9u
- Subzona VII
- Subzona VIII
- Subzona IX
Industrial
Verd privat protegit
Zones en sl urbanitzable
20 a/10
20 a/11
20 a/12
22 a
8a
Centre direccional
Desenvolupament urb, Intensitat 1
Desenvolupament urb, Intensitat 2
Desenvolupament urb opcional, Intensitat 3
Desenvolupament industrial
Sl no urbanitzable
11
19
20 b
21
22 b
Verd privat dinters tradicional

Rstic protegit de valor agrcola
Lliure permanent
rees forestals
8b
24
26
30
Captol II
Del desenvolupament del Pla
General
Art. 10. Competncia.
1. El desenvolupament daquest Pla General, per
mitj dels instruments jurdics urbanstics procedents segons la classe de sl i lobjectiu prets,
correspon a la Corporaci Metropolitana i als ajuntaments, en llurs respectives esferes de competncia.
2. Els particulars podran promoure plans per al desenvolupament de les previsions daquest Pla
General. La Corporaci Metropolitana i els ajuntaments facilitaran a les corporacions i associacions
i als particulars la participaci en els procediments
delaboraci del planejament urbanstic.
Art. 11. Respecte al Pla General.
1. Els plans que saprovin en desenvolupament da
quest Pla General hauran de respectar les previsions que shi contenen.
2. Als esmentats plans no es podran incloure redistribucions dedificaci entre zones, encara que es
respecti laprofitament mitj o es mantinguin per al
sector coeficients docupaci i edificabilitat iguals
a les mitjanes de les zones daquest.
Art. 12. Normes de compliment obligat.
1. Quan la Corporaci Metropolitana de Barcelona
promulgui les normes sobre redacci de plans,
projectes, reglaments, ordenances i daltres do
cuments integrants del planejament, segons dis
posa larticle 19 del Decret 3276/1974, lelaboraci dels instruments dordenaci urbana a qu
es refereix aquest captol shi ajustar.
Art. 13. Plans Parcials dOrdenaci.

1. Per al desenvolupament de les previsions da
quest Pla General en sl urbanitzable programat,
selaboraran Plans Parcials dOrdenaci, amb
subjecci a les seves determinacions.
2. Els Plans Parcials dOrdenaci contindran les determinacions establertes per la Llei del sl i les disposicions dictades per al seu desenvolupament i
aplicaci i, a ms, com a mnim les segents:
a. El tipus o els tipus dordenaci, dentre els regulats en aquestes Normes, que es trin per a la zona
o zones de lmbit territorial del Pla. Quan aquest
Pla General fixi el tipus dordenaci a aplicar a la
zona de qu es tracti, el pla parcial haur de respectar aquesta previsi.
b. Delimitaci de les zones i, si escau, subzones
en qu es divideix el territori del Pla Parcial segons
les previsions contingudes en aquest Pla General.
c. Condicions dedificaci que, arribat el cas,
completin les previstes amb carcter general en
aquestes Normes.
d. Caracterstiques dels serveis.
3. Els Plans Parcials comprendran els documents
especificats a larticle 13.3 de la Llei del Sl i, si s
el cas, els que es fixin reglamentriament.
4. Quan el corresponent pla parcial no estableixi una
regulaci detallada dusos i de condicions dedificaci, saplicaran, com a ordenances, les normes
contingudes al Ttol IV sense que aix impliqui un
increment de ledificabilitat prevista en aquest Pla
General per al sl classificat com a urbanitzable.
Art. 14. Pla detapes.
1. El Pla detapes s el document integrant dels
Plans Parcials i dels Plans de Reforma Interior que
estableix el desenvolupament ordenat de la urbanitzaci de manera escalonada, amb subjecci a
unes prioritats i a un calendari.
2. El Pla detapes fixar els terminis per a lexecuci
de la urbanitzaci en cada un dels polgons, dins
de la previsi temporal daquest Pla General. Els
terminis per a lexecuci de la urbanitzaci en cadascun dels polgons i en la totalitat del sl comprs a lmbit del Pla Parcial o del Pla Especial,
es determinaran, en cada cas, dacord amb els
mitjans i les finalitats.
3. Com a termini mxim ordinari per a la total execuci dels Plans es fixar el de deu anys, comptant des de la publicaci de llur aprovaci definitiva. No obstant aix, pot establir-se un termini
major als plans de reforma interior referents a les
zones de renovaci urbana o de remodelaci, o
en aquells que comportin la realitzaci dopera-
25
cions de reforma que pels mitjans disponibles o

per lenvergadura de loperaci i la seva repercussi social necessiten una actuaci temporal
superior als deu anys.
Art. 15. Estudis de Detall.
1. Selaboraran i aprovaran Estudis de Detall quan
calgui per a algun dels objectius o finalitats previstos a larticle 14 de la Llei del Sl.
2. LEstudi de Detall contindr les determinacions
necessries per a la finalitat pretesa. La documentaci mnima de lEstudi de Detall ser la segent:
a. Memria justificativa
b. Plnol dinformaci
c. Plnol dordenaci.
3. LEstudi de Detall no alterar ledificabilitat que
preveu per a cada zona i tipus dordenaci el Pla
General.
Art. 16. Plans de reforma interior.
1. Els ajuntaments interessats i la Corporaci Metropolitana en els supsits previstos a larticle 16
del Decret 3276/1974, de 28 de novembre, promouran les operacions de reforma interior previstes en aquest Pla General en regular les zones
de sl urb i les no previstes, que autoritza larticle
23 de la Llei del sl, quan la dinmica del procs
urb ho requereixi. Quan la reforma interior requereixi la modificaci de lestructura fonamental
daquest Pla, no podr realitzar-se sense fer la revisi del Pla, o, si s el cas, la modificaci prvia o
simultnia de les determinacions del Pla General.
2. Les determinacions i els documents que hauran
de contenir els Plans especials de reforma interior
seran els previstos a larticle 23 en relaci amb el
13 de la Llei del Sl, i a ms, els segents:
a. Memria tcnica justificativa de la reforma
b. Memria jurdica sobre la validesa legal de les
solucions propugnades
c. Estudi justificatiu que la reforma no incideix negativament en la densitat congestiva i en la dotaci dequipaments comunitaris i espais lliures.
Art. 17. Descongesti i dotaci dequipaments.
Les operacions de reforma interior que incrementin
les superfcies de sl per a vies o places pbliques,
parcs i jardins pblics, zones esportives pbliques,
desbarjo i expansi, centres culturals i docents, centres assistencials i serveis dinters pblic i social,
sentendran compreses a larticle 23.3 de la Llei del
sl, encara que no estiguin previstes especialment
en aquest Pla General. Aquestes operacions podran
durse a terme mitjanant la redacci del Pla de re-
26
forma interior, sense modificar prviament o simultnia

el Pla General, ja que responen als mateixos objectius
de descongesti i dotaci dequipaments comunitaris
que inspiren aquest Pla General sense que donin lloc
a augment dedificabilitat zonal.
Art. 18. mbit territorial dels Plans de reforma
interior.
1. Els Plans de reforma interior comprendran sectors
que constitueixin unitats funcionals de planejament.
2. No obstant aix, quan el desenvolupament daquest
Pla General i el compliment dels seus objectius ho
aconsellin, el Pla de reforma interior podr limitar-se a una unitat de zona de les delimitades en
aquest Pla General.
Art. 19. Desenvolupament del Pla en sl
urbanitzable no programat.
1. Per al desenvolupament de les previsions daquest
Pla General en sl urbanitzable no programat, la
Corporaci Metropolitana o els ajuntaments podran
anar a la promoci pblica o a la promoci privada,
indiferentment, seleccionada mitjanant concurs.
2. Les bases del concurs respectaran les condicions
mnimes establertes a larticle 146 de la Llei del sl
i, a ms, les segents:
a. Delimitaran, dins dels mbits previstos al Pla,
els sectors objecte dactuaci
b. Establiran les superfcies objecte dactuaci urbanstica
c. Hauran de complir els lmits dedificabilitat i els
estndards dequipaments establerts en aquestes
Normes. Podran, aix no obstant, reduir-se
aquells lmits o augmentar-se els equipaments comunitaris.
Art. 20. Protecci dels valors artstics, histrics,
arqueolgics, tpics i tradicionals.
1. La Corporaci Metropolitana de Barcelona i els
ajuntaments de lrea que abraa aquest Pla
promouran, en lexercici de llurs competncies,
la inclusi al catleg o catlegs dels edificis o
construccions, o dels conjunts dinters artstic,
histric, arqueolgic, tpic o tradicional que la justifiquin.
2. Tamb promouran i, arribat el cas, aprovaran
plans especials per a la protecci dels valors que
sesmenten a lapartat anterior i per a la protecci
de paisatges, jardins, indrets, racons i elements
dinters artstic, arqueolgic, histric, tradicional
o tpic, encara que no hi sigui expressament prevista en aquest Pla General aquesta operaci de
protecci.
Art. 21. Promoci de Plans Parcials.

1. Els Plans Parcials dordenaci per al desenvolupament daquest Pla General, en sl urbanitzable programat, podran ser diniciativa pblica o privada.
2. Per facilitar la formaci dels plans diniciativa privada, els promotors podran:
a. Sollicitar autoritzaci prvia a la Corporaci
Metropolitana o ajuntament interessat. Aquesta
autoritzaci comportar lobligaci, per part de la
Corporaci Metropolitana i dels ajuntaments, de
facilitar al promotor les dades o informacions necessries per a la formaci del Pla
b. Formular avanos de pla que serveixin dorientaci per a la formaci del Pla Parcial dordenaci.
3. La Corporaci Metropolitana, amb laudincia
prvia a lajuntament corresponent, podr declarar dinters metropolit el planejament parcial
de sectors de sl urbanitzable programat quan
aix ho exigeixi el compliment del Programa dactuaci del Pla General Metropolit.
Art. 22. Contingut dels plans de promoci
privada.
1. Els Plans Parcials dordenaci, promoguts per
persones privades contindran les determinacions
mnimes i la documentaci que sestableixen en
aquestes Normes per als Plans Parcials, en general
i, a ms, les que sindiquen a larticle segent.
2. Els propietaris de sl urbanitzable programat objecte dun Pla Parcial de promoci privada estan
obligats, com a mnim, a les cessions i crregues
durbanitzaci que sestableixen amb carcter general per a aquest sl.
Art. 23. Documentaci especfica dels plans de
promoci privada.
1. Els Plans Parcials que tinguin per objecte urbanitzacions diniciativa particular hauran de contenir
un annex a la Memria del Pla que comprengui els
punts segents:
a. Justificaci de la necessitat o convenincia de
la urbanitzaci, en relaci amb la programaci del
Pla General.
b. Relaci de propietaris afectats, amb nom, cognoms i adreces.
c. Mode dexecuci de les obres durbanitzaci
i implantaci dels serveis assenyalant el sistema
de compensaci, i justificaci de la potencial suficincia tcnica i financera del promotor, en relaci amb lavaluaci econmica de lexecuci de
les obres durbanitzaci i de la implantaci dels
serveis, indicant els recursos propis i les fonts de
finanament.
d. Determinaci del promotor si aquest s una

persona deslligada de la titularitat dominical dels
terrenys compresos a lmbit del Pla Parcial, amb
el nom, cognoms i adrea.
e. Compromisos que hagin destablir-se entre el
promotor i lajuntament, duna banda, i entre el
promotor i els propietaris, duna altra. Si la promoci no fos una iniciativa de la propietat del sl,
els compromisos seran assumits per ambdues
parts alhora i de manera solidria. Aquests compromisos es referiran a:
1r. Terminis dexecuci de les obres durbanitzaci
i, si hi escau, dimplantaci de serveis.
2n. Construcci, si s procedent, dedificis destinats a dotacions comunitries de la urbanitzaci,
no incloses entre les obligacions generals imposades per la Llei.
3r. Conservaci de la urbanitzaci, amb expressi
de si anir a crrec de lajuntament, dels futurs
propietaris de parcelles o dels promotors, indicant en aquests dos darrers supsits el perode
de temps al qual sestendr lobligaci de conservaci, explicitant lexigncia de constituir lentitat
urbanstica de conservaci corresponent si aquella
obligaci fos a crrec dels futurs propietaris.
4t. Formes de constituci de la garantia. Podr
prestar-se en metllic, aval bancari, hipoteca, valors pblics o en qualsevol altra forma avalada pel
dret.
5. Comproms de complementar la garantia, si
escau, un cop aprovat definitivament el projecte
durbanitzaci i en els supsits previstos per larticle 7.5 de la Llei de protecci de la legalitat urbanstica.
6. Comproms de no procedir a la parcellaci
urbanstica de lmbit del Pla Parcial ni mitjanant
document pblic ni privat translatiu del domini, fins
que no shagi obtingut la llicncia de parcellaci.
7. Comproms que un cop obtinguda la llicncia
de parcellaci, tant als documents pblics com
als privats translatius del domini de les parcelles
resultants, es far constar lexistncia de la junta
de compensaci o Conservaci, quan sigui procedent, i ladhesi del comprador als seus Estatuts.
8. Comproms de constituir la Junta de compensaci a excepci de quan tots els terrenys pertanyin noms a un propietari. Aquesta situaci es
mantindr mentre durin les obres durbanitzaci i
aquest propietari nic sigui el promotor. No obstant aix, si el propietari i el promotor sn persones diferents, ser obligatria la constituci de
la Junta a la qual shaur dincorporar el promotor
com a empresa urbanitzadora.
27

2.
3.
4.
5.
9. Comproms de no alienar parcelles i de no
iniciar cap obra durbanitzaci sense que shagi

complert el que disposa el pargraf anterior, si
escau.
10. Comproms de no iniciar cap obra durbanitzaci al sector objecte dactuaci sense que
shagi constitut una garantia equivalent al 12 per
100 del cost que resulta per a la implantaci dels
serveis i execuci de les obres durbanitzaci, segons lavaluaci econmica del mateix Pla.
f. Pla detapes per a lexecuci de les obres durbanitzaci i, arribat el cas, de ledificaci.
Prviament a laprovaci daquests plans de promoci privada, haur de formalitzar-se el comproms del promotor dexecutar i conservar la urbanitzaci segons el Pla, i com les garanties reals
o obligacionals que nassegurin el compliment,
dacord amb el que disposa la legislaci urbanstica.
Justificaci de la idonetat de lemplaament proposat, si escau pel Pla Parcial per al sl corresponent al 10 per 100 de laprofitament mitj.
Lincompliment, per part del promotor, de les obligacions contretes i de la realitzaci de la urbanitzaci amb subjecci al pla detapes, facultar
ladministraci, segons lentitat i transcendncia
de lincompliment, per a ladopci dalguna o algunes de les mesures segents:
a. Imposici de sancions pecuniries.
b. Realitzaci de les garanties.
c. Suspensi dels efectes del Pla.
d. Subrogaci de lAdministraci en lexecuci,
amb indemnitzaci de la quantia estricta del valor
del sl segons la seva qualificaci immediata anterior a laprovaci del pla i de lobra til realitzada.
LAdministraci tamb podr expropiar els terrenys compresos a lmbit del pla incomplet, amb
subjecci al que disposa larticle 124.2 de la Llei
del Sl.
Captol III
De lexecuci del planejament
Art. 24. Administraci actuant.
1. Lexecuci daquest Pla, i dels plans que saprovin
en desenvolupament seu ser realitzada pels
ajuntaments i la Corporaci Metropolitana, en llurs
respectives esferes de competncia, de conformitat amb el que sestableix a larticle 8 del Decret
llei 5/1974, de 24 dagost, i a les disposicions que
el desenvolupen.
2. Les actuacions, obres i serveis que portin a terme
28
lEstat o la Provncia per dotar el territori daquest

Pla dalgun dels sistemes generals, o dels seus
elements, o dequipaments comunitaris sn operacions dexecuci de lesmentat Pla o dels que
saprovin en desenvolupament de les seves previsions generals.
3. Els ajuntaments o, si s el cas, la Corporaci Metropolitana podran assumir lexercici de lacci
expropiatria dels bns afectats, quan cooperin
en lexecuci de les obres i serveis que realitzin
lEstat, la Provncia o altres entitats pbliques per
a la dotaci de sistemes generals, o dels seus
elements, o dequipaments comunitaris, dacord
amb les previsions daquest Pla.
Art. 25. Societats deconomia mixta.
Les societats deconomia mixta que es constitueixin
entre la Corporaci Metropolitana i les entitats pbliques o les persones privades, o entre la Corporaci
i els ajuntaments i les persones privades, o b entre
aquestes i els ajuntaments per a finalitats compreses
a la poltica urbanstica, podran executar aquest Pla o
els que en desenvolupament seu saprovin, dins llur
esfera de competncia.
Art. 26. Concessions per a equipaments.
Sobre el sl destinat a equipaments comunitaris que
lAdministraci hagi adquirit per qualsevol ttol de
dret civil o administratiu, inclosa la cessi obligatria
gratuta, ladministraci titular podr atorgar una concessi perqu aquest sl sigui destinat a lequipament
comunitari previst al Pla. Aquesta concessi no podr,
en cap cas, tenir una durada superior a cinquanta
anys, ni conferir cap dret de renovaci al concessionari.
Art. 27. Execuci de sistemes generals i locals.
1. Els terrenys qualificats de sistemes generals o de
sistemes locals i els seus elements podran ser
adquirits per ladministraci actuant per qualsevol
ttol jurdic, mitjanant les cessions obligatries imposades per la Llei i, si no nhi ha, per expropiaci
forosa.
2. El cost dels terrenys podr repercutir-se, segons sigui procedent, entre els altres propietaris
dacord amb el que disposa la Llei i, arribat el cas,
mitjanant contribucions especials.
Art. 28. Sistema dactuaci en sl urb.
Per a lexecuci daquest Pla General en sl urb per
mitj de Plans Especials mitjanant polgons o unitats dactuaci, s considera sistema preferent el de
compensaci, sens perjudici de lelecci que ladmi-
nistraci actuant podr efectuar dacord amb el que

preveu larticle 119.2 de la Llei del Sl.
Art. 29. Actuaci poligonal. 1
1. Per a lexecuci del planejament en sectors de
reforma interior es delimitaran, al pla especial, polgons o unitats dactuaci urbanstica.
2. El que disposa el pargraf anterior no s obstacle
perqu ladministraci competent pugui realitzar
actuacions allades en sl urb, sense la delimitaci dun polgon, quan aquestes actuacions estiguin previstes en aquest Pla General, en un Pla
Especial o en un Estudi de Detall, i quan no es
requereixi la distribuci de les crregues de la urbanitzaci entre els propietaris del sector.
3. Lajuntament o, si escau, la Corporaci Metropolitana tamb podran delimitar un polgon limitat a
un sistema general executable mitjanant expropiaci forosa. Quan els propietaris dun sector o
duna zona, o dun mbit territorial determinable,
resultin especialment beneficiats per aquest sistema general, ladministraci actuant delimitar
lextensi compresa al benefici als efectes de la
repercussi del cost de lexpropiaci sobre els
propietaris beneficiats.
Art. 30. Polgons.
1. Els polgons per a lexecuci urbanstica en sl
urb hauran de comprendre, si ms no, una unitat
de zona.
2. La unitat de zona es defineix a larticle 64, i lrea
de referncia a larticle 65 daquestes Normes.
Art. 31. Sistema dactuaci en sl urbanitzable
programat.
Sens perjudici de lelecci que ladministraci actuant
podr efectuar dacord amb el que preveu larticle
119.2 de la Llei del sl, per a lexecuci daquest Pla
General en sl urbanitzable programat, es considera
sistema preferent el de compensaci, llevat el previst
a larticle 89.
Art. 32. Delimitaci de polgons.
1. La delimitaci dels polgons per a lexecuci del
planejament al sl urbanitzable programat es far
al pla parcial dordenaci i abraar, com a mnim,
una unitat de zona.
2. Lmbit territorial del Pla Parcial podr coincidir amb
el polgon o b comprendre dos o ms polgons.
1. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg.
146
Veure modificaci per al Municipi de LHospitalet de
Llobregat a la pg. 323
3. Els polgons hauran de tenir la superfcie adient

per tal que puguin fer-se efectives les cessions
obligatries i llur distribuci equitativa entre els
seus propietaris. Amb aquesta finalitat, a la memria del Pla, a ms de justificar-se lelecci de la
divisi poligonal i el que diu larticle 117.2 de la Llei
del sl, sexplicar com saconsegueixen aquelles
finalitats.
Art. 33. Sistema dexpropiaci per a lactuaci en
sl urbanitzable programat.
1. Quan el sistema dactuaci triat per a lexecuci
dun polgon del Pla Parcial dordenaci sigui el
dexpropiaci forosa, es determinar el preu del
sl dacord amb el noranta per cent de laprofitament mitj del sl urbanitzable programat, amb
subjecci al que estableix larticle 105 de la Llei del
Sl.
2. Tots els terrenys del polgon, qualsevol que sigui
la seva destinaci dins lordenaci, es valoraran
dacord amb el que es disposa al nmero anterior.
Art. 34. Contingut de la propietat del sl
urbanitzable programat.
1. Aquest Pla General reconeix a la propietat privada
en sl urbanitzable programat un aprofitament
dedificabilitat expressat en m2 de sostre / m2 de
superfcie, el qual es fixa a larticle 83.
2. Per als diferents sectors de lactuaci urbanstica,
el planejament, mitjanant plans parcials dordenaci, reconeix com a aprofitament dedificabilitat
el que es regula a lesmentat article 83. Aix no
obstant, quan laprofitament per al sector sigui superior o inferior sobservaran les regles segents:
a. Quan sigui superior, lexcs es materialitzar en
sl que se cedir obligatriament i gratuta a lentitat actuant.
b. Si s inferior, la diferncia savaluar dacord
amb els criteris urbanstics valoratius. Lentitat actuant participar en les crregues durbanitzaci
en una quantia determinada la qual passar a disminuir laportaci dels propietaris del sector a la
urbanitzaci.
Art. 35. Efectivitat de la contribuci sobre
laprofitament.
1. Per a totes les finques del sector objecte dun pla
parcial dordenaci sobre el sl urbanitzable programat, el pla fixar laprofitament, expressat en
m2 de sostre/m2 de superfcie. Aquest aprofitament ser el resultat daplicar laprofitament mitj
del sector a la superfcie de la finca sigui quina
sigui la seva destinaci a lordenaci.
29
2. Com a una de les crregues dexecuci del planejament, el deu per cent daquest aprofitament
ha de cedir-se obligatriament i gratuta al municipi i, si escau, a lEntitat Metropolitana actuants.
Aquesta aportaci obligatria es materialitzar en
sl que hom posar a disposici de la corporaci
o municipi. La transmissi daquest sl es realitzar de la manera com sestableix en aquestes
Normes per a les altres cessions gratutes segons
el sistema dactuaci triat.
actun sota formes privades associatives o comunitries, la cessi del sl destinat a vials, parcs i
jardins pblics i a sistemes o equipaments que
shagin de transferir obligatriament i gratutament
a lAdministraci es produir per ministeri de la Llei
per laprovaci definitiva del Pla.
2. Aix no obstant, locupaci daquest sl quedar
diferida a lefectiva execuci del projecte durbanitzaci, o de cadascuna de les seves etapes o
fases.
Art. 36. Transmissi del sl de cessi obligatria

quan se segueix el sistema de
compensaci.
1. La transmissi al municipi del sl de cessi gratuta
i obligatria destinat a sistemes i equipaments, en
els lmits establerts en aquestes Normes, i de les
obres durbanitzaci realitzades, es produir per
ministeri de la Llei en els supsits de sistema de
compensaci, quan sigui efectiva lexecuci del
projecte durbanitzaci.
2. Conclosa lobra durbanitzaci, ser rebuda per
lAdministraci, de la qual cosa sen deixar constncia en acta administrativa o notarial, indistintament, en la qual intervindran la representaci de la
Junta de Compensaci i la representaci municipal.
Art. 39. Crregues durbanitzaci en el sistema

de cooperaci.
Les crregues durbanitzaci assumides pels propietaris en el sistema de cooperaci comprendran totes
les obres durbanitzaci i les que, per realitzar-les, siguin necessries, com les desfondrament, enderroc
o destrucci dedificacions o construccions. Aquestes
operacions durbanitzaci hauran de ser costejades
pels propietaris i a aquest efecte shi inclouran les
despeses dels projectes, les indemnitzacions a satisfer, les valoracions de les obres i, en definitiva, tots
els conceptes originats per ra de la urbanitzaci.
Art. 37. Transmissi del sl de cessi obligatria

quan se segueix el sistema de
cooperaci.
1. Quan sexecuts el Pla per mitj del sistema de
cooperaci, la transmissi dels terrenys de cessi
obligatria i gratuta, previstos al Pla segons la
classe de sl, es produir per ministeri de la Llei
per aprovaci del Projecte de reparcellaci.
2. Si la reparcellaci fos innecessria, perqu la distribuci dels beneficis i de les crregues results
prou equitativa, la transmissi es produiria amb el
mateix efecte des de la publicaci de lacord en
qu es declars la seva innecessarietat.
3. Ladministraci actuant procedir a estendre
actes administratives o notarials, indistintament,
a les quals, amb referncia al pla i pel que fa al
projecte, es delimiti el sl cedit.
4. Quan sobre el sl de cessi gratuta existeixin
edificacions, installacions o ocupants saplicar
el que estableixen la Llei del sl i les disposicions
que la desenvolupen.
Art. 38. Transmissi dels terrenys de cessi
obligatria en les promocions privades.
1. Als plans de promoci privada sobre terrenys que
pertanyin a noms un titular, o a ms dun que
30
Captol IV
De la vigilncia del Pla General
Art. 40. Vigilncia del Pla.
1. La vigilncia del Pla General tendir tant a la seva
defensa per al manteniment de lordre urbanstic,
sancionant, si escau, les infraccions, com a la direcci o adequaci del planejament a les finalitats
que persegueix, amb el propsit de corregir les
desviacions provocades per laparici de circumstncies noves o pel tractament de les estimades
en un principi. La Corporaci Metropolitana i els
ajuntaments, cadascun dins la seva esfera de
competncia, promouran la revisi o la modificaci del Pla quan es donin les circumstncies
justificatives suficients, i amb subjecci al que es
disposa als articles 3 i 4 daquestes Normes.
2. La Corporaci Metropolitana mantindr els serveis
dinformaci i destudis necessaris per a aquesta
vigilncia, i recaptar dels municipis compresos
dins de lmbit territorial daquest Pla la informaci
i estudis que puguin facilitar-li.
Art. 41. Vigilncia defensiva.
1. La Corporaci Metropolitana i els ajuntaments vetllaran pel compliment del planejament, exercint les
potestats que sn de llur incumbncia. Sadoptaran, com a mesures defensives del Pla, la sus-
pensi de les obres o dels actes, la invalidesa dels

actes contra el Pla, la imposici de sancions i la
responsabilitat patrimonial dels infractors.
2. La Corporaci Metropolitana facilitar als ajuntaments, i aquests a la Corporaci, la informaci i
collaboraci que se sollicitin per a la vigilncia
defensiva del Pla i ladopci de les mesures repressives necessries.
Captol V
De les llicncies urbanstiques
Art. 42. Actes subjectes a les llicncies.
1. Estan subjectes a llicncia municipal prvia: les
parcellacions; les obres durbanitzaci; els moviments de terres (buidat, excavaci i rebaix, terraplenament i cales dexploraci; les obres dedificaci, tant les de nova planta com les dampliaci
o reforma; les de conservaci, reparaci o millora,
amb excepci pel que fa a aquestes ltimes, de
les obres interiors que no representin canvis a
les obertures, parets, pilars o sostres ni a la distribuci interior de ledifici; la primera utilitzaci
dels edificis i la modificaci del seu s; els enderrocaments i les demolicions, totals o parcials;
lextracci drids i lexplotaci de bbiles: la tala
darbres; lestabliment de jardins, quan no es tracti
dels privats complementaris de ledificaci de la
parcella; la modificaci de les caracterstiques fsiques del sl; la collocaci de cartells de publicitat
o de propaganda, visibles des de la via pblica; la
installaci de xarxes de serveis o llur modificaci;
i, lobertura, modificaci, ampliaci o transformaci destabliments comercials o industrials.
2. La subjecci a llicncia prvia abraa totes les
operacions indicades a lapartat anterior, realitzades dins lmbit territorial daquest Pla, fins i tot
a les zones martimo-terrestres, turstiques o de
centres que hagin obtingut aquesta qualificaci i,
en general, a tot el terme municipal corresponent,
encara que sobre lacte de qu es tracti, sexigeixi
autoritzaci duna altra administraci.
Art. 43. Actes de lEstat o de les Entitats de dret
pblic.
1. Tamb estaran subjectes a llicncia municipal els
actes relacionats a larticle anterior que es promoguin per rgans de lEstat o entitats de dret pblic,
sens perjudici dall que disposa larticle 180.2 de
la Llei del Sl.
2. Lrgan de ladministraci de lEstat o lentitat de
dret pblic que pretengui realitzar algun dels actes
que es relacionen a larticle anterior, sollicitar

la llicncia municipal amb subjecci a les regles
de competncia i als procediments generals en
aquesta matria, i haur de fer-ho saber a la Corporaci Metropolitana de Barcelona.
Art. 44. Contingut normal de la sollicitud de
llicncia.
1. La sollicitud de llicncia haur de contenir, com a
mnim, les indicacions segents:
a. Nom, cognoms i domicili dels interessats i a ms
a ms, si escau, el de la persona que el representi.
b. Situaci de la finca i ndole de loperaci, obra o
installaci per a la qual se sollicita la llicncia.
c. Les altres circumstncies que, segon lndole
de loperaci, obra o installaci, es disposen als
articles segents.
d. Lloc, data i signatura.
e. Corporaci o autoritat a qu es dirigeix.
2. Juntament amb la sollicitud de llicncia es presentaran els documents segents:
a. Projecte tcnic, adient a loperaci, obra o
installaci, i integrat per:
a.1. Memria on es descrigui loperaci, obra o
installaci amb la precisi i labast suficients per
valorar, juntament amb els altres documents, la
procedncia de la llicncia.
a.2. Plnols de situaci i demplaament a escales
1:2000 i 1:5000, respectivament o, excepcionalment, ms redudes si les mides del dibuix ho exigissin.
a.3. Plnol dinformaci a escala 1:500 o, excepcionalment, ms reduda si les mides del dibuix ho
exigissin.
a.4. Plnol o plnols que representin el que hom
pretn realitzar, a escala no inferior a 1:100 o, excepcionalment, ms reduda si les mides del dibuix ho exigissin.
Quan la naturalesa de loperaci, obra o instal
laci no requereixi lelaboraci dun projecte tcnic
amb el contingut que sexpressa en aquest article,
o quan aquesta naturalesa o les circumstncies
del que se sollicita no permetin o no justifiquin la
redacci del projecte amb el contingut expressat
o amb les precisions descala establertes, sexplicar a la memria la ra del contingut que es dna
al projecte.
b. Cdula de qualificaci urbanstica que defineixi
les condicions dedificabilitat i s de la finca, expedida pel servei corresponent, de lajuntament o
de la Corporaci Metropolitana. Quan no estigui
establerta aquesta cdula, aix sexpressar a la
sollicitud de llicncia.
31
c. El altres documents que, segons lndole de

lobra, installaci o operaci sestableixen als articles segents.
3. El que es disposa en aquest article no s aplicable
a les obres menors, les quals es regularan pel que
sestableix a larticle 9 del Reglament de serveis
de les corporacions locals i a les Ordenances municipals.
Art. 45. Llicncies de parcellaci.

1. A ms del que es preveu a larticle anterior, a les
sollicituds de llicncies de parcellaci sexpressar:
a. Referncia al Pla que estableix les condicions
de la parcellaci.
b. Caracterstiques de la parcellaci pretesa amb
expressi de les superfcies de les parcelles i de
llur localitzaci.
2. El projecte de parcellaci estar integrat, com a
mnim, pels documents segents:
a. Memria en qu es descrigui la finca a parcellar,
shi justifiqui jurdicament i tcnicament loperaci
de parcellaci i shi descriguin les parcelles resultants.
b. Cdula o cdules urbanstiques de les finques a
qu es refereixi la parcellaci.
c. Plnol de situaci a escala no inferior a 1:2000
o, excepcionalment, ms reduda, si les mides del
dibuix ho exigissin.
d. Plnol dinformaci a la mateixa escala.
e. Plnol de parcellaci a escala 1:100.
Art. 46. Edificacions de carcter artstic, histric,

tradicional o tpic.
1. Quan la sollicitud de llicncia es refereixi a demolici, reparaci, reforma o ampliaci dun edifici
o construcci de carcter artstic, histric, tpic o
tradicional, o dun edifici o construcci que formi
part dun grup daquest carcter, expressar, a ms
de les circumstncies de larticle 44, les segents:
a. Si ledifici o la construcci, o el grup est incls
al catleg previst a larticle 25 de la Llei del Sl, o
si resulta afectat per un pla especial per a la protecci o ordenaci de recintes i conjunts artstics
o per plans o normes vigents del departament ministerial corresponent.
b. Destinaci de la finca i, si s el cas, el que es
pretn donarli, un cop enderrocada, reformada,
reparada o ampliada.
2. Juntament amb la sollicitud de llicncia es presentaran, a ms dels documents que sesmenten
a larticle 44 i els que, amb carcter general, sexigeixen per lndole de lobra, els segents:
32
a. Memria en qu es descrigui i justifiqui lobra a

realitzar.
b. Autoritzaci, si escau, del Departament ministerial dEducaci i Cincia, en aquells casos en
qu per la naturalesa de ledifici o construcci o
del grup, sexigeixi a les disposicions especfiques
en la matria.
c. Plnol o plnols representatius de lestat actual
de ledificaci.
d. Fotografia o fotografies que mostrin, des de les
diferents perspectives precises, lestat actual de
ledificaci.
Art. 47. Plnols de situaci.

1. Els plnols de situaci que es presentin per sol
licitar llicncies de parcellaci; obres majors
dedificaci; obres de buidatge, excavaci o rebaix; enderrocs i demolicions; modificaci de les
caracterstiques fsiques del sl i extracci drids
en terrenys situats dins de lmbit territorial dun
pla parcial dordenaci o dun pla especial, hauran
de reflectir les determinacions grfiques daquests
plans que afectin la finca on es projecti realitzar
lobra o operaci.
2. Quan es tracti de llicncies dobres i existeixi
aprovat estudi de detall es complir tamb el que
disposa el pargraf anterior.
Art. 48. Procediment per a latorgament de
llicncies.
1. El procediment datorgament de les llicncies
sajustar al que preveu la legislaci de Rgim
Local.
2. Si els actes datorgament de llicncies, a ms de
notificarse al sollicitant i a les persones compareixents al procediment, es publiquen al butllet
o gaseta dinformaci municipal, sindicaran les
dades segents:
a. Nom i adrea del peticionari de la llicncia. b .
Situaci de la finca.
c. ndole de loperaci, obra o installaci autoritzada, amb expressi, quan es tracti dobres
dedificaci, de les caracterstiques de la construcci projectada (nombre de plantes, superfcie
edificada i totes les altres, que sestimin procedents).
d. El recurs que sigui procedent, amb expressi
de lrgan davant el qual shaur de presentar, i
termini per a interposarlo.
Art. 49. Contingut de les llicncies.
1. Tot el que es disposa en aquestes Normes pel que
fa a condicions dedificabilitat i s i, si s el cas,
pel que fa a condicions esttiques, higiniques o

de qualsevol altra mena, sentendr incls al contingut de lacte datorgament de la llicncia. Els
titulars de llicncies hauran de respectar el contingut exprs de les clusules daquestes i, a ms
a ms, el contingut implcit, que s el definit en
aquestes Normes, segons la classe i destinaci
del sl i les condicions dedificabilitat i dusos.
2. Les vulneracions daquestes Normes no podran
justificarse en el silenci o insuficincia del contingut de la llicncia. El promotor, lempresari o
el tcnic director de les obres podran dirigirse a
ladministraci que concedeix la llicncia en sol
licitud dinformaci, la qual haur de facilitarse en
el termini de quinze dies.
Art. 50. Condicions de latorgament.
1. Les llicncies satorgaran amb subjecci al que
disposen aquestes Normes pel que fa a la classe
de sl i destinaci, i a les condicions daprofitament, edificabilitat i s que shi preveuen.
2. Quan lobra o edificaci requereixi la urbanitzaci
prvia i els terrenys de cessi obligatria i gratuta
no hagin estat entregats a lAdministraci, no
podr atorgarse la llicncia dedificaci fins que
no es compleixin els deures de cessi de terrenys
i finanament de la urbanitzaci que legalment
siguin procedents, sens perjudici del que preveu
larticle 83 de la Llei del Sl.
Art. 51. Llicncia condicionada a completar la
urbanitzaci.
1. Per atorgar la llicncia dedificaci cal que la
parcella reuneixi tots els elements durbanitzaci
definits en aquestes Normes, sens perjudici del
que preveu larticle 83 de la Llei del Sl.
2. Aix no obstant, satorgar la llicncia, condicionada a lexecuci de les obres durbanitzaci,
quan concorrin les circumstncies segents:
1a. Que lelement durbanitzaci que falti no sigui
cap dels segents:
a. accs rodat
b. provement daiges
c. evacuaci daiges
d. xarxa elctrica de baixa tensi
2a. Que sasseguri lexecuci simultnia o successiva de la urbanitzaci, en un termini que no
excedeixi de tres mesos des de lacabament de
ledificaci, mitjanant la constituci de cauci en
metllic o fons pblics, dipositats a la Caixa General de Dipsits, o a les de la corporaci local,
aval bancari o hipoteca. La garantia no ser de
quantia inferior a limport calculat de les obres
durbanitzaci pendents imputables al sollicitant

i, amb aquesta finalitat, en el procediment datorgament de la llicncia, els tcnics municipals informaran sobre aquests extrems.
Mentre la garantia no sigui constituda i acreditada en el procediment municipal, leficcia de la
llicncia quedar demorada.
Art. 52. Edificaci en sl urbanitzable.

1. Al sl urbanitzable programat o no programat, no
podr atorgarse llicncia dedificaci mentre no
shagi executat la urbanitzaci i ladministraci actuant no hagi rebut els terrenys de cessi gratuta
obligatria i les obres durbanitzaci, en el cas que
lexecuci del pla parcial shagi realitzat pel sistema de compensaci.
2. Quan el sistema dactuaci hagi estat el de cooperaci o el dexpropiaci, no podran atorgarse
llicncies dedificaci fins que no shagi ultimat la
urbanitzaci.
Art. 53. Revisi de lacte tcit de legalitzaci
dobres.
El transcurs del termini dun any sense exercitar les
facultats que regula larticle 185 de la Llei del sl, no
impedir a la Corporaci Metropolitana o als ajuntaments de procedir a la revisi de lacte tcit de legalitzaci de lobra seguint larticle 187 de la mateixa Llei,
en aquells casos en qu hi hagi infracci manifesta de
les normes daquest Pla, relatives a parcellacions, s
del sl, alada, volum i situaci de les edificacions i
ocupaci de parcella.
33
TTOL II
RGIM URBANSTIC DEL SL
Captol I
Disposicions comunes
Art. 54. Classificaci del sl.
1. El sl comprs a lmbit del Pla es classifica en sl
urb, sl urbanitzable i sl no urbanitzable.
2. El Programa dactuaci del Pla General Metropolit determina, dacord amb les seves previsions,
el sl urbanitzable programat i el no programat.
Les successives revisions de lesmentat programa
podran alterar aquesta determinaci, dacord
amb el que disposa larticle 48 de la Llei del sl.
3. La delimitaci del tipus de sl es fa als plnols b1
a escala 1/10.000, als quals shauran dincorporar
variacions resultants de les revisions del Programa
dactuaci que es realitzen successivament.
4. La conversi del sl urbanitzable en sl urb
soperar per lexecuci del corresponent pla parcial, a mesura que es realitzin tots els elements
durbanitzaci exigits pel mateix pla. La Corporaci Metropolitana de Barcelona, per mitj dels
seus serveis tcnics, mantindr actualitzats els
documents referents a la classificaci del sl.
5. Lalteraci de la classificaci del sl no urbanitzable, per passarlo a sl urbanitzable, noms
podr ferse per mitj de la revisi del Pla General,
tal com disposen els articles 2 i 3 daquestes
Normes.
Art. 55. Destinaci del sl en lordenaci.
1. El sl, per la seva destinaci en lordenaci del territori, safecta en aquest Pla General a algun dels
objectius segents:
a. Sistemes generals de comunicaci i les seves
zones de protecci.
b. Espais lliures destinats a parcs pblics, zones
verdes i parcs forestals.
c. Equipaments comunitaris i centres pblics.
d. Installacions per a serveis tcnics dinters general.
e. Zones de protecci de sistemes, diferents de
les esmentades a lapartat a).
f. Sistemes viaris, destacionaments i despais
lliures de carcter local i dotacions comunitries
daquest mateix carcter.
g. Edificaci i usos pblics, privats o collectius, un
cop el sl compti amb tots els elements durbanitzaci i se lhagi dotat dels sistemes corresponents.
34
2. La concreci de la destinaci del sl reservat a

equipaments, a qu es refereix lapartat c), sefectuar dacord amb el que es determina a la secci
2a del captol 4t del ttol III, i la localitzaci i precisi de les determinacions dels apartats f) i g) es
realitzar, al sl urbanitzable, mitjanant els plans
parcials o especials que, en desenvolupament
daquest Pla general, selaborin i saprovin.
Art. 56. Sistemes generals.
1. Lestructura general i orgnica del territori definit
a larticle 1 daquestes Normes s integrada pels
elements determinants del procs urb segents:
a. Sistemes generals de comunicacions.
b. Espais lliures destinats a parcs urbans, parcs
forestals i espais verds.
c. Equipaments comunitaris.
d. Serveis tcnics dabastament daigua, energia
elctrica i altres.
e. Espais de protecci de sistemes generals.
2. Lalteraci dalgun dels sistemes generals o les
modificacions en la intensitat dels usos exigir
la revisi o la modificaci del Pla General, llevat
els supsits concretament previstos en aquestes
Normes.
Art. 57. Sistemes locals.
1. Lestructura orgnica del territori, en aquesta rea
local del procs urb, es complementa, en lmbit
local, amb els elements determinants segents:
a. sistema viari local
b. espais lliures i jardins pblics
c. estacionament
d. dotacions comunitries.
2. La previsi daquests elements, designats genricament en aquestes Normes amb el nom de
sistemes locals, completa, en lmbit local, els
sistemes generals, i, prolonga, en aquest mbit,
la continutat dels objectius assignats als sistemes
generals en una ordenaci coherent.
Art. 58. Determinaci del sl adscrit a sistemes
locals.
La determinaci dels sls adscrits al que en aquestes
Normes s qualificat com a sistemes locals es far, si s
el cas, als plans especials i als plans parcials, amb subjecci als estndards o exigncies mnimes establertes
en aquestes Normes per a cada zona. Ledificaci haur
dordenarse de manera que deixi lliures els terrenys necessaris per a la creaci dels sistemes locals.
Art. 59. Cessions de sl per a sistemes locals.
Les cessions gratutes de sl per al que en aquest Pla
s qualificat com a sistemes locals pblics, es regiran

pel que disposa la Llei del Sl i pel que, en la seva
subordinaci, es disposa en aquestes Normes per a
les actuacions en els diferents tipus de sl i sistemes
dexecuci.
Art. 60. Determinaci dels sistemes generals i
locals.
1. Els sistemes generals i els locals en sl urb estan
dibuixats als plnols b2 i b3 a escala 1:5000 i
1:10.000, respectivament.
2. Els sistemes locals sn els de les ordenacions
anteriors que es respecten; els determinats en
aquest Pla General; els previstos als estndards
regulats en aquestes Normes, necessitats de precisi en el planejament de detall ulterior; i aquells
que, respectant el mnim establert en aquest Pla
General sestableixin als Plans Parcials i als Plans
Especials.
Art. 61. Titularitat i afectaci de sl a sistemes
locals.
1. El sl en qu el Pla afecta el sistema local viari i els
espais lliures o jardins pblics ser de la titularitat
demanial del municipi, desprs de la seva adquisici per aquest mitjanant expropiaci, cessi
gratuta segons la Llei o qualsevol altre ttol.
2. El que es disposa al pargraf anterior ser tamb
daplicaci als sls en qu el Pla afecta els estacionaments o equipaments comunitaris, llevat
que per la seva naturalesa siguin compatibles
amb la titularitat privada com est previst a la
secci 2a del captol 4t, del ttol III, si b sempre
quedaran vinculats a aquella afectaci o destinaci.
Art. 62. Complementaci de lestructura del
territori.
Lestructura del territori daquest Pla General, determinada pels sistemes generals, es completa mitjanant la zonificaci en el sl urb i en el sl urbanitzable
programat; la previsi de sl per a operacions futures,
dins dunes lnies generals dordenaci, coherents
amb la total ordenaci del conjunt, i la preservaci de
laltre sl, el qual se sotmet a protecci per evitar la
seva degradaci i incorporaci a lrea edificada.
Art. 63. Zones.
1. Als efectes dorientar el procs durbanitzaci i
el dedificaci, el Pla General qualifica el sl urb
i el sl urbanitzable programat en zones, sens
perjudici del sl que s destinat a sistemes generals i locals. Sentn per zona lextensi de
sl, contnua o discontnua, sotmesa a un rgim

uniforme. Quan els objectius urbanstics ho han
exigit, el Pla ha fet distinci, dins cada zona, de
subzones, per establir una gradaci en ledificabilitat aix mateix en sl urbanitzable, tipus basats en
lordenaci de ledificaci.
2. Lacci urbanstica, mitjanant programes dactuaci en sl urbanitzable no programat, podr justificar laplicaci dels conceptes de zona. El Pla
General, conforme amb la seva funci en aquesta
classe de sl, no adopta a priori una qualificaci
zonal.
Art. 64. Unitat de zona.
Sentn per unitat de zona tota superfcie homogniament qualificada per aquest Pla General i delimitada
per sls de diferent qualificaci urbanstica i individualitzada per una mateixa rea de referncia.
Art. 65. rea de referncia dunitat de zona.
1. Lrea de referncia dunitat de zona s la superfcie base per al clcul de les cessions de sl per
a sistemes per aplicaci dels estndards urbanstics de cada zona i per al clcul del sostre edificable per aplicaci de lndex dedificabilitat bruta
o zonal. Delimita tamb la superfcie a la qual,
un cop dedut el sl destinat a sistemes locals,
saplica lndex dedificabilitat net.
2. Delimiten lrea de referncia de qualsevol unitat
de zona les lnies de separaci fixades als plnols
entre sls de diferent qualificaci, excepte els
vials de menys de 30 m que no creen lmits en els
trams els frontals dels quals estan sotmesos a una
mateixa zonificaci.
3. La superfcie de lrea de referncia inclou tots els
vials que no constitueixen lmit daquesta unitat, i
fins a leix en els trams de vial que constitueixen
lmit daquesta unitat.
4. Quan tot o part del sl dun vial sobtingui per expropiaci o per un altre mecanisme independent
del procs urbanitzador de la zona, lrea de referncia no inclour lesmentada porci de vial.
5. Lrea de referncia de cada unitat de zona inclour i comptabilitzar, a tots els efectes, les
superfcies destinades a zones verdes i dotacions
que vinculades als sectors de planejament figuren
als plnols normatius daquest Pla General.
Art. 66. Regles per a la precisi dels lmits de les
zones.
1. La precisi dels lmits de les zones realitzada al Pla
Especial o al Pla Parcial ha de respectar les regles
segents:
35
a. No pot alterar la superfcie de la zona delimitada

als plnols b2 a escala 1:5000, en ms del vuit
per cent daugment o disminuci.
b. No pot alterar substancialment la forma de les
unitats de zona.
2. Els lmits determinats per un Pla Parcial i els precisats en aquest Pla General coincidents amb alineacions o lmits de zonificaci anteriors, no poden
ser objecte de modificaci.
Art. 67. Ajustos en els lmits de les zones.
1. La divisi del territori en zones i la delimitaci
daquestes es realitza en aquest Pla General.
2. Els Plans Especials o els Plans Parcials, en els
seus casos respectius, poden corregir els lmits
de les zones en els termes assenyalats a larticle
anterior quan es tracti dajustos deguts a:
a. Les alineacions o lnies dedificaci actuals.
b. Les caracterstiques topogrfiques del terreny.
c. Els lmits de les propietats.
d. Lexistncia darbrat, vegetaci o altres elements naturals o artificials dinters que justifiquin
la correcci.
Art. 68. mbit de les condicions dedificaci de
les zones.
Les condicions dedificaci establertes per a les diferents zones regeixen per als edificis o obres de nova
planta. Les obres dampliaci o reforma shan dajustaran al que disposa larticle 222.
Art. 69. Tipus dordenaci de ledificaci.
1. Els tipus dordenaci fsica de les zones establertes en aquest Pla General sn els segents:
1. Edificaci segons alineacions de vial. Correspon
a una edificaci entre mitgeres, al llarg dels carrers
o vials, regida bsicament per lalada reguladora
mxima segons lamplada del carrer o vial i per la
profunditat edificable.
2. Edificaci allada. Edificaci allada, establerta
en atenci a la forma i superfcie de parcella i regulada bsicament atenent als factors segents:
alada mxima, ndex dintensitat dedificaci,
percentatge mxim docupaci de parcella i distncies mnimes a les seves llindes.
3. Composici de volums o edificaci volumtrica
especfica. Tipus dordenaci en qu ledificaci
es determina mitjanant un coeficient dedificabilitat zonal o neta. La concreci per a cada unitat
de ledificaci es precisar al Pla Parcial, al Pla Especial o, si s el cas, en lestudi de detall, per mitj
de la composici de volums.
4. Edificaci tridimensional. Model dordenaci en
36
qu sinterrelacionen els espais pblics i privats,

a diferents nivells i amb diferents destinacions i
usos. La determinaci daquest tipus dordenaci
es fa al Pla Parcial o al Pla Especial.
Art. 70. Carcter dels mxims de volum.
1. Els parmetres de cada tipus dordenaci fixen,
de forma conjunta i interdependentment, les envoltants mximes dels volums dedificaci que
permeten aquestes Normes.
2. Les envoltants de volum estableixen uns lmits que
no poden depassarse i que no sn obligatoris fins
als seus valors mxims, tant en les obres de nova
planta com en les dampliaci, llevat dels supsits en qu una norma especfica imposi el deure
dedificar fins als esmentats extrems mxims.
Art. 71. Conceptes sobre edificabilitat. 2
1. Els conceptes sobre edificabilitat expressats sota
els noms dndex dedificabilitat zonal o bruta,
superfcie de sostre edificable, envoltant mxima dedificaci, ndex dedificabilitat neta i
ndex dedificabilitat complementria zonal, emprats en aquestes Normes, sn els que es defineixen a continuaci:
2. Sentn per ndex dedificabilitat zonal o bruta el
lmit mxim dedificabilitat, expressat en m2st/
m2s (metre quadrat sostre edificable/metre quadrat sl) de lrea de referncia de cada unitat de
zona.
3. La superfcie de sostre edificable s la suma de
totes les superfcies cobertes, corresponents a
les plantes que, de conformitat amb les normes
sobre ordenaci, tinguin la consideraci de baixes
i pisos.
Es computaran tamb per al clcul daquesta
superfcie les corresponents als cossos sortints
tancats o semitancats, les de les edificacions o
cossos dedificaci auxiliars i les de les edificacions existents que es conservin.
No es computaran les superfcies daccessos pblics sota prtics o porxades obertes i les superfcies de sostre per a dotacions pbliques.
4. Lenvoltant mxima dedificaci s la que resulta
segons els parmetres o constants en cada tipus
dordenaci.
5. Lndex dedificabilitat neta s la relaci existent
entre la superfcie de sostre edificable i la mxima
superfcie de sl per a usos privats, un cop deduts els sls de cessi obligatria en cada zona,
en sl urbanitzable.
2. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 151
6. Lndex dedificabilitat complementari zonal s el

lmit mxim dedificabilitat, expressat en metres
quadrats de sostre per metre quadrat de sl (m2
sostre/m2 sl), de lrea de referncia de cada
unitat de zona, que en algunes zones saddiciona
a ledificabilitat zonal per destinarla exclusivament
a usos comercials i doficina. El sostre resultant
daquesta edificabilitat podr concentrarse o distribuirse homogniament quan sigui desitjable
i dinters general destinar una superfcie major
de sostre a usos comercials o doficina. Lexcs
sobre ledificabilitat complementria haur de
detreures, o substituirse en cas dedificacions
o usos ja existents, de ledificabilitat resultant de
laplicaci de lndex dedificabilitat zonal.
Art. 72. Tipus dordenaci aplicables a cada zona.
1. El tipus o els tipus dordenaci aplicables a cada
zona sn els establerts a les Normes especfiques
que regulen les zones.
2. Els conceptes de les constants o parmetres que
determinen les caracterstiques de ledificaci i el
mode de mesurarlos es regulen al captol 2n del
Ttol IV daquestes Normes.
3. A rees determinades, el carcter i la identitat urbana de les quals sigui interessant mantenir, podran establirse, mitjanant laprovaci de plans
especials, tipus dordenaci de ledificaci derivats o diferents dels previstos amb carcter general en aquestes Normes, que resultin ms ben
adaptats a les peculiaritats de les edificacions i al
seu entorn, i que permetin solucions de flexibilitat
major a les necessitats dordenaci del sector.
Els Plans Especials definiran les condicions dedificaci aplicables en aquests sectors que podran
diferenciarse de les establertes amb carcter general per a la zona, i es respectaran, en tot cas, les
condicions segents que constitueixen les condicions bsiques del planejament a la zona:
a. Tipus dordenaci de ledificaci.
b. Edificabilitat mxima zonal.
c. Densitat mxima dhabitatges.
d. Limitaci dusos aplicables segons la reglamentaci de la zona.
Art. 73. Protecci del medi ambient.
La protecci del medi ambient i la conservaci i protecci de la naturalesa i del paisatge, en el marc del
planejament urbanstic en general, es realitzar mitjanant la preservaci del sl de tot procs de degradaci, per mitj de mesures limitatives i prohibitives
adients que excloguin els usos que generen efectes
perjudicials.
Art. 74. Denegaci de llicncies motivada per la

protecci del medi ambient.
1. LAdministraci municipal denegar la llicncia
que habiliti per a ledificaci, installaci o s, quan
per les caracterstiques de lactivitat a desenvoluparhi o per la disposici de ledificaci i de les
seves installacions, o pels efectes de o sobre
lentorn, o sobre la trama urbana i la de serveis de
circulaci, es puguin generar situacions nocives
per al medi ambient, com sn les de contaminaci
atmosfrica, pertorbacions per sorolls i vibracions,
risc dexplosions i incendis, riscos mecnics i similars, desfiguraci de la perspectiva del paisatge
o trencament de lharmonia paisatgstica o arquitectnica.
2. Els ajuntaments o, si escau, la Corporaci Metropolitana reglamentaran els supsits en qu,
segons el pargraf anterior, es generen situacions
perjudicials per al medi ambient.
Art. 75. Protecci dels conjunts histric artstics i
elements naturals i paisatgstics.
Els objectius indicats a lepgraf daquest article
saconsegueixen per mitj del respecte a totes
les normes locals, promulgades, si s el cas, pels
municipis per mitj dordenana i, a ms, per les
previsions especfiques contingudes en aquestes
Normes a propsit de ledificaci i els usos i per la
instituci del Catleg regulat a larticle 25 de la Llei
del sl.
Art. 76. Condicions que han de complir els jardins
pblics.
Els jardins pblics, quan es defineixen en plans especials o parcials, han de complir amb carcter preceptiu, pel que fa a percentatges de concentraci,
dimensions mnimes, mesurades pel radi de circumferncia inscriptible en tots els punts de la seva superfcie, segons la seva zona i extensi, el que sestableix
a la taula segent: (Veure Taula 1)
Art. 77. Aplicaci de les Normes del ttol IV.
1. Les ordenances reguladores de ledificaci i dels
usos en sl que sordeni mitjanant Plans Parcials
hauran dajustarse a les disposicions comunes
contingudes al captol 2n del ttol IV daquestes
Normes. Quan calgui establir una reglamentaci
especial, shaur dincorporar a la memria del
Pla Parcial un estudi que en justifiqui la necessitat
o convenincia.
2. Sempre que no estableixin cap altra cosa, les
normes comunes contingudes al ttol IV seran
daplicaci al sl urbanitzable, programat o no
37
Taula 1
Nivells mnims de concentraci
de zones verdes locals
Sl destinat a jard
% Sobre total de
referncia zona
% Sobre rea
mnim (m)
Mida radi
Zona de Remodelaci privada (14a)
30
12
Zona de Desenvolupament Urb, Intensitat 1 (19)
60
10
15
Zona de Desenvolupament Urb, Intensitat 2 (20b)

TIPUS I
TIPUS II
70
40
8
6
15
8
Zona Desenvolupament Industrial (22b)
80
12
Zona de Renovaci Urbana/Rehabilitaci (16)
40
2,5
10
programat que, mitjanant plans Parcials o Programes dActuaci i Plans Especials, sincorpori a
lurb.
Captol II
Rgim del sl urb
Art. 78. Sl urb.
1. Aquest Pla General classifica com a sl urb el que
per la seva situaci dins del nucli urb o per la seva
urbanitzaci segons ordenacions anteriors o la seva
inclusi legtima en rees consolidades per ledificaci, mereix aquella qualificaci. La delimitaci
daquest sl es fa als plnols b1, a escala 1:10.000.
2. En relaci amb lordenaci existent per al sl urb,
aquest Pla:
a. Modifica el planejament anterior, quant a localitzaci de sistemes generals, per atendre, especialment, les exigncies majors despais lliures, xarxa
viria i equipaments, conseqncia del desenvolupament econmic i social.
b. Respecta les determinacions sobre sistemes
locals o complementaris de plans anteriors, segons que preveu larticle 167, amb les modificacions i perfeccionaments que figuren als plnols
dordenaci.
c. Mant les ordenacions de volums individualitzades a cada sector, provinents de plans parcials
o dordenacions dilla anteriors, mitjanant la qualificaci daquestes com a zona subjecta a ordenaci volumtrica especfica anterior.
d. Sestableix una correlaci entre la zonificaci de
1953 i la del Pla present, amb les modificacions
que, quant a delimitaci de zones es representen
als plnols dordenaci, i respecte al rgim urbanstic resulten del ttol IV daquestes Normes, per
complir lobjectiu de la revisi.
38
3. En relaci amb el desenvolupament daquest Pla

General per al sl urb, shi assenyalen:
a. mbits que requereixen operacions de reforma
interior amb la finalitat dincrementar els estndards despais verds i equipaments, la seva delimitaci apareix als plnols b1 a escala 1:10.000
amb la indicaci (SRI).
b. Unitats dactuaci per a lexecuci del Pla, expressament assenyalades als plnols b1 a escala
1:10.000.
c. Sectors on la naturalesa de les modificacions
introdudes pel Pla obliga a acomodar lordenaci
fsica mitjanant estudis de detall o plans especials de reforma interior, sn indicats als plnols a
escala 1:2.000.
Art. 79. Cessions gratutes al sl urb.
1. Les cessions gratutes obligatries al sl urb en
les actuacions poligonals de reforma interior o de
remodelaci, es determinaran al pla especial i tindran lextensi segent:
a. el sl destinat a lobertura, ampliaci o eixamplament de vials locals.
b. el sl destinat a jardins pblics locals.
c. el sl destinat a centres pblics per impartirhi
leducaci general bsica.
2. La cessi gratuta i obligatria sestn a la totalitat
dels terrenys necessaris per a les destinacions
abans indicades. Aix no obstant, quan els jardins
pblics o les dotacions docents excedeixin de les
necessitats del polgon o unitat dactuaci, i no
shagi delimitat un polgon ms gran que permeti
assumir les cessions de sl, el terreny que excedeixi de les previsions del polgon ser objecte
dexpropiaci forosa, que donar lloc a laplicaci de contribucions especials.
Captol III
Rgim del sl urbanitzable
programat
Secci 1a
Disposicions generals
Art. 80. Sl urbanitzable programat.
1. Aquest Pla General classifica com a sl urbanitzable programat el que, segons la poltica urbanstica inspiradora del planejament metropolit,
ha de ser objecte durbanitzaci amb subjecci al
Programa del Pla. La delimitaci daquest sl es fa
als plnols b1, a escala 1:10.000.
2. Aquest Pla General divideix el sl urbanitzable programat en sectors. El sector s la unitat geogrfica i urbanstica que permet un desenvolupament
adient mitjanant el Pla Parcial corresponent.
3. Al sl urbanitzable programat, a ms de la seva
divisi en sectors, aquest Pla General cont les
determinacions segents:
a. Sistemes generals i equipaments comunitaris.
b. Delimitaci de zones i rgim general de cadascuna.
c. Densitat mxima dhabitatges permesa, en relaci amb lequipament comunitari.
d. Sistemes locals i estndards als quals es condicionen els Plans Parcials.
e. Aprofitament mitj de la superfcie total del sl
urbanitzable programat i de cada un dels sectors
en qu el sl es divideix.
Art. 81. Sistemes.
1. Aquest Pla General inclou al sl urbanitzable programat sls destinats a sistemes generals. Els
Plans Parcials que desenvolupen lordenaci del
sl urbanitzable programat hauran de respectar el
que disposen sobre aix aquestes Normes.
2. De la mateixa manera, aquest Pla General predetermina en alguns sectors la ubicaci dels sistemes
locals de zones verdes, equipaments i xarxa viria.
Aquesta ubicaci sha dentendre com a indicativa
i podr ser alterada en els corresponents plans
parcials si es demostra, en la seva memria, que
lestructura orgnica del territori queda completada
millor, en lmbit local, amb una concreci espacial
dels sistemes locals diferent.
Art. 82. Densitat dhabitatges.
Els Plans Parcials per al desenvolupament de les previsions daquest Pla General en sl urbanitzable programat respectaran les determinacions establertes
per a cada zona o subzona respecte a ls dhabitatge, nombre mxim o densitat mxima, que no
podr en cap cas ultrapassarse.
Art. 83. Aprofitament mitj.
1. Laprofitament de cada sector de sl urbanitzable programat el constituir la suma dels aprofitaments que corresponguin a totes les unitats
de zona que shi inclouen. Laprofitament dels
terrenys destinats a sistemes generals i inclosos
als sectors es considerar nul.
2.1. Laprofitament mitj de cada sector sobtindr dividint un aprofitament per la seva superfcie total, un cop exclosos els sls destinats a
sistemes generals que hagin de ser adquirits per
expropiaci i delimitats al Pla Parcial corresponent. Aquests sistemes generals queden adscrits al rgim de sl urbanitzable no programat.
2.2. Laprofitament mitj dels Plans Parcials dordenaci aprovats definitivament, en desenvolupament del Pla General Metropolit, amb anterioritat a la revisi del seu Programa dactuaci,
ser el que resulta de lordenaci del Pla Parcial.
3. Laprofitament de cada unitat de zona ser el resultat de multiplicar la superfcie de la seva rea
de referncia, inclosos els sistemes locals a qu
fa referncia larticle 81 daquestes Normes, per
un ndex dedificabilitat brut i pel coeficient dhomogenetzaci que determina lapartat segent.
4. El coeficient dhomogenetzaci reflecteix el valor
que el Pla atribueix als usos permesos a cada
zona en relaci amb els de les altres. Atesos
els usos i intensitats fixats per a cada zona,
ponderada la repercussi de les cessions i del
cost de lobra urbanitzadora, el Pla fixa un coeficient dhomogenetzaci d1 per a les zones
de centres direccionals (clau 11), de 066 per a
les zones de desenvolupament urb, intensitat 1
(clau 19), d1 per a les zones de desenvolupament urb, intensitat 2 (clau 20b) i de 090 per
a les zones de desenvolupament industrial (clau
22b).
5. Laprofitament mitj del sl urbanitzable programat sha obtingut dividint la suma de laprofitament de tots els sectors per la superfcie del
sl urbanitzable programat i el seu valor s de
043 unitats daprofitament per metre quadrat de
sl.
6. Les cessions de sl corresponents al 10 per 100
daprofitament mitj, o als excessos daprofitament, si s del cas, sefectuaran en terrenys
que tinguin assignats al pla parcial un sostre
edificable equivalent a laprofitament objecte de
39
cessi, ponderat mitjanant laplicaci dels coeficients dhomogenetzaci fixats a lapartat 4

daquest article.

Art. 84. Xarxes de serveis tcnics.
El traat de les xarxes fonamentals dels serveis previstos en aquest Pla General per al sl urbanitzable
programat s el representat als plnols b4, a escala
1:25.000, que cont la llegenda identificadora.
Art. 85. Cessions gratutes en sl urbanitzable
programat.
1. Les cessions gratutes obligatries es determinaran al Pla Parcial i tindran, com a mnim, lextensi segent:
a. El sl destinat al sistema viari local.
b. El sl destinat a jardins pblics i espais esportius, recreatius i dexpansi, pblics.
c. El sl destinat a centres pblics per fer classes
deducaci general bsica i per als altres serveis
pblics que calguin al Pla Parcial.
d. El deu per cent de laprofitament del sector.
e. Lexcs daprofitament si laprofitament mitj del
sector fos superior al del sl urbanitzable programat.
2. Els sistemes determinats grficament pel Pla General Metropolit que computen per al clcul de
laprofitament de cada sector, formen part, tamb,
de les cessions obligatries i gratutes.
Art. 86. Obres en sl urbanitzable programat.
1. Al sl programat no podran realitzarse obres allades durbanitzaci, llevat que es tracti dexecutar els sistemes generals metropolitans o algun
dels seus elements. Per a la urbanitzaci daquest
sl sn indispensables el Pla Parcial, la delimitaci
del polgon i el Projecte durbanitzaci.
2. No satorgaran llicncies dedificaci fins que
sexecuti la urbanitzaci, encara que la parcella
sobre la qual es pretengui edificar compti amb elements parcials durbanitzaci indispensables.
Art. 87. Desenvolupament del Pla general en el
sl urbanitzable programat.
1. El desenvolupament daquest Pla General en el
sl urbanitzable programat es realitzar mitjanant
Plans Parcials dOrdenaci, lmbit del qual ser el
de la totalitat dun sector.
2. El contingut dels Plans Parcials dOrdenaci sajustar al que disposen aquestes Normes i haur de
desenvolupar les determinacions segents:
a. Reglamentaci dels usos per mitj dordenana, en el que calgui per completar la regulaci
continguda en aquest captol.
40
b. Ajust, precisi o correcci de la divisi en zones

i subzones, en el que resulti necessari per a completar les determinacions del Pla General.
c. Divisi en polgons per a lexecuci del planejament.
d. Concreci dels espais per a parcs o jardins pblics i els dedicats a lesport o a lesbarjo.
e. Emplaament per a dotacions comunitries i,
en general, per a serveis pblics, socials i comunitaris.
f. Precisions per a la xarxa viria prpia de la zona
i el seu enlla amb el sistema general de comunicacions.
g. Alineacions i rasants.
h. Espais per a estacionaments i aparcaments.
i. Previsions per als serveis tcnics necessaris a la
urbanitzaci de la zona.
j. Desenvolupament precs de les determinacions
restants del Pla General respecte a les condicions
de ledificaci.
Art. 88. Zones del sl urbanitzable programat.

1. Aquest Pla General delimita i fixa al sl urbanitzable programat el rgim general de les zones segents:
1. Centres direccionals.
2. De desenvolupament urb, intensitat 1.
3. De desenvolupament urb, intensitat 2.
4. De desenvolupament industrial.
2. Els centres direccionals a qu es refereix lapartat
1 del pargraf anterior se situen en sl urbanitzable i, a ms a ms en sl urb.
Art. 89. Sistemes dactuaci.
1. Lexecuci dels polgons a les zones de sl urbanitzable programat es realitza mitjanant el sistema dactuaci segent:
1. Zona de Centres direccionals: sistema dexpropiaci.
2. Zona de desenvolupament urb, intensitat 1: sistema de compensaci o de cooperaci.
3. Zona de desenvolupament urb, intensitat 2: sistema de compensaci o de cooperaci.
4. Zona de desenvolupament industrial: es triar al
Pla Parcial.
5. Zona de renovaci urbana: es triar al Pla Parcial.
2. Els Plans Parcials precisaran el sistema dactuaci
quan el pargraf anterior formuli una soluci alternativa o, fins i tot, establiran les frmules per a la
seva determinaci en delimitar el polgon o unitat
dactuaci a la vista de les circumstncies que hi
concorrin dentre les esmentades a larticle 119.2
de la Llei del sl.
Secci 2a
Zones de centres direccionals (11)
Subsecci 2a Centre direccional de

comunicacions del Prat
Subsecci 1a. Disposicions comunes
Art. 93. Definici.

Subzona amb preponderncia dactivitats relacionades amb un conjunt de mitjans de comunicaci
(aeroport, port, terminal ferroviria i dautopista).
Art. 90. Definici.

1. Sinclouen en aquesta zona els centres direccionals de carcter metropolit previstos a lmbit
territorial daquest Pla General, exteriors a lrea
central de Barcelona, segents:
1. Centre de comunicacions del Prat.
2. Centre comercial i de reequipament de Sant Joan
Desp.
3. Centre direccional de Sant CugatCerdanyola.
4. Centre comercial i de reequipament de ProvenanaLitoral.
5. Centre terciari i de reequipament de Sant AndreuMeridiana.
Cadascun daquests centres es considera com
una subzona. El desenvolupament i execuci del
planejament es realitzar en aquestes subzones,
per la Corporaci Metropolitana de Barcelona segons les prioritats establertes al Programa dactuaci contingut en aquest Pla General.
Art. 91. Desenvolupament mitjanant plans
parcials.
1. Els plans parcials que desenvolupen les previsions
daquest Pla General, a les diferents subzones de
centres direccionals, hauran dajustarse a les
seves determinacions.
2. Mentre no shagi aprovat el Pla Parcial de la totalitat dun sector de centre direccional, es podran,
dacord amb el que assenyala larticle 76 del Reglament de planejament, redactar Plans Especials que
tinguin per objecte el desenvolupament delements
dinfrastructura i dequipament continguts al sector,
o lassenyalament de subsectors a desenvolupar
prioritriament amb independncia de la resta del
sl, sobre la base de laprovaci dun avan dordenaci de la totalitat del sector que determini els elements infrastructurals bsics, dacord amb larticle
13 de la Llei de Catalunya 3/1984, de 9 de gener, de
mesures dadequaci de lordenament urbanstic.
Art. 92. Tipus dordenaci.
1. El tipus dordenaci a les subzones de centres direccionals es triar al Pla Parcial, i es podr optar
pel dedificaci volumtrica especfica o pel
dedificaci tridimensional.
2. A les subzones en qu aquest Pla respecta o incorpora previsions de Plans Parcials, prevaldr el
tipus dordenaci que aquests estableixen.
Art. 94. Distribuci de superfcies.

1. Amb carcter preceptiu, es reservar al pla parcial
la superfcie de sl que sindica per a les destinacions que sexpressen tot seguit:
Destinacions
Superfcie
en hectrees
a) Edificis i installacions per a activitats tcniques, administratives, burocrtiques, comercials, de serveis, de

magatzematge i similars, derivades o
directament relacionades amb lactivitat
de laeroport, del port i de les terminals
ferroviries i dautopista.
12 ha
b) Supermercats, grans magatzems, comeros, oficines, centres de telecomunicacions i telefonia, dispensaris, parques
de bombers, sales despectacles i aparcaments annexos.
20 ha
c) Residncies, hotels, motels, bars, restaurants, cafeteries i similars; i habitatges

per al personal de guarda i servei.
6 ha
d) Estaci terminal de correspondncia

i intercanvi entre els diferents mitjans de
transport (estaci de ferrocarril, dautobusos, de correspondncia) i annexos i
aparcaments.
140 ha
e) Estaci mixta de recepci, magatzematge i distribuci de mercaderies i serveis annexos.
110 ha
f) Zones esportives.
16 ha
g) Parc urb tocant al riu Llobregat.
25 ha
2. La superfcie reservada a zones esportives i parc

urb t el carcter de mnima obligatria; les altres
reserves podran variar en ms o menys, fins a un
10 per 100.
Art. 95. Determinacions que han de respectarse
al Pla Parcial.
El Pla Parcial que selabori per al desenvolupament de
les previsions del Pla General a la subzona del Centre
Direccional de Comunicacions del Prat, ha de respectar les determinacions segents:
41
a. La distribuci de superfcie establerta a larticle

anterior.
b. La xarxa per als vianants ha de ser independent de la xarxa automobilstica i ha destar ben
connectada a la xarxa exterior alhora que dotada
damplis espais per a aparcaments.
c. La dotaci destabliments annexos a les edificacions i installacions sha destablir en la proporci mnima duna plaa destacionament de 25
m2, inclosos accessos, per cada 150 m2 sostre.
d. El nombre mxim dhabitatges sha de fixar per
a tota la subzona en 400.
Subsecci 3a Centre Direccional i

Comercial de Reequipament de Sant Joan
Desp

Art. 96. Definici.
1. Subzona amb preponderncia dequipaments comunitaris i activitats administratives, burocrtiques
i comercials.
2. El Pla General incorpora, en aquesta subzona,
les directrius del pla parcial diniciativa pblica
de Sant Joan Desp, reduint, aix no obstant, el
nombre dhabitatges i millorant els estndards
urbanstics. La reducci de ledificaci per a habitatges comporta laugment de ledificaci per
als usos relacionats als apartats a) i e) de larticle
segent.
Art. 97. Previsions.
Al Centre direccional comercial i de reequipament de
Sant Joan Desp es reservar sl per a les activitats
segents:
a. Edificis per a oficines pbliques i privades; activitats comercials, professionals i burocrtiques;
seus de bancs, societats comercials, financeres,
dassegurances i similars.
b. Edificacions i installacions per a usos recreatius.
c. Centres assistencials i sanitaris, culturals, socials, religiosos i docents, en les seves diferents
modalitats.
d. Comeros, botigues, magatzems, centres
dexposici, supermercats i similars.
e. Residncies, hotels, motels, restaurants, cafeteries, bars i similars.
f. Estacionaments terminals.
Art. 98. Revisi del pla parcial del polgon de Sant
Joan Desp.
1. Per a lordenaci daquesta subzona, a escala de
pla parcial, es procedir a revisar el planejament
42
actual, adaptantlo a les exigncies que sinfereixen de les previsions daquest Pla General.
2. Sestableixen les determinacions segents que
cal tenir en compte en fer la revisi del planejament parcial.
a. Lndex dedificabilitat net per a s dhabitatge
ser de 270 m2 sostre/m2 sl.
b. El nombre dhabitatges previst actualment en
3.992 es redueix a un mxim perms de 3.500
habitatges.
c. El sostre recuperat com a conseqncia de
la reducci anterior (44.280 m2 sostre), sumat
al qualificat com de reserva de dotacions al
pla parcial (78.400 m2 sostre), es destinar als
usos relacionats als apartats a) i e) de larticle
anterior.
d. Es mantindran els 57.625 m2 sostre, previstos
al Pla Parcial per a dotacions locals.
Subsecci 4a Centre Direccional Sant

CugatCerdanyola
Art. 99. Definici.
1. La subzona de Centre Direccional Sant CugatCerdanyola comprn cinc rees.
I. Comercial, burocrtica, residencial, recreativa i
cultural.
II. Dexposicions.
III. De parc urb.
IV. Universitria.
V. Dequipaments.
2. Aquest Centre Direccional comprn, a ms dels
terrenys especficament qualificats, tota lrea
compresa entre els eixos dels tnels central i oriental, lnies a Sabadell dels Ferrocarrils de Catalunya i Parc del Tibidabo.
Art. 100. Previsi dusos.
A les rees del Centre direccional de Sant CugatCerdanyola, es preveuran espais per a les activitats segents:
rea I:
a. Oficines pbliques pertanyents als organismes
estatals autnoms de lEstat, regionals, provincials, comarcals i municipals; seus dinstitucions
de dret pblic; organismes de previsi, assistencials i de beneficncia; dinters nacional, provincial, comarcal i urb; centres socials i culturals.
b. Seus de grans societats de banca, dinstitucions financeres, dassegurances de crdit i dactivitats econmiques i financeres.
c. Oficines privades, estudis professionals, agncies comercials i immobiliries, delegacions i

agncies de viatges.
d. Grans magatzems de venda (supermercats,
magatzems per a departaments, etc.), centres
comercials equipats per a exposici, prospecci
de mercats i vendes, botigues i comeros petits
especialitzats.
e. Edificis per a activitats culturals, centres dinvestigaci i estudi, empreses de servei, oficines de
consultors, empreses denginyeria i similars.
f. Edificis per a espectacles recreatius.
g. Serveis viaris dinters urb (estacionaments,
heliports, etc.).
h. Establiments hotelers, restaurants, bars, cafeteries i similars.
i. Habitatges i residncies collectives amb sostre
no superior al quaranta per cent de la superfcie
total de sostre edificable, en aquest percentatge
computen les rees ja edificades amb finalitats residencials.
rea II:
Exposicions nacionals i internacionals, de carcter
temporal o permanent.
rea III:
Parc urb metropolit, tocant a les terrasses de la riera
de Sant Cugat, a les autopistes i vies del sector, en
prolongaci del Parc del Tibidabo.
Sadmetran usos esportius i recreatius, locupaci
mxima dels quals no ultrapassar el 20 per 100, i el
sostre edificable no excedir lndex dedificabilitat net
de 02 m2 sostre/m2 sl sobre cada rea assignada
a aquests usos.
rea IV:
Zona universitria.
rea V:
Equipaments generals metropolitans; parc urb; petits
desenvolupaments urbans, etc.
Aquesta rea es comprn entre el tercer cintur, la
prolongaci de leix central dels tnels del Tibidabo, la
zona universitria i la lnia de Sabadell dels Ferrocarrils
de Catalunya.
La delimitaci de cadascun dels subsectors es fa als
plnols dordenaci corresponents daquest Pla General.
Saplicar el rgim corresponent a cadascun dels sistemes o equipaments o al tipus dordenaci triats.
En aquesta rea es destinar a la modalitat de zona
de desenvolupament urb, intensitat 2, la superfcie
que es precisa en aquestes Normes.
Art. 101. Delimitaci de polgons.

Les rees I, II i III constituiran un nic Polgon dactuaci. Les rees IV i V constituiran, cadascuna, un
Polgon dactuaci.
Art. 102. Distribuci de superfcies.
La superfcie total del sl (674,03 ha), sense computar
les reserves de sl per a autopistes urbanes per prolongaci dels tnels del Tibidabo, es distribuir entre
les diferents rees, amb subjecci al quadre segent:
rea I:
rea de referncia edificable, (espais verds locals en
aquesta rea: 2058 ha).............................. 114.99 ha
Dotacions locals........................................... 11.65 ha
Xarxa viria bsica interna............................ 15.60 ha
TOTAL.................................................. 142.24 ha
rea II:
rea dexposici........................................... 47.18 ha
Xarxa viria bsica.......................................... 5.42 ha
Estacionaments exteriors i terminals
de transport generals...................................... 2.40 ha
TOTAL.................................................... 55.00 ha
rea III:
Parcs urbans comarcals:
1. Castell de CerdanyolaCentre
Direccional.................................................... 54.44 ha
2. Parc Riera Sant Cugat
(lligat a lrea dexposici)............................. 65.25 ha
3. Can Fatj dels Xiprers . ............................ 20.24 ha
Xarxa viria bsica........................................ 19.60 ha
TOTAL.................................................. 159.53 ha
rea IV:
Zona universitria....................................... 228.58 ha
Xarxa viria bsica interna............................ 41.77 ha
TOTAL ................................................. 270.35 ha
rea V:
Equipaments generals.................................... 9.84 ha
Parc urb..................................................... 17.78 ha
Desenvolupament urb Intensitat 2............. 19.29 ha
TOTAL.................................................... 46.91 ha
Art. 103. Desenvolupament mitjanant Plans
Parcials.
El Pla Parcial per al desenvolupament de previsions
daquest Pla General en aquesta subzona, respectar
les determinacions segents:
a. Les prescripcions generals sobre estndards
urbanstics, condicions dedificaci i condicions
ds establertes en aquestes Normes.
43
b. Laplicaci dun ndex dedificabilitat net de

3,60 m2 sostre al sl exclusivament destinat, al
pla parcial, a usos comercials i doficines i que esgoten ledificabilitat mxima prevista; i de 2,8 m2
sostre/m2 sl per a la resta de les edificacions.
c. La superfcie de sostre destinat a habitatge i s
residencial no podr ultrapassar el 40 per 100 del
sostre total edificable al sector.
d. No es permetran les indstries de categoria 2a,
3a i 4a. Tampoc no sadmetran els parcs de vehicles i dipsits adscrits a empreses de transports
o a lautotransport dempreses, o al emmagatzematge industrial.
Subsecci 5a Centre direccional terciari i

de reequipament LitoralProvenana
Art. 104. Definici.
La subzona designada amb el nom de Centre direccional terciari i de reequipament LitoralProvenana
respon a la insuficincia dequipaments comunitaris,
o dinters general o social, i a la creaci duna rea
de carcter comercial, representativa i cvica, amb
lobjectiu de millorar les condicions dels sectors urbans confrontants, principalment del Maresme, del
sudoest del Bess, la Pau i la Mina.
Art. 105. Previsions dusos.
1. En aquesta subzona es preveuran edificis per als
usos segents:
a. Administratius dels organismes pblics (4.500
m2 sostre); comercials i locals de negoci (28.000
m2 sostre); sostre per a oficines (28.000 m2
sostre); hotelers (8.000 m2 sostre).
b. Terminal dautobusos urbans, estaci ferrocarril
del Maresme i terminal de park and ride, amb
possible desenvolupament en diverses plantes: 2
ha.
c. Parc urb de 7 ha de superfcie. Equipaments
esportius mnims en una sola rea: 15 ha, principalment per a installacions en pavellons coberts
de tipus polisportiu ds intensiu i una pista exterior datletisme.
d. Equipaments escolars per a 200 places densenyament maternal i preescolar i 810 de batxillerat
polivalent i escola professional: 1 ha.
e. Equipament hospitalari de districte i centre assistencial: 2 ha.
f. Sostre per a habitatge: 120.000 m2 sostre.
2. La superfcie de sl bruta destinada als usos dels
epgrafs a) i f) ser de 10,2 ha, i lndex dedificabilitat brut sobre aquesta rea de referncia ser de
2,18 m2 sostre/m2 sl. Aix mateix, sobre aquesta
44
rea de referncia es preveuran 1.200 places

daparcament a linterior de lrea dedificaci, a
ra duna plaa per cada 100 m2 tils.
Subsecci 6a Centre direccional terciari i

de reequipament de Sant AndreuMeridiana
Art. 106. Definici.
1. La subzona designada amb el nom de Centre
direccional terciari i de reequipament de Sant
AndreuMeridiana respon a la insuficincia de
quipaments comunitaris, o dinters general o social, a les rees urbanes de Sant Andreu, la Trinitat,
Vallbona, les Roquetes, la Prosperitat i el Verdum,
i, per aquest motiu, a la necessitat duna dotaci
adient que cobreixi les exigncies daquests sectors, creanthi una rea central de serveis pblics,
socials i comercials.
2. Juntament amb aquest objectiu bsic, el Centre
direccional de Sant AndreuMeridiana, estableix dins la seva rea un conjunt dequipaments
dmbit metropolit.
Art. 107. Previsions sobre usos.
1. El Pla Parcial haur de preveure edificis per als
usos segents:
a. Administratius dels organismes pblics (4.500
m2 sostre); mercat de provement (17.000 m2
sostre); comercials i locals de negoci (38.000
m2 sostre); equipaments doficines (30.000 m2
sostre); hotelers (14.000 m2 sostre).
b. Terminal dautobusos interurbans, regionals
i internacionals, incloenthi activitats comercials
annexes i els serveis de taller per a 40 unitats i
subministraments: 1 ha. Terminal de park and
ride, amb possible desenvolupament en diversos
pisos: 1,5 ha.
c. Parc urb, de 5 ha superfcie. Equipaments
esportius mnims en una sola rea: 1,5 ha, per a
installacions en pavellons coberts de tipus polisportiu i ds intensiu i, aix mateix, una pista exterior
datletisme.
d. Equipaments escolars per a 500 places densenyament maternal i pre-escolar, 1760 densenyament general bsic i 810 places de batxillerat unificat
polivalent i escola professional sobre 2 ha de sl.
e. Edificacions per a equipaments scioculturals
i recreatius, per a cinemes, teatres, biblioteques,
clubs, centres de joventut, cases regionals, sales
dexposicions: 6.000 m2 de sl.
f. Equipament hospitalari de districte i centre assistencial: 3 ha.
g. Sostre per a habitatge: 30.000 m2 sostre.
2. La superfcie de sl bruta destinada als usos dels

epgrafs a) i g), ser de 4,5 ha i lndex dedificabilitat brut sobre aquesta rea de 2,7 m2 sostre/
m2 sl. Aix mateix en aquesta rea de sl es preveuran 2.400 places destacionament a linterior
de lrea dedificaci, a ra duna plaa per cada
100 m2 de sostre.
Secci 3a Zona de desenvolupament

urb, intensitat 1 (19)
Art. 108. Definici.
1. Aquesta zona de sl urbanitzable programat comprn el sl al qual, per les seves caracterstiques
fsiques i la seva ordenaci urbana, sassigna una
major intensitat ds i la ms plena integraci al
conjunt urb.
2. El desenvolupament de les determinacions
daquest Pla General en aquesta zona es realitzar mitjanant plans parcials que tot ajustant-se
a les previsions del Pla General, aconsegueixin els
objectius segents:
a. La compatibilitat dels desenvolupaments urbans intensos amb les necessitats collectives
respecte a la qualitat ambiental i els estndards
durbanitzaci.
b. La consecuci duna composici unitria, per a
la qual cosa no sestableix, en aquest Pla General,
una ordenaci prefixada detallada sin, solament,
unes condicions a les relacions entre volums i espais lliures.
3. La promoci i desenvolupament en aquesta zona
correspon, preferentment, a la iniciativa privada.
Art. 109. Edificabilitat.
Ledificabilitat en aquesta zona sha dajustar als criteris preceptius segents:
1. ndex dedificabilitat brut: 0,80 m2 sostre/m2 sl.
2. ndex dedificabilitat net: 2,12 m2 sostre/m2 sl
per a edificaci privada.
3. ndex dedificabilitat complementari brut per a s
comercial: 0,10 m2 sostre/m2 sl de lrea de referncia.
Art. 110. Exigncies mnimes.
Les actuacions en aquesta zona mitjanant Plans
Parcials respectaran les determinacions mnimes segents:
a. Superfcie mnima per a vials pblics: 22,40 per
100.
b. Superfcie mnima per a estacionaments pblics: 8 per 100.
c. Superfcie mnima despais verds locals: 14,40

per 100.
d. Superfcie mnima per a centres culturals i docents pblics i privats: 8 per 100.
e. Superfcie mnima per a dotacions cviques locals diverses: 4,8 per 100.
Art. 111. Tipus de desenvolupament de

ledificaci.
1. La distribuci de volums de ledificaci es realitzar al Pla Parcial dOrdenaci amb subjecci a
un dels tipus de desenvolupament de ledificaci
segents:
I. Puntual.
II. En bloc alt.
III. En bloc baix.
IV. Placa.
2. Amb carcter indicatiu sestableixen els criteris
preferents segents delecci de tipus de desenvolupament de ledificaci:
Tipus I:
a. als sectors que donin davant de grans espais
agrcoles o forestals, parcs, espais per a equipaments, zona martimoterrestre i vies de comunicaci rpida
b. a les rees irregulars de dimensions mitjanes,
sense clares directrius dordenaci urbana i dorientaci de ledificaci; de dimensions mitjanes de
la propietat del sl i en aquelles en qu siguin admissibles la singularitat i altura de ledificaci i la
creaci delements significatius per a contribuir a
la imatge urbana, sens perjudicar estticament o
ambiental lentorn
c. a les rees de petita extensi on, a ms, sigui
possible obtenir nivells de singularitat, sense originar perjudicis als sectors confrontants.
Tipus II:
a. a les rees de ms de dotze hectrees, amb
sentit de nou eixample metropolit dels municipis,
als quals sigui possible crear directrius dordenaci i creixement i un nou tipus de trama urbana
relativament autnom
b. a les rees de previsible gran demanda dusos i
de creixement urb, per la seva localitzaci metropolitana i laccessibilitat general.
Tipus III:
a. a les rees dextensi mitjana, situades entre
altres tipus dordenaci i de zona, i
b. a les rees la propietat del sl de les quals es
trobi molt fraccionada.
45
Tipus IV:
a. a les rees ubicades tocant a la zona de substituci de ledificaci antiga (12) o de conservaci
de lestructura urbana i edificatria (15)
b. a les rees on es pretengui aconseguir una gran
proporci de sostre destinat a usos comercials,
usos doficina, amb previsibles superposicions
dactivitats i usos, forta intensitat docupaci i necessitat daccessibilitat intensa.
3. El Pla Parcial podr establir un tipus de desenvolupament de ledificaci diferent dels indicats a
lapartat primer daquest article quan lelecci dun
altre tipus edificatori sigui justificat per les caracterstiques fsiques i les necessitats dordenaci del
sector. El Pla Parcial ha de fixar, en aquest cas, les
condicions dedificaci que podran ser diferents
de les establertes als articles 112 i 113 de les
Normes presents.
Art. 112. Condicions dedificaci.
1. Ledificaci podr desenvoluparse dacord amb
els tipus que sestableixen a larticle anterior. Per
a cadascun daquests tipus es fixen els percentatges mxims docupaci en projecci horitzontal sobre el total de sl, un cop dedudes les
superfcies establertes a larticle corresponent
daquestes Normes, de ledificaci que est per
sota de les plantes caracterstiques definidores
dels diferents horitzons que acoten, per damunt,
els volums la protecci dels quals es pren en consideraci en cada cas.
2. Els percentatges docupaci com a projecci
ortogonal sobre un pla horitzontal de les plantes
caracterstiques que acoten els volums sn els
segents: (Veure Taula 2)
Art. 113. Altres condicions dedificaci.
Shan dobservar les condicions segents:
1a. Parcella mnima. El mnim de superfcie de par
cella adms en aquesta zona ha de ser de 600 m2.
2a. Longitud de bloc. El lmit de la grandria de ledificaci ha de ser 27 m de longitud de bloc.
3a. Soterranis. Els soterranis podran ocupar tota la

superfcie del sl dusos privats, fins i tot els espais lliures afectats a cada unitat dedificaci o els
conjuntament afectats a ms duna unitat dedificaci, si s que no impedeixen lenjardinament.
La primera i segona plantes soterrnies no shan
de computar en ledificabilitat permesa.
Art. 114. Condicions ds.
Les condicions ds en aquesta zona sn les establertes per a la zona subjecta a ordenaci volumtrica
especfica, regulades al ttol IV daquestes Normes.
Secci 4a
Zona de desenvolupament urb, intensitat
2, (20 b)
Art. 115. Definici.
Aquesta zona comprn el sl urbanitzable programat
que per les seves caracterstiques fsiques i la seva situaci urbana el Pla General destina a una ordenaci
de moderada intensitat dedificaci, de predomini
dels edificis en ordre obert, amb espais enjardinats
annexos, on saconsegueixin nivells adients de quietud, reps i protecci dels valors paisatgstics i ambientals.
1. Lelecci del tipus dordenaci es realitzar al Pla
Parcial, i la iniciativa privada o lacci de ladministraci podran optar per lordenaci volumtrica
especfica o per ledificaci allada, els quals en
aquesta secci es designen expressament amb
les indicacions tipus I i tipus II.
2. Amb carcter indicatiu sestableixen els criteris
preferents segents, per tal dorientar lelecci:
Tipus I:
a. als sectors contigus a zones de sl urb o a
zones de desenvolupament, intensitat 1, envoltades
de vegetaci i preservades del procs dedificaci
Taula 2
Plantes caracterstiques
Tipus de
desenvolupament de
ledificaci
I. Puntual
II. En bloc alt
III. En bloc baix
IV. Placa
46
Planta 2
(Pb+1)
Planta 4
(Pb+1+2+3)
Planta 8
(Pb+1+2
+3+4+5
+6+7)
Planta 12
(Pb+1+2+3
+4+5+6+7
+8+9+10+11)
Sense lmit
per sobre
(Pb+12)
35%
45%
60%
80%
30%
45%
60%
70%
20%
35%
25%
20%
16%
10%
4%
0%
10%
0%
0%
b. als sectors predominantment per a usos residencials

c. als sectors amb propietats de gran o mitjana
extensi, de promoci predominantment privada
dun propietari o dun conjunt de propietaris promotors de la urbanitzaci.
Tipus II:
Als sectors contigus o propers a rees dhabitatge
unifamiliar, amb predomini de parcelles de superfcie
no inferior a 800 m2.
3. El Pla parcial podr establir un tipus de desenvolupament de ledificaci diferent dels indicats a lapartat
primer daquest article quan lelecci dun altre tipus
edificatori sigui justificada per les caracterstiques fsiques i les necessitats dordenaci del sector. El Pla
parcial fixar, en aquest cas, les condicions dedificaci que podran ser diferents de les establertes als
articles 119 i 121 daquestes Normes.
Ledificabilitat en aquesta zona sajustar als criteris
preceptius segents:
Tipus I:
1. ndex dedificabilitat brut. 0,60 m2 sostre/m2 sl.
2. ndex dedificabilitat net. 1,20 m2 sostre/m2 sl,
sobre el sl un cop dedut el destinat a les finalitats
expressades a larticle 57.
Tipus II:
1. ndex dedificabilitat brut. 0,60 m2 sostre/m2 sl.
2. ndex dedificabilitat net. Variable segons el
nombre mxim dhabitatges i grandria de parcella,
sense que pugui sobrepassar d130 m2 sostre/m2
sl de parcella neta.
El terreny amb pendent superior al 30 per 100, no ser
edificable, tret del cas dedificaci allada que podr
arribar al 50 per 100 en aplicaci del que preveu larticle 255 daquestes Normes.
d. Superfcie mnima per a equipaments locals,

dinters pblic, social o cvic: 10,80 per 100
Tipus II:
100
b. Superfcie mnima per a estacionaments pblics: 1,2 per 100
c. Superfcie mnima per a espais verds locals pblics: 10,80 per 100
d. Superfcie mnima per a equipaments locals,
dinters pblic, social o cvic: 8,40 per 100
Art. 119. Condicions dedificaci. Tipus I.
Les condicions dedificaci per al Tipus I sn les segents:
1. Alada mxima: 18,50 m. amb el lmit mxim de
planta baixa i cinc pisos.
2. Parcella mnima: El mnim de parcella per a
cada unitat dedificaci es fixa en 2.000 m2.
3. Ocupaci de parcella: Ledificaci podr ocupar
en projecci ortogonal sobre un pla horitzontal,
fins a un mxim del 70 per 100 de parcella neta.
Shi prohibeixen els cossos sortints la projecci
dels quals depassi lesmentat lmit.
4. Distncies mnimes: Els cossos dedificaci han
de separarse amb una distncia mnima de 12
m. dels lmits de la unitat de zona, sens perjudici
de respectar, a ms, les distncies mnimes que
siguin procedents per aplicaci del tipus dordenaci volumtrica especfica.
5. Soterranis: Els soterranis podran ocupar, a ms
a ms de la part corresponent a locupaci fixada
per a les edificacions, un 30 per 100 dels espais
lliures entre blocs, sempre que es justifiqui aquesta
soluci al projecte de condicionament com a jard
daquests espais lliures. El primer i segon soterranis no computaran als efectes de ledificabilitat
permesa.

Les actuacions en aquesta zona mitjanant plans parcials dordenaci respectaran les determinacions o
estndards mnims segents:
Art. 120. Densitat dhabitatges.

La densitat dhabitatges per al Tipus I no podr ser
superior a 58 habitatges per hectrea de sl ordenat, i
per al Tipus II el lmit mxim dhabitatges per hectrea,
tamb bruta, no podr excedir de 60 habitatges.
Tipus I:
100
b. Superfcie mnima per a estacionaments: 6 per
100
c. Superfcie mnima per a espais verds locals pblics: 10,80 per 100
Art. 121. Condicions dedificaci: Tipus II.

Les condicions dedificaci per al tipus II sn les segents:
1. Parcella mnima: El mnim de parcella adms
per a aquesta zona i tipus ser de 400 m2, amb
les excepcions segents:
a. Les parcelles de superfcie inferior que resultin
47
dordenacions anteriors i que shagin realitzat amb

llicncia o hagin estat objecte de legalitzaci, o
aquelles en qu si shagus sollicitat la llicncia al
temps de la parcelplaci, fefaentment justificada,
hauria estat procedent latorgament daquesta.
b. Les parcelles de superfcie no inferior a 250 m2,
procedents de parcellacions anteriors a la publicaci daquest Pla general i que confrontin per
totes les bandes amb vies pbliques o parcelles
edificades.
Com a excepci al que disposa larticle 117 i en
atenci a la superfcie menor de les parcelles, la intensitat neta dedificaci en els casos dels apartats
anteriors s de 060 m2 sostre/m2 sl.
2. Front mnim i profunditat mnima. Sajustar al
que es disposa al quadre segent segons les dimensions de la parcella. (Veure Taula 3)
3. Alada mxima. Lalada reguladora mxima i el
nombre mxim de plantes, sense cap tolerncia
per damunt daquesta alada o nombre de plantes,
s la de 10,15 m. corresponents a planta baixa i
dos pisos, en ledificaci unifamiliar, individualitzada
o agrupada, i la d11,80 m. corresponents a planta
baixa i tres pisos, en lhabitatge plurifamiliar.
A ledificaci sobre pilars, la planta baixa de la qual
sigui lliure en ms del vuitanta per cent de la seva
superfcie, es permetr augmentar lalada en 3m.
4. Densitat dhabitatges. El nombre mxim dhabitatges sestableix segons la superfcie de la
parcella amb subjecci al quadre segent: (Veure
Taula 4)
5. Modalitat dordenaci del volum edificable.

La modalitat dordenaci del volum edificable
en cada parcella podr determinarse al pla
parcial i, si aquest no ho determins, selegir
pel promotor de ledificaci en redactarse el
projecte dedificaci, entre alguna de les formes
segents:
a. Edificaci per a habitatge unifamiliar individualitzat
b. Edificaci per a habitatge unifamiliar agrupat
c. Edificaci per a habitatge plurifamiliar en jard.
Podran ferse compatibles les modalitats a) i b)
dordenaci; la modalitat c) no s compatible amb
les a) i b) en una mateixa rea o unitat territorial
inferior al sector.
6. Tant per cent docupaci de parcella. Locupaci mxima de ledificaci en planta baixa sestableix dacord amb la superfcie o dimensions de
la parcella, amb subjecci al quadre segent:
Superfcie en parcella (en m2)
Ocupaci mxima
(percentatge)
De 400 a menys de 800
30 %
De 800 a menys de 1.100
30 %
De 1.100 a menys de 1.300
32 %
34 %
36 %
38 %
De 2.000 en endavant
40 %
Taula 3
Dimensions
Front i
profunditat
De 400
a menys
de 800
(m2)
De 800
a menys
de 1100
(m2)
De 1100
a menys
de 1300
(m2)
De 1300
a menys
de 1500
(m2)
De 1500
a menys
de 1700
(m2)
De 1700
en
endavant
(m2)
Front mnim de parcella a via pblica (en metres)
14
20
24
28
32
36
Profunditat mnima de parcella (en metres)
25
30
35
40
45
50
Taula 4
Dimensions
Edificaci unifamiliar
Habitatges en jard
48
De 400
a menys
de 800
(m2)
De 800
a menys
de 1100
(m2)
De 1100
a menys
de 1300
(m2)
De 1300
a menys
de 1500
(m2)
De 1500
a menys
de 1700
(m2)
De 1700
en
endavant
(m2)
+6
no es
permet
12
15
18
Locupaci sha de mesurar en projecci vertical

sobre el terreny de totes les plantes amb els sortints i elements annexos a ledificaci.
7. Separacions mnimes a llindes de parcella.
Sha de regir pel que es disposa al quadre segent:
Edificaci
unifamiliar
individualitzada
Edificaci
unifamiliar
agrupada o
habitatges en
jard
Del frontal a via

pblica
6 m.
6 m.
Dels laterals de
parcella
3 m.
4 m.
Del fons o els fons

de parcella
6 m.
8 m.
La separaci mnima establerta al quadre anterior

haur de respectarse en tot element de volum edificat, fins i tot, en els cossos i elements sortints.
8. Construccions auxiliars. Es permeten sempre
que acompleixin els requisits segents:
a. que la seva edificabilitat sumada a la de ledifici
principal no ultrapassi la intensitat dedificaci permesa a cada parcella
b. que locupaci mxima daquestes construccions annexes no sobrepassi el vint per cent de la
superfcie ocupable en planta baixa
c. que es computi als efectes docupaci mxima
de parcella
d. que lalada mxima daquestes construccions
auxiliars no sobrepassi de 3,60 m.
Es permetr adossarles a les tanques, sempre
que la llargada als laterals de parcella, ocupats
dins de la franja no edificable, no depassi de set
metres en la direcci de la llinda, un cop sumats
tots els cossos annexos.
9. Moviments de terres a les llindes. Quan sigui necessari anivellar el sl en terrasses, aquestes shan
de determinar de tal manera que els murs de contenci de terres sobre la cota natural del terreny al
llarg de la llinda, no ultrapassi, en cap cas, una alada superior a 150 m. per damunt de la cota natural de la llinda, i una alada de 2 m., per dessota
de la cota natural de la llinda. Els desnivells superiors hauran de ser resolts amb talussos dinclinaci
mnima de dos metres de base per un dalada.
10. Soterranis. Els soterranis no podran ocupar
una superfcie superior a la mxima ocupable en
planta baixa per ledificaci.
El nombre de soterranis no computables als
efectes dedificabilitat, ser, com a mxim, de dos.

Les condicions ds en aquesta zona sn les segents:
1. Habitatge. Shi admet.
2. Residencial. Shi admet.
No obstant aix, al tipus II, aquest s es limita a una
superfcie de sostre de ledificaci que ser, com a
mxim, lequivalent a la superfcie de sostre edificable corresponent a dotze parcelles mnimes. En
rees dhabitatge unifamiliar aquest mxim queda
limitat al corresponent a sis parcelles mnimes.
3. Comercial. Shi admet en planta baixa dedificis
dhabitatges plurifamiliars amb un mxim de 600
m2 per establiment.
A les rees dhabitatge unifamiliar, es podran
autoritzar comeros o locals per a prestaci de
serveis al pblic, destinats a cobrir les necessitats
quotidianes, fins a un lmit mxim de 250 m2 per
local.
Al Pla Parcial dOrdenaci podran preveures establiments de dimensions ms grans de les fixades als
dos pargrafs anteriors, en edificis independents.
4. Oficines. Shi admet amb subjecci a les regles
segents:
a. En edifici independent als sectors ordenats de
conformitat al tipus I.
b. En locals que no depassin una superfcie de
400 m2 a les rees de tipus II, dhabitatges plurifamiliars.
c. A les rees de tipus II, dhabitatge unifamiliar,
fins a un mxim del 25 per 100 de la superfcie de
sostre edificable a cada parcella.
5. Industrial. Sadmeten a les rees de tipus II, dhabitatge unifamiliar, nicament les indstries de categoria 1, en situaci 1a i 2a.
A les rees de tipus II, dhabitatges plurifamiliars, i
de tipus I, sadmeten exclusivament indstries de
categoria 2, en situacions 2a, 2b, 2c, 3, 4a i 4b.
6. Sanitari. Shi admet el de dispensaris, consultoris
i ambulatoris. Shi admet el de clniques, sanatoris
i similars en parcelles de fins a 12.000 m2 i capacitat mxima per establiment de 50 llits. Per a
parcelles de ms de 12.000 m2 shi admet sense
cap altre lmit de capacitat que el derivat de les
condicions dedificaci.
7. Religis cultural. Shi admet.
8. Recreatiu. Shi admet amb subjecci a les regles
segents:
a. En rees de Tipus II, dhabitatge unifamiliar, en
parcelles fins a 1.600 m2 per establiment i amb
la prohibici de destinar unes quantes parcelles
al servei de noms un establiment. Shi admeten
sales amb una cabuda mxima de 100 places;
49
b. En rees de tipus II, dhabitatge plurifamiliar,

sadmet en parcelles fins a 2.500 m2 per establiment. Shi admeten sales amb una cabuda mxima de 250 places;
c. En rees de tipus I, sadmeten en parcelles fins
a 2.500 m2 de superfcie per establiment.
El Pla Parcial podr preveure installacions recreatives i sales de dimensions ms grans en
parcelles de ms de quatre hectrees, sempre
que es resolguin els problemes de generaci de
trnsit i de separaci de les rees dhabitatges.
9. Esportiu. Shi admet.

Secci 5a
Zona de Desenvolupament Industrial (22b)
Art. 123. Definici.
1. Es qualifica de zona de desenvolupament industrial el sl urbanitzable programat previst predominantment per a activitats industrials i de magatzems que, per les caracterstiques de lactivitat
o dels materials o productes que tracten o dels
elements tcnics emprats, no generen situacions
de risc per a la salubritat o la seguretat i no necessiten mesures correctores que eliminin tot tipus de
perill per a la salut i la seguretat, tant el directe
o personal com lambiental o de degradaci del
medi ambient.
2. Es fixen els graus segents:
Grau 1
Comprn la indstria gran i mitjana, sobre parcella
mnima de 2.500 m2 per establiment.
Grau 2
Comprn la indstria petita, els tallers artesanals i els
dipsits i magatzems, sobre parcella mnima de 800
m2 per establiment.
Art. 124. Desenvolupament del Pla General.
Les zones de desenvolupament industrial que han
dordenarse amb detall, per un pla parcial amb subjecci a les determinacions generals daquest Pla General, hauran de preveure la ubicaci dactivitats de
grau 1 (gran i mitjana indstria) i activitats de grau 2
(petita indstria, tallers artesanals, dipsits i magatzems) en la proporci del 60 per 100 i 40 per 100
respectivament o, si s el cas, la que en estudiar el
planejament parcial, respongui a les necessitats de
la demanda de sl segons el Programa dactuaci
daquest Pla General.
50

Lndex dedificabilitat brut de cada unitat de zona s
el de zero seixanta sis metres quadrats de sostre per
metre quadrat de sl (0,66 m2 sostre/m2 sl).
Art. 126. Estndards urbanstics.
El Pla Parcial dOrdenaci per al desenvolupament de
les previsions daquest Pla General a la zona de desenvolupament industrial ha de respectar les determinacions mnimes segents:
a. superfcie mnima de vials pblics: 24 per 100
b. superfcie mnima per a estacionaments: 6 per 100
c. superfcie mnima de verd pblic local: 10 per 100
d. superfcie mnima per a equipaments pblics i
socials: 5 per 100
e. amplada mnima de les vies daccs: 25 m.
f. amplada mnima de les vies interiors: 15 m.
g. previsi de franges de protecci, amb jardineria
o arbrat, per separar la unitat de zona dels sls
de zonificaci diferent i dels vials exteriors circumdants: faixes duna amplada mnima de 15 m.
El tipus dordenaci a la zona de desenvolupament
industrial correspon a ledificaci allada, envoltada
despais lliures.
Art. 128. Condicions dedificaci i s.
1. Les condicions dedificaci a la zona de desenvolupament industrial sn les segents:
GRAU I
GRAU II
15 m.
15 m.
2.500 m2
800 m2
Condici 3a. Percentatge

docupaci mxima de parcella
neta
50 %
70 %
Condici 4a. Faana mnima

ademsa
36 m.
18 m.
Condici 5a. Profunditat mnima

de parcella
50 m.
30 m.
12 m.
5 m.
10 m.
3 m.
1,10 m2
sostre/
m2 sl.
1,60 m2
sostre/
m2 sl.
Condici 1a. Altura mxima

permesa
Condici 2a. Parcella mnima
permesa
Condici 6a. Separacions

mnimes de ledificaci o estructrures de la installaci als lmits
de la parcella o agrupaci:

a. a la llinda frontal a la via
pblica:

b. a la resta de llindes:
Condici 7a. Edificabilitat neta
mxima
2. Les condicions ds a la zona de desenvolupament industrial es regeixen pel que disposa el ttol
IV sobre usos a la zona industrial de sl qualificat
com a urb.
Art. 129. Regles complementries de larticle
anterior.
1. Al cmput de lalada reguladora mxima no
sinclou la de les xemeneies, antenes ni aparells
i installacions especials, connexes amb la funci
de la indstria que no representin increment de
ledificabilitat permesa.
2. La distncia mnima de ledificaci o de lestructura de la installaci industrial al lmit de la
parcella que afronta amb la via pblica, fixat en
12 m. (en el grau 1) i en 10 m. (en el grau 2) podr
reduirse fins a 7 m. (en el grau 1) i 5 m. (en el grau
2), quan la parcella limiti frontalment amb la franja
de protecci.
3. Quan leliminaci o reducci de les molsties fins
a nivells tolerables, o leliminaci dels riscos de nocivitat, insalubritat o inseguretat per a les persones
o per a les coses, pugui aconseguirse mitjanant unes distncies majors, entre edificis o entre
aquests i les zones o parcelles contiges, que les
establertes a larticle anterior, sexigiran separacions ms grans que assegurin aquells objectius.
4. En rees de parcelles de grau 2 podran preveures als Plans Parcials o configurarse, posteriorment, mitjanant estudis de detall, unitats
dedificaci la longitud de faana de les quals no
excedeixi de 100 m., per a locupaci de dos o
ms establiments. El sostre edificable i locupaci
no han dexcedir en relaci amb el sl dunitat,
dels assenyalats per a les parcelles de grau 2, i el
nombre destabliments no pot superar el nombre
de parcelles mnimes que comprengui en superfcie el sl de la unitat.
De la unitat podran segregarse parcelles la superfcie de les quals sigui superior a la mnima i
sempre que la resta de la finca compleixi tamb
aquesta condici.
A la unitat de sl podran diferenciarse sub
parcelles, inscriptibles al Registre de la Propietat,
que comprenguin el sl i les edificacions corresponents a lespai ds de cada empresa, i que
constitueixin la materialitzaci de la seva part de
propietat del conjunt.
5. Podran preveures als plans parcials o configurarse posteriorment mitjanant plans especials,
unitats dedificaci per a agrupacions dempreses
lextensi i ubicaci de les quals es justificar
dacord amb la demanda o els objectius de pro-
moci industrial del sector. El sostre edificable i

locupaci no podran excedir, en relaci amb el sl
de la unitat, dels assenyalats per a les parcelles
de grau 2. El sostre corresponent a cada establiment no podr ser inferior a 300 m2 dedificaci.
Totes les empreses hauran de disposar daccs
independent dacord amb les condicions segents:
Quan es tracti dempreses agrupades en edificis
de nova planta projectats amb aquesta finalitat,
les naus o parts dedificis corresponents a cada
empresa hauran de tenir una amplada mnima de
10 m. amb front a lespai daccs. Lespai daccs
ha de ser un vial pblic o, si no nhi ha, vials interiors no computables com a espai de parcella,
duna amplada mnima de 10 m., de disposici
parallela i contigua al vial pblic, o perpendicular
a aquest. La segregaci de parcella noms sadmetr quan aquestes afrontin a un vial pblic.
Quan es tracti dagrupacions dempreses en
edificis existents, la disposici dels espais corresponents a cadascuna, i la definici dels espais
comuns daccs, es determinaran mitjanant un
pla especial en consonncia amb els criteris que,
amb carcter general, estableix aquest article. En
aquells casos en qu el tipus de determinacions
no requereixi un pla especial, podr ordenarse la
reutilitzaci de ledifici mitjanant qualsevol altre
instrument tcnic adient amb la finalitat que es persegueix.
De la unitat dedificaci podran ferse segregacions
de parcelles la superfcie de les quals no sigui inferior a 450 m2 sempre que es compleixin les condicions segents:
1. Que mitjanant linstrument tcnic adient (avantprojecte, projecte bsic...) amb valor normatiu per
estar incorporat a lordenaci de la unitat o aprovat
com a estudi de detall restin determinades les caracterstiques de ledificaci segents:

Parmetres volumtrics: alineacions, cota de la
planta baixa, altura, lnia de cornisa, forma de la
coberta.
Forma i disposici dels forats daccs, illuminaci i
ventilaci.
Tractament i materials dels parmetres de faana,
cobertes i tancaments.
2. Que la unitat dedificaci es projecti de manera
que permeti una subdivisi modular daquesta, a la
qual haur dajustarse la seva execuci per parts i,
conseqentment, la parcellaci.
3. No satorgaran llicncies per a la construcci de
parts de la unitat que hagin de deixar dues mit-
51
geres vistes per parcella, llevat que aquestes es

tractin de la mateixa manera que la faana principal.
Si no compleixen aquestes condicions solament
sadmetran les segregacions de superfcies ms
grans de 800 m2 i sempre que la resta de la finca
tingui com a mnim aquesta superfcie.
6. Els espais no edificables de cada parcella noms
podran dedicarse a estacionament, vials interiors,
magatzematge a laire lliure o espais enjardinats,
verds o darbrat en la manera prevista pel Pla Parcial. Lespai destinat a estacionament podr cobrirse amb elements de protecci oberts que no
impliquin una obra dedificaci permanent.
7. Lalada mxima de les tanques opaques ser
d1,50 m. i la de les difanes o transparents, de
3,20 m.
8. Als sectors de grau 1 sadmeten construccions auxiliars o annexes, de 150 m. quadrats de projecci
en planta baixa de superfcie mxima i duna alada
mxima de 6,50 m.
Als sectors de grau 2 no es permeten ms annexos que les garites o similars, destinats a serveis de porteria, vigilncia, control i anlegs, propis
de lestabliment, amb una superfcie que no podr
depassar de deu metres quadrats i una alada mxima de tres metres.
Captol IV
Rgim del sl urbanitzable no
programat
Secci 1a
Art. 130. Definici.
1. El Programa dactuaci del Pla General Metropolit determina, dacord amb les seves previsions,
el sl urbanitzable no programat. Les revisions
successives de lesmentat Programa podran alterar aquesta determinaci dacord amb el que
disposa larticle 48 de la Llei del sl.
2. El sl urbanitzable no programat inclou sistemes,
zones de desenvolupament urb (clau 19 i 20 b),
zones de desenvolupament industrial (clau 22b)
i zones de desenvolupament urb opcional (clau
21). La delimitaci daquests tipus de sl es fa als
plnols b1 a escala 1/10.000, als quals shauran
dincorporar les variacions que resultin de les revisions del Programa dActuaci que es realitzin en
lesdevenidor.
52
3. El sl urbanitzable no programat podr ser objecte durbanitzaci mitjanant Programa dActuaci Urbanstica i en desenvolupament daquest,
de Plans Parcials dOrdenaci, llevat que es
tracti de lexecuci de sistemes generals allats o
dalgun dels elements, que podran ser desenvolupats directament mitjanant un Pla Especial.
4. En aquest sl, el Pla General assenyala els usos
no permesos i estableix les directrius mnimes
sobre lactuaci urbanstica futura a fi dorientarla
i no comprometre, ms enll del que sigui necessari per tal daconseguir els objectius daquest
Pla General, les operacions que resultin necessries o convenients en benefici de levoluci de la
situaci urbanstica del territori integrat a lEntitat
Municipal Metropolitana i de lextensi del seu
mbit territorial segons el que disposa larticle 2.2
del Decret llei 5/1974.
Art. 131. Limitacions.
1. Mentre no saprovin programes dactuaci urbanstica, els terrenys qualificats com a sl urbanitzable no programat estaran subjectes a les limitacions segents:
a. No shi podran desenvolupar altres usos que
els existents i autoritzats a lentrada en vigor
b. Tampoc no shi podran realitzar edificacions,
llevat de les vinculades a lexplotaci agrcola o
forestal del sl, amb un ndex dedificabilitat neta
sobre parcella de 1m3/30m2 sl.
2. Shi podran fer edificacions o installacions dinters
pblic que requereixin, necessriament, ser ubicades en aquest sl respectantse, en tot cas, els lmits dedificabilitat establerts en aquestes Normes, i
hom elaborar, prviament, un pla especial abreujat
o sumari que es tramitar amb subjecci al que disposa larticle 43.3 de la Llei del sl i larticle 44 del
Reglament de gesti urbanstica.
3. No sadmetran al sl urbanitzable no programat
edificacions destinades a habitatge familiar mentre
no saprovin programes dactuaci urbanstica, ja
que existeix en tots aquests llocs, qualificats de
sl urbanitzable no programat, la possibilitat de
formaci de nucli de poblaci, que sha devitar,
mentre no es realitzin unitats urbanstiques integrades per mitj daquell programa i dels Plans
Parcials.
Art. 132. Determinacions per a lactuaci
mitjanant programes dactuaci
urbanstica.
1. Pel que fa al sl urbanitzable no programat aquest
Pla General estableix les limitacions que han

de respectarse i les determinacions a qu han
dajustarse les actuacions mitjanant programa
dactuaci urbanstica per a la realitzaci dunitats
urbanstiques integrades.
2. Els programes dactuaci urbanstica hauran de
redactarse dacord amb les bases del concurs.
En absncia daquestes, o a manca duna o diverses determinacions especfiques a les esmentades bases, segons ledificabilitat i densitat mxima dhabitatges, vials, espais lliures, dotacions
mnimes, cessions obligatries mnimes i tipus
dordenaci establertes en aquestes Normes per
a les diferents zones de desenvolupament urb,
industrial i opcional.
3. Els ndexs dedificabilitat i dhabitatges tenen
sempre la condici de mxims. Les determinacions sobre vials, espais lliures i dotacions i cessions obligatries, tenen sempre el carcter de
mnims. Les bases i programes dactuaci poden
fixar ndexs dedificabilitat i habitatge inferiors i
poden incrementar les exigncies sobre espais
pblics i collectius i cessions obligatries.
4. Aquest Pla General estableix com a unitat territorial mnima dactuaci un territori de, com a mnim,
cinc hectrees, llevat que a les Bases del Concurs
sestableixi, justificadament, una superfcie inferior.
Art. 133. Usos.
1. Al sl urbanitzable no programat que sigui objecte
dun programa dactuaci urbanstica, la reglamentaci detallada dels usos es far a les ordenances del pla parcial, amb subjecci a les previsions generals contingudes en aquestes Normes i
al Programa dActuaci Urbanstica.
2. Quan el Programa dactuaci urbanstica afecti
zones qualificades de desenvolupament urb
intensitat 1 (clau 19), desenvolupament urb intensitat 2 (clau 20b) i desenvolupament industrial (clau 22b), els usos prohibits seran els no
tinguts en compte expressament a la regulaci
urbanstica que per a aquestes zones contenen
aquestes Normes.
3. Les bases del concurs convocat per a la formulaci i execuci dun programa dactuaci urbanstica assenyalaran els usos permesos i, si s
el cas, la seva distribuci i proporci dins lrea
dactuaci.
Secci 2a
Zona de desenvolupament urb opcional
intensitat 3 (clau 21)
Art. 134. Definici.
Aquesta zona comprn el sl opcionalment urbanitzable al qual el Pla General assigna en el cas del seu
desenvolupament, per mitj de programes dactuaci
urbanstica, una intensitat ds menor, amb predomini
dels edificis dordre obert i espais enjardinats, de manera concordant amb els valors paisatgstics i ambientals del territori.
1. Ledificabilitat bruta mxima a les actuacions per
mitj de programes dactuaci urbanstica ser la
corresponent a lndex 025 m2 sostre/m2 sl.
2. El mdul de densitat dhabitatges no podr ser
superior a 25 habitatges per hectrea de sl brut.
3. Podran realitzarse edificacions o installacions
dinters pblic que requereixin la ubicaci, necessriament, en aquest sl respectantse, en tot
cas, els lmits dedificabilitat establerts en aquestes
Normes i elaborant, prviament, un Pla Especial
abreujat o sumari, que es tramitar dacord amb el
que disposa larticle 43.3 de la Llei del sl i larticle
44 del Reglament de gesti urbanstica.
que existeix en tots els llocs qualificats de sl urbanitzable no programat la possibilitat de formaci
de nucli de poblaci, que sha devitar, mentre no
es realitzin, per mitj daquell programa i els plans
parcials, unitats urbanstiques integrades.
Les actuacions en sl urbanitzable no programat mitjanant programes dactuaci urbanstica hauran de
respectar les exigncies mnimes segents:
a. Superfcie mnima per a vials i estacionaments pblics: 12,60 per 100.
b. Superfcie mnima despais verds: 30 per 100.
c. Superfcie mnima per a dotacions o equipaments
cvics: 15,40 per 100.
Art. 137. Usos prohibits.
No sadmetran usos industrials en aquest sl, a excepci dels admesos a la zona de desenvolupament
urb, intensitat 2, regulats a larticle 122 daquestes
Normes.
53

1. Lordenaci respondr a un dels tipus segents:
I. Ordenaci per volumetria especfica.
II. Ordenaci en edificaci allada.
2. Lelecci del tipus dordenaci podr ferse en
algun dels documents segents:
a. A les bases del concurs per a la formulaci i
lexecuci del Programa dActuaci Urbanstica.
b. A loferta del concursant que resulti adjudicatari
o, si escau, a lavan de planejament que aquest
presenti.
c. Al Pla Parcial aprovat per al desenvolupament
del programa dactuaci urbanstica, en el cas
que no shagus fixat anteriorment.
Art. 139. Elecci dun altre tipus dordenaci.
Quan levoluci de la situaci urbanstica o laparici de concepcions o necessitats noves justifiquin
ladopci duns altres criteris dordenaci diferents
dels previstos a larticle anterior, podr elegirse un
altre tipus dordenaci, encara que no sigui un dels
previstos en aquestes Normes. Aquesta elecci
shaur de justificar a la documentaci del Programa
dActuaci o del Pla Parcial i no podr incrementar
ledificabilitat neta ni el nombre dhabitatges.
Art. 140. Determinacions mnimes.
Les bases del concurs per a la formulaci i lexecuci
de programes dactuaci urbanstica en sl de desenvolupament urb opcional, hauran de respectar les
determinacions establertes als articles anteriors. Podran excloure uns altres usos, reduir la densitat dhabitatges, augmentar les reserves per a vials, espais
verds i dotacions o equipaments comunitaris o corregir la distribuci entre les reserves per a vials i estacionaments, espais verds i dotacions o equipaments,
mantenint, per, com a mnim, la proporci total del
58 per 100 per a aquestes destinacions.
Art. 141. Cessions obligatries.
1. Les bases del concurs per a la formulaci i execuci
de programes dactuaci urbanstica concretaran
les cessions gratutes que caldr fer a lAdministraci, les quals no seran inferiors a les segents:
a. El sl destinat a vials i estacionaments pblics.
b. 1.500 m2 per hectrea bruta del sl objecte
dordenaci per a espai verd pblic.
c. 540 m2 per hectrea bruta del sl objecte dordenaci per a dotacions de titularitat demanial pblica.
2. A les cessions mnimes establertes anteriorment
no sinclou la del deu per cent de laprofitament
mitj, que es regir pel que disposa larticle 146.4
de la Llei del sl.
54
Secci 3a
Limitacions
1. Mentre no saprovin programes dactuaci urbanstica, els terrenys qualificats com a sl urbanitzable no programat estaran subjectes a les limitacions segents:
a. No shi podran desenvolupar ms usos que els
existents i autoritzats a lentrada en vigor daquest
Pla General.
b. Tampoc no shi podran fer edificacions tret de
les vinculades a lexplotaci agrcola o forestal
del sl, amb un ndex dedificabilitat net sobre
parcella de 1m3/30m2sl.
2. Shi podran fer edificacions o installacions dinters pblic que requereixin, necessriament, ser
ubicades en aquest sl respectantse, en tot cas,
els lmits dedificabilitat establerts en aquestes
Normes i elaborant, prviament, un Pla Especial
abreujat o sumari que es tramitar amb subjecci
amb el que es disposa a larticle 43.3 de la Llei del
sl i larticle 44 del Reglament de gesti urbanstica.
que existeix, en tots aquests llocs qualificats de
sl urbanitzable no programat la possibilitat de
formaci de nucli de poblaci, que sha devitar,
mentre no es realitzin per mitj daquell programa
i els plans parcials, unitats urbanstiques integrades.
Captol V
Rgim del sl no urbanitzable
Secci 1a
Disposicions comunes
Art. 143. Qualificaci i normes.
1. Aquest Pla General qualifica de sl no urbanitzable els terrenys que pels seus valors dordre
agrcola, paisatgstic o duna altra naturalesa, o
per exigncies de limitar la dinmica urbana, han
de ser objecte de conservaci i de protecci amb
la finalitat dimpedirne la incorporaci a les rees
edificades i devitarne la degradaci.
2. El sl no urbanitzable es regeix pel que disposa
aquest captol. Els plans especials que selaborin
per al desenvolupament de les previsions contin-
gudes en aquest Pla respecte al sl no urbanitzable han de respectar les determinacions que
shi contenen. No podran ampliarse les possibilitats dedificaci o admetres usos en oposici al
que preveuen aquestes Normes.
Art. 144. Sl no urbanitzable.
1. El Pla General qualifica de sl no urbanitzable el
que queda delimitat com a tal als plnols b1, a
escala 1:10.000.
2. Al sl no urbanitzable no es permetran ms aprofitaments que els agrcoles, forestals, paisatgstics i
els extractius actuals que sn perimetrats al plnol
b2, a escala 1:5.000. En tot cas haur dassegurarse la conservaci dels seus elements naturals,
sl, flora, fauna o paisatge.
3. Dins del sl no urbanitzable el Pla defineix les infrastructures que corresponen a aquest sl.
Art. 145. Modalitats.
1. s sl no urbanitzable el qualificat en aquest Pla
General com a verd privat dinters tradicional
(8b), rstic protegit de valor agrcola (24), espais
lliures permanents (26) i rees forestals (30).
2. Els parcs forestals (27, 28, 29) encara que ordenats amb el propsit dassegurarne la conservaci, protecci i millora com a reserves naturals,
es regulen en aquest Pla general com a sistemes
generals metropolitans.
3. Aquest Pla General ordena com a cementiris (25)
el conjunt de petits cementiris dispersos en rees
forestals amb predomini despais lliures, destinats
a vegetaci o masses arbries. La seva regulaci
s continguda al ttol III daquestes Normes, en
atenci a la seva destinaci a serveis dinters pblic.
Art. 146. Obres.
1. Als terrenys compresos en qualsevol de les modalitats de sl no urbanitzable no podran autoritzarse ms edificacions o installacions que les
permeses per aquestes Normes.
2. Noms per mitj dun projecte tramitat dacord
amb larticle 43.3 de la Llei del sl es permetran
establiments hotelers o similars i, tant en aquests
com als edificis destinats a habitatges familiars
es respectar, sempre, lndex dedificabilitat establert per aquestes Normes, fins i tot en aquells
supsits en qu sapliqui larticle 86.1 de la Llei del
sl.
Secci 2a
Verd privat dinters tradicional (8b)
Art. 147. Definici.
1. s qualificat de verd privat dinters tradicional el
sl no urbanitzable ocupat per edificacions antigues i els seus encontorns destinats a jardins,
parcs, arbrat, rees de vegetaci i similars, que
han de conservarse pel valor de les edificacions o
els seus espais naturals annexos.
2. Quan sincloguin al catleg que estableix larticle
25 de la Llei del sl, seran aplicables, a ms a ms
del rgim propi daquell catleg, les disposicions
contingudes en aquesta secci i aquelles que amb
carcter general regeixen al sl no urbanitzable.
3. El rgim urbanstic als terrenys que tot i que estan
situats en sl urb sn qualificats excepcionalment de verd privat dinters tradicional, es regir
pel que es disposa en aquesta secci.
Art. 148. Protecci de ledificaci.
1. Sautoritzen les obres de consolidaci, conservaci i millora de les edificacions existents al sl
privat dinters tradicional.
2. Al sl privat dinters tradicional, podran autoritzarse, mitjanant la redacci dun pla especial,
petites obres de nova planta o dampliaci de les
edificacions actuals per al seu condicionament en
relaci amb els usos admesos a la zona, sempre
que sen garanteixi la protecci i dacord amb les
condicions segents:
a. El Pla Especial ha de fixar lordenaci de la zona
atenentne la conservaci i protecci de les caracterstiques primitives i la integraci de les intervencions noves amb les edificacions antigues, els
jardins i la vegetaci existent.
b. El Pla Especial ha de fixar la indivisibilitat de la
finca, com tamb les altres condicions que garanteixin el manteniment i la protecci de les edificacions i entorns naturals que motiven la qualificaci.
c. Els usos admesos a la zona han de ser: els
usos actuals compatibles amb la protecci de les
caracterstiques de la zona i els culturals o recreatius que estableixi el pla especial.
d. Les obres dampliaci de les construccions
existents en aquesta zona, no poden superar el
10 per 100 de ledificabilitat actual. Per a les construccions noves sestableix un ndex dedificabilitat net sobre parcella rstica de 001 m2/m2.
Art. 149. Protecci de larbrat i del paisatge.
1. Cal conservar lordenaci actual de larbrat, jar55
dins, rees de vegetaci i daltres de similars existents. Sadmetran les operacions de creaci, millora i conservaci daquest sl i dels mantells de
vegetaci i arbrat.
2. A ms del que es disposa amb carcter general
per a la regulaci de les llicncies tota sollicitud
dobres, tala darbres, establiment o modificaci
de jardineria i similars haur dacompanyarse
duna memria on shan de detallar les mesures
a realitzar, encaminades a la creaci, millora o
conservaci daquest sl i del seu mantell de vegetaci o arbrat, dins la parcella on es pretengui
portar a terme loperaci.
Art. 150. Limitacions de la propietat.
1. Lordenaci continguda en aquesta secci respecta la plenitud de la propietat privada, en consonncia amb la destinaci actual del sl qualificat
de verd privat dinters tradicional.
2. Si raons dinters pblic o comunitari en determinen la inclusi al catleg i, en virtut daquesta
inclusi, lestabliment de limitacions singulars que
restringeixin el contingut definit en aquesta secci,
el propietari tindr dret a una indemnitzaci justa,
en la mesura precisa per aquesta limitaci singular.
Secci 3a
Rstic protegit de valor agrcola (24)
Art. 151. Definici.
s qualificat de rstic protegit de valor agrcola el sl
no urbanitzable que per la seva destinaci agrcola o
per la seva situaci, hagi de preservarse del procs
dincorporaci a rees urbanes.
1. Les edificacions noves que siguin autoritzades en
aquest sl hauran dajustarse a les condicions
dedificaci que es defineixen en aquest article
segons els usos a qu siguin destinades dentre
els admesos al sl rstic protegit de valor agrcola.
2. Les edificacions noves destinades a habitatge
unifamiliar, hauran de respectar les condicions segents:
Condici 1a. Tipus dordenaci: Ha de ser el que
s propi del sl destinat tradicionalment a laprofitament agrcola.
Condici 2a. ndex dedificabilitat neta sobre
parcella rstica: 0,01 m2 sostre/m2 sl, sense
que el volum depassi un metre cbic per trenta
metres quadrats.
Condici 3a. Parcella mnima: La parcella m-
56
nima admesa a efectes dedificaci per a aquest

sl s la de 20.000 m2 en terreny de regadiu i de
50.000 de sec.
Condici 4a. Ocupaci mxima: Les construccions podran ocupar, com a mxim, l1,50 per
100 de la superfcie de la parcella, en projecci
normal sobre el sl i inclosos els soterranis.
Condici 5a. Alada: Lalada reguladora mxima de les edificacions ha de ser d11,60 m.
Condici 6a. Separaci: Les construccions en
aquest sl hauran de separarse, com a mnim, 15
m. de les llindes de cada parcella.
Art. 153. Faana mnima.

El mnim de faana a lautopista de Castelldefels (C31) antiga (C246) de les parcelles que afronten amb
aquesta via pblica ha de ser de doscents metres.
Art. 154. Adaptaci de les obres a lambient.
1. Les construccions autoritzables al sl rstec protegit de valor agrcola hauran dadaptarse pel que
fa a situaci, alada, composici volumtrica i esttica a lambient en qu estiguin emplaades, de
manera que no alterin lharmonia del paisatge o en
desfigurin la perspectiva que li s prpia.
2. Cal assegurar la no visibilitat daquelles parts de
ledificaci o installaci que afecten cuines, lavabos, rentadors, magatzems i similars collocant,
amb aquesta finalitat elements naturals o artificials
en consonncia amb el carcter i lambient propis
de lindret.
1. Sempre que es respectin les condicions dedificabilitat establertes en aquesta secci, sadmeten
al sl rstic protegit de valor agrcola els usos segents:
a. El dhabitatge unifamiliar destinat al treballador
agrcola.
b. Els usos agrcoles, dhorta, floral, ornamental,
fruiter i pecuari, com tamb les activitats que hi
estiguin directament vinculades.
2. Es prohibeixen els usos no admesos expressament en aquest precepte i el segent.
Art. 156. Altres activitats permeses.
En sl rstic protegit de valor agrcola, solament sadmetran les activitats extractives actuals que comptin
amb autoritzaci segons la legislaci especfica aplicable a la matria.
Art. 157. Usos danyosos o perjudicials.
Els usos que tot i complir lestablert als articles ante-
riors, puguin causar danys o perjudicis a la destinaci

agrcola de les finques confrontants o de la zona o del
sector, no podran autoritzarse.
Art. 158. Sector del delta del Llobregat.
Pel que fa al sector del delta del Llobregat comprs
entre el riu Llobregat, les autopistes de Castelldefels
i de Valncia per la costa i el nucli de Castelldefels,
representat al corresponent plnol dordenaci,
podr elaborarse i aprovarse un pla especial que
en desenvolupament daquest Pla General ordeni
lesmentat sector, amb la designaci de protegirne
les caracterstiques i preservarlo de la incorporaci a
rees urbanes, i que prevegi i resolgui els problemes
destacionament i els daccs a vies pbliques perqu
aquest accs no shagi de fer directament des de les
calades centrals de les vies de la xarxa bsica.
Art. 159. Pla Especial duna part del sector del
delta del Llobregat.
1. Per mitj dun Pla Especial es delimitaran,
dins del sector del delta del Llobregat, sengles
franges a ambdues bandes de lautovia de Castelldefels de doscents metres de profunditat,
que estiguin dacord amb lecologia i no contradiguin els objectius del Pla General, i sordenaran
amb una edificabilitat mxima de 0,2 m2 sostre/
m2 sl, per a algun dels usos definits a larticle
segent.
2. Lexcs dedificabilitat damunt de la normal del
sl rstic protegit de valor agrcola, fixada en
0,01 m2 sostre/m2 sl, es compensar mitjanant la cessi al patrimoni pblic municipal del
deu per cent, com a mnim, de la superfcie que
hagi estat necessria per a realitzar ledificaci
ms gran.
Art. 160. Usos permesos.
Dins del sl a qu fa referncia larticle anterior,
i sempre que es compleixi el que es disposa en
aquest article i en el que regula les condicions generals dedificaci del sl rstic protegit de valor agr
cola, en all que no exceptua aquell precepte, sadmeten, a ms a ms dels usos permesos en aquesta
classe de sl, els segents:
a. Usos comercials de consum domstic i els concretats a la venda o exposici de flors, mobiliari,
embarcacions i vehicles terrestres i aeris.
b. Estacions de servei de carretera (subministrament de gasolina i articles relacionats amb els
vehicles) i tallers de reparaci dautombils o
embarcacions.
c. Hotels, motels, restaurants, cafeteries i bars.
Secci 4a
Lliure permanent (26)
Art. 161. Definici.
1. Sota la qualificaci de lliure permanent es comprn el sl no urbanitzable no incls dins les modalitats de verd privat dinters tradicional i rstic
protegit de valor agrcola.
2. Per la seva situaci o per les seves caracterstiques topogrfiques o fsiques, no podr
destinarse aquest sl a cap tipus dedificaci,
excepci feta daquelles construccions i instal
lacions vinculades amb lexecuci o el manteniment dobres i de serveis pblics, desprs de
la indemnitzaci corresponent, i aquelles construccions o installacions prpies de lexplotaci
agrcola de la finca que es podran admetre quan
la naturalesa i la condici del terreny ho permetin.
No sadmetran ms usos en aquest sl que lagrcola
i forestal i el de construccions o installacions destinades, directament, a lexplotaci de la finca de qu
es tracti. Quan aquest sl es trobi dins de lrea dinfluncia dun sistema general, se sotmetr al que disposa la legislaci aplicable a la matria i al que estableixen aquestes Normes en reglamentar els sistemes
generals.
Secci 5a
rea forestal (30)
Art. 163. Definici.
1. Sota la qualificaci drea forestal sinclouen els
terrenys de sl no urbanitzable amb vegetaci arbria.
2. La parcella mnima, indivisible als efectes del que
disposa larticle 95 de la Llei del Sl, ser de 10
hectrees a les rees forestals.
3. La qualificaci drea forestal no legitima lexpropiaci del sl corresponent, el qual podr ser adquirit, aix no obstant, per lAdministraci mitjanant cessi gratuta, compra o permuta, dacord
amb la legislaci vigent.
Art. 164. Usos.
1. Els terrenys de les rees forestals no podran ser
dedicats a utilitzacions que impliquin transformaci de la seva destinaci o naturalesa forestal
o que lesionin el valor especfic de la vegetaci
arbria que es vol protegir.
57
2. Shi prohibeixen les edificacions amb excepci de

les que exigeixi lexplotaci forestal, dacord amb
la seva legislaci especial.
Art. 165. Aprofitament dels productes forestals.
1. Els aprofitaments dels productes forestals seran
realitzats dins dels lmits que permeten els interessos de la seva conservaci i millora, dacord
amb el que preveu la legislaci especial sobre la
matria.
2. En cap cas es permetr a les rees forestals
lobertura de vies altres que les exclusivament
necessries per a laprofitament dels productes
forestals.
58
TTOL III
SISTEMES
Captol I
Art. 166. Contingut daquest Ttol.
1. Els sistemes generals regulats en aquest ttol sn
el conjunt delements, dmbit supralocal que, ordenadament relacionats entre si, contribueixen a
aconseguir els objectius del planejament en matria de comunicacions, espais lliures, serveis tcnics i equipaments comunitaris, en lmbit dordenaci metropolitana.
2. Es denominen sistemes locals o complementaris
(vials, estacionaments, dotacions) aquells que
completen, a escala local, lestructura integrada
pels sistemes generals.
Art. 167. Sistemes locals.
1. Aquest Pla respecta, en all que no modifica expressament el mateix Pla, els sistemes locals o
complementaris previstos en plans anteriors, generals, parcials o especials; de reforma interior,
extensi o eixampla; executats, en procs dexecuci o pendents dexecuci. Els plans que en
desenvolupament daquest Pla General saprovin,
definiran, amb subjecci a les previsions generals,
les alteracions que, si fa al cas, sigui precs introduir als sistemes locals.
2. Lordenaci dels sistemes locals que es faci als
plans especials o als plans parcials haur de ser
coherent amb els sistemes generals i amb les previsions sobre edificabilitat i usos, per tal de mantenir la relaci entre sistemes i previsions a qu
aquest Pla respon.
Art. 168. Actuaci dels sistemes generals.
1. Els sls que el Pla adscriu per a sistemes generals: sistemes de comunicaci (xarxa viria bsica, sistema portuari, aeroportuari i ferroviari),
dequipaments comunitaris, per a installacions
dels serveis tcnics i parcs urbans, sobtindran
quan no estiguin compresos dins de sectors de
planejament, mitjanant el sistema dexpropiaci.
Sexceptuaran els sls per a equipaments que en
lactualitat sn de domini i gesti privades o assignats com a tals pel Pla Especial, cas en el qual el
sistema dactuaci ser el de compensaci.
2. Els sls ubicats a linterior de sectors de planejament parcial i destinats a sistemes generals de
domini i ds pblic estan inclosos, partint de la
instituci de laprofitament mitj, en lobligaci de

la cessi gratuta de sl a lAdministraci, sens perjudici de lequitativa distribuci de beneficis i crregues entre tots els propietaris compresos al sector.
Art. 169. Valor urbanstic.
El valor urbanstic que correspondr als sistemes generals ubicats fora dels sectors de planejament parcial
ser el que els correspongui segons la seva situaci
conforme al rendiment que sels atribueixi a efectes fiscals en iniciarse lexpedient de valoraci. Aquest valor
no ultrapassar, en cap situaci urbanstica, el que correspongui a un aprofitament mxim de 0,2 m2 sostre/
m2 sl, sostre que satribueix a aquells sistemes quan
estan ubicats dintre dels sectors de planejament parcial.
Art. 170. Titularitat i afectaci del sl.
1. El sl en qu el Pla afecta sistemes generals
queda vinculat a aquesta destinaci. La titularitat i
afectaci pblica per a ls general o el servei pblic i, per aquesta titularitat i destinaci, laplicaci
del rgim jurdic propi del domini pblic, sopera
una vegada adquirit el sl per lAdministraci per
qualsevol dels seus ttols amb eficcia translativa,
inclosa lexpropiaci forosa o cessi gratuta en
els casos en qu sigui procedent per Llei. Mentre
no es faci efectiva aquesta adquisici, continuar
de propietat privada per vinculada a la destinaci
assenyalada.
2. La titularitat i afectaci pblica no exclou la possibilitat de la concessi del domini pblic, respecte
daquells sistemes generals en qu aquesta manera
de gesti o daprofitament sigui compatible amb la
naturalesa del b i dels objectius daquest Pla.
3. Sens perjudici del que disposa la legislaci especfica en la matria, el Pla admet la titularitat privada
i la destinaci a sistemes generals, en aquells
casos en qu s compatible aquesta titularitat i la
destinaci. La mutaci de destinaci a sistemes
generals requerir la revisi o la modificaci del
Pla, llevat del que disposa lArticle 17.
4. El que es disposa al nmero anterior s sens perjudici de la potestat administrativa de revocaci de
lautoritzaci dexplotaci i de lexpropiaci per a
la adquisici del sl destinat a una finalitat legitimadora de la transferncia coactiva.
Art. 171. Terrenys destinables a equipaments o
espais verds.
1. Amb la identificaci (17) es representen al plnol
b2 a escala 1:5.000 terrenys edificats o dedicats
a uns usos que segons aquest Pla General shan
de destinar a equipaments o espais verds.
59
2. Les edificacions, installacions o usos existents

en aquests terrenys es respectaran, fins que no
sen programi lactuaci o es procedeixi a la seva
expropiaci, sens perjudici del dret atribut al propietari per lArticle 69 de la Llei del sl.
Art. 172. Valoraci de terrenys destinats a
equipaments o espais verds.
1. Els terrenys situats al sl urb que segons el que
disposa aquest Pla General es destinen a equipaments o espais verds, a la zona de renovaci
urbana en transformaci ds (17), savaluaran,
a efectes expropiatoris, tenint en compte ledificabilitat que correspondria a aquests terrenys si
haguessin estat qualificats com a edificables, segons les condicions de volum i ds aplicables a la
zona de la seva situaci.
2. El cost daquestes expropiacions podr ser repercutit sobre els propietaris que resultin especialment beneficiats per aquesta actuaci urbanstica,
mitjanant la imposici de contribucions especials.
Captol II
Sistemes generals de comunicaci i
les seves zones de protecci
Secci 1a
Art. 173. Sistemes de comunicacions.
1. El Pla General estableix les determinacions, en
general, sens perjudici de la seva ulterior previsi
o desenvolupament en detall dels sistemes generals de comunicaci i dels entorns daquests
sistemes, necessitats, per aquesta immediatesa,
duna regulaci especial.
2. Els sistemes generals de comunicaci sn els segents:
a. sistema general portuari
b. sistema general aeroportuari
c. sistema general ferroviari
d. sistema general viari
3. La zona martimoterrestre, incloenthi la no directament relacionada amb lobjectiu de les comunicacions, sordena, per, sota el rgim de sistema
general en atenci a la seva naturalesa i funci.
Art. 174. Espais de protecci de sistemes
generals.
1. Aquest Pla General delimita, entre els espais lliures
afectats a la protecci de sistemes generals, el de
60
comunicacions, com a sl que per la seva immediatesa al sistema, i afectat pel conjunt de limitacions que hi tenen llur causa, no pot ser edificat. Si
pel sistema general laccs a la via pblica duna
finca experimenta minva, se li procurar un substitutiu i, respecte als edificis ja existents, el seu propietari podr realitzar obres de conservaci i de
millora dacord amb la seva destinaci.
2. Als espais de protecci vinculats al sistema viari
s podran autoritzar, mitjanant la redacci dun
Pla Especial, gasolineres i estacions de servei.
El Pla Especial haur de fixar les condicions que
garanteixin la compatibilitat de les installacions
autoritzades amb les servituds i limitacions de la
protecci del sistema viari.
Secci 2a
Sistema general portuari (1)
Art. 175. Definici i rgim. 3
1. El sistema general portuari regulat en aquesta
secci s el constitut pel port de Barcelona i el seu
entorn portuari i pels altres ports de lmbit metropolit definit a lArticle 1r daquestes Normes.
2. El rgim dels espais portuaris i de la zona martimoterrestre, amb inclusi de les platges, sha
dajustar al que disposa la legislaci especial en la
matria.
3. Cal respectar, a ms, tot el que, per raons urbanstiques i en exercici de la competncia atribuda
per la Llei del sl, estableixen aquestes Normes
i els plans que desenvolupin les determinacions
Art. 176. Sectors al sistema portuari.
1. Dins del sistema portuari es distingeixen els sectors del port (1a), de lentorn portuari (1b), i de la
zona martimoterrestre (1c).
2. El primer sector, o del port, inclou el sl comprs
dins lmbit de competncia de la Junta del Port
de Barcelona i lexistent entre la lnia que delimita la zona martimoterrestre i el lmit interior
del sector del port, sens perjudici de desplaament de lesmentada lnia, en proporci i longitud iguals que les que resultin dels terrenys que
puguin guanyarse al mar; el segon sector, o de
lentorn portuari, s lrea territorial immediata al
port, delimitada al plnol b2 a escala 1:5000; i
el tercer sector, o de la zona martimoterrestre,
que es podr dividir en subsectors a lefecte del
desenvolupament de lordenaci, s el constitut

pels terrenys atermenats per tal destablir la lnia
exterior de separaci daquesta zona, fins i tot
pels enclavaments que shagin respectat com de
propietat privada.
no saprovi, noms sadmetr latorgament de

llicncies per a lampliaci o reforma dindstries
en funcionament en edificis existents sempre que
el volum de les ampliacions no ultrapassi el cinquanta per cent de lexistent.
Art. 177. Usos del port.

Dins lrea porturia, o espai delimitat com a port, sadmeten els usos dindstria i de magatzems, i els altres
directament relacionats amb les funcions del port, pel
que fa al transport, emmagatzematge i distribuci.
Art. 181. Condicions dedificaci a la franja

immediata a la zona martimoterrestre.
1. Al sl urbanitzable i al no urbanitzable immediat a
la zona martimoterrestre, en una franja delimitada
pel corresponent pla parcial, per una lnia parallela
a la lnia exterior o de terra daquella zona, i a una
distncia de 150 m. com a mnim, no es permetran edificacions o installacions per a habitatges
(unifamiliars, plurifamiliars o apartaments), hotels,
motels, aparthotels i similars, oficines ni indstria.
2. Les edificacions per als usos permesos, al sl urbanitzable que sordeni mitjanant un Pla Parcial,
es regiran per les disposicions incloses a les condicions dedificaci aplicables a la zona.
3. Al sl urb, adjacent a la zona martimoterrestre,
destinat a ledificaci, regir el que disposi la seva
ordenaci especfica. Les condicions dedificaci
als terrenys destinats a sistemes generals o a
equipaments sn les establertes per al sistema o
equipament de qu es tracti, malgrat que subiqui
dins la franja que diu el nmero 1 daquest article.
Art. 178. Entorn portuari.

1. Lentorn portuari es destina a la ubicaci dactivitats relacionades amb el port.
2. A lentorn portuari sadmeten els usos industrials
doficines i de comer immediatament relacionats
amb lactivitat porturia; sexclou qualsevol altre
s diferent de lanterior.
3. Per a lordenat desenvolupament de lentorn portuari selaborar, conjuntament amb el port, un Pla
Especial on es previngui, simultniament, lordenaci del port i la del seu entorn, i es precisi tant
lorganitzaci del port com la localitzaci de les
activitats industrials complementries que tinguin
cabuda a lentorn. Aquest Pla Especial, fixar el
rgim urbanstic de lentorn portuari i assegurar a
les indstries que hi sn ubicades el correcte accs
des del port i des daltres vies de comunicaci.
Art. 180. Limitacions urbanstiques.

1. A la zona martimoterrestre, incloenthi als enclavaments privats a qu es refereix lart. 4t de la Llei
28/1969, a ms de les limitacions establertes a la
Llei esmentada, regiran les que per raons urbanstiques simposin en virtut daquest Pla General.
Art. 182. Necessitat de llicncia municipal.

1. Latorgament de concessi demanial no s suficient perqu es puguin portar a terme les instal
lacions, obres o usos permesos al port, a lentorn
portuari i la zona martimoterrestre. Es necessitar a ms de la concessi o de lautoritzaci
estatal, quan faci al cas, la llicncia municipal.
2. Al trmit dinforme que regula larticle 10 de la Llei
28/1969, de 26 dabril, respecte a les concessions en zona martimoterrestre, els ajuntaments
interessats o la Corporaci Metropolitana podran
oposarse a latorgament de les concessions que
impliquin un s o una edificaci contrria a tot el
previst en aquest Pla General o als que saprovin
en desenvolupament seu.
2. No es podran realitzar en aquesta zona obres o

installacions per a usos dhabitatge, residencial,
doficines, sanitari, industrial o cultural. Sadmeten
els usos recreatius i esportius i els comercials directament relacionats amb el servei o la utilitzaci
del mar o de les platges.
3. Al sector portuari i per a lentorn portuari les llicncies que satorguen shauran dajustar a les
determinacions del pla especial. Mentre aquest
Art. 183. Defensa del medi ambient.

1. En el procediment datorgament de la llicncia
municipal shauran dincorporar els informes necessaris per conixer la influncia de lactivitat
sobre el medi ambient.
2. La llicncia es condicionar a ladopci de les
mesures que assegurin la qualitat ambiental dels
nuclis urbans compresos dins lrea dinfluncia
de lactivitat i la preservaci daquesta qualitat i

El Pla Especial fixar les condicions dedificaci de
conformitat amb les determinacions segents:
a. edificabilitat zonal o bruta: 0,70 m2 sostre/m2 sl
b. ocupaci mxima sobre parcella de les delimitades pel pla especial, 70 per 100.
61
de les zones immediates agrcoles, turstiques o

costaneres, respecte als efectes nocius de fums,
olors i qualssevol altres elements deterioradors
del medi ambient. Tamb es condicionar la llicncia, quan sigui el cas, a ladopci de mesures
que evitin els abocaments directes daiges residuals al mar.
Art. 184. Plans Especials.
1. En desenvolupament de les previsions contingudes en aquest Pla General, shauran de redactar Plans Especials per a cadascun dels subsectors del litoral per tal dordenarne els usos i
destablir, si escau, el rgim de les installacions i
edificacions.
2. Els Plans Especials dordenaci a la zona
martimoterrestre, a ms dajustarse a les previsions establertes a la Llei 28/1969, atendran
els condicionaments urbanstics del sector i els
derivats del rgim urbanstic de les zones li
mtrofes.
Art. 185. Ports esportius.
1. El rgim dels ports esportius s lestablert a la Llei
55/1969, de 26 dabril, i a les previsions contingudes als plans especials pel que fa a la ubicaci i
a lordenaci urbanstica del port, que shauran de
formar en tot cas.
2. Latorgament de la concessi de ports esportius
no eximeix de lobligaci dobtenirne la llicncia
municipal, en els supsits previstos a les Normes
presents, com a tcnica de control per vetllar pel
compliment del planejament metropolit. El concessionari ha de sollicitar llicncia municipal, i si
el projecte dobres que haur presentat sajusta al
planejament, quant a ubicaci i ordenaci urbana,
satorgar la llicncia.
Secci 3a
Sistema general aeroportuari (2)
Art. 186. Definici.
1. El sistema aeroportuari comprn el conjunt de
laerdrom o laeroport de Barcelona i la seva
zona de servei. Lrea circumdant a laeroport,
constituda pel territori sotms a les servituds aries o zona subperifrica de laeroport, est subjecta a all disposat a la legislaci especial en la
matria i a lestablert en aquesta secci.
2. La delimitaci de la zona immediata al conjunt de
laeroport i de la seva rea de servei, sotmesa a les
condicions urbanstiques establertes en aquesta
4
62
secci, sens perjudici de lestatut de limitacions

per raons aeronutiques, s la reflectida al plnol
b2, a escala 1:5000.
Art. 187. Condicions dedificaci. 5
Al sl exterior a laeroport i la seva zona de servei, regiran les condicions dedificaci segents, sens perjudici de respectar, a ms, les limitacions aeronutiques:

Condici 1a: Tipus dordenaci: en aquesta zona

s el dedificaci allada.
Condici 2a: Alada mxima dedificaci permesa: s la de 10,50 m.
Condici 3a: Parcella: la superfcie mnima, per a
qualsevol dels usos permesos ser la de 2000 m2
i la longitud mnima de faana la de 30 m. mesurats en lalineaci a la via pblica a qu doni front.
Condici 4a: Ocupaci mxima: la de parcella
amb edificacions o installacions ser del 40 per
100 de la superfcie total de la parcella.
Condici 5a: Separacions mnimes: entre edificis
i lmits de parcella seran les segents:
a. Del frontal a via pblica: 10 m. si lamplada de
la via pblica primria o secundria i la seva rea
de protecci, s igual o superior a 60 m.; 15 m.
si aquesta amplada s inferior a 60 m. La mnima
separaci entre edificaci i frontal a via pblica,
quan no es tracti de frontal a vies primries o secundries, ser de 8 m.
b. A lmit lateral: La mnima separaci lateral
entre ledificaci i la projecci de les volades, i els
lmits de parcella, ser de 3 m.
c. Al fons: La mnima distncia al fons de parcella
ser de 3 m.
Els espais lliures resultants de la separaci entre
edificaci i via pblica es podran destinar a estacionament, rees de crrega fora de la calada i
magatzematge a laire lliure, sempre que no destorbin laccs a la via pblica i es respecti lordenaci quant a aquests accessos.
Art. 188. Condicions ds. 6

1. A la zona exterior a laeroport i a la seva rea de
servei, no sols estan permesos els usos actuals
a laire lliure com sn lagrcola, el forestal, el de
jardins botnics, el dhivernacles, el de factories
de piscicultura, i l esportiu no construt, sin
que a ms es mantenen les afectacions a serveis tcnics dinters pblic (com les plantes de
depuraci i tractaments daiges; estacions de
bombament, dipsits i parcs mbils, subestacions denergia elctrica i similars) i la seva millora
i ampliaci.
2. A les edificacions daquesta zona sadmeten, a

ms dels usos permesos al sl no urbanitzable:
a. Hotels, motels, restaurants i cafeteries, bars i
similars al servei dels usuaris de laeroport.
b. Estacions de servei de carretera (subministrament de gasolina o altres subministraments relacionats amb els vehicles).
3. Tamb sadmeten en aquesta zona estacions
terminals de taxis, camions i autobusos, aparcaments i tots els usos relacionats amb laeroport i
amb el seu servei, que permetin o subministrin als
usuaris o al servei pblic de laeroport una utilitat
que hi estigui directament relacionada.
Art. 189. Seguretat aeroporturia. 7
1. Els usos situats dins del sistema aeroportuari han
de complir els requisits que sobre illuminaci,
fums, rdio, electrnica i altres sn imposats per
raons de la seguretat de la navegaci aria.
2. La llicncia municipal no es concedir sense que
prviament shagi obtingut lautoritzaci o linforme,
si escau, dels rgans competents en matria de
protecci dels aeroports i de la navegaci aria.
Art. 190. Plans Parcials. 8
Per a la protecci del sl urbanitzable comprs fora
de laeroport, shauran delaborar Plans Parcials que,
en atenci a les exigncies de venatge de laeroport,
estableixin altres lmits dalada, a ledificaci o regulin
restrictivament els usos permesos i, en general, regulin el rgim urbanstic del sl, de ledificaci i dels
usos, ats el sistema aeroportuari.
Secci 4a
Sistema general ferroviari (3)
Art. 191. Rgim de limitacions.
1. Sens perjudici de la competncia estatal en matria de ferrocarrils, aquest Pla General cont les
determinacions que, des de la perspectiva de lordenaci urbana, shan destablir respecte al sl
afectat a aquest sistema i a lentorn o espai sotms
a un rgim de limitacions per ra daquest sistema.
2. La construcci i edificaci i lestabliment dinstallacions i, si escau, els usos, al sl immediat a les
vies frries, estan subjectes a les limitacions que
per raons de seguretat o de conservaci de les
vies sestableixen a la legislaci de policia de ferrocarrils.
4 al 8 Veure modificaci per als Municipis de El Prat de Llobregat,
Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gav a la pg. 382.
Art. 192. Limitacions per raons urbanstiques.

A ms de les limitacions establertes per la legislaci
especial en matria ferroviria respecte a edificacions,
construccions, installacions i usos, i sens perjudici
daquestes, sestableix per aquest Pla General, per
raons dordenaci urbana, la inedificabilitat en tota la
franja confrontant per un o altre costat amb el ferrocarril, en una amplada de vint metres comptats des
de leix de la via frria ms prxima, llevat per a edificis
o installacions al servei directe de la xarxa ferroviria
que requereixin, per exigncies del servei ferroviari,
una ubicaci ms prxima a la via.
Art. 193. Aplicaci de la limitaci en rees
edificades.
1. La inedificabilitat establerta a larticle anterior
saplicar sigui quina sigui la qualificaci del sl
immediat al sistema ferroviari, fins i tot en aquelles
rees en qu shagin realitzat edificacions dins de
la franja de protecci definida a larticle precedent.
2. No obstant aix, al sl urb, qualsevol que sigui la
seva zonificaci, i sens perjudici de les operacions
de reforma que es puguin realitzar, no hi regir la
limitaci dinedificabilitat a la franja de vint metres
en els supsits segents:
a. Quan entre els solars i la via frria sinterposi un
vial. En aquest cas ledificaci continuar lalineaci existent enfront daquest vial encara que se
situ dins la franja de vint metres definida a larticle
anterior.
b. Quan dins la franja de 20 m. esmentada existeixi una zona edificable donant front a un vial situat a major distncia. En aquest cas es requerir
lelaboraci dun pla especial o estudi de detall referit a illes completes per determinar la profunditat
de la franja edificable i el lmit de la zona lliure.
Art. 194. Plans Parcials de sectors immediats a
les vies frries.
1. Els Plans Parcials dordenaci urbana corresponents a sectors de sl urbanitzable programat
o no programat, immediats o travessats per les
vies frries, han de regular ledificaci i ls i ordenar el sl, respectant les limitacions imposades
per la legislaci especial ferroviria i per aquestes
Normes.
2. Quan el venatge del ferrocarril no impedeixi, limiti o destorbi la destinaci, en tota o en part, de
la franja no edificable de vint metres damplada
a espais verds o estacionaments, es podr destinar aquest sl a aquesta finalitat, computantlo a
aquests efectes.
63
Art. 195. Tancament de les lnies frries i dels

passos a nivell.
1. La transformaci de sl urbanitzable en sl urb,
aix s, les actuacions urbanstiques en sl urbanitzable, tant al programat com al no programat,
requerir el tancament de les lnies o lestabliment
de mesures de seguretat adequades. El cost del
tancament o de les mesures de seguretat es reputar com a despesa durbanitzaci, a crrec del
subjecte que hagi dassumir el de les obres durbanitzaci. No obstant aix, en el sl urb el cost
del tancament i de les mesures de seguretat ser
assumit per lorganisme titular del ferrocarril.
2. La supressi dels passos a nivell, i la seva substituci per uns altres a diferent nivell es regular
per la legislaci especfica en la matria. Quan en
virtut de les disposicions daquesta legislaci, la
supressi o substituci sigui per compte, en tot o
en part, de ladministraci pblica titular de la carretera o del carrer i la major intensitat de circulaci
obeeixi a la urbanitzaci del sector immediat a la
via frria, el cost de la supressi o substituci es
reputar com a despesa durbanitzaci, exigible
a la persona o persones obligades a suportar les
despeses durbanitzaci.
Secci 5a
Sistema viari bsic (5a)
Art. 196. Definici.
1. La xarxa viria bsica comprn les installacions
i espais reservats per al sistema general viari, de
carcter fonamental per a lrea metropolitana de
Barcelona amb la intenci de mantenir els adequats nivells de mobilitat i daccessibilitat entre les
subrees corresponents.
2. El rgim de la xarxa viria bsica ser el que correspongui, amb subjecci a la legislaci vigent,
segons es tracti de vies estatals, provincials o municipals.
3. La xarxa viria secundria i local t per missi
principal donar accs a les edificacions i enllaar
amb les vies bsiques, i est constituda per les
vies no compreses a la xarxa bsica, amb alineacions i rasants definides pel planejament anterior
que es conserva, o assenyalades al Pla General
present o, com a desenvolupament daquest, en
Plans Parcials, Especials o en Estudis de Detall
que saprovin dara endavant.
4. Els grafismes que figuren als plnols b2 (a escala
1:5000), dins dels lmits zonals reservats per a la
xarxa viria bsica, sn esquemes orientatius del
64
funcionament dels enllaos, calades, passos a

distint nivell i altres elements anlegs, amb la finalitat de reservar terreny suficient per a lexecuci
dels projectes que es redactin i saprovin posteriorment i, si escau, els sobrants que no sutilitzin
a tals efectes es destinaran, en fases intermdies
dexecuci, a espais lliures de protecci o verd.
Art. 197. Tipus de vies.
1. Sens perjudici del que disposa larticle segent,
aquest Pla General estableix els tipus de vies segents:
a. Autopistes urbanes, que es regiran, en tot cas,
per la Llei 51/1974, de 19 de desembre.
b. Distribudors bsics: vies de trnsit intens que
han de permetre una especialitzaci elevada dels
seus fluxos i alts nivells de servei, i comprenen les
autovies, les carreteres estatals, tant nacionals
com comarcals, i les grans artries de lmbit metropolit de Barcelona.
c. Artries urbanes: vies urbanes dinters metropolit, fonamentals per a lestructura urbana,
dacord amb la seva posici, de les activitats que
localitzen i dels sectors urbans que relacionen.
d. Vies cviques: vies urbanes dinters municipal i
despecial carcter cvic com a suport dactivitats
i de relacions ciutadanes, de preferent significaci
per a vianants i regulaci especial de la circulaci i
aparcament.
e. Vies de la xarxa local: les altres vies no enumerades.
2. Els tipus de vies a) i b) del pargraf anterior constitueixen la xarxa viria bsica primria. Les artries
urbanes de lapartat c) del pargraf esmentat integren la xarxa viria bsica secundria, i les cviques, la xarxa viria bsica cvica.
3. La delimitaci de la xarxa viria bsica es fa als
plnols b1, a escala 1:10.000 i als plnols b2, a
escala 1:5.000, i hi ha representada la xarxa viria
bsica, i tamb algunes de les vies locals que exigeixen reserva de sls fins ara edificables.
Art. 198. Rgim de les vies pbliques i del seu
entorn.
1. A la projecci, construcci, conservaci, finanament, s i explotaci de les carreteres (autopistes,
autovies i carreteres) cal observar les disposicions
de la Llei 51/1974, de 19 de desembre.
2. Dacord amb el que disposa la Llei 51/1974, no
tindran la consideraci de carreteres:
a. les vies que componen la xarxa interior de comunicacions municipals
b. els camins de servei dels quals siguin titulars
lEstat, les seves entitats autnomes, les entitats

locals i totes les altres persones de dret pblic
c. els camins construts per les persones privades
amb finalitat anloga a la dels camins de servei.
3. Les travesseres i les xarxes arterials de les poblacions incloses a lmbit metropolit, es regiran per
les disposicions del ttol IV i per les altres contingudes a la Llei 51/1974, en el que hi resulti aplicable.
4. Les condicions que regulen lentorn de les vies,
quan aquestes queden sotmeses a la Llei 51/1974,
es regeixen per les disposicions daquesta sobre limitacions de la propietat, als seus articles 32 a 40,
ambds inclosos, i sobre lentorn de les altres classes
de vies pbliques saplicaran, si escau, les corresponents disposicions urbanstiques o especials.
5. Per raons urbanstiques, els Plans Parcials situaran
les lnies dedificaci, amb independncia de les
servituds previstes a la Llei de carreteres, a distncies iguals o majors que les establertes en aquest
Pla General com a lmits que defineixen la xarxa
general bsica.
Art. 199. rees suplementries de protecci
dencreuaments.
1. Als encreuaments entre dues vies de la xarxa
bsica que no siguin estatals o provincials, ledificaci de nova planta no podr envair lrea suplementria de protecci dencreuaments definida
en cada cantonada per les alineacions oficials de
les vies i per la corda que uneix els punts de tangncia duna circumferncia de 8 m. de radi. Aix
no obstant, quan una de les vies tingui una amplada inferior a 10 m., el radi de la circumferncia
es podr reduir a 6 m.
2. Als Plans Parcials o Especials o, si s el cas, als
Estudis de Detall caldr precisar la forma dels
xamfrans i, excepte raons justificades en contra,
als encreuament situats dins de sectors dilles
regulars o sensiblement rectangulars, les cantonades shan de resoldre, obligatriament, amb
xamfr de 45, respectant lrea suplementria de
protecci.
3. Les rees de protecci dencreuaments, tenen la
consideraci despais no edificables integrants del
sistema viari i compreses dins dels percentatges
de sl per a vials de la zona.
4. Els xamfrans a qu fa referncia el nmero 2
daquest article, tenen la consideraci dalineacions de ledificaci. Ledificaci de nova planta
shaur dajustar a les cantonades en forma de
xamfr respectant les rees suplementries en els
casos de demolici i nova construcci de ledificaci existent.
Captol III
Sistema general despais lliures
Secci 1a
Art. 200. Sistema despais lliures.
1. Els espais lliures que formen part de lestructura
general i orgnica del territori ordenat per aquest
Pla General sn:
a. els parcs urbans.
b. els parcs forestals.
2. Els parcs urbans regulats en aquest captol sordenen com a sistema general. Es diferencien dels
jardins urbans pel carcter ms local daquests. Els
parcs forestals, com a diferents que sn de les rees
forestals, preservades del procs urb, participen de
la naturalesa i del rgim general dels parcs urbans.
Art. 201. Espais lliures vinculats a la protecci de
sistemes.
1. Els sls immediats als sistemes de comunicacions
i els compresos dins drees de protecci de serveis tcnics (com les lnies denergia elctrica) o
duns altres serveis (com els cementiris), i els sls
que per la seva proximitat a cursos hidrogrfics
o per les seves caracterstiques topogrfiques,
hagin de preservarse de ledificaci i sotmetres,
per exigncies de lordenaci, al rgim despais
lliures, estan dibuixats als plnols b2 a escala
1:5.000, amb la identificaci (9).
2. La seva destinaci s constituir reserves de sl per a
la protecci, implantaci o servituds imposades per
les normes i lleis vigents sobre els sistemes respectius. Ls daquests espais s el propi dels espais
verds no edificables, no obstant aix, a lesmentat
sl es podran admetre, mitjanant un pla especial i
sense menystenir les limitacions i servituds derivades
del sistema general, aquells usos i activitats dutilitat
pblica o inters social que, pel seu carcter, puguin
emplaarse prop del sistema respectiu. El pla especial, haur de fixar les condicions que garanteixin
la compatibilitat i subordinaci de les installacions
autoritzades, amb les necessitats i limitacions derivades del sistema general corresponent.
Secci 2a
Parcs urbans (6)
Art. 202. Definici.
1. Sn parcs urbans els sls destinats a espais verds
de gran superfcie (superior a 12.000 m2).
65
2. El Pla destina a parcs i jardins urbans els actuals

de fet i de dret (6a) i els que, per exigncies de la
qualitat de lordenaci, es preveuen al servei dun
o diversos municipis (6b) o amb abast metropolit
(6c).
3. Diferents dels parcs urbans sn els jardins urbans,
de menor superfcie i dinters local. Pertanyen
tamb al sistema despais lliures les places, els
passeigs, les rambles, i els miradors pblics que
es diferencien dels parcs i jardins per la sistematitzaci del seu disseny i per la funcionalitat prpia.
A les rees de parc urb, sense perdre, en cap cas, la
naturalesa de domini pblic, noms shi admeten els
usos pblics i els usos collectius que estiguin especialment previstos al pla especial que saprovi a aquest
efecte i que respectin, en tot cas, les condicions segents:
1. Les edificacions no han dultrapassar locupaci
del 5 per 100 de la superfcie del parc en servei al
moment en qu es projectin.
2. Lalada mxima de les installacions o edificacions ser de 10 m. Sadmetr un cos singular
fins a 15 m., sempre que es garanteixi la insolaci
de les rees enjardinades i de reps.
Art. 204. Terrenys de propietat privada.
1. Els terrenys de particulars que segons aquest Pla
es qualifiquen de parcs urbans o constitueixen enclavaments en parcs de domini pblic, estan sotmesos a la legislaci especfica forestal i al que estableix aquest Pla, amb lobjecte dassegurarlos
la destinaci en lordenaci.
2. LAdministraci municipal, o si fa al cas, la
metropolitana, amb ttol legitimador en aquest Pla,
podran expropiar aquests terrenys per tal de sotmetrels, pel que fa a la titularitat i destinaci, al
rgim de domini pblic.
Secci 3a
Parcs forestals (27), (28) i (29)
Art. 205. Rgim aplicable.
1. Els parcs forestals ordenats en aquest Pla General
com a espais lliures o verds, a ms destar sotmesos a la legislaci especfica sobre defensa i
conservaci de masses forestals i al que estableix
la legislaci urbanstica respecte a zones verdes,
queden subjectes a aquestes Normes.
2. Els parcs forestals compresos en aquesta qualificaci sn els segents:
66
a. Parcs forestals que cal conservar en rees de

bosc existent (27).
b. Parcs forestals que cal repoblar en rees que
antigament foren boscos o susceptibles de convertirshi (28).
c. Parcs forestals que hagin de ser protegits com
a reserva natural (29).
Art. 206. Titularitat i afectaci a parc forestal.

La destinaci de terrenys, en virtut daquest Pla, a
parcs forestals no requereix necessriament la titularitat pblica. Les finques de propietat particular
que, segons aquest planejament es qualifiquin com a
parcs forestals, o constitueixin enclavaments en parcs
de titularitat pblica, podran ser expropiades actuant
aquest Pla com a ttol legitimador de lexpropiaci.
Prviament, caldr la formulaci duna relaci de propietaris i la descripci de bns i drets, que haur de
ser aprovada per lorganisme expropiant desprs de
lobertura dun perode dinformaci pblica per un
termini de quinze dies, dacord amb el que disposa
larticle 135 de la Llei del sl.
Art. 207. Protecci del parc forestal.
1. Els terrenys integrants dels parcs forestals no
podran ser dedicats a usos, aprofitaments o utilitzacions que impliquin transformaci de la seva
destinaci al Pla.
2. A ms a ms de la intervenci atribuda a lAdministraci forestal, la Corporaci Metropolitana i
els ajuntaments hauran de vetllar per impedir que,
amb el pretext de lobertura de vies forestals, tala
darbres o altres operacions, es realitzin aprofitaments que comportin un atemptat al carcter dels
parcs forestals.
Art. 208. Plans Especials.
En desenvolupament de les previsions contingudes en
aquest Pla General, selaboraran Plans Especials per a
cadascun dels parcs forestals, als quals es regularan,
amb subjecci al Pla General, els diferents aspectes
del rgim dels parcs com a espais verds. Aquests
plans especials no seran necessaris quan es tracti
dedificacions al servei directe de la conservaci del
parc forestal o quan aquest sigui de titularitat pblica.
Art. 209. Reserva natural.
Als parcs forestals que hagin de ser protegits com a
reserva natural no es permetran ms usos i edificacions
que els adscrits a la protecci i conservaci del parc i
els relacionats directament amb lactivitat cientfica justificativa de la qualificaci de reserva natural com s
la conservaci de la flora, de la fauna i daltres valors.
Art. 210. Condicions dutilitzaci.

1. No satorgaran llicncies dedificaci o ds del sl
en terrenys qualificats com a parcs forestals fins
que saprovi el Pla Especial corresponent.
2. La utilitzaci prevista al Pla Especial haur de
respectar, sempre, les condicions segents:
1a. Es prohibiran les activitats que directament o
indirectament puguin produir la destrucci, el deteriorament o la desfiguraci de les espcies forestals existents.
2a. Laprofitament forestal sha de portar a terme
de manera compatible amb la conservaci dels
valors naturals que motiven la qualificaci urbanstica.
3a. Als llocs que es delimitin al Pla Especial, podr
autoritzarse ledificaci per a usos recreatius o
culturals, en finques que comptin, com a mnim,
amb una superfcie de 100.000 m2, sense que
ledificaci, incloses les construccions auxiliars
i les installacions, depassi el 0,5 per 100 de la
parcella, ni el volum edificable superi el metre
cbic per cada 30 m2 sl.
3. El Pla Especial ha de contenir mesures adients per
a fomentar el gaudi pblic dels terrenys qualificats
de parc forestal.
Captol IV
Equipaments comunitaris i serveis
tcnics metropolitans
Secci 1a
Art. 211. Contingut daquest captol.
1. El Pla General destina a equipaments comunitaris
els sls representats als plnols b2 i b3 a escala 1:5.000 i 1:10.000, respectivament, i sindiquen amb les referncies 7a, 7b i 7c els previstos
als plans anteriors que es respecten de conformitat amb el que disposa larticle 167 daquestes
Normes, i els que es qualifiquin com a tals als
futurs plans parcials i especials en desenvolupament del present Pla General. La referncia 7a,
representa els equipaments pblics existents i els
privats. La referncia 7b, els reservats preferentment per a equipaments de nova creaci i dinters municipal; i la referncia 7c, els reservats
per a equipaments comunitaris existents i de nova
creaci dinters metropolit, amb les excepcions
establertes als articles 213 i 214.
2. Per la seva finalitat, es comprenen tamb a la re-
gulaci continguda en aquest captol els cementiris

comarcals (25) i els espais reservats a installacions
de serveis tcnics metropolitans (4). Aix mateix, pel
motiu de la seva destinaci final, es regulen com a
equipaments pblics els sls qualificats de renovaci urbana en transformaci ds (177), sens
perjudici de la normativa transitria assignada a
aquests pels articles 367 i 368 daquestes Normes.
Secci 2a
Equipaments comunitaris (7)
Art. 212. Tipus dequipaments comunitaris.
1. Els sls destinats a equipaments comunitaris amb
les edificacions, installacions i altres accessions o
serveis sobre aquests sls, es classifiquen en els
tipus segents:
a. Equipaments docents. Centres docents, pblics o privats, i annexos esportius.
b. Equipaments sanitaris-assistencials. Centres
sanitaris assistencials i geritrics, pblics o privats,
dinters pblic, social o comunitari, i cementiris.
c. Equipaments culturals i religiosos. Temples,
centres religiosos, centres o installacions per a
congressos, exposicions, sales de reunions, dinters pblic, social o comunitari i annexos esportius i recreatius.
d. Equipaments esportius i recreatius. Edificacions
i installacions esportives; campaments; centres
desbarjo o dexpansi; balnearis i establiments
de banys i daltres turstics no residencials, dinters pblic, social o comunitari; i serveis annexes.
e. Equipaments de provement i subministraments. Escorxadors, mercats i altres centres de
provement, sempre de titularitat pblica, encara
que de possible gesti privada, i rees de servei.
f. Equipaments tcnics administratius i de seguretat. Centres o edificis per a serveis de lAdministraci pblica, serveis de seguretat o militars i
daltres dinters pblic.
2. Els sls per a equipaments comunitaris sn els representats als plnols b2 i b3, a escala 1:5000
i 1:10.000, amb els nmeros didentificaci 7a,
7b i 7c. El nmero 7a representa els equipaments existents o en execuci o amb llicncia; el
nmero 7b, els sls reservats per a equipaments
de nova creaci i mbit local; i, el nmero 7c
sassignar als sls per a equipaments de nova
creaci dinters supralocal o metropolit.
Art. 213. Destinaci dels equipaments actuals.
1. Els equipaments qualificats com a tals i ja exis-
67
tents o que estiguin en execuci, anteriors al Pla

Comarcal de 1953 o realitzats de conformitat amb
aquest i amb els Plans Parcials del seu desenvolupament, quedaran afectats al mateix tipus dequipament existent o previst, segons la classificaci
de larticle anterior.
2. La mutaci del tipus dalgun dels equipaments
esmentats es far dacord amb el que disposa
larticle segent pel que fa a la modificaci relativa
als nous equipaments.
Art. 214. Determinaci de lemplaament de nous
equipaments.
1. En el termini de dos anys, a comptar des de
laprovaci daquest Pla General, la Corporaci
Metropolitana elaborar un o diversos Plans Especials, per a la seva aprovaci definitiva per
lorganisme competent, als quals es determinar
de manera detallada el tipus dequipament a qu
safecta cada parcella reservada genricament a
aquesta finalitat.
2. Als esmentats Plans Especials, que podran ser
per sectors de lAdministraci o per termes municipals o subrees del territori metropolit, es
tindran en compte els programes dactuaci en
obres i serveis dels diferents departaments de
lAdministraci central o de qualsevol altra Administraci pblica, territorial o funcional, i aix mateix
la collaboraci dels particulars.
3. En el cas que els esmentats Plans Especials no
esgotessin la determinaci de tipus dequipaments en tots els sls que estiguin qualificats amb
aquesta destinaci, podr ferse lesmentada determinaci posteriorment en un altre o uns altres
Plans Especials.
4. La mutaci de la destinaci del sl, del tipus inicialment determinat per a aquest a un altre tipus
dequipament comprs en lletra o epgraf diferent
de larticle 212, requerir la seva nova afectaci al
Pla Especial.
5. La determinaci del tipus dequipament a qu
queda afectat un immoble (terreny o edifici) pel Pla
Especial corresponent, en legitima lexpropiaci
per lAdministraci pblica actuant, de conformitat amb larticle 653 de la Llei del sl.
6. Quan un equipament no sigui necessari i el sl no
safecti a un altre tipus dequipament comunitari,
lesmentat sl haur de ser destinat a parc o jard
pblic.
Art. 215. Desenvolupament de les previsions
sobre equipaments comunitaris.
La concreci del tipus dequipament o la mutaci del
68
que ja hagi estat concretat sefectuar dacord amb

el que segueix:
1r. El procediment sincoar a instncia de part o a
proposta de qualsevol departament ministerial,
dalgun dels ajuntaments integrats a lEntitat Metropolitana o per decisi daquesta.
2n. Selaborar un Pla Especial integrat, com a mnim,
pels documents segents:
a. Memria que justifiqui la necessitat o convenincia de la concreci o mutaci, la seva coherncia amb el Pla General i la incidncia en la
dotaci dequipaments.
b. Plnols dinformaci i de situaci o emplaament.
c. Si escau, estudi econmic sobre les variacions
que en aquest aspecte sintrodueixin.
3r. El Pla Especial se sotmetr a informaci pblica
pel termini dun mes, i satorgar audincia a la
corporaci local afectada. Se citar els propietaris
afectats individualment per a la informaci pblica.
Decidides les reclamacions, si nhi hagus, lrgan
competent atorgar laprovaci definitiva.
Art. 216. Preferncia de titularitat pblica
dequipament.
1. Durant el termini de dos anys, establert a larticle
214, tots els sls qualificats per a equipaments
sentendran reservats, amb la finalitat de facilitar
la millor elaboraci dels plans especials per a la
seva possible i preferent adquisici per ladministraci actuant per qualsevol ttol jurdic, incls el
de cessi obligatria segons la Llei, en els casos
que sigui procedent.
2. Durant el mateix termini, es consideraran aquests
terrenys com a no edificables pels propietaris,
llevat que, a proposta prvia de lajuntament respectiu, la Corporaci Metropolitana els atorgui
autoritzaci per a algun tipus dequipaments
susceptibles de titularitat privada, si safavoreix o
avana lobjectiu social proposat i no es perjudiquen els programes dactuaci de les entitats interessades. Aquesta autoritzaci ser concedida,
en tot cas, si es tracta dampliaci o dinstallaci
complementria dun equipament ja existent i els
terrenys tenen la qualificaci de destinaci a equipaments. Aquesta regla ser tamb daplicaci
durant el temps considerat al pargraf segent,
sempre que els esmentats terrenys no hagin estat
destinats concretament a un equipament de titularitat pblica.
3. Aprovat el Pla Especial que determini lafectaci
a un tipus dequipament o, si no nhi ha, als tres
anys de laprovaci daquest Pla General Metro-
polit, el propietari podr requerir lAdministraci

perqu li adquireixi limmoble per expropiaci i, un
cop transcorregut un any sense que shagi consumat el fet, quedar lliure per a la construcci
o installaci de qualsevol equipament que per
la seva naturalesa, sigui susceptible de titularitat
privada; per no tindr aquest dret si el pla especial hagus concretat la destinaci del terreny
a un equipament de titularitat pblica. En aquest
supsit i en tots els que el temps dedificabilitat
privada ho justifiqui des del principi, els seus propietaris podran acollirse al que disposa larticle 69
de la Llei del Sl.
1. Ledificaci a les rees dequipament shan
dajustar a les necessitats funcionals dels diferents
equipaments, al paisatge i a les condicions ambientals, que haur de respectar, i a la integraci
al sector on subiquin. Amb aquesta finalitat, cal
determinar les diferents condicions urbanstiques
en un Pla Especial.
2. Quan falti el pla especial, shan dobservar les
condicions segents:
a. Al sl urb, per a tot tipus dequipaments ha de
regir el tipus dordenaci de la zona on se situa
lequipament o, si escau, de la zona contigua, i
shan de respectar les condicions dedificaci vigents.
b. En sl urbanitzable i noms per als equipaments de titularitat pblica han de regir les condicions segents:
Tipus dordenaci. Edificaci allada.
Altura mxima. 12 m. que podr depassarse
quan es justifiqui per les caracterstiques i finalitats
de lequipament, fins un mxim de 18 m.
Ocupaci mxima en planta baixa. 60 per 100.
Intensitat dedificaci neta. 1 m2 sostre/m2 sl.
Forma i distribuci de ledificaci. La forma i
distribuci dels cossos de ledificaci hauran de
permetre la sistematitzaci despais de linterior
dels solars per a jardins i patis.
3. Els locals destinats a espectacles pblics, sales
de festes i similars no podran sser confrontants
amb edificis ds religis, cultural o sanitari, si no
nhi ha una separaci mnima de 14 m.
Secci 3a
Cementiris comarcals (25)
Art. 218. Definici.
Com a diferents dels cementiris ordinaris, sordenen
en aquest Pla, en general, els grans cementiris comarcals, integrats per un conjunt de cementiris en
rees amb predomini de la vegetaci arbria, sobre
les construccions i les installacions.
Art. 219. Pla Especial.
El desenvolupament de les previsions daquest Pla
General sobre grans cementiris comarcals es realitzar mitjanant plans especials, que tindran en
compte lordenaci de les rees especfiques del cementiri i la dels seus encontorns a fi dassegurarne la
protecci i la relaci amb les zones contiges.
Secci 4a
Serveis tcnics metropolitans (4)
Art. 220. Finalitat de lordenaci.
1. El Pla General cont lordenaci de les infrastructures dels serveis tcnics (delectricitat, de provement daiges, de gas i daltres), i amb aquesta
finalitat i la dels serveis complementaris (com sn
les estacions depuradores daiges, terminals de
clavegueram i daltres), estableix les reserves de
sl necessries i les de protecci. En aquestes reserves de sl shan dincloure tamb les referents
a abocadors i installacions de tractament i deliminaci descombraries.
2. Els espais lliures dedificaci que constitueixin
lentorn daquests serveis, shan de considerar
com a espais lliures verds.
Art. 221. Reserves de sl.
1. Els espais reservats per a la infrastructura dels
serveis delectricitat, de provement daigua.
destacions depuradores daiges, i terminals de
clavegueram, de serveis de telecomunicaci, de
parcs de material de neteja i maquinria adscrita
als serveis pblics; i les terminals de transport de
superfcie i aparcament dmbit general, sn els
representats als plnols b2 i b4 a escala 1:5.000
i 1:25.000 respectivament.
2. El desenvolupament dels serveis dinfrastructura
a qu es refereix aquest article i la destinaci de
les reserves de sl necessries per als serveis
tcnics metropolitans es concretaran per la Corporaci Metropolitana de Barcelona, dacord amb
els organismes pertinents, mitjanant la redacci
de plans especials que fixin la situaci, traat i caracterstiques dels seus elements.
3. Els Plans Especials que desenvolupin els serveis
tcnics hauran de justificar la determinaci del
tipus del servei al qual es destinen els sls qua-
69
lificats, analitzant la capacitat i suficincia de les

reserves efectuades per aquest Pla General i, si
s del cas, la necessitat dampliarles. Aquestes
operacions dincrement de les reserves de sl per
a serveis tcnics, es troben compreses als serveis
dinters pblic definits a larticle 17 daquestes
Normes i podran realitzarse mitjanant laprovaci del pla especial, sense que es requereixi
modificar el Pla General prviament o simultnia.
4. Els Plans Especials es podran referir a la determinaci del tipus de servei tcnic al qual s destinada cada unitat de sl, com tamb referirse
de manera temtica a un servei determinat o, si
escau, a un mbit territorial concret.
70
TTOL IV
REGLAMENTACI DETALLADA
DEL SL URB
Captol I
Art. 222. Aplicaci de les Normes daquest Ttol.
1. Aquest ttol cont la reglamentaci detallada de
ls i edificaci en sl urb, segons el que disposa
larticle 12.2.1f), de la Llei del sl.
2. Les Normes daquest ttol saplicaran al sl urbanitzable, que sincorpori al procs urb, en all
que no sigui objecte duna reglamentaci diferent.
3. Per edificar als solars de sl urb no cal completar
la reglamentaci continguda en aquestes Normes
mitjanant plans especials o estudis de detall,
llevat daquells casos en qu aquestes Normes
disposin el contrari o resulti indispensable el desenvolupament del Pla General, per precisar les
condicions de ledificabilitat.
4. Quedaran qualificats en situaci urbanstica de
fora dordenaci els edificis i les installacions
construdes abans de laprovaci daquest Pla
i que en virtut de les seves determinacions han
de ser objecte dexpropiaci, cessi obligatria i
gratuta dels terrenys o b enderroc o expropiaci
dels edificis.
5. Als edificis i a les installacions en situaci de fora
dordenaci, tal com es defineixen a lapartat anterior, els ser daplicaci el que disposa larticle
60.2 i 3 de la Llei del sl i 45.1 de la Llei 3/1984
de Mesures dadequaci de lordenament urbanstic de Catalunya i, en conseqncia, no podran
ser objecte dobres de consolidaci, augment de
volum, modernitzaci o increment del seu valor
dexpropiaci, per s les petites reparacions que
exigeixin la higiene, lornamentaci i la conservaci de limmoble. Aix no obstant, en casos
excepcionals podran autoritzarse obres parcials i
circumstancials de consolidaci quan no estigus
prevista lexpropiaci o demolici de la finca en el
termini de quinze anys.
6. Els edificis i installacions construdes abans de
laprovaci daquest Pla que resultin disconformes
amb les condicions dedificaci que determina,
i no estiguin incloses als supsits de lapartat 4,
podran ser objecte dobres de: consolidaci, reparaci, modernitzaci, millora de les seves condicions esttiques i higiniques, modificaci ds,
rehabilitaci i, si fa al cas, augment de volum.
7. Lautoritzaci o denegaci dels augments de
volum sobre els edificis disconformes, tal com es

defineixen a lapartat anterior, es regir pels criteris
segents:
1r. No sadmetr augment de volum sobre edificis
disconformes en els casos segents:
a. Edificis la disconformitat dels quals radiqui en el
tipus dordenaci, essent aquest diferent de lassenyalat per a la zona.
b. Edificis la superfcie o el sostre edificat dels quals
sigui igual o superior al perms per a la parcella.
c. Edificis que igualin o superin el coeficient docupaci mxim de parcella assenyalat per a la zona.
2n. En els casos no inclosos a lapartat anterior,
sadmetr laugment de volum sobre edificis disconformes essentlos daplicaci les condicions
segents segons el tipus dordenaci aplicable a
la zona.
3r. A les zones on el tipus dordenaci s segons
alineacions de vial, les edificacions anteriors a
laprovaci del Pla General metropolit, a lempara de llicncia, el volum de les quals sigui disconforme amb les condicions dedificaci aplicables per que no es trobin en els supsits definits
a la condici primera, podran sollicitar ampliaci
sempre que:
a. Lampliaci es produeixi dacord amb les condicions dedificaci de la zona.
b. Lampliaci sigui limitada estrictament per la
diferncia entre la superfcie o sostre edificat de
ledifici o volum, si s el cas, i el mxim perms a
la zona.
c. Sigui destinada a usos permesos a la zona.
4t. A les zones on el tipus dordenaci s el dedificaci allada, les edificacions anteriors a laprovaci del Pla General metropolit, a lempara de
llicncia, que resultin disconformes segons les
condicions dedificaci de la zona, i no es trobin
en els supsits de la condici primera, podran sol
licitar lampliaci sempre que:
a. Ledificabilitat total resultant no superi el sostre
edificable que correspon a la parcella segons la
intensitat neta dedificaci, i no se superi el coeficient docupaci mxima perms per a la zona;
b. Lampliaci es produeixi de conformitat amb les
condicions dedificaci de la zona.
c. Es respectin les limitacions ds establertes per
a la zona.
8. Quan es procedeixi a lenderroc de ledificaci, o
aquesta reuneixi els pressupsits per a la qualificaci de finca inadequada, de conformitat amb
larticle 154.3 de la Llei del sl, laprofitament del
sl haur de ferse dacord amb les condicions
dedificabilitat establertes en aquestes Normes.
71
Captol II
De les disposicions comunes als
tipus dordenaci
Secci 1a
Normes aplicables a tots els tipus
dordenaci de ledificaci.
Art. 223. Significat dels conceptes emprats.

1. Aquesta secci cont la reglamentaci detallada de
les constants o parmetres que determinen, amb
carcter general, les caracterstiques de ledificaci.
2. Sempre que es facin servir en aquestes Normes
els conceptes que a continuaci sindiquen, tindran el significat segent:
a. Parcella. Porci de sl urb edificable.
b. Solar. Parcella que pel fet de reunir les condicions de superfcie i urbanitzaci establertes en
aquestes Normes, s apta per a ledificaci immediata.
c. Planta baixa. Pis baix de ledifici al nivell del
sl, dins dels lmits que, amb referncia a la rasant, assenyalen aquestes Normes en relaci als
tipus dordenaci de ledificaci.
d. Planta soterrnia. La situada dessota de la
planta baixa.
e. Planta pis. Tota planta dedificaci que estigui
per damunt de la planta baixa.
f. Elements tcnics de les installacions. Parts
integrants dels serveis de ledifici de carcter
com, com sn els segents:
Filtres daire; dipsits de reserva daigua, de refrigeraci o acumuladors; conductes de ventilaci o
de fums; claraboies; antenes de telecomunicaci,
radio i televisi; maquinria dascensors; espai per
a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per a
accs daquests al pla de terrat o coberta; cossos
descala daccs al pla de terrat o coberta; elements de suport per a lestesa i eixugada de roba
i altres.
g. Cossos sortints. Sn els que sobresurten de
lalineaci de faana o lnia de faana de lalineaci
interior, o de lespai lliure a linterior dilla, i tenen
el carcter dhabitables o ocupables tant si sn
tancats, semitancats o oberts.
h. Elements sortints. Sn part integrant de ledificaci o elements constructius no habitables ni
ocupables, de carcter fix, que sobresurten de
lalineaci interior o de lalineaci dedificaci.
i. Celoberts. Espai no edificat situat dins del
volum dedificaci i destinat a obtenir illuminaci i
ventilaci.
Art. 224. ndex dintensitat neta dedificaci per

parcella.
1. Lndex dintensitat neta dedificaci per parcella
s el resultat de dividir ledificabilitat mxima permesa a cada parcella per la superfcie daquesta.
Ledificabilitat mxima permesa s el resultat de
la distribuci comportada per lordenaci de volums entre totes les parcelles de ledificabilitat
neta de cada unitat de zona.
2. Al cmput de ledificabilitat shan dincloure les
superfcies de totes les plantes, per damunt del
soterrani. Shan de computar, tamb, en ledificabilitat els cossos sortints tancats o semitancats,
els celoberts i els patis de ventilaci.
3. Ledificabilitat total, computada segons el nmero
anterior, no pot superar, a les parcelles amb pendent, la que resulti de ledificaci en terreny en pla
horitzontal.
72
j. Patis de ventilaci. Amb aquest nom es designen espais no edificats, digual significaci que
els celoberts, per destinats a illuminar o ventilar
escales o dependncies diferents de les peces
principals dels habitatges.
k. Peces principals dun habitatge. Les sales i
dormitoris dacord amb la normativa sobre condicions mnimes dhabitabilitat.
Art. 225. Planta baixa. 9

1. La planta baixa es defineix per als diferents tipus dordenaci de ledificaci segons les normes segents:
a. Al tipus dordenaci segons alineacions de vial,
la planta baixa per a cada parcella s aquella el
paviment de la qual est situat entre 0,60 m. per
damunt i 0,60 m. per sota de la rasant del vial, en
els punts de major i menor cota, respectivament,
que corresponen a la parcella.
En els casos en qu, a conseqncia del pendent,
existeixi ms duna planta que se situ dins dels
lmits establerts al pargraf anterior, sentendr
per planta baixa per a cada tram de frontal de
parcella la de posici inferior.
En els casos de parcelles amb frontal a dos vials
Veure modificaci per al Municipi de LHospitalet de
Veure modificaci per al Municipi de Santa Coloma de
Gramenet a la pg. 362 i la pg. 369
Veure modificaci per al Municipi de Badalona a la pg. 136
Veure modificaci per al Municipi de Sant Adri del Besos a
la pg. 338
Veure modificaci per al Municipi de Cerdanyola del Valls a
la pg. 282
oposats, es referir la cota de planta baixa a cada

front, com si es tracts de parcelles diferents, la profunditat de les quals assoleixi el punt mitj de lilla.
b. Al tipus dordenaci dedificaci allada, t la
consideraci de planta baixa aquella planta o part
daquesta situada damunt del soterrani real o possible.
c. Als altres tipus dordenaci de ledificaci, la
planta baixa ser determinada al corresponent pla
o estudi de detall en relaci amb el soterrani i a
la cota de referncia de planta baixa tal com es
defineix a larticle 261 daquestes Normes.
2. Lalada lliure mnima de la planta baixa ser la
segent:
Tipus dordenaci
Altra referncia
Edif. segons alineacions

de vial
Edificaci allada
Altres tipus dordenaci
Alada
3,70 m.
- planta baixa
oberta
3,00 m.
- planta baixa
tancada
2,50 m.
2,75 m.
Al tipus dordenaci segons alineacions de vial, lalada mnima de sostre de la planta baixa pel que fa
a la cota de referncia de lalada reguladora ser
de 4 m. per a amplades de vial de 20 m. o ms, i
de 3,70 m. per a amplades menors de 20 m.
3. No es permet el desdoblament de la planta baixa
amb dues plantes, segons la modalitat de semisoterrani i entresl.
4. Al tipus dordenaci segons alineacions de vial,
es permeten els entresolats en planta baixa quan
formin part del local ubicat a lesmentada planta i
no tinguin accs independent des de lexterior, i
shauran de complir les condicions segents:
a. Els entresolats shan de separar un mnim de 3
m. de la faana de ledifici.
b. Lalada lliure mnima, per sota i per sobre ser
de 2,50 m.; aix no obstant, si la part superior es
destina a dipsit de materials, laltura mnima es
redueix en lesmentada part a 2,10 m.
c. Lentresolat no podr prolongarse i ocupar
lespai lliure interior dilla.
d. La construcci dels entresolats no ha dimplicar
distorsi en la composici esttica de la faana
de ledifici. Les solucions de reculada de la planta
baixa per efecte de la construcci dentresolats,
shan de regir per aquestes Normes pel que fa
a les reculades de ledificaci. Els ajuntaments
respectius podran limitar o, si s el cas, prohibir
aquesta soluci als mbits determinats que constitueixin un context histric o tradicional.
e. Els entresolats no constitueixen superfcie de
sostre edificable independent de la planta baixa i
no sn atribubles al cmput de ledificabilitat que
pugui ser ordenada mitjanant estudis de detall.
5. Al tipus dordenaci dedificaci allada no es permeten les plantes dentresolat.
6. Als altres tipus dordenaci les plantes entresolat
es podran admetre quan aix ho determini, expressament, el pla especial o estudi de detall, i en
aquests casos la seva superfcie sha dincloure al
cmput de ledificabilitat.
Art. 226. Soterranis. 10
1. Els soterranis en el tipus dordenaci segons alineacions de vial, sn els espais situats per sota
de la planta baixa, tinguin o no obertures, a causa
dels desnivells, en qualsevol dels fronts de ledificaci.
2. Als altres tipus dordenaci, el soterrani s tota
planta soterrada o semisoterrada, sempre que el
seu sostre estigui a menys dun metre per damunt
del sl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti ms dun
metre per damunt daquest nivell, tindr, en tota
aquesta part, la consideraci de planta baixa.
En aquests tipus dordenaci els soterranis, a ms
a ms de la condici anterior, han dajustarse,
segons la situaci en qu es trobin, a les regles
segents:
a. El soterrani situat dins de la projecci del cos
de ledifici que per la seva situaci defineix com
a planta baixa la situada immediatament pel seu
damunt, haur de tenir el seu sostre situat, pel que
fa a la cota natural del terreny, amb una variaci
absoluta de msmenys un metre.
b. Els soterranis situats fora de la projecci de
ledifici que ocupen lespai lliure dedificaci
dins dels percentatges docupaci mxima de
parcella, que resulten de desmunts, excavacions
o anivellacions, hauran de tenir el sostre a menys
dun metre del nivell del sl exterior definitiu, obtingut per manipulaci del terreny natural amb les
limitacions indicades a larticle 255 daquestes
Normes.
3. Als soterranis no es permet ls dhabitatge ni la ubicaci dhabitacions en s residencial i sanitari. Els
10. Veure modificaci per al Municipi de LHospitalet de
Veure modificaci per al Municipi de Sant Joan Desp a la
pg. 357
73
soterranis, per dessota del primer, noms podran

destinarse a aparcaments, installacions tcniques
de ledifici, cambres cuirassades i similars. Aix no
obstant, podran autoritzarshi altres usos, diferents
del dhabitatge i del residencial, si es dota el local de
mesures tcniques segures que cobreixin els riscos
dincendi, explosi i altres i el desallotjament, amb
seguretat, de les persones en aquests casos.
4. Lalada lliure dels soterranis ha de ser de 2,20 m.,
com a mnim.
5. La illuminaci i ventilaci dels soterranis quan es
realitzi amb solucions de pati angls, qualsevol que
siguin les seves dimensions comportar la consideraci de planta baixa als efectes daplicaci de
laltura reguladora mxima i nombre de plantes i
de comptabilitzaci en la superfcie de sostre edificable.
Art. 227. Altura de les plantes pis.
Laltura lliure de les plantes pis no ha de ser inferior a
2,50 m. Laltura total, incls el forjat, es reglamenta a
cada zona.
Art. 228. Elements tcnics de les installacions.
1. Els volums corresponents als elements tcnics
de les installacions, definits en aquestes Normes,
hauran de preveures al projecte dedificaci com a
composici arquitectnica conjunta amb tot ledifici.
2. Les dimensions dels volums corresponents a
aquests elements sn funci de les exigncies tcniques de cada edifici o sistema dinstallaci.
Art. 229. Cossos sortints. 11
1. Els cossos sortints habitables o ocupables, tancats,
semitancats o oberts, que sobresurten de la lnia de
faana o de lalineaci de lespai lliure interior de
lilla, o de lalineaci de ledificaci, han de complir,
sempre, el que disposa aquest article.
2. Sn cossos sortints tancats els miradors, tribunes
i similars amb tots els costats amb tancaments no
desmuntables. Sn cossos sortints semitancats els
cossos volats que tinguin tancat totalment algun
dels seus contorns laterals mitjanant tancaments
no desmuntables i opacs, com sn les galeries i similars que reuneixin aquestes caracterstiques. Sn
cossos volats oberts les terrasses, balcons i similars.
3. a. La superfcie en planta dels cossos sortints tancats shan de computar a efectes de lndex dedificabilitat net i de la superfcie del sostre edificable.
11. Veure modificaci per al Municipi de Badalona a la pg. 138
74
b. La mateixa regla sha daplicar als cossos sortints semitancats. Aix no obstant, a lefecte del
clcul de la superfcie de sostre edificable, no sha
de computar la part que sigui oberta per tots els
costats, a partir dun pla parallel a la lnia de faana.
c. Els cossos sortints oberts no shan de computar
a efectes del clcul de la superfcie del sostre edificable. Shan de computar a lefecte de locupaci
mxima a la planta baixa i en el tipus dordenaci
dedificaci allada, a ms tamb a lefecte de separacions a les llindes de parcella.
4. En tots els tipus dordenaci es prohibeixen els
cossos sortints a la planta baixa.
5. Sadmeten, amb les excepcions o restriccions establertes a les Normes aplicables a cada zona, els
cossos sortints, a partir de la planta primera.
6. Sentn per pla lmit lateral de vol el pla normal a la
faana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla lmit de vol se situa a
1 m. de la mitgera.

Art. 230. Vol mxim dels cossos sortints.

El vol mxim dels cossos sortints, tancats, semitancats
o oberts, s el que estableix aquest article per als diferents tipus dordenaci:
I. Tipus dordenaci dedificaci segons alineacions
de vial:
1. A les zones a les quals correspongui aquest tipus
dordenaci, excepte les del nucli antic que tenen
una normativa especial per consideracions especials, regiran les prescripcions segents: El vol
mxim, mesurat normalment al pla de faana en
qualsevol punt daquesta, no podr excedir de la
dcima part de lamplada del vial. Si per aplicaci
daquesta regla resulta un vol superior a 1,50 m.,
saplicar aquesta mida com a vol mxim. Si ledificaci dna a vies o trams de vies damplada diferent, per a cada un dels cossos sortints cal aplicar
la regla damplada corresponent a la via o tram de
via a la qual recau, amb el lmit mxim de 1,50 m.
2. El vol mxim dels cossos sortints oberts a lespai
lliure interior de lilla, no podr excedir dun vint del
dimetre de la circumferncia inscriptible a lespai
lliure interior de lilla, amb un vol mxim, en tot cas,
de 1,50 m.
A lespai lliure interior de lilla no es permeten cossos
sortints tancats o semitancants que depassin la
profunditat edificable.
3. Els cossos sortints oberts podran ocupar totalment
la longitud de la faana. Els tancats i semitancats no
podran ocupar ms dun ter de la longitud esmentada. En lun i laltre cas, els cossos estan limitats en
la seva distncia a la mitgera mitjanant el pla lmit

lateral del vol, que se situa a un metre de la paret
mitgera.
Quan el vol dels cossos tancats o semitancats no
sigui superior a 45 cm. podran ocupar ms dun
ter de la longitud de faana, sempre que no depassi la superfcie que li correspondria en cas de
vol mxim.
fins a un mxim de 0,45 m. per als carrers de

menys de 20 m. i fins a un mxim de 0,90 m. per
als carrers de 20 o ms m.
2. Els elements sortints no permanents, com sn les
veles, persianes, rtols, anuncis i similars, no sinclouen al concepte delements sortints regulats en
aquestes Normes. Aquests seran regits pel que
sestableix a les ordenances municipals.
II. Tipus dordenaci dedificaci allada:

1. En aquest tipus dordenaci, el vol dels cossos
sortints, tancants o semitancats, esdev limitat
per la superfcie de sostre edificable de la parcella.
Als percentatges docupaci mxima i a les separacions a les llindes de parcella, es tindran en
compte els tancats, semitancats i oberts.
Art. 232. Ventilaci i illuminaci.

1. a. Als edificis dhabitatges, els dormitoris i sales
interiors no podran autoritzarse si no reben ventilaci i illuminaci per mitj, si ms no, de celoberts. La ventilaci i illuminaci de les altres
dependncies que no siguin les destinades a
dormitoris o estances i les de les escales i peces
auxiliars interiors, podr ferse mitjanant patis de
ventilaci.
b. La ventilaci i illuminaci per mitjans tcnics,
sense utilitzaci de celoberts o patis de ventilaci,
sadmetr per a dependncies i peces auxiliars
dels habitatges, no destinades a dormitoris i estances, quan sassegurin les condicions higiniques i estigui autoritzat per les normes estatals i
municipals sobre condicions sanitries i higiniques dels habitatges.
c. La ventilaci i illuminaci dels locals de treball
i estances destinats a usos comercial i doficines
podr realitzarse mitjanant elements o mitjans
tcnics de provada eficcia, que assegurin condicions adequades dhigiene.
d. Ls daquests mitjans tcnics ha de ser regulat
per ordenances municipals de construcci.
2. El que es disposa en aquest article sobre patis
i lestablert als articles segents sobre celoberts i patis de ventilaci s aplicable, tamb, a
les obres dampliaci, per laddici de plantes
noves.
III. Tipus dordenaci volumtrica especfica.

1. Els cossos sortints, tancats, semitancats o oberts
es limitaran a un vol mxim duna desena part de
la distncia entre alineacions dedificaci. Quan
per aplicaci daquesta regla resulti un vol superior a 1,80 m. caldr reduir el vol a aquesta dimensi mxima.
2. A aquest tipus dordenaci sha daplicar lestablert a lapartat 3 per al tipus dordenaci dedificaci segons alineacions de vial.
Art. 231. Elements sortints. 12
1. Els elements sortints, com sn els scols, pilars,
barbacanes, grgoles, marquesines, parasols i
similars fixos shan de limitar, pel que fa al seu vol,
al que disposen per als cossos sortints, amb les
particularitats segents, aplicables a tots els tipus
dordenaci.
a. Sadmeten els elements sortints a la planta
baixa duna edificaci que doni a un carrer de ms
de 6 m. dample, i sempre que no sobresurti ms
dun cinquant de lamplada de vial, duna dcima
part de lamplada de la voravia i de 0,40 m. quan
afectin menys de la cinquena part de la longitud
de faana o de 0,15 m. si ocupen ms daquest
cinqu de faana.
b. Sadmeten els elements sortints que se situn
de manera que cap dels seus punts no es trobi
a una alada inferior a 2,50 m. per damunt de la
rasant de la voravia i el seu vol no sigui superior
en cap punt a lamplada de la voravia de menys
0,60 metres, amb un lmit mxim de 1,50 m. quan
siguin opacs i de 3 m. quan siguin translcids.
c. Les barbacanes podran volar del pla de faana
Art. 233. Celoberts.

1. Els celoberts poden ser interiors o mixtos. Sn
interiors els celoberts que no sobren a espais
lliures o a vials, i sn mixtos els oberts a aquests
espais.
2. La dimensi i superfcie mnima obligatria dels
celoberts interiors depn de llur alada. La dimensi del celobert interior ha de ser la que
permeti inscriure a linterior seu un cercle de dimetre igual a un sis de la seva alada, amb
un mnim de 3 m. que no produeixi en cap punt
de la seva planta estrangulacions de menys de
2 m. i que les seves superfcies mnimes obeeixin
a la taula segent:
75
Alada del celobert

(nombre de plantes pis)
Superfcie mnima
(m2)
10
10
12
14
16
18
20
ms de 7
22
3. Els celoberts mixtos, que sn els oberts per alguna o algunes de les seves cares a espais lliures
o vials, hauran de respectar les distncies mnimes
entre parets fixades pel dimetre del cercle inscriptible que diu el nmero anterior daquest article.
No seran aplicables, contrriament, a aquests celoberts, les superfcies mnimes fixades a la taula
anterior.
Les parets dels celoberts mixtos shan de considerar com a faanes a tots els efectes.
4. El celobert ser mancomunat quan pertanyi al volum
edificable de dues o ms finques contiges. Ser
indispensable, als efectes daquestes Normes, que
lesmentada comunitat de pati sestableixi per escriptura pblica, inscrita al Registre de la Propietat.
Els patis mancomunats shan de regir, pel que fa a
la forma i dimensions, pel que es disposa per als
patis interiors i els mixtos.
5. Als efectes del que disposa aquest article sobre celoberts interiors, shan de tenir en compte, a ms
les regles segents:
a. Les llums mnimes entre murs del celobert no
podran reduirse amb sortints o altres elements o
serveis, com sn els safareigs.
b. Lalada del celobert a efectes de determinaci
de la seva superfcie, shan damidar en nombre de
plantes des de la ms baixa que el necessiti servida
pel celobert fins a la ms elevada.
c. El paviment del celobert ha destar, com a mxim,
un metre per damunt del nivell de sl de la dependncia a illuminar o ventilar.
d. Els celoberts podran cobrirse amb claraboies,
sempre que es deixi un espai perifric lliure sense
tancaments de cap classe, entre les parets del celobert i la claraboia, amb una superfcie de ventilaci
mnima del 20 per 100 superior a la del celobert.
Art. 234. Patis de ventilaci.
1. Els patis de ventilaci poden ser interiors o mixtos,
com els celoberts.
76
2. La dimensi i superfcie mnima obligatria dels

patis de ventilaci depn de lalada. La dimensi
del pati ha de ser la que permeti inscriurehi un
cercle de dimetre igual a un set de lalada total
de ledifici, amb un mnim de 2 m. que no produeixi en cap punt de la planta estrangulacions
de menys de 2 m. i amb una superfcie mnima
segons la taula segent:
Alada del patis
(nm. plantes pis)
Superfcie mnima
(m2)
11
13
15
ms de 7
17
3. Regiran quant als patis de ventilaci les regles segents:

a. No s perms de reduir les llums mnimes interiors amb sortints.
b. Lalada del pati, a efectes de determinaci de
la superfcie, sha damidar en nombre de plantes,
des de la ms baixa que el necessiti, fins a la ms
alta servida pel pati.
c. El paviment del pati ha destar, com a mxim, a
un metre per damunt del nivell del sl de la dependncia a ventilar o illuminar.
4. Els patis de ventilaci mixtos han de complir condicions anlogues a les establertes per als celoberts mixtos.
5. Els patis de ventilaci podran cobrirse amb claraboies, sempre que es deixi un espai perifric
lliure sense tancament de cap tipus, entre la part
superior de les parets del pati i la claraboia, amb
una superfcie de ventilaci mnima del 20 per 100
superior a la del pati.
Art. 235. Mnim de superfcie conjunta de
celoberts i patis de ventilaci a planta
pis.
1. A les zones de nucli antic: Substituci de ledificaci antiga (12) i en densificaci urbana, extensiva (13 a) i semiintensiva (13 b), sens perjudici del
compliment de les condicions de superfcie establertes per als celoberts i patis de ventilaci, la
suma de les corresponents als que sestableixin a
les plantes pis dun edifici, assolir un percentatge
en relaci amb la superfcie edificable a laltura reguladora superior al dotze (12).

2. Les porcions de parcella contiges a lespai lliure
interior de lilla que puguin quedar sense edificar
computaran en el clcul de lesmentat percentatge.
Secci 2a
Normes aplicables a ledificaci segons
alineacions de vial

Art. 236. Parmetres del tipus dordenaci
segons alineacions de vial.
1. A la regulaci de les condicions del tipus dordenaci segons alineacions de vial, es consideren
condicions bsiques les segents:
a. El tipus dordenaci, que correspon al definit en
aquestes Normes, en el qual ledificaci es produeix segons les alineacions de vial.
b. Ledificabilitat mxima, que es regula bsicament per la profunditat edificable i lalada reguladora mxima.
c. La densitat mxima dhabitatges, que saplica
als casos de nova edificaci com una limitaci del
nombre mxim dhabitatges per parcella.
d. La limitaci dusos aplicable segons la reglamentaci zonal.
2. Els parmetres que determinen les caracterstiques de ledificaci en el tipus dordenaci segons
alineacions de vial sn els segents:
a. alineaci de vial
b. lnia de faana
c. amplada del carrer o vial
d. alada reguladora mxima
e. nombre mxim de plantes
f. mitgeres
g. illa
h. profunditat edificable
i. espai lliure interior dilla
j. reculada de ledificaci.
3. Sempre que es facin servir, en aquestes Normes,
els conceptes esmentats, tindran el significat segent:
a. Alineaci de vial. s la lnia que estableix lmits a
ledificaci al llarg dels vials.
b. Lnia de faana. s el tram dalineaci pertanyent a cada parcella.
c. Ample de vial. s la mida lineal que, com a distncia entre dues bandes del carrer, es pren com
a constant o parmetre que serveix per a determinar laltura reguladora i altres caracterstiques
de ledificaci.
d. Alada reguladora mxima. La que poden assolir les edificacions, llevat excepcions expresses.
e. Nombre mxim de plantes. El nombre mxim
de plantes permeses dins de lalada reguladora.
Han de respectarse conjuntament aquestes dues
constants: alada i nombre de plantes.
f. Mitgera. s la paret lateral, lmit entre dues
edificacions o parcelles, que saixeca des dels
fonaments fins a la coberta, encara que la seva
continutat sinterrompi per celoberts o patis de
ventilaci, de carcter mancomunat.
g. Illa. Superfcie de sl delimitada per les alineacions de vialitat contiges.
h. Profunditat edificable. s la distncia normal a
la lnia de faana que limita per la seva part posterior ledificaci.
i. Espai lliure interior dilla. s lespai lliure dedificaci o edificable, si escau, noms en planta
baixa i soterrani que resulta daplicar les profunditats edificables.
j. Reculada de ledificaci. s el retrocs de ledificaci respecte a lalineaci de vial o a les mitgeres. La reculada pot ser dilla, dedificaci o de
plantes.
Art. 237. Alineaci de vial.

1. Al tipus dordenaci regulat en aquesta secci, lalineaci de ledificaci coincideix amb la del carrer o
vial, llevat dels casos de reculada permesa.
2. Les reculades permeses sn les que disposen les
Normes del Pla General en regular el rgim de les
diferents zones. Quan les Normes permeten reculades, aquestes shan de subjectar al que disposa
larticle corresponent.
Art. 238. Amplada de vial. 13
1. a. Si les alineacions de vialitat sn constitudes
per rectes i corbes paralleles amb una distncia
constant en tot un tram de vial entre dos transversals sha de prendre aquesta distncia com a
amplada de vial.
b. Si les alineacions de vialitat no sn paralleles
o presenten eixamplaments, estrenyiments i altres
irregularitats, sha de prendre com a amplada de
vial per a cada costat dun tram de carrer comprs
entre dos transversals la mnima amplada puntual
al costat i tram del qual es tracti.
c. Sentn per amplada puntual de vial per a un
punt duna alineaci de vialitat la menor de les distncies entre aquest punt i els punts de lalineaci
oposada del mateix vial.
77
d. Quan per aplicaci de la regla anterior resultin

amplades de vial diferents per a frontals oposats i
trams propers dun mateix vial, i en sl digual zonificaci, sha de prendre com a amplada de vial
lamplada mitjana que asseguri un nombre mxim
de plantes uniforme.
2. Lamplada vial s la que resulta de la real afectaci a ls pblic. Quan es tracta de parcelles
amb frontal a vials de nova obertura, lamplada
de vial ser la que en virtut del pla i del projecte
durbanitzaci safecti realment a ls pblic i, a
aquests efectes, se cedeixi i urbanitzi dacord
amb les normes sobre execuci.
Noms els vials efectivament urbanitzats, o
aquells per als quals sasseguri la urbanitzaci
simultnia a ledificaci, serviran de parmetre
regulador de les alades dels edificis o dels vols
permesos.

Art. 239. Alada. 14

1. Lalada reguladora de ledificaci i el nombre
mxim de plantes s lestablert a les normes
aplicables a cada zona, atenent a lamplada del
carrer al qual donen els edificis o a la qualificaci
urbanstica de la zona.
2. Lalada sha damidar verticalment al pla exterior de la faana, fins a la intersecci amb el pla
horitzontal que cont la lnia darrencada de la
coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas del terrat o coberta plana.
3. Per damunt de lalada reguladora mxima,
noms es permetran:
a. La coberta dacabament de ledifici, de pendent
inferior al 30 per 100 i les arrencades de la qual
siguin lnies horitzontals paralleles als parmetres
exteriors de les faanes, a alada no superior a la
reguladora mxima i vol mxim determinat pel vol
dels rfecs. Les golfes que en resultin no seran
habitables.
b. Les cambres daire i elements de cobertura en
els casos de terrats o coberta plana, amb una altura total mxima de 60 cm.
c. Les baranes de faana anterior i posterior i
les dels patis interiors que saixequin directament sobre lalada reguladora mxima. Lalada
daquestes baranes no podr excedir d1,80 m.
d. Els elements de separaci entre terrats, situats
directament sobre lalada reguladora mxima.
14. Veure modificaci per al Municipi de Cerdanyola del Valls a
la pg. 282
Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 273
78
Lalada mxima daquests elements no podr

excedir d1,80 m. si sn opacs i de 2,50 m. si sn
transparents, reixes o similars.
e. Els elements tcnics de les installacions.
f. Els coronaments decoratius de les faanes.
Art. 240. Regles sobre determinaci dalades.

1. Punt de referncia per amidar lalada reguladora
mxima:
Lalada samida de conformitat amb el que es
disposa al nmero dos de larticle anterior; la determinaci del punt de referncia o punt dorigen
per a lamidament de lalada dependr de la rasant del vial que serveixi de parmetre regulador, i
haur de subjectarse a les regles segents:
a. Si la rasant del carrer, presa a la lnia de faana
presenta una diferncia de nivells entre lextrem
de la faana de cota major i el centre daquesta
de menys de 0,60 m., lalada reguladora mxima
sha damidar al centre de la faana, a partir de la
rasant de la voravia en aquest punt.
b. Si la diferncia de nivells s major de 0,60 m.
lalada reguladora mxima sha damidar a partir
dun nivell situat a 0,60 m. per sota de la cota de
lextrem de la lnia de faana de cota major.
c. Quan laplicaci daquesta regla doni lloc al fet
que, en determinats punts de la faana, la rasant
de la voravia se situ a ms de 3 m. per dessota
daquell punt daplicaci de laltura reguladora,
la faana shaur de dividir en els trams necessaris per tal que aix no sesdevingui. A cada un
dels trams, lalada reguladora shaur damidar
dacord amb les regles anteriors, com si cada
tram fos faana independent.
2. Edificis que afronten a una sola via o amb noms
un frontal edificable:
Lalada reguladora shaur damidar a la faana
del solar o per cada tram independent en qu es
divideixi per aplicaci de les regles descrites a
lapartat anterior.
3. Edificis que afronten a dues o ms vies que formen
cantonada o xamfr:
a. Si lalada s la mateixa a cada front de vial,
caldr aplicar el que es disposa al nmero 1 anterior, per operant amb el conjunt de les faanes
desenvolupades com si fos una de sola.
b. Si les alades reguladores sn diferents, les
ms grans es podran crrer pels carrers ms
estrets adjacents, fins a una longitud mxima,
comptada a partir de la cantonada o ltima flexi
del xamfr o del punt de tangncia amb lalineaci del vial de menor amplada en cas dacord
corbat que, amb un lmit mxim de 30 m. sigui la
major de les dues segents: un cop i mig lamplada del carrer adjacent o la determinada per
la intersecci sobre lalineaci del vial de menor
amplada, de la prolongaci de la lnia lmit de
la profunditat edificable corresponent al carrer
damplada major. A partir del punt determinat per
la longitud mxima a qu es refereix lapartat anterior, saplicar, a la resta de la faana, lalada
pertinent a lamplada de vial al qual correspon,
com si lesmentada resta constitus una unitat independent.
4. Edificis amb frontal a dues o ms vies que no
formin cantonada o xamfr:
Els edificis en solars que afronten amb dues o ms
vies que no formin cantonada ni xamfr i ledificaci dels quals en cada frontal estigui separada
de laltre per lespai lliure interior dilla, shan de
regular, pel que fa a lalada, com si es tracts
dedificis independents.
5. Edificis en illa que no disposin o disposin parcialment despai lliure interior:
a. Lalada reguladora es determinar per lamplada del vial al qual doni front cada edificaci.
Aquesta alada sha daplicar fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomtric
dels punts equidistants de lalineaci objecte
dedificaci i de la del front oposat. Si lilla no arriba en cap punt a una amplada de 20 m. amidada per la suma de les distncies des del lloc
geomtric esmentat a les alineacions dels frontals de vial oposats, lalada reguladora mxima
ser uniforme per a tot el sector de lilla considerat i igual a la que correspon al vial damplada
major.
b. Si lilla supera lamplada de 20 m., per resulta
ser totalment edificable, lalada reguladora ser
determinada per a cada frontal en la manera descrita a lapartat anterior. En el cas de parcelles
que afrontin amb dues o ms vies que formin
cantonada o xamfr que donin origen a alades
diferents, les alades majors es podran crrer pels
carrers adjacents fins a la longitud mxima d1,5
vegades lamplada del vial.
c. Els casos particulars als quals donin lloc alineacions molt irregulars seran resolts per equiparaci
amb els criteris exposats als apartats anteriors.
6. Edificis amb faana a places:
Les alades reguladores mximes shan de determinar, en aquest cas, atenent a la major de les
alades corresponents a les vies que formen la
plaa o hi aflueixen. Les dimensions de la plaa
no justificaran una alada ms gran.
Per a la determinaci de lalada en casos dedi-
ficaci amb faana a places, no es tindran en

compte aquells carrers lamplada dels quals sigui
ms gran que la dimensi mnima de la plaa.
Les crulles de vies i els xamfrans no tindran la
consideraci de places.
7. Edificis amb faana a parcs i jardins:
a. Si els edificis afronten amb parcs i jardins per
mitj dun vial, lalada reguladora ser funci
de lamplada del vial o dels vials on doni, llevat
que lespai del qual es tracti tingui el carcter de
plaa, cas en el qual tindr el tractament previst a
lapartat anterior.
b. Si els edificis afronten amb parcs i jardins sense
intermedi de vial, lalada reguladora mxima ha
de ser la major de les corresponents als dos frontals de la mateixa illa contigus al qual es tracti,
determinant el punt o punts de referncia de manera anloga a lestablert amb carcter general,
prenent com a rasant en la lnia de faana la del
parc o jard existent o que es determini al projecte
corresponent.
8. Edificis que afronten per mitj de vial, amb sl
destinat a uns altres sistemes:
Quan el solar, per mitj del seu vial, afronti a sl
destinat a altres sistemes, com ferrocarrils, lnies
de transport denergia o gasoductes, llits de rius,
zones martimoterrestres o daltres, lalada reguladora ser la corresponent a un amplada de vial
doble del vial sobre el qual recau el solar. Les amplades majors per lexistncia daquests sistemes,
o daltres vials al seu cant oposat, no es tindran
en compte, en cap cas, als efectes del clcul de
lalada reguladora.
Art. 241. Regles sobre mitgeres.
1. Quan, com a conseqncia de diferents alades,
reculades, profunditat edificable o altres causes,
puguin sorgir mitgeres al descobert shauran
dacabar amb materials de faana o, optativament, retirarse tal com calgui per permetre laparici dobertures com si es tracts duna faana.
2. Si la mitgera que resultar de ledificaci de dos
solars contigus no s normal a la lnia de faana,
noms podran edificarse els solars quan langle
format per la mitgera amb la normal de la faana
al punt de la intersecci, sigui inferior a 25.
En els altres casos, per poder edificar hauran
de regularitzarse els solars perqu compleixin
la condici indicada. Els casos especials, o que
donin lloc a llindes de parcella corbes o de mala
petja, o parcelles en angle, shan de resoldre aplicant els criteris tcnics que es contenen en aquest
article.
79
Aix no obstant, no caldr la regularitzaci de solars quan es tracti de parcellacions regulars que
presentin un frontal oblicu consolidat tradicionalment, com tampoc en els casos de solars situats
entre dos de contigus edificats compostos com a
mnim duna planta baixa i un pis.
Art. 242. Profunditat edificable. 15

1. La profunditat edificable es delimita per la lnia de
faana i la lnia posterior dedificaci.
2. La profunditat edificable resultar del traat, en
posici equidistant dels frontals a la via pblica,
duna figura semblant a la de lilla, la superfcie de
la qual sigui equivalent, com a mnim, a la zona de
nucli antic subzona I, al 40 per 100 de la superfcie
total; i, a les de densificaci urbana, al 30 per 100
de lesmentada superfcie.
En cap cas la profunditat edificable no pot superar
la de 30 m. que es considerar mxima.
La figura interior que compleixi la condici anterior
de superfcie haur de complir, alhora, entre alineacions interiors de ledificaci, les separacions
mnimes que es fixen a continuaci partint del dimetre de la circumferncia mxima inscriptible. La
dimensi del dimetre, funci del nombre mxim
de plantes de qualsevol de les faanes de lespai
lliure interior dilla on pugui comprovarse el compliment de la separaci mnima, ser la segent:
(Veure Taula 5)
El compliment de la distncia mnima entre faanes interiors, quan amb laplicaci del criteri de
la superfcie no sabasti, sobtindr per disminuci
de la superfcie edificable obtinguda inicialment,
fins que la translaci parallelament a si mateixes
de totes les cares de lespai lliure interior de lilla,
entre les quals no es compleixi aquella exigncia,
permeti la inscripci.
Quan dues cares de lespai lliure interior formin
un angle de menys de 60, encara que langle
sigui truncat, la inscripci de la circumferncia,
anteriorment esmentada, haur de complirse
situant el centre al punt de la bisectriu que disti
del vrtex (real o virtual) dues vegades el dimetre
de la circumferncia que li correspongui. Si no
es pot inscriure la circumferncia traada amb
aquest centre i dimetre, les alineacions que ho
impedeixin es traslladaran parallelament en tota
la seva longitud perqu, mantenintse immbil el

centre de la circumferncia, aix sesdevingui.
Els angles aguts menors de 45 hauran de truncarse de manera que resulti una lnia de faana
no menor de 6 m.
3. Per als casos dilles irregulars i amb alineacions
amb encontres aguts o de parcelplaci no ortogonal i altres de similars, la lnia lmit de la profunditat edificable podr situarse de manera no
parallela a la lnia de faana, sempre que no resulti
una superfcie edificable major en planta baixa. Per
determinar aquesta alineaci selaborar, en cada
cas, i amb referncia a tota lilla, un estudi de detall.
Igualment, es requerir lelaboraci destudis de
detall per a la fixaci o variaci de la profunditat
edificable resultant daplicar un percentual docupaci sobre la superfcie de lilla quan shagin de
resoldre problemes dalineacions de vial o dedificaci deguts a les modificacions introdudes per
aquest Pla o es pretengui aconseguir una integraci millor de ledificaci amb les caracterstiques histriques o tradicionals del sector.
La profunditat edificable aix definida no ha dimplicar, en cap cas, un increment de ledificabilitat
prevista per a la zona.
4. A les illes sensiblement rectangulars, les profunditats edificables, calculades de conformitat amb
el procediment esmentat, podran incrementarse
2 m., quan per mitj del pla especial de reforma
interior es restringeixi el nombre mxim de plantes
a ledificaci amb frontal a les alineacions de dimensi menor, i en la part daquestes que no
formin cantonada o xamfr, a una planta baixa i
una planta pis. Tot aix de manera que, fins i tot
sense esgotar lalada reguladora mxima que
li correspondria, permeti obrir lilla per damunt
daquesta primera planta.
5. Quan un cop complertes les condicions de
lapartat 2 resultin, en alguna alineaci, edificacions amb una profunditat edificable inferior a 11
m., shaur de prendre aquesta dimensi com a
profunditat edificable, sempre que sigui possible
inscriure una circumferncia de vuit metres de
dimetre. Quan per raons de les dimensions de
lilla ni tan sols fos possible complir aquesta ltima
condici, el conjunt de les parcelles, lamplada
total de les quals entre alineacions de vialitat oposades fos inferior a 30 m., haur de ser totalment
edificable.
Taula 5
Nombre lmit de plantes
Dimetre mnim (en metres)
80
Fins PB+2P
PB+3P i PB+4P
Ms de PB+4P
12
20
6. Per a aquelles illes en aquesta situaci que superin

la dimensi de 30 m., la profunditat edificable ha
de ser 11 m.
7. En aquelles illes que comptin amb espai lliure interior per que, per la forma, tingui una part totalment
edificable compresa entre frontals o alineacions de
vial oposats amb una profunditat que depassi de
30 m., lespai lliure interior shaur dampliar mitjanant una prolongaci que permeti inscriurehi un
cercle de vuit metres de dimetre situat a la bisectriu de langle format per les alineacions oposades,
fins a aconseguir el punt en qu la distncia entre
les esmentades alineacions s de 30 m., a partir
del qual la resta ser totalment edificable.
Aquesta prolongaci de lespai lliure, que ser edificable en planta baixa, tindr la consideraci dampliaci de lespai lliure interior a efectes de composici i ventilaci dels habitatges, i la seva superfcie
ser computable a efectes del clcul del 12 per
100 de superfcie de patis (Article 235).
8. a. Les porcions de parcella que excedeixin de la
profunditat edificable han de formar part de lespai
lliure interior dilla. No seran edificables per damunt
de la planta baixa, encara que els correspongui per
una altra alineaci de vialitat. Han de tenir igual
consideraci i shan dajustar a la mateixa restricci
les porcions de solar compreses entre el lmit posterior dels solars que no assoleixin la profunditat
edificable i el lmit de lespai lliure interior dilla.
El solar que no aconsegueixi la profunditat edificable no podr construirse si la seva profunditat
mitjana s inferior a vuit metres.
b. Les porcions de solar compreses dins la profunditat edificable que noms re sulten edificables en
planta baixa per aplicaci de les regles de lapartat
anterior, tindran la consideraci dampliaci de
lespai lliure interior dilla quan la seva amplada mnima mitjana, en qualsevol punt, sigui igual o superior a vuit metres; quan no assoleixin aquesta dimensi, aquests espais podran considerarse com
a patis mixtos de ventilaci o celoberts sempre que
les seves dimensions assoleixin com a mnim les
assenyalades als articles 233 i 234.
9. La profunditat edificable no ha de ser modificada
per lexistncia de passatges, ni per la inclusi
a lespai lliure interior dilla, o en algunes de les
parcelles amb front a la via pblica, de sl pblic destinat a jard, parc, dotacions, equipaments
o verd privat protegit. En aquest cas el clcul de
la profunditat edificable sha de fer de la manera
establerta en aquestes Normes, com si les esmentades parcelles fossin edificables per a usos
privats.
10. a. La profunditat edificable en cada parcella

noms podr ser depassada amb cossos sortints
oberts i amb elements sortints.
b. En cap dels casos considerats als epgrafs 6, 7
i 8b ser possible construir cossos sortints sobre
lespai lliure interior dilla, ni tan sols els oberts.
11. En els casos de reculada de tot el frontal dalineaci duna illa, previst a larticle 244.a, quan
lespai de reculada sigui cedit al municipi, mitjanant laprovaci dun estudi de detall referit a
tota lilla, podr fixarse, per al frontal reculat, una
profunditat edificable diferent a lestablerta per a
la resta de lilla, sempre que es compleixin les distncies mnimes entre faanes interiors en relaci
amb lalada de les edificacions que sassenyalen
a lapartat 2 daquest article, amb un mnim de
vuit metres. En cap cas aquesta variaci de la profunditat edificable podr significar una edificabilitat
major de la que correspondria en el cas que no es
realitzs la reculada.
12. Els passatges situats en espai interior dilla podran edificarse a una alada reguladora de 7,80
m. o, com a mxim, de PB+1P planta pis, retirada
ledificaci de lalineaci del passatge la distncia
normal del jard o del pati de cada passatge. La
profunditat mxima edificable ser de 12 m.,
sempre que no depassi la meitat de la distncia
que hi ha entre lalineaci de ledificaci del passatge i lalineaci del respectiu espai lliure interior
dilla. Les parcelles situades a la conjunci del
passatge amb alineacions dilla, subjectaran la
seva edificaci a les condicions dedificaci del
passatge, quan a la reglamentaci daquest es
determini expressament.
Art. 243. Espai lliure interior. 16
1. A les zones on es permeti locupaci amb edificacions de lespai lliure interior dilla, els lmits de
les quals tindran la consideraci dalineacions, se
subjectaran a les prescripcions segents:
a. La planta baixa podr sobrepassar la profunditat edificable en aquelles illes en qu la superfcie total de lespai lliure interior no sigui inferior a
1000 m.
b. El soterrani podr ocupar la totalitat de la
parcella, i haur de garantirse el tractament enjardinat de la coberta quan lespai interior de lilla
no sigui edificable en planta baixa.
c. La planta baixa sobre lespai interior dilla no
16. Veure modificaci per al Municipi de Sant Joan Desp
a la pg. 356 i pg. 357
81
depassar lalada lliure que sassenyala a la reglamentaci de la zona corresponent, i shaur de

cobrir mitjanant terrat.
d. Amb la finalitat de protegir i preservar els jardins o arbrat existents, els ajuntaments respectius
podran restringir les condicions per a locupaci
de lespai lliure interior dilla que sassenyalen en
aquest article, i podran, si escau, prohibir totalment o parcialment locupaci en planta baixa o
soterranis, promovent, amb aquesta finalitat, els
instruments urbanstics adients.
2. Ledificaci a lespai lliure interior dilla, noms
podr estendres, referit a la rasant dun carrer,
fins a una profunditat igual a la meitat de la distncia entre lalineaci interior de ledificaci de la
parcella i lalineaci interior oposada de lilla.
Aquesta profunditat lmit shaur de reduir en els
casos de desnivell entre faanes oposades de
lilla de manera que ledificaci en lespai lliure no
depassi un pla ideal, traat a 45 des del lmit de
la profunditat edificable de la parcella oposada
a laltura mxima corresponent a la planta baixa.
Tampoc ha de depassar el pla traat digual manera des del lmit de la profunditat edificable de les
parcelles corresponents als altres frontals dilla.
En els casos en qu la parcella depassi la profunditat que diu el pargraf primer daquest apartat
segon, sense arribar a un altre carrer, la resta de
la parcella no podr edificarse, en planta baixa,
a ms alada de la que correspondria a un solar
amb frontal a lalineaci oposada i que tingus
per longitud de faana el segment interceptat, en
aquest front, per dues perpendiculars a aquest
segment, traades des dels dos punts extrems
posteriors del solar real.
Art. 244. Reculades.
1. Les modalitats de reculada o alineacions reculades sn:
a. Reculada a tot el frontal dalineaci de lilla.
b. Reculada a la totalitat de les plantes de ledifici.
c. Reculada a plantes pis.
d. Reculada en plantes pis tocant a mitgera.
2. Les alineacions reculades de la modalitat a. sadmetran quan lespai que quedi lliure com a conseqncia de la reculada es destini a leixamplament
del carrer. Aquest sl ha de ser de cessi gratuta
al municipi, per destinarlo a leixamplament de
vial; i les obres durbanitzaci han de ser a crrec
del propietari que cedeix. Laltura reguladora mxima aplicable a les finques reculades ha de ser
la que correspongui a lamplada del vial, incls
leixamplament. La reculada ha de ser uniforme a
82
tota lalineaci; haur de comprendre tot el tram

dilla entre carrers; i la profunditat edificable ha de
quedar disminuda en la profunditat de la reculada.
Sha de determinar la profunditat partint de lalineaci de vialitat, i no de lalineaci de la reculada. De
lalada reguladora mxima conseqncia de leixamplament noms sen pot beneficiar la finca reculada. Als altres trams de carrer i al frontal, oposat
a la reculada, encara que sedifiqui desprs de la
reculada, lalada reguladora mxima sha de determinar atenent a lamplada del vial, anterior a leixamplament. La llicncia dedificaci sha datorgar
condicionada a la cessi gratuta i a lobligaci de
suportar despeses de la urbanitzaci, inclusivament les del projecte durbanitzaci.
La cessi sha de formalitzar en documents administratius, que facultaran lAdministraci per a
locupaci del terreny. Per tal dassegurar lobligaci de satisfer les despeses de la urbanitzaci,
lajuntament podr condicionar lefectivitat de la
llicncia a la constituci de garantia real o personal
suficient. A aquests efectes els serveis tcnics
municipals elaboraran un avantprojecte, integrat
pel plnol o plnols necessaris i una memria on
sinclour una valoraci aproximada dels costos
de la urbanitzaci.
3. Les alineacions reculades de la modalitat b., s a
dir, en totes les plantes, i en part dun frontal dilla,
sadmeten per regla general, quan es compleixin
els requisits segents:
a. Que la reculada sestengui, com a mnim, una
longitud de 20 m. Quan es tracti dedificis destinats a usos pblics o collectius la longitud mnima
s de 14 m.
b. Que la reculada sinici a ms de 3,60 m. de
cada mitgera.
c. Que en la seva execuci es diferencin clarament, lespai de propietat privada del de propietat
pblica.
Les reculades regulades en aquest apartat:
a. No donen lloc a la cessi gratuta i obligatria
del terreny afectat per la reculada.
b. No modifiquen la profunditat edificable. Aquesta
sha de mesurar des de lalineaci de vial o carrer.
c. No donen lloc a augments daltura reguladora
ni a compensaci de volums.
4. Les reculades de la modalitat c), aix s, en
plantes pis sense reculada a la planta baixa, es
permeten quan hi concorrin els requisits segents:
a. Que els edificis projectats tinguin una faana de
ms de vint metres.
b. Que la reculada sinici a ms de 3,60 m. de
cada mitgera.
c. Que la separaci entre parmetres oposats

compleixi les dimensions mnimes establertes per
als celoberts mixtos.
5. Les reculades de la modalitat d. noms sadmetran per damunt de la planta baixa, i hauran de
complirse les condicions segents:
a. Que noms sefectu en una de les mitgeres de
la parcella.
b. Que se separi a tot al llarg de la mitgera com a
mnim 3,60 m.
c. Que a lespai lliure interior dilla pugui inscriures
una circumferncia de, com a mnim, 10 m. de radi.
6. A ms de les regles anteriors, regeixen en matria
de reculades les segents:
a. A planta baixa, es permeten faanes porticades
formant porxades, ds general, sempre que la
llum de pas entre pilars i faana reculada, en tota
lextensi daquesta sigui, com a mnim, d1,80 m.
i lalada lliure mnima de 3,60 m.
b. Els propietaris de les finques reculades assumeixen els costos del tractament com a faana de
les mitgeres que queden al descobert, llevat que
aquestes tamb shaguessin reculat. En latorgament de tota llicncia dedificaci sentendr incls aquest condicionament.

Art. 245. Ordenaci de volums.

1. Mitjanant estudis de detall podr preveures una
ordenaci de volums edificables en el casos segents:
a. Que es refereixin a una illa completa.
b. Que es refereixin a una o ms parcelles que
compleixin les condicions que sestableixen al pargraf segent:
Condici 1a
Parcella mnima de 2.500 m2.
Condici 2a
Parcella o parcelles que donin a dues vies de
ms de 30 m. que formin xamfr, cantonada o
encontre corbat, delimitats per les alineacions vigents o resultants de la nova edificaci o a places
de ms de 2.000 m2 i ms de 40 m. dample.
Condici 3a
Les parcelles que afrontin amb dues o ms vies
hauran de tenir una longitud de faana a cada
frontal de via pblica superior a 20 m. i, en casos
de xamfr o encontre corbat, hauran de tenir una
longitud mnima de 14 m. des del punt de flexi o
tangncia fins a la mitgera corresponent, i el seu
desenvolupament total, sumat el de tots els frontals de via pblica, no podr ser inferior a 40 m.
Per a les parcelles amb davants a places, la longitud mnima de faana ha de ser de 30 m.
Condici 4a
Lespai lliure interior dilla, existent o que en resulti,
haur de permetre la inscripci duna circumferncia de ms de 15 m. de radi.
Quan conjuntament amb lestudi de detall selabori un projecte arquitectnic que comprengui
tota lilla, podr prescindirse daquesta condici.
2. Amb lestudi de detall podr realitzarse una compensaci de volums per mitj dalguna de les modalitats segents:
a. Amb subjecci a lndex dedificabilitat neta
fixat en aquestes Normes per a la zona de qu es
tracti.
b. Mitjanant lacumulaci de ledificabilitat resultant dacumular lndex dedificabilitat net sobre
lrea de referncia, quan una part del sl sigui
objecte de cessi al municipi com a espai lliure
ds i domini pblic.
3. Lordenaci de volums i la compensaci de volums en els dos supsits del nmero anterior, sha
dajustar a les regles segents:
a. Ha de respectar les prescripcions sobre:
alineacions de vialitat
mitgeres
cossos sortints
elements sortints
celoberts i patis de ventilaci
b. Podr establir solucions diferents pel que fa als
altres parmetres del tipus dordenaci que es regula en aquesta secci.
c. Els cossos dedificaci per damunt de lalada
reguladora establerta en aquestes Normes no podran ventilar a celoberts.
d. El cos dedificaci que depassi lalada reguladora podr ocupar per planta, segons la mida de
la parcella, el percentatge mxim de la superfcie
de la parcella, situat dins la profunditat edificable
que sestableix al quadre segent:
Superfcie de parcella
% mxim docupaci
entre 2.500 i 3.000 m2
60
fins a 4.000 m2
55
fins a 5.000 m2
50
fins a 6.000 m2
46
fins a 7.000 m2
42
fins a 8.000 m2
38
ms de 8.000 m2
35
e. Entre 2.500 i 3.000 m2. Lalada dels cossos

dedificaci, per damunt de lalada reguladora,
83
ser limitada per les condicions fixades per al

tipus dordenaci volumtrica especfica sobre:
separaci entre edificacions o cossos dedificaci
en relaci amb lalada, i preservaci de les condicions dintimitat, illuminaci i assolellada sobre
les edificacions venes i espai pblic immediat,
en relaci amb les que es produiran per efecte
de mantenirse les condicions de la zona quant a
lamplada de vial i alada de les edificacions.
Secci 3a
Normes aplicables al tipus dordenaci
dedificaci allada
Art. 246. Parmetres emprats en aquest tipus

dordenaci.
1. A la regulaci de les condicions del tipus dordenaci dedificaci allada, es consideren condicions bsiques les segents:
a. el tipus dordenaci, que correspon al definit
en aquestes Normes, en el qual ledificaci es
produeix en relaci amb la mateixa parcella de
manera allada i envoltada despais lliures dacord
amb una edificabilitat i ocupaci mximes
b. ledificabilitat mxima definida per aplicaci
dun ndex dedificabilitat net a la superfcie de la
parcella dins dun percentatge docupaci mxim
c. la densitat mxima dhabitatges que es defineix
per a cada zona
d. la limitaci dusos aplicables segons la reglamentaci zonal
e. la condici dunifamiliar allada a les subzones
que tinguin aquesta condici.
2. Els parmetres propis del tipus dordenaci en
edificaci allada sn:
a. forma i mides de la parcella
b. ocupaci mxima de parcella
c. alada reguladora mxima
d. nombre mxim de plantes
e. separacions mnimes
f. edificacions auxiliars.
Art. 247. Forma i mides de la parcella.
Cal precisarles al detall de la reglamentaci de cada
zona. Aix no obstant, a les rees urbanes consolidades, parcellades i desenvolupades dacord amb el
Pla Comarcal de 1953, a planes anteriors a aquest
o a Plans Parcials que el desenvolupen, en els quals
no existeixi una correlaci entre les condicions dedificaci segons les quals es desenvoluparen i les definides pel Pla General Metropolit podran, mitjanant
laprovaci de Plans Especials, establirse condicions
84
dedificaci diferents a les establertes amb carcter

general per a la zona, sempre que no es vulnerin les
condicions bsiques del tipus dordenaci allada definida a larticle anterior.
Art. 248. Desenvolupament del volum edificable.
1. El mxim volum edificable perms a cada parcella,
inclosos els vols dels cossos sortints i dels elements sortints, podr desenvoluparse, segons la
zona, en una o ms edificacions principals i destinarse part del volum a edificacions auxiliars.
2. Quan a la regulaci de la zona es fixen, segons
les mides de la parcella, lmits mxims al nombre
dunitats independents de residncia o dhabitatges o nombre mxim dunitats dedificaci
independents resultants de les possibles distribucions de ledificaci de cada parcella, hauran
de respectarse, encara que aix comporti que
no pugui aprofitarse el sostre mxim possible segons lndex dedificabilitat.
Art. 249. Ocupaci mxima de parcella. 17
1. Locupaci mxima de parcella que podr ser
edificada es lestablerta a les normes aplicables a
la zona. Locupaci sha damidar per la projecci
ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum
de ledificaci inclosos els cossos sortints.
2. Locupaci del subsl amb soterranis resultants
de rebaixos, anivellacions, terraplenats o excavacions, sha dajustar als criteris segents:
a. A les subzones unifamiliars locupaci dels soterranis no podr depassar la mxima permesa de
parcella, i aquests no podran envair les faixes de
separaci a les llindes de la parcella, llevat que es
tracti de la part que serveix per a donar accs des
de lexterior de la parcella sempre que aquesta part
no excedeixi del 5 per 100 del sl edificable total.
b. A les zones plurifamiliars els soterranis podran
ocupar tamb fins al 10 per 100 del sl edificable
total sempre que es justifiqui aquesta soluci en
un projecte de condicionament com a jard de
lespai lliure.
3. Quan segons la reglamentaci de cada zona, es
permetin les construccions auxiliars aquestes podran ocupar part de la superfcie destinada a jard
per sens envair la faixa de superfcie lliure adjacent a les alineacions oficials llevat que es tracti de
substitucions de terres rebaixades, cas en el qual
la coberta shaur de condicionar com a jard.
i veure grfic detallat a la pg. 182
Art. 250. Sl lliure dedificaci. 18

1. Els terrenys que quedessin lliures dedificaci per
aplicaci de la regla sobre ocupaci mxima de
parcella, no podran ser objecte, en superfcie,
dun altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de ledificaci o edificacions
aixecades a la parcella o parcelles.
En aquests sadmeten els elements ornamentals
compatibles amb el seu carcter enjardinat. Tamb
sadmetr la installaci de piscines descobertes i
pistes esportives que es regularan per les condicions establertes per a les construccions auxiliars.
Aquests elements i les seves installacions associades com: mstils, xarxes de protecci, trampolins
o similars, han de tenir una alada mxima que no
pot superar, a les llindes de la parcella, la mxima
permesa per a les tanques. Pel que fa a les edificacions auxiliars, aquestes han de respectar, a ms,
les condicions establertes a larticle 253.
2. Els propietaris de dues o ms parcelles contiges
podran establir la mancomunitat daquests espais
lliures, amb subjecci als requisits formals establerts
en aquestes Normes per als patis mancomunats.
3. Els propietaris podran cedir gratutament al municipi aquests sls cosa que comportar, per al
municipi, el deure de conservarlos dacord amb
les normes sobre jardins pblics, sempre que el
municipi consideri que hi concorren raons dinters pblic, social o comunitari. En el seu defecte
es podr establir una Entitat de conservaci per al
seu manteniment.
Art. 251. Alada mxima i nombre de plantes. 19
1. Lalada mxima de ledificaci sha de determinar en cada punt a partir de la cota de pis de la
planta que tingui la consideraci de planta baixa.
En els casos en qu, per ra del pendent del terreny, ledificaci es desenvolupi escalonadament,
els volums dedificaci que es construeixin sobre
cada una de les plantes o parts de planta que
tinguin la consideraci de planta baixa, shan de
subjectar a lalada mxima que correspongui per
ra de cada una daquestes parts, i ledificabilitat
total no podr superar la que resultaria dedificar
en un terreny horitzontal.
En cap cas, les cotes de referncia de les plantes
baixes podran establirse amb una variaci absoluta de msmenys un metre en relaci amb la
cota natural del terreny. Es prendr com a punt de
referncia el centre de gravetat de la planta baixa
o part de la planta baixa.
2. Els valors de les alades mximes i el nombre
mxim de plantes es determinen a les normes de
cada zona. Shi distingeixen dos valors, segons

que ledificaci sigui palaftica o no. En aquest
tipus dordenaci no es permet la construcci
dentresolats.
3. Per damunt de lalada mxima, noms es permetr:
a. La coberta definitiva de ledifici, de pendent
inferior al 30 per 100 i larrencada de la qual se
situa sobre una lnia horitzontal que sigui parallela
als paraments exteriors de les faanes situades a
una altura no superior a la mxima i que el vol no
superi el mxim adms per als rfecs.
En aquest tipus dordenaci les golfes resultants
no podran ser habitables llevat la dels habitatges
unifamiliars, cas en el qual es computar la seva
superfcie a efectes dedificabilitat a tota la part
que tingui una alada mitjana no inferior a 2,10 m.
els casos de terrats o coberta plana, amb alada
total de 60 cm.
c. Les baranes fins a una alada mxima de 1,80 m.
d. Els elements tcnics de les installacions.
e. Els coronaments de ledificaci de carcter exclusivament decoratiu.
4. Es tindr en compte la possibilitat, admesa en
algunes zones, de construir plantes baixes sobre
palafits, en aquest cas no computar a efectes
dedificabilitat, la part de la planta que es trobi totalment oberta. Els volums que interrompin eventualment la continutat de lespai obert tal com els
cossos descales, ascensors, volums tcnics, espais de consergeries, locals comercials i similars,
computaran a efectes del clcul de la superfcie
mxima del sostre edificable. No es permetr la
construcci dentresolats.
Art. 252. Separacions mnimes. 20
1. Les separacions mnimes de ledificaci o edificacions principals a la faana de la via pblica,
al fons de la parcella, a les llindes laterals i entre
edificacions duna mateixa parcella, sn les establertes en cada cas en aquestes Normes.
Aquestes separacions sn distncies mnimes a les
quals poden situarse ledificaci i els seus cossos
sortints. Es defineixen per la distncia menor fins
als plans o superfcies reglades verticals, la directriu
i veure grfic detallat a la pg. 182
19. Veure modificaci per al Municipi de Cerdanyola del Valls
a la pg. 282
85
de les quals s la llinda de cada parcella, des dels

punts de cada cos dedificaci, inclosos els cossos
sortints. A determinades zones es fixen valors mnims absoluts.
La separaci entre dos cossos dedificaci independents, situats dins duna mateixa parcella, es regula
per la distncia mnima que hi ha entre cada edificaci
i els cossos dedificaci propers que estan construts
i que siguin els ms alts. Aix mateix sestableixen valors mnims a aquestes separacions dalgunes zones.
2. Els soterranis resultants de rebaixos, anivellacions
de terreny o excavacions, hauran de respectar, en el
cas dhabitatges unifamiliars, les distncies mnimes
a les llindes de parcella, excepte si es tracta de la
part que serveix per donar accs des de lexterior als
usos permesos als soterranis i sempre que aquesta
part no excedeixi del quinze per cent de la superfcie
lliure. En qualsevol altre cas, sajustar al que disposa larticle 249.
Art. 253. Construccions auxiliars. 21
1. Es permet en aquest tipus dordenaci la construcci
dedificacions o cossos dedificaci auxiliars al servei
dels edificis principals, amb destinaci a porteria,
garatge particular, locals per a guarda o dipsit de
material de jardineria, piscines o anlegs, vestidors,
estables, bugaderies, rebosts, hivernacles, garites de
guarda i daltres anlogues, com tamb barbacoes,
terrasses, prgoles o galeries.
2. La construcci dedificacions auxiliars sha dajustar
al que estableix la regulaci de cada zona, i si escau,
al que disposa el pla general o el pla parcial, pel que
fa a sostre edificable, ocupaci en planta baixa, alada mxima i separacions mnimes a les llindes de
parcella.
3. Les construccions auxiliars han de respectar els lmits
mxims docupaci dins del percentatge docupaci
principal de parcella, edificabilitat i alada establerta
per a les diferents zones.
Les construccions auxiliars no podran envair les
franges de separaci a les llindes de parcella llevat
que es tracti de substituci de terres rebaixades
cas en el qual shaur de condicionar la coberta
com a jard. Excepcionalment es podran admetre
construccions auxiliars aparionades, pertanyents a
dues parcelles contiges, adossades a alguna de
les llindes i sense que puguin envair la franja adjacent a les alineacions oficials; el carcter aparionat
daquestes construccions auxiliars sha destablir per
escriptura pblica.
4. Les piscines descobertes i pistes esportives, que
tenen la consideraci de construccions auxiliars, podran situarse lliurement a la parcella excepte a la
86
franja adjacent a les alineacions oficials. Els elements

funcionals associats a aquestes installacions com:
trampolins, pals, xarxes de protecci, bculs dilluminaci, etc., tindran limitada lalada a les llindes
de les parcelles equivalentment a lalada mxima
establerta per a les tanques.
Art. 254. Tanques. 22
1. Les tanques amb front a vials pblics, dotacions i
espais verds, es regularan, pel que fa a alades i a
materials, de conformitat amb les disposicions establertes per a cada zona o sector en qu es divideixi,
a les ordenances del Pla Parcial o Especial.
2. Les tanques amb front a espais pblics hauran de
subjectarse en tota la seva llargria, a les alineacions
i rasants daquests; tanmateix, en determinats casos,
es permetr tirarles enrera o recularles en part, amb
la finalitat de relacionar millor ledificaci principal o
les edificacions auxiliars amb lalineaci del vial. En
aquests casos, lespai intermedi entre edificaci i alineaci pblica, haur de mantenirse, sistematitzat
amb jardineria, a crrec del propietari daquest sl.
3. Lalada mxima de les tanques opaques a les llindes
restants en cap cas podr depassar lalada d1,50
m., amidats des de la cota natural del terreny a lesmentada llinda, i podran elevarse fins a un mxim de
2,50 m. sobre aquest punt, amb reixes, tela metllica
o elements calats.
Art. 255. Adaptaci topogrfica i moviment de
terres. 23
Per a les parcelles amb pendent superior al 30 per 100,
que estiguin situades a zones per a les quals s obligat
aquest tipus dordenaci, regiran les variacions del percentatge docupaci perms segents:
Del 30 al 50 per 100, es disminueix en 1/3.
Del 50 al 100 per 100, es disminueix en 1/2.
Ms del 100 per 100, es prohibeix ledificaci.
En els casos en qu sigui imprescindible lanivellament
del sl amb terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions
segents:
1a. Les plataformes danivellament tocant a les llindes no
podran situarse a ms d1,50 m. per damunt o a ms
de 2,20 m. per sota de la cota natural de la llinda.
la pg. 282
22 Veure modificaci per al Municipi de Cerdanyola del Valls a
la pg. 282
23. Veure veure grfic detallat per al Municipi de Barcelona a la
pg. 183
2a. Les plataformes danivellament a linterior de

parcella (excepte els soterranis) hauran de disposarse de manera que no depassin uns talussos
ideals de pendent 1:3 (alada:base. traats des
de les cotes, per damunt o per sota, possibles
a les llindes. Els murs danivellament de terres a
les llindes no podran arribar, en cap punt, a una
alada superior a 1,50 m. per damunt de la cota
natural de la llinda ni a una alada superior a 2,20
m. per sota de la cota natural de la llinda. Els murs
interiors de contenci de terres no podran depassar, en la part vista, una altura de 3,70 m.
Secci 4a
segons volumetria especfica
Art. 256. Objectius en aquest tipus dordenaci.
La composici o ordenaci de volums, prpia
daquest tipus dordenaci, es realitzar per a cada
sector al Pla Parcial o Pla Especial que correspongui
segons la qualificaci del sl.
Aquests plans hauran daplicar les condicions urbanstiques establertes per a cada zona. Una vegada
que per aplicaci daquestes condicions es determini
o fixi la destinaci concreta del sl, operaran els parmetres propis del tipus dordenaci per volumetria
especfica, a fi daconseguir els resultats segents:
a. La distribuci de ledificabilitat neta entre les
parcelles.
b. Lordenaci, precisa o flexible, per inequvoca,
de la forma de ledificaci.
c. La collocaci relativa de ledificaci amb un criteri
duniformitat.
Art. 257. Distribuci de ledificabilitat neta.
1. La distribuci de ledificabilitat neta sha de fixar
mitjanant lassignaci a cada parcella destinada
a ledificaci privada de lndex dedificabilitat corresponent.
2. Els parmetres especfics corresponents a lobjectiu de distribuci de ledificabilitat neta entre les
parcelles sn els segents:
a. Forma i mides de la parcella
b. Ocupaci mxima de parcella
c. Longitud mnima de faana.
3. La superfcie mnima de parcella i de front mnim
a la via pblica es regula a les normes aplicables a
cada zona.
Art. 258. Ordenaci de la forma de ledificaci.
1. Lordenaci de la forma de ledificaci sha de re-
alitzar al pla parcial o al pla especial, segons els

casos, mitjanant una de les modalitats segents:
a. Per mitj de la fixaci de:
Alineacions dedificaci.
Cotes de referncia de la planta baixa.
Altura mxima i nombre mxim de plantes.
b. Per mitj de la determinaci dels permetres i
perfils reguladors de ledificaci i de les cotes de
referncia de la planta baixa.
2. La superposici de la forma de ledificaci, determinada amb subjecci a un dels modes establerts
al nmero anterior, delimita les unitats dedificaci
independent i les parets que hauran de construirse en rgim de mitgeres.
3. Els parmetres especfics corresponents a lobjectiu de lordenaci, precisa o flexible, de la forma
de ledificaci sn els segents:
a. Lalineaci de ledificaci.
b. Les cotes de referncia de la planta baixa.
c. Laltura mxima.
d. El nombre mxim de plantes.
e. El permetre regulador.
f. El perfil regulador.
4. La collocaci relativa de les edificacions es regula
mitjanant els parmetres segents:
a. Separaci mnima entre edificacions.
b. Separaci mnima de ledificaci als lmits de
zona i als eixos de vial.
Art. 259. Configuraci de lordenaci.
1. Lordenaci de la forma de ledificaci podr
adoptar una de les modalitats segents:
a. Configuraci dun sol mode. s lanomenada
configuraci unvoca o precisa. Els parmetres especfics daquesta configuraci sn:
alineacions dedificaci
altura mxima
nombre lmit de plantes
b. Configuraci flexible o variable. Els parmetres
especfics daquesta configuraci sn:
permetre regulador
perfil regulador
2. La cota de referncia de la planta baixa s un parmetre com a les modalitats unvoca o precisa i
flexible o variable.
Art. 260. Ocupaci mxima de parcella. 24
1. Els parmetres de distribuci de ledificabilitat
24. Veure modificaci per al Municipi de Hospitalet de Llobregat

a la pg. 324
87
neta sn els definits amb carcter general, per a

tots els tipus dordenaci. Les normes de cada
zona fixen, si escau, els valors mxims o mnims
admesos.
2. Com a excepci al que es disposa al nmero anterior, es fixa especficament, per a aquest tipus
dordenaci, el parmetre de percentatge mxim
docupaci en planta baixa.
Aquest percentatge s lestablert per les Normes
per a cada zona i, si no hi s, el que estableixin
els plans que saprovin per al desenvolupament
de les previsions daquest Pla General.
Locupaci sha damidar per la projecci ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de
ledificaci, inclosos els cossos sortints.
3. s aplicable a aquest tipus dordenaci el que disposa larticle 250 daquestes Normes referent al
sl lliure dedificaci.
o excavacions podran depassar locupaci mxima de la parcella en planta baixa. Podran ocupar
fins a un trenta per cent de lespai lliure dedificaci
corresponent, que sigui propietat privada.
Art. 261. Cota de referncia de la planta baixa.
1. El Pla Parcial o el Pla Especial, segons la qualificaci del sl, ha de completar les determinacions
o previsions del Pla General establint, en tot cas,
en el que calgui per completar lordenaci continguda en aquest Pla, les prescripcions o determinacions segents:
a. Regulaci respecte del moviment de terres que
comporti el procs durbanitzaci.
b. Cotes de referncia dels plans danivellaci i de
realitzaci de terrasses en qu se sistematitzi el
sl edificable. Aquestes dades shan de fixar als
plnols danivellaments i rasants i als dordenaci
de ledificaci, sens perjudici de fixarhi tamb, els
anivellaments i rasants de les vies, places i espais
lliures restants.
Podr adoptarse com a pla danivellament, la
cota natural del terreny, quan per circumstncies
topogrfiques o per exigncies de lordenaci calgus modificar la configuraci natural del terreny.
2. Les cotes de referncia podran ser diverses per a
un mateix edifici. Les cotes de referncia fixen la
base de mesurament de lalada mxima de ledificaci, qualsevol que sigui la modalitat de precisi
de la planta baixa.
3. Les cotes fixades al Pla Parcial o Pla Especial
hauran de ser respectades. No obstant aix, podran augmentarse i disminuirse sense depassar
en un o altre cas, els 0,60 m., quan lexecuci
88
del projecte exigeixi una adaptaci o reajust, dins

daquests lmits, o quan una millor concepci tcnica o urbanstica aconselli aquesta variaci.
La variaci requerir lelaboraci dun estudi de
detall, amb els documents precisos per justificar
el canvi de cota. Tamb podr incorporarse
aquesta documentaci al projecte dedificaci,
per, en aquest cas, prviament a latorgament de
la llicncia, haur de seguirse la tramitaci establerta a larticle 41 de la Llei del sl, corresponent
a laprovaci, fins i tot la definitiva, a la corporaci
municipal competent per a latorgament de la llicncia. Laprovaci i latorgament de la llicncia
podr resoldres en unitat dacte.
Art. 262. Parmetres en la configuraci unvoca.

Cal tenir en compte, en aquesta modalitat de lordenaci de la forma de ledificaci, les regles segents:
1a. Alineacions dedificaci:
Sn alineacions dedificaci les precisades al Pla
Parcial o al Pla Especial, segons els casos, que
determinen els lmits de la planta baixa.
A manca de regla especial sobre reculades, al pla
parcial o al pla especial shan daplicar, en all que
sigui compatible amb la regulaci especfica, les
Normes aplicables al tipus dordenaci de ledificaci segons alineacions de vial.
2a. Alada mxima i nombre de plantes.
a. Lalada mxima de ledificaci es comptar a
partir de la cota de referncia de la planta baixa.
Quan ledificaci es desenvolupi escalonadament,
a causa del pendent del terreny, els volums dedificaci que es construeixin sobre cada una de les
plantes, o part de la planta, conceptuades com a
baixes, shan dajustar a lalada mxima que correspongui per ra de cada una daquestes plantes
o parts de planta. Ledificabilitat total no podr
superar el que resultaria dedificar en un terreny
horitzontal.
b. Les alades mximes i el nombre mxim de
plantes, a cada zona, sn establertes en aquestes
Normes i, si no nhi ha, les que shan destablir al
Pla Parcial o al Pla Especial, que hauran de respectar, en tot cas, les prescripcions daquestes
Normes.
c. Per damunt de lalada mxima noms es permetr:
la coberta definitiva de ledifici, de pendent inferior al trenta per cent, i que les seves arrencades
siguin lnies horitzontals paralleles als paraments
exteriors de les faanes situades a alada no superior a la mxima i el vol mxim no superi el dels
rfecs; les golfes resultants no seran habitables.
les cambres daire i elements de cobertura en

total de 60 cm.
les baranes fins a una alada mxima d1,80 m.
els elements tcnics de les installacions.
els acabaments de ledificaci de carcter exclusivament decoratiu.
d. Cal tenir en compte, en determinades zones,
la facultat dedificar sobre palafits, cas en el qual
la planta baixa no computar a efectes dedificabilitat, en la part que estigui totalment oberta.
Els volums que interfereixin eventualment la continutat de lespai obert, com els cossos descala,
caixes dascensor, els volums tcnics, els espais
de consergeria o de recepci, els garatges, els
locals comercials i altres cossos dedificaci, shi
han dincloure a efectes de clcul de la superfcie
mxima de sostre edificable.
Art. 263. Parmetres de la configuraci flexible.

1. Els parmetres especfics daquesta configuraci
de lordenaci de ledificaci sn el permetre i el
perfil regulador.
2. Sentn per permetre regulador de ledificaci les
possibles figures poligonals definides al pla parcial
o al pla especial per determinar la posici de ledificaci.
Totes les plantes i vols hauran de ser compresos
dins daquesta figura poligonal. Locupaci de
ledificaci en planta baixa s lassenyalada pel
pla o estudi de detall dins del permetre regulador.
3. Sentn per perfil regulador totes aquelles limitacions dirigides a determinar la mxima envolupant
de volum dins del qual pugui inscriures el volum
de ledificaci que correspon a cada parcella per
la seva intensitat dedificaci; aquest perfil no
podr ser depassat i shaur de mantenir dins del
glib definit: la coberta definitiva de ledifici i els
volums corresponents als elements tcnics de les
installacions.
Quan es pretengui que lenvolupant vingui limitada
superiorment per un pla horitzontal, nhi haur
prou a limitar lalada daquest pla. Quan aquest
lmit superior tingui una altra forma constant per a
qualsevol secci normal a un eix de la planta ser
suficient la fixaci del perfil de lesmentat lmit.
En els altres casos el Pla Parcial o el Pla Especial haur dadoptar els mitjans de representaci
oportuns per a la clara fixaci de les limitacions
esmentades.
A les zones en qu aquestes Normes fixen alada
mxima, lenvolupant del volum mxim no podr
depassarla. En els altres casos, el perfil regulador
no podr assolir alades que superin ms de tres

plantes pis, nombre de plantes que resultaria
desgotar a cada planta pis la superfcie compresa
dins del permetre regulador.
Art. 264. Localitzaci relativa de ledificaci. 25
1. Els parmetres que regulen la localitzaci relativa
de les edificacions sn els segents:
a. Separacions mnimes entre edificacions.
b. Separacions mnimes de ledificaci als eixos
de vial i als lmits de zona.
El rgim daquests parmetres s lestablert en
aquest article, completat, si escau, per les determinacions del Pla Parcial o el Pla Especial.
2. La separaci mnima entre edificacions o cossos
dedificaci pretn la preservaci de la intimitat i assegurar nivells convenients dilluminaci i insolaci.
a. Als efectes de preservaci de la intimitat, la
distncia mnima entre dos edificis prxims s la
segent:
Edificis de PB, PB+1P i PB+2P: 4 m.
Edificis de PB+3P i PB+4P: 10 m.
Edificis de PB+5P, PB+6P i PB+7P: 18 m.
Edificis dalada superior a PB+7P: 20 m.
b. A efectes dilluminaci i insolaci, la conjugaci
de les distncies entre edificacions amb lalada
daquestes, determinats ambds parmetres al
Pla Especial o al Pla Parcial, ha de ser el que asseguri a totes les plantes dedificaci, una hora de
sol, com a mnim, entre les 10 i les 14 hores solars, el 21 de gener de cada any.
Els angles daltitud i azimut del sol per a lrea
metropolitana de Barcelona, el dia indicat sn els
segents:
Hora
Altitud
Azimut
10 hores
24
149
11 hores
28
164
12 hores
30
180
13 hores
28
196
14 hores
24
211
La condici duna hora de sl a tota planta dedificaci samidar de la manera segent:

b.1. Als edificis, la profunditat edificable o amplada
dels quals, sigui inferior a 16 m., la disposici ha
de ser de manera que no quedi sense insolaci,
en una longitud de faana superior a cinc metres,
una de les faanes situades en la direcci del llarg
89
de ledificaci, un cop projectades a hores diferents les ombres de les edificacions prximes.
Aix no obstant, quan es disposin habitatges
sense ventilaci creuada (sense donar a dues faanes oposades), lanterior consideraci haur de
complirse per a les dues faanes de ledificaci
en la direcci de la llargria.
b.2. Als edificis la profunditat edificable o amplada
dels quals sigui superior a 16 m., hauran de complirse les condicions anteriors dassolellada en
totes les faanes de ledificaci en la direcci de la
seva llargria.
b.3. Quan una edificaci es projecti amb reculades a la faana, aquestes hauran de complir les
dimensions dels patis de ventilaci, sense que
siguin daplicaci les anteriors condicions dinsolaci als plans dedificaci que les delimiten.
3. Les edificacions que segons el Pla Parcial o Pla
Especial puguin aixecarse amb faana a la xarxa
viria bsica o prximes als lmits de zona, hauran
de preveures en aquells plans de manera que,
ateses lalada i la distncia al vial o al lmit de
la zona, els volums quedin compresos dins dels
angles traats de la manera segent: recta horitzontal per qualsevol punt de leix del vial o del lmit
de la zona i normal a aquests, i recta que passa
pel mateix punt situat en pla vertical que contingui
lanterior i formant amb aquesta un angle de 60 .
Secci 5a
tridimensional
Art. 265. Definici.
1. El model dordenaci, designat amb el nom dordenaci tridimensional, s el definit a larticle 69.4
daquestes Normes.
2. El Pla Parcial o el Pla Especial ha de contenir les
determinacions necessries per assegurar un
tractament unitari en el desenvolupament de la
urbanitzaci i de ledificaci.
Art. 266. Plans diniciativa privada.
1. Els plans diniciativa privada que adoptin el model
dordenaci tridimensional hauran de contenir, a
ms dels documents exigits amb carcter general
i els que calguin per a lordenaci dels volums
amb subjecci a aquestes Normes, un estudi econmic dexecuci dinfrastructures i de conservaci i manteniment dels espais lliures, inclosos
els artificials.
2. Les garanties exigides al planejament de promoci
90
privada hauran de preveures tenint en compte, a

ms, els costos majors que comporta lordenaci
tridimensional i, si s el cas, la conservaci despais naturals o artificials a crrec de particulars.
Art. 267. Subtipus dordenaci tridimensional.
1. Els subtipus dordenaci tridimensional previstos
en aquest Pla General sn:
a. El de malla infrastructural de xarxes de servei i
de transport pblic o de superposici dinfrastructures de transport i serveis.
b. El de placa tridimensional despais lliures.
2. Al primer dels subtipus, els espais lliures pblics se
situen sobre el sl i no en plantes pis, la segona modalitat situa en plantes pis els espais lliures pblics.
Art. 268. Subtipus malla infrastructural.
1. El desenvolupament de les previsions daquest
Pla General per a lordenaci tridimensional segons el tipus de malla estructural de xarxes de
servei i de transport pblic, requereix lelaboraci
dun Pla Especial o, si escau, dun Pla Parcial.
2. El Pla, a ms dels documents establerts amb carcter general, requerir necessriament la incorporaci dun projecte de la malla infrastructural.
3. Shi han de contenir les determinacions mnimes
segents:
a. Usos permesos a cada planta pis.
b. Cotes de referncia o rasants de connexi amb
la malla tridimensional dinfrastructures.
c. Coordinaci dels diferents usos amb les cotes
en qu se situn els diferents mitjans de transport.
d. Localitzaci dels espais destinats a canals de
comunicaci, per als diferents mitjans de transport.
e. Comunicacions horitzontals i verticals, accessos, correspondncies i espais per a la circulaci de vianants.
f. Localitzaci despais lliures per a ventilaci de
les diferents unitats dedificaci.
g. Soluci dels problemes de venatge entre unitats privades i tamb respecte a espais pblics.
4. Ledificaci situada per damunt del nivell a partir
del qual no hi hagi espais pblics per a la malla
de vialitat i transports, shaur de regir pel tipus
dordenaci per volumetria especfica.
Art. 269. Subtipus placa tridimensional.
1. Al subtipus tridimensional saplica tot el que sha
disposat a larticle anterior. Per tant, shaur
daprovar el Pla Especial o, arribat el cas, el Pla
Parcial i shaur dincorporar com a document
daquest un projecte dinfrastructura que prevegi
les solucions tcniques respecte a la seva execuci i que resolgui les condicions de seguretat,
higiene, esttica i funcionament del conjunt.
2. A ms del que es disposa al nmero anterior, i per
remissi a lapartat 3) de larticle precedent, shi
han dincloure les determinacions segents:
a. Usos admesos a cada planta i rgim de compatibilitat i limitacions, si escau.
b. rees que tenen una destinaci i una conservaci pbliques.
3. Ladministraci municipal i, arribat el cas, la que
sigui competent per a laprovaci del Pla, podr
exigir per raons tcnicourbanstiques els plnols,
estudis i projectes que, en el cas de la promoci
privada, assegurin la realitzaci del Pla.
Quan es promogui i, si escau, sexecuti per promotors diferents la placa tridimensional i les construccions per damunt de lltima planta amb espais pblics, lAdministraci exigir els documents
que assenyala el pargraf anterior i les garanties
necessries per tal dassegurar les condicions de
qualitat i de coordinaci dimensional que ha de
complir la construcci.
Art. 270. Espais lliures.
1. El promotor del Pla podr oferir, i lAdministraci
acceptar, que la reserva de sl per a dotacions
pbliques i la seva cessi corresponent sefectun
sens perjudici de la prestaci efica del servei mitjanant la seva ubicaci en una planta elevada. Els
espais lliures de cessi obligatria podran disposarse per a idntica finalitat, i en els termes que
convinguin lAdministraci i el particular, en planta
elevada, sempre que la seva superfcie no es redueixi.
2. La previsi despais per a estacionaments no
podr ser inferior al doble dels establerts amb carcter general, per a estacionaments a laire lliure.
Art. 271. Apreciaci de linters pblic del Pla
diniciativa privada.
1. Ladministraci competent, en les diverses fases
daprovaci, valorar linters pblic, social o comunitari de la iniciativa privada, acollida a un dels
subtipus dordenaci tridimensional.
2. Laprovaci podr denegarse no solament perqu
no sajusti el pla a les previsions legals i al que, si
escau, estableixen aquestes Normes, sin a ms,
per raons tcnicourbanstiques, o dinters pblic, social o comunitari. Tamb podr denegarse
quan els interessos generals facin ms desitjable
una altra soluci urbanstica.
Captol III
Rgim dels usos i usos de les
zones
Secci 1a
Art. 272. Classes dels usos.
1. A efectes daquestes Normes i de les que, en desenvolupament daquest Pla General, sincloguin
als Plans Parcials i als Plans Especials, sestableixen les classes dusos segents:
1.1. Usos permesos
1.2. Usos prohibits
2.1. Usos pblics
2.2. Usos privats
2.3. Usos collectius
3.1. s dhabitatge
3.2. s residencial
3.3. s comercial
3.4. s doficines
3.5. s industrial
3.6. s sanitari
3.7. s religis i cultural
3.8. s recreatiu
3.9. s esportiu
4.1. s destacionament
4.2. s de garatgeaparcament
2. Ls corresponent a casesquarters, comissaries
de policia i utilitzacions anlogues sentn compatible amb qualsevol dels usos relacionats abans.
1. Sn usos permesos els que sn expressament
admesos a la regulaci de les zones o subzones, i
si escau, no es comprenen en algun dels supsits
dels usos prohibits.
2. Per tal de ser admesos, determinats usos requereixen certes limitacions o imposen la necessitat
duna regulaci especial de lentorn.
Aquests usos sn els segents:
a. Usos compatibles
b. Usos condicionals
c. Usos condicionats
d. Usos temporals
e. Usos provisionals.
3. Usos compatibles sn els que poden donarse
simultniament o coexistir. La llicncia municipal
podr condicionarse al fet que sestableixin les
restriccions necessries en la intensitat o en la
forma de ls perqu puguin concrrer en un mateix sl, edifici o lloc.
91
4. Usos condicionals sn aquells que per les seves

caracterstiques requereixin regulacions especfiques de lentorn.
5. Usos condicionats sn els que necessiten certes
limitacions per ser admesos.
6. Usos temporals sn els establerts per termini limitat o per temps indeterminat revocables a voluntat de lAdministraci, segons els objectius de
lordenaci urbanstica.
7. Usos provisionals sn aquells que, perqu no necessiten obres o installacions permanents i no dificulten lexecuci dels plans, poden autoritzarse
amb carcter provisional en els termes disposats
per larticle 58.2 de la Llei del sl.
Art. 274. Usos prohibits.
1. Usos prohibits sn aquells que impedeixen les
Normes daquest Pla, les ordenances dels Plans
Parcials o dels Plans Especials, els catlegs, les
ordenances municipals o les disposicions estatals
promulgades en matria de seguretat, salubritat,
moralitat o tranquillitat.
2. Tamb sn usos prohibits aquells que, encara que
no estigui expressament vedats, sn incompatibles amb els usos permesos, encara que sels
sotmeti a restriccions en la intensitat o forma de
ls.
independent, en edifici allat o agrupat horitzontalment a un altre dhabitatge o de diferent s, i amb

accs exclusiu.
b. Habitatge plurifamiliar. s ledifici constitut per
habitatges amb accs i elements comuns. Sinclouen en aquesta categoria els apartaments o habitatges de superfcie i programa funcional redut.
Art. 277. s residencial.

1. s ls que correspon a aquells edificis que es
destinen a allotjaments comunitaris, com sn residncies, asils, llars de vells, de matrimonis o de
joventut i a lallotjament temporal per a transents,
com poden ser hotels, aparthotels, motels i, en
general, els del ram de lhostaleria.
2. Sinclou a ls residencial el relatiu a la residncia
mbil que es desenvolupa en espais lliures dedificaci amb serveis complementaris tals com cmpings, caravnings o similars.
Art. 278. s comercial. 26
1. s ls corresponent a locals oberts al pblic destinats al comer a lengrs o al detall, magatzems
exclusivament comercials i locals destinats a la
prestaci de serveis privats al pblic, com poden
ser perruqueries, salons de bellesa, de rentada,
de planxada i similars.
2. Els usos comercials que per les seves caracterstiques, matries manipulades o emmagatzemades
o mitjans emprats, originin molsties o generin
riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones o de les coses shan de regir per lestablert
per a ls industrial.
Art. 275. Usos pblics, privats i collectius.

1. Usos pblics, als efectes daquestes Normes i
de les contingudes als plans que desenvolupin el
que disposa aquest Pla General, sn els referents
als usos i serveis pblics realitzats o prestats per
lAdministraci o per gesti dels particulars sobre
bns de domini pblic.
2. Usos privats sn els que es realitzen per particulars en bns de propietat privada i no estan compresos a lapartat segent.
3. Usos collectius sn els privats destinats al pblic
i als quals saccedeix perqu es pertany a una associaci, agrupaci, societat, club o organitzaci
similar o per labonament duna quota, dun preu
o duna contraprestaci anloga.
4. En els usos pblics tamb sinclouen els realitzats
per lAdministraci en bns de propietats particular mitjanant arrendament o qualsevol altre ttol
docupaci.
Art. 280. s industrial. 28

1. Shi comprenen els segents:
1r. Les indstries dobtenci, transformaci i
transport.
2n. Els magatzems destinats a la conservaci,
guarda i distribuci de productes, amb subminis-
Art. 276. s dhabitatge.

Lhabitatge s ledifici o part dun edifici destinat a
allotjament o residncia familiar. Sestableixen les categories ds dhabitatge segents:
a. Habitatge unifamiliar. s el situat en una parcella

Veure modificaci per al Municipi de Cerdanyola del Valls
a la pg. 287
28. Veure modificaci per al Municipi de Sant Cugat del Valls
a la pg. 346
92
Art. 279. s doficines. 27

Sinclouen en aquest s el de les activitats administratives i burocrtiques de carcter pblic o privat; els de
banca, borsa, assegurances; els que, amb carcter
anleg, pertanyin a empreses privades o pbliques, i
els despatxos professionals.
trament exclusiu a detallistes o majoristes, instal

ladors, fabricants o distribudors o sense servei de
venda directa.
3r. Els tallers de reparaci.
4r. Les estacions de servei i de rentada de vehicles
i garatges.
5. Les activitats que pels materials emprats. manipulats o despatxats, o pels elements tcnics que
sutilitzen poden ocasionar molsties, perills o incomoditats a les persones, o danys als bns.
2. Usos industrials diferents als definits en aquest
article sn els usos extractius (dexplotaci de
mines o pedreres), agrcoles, pecuaris i forestals
shan de regular pel que disposa la legislaci especfica en la matria i, si escau, pel que disposen
aquestes Normes.
Art. 281. s sanitari.
1. s sanitari s el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprn els hospitals, sanatoris, clniques, dispensaris, consultoris i similars.
2. Tamb sinclouen en ls sanitari les clniques veterinries i establiments similars.
Art. 282. s religis i cultural.
Es comprenen en aquest s, leducatiu, el de lensenyament en tots els seus graus i modalitats, el de museus, biblioteques sales de conferncies, sales dart i
similars, i el dactivitats de tipus socials, com poden
ser centres dassociacions, agrupacions, collegis i similars. Tamb comprn el dactivitats de tipus religis
com esglsies, temples, capelles, convents, centres
parroquials i anlegs.
Art. 283. s recreatiu.
Ls recreatiu s el referent a les manifestacions comunitries de loci i del temps lliure, no comprs en
cap altra qualificaci. Sinclou en aquest s el dels
espectacles de tota ndole, com tamb els esportius.
Art. 284. s esportiu.
Sinclou en aquest s el dels locals o edificis condicionats per a la prctica i lensenyament dels exercicis de
cultura fsica i esports.
Art. 285. Simultanetat dels usos.
1. Quan una activitat comprengui diversos usos permesos, i sempre que siguin compatibles entre s,
cadascun haur de complir les condicions que es
determinin a les normes especfiques aplicables.
2. El que disposa el pargraf anterior saplicar,
tamb, als usos que, per la seva naturalesa, no
tan sols siguin compatibles sin que tamb complementin lactivitat considerada.
Secci 2a
Disposicions sobre s industrial
Art. 286. Classificaci.
1. A efectes de ladmissi de ls industrial, les indstries i assimilades es classifiquen tenint en
compte les incomoditats, els efectes nocius per
a la salubritat, els danys que puguin ocasionar i
les alteracions que puguin produir sobre el medi
ambient i per lentorn en qu sn situades.
2. Pel primer concepte es classifiquen en sis categories; i pel segon criteri sestableixen sis situacions.
Art. 287. Categories.
1. La classificaci dindstries s la segent:
1a categoria: Activitat admesa en promiscutat
amb lhabitatge.
2a categoria: Activitat compatible amb lhabitatge.
3a categoria: Activitat no admesa contigua a habitatge, tret de a sectors especialment reglamentats.
4a categoria: Activitat no admesa contigua a habitatge, per s contigua a uns altres usos dindstria.
5a categoria: Activitat no admesa en edificis contigus a uns altres usos.
6a categoria: Activitats perilloses que han destar
apartades de tota altra activitat o habitatge.
2. La determinaci de categories sestableix dacord
amb els criteris segents en concordana amb
els graus de molstia que es determinen a larticle
289.
2.1. La primera categoria comprn aquelles activitats no molestes per a lhabitatge i
e s
refereix a les de carcter individual o familiar que
utilitzin mquines o aparells moguts a m o motors de potncies inferiors a 1 kW cadascun.
2.2. Les activitats de segona categoria han de
ser compatibles amb lhabitatge, i comprenen
els tallers o petites indstries que per les seves
caracterstiques no molestin amb despreniment
de gasos, pols, olors o produeixin sorolls i vibracions que puguin ser causa de molsties per al
venatge. Sinclouen les indstries o tallers amb
menys de vuit llocs de treball i motors de potncia
inferior a 3 kW cadascun.
2.3. Les activitats de tercera categoria comprenen
aquelles que, encara que adoptin mesures correctores, puguin originar molsties per a lhabitatge,
motiu pel qual, en general, no sadmetran contiges a aquests, excepte en sectors especialment
reglamentats.
93
2.4. Les activitats de quarta categoria sn les incmodes no admeses si sn contiges a lhabitatge,
per s les contiges als altres usos i indstries.
Comprenen la mitjana i gran indstria en general,
amb exclusi de les que la seva insalubritat no pot
ser reduda a lmits compatibles amb la proximitat
de les altres activitats.
2.5. La categoria cinquena comprn aquelles activitats de carcter perills i que amb les seves
mesures particulars de condicionament puguin
autoritzarse en zones industrials distanciades de
tota activitat que els sigui aliena.
2.6. La categoria sisena comprn aquelles activitats que per les seves caracterstiques especials
de nocivitat o perillositat hagin dinstallar-se en
zones especials destinades a aquest tipus dindstries.
3. Sentn per activitats de serveis les que shan de
prestar a una comunitat dhabitatges o residents.
Sense que aquesta enumeraci sigui exhaustiva,
comprn bugaderies, tnels de rentat de vehicles,
installacions de climatitzaci, de manutenci
daparells elevadors i anlogues.
Aquestes activitats no shan de classificar, en general, en categories industrials llevat que la seva
envergadura o les molsties o perillositat que puguin produir corresponguin a les que originaria
una activitat de determinada categoria.
3.1. Sentn per installaci auxiliar duna indstria els dipsits de combustibles destinats a calefacci, elements de transport intern i manutenci,
com tamb les installacions de climatitzaci, depuraci i anlogues, al servei de lactivitat prpia.
Aquestes installacions aniran regulades per la
seva reglamentaci, tant estatal com municipal
i, en casos especials, per les Normes de serveis
tcnics municipals i, si no nhi ha, de la Comissi
Delegada de Sanejament.
3.2. Tant les activitats de serveis com les instal
lacions auxiliars anteriorment definides, no es
classificaran en categories industrials, llevat que
per les seves dimensions i naturalesa, o per les
molsties que produeixin, els correspongui la inclusi com a activitat de determinada categoria.
3.3. Els garatges privats per a vehicles de turisme
i motocicletes es consideraran de primera categoria i els garatges o aparcaments pblics de
segona, tret que per les seves molsties presumibles o caracterstiques especials hagin de considerarse de categoria superior.
En tot cas, quan ls de garatge o aparcament pblic, amb o sense estaci de servei, es desenvolupi en un edifici destinat exclusivament a aquesta

94
activitat, ser qualificat de segona categoria.

3.4. Els tallers de reparaci, en especial dautombils, seran objecte duna norma especfica
complementria, dacord amb el seu carcter mixt
de servei i activitat industrial.
3.5. Els magatzems definits a larticle 280.1.2n.
es classificaran, en general, com de segona categoria, llevat que per les seves molsties o caracterstiques especials hagin de considerarse de
categoria superior.
3.6. Les estacions de serveis en local exclusiu
daquesta activitat o conjuntament amb garatge
o aparcament pblic, es consideraran de segona
categoria.
Els locals en situaci tercera, podran destinarse a
ls de garatge pblic o aparcament, amb o sense
estaci de servei quan no tinguin dipsits de carburants.
Art. 288. Situaci dels locals industrials segons la

seva ubicaci. 29
1. Als efectes de ls industrial sentendr per planta
pis la que correspon a una cota superior a la de
qualsevol de les vies pbliques a les quals ledificaci tingui faana; per planta baixa la immediatament inferior a les plantes pis, i per soterranis les
inferiors a la planta baixa.
2. Sentendr per edifici industrial, en zones on sadmeti la construcci dhabitatges, aquell que les
seves parets de separaci amb els predis confrontants a partir dels fonaments, deixin un espai lliure
mitj de 15 cm, sense que cap punt no pugui ser
inferior a 5 cm, no tenint contacte amb els edificis
vens, excepte en faanes on es disposar lallament per juntes de dilataci, i a la part superior on
es disposar una tanca o protecci amb material
elstic, per tal devitar la introducci de deixalles o
aigua de pluja en lespai intermedi. La construcci
i conservaci de les juntes de dilataci de faanes
i la protecci superior sn a crrec del propietari
de ledifici industrial.
3. Els edificis industrials hauran de complir les condicions segents:
a. Laccs haur de ser independent del corresponent als habitatges, a excepci de la del porter o
vigilant.
b. Laccs de mercaderies ser exclusiu i independent del del personal fins a la lnia de faana.
c. Ledifici haur de disposar duna zona de crrega i descrrega de mercaderies, a la qual tinguin
accs tots els locals destinats a magatzem o in29. Veure modificaci per al Municipi de Badalona a la pg. 135
Taula 6
Situacions
1a.
a
C
A
T
E
G
O
R
I
A
2a.
b
3a.
c
4a.
a
5a.
6a.
b
2
kW/m
Pot. total mxima
1a.
0,03 0,03
3
6
2a.
no
no
0,045 0,052 0,060

15
21
24
0,067
67,5
0,075 0,075
375 375
llm.
llm.
llm.
2
kW/m
Pot. total mxima
3a.
no
no

no
0,067
90
0,075 0,075
375 375
llm.
llm.
llm.
2
kW/m
Pot. total mxima
4a.
no
no
no
no
no
no
llm.
llm.
llm.
llm.
llm.
Pot. total
5a.
no
no
no
no
no
no
no
no
no
llm.
llm.
Pot. total
6a.
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
llm.
Pot. total
ARTICLE 291 e.
0,052 0,060
21
24
llm. = illimitat
dstria i amb capacitat suficient per a una plaa

per planta i un accs que permeti lentrada o sortida dels vehicles sense maniobres a la via pblica.
d. Shauran dubicar en carrers damplada no inferior a 10 m.
4. A fi de tenir en compte totes les ubicacions possibles en relaci amb el seu entorn, las situacions
es classificaran en:
Situaci 1a
a. En planta pis dedifici dhabitatges i en plantes
inferiors daquests amb accs a travs despais
comunitaris.
b. En planta pis dedifici no classificat com a industrial o sense habitatges.
Situaci 2a
a. En plantes baixes o inferiors, fins a la profunditat
edificable dedifici amb habitatge i amb accs exclusiu i independent.
b. En planta baixa o inferior dedifici no industrial,
no destinat a s dhabitatge i amb accs exclusiu
directe immediat des de la via pblica.
c. En planta baixa o inferior dedifici no industrial
no immediat a la via pblica, no incls als casos a.
i b. i amb accs independent des de la via pblica.
Situaci 3a
Edificis o locals classificats com a industrials a linterior de lilla.
Situaci 4a
a. En edificis qualificats com a industrials, amb
faana al carrer, no exclusiu per a la mateixa activitat.
b. En edifici qualificat com a industrial, amb faana

al carrer, i exclusiu per a una nica activitat.
Situaci 5a
a. En edifici situat en zones industrials i allat per
espais lliures.
b. En edificis exclusius situats en zones industrials, dedicats a una nica activitat i separats dels
altres vens per espais lliures damplada superior
a set metres.
Situaci 6a
En edificis allats en zones allunyades de nuclis urbans. (Veure Taula 6)
Art. 289. Lmits mxims a cada categoria.
1. Els lmits mxims a cada categoria i per a cada
una de les situacions possibles, es refereixen als
elements segents:
a. Relaci de potncia per metre quadrat de superfcie destinada a s industrial.
b. Potncia mecnica.
c. Grau de molstia, insalubritat, nocivitat o perillositat.
2. La determinaci de categories sestablir segons
les molsties, nocivitat, insalubritat i perill. Dins
daquestes es consideren els efectes segents:
Molsties
Soroll (a lexterior del local propi i ve ms afectat).
Fums, gasos, bafs i olors.
Pols
Aiges residuals.
Residus industrials.
Transports, crrega i descrrega.
95
Installacions visibles.
Aglomeracions del personal.
Calor.
Vibracions.
Nocivitat i insalubritat
Gasos i elements contaminants.
Aiges residuals.
Matries i manipulaci.
Radiacions.
Abocaments i deixalles.
Perillositat
Manipulaci i classificaci de materials combustibles i inflamables.
Processos de producci i recipients a pressi perillosa.
Materials explosius.
Vessament i abocament de substncies qumiques agressives.
Condicionaments i aptitud del local.
Condicionaments i aptitud dels accessos.
3. Les indstries de categoria superior a segona no
seran tolerades a menys de 14 m. dedificis ds
religis, cultural, despectacle pblic i sanitari.
Recprocament tampoc no podran autoritzarse
els usos ressenyats respecte a tota indstria legalment establerta de categoria superior a la segona,
a distncia menor que la indicada.
4. Els lmits mxims de cada categoria per a cadascuna de les situacions possibles expressades en
kW/m2 i kW totals per a la potncia mecnica,
sn els consignats al quadre adjunt a larticle 288.
LAdministraci concretar els nivells de molstia,
nocivitat, insalubritat o perill per assolir lobjectiu
de protecci del medi ambient i de tranquil
litat, salubritat i seguretat ciutadana daquestes
Normes.
5. Els lmits sonors shan damidar en decibels A i la
seva determinaci sha defectuar a lexterior de
ledifici propi i a linterior del ve ms afectat per
les molsties de la indstria, i en les condicions
menys favorables, establintse un lmit mxim de
3 dBA sobre el nivell de fons.
La comprovaci dambds termes sha defectuar
amb la indstria parada totalment i en ple funcionament de tots els seus elements.
6. Sentendr com a soroll de fons lambiental,
sense els valors punta accidentals.
7. Els lmits de potncia fixats al quadre anterior tant
per al total de la installaci com per a la potncia
individual de cada motor, podran ser depassats en
96
aquells casos en qu, a criteri dels Serveis Tcnics

Municipals i amb la conformitat de la Comissi
Delegada de Sanejament, el grau de molstia, nocivitat o perill no depassi la categoria autoritzada a
lemplaament proposat.
Per a la posada en marxa caldr una certificaci
del tcnic responsable de la installaci, que acrediti que aquesta sha realitzat completament ajustada al projecte autoritzat.
Art. 290. Qualificaci dactivitats.

1. Per a la qualificaci de les activitats en molestes,
insalubres, nocives o perilloses es tindr en
compte el que disposa el Decret 2414/1961, de
30 de novembre i les seves disposicions modificatives i de desenvolupament o el que estableixin
les que les substitueixin, i tamb el previst per
les ordenances municipals actuals o les que es
promulguin en lesdevenidor respectant, sempre,
aquestes Normes del Pla General
2. Les ordenances actualment vigents o les que
es promulguin ms endavant respecte a ls industrial i rgim dels elements industrials o sobre
protecci del medi ambient i contra lemissi de
sorolls, vibracions, fums, olors i qualsevol forma
de contaminaci es consideren part integrant del
conjunt normatiu de ls industrial i sn de compliment obligatori i directe sense necessitat dacte
previ o requeriment de subjecci individual.
Art. 291. Lmits de kW/m2 i de potncia
mecnica segons categoria.
1. Els lmits mxims a cada categoria i per a cadascuna de les situacions possibles, expressats
en kW/m2 i potncia total, sn els que figuren al
quadre adjunt a larticle 288.
2. Per a laplicaci daquests lmits shan de tenir en
compte les regles segents:
a. La potncia computada no ha dincloure la
necessria per accionar muntacrregues, ascensors, condicionadors daire, calefacci i aparells
per al condicionament del local i per a manutenci.
b. La superfcie computada no ha dincloure sin
la destinada a la indstria, amb exclusi de la utilitzable per a despatxos, oficines i dependncies
auxiliars no industrials.
c. Quan una mateixa activitat industrial ocupi diverses situacions en un mateix edifici, la potncia
a installar a cadascuna daquestes ha destar
dacord amb el quadre esmentat en aquest article.
d. Els lmits de la potncia a qu es refereix el
quadre esmentat al pargraf 1 daquest article
sha de reduir en un 50 per 100 per a totes aquelles indstries en les quals la transmissi de potncia es realitzi mitjanant embarrats.
e. Els lmits mxims segons els que corresponguin
a la mxima categoria autoritzable en el seu emplaament.
Art. 292. Consideraci de la categoria quan

sapliquen mesures correctores.
1. Quan pels mitjans tcnics correctors utilitzables i
de reconeguda eficcia seliminin o redueixin les
causes justificatives de la inclusi duna activitat
industrial en una categoria determinada, lAdministraci podr considerar aquesta activitat, a tots
els efectes, com de categoria immediata inferior.
2. Si les mesures tcniques correctores no aconsegueixin lefecte justificatiu de la inclusi a la categoria inferior i en el termini que satorgui a lindustrial per a la correcci de deficincies o ladopci
daltres mesures (que no podr ser superior, en
cap cas, a dos mesos) no sen garanteixi el funcionament efica, lAdministraci acordar el cessament o clausura de lactivitat no permesa segons
les normes generals.
Art. 293. Modificaci de categoria.
1. Perqu una indstria de tercera categoria pugui
ser considerada de segona, seran condicions indispensables, com a mnim:
a. Que no utilitzi operacions o procediments en
els quals calgui la fusi de metalls, o b processos
electroltics o que puguin desprendre olors, vapors, fums o boires.
b. Que tampoc no utilitzi dissolvents inflamables
per a la neteja de la maquinria o qualsevol altra
operaci.
c. Que les matries primeres no continguin matries voltils inflamables o txiques o molestes i
que els bafs que puguin desprendresen siguin
recollits i expulsats a lexterior per una xemeneia
de caracterstiques reglamentries.
d. Que la installaci de la maquinria sigui tal que
ni als locals de treball ni a cap altre soriginin vibracions, o que aquestes no es transmetin a lexterior.
e. Que la insonoritzaci dels locals de treball sigui
tal que al seu defora i al lloc ms afectat pel soroll
originat per lactivitat, el nivell sonor no sincrementi en ms de 3 dBA.
f. Que quan la superfcie industrial sigui superior
a doscents metres quadrats (200 m2) disposi
duna zona exclusiva per a crrega i descrrega
de mercaderies amb la capacitat mnima dun
cami, fins a cinccents metres quadrats (500 m2)

de superfcie industrial i de dos camions per a superfcies ms grans.
g. Que des de les 21 hores fins a les 8 hores
noms es permeti la crrega i descrrega de furgonetes (crrega mxima inferior a 3.500 kg. i
sempre dins del local tancat destinat a aquesta
finalitat.
h. Que a ms a ms de les precaucions contra
incendi preceptives en tot el local on existeixin matries combustibles (com retalls de paper o cartr,
o plstic o encenalls de fusta, cartr o plstic
combustibles) sinstallin sistemes dalarma per a
fums o de ruixadors automtics
2. Noms sautoritzar el canvi de categoria de lactivitat en locals no situats sota habitatges.
3. Una activitat de categoria superior mai no es
podr reduir a la categoria primera.
Secci 3a
rees extractives (2)
Art. 294. rees extractives.
1. El Pla General ha assenyalat unes rees dins del
sl destinat a parc forestal, equipaments comunitaris i afectacions generals, on es permeten usos
extractius, amb un carcter de provisionalitat,
mentre la importncia daquests usos i els objectius urbanstics no justifiquin la destinaci especfica prevista al Pla.
2. Els ajuntaments i, si escau, la Corporaci Metropolitana adoptaran, dins de la seva competncia,
les mesures necessries per a assegurar les condicions ambientals i ladequaci final del sl a la
previsi continguda al Pla.
3. Ls extractiu, perqu est comprs a larticle
178 de la Llei del sl, ser objecte de llicncia. A
aquesta llicncia sha dincorporar el contingut necessari per assegurar que a la cessaci o acabament de lactivitat extractiva, el sl quedi adaptat
a les condicions necessries per servir a la seva
destinaci urbanstica.
Aquests objectius podran afermarse mitjanant
qualsevol de les formes de garantia o dobligaci
vlides en Dret. El titular de lexplotaci, que alhora
sigui propietari del sl, podr oferir, en substituci
de les frmules de garantia, la cessi gratuta del
sl al Patrimoni Municipal, perqu aquesta titularitat es transfereixi en acabar lexplotaci. LAdministraci podr acceptar aquesta cessi sempre
que el termini dexplotaci concedit no es fixi en
ms de cinquanta anys.
97
4. El que es disposa al nmero anterior, ho s sens

perjudici de la potestat administrativa de revocaci
de lautoritzaci dexplotaci i de lexpropiaci per
a ladquisici del sl destinat a una finalitat legitimadora de la transferncia coactiva.
Secci 4a
Disposicions sobre estacionaments i
aparcaments
Art. 295. Definici.
1. Sentn per estacionament lrea o lloc obert
fora de la calada, especialment destinat a parada
o terminal de vehicles autombils.
2. Es designen amb el nom daparcament, els espais situats al subsl, en el sl o edificacions i les
instal.lacions mecniques especials destinades a
guardar vehicles autombils.
Art. 296. Reserva despais per a estacionament. 30
1. Els Plans Parcials, en sl urbanitzable, i els Plans
Especials, en les reserves per a equipaments generals i cementiris, hauran de preveure sl per a
estacionaments, segons ledificabilitat i els usos,
de manera que sasseguri espai suficient per a parades terminals de vehicles autombils.
2. Tamb hauran de preveures per a estacionament
als plans de reforma interior referents a zones de
remodelaci i a aquelles altres, de diferent qualificaci, en qu la reforma interior comporti un
volum global dedificaci superior a lactual.
Art. 297. Condicions dels estacionaments als
Plans Parcials i als Plans Especials.
Les determinacions o exigncies mnimes previstes
per a estacionaments han de respectar les regles segents:
a. No es poden computar, per a estacionaments,
les superfcies de calades.
b. Quan de laplicaci de les determinacions
mnimes referides a metres quadrats destacionament resulti un nombre fraccionari de places,
qualsevol fracci igual o menor a la meitat podr
descomptarse. Tota fracci superior a la meitat,
haur de computarse com a un espai ms per a
estacionament.
c. Els espais destacionament, exigits en
aquestes Normes, hauran dagruparse en rees
especfiques sense produir excessives concentracions que donin lloc a buits urbans ni a
distncies excessives a les edificacions i instal.
lacions.
98
d. Amb exclusi dels accessos, illes, rampes i

rees de maniobra, per a cada plaa destacionament haur de preveures, com a mnim, una
superfcie de sl de 2,40 m. damplada per 5,40
m. de longitud.
e. Qualsevol espai destacionament shaur do
brir directament a la calada, mitjanant una connexi, el disseny de la qual garanteixi la seguretat
i sigui eficient en laccs i sortida dels vehicles,
coherentment amb el moviment de trnsit. Lamplada mxima de cadascun dels accessos a lestacionament des de la via pblica no depassar
de 7,50 m.
f. Tots els espais destacionaments hauran destar
pavimentats.
g. Els espais oberts per a estacionaments hauran
dintegrarse al paisatge urb. A aquests efectes
sha de disposar lentorn que calgui darbrat, jardineria, talussos o elements que assegurin aquesta
integraci.
h. La illuminaci dels espais destacionament no
ha de crear enlluernament que ocasioni molsties
als sectors, zones o llocs propers.
i. A les rees destacionament no es permet cap
tipus dactivitat relacionada amb la reparaci, entreteniment o neteja de vehicles.
Art. 298. Previsi daparcaments als edificis. 31

1. Els edificis de nova planta hauran de projectarse
perqu comptin amb aparcaments a linterior de
ledifici o en terrenys edificables del mateix solar,
a ra dun mnim de 20 m2 per plaa, incloses
rampes daccs, rees de maniobra, illetes i voravies.
30. Veure modificaci per al Municipi de Hospitalet de Llobregat
a la pg. 324
Veure modificaci per al Municipi de Sant Just Desvern a la
pg. 357
i pg. 175
Veure modificaci per al Municipi de Hospitalet de Llobregat
a la pg. 324
Veure modificaci per al Municipi de Ripollet a la pg. 338
Veure modificaci per al Municipi de Sant Joan Desp
a la pg. 356 i pg. 357
Gramenet a la pg. 364 i pg. 371
la pg. 292
Veure modificaci per al Municipi de Gav a la pg. 320
pg. 358
2. Les places mnimes daparcament que shauran

de preveure sn les segents:
A. Edificis dhabitatge.
a. En sl urb una plaa per cada habitatge de
ms de 130 m2 o una plaa per cada dos habitatges de 80 a 130 m2 i una plaa per cada quatre
habitatges menors de 80 m2, tot referit a superfcie construda.
b. En sl urbanitzable objecte dun pla parcial, les
que es fixin en aquest, amb el lmit mnim duna
plaa, almenys, per cada 200 m2 dedificaci i
es completar lestndard legal per mitj de la reserva de superfcie destacionament.
c. En sl urb, objecte dun Pla Especial de Reforma Interior, les que shi fixin, amb un mnim
duna plaa per cada 200 m2 de sostre edificable
potencial.
B. Edificis pblics o privats per a oficines,
despatxos, bancs i similars; o edificis amb ofi
cines, despatxos, bancs i similars.
Una plaa daparcament per cada 100 m2 de superfcie til dedicada a oficines o despatxos.
C. Edificis amb locals comercials al detall i
grans magatzems de venda.
Quan la superfcie comercial, sumades totes les
plantes de ledifici amb destinaci comercial, depassi de 400 m2, hauran de comptar amb una
plaa daparcament per cada 80 m2 de superfcie
construda.
D. Indstries, magatzems i, en general, locals
destinats a s industrial.
Una plaa daparcament per cada local de superfcie superior a 100 m2 amb el mnim duna plaa
per cada 100 m2 de superfcie til.
E. Teatres, cinemes, circs, sales de festes,
sales despectacles, palaus o sales de con
gressos i convencions, auditoris, gimnasos i
anlegs.
Una plaa daparcament per cada quinze localitats i quan excedeixin de cinccentes localitats de
cabuda, una plaa per cada deu localitats.
F. Hotels, residncies i similars.
a. Hotels de quatre i cinc estrelles, una plaa
daparcament per cada tres habitacions dobles o
lequivalent de senzilles.
b. Hotels de tres estrelles, una plaa per cada cinc
habitacions dobles o lequivalent de senzilles.
c. Els altres, una plaa per cada sis habitacions
dobles o lequivalent de senzilles.
G. Clniques, sanatoris, hospitals.
Una plaa daparcament per cada deu llits.
H. Biblioteques, galeries dart, museus i an
legs.
Una plaa daparcament per cada 200 m2 en

aquells locals de superfcie superior a 1.600 m2.
3. Les exigncies establertes als pargrafs anteriors
sn mnimes i, en conseqncia, podran establirsen daltres de superiors a les ordenances
municipals sobre aparcaments.
Art. 299. Regles sobre la previsi daparcaments

en edificis. 32
1. Quan ledifici es destini a ms dun s dels expressats a larticle anterior, el nombre mnim de
places daparcament ha de ser el que resulti dels
diferents usos.
2. Quan ledifici es destini, en tot o en part, a usos
no especificats a larticle anterior, shauran de preveure les places daparcament adequades aplicant, per analogia, els mduls de larticle anterior.
3. El que sha disposat a larticle anterior sobre previsions mnimes daparcaments s tamb aplicable
als edificis que siguin objecte dampliaci del
volum edificat. La previsi ha de ser la corresponent a lampliaci. Quan es tracti dindstries per
a laplicaci daquesta regla amb carcter obligatori, caldr que laugment signifiqui una disponibilitat major de superfcie til, superior al 25 per 100
de lanterior a lampliaci.
4. Tamb shauran daplicar les regles sobre previsions daparcaments als casos de modificaci
dedificacions o installacions que comportin un
canvi ds.
5. Quan de laplicaci dels mduls de larticle anterior, lexigncia de places daparcament sigui
inferior a quatre, i pugui afrontarse el previsible
nombre de vehicles en aparcaments pblics o
privats propers, sense entorpir les rees de circulaci i estacionament, podr exonerarse de lobligaci de reserva daparcament en ledifici propi.
6. Podran substituirse totalment o parcialment les
previsions despais per a aparcaments als edificis,
per la previsi despais contigus daparcament,
quan el sector o la zona urbana, per les seves pe32. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 148 i
pg. 176
Veure modificaci per al Municipi de Hospitalet de Llobregat
a la pg. 325
Veure modificaci per al Municipi de Sant Joan Desp a la
pg. 356 i pg. 357
pg. 361
99
culiaritats i funci urbana, ho permetin o exigeixin,

per lautoritzaci ha destablir les condicions
pertinents per tal de garantir la impossibilitat que
uns mateixos aparcaments puguin servir per a diferents edificis.
Art. 300. Condicions dels aparcaments. 33
1. Lamplada dels accessos als aparcaments no
podr ser inferior a 5,40 m. per a tots dos sentits
de circulaci i a 3 m. per a un sol sentit. Aquesta
amplada haur de respectarse a lentrada de
laparcament i al tram corresponent, com a mnim
als quatre primers metres a partir de lentrada.
2. Els aparcaments amb capacitat per a ms de
quaranta places hauran de comptar amb accessos per a vianants des de lexterior, separats
de laccs de vehicles o protegits adientment, i
amb una amplada mnima de 0,90 m.
Art. 301. Ordenances sobre aparcaments.
Les ordenances municipals o metropolitanes que es
promulguin per regular les condicions tcniques de
la construcci daparcaments i de les seves instal
lacions, en tots els seus aspectes, i de les de seguretat, vigilncia i protecci contra incendis, sorolls i altres riscos o molsties, hauran de respectar lestablert
en aquestes Normes i, si escau, el que disposin els
preceptes sobre aparcaments de jerarquia superior a
la metropolitana o municipal.
Secci 5a
Reglamentaci detallada dusos al sl urb
Art. 302. Zona de nucli antic: de substituci de
ledificaci antiga i de conservaci del
Centre histric. 34
En aquesta zona es permeten els usos segents:
1r. Habitatge. Es permet en totes les seves categories. Ser obligatori ls dhabitatge unifamiliar
als sectors que shan desenvolupat amb anterioritat a aquest Pla General dacord amb aquesta
modalitat dhabitatge, excepte als solars que do
nen a carrers o places de ms de 18 metres damplada en qu sadmeten tots els usos dhabitatge.
Tamb sadmet lhabitatge unifamiliar quan per la
disposici o superfcie del solar no pugui aprofitarse aquest per a lhabitatge plurifamiliar per la
impossibilitat de complir condicions sobre faana
mnima, profunditat edificable, patis de ventilaci i
celoberts.
2n. Residencial. Sadmet.
3r. Comercial. Sadmet en edificis exclusius sense
100
limitaci i a la planta baixa dels edificis dhabitatge

plurifamiliar, fins a un mxim de superfcie del local
de 600 m2. A rees dhabitatge unifamiliar, sadmeten locals fins a 250 m2.
4t. Sanitari. Sadmeten els dispensaris i consultoris i els centres sanitaris especialitzats amb el
lmit de 150 llits de capacitat mxima.
5. Recreatiu. Sadmet.
6. Esportiu. Sadmeten installacions cobertes
fins a 1.500 m2 i installacions a laire lliure fins a
2.000 m2.
7. Religis i cultural. Sadmet.
8. Oficines. Sadmet.
9. Industrial. Es regula pel que disposa larticle
segent.
10. Estacionament i aparcament. Es permetr en edifici ds exclusiu amb faana al carrer
sempre que atesa la seva capacitat i lamplada del
carrer on tingui faana no produeixi molsties o
obtruccions de trnsit. Als altres casos sajustar
a la regulaci de ls industrial.
Art. 303. Zones en densificaci urbana (intensiva

i semiintensiva). 35
En aquesta zona sadmeten els usos segents:
1r. Habitatge. Plurifamiliar i apartaments. Sadmet
lhabitatge unifamiliar quan per la disposici o superfcie del solar aquest no pugui aprofitarse per
a lhabitatge plurifamiliar, per la impossibilitat de
complir condicions sobre faana mnima, profunditat edificable, celoberts i patis de ventilaci.
3r. Comercial. Sadmet.
4t. Sanitari. Sadmet.
6. Esportiu. Sadmet.
9. Indstria. Sadmet ls industrial en la cate33. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 149 i
pg. 176
Veure modificaci per al Mu nicipi de Hospitalet de Llobregat
a la pg. 326
pg. 361
la pg. 290
la pg. 287 i pg. 290
Veure modificaci per al Municipi de Sant Cugat del Valls a
la pg. 347
goria primera, situacions 1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 3

i 4 i categoria segona, en situacions 2a, 2b, 2c,
3 i 4b.
A les zones de densificaci urbana, a qu es refereix el grfic adjunt a aquestes Normes, sadmetr, a ms, la indstria de tercera categoria en
situacions 2c, 3 i 4b.
Art. 304. Usos collectius o usos pblics en grans

superfcies.
1. Malgrat el que disposa larticle anterior, es condi
cionen els usos pblics i els usos collectius en
superfcies superiors a 10.000 m2 al fet que la disposici de les edificacions o installacions, lordenaci dels volums, la composici esttica, la destinaci de ledificaci o installacions o el trnsit
que generin, no trenquin lharmonia urbana.
2. Quan el projecte no sadapti a aquestes condicions o per les caracterstiques de ledificaci,
installaci o s no pugui assegurarse lharmonia
urbana, no sautoritzaran aquests usos pblics o
usos collectius en superfcies que depassin els
10.000 m2.
Art. 305. Zona de conservaci de lestructura
urbana i edificatria. 36
1r. Habitatge unifamiliar i plurifamiliar. El tipus
unifamiliar s obligatori als sectors on predomini
aquesta modalitat.
2n. Residencial. Sadmeten les residncies comunitries i els establiments hotelers.
3r. Comercial. Sadmet en edificis exclusius sense
limitaci i en planta baixa dels edificis dhabitatge
plurifamiliar, fins a un mxim de superfcie de local
de 250 m2. A les rees dhabitatges unifamiliars
sadmeten locals de fins a doscents cinquanta
metres quadrats, per a modalitats comercials
darticles o serveis quotidians.
Els locals per a la prestaci de serveis particulars,
en els quals no es generin molsties, incomoditats, insalubritats o perills, podran ubicarse en
plantes pisos.
4t. Sanitari. Sadmeten els dispensaris i consultoris i els centres especialitzats que no depassin la
capacitat de cinquanta llits.
7. Esportiu. Sadmet en installacions cobertes
fins a quatrecents metres quadrats i a laire lliure
fins a 600 m2 per establiment.
8. Oficines. Sadmet sense limitaci excepte als
edificis dhabitatge unifamiliar, que sadmet fins a
un mxim del 25 per 100 de la superfcie de sostre

edificable en cada parcella. Sadmeten els despatxos de professionals liberals sense limitaci.
9. Industrial. Sadmet en categories primera,
situacions 1a, 2a, 2b i 2c i categoria segona,
situacions 2a, 2b i 2c.
Art. 306. Zona subjecta a ordenaci volumtrica

especfica. 37
1. Les condicions ds en aquesta zona sn les segents:
1r. Habitatge. Sadmet ls dhabitatge plurifamiliar. Quan en virtut del planejament anterior, lhabitatge hagi de ser unifamiliar, noms es podr
admetre aquest s dhabitatge.
3r. Comercial. Sadmet.
4t. Sanitari. Sadmet.
9. Industrial. Sadmeten els usos industrials de
la primera i segona categoria. Tamb sadmet ls
industrial de categoria tercera, en edificacions separades dhabitatges i situades a sectors industrials precisats a lanterior planejament.
2. Quan el planejament anterior no permeti algun
dels usos anteriors o els permeti de manera
restringida, shaur daplicar preferentment les
normes del planejament esmentat.
3. s aplicable a aquesta zona el que disposa larticle 304 sobre usos collectius i usos pblics en
grans superfcies, de la reglamentaci dusos en la
zona de densificaci urbana.
Art. 307. Subzones unifamiliars VI, VII, VIII i IX
dordenaci en edificaci allada. 38
En aquestes subzones sadmeten els usos segents:
1r. Habitatge. Noms es permet lhabitatge unifamiliar.
la pg. 290
la pg. 347
la pg. 287 i pg. 290
la pg. 348
la pg. 281 i pg. 291
Veure modificaci per al Municipi de Castelldefells a la pg. 280
la pg. 342 i pg. 349
101
2n. Residencial. Sadmet ls residencial per limitat a una superfcie de sostre de ledificaci que
ha de ser, com a mxim, equivalent a la superfcie
de sostre edificable corresponent a sis parcelles
mnimes.
3r. Comercial. Podran autoritzarse comeros i lo
cals de serveis destinats a cobrir necessitats quotidianes, fins a una superfcie per local de 250 m2.
4t. Oficines. Sadmeten fins a un mxim del 25
per 100 de la superfcie de sostre edificable en
cada parcella. Sadmeten els despatxos de professions liberals sense limitacions.
5. Sanitari. Sadmet amb un lmit mxim de 50
llits per establiment.
7. Recreatiu. Sadmet amb el lmit mxim de
400 m2 per establiment o installaci.
9. Industrial. Noms sadmeten les indstries
de categoria primera en situaci 2a, 2b i 2c.
Sadmeten les estacions de serveis i els tallers de
reparaci de vehicles, amb superfcie que no superi els 300 m2.
Art. 308. Subzones plurifamiliars I, II, III i IV

dordenaci en edificaci allada. 39
Les condicions ds seran les segents:
1r. Habitatge. Es permet el plurifamiliar i lunifamiliar. Aquest darrer ser obligatori quan no sassoleixin els mnims de parcella.
2n. Residencial. Sadmet ls residencial per limitat a una superfcie de sostre de ledificaci que
ha de ser, com a mxim, equivalent a la superfcie
de sostre edificable corresponent a sis parcelles
mnimes.
3r. Comercial. Podran autoritzarse comeros
i locals de serveis destinats a cobrir necessitats
quotidianes, fins a una superfcie per local de 250
m2.
4t. Oficines. Sadmeten fins a un mxim del 25
per 100 de la superfcie de sostre edificable en
cada parcella. Sadmeten sense limitaci els despatxos de professionals liberals.
5. Sanitari. Sadmet ls sanitari destabliments
amb capacitat superior a cinquanta llits en edificacions en parcelles de ms de 12.000 m2 de
superfcie. En parcelles inferiors sadmet ls sanitari sense cap altra limitaci que el duna capacitat
mxima de 50 llits.
7. Recreatiu. Sadmet en parcelles fins a 1.600
m2 per establiment i amb prohibici de destinar
diverses parcelles al servei dun sol establiment.
102
Sadmeten sales fins a una cabuda de cent places.

8. Esportiu. Sadmet sense restriccions.
9. Industrial. Sadmeten nicament les indstries de categoria primera, en situacions 2a, 2b i
2c. Sadmeten les estacions de servei i els tallers
de reparaci de vehicles, amb superfcie que no
superi els 300 m2 i separats, com a mnim, 25 m.
de qualsevol habitatge o solar dedicat a edificaci
per a habitatge.
Art. 309. Subzona plurifamiliar V dordenaci en

edificaci allada. 40
Les condicions ds daquesta subzona sn les segents:
1r. Habitatge. Sadmet. En parcelles de superfcie inferior a 400 m2 edificable noms sadmet
lhabitatge unifamiliar.
3r. Comercial. Sadmet en planta baixa amb un
lmit mxim de superfcie de 600 m2. Sadmeten
els destinats a prestaci de serveis a particulars
que no causin molsties, incomoditats, insalubritats o perills en plantes pisos, fins a una superfcie
mxima per local de 250 m2.
4t. Oficines. Sadmeten en locals que no excedeixin de 400 m2.
5. Sanitari. Sadmet amb el mateix lmit que a
larticle anterior.
6. Recreatiu. Sadmet en parcelles fins a 2.500
m2 per establiment i sales amb una cabuda que
no passi de 250 places.
9. Industrial. Ls industrial sadmet en categoria primera, situacions 1a, 1b, 2a, 2b, 2c, 3
i 4, i categoria segona en situacions 2a, 2b, 2c,
3 i 4b. A les zones de densificaci urbana 13a
i 13b sadmetran, a ms, les indstries de categoria tercera, en situacions 2c, 3 i 4b.
Art. 310. Zona de verd privat protegit.
1r. Habitatge. Sadmet lhabitatge unifamiliar.
2n. Sadmeten, mitjanant laprovaci dun Pla
la pg. 281 i pg. 291
la pg. 343 i pg. 350
la pg. 291
la pg. 343 i pg. 352
Especial, els usos culturals, recreatius, docents o

assistencials que siguin compatibles amb les caracterstiques de la zona i les particulars de ledifici.
Art. 311. Zona industrial. 41
1. Els usos permesos a la zona industrial sn els segents:
1r. Industrial. Sadmeten els usos dindstries
en categories primera, segona, tercera i quarta.
Sadmet, aix mateix, la categoria cinquena en situaci 5b.
Sadmeten els comeros a lengrs i els parcs de
vehicles i maquinria.
2n. Habitatge. Es permet, noms, ls dhabitatge per al personal de vigilncia, conservaci o
guarda de lestabliment, a ra de dos habitatges
com a mxim per indstria, comer o magatzem,
sempre que socupin i tinguin en s exclusiu una
parcella que compleixi els requisits mnims del
grup de qu es tracti. Quan el Pla Parcial aprovat
permeti un nombre dhabitatges major per a
aquesta finalitat, sha de respectar la previsi del
Pla Parcial.
3r. Comercial. Es permeten els establiments dedicats a la venda de maquinria, material de transport i elements auxiliars de la indstria. Sadmeten
les cafeteries, restaurants, bars i similars.
4t. Oficines. Noms sadmeten les oficines i despatxos propis de cada establiment comercial o
industrial.
5. Sanitari. Noms sadmet el de dispensaris,
consultoris i ambulatoris. No sadmeten els centres sanitaris dinternament prolongat com hospitals, sanatoris o clniques.
6. Religis i cultural. Noms sadmeten els dedicats a la formaci professional relacionats amb
lactivitat industrial de la zona.
Sadmeten els centres socials i de carcter associatiu i reuni, al servei del personal adscrit a les
indstries.
7. Recreatiu. Sadmeten les sales despectacles
per al personal de les empreses de la zona o del
sector.
8. Esportiu. Noms sadmeten les installacions
esportives per al personal de les empreses de la
zona o del sector i les que se situen a les rees
destinades especficament a dotacions esportives.
2. Mitjanant un Pla Especial podr autoritzarse
lestabliment dels usos segents, en les situacions
que sassenyalen:
a. Podran admetres els usos comercial, doficines, religis i cultural, recreatiu i esportiu en
parcelles perifriques de lrea industrial, accessibles des de lexterior daquesta, que siguin contiges a zones ls principal de les quals sigui el
residencial.
b. Sadmetr la ubicaci destabliments comercial
en grans superfcies en parcelles que constitueixin illes completes amb front a carrers de capacitat suficient.
El Pla Especial regular les condicions, accs i
aparcament de manera que no puguin produir interferncies a lactivitat industrial prpia de la zona
i que daquesta no shagin de derivar molsties
perilloses als usuaris dels establiments que sautoritzin.
3. Es prohibeix ls residencial i els no expressament
admesos a les condicions anteriors, amb excepci
de ls destacionament i garatgeaparcament.
4. Quan, a fi de facilitar la relocalitzaci de petites
indstries situades als nuclis urbans de les poblacions, es justifiqui, podran aprovarse plans especials amb els mateixos objectius i condicions que
els regulats a larticle 129.5.
Art. 312. Zones de remodelaci. 42
1. A les zones de remodelaci, tant pbliques com
privades, sadmeten els usos segents:
1r. Habitatge. Sadmet el plurifamiliar.
2n. Residencial. Es permet.
3r. Comercial. Es permet.
4t. Oficines. Es permet.
5. Sanitari. Es permet.
6. Religis i cultural. Es permet.
7. Recreatiu. Es permet
8. Esportiu. Es permet.
9. Industrial. Es permet en categoria primera i
segona, en totes les situacions i tercera en situaci 4, tret que en un pla de reforma interior sestableixi un criteri ms restrictiu.
2. Els usos pblics i els usos collectius en grans superfcies shauran dajustar al que disposa larticle
304.
Art. 313. Zona de renovaci urbana. 43
A la zona de renovaci urbana rehabilitaci sadmetran els usos segents:
la pg. 292
la pg. 353
42. Veure modificaci per al Municipi de Sant Cugat del Valls a
la pg. 354
43. Veure modificaci per al Municipi de Sant Cugat del Valls a
la pg. 355
103
1r. Habitatge. Sadmet. Ser obligatori lhabitatge

unifamiliar als sectors desenvolupats, actualment,
amb aquest tipus dhabitatge i als terrenys amb
pendents superiors al 20 per 100.
3r. Comercial. Sadmet a les plantes baixes dedificis dhabitatge plurifamiliar. A les rees dhabitatge unifamiliar sadmeten locals independents
fins a 250 m2. quadrats, destinats a comeros i
serveis quotidians.
Als Plans Especials podran preveures centres
comercials en edificis independents en les rees
dhabitatge plurifamiliar.
4t. Oficines. Sadmet. Aix no obstant, a les
rees dhabitatge unifamiliar no podr destinarse
a aquest s ms del 25 per 100 de la superfcie de
sostre edificable a cada parcella.
6. Sanitari. Sadmet el de dispensaris, consultoris i ambulatoris i el de clniques, sanatoris i
anlegs fins a una capacitat mxima de 50 llits en
parcella fins a 2.000 m2. Sadmet sense lmit de
capacitat en parcelles ms grans.
7. Recreatiu. A rees dhabitatge plurifamiliar
sadmeten installacions fins a 2.500 m2 de superfcie per establiment i sales amb una cabuda
de 250 places com a mxim.
A les rees dhabitatge unifamiliar sadmeten
installacions en parcelles fins a 1.600 m2 i sales
amb una cabuda que no passi de 100 places.
Podran autoritzarse installacions i sales de superfcie o cabuda majors en una parcella de ms
de quatre hectrees, sempre que es resolguin els
problemes de trnsit i de separaci de les rees
dhabitatge.
9. Industrial. A les rees dhabitatge unifamiliar
noms sadmeten les indstries de categoria primera en situaci 1a, 1b, 2a, 2b y 2c. A les rees
dhabitatge plurifamiliar noms sadmeten les indstries de categoria primera en qualsevol situaci i les
de la categoria segona en situacions 2a, 2b i 2c.
Captol IV
Zones
Secci 1a
Norma preliminar
Art. 314. Qualificacions zonals.
La zonificaci al sl urb comprn les qualificacions
segents:
104
1. Zona de nucli antic:

Subzona I: substituci de ledificaci antiga (12).
Subzona II: conservaci del centre histric (12b).
2. Zona de densificaci urbana:
Subzona I: intensiva (13a).
Subzona II: semintensiva (13b).
3. Zona de conservaci de lestructura urbana i
edificatria (15).
4. Zona subjecta a ordenaci volumtrica espe
cfica (18).
5. Zona dordenaci en edificaci allada.
Subzones plurifamiliars:
Subzona I (20 a/6).
Subzona II (20 a/5).
Subzona III (20 a/7).
Subzona IV a (20 a/9), b (20 a/9b).
Subzona V (20 a/8).
Subzones unifamiliars:
Subzona VI (20 a/9u).
Subzona VII (20 a/10).
Subzona VIII (20 a/11).
Subzona IX (20 a/12).
6. Zona de verd privat protegit (8a).
7. Zona industrial (22a).
8. Zona de remodelaci fsica.
Subzona I: remodelaci pblica (14a).
Subzona II: remodelaci privada (14b).
9. Zona de renovaci urbana: transformaci de
ls (17).
10. Zona de renovaci urbana: rehabilitaci (16).
Secci 2a
Zona de nucli antic
Art. 315. Definici.
1. Aquesta zona comprn els nuclis urbans antics de
les poblacions compreses a lmbit territorial de
lEntitat Municipal Metropolitana, que necessitin
una millora urbana, per sense canviar substancialment les seves caracterstiques urbanes, i el
centre histric de Barcelona, objecte de preservaci especial i protecci.
2. A la zona de nucli antic es distingeix una subzona
I, en substituci de ledificaci antiga (12), daplicaci a tots els nuclis antics diferents del de Barcelona, i una subzona II, de conservaci del centre
histric (12b), referida preferentment a aquell.
3. Per mitj de Plans Especials es podran recollir les
especials caracterstiques tipolgiques, morfolgiques, parcellries o tradicionals que pel seu
carcter no sadaptin a les condicions dedificaci
definides amb carcter general per aquestes
Normes i dictar, per a aquestes, criteris normatius

diferents sempre que es respectin les condicions
bsiques segents, definides pel Pla per a la zona:
tipus dordenaci, edificabilitat mxima i densitat
mxima assenyalada per a la subzona respectiva.
1. Ledificabilitat a les zones de nucli antic resulta de
les condicions dedificaci definides per a cada
subzona i de les genriques als parmetres del
tipus dordenaci segons alineacions de vial.
2. A la subzona I, de substituci de ledificaci antiga, es defineix un ndex dedificabilitat net, entre
alineacions vigents, d1,40 m2 sostre/m2 sl,
daplicaci a les actuacions de reforma interior o
de composici de volums duna illa per mitj destudis de detall.
3. A la subzona II, de conservaci del centre histric,
no sadmeten les ordenacions de volums que impliquin modificacions de lordenaci existent o de
les alades usuals.
4. Els Plans Especials de Reforma Interior que incloguin la reordenaci global dun sector, shan de
subjectar al lmit de 0,84 m2 sostre/m2 sl.
Art. 317. Estndards en operacions de reforma
interior. 44
Els Plans de Reforma Interior que saprovin per a les
actuacions en la subzona I, de substituci de ledificaci antiga, hauran de respectar les determinacions
segents:
a. percentatge de sl per a vials i estacionaments
pblics: 2352 per 100
b. percentatge de sl per a espais verds locals i dotacions comunitries: 1648 per 100
c. densitat neta mxima dhabitatges: 120 habitatges/hectrea.
Art. 318. Nombre mxim dhabitatges per
parcella. 45
Les sollicituds dedificaci a la subzona I, de substituci de ledificaci antiga, hauran de limitar el nombre
dhabitatges per parcella, al que per excs resulti del
lmit de doscents habitatges per hectrea de sl, o
part proporcional, edificable en cada parcella a lalada reguladora corresponent.
Correspon al dedificaci segons alineacions de vial
vigents.
Art. 320. Condicions dedificaci. 46
1a. Alineacions.
Ledificaci sha dajustar a lalineaci del vial en
tot el frontal de la parcella que t carcter obligatori excepte quan es produeixi la reculada de ledificaci segons alguna de les modalitats previstes a
larticle 244; malgrat tot, la reculada ser obligada
quan existeixin jardins i patis la preservaci dels
quals sigui preceptiva. Les reculades hauran de
complir, pel que fa a la separaci de paraments,
les dimensions mnimes establertes per als patis
de llums i celoberts.
Les parets mitgeres al descobert hauran dacabarse amb materials de faana. Es prohibeixen
els acabats en env pluvial vist i els arrebossats i
revestiments superficials de mal comportament a
la intemprie.
2a. Profunditat mxima edificable
A la subzona I, de substituci de ledificaci antiga, la profunditat edificable resultar duna ocupaci, a lalada reguladora, del 60 per 100 de
la superfcie de lilla. Les majors restriccions per
efecte de la grandria de lespai lliure interior, o els
casos particulars resultants dilles totalment edificables, es regiran pel que s regulat amb carcter
general per al tipus dordenaci segons alineaci
de vial. A les agrupacions dedificaci en filera
sense zonificaci uniforme de tota lilla, la profunditat mxima edificable ser la corresponent a la
majoria dels edificis antics existents entre dos carrers consecutius.
Lespai lliure interior dilla no ser edificable en
planta baixa. Es permetr la construcci de soterranis per a aparcaments, sempre que sasseguri la
possibilitat denjardinament sobre la seva coberta.
A la subzona II, de conservaci del centre histric,
la profunditat edificable ser, com a mxim, la de
les edificacions contiges existents, mentre es
redacti la determinaci en particular i en detall al
pla especial. Mentre no saprovi el Pla Especial, i
per als casos de substituci de ledificaci, en el
clcul de la profunditat edificable, noms es tindr
en compte la de les finques confrontants quan siguin iguals o inferiors a la que resultaria daplicar
les normes del pla sobre la zona; en tot cas caldr
complir lestablert sobre dimensions mnimes de
Gramenet a la pg. 375
105
patis de parcelles i espai lliure interior dilla. El lmit

de la profunditat edificable ha de tenir en compte
de manera especial, la forma i disposici de les
parcelles i lexistncia de patis interiors. Als casos
de parcelplaci irregular i no normal a lalineaci,
aquest lmit podr reajustarse per mitj de lesmentat pla especial o dun estudi de detall.
3a. Alades
A la subzona I, de substituci de ledificaci antiga, lalada reguladora mxima i el nombre de
plantes es determinen segons lamplada del vial
al qual doni ledificaci dacord amb el quadre segent:
Aix no obstant, als solars amb una longitud de
faana inferior a 6,50 m., lalada mxima permesa mai no podr depassar la de 10,60 m., corresponent a planta baixa i dos pisos.
Lalada lliure mnima de la planta baixa ser lestablerta de manera general a les disposicions comunes al tipus dordenaci segons alineacions de
vial. Lalada mnima del sostre de la planta baixa
sobre la cota de referncia de lalada reguladora
a la qual fa referncia larticle 2253 ser de 4 m.,
excepte pel cas dhabitatges unifamiliars als quals
podr reduirse fins a 3,30 m. Lalada total mnima, incls el forjat, ser per planta pis de 3,05
m.
Lalada reguladora mxima i el nombre de plantes
establerts al quadre anterior hauran de respectarse conjuntament, aix no obstant, es permetr
reajustar el valor daquella fins a un mxim del 10
per 100 per tal daconseguir una millor integraci
de ledifici tot mantenint la unitat de tancaments
existents amb els adjacents linters dels quals
aix ho aconselli.
A la subzona II, de conservaci del centre histric, lalada en un tram de vial ser la mitjana
de les edificacions existents, sense que entrin al
cmput les faanes dels solars no edificats. El
nombre mxim de plantes adms ser, un cop fet
el cmput de lalada, el que resulti per defecte de
suposar una alada mnima de planta baixa de 4
m. i una alada mnima, incls el forjat, de 3,05 m.
per planta pis.
4a. Faana mnima
La longitud mnima de faana ser de 6,50 m.
excepte per a habitatges unifamiliars en els quals

sadmet ledificaci en solars de faana no inferior als 4,80 m. Per a les parcelles existents amb
construccions laterals compostes com a mnim
de planta baixa i un pis, que impedeixin els esmentats valors, sadmet una reducci de faana
mnima fins a 4,50 m.
5a. Cossos i elements sortints
A la subzona I, de substituci de ledificaci antiga, es prohibeixen els cossos i elements sortints
amb les excepcions segents:
a. Sadmeten els balcons que no sobresurtin ms
de 20 cm. en carrers de menys de 6 m., i 45 m. en
els de ms de 6 m. i menys de 12 m.
b. Sadmeten els sortints de cornises i rfecs de
coberta amb un vol mxim de 45 cm.
c. Sadmeten els sortints de terrats i cobertes
planes amb un vol mxim de 45 cm.
d. Sadmeten cossos sortints a les edificacions
que donen a vies de ms de 12 metres damplada, sempre que no depassin de la lnia de faana un vint de lamplada del carrer.
En projecci horitzontal, amb la finalitat que siguin
miradors, no podran ocupar en la seva amplada
total ms de la meitat de la longitud de la faana,
ni cadascun dels cossos sortints podr tenir una
amplada superior a 3,60 m.
A la subzona II, de conservaci del centre histric,
seran daplicaci els criteris fixats a la subzona I,
mentre no siguin objecte de regulaci de detall basada en els carcters compositius de cada part de
carrer.
Secci 3a
Zona de densificaci urbana: Subzona I,
intensiva i subzona II, semiintensiva (13)
Art. 321. Definici.
Aquesta zona comprn els eixamples intensiu i semiintensiu, urbans, suburbans i dextensi urbana,
amb s dhabitatge, prioritriament, necessitats de
millora urbana per a corregir la densificaci congestiva
i augmentar els nivells de dotacions, serveis i espais
verds locals.
Taula 7
Densitat neta
mxima habitatges
Percentatge de vials i
estacionaments
Percentatge despais
verds locals i dotacions
Intensiva 13a.
220 hab/ha
28,80 %
25,70 %
Semintensiva 13b.
175 hab/ha
24,50 %
17,50 %
Subzona
106

1. Ledificabilitat a les zones de densificaci urbana
es defineix per lenvolupant mxima de volum que
resulti de laplicaci de les condicions dedificaci
en aquesta zona i dels parmetres del tipus dordenaci segons alineacions de vial.
2. Lndex dedificabilitat net per a les actuacions en
aquesta zona mitjanant plans especials de reforma interior o estudis de detall, dordenaci de
volums, es fixa en 2,20 m2st/m2s a la subzona
I, intensiva, i 1,80 m2st/m2s per a la subzona II,
semiintensiva.
3. Lndex dedificabilitat zonal s d1,20 m2 st/m2s
per a la subzona I, intensiva, i d1,00 mst/m2s per
a la subzona II, semiintensiva.

parcella. 47
Les edificacions que saixequin a la subzona I, intensiva, i a la subzona II, semiintensiva, no podran
depassar per parcella un nombre dhabitatges igual
al que resulti per excs daplicar el mxim de 350 i
250 habitatges, respectivament, per hectrea de sl,
o part proporcional, edificable a lalada reguladora
corresponent.
Art. 324. Actuacions de reforma interior.
1. Els sectors que no assoleixin els estndards
despais verds i de dotacions comunitries en
proporci a la densitat de poblaci, podran ser
objecte dactuacions de reforma interior per a
millorar aquells nivells o reduir el potencial edificable de manera homognia en tota la zona o
subzona.
2. El Pla Especial de Reforma Interior inclour un
estudi detapes per a lexecuci de la reforma
interior dacord amb la major densificaci i insuficincia despais lliures i dotacions del desenvolupament de ledificaci en els cinc anys anteriors
en la unitat de zona, com tamb del grau de densificaci assolit.
interior. 48
Els Plans de Reforma Interior que selaborin per a actuacions en zones de densificaci urbana hauran de
respectar les determinacions contingudes a la taula
segent: (Veure Taula 7)
A les subzones de la zona de densificaci urbana el
tipus dordenaci s el dedificacions segons alineacions de vial.
Art. 327. Condicions dedificaci: Subzona I. 49

Les condicions que regeixen ledificaci a la subzona
I, intensiva, de les zones en densificaci urbana, sn
les segents:
Amplada de vial
(metres)
Alada
mxima
(metres)
Nombre
mxim de
plantes
De menys de 8 m.
8,55
PB + 1 P
De 8 a menys de 12 m.
11,60
PB + 2 P
14,65
PB +3 P
17,70
PB + 4 P
20,75
PB + 5 P
De 30 m. o ms metres
23,80
PB + 6 P
1a. Alineacions. Regeix lestablert en les condicions

generals del tipus dordenaci segons alineacions
de vial.
2a. Alades. Lalada reguladora mxima i el nombre
mxim de plantes es determinen segons lamplada del vial al qual doni la faana de ledificaci,
dacord amb el quadre segent:
Lalada mnima de les plantes, inclosos els forjats i el paviment, ha de ser de 305 m. Lalada
de la planta baixa sha de regir per lestablert a
les disposicions comunes per al tipus dordenaci
3a. Faana mnima. Lamplada mnima de faana
permesa ha de ser de 8 m., excepte en les situacions existents en el moment daprovaci
daquest Pla general amb construccions laterals
compostes com a mnim de planta baixa i un pis
que impedeixen la faana esmentada per a les
quals el mnim es redueix a 6 m.
4a. Cossos sortints. Es prohibeixen els cossos sortints tancats o semitancats als edificis amb faana
a vials de menys de 8 m. damplada.
5a. Espai lliure interior dilla. Ledificaci en interior
dilla, quan sigui permesa en les condicions ge47. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 184
107
nerals de tipus dordenaci segons alineacions

de vial, no pot depassar lalada lliure de 4,50 m.
amidats des de la cota de referncia de lalada
reguladora i shaur de cobrir mitjanant terrat.
Art. 328. Condicions dedificaci: subzona II,
semiintensiva. 50
Les condicions que regeixen ledificaci a la subzona
II, semiintensiva, de les zones de densificaci urbana
sn les segents:
1a. Alineacions. Noms sadmet la reculada a lalineaci vial (en planta pis), regulada de conformitat
amb les condicions generals del tipus dordenaci
2a. Alades. Lalada reguladora mxima i el nombre
de plantes es determina segons lamplada del vial
al qual afronti ledificaci, dacord amb el quadre
segent:
Amplada de vial
(metres)
Alada
mxima
(metres)
Nombre
mxim de
plantes
De menys de 8 m.
7,55
PB + 1 P
10,60
PB + 2 P
13,65
PB +3 P
De 15 en endavant
16,70
PB + 4 P
Lalada mnima de la planta baixa ser lestablerta

de manera general a les disposicions comunes al
tipus dordenaci segons alineacions de vial.
Lalada mxima total, incls el forjat, ha de ser de
2,75 m. per planta pis, excepte a les edificacions
amb faana a carrer de ms de 15 m., a les quals
ser obligada lalada mnima de 3,05 m.
3a. Faana mnima. Lamplada mnima de faana
permesa ha de ser de 6,50 m. excepte en les
situacions existents en el moment daprovaci
daquest Pla general amb construccions laterals
que impedeixin lesmentada faana, per a les
quals el mnim es redueix a 4,50 m.
4a. Cossos sortints. Es prohibeixen els cossos sortints tancats o semitancats als edificis amb faana
a vials de menys d11 m. damplada.
5a. Espai lliure interior dilla. Ledificaci a linterior
dilla, quan sigui permesa en les condicions generals de tipus dordenaci segons alineacions
de vial, no pot depassar lalada lliure de 3,30
m. amidats des de la cota de referncia de lalada reguladora i haur de cobrirse mitjanant
terrat.
108
Secci 4a
Zona de conservaci de lestructura
urbana i edificatria (15)
Art. 329. Definici. 51
1. Aquesta zona comprn un conjunt de superfcies
urbanitzades i edificades, amb tipus dordenaci
especfica com sn les edificacions desenvolupades en passatges, les cases en filera amb jard
frontal a la via pblica, habitatges ordenats amb
parcelplaci gtica, estreta o tradicional i daltres.
Sidentifica aquesta zona als plnols amb la indicaci (15).
2. Lordenaci daquesta zona, continguda en
aquestes Normes, i la que es desenvolupi mitjanant plans especials, respon al manteniment de
les condicions dedificaci actuals, preservantla
daugments de volum i densitat, i a la conservaci
de lactual estructura urbana.
Art. 330. Edificabilitat. 52
1. Ledificabilitat en aquesta zona es defineix per
lenvolupant mxima del volum que resulti de
laplicaci de les condicions dedificaci de cada
unitat de zona.
2. Les condicions dedificaci de cada unitat de
zona seran les establertes a lordenana del pla
especial, que haur de ser aprovada en els terminis que es fixen a la disposici final segona amb
subjecci a les determinacions contingudes en
aquesta secci.
3. Mentre no es publiqui el Pla Especial, les obres i
edificacions de nova planta i les obres dampliaci
i reforma, sajustaran, pel que fa a les condicions
dedificaci i a les condicions esttiques, a lestructura urbana i edificatria del conjunt determinant de la qualificaci daquesta zona i, especialment, a les segents:
1a Alada. Has de ser la que aproximadament
assoleixin la majoria dels edificis que responguin a
lestructura edificatria de la zona.
2a Alineacions. Les edificacions han de respondre a lalineaci que prevalgui a les edificacions de la zona.
3a Ocupaci de parcella. Han de respectar
locupaci preexistent amb possibilitat daugment
a planta baixa fins a un 10 per 100.

4a Intensitat dedificaci. La intensitat dedificaci de les parcel.les sense edificar no pot depassar els 0,90 m2 sostre/m2 sl.

Al Pla Especial per a lordenaci de superfcies compreses en la qualificaci de zona de conservaci de
lestructura urbana i edificatria sha delegir, com a
tipus dordenaci, el dedificaci segons alineaci de
vial o el dedificaci allada, en atenci a les caracterstiques de la zona que interessa conservar.
Art. 332. Criteris daplicaci obligatria als Plans
Especials.
1. Els Plans Especials que hagin delaborarse per a
lordenaci de cada unitat de zona han de contenir les determinacions mnimes segents:
a. Dimensions i funci dels espais lliures i pblics en
relaci amb els espais destinats a jardins privats.
b. Reserves de sl per a estacionaments lliures i
per a centres culturals, docents, assistencials, sanitaris i altres serveis dinters pblic o social.
c. Condicions dedificaci, com sn les referents
a lalada, faana mnima, profunditat edificable,
glib o lnia dedificis.
d. Caracterstiques de lordenaci en els seus aspectes diversos.
e. Condicions esttiques.
f. Rgim dels cossos i elements sortints i de les
construccions auxiliars.
g. Rgim de les parets mitgeres.
h. Caracterstiques del tipus de cobertes i dels rfecs i barbacanes.
2. Els Plans Especials hauran de comprendre, com a
mnim, els documents segents:
a. Plnols dinformaci
b. Plnols dordenaci
c. Ordenances
d. Memria
e. Estudi econmic
f. Pla detapes
Els plnols dordenaci shan delaborar a escala
mnima 1:2.000.
3. Els Plans Especials daquesta zona estan subjectes als criteris mnims segents:
a. Ledificabilitat de la zona ha de ser establerta
pel pla especial dacord amb lenvoltant mxima
del volum resultant daplicar les condicions dedificaci de la unitat de zona.
b. Shauran de mantenir i, si escau, recuperar, les
caracterstiques de ledificaci originria.
c. Es mantindr lalada mitjana de ledificaci
existent a la qual sajustar ledificaci futura.
4. A la zona de conservaci de lestructura urbana i

edificatria es prohibeix la compensaci en volum.
Secci 5a
Zona subjecta a ordenaci volumtrica
(18)
Art. 333. Definici.
Aquesta zona comprn rees de sl urb, urbanitzades o en procs durbanitzaci amb elements suficients per a la qualificaci de sl urb, en la qual
ledificaci correspon al tipus dordenaci per volumetria especfica, segons Pla Parcial o ordenaci dilla
definitivament aprovats o amb concreci de volum
especfic.
Art. 334. Ordenaci del volum edificable.
1. A les zones qualificades com a subjectes a ordenaci volumtrica que comptessin amb planejament anterior aprovat o amb concreci de volum
especfic aprovat, shan daplicar les condicions
segents:
a. Ledificaci sha de regir pel que disposen
els plans parcials o ordenacions dilla. Pel que
no sespecifica en aquests shan daplicar les
Normes daquest Pla General i, en especial, les
contingudes als articles 2254, 229, 233, 234 i
2622a c.
b. La superfcie de sostre edificable ha de ser la
que resulti de lordenaci volumtrica establerta.
c. Malgrat el que es disposa al pargraf primer,
prevaldran les alineacions establertes en aquest
Pla General, quan siguin diferents de les fixades al
Pla Parcial o ordenaci dilla.
2. A les zones no incloses al nmero anterior caldr
redactar plans especials en concordana amb
larticulat de les ordenances metropolitanes dedificaci i els seus annexos.
Correspon a la composici de volums o edificaci volumtrica especfica.
Art. 336. Modificaci de lordenaci. 53
1. Hauran daprovarse Plans Especials i, si escau,
Estudis de Detall.

109
a. Quan aquest Pla General modifiqui alguna de

les determinacions del pla parcial o ordenaci
dilla, que no siguin aquelles a qu es refereixen
els articles esmentats a larticle 3341.
b. Quan resulti aconsellable la modificaci de volums o de la seva ordenaci.
c. Quan als sectors no urbanitzats totalment, sigui
aconsellable laugment dels sistemes o de les dotacions.
d. Quan es determini que sigui objecte de revisi
per aquest Pla General.
2. Els Plans Especials i, si escau, els Estudis de Detall no podran augmentar la superfcie de sostre
edificable ni alterar el tipus dordenaci ni augmentar el nombre dhabitatges fixats als plans
lordenaci dels quals es modifiqui.

Secci 6a
Zona dordenaci en edificaci allada
(20a)
Sadmeten en aquesta zona els habitatges aparionats

i els adossats en filera amb espais lliures individualitzats o mancomunats, com a subtipus dordenaci
derivats de ledificaci allada i que hauran dajustarse
a les condicions dedificaci assenyalades a les subzones respectives.
1. Els ndexs dedificabilitat neta per a cada una de
les subzones sn els establerts al quadre segent:
Subzones
Neta m st/m s
Plurifamiliars
I (20a/6)
0,25
II (20a/5)
0,50
III (20a/7)
0,75
IVa (20a/9)
1,00
IVb (20a/9b)
1,00
V (20a/8)
1,50
Unifamiliars
Art. 337. Definici.

Aquesta zona comprn rees de sl urb, urbanitzades o en procs durbanitzaci, amb elements suficients per a la qualificaci com a sl urb, dedificaci,
envoltades de vegetaci i amb densitat dhabitatges
variable, segons subzones.
Art. 338. Subzones.
1. A la zona dordenaci en edificaci allada sestableixen diferents subzones, que responen a la
varietat originria.
2. Aquestes subzones sn:
Plurifamiliars
I (20a/6)
Unifamiliars
VI (20a /9u)
II (20a/5)
VII (20a/10)
III (20a/7)
VIII (20a /11)
IVa (20a/9)
IX (20a/12)
IVb (20a/9b)
V (20a/8)
3. Als Estudis de Detall referents a les subzones unifamiliars no podr augmentarse el nombre dhabitatges que, per efecte de la grandria mnima de
parcella, correspongui a una zona.
A totes les subzones el tipus dordenaci aplicable s
el dedificaci allada.
110
VI (20a/9u)
1,00
VII (20a/10)
0,75
VIII (20a/11)
0,50
IX (20a/12)
0,25
2. A les subzones unifamiliars, lndex d1,00 m2

sostre/m2 sl, es redueix a 0,75 m2 sostre/m2
sl, per a aquelles parcelles de superfcie inferior
a la mnima 400 m2.
Art. 341. Actuacions de reforma interior. 54
1. Els sectors que no assoleixin els estndards despais verds i de dotacions comunitries en proporci adequada a la densitat de poblaci, podran
ser objecte doperacions de reforma interior.
2. El Pla de Reforma Interior, a partir dels actuals nivells despais lliures i dotacions, haur de preveure
els espais i les dotacions necessaris, en consonncia amb els potencials dedificaci i la densitat
zonal.
3. Els Plans de Reforma Interior han de respectar els
estndards que sestableixen a la taula segent:
(Veure Taula 8)

Taula 8
Densitat neta mxima
habitatges/ha
Subzones
Percentatge de sl per a
vials i
estacionaments
Percentatge de sl per a
espais verds i
dotacions
Plurifamiliars
I
25
18
10
II
50
18
10
III
75
20
10
IVa
100
20
12
IVb
100
24
12
150
24
12
VI
25
22
11
VII
16
20
10
VIII
10
18
10
IX
18
10
Unifamiliars
Art. 342. Condicions dedificaci de les subzones

plurifamiliars. 55
1. Les superfcies mnimes de parcella i la longitud
mnima de faana, en aquestes subzones es regeixen pel quadre segent:
Subzona
Superfcie (m2)
Longitud (m)
2.000
30
II
1.500
20
III
1.000
16
IVa
400
14
IVb
1.500
20
800
15
Com a excepci a all que sestableix al quadre anterior, sadmeten parcelles de superfcies i longituds de
faana menors quan tinguin origen en un dels casos
segents:
a. Quan procedeixin de segregacions o divisions
formulades en escriptura pblica amb anterioritat
a la vigncia de la Llei de 12 de maig de 1956
sobre Rgim del Sl i Ordenaci Urbana i que no
hagi sofert segregaci posterior.
55. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 179,
pg. 185 i veure grfic detallat a la pg. 183
la pg. 281
Veure modificaci per al Municipi de Badalona a la pg. 129 i
pg. 132
b. Quan sajusti al Pla Comarcal de 1953 o als

Plans Parcials que el desenvoluparen i procedeixin
de parcelplaci o segregaci amb llicncia, i que
no hagin sofert segregaci posterior a laprovaci
c. Parcelles existents entre altres ja construdes,
o amb impossibilitat material dobtenir els mnims
exigits.
En aquests casos, els ndexs dedificabilitat nets
de larticle 340 es reduiran en la mateixa proporci
en qu la parcella tingui reduda la seva superfcie
respecte a la mnima exigida al quadre anterior.
Aix no obstant, sexceptuen daquesta reducci
dedificabilitat les parcelles on es construeixi, nicament, un habitatge.
2. Locupaci mxima de parcella per a les subzones plurifamiliars ser la segent:
Subzona I, el 15 per 100 de la superfcie.
Subzona II, el 20 per 100.
Subzona III, el 30 per 100.
Subzona IV tipus a, el 40 per 100.
Subzona IV tipus b, el 25 per 100.
Subzona V, el 30 per 100.
3. Lalada mxima autoritzada i el nombre lmit de
plantes sestableix en 9,15 m. i en planta baixa
ms dues plantes pis, excepte per a la subzona IV,
tipus b, i la subzona V, els valors de les quals sn
els que sestableixen a continuaci.
4. A la subzona IV, subtipus b, lalada mxima ser
de 15,25 m. i el nombre lmit de plantes el de
planta baixa ms quatre plantes pis.

111
5. A la subzona V, lalada i el nombre mxim de

plantes varien amb lamplada de vial dacord amb
la relaci segent:
Subzona
Alada mxima
(metres)
Ocupaci mxima
(% de superfcie)
3,30
Alada
mxima
(metres)
Nombre
mxim
de plantes
II
3,30
Amplada de vial
(metres)
III
3,30
IVa
no sadmet
De menys de 8 m.
7,55 m.
PB + 1 P
IVb
no sadmet
10,60 m.
PB + 2 P
no sadmet
13,65 m.
PB + 3 P
De 15 m. o ms metres
16,70 m.
PB + 4 P
6. A les subzones I i II sadmet, a les condicions de

construccions amb palafits, arribar a lalada de
12,20 m. corresponents a planta baixa ms tres
pisos.
Les condicions per tal que ledificaci reuneixi les
caracterstiques de construcci amb palafits es
regulen al tipus dedificaci allada. A la subzona
IV, subtipus b, la planta baixa haur de quedar
oberta en el 75 per 100 de la superfcie ocupada
per ledificaci.
7. A la subzona V, s obligatori el mxim de dues
unitats dhabitatge per planta pis, excepte a les
parcelles amb faana a carrers duna amplada
igual o superior a vint metres on aquest mxim es
fixa en quatre unitats.
8. La separaci de ledificaci a les llindes de parcella
i la separaci entre edificacions a la parcella han
de respectar les distncies mnimes segents:
Separaci a
llindes (m)
frontal - lateral - fons
Subzona
Separaci entre
edificacions
duna mateixa
parcella en
relacion amb
les alades
12
10
II
10
III
IVa
IVb
1/2
9. Sadmeten les construccions auxiliars dins de

locupaci mxima de parcella establerta a la
condici segona i respectant els lmits dalada i
docupaci amb edificacions auxiliars que sestableixen al quadre segent:
112
10. El nombre mxim dhabitatges per parcella a les

subzones plurifamiliars, no podr superar el que
resulti de dividir ledificabilitat mxima permesa a
la parcella pel mdul de cent metres quadrats.
Aquest lmit, arrodonit per defecte, haur de
respectarse fins i tot en el supsit dhabitatges
de superfcie reduda o apartaments el nombre
mxim dels quals no podr superar la densitat resultant de la regla anterior.
11. Amb la finalitat de controlar i acotar la grandria
excessiva dalgunes promocions, a les zones
plurifamiliars es limita lagrupaci mxima dhabitatges sobre una mateixa parcella, a la que resulta daplicar una superfcie de sostre edificable
corresponent a tres parcelles distribuda en una o
ms edificacions independents.
Les parcelles que, per la seva major superfcie
donin lloc a un sostre edificable que superi lassenyalat al pargraf anterior, hauran de tractarse
com si fossin dues o ms parcelles independents
que no superin individualment la mxima agrupaci dhabitatges per parcella assenyalada. En
aquests casos cada agrupaci haur de tenir
accs independent des de vial pblic. Lespai lliure
dedificaci quedar sistematitzat amb jardineria
i podr establirse un rgim ds mancomunat
daquest. No es permeten solucions de passatges particulars o anlegs per a laccs com a
parcelles diferents.
12. A les zones plurifamiliars sadmeten els desenvolupaments dhabitatges adossats en filera amb
espais lliures mancomunats o individualitzats com
a tipus dordenaci derivat de ledificaci allada,
dacord amb les condicions segents:
a. Shauran de complir les condicions de mxima
agrupaci dhabitatges per parcella que sassenyalen al nmero anterior.
b. Caldr aplicar la densitat mxima dhabitatges,
lndex net dedificabilitat, el percentatge docupaci mxima de parcella, lalada i el nombre
de plantes que sassenyalen per a la subzona respectiva.
c. Cada agrupaci independent dhabitatges addossats ha destar dotada daccs rodat des de la
via pblica.
d. Ledificaci shaur de produir ordenadament
pel que fa a les alineacions oficials de la parcella a
la via pblica.
e. Amb la finalitat de controlar i acotar limpacte
excessiu dalgunes promocions, no es permetran agrupacions que comportin un front edificat,
continu o reculat, superior a 30 m.; quan aix
sesdevingui, shaur de fraccionar una agrupaci en dos o ms cossos independents que
no superin aquesta dimensi i que hauran de
separarse entre si proporcionalment a la seva
alada respectiva amb un mnim de quatre metres.
Art. 343. Condicions dedificaci a les subzones

unifamiliars. 56
1. La superfcie mnima de parcella, longitud mnima
del front al vial i locupaci mxima de parcella en
aquestes subzones sn les que sestableixen al
quadre segent:
Subzona
Superfcie
2
(m )
Longitud
(m)
Ocupaci
(%)
VI
400
14
40
VII
600
16
30
VIII
1.000
18
20
IX
2.000
24
10
Com a excepci als lmits establerts al quadre anterior, sadmeten parcelles de superfcie i longitud
de faanes menors quan tinguin origen en un dels
casos segents:
a la vigncia de la Llei de 12 de maig de 1956
sobre rgim del sl i ordenaci urbana i que no
hagin sofert segregaci posterior.
b. Quan sajustin al Pla Comarcal de 1953 o als
Plans Parcials que el desenvoluparen i procedeixin
de parcelplaci o segregaci amb llicncia i que
56. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 181 i

veure grfic detallat a la pg. 183
la pg. 281
c. Parcelles existents entre les altres ja construdes, o amb impossibilitat material dobtenir els
mnims exigits.
En aquests casos, per a les parcelles que tinguin una superfcie que no arribi com a mnim a
la meitat de lexigida segons la subzona corresponent, sempre que sigui superior a 400 m2 i tingui
una longitud mnima de faana de 14 m., sels han
daplicar els ndexs dedificabilitat nets de larticle
340 reduts en la mateixa proporci en qu la
parcella t reduda la seva superfcie respecte a la
mnima exigida.
A les subzones VII i VIII, les parcelles inferiors als
lmits indicats, la superfcie de les quals superi 250
m., sempre que tinguin una faana mnima de 12
m., sels aplicar una edificabilitat que no podr
superar una superfcie construda mxima per
parcella de 125 m2 amb una alada mxima de 7
m. i un nombre mxim de plantes de planta baixa
i pis.
A la subzona VI sha daplicar lndex dedificabilitat redut de 0,75 m2 sostre/m2 sl sempre que
la parcella assoleixi, com a mnim, una superfcie
de 200 m. i una faana mnima de 10 m.
No podran construirse alladament aquelles
parcelles que, malgrat trobarse en algun dels
casos a., b., i c. anteriors, no assoleixin la superfcie o longitud o faana mnimes indicades en relaci amb les establertes segons la subzona respectiva.
2. Lalada mxima i el nombre de plantes de ledificaci principal i lalada mxima i percentatge
docupaci amb construccions auxiliars, dins
locupaci mxima establerta a la condici primera, es regeixen per les normes del quadre segent:

Subzona
Edificaci
alada
mxima
Lmit
plantes
Edificaci
auxiliar,
alada i
ocupaci
VI
9,15 m.
PB + 2 P
3,30 m. 7%
VII
9,15 m.
PB + 2 P
3,30 m. 5%
VIII
9,15 m.
PB + 2 P
3,30 m. 3%
IX
9,15 m.
PB + 2 P
3,30 m. 2%
Quan a la subzona VI la superfcie de la parcella

sigui inferior a 400 m., per resulti edificable
dacord amb el que disposa la condici primera,
lalada mxima permesa ser de set metres i el
nombre lmit de plantes, el de baixa i un pis.
113
3. La separaci de ledificaci a les llindes de la parcella

i la separaci entre edificacions en parcella, han de
respectar les distncies mnimes segents:
Separaci a
llindes (m)
frontal - lateral - fons
Subzona
Separaci entre
edificacions
duna mateixa
parcella en
relacion amb
les alades
VI
1/2
VII
1/2
VIII
IX
12
10
12
Quan a la subzona VI la superfcie de parcella

sigui inferior a 400 m., per resulti edificable, la
separaci mnima a la llinda lateral de la parcella
ser de 2 m .
4. A les subzones unifamiliars sadmet la construcci
dhabitatges aparionats a parcelles confrontants
sempre que ambdues parcelles superin la superfcie i faana mnimes establertes a la subzona
respectiva, puguin assolir aquests lmits conjuntament o es trobin en alguns dels supsits del punt
1 daquest article.
A les subzones VI, VII i VIII es podran admetre
aparionaments sempre que, les parcelles, a ms
de complir la superfcie mnima assenyalada, disposin, com a mnim, duna longitud de faana reduda respecte de la mnima en la distncia assenyalada com a separaci de ledificaci a la llinda
lateral de parcella segons la subzona respectiva.
Els habitatges aparionats han de respectar les
condicions dedificaci de la subzona referides a
la parcella agrupada resultant; haur de formalitzarse el carcter mancomunat i indivisible de la
parcella mitjanant la inscripci al Registre de la
Propietat.
Secci 7a
Zona de verd privat protegit (8a)
Art. 344. Definici
Es qualifica de zona de verd privat protegit el sl urb
amb edificacions allades, generalment amb entorns
enjardinats dinters.
Art. 345. Edificabilitat
1. Ledificabilitat, en aquesta zona, es defineix en relaci amb ledificaci actual existent i noms es
114
permet augmentarla fins a un mxim del 10 per

100 mitjanant obres de millora que siguin compatibles amb el carcter protegit de ledifici i els
espais enjardinats de lentorn.
2. Sadmet, en aquesta zona, el manteniment
dels usos originals existents compatibles amb
ledificaci i lentorn seu. Tamb sadmet un
s dhabitatge unifamiliar i, si escau, mitjanant
laprovaci dun Pla especial es prodran autoritzar aquells usos culturals, recreatius, docents
o assistencials compatibles amb la protecci
i dacord amb les condicions establertes en
aquesta secci.
3. A les parcelles de ms de 3.000 m2, i per mitj
dun Pla Especial, sautoritza una edificaci nova
que no podr passar de 500 m2 de sostre edificable per cada 2.500 m2 dexcs sobre els 3.000
m2 que sajustaran, pel que fa a les condicions
dedificaci, a la protecci de les caracterstiques
de la zona que interessa conservar i estaran subjectes als criteris que sassenyalen als articles segents.
Lordenaci en aquesta zona correspon al tipus dedificaci allada amb les especialitats derivades de les
mateixes caracterstiques de ledificaci la protecci
de la qual es pretn.
Art. 347. Condicions dedificabilitat.
1. Als edificis existents sadmeten les obres de conservaci, consolidaci, reparaci, modernitzaci i
millora. Les obres de millora shan dajustar al que
disposa larticle respecte a ledificabilitat.
2. Els Plans Especials que hagin delaborarse per a
la modificaci de ls actual i tamb per a lautoritzaci de les noves edificacions, han de contenir
les determinacions mnimes segents:
a. Base informativa de les caracterstiques de les
edificacions i jardins.
b. Justificaci de la compatibilitat de la soluci
arquitectnica, s i programa funcional proposat
amb les construccions i jardins existents.
c. Justificaci de la compatibilitat entre la parcel
laci per damunt del 3.000 m2 amb parcelles
mnimes de 2.500 m2 respecte a les condicions
de parcelplaci i caracterstiques originals de la
finca.
d. Les obres dampliaci sobre els edificis existents shan dajustar al que disposa larticle sobre
condicions dedificabilitat.
e. Les obres de nova planta, shan dajustar a les
condicions segents:
superfcie mxima de sostre edificable: 500 m2

per cada parcella mnima
alada mxima permesa: 9 m.
distncia mnima de front del vial: 6 m.
distncia mnima a llindes de parcella: 4 m.
Secci 8a
Zona Industrial (22a)
Art. 348. Definici.
Es qualifica de sl industrial el sl urb destinat principalment a la ubicaci dindstries i magatzems que,
per la naturalesa de lactivitat o dels materials o productes que tractin, o dels elements tcnics emprats,
no generin situacions de risc per a la salubritat o la
seguretat o no siguin susceptibles de mesures correctores que eliminin tot risc a la salut i a la seguretat,
tant personal com ambiental o de degradaci del
medi ambient.
1. El tipus dordenaci de la zona industrial que
compti amb Pla Parcial aprovat definitivament
amb anterioritat a lentrada en vigor daquest Pla
General ha de ser lestablert a lindicat Pla Parcial
o, si no nhi ha, segons alineacions de vial.
2. Aix no obstant, mitjanant Plans Especials de
Reforma Interior o Estudis de Detall, podran modificarse per a determinats sectors el seu tipus
dordenaci segons alineacions de vial, per adequarlo al de ledificaci allada envoltat de patis
de servei.
1. Les condicions dedificaci a la zona industrial
que compti amb Pla Parcial definitivament aprovat
shan de regir per les disposicions dels plnols i
ordenances de lesmentat pla parcial amb les limitacions segents:
1. Quan comprengui sectors el tipus dordenaci
dels quals sigui el dedificaci segons alineacions
a vial, la intensitat dedificaci per parcella no
podr passar de 2 m2 sostre/m2 sl i locupaci
mxima de la parcella ha de ser del 90 per 100.
2. Si comprn sectors dedificaci allada, la intensitat dedificaci per parcella no podr passar
de 2 m2 sostre/m2 sl, locupaci mxima de la
parcella es limitar al 70 per 100 i no podr destinarse una parcella mnima a establiments pertanyents a diferents persones, fsiques o jurdiques.
2. Per a la zona industrial que estigui mancada de
Pla Parcial regiran les condicions segents:
a. Edificabilitat i ocupaci mxima de parcella:

la intensitat dedificaci per parcella no podr
passar de 2 m2 sostre/m2 sl i locupaci mxima
de la parcella ha de ser del 90 per 100.
b. Ocupaci mxima amb faana a lalineaci: ledificaci per damunt de la planta baixa haur de situarse dins de la franja concntrica a les alineacions
de lilla de superfcie igual al 70 per 100 daquesta.
c. Alada mxima i nombre lmit de plantes: variaran amb lamplada del vial al qual la parcella
doni, de conformitat amb el quadre segent.
Ample de vial
(m)
Alada
mxima
(m)
Nombre lmit
de plantes
De menys de 8 m.
PB + 1 P
De 8 a menys d11
13
PB + 2 P
De 11 en endavant
17
PB + 3 P
Ledificaci a lalada reguladora fixada a lanterior

quadre noms podr alarse dins de la franja del
70 per 100 esmentat al precedent apartat b).
d. Superfcie i dimensions mnimes de la parcella:
la superfcie mnima ha de ser de 300 m2 i la lon
gitud de faana igual o superior a 10 m.
e. Alada de ledificaci a linterior de lilla: es fixa en
5 m. (corresponents a una nica planta indivisible.
amidats des de la rasant del carrer a la part inferior
de lelement destructura de la coberta.
f. Cossos sortints: el seu vol es limita al lmit
mxim duna dcima part de lamplada de vial
sense que pugui passar, en cap cas, de la mida
absoluta dun metre. En projecci horitzontal no
podr ocupar ms dun ter de la longitud de faana.
3. Elements tcnics de les installacions: les xemeneies, pontsgrua, conduccions i tot tipus delements esmentats als quals per exigncies del
procs industrial resulti obligat depassar els lmits
dedificaci anteriorment assenyalats, quedaran
subjectes, en la seva installaci, a autoritzaci
especial, quan no estiguin previstos al Pla Parcial.
4. Quan es justifiqui, per la finalitat de facilitar la relocalitzaci de petites indstries situades als nuclis urbans de les poblacions, podran aprovarse
plans especials amb els mateixos objectius i condicions que els regulats als articles 129.4 i 129.5.
Art. 351. Modificaci de les condicions
dedificabilitat.
Les condicions dedificaci establertes a larticle anterior o les aplicables en virtut del Pla Parcial anterior,
115
podran modificarse mitjanant un Pla Especial quan

circumstncies justificades dubicaci industrial o del
procs tecnolgic ho aconsellin, sempre que es respectin les determinacions segents:
a. Les condicions ds establertes en aquesta
Secci.
b. El volum mxim dedificaci perms per les regles
de larticle anterior.
c. El mnim despais lliures enjardinats o de vegetaci
previstos als respectius Plans Parcials.
Art. 352. Elements durbanitzaci.
1. Per autoritzar les edificacions destinades a usos
industrials caldr que el sl tingui els elements i
serveis interns de la urbanitzaci i, a ms a ms,
que compti amb accessos adients, amb calades
pavimentades i enllumenat pblic, des de les vies
generals.
2. Podr autoritzarse ledificaci industrial condicionada a la simultnia execuci de la urbanitzaci, en
els termes que resultin del planejament i, si escau,
compresos al contingut de la llicncia dedificaci.
Aquesta llicncia no autoritzar la iniciaci de les
obres mentre no shagi constitut garantia suficient
de lexecuci de lobra durbanitzaci. La garantia
podr constituirse en metllic o fons pblics, o
mitjanant aval bancari o hipoteca mobiliria o immobiliria, fins i tot sobre la finca objecte de ledificaci.
Secci 9a
Zones de remodelaci (14 a i 14b)
Art. 353. Definici.
1. Les zones de remodelaci corresponen al sl
urb en qu la qualitat de vida propugnada per
aquest Pla General fa necessria la transformaci,
modificaci o substituci dels usos en un procs
dinmic continuat de millora urbana amb augment
dels nivells de dotacions comunitries.
2. En aquestes zones sestableixen dues modalitats
de remodelaci, en atenci a lactuaci pblica
o a lactuaci privada, que podran collaborar i
substituirse entre si. Sn la zona de remodelaci
pblica (14a) i la zona de remodelaci privada
(14b).
Art. 354. Actuaci a les zones de remodelaci.
1. A les zones de remodelaci pblica selaboraran
plans de reforma interior per al desenvolupament
daquest Pla General, als quals es fixaran el pla
detapes i les condicions necessries perqu es
116
compleixi lobjectiu de relocalitzaci dels arrendataris de les construccions existents, a qu fa

referncia el programa dactuaci. Els propietaris
podran sollicitar laplicaci del sistema de compensaci a lempara de larticle 119 de la Llei del
sl.
En defecte de collaboraci de la iniciativa privada,
el sistema dactuaci ser el dexpropiaci, sense
perjudici, si escau, de lalliberament que sigui procedent dacord amb la legislaci vigent. Passats
dos anys de laprovaci del Pla General metropolit sense que lAdministraci hagi elaborat el Pla
de Reforma Interior, podr aplicarse la remodelaci privada segons el pargraf segent.
2. Per al desenvolupament de les previsions daquest
Pla General a les zones de remodelaci privada,
els particulars podran promoure plans de reforma
interior, als quals el sistema dactuaci ser el de
cooperaci. Igualment, quan la unitat de zona
qualificada de remodelaci comprengui noms
una illa o part daquesta, les alineacions de la qual
siguin obertes i es mantinguin, podr establirse
lordenaci de ledificaci per mitj dun Estudi de
Detall. Quan la iniciativa privada no promogui les
operacions de reforma interior o els plans elaborats pels particulars no responguin als objectius
daquest Pla General, lAdministraci assumir
la iniciativa de la reforma i lactuaci per mitj del
sistema de cooperaci, llevat que les raons durgncia o de necessitat pblica aconsellin lactuaci mitjanant el sistema dexpropiaci.
1. A les zones de remodelaci pblica el tipus dordenaci selegir al Pla de Reforma Interior, i es
podr optar entre el dedificaci volumtrica especfica i el dedificaci tridimensional.
2. A les zones de remodelaci privada el tipus dordenaci ser el dedificaci volumtrica especfica.
Art. 356. Estndards urbanstics. 57
1. Per a les zones de remodelaci pblica el Pla de
Reforma Interior ha destablir els estndards en
proporci que millori les destinacions actuals a
vials, estacionaments, espais lliures i dotacions
comunitries.
2. A les zones de remodelaci privada els Plans de
Reforma Interior han de respectar els mnims segents:
a. Per a vials locals 25,20 %
b. Estacionaments 540 %
c. Espais verds locals 1620 %

d. Dotacions comunitries 1170 %
3. El Pla Especial de Reforma Interior, han destablir,
globalment, la quantia de les reserves de sl per a
sistemes locals segons els percentatges definitis
al nmero anterior, i justificadament han de determinar la destinaci concreta dels sls resultants
daquests estndards segons les necessitats concretes del sector i dins dels usos previstos amb
carcter general en aquest article.
Art. 357. Edificabilitat. 58
1. A les zones de remodelaci pblica la edificabilitat
ser la que sestableixi als Plans de Reforma Interior, que no podran depassar ledificaci global
existent al sector.
El cmput daquesta edificabilitat sha defectuar
comptabilitzant per usos les superfcies de sostre
en planta baixa i en plantes pisos.
Es podr augmentar ledificaci per a habitatges
fins a un 12 per 100 dels habitatges existents, i
el sostre per a s dhabitatge no podr depassar
el que resulta de multiplicar per cent metres quadrats el nombre mxim dhabitatges.
2. A les zones de remodelaci privada els ndexs
dedificabilitat han de ser els segents:
a. Brut: 090 m2 sostre/m2 sl.
b. Net: 289 m2 sostre/m2 sl.
c. Complementari zonal: 030 m2 sostre/m2 sl.
3. Als Estudis de Detall lndex dedificabilitat referit
a la superfcie dilla ha de ser de 2 m2 sostre/m2
sl., i la superfcie que sha de reservar per a espais lliures i dotacions del 30 per 100.
1. Les condicions dedificaci a les zones de remodelaci pblica es determinaran al Pla de Reforma
Interior amb subjecci al tipus dordenaci elegit
i al lmit dedificabilitat que sestableix al nmero
primer de larticle anterior.
2. Les condicions dedificaci a les zones de remodelaci privades seran les resultants del tipus
dordenaci, dels ndexs dedificabilitat, dels estndards urbanstics i de les condicions segents:
a. Parcellaci mnima: 600 m2.
b. Faana mnima a la via pblica: 1350 m.
c. Alada mxima: A les unitats de zona de remodelaci inferiors als 12.000 m2 de sl, lalada
mxima no pot depassar en un ter lalada de
ledificaci ms alta que sigui possible edificar als
fronts de les rees venes per ra de la seva quali58. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 151
ficaci urbanstica. A les unitats de zona de remodelaci superiors als 12.000 m2 de sl, lalada
mxima ha de ser la que correspongui pel tipus
dordenaci de ledificaci escollida.
3. Aix no obstant, el Pla de Reforma Interior podr
definir condicions diferents de les assenyalades
amb carcter general en aquest article, quan els
criteris dordenaci del sector aix ho aconsellin,
en tot cas, per, shan de respectar els ndexs
dedificabilitat i estndards urbanstics per a la
zona.
Secci 10a
Zona de renovaci urbana. Rehabilitaci
(16)
Art. 359. Definici.
La zona de renovaci urbana correspon al sl amb
baix nivell de dotacions i rees dedificaci necessitades de millora, a la qual per mitj duna acci or
denada i progressiva de rehabilitaci han dassolirse
nivells adients durbanitzaci, dotacions i qualitat de
ledificaci.
1. Per a lactuaci en aquesta zona selaboraran
plans especials als quals selegir el tipus dordenaci de ledificaci a aplicar en cadascun
dels sectors, adient amb les caracterstiques
daquests.
2. El tipus dordenaci aplicable, segons aquestes
caracterstiques, ser algun dels segents:
a. Edificaci segons alineacions de vials.
b. Edificaci allada.
c. Edificaci segons volumetria especfica.
3. Podran tamb adoptarse al Pla Especial subtipus precisos i locals adients a aquells sectors
que responen actualment a una modalitat dedificaci segons ordenacions espontnies o lliures,
no predeterminades amb subjecci a un model
definit. Per a aquests sectors el tipus dordenaci
podr regularse de manera singularitzada, per
mitj denvolupants mximes de volum, en ampliaci de ledificaci existent i de la determinaci
precisa dels espais lliures privats de jard o mitjanant laplicaci de les constants o parmetres
dels tipus dedificaci segons alineacions de vial o
dedificaci allada.
Art. 361. Desenvolupament del Pla General.
1. Per al desenvolupament daquest Pla General, a
la zona de renovaci urbana, a fi daconseguir ni-
117
vells adients durbanitzaci, dotacions i edificaci,

mitjanant accions de conservaci, rehabilitaci i
reordenaci de manera escalonada, progressiva
i harmnica, selaboraran i es portaran a efecte
plans especials.
2. Els Plans Especials hauran de contenir els documents mnims segents:
a. plnols dinformaci
b. estudi sobre la situaci del sector i les solucions
propugnades per la renovaci
c. plnols dordenaci
d. estudi econmic sobre els costos de la urbanitzaci, les dotacions i serveis pblics i la incidncia
de la rehabilitaci sobre ledificaci privada
e. ordenances sobre els nivells mnims, en cada
etapa, exigibles en la urbanitzaci i ledificaci
f. pla detapes.
3. Quan els costos de millora de ledificaci per a
assolir els nivells desitjats superin racionalment el
benefici comunitari de la rehabilitaci, o la conservaci de ledificaci dificulti substancialment lactuaci urbanstica per dotar el sector dels vials,
aparcaments i espais lliures, dels centres docents,
dels centres assistencials i de serveis dinters pblic, social o cvic, caldr procedir a la remodelaci
del sector, en qu es donin aquests condicionaments, aprovantse, amb aquesta finalitat, un Pla
Especial.
1. Lndex dedificabilitat brut mxim en aquesta
zona ser el de 0,70 m2 sostre/m2 sl.
2. Lndex dedificabilitat net mitj ser el d1,37 m2
sostre/m2 sl.
3. Els mxims ndexs dedificabilitat nets permesos a
les rees de cada tipus dordenaci establerts en
aquesta zona, subjectes en els seus valors especfics al compliment del valor mitj de la zona, sn
els segents:
a. rees dedificaci segons alineacions: 150 m2
sostre/m2 sl.
b. rees dedificaci allada: 1 m2 sostre/m2 sl.
c. rees dedificaci segons volumetria especfica: 2,20 m2 sostre/m2 sl.
d. rees dedificaci segons ordenaci lliure: 1,20
m2 sostre/m2 sl.
Art. 363. Densitat dhabitatges. 59
Els Plans Especials per a renovaci daquesta zona,
per mitj dun procs de restauraci, rehabilitaci i mi59. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 187
118
llora daquesta, per a la seva conversi en rees amb

els elements durbanitzaci adients a la qualificaci
del sl urb, han de fixar la densitat dhabitatges per
hectrees sense depassar el de 75 habitatges.
Art. 364. Exigncies mnimes a qu hauran
dajustarse els Plans Especials.
1. Els Plans Especials per a lactuaci en aquestes
zones, han de preveure reserves de sl en proporci que millorin les actuals destinacions a vials,
estacionament, espais lliures i dotacions comunitries. Com a mnim shan destablir reserves per
a espais verds pblics locals i centres docents locals.
2. Les reserves de sl que hauran de respectar els
Plans Especials shan de determinar a partir de les
efectuades en aquest Pla General i en relaci amb
el nombre dhabitatges existent al sector, establintse els segents mduls mnims aplicables a
les noves actuacions dhabitatge desenvolupades
al Pla Especial:
a. 36 m2 de sl per habitatge per a vials i estacionaments pblics.
b. 18 m2 de sl per habitatge per a espais verds
pblics locals.
c. 12 m2 de sl per habitatge per a centres docents locals.
d. 9,60 m2 de sl per habitatge per a les altres
dotacions dinters pblic o inters social.
Art. 365. Condicions de ledificaci.
1. Les condicions generals de ledificaci, i les esttiques, les sanitries i les ds es precisaran, tant
com calgui, a les ordenances del Pla Especial.
2. Les condicions dedificaci de les diferents zones
seran determinades al respectiu Pla Especial atenent als tipus dordenaci de ledificaci existent,
i respectaran preferentment les condicions segents:
I. rees dedificaci segons alineacions.
Condici 1a. Alada reguladora mxima segons
lamplada del vial i amb lmit mxim de plantes,
sense admetre tics. Regir el quadre de larticle
328.
Condici 2a. Front mnim de parcella: 6,50 m.
Condici 3a. Lespai lliure interior dilla no ser
edificable.
II. rees dedificaci allada.
Condici 1a. Lalada reguladora mxima s de
915 m. corresponent a planta baixa i dues plantes
com a lmit mxim.
Condici 2a. La superfcie mnima de parcella s
de 250 m2.
Condici 3a. El percentatge mxim docupaci de

parcella s del 40 per 100. Locupaci del subsl
sha de regular pel que disposa larticle 249.
Condici 4a. La separaci mnima a les llindes de
parcella ha de ser de 3 m. al frontal i 2 m. als
laterals i fons.
Condici 5a. Sadmeten les edificacions auxiliars
sense depassar locupaci mxima de parcella.
III. rees dedificaci segons volumetria espe
cfica.
Condici 1a. Lalada mxima admesa s de 21,5
m. corresponents a planta baixa i sis pisos com a
mxim.
Condici 2a. La parcella mnima admesa s la de
800 m2.
IV. rees dedificaci segons ordenaci lliure.
Saplicaran les condicions de les rees dedificaci allada, per respectant les situacions actuals de distncies menors a lmits de parcella.
Art. 366. Conservaci i millora de ledificaci.

1. Els propietaris dedificacions en zones de renovaci urbana (16) hauran de procedir, amb subjecci a les previsions temporals contingudes al
corresponent Pla Especial, a la realitzaci de les
obres necessries per a la conservaci i reforma,
a fi de complir les determinacions establertes a
lordenana.
2. Per a lefectivitat daquest deure, lajuntament i,
si escau, la Corporaci Metropolitana, ordenar
dofici o a instncia de qualsevol interessat lexecuci de les obres esmentades, un cop publicat
el Pla Especial del qual formi part integrant lordenana que les estableixi.
Secci 11a
Zona de renovaci urbana en
transformaci de ls (17)
Art. 367. Definici.
1. La zona de renovaci urbana en transformaci de
ls (17) comprn els terrenys amb edificacions o
usos inadequats, per aptes per a absorbir els dficits de vials, zones verdes i equipaments.
2. Aquesta qualificaci urbanstica permet mantenir
en servei els usos existents sense deixarlos fora
dordenaci, mentre no es porti a terme la transformaci prevista, segons el que disposen els articles 171 i 172.
Art. 368. Rgim urbanstic.
1. Fins que no es programi lactuaci encaminada
a ladquisici del terreny per tal de destinarlo a

equipaments o espais verds, el propietari o titular
del dret docupaci de la finca en el moment de
laprovaci definitiva daquest Pla General podr:
a. efectuar obres de consolidaci, reparaci, modernitzaci o millora de les condicions esttiques
o higiniques de les edificacions, per no augmentarne el volum.
b. desenvolupar lactivitat prpia de les instal
lacions existents i destinar el local, en el supsit de
trasllat de la indstria, a magatzem de productes
per a la venda o distribuci.
2. En el supsit que la transformaci prevista no sigui
per a vial, el que es disposa al pargraf anterior,
ser daplicaci a la porci de finca no destinada
a via pblica.
3. Les petites reparacions que exigeixi la higiene,
lornament i la conservaci podran realitzarse a
tot limmoble.
DISPOSICIONS TRANSITRIES
1. Als terrenys destinats en aquest Pla General a
parc forestal, en qualsevol de les seves modalitats (27, 28 o 29) en qu hi hagi, a lentrada en
vigor daquestes Normes, edificacions o urbanitzacions contrries al planejament anterior, que no
hagin estat objecte de legalitzaci, shan daplicar
les mesures segents:
a. Quan no hagi transcorregut un any des de
lacabament total de lobra, la Corporaci Metropolitana de Barcelona instruir expedient en qu,
amb audincia del titular de lobra i dels interessats legtims i directes, i informe dels serveis jurdics i tcnics, decidir sobre la disconformitat de
lobra amb el planejament anterior i amb lactual, i
resoldr, amb subjecci al que estableixen els articles 184 i 185 de la Llei del sl, sens perjudici de
les facultats de les altres autoritats, de conformitat
amb els articles esmentats.
b. Si es tracta dedificacions posteriors al Pla de
1953 i contrries a aquest, i des de lacabament
de lobra ha transcorregut ms dun any, es consideraran aquestes en situaci de fora dordenaci i
mancades de pla o llicncia que les legitimi, a tots
els efectes i, entre aquests, els expropiatoris. Si
es procedeix a lexpropiaci daquests terrenys,
no sinclouran al preu just les obres, edificacions
i installacions que estant en disconformitat amb
el planejament anterior i no essent, tampoc, legalitzables amb lactual, shagin realitzat sense pla
119
o projecte previ, regularment aprovat, i sense llicncia. El que es disposa en aquest apartat s
aplicable a les obres a qu es refereix lanterior
quan no sexerceixi la potestat esmentada a
lapartat indicat.
2. Els terrenys qualificats de parc forestal, on existeixin urbanitzacions o edificacions de les indicades al pargraf 1 daquesta disposici, podran
ser objecte dexpropiaci, ja que la qualificaci i
laprovaci daquest Pla impliquen la utilitat pblica
i la necessitat docupaci. Per procedir a lexpropiaci selaborar un programa o projecte dexpropiaci, integrat per un plnol de delimitaci, un
document en qu es descriguin els bns o drets
afectats i es relacionin els propietaris i un estudi
econmic sobre el cost de lexpropiaci; aprovat
inicialment per la Corporaci Metropolitana de
Barcelona, se sotmetr a informaci pblica i audincia dels ajuntaments afectats per un termini
de quinze dies i saprovar definitivament per la
mateixa Corporaci.
3. La Corporaci Metropolitana, una vegada escoltat
lajuntament o ajuntaments interessats, podr
acceptar la cessi gratuta daquests terrenys i
reconixer al cedent un dret de superfcie, integrat per ledificaci existent, per un termini que no
excedeixi setanta cinc anys. La cessi i el reconeixement del dret de superfcie hauran de formalitzarse en escriptura pblica que es reflectir al
Registre de la Propietat.
Segona.
1. El Pla General, i sota la referncia didentificaci
22b, delimita sl en el qual existeixen urbanitzacions i edificacions industrials mancades, actualment, de pla, projecte o llicncia que les legitimi,
i els assigna una destinaci industrial; aquestes
obres durbanitzaci i edificaci o installaci, es
consideren legalitzables, sempre que es compleixin els trmits que sexpressen als apartats
segents i per ra de la destinaci preferentment
industrial que sels assigna.
2. El promotor de les obres, o els seus causahavents,
per qualsevol ttol, han delaborar un Pla Especial
que contingui les determinacions segents:
a. condicions dedificabilitat
b. condicions ds
c. equipaments comunitaris
d. sistemes generals
e. cessions de sl gratutes
f. esquema durbanitzaci.
3. El promotor, o els seus causahavents, han dassumir les obligacions segents:
120
a. realitzar o, si escau, completar la urbanitzaci

amb subjecci a les previsions del Pla Especial
b. realitzar les cessions gratutes de terreny
c. garantir el compliment dels compromisos durbanitzaci amb subjecci al pla detapes incorporat al Pla.
4. El Pla Especial ser integrat pels documents segents:
a. plnols informatius
b. memria
c. estudi econmic
d. document dobligacions contretes
e. ordenances
f. pla detapes.
5. El Pla Especial podr incorporar al seu contingut
les determinacions i documentaci necessries
per servir, alhora, com a projecte durbanitzaci,
fent innecessria lelaboraci i aprovaci separada
daquest instrument.

Tercera.
Per adaptar a les previsions daquest Pla General
les alineacions exteriors o de vial i les alineacions interiors o dilla i les que defineixen la lnia dedificaci
i lespai lliure dilla actual i, en general, per resoldre
els problemes dalineacions i rasants originats per
les modificacions introdudes per aquest Pla General,
selaboraran, si cal, Estudis de Detall, amb les determinacions, contingut i lmits que estableix larticle 15
daquestes Normes. El plnol dordenaci corresponent selaborar a escala 1:2.000.
Quarta.
1. Les urbanitzacions situades dins el sl urb qualificat de zona de renovaci urbana: rehabilitaci
(16) que reuneixin nivells durbanitzaci adients,
dotacions i qualitat de ledificaci i que shagin
executat sense Pla Parcial previ o sense ajustarse
a les prescripcions daquest, es respectaran al pla
parcial que selabori per a lactuaci urbanstica
segons el que preveuen aquestes Normes.
2. Quan la urbanitzaci no reuneixi els nivells adients
en elements i serveis durbanitzaci, dotacions i
qualitat dedificaci, per pugui assolir els fixats
al corresponent Pla Especial i la seva Ordenana,
dins les etapes previstes en aquest, es respectar aquesta urbanitzaci condicionada al fet que
sexecutin, dacord amb les previsions del Pla, les
obres durbanitzaci, es doti lrea dels vials, estacionaments, espais verds i equipaments locals i es
millori la qualitat de ledificaci per assolir aquells
nivells.
Cinquena.
1. Fins que no saprovin i publiquin els Plans de Reforma Interior de les zones de remodelaci caldr
respectar els usos i edificacions disconformes amb
aquest Pla General i, en conseqncia, shauran
dadmetre les obres de consolidaci, conservaci,
reparaci i modernitzaci de les condicions higiniques i ambientals i les que tendeixen a suprimir
o reduir els efectes molestos, nocius, insalubres o
perillosos de les installacions industrials.
2. Quan les edificacions o installacions estiguin situades en sl destinat a sistemes generals o equipaments comunitaris shauran dadmetre les obres
del pargraf anterior, excepte les de consolidaci.
Sisena.
1. Caldr respectar ledificaci als actuals solars
destinats a equipament comunitari i permetre, a
ms, les obres de consolidaci, conservaci, reparaci i millora sempre que es mantinguin lafectaci a equipament i les exigncies funcionals que
aquest requereixi.
2. La cessaci de lactivitat prpia de lequipament
comunitari de titularitat privada no autoritza a destinar el sl o ledificaci a cap altra finalitat. Ladministraci, amb ttol legitimador en aquest Pla, en
virtut de la destinaci a equipament i de linters
pblic daquest, podr procedir a lexpropiaci.
Setena.
1. Les llicncies a qu es refereix larticle 178 de la
Llei del Sl, que hagin estat atorgades abans del
dia de la publicaci de lacte daprovaci definitiva daquest Pla General i les que sexpedeixin
com a conseqncia de peticions presentades als
registres dels ajuntaments respectius abans de la
mateixa data, quan no es refereixin a terrenys destinats a espais lliures, zones verdes o xarxa viria o
reservats per a equipaments comunitaris i centres
pblics, tindran efectivitat conforme a les normes
urbanstiques vigents quan les llicncies van ser
sollicitades i conferiran drets als seus titulars per
dur a terme el que es concreti a la llicncia. Aix
no obstant, aquestes llicncies quedaran sense
efecte si al cap de dos anys els edificis als quals
es refereixin no han cobert aiges, o al cap de
tres anys si no han estat acabats. Els terminis es
comptaran des de la data daprovaci definitiva
del Pla o de les de latorgament o fermesa de la
llicncia, si aquests fossin posteriors, i quedar redut a all que aparegui assenyalat a la llicncia si
aquest fos posterior.
2. Els titulars daquestes llicncies podran acollirse
a les normes daquest Pla, si ho solliciten de lorganisme que expedeixi la llicncia, que resoldr el
que sigui procedent a aquest efecte.
Vuitena.
Els Plans Parcials de sectors integrats a lmbit territorial daquest Pla General que es trobessin en curs de
revisi o modificaci per part de lajuntament respectiu
hauran dajustarse a les determinacions daquest Pla.
Novena.
Les indstries legalment installades en terrenys
qualificats de zona de renovaci urbana en transformaci ds (17) en el moment dentrar en vigor
aquest Pla podran augmentar la superfcie utilitzada
i la potncia installada, sempre que la seva expropiaci no estigui inclosa als programes dactuaci,
en desenvolupament daquest Pla General, la superfcie ampliada no ho sigui sobre els terrenys adquirits
amb posterioritat a laprovaci inicial i la construcci
i potncia installada no depassin les permeses per
la qualificaci que tenia al planejament vigent anterior, ni representi augment de volum edificable respecte daquest.
Desena.
Els locals de negoci industrial afectats per sistemes
generals per a xarxa viria bsica i equipaments,
mentre no shagi iniciat el procediment dexpropiaci,
podran ser ocupats per noves activitats sempre que
es procedeixi a lexpressa renncia de qualsevol dret
o indemnitzaci que pugui correspondre; si aquestes
activitats sn de naturalesa industrial, la seva categoria ser igual o inferior a la de lactivitat emplaada.
Onzena.
Les indstries que comptin amb llicncia regularment
atorgada o hagin estat objecte de legalitzaci en el
moment de lentrada en vigor daquest Pla General,
podran ser ampliades sota les condicions segents:
a. Augmentant la potncia installada fins al lmit que
els correspongui per les condicions ds de la zonificaci del planejament anterior vigent.
b. No podran depassar els lmits de molstia, nocivitat, insalubritat i perillositat, dins de la categoria i
situaci establertes en aquestes Normes per a la
zona respectiva.
c. Les indstries que depassin els lmits de molstia,
nocivitat, insalubritat i perillositat de la zona i situaci, no podran acollirse a aquesta ampliaci
a menys que adaptin la totalitat de les instal
lacions als esmentats lmits admesos en aquestes
Normes per a la zona.
121
d. Lampliaci haur de realitzarse sobre terrenys

propis de la indstria, en el moment dentrar en
vigor el Pla General present.
Dotzena.
Als edificis existents en el moment de lentrada en
vigor daquest Pla General, el volum del qual sigui
disconforme per haverse modificat les condicions
dedificaci per les quals es va autoritzar la seva construcci, sadmetr la installaci de noves indstries
amb les limitacions segents:
a. La indstria o activitat sadmetr sobre ledifici i
parcella existent quan no comporti augment de
superfcie o volum construt.
b. La categoria de la indstria es mantindr dins dels
lmits admesos per a la zona on semplaci.
c. Caldr la justificaci prvia que ledifici existia amb
autoritzaci, en aprovarse aquest Pla General, i
que shi desenvolupava una activitat industrial.
Tretzena.
Mentre que lAdministraci no procedeixi a la redacci
del corresponent Pla Especial i programi la seva actuaci, als sls qualificats com a equipaments dinters
metropolit 7c als quals estiguin legalment establertes
abans de laprovaci daquest Pla General Metropolit installacions de cmpings, podran autoritzarse
les obres necessries per a ladequaci a la normativa
sectorial que per ra de la seva activitat requereixin.
Segona.
La Corporaci Metropolitana en el termini de dos anys,
a comptar des de laprovaci definitiva del Pla General
Metropolit, redactar el nomencltor indicatiu dactivitats molestes, insalubres, nocives i perilloses a qu
es refereix larticle 289.4 de les Normes presents.
DISPOSICIONS FINALS
Primera.
En el termini de dos anys, a comptar des de la publicaci daquest Pla General, es redactaran els plans
especials de reforma interior a les zones de remodelaci pblica.
Segona.
En el termini dun any, a comptar des de la publicaci
de laprovaci daquest Pla General, saprovaran els
plans especials per a cada una de les zones de conservaci de lestructura urbana i edificatria, previstos
a la regulaci daquestes zones.
Articles de nova creaci que

incorporen per terme municipal, les
modificacions del PGM
Art. 369 (Veure pg. 302)
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera.
1. Per regular al sl urb aquells aspectes constructius, tcnics, sanitaris, de seguretat i de rgim
de serveis no previstos en aquestes Normes, la
Corporaci Metropolitana, en el termini dun any,
a comptar des de laprovaci definitiva del Pla General, formar i sotmetr a laprovaci de lrgan
competent les ordenances metropolitanes, daplicaci a tot lmbit de lentitat.
2. Mentre no es produeixi laprovaci definitiva de
les ordenances metropolitanes, regiran les ordenances municipals dels municipis respectius, o,
si no nhi ha, les Ordenances municipals de Barcelona, per regular els aspectes assenyalats a
lapartat anterior.
3. Laplicaci de les Ordenances metropolitanes deixar al marge, si escau, les especials que exigeixin
les peculiaritats del municipi.

122
Modificacions
Normes Urbanstiques
del PGM
BADALONA
un vial en procs deixamplament o de nova obertura, lample de vial que es considerar en aquest
front a efectes dalada, nombre de plantes i vol de
Modificaci de larticle 238 de les Normes
cossos i elements sortints, ser el mnim ample real
Urbanstiques del PGM en lmbit del mudel vial en tots els punts de la faana de la parcella
nicipi de Badalona. Aprovada definitivament per
en el front considerat. Si lesmentada amplada no
Resoluci del Conseller de Poltica Territorial i Obres
'LDUL2FLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D
1~P
fos lample
de vial que shagus de considerar un
Pbliques de
22 dabril de 2002 (DOGC de 11/06/02)
cop obert o eixamplat totalment el tram de vial on
est situada la parcella, es prendr com ample de
Proposa incorporar el segent apartat:
vial el mnim dambds.
3. Quan es tracti duna parcella amb alineaci de vial
ajustada al planejament vigent que tingui front a
XUEDQtVWLTXHVGHOD0RGLFDFLySXQWXDOGHOHV1RUPHV8UEDQtVWLTXHVGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjGH%
Modificaci puntual de les Normes Urbanstiques del Pla General Metropolit en lmbit
del municipi de Badalona. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el
6 de Juny de 2008. (DOGC nm. 5224 de 29/09/2008).
Incorporant dofici que la possiblitat que la rasant de la planta baixa pugui estar 1m per sobre de la regulaci fixada
pel 02',),&$&,'(/(61250(685%$167,48(6
Pla General Metropolit noms es donar quan ls daquesta planta
sigui el dhabitatge.
'(/3*0(1/0%,7'(/
(VPRGLILFDODSDUWDWE
E(OVRWHUUDQLSRGUjRFXSDUODWRWDOLWDWGHODSDUFHOODLKDXUjGHJDUDQWLUHOWUDFWDPHQWHQMDUGLQDWGHOD
FREHUWDTXDQOHVSDLLQWHULRUGLOODQRVLJXLHGLILFDEOHHQSODQWDEDL[D
(V SHUPHWUj TXH HO VRVWUH GH OD UDPSD TXH GRQL DFFpV DOV DSDUFDPHQWV VLWXDWV HQ SODQWD VRWHUUDQL
VREUHVXUWLGHODQWHULRUFREHUWDTXDQSHUPRWLXGXQDUHGXwGDSURIXQGLWDWHGLILFDEOHQRVLJXLSRVVLEOHXQD
DOWUD VROXFLy $TXHVW VRVWUH KDXUj GH VHU WUDFWDW HQ FRQVRQjQFLD DPE DO WUDFWDPHQW HQMDUGLQDW GH OD
FREHUWD$TXHVWDVROXFLyQRPpVHV SHUPHWUjTXDQO~V GDSDUFDPHQW HQSODQWDVRWHUUDQL RFXSDQW OHVSDL
OOLXUHGHSDUFHOODVLJXLQHFHVVDULSHOQRPEUHGHSODFHVUHTXHULGHV
(VPRGLILFDODSDUWDW
(OVVRWHUUDQLVUHVXOWDQWVGHUHEDL[RVDQLYHOODFLRQVRH[FDYDFLRQVSRGUDQGHSDVVDUORFXSDFLyPj[LPD
GHSDUFHOODHQSODQWDEDL[D$IDOWDGHSUHYLVLRQVH[SUHVVHVGHOFRUUHVSRQHQW3ODSDUFLDOR3ODHVSHFLDO
SRGUDQRFXSDUILQVDXQSHUHQSODQWDVRWHUUDQLGHOHVSDLOOLXUHGHGLILFDFLyFRUUHVSRQHQWTXHVLJXL
GHSURSLHWDWSULYDGD
/RFXSDFLy HQ VXEVzO SRGUj DVVROLU OD WRWDOLWDW GH OHVSDL OOLXUH GHGLILFDFLy TXDQ DTXHVWD DPSOLDFLy HV
GHVWLQL WRWDOPHQW D DSDUFDPHQW (Q DTXHVW FDV VKDXUj GH JDUDQWLU HO WUDFWDPHQW FRP D MDUGt GH OD
VXSHUItFLHLHOVHXPDQWHQLPHQWSHUSDUWGHOVWLWXODUVGHODSDUFDPHQW
$UWLFOH5HVHUYDGHVSDLSHUDHVWDFLRQDPHQW(VPRGLILFDODSDUWDW
(OVSODQVSDUFLDOVLHOV3ODQVHVSHFLDOVSRGUDQLQFRUSRUDUOHVSUHYLVLRQVRSRUWXQHVSHUWDOGDGHTXDUOHV
GHWHUPLQDFLRQV GDTXHVWHV QRUPHV HQ PDWqULD GDSDUFDPHQW R HVWDFLRQDPHQW D OHV SDUWLFXODULWDWV GH
OjPELWGHOSODQHMDPHQW
$UWLFOH3UHYLVLyGDSDUFDPHQWVDOVHGLILFLV(VPRGLILTXHQHOVDSDUWDWVL
(OV HGLILFLV GH QRYD SODQWD KDXUDQ GH SURMHFWDUVH SHUTXq FRPSWLQ DPE DSDUFDPHQWV D OLQWHULRU GH
OHGLILFLRHQWHUUHQ\VHGLILFDEOHVGHOPDWHL[VRODU
/DGLVWULEXFLyGHOHVSODFHVLHOVFDUULOVGHFLUFXODFLyKDXUDQGHJDUDQWLUODFRUUHFWDPDQLREUDELOLWDWGHWRWV
HOVYHKLFOHV
/HVGLPHQVLRQVPtQLPHVGHOHVSODFHVGHJDUDWJHRDSDUFDPHQWFRPSOLUDQOHVFRQGLFLRQVVHJHQWV
D3HUDDXWRPzELOV
(QILOHUD&DGDSODoDGDSDUFDPHQWSHUDXWRPzELOGLVSRVDUjFRPDPtQLPGXQHVSDLGH[P
Badalona 125
POT
/DGLVWULEXFLyGHOHVSODFHVLHOVFDUULOVGHFLUFXODFLyKDXUDQGHJDUDQWLUODFRUUHFWDPDQLREUDELOLWDWGHWRWV
HOVYHKLFOHV
/HVGLPHQVLRQVPtQLPHVGHOHVSODFHVGHJDUDWJHRDSDUFDPHQWFRPSOLUDQOHVFRQGLFLRQVVHJHQWV
D3HUDDXWRPzELOV
(QILOHUD&DGDSODoDGDSDUFDPHQWSHUDXWRPzELOGLVSRVDUjFRPDPtQLPGXQHVSDLGH[P
(Q EDWHULD DPE TXDOVHYRO LQFOLQDFLy&DGD SODoD GDSDUFDPHQW SHU DXWRPzELO GLVSRVDUj FRP D PtQLP
GXQHVSDLGH[P
8Q GH OD WRWDOLWDW GH OHV SODFHV GDSDUFDPHQW SHU DXWRPzELOV SRGUj WHQLU XQ HVSDL PtQLP GH [
P
'LDUL2FLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D 1~P
E3HUDYHKLFOHVGHGXHVURGHV
&DGDSODoDGDSDUFDPHQWSHUDYHKLFOHGHGXHVURGHVVHUjFRPDPtQLPGH[P
(QTXDOVHYROFDVOHVSODFHVVKDXUDQGHVLWXDUIRUDGHOjPELWVRQVH[HUFHL[SUzSLDPHQWODFWLYLWDWSHUOD
TXDO HV ID OD SUHYLVLy GH SODFHV GDSDUFDPHQW UHVSHFWH D OD TXDO VL HVWDQ VLWXDGHV GLQV GH OD PDWHL[D
HGLILFDFLyKDXUDQGHFRQVWLWXLUXQVHFWRUGLQFHQGLVSURSL
/HVSODFHVPtQLPHVGDSDUFDPHQWVHVWDEOHL[HQDWHQHQWHOVGLIHUHQWVXVRVL]RQHV
4XDQ HO SODQHMDPHQW HVWDEOHL[L ]RQLILFDFLy HVSHFtILFD L QR FRQWLQJXL SUHYLVLRQV H[SUHVVHV HQ PDWqULD
GDSDUFDPHQWV VDSOLFDUDQ OHV UHVHUYHV FRUUHVSRQHQWV D OHV ]RQHV DQjORJXHV /HV SODFHV PtQLPHV TXH
VKDXUDQGHSUHYHXUHDODFLXWDWGH%DGDORQDVyQOHVVHJHQWV
$(GLILFLVGKDELWDWJHV
D(QVzOXUEjXQDSODoDLPLWMD SHUFDGDKDELWDWJHGHPpVGHPLXQDSODoDSHUFDGDKDELWDWJHGH
PHQ\VGHPWRWUHIHULWDVXSHUItFLH~WLO
E(QVzOXUEDQLW]DEOHREMHFWHGXQSODSDUFLDOOHVTXHHVIL[LQHQDTXHVWDPEHOOtPLWPtQLPGXQDSODoD
DOPHQ\V SHU FDGD P GHGLILFDFLy L HV FRPSOHWDUj OHVWjQGDUG OHJDO SHU PLWMj GH OD UHVHUYD GH
VXSHUItFLHGHVWDFLRQDPHQW
F(QVzOXUEjREMHFWHGXQ3OD(VSHFLDOGH5HIRUPD,QWHULRUOHVTXHVKLIL[LQDPEXQPtQLPGXQDSODoD
SHUFDGDPGHVRVWUHHGLILFDEOHSRWHQFLDO
%(GLILFLVS~EOLFVRSULYDWVSHUDRILFLQHVGHVSDW[RVEDQFVLVLPLODUVRHGLILFLVDPERILFLQHVGHVSDW[RV
EDQFVLVLPLODUV
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD P GH VXSHUItFLH ~WLO GHGLFDGD D RILFLQHV R GHVSDW[RV EDQFV L
VLPLODUV
&(GLILFLVDPEORFDOVFRPHUFLDOVDOGHWDOOLJUDQVPDJDW]HPVGHYHQGD
(QVLVWHPHVGHYHQGDSHUVRQDOLW]DGDTXDQODVXSHUItFLHFRPHUFLDOVXPDGHVWRWHVOHVSODQWHVGHOHGLILFL
DPEGHVWLQDFLyFRPHUFLDOGHSDVVLGHPKDXUDQGHFRPSWDUDPEXQDSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGD
PGHVXSHUItFLHFRQVWUXwGDHQOHV]RQHVLELFDGDPGHVXSHUItFLHFRQVWUXwGDDODUHVWDGH
]RQHV
6HQWpQ FRP HVWDEOLPHQWV GH YHQGD SHUVRQDOLW]DGD DTXHOOV HVWDEOLPHQWV FRPHUFLDOV RQ HO YHQHGRU DWpQ
LQGLYLGXDOPHQWDOFRPSUDGRU
/RFDOVFRPHUFLDOVGHVWLQDWVDVXSHUPHUFDWVLKLSHUPHUFDWV
DHQWUHLPGHVXSHUItFLHGHYHQGDSODFHVSHUFDGDPGHVXSHUItFLHGHYHQGD
EHQWUHLPGHVXSHUItFLHGHYHQGDSODFHVSHUFDGDPGHVXSHUItFLHGHYHQGD
FSHU HOV HVWDEOLPHQWV GH PpV GH P GH VXSHUItFLH GH YHQGD VDSOLFDUj HOV UjWLRV TXH GHWHUPLQL OD
QRUPDWLYDVHFWRULDOFRUUHVSRQHQW
',QG~VWULHVPDJDW]HPVLHQJHQHUDOORFDOVGHVWLQDWVD~VLQGXVWULDO
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD ORFDO GH VXSHUItFLH VXSHULRU D P DPE HO PtQLP GXQD SODoD SHU
FDGDPGHVXSHUItFLH~WLO
/~VGHPDJDW]HPUHTXHULUjXQDSODoDSHUFDGDP
( 7HDWUHV FLQHPHV FLUFV VDOHV GH IHVWHV VDOHV GHVSHFWDFOHV SDODXV R VDOHV GH FRQJUHVVRV L
FRQYHQFLRQVDXGLWRULVLQVWDOODFLRQVHVSRUWLYHVLDQjOHJV
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD TXLQ]H SHUVRQHV GDIRUDPHQW L TXDQ H[FHGHL[LQ GH FLQFFHQWV XQD
SODoDSHUFDGDGHX
126 Badalona
)+RWHOVUHVLGqQFLHVLVLPLODUV
',QG~VWULHVPDJDW]HPVLHQJHQHUDOORFDOVGHVWLQDWVD~VLQGXVWULDO
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD ORFDO GH VXSHUItFLH VXSHULRU D P DPE HO PtQLP GXQD SODoD SHU
299
/~VGHPDJDW]HPUHTXHULUjXQDSODoDSHUFDGDP
( 7HDWUHV FLQHPHV FLUFV VDOHV GH IHVWHV VDOHV GHVSHFWDFOHV SDODXV R VDOHV GH FRQJUHVVRV L
FRQYHQFLRQVDXGLWRULVLQVWDOODFLRQVHVSRUWLYHVLDQjOHJV
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD TXLQ]H SHUVRQHV GDIRUDPHQW L TXDQ H[FHGHL[LQ GH FLQFFHQWV XQD
SODoDSHUFDGDGHX
)+RWHOVUHVLGqQFLHVLVLPLODUV
D+RWHOVGHTXDWUHLFLQFHVWUHOOHVXQDSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDWUHVKDELWDFLRQVGREOHVROHTXLYDOHQW
GHVHQ]LOOHV
E+RWHOVGHWUHVHVWUHOOHVXQDSODoDSHUFDGDFLQFKDELWDFLRQVGREOHVROHTXLYDOHQWGHVHQ]LOOHV
F(OVDOWUHVXQDSODoDSHUFDGDVLVKDELWDFLRQVGREOHVROHTXLYDOHQWGHVHQ]LOOHV
*&OtQLTXHVVDQDWRULVKRVSLWDOV
8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDVLVOOLWV
1~P
+%LEOLRWHTXHVJDOHULHVGDUWPXVHXVLDQjOHJV
8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDP HQDTXHOOVORFDOVGHVXSHUItFLHVXSHULRUDP
,&HQWUHVGHVWXGLVVXSHULRUV
8QDSODoDSHUFDGDVHL[DQWDPHWUHVTXDGUDWVPGHVXSHUItFLH~WLO
-7DOOHUVGHUHSDUDFLyGHYHKLFOHV
/DVXSHUItFLHGHVWLQDGDDDSDUFDPHQWVHUjFRPDPtQLPOHTXLYDOHQWDOGHODVXSHUItFLHGHVWLQDGDDWDOOHU
HQHOVGHTXDWUHRPpVURGHVHQHOVGHPRWRV\VLPLODUVODVXSHUItFLHGHVWLQDGDDDSDUFDPHQWVHUjFRPD
PtQLPGHOGHODRFXSDGDSHOWDOOHU
GH WUDQVSRUW L VLPLODUV GLVSRVDUDQ GXQD SODoD
GDSDUFDPHQWSHUYHKLFOHLHQFDVGHYHKLFOHVIXUJRQHWDRFDPLRQVODSODoDVHUjGHWDPDQ\DGHTXDWD
0UHHVGHFjUUHJDLGHVFjUUHJDHQHGLILFLVDPEOHVGHVWLQDFLRQVGHOVHStJUDIV&L'
8QHVSDLHVSHFtILFGHWUHVPHWUHVGDPSOHDPEXQDORQJ
RIUDFFLyDPEXQPtQLPGHGXHVSODFHVHQWRWHGLILFLRORFDOFRPHUFLDORLQGXVWULDOGHVXSHUItFLHVXSHULRUD
(QORFDOVGHVXSHUItFLHHQWUHPLPHVSUHYHXUjXQDjUHDGHFjUUHJDLGHVFjUUHJDGHFRPD
/HVjUHHVGHFjUUHJDLGHVFjUUHJDQRFRPSWDELOLW]DUDQDHIHFWHVGDSDUFDPHQW
$UWLFOH5HJOHVVREUHODSUHYLVLyGDSDUFDPHQWVHQHGLILFLV(VPRGLILTXHQHOVDSDUWDWVL
4XDQOHGLILFLHVGHVWLQL D PpVGXQ~V GHOVH[SUHVVDWVDODUWLFOH DQWHULRUHO QRPEUHPtQLPGH SODFHV
GDSDUFDPHQWKDGHVHUHOTXHUHVXOWLGHODVXPDGHOVFRUUHVSRQHQWVDOVGLIHUHQWVXVRV
7DPEp VDSOLFDUDQ OHV UHJOHV VREUH SUHYLVLRQV GDSDUFDPHQWV HQ HOV FDVRV GH PRGLILFDFLy GHGLILFLV R
LQVWDOODFLRQV TXH FRPSRUWLQ FDQYL G~V L HQ FRQVHTqQFLD VKDXUDQ GH SUHYHXUH OHV SODFHV
4XDQ GH ODSOLFDFLy GHOV PzGXOV GH ODUWLFOH DQWHULRU OH[LJqQFLD GH SODFHV GDSDUFDPHQW VLJXL GH VLV R
LQIHULRUHQ]RQHVLTXDWUHRLQIHULRUHQODUHVWDGHOHV]RQHVSRGUjH[RQHUDUVHGHOREOLJDFLyGHUHVHUYD
GDSDUFDPHQW
3UqYLDDXWRULW]DFLyPXQLFLSDOSRGUDQVXEVWLWXLUVHWRWDOPHQWRSDUFLDOPHQWOHVSUHYLVLRQVGHVSDLVSHUD
DSDUFDPHQWVDOVHGLILFLVSHUODSUHYLVLyGHVSDLVFRQWLJXVGDSDUFDPHQWGHQRYDFUHDFLyTXDQHOVHFWRUR
OD]RQDXUEDQDSHUOHVVHYHVSHFXOLDULWDWVLIXQFLy[LQSHUzODXWRULW]DFLyKD
GHVWDEOLU OHV FRQGLFLRQV SHUWLQHQWV SHU WDO GH JDUDQWLU OD LPSRVVLELOLWDW TXH XQV PDWHL[RV DSDUFDPHQWV
SXJXLQVHUYLUSHUDGLIHUHQWVHGLILFLV
6H[FHSWXHQHOVHVWDEOLPHQWVHQUqJLPGHYHQGDHQDXWRVHUYHLHOVTXDOVKDXUDQGHGLVSRVDUGHOHVVHYHV
SODFHVUHJODPHQWjULHVGDSDUFDPHQWFRQQHFWDGHVGLUHFWDPHQWDPEOHVWDEOLPHQW
$UWLFOH(GLILFDELOLWDW(VPRGLILFDODSDUWDWD
D2FXSDFLyGHSDUFHOOD +DQGHUHVSHFWDUORFXSDFLy SUHH[LVWHQWDPESRVVLELOLWDW GDXJPHQWDSODQWD
EDL[DILQVDXQSHU
GHVWLQL WRWDOPHQW D DSDUFDPHQW L VHPSUH TXH VLJXL FRPSDWLEOH DPE OHV FDUDFWHUtVWLTXHV GHBadalona
OD ]RQD D127
FRQVHUYDU(QWRWFDVVKDXUjGHJDUDQWLUHOWUDFWDPHQWFRPDMDUGtGHODVXSHUItFLHLHOVHXPDQWHQLPHQW
%JT
POT
SXJXLQVHUYLUSHUDGLIHUHQWVHGLILFLV
330,317,318,323,325,329
6H[FHSWXHQHOVHVWDEOLPHQWVHQUqJLPGHYHQGDHQDXWRVHUYHLHOVTXDOVKDXUDQGHGLVSRVDUGHOHVVHYHV
SODFHVUHJODPHQWjULHVGDSDUFDPHQWFRQQHFWDGHVGLUHFWDPHQWDPEOHVWDEOLPHQW
$UWLFOH(GLILFDELOLWDW(VPRGLILFDODSDUWDWD
D2FXSDFLyGHSDUFHOOD +DQGHUHVSHFWDUORFXSDFLy SUHH[LVWHQWDPESRVVLELOLWDW GDXJPHQWDSODQWD
EDL[DILQVDXQSHU
GHVWLQL WRWDOPHQW D DSDUFDPHQW L VHPSUH TXH VLJXL FRPSDWLEOH DPE OHV FDUDFWHUtVWLTXHV GH OD ]RQD D
FRQVHUYDU(QWRWFDVVKDXUjGHJDUDQWLUHOWUDFWDPHQWFRPDMDUGtGHODVXSHUItFLHLHOVHXPDQWHQLPHQW
SHUSDUWGHOVWLWXODUVGHODSDUFDPHQW
'(16,7$7'+$%,7$7*(6
$UWLFOH(VWjQGDUGVHQRSHUDFLRQVGHUHIRUPDLQWHULRU(VPRGLILFDODSDUWDWF
F'HQVLWDWQHWDPj[LPDGKDELWDWJHVODTXHUHVXOWLGHGLYLGLUHOVRVWUHPj[LPHGLILFDEOHSHOPzGXOGH
(VPRGLILFDHQODVHYDWRWDOLWDW
1~P
$UWLFOH1RPEUHPj[LPGKDELWDWJHVSHUSDUFHOOD
/HV VROOLFLWXGV GHGLILFDFLy D OD VXE]RQD , GH VXEVWLWXFLy GH OHGLILFDFLy DQWLJD KDXUDQ GH OLPLWDU HO
QRPEUHGKDELWDWJHVSHUSDUFHOODDOTXHSHUH[FpVUHVXOWLGHGLYLGLUODVXSHUItFLHFRQVWUXwGDSHOPzGXOGH
$OV HIHFWHV GHO SUHVHQW DUWLFOH VHQWpQ SHU VXSHUItFLH FRQVWUXwGD OD FRPSUHVD HQWUH HOV WDQFDPHQWV
H[WHULRUV GH OHGLILFL 6LQFORXHQ HOV FHOREHUWV HOV SDWLV GH YHQWLODFLy L HOV HQWUHVVRODWV L VH[FORXHQ HOV
FRVVRV VRUWLQWV HOV HVSDLV VRWDFREHUWD HOV EDGDORWV GHVFDOD HOV HVSDLV WqFQLFV GLQVWDOODFLRQV VLWXDWV
VREUHODOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLODVXSHUItFLHGHSODQWDEDL[DTXHXOWUDSDVVLODIRQGjULDGHOHVSODQWHV
(VPRGLILFDHQ
PGKDELWDWJHVSHUSDUFHOOD
/HV HGLILFDFLRQV TXH VDL[HTXLQ D OD VXE]RQD , VXE]RQD ,, VHPLLQWHQV
GHSDVVDU SHU SDUFHOOD XQ QRPEUH GKDELWDWJHV LJXDO DO TXH UHVXOWL SHU H[FpV GH GLYLGLU OD VXSHUItFLH
FRQVWUXwGDSHOPzGXOGHP
VREUHODOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDODVXSHUItFLHGHSODQWDEDL[DTXHXOWUDSDVVLODIRQGjULDGHOHVSODQWHV
$UWLFOH(VWjQGDUGVHQRSHUDFLRQVGHUHIRUPDLQWHULRUVDIHJHL[HOVHJHQWSDUjJUDI
'HQVLWDWQHWDPj[LPDGKDELWDWJHVODTXHUHVXOWLGHGLYLGLUHOVRVWUHPj[LPHGLILFDEOHSHOPzGXOGHP
$UWLFOH'HILQLFLy6DIHJHL[HQHOVDSDUWDWVL
/HVHGLILFDFLRQVTXHVDL[HTXLQDOD]RQDGHFRQVHUYDFLyGHOHVWUXFWXUDXUEDQDLHGLILFDWzULD
SRGUDQGHSDVVDUSHUSDUFHOODXQQRPEUHGKDELWDWJHVLJXDODOTXHUHVXOWLSHUH[FpVGHGLYLGLUODVXSHUItFLH
VRUWLQWV HOV HVSDLV VRWDFREHUWD HOV EDGDORWV GHVFDOD HOV HVSDLV WqFQLFV GLQVWDOODFLRQV VLWXDWV
128FRVVRV
Badalona
VREUHODOoDGDUHJXODGRUDODVXSHUItFLHGHSODQWDEDL[D TXHXOWUDSDVVLODIRQGjULDGHOHVSODQWHVSLVLHOV
/HVHGLILFDFLRQVTXHVDL[HTXLQDOD]RQDGHFRQVHUYDFLyGHOHVWUXFWXUDXUEDQDLHGLILFDWzULD
336,341,342,363
SRGUDQGHSDVVDUSHUSDUFHOODXQQRPEUHGKDELWDWJHVLJXDODOTXHUHVXOWLSHUH[FpVGHGLYLGLUODVXSHUItFLH
VREUHODOoDGDUHJXODGRUDODVXSHUItFLHGHSODQWDEDL[D TXHXOWUDSDVVLODIRQGjULDGHOHVSODQWHVSLVLHOV
$UWLFOH0RGLILFDFLyGHORUGHQDFLy(VPRGLILFDODSDUWDW
(OV SODQV HVSHFLDOV L VL HVFDX HOV HVWXGLV GH GHWDOO QR SRGUDQ DXJPHQWDU OD VXSHUItFLH GH VRVWUH
HGLILFDEOHQLDOWHUDUHOWLSXVGRUGHQDFLyIL[DWVDOVSODQVORUGHQDFLyGHOVTXDOVHVPRGLILTXL
$UWLFOH$FWXDFLRQVGHUHIRUPDLQWHULRU$ODSDUWDWVKLDIHJHL[HOVHJHQWSDUjJUDI
'HQVLWDWQHWDPj[LPDDOHVVXE]RQHVSOXULIDPLOLDUVODTXHUHVXOWLGHGLYLGLUHOVRVWUHPj[LPHGLILFDEOHSHO
PzGXOGHP
'HQVLWDWQHWDPj[LPDDOHVVXE]RQHVXQLIDPLOLDUVODTXHUHVXOWLGHGLYLGLUODVXSHUItFLHQHWDGH]RQDSHUOD
VXSHUItFLHGHSDUFHOODPtQLPD
$UWLFOH&RQGLFLRQVGHGLILFDFLyGHOHVVXE]RQHVSOXULIDPLOLDUV(VPRGLILFDODSDUWDW
1~P
(O QRPEUH
Pj[LP GKDELWDWJHV SHU SDUFHOOD D OHV VXE]RQHV SOXULIDPLOLDUV
QR SRGUj VXSHUDU HO TXH
UHVXOWL SHU H[FpV GH GLYLGLU OHGLILFDELOLWDW Pj[LPD SHUPHVD D OD SDUFHOOD SHO PzGXO GH YXLWDQWD PHWUHV
TXDGUDWVP
$TXHVWOtPLWKDXUjGHUHVSHFWDUVHILQVLWRWHQHOVXSzVLWGKDELWDWJHVGHVXSHUItFLHUHGXwGDRDSDUWDPHQWV
HOQRPEUHPj[LPGHOVTXDOVQRSRGUjVXSHUDUODGHQVLWDWUHVXOWDQWGHODUHJODDQWHULRU
VREUHODOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDODVXSHUItFLHGHSODQWDEDL[DTXHXOWUDSDVVLODIRQGjULDGHOHVSODQWHV
$UWLFOH'HQVLWDWGKDELWDWJHV(VPRGLILFDODUWLFOH
(OV3ODQV(VSHFLDOVSHU DUHQRYDFLy GDTXHVWD]RQDSHUPLWMjGXQSURFpVGHUHVWDXUDFLyUHKDELOLWDFLy L

PLOORUD GDTXHVWD SHU D OD VHYD FRQYHUVLy HQ jUHHV DPE HOV HOHPHQWV GXUEDQLW]DFLy DGLHQWV D OD
TXDOLILFDFLy GHO VzO XUEj KDQ GH IL[DU OD GHQVLWDW GKDELWDWJHV SHU KHFWjUHHV VHQVH GHSDVVDU HO QRPEUH
GKDELWDWJHVTXHUHVXOWLGHGLYLGLUHOVRVWUHPj[LPHGLILFDEOHSHOPzGXOGHP
6DIHJHL[HQOHVVHJHQWVGLVSRVLFLRQVDGGLFLRQDOV
3ULPHUD$GHTXDFLyGHOHVFRQGLFLRQVGKDELWDELOLWDW
6HUDQGDSOLFDFLyOHVFRQGLFLRQVVHJHQWV
D(OVKDELWDWJHVHVGHVHQYROXSDUDQHQXQDVXSHUItFLH~WLOPtQLPDGHP
E&DGDKDELWDWJHGLVSRVDUjFRPDPtQLPGXQDORQJLWXGGHPHQFRQWDFWHDPEODIDoDQDDYLDS~EOLFD
RHVSDLLQWHULRUGLOOD
F/DVVXSHUItFLHFRUUHVSRQHQWDOVFRVVRVVRUWLQWVWDQFDWVWULEXQHVPLUDGRUVHWFQRFRPSWDELOLW]DUjDOV
HIHFWHVGHVXSHUItFLHPtQLPDGHOHVSHFHVDOHVTXHHVWLJXLQDQQH[LRQDWV
6HJRQD+DELWDWJHVSHUDFROOHFWLXVHVSHFtILFV
/HV DFWXDFLRQV GKDELWDWJH SURPRJXGHV HQ UqJLP GH SURWHFFLy S~EOLFD GHVWLQDGHV D FROOHFWLXV
HVSHFtILFV TXH UHTXHUHL[LQ XQD DFWXDFLy VRFLDO SUHIHUHQW L TXH SHU OHV VHYHV FDUDFWHUtVWLTXHV MXVWLILTXLQ
SURJUDPHV IXQFLRQDOV GH GLPHQVLy UHGXwGD QR HVWDUDQ VRWPHVHV D OHV OLPLWDFLRQV UHIHUHQWV DO QRPEUH
Pj[LPGKDELWDWJHVSHUSDUFHOODVHPSUHLTXDQTXHGLJDUDQWLGDODVHYDGHVWLQDFLy
(OVSODQVGHPLOORUDXUEDQDSRGUDQSUHYHXUHSURPRFLRQVGKDELWDWJHVQRVRWPHVHVDUqJLPGHSURWHFFLy
Badalona 129
S~EOLFD TXH SURSRVLQ WLSRORJLHV GH GLPHQVLy UHGXwGD SHU D FROOHFWLXV HVSHFtILFV TXH UHTXHUHL[HQ XQD
%JT
POT
E&DGDKDELWDWJHGLVSRVDUjFRPDPtQLPGXQDORQJLWXGGHPHQFRQWDFWHDPEODIDoDQDDYLDS~EOLFD
249,250
RHVSDLLQWHULRUGLOOD
F/DVVXSHUItFLHFRUUHVSRQHQWDOVFRVVRVVRUWLQWVWDQFDWVWULEXQHVPLUDGRUVHWFQRFRPSWDELOLW]DUjDOV
HIHFWHVGHVXSHUItFLHPtQLPDGHOHVSHFHVDOHVTXHHVWLJXLQDQQH[LRQDWV
6HJRQD+DELWDWJHVSHUDFROOHFWLXVHVSHFtILFV
/HV DFWXDFLRQV GKDELWDWJH SURPRJXGHV HQ UqJLP GH SURWHFFLy S~EOLFD GHVWLQDGHV D FROOHFWLXV
HVSHFtILFV TXH UHTXHUHL[LQ XQD DFWXDFLy VRFLDO SUHIHUHQW L TXH SHU OHV VHYHV FDUDFWHUtVWLTXHV MXVWLILTXLQ
SURJUDPHV IXQFLRQDOV GH GLPHQVLy UHGXwGD QR HVWDUDQ VRWPHVHV D OHV OLPLWDFLRQV UHIHUHQWV DO QRPEUH
Pj[LPGKDELWDWJHVSHUSDUFHOODVHPSUHLTXDQTXHGLJDUDQWLGDODVHYDGHVWLQDFLy
(OVSODQVGHPLOORUDXUEDQDSRGUDQSUHYHXUHSURPRFLRQVGKDELWDWJHVQRVRWPHVHVDUqJLPGHSURWHFFLy
S~EOLFD TXH SURSRVLQ WLSRORJLHV GH GLPHQVLy UHGXwGD SHU D FROOHFWLXV HVSHFtILFV TXH UHTXHUHL[HQ XQD
DWHQFLyVRFLDOSUHIHUHQW$DTXHVWVHIHFWHVHOVSODQVGHPLOORUDXUEDQDKDXUDQGHMXVWLILFDUODGHVWLQDFLyDO
FROOHFWLX HVSHFtILF OD WLSRORJLD L HO SURJUDPD IXQFLRQDO SURSRVDW L HVWDEOLUDQ OD GHQVLWDW Pj[LPD GDFRUG
DPE DTXHVWD ILQDOLWDW HQ TXDOVHYRO FDV KDXUDQ GH GHVWLQDU XQ PtQLP GHO SHU GHO WRWDO GH
OHGLILFDELOLWDWDVHUYHLVFRPXQLWDULV
/D GHQVLWDW GHO VHFWRU QR HV YHXUj DIHFWDGD SHU OHV DFWXDFLRQV GKDELWDWJH UHGXwW GHULYDGHV GHOV GRV
SXQWVDQWHULRUV
(VPRGLILFDODUWLFOH
Pj[LPDGHSDUFHOOD
/RFXSDFLy Pj[LPD GH SDUFHOOD TXH SRGUj VHU HGLILFDGD pV OHVWDEOHUWD D OHV QRUPHV DSOLFDEOHV D OD
]RQD /RFXSDFLy VKD GDPLGDU SHU OD SURMHFFLy RUWRJRQDO VREUH XQ SOD KRULW]RQWDO GH WRW HO YROXP GH
OHGLILFDFLyVLJXLVRWDRVREUHUDVDQWLQFORVRVHOVFRVVRVVRUWLQWV
(OVSHUFHQWDWJHVGRFXSDFLyPj[LPDHVWDEOHUWVSHUDOHVGLIHUHQWV]RQHVVDSOLFDUDQVREUHODSDUFHOODR
SRUFLyGDTXHVWDTXDOLILFDGDFRPD]RQDHGLILFDEOH
/RFXSDFLyGHOVXEVzODPEVRWHUUDQLVUHVXOWDQWVGHUHEDL[RVDQLYHOODFLRQVWHUUDSOHQDWVRH[FDYDFLRQV
VKDGDMXVWDUDOHVGHWHUPLQDFLRQVVHJHQWV
D $ OHV VXE]RQHV XQLIDPLOLDUV ORFXSDFLy GHOV VRWHUUDQLV QR SRGUj GHSDVVDU OD Pj[LPD SHUPHVD GH
SDUFHOODLDTXHVWVQRSRGUDQHQYDLUOHVIDL[HVGHVHSDUDFLyDOHVOOLQGHVGHODSDUFHOODOOHYDWTXHHVWUDFWL
GH OD SDUW TXH VHUYHL[ SHU D GRQDU DFFpV GHV GH OH[WHULRU GH OD SDUFHOOD $PE DTXHVWD ILQDOLWDW SRGUj
LQFUHPHQWDUVHORFXSDFLyPj[LPDILQVDXQGHODVXSHUItFLHGHODSDUFHOOD
E $ OHV ]RQHV SOXULIDPLOLDUV ORFXSDFLy GHOV VRWHUUDQLV SHU WRWV HOV FRQFHSWHV VHUj OHVWDEOHUWD HQ OD
UHJXODFLy GH FDGD ]RQD PpV XQ GH OD VXSHUItFLH GH SDUFHOOD $TXHVW LQFUHPHQW SRGUj VLWXDUVH
OOLXUDPHQW D OD SDUFHOOD LQFO~V D OHV IDL[HV GH VHSDUDFLy D OHV OOLQGHV VHPSUH TXH HV MXVWLILTXL DTXHVWD
VROXFLyHQXQSURMHFWHGHFRQGLFLRQDPHQWGHODVHYDFREHUWDFRPDSDUWLQWHJUDQWGHOVzOOOLXUHGHGLILFDFLy
/DVXSHUItFLHGHODUDPSDGDFFpVDOVXVRVDGPHVRVHQHOVRWHUUDQLFRPSXWDUjDHIHFWHVGRFXSDFLy
GH SDUFHOOD TXDQ OD FRWD GHO VHX SDYLPHQW VH VLWXw P SHU VRWD GH OD FRWD GDSOLFDFLy GH ODOWXUD
UHJXODGRUDHQFDUDTXHHVWLJXLGHVFREHUWD
$UWLFOH6zOOOLXUHGHGLILFDFLy(VPRGLILFDODSDUWDW
(OV WHUUHQ\V TXH TXHGHVVLQ OOLXUHV GHGLILFDFLy SHU DSOLFDFLy GH OD UHJOD VREUH RFXSDFLy Pj[LPD GH
SDUFHOODQRSRGUDQVHUREMHFWHHQVXSHUItFLHGXQDOWUHDSURILWDPHQWTXHHOFRUUHVSRQHQWDHVSDLVOOLXUHV
DOVHUYHLGHOHGLILFDFLyRHGLILFDFLRQVDL[HFDGHVDODSDUFHOODRSDUFHOOHV
(Q DTXHVWV VDGPHWHQ HOV HOHPHQWV RUQDPHQWDOV FRPSDWLEOHV DPE HO VHX FDUjFWHU HQMDUGLQDW R HOV
IXQFLRQDOV YLQFXODWV D XVRV SURSLV GHOV MDUGLQV TXH QR VXSRVLQ YROXPV WDQFDWV FRP OHV EDUEDFRHV
WHUUDVVHVSqUJROHVRDQjOHJV
7DPEp VDGPHWUj OD LQVWDOODFLy GH SLVFLQHV GHVFREHUWHV L SLVWHV HVSRUWLYHV VHPSUH L TXDQ HQ DPEGyV
FDVRVHVWUDFWLGLQVWDOODFLRQVDOGHVFREHUWOHVTXDOVSRGUDQVLWXDUVHOOLXUHPHQWDODSDUFHOODH[FHSWHD
ODIUDQMDOOLXUHGHGLILFDFLyDGMDFHQWDOHVDOLQHDFLRQVGHYLDOLVHPSUHVHSDUDGHVXQPtQLPGXQPHWUHGH
ODUHVWDGHOOLQGHV1RSRGUDQXOWUDSDVVDUODFRWDGHOWHUUHQ\GHILQLWLXFRQILJXUDWGDFRUGDPEDOOzHVWDEOHUW
DODUWLFOHLQRFRPSXWDUDQDHIHFWHVGHSHUFHQWDWJHPj[LPGRFXSDFLyHVWDEOHUWDFDGD]RQD
(OV HOHPHQWV RUQDPHQWDOV L HOV IXQFLRQDOV YLQFXODWV D XVRV SURSLV GHOV MDUGLQV L OHV LQVWDOODFLRQV
DVVRFLDGHV D OHV SLVFLQHV L SLVWHV HVSRUWLYHV GHVFREHUWHV FRP PjVWLOV EjFXOV GLOOXPLQDFLy [DU[HV L
130WDQFDPHQWVQRRSDFVGHSURWHFFLyWUDPSROLQVRVLPLODUVQRSRGHQXOWUDSDVVDUXQDDOoDGDPj[LPDGH
Badalona
PHWUHV VREUH HO WHUUHQ\ GHILQLWLX VHQVH VXSHUDU XQ GtHGUH GH WUDoDW D SDUWLU GH OD DOoDGD Pj[LPD
FDVRVHVWUDFWLGLQVWDOODFLRQVDOGHVFREHUWOHVTXDOVSRGUDQVLWXDUVHOOLXUHPHQWDODSDUFHOODH[FHSWHD
ODIUDQMDOOLXUHGHGLILFDFLyDGMDFHQWDOHVDOLQHDFLRQVGHYLDOLVHPSUHVHSDUDGHVXQPtQLPGXQPHWUHGH
252,253,255
ODUHVWDGHOOLQGHV1RSRGUDQXOWUDSDVVDUODFRWDGHOWHUUHQ\GHILQLWLXFRQILJXUDWGDFRUGDPEDOOzHVWDEOHUW
DODUWLFOHLQRFRPSXWDUDQDHIHFWHVGHSHUFHQWDWJHPj[LPGRFXSDFLyHVWDEOHUWDFDGD]RQD
(OV HOHPHQWV RUQDPHQWDOV L HOV IXQFLRQDOV YLQFXODWV D XVRV SURSLV GHOV MDUGLQV L OHV LQVWDOODFLRQV
DVVRFLDGHV D OHV SLVFLQHV L SLVWHV HVSRUWLYHV GHVFREHUWHV FRP PjVWLOV EjFXOV GLOOXPLQDFLy [DU[HV L
WDQFDPHQWVQRRSDFVGHSURWHFFLyWUDPSROLQVRVLPLODUVQRSRGHQXOWUDSDVVDUXQDDOoDGDPj[LPDGH
PHWUHV VREUH HO WHUUHQ\ GHILQLWLX VHQVH VXSHUDU XQ GtHGUH GH WUDoDW D SDUWLU GH OD DOoDGD Pj[LPD
SHUPHVDSHUOHVWDQTXHVRSDTXHVDOHVOOLQGHVGHODSDUFHOOD
$UWLFOH6HSDUDFLRQVPtQLPHV(VVXSULPHL[ODSDUWDW
$UWLFOH&RQVWUXFFLRQVDX[LOLDUV(VPRGLILTXHQHOVDSDUWDWVLLHVVXSULPHL[ODSDUWDW
(V SHUPHW HQ DTXHVW WLSXV GRUGHQDFLy OD FRQVWUXFFLy GHGLILFDFLRQV R FRVVRV GHGLILFDFLy DX[LOLDUV DO
VHUYHL GHOV HGLILFLV SULQFLSDOV DPE GHVWLQDFLy GLIHUHQW GH OD GH OHV GHSHQGqQFLHV TXH IRUPLQ SDUW GHO
SURJUDPDIXQFLRQDOEjVLFGHOVXVRVDGPHVRVFRPDUDDSRUWHULDJDUDWJHSDUWLFXODUORFDOVSHUDJXDUGDR
GLSzVLW GH PDWHULDO GH MDUGLQHULD SLVFLQHV FREHUWHV R DQjOHJV YHVWLGRUV HVWDEOHV EXJDGHULHV UHERVWV
KLYHUQDFOHVJDULWHVGHJXDUGDLGDOWUHVDQjORJXHVFRPWDPEpEDUEDFRHVWHUUDVVHVSqUJROHVRJDOHULHV
/HVFRQVWUXFFLRQVDX[LOLDUVKDQGHUHVSHFWDUHOVOtPLWVPj[LPVGRFXSDFLyGLQVGHOSHUFHQWDWJHPj[LP
GRFXSDFLyGHSDUFHOODHGLILFDELOLWDWLDOoDGDHVWDEOHUWDSHUDOHVGLIHUHQWV]RQHV
/HV FRQVWUXFFLRQV DX[LOLDUV VREUH UDVDQW QR SRGUDQ HQYDLU OHV IUDQJHV GH VHSDUDFLy D OHV OOLQGHV GH
SDUFHOOD 4XDQ HV WUDFWL GH FRQVWUXFFLRQV DX[LOLDUV UHVXOWDQWV GH VXEVWLWXFLRQV GH WHUUHV UHEDL[DGHV
VDSOLFDUjHOGLVSRVDWSHUDOVVRWHUUDQLVDODUWLFOH([FHSFLRQDOPHQWHVSRGUDQDGPHWUHFRQVWUXFFLRQV
DX[LOLDUVDSDULRQDGHVSHUWDQ\HQWVDGXHVSDUFHOOHVFRQWLJHVDGRVVDGHVDDOJXQDGHOHVOOLQGHVLVHQVH
TXH SXJXLQ HQYDLU OD IUDQMD DGMDFHQW D OHV DOLQHDFLRQV RILFLDOV HO FDUjFWHU DSDULRQDW GDTXHVWHV
FRQVWUXFFLRQVDX[LOLDUVVKDGHVWDEOLUSHUHVFULSWXUDS~EOLFD
$UWLFOH$GDSWDFLyWRSRJUjILFDLPRYLPHQWGHWHUUHV(VPRGLILFDDTXHVWDUWLFOH
$OVHIHFWHVGHOTXHGHWHUPLQDODUWWLQGUjODFRQVLGHUDFLyGHWHUUHQ\QDWXUDOHOWHUUHQ\H[LVWHQW
HQHOPRPHQWGHVROOLFLWDUODOOLFqQFLDGHGLILFDFLyVHPSUHLTXDQQRKDJLVRIHUWPRGLILFDFLRQV
(Q HO FDV TXH KDJL HVWDW PRGLILFDW VKDXUDQ GH FRQFUHWDU OD FRQILJXUDFLy GHILQLWLYD GHO WHUUHQ\ L OHV
FRWHVGLPSODQWDFLyGHOHGLILFDFLyHQODOOLFqQFLDXUEDQtVWLFDGDFRUGDPEHOTXHVHVWDEOHL[DODUW
GH OD /OHL G8UEDQLVPH L DPE HO PDWHL[ SURFHGLPHQW TXH GHWHUPLQD ODUW GHO 5HJODPHQW SDUFLDO
GDTXHVWD/OHLLQFRUSRUDQWODGRFXPHQWDFLyQHFHVVjULDTXHSHUPHWLYDORUDUOLPSDFWHGHODSURSRVWDVREUH
HOVHXHQWRUQ
4XDQ OD SDUFHOOD QR SUHVHQWL XQD ERQD LQWHJUDFLy HQ OHQWRUQ FRQVROLGDW WRW L QR KDYHU VRIHUW
PRGLILFDFLRQV OD FRQILJXUDFLy GHILQLWLYD GHO WHUUHQ\ L OHV FRWHV GLPSODQWDFLy GH OHGLILFDFLy VKDXUDQ GH
FRQFUHWDUVHJXLQWHOSURFHGLPHQWHVWDEOHUWDOSDUjJUDIDQWHULRU
GHGLILFDELOLWDWSHUPqVVHJHQWV
XQLIRUPHHOFjOFXOVHIHFWXDUjGHODIRUPDVHJHQW
(O SHQGHQW VDPLGDUj HQ FDGD VHFFLy VREUH XQD OtQLD WHzULFD REWLQJXGD GH OD XQLy GH OHV FRWHV GHO
(Q FDV GDQLYHOODPHQW GHO VzO DPE WHUUDVVHV DTXHVWHV HV GLVSRVDUDQ GH PDQHUD TXH OD FRWD GH
FDGDVFXQDFRPSOHL[LOHVFRQGLFLRQVVHJHQWV
D/HVSODWDIRUPHVGDQLYHOODPHQWLHOVPXUVGHFRQWHQFLyGHWHUUHVWRFDQWDOHVOOLQGHVQRSRGUDQVLWXDU
VHDPpVGPSHUGDPXQWRDPpVGHPSHUVRWDGHODFRWDQDWXUDOGHODOOLQGD
D/HVSODWDIRUPHVGDQLYHOODPHQWDOLQWHULRUGHSDUF
Badalona 131
DOoDGDEDVHWUDoDWVGHVGHOHVFRWHVSHU
GDPXQWRSHUVRWDSRVVLEOHVDOHVOOLQGHV(OVPXUVLQWHULRUVGHFRQWHQFLyGHWHUUHVQRSRGUDQGHSDVVDU
%JTQ
342
(Q FDV GDQLYHOODPHQW GHO VzO DPE WHUUDVVHV DTXHVWHV HV GLVSRVDUDQ GH PDQHUD TXH OD FRWD GH
FDGDVFXQDFRPSOHL[LOHVFRQGLFLRQVVHJHQWV
D/HVSODWDIRUPHVGDQLYHOODPHQWLHOVPXUVGHFRQWHQFLyGHWHUUHVWRFDQWDOHVOOLQGHVQRSRGUDQVLWXDU
VHDPpVGPSHUGDPXQWRDPpVGHPSHUVRWDGHODFRWDQDWXUDOGHODOOLQGD
D/HVSODWDIRUPHVGDQLYHOODPHQWDOLQWHULRUGHSDUF
DOoDGDEDVHWUDoDWVGHVGHOHVFRWHVSHU
GDPXQWRSHUVRWDSRVVLEOHVDOHVOOLQGHV(OVPXUVLQWHULRUVGHFRQWHQFLyGHWHUUHVQRSRGUDQGHSDVVDU
$UWLFOH&RQGLFLRQVGHGLILFDFLyGHOHV]RQHVSOXULIDPLOLDUV
/RFXSDFLyPj[LPDGHSDUFHOODSHUDOHVVXE]RQHVSOXULIDPLOLDUVVHUjODVHJHQW
6XE]RQD,DHOSHUGHODVXSHUItFLH
6XE]RQDOODHOSHU
6XE]RQDOOODHOSHU
6XE]RQD,9DWLSXVDHOSHU
6XE]RQD,9DEWLSXVEHOSHUL
6XE]RQD9DHOSHU
/DOoDGDPj[LPDDXWRULW]DGDLHOQRPEUHOtPLWGHSODQWHVVHVWDEOHL[HQPLHQSODQWDEDL[DPpV
GXHVSODQWHVSLVH[FHSWHSHUDODVXE]RQD,9WLSXVEDELODVXE]RQD9DHOVYDORUVGHOHV
TXDOVVyQHOVTXHVHVWDEOHL[HQDFRQWLQXDFLy
$ODVXE]RQD,9VXEWLSXVEDEODOoDGDPj[LPD
$ OD VXE]RQD 9 D ODOoDGD L HO QRPEUH Pj[LP GH SODQWHV YDULHQ DPE ODPSODGD GH YLDO GDFRUG
DPEODUHODFLyVHJHQW
$PSOHGHYLDOPHWUHV
$OoDGD
PWPV

1~P

/HGLILFDELOLWDW Pj[LPD TXH HV SRGUj PDWHULDOLW]DU HQ DTXHVWD VXE]RQD YH FRQGLFLRQDGD SHU ODPSOH GHO
YLDO D TXq GyQD IURQW OD SDUFHOOD YDULDQW GHV GH OtQGH[ QHW GPWPV SHU DOV YLDOV GDPSOH LJXDO R
VXSHULRU P ILQV DO GH PWPV SHU DOV YLDOV GH PHQ\V GH P GDPSOH WRW DL[z HQ IXQFLy GH
ORFXSDFLyPj[LPDLGHOQRPEUHOtPLWGHSODQWHVDGPLVVLEOHVHJRQVODPSOHGHOYLDO
$OHVVXE]RQHV,DL,,DVDGPHWDOH
ODOoDGDGHPFRUUHVSRQHQWV
/HVFRQGLFLRQVSHUWDOTXHOHGLILFDFLyUHXQHL[LOHVFDUDFWHUtVWLTXHVGHFRQVWUXFFLyDPESDODILWVHVUHJXOHQ
DOWLSXVGHGLILFDFLyDwOODGD$ODVXE]RQD,9VXEWLSXVEDEODSODQWDEDL[DKDXUjGHTXHGDUREHUWD
HQHOSHUGHODVXSHUItFLHRFXSDGDSHUOHGLILFDFLy
$ OD VXE]RQD 9 D QR HV SRGUj FRQVWUXLU PpV GH GXHV XQLWDWV GKDELWDWJH SHU UHSOj GHVFDOD
H[FHSWH D OHV SDUFHOOHV DPE IDoDQD D FDUUHUV GXQD DPSODGD LJXDO R VXSHULRU D YLQW PHWUHV RQ DTXHVW
Pj[LPHVIL[DHQTXDWUHXQLWDWV
/D VHSDUDFLy GH OHGLILFDFLy D OHV OOLQGHV GH SDUFHOOD L OD VHSDUDFLy HQWUH HGLILFDFLRQV GH OD PDWHL[D
SDUFHOODKDQGHUHVSHFWDUOHVGLVWjQFLHVPtQLPHVVHJHQWV
6XE]RQD
POT
132 Badalona
,D
,,D
,,,D
,9DD
6HSDUDFLy D OOLQGHV 6HSDUDFLy

HQWUH
P IURQWDOODWHUDO HGLILFDFLRQV GXQD
IRQV
PDWHL[D SDUFHOOD
HQ
UHODFLy
D
DOoDGHV

$ OD VXE]RQD 9 D QR343

HV SRGUj FRQVWUXLU PpV GH GXHV XQLWDWV GKDELWDWJH SHU UHSOj GHVFDOD
H[FHSWH D OHV SDUFHOOHV DPE IDoDQD D FDUUHUV GXQD DPSODGD LJXDO R VXSHULRU D YLQW PHWUHV RQ DTXHVW
/D VHSDUDFLy GH OHGLILFDFLy D OHV OOLQGHV GH SDUFHOOD L OD VHSDUDFLy HQWUH HGLILFDFLRQV GH OD PDWHL[D
SDUFHOODKDQGHUHVSHFWDUOHVGLVWjQFLHVPtQLPHVVHJHQWV
6XE]RQD
,D
,,D
,,,D
,9DD
,9EDE
9D

HQWUH
P IURQWDOODWHUDO HGLILFDFLRQV GXQD
IRQV
PDWHL[D SDUFHOOD
HQ
UHODFLy
D
DOoDGHV

/DVHSDUDFLyHQWUHHGLILFDFLRQVGXQDPDWHL[DSDUFHOODSRGUjUHGXLUVHDOGREOHGHODGLVWjQFLDGHODOOLQGD
ODWHUDODSOLFDEOHSHUDFDGDVXE]RQDFRPVLHVWUDFWpVGHGLILFDFLRQVVLWXDGHVHQSDUFHOOHVLQGHSHQGHQWV
(O QRPEUH Pj[LP GKDELWDWJHV SHU SDUFHOOD D OHV VXE]RQHV SOXULIDPLOLDUV QR SRGUj VXSHUDU HO TXH
UHVXOWL SHU H[FpV GH GLYLGLU OHGLILFDELOLWDW Pj[LPD SHUPHVD D OD SDUFHOOD SHO PzGXO GH YXLWDQWD PHWUHV
TXDGUDWV P $TXHVW OtPLW DUURGRQLW SHU GHIHFWH KDXUj GH UHVSHFWDUVH ILQV L WRW HQ HO VXSzVLW
GKDELWDWJHVGHVXSHUItFLHUHGXwGDRDSDUWDPHQWVHOQRPEUHPj[LPGHOVTXDOVQRSRGUjVXSHUDUODGHQVLWDW
UHVXOWDQWGHODUHJODDQWHULRU
$UWLFOH&RQGLFLRQVGHGLILFDFLyDOHVVXE]RQHVXQLIDPLOLDUV(VPRGLILTXHQHODDSDUWDWVL
LVDIHJHL[HQHODSDUWDWVL
/DVXSHUItFLHPtQLPDGHSDUFHOODORQJLWXGPtQLPDGHOIURQWDOYLDOLORFXSDFLyPj[LPDGHSDUFHOODHQ
DTXHVWHVVXE]RQHVVyQOHVTXHVHVWDEOHL[HQDOTXDGUHVHJHQW
6XE]RQD
9,DX
9,,D
9,,,D
,;D
6XSHUItFLH
P

/RQJLWXGP
2FXSDFLy

&RP D H[FHSFLy DOV OtPLWV HVWDEOHUWV DO TXDGUH DQWHULRU VDGPHWHQ SDUFHOOHV GH VXSHUItFLH L ORQJLWXG GH
IDoDQHVPHQRUVTXDQWLQJXLQRULJHQHQXQGHOVFDVRVVHJHQWV
D 4XDQ SURFHGHL[LQ GH VHJUHJDFLRQV R GLYLVLRQV IRUPXODGHV HQ HVFULSWXUD S~EOLFD DPE DQWHULRULWDW D OD
YLJqQFLD GH OD /OHL GH GH PDLJ GH VREUH UqJLP GHO VzO L RUGHQDFLy XUEDQD L TXH QR KDJLQ VRIHUW
VHJUHJDFLySRVWHULRU
1~P
E 4XDQ'LDUL2FLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D
VDMXVWLQ DO 3OD &RPDUFDO GH R DOV 3ODQV 3DUFLDOVTXH
HO GHVHQYROXSDUHQ L SURFHGHL[LQ GH
SDUFHOODFLy R VHJUHJDFLy DPE OOLFqQFLD L TXH QR KDJLQ VRIHUW VHJUHJDFLy SRVWHULRU D ODSURYDFLy GDTXHVW
3OD*HQHUDO
F 3DUFHOOHV H[LVWHQWV HQWUH OHV DOWUHV MD FRQVWUXwGHV R DPE LPSRVVLELOLWDW PDWHULDO GREWHQLU HOV PtQLPV
H[LJLWV
(QDTXHVWVFDVRVSHUDOHVSDUFHOOHVTXHWLQJXLQXQDVXSHUItFLHTXHQRDUULELFRPDPtQLPDODPHLWDWGH
OH[LJLGD VHJRQV OD VXE]RQD FRUUHVSRQHQW VHPSUH TXH VLJXL VXSHULRU D P L WLQJXL XQD ORQJLWXG
PtQLPDGHIDoDQDGHPVHOVKDQGDSOLFDUHOVtQGH[VGHGLILFDELOLWDWQHWVGHODUWLFOHUHGXwWVHQOD
PDWHL[DSURSRUFLyHQTXqODSDUFHOODWpUHGXwGDODVHYDVXSHUItFLHUHVSHFWHDODPtQLPDH[LJLGD
$ OHV VXE]RQHV 9,,D L 9,,,D D OHV SDUFHOOHV LQIHULRUV DOV OtPLWV LQGLFDWV HQ HO SDUjJUDI
DQWHULRUODVXSHUItFLHGHOHVTXDOVVLJXLLJXDORVXSHULRUDPVHPSUHTXHWLQJXLQXQDIDoDQDPtQLPD
GHPVKLSRGUjFRQVWUXLUXQVRVWUHGHPGHVHQYROXSDWHQSODQWDEDL[DLXQSLVDPEXQDDOoDGD
UHJXODGRUD Pj[LPD GH P (Q DTXHVWV FDVRV QR HOV KL VHUDQ GDSOLFDFLy OHV UHGXFFLRQV HQ IXQFLy GHO
SHQGHQWGHODSDUFHOODVHPSUHTXHDTXHVWQRVXSHULHO
$ODVXE]RQD9,DXVKDGDSOLFDUOtQGH[GHGLILFDELOLWDWUHGXwWGHPVRVWUHPVzOVHPSUHTXH
ODSDUFHOODDVVROHL[LFRPDPtQLPXQDVXSHUItFLHGHPLXQDIDoDQDPtQLPDGHP
1RSRGUDQFRQVWUXLUVHDwOODGDPHQWDTXHOOHVSDUFHOOHVTXHPDOJUDWWUREDUVHHQDOJXQGHOVFDVRVDEL
F DQWHULRUV QR DVVROHL[LQ OD VXSHUItFLH R ORQJLWXG R IDoDQD PtQLPHV LQGLFDGHV HQ UHODFLy DPE OHV
HVWDEOHUWHVVHJRQVODVXE]RQDUHVSHFWLYD
Badalona 133
/DOoDGD Pj[LPD L HO QRPEUH GH SODQWHV GH OHGLILFDFLy SULQFLSDO L ODOoDGD Pj[LPD L SHUFHQWDWJH
UHJXODGRUD Pj[LPD GH P (Q DTXHVWV FDVRV QR HOV KL VHUDQ GDSOLFDFLy OHV UHGXFFLRQV HQ IXQFLy GHO
SHQGHQWGHODSDUFHOODVHPSUHTXHDTXHVWQRVXSHULHO
$ODVXE]RQD9,DXVKDGDSOLFDUOtQGH[GHGLILFDELOLWDWUHGXwWGHPVRVWUHPVzOVHPSUHTXH
ODSDUFHOODDVVROHL[LFRPDPtQLPXQDVXSHUItFLHGHPLXQDIDoDQDPtQLPDGHP
1RSRGUDQFRQVWUXLUVHDwOODGDPHQWDTXHOOHVSDUFHOOHVTXHPDOJUDWWUREDUVHHQDOJXQGHOVFDVRVDEL
F DQWHULRUV QR DVVROHL[LQ OD VXSHUItFLH R ORQJLWXG R IDoDQD PtQLPHV LQGLFDGHV HQ UHODFLy DPE OHV
HVWDEOHUWHVVHJRQVODVXE]RQDUHVSHFWLYD
/DOoDGD Pj[LPD L HO QRPEUH GH SODQWHV GH OHGLILFDFLy SULQFLSDO L ODOoDGD Pj[LPD L SHUFHQWDWJH
GRFXSDFLy DPE FRQVWUXFFLRQV DX[LOLDUV GLQV ORFXSDFLy Pj[LPD HVWDEOHUWD D OD FRQGLFLy SULPHUD HV
UHJHL[HQSHUOHVQRUPHVGHOTXDGUHVHJHQW
6XE]RQD
(GLILFDFLy
DOoDGD
/tPLWSODQWHV
9,DX
9,,D
9,,,D
,;D
P
P
P
P
3%SLVRV
3%SLVRV
3%SLVRV
3%SLVRV
(GLILFDFLy
DOoDGD
L
RFXSDFLy
P
P
P
P
4XDQDODVXE]RQD9,DXODVXSHUItFLHGHODSDUFHOODVLJXLLQIHULRUDPSHUzUHVXOWLHGLILFDEOH

GDFRUGDPEHOTXHGLVSRVDODFRQGLFLySULPHUDODOoDGDPj[LPDSHUPHVDVHUjGHVHWPHWUHVLHOQRPEUH
OtPLWGHSODQWHVHOGHEDL[DLXQSLV
/DVHSDUDFLyGHOHGLILFDFLyDOHVOOLQGHVGHODSDUFHOODLODVHSDUDFLyHQWUHHGLILFDFLRQVHQSDUFHOODKDQ
GHUHVSHFWDUOHVGLVWjQFLHVPtQLPHVVHJHQWV
6XE]RQD
9,DX
9,,D
9,,,D
,;D

HQWUH
P IURQW ODWHUDO HGLILFDFLRQV GXQD
IRQV
PDWHL[D SDUFHOOD
HQ UHODFLy DPE
DOoDGHV

/DVHSDUDFLyHQWUHHGLILFDFLRQVGXQDPDWHL[DSDUFHOODSRGUjUHGXLUVHDOGREOHGHODGLVWjQFLDDODOOLQGD
ODWHUDODSOLFDEOHSHUDFDGDVXE]RQDFRPVLHVWUDFWpVGHGLILFDFLRQVVLWXDGHVHQSDUFHOOHVLQGHSHQGHQWV
4XDQHQOHVVXE]RQHV9,,DL9,,,DOHVVXSHUItFLHVGHSDUFHOODQRDVVROHL[LQHOVL
P UHVSHFWLYDPHQW SHUz VLJXLQ HGLILFDEOHV HQ SODQWD EDL[D L XQ SLV DPE XQD DOoDGD Pj[LPD GH P OD
VHSDUDFLyPtQLPDDOHVOOLQGHVVHUjGHP
4XDQDODVXE]RQD9,DXODVXSHUItFLHGHSDUFHOODVLJXLLQIHULRUDPSHUzUHVXOWLHGLILFDEOHOD
VHSDUDFLyPtQLPDDODOOLQGDODWHUDOGHODSDUFHOODVHUjGHP
$ OHV VXE]RQHV XQLIDPLOLDUV VDGPHW OD FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV DSDULRQDWV HQ SDUFHOOHV FRQIURQWDQWV
VHQVHODSURYDFLyGHFDSLQVWUXPHQWGHSODQHMDPHQWVHPSUHLTXDQHVSURSRVLODFRQVWUXFFLyGDPEGXHV
SDUFHOOHVVLPXOWjQLDPHQWHQXQSURMHFWHXQLWDUL
/HVSDUFHOOHV TXHQRDVVROHL[LQOHVVXSHUItFLHVLORQJLWXGVGHIDoDQDH[LJLGHVSHUDODSDUFHOODPtQLPD
SHUSRGHUFRQVWUXLUVHDSDULRQDGDPHQWKDXUDQGHFRPSOLULQGLYLGXDOPHQWOHVFRQGLFLRQVMDH[SRVDGHVHQ
HO SXQW GDTXHVW DUWLFOH L OHGLILFDELOLWDW FRQMXQWD QR SRGUj VXSHUDU OD VXPD TXH LQGLYLGXDOPHQW KDXULD
FRUUHVSRVW /D FRQVWUXFFLy GHGLILFDFLRQV DSDULRQDGHV FRPSRUWD OD VXSUHVVLy GH VHSDUDFLRQV D OD OOLQGD
FRP~GHOHVSDUFHOOHV
7DPEpVDGPHWODFRQVWUXFFLyGKDELWDWJHVDSDULRQDWVHQXQDSDUFHOODTXHWLQJXLRULJHQHQHOVXSzVLWD
REGHODSDUWDWSULPHUGDTXHVWDUWLFOHVHPSUHVHPSUHTXHGLVSRVLGHODIDoDQDPtQLPDHVWDEOHUWDLOD
VHYDVXSHUItFLHVLJXLLJXDORVXSHULRUDOQRUDQWDSHUFHQWGHODFRUUHVSRQHQWDOGREOHGHODSDUFHOOD
PtQLPDHVWDEOHUWDDODWDXODGHODSDUWDWGDTXHVWDUWLFOH
134 Badalona
278,279,242,288
(Q DTXHVWV FDVRV VDSOLFDUj OtQGH[ GHGLILFDELOLWDW QHW GH ODUWLFOH UHGXwW HQ OD PDWHL[D SURSRUFLy HQ
TXqODSDUFHOODWLQJXLUHGXwGDODVHYDVXSHUItFLHUHVSHFWHGHODFRUUHVSRQHQWDGXHVSDUFHOOHVPtQLPHV
/D FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV DSDULRQDWV FRPSRUWD OREOLJDFLy GH IRUPDOLW]DU HO FDUjFWHU PDQFRPXQDW LR
LQGLYLVLEOHGHODSDUFHOODPLWMDQoDQWODLQVFULSFLyDO5HJLVWUHGHOD3URSLHWDW
'(/,0,7$&,62),&,1(6&20(5&,$/
(VPRGLILFDODSDUWDW
eV O~V FRUUHVSRQHQW D ORFDOV REHUWV DO S~EOLF GHVWLQDWV DO FRPHUo D OHQJUzV R DO GHWDOO PDJDW]HPV
H[FOXVLYDPHQW FRPHUFLDOV L ORFDOV GHVWLQDWV D OD SUHVWDFLy GH VHUYHLV SULYDWV DO S~EOLF FRP SRGHQ VHU
SHUUXTXHULHVVDORQVGHEHOOHVDGHUHQWDGDGHSODQ[DGDEDUVUHVWDXUDQWVLVLPLODUV
6HQWHQGUDQ WDPEp FRP D XVRV FRPHUFLDOV DTXHOOV ORFDOV GHVWLQDWV D OD SUHVWDFLy GH VHUYHLV GLUHFWHV DO
S~EOLFLQGHSHQGHQWPHQWTXHODSUHVWDFLyGDTXHVWVHUYHLFRPSRUWLXQDDFWLYLWDWDGPLQLVWUDWLYDFRPSRGHQ
VHUOHVDJqQFLHVEDQFjULHVDJqQFLHVGDVVHJXUDQoDDGPLQLVWUDFLRQVGHORWHULHVLVLPLODUVTXHWHQHQSHU
REMHFWHSUHVWDUVHUYHLVGLUHFWHVDOS~EOLF
$UWLFOHVGRILFLQHV(VPRGLILFDDTXHVWDUWLFOH
6LQFORXHQHQDTXHVW~VHOGHOHVDFWLYLWDWVDGPLQLVWUDWLYHVLEXURFUjWLTXHVGHFDUjFWHUS~EOLFRSULYDWHOV
GH EDQFD ERUVD DVVHJXUDQFHV HOV TXH DPE FDUjFWHU DQjOHJ SHUWDQ\LQ D HPSUHVHV SULYDGHV R
S~EOLTXHVLHOVGHVSDW[RVSURIHVVLRQDOV
7RW DL[z HQ HO EHQHQWqV TXH OREMHFWH SULQFLSDO GDTXHVWHV DFWLYLWDWV QR FRQVLVWHL[ HQ OD SUHVWDFLy GH
VHUYHLVGLUHFWHVDOS~EOLF
3$7,//,85()52173(d$'(67$5
$UWLFOH3URIXQGLWDWHGLILFDEOHVDIHJHL[HQDODSDUWDWHOVVXEDSDUWDWVFGLH
F7RWKDELWDWJHVLWXDWGLQVGHOYROXPHGLILFDEOHHQDOoDGDTXHGRQLDHVSDLOOLXUHLQWHULRUGLOODKDXUjGH
JDUDQWLU TXH OD PDWHULDOLW]DFLy GH OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy SUHYLVWHV SHO SODQHMDPHQW HQ DTXHVW HVSDL
LQFORVHV OHV WDQTXHV GH VHSDUDFLy GH ILQTXHV SHUPHWL XQD YLVLy GLUHFWD GH VLV PHWUHV GDYDQW GH OD WRWDO
REHUWXUD GH OHVWDQoD L GH WUHV PHWUHV GDYDQW GH OD WRWDO REHUWXUD GHOV GRUPLWRULV WRW DL[z D SDUWLU GXQD
DOoDGDGHPHWUHVGHOVzOGDTXHVWHVSHFHV
G /HV PDWHL[HV FRQGLFLRQV GH ODSDUWDW DQWHULRU HV UHTXHULUDQ HQ FDV GHGLILFDFLRQV H[LVWHQWV HQ OHVSDL
OOLXUHLQWHULRUGLOOD
H /RUGHQDFLy GH OHV HGLILFDFLRQV GHTXLSDPHQW TXH SHU PRWLX GH SODQHMDPHQW HV FRQVWUXHL[LQ GLQV GH
OHVSDL LQWHULRU GLOOD KDXUj GHIHFWXDUVH UHVSHFWDQW OD GLVWDQFLD GH VLV PHWUHV UHVSHFWH GH OD OtQHD GH
IRQGjULDHGLILFDEOH
35(67$7*(5,(6,1'8675,$/6
$UWLFOH6LWXDFLyGHOVORFDOVLQGXVWULDOVVHJRQVODVHYDXELFDFLy(VPRGLILFDODSDUWDW
$OV HIHFWHV GH O~V LQGXVWULDO VHQWHQGUj SHU SODQWD SLV OD TXH FRUUHVSRQ D XQD FRWD VXSHULRU D OD GH
TXDOVHYRO GH OHV YLHV S~EOLTXHV D OHV TXDOV OHGLILFDFLy WLQJXL IDoDQD SHU SODQWD EDL[D OD LPPHGLDWDPHQW
LQIHULRUDOHVSODQWHVSLVLSHUVRWHUUDQLVOHVLQIHULRUVDODSODQWDEDL[D
1R WLQGUDQ OD FRQVLGHUDFLy GH SODQWD QL FRPSXWDUDQ D HIHFWHV GHGLILFDELOLWDW OHV SUHVWDWJHULHV HQWHVHV
FRPDHOHPHQWVPREOHVGHVWLQDWVDOHPPDJDW]HPDWJHGHSURGXFWHVVHPSUHTXHWLQJXLQXQDHVWUXFWXUD
LQGHSHQGHQW GH OD GH OHGLILFL L VLJXLQ GHVPXQWDEOHV $TXHVWHV SUHVWDWJHULHV SRGUDQ VHU DFFHVVLEOHV SHU
SHUVRQHV D GLIHUHQWV QLYHOOV DPE O~QLF REMHFWLX GDFFHGLU DOV SURGXFWHV HPPDJDW]HPDWV PLWMDQoDQW
HVFDOHVLSDVVDGLVVRVLQWHJUDWVDODPDWHL[DSUHVWDWJHULDWDPEpVKLSRGUDQLQVWDOODUHOHPHQWVHOHYDGRUV
TXHIDFLOLWLQODFjUUHJDLGHVFjUUHJDVHPSUHTXHTXHGLQLQWHJUDWVDODPDWHL[DSUHVWDWJHULD7RWVHOVHVSDLV
RFXSDWV HQ SODQWD SHU OD SUHVWDWJHULD WLQGUDQ OD FRQVLGHUDFLy GHVSDL GHPPDJDW]HPDWJH QR HVVHQW
SRVVLEOHTXHFDSQLYHOOSXJXLVHUXWLOLW]DEOHSHUDFDSDOWUD~V3HOTXHIDDODUHVWDGHFRQGLFLRQVDTXHVWHV
SUHVWDWJHULHVFRPSOLUDQHVWULFWDPHQWWRWHOTXHGLVSRVLODQRUPDWLYDVHFWRULDOFRUUHVSRQHQW
Badalona 135
225,320
(VPRGLILFDODSDUWDWLRQVDIHJHL[XQSDUjJUDI
/D SODQWD EDL[D HV GHILQHL[ SHU DOV GLIHUHQWV WLSXV GRUGHQDFLy GH OHGLILFDFLy VHJRQV OHV QRUPHV
VHJHQWV
D $O WLSXV GRUGHQDFLy VHJRQV DOLQHDFLRQV GH YLDO OD SODQWD EDL[D SHU D FDGD SDUFHOOD pV DTXHOOD HO
SDYLPHQWGHODTXDOHVWjVLWXDWHQWUHSHUGDPXQWLPSHUVRWD GHODUDVDQWGHOYLDOHQHOVSXQWV
GHPDMRULPHQRUFRWDUHVSHFWLYDPHQWTXHFRUUHVSRQHQDODSDUFHOOD
(QHOVFDVRVHQTXqDFRQVHTqQFLDGHOSHQGHQWH[LVWHL[LPpVGXQDSODQWDTXHVHVLWXwGLQVGHOVOtPLWV
HVWDEOHUWV DO SDUjJUDI DQWHULRU VHQWHQGUj SHU SODQWD EDL[D SHU D FDGD WUDP GH IURQWDO GH SDUFHOOD OD GH
SRVLFLyLQIHULRU
(QHOVFDVRVGHSDUFHOOHVDPEIURQWDODGRVYLDOVRSRVDWVHVUHIHULUjODFRWDGHSODQWDEDL[DDFDGDIURQW
FRPVLHVWUDFWpVGHSDUFHOOHVGLIHUHQWVODSURIXQGLWDWGHOHVTXDOVDVVROHL[LHOSXQWPLWMjGHOLOOD
$OWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOODUDVDQWGHODSODQWDEDL[DSRGUjHVWjXQPHWUHPSHU
VREUHGHODUHJXODFLyDFWXDO(QDTXHVWFDVODSODQWDGHVRWDGHODSODQWDEDL[DVRWHUUDQLQRPpVSRGUj
VHUDSDUFDPHQW
E $O WLSXV GRUGHQDFLy GHGLILFDFLy DwOODGD Wp OD FRQVLGHUDFLy GH SODQWD EDL[D DTXHOOD SODQWD R SDUW
GDTXHVWDVLWXDGDGDPXQWGHOVRWHUUDQLUHDORSRVVLEOH
F$OVDOWUHVWLSXVGRUGHQDFLyGHOHGLILFDFLyODSODQWDEDL[DVHUjGHWHUPLQDGDDOFRUUHVSRQHQWSODRHVWXGL
GHGHWDOOHQUHODFLyDPEHOVRWHUUDQLLDODFRWDGHUHIHUqQFLDGHSODQWDEDL[DWDOFRPHVGHILQHL[DODUWLFOH
GDTXHVWHV1RUPHV
/DOoDGDOOLXUHGHODSODQWDEDL[DVHUjODVHJHQWVDIHJHL[XQSDUjJUDI
(QHOFDVTXHODSODQWDEDL[DHVGHVWLQLDKDELWDWJHODOoDGDOOLXUHPtQLPDGDTXHVWDSRGUjVHUGHP
FLRQVGHGLILFDFLy(VPRGLILFDODSDUWDWU
D$OoDGHV
$ODVXE]RQD,GHVXEVWLWXFLyGHOHGLILFDFLyDQWLJDODOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHGHSODQWHVHV
GHWHUPLQHQVHJRQVODPSODGDGHOYLDODOTXDOGRQLOHGLILFDFLyGDFRUGDPEHOTXDGUHVHJHQW
$PSODGDGHYLDO
$OoDGD
Pj[LPD
PHWUHV
1RPEUH Pj[LP
GHSODQWHV
'HPHQ\VGHP
'HDPHQ\GHP
'HDPHQ\VGHP
'HPHWUHVHQHQGDYDQW

3%3
3%3
/DOoDGDOOLXUHPtQLPDGHODSODQWDEDL[DVHUjOHVWDEOHUWDGHPDQHUDJHQHUDODOHVGLVSRVLFLRQVFRPXQHV
DOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDO/DOoDGDPtQLPDGHOVRVWUHGHODSODQWDEDL[DVREUHODFRWD
GH UHIHUqQFLD GH ODOoDGD UHJXODGRUD D OD TXDO ID UHIHUqQFLD ODUWLFOH VHUj GH P H[FHSWH SHO FDV
GKDELWDWJHVXQLIDPLOLDUVDOVTXDOVSRGUjUHGXLUVHILQVDP/DOoDGDWRWDOPtQLPDLQFOzVHOIRUMDWVHUj
SHUSODQWDSLVGHP
/DOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHGHSODQWHVHVWDEOHUWVDOTXDGUHDQWHULRUKDXUDQGHUHVSHFWDUVH
FRQMXQWDPHQW
(VSURKLEHL[FRQVWUXLUDOWHOOVHQSODQWDEDL[DDPEOHVH[FHSFLRQVVHJHQWV
4XH HVWLJXLQ H[SUHVVDPHQW DGPHVRV L UHJXODWV HQ XQ SOD HVSHFLDO OjPELW GHO TXDO HV UHIHUHL[L D XQ
FRQMXQWXUEjXQLWDULSHUOHVVHYHVFDUDFWHUtVWLTXHVGLQVGHOWHL[LWXUEj
136 Badalona
327,328
(Q HOV jPELWV TXH PLWMDQoDQW ORUGHQDQoD TXH GHVHQYROXSD DTXHVWHV QRUPHV HV GHILQHL[LQ
HVSHFtILFDPHQW
$ OD VXE]RQD ,, GH FRQVHUYDFLy GHO FHQWUH KLVWzULF ODOoDGD HQ XQ WUDP GH YLDO VHUj OD PLWMDQD GH OHV
HGLILFDFLRQVH[LVWHQWVVHQVHTXHHQWULQDOFzPSXWOHVIDoDQHVGHOVVRODUVQRHGLILFDWV(OQRPEUHPj[LP
GHSODQWHVDGPqVVHUjXQFRSIHWHOFzPSXWGHODOoDGDHOTXHUHVXOWLSHUGHIHFWHGHVXSRVDUXQDDOoDGD
PtQLPDGHSODQWDEDL[DGHPLXQDDOoDGDPtQLPDLQFOzVHOIRUMDWGHPSHUSODQWDSLV
GHGLILFDFLy6XE]RQD,(VPRGLILFDODSDUWDWQ
D$OoDGHV/DOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHPj[LPGHSODQWHVHVGHWHUPLQHQVHJRQVODPSODGD
GHOYLDODOTXDOGRQLODIDoDQDGHOHGLILFDFLyGDFRUGDPEHOTXDGUHVHJHQW
$PSODGD
PHWUHV
GH
YLDO $OoDGD
Pj[LPD
PHWUHV
'HPHQ\VGHP
'HDPHQ\VGHP
'HDPHQ\VGHP
'HDPHQ\VGHP
'HDPHQ\VGHP
'HPRPpVPHWUHV

1RPEUH Pj[LP
GHSODQWHV
3%3
3%3
3%3
DOoDGDPtQLPDGHOHVSODQWHVLQFORVRVHOIRUMDWLHOSDYLPHQWKDGHVHUGHP/DOoDGDGHODSODQWD
EDL[DVKDGHUHJLUSHUOHVWDEOHUWDOHVGLVSRVLFLRQVFRPXQHVSHUDOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQV
GHYLDO
/DOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHGHSODQWHVHVWDEOHUWVHQHOTXDGUHDQWHULRUKDXUDQGH
UHVSHFWDUVHFRQMXQWDPHQW
$UWLFOH&RQGLFLRQVGHGLILFDFLyVXE]RQD,,VHPLLQWHQVLYD(VPRGLILTXHQHOVDSDUWDWVQLq
D$OoDGHV/DOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHGHSODQWHVHVGHWHUPLQDVHJRQVODPSODGDGHOYLDODO
TXDODIURQWLOHGLILFDFLyGDFRUGDPEHOTXDGUHVHJHQW
$PSODGDGHYLDO
'HPHQ\VGHP
'HDPHQ\VGHP
'HDPHQ\VGHP
'HPHWUHVHQHQGDYDQW
$OoDGD
Pj[LPD
PHWUHV

1RPEUH Pj[LP
GHSODQWHV
3%3
3%3
/DOoDGDPtQLPDWRWDOLQFORVRVHOIRUMDWLHOSDYLPHQWKDGHVHU PSHUSODQWDSLV
/DOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHGHSODQWHVHVWDEOHUWVHQHOTXDGUHDQWHULRUKDXUDQGHUHVSHFWDU
VHFRQMXQWDPHQW
D(VSDLOOLXUHLQWHULRUGLOOD/HGLILFDFLyDOLQWHULRUGLOODTXDQVLJXLSHUPHVDHQOHVFRQGLFLRQVJHQHUDOVGH
WLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOQRSRWGHSDVVDUODOoDGDGHPDPLGDWVGHVGHODFRWD
GH UHIHUqQFLD GH ODOoDGD UHJXODGRUD D FDUD VXSHULRU GHO IRUMDW L KDXUj GH FREULUVH PLWMDQoDQW WHUUDW R
FREHUWDSODQDG
DOoDGDPj[LPDP
&26626,(/(0(1766257,176
(VPRGLILTXHQHOVDSDUWDWVLVDIHJHL[ODSDUWDW
(OVFRVVRVVRUWLQWVKDELWDEOHVRRFXSDEOHVWDQFDWVVHPLWDQFDWVRREHUWVTXHVREUHVXUWHQGHODOtQLDGH
IDoDQDDPEIURQWDYLDORDVLVWHPDJHQHUDOGHVSDLVOOLXUHVRGHODOLQHDFLyGHOHVSDLOOLXUHLQWHULRUGHOLOOD
RGHODOLQHDFLyGHOHGLILFDFLyKDQGHFRPSOLUVHPSUHHOTXHGLVSRVDDTXHVWDUWLFOH
(OV HOHPHQWV VHSDUDGRUV GH OHV XQLWDWV GKDELWDWJH HQ HOV FRVVRV VRUWLQWV REHUWV WLQGUDQ XQD DOoDGD
Pj[LPDFRUUHVSRQHQWDOHVOOLQGHVGHOHVILQHVWUHVVLVyQRSDFVLDODOoDGDWRWDOGHODSODQWDVLVRQFDODWV
Badalona 137
WLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOQRSRWGHSDVVDUODOoDGDGHPDPLGDWVGHVGHODFRWD
1~P
229,231,239
GH UHIHUqQFLD
GH ODOoDGD UHJXODGRUD D FDUD VXSHULRU GHO IRUMDWL KDXUj
GH FREULUVH PLWMDQoDQW WHUUDW R
FREHUWDSODQDG
DOoDGDPj[LPDP
&26626,(/(0(1766257,176
(VPRGLILTXHQHOVDSDUWDWVLVDIHJHL[ODSDUWDW
(OVFRVVRVVRUWLQWVKDELWDEOHVRRFXSDEOHVWDQFDWVVHPLWDQFDWVRREHUWVTXHVREUHVXUWHQGHODOtQLDGH
IDoDQDDPEIURQWDYLDORDVLVWHPDJHQHUDOGHVSDLVOOLXUHVRGHODOLQHDFLyGHOHVSDLOOLXUHLQWHULRUGHOLOOD
RGHODOLQHDFLyGHOHGLILFDFLyKDQGHFRPSOLUVHPSUHHOTXHGLVSRVDDTXHVWDUWLFOH
(OV HOHPHQWV VHSDUDGRUV GH OHV XQLWDWV GKDELWDWJH HQ HOV FRVVRV VRUWLQWV REHUWV WLQGUDQ XQD DOoDGD
Pj[LPDFRUUHVSRQHQWDOHVOOLQGHVGHOHVILQHVWUHVVLVyQRSDFVLDODOoDGDWRWDOGHODSODQWDVLVRQFDODWV

D GH WDQFDPHQW KDXUj GDFRQVHJXLU XQD LQWHJUDFLy
6HQWHQHQSHUHVSDLVWDQFDWVIL[HVDTXHOOHVSDUWVGHGLILFDFLyTXHGLQVGXQGHWHUPLQDWQLYHOOHVGHOLPLWHQ
ODLUH
GHODUHVWDGHSODQWHVGHOHGLILFL
(VPRGLILFDHOSULPHUSDUjJUDIGHODSDUWDW

VLPLODUVIL[RVVKDQGHOLPLWDUSHOTXHIDDOVHXYRODOTXHGLVSRVHQSHUDOVFRVVRVVRUWLQWVPpVP
DPEOHVSDUWLFXODULWDWVVHJHQWVDSOLFDEOHVDWRWVHOVWLSXVGRUGHQDFLy
3(562%5(/$/d$'$5(*8/$'25$
(VPRGLILFDODSDUWDWD
D/DFREHUWDGDFDEDPHQWGHOHGLILF
SOD GH SHQGHQW LQIHULRU DO SHU L OHV DUUHQFDGHV GH OD TXDO VLJXLQ OtQLHV KRULW]RQWDOV SDUDOOHOHV DOV
SHOYROGHOVUjIHFV/HVJROIHVTXHHQUHVXOWLQQRVHUDQLQGHSHQGLW]DEOHVQLKDELWDEOHVVHQVSHUMXGLFLGHOD

VXSHULRUDP
(QOHVVLWXDFLRQVTXHQRVDVVROHL[LODOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDODFREHUWDGDFDEDPHQWGHOHGLILFLHVWDUj
SODGHSHQGHQWLQIHULRUDOSHULOHVDUUHQFDGHV
GHODTXDOVLJXLQOtQLHVKRULW]RQWDOVSDUDOOHOHVDOV
D FP SHU GDPXQW GH OD FDUD VXSHULRU GH O~OWLP IRUM
',6326,&,21675$16,75,(6
6DIHJHL[HQOHVVHJHQWVGL
'LVSRVLFLyWUDQVLWzULDSULPHUD
OHQWUDGDHQYLJRUGHODSUHVHQWPRGLILFDFLyQRUPDWLYDGDFRUGDPEODQRUPDWLYD
'LVSRVLFLyWUDQVLWzULDVHJRQD

OHQWUDGDHQYLJRUGHODSUHVHQWPRGLILFDFLyQRUPDWLYDUHJLUDQGDFRUGDPEODVHYDQRUPDWLYDHVSHFtILFDL
GDFRUG DPE OD QRYD QRUPDWLYD PRGLILFDGD GHO 3OD
3HU HOV XVRV GLIHUHQWV DOV GKDELWDWJH HQ WRW DOOz TXH HQ HO SODQHMDPHQW QR HVWLJXL H[SUHVVDPHQW
138
Badalona
%JTQP

OHQWUDGDHQYLJRUGHODSUHVHQWPRGLILFDFLyQRUPDWLYDGDFRUGDPEODQRUPDWLYD
'LVSRVLFLyWUDQVLWzULDVHJRQD
1~P

OHQWUDGDHQYLJRUGHODSUHVHQWPRGLILFDFLyQRUPDWLYDUHJLUDQGDFRUGDPEODVHYDQRUPDWLYDHVSHFtILFDL
GDFRUG DPE OD QRYD QRUPDWLYD PRGLILFDGD GHO 3OD
3HU HOV XVRV GLIHUHQWV DOV GKDELWDWJH HQ WRW DOOz TXH HQ HO SODQHMDPHQW QR HVWLJXL H[SUHVVDPHQW
'LVSRVLFLyWUDQVLWzULDWHUFHUD
E DQWHULRULWDW D OHQWUDGD HQ YLJRU GH OD SUHVHQW
PRGLILFDFLy QRUPDWLYD UHJLUDQ GDFRUG DPE OD QRUPDWLYD YLJHQW HQ HO PRPHQW GH OD VHYD VROOLFLWXG
3HU D DTXHOOV HGLILFLV DPE OOLFqQFLD SHUz DPE REUHV G

(Q HO FDV TXH HVWLJXLQ VXEMHFWHV D SODQHMDPHQWV HVSHFtILFV SUHYDOGUDQ OHV GHWHUPLQDFLRQV GDTXHVWV
SODQHMDPHQWV L HQ WRW DOOz TXH QR HVWLJXL HVSHFtILFDPHQW UHJXODW VHUDQ GDSOLFDFLy OHV GHWHUPLQDFLRQV
Modificaci puntual del Pla general Metropolit per a la definici del sistema dhabi-
JDJPOT tatges dotacionals pblics i la seva concreci al sector de la Colina, al terme municipal
de Badalona. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 19 de novembre
XUEDQtVWLTXHVGHOD0RGLFDFLySXQWXDOGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjSHUDODGHQLFLyGHOVLVWHPDGKD
de 2008. (DOGC nm. 5378 de 13/05/2009).
DOVS~EOLFVLODVHYDFRQFUHFLyDOVHFWRUGHOD&ROLQDDOWHUPHPXQLFLSDOGH%DGDORQD
'(),1,&, '(/ 6,67(0$ '+$%,7$7*(6
'27$&,21$/6 3%/,&6 , /$ 6(9$ &21&5(&, $/ 6(&725 '( /$ &2/,1$ '(
%$'$/21$
1250$7,9$
6,67(0$'+$%,7$7*(6'27$&,21$/63%/,&6
$UW'HILQLFLyjPELWLPDUFOHJDO
/D0RGLILFDFLySXQWXDOGHO3OD*HQHUDO0HWURSROLWjSHUDODGHILQLFLyGHOVLVWHPDGKDELWDWJHV
GRWDFLRQDOVS~EOLFVpVOLQVWUXPHQWPLWMDQoDQWHOTXDOHVFUHDDTXHVWDQRXVLVWHPDXUEDQtVWLFHQ
HOPXQLFLSLGH%DGDORQD$TXHVWD0RGLILFDFLySXQWXDOGHO3*0DEDVWDODWRWDOLWDWGHOjPELWGHO
PXQLFLSL
GRWDFLRQDOV S~EOLFV HV IRQDPHQWD HQ ODUWLFOH GH OHV 1188 GHO 3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj HQ
UHODFLyDOVDUWLFOHVLGHO7H[WUHIyVGHOD/OHLG8UEDQLVPH
0RGLILFDFLy SXQWXDO GHO 3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj SHU D OD GHILQLFLy GHO VLVWHPD GKDELWDWJHV
GRWDFLRQDOV S~EOLFV HV IRUPXOD GDFRUG DPE HOV DUWLFOHV L J GHO '/ SHO TXDO
VDSURYD HO 7H[W UHIyV GH OD /OHL GXUEDQLVPH L ODUWLFOH GH OD /OHL GHO GUHW D
OKDELWDWJH
Badalona 139
GRWDFLRQDOV S~EOLFV HV IRQDPHQWD HQ ODUWLFOH GH OHV 1188 GHO 3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj HQ
UHODFLyDOVDUWLFOHVLGHO7H[WUHIyVGHOD/OHLG8UEDQLVPH
0RGLILFDFLy SXQWXDO GHO 3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj SHU D OD GHILQLFLy GHO VLVWHPD GKDELWDWJHV
GRWDFLRQDOV S~EOLFV HV IRUPXOD GDFRUG DPE HOV DUWLFOHV L J GHO '/ SHO TXDO
VDSURYD HO 7H[W UHIyV GH OD /OHL GXUEDQLVPH L ODUWLFOH GH OD /OHL GHO GUHW D
OKDELWDWJH
/HVUHIHUqQFLHVDOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3*0KRVyQDO7H[WUHIyVGHODPRGLILFDFLy
GHGHWHUPLQDWVDUWLFOHVGHOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3OD*HQHUDO0HWURSROLWjGH%DUFHORQD
SXEOLFDWDO'2*&HOGHGHVHPEUHGH
(OVHXFRQWLQJXWSUHYDOGUjVREUHOHVGHWHUPLQDFLRQVGHO3OD*HQHUDO0HWURSROLWjTXHVHJXLUj
YLJHQWHQWRWDOOzTXHQRFRQWUDGLJXLHOSUHVHQWGRFXPHQW
$UW,QLFLDWLYD
$TXHVWD0RGLILFDFLyGHO3OD*HQHUDO0HWURSROLWjHVWUDPLWDSHULQLFLDWLYDS~EOLFDGHO$MXQWDPHQW
GH%DGDORQD
$UW9LJqQFLD
/DYLJqQFLDGHOD0RGLILFDFLyGHO3*0SHUDODGHILQLFLyGHOVLVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOV
S~EOLFVLODVHYDFRQFUHFLyDOVHFWRUGH/D&ROLQDXQFRSH[HFXWDGDHQHOVWHUPLQLVSUHYLVWRV
VHUjLQGHILQLGDVHQVSHUMXGLFLTXHSXJXLQIRUPXODUVHQRYHVPRGLILFDFLRQVGLQVOjPELWTXDQOHV
FLUFXPVWjQFLHVDL[tKRDFRQVHOOLQ
(O SODQHMDPHQW SRGUj SUHYHXUH OD LQFRUSRUDFLy GH QRXV VzOV GHTXLSDPHQWV S~EOLFV ORFDOV
FRP D VLVWHPD GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV HQ HO PDUF GH OHV SROtWLTXHV VRFLDOV L
GKDELWDWJHTXHHVGHILQHL[LQDOHIHFWH/DPDWHULDOLW]DFLyGDTXHVWVVzOVUHTXHULUjODWUDPLWDFLy
GH OD FRUUHVSRQHQW PRGLILFDFLy GHO 3*0 R HQ HO VHX GHIHFWH GXQ 3OD (VSHFLDO TXDQ DL[t KR
GHWHUPLQL OD OHJLVODFLy DSOLFDEOH (Q TXDOVHYRO FDV VKDXUj GDFUHGLWDU VL VHVFDX TXH QR HV
VXSHUDHOOtPLWGHOGHOVzOGHVWLQDWRUHVHUYDWSHUDHTXLSDPHQWVS~EOLFVORFDOVRDTXHOOTXH
GHWHUPLQLODOHJLVODFLyDSOLFDEOH
$UW,QWHUSUHWDFLy

SODQHMDPHQWVDMXVWHQDOHVXWLOLW]DGHVHQOHV1188GHO3*0LVKDXUDQGLQWHUSUHWDUGDFRUG
DPEDTXHVWHVDL[tFRPODUHVWDGHGLVSRVLFLRQVGDSOLFDFLyJHQHUDOHQFRQFUHWODGHO7H[WUHIyV
GHOD/OHLG8UEDQLVPHLOD/OHLGHOGUHWDOKDELWDWJH
(QFDVGDSDUHQWFRQWUDGLFFLyRPDQFDGHFODUHGDWSUHYDOGUjDTXHOODLQWHUSUHWDFLyTXHFRPSRUWL
OREWHQFLyGHPDMRUVHVSDLVOOLXUHVHTXLSDPHQWVRGRWDFLRQVLPHQRUVGHQVLWDWVRDSURILWDPHQWV
SULYDWVWHQLQWSUHHPLQqQFLDOLQWHUqVFROOHFWLXVREUHHOSULYDW
(QFDVGHFRQWUDGLFFLRQVHQWUHWH[WLSOjQROVSUHYDOGUjDOOzTXHGHWHUPLQLHOWH[W
(QFDVGHFRQWUDGLFFLRQVJUjILTXHVHQWUHSOjQROVDGLIHUHQWVHVFDOHVSUHYDOGUjDOOzJUDILDWHQHO
SOjQRODHVFDODPpVGHWDOODGD
$UW'RFXPHQWDFLy
/D0RGLILFDFLySXQWXDOGHO3*0SHUDODGHILQLFLyGHOVLVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVL
ODVHYDFRQFUHFLyDOVHFWRUGHOD&ROLQDHVFRPSRVDGHODVHJHQWGRFXPHQWDFLy
$0HPzULD
140%1RUPDWLYD
Badalona
&$JHQGDLDYDOXDFLyHFRQzPLFDLILQDQFHUD
%JTQP
JDJPOT
/D0RGLILFDFLySXQWXDOGHO3*0SHUDODGHILQLFLyGHOVLVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVL
ODVHYDFRQFUHFLyDOVHFWRUGHOD&ROLQDHVFRPSRVDGHODVHJHQWGRFXPHQWDFLy
$0HPzULD
%1RUPDWLYD
&$JHQGDLDYDOXDFLyHFRQzPLFDLILQDQFHUD
'0HPzULDVRFLDO
(,QIRUPHDPELHQWDO
(OVSOjQROVVHJHQWVWHQHQXQFDUjFWHUQRUPDWLXLSHUWDQWVyQYLQFXODQWV
34XDOLILFDFLRQVXUEDQtVWLTXHVSURSRVDGHV
3&RQGLFLRQVGHOHGLILFDFLy,
3&RQGLFLRQVGHOHGLILFDFLy,,
7DPEppVYLQFXODQWODSDUWDW%1RUPDWLYDGHOD0RGLILFDFLySXQWXDOGHO3*0
$UW2EOLJDWRULHWDW
(OV SDUWLFXODUV L O$GPLQLVWUDFLy HVWDQ REOLJDWV D FRPSOLU OHV GLVSRVLFLRQV GH OD SUHVHQW
0RGLILFDFLy GHO 3*0 L PROW HVSHFLDOPHQW OHV GH OD SUHVHQW 1RUPDWLYD (Q FRQVHTqQFLD
TXDOVHYRODFWXDFLyGHULYDGDGHOSUHVHQWSODQHMDP
WDQW VL pV S~EOLFD FRP SULYDGD SURYLVLRQDO R GHILQLWLYD KDXUj GDMXVWDUVH D OHV GLVSRVLFLRQV
HVPHQWDGHV GH FRQIRUPLWDW DPE HO TXH HV SUHYHX D ODUW GHO 7H[W UHIyV GH OD /OHL
G8UEDQLVPH
$UW6XSOHWRULHWDW
3HUDWRWHVOHVGHWHUPLQDFLRQVXUEDQtVWLTXHVR
H[SUHVVDPHQWHQODSUHVHQW1RUPDWLYDUHJLUjDPEFDUjFWHUVXSOHWRULHO3*0YLJHQW
$UW&ULWHULVQRUPDWLXV
$TXHVWD 1RUPDWLYD pV FRPSOHPHQW L GHVHQYROXSDPHQW GH OHV 1RUPHV 8UEDQtVWLTXHV GHO 3OD
*HQHUDO0HWURSROLWjLWpFRPDREMHFWLXUHJXODUHOVXVRVLOHVDFWLYLWDWVHGLILFDWzULHVHQHOVHFWRU
([FHSWHHQHOVFDVRVHQTXqDTXHOOHV1RUPHVVLJXLQPRGLILFDGHVSHUOHVSUHVHQWVVHQWHQGUj
ODVHYDDSOLFDFLyFRPDJHQHUDOLREOLJDWzULD
DFROOLUVHDOHVPHVXUHVGHILQDQoDPHQWGDFWXDFLRQVSURWHJLGHVHQPDWqULDGKDELWDWJH
(OVLVWHPDGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLFUHTXHUHL[ODWLWXODULWDWS~EOLFDGHOVzOVHQVSHUMXGLFLGH
OD XWLOLW]DFLy SHU D OD FRQVWUXFFLy L H[SORWDFLy GHOV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV GH OHV IRUPHV GH
/REWHQFLyGHOVzODPEDTXHVWDGHVWLQDFLyHVSURGXHL[EpSHUFHVVLyJUDWXwWDHQDSOLFDFLyGHOD
OHJLVODFLy XUEDQtVWLFD Ep SHU H[SURSLDFLy IRUoRVD Ep SHU FHVVLy RQHURVD SHU DFRUG DPE OD
SURSLHWDWFRQVWLWXLQWHQDTXHVWFDVXQGUHWGHVXSHUItFLHRGUHWDQjOHJDIDYRUGHOFHGHQWSHUD
Badalona 141
OHJLVODFLy XUEDQtVWLFD Ep SHU H[SURSLDFLy IRUoRVD Ep SHU FHVVLy RQHURVD SHU DFRUG DPE OD
SURSLHWDWFRQVWLWXLQWHQDTXHVWFDVXQGUHWGHVXSHUItFLHRGUHWDQjOHJDIDYRUGHOFHGHQWSHUD
0LWMDQoDQW OD SUHVHQW 0RGLILFDFLy SXQWXDO GHO 3*0 HV FUHD L GHILQHL[ HO VHJHQW VLVWHPD
6LVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFV
FODXKG
(Q WRW DOOz QR HVSHFtILFDPHQW IRUPXODW HQ OD SUHVHQW 1RUPDWLYD VHUj GDSOLFDFLy HO UqJLP
XUEDQtVWLFHVWDEOHUWSHUDOVGLIHUHQWVVLVWHPHVDOHV1188GHO3*0
$UW6LVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODXKG
&RPSUqQ HOV VzOV GHO PXQLFLSL GH %DGDORQD TXH HV GHVWLQHQ D OD UHDOLW]DFLy GDFWXDFLRQV
S~EOLTXHVGKDELWDWJHGLULJLGHVDVDWLVIHUHOVUH
DPEQHFHVVLWDWVGDFROOLGDGDVRGHPDQFLSDFLyMXVWLI
VRFLDOV GDFRUG DPE HO TXH SUHYHX ODUW GHO '/ FRPSDWLEOHV DPE XVRV
GHTXLSDPHQW S~EOLF FRQFUHWDPHQW HOV GRFHQWV VDQLWDULDVVLVWHQFLDOV FXOWXUDOV HVSRUWLXV L
UHFUHDWLXV(QVzOVTXDOLILFDWVFRPDVLVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVHOVRVWUHGHVWLQDW
DDOWUHVXVRVGHTXLSDPHQWFRPSDWLEOHVQRSRGUjVXSHUDUHO
1R HV GHWHUPLQD XQD GHQVLWDW HVSHFtILFD SHU D OD TXDOLILFDFLy GH VLVWHPD GKDELWDWJHV
GRWDFLRQDOV S~EOLFV 1R REVWDQW OD FRQFUHFLy GDTXHVW VLVWHPD HQ XQD DFWXDFLy XUEDQtVWLFD
GHWHUPLQDGDSRGUjIL[DUODHQIXQFLyGHOHVFDUDFWHUtVWLTXHVGHODPDWHL[D
$TXHVWDTXDOLILFDFLyXUEDQtVWLFDVLQWHJUDFRPXQ~VGRWDFLRQDOHVSHFtILFGLQVHOVVLVWHPHVGHO
3*0TXHHVGHVHQYROXSHQHQWHUUHQ\VGHGRPLQLS~EOLF
7LSXVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFV
(OV WLSXV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV HV GHILQLUDQ L FRQFUHWDUDQ SHU D FDGDVFXQD GH OHV
DFLRQVDPEXQVROWLSXVGKDELWDWJHREpOD
PHVFOD GH GLIHUHQWV WLSXV L GHVWLQDWDULV TXDQ DL[t KR MXVWLILTXL OD PHPzULD GHO OLQVWUXPHQW GH
SODQHMDPHQW TXH GHVHQYROXSL ODFWXDFLy ,JXDOPHQW
DFWXDFLRQVHVSDLVG~VFRPXQLWDULTXDQDL[tKRUHTXHUHL[LODFWXDFLyLHVMXVWLILTXL
%6/6'(67,1$76$/6,67(0$'+$%,7$7*(6'27$&,21$/63%/,&6$/6(&725
'(/$&2/,1$
&DStWRO,95HJXODFLyGHOVLVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVDOVHFWRUGH/D&ROLQD
$TXHVWFDStWROFRQWpODQRUPDWLYDXUEDQtVWLFDHVSHFtILFDGDSOLFDFLyDOVVzOVDOVTXDOVVDVVLJQD
HO GHVWt GH VLVWHPD GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV DO VHFWRU GH OD &ROLQD L HOV SDUjPHWUHV
XUEDQtVWLFVTXHOLVyQGDSOLFDFLy
142 Badalona
$TXHVWD0RGLILFDFLySXQWXDOGHO3OD*HQHUDO0HWURSROLWjFRQVWLWXHL[OLQVWUXPHQWGRUGHQDFLyGH
%JTQP
JDJPOT
$TXHVWFDStWROFRQWpODQRUPDWLYDXUEDQtVWLFDHVSHFtILFDGDSOLFDFLyDOVVzOVDOVTXDOVVDVVLJQD
HO GHVWt GH VLVWHPD GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV DO VHFWRU GH OD &ROLQD L HOV SDUjPHWUHV
XUEDQtVWLFVTXHOLVyQGDSOLFDFLy
$TXHVWD0RGLILFDFLySXQWXDOGHO3OD*HQHUDO0HWURSROLWjFRQVWLWXHL[OLQVWUXPHQWGRUGHQDFLyGH
OjPELW WHUULWRULDO GHOLPLWDW DOV SOjQROV , L , DQQH[RV DO SUHVHQW GRFXPHQW DPE XQD
VXSHUItFLHWRWDOGHP
(VTXDOLILTXHQFRPDVLVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODXKGHOVVzOVVLWXDWVDOVFDUUHUV
$OSVL*qQRYDTXDOLILFDWVFRPDVLVWHPDGHTXLSDPHQWVORFDOVFODXESHUOD0RGLILFDFLyGHO3*0
DOVHFWRUGH/D&ROLQD
$UWLFOH5HJXODFLyGHOVLVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVDOVHFWRUGH/D&ROLQD
(OV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV VDJUXSHQ HQ 8QLWDWV GH 3URMHFWH GDFRUG DPE HO TXH HVWDEOHL[ OD
03*0 GHO VHFWRU GH /D &ROLQD /HV FRQGLFLRQV GH OHGLILFDFLy GHOV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV HV
UHJXOHQPLWMDQoDQWHOVVHJHQWVSDUjPHWUHVXUEDQtVWLFV
(GLILFDELOLWDWLXVRV
/HGLILFDELOLWDW GH OHV83 L VDMXVWHQ D OHV TXH IL[D OD 0RGLILFDFLy GHO 3*0DO VHFWRU GH/D
&ROLQDLTXHGDGLVWULEXwGDGHODVHJHQWPDQHUD
83 PGHVRVWUHPj[LPHGLILFDEOHGHVWLQDWDKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLF
PGHVRVWUHGHVWLQDWDDSDUFDPHQWS~EOLF
(O VRVWUH GH ODSDUFDPHQW SRGUj DMXVWDUVH HQ TXDOVHYRO FDV DO TXH UHVXOWL GH ODSOLFDFLy GHOV
SHUtPHWUHVLSHUILOVUHJXODGRUV
83 PGHVRVWUHPj[LPHGLILFDEOHGHVWLQDWDKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLF
1RPEUHPj[LPGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOV
3HUDODFWXDFLyFRQFUHWDGH/D&ROLQDHVGHWHUPLQDHOQRPEUHPj[LPGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOV
HQHQEDVHDGLYLGLUHOVRVWUHPj[LPHGLILFDEOHGHVWLQDWDDTXHVW~VSHOPzGXOGHP
$TXHVWVKDELWDWJHVHVGLVWULEXLUDQHQWUHVHGLILFLVGHODPDQHUDVHJHQW
83KDELWDWJHV
83KDELWDWJHV
83
KDELWDWJHV
7RWDO
KDELWDWJHV
7LSRORJLDGKDELWDWJHV
(OGHOVKDELWDWJHVHVGHVWLQDUDQDMRYHVGHQWUHLDQ\V
(O GHOV KDELWDWJHV HV GHVWLQDUDQ D OD UHVWD GH FRQWLQJHQWV GHILQLWV HQ OD PHPzULD VRFLDO
GDTXHVW GRFXPHQW /DGMXGLFDFLy GDTXHVWV KDELWDWJHV KDXUj GH VHU DYDODGD SHOV VHUYHLV GH
O$MXQWDPHQWFRUUHVSRQHQWVWDQWHQHOVFDVRVGHUHDOORWMDPHQWXUEDQtVWLFFRPHQHOVFDVRVGH
IDPtOLHVDPESUREOHPjWLFDVRFLDO
3HUtPHWUHUHJXODGRU
Badalona 143
3HUtPHWUH UHJXODGRU pV OD ILJXUD R ILJXUHV TXH FRQWHQHQ OD SURMHFFLy HQ SODQWD GH OHGLILFDFLy
LQFORVD OD SODQWD EDL[D 3HU IRUD GDTXHVWD ILJXUD VDGPHWHQ HOV FRVVRV VRUWLQWV REHUWV L
GDTXHVW GRFXPHQW /DGMXGLFDFLy GDTXHVWV KDELWDWJHV KDXUj GH VHU DYDODGD SHOV VHUYHLV GH
O$MXQWDPHQWFRUUHVSRQHQWVWDQWHQHOVFDVRVGHUHDOORWMDPHQWXUEDQtVWLFFRPHQHOVFDVRVGH
IDPtOLHVDPESUREOHPjWLFDVRFLDO
3HUtPHWUHUHJXODGRU
3HUtPHWUH UHJXODGRU pV OD ILJXUD R ILJXUHV TXH FRQWHQHQ OD SURMHFFLy HQ SODQWD GH OHGLILFDFLy
LQFORVD OD SODQWD EDL[D 3HU IRUD GDTXHVWD ILJXUD VDGPHWHQ HOV FRVVRV VRUWLQWV REHUWV L
HOHPHQWVVRUWLQWVDPEOHVOLPLWDFLRQVTXHIL[DOD1188GHO3*0(VGHILQHL[XQVSHUtPHWUHV
UHJXODGRUV SHU VREUH L VRWD UDVDQW $TXHVWV VLQGLTXHQ DOV SOjQROV 3 L HV GHVFULXHQ D
FRQWLQXDFLy
83
6REUH UDVDQW OHGLILFDFLy SRGUj RFXSDU WRWD OD ORQJLWXG GH OD SDUFHOOD L WLQGUj XQD SURIXQGLWDW
HGLILFDEOHGHPHWUHV
6RWDUDVDQWOHGLILFDFLySRGUjRFXSDUODWRWDOLWDWGHOSHUtPHWUHGHODSDUFHOOD
83
6REUH UDVDQW OHGLILFDFLy SRGUj RFXSDU WRWD OD ORQJLWXG GH OD SDUFHOOD L WLQGUj XQD SURIXQGLWDW
HGLILFDEOHGHPHWUHV
83
(O SHUtPHWUH VREUH UDVDQW FRLQFLGHL[ DPE HO SHUtPHWUH GH OD SDUFHOOD HO TXDO GHILQHL[ XQD
SURIXQGLWDWHGLILFDEOHGHPHWUHV
3HUILOUHJXODGRU
(OSHUILOUHJXODGRUpVODILJXUDTXHGHWHUPLQDODPj[LPDHQYROYHQWGLQVODTXDOVLQVFULXHOYROXP
GH OHGLILFDFLy (O SHUILO UHJXODGRU HV GHWHUPLQD VHJRQV XQ SOD KRULW]RQWDO TXH IL[D ODOoDGD
Pj[LPD GH OD FDUD VXSHULRU GHO GDUUHU IRUMDW $TXHVWD DOoDGD VHUj HQ WRWHV OHV 8QLWDWV GH
3URMHFWHGHPFRPDPj[LPLHOQ~PHURGHSODQWHVGH3%33/DOoDGDPtQLPDHQWUH
SODQWHVTXHGDIL[DGDHQP
(O FRURQDPHQW GH OHGLILFDFLy VHUj KRULW]RQWDO L FRQWLQX (O SHUILO UHJXODGRU QRPpV SRGUj VHU
VREUHSDVVDWSHOVHOHPHQWVWqFQLFVGHOHVLQVWDOODFLRQVLHOVHOHPHQWVVRUWLQWVWDOLFRPGHVFULX
ODUWLFOHJGHOHV1188GHO3*0
(OVSHUILOVUHJXODGRUVVLQGLTXHQHQHOSOjQRO3
&RWDGHUHIHUqQFLDGHODSODQWDEDL[D
/D FRWD GH UHIHUqQFLD GH OD 3% pV HO QLYHOO D SDUWLU GH OD TXDO HV PHVXUD ODOoDGD UHJXODGRUD
Pj[LPD(OVGLIHUHQWVSXQWVGDSOLFDFLy3$SHUDGHWHUPLQDUODFRWDGHUHIHUqQFLDGHODSODQWD
EDL[DHVWDQJUDILDWVWDQWHQSODQWDFRPHQDOoDWDOVSOjQROV3L3LVyQ
83HOSXQWGHODUDVDQWPpVDOWDGHOIURQWGHSDUFHOODDOFDUUHU*qQRYD
83HOSXQWGHODUDVDQWPpVDOWDGHOIURQWGHSDUFHOODDOFDUUHU*qQRYD
83HOSXQWGHODUDVDQWPpVDOWDGHOIURQWGHSDUFHOODDOFDUUHUGHOV$OSV
144 Badalona
BARCELONA
Modificaci del Pla General Metropolit
sobre definici i regulaci de la nova zona
de dotaci hotelera (clau 10). Aprovada de-
3.
finitivament per Resoluci del conseller de Poltica

Territorial i Obres Pbliques de 6 doctubre de 1989
(DOGC nm. 1208 de 18/10/1989)
Acord:
1. Aprovar definitivament la modificaci del Pla General Metropolit sobre definici i regulaci de la
nova zona de dotaci hotelera (clau 10), i la determinaci dels sls que safecten per a aquest s a
lmbit del terme municipal de Barcelona, pel que
fa als emplaaments de: la Vall dHebron, estaci
de Sants, estaci de Rodalia i teatre Apolo.
2. Recomanar a lAjuntament de Barcelona que lordenaci de ledificaci de lhotel previst a lestaci
de Sants es realitzi mitjanant un estudi de detall,
per tal de garantir-ne la correcta integraci al context urb.
Normativa
Per tal de poder articular les propostes que recull
aquest document, es procedeix a la modificaci de
les Normes urbanstiques del Pla General Metropolit
segents a lmbit del municipi de Barcelona:
A. Incorporar als articles 9 i 314 de les Normes urbanstiques del Pla General Metropolit una nova
zona, al sl urb, anomenada: Zona de dotaci
hotelera (clau 10).
B. Crear, al ttol IV, la secci 12 amb la denominaci i
contingut segent:
Zona de dotaci hotelera (clau 10)
Art. 377. Definici.
Es qualifica com a zona de dotaci hotelera el sol urb
del municipi de Barcelona destinat a installacions hoteleres amb una capacitat mnima de 150 habitacions
que tinguin la categoria de tres o ms estrelles segons les condicions especfiques de la normativa hotelera vigent, estratgicament situat en relaci amb els
eixos principals de la ciutat i que comptin amb instal
lacions complementries per a usos collectius com
ara congressos, convencions, exposicions, espectacles, activitats culturals, recreatives i similars.
Art. 378. Condicions dordenaci.
1. Haur de regir el tipus dordenaci i les condicions
dedificaci de la zona contigua.
2. Ledificaci sha dajustar al paisatge urb, a les
4.
1.
2.
3.
condicions ambientals que haur de respectar, i a

la integraci al sector i haur de tenir una especial
qualificaci arquitectnica per la rellevncia que
aquestes dotacions tenen per a la ciutat.
Els plnols de proposta dordenaci determinen
el sl i els parmetres edificatoris de cadascun
dels sls destinats a dotaci hotelera, clau 10; en
un altre cas, per a lordenaci daquests sls ser
preceptiva laprovaci del corresponent estudi de
detall.
El tipus dordenaci, les condicions dedificabilitat
i els parmetres dedificaci daquestes unitats de
zona sn els establerts a lapartat condicions urbanstiques de la proposta dordenaci o, si s del
cas, al corresponent estudi de detall. Ledificabilitat
dels sls qualificats de clau 10 no podr ultrapassar la que aquests tenien atribuda anteriorment.
C. A la disposici transitria sisena safegeix un
apartat 3 i quedar redactat de la manera segent:
Cal respectar ledificaci als solars actuals destinats a equipament comunitari, i es permeten, a
ms a ms, les obres de consolidaci, conservaci, reparaci i millora sempre que es mantinguin lafectaci a equipaments i les exigncies
funcionals que aquest requereixi.
La cessaci de lactivitat prpia de lequipament
comunitari de titularitat privada no autoritza a destinar el sl o ledificaci a cap altra finalitat. Ladministraci, amb ttol legitimador en aquest Pla, en
virtut de la destinaci a equipament i de linters
pblic daquest, podr procedir-ne a lexpropiaci.
Als sls qualificats com a dotaci hotelera (clau
10) qualificats anteriorment dequipament comunitari, haur de desenvolupar-shi el nou s
dacord amb el rgim segent:
a. Als sls on, a lentrada en vigor del Pla General
Metropolit, hi hagus equipaments en funcionament dalgun dels tipus definits a larticle 212
daquestes Normes i Is de dotaci hotelera comporti la impossibilitat o la desaparici total o substancial daquests, les autoritzacions administratives
per a ledificaci i Is de dotaci hotelera estaran
subjectes al compliment dels requisits segents:
Els propietaris hauran de cedir obligatriament,
lliure de crregues i gravamens, el sl qualificat
com a dotaci hotelera (clau 10) i els terrenys
afectats a sistemes inclosos en lactuaci. LAjuntament atorgar una concessi administrativa o
un dret de superfcie, per un termini mxim de
50 anys, als propietaris que cedeixin el sl o a qui
aquests designin per a la construcci i explotaci
de la dotaci hotelera. En aquest cas el cnon o
Barcelona 145
contraprestaci quedar compensat per la cessi.

Els Plecs de condicions hauran de recollir obligatriament que una vegada transcorregut el termini
es produir la reversi de ledificaci i de les instal
lacions, en bon estat de funcionament a lAjuntament, lliures de crregues i gravamens, sense dret
a cap indemnitzaci.
b. Excepcionalment, als sls que a lentrada en
vigor del Pla General Metropolit o posteriorment
no shagi desenvolupat cap dels equipaments
definits a larticle 212 daquestes Normes, o ls
de dotaci hotelera no comporti la desaparici
substancial daquests i signifiqui la seva modernitzaci, podr mantenir-se la titularitat privada del
sl i la gesti privada de lactivitat hotelera i procedir lexpropiaci prevista a lapartat 2 daquesta
disposici transitria en cas dincompliment dels
requisits segents:
Els propietaris dels sls qualificats com a zona de
dotaci hotelera (clau 10) hauran de presentar
proposta de reparcellaci voluntria, que podr
ser discontnua, que incorpori la cessi gratuta
a lAjuntament dels sols edificables o qualificats
com a equipament comunitari o zona de renovaci urbana en transformaci de ls (clau 17) no
desenvolupats, en una superfcie no inferior a la
de la zona (clau 10) i que permeti una distribuci
equitativa dels beneficis i crregues derivades del
planejament. Aquests terrenys, un cop acceptada
la proposta de reparcellaci per lAjuntament,
sincorporaran al patrimoni municipal del sl.
3.2. Lexercici dels drets dedificaci i s en aquests
sls, requerir el compliment, en un termini no
superior a quatre mesos de lentrada en vigor
daquesta norma, de les obligacions segents:
A. Cedir els sls qualificats com a clau 10 en el
cas a) o presentar la proposta de reparcellaci
garantint-ne lefectivitat, en el cas b).
B. Presentar els projectes dedificaci i la resta de
la documentaci necessria per a latorgament de
les autoritzacions corresponents.
C. Garantir el compliment de les crregues urbanstiques segents:
a. La cessi dels terrenys destinats a vials, zones
verdes i equipaments de titularitat pblica compresos a lactuaci.
b. El pagament de les despeses durbanitzaci
derivades de lactuaci urbanstica.
LAjuntament resoldr sobre latorgament de les
corresponents concessions o drets de superfcie i
de les llicncies en el termini mxim dun mes des
del compliment de les obligacions definides als
apartats A, B i C.

146 Barcelona
Shaur de procedir a ledificaci i posada en funcionament de lhotel dins del termini de dos anys
des de la data de la concessi de les corresponents llicncies urbanstiques.
3.3. Lincompliment de les obligacions fixades, en els
terminis assenyalats, per causes no imputables a
lAdministraci, habilitar lAjuntament a procedir
a lexpropiaci dels sls dacord amb el valor urbanstic del sistema dequipaments comunitaris.
3.4. En aquells casos en qu lAjuntament de Barcelona tingui establerts o estableixi convenis amb
altres administracions pbliques, o entitats que en
siguin dependents, i sense perjudici del contingut
de tals convenis, la cessi del sl -apte per a la
dotaci hotelera- tamb ser obligatria, excepte
en aquells casos en que la cessi afects a sl o
subsl destinat a serveis propis de la respectiva
administraci o entitat que en depengui, que mantindr la propietat.
Modificaci de les Normes del Pla General Metropolit per a la regulaci de ls

daparcament a Barcelona. Aprovada per silenci administratiu positiu per Resoluci del conseller
de Poltica Territorial i Obres Pbliques de 12 de novembre de 1992 (DOGC nm.1690 de 04/01/1993),
amb el benents que aquesta modificaci normativa
noms resulta daplicaci al terme municipal de Barcelona i que en resten excloses les zones verdes o
espais lliures ats que aix hauria comportat la necessitat de sotmetre la modificaci esmentada al trmit
especfic de larticle 76 del Decret legislatiu 1/1990.
Art. 29. Actuaci poligonal. (shi afegeix un
apartat 4)
4. Aix mateix, podran delimitar-se unitats dactuaci
amb aplicaci del sistema dactuaci corresponent, diniciativa pblica o privada, a lefecte de
configurar parcelles adequades per a la instal
laci daparcaments al subsl. Ser obligada la
delimitaci dunitats dactuaci o la normalitzaci
de les finques quan aix ho determini lAjuntament
en els casos en qu la parcellaci de lespai lliure
dedificaci ocupable en subsl sigui irregular o
fraccionada.
Art. 260. Ocupaci mxima de parcella. (es
modifica lapartat 4)
o excavacions podran depassar locupaci mxima
de parcella en planta baixa. A falta de previsions
expresses del corresponent Pla parcial o Pla espe-
cial, podran ocupar fins a un 30 per 100 en planta

soterrani de lespai lliure dedificaci corresponent, que sigui de propietat privada. Locupaci en
subsl podr assolir la totalitat de lespai lliure dedificaci quan aquesta ampliaci es destini totalment
a aparcament. En aquest cas shaur de garantir
el tractament com a jard de la superfcie i el seu
manteniment per part dels titulars de laparcament.
Art. 296. Reserva despais per a estacionament i
aparcament. (es modifica lapartat 2)
2. Els Plans especials podran incorporar les previsions oportunes per tal dadequar les determinacions daquestes normes en matria daparcament o estacionament a les particularitats de
lmbit del planejament.
Art. 298. Previsi daparcaments als edificis. (es
2. Les places mnimes daparcament sestableixen
atenent els diferents usos i zones. Quan el planejament estableixi zonificaci especfica i no
contingui previsions expresses en matria daparcaments, saplicaran les reserves corresponents
a les zones anlogues. Les places mnimes que
shauran de preveure a la ciutat de Barcelona sn
les segents:
A. Edificis dhabitatges.
a. En sl urb, una plaa i mitja per cada habitatge
de ms de 150 m2 en zones de 12 i 12b, i dues a
la resta de zones; o una plaa per cada habitatge
de 90 m2 a menys de 150 m2 en zones 12 i 12b,
i una i mitja a la resta de zones; o una plaa per
cada dos habitatges de 60 m2 a menys de 90 m2
en zones 12 i 12b, i dues a la resta de zones; i una
plaa per cada quatre habitatges menors de 60
m2 en zones 12 i 12b, i quatre a la resta de zones,
tot lanterior referit a superfcie construda.
b. En sl urbanitzable, objecte dun Pla parcial, les
que shi fixin, amb el lmit mnim duna plaa, com
a mnim, per cada 100 m2 dedificaci.
c. En sl urb, objecte dun Pla especial de reforma interior, les que shi fixin amb un mnim del
menor establert per a cada s en el present article,
amb lexcepci que a les zones 8a, 14, 15 i 16
shi fixar lestndard dacord amb les caracterstiques del sector i la seva zonificaci. En aquests
casos, part de les places resultants es podran
ubicar en aparcaments subterranis fora de locupaci de ledificaci.
cines, despatxos, bancs o similars.
Una plaa daparcament per cada 100 m2 de superfcie til dedicada a oficines o despatxos, en
zones 12 i 12 b; i cada 60 m2 a la resta de zones.
plantes de ledifici amb destinaci comercial, excedeixi en 400 m2, haur de comptar amb una
construda, en zones 12 i 12b; i cada 60 m2 a la
resta de zones.
destinats a s industrial.
Una plaa daparcament per cada local de superfcie superior a 100 m2 amb el mnim duna plaa
per cada 100 m2 de superfcie til, en zones 12 i
12b. A la resta de zones ls de magatzem requerir una plaa per cada 200 m2.
gressos i convencions, auditoris, installacions
esportives i anlegs.
Una plaa daparcament per cada quinze localitats o usuaris i, quan excedeixin de cinc-cents,
una plaa per cada deu.
daparcament per cada tres habitacions dobles o
lequivalent de senzilles, en zones 12 i 12b; a la
resta de zones, una plaa per cada tres habitacions.
habitacions dobles o lequivalent de senzilles, en
zones 12 i 12b; a la resta de zones una plaa per
cada tres habitacions.
dobles o lequivalent de senzilles, en zones 12 i
12b; a la resta de zones, una plaa per cada sis
habitacions.
Una plaa daparcament per cada deu llits, en
zones 12 i 12b; una cada sis a la resta de zones.
legs.
I. Centres destudis superiors.
Una plaa per cada 100 m2 de superfcie til, en
zones 12 i 12b; i una cada 60 m2 a la resta de
zones.
J. Tallers de reparaci de vehicles.
La superfcie destinada a aparcament ser com
a mnim dues vegades la que ocupin els tallers,
Barcelona 147
en els de quatre o ms rodes; en els de motos i

similars, la superfcie destinada a aparcament ser
com a mnim la que ocupin els tallers. Tanmateix
sadmetr descomptar la superfcie equivalent al
nombre de places acreditades de propietat i de
lloguer o estada nocturna, en lequivalncia de
una plaa per vint metres quadrats, en un radi de
tres-cents metres des del taller, aix com la superfcie de taller que pugui destinar-se a aquest fi.
K. rees de crrega i descrrega en edificis
amb les destinacions dels epgrafs C i D.
Un espai especfic de tres metres dample, amb
una longitud suficient per a una plaa de cami
per cada 1.500 m2 construts o fracci, amb un
mnim de dues places en tot edifici o local comercial o industrial de superfcie superior a 800 m2.
En locals de superfcie entre 400 m2 i 800 m2 es
preveur una rea de crrega i descrrega de,
com a mnim, 3 x 8 m.

en edificis. (es modifiquen els apartats 4,
5 i 6; shi afegeixen els apartats 7, 8, 9, 10,
11 i 12)
4. Tamb saplicaran les regles sobre previsions
daparcaments en els casos de modificaci dedificis o installacions que comportin canvi ds, i,
en conseqncia, shauran de preveure les places
corresponents al nou s.
5. Quan de laplicaci dels mduls de larticle anterior, lexigncia de places daparcament sigui de
sis o inferior i es pugui atendre el previsible nombre
de vehicles en aparcaments pblics o privats propers, sense entorpir les rees de circulaci i estacionament, podr exonerar-se de lobligaci de
reserva daparcaments.
6. Prvia autoritzaci municipal, podran substituir-se totalment o parcialment les previsions despais per a aparcament als edificis, per la despais
contigus daparcament, de nova creaci, quan el
sector o zona urbana, per les seves peculiaritats i
funci urbana, ho permetin o exigeixin, per lautoritzaci ha destablir les condicions pertinents
per tal de garantir la impossibilitat que uns mateixos aparcaments puguin servir per a diferents
edificis.
7. No ser exigible la provisi daquelles places que
per al compliment de les dotacions obligatries,
shagin dubicar en plantes pis ni en aquella part
de la planta baixa delimitada per la projecci de
les plantes pis.
8. LAjuntament podr alliberar totalment o parcialment del compliment de les previsions dapar-
148 Barcelona
cament en les condicions establertes quan aix

resulti aconsellable ateses les circumstncies segents o daltres anlogues:
a. Condicions daccessibilitat determinades per
les caracterstiques fsiques de la xarxa viria del
sector (dimensions de voreres, s de vianants,
ample de vials...).
b. Caracterstiques de la parcella o finca.
c. Caracterstiques de ledificaci actual que es
conservi, atenent especialment el seu grau de
consolidaci i la concurrncia dalgunes de les
condicions assenyalades a larticle 23 de les Ordenances metropolitanes de rehabilitaci.
d. En general, qualsevol altra circumstncia que
no permeti la seva ubicaci en el propi edifici o
en terrenys ocupables en el subsl de la prpia
finca o quan per a aix fos necessria ladopci
de mitjans tcnics extraordinaris o solucions notriament desproporcionades.
Per aix, caldr la petici expressa de linteressat
a lAjuntament, acompanyada de la documentaci acreditativa de la concurrncia de les circumstncies indicades. Aquest trmit es podr
fer amb carcter previ a la sollicitud de llicncia
dobres.
9. No sadmetran segregacions o parcellacions
que impossibilitin el compliment de les dotacions daparcament a la parcella. Noms en
casos degudament justificats es podran autoritzar
parcellacions que per les condicions fsiques
de les parcelles resultants puguin significar una
disminuci de les places efectives daparcament
exigides per aquestes normes o que poguessin
resultar de les ordenances que les desenvolupin.
10. A lefecte del compliment de les previsions daparcament en els edificis, no computaran les places
sotmeses a rgim dexplotaci horria o rotaci.
LAjuntament podr denegar lautoritzaci daparcaments sotmesos a rgim de regulaci horria o
rotaci per raons justificades daccessibilitat o de
regulaci del trnsit rodat i per a vianants.
11. En els edificis dhabitatges unifamiliars adossats
en filera, de nova planta, no sadmetr, llevat de
casos degudament justificats ateses les caracterstiques de la zona i del vial, ms dun accs rodat
des del vial a laparcament en el solar, per cada 15
m. de faana o fracci.
12. La titularitat del aparcaments que, reunint les condicions requerides dinters pblic, sexecutin en
subsl dequipaments, ser nica i indivisible per
tal de no condicionar el dest previst per a aquests
sls. LAdministraci municipal podr exigir que
lautoritzaci de laparcament en la qual hi consti
aquesta condici i les que garanteixin lexecuci

de lequipament, sigui inscrita al Registre de la
Propietat.
Art. 300. Condicions dels aparcaments i supsits
especials. (es modifiquen els apartats 1 i
2; shi afegeixen els apartats 3, 4, 5 i 6)
1. Lamplada dels accessos a aparcaments no ser
inferior a 5,40 m. per a tots dos sentits de circulaci i a 3 m. per a un sol sentit. Aquesta amplada haur de respectar-se a lentrada de laparcament i al tram corresponent, com a mnim,
Als dotats de mitjans mecnics substitutoris de
rampes, quan no tinguin ms de dotze places i
sautoritzin excepcionalment, la zona despera
des de lentrada ser de 7,50 m. i damplada no
inferior a 5 m., mentre que als robotitzats ser la
suficient per tal devitar lespera en la via pblica.
En aquest cas, shaur de garantir una capacitat
dentrada per hora igual a un mnim de la meitat
de la capacitat total de laparcament. En tot cas,
lautoritzaci daparcaments mecanitzats o robotitzats i similars, queda condicionada als requisits de trnsit, mobilitat i accessos que determini
lAjuntament.
2. Els aparcaments amb capacitat no superior a
quinze places podran tenir un nic accs per a
vehicles i vianants, de 3 m. damplada, independentment de lample del carrer des del que hi t
accs. Els aparcaments amb capacitat per a ms
de quaranta places hauran de comptar amb accessos per a vianants des de lexterior, separats
de laccs de vehicles o protegits adientment, i
3. Quan per raons del tipus daparcament, els accessos es poguessin collocar en vies o espais
pblics, se nhaur dadoptar una disposici que
garanteixi, en qualsevol cas, una amplada mnima
en superfcie de quatre metres per a la circulaci
de vianants, comptabilitzada la total destinada a
aquest fi a la secci de carrer en aquest punt, i
sempre que la distncia des de laccs de laparcament a la faana ms propera no sigui inferior a
1,80 m. en cap punt.
4. Sadmet la utilitzaci de plataformes daparcament com a sistema doptimitzaci de les
places, quan laparcament de nova construcci
prevegi dit sistema, tant en el clcul de sobrecrregues com en les condicions daccessos i
seguretat. Als ja construts, noms sadmetran
en planta inferior, recolzats directament sobre
la solera a menys que es justifiqui facultativa-
ment lestabilitat de lestructura, sempre que el

projecte dinstallaci contempli, amb independncia que aquesta sigui noms parcial, la incidncia resultant defectuar-ho sobre totes les
places susceptibles de ser dotades daquest
mecanisme i es compleixin, llavors, la resta de
condicions establertes per a la totalitat de laparcament.
5. a. LAjuntament podr denegar la installaci
daparcaments o garatges-aparcament en aquelles finques que estiguin situades en vies que pel
seu trnsit o caracterstiques urbanstiques singulars aix ho aconsellin, llevat que sadoptin les
mesures correctores oportunes mitjanant les
condicions requerides en cada cas.
b. Per autoritzar la construcci dun aparcament al
subsl, quan sigui presumible que pugui interferir
ls pblic daquest per infrastructures existents
o previstes, o afectar a jaciments arqueolgics, o
incidir sobre les condicions geolgiques o el nivell
fretic de lentorn, lAjuntament exigir laportaci
dels estudis oportuns, amb interrupci del termini
previst per a latorgament de la llicncia.
En qualsevol cas, els estudis esmentats shauran
daportar sempre que laparcament previst depassi les quatre plantes soterrani o superi la profunditat mxima de 13 m. comptats des del paviment de la planta baixa. Quan laparcament referit
estigus previst expressament en un instrument
de planejament, aquest haur dincorporar les
justificacions tcniques a lefecte.
Si dels estudis aportats o dels informes municipals
que en relaci amb ells semetin results que la
construcci prevista pogus incidir negativament
sobre algun dels aspectes indicats o presents un
risc potencial greu, fins i tot amb ladopci de mesures correctores, es denegar lautoritzaci.
6. a. Als aparcaments de ms de cent places, lAjuntament podr exigir que sincrementi el nombre
daccessos sobre els mnims previstos a les Ordenances amb lobjecte de millorar les seves
condicions de seguretat i reduir la incidncia en el
trnsit rodat dels vials immediats.
b. Aix mateix, en aquests aparcaments es podr
flexibilitzar lexigncia daccessos de vianants
sempre que es respectin els mnims exigits per
la NBE-CPI-96 sobre condicions de protecci
contra incendis en els edificis.
Disposici addicional
(sincorpora a les Normes una Disposici addicional
amb el redactat segent)
1. Les determinacions sobre previsi daparcaments
Barcelona 149
en edificis sn daplicaci general. En conseqncia, queden suprimides les limitacions o prohibicions contingudes en els Plans especials per
a zones o mbits generals, sense perjudici de les
contingudes a lOrdenana de rehabilitaci i millora
de lEixample de Barcelona, que es mantenen.
2. Lapartat 8 de larticle 299 substitueix i deixa
sense efecte a la ciutat de Barcelona larticle 108
de les Ordenances metropolitanes dedificaci.
(Veure Taula 9)
Modificaci del PGM en relaci amb la
modificaci dels usos de les zones qualificades com a clau 14b, zones de remodelaci privada, de Barcelona. Aprovada
definitivament i donada conformitat al text refs per

Resolucions del conseller de Poltica Territorial i Obres
Pbliques de 23 de juliol de 1998 i de 2 de febrer de
1999 (DOGC nm. 2879 de 30/04/1999)
Taula 9
Zona PGM
s
Edifici de vivenda
Marge
> 150 m2 const.
90 a 150 m2 const.
60 a 90 m2 const.
< 60 m2 const.
Edificis per a oficines, despatxos, bancs i

similiars; o amb oficines, despatxos bancs
i similars.
Unitats
12/12 b
Resta de
zones
1,5
1
1
1
2
1,5
2
4
1
-
pl / 60 m2 til
pl / 100 m2 til
plaa / vivenda
plaa / vivenda
plaa / 2 vivendes
plaa / 4 vivendes
Edificis amb locals comercials al detall i

> 400 m2 amb dest comer.
1
-
pl / 60 m2 const.
pl / 80 m2 const.
Indstries, magatzems i, en general, locals

destinats a ls industrial.
> 100 m2 en magatzems
1
-
1
1
pl / 100 m2 til
pl / 200 m2 til
(magatzem)
T
e
atres, cinemes, circs, sales de festes, sales
despectacles, palaus o sales de congressos i convencions, auditrium, instal.
Fins a 500 loc. o usuaris

A partir de 500 loc.
1
1
1
1
pl / 15 loc-usu.
pl / 10 loc-usu.
4 5 estrelles
3 estrelles
3 estrelles
Restants
1*
1*
1*
1
1
1
pl / 3 hab.
pl / 5 hab.
pl / 3 hab.
pl / 6 hab.
1
-
pl / 6 llits
pl / 10 llits
pl / 200 m2
1
-
pl / 60 m2
pl / 100 m2
Cotxes
Motos
2
1
2
1
Vegades superf. de
tallers
400 / 800 m2
800 / 1500 m2
cada 1500 m2
1
2
1
1
2
1
Moll de tamany:
de 3x8 m
per a camions
per a camions
Hotels, residncies i similars.
Clniques, sanatoris i hospitals

Bliblioteques, galeries dart, museus i anlegs
> 1600 m2
Centres destudis superiors

Tallers de reparaci de vehicles
rees de crrega i descrrega (en usos comercial i industrial)
*Nmero de places per habitacions dobles o equivalent senzilles.
150 Barcelona
Art. 71.6. Modificaci dels usos contemplats en el

coeficient complementari zonal
Lndex dedificabilitat complementari zonal s el lmit
mxim dedificabilitat, expressat en metres quadrats
de sostre per metre quadrat de sl (m2st/m2s), de
lrea de referncia de cada unitat de zona, que en
algunes zones saddiciona a ledificabilitat zonal per
destinar-la exclusivament a usos comercials, doficina, dequipament de titularitat privada, incloses
en aquests les residncies assistides i les resi
dncies destudiants que reuneixin les condicions
idnies dinters pblic, aix com els residencials
previstos en larticle 277.1, amb exclusi expressa
de lhabitatge i els aparthotels, motels i residn
cies o similars que facilitin un rgim dallotjament
de llarga durada. El sostre resultant daquesta edificabilitat podr concentrar-se o distribuir-se homogniament quan sigui desitjable i dinters general destinar una superfcie major de sostre a aquests usos
especificats, i podr incorporar-se lespai neces
sari per a crrega i descrrega en funci de ls
dels edificis a preveure. Lexcs sobre ledificabilitat
complementria shaur de detreure, o substituir-se
en cas dedificacions o usos ja existents, de ledificabilitat resultant de laplicaci de lndex dedificabilitat
zonal.
Art. 356. Modificaci dels estndards urbanstics
de la zona 14b
2. A les zones de remodelaci privada els plans de
reforma interior hauran de respectar el mnims
segents, mentre lndex dedificabilitat brut a
qu es refereix larticle 357.2 no superi 0,9 m2
sostre/m2 sl.
a. per a vies locals.......................... 25,20 per 100
b. estacionaments............................ 5,40 per 100
c. espais verds locals..................... 16,20 per 100
d. dotacions comunitries.............. 11,70 per 100
En cas dincorporar un ndex dedificabilitat
brut superior a 0,9 m2 sostre/m2 sl amb des
tinaci per habitatge, els plans de reforma in
terior hauran de complir a ms, les condicions
segents:
a. equilibrar aquest augment dhabitatges amb
un increment de 18 m2 de sl destinat a espais
verds locals i 13 m2 de sl destinat a equipa
ments, per a cada 100 m2 de sostre dhabi
tatge i 5m2 de zona verda per persona, amb
els criteris de flexibilitat reflectits en lapartat 3
daquest article.
b. els habitatges generats per lincrement del
sostre edificable esmentat, estaran subjectes
a algun tipus de rgim de protecci pblica.
Art. 357.2. Modificaci de la distribuci de

ledificabilitat corresponent als usos de
la zona 14b
En les zones de remodelaci privada els ndex dedificabilitat han de ser els segents:
a. brut mxim: 1,08 m2 sostre/m2 sl.
b. net: 2,89 m2 sostre/m2 sl.
c. Complementari zonal: s la diferncia entre lndex
mxim d1,2 m2 sostre/m2 sl i el coeficient dedificabilitat brut contemplat.
Disposici addicional.
En els plans aprovats pel desenvolupament de la
zona 14b, hauran daplicar-se les modificacions
introdudes en els articles referents a ledificabi
litat, usos i reserva de sistemes, en els segents
termes:
a. Larticle 71,6 ser daplicaci automtica.
b. Laplicaci de les disposicions dels articles
356 i 357.2 requerir la tramitaci dun nou
planejament que justifiqui de manera adient
laplicaci dels estndards establerts.
Modificaci de larticle 225 de les Normes
urbanstiques del PGM per a la regulaci

de la implantaci de ls dhabitatge en
planta baixa, a Barcelona. Aprovada definitiva-
ment per Resoluci del conseller de Poltica Territorial

i Obres Pbliques de 13 de gener de 1999 (DOGC
nm. 2819 de 3/02/1999), incorporant dofici les
prescripcions segents:
a. Mantenir que ls dhabitatge en planta baixa continua limitat a la part daquesta delimitada entre
lalineaci a vial i el lmit de la profunditat edificable
resultant.
b. Vincular ls dhabitatge en la planta entresolat a
lalliberament de locupaci del pati dilla i garantir
el manteniment com a espai no ocupable la reculada de 3 m. a faana prpia daquesta part de
ledificaci.
c. Determinar que en cap cas ladmissi dhabitatge
resultant dels precedents apartats, no suposar
increment de la densitat prpia de la zona corresponent.
Redacci proposada:
1. La planta baixa es defineix per als diferents tipus
dordenaci de ledificaci segons les normes segents:
a. Al tipus dordenaci segons alineaci de vial,
Barcelona 151

damunt i 0,60 m. per sota de la rasant del vial en
els punts de major i menor cota, respectivament
En els casos en qu a conseqncia del pendent
existeixi ms duna planta que se situ dins dels lmits establerts al pargraf anterior, sentendr per
planta baixa per a cada tram de frontal de parcella
la de la posici inferior.
front, com si es tracts de parcelles diferents la profunditat de les quals assoleixi el punt mitj de lilla.
c. Als altres tipus dordenaci de ledificaci la
planta baixa ser determinada al corresponent pla
o estudi de detall en relaci amb el soterrani i a
la cota de referncia de planta baixa tal com es
defineix a larticle 261 daquestes Normes.
segent:
Tipus dordenaci
Altra referncia
Edific. segons
alineacions de vial
Edificaci allada
Altres tipus
dordenaci
5.
6.
Alada
3,70
planta baixa oberta
3,00
planta baixa tancada
2,50
7.
2,75
de 4 m. per a amplades de vial de 20 m. o ms , i
de 3,70 m. per a amplades menors de 20 m.
amb dues plantes segons la modalitat de semisoterrani i entresol.
4. Al tipus dordenaci segons alineacions de vial,
es permeten els entresolats en planta baixa quan
formin unitat fsica i funcional amb el local ubicat
a lesmentada planta i no tinguin accs independent des de lexterior, i shauran de complir les
condicions segents:
a. Els entresolats shan de separar un mnim de 3
m. de la faana de ledifici.
de 2,50 m.; aix no obstant, si la part superior
es destina a dipsit de materials, lalada mnima
152 Barcelona
8.
es redueix en lesmentada part a 2,10 m. No es

permet la seva construcci quan no es puguin
assolir aquestes alades.
c. Lentresolat no podr prolongar-se i ocupar
lespai lliure interior dilla. No es permeten els en
tresolats en els passatges.
d. La construcci dels entresolats no ha dimplicar
distorsi en la composici esttica de la faana de
ledifici.
Les solucions de reculada de la planta baixa per
efecte de la construcci dentresolats, shan de
regir per aquestes Normes pel que fa a les reculades de ledificaci. Els ajuntaments respectius
podran limitar o si s el cas prohibir aquesta soluci als mbits determinats que constitueixen un
context histric o tradicional.
e. Els entresolats no constitueixen superfcie de
sostre edificable independent de la planta baixa i
no sn atribubles al cmput de ledificabilitat que
pugui ser ordenada mitjanant estudis de detall.
Al tipus dordenaci dedificaci allada no es permeten les plantes dentresolat.
Als altres tipus dordenaci les plantes entresolat
es podran admetre quan aix ho determini, expressament, el pla especial o estudi de detall, i en
cmput dedificabilitat.
Al tipus dordenaci segons alineacions de
vial sestableixen les segents condicions per
a ladmissi dhabitatges a planta baixa:
a. No ha de suposar increment de la densitat
dhabitatges admesa en la parcella per ra de
la qualificaci de zona corresponent, segons
la normativa vigent.
b. Quan alguna estncia-menjador o dormitori
tingui faana a lespai lliure interior dilla, la
part daquest espai corresponent a la parcella,
haur de restar sense edificar en planta baixa
en tota la seva superfcie. Aquesta super
fcie, per, es computar com a construda a
efectes del clcul de la densitat dhabitatges.
c. Aquest espai, en front de les estnciesmenjador o sales, tindr una fondria mnima
de 6 m. i una amplada mnima de 4,5 m.
La construcci dentresolats en els habitatges
de planta baixa haur dacomplir totes les
condicions daquest i a ms les segents:
a. La superfcie mnima en planta baixa de
cada habitatge, sense considerar lentresolat,
ser de 36 m2 tils.
b. No es permet la ventilaci de les dependn
cies que sigui obligatori compartimentar, ni
cament a travs del doble espai de la planta
baixa produt per la reculada de lentresolat.

c. En tot cas, lalada lliure mnima de lentre
solat ser de 2,50 m.
g.

per a la renovaci de les rees industrials
de Poble Nou, districte dactivitats 22@
BCN, de Barcelona. Aprovada definitivament per
h.
Acord de la Subcomissi dUrbanisme del municipi de

Barcelona de 27 de juliol del 2000 (DOGC nm. 3239
de 5/10/2000), amb les prescripcions segents, que
sincorporen dofici:
a. La zona industrial, clau 22a, establerta pel Pla
general metropolit mant ledificabilitat de 2 m2/
m2. Laugment dedificabilitat del 0,20 m2/m2 que
es proposa per a lmbit de la modificaci, com a
compensaci per lincrement de costos durbanitzaci, es vincula al Pla especial dinfrastructures
actualment en trmit per lAjuntament de Barcelona.
b. Les actuacions de transformaci mantindran amb
carcter general una edificabilitat mxima de 3 m2
sostre/m2 sl, determinada a partir de lndex general dedificabilitat de 2m2/m2 amb lincrement de
0,2 m2/m2 destinats als usos industrial permesos
a la modificaci ms un ndex de 0,50 m2/m2 destinat exclusivament a activitats @, i un ndex de 0,30
m2/m2 de titularitat municipal destinat a habitatge
sotms a algun rgim de protecci pblica.
c. Excepcionalment, en lmbit especfic de les sis
actuacions de transformaci delimitades: Llacuna,
Parc Central, Campus Audiovisual, Llull-Pujades
Llevant, Lull-Pujades Ponent i Per-Pere IV, sestableix un coeficient complementari addicional
de 0,20 m2/m2 de titularitat pblica amb una
destinaci dhabitatge sotms a algun rgim de
protecci pblica o per cobrir les demandes de
dotaci especfica dinfrastructures dels serveis
tcnics i de dotaci daparcament al servei del
sector.
d. Lestndard de reserva de sl per a usos pblics
despais lliures i dequipaments de 31 m2/100
m2 sostre que es preveu en les operacions de
transformaci o en les que sigui exigible aquesta
reserva, cal que en tot cas respecti la dotaci mnima de 18 m2/100 m2 sostre per espais lliures.
e. Sestablir la densitat mxima dhabitatge que no
podr ser superada en les operacions de transformaci.
f. Pel que fa a les activitats privades admeses en
els equipaments fins a 1/3 del sostre, a ms de la
i.
j.
k.
l.
vinculaci prevista, cal precisar que es desenvoluparan en rgim de concessi i es mantindr la

titularitat pblica.
En el rgim dusos, la regulaci dels usos residencials es limitar al concepte residencial que defineix larticle 277 de les Normes del Pla general
metropolit, incls lallotjament temporal per a
treballadors de lempresa.
Les edificacions i els usos actualment existents
que disposin de llicncia municipal i que no resulten admesos amb la nova regulaci que proposa la modificaci, rebran la consideraci de
disconformes i no de fora dordenaci, sense
perjudici de la seva incorporaci a les rees de
transformaci amb les condicions assenyalades a
la disposici transitria primera.
En els mbits de les unitats dactuaci 4 i 11 del
Pla especial de reforma interior de Diagonal-Poble
Nou, lalteraci dels lmits zonals que sadmeten
dacord amb la disposici addicional primera 2),
no modificar els lmits dels espais lliures, tret
que se segueixi lespecfica tramitaci reservada
a aquests espais. Daltra banda, cal rectificar la
fitxa normativa de la UA 11 en el sentit dajustar
la superfcie de cessi de lequipament previst a la
determinada.
Lalada reguladora mxima sajustar en qualsevol cas en funci lample del carrer al que donin
front les edificacions, tant pel cas dedificacions
amb fronts consolidats com pel edificis per usos
propis de la zona 22@.
Les edificacions grafiades com a reconeixement
dhabitatges existents en zones de transformaci
de ls existent del Pla general metropolit i/o
afectades de sistema viari mantindran les limitacions prpies de la respectiva qualificaci dacord
amb el Pla general metropolit.
Cal ajustar les categories industrials admeses en
funci del les categories i situacions existents en
la zona, sempre que siguin compatibles amb els
usos nous que es proposen.
Barcelona 153
NORMES URBANSTIQUES DE
LA MPGM PER A LA RENOVACI
DE LES ZONES INDUSTRIALS
DEL POBLENOU-DISTRICTE
DACTIVITATS 22@BCN 1
Text Refs
Captol I
Disposicions Generals
Art. 1. mbit.
Lmbit de la Modificaci del Pla General Metropolit
(MPGM) abasta els sls del Poblenou que es delimiten en el plnol nm. 1, diferenciats en tres sectors
discontinus situats a una i altra banda de lavinguda
Diagonal.
Als efectes de promoci i divulgaci de la proposta
sanomena lmbit de planejament Districte dActivitats 22@BCN.
Art. 2. Objecte
Lobjecte de la MPGM s la renovaci dels sls industrials del Poblenou per a la creaci dun modern
districte dactivitats econmiques amb infrastructures
i urbanitzaci adequades als requeriments de les
empreses i amb presncia important de les activitats
emergents del nou sector de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC), la investigaci, la cultura i el coneixement.
Tamb s objecte daquest pla afavorir la diversitat
dusos en el seu mbit amb el reconeixement dels habitatges existents i la previsi de nous usos complementaris dhabitatge i residencials, en compatibilitat
amb les activitats.
Art. 3. Documents de la MPGM. Interpretaci
1. La MPGM est integrada pels segents documents:
- Memria
- Normes
- Annex 1: activitats @
- Annex 2: edificis industrials reutilitzables per habitatge
- Estudi econmic
- Programa dactuaci
- Plnols:
P 1
Planejament vigent
P 2
Qualificaci urbanstica proposada e:1:5000
P 3
e:1:5000
Edificis dhabitatges existents
e:1:5000
P 4.1 Edificis dhabitatges existents
e:1:2000
e:1:2000
e:1:2000
154 Barcelona
2. Tenen carcter normatiu les Normes Urbanstiques, amb lannex 1 i els plnols P2, P3 i P4.
3. Les determinacions de la MPGM sinterpreten de
conformitat amb les Normes Urbanstiques del Pla
General Metropolit, que sn daplicaci supletria en tot all no regulat expressament.
4. Existir en lAjuntament de Barcelona una Comissi Tcnica que informar el planejament derivat de la MPGM i podr proposar als rgans de
govern ladopci de disposicions interpretatives o
aclaridores de les determinacions daquesta, en
relaci al seu desenvolupament. Correspondr a
la Comissi, en tot cas, orientar la formalitzaci
arquitectnica de les propostes dordenaci dels
plans i dels projectes pblics i privats, dins lmbit
de la MPGM.
5. Podran tamb formular-se consultes a la Comissi
en relaci als criteris a seguir en la formulaci de
plans i projectes.
Art. 4. Qualificaci del sl
1. La MPGM defineix la zona dactivitats clau 22@ i
els sls als quals sassigna aquesta qualificaci.
Crea el tipus dequipament comunitari clau 7@ relacionat amb les activitats @ i defineix els sls amb
aquest dest.
Mant la resta de qualificacions vigents.
2. Els Plans Especials desenvoluparan i, en el que
sigui necessari, modificaran les qualificacions que
aquesta incorpora, a fi i efecte de definir les dotacions necessries de zones verdes, espais lliures,
equipaments comunitaris, vials, i altres serveis,
per tal de concretar els objectius de reforma interior.
Captol II
Regulaci de la zona dactivitats
(22@)
Art. 5. Definici
Correspon aquesta zona als sls industrials actuals
que han de ser objecte de transformaci urbanstica
en matria dinfrastructures, urbanitzaci i renovaci
dels usos i les edificacions, amb lobjectiu de possibilitar el desenvolupament dactivitats econmiques
coherents amb les noves formes de producci, compatibles amb lhabitatge, i, en particular, daquelles
basades en les tecnologies de la informaci i la comunicaci, en el marc dun procs de millora de la
qualitat urbana.
1. Veure modificaci a la pg. 194
La zona dactivitats 22@ es defineix formalment com

a una subzona de la zona industrial 22a i es regula
pel que disposen les Normes Urbanstiques (NU) del
PGM per a la zona 22a, llevat dall que expressament
sestableix en els articles segents.
Art. 6. Rgim dusos
1. Els usos permesos en la zona dactivitats 22@ sn
els segents:
Industrial. Sadmeten:
a. Les activitats industrials de primera categoria.
b. Les activitats de segona categoria, en situaci
2a o superior, i les de tercera categoria en situaci
2b o superior, amb les limitacions que en cada cas
sestableixin en els Plans Especials a qu es refereix lArticle 15.
c. Les activitats de categoria superior a la tercera,
que tinguin la consideraci dactivitats @, i estiguin en edificis industrials en situaci quarta o cinquena.
d. Els centres de transport de mercaderies en
la modalitat de recollida i lliurament de paqueteria, en planta baixa, amb una superfcie mxima demmagatzematge de 400m2 i un total de
500m2 i que utilitzin vehicles de crrega mxima
fins a 1000 kg. Aquests centres hauran e disposar
al seu interior de lespai necessari per a la crrega
i descrrega dels vehicles.
e. Lactivitat demmagatzematge amb activitat logstica, que no ultrapassi els 1000 m2 per planta i
3000 m2 de sostre mxim. Saplicar aquesta limitaci als magatzems de les activitats del sector, en
general, quan siguin ls predominant en aquestes.
No sadmet en cap cas lemmagatzematge de
productes perillosos: inflamables, explosius, txics, corrosius i de residus.
Les activitats no podran emprar vehicles de transport de ms de 8 tones de crrega.
Hauran de disposar al seu interior lespai necessari per a la crrega i descrrega.
Es prohibeix lactivitat de dipsit, com a s exclusiu.
Per a ls industrial en les categories i situacions
admeses, seran daplicaci les disposicions
sobre usos industrials contingudes a la Secci 2a
del Captol 3er. de les NU del PGM, si b no es
tindran en consideraci els lmits de potncia ni el
nombre de treballadors.
Oficines. Sadmet, en les condicions establertes
a larticle 311.1 de les NU, i en les actuacions regulades als articles 9, 10, 16, i 17.
Residencial. Sadmet, dacord amb lapartat 2
daquest article. Comprn les activitats relacio-
nades en larticle 277 de les NU del PGM. Dins

aquest s sadmeten els edificis vinculats directament a les empreses installades en la zona que
es destinin a lallotjament temporal del personal,
quan aquests sincloguin en actuacions de transformaci desenvolupades mitjanant Pla Especial,
en les condicions previstes als articles 16 i 17.
Habitatge. Sadmet en els segents casos:
a. En tots els edificis existents actualment destinats a habitatge. Aquests sassenyalen en els plnols P3 i P4.
Lampliaci o renovaci daquests edificis ser
possible en les condicions que sestableixen a
larticle 9.
b. En les actuacions de reutilitzaci dedificis industrials existents, en les condicions regulades a
larticle 10.
c. En les actuacions de transformaci, en les condicions que es defineixen als articles 16 i 17 i amb
el lmit del coeficient net complementari addicional
que aquests determinen i sens perjudici del que
preveu larticle 18 per a la relocalitzaci dhabitatges.
Comercial. Sadmet, dacord amb lapartat 2.
No sautoritzen els grans establiments comercials
definits en la Llei 1/1997, de 24 de mar, dequipaments comercials. Sinclouen en aquest s els locals destinats a la prestaci de serveis al pblic, en
general, o a les empreses. Els comeros alimentaris sajustaran a les previsions del Pla Especial de
lEquipament Comercial Alimentari (PECAB).
Sanitari. Sadmet, dacord amb lapartat 2.
Religis. Sadmet, dacord amb lapartat 2.
Cultural. Sadmet, dacord amb lapartat 2.
Recreatiu. Sadmet, amb les limitacions que
determini el Pla Especial dels Establiments de
Concurrncia Pblica del Districte de Sant Mart,
dacord amb lapartat 2.
Esportiu. Sadmet, dacord amb lapartat 2.
Serveis urbanstics, tcnics i mediambientals.
Sadmet. Comprn les activitats relacionades
amb el desenvolupament de les infrastructures i
xarxes de serveis pblics. Shi inclouen les dotacions daparcament pblic que concretin els Plans
Especials.
2. Els usos comercial, sanitari, religis, cultural, recreatiu, esportiu i residencial sadmeten en les actuacions de transformaci previstes en els articles
10, 16 i 17.
En els edificis existents no incorporats a actuacions de transformaci sadmeten de conformitat
amb el que preveu larticle 311.1 de les NU del
PGM.
Barcelona 155
En els edificis existents dels fronts edificatoris

sadmeten aquests usos sempre que no suposin
substituci dels usos dhabitatges existents. En
planta baixa sadmet ls comercial sense limitaci. Els Plans Especials dels fronts edificatoris
que preveu larticle 9 establiran el rgim dusos.
En els edificis dhabitatge situats fora dels fronts
edificatoris sadmet tamb ls comercial en
planta baixa.
La construcci destabliments hotelers i de residncies dinters pblic o social i usos sanitari o
esportiu, de tipus dotacional, podr desenvolupar-se per Pla Especial, en les condicions que es
preveuen a larticle 17.3.
3. Les activitats que simplantin han dacreditar, en la
forma que sexigeix a la legislaci mediambiental
i a les ordenances municipals, que no produiran
efectes negatius en el medi ambient i que adoptaran la millor tecnologia disponible per tal de fer
front als riscos que poguessin generar.
En especial, incorporaran una memria sobre els
aspectes de sostenibilitat i estalvi energtic de
ledificaci i lactivitat. Sadoptaran les mesures
necessries de sanejament de sls contaminats,
abans dimplantar-hi noves activitats.
Art. 7. Activitats @
1. Sn caracterstiques de la zona clau 22@ les
activitats que es defineixen com activitats @.
Correspon aquesta denominaci a les activitats
emergents relacionades amb el nou sector de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC),
i aquelles que, amb independncia del sector econmic concret al qual pertanyin, estiguin relacionades amb la investigaci, el disseny, ledici, la
cultura, lactivitat multimdia, la gesti de bases
de dades i del coneixement. Sinclouen en el concepte dactivitats @ les relacionades a lannex 1
daquesta Normativa que es poden desenvolupar
dins els usos de la zona, i les que els Plans Especials incorporin per reunir les caracterstiques que
defineixen aquestes Normes.
2. Les activitats @ tenen les segents caracterstiques:
a. Utilitzen processos de producci caracteritzats
per la utilitzaci intensiva de mitjans de nova tecnologia.
b. Disposen duna alta densitat ocupacional
(nombre de treballadors o usuaris/superfcie).
c. Generen un alt valor afegit.
d. Estan directament relacionades amb la generaci, processament i transmissi dinformaci i
de coneixement.
156 Barcelona
e. No sn contaminants ni molestes i poden desenvolupar-se en medis urbans centrals.

3. Els Plans Especials de transformaci que preveuen els articles 10, 16 i 17 poden actualitzar la
relaci dactivitats definides com @, amb la finalitat dadaptar-la en el temps, i de manera dinmica, incorporant-hi aquelles activitats que reuneixin caracterstiques anlogues a les definides,
als efectes que estableix aquesta MPGM.
4. LAjuntament crear una Comissi Assessora,
integrada per persones de reconeguda solvncia
tcnica i professional en lmbit de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci, la societat de
la informaci i leconomia del coneixement, designades per lAlcalde de Barcelona. Les funcions i
objectius de la Comissi Assessora seran:
a. Informar els Plans Especials que desenvolupin
activitats @, en relaci als aspectes que aquestes
plantegen.
b. Proposar lactualitzaci de la relaci dactivitats @, amb aquelles que es vagin incorporant a
lespai econmic.
c. Interpretar, en els casos de dubte o imprecisi,
si una activitat respon al concepte definit als apartats 1 i 2.
El Decret de constituci de lesmentada Comissi
en determinar la composici, on es tindr especialment en consideraci la participaci de membres daltres institucions o administracions, i el
rgim de funcionament.

Art. 8. Rgim general de ledificaci.

1. Ledificaci a la zona 22@, destinada als usos industrials permesos a larticle 6, podr desenvolupar-se directament per llicncia i sajustar al coeficient dedificabilitat per parcella de 2,2 m2 sostre/
m2 sl. El coeficient de 0,2 m2 sostre/m2 sl que
complementa ledificabilitat general de la zona industrial (2 m2 sostre/m2 sl), sestableix com a
compensaci de lincrement de costos durbanitzaci, vinculat al Pla Especial dInfrastructures. Les
condicions dedificaci sn les segents:
a. Edificaci alineada a vial. Mitjanant laprovaci
del corresponent estudi de detall podr adoptar-se la tipologia allada quan les preexistncies
ho aconsellin.
b. Alada reguladora mxima i nmero de plantes:
24 m., per a carrers de 20 m. damplada o superior amb un lmit de planta baixa i quatre pisos;
19,20 m., per a carrers d11 m. i menys de 20 m.,
amb un lmit de planta baixa i tres pisos; 14,40 m.,
per a carrers de 8 i menys d11 m., amb un lmit
de planta baixa i dos pisos; 9,60 m., per a carrers
2.
3.
4.
5.
6.
de menys de 8 m. amb un lmit de planta baixa i un

pis. Lalada reguladora saplicar segons el tipus
dordenaci dalineaci de vial.
c. Els altells i els cossos sortints tancats computen en tot cas dins el sostre edificable.
d. El subsl pot ser ocupat en la seva totalitat.
e. Parcella mnima de 500 m2.
f. Ocupaci mxima de parcella: 70 per 100.
g. Els edificis industrials que allotgin ms duna
activitat hauran de tenir un espai de crrega i descrrega com i un nic accs a laparcament.
En les actuacions que shagin de desenvolupar
mitjanant Pla Especial, aquests establiran les
condicions dedificaci amb subjecci als ndex
dedificabilitat que estableix aquesta MPGM. Els
usos que permet larticle 6 en edificis de nova
construcci que no es desenvolupin en actuacions de transformaci se subjectaran a lndex
expressat de 2,2 m2 sostre/m2 sl.
Les condicions dedificaci en les actuacions de
transformaci es concretaran en els Plans Especials de Reforma Interior previstos als articles 10,
16 i 17.
Podr elaborar-se una ordenana dedificaci per
concretar les condicions dedificaci aplicables.
Perqu una superfcie de sl gaudeixi de la condici de solar, als efectes de la seva transformaci,
dacord amb larticle 119 del Decret Legislatiu
1/1990, de 12 de juliol, haur de comptar amb els
serveis urbanstics a qu fa referncia larticle 19
daquestes Normes.
Els fronts edificables es regeixen pel que determina larticle segent.
Art. 9. Rgim de les edificacions actuals

destinades a habitatge.
1. Els edificis existents destinats a habitatge, qualificats com a zona 22@, mantenen les seves
condicions edificatries actuals i poden portar a
terme tot tipus dobra que no comporti augment
de volum.
2. Els edificis que formin part dels fronts edifcatoris
assenyalats en el plnol 3, podran augmentar
el volum o renovar ledificaci mitjanant un Pla
Especial que regular les condicions dedificaci
dacord amb les segents regles:
a. Lmbit del Pla Especial inclour la totalitat del
front.
b. Lalada de les edificacions no superar la de
20,75m. corresponent a planta baixa i cinc pisos,
en carrers de 20 m. Per a carrers damplada inferior,
saplicar el que determina larticle 327 de les NU.
c. La fondria edificable del front es fixar com a
mitjana de les edificacions consolidades (edificis

PB+3 i nombre dhabitatges 4) que formin part del
front.
d. Els habitatges resultants de lampliaci o renovaci es vincularan a algun rgim de protecci
pblica.
e. Els usos diferents a lhabitatge sadmeten en un
mxim del 20 per 100 de ledificabilitat del front.
Laplicaci daquest percentatge no podr suposar la disminuci del sostre actualment destinat
a ls dhabitatge.
f. Preveur la cessi obligatria i gratuta de sl
urbanitzat amb dest a espais lliures i equipaments
pblics en una superfcie equivalent al resultat
daplicar lestndard de 31 m2 de sl, dels quals,
com a mnim, sen reservaran 18 m2 per a espais
lliures, per cadascun dels habitatges nous definits en el Pla Especial, que incrementin el nombre
dels existents en el moment de laprovaci de la
MPGM. La cessi prevista podr fer-se fora de
lmbit de planejament.
g. Ledificabilitat dels fronts edificatoris no podr
traslladar-se fora daquests mbits.
Art. 10. Reutilitzaci dels edificis industrials

existents
A.
1. Els edificis industrials existents situats en
sl qualificat com clau a 22@, fora dmbits de
transformaci, que resultin disconformes amb la
MPGM, poden ser objecte de les actuacions previstes a larticle 93 del Decret Legislatiu 1/1990,
de 12 de juliol, i installar-shi nous usos dacord
amb el que preveu lArticle 6.
2. Els edificis industrials consolidats, per ra del
sostre o dels usos, poden ser exclosos de les
actuacions de transformaci global, prvia justificaci en el pla. Es considera com a edifici consolidat per ledificaci el que ultrapassa el coeficient dedificabilitat de 2,7m2 sostre/m2 sl de la
parcella.
Els usos consolidats, a efectes de la possible exclusi dun mbit de transformaci, sn els que
comprenen activitats que, per les seves caracterstiques, pels costos de trasllat o per la incidncia
scio-econmica, la seva substituci a crrec de
lmbit de planejament fa inviable o dificulta extraordinriament lactuaci de transformaci.
3. La reutilitzaci daquests edificis per a la implantaci dels nous usos admesos en actuacions
de transformaci i, en especial, les activitats @,
que comporti una intervenci global de rehabilitaci, reforma o reestructuraci, requereix la formulaci del corresponent Pla Especial.
Barcelona 157
Lexecuci dobres de rehabilitaci de grau alt que

tinguin un cost igual o superior al 50 per 100 del
valor duna construcci de nova planta de caracterstiques similars i amb la mateixa superfcie que
ledificaci existent, es consideren incloses en el
supsit anterior.
El Pla Especial concretar les crregues urbanstiques, ateses les caracterstiques de lactuaci i els
usos, prenent per referncia laprofitament materialitzat. Amb aquesta finalitat podran atorgar-se els
convenis urbanstics corresponents.
4. Els Plans Especials tindran un nivell de concreci de Pla Especial integral pel que fa a la intervenci sobre els edificis industrials, i sajustaran a
les segents condicions:
a. Sincorporar a la documentaci del Pla Especial lavantprojecte arquitectnic que justifiqui laptitud de ledifici per acollir el nou s.
b. Haur de concretar, si s necessari, els ajustos
en la volumetria de ledifici per a la inserci adequada en lentorn.
B.
1. Amb lobjectiu dincentivar la preservaci del
patrimoni arquitectnic industrial i de possibilitar
una oferta dhabitatge tipolgicament no convencional, podran autoritzar-se actuacions de rehabilitaci i/o reforma dedificis industrials existents
que prevegin la seva reutilitzaci per a ls dhabitatge, dacord amb les segents condicions:
a. Noms sadmetr en edificis que no superin
ledificabilitat de 2,2 m2 sostre/m2 sl sobre la
parcella, sens perjudici del que preveu lapartat d..
b. Caldr formular el corresponent Pla Especial
integral amb el nivell de concreci que preveu
lapartat 4 anterior.
c. El Pla Especial establir una reserva per a espais lliures i equipaments en la proporci de 31
m2 per cada 100m2 de sostre dhabitatge, dels
quals 18 m2, com a mnim, es destinaran a espais
lliures. Els sls amb aquest dest seran de cessi
obligatria i gratuta. Les cessions podran fer-se
efectives en el propi mbit o en mbits discontinus
de transformaci.
d. Es permet laddici de volums corresponents
als elements necessaris per al desenvolupament
del nou s, com els nuclis descala, ascensors,
elements tcnics dinstallacions comunitries i
serveis generals.
2. Aquestes actuacions, quan subiquen en lmbit
dactuacions de transformaci, no computen dins
del sostre dhabitatge que preveuen els articles 16
i 17. En aquest cas els Plans Especials han dincorporar les determinacions necessries, amb el
mateix nivell de concreci de lapartat A.4.
158 Barcelona
3. Els edificis que figuren a lannex 2 es consideren,

per les seves caracterstiques externes, reutilitzables
per a ls dhabitatge, i amb inters arquitectnic,
sens perjudici de la justificaci de la intervenci en el
Pla Especial integral. Aquesta relaci no t carcter
limitatiu, si b caldr justificar les noves incorporacions que es proposin sobre la base de la seva adequaci a les caracterstiques que sexposen a continuaci, i hauran de ser informades per la Comissi
Tcnica definida en lArticle 3.4:
Edificis industrials que, pel seu inters arquitectnic, histric o artstic, sn representatius de les
diferents etapes del desenvolupament industrial del
Poblenou.
Que per la seva tipologia sn aptes per acollir
ls dhabitatge sense desvirtuar les caracterstiques que fonamenten el seu inters.
Que per la seves caracterstiques i nivell de qualitat estructural i constructiva poden ser objecte
duna operaci de rehabilitaci.
Que en lentorn on estan situats no existeixen indstries o activitats incompatibles amb ls dhabitatge.
Captol III
Regulaci dels sistemes
Art. 11. Regulaci dels sistemes
1. Els sls destinats a sistemes es regulen dacord
amb el que determinen les Normes Urbanstiques
del PGM i amb el que sestableix en el present
captol.
2. Els sls que la MPGM qualifica com a 22@ i els
que el planejament de desenvolupament, en
compliment dels estndards de cessi, qualifiqui
de nou com a equipament i zones verdes, de
cessi, mantenen laprofitament que els hi assigna
aquesta MPGM. Aquest shaur de relocalitzar en
els sls edificables corresponents.
Art. 12. Equipaments 7@. Definici
Correspon aquesta qualificaci als sls que poden ser
destinats, a ms dels tipus dequipaments previstos
a lArticle 212 de les NU, a equipaments relacionats
amb la formaci i la divulgaci de les activitats @, de
conformitat amb el Pla Especial que els desenvolupi.
Els equipaments 7@ que es preveuen directament per
aquesta MPGM es defineixen al plnol P.2.
Art. 13. Dest dels equipaments 7@.
El programa funcional dels equipaments qualificats
com a 7@ podr incorporar els segents usos:
a. Activitats permanents de formaci, desenvolupades al mateix equipament, i acreditades per un

centre de formaci autoritzat.
b. Activitats de divulgaci de les noves tecnologies.
c. Activitats productives privades relacionades amb
la formaci en el camp de les tecnologies de la comunicaci i el coneixement (TIC), fins a un mxim
de la tercera part del sostre total de lequipament.
Es desenvoluparan en rgim de concessi, tot
mantenint la titularitat pblica de lequipament.
Art. 14. Desenvolupament dels equipaments 7@
1. Els equipaments 7@ es desenvoluparan mitjanant Plans Especials, els quals concretaran el seu
dest, les condicions dordenaci i la intensitat edificatria. Els Plans Especials hauran dincorporar,
aix mateix, la documentaci que acrediti la vinculaci a lacci formativa i la participaci de les
activitats privades desenvolupades en el funcionament de lequipament.
2. LAjuntament establir les frmules de col
laboraci amb Universitats o altres centres de
formaci autoritzats i empreses per al desenvolupament daquests equipaments.
3. Es mant la titularitat pblica dels equipaments
existents o previstos, de conformitat amb el planejament vigent.
Captol IV
Desenvolupament de la MPGM
Art. 15. Plans Especials de desenvolupament
1. La MPGM es desenvolupar en els Plans Especials segents:
a. Plans Especials de Reforma Interior dmbits
delimitats en la MPGM (Article 16).
b. Plans Especials de Reforma Interior dmbits
no delimitats expressament, per a desenvolupar
actuacions de transformaci (Article 17).
c. Plans Especials dels fronts edificatoris definits
en el plnol 3 (Article 9).
d. Plans Especials de Reforma Interior i integrals
per executar actuacions allades de transformaci
dels edificis industrials (Article 10).
e. Plans Especials per al desenvolupament dels
nous usos hotelers, activitats @ i usos dotacionals
no integrats en actuacions de transformaci (17.3).
2. Els equipaments es desenvoluparan per Pla Especial segons els articles 215 i 217 de NU.
3. La concreci de les infrastructures i serveis urbans
de lmbit requereix lelaboraci dun Pla Especial
dInfrastructures que regular, aix mateix, les de-
terminacions necessries sobre el subsl (Article

19) i definir i sistematitzar adequadament els
elements que integren els sistemes locals despais
lliures i zones verdes.

Art. 16. Plans Especials de Reforma Interior per
al desenvolupament de les actuacions de
transformaci en els mbits delimitats en
la MPGM (operacions predeterminades)
1. Aquesta MPGM determina mbits especfics de
planejament derivat amb lobjectiu de crear nous
elements destructura urbana i de possibilitar el
desenvolupament doperacions estratgiques
de transformaci urbanstica que permetin crear
noves dinmiques en el sector, amb els objectius
definits a la Memria.
2. La delimitaci daquests mbits figura en el plnol
nm. 2 de la present Modificaci. Son els segents:
a. Llacuna.
b. Parc Central.
c. Campus Audiovisual.
d. Llull-Pujades (Llevant).
e. Llull-Pujades (Ponent).
f. Per-Pere IV.
3. El desenvolupament daquests mbits de planejament es realitzar mitjanant Plans Especials de
Reforma Interior diniciativa pblica, els quals concretaran labast de loperaci de transformaci.
Els propietaris podran substituir lAjuntament en
la promoci dels Plans un cop transcorreguts
dos anys de laprovaci de la MPGM sense que
aquests hagin estat aprovats inicialment.
4. Els Plans Especials definiran lordenaci amb subjecci als parmetres i condicions segents:
a. Edificabilitat: Ledificabilitat ve determinada
pels ndexs dedificabilitat nets segents, aplicats
sobre la superfcie de lilla qualificada com a zona
dactivitats 22@ en la MPGM.
Coeficient net: 2,2 m2 sostre/m2 sl. El coeficient
de 0,2 m2 sostre/m2 sl que complementa ledificabilitat general de la zona industrial (2 m2 sostre/
m2 sl) sestableix com a compensaci de lincrement de costos durbanitzaci, vinculat al Pla
Especial dInfrastructures.
Coeficient net complementari: 0,5 m2 sostre/m2
sl. Podr addicionar-se al coeficient net per a
destinar-se exclusivament a activitats @. Laprofitament de lndex dedificabilitat complementari
estar condicionat a la identificaci, concreci i
garantia de continutat, en el propi document del
Pla Especial, de les iniciatives empresarials relacionades amb lactivitat @.
Barcelona 159
Coeficient net complementari addicional: 0,3 m2

sostre/m2 sl de titularitat municipal que es destinar a ls dhabitatge sotms a algun rgim de
protecci pblica.
En aquests mbits de transformaci delimitats,
sincrementa el coeficient complementari addicional en 0,2 m2 sostre/m2 sl, tamb de titularitat
municipal, per a completar les reserves daparcament, atendre els requeriments de serveis tcnics
necessaris en el sector o destinar-lo a habitatges
sotmesos a algun rgim de protecci.
El 25 per 100 del sostre que es destini a habitatge
ser promogut en rgim de lloguer.
s obligatori executar el sostre resultant de laplicaci del coeficient net complementari addicional
i el seu increment quan es desenvolupi lactuaci
de transformaci. La cessi dels sls corresponents a aquesta edificabilitat podr ser objecte de
conveni amb lAjuntament.
b. Usos: El Pla Especial concretar i regular amb
detall els usos admesos i les activitats a desenvolupar dins els mbits de transformaci, entre els
previstos amb carcter general en larticle 6. Aix
mateix, caldr preveure expressament el cessament daquells usos no admesos en el mateix article 6, incompatibles amb lentorn urb proposat.
c. Cessions per a sistemes: El Pla Especial incorporar com a crrega especfica la cessi duna
superfcie de sl equivalent al 10 per 100 de lactuaci, amb dest a equipament.
El Pla Especial haur de preveure cessions per a
sistemes locals despais lliures i equipaments, urbanitzats amb una quantia mnima de 31 m2 de
sl per cada 100 m2 de sostre dhabitatge, dels
quals 18 m2 es destinaran com a mnim a espais
lliures. Els sls amb aquest dest seran de cessi
obligatria i gratuta.
Les cessions previstes en aquest apartat hauran
de garantir-se en el propi mbit o en mbits discontinus de transformaci en sls que el Pla Especial corresponent qualificar amb aquest dest.
Quan lmbit de transformaci inclogui vials pendents dobertura, els sls amb aquest dest seran
tamb de cessi obligatria i gratuta.
d. Densitat dhabitatges: Les actuacions de transformaci no superaran la densitat mxima resultant de dividir el sostre destinat a habitatge per
90 m2, amb excepci daquelles promocions sotmeses a rgims especfics de protecci pblica
que tinguin un lmit de superfcie protegible inferior, en les quals la densitat sajustar en funci
daquesta superfcie.
e. Condicions durbanitzaci i serveis: El Pla Es-
160 Barcelona
pecial concretar les condicions durbanitzaci

i els serveis individuals i comunitaris a situar en
lespai privat, de conformitat amb el Pla Especial
dInfrastructures que preveu larticle 19.
f. Convenis urbanstics: Formen part del Pla Especial, en el seu cas, els convenis urbanstics en qu
es concretin les condicions establertes en aquest
article.
g. Terminis dedificaci: El Pla Especial determinar els terminis dedificaci.
5. La concreci de ledificabilitat prevista en aquesta
MPGM per als mbits de transformaci i els altres
mbits que shan de desenvolupar per Pla Especial queda condicionada a qu el Pla Especial
acrediti, si sescau amb el corresponent conveni
urbanstic, el compliment dels principis de participaci de la comunitat en les plusvlues generades
pel planejament i lequilibri entre beneficis i crregues, amb els deures legals de cessi i urbanitzaci, de conformitat amb el que preveu la Llei
6/1998, de 13 dabril, i la legislaci catalana vigent
en el moment de concretar-los.
LAjuntament destinar al Patrimoni Municipal
dUrbanisme, previst a larticle 74 de la Carta de
Barcelona, les cessions resultants o els equivalents econmics que, en el seu cas, siguin aportats en els casos que aix ho contemplin els instruments urbanstics de desenvolupament.
Art. 17. Plans Especials de Reforma Interior per
al desenvolupament de les actuacions de
transformaci no delimitades.
1. Sadmet i es preveu impulsar el desenvolupament
dactuacions globals de transformaci, no definides per la present Modificaci, mitjanant els
corresponents Plans Especials de Reforma Interior, amb els objectius assenyalats a la Memria, i
en les condicions establertes a larticle anterior.
El coeficient dedificaci complementari addicional ser de 0,3 m2 sostre/m2 sl, sense lincrement previst a larticle anterior.
Lmbit dels Plans Especials haur destar degudament justificat i inclour com a mnim una illa-Eixample o part daquesta definida per un passatge.
2. Lmbit mnim de lactuaci de transformaci, als
efectes de laplicaci del rgim previst en aquest
article, s del 60 per 100 de lmbit de planejament.
Sexclouen, a efectes de cmput daquest percentatge, els mbits de fronts edificatoris, en el
seu cas, les edificacions industrials consolidades
que reuneixin les caracterstiques definides en
larticle 10, sempre i quan aquestes edificacions
no incloguin usos no admesos segons larticle 6,

incompatibles amb lentorn urb proposat, aix
com els mbits ja transformats. En cas dabastar
ms duna illa o altres casos excepcionals degudament justificats, caldr acreditar que els mbits
no incorporats, per les seves dimensions i caracterstiques, poden desenvolupar actuacions de
transformaci.
Els Plans de promoci privada podran ser presentats pels propietaris que comptin amb una superfcie mnima del 60 per 100 del sl de lmbit de
transformaci. En el cas de les illes definides per
passatges hauran de comptar amb el 80 per 100
del sl.
3. Amb la finalitat davanar objectius de les actuacions de transformaci duna illa, sadmet la formulaci de Plans Especials per al desenvolupament de nous establiments hotelers, activitats @
i els usos dotacionals contemplats a larticle 6.2,
amb les segents condicions:
a. Lactuaci abasti una parcella mnima de 2.000
m2, amb excepci de les implantacions dusos
dotacionals.
b. Es garanteixi ledificaci immediata i el seu acabament en el termini de dos anys de latorgament
de la llicncia.
c. Es destini a una activitat @, a un establiment
hoteler o a s dotacional, i es presenti simultniament amb el Pla el projecte dedificaci i de la
installaci de lactivitat.
d. Sajusti a ledificabilitat de 2,2 m2 sostre/m2
sl.
e. Es garanteixi el costejament de la urbanitzaci.
f. Es justifiqui que no simpedeix la realitzaci de
lactuaci de transformaci de lilla i sestableixin
els compromisos i garanties per assegurar els
deures de cessi en aquesta.
4. Els Plans Especials definiran els mecanismes de
gesti que permetin lexecuci de les propostes
de planejament. Quan una edificaci sigui exclosa
de loperaci de transformaci, dacord amb
lapartat 2, no computar, als efectes de lactuaci de transformaci, ni el sl ocupat ni ledificabilitat materialitzada.
Art. 18. Habitatges en mbits de transformaci
Les operacions que incloguin en el seu mbit edificis existents dhabitatge que el Pla Especial proposi
transformar, hauran de preveure la relocalitzaci dels
residents. Ledificabilitat necessria per portar a terme
aquesta podr imputar-se al coeficient de 2,2 m2
sostre/m2 sl.
Ledificabilitat que es podr destinar a aquests
efectes, quan els habitatges existents configurin un

front edificatori dels assenyalats al plnol nm. 3, ser
la derivada de les condicions dedificaci establertes
a larticle 9.
La relocalitzaci dels habitatges existents, motivada
per la seva inclusi en actuacions de transformaci o
de renovaci dels fronts edificatoris, es far en habitatges sotmesos a rgim de protecci pblica. Podr
fer-se en rgim dhabitatge lliure, en atenci a les condicions de renda dels ocupants que tinguin dret a la
relocalitzaci.
Art. 19. Pla Especial dInfrastructures
1. Dacord amb larticle 65.2 de la Carta de Barcelona, sestableix com a estndard durbanitzaci
del sector, que formar part de les crregues
urbanstiques del conjunt daquest, els segents
serveis:
Pavimentaci
Enjardinament
Xarxa de distribuci denergia elctrica
Xarxa de clavegueram i de collectors
Xarxa de gas
Xarxes i elements fixes per a la recollida de
brossa
Xarxa de fibra ptica
Xarxa daigua potable
Xarxa daigua no potable amb aprofitament daiges del fretic, per a rec, incendis i climatitzaci
Xarxes de telefonia i telecomunicacions
Galeries locals de serveis o xarxa de canalitzacions de titularitat pblica
Serveis de deixalleria
Mobiliari urb
Enllumenat pblic
Senyalitzaci
2. LAjuntament de Barcelona elaborar un Pla Especial dInfrastructures que defineixi i concreti lestndard dels serveis urbanstics esmentats i les
caracterstiques de les altres infrastructures i serveis necessaris, tant pel que fa a les previstes en
el domini pblic, com en les previstes al sl privat.
Aquest Pla Especial haur de tenir en compte els
segents criteris:
Control del nivell de contaminaci acstica.
Utilitzaci preferent denergies renovables.
Afavoriment del transport pblic.
Estalvi energtic.
3. El Pla Especial dInfrastructures definir els elements fonamentals de les infrastructures i serveis
segents:
a. Infrastructures de mobilitat interna del sector i
de connexi amb la resta de la ciutat.
Barcelona 161
A preveure en lespai pblic:

Sistema viari (calades, voreres, enjardinament),
amb les seccions i la resta de caracterstiques que
es determinin.
Infrastructura fixa del sistema de transport pblic
de superfcie que es prevegi per al sector.
Sistema de gesti del trnsit integrat i intelligent
(sistemes de gesti i suports, pantalles informatives, elements de localitzaci geogrfica).
Installacions denllumenat.
Aparcaments per als diferents tipus de vehicles
(cotxes, bicicletes, etc.), gestionats de manera integrada i amb sistemes dinformaci.
Elements de suport per a altres sistemes de
transports alternatius (bicicletes, transports elctrics dintre del sector, etc.).
A preveure en els espais interiors de titularitat privada de les operacions de transformaci:
Aparcament de vehicles i del conjunt delements
de transport privat del sector.
Sistema de gesti de la descrrega de mercaderies en el conjunt del sector (molls per illa, molls
subterranis, descrrega centralitzada i distribuci
al detall, etc.).
b. Infrastructures vinculades al sistema energtic,
en el disseny de les quals caldr tenir en compte
criteris de garantia de subministrament, flexibilitat,
i sostenibilitat:
Galeries de serveis o, en el seu cas, xarxa de
canalitzacions per a la xarxa de subministrament
elctric del sector, amb possibilitat destablir sistemes de redundncia i dexplotaci flexible en
moments dintroducci de la competncia en el
sector.
Xarxa de fred i calor. Sistema de canalitzacions
daigua freda i calenta per tal de centralitzar els
sistemes daire condicionat evitant les instal
lacions individuals.
Xarxa de subministrament de gas.
Estacions transformadores i equipament de la
xarxa de qualsevol tipus.
Elements generadors denergies renovables
(solar i fotovoltaica) i dels equipaments necessaris
per injectar a la xarxa lenergia generada.
c. Infrastructures de comunicacions. Dissenyades
tenint en compte lexistncia de mltiples operadors amb possibilitats doferir serveis en el sector.
Galeries de serveis i canalitzacions, per tal que
els operadors que ho desitgin puguin estendre la
seva prpia xarxa.
162 Barcelona
Capacitat per a desplegar una xarxa de fibra

obscura amb accs a cada illa a disposici dels
diferents operadors per tal que puguin oferir lliurement serveis de connexi en el sector.
Espais per a la localitzaci dequips de telecomunicacions amb capacitat per a la prestaci de
serveis al conjunt de la illa.
Estructura nica i centralitzada, per a cada illa,
de suport de les comunicacions mbils i via rdio.
Cablejat interior dels edificis i disponibilitat de
canalitzacions de pas per a les zones comunitries.
d. Infrastructures relatives al sistema hidrulic.
Xarxa de subministrament daigua potable connectada a la xarxa general de la ciutat.
Xarxa de subministrament daigua no potable
destinada a usos diferents del consum de boca,
amb sistemes de captaci derivats del fretic del
sector.
Xarxa de collectors de recollida daiges residuals i transport al sistema de tractament i depuraci
Punts de captaci i mesura daigua.
e. Infrastructures vinculades al sistema de recollida selectiva i recuperaci de residus.
Canalitzacions per a la recollida pneumtica
descombraries.
Central(s) de recollida i tractament descombraries.
Deixalleria(es).
Punts daccs a la xarxa de recollida pneumtica descombraries des dels espais comunitaris
dels edificis.
Molls de recollida especfics en cas destabliments productors de residus.
f. Usos previstos en el subsl del sector, tant pel
que fa al domini pblic com al domini privat.
4. Les determinacions del Pla Especial dInfrastructures que afectin a espais de titularitat privada
es concretaran en la constituci de les corresponents servituds en el moment de concedir les
llicncies dedificaci i sinscriuran en el registre
de la propietat en el moment de procedir-se a la
inscripci de les declaracions dobra nova i dels
ttols constitutius de les comunitats de propietaris.
Captol V
Execuci del Planejament
Art. 20. Deures en matria de costos
durbanitzaci
1. Els costos derivats de la dotaci dinfrastructures
del sector, dacord amb les previsions del planejament, seran a crrec dels propietaris del sl,
sempre que aquest no estigui ocupat per habitatge, sens perjudici de la contribuci corresponent quan es desenvolupi el planejament especial
dels fronts consolidats. Les inversions realitzades
per lAdministraci per a la implantaci dels serveis
i infrastructures en el sector tindran el carcter de
despeses avanades en execuci del planejament
i es repercutiran entre els propietaris del sector.
2. Les actuacions allades edificatries hauran de satisfer tamb la crrega durbanitzaci que els sigui
imputable dacord amb lestndard durbanitzaci
expressat.
3. El Pla Especial dInfrastructures podr delimitar les
unitats dactuaci necessries per garantir la distribuci equitativa de les crregues durbanitzaci,
i establir els criteris per a la seva concreci.
Podr preveure el pagament dels costos durbanitzaci mitjanant cessi de sl o daprofitament.
4. El Pla Especial dInfrastructures preveur els corresponents convenis amb les empreses i entitats
subministradores i responsables dels serveis als
efectes de definir les crregues directament imputables als propietaris del sector, per tal devitar
que aquestes hagin de ser anticipades.
Art. 21. Deures dels propietaris en actuacions
allades
1. En les actuacions allades els propietaris tindran
les segents obligacions:
a. Cessi del sl destinat a vial que afecti la
parcella.
b. Costejament de la urbanitzaci.
2. Tenen aquesta consideraci les actuacions sobre
parcelles concretes que aquestes Normes permeten desenvolupar per Pla Especial amb el coeficient dedificabilitat mxim de 2,2 m2 sostre/m2
sl. Quan sincorporin a les actuacions de transformaci per executar ledificabilitat romanent els
ser daplicaci el rgim previst a larticle segent.
Art. 22. Deures dels propietaris en actuacions de
transformaci
1. En les actuacions de transformaci a desenvolupar per Pla Especial (arts. 10, 16 i 17) els propietaris tindran les segents obligacions:
a. Cessi del sl destinat a vial incls en lactuaci.

b. Cessi duna superfcie de sl equivalent al 10
per 100 de lmbit amb dest a equipament comunitari.
c. Cessi del sl resultant daplicar un estndard
de 31 m2 de sl per cada 100 m2 de sostre dhabitatge.
d. Costejament de la urbanitzaci.
e. Relocalitzaci dels habitatges a transformar i
assumpci dels costos derivats de la supressi
dels usos no admesos i dels usos i activitats que
han de cessar en lmbit de transformaci.
f. Les altres cessions resultants del que preveu
larticle 16 apartats 4 i 5.
2. Els Plans Especials delimitaran les unitats dactuaci necessries per a la justa distribuci de beneficis i crregues. Aquestes podran ser discontnues.

Art. 23. Pagament de la urbanitzaci

En lexecuci del planejament els propietaris dedificis
industrials no sotmesos a actuacions de transformaci
podran substituir el pagament de la urbanitzaci derivada de lexecuci del Pla Especial dInfrastructures
que preveu larticle 19 daquestes Normes, per la
transferncia daprofitament corresponent a laplicaci del coeficient de 0,2 m2 sostre/m2 sl sobre la
parcella, al Patrimoni Municipal dUrbanisme, dacord
amb el que preveuen els articles 73.2 y 74 de la Carta
de Barcelona.
1. Els sls inclosos en les unitats dactuaci 4 i 11
del Pla Especial de Reforma Interior Diagonal-Poblenou, incorporats a aquesta MPGM, tindran les
condicions daprofitament que es defineixen per
a la subzona 22@, i les actuacions de transformaci, considerant la totalitat de lilla, amb independncia de la qualificaci atorgada en el PERI.
2. Els Plans Especials de desenvolupament podran
ajustar les qualificacions definides en la MPGM i
el PERI Diagonal Poblenou, seguint en el seu cas
la tramitaci especfica prevista en larticle 66.5 de
la Carta de Barcelona, mantenint les superfcies
globals de sistemes i les obligacions de cessi,
sens perjudici de les obligacions derivades de la
present MPGM en matria durbanitzaci i cessi
addicional despais lliures per ra de lincrement
dels habitatges.
3. Lmbit corresponent a la unitat dactuaci 11 del
PERI Diagonal-Poblenou, que t constituda la
Barcelona 163
seva Junta de Compensaci, es defineix com a

mbit de transformaci que podr ser promogut
per iniciativa dels propietaris de lmbit. Hauran de
presentar el Pla Especial corresponent en el termini
mxim de sis mesos de la vigncia de la MPGM.
Transcorregut aquest termini la iniciativa pblica en
el planejament podr substituir la privada.
4. Les fitxes normatives annexes concreten les condicions daprofitament daquests mbits.
industrials consolidats, dacord amb larticle 10.A.

Quan les edificacions o installacions estiguin situades
en sl qualificat de sistema sadmeten les obres anteriorment esmentades excepte les de consolidaci.
Aquest rgim ser daplicaci en els nous mbits de
transformaci que es delimitin, sempre que els Plans
Especials no prevegin, justificadament, una normativa
transitria diferent. (Veure Fitxes pags. 165-166)
Disposicions transitries
Annex I: relaci dactivitats @

De la MPGM per a la renovaci de
les zones industrials del Poblenou
-Districte dactivitats 22@BCN-
Primera. Les edificacions i usos actualment existents

en sls qualificats com a 22@, que disposin de llicncia
municipal i que no resultin admesos amb la nova regulaci tenen la consideraci de disconformes, sens
perjudici de les determinacions que puguin establir els
Plans Especials de les actuacions de transformaci.
Segona. En tant es mantingui la situaci de transitorietat, lautoritzaci de qualsevol dels usos diferents de
lindustrial requerir que es justifiqui prviament que
no es produeixen situacions dincompatibilitat en relaci a les indstries legalment establertes en el seu
entorn.
Tercera. El rgim dels establiments de concurrncia
pblica es definir en el Pla Especial que shaur delaborar en el termini dun any en lmbit del Districte de
Sant Mart i que concretar les condicions dimplantaci i limitacions daquestes activitats, en especial en
relaci a lhabitatge. En tant no sigui aquest vigent, no
sadmet la implantaci dins lmbit definit en el plnol
annex de cap nou local dambientaci musical, ni els
definits com a F en lOrdenana dEstabliments de
Concurrncia Pblica.
El Pla Especial haur de definir un mbit de restricci
de la implantaci de noves discoteques, locals dambientaci musical i similars, en la zona on es concentren actualment la majoria daquestes activitats. A
ms, concretar un rgim de distncies entre aquests
establiments prenent com a referncia la distncia de
400 m., per tal de garantir una distribuci equilibrada
de la seva implantaci.
Quarta. Fins que no saprovin i publiquin els Plans
Especials de Reforma Interior de les zones de transformaci delimitades, es respectaran els usos i edificacions existents i sadmetran les obres de consolidaci, conservaci, reparaci i modernitzaci de les
condicions higiniques i ambientals, i les que tendeixin
a suprimir o reduir els efectes molestos, nocius, insalubres o perillosos, de les installacions industrials. No
shi autoritzen les noves construccions.
En aquests mbits podran tramitar-se, independentment, Plans Especials per a la reutilitzaci dedificis
164 Barcelona
Relaci dactivitats @

*

*
*
*
*
*

*

*
TIC
Fabricaci dordinadors i altres equips informtics:
Fabricaci de mquines per al tractament automtic de dades, inclosos els microordinadors.
Fabricaci dunitats perifriques - impressores,
terminals, lectors magntics i ptics, etc.
Installaci dordinadors i equip informtic.
Fabricaci de consumibles informtics.
Fabricaci de sistemes de telecomunicacions
(centrals telefniques, sistemes de control de la
xarxa, sistemes de comunicaci mbil, sistemes
de comunicaci via satllit...).
Fabricaci dequips de telecomunicacions (terminals i aparells).
Fabricaci de cables de telecomunicacions
(coure, fibra ptica).
Fabricaci de materials electrnics; fabricaci
dequips i aparell de rdio, televisi i comunicacions.
Fabricaci de vlvules, tubs i altres components
electrnics.
Fabricaci de transmissors de radiodifusi i televisi, i aparells per a la radiotelefonia i radiotelegrafia amb fils.
Fabricaci daparells de recepci, enregistrament i reproducci de so i imatge.
Reproducci de suports enregistrats:
Reproducci de suports de so enregistrats discs, discs compactes, etc.
Reproducci de suports de vdeo enregistrats discs, discs compactes, films, DVD, etc.
Reproducci de suports dinformtica enregistrats - programes i dades informtiques.
Desenvolupament, producci, subministrament i
documentaci de programes informtics.
Fitxes Normatives de la Disposici Addicional

Unitat dActuaci UA-4
Superfcie total UA:.........................51.921 m2.
Qualificaci del sl:
22@................................................18.216 m2.
7b................................................... 5.745 m2.
7@....................................................7.669 m2.
6b....................................................5.760 m2.
5 ...................................................14.531 m2.
Superfcie de sl als efectes daplicaci dels coeficients nets (art. 16.4):................ 37.390 m2.
Sostre edificable, per aplicaci dels coeficients nets (art. 16.4):

Coef. net 2,20 m2 sostre/m2 sl: 82.258 m2 sostre
Coef. net complementari
0,50 m2 sostre/m2 sl: 18.695 m2 sostre
Coef. net complementari addicional
Usos article 6.
Exclusivament activitats @
Obligatori, destinat exclusivament
a habitatge sotms a algun rgim
de protecci pblica, de titularitat
municipal.

Increment coef. addicional

0,20 m2/m2 sostre: 7.478 m2 sostre
Obligatori, destinat a habitatge

sotms a algun rgim de protecci
pblica, a aparcament o serveis
tcnics, de titularitat municipal.
Sostre mxim edificable: 119.648 m2 sostre

Deures dels propietaris:
1. Sls de cessi obligatria i gratuta:

Vials:........................................................................14.531 m2.
Zones verdes:.............................................................5.760 m2.
Equipaments:.............................................................3.414 m2.
Estndard despais lliures
i equipaments vinculat a lhabitatge:........................... 31 m2/hab.
2. Altres cessions resultants de larticle 16 apartats 4 i 5.

3. Costejament de la urbanitzaci: cost estimat: 450 milions ptes.
4.
Relocalitzaci dels habitatges a transformar i assumpci dels costos derivats de la supressi dels usos i
activitats que han de cessar en lmbit de la transformaci.

Desenvolupament: En el marc del Pla especial de lactuaci de transformaci Campus Audiovisual
Barcelona 165
Unitat dActuaci UA-11

Superfcie total UA:.........................46.485 m2.
Qualificaci del sl:
22@................................................13.698 m2.
13d.....................................................698 m2.
7b....................................................4.471 m2.
6b....................................................5.999 m2.
5....................................................21.619 m2.
Superfcie de sl als efectes daplicaci dels
c
ents nets (art. 16.4):........................24.168 m2.

Sostre edificable, per aplicaci dels coeficients nets (art. 16.4):

Coef. net 2,20 m2 sostre/m2 sl: 53.169 m2 sostre
Usos article 6.
Exclusivament activitats @

addicional 0,30 m2 sostre/m2 sl:
7.250 m2 sostre
Obligatori,
destinat exclusivament a habitatge

sotms a algun rgim de protecci
pblica, de titularitat municipal
Sostre sl 13d: 4.188 m2 sostre
Sostre mxim edificable: 76.691 m2 sostre
Deures dels propietaris:
1. Sls de cessi obligatria i gratuta:

Vials: 21.619 m2.
Zones verdes: 5.999 m2.
Equipaments: 4.471 m2.
Estndard despais lliures
i equipaments vinculat a lhabitatge: 31 m2/hab.
2. Altres cessions resultants de larticle 16 apartats 4 i 5.

3. Costejament de la urbanitzaci: cost estimat: 440 milions ptes.
4. Relocalitzaci dels habitatges a transformar i assumpci dels costos derivats de la supressi dels usos i
activitats que han de cessar en lmbit de la transformaci.
Desenvolupament: Pla Especial
166 Barcelona

*
*

*
*

*

*
*

*

Producci de software estndard - sistemes

operatius, programes daplicaci.
Producci de software avanat: relacionat amb
la gesti del coneixement, la explotaci i emmagatzematge de dades i les xarxes neurals.
Producci software especfic per a la xarxa -Intranet/Internet/Extranet-, desenvolupament daplicacions de comer electrnic, seguretat i certificaci, serveis financers.
Producci de software especfic i per a aplicacions concretes.
Producci de software de gesti, control i intel
ligncia de xarxes de telecomunicacions.
Radiodifusi i telecomunicacions:
Activitats de rdio: Producci i/o difusi de programes.
Producci, distribuci i/o emissi de programes
de televisi.
Empreses de telecomunicacions per cable i radiofniques. La transmissi de so, imatges, dades
o altra informaci per mitj de cable i ones, per
repetidor o via satllit:
La comunicaci per mitj de telfons, telgrafs i
tlex.
La transmissi de programes de rdio i televisi.
Els serveis de telefonia de valor afegit: audiotex,
etc..
Manteniment de les xarxes.
Desenvolupament de la transmissi per cable.
Sector Internet:
Connexi a la xarxa.
Allotjament de webs.
Desenvolupament de webs.
Promoci i marketing de webs
Publicitat a la xarxa.
Comer electrnic.
Altres serveis relacionats amb la xarxa.
Sector multimdia:
Televisi interactiva.
Off-line: Cd-Rom, DVD, trucatge de fotografia o
pellcules, realitat virtual.
Sector editorial publicacions en paper (Edici de
diaris, revistes).
Sector audiovisual.
SERVEIS
Processament de dades:
Procs i tractament de dades subministrades
pel client.
Procs complet de dades.
Serveis dentrada de dades, enregistrament,
lectura ptica, etc.

*
*

*
*
*
*

*
Gesti i utilitzaci dinstallacions de procs de

dades.
Activitats relacionades amb el correu electrnic.
Activitats relacionades amb bases de dades:
Creaci de bases de dades.
Emmagatzematge de dades: elaboraci dun
model de registre informtic.
Serveis de consulta de les bases de dades.
Prestaci de serveis de valor afegit (correu electrnic, bescanvi electrnic de dades, EDI transferncia electrnica de fons EFT- videoconferncia).
Subministrament digital de bens i serveis digitalitzats.
Manteniment i reparaci dequips informtics:
prestaci de serveis tcnics -hotlines (lnia directa),
suport, manteniment, outsourcing, serveis postvenda.
Altres serveis de telecomunicacions: totes aquelles
activitats relacionades amb la telefonia mbil, les
comunicacions per satllit i les seves aplicacions
a daltres sectors com el transport i la distribuci.
Serveis per la creaci de noves empreses:
Avaluaci de projectes. Estudis de vialitat.
Cursos sobre gesti dempreses.
Assistncia tcnics (adquisici de tecnologia,
informaci tcnica).
Assistncia financera (ajudes per als nous empresaris. seed capital o pre-venture capital).
Incubadores o Bussiness Innovation Centres.
Parcs cientfics o tecnolgics.
Aquelles altres activitats terciries basades en el
coneixement i que millorin la competitivitat, segons Tableau de bord de lOCDE, de la Science,
de la Technologies et de lIndustrie 1999: Mesurer les conomies fondes sur le savoir Pars
1999, pag. 18, i en especial:
rea tecnolgica:
Centres de demostraci de noves tecnologies
(TIC, CAD-CAM, robtica).
Bancs de dades dinformaci tecnolgica.
Laboratori dassaigs.
Centres de normes tcniques.
Centres de disseny.
Assessorament tecnolgic (auditoria tecnolgica).
Transferncia de tecnologia, recerca dempreses
estrangeres per establir aliances.
rea comercial:
Exportaci.
Publicitat.
Marketing.
Recerca de distribudors a lestranger.
Barcelona 167
rea financera:
Auditoria, comptabilitat, leassing, factoring.
Capital de risc.
Assessorament fiscal.
rea administrativa:
Serveis jurdics.
Telecomunicacions.
Serveis informtics.
Serveis de traducci.
rea de personal:
Cursos de formaci tcnica en general.
CENTRES DE SABER
Centres de formaci superior (formaci professional, acadmies, ...).
* Universitats i centres de formaci continuada.
* Centres dinvestigaci (R+D, pblics o privats).
* Equipaments culturals (museus, biblioteques...).
* Associacions professionals.
* Centres dinformaci, documentaci i assessorament.
* Editorials i empreses de creaci audiovisual.
* Empreses usuries intensives de coneixement.
* Activitats artstiques o de gesti cultural.
** Es tindran especialment en consideraci les relacions dactivitats vinculades amb les tecnologies
de la informaci i les comunicacions elaborades
pel Ministeri dIndstria.
Modificaci puntual de les Normes ur-
banstiques del Pla General Metropolit

per a ladequaci del rgim urbanstic del
conjunt especial de lEixample, creaci de
la qualificaci 13 Eixample, a Barcelona.
Aprovada definitivament per Acord de la Subcomissi

dUrbanisme del municipi de Barcelona de 12 de desembre del 2000 (DOGC nm. 3316 de 30/01/2001),
amb la prescripci que sincorpora dofici i amb la
correcci de les errades materials observades en la
disposici final del document:
Mitjanant el Pla especial previst a larticle 6 de la
Normativa, es regular, dacord amb larticle 73 de la
Carta Municipal, la transferncia del sostre edificable i
en aquest instrument de planejament shaur de justificar lorigen i, per tant, la procedncia del mateix,
lequivalncia entre els aprofitaments i el control del
procediment de la transferncia. En tot cas, la transferncia resta limitada al que preveu larticle 11 de les
Normes urbanstiques del Pla general metropolit.
168 Barcelona
La derogaci de lapartat 3 de larticle 2 del text refs

de la Modificaci de lordenana de rehabilitaci i millora de lEixample, aprovat per acord de la Comissi
dUrbanisme de Barcelona, de 14 de desembre de
1994, sha dentendre referida a lapartat 3 de larticle
21.
La derogaci sha de fer extensiva a la Disposici
Transitria 2 del text refs esmentat.
Modificaci del Pla General

Metropolit per a la creaci de la
qualificaci 13 Eixample
Captol I
Art. 1. Definici i mbit daplicaci de la
qualificaci 13 Eixample (13E)
1. La qualificaci 13 Eixample (clau 13E) substitueix
la qualificaci de Zona de densificaci urbana
(clau 13) en lmbit delimitat per lavinguda de la
Diagonal, passeig de Grcia, carrer de Crsega,
carrer de Bailn, Travessera de Grcia, carrer de
Cartagena, carrer de Sant Antoni Maria Claret,
passeig de Maragall, carrer de Crsega, carrer
de la Independncia, carrer de Valncia, carrer
de La Corunya, carrer del Consell de Cent, carrer
de Castillejos, carretera de Ribes, passeig de
Carles I, passeig de Pujadas, passeig de Llus
Companys, carrer de Trafalgar, plaa Urquinaona,
carrer de Fontanella, plaa de Catalunya, carrer
de Pelai, plaa de la Universitat, ronda de Sant
Antoni, ronda de Sant Pau, avinguda del Parallel,
carrer de Tarragona i avinguda de Josep Tarradellas.
2. La zona 13 Eixample (clau 13E) es defineix com
una subzona de la Zona de densificaci urbana
(clau 13) i es regula pel qu disposen les normes
establertes especficament per a aquesta zona
13E i, en tot all no previst, per lOrdenana de
rehabilitaci i millora de lEixample de Barcelona i
per les Normes Urbanstiques del PGM aplicables
a la Zones de densificaci urbana intensiva.
Art. 2. Delimitaci i rgim dels espais centrals
de linterior dilla.
1. Constitueixen lespai central dels interiors dilla les
parts de les finques situades a una distncia de
les alineacions de vial superior a una vegada i mitja
la profunditat edificable.
2. En aquelles illes on la profunditat edificable resultant de laplicaci de larticle 242 de les Normes
Urbanstiques del Pla General Metropolit sigui

igual o superior a 20 m., i no tinguin passatges,
lespai central de linterior dilla, delimitat dacord
amb lapartat anterior, no s edificable i ha de ser
destinat a espai enjardinat de titularitat privada.
Els terrenys i edificacions situats en lespai central de linterior dilla qualificats com a sistemes o
equipaments comunitaris mantenen el seu rgim
especfic previst a les Normes Urbanstiques i, per
tant, no sels aplica el rgim dels espais centrals
de linterior dilla daquesta Zona 13E.
3. Lespai central de linterior dilla shaur dadequar
al rgim previst en lapartat anterior sempre que
es realitzin intervencions globals en el conjunt de
ledificaci principal que comportin:
a. Increment de volum o sostre. Tanmateix, sexclouen de laplicaci daquest precepte aquells
increments que tinguin per objecte nicament la
installaci dels elements tcnics dels serveis comuns.
b. Increment del nombre de departaments o unitats funcionals anteriorment existents.
c. Redistribuci general despais.
d. Canvi ds de ledifici.
e. Substituci de ledifici, encara que es mantingui
la faana o algun altre element estructural.
Lexecuci simultnia o successiva daltres obres
de reforma o rehabilitaci de grau alt que tinguin
un cost igual o superior al 50 per 100 del valor
duna construcci de nova planta de caracterstiques similars i amb la mateixa superfcie que ledificaci existent, en edificis que tenen un sostre o
volum superior al que autoritzaria en cas de nova
construcci comportar, aix mateix, lobligaci
dadequar lespai central de linterior dilla al rgim
previst a lapartat 2.
4. Sexceptuen de lobligaci dajustar-se a lordenaci dels espais centrals de linterior dilla de la
Zona 13E aquelles edificacions catalogades individualment que es trobin construdes dintre de
lespai lliure dinterior dilla, sempre que la part que
ocupa aquest espai reuneixi els valors que motiven la catalogaci.
Art. 3. Rgim transitori
1. Les construccions i activitats existents que ocupen
totalment o parcialment lespai central de linterior
dilla es consideren en situaci de disconformitat
amb lordenaci.
2. No es podran autoritzar en cap cas augments de
volum, ni installacions, badalots o altres elements
similars.
Captol II
Art. 4. Actuacions per a la creaci despais
lliures interiors dilla de titularitat pblica
1. En lmbit objecte de la present MPGM, es podran promoure Plans Especials de Reforma Interior, amb la finalitat de possibilitar la creaci despais lliures interiors dilla enjardinats de titularitat i
dest pblic. Aquests Plans Especials podran, a
ms, incloure qualsevol dels objectius previstos a
larticle 324 de les Normes Urbanstiques o dels
establerts per a aquests tipus dinstruments de
planejament per la legislaci urbanstica.
2. Els indicats Plans tindran com a mbit de referncia mnim lilla, si b dacord amb les preexistncies, caracterstiques concretes i funcionalitat
de lactuaci a desenvolupar, es podran delimitar
mbits dactuaci de superfcie inferior, degudament justificats.
3. Els Plans Especials de Reforma Interior podran
sser diniciativa pblica o privada. En aquest ltim
supsit, ser necessari que el Pla Especial de Reforma Interior prevegi els mecanismes de gesti
que garanteixin la cessi gratuta a lAjuntament
de lespai lliure interior dilla i els seus accessos.
Art. 5. Delimitaci i qualificaci pels Plans
Especials de Reforma Interior de lespai
lliure interior dilla
1. Els Plans Especials de Reforma Interior delimitaran
lespai lliure interior de lilla i els seus accessos,
que seran de titularitat pblica. Lespai lliure interior dilla podr abastar un mbit inferior o superior
al previst a larticle 2 de la present MPGM, dacord
amb les caracterstiques i viabilitat dexecuci de
lactuaci.
2. Els espais lliures interiors dilla que es delimitin pels
Plans Especials de Reforma Interior es qualificaran
com a sistema local despais lliures dinterior dilla
a lEixample (6E). Aquesta qualificaci tamb sestendr als accessos necessaris per a accedir-hi,
si b amb les peculiaritats que deriven de la seva
funcionalitat especfica. Els sistemes 6E es regiran
per les disposicions daquestes Normes i, en tot
all que no estigui previst, sels aplicar la regulaci establerta per als sistemes locals despais
lliures, jard urb (6).
3. A lespai interior dilla noms es permetran els
usos pblics i collectius que estiguin especficament previstos als Plans Especials de Reforma Interior i siguin compatibles amb el seu dest despai
lliure, sens perjudici dall que estableix larticle 7
daquestes Normes.
Barcelona 169
Art. 6. Execuci dels Plans Especials de

Reforma Interior
1. Els Plans Especials de Reforma Interior concretaran els instruments de gesti que permetin lobtenci, per part de lAjuntament, dels espais lliures
dinterior dilla i de sl necessari per a garantir
laccs.
2. Per tal de facilitar la gesti urbanstica, els Plans
Especials de Reforma Interior podran preveure la
cessi gratuta dels espais lliures interior dilla, mitjanant qualsevol dels instruments establerts a la
legislaci urbanstica per a garantir la distribuci
dels beneficis i crregues derivats del planejament
i, en particular, la reparcellaci discontnua de
parcelles urbanes, en els termes que preveu larticle 73 de la Carta Municipal de Barcelona.
3. En els supsits en qu, en delimitar lespai lliure
interior dilla, resulti afectat sl al qual el planejament urbanstic atribueixi aprofitament urbanstic,
lobtenci del sl per part de lAdministraci comportar la transferncia de laprofitament corresponent al Patrimoni Municipal dUrbanisme, segons estableix larticle 74.1 de la Carta Municipal
de Barcelona. En aquests casos, el Pla Especial
de Reforma Interior podr establir una nova ubicaci daquest aprofitament.
Art. 7. Rgim urbanstic del subsl dels espais
lliures interiors dilla.
1. Els Plans Especials de Reforma Interior concretaran els usos admesos en el subsl de lespai
lliure interior dilla. A aquests efectes, es podr
preveure, a ms de ls daparcament, els usos
propis de les zones de densificaci urbana que
siguin adequats al subsl i a lentorn. En cap cas
sadmetran en el subsl els usos residencials.
2. Els usos autoritzats en el subsl es regiran per les
condicions urbanstiques que determini el Pla Especial de Reforma Interior i, en all que no estigui
expressament previst, pel Captol 3r del Ttol IV de
les Normes urbanstiques del PGM.
3. Dacord amb all que estableixin els Plans Especials de Reforma Interior, els usos del subsl podran tenir la consideraci daprofitament lucratiu
de titularitat privada, als efectes de la distribuci
dels beneficis i crregues derivats del planejament.
4. Els usos previstos en el subsl hauran de permetre lenjardinament de lespai lliure interior dilla.
Disposici Final.
Queden derogats els apartats 2, 3 i 4 de larticle
20.2.a.; els apartats A, B, C, D, i E de larticle 20.2.e.;
170 Barcelona
lapartat 3 de larticle 2, aix com la Disposici Addicional i la Disposici Transitria Primera del Text Refs
de la Modificaci de lOrdenana de rehabilitaci i millora de lEixample, aprovat per acord de la Comissi
dUrbanisme de 14 de desembre de 1994.
LAjuntament aprovar en el termini de sis mesos el
Text Refs de lOrdenana de Rehabilitaci i Millora
de lEixample.
Modificaci del PGM per a la definici

dels nous equipaments residencials, habitatge per a joves, a Barcelona. Aprovada
definitivament per Acord de la Subcomissi dUrbanisme del municipi de Barcelona de 5 de juny de 2001
(DOGC nm. 3460 de 27/08/01)
sacorda:
1. Aprovar definitivament la modificaci del PGM
per a la definici dels nous equipaments resi
dencials, habitatges per a joves, de Barcelona,
pel que fa a la creaci de la nova qualificaci
de zona de dotaci dhabitatges per a joves,
clau 10 hj, i les disposicions normatives regu
ladores, amb la incorporaci dofici de les prescripcions segents:
La nova qualificaci de dotaci dhabitatge per
a joves (clau 10 hj) sintegra com un s dotacional dins del concepte de sistemes del PGM, si
b diferenciat del dequipaments, amb rgim propi
definit, en terrenys de domini pblic. En conseqncia, el sistema i la qualificaci que la identifica
sestructurar amb el seu articulat propi amb la
modificaci de la numeraci dels articles de la normativa que sentendran correlativament a partir de
larticle primer que es correspon amb larticle 385
del document trams.
Sexclou de lactual article 388.2.1.a. la possibilitat dincorporar una opci de compra sobre els
terrenys i edificacions a favor dels antics propietaris, a exercir una vegada produda la reversi,
en el termini i les condicions estipulades en el plec
de condicions. Se suprimeix, en conseqncia, el
pargraf final daquest article des de on diu aix
mateix fins al final.
Se suprimeix de lactual article 388 la totalitat de
lapartat 2.1.b. en tant que noms sadmet la nova
qualificaci en terrenys de domini pblic.
Se suprimeix el contingut de la totalitat de lactual disposici transitria catorzena en tant que la
modificaci noms opera en terrenys que ja disposen de la qualificaci dequipament.
Se suprimeix el contingut de la totalitat de lac-
tual disposici addicional quarta, en tant que la

modificaci ha de referir-se a mbits concrets
amb una clara identificaci del nombre dhabitatges en desenvolupament dun programa en no
resultar possible la incorporaci de la qualificaci
10hj en el desenvolupament de la qualificaci 7a.
de manera genrica.
En la part normativa daplicaci genrica a la
qualificaci 10hj, qualsevol que sigui la fase de
tramitaci que es plantegi, sinclouen les rectificacions segents:
a. En el desenvolupament de les qualificacions
10hj que requereixen pla especial, aquest es referir necessriament al conjunt de lmbit qualificat
dequipament.
b. Els usos complementaris i dotacionals admesos en el rgim dusos previst, en tant que
complementaris, resten subjectes al mateix rgim
de concessi i dret de superfcie que els dhabitatge per a joves.
c. Els habitatges per a joves han de complir les
condicions mnimes dhabitabilitat que resulten de
les ordenances dedificaci i disposicions legals
vigents en matria dhabitatge daplicaci simultnia.
2. Aprovar definitivament les modificacions de la
qualificaci dhabitatges per a joves, clau 10hj,
de Barcelona, pel que fa als emplaaments proposats, a excepci del districte III Sants-Montjuc,
can Batll, i districte VIII Nou Barris, passeig Urrutia, i incorporar dofici les prescripcions segents:
Districte I Ciutat Vella
Jaume Giralt-Montanyans
s executiva i no li resultaria daplicaci la disposici transitria 14a, en tant sha aprovat la modificaci del Pla especial de reforma interior del sector
oriental del centre histric per la Subcomissi de
Barcelona el 15 de maig de 2001, les determinacions del qual, respecte a condicions dedificaci
i edificacions catalogades, shauran de respectar
en el pla especial que la haur de desenvolupar.
Districte II Eixample
Londres-Villarroel
Es mant tamb ls escolar esportiu tal com resulta del planejament vigent.
Districte III Sants-Montjuc
Plaa Cerd
Ledifici no pot ultrapassar lalada de B+7PP del
bloc lineal de la prpia illa.
Districte IV Les Corts

Joaquim Albarran
Ledificabilitat de la parcella es mantindr en els
2.800 m2 de laprovaci inicial, ms coherent amb
la que correspon als equipaments privats confrontats, i saplicaran les condicions dedificaci segons el tipus dordenaci en edificaci allada.
Districte VIII Nou Barris
Pintor Alsamora
Les condicions i ledifici es reajusten per tal que,
tot mantenint lequipament esportiu, ats lample
del carrer de la Selva de 8 m i ledificaci que hi
afronta, ledificaci, mitjanant desenvolupament
per pla especial, respecti les determinacions
quant a distncies legals que corresponen al tipus
dordenaci segons volumetria especfica.
Districte IX Sant Andreu
Garcilaso
El planejament s ja vigent, pel que no li resulta
daplicaci la disposici transitria 14a suprimida.
Normativa:
Art. 1. Definici
1. Es qualifica com a dotaci dhabitatges per a
joves, clau 10hj el sl urb del municipi de Barcelona que es destina a la construcci dhabitatges
en rgim de lloguer assequible destinat expressament a la gent jove, per facilitar a aquest collectiu
laccs a lhabitatge dins la ciutat.
2. La nova qualificaci de dotaci per a joves (clau
10hj) sintegra com un s dotacional dins el concepte de sistemes del Pla General Metropolit, si
b diferenciat del dequipaments, amb el rgim
propi definit, en terrenys de domini pblic.
3. Els sls que safecten a aquest dest sn els que
consten a les fitxes urbanstiques daquesta Modificaci de PGM. Aquestes fitxes tenen carcter normatiu. Incorporen les qualificacions proposades,
les condicions dordenaci i les de desenvolupament i gesti de cadascun dels mbits dactuaci.
Art. 2. Dest de les dotacions dhabitatges per a
joves
1. Els sls qualificats de dotaci dhabitatges per a
joves es destinaran a la construcci dhabitatges
en les condicions establertes a larticle 4. Els usos
dotacionals definits a larticle 212 de les Normes
Urbanstiques del PGM, compatibles amb lhabitatge, sadmeten com a s no principal.
2. En planta baixa sadmeten tamb els serveis
complementaris de lhabitatge, i ls comercial en
Barcelona 171
establiments de superfcie mxima de venda de

1.300 m2, corresponent al petit comer dacord
amb la Llei 17/2000, de 29 de desembre, dequipaments comercials.
3. La mutaci del dest del sl, del de dotaci dhabitatges per a joves, clau 10hj, a un altre s dotacional dels previstos a larticle 212 de les N.U.
requerir la seva nova afectaci a equipament comunitari, clau 7b, mitjanant un Pla Especial.
4. Els usos complementaris i dotacionals, admesos
en el rgim dusos previst, en tant que complementaris, resten subjectes al mateix rgim de concessi i de dret de superfcie que els dhabitatges
per a joves.
1. Ledificaci en els sls qualificats de dotaci
dhabitatges per a joves sajustar al tipus dordenaci, intensitat edificatria i condicions dedificaci, definits a la fitxa urbanstica de cadascun
dels sls amb aquesta qualificaci, dacord amb
les condicions de lentorn.
2. Ledificaci podr desenvolupar-se per llicncia
directa, en les condicions establertes a lapartat
anterior, llevat que les fitxes normatives disposin
la redacci prvia dun pla especial o dun estudi
de detall. En el desenvolupament de les qualificacions 10hj que requereixen pla especial, aquest
es referir necessriament al conjunt de lmbit
qualificat dequipament.
3. La modificaci de les condicions dedificaci definides en les fitxes normatives requerir la tramitaci dun estudi de detall o dun pla especial.
4. Per tot all no regulat expressament en aquesta
Normativa regeixen les disposicions de les N.U.
per al tipus dordenaci assignat al corresponent
sl.
5. Els edificis dhabitatges per a joves hauran de
complir les condicions mnimes dhabitabilitat del
Decret 28/1999, de 9 de febrer, i les Ordenances
Metropolitanes dEdificaci, daplicaci simultnia.
Art. 4. Desenvolupament i gesti dels sls clau
10hj
1. Els habitatges es promouran en rgim de lloguer
i en les condicions que permetin acollir-se a les
mesures de finanament dactuacions protegides en matria dhabitatge (establertes al Decret 201/1998, de 30 de juliol, pel qual sestableixen els ajuts pblics en matria dhabitatge a
crrec de la Generalitat de Catalunya i es regula
la gesti dels ajuts previstos en el Reial Decret
172 Barcelona
1186/1998, de 12 de juny, per al perode 19982001, i els que en el seu cas els desenvolupin o
substitueixin).
2. El desenvolupament i gesti de les dotacions
dhabitatges per a joves sacollir a algun dels segents rgims:
2.1. En els sls de titularitat pblica municipal, la
construcci dels habitatges i la seva gesti, podr
realitzar-se per lAjuntament directament, amb conveni amb una altra Administraci o b amb participaci de la iniciativa privada, mitjanant latorgament
dun dret de superfcie o concessi administrativa.
2.2. Els sls qualificats com equipament comunitria, claus 7a, 7b o 17-7, o amb un altra qualificaci de sl dotacional edificable, de titularitat privada, que es qualifiquin de dotaci dhabitatge per
a joves (clau 10hj), es desenvoluparan mitjanant
un Pla Especial integral que definir les condicions
dedificaci, el programa funcional detallat de lactuaci i els usos complementaris que sadmetin,
aix com els terminis dedificaci i posta en funcionament de la dotaci dhabitatges per a joves.
Aquest Pla Especial haur de redactar-se en un
termini no superior a quatre mesos de lentrada en
vigor de la Modificaci del PGM.
2.2.1. El Pla Especial shaur dajustar a la segent
frmula de gesti:
Cessi, lliure de crregues i gravmens, del sl
que es proposi qualificar de dotaci dhabitatge
per a joves (clau 10hj) i dels terrenys afectats a sistemes inclosos en lactuaci.
LAjuntament atorgar un dret de superfcie, per un
termini mxim de 50 anys, als titulars que cedeixin
el sl o a qui aquests designin, per a la construcci
i explotaci de la dotaci dhabitatge per a joves.
En aquest cas, la contraprestaci quedar compensada per la constituci daquest dret de superfcie o concessi.
Els Plecs de condicions recolliran obligatriament
que, una vegada transcorregut el termini, es produir la reversi de ledificaci i de les installacions
en bon estat de funcionament a lAjuntament,
lliures de crregues i gravmens, sense dret a cap
indemnitzaci.
2.2.2. Lincompliment de les obligacions relatives
al termini de presentaci del Pla Especial o altres
condicions establertes en aquest, per causes no
imputables a lAdministraci, habilitar lAjuntament a procedir a la mutaci del dest del sl a un
altre s dotacional, dacord amb lapartat 3 de larticle 2 o, en el seu cas, a lexpropiaci daquests.
Un cop atorgat el dret de superfcie, lincompliment de les condicions establertes en el correspo-
nent Plec es regiran pel que aquest disposi.

2.3. LAjuntament podr establir convenis amb altres Administracions Pbliques, o entitats dependents delles, per tal de desenvolupar en sls de
que siguin titulars, dotacions dhabitatges per a
joves.
Art. 5. Legitimaci expropiatria

La qualificaci amb clau 10hj legitima lexpropiaci dels sls qualificats amb aquest dest, sense
perjudici del que es preveu en lapartat 2.2.2 de
larticle anterior.
DISPOSICI TRANSITRIA Les dotacions dhabitatges per a joves previstes per aquesta Modificaci en sls inclosos en mbits de gesti no executats en el moment que es produeixi laprovaci
definitiva de la present Modificaci, mantindran
lafectaci a ls pblic prevista pel planejament
anterior i es desenvoluparan dacord amb el sistema dactuaci previst en aquell. LAjuntament
podr, per, anticipar lexecuci daquestes dotacions, adquirint els sls per expropiaci, dacord
amb larticle 5, i subrogant-se en la posici dels
anteriors propietaris, en linstrument de distribuci
de beneficis i crregues.
DISPOSICI ADDICIONAL El planejament podr
preveure la incorporaci de nous sls a la qualificaci de dotaci dhabitatges per a joves, en el
marc del programa dhabitatges definit al captol
5 de la Memria daquesta Modificaci. La materialitzaci de la qualificaci clau 10hj en aquests
sls requerir la tramitaci de la corresponent
modificaci de PGM. En el cas dincorporar sls
qualificats anteriorment dequipament comunitari,
la MPGM haur de justificar que no es comprometen les reserves dequipament de la ciutat, mitjanant la incorporaci dun estudi de la incidncia
de la proposta en relaci al balan del sl dequipament que consta en el captol 8 de la Memria
daquesta modificaci.
Modificaci del PGM per a la protecci
del patrimoni arquitectnic de Barcelona.
Aprovada definitivament per Acord de la Subcomissi

dUrbanisme del Municipi de Barcelona de 26 de novembre de 2001 (DOGC nm. 3531 de 11/12/01),
llevat de les unitats V-92, VII-113 (pel que fa a lrea
que es pretn requalificar amb la clau 5b. i la III-1000),
amb la segent prescripci dofici:

Sincorpora en la regulaci dels equipaments

protegits situats en les unitats en qu es preveu
la substituci total o parcial de la qualificaci de

zona verda, clau 6, o forestal, clau 27, una clusula, dacord amb la qual aquestes edificacions,
en cas de prdua de la seva condici dequipament, recuperaran la situaci urbanstica anterior.
Normes
TTOL V
REGLAMENTACI DE LA
PROTECCI DEL PATRIMONI
CULTURAL
Captol I
Determinacions especfiques per
als sls i edificis inclosos dins la
protecci del patrimoni cultural
Art. 379. Plans especials de protecci del
patrimoni cultural.
En desenvolupament dels articles 20 i 75 daquestes
normes, i dacord al que preveu la Llei 9/1993, de 30
de setembre, del Patrimoni Cultural Catal, es redactaran plans especials de protecci per a la concreci
de la regulaci en immobles i conjunts protegits.
Art. 380. Identificaci.
Els plans especials de protecci especifiquen inequvocament les peces que individualment sn objecte
de protecci afegint la identificaci (p) a la clau urbanstica corresponent.
Art. 381. Rgim jurdic de les edificacions
afectades per sistemes.
a. Els Plans Especials de protecci no alteraran les
limitacions o afectacions ds i dest pblic i la declaraci dutilitat pblica o inters social a efectes
expropiatoris, que resulti de la qualificaci pel
planejament. Les obres admissibles en aquests
casos sn les que es permeten en els edificis disconformes.
b. Les afectacions derivades dampliacions de vials
dedificis protegits de nivell A, B o C, previstes en
el planejament general o en el de desenvolupament, no comportaran cap limitaci que no derivi
del pla especial, per als propietaris en lexercici del
dret ds i edificaci i de compliment del deure
de conservaci, mentre no se substitueixi legtimament un edifici protegit. En tots aquests casos,
s daplicaci el rgim jurdic de les edificacions
disconformes i no el de fora dordenaci.

Barcelona 173
Art. 382. Determinacions urbanstiques

especfiques dels plans especials de
protecci.
1. Aquesta modificaci de Pla General recull en els
plnols les modificacions puntuals de qualificaci
urbanstica de determinades finques assenyalades per la protecci del patrimoni arquitectnic
histric artstic, de conformitat amb les propostes
dels Plans Especials de Protecci dels Districtes
de la Ciutat.
2. En concret, aquesta modificaci del Pla General
Metropolit incorpora les segents qualificacions:
7(p) Equipament protegit: identifica mbits que,
per les seves caracterstiques ds, situaci urbanstica i condicions del propi edifici, safecten al
sistema dequipaments pblics o privats.
8(p) Verd privat expressament protegit: identifica mbits amb edificis i jardins anteriorment
afectats per un sistema que implicava la seva demolici. Recuperaran la situaci urbanstica anterior en el cas de la seva desaparici. No poden
augmentar el volum dedificaci ni ledificabilitat i
conservaran, i en el seu cas milloraran, els jardins
existents que sincloguin a la delimitaci.
15s(p) Conjunt protegit: identifica rees dedificaci de caracterstiques homognies anteriorment afectades per sistemes que implicaven la
seva demolici. Recuperarien la situaci urbanstica anterior dafectaci pels sistemes de lentorn
en el cas de la seva desaparici. Dins daquesta
zona, les parcelles que no es protegeixen individualment sadaptaran a la regulaci global del
conjunt.
15(p) Conservaci de lestructura urbana i
edificatria protegida: identifica rees dedificaci que tenen valor per suma delements independents protegits i que presenten parmetres
compositius comuns amb valor de conjunt. Dins
daquesta zona, les parcelles que no es protegeixen individualment sadaptaran a la regulaci
global del conjunt.
27(p) Elements protegits en zona forestal: sn
peces en les que el seu valor individual aconsella
un tractament especfic dins el parc de Collserola.
Les peces qualificades com a 27(p) no estan
necessriament subjectes a la prescripci dels
articles 25.6 i 31.2 del PEOP del medi natural
de Collserola, pels quals sadmet ls residencial
noms condicionat al dret de superfcie per 75
anys, prvia cessi del conjunt i entorn catalogat,
dacord amb la Disposici Transitria Primera de
les N.U. del PGM. En els bns protegits amb nivell
B o C sadmet la titularitat privada indefinida, en-
174 Barcelona
cara que lincompliment del deure de conservaci

en els edificis i conjunts qualificats com a 27(p)
habilita a lAjuntament per a expropiar ledifici o
conjunt.
3. Quan la determinaci de larticle 381 tingui conseqncies a efectes del que preveuen les Normes
Urbanstiques per a la fixaci dalades en funci
de lamplada fsica de vial, ledifici protegit no es
prendr com a referent i prevaldr lamplada resultant de la resta dedificacions dels fronts considerats.
4. Els mbits de les modificacions de PGM que afectin
a parcs urbans, sentn exhaurida la possibilitat de
preveure novament un 5 per 100 dedificaci en
lmbit, en la mateixa mida que la modificaci hagi
redut la superfcie de la zona verda inicial.
Art. 383. Regulaci dusos en edificis protegits.
1. Els plans especials precisaran a partir del que estableixen aquestes normes el rgim dusos que
siguin admesos dacord amb la finalitat de protecci.
2. En els edificis protegits que shagin de conservar,
i la seva qualificaci urbanstica correspongui a
zona industrial (clau 22) sadmet, a ms dels usos
corresponents a aquesta zona, els usos dequipament de larticle 212 de les Normes Urbanstiques, aix com els de larticle 303, amb lexclusi
dels dhabitatge o residencial en qualsevol de les
seves modalitats. Els usos comercials als quals es
refereix el present article, restaran limitats als destricta competncia municipal.
3. A les edificacions o conjunts protegits situats en
sls qualificats com a parc forestal, clau 27(p), es
permeten els usos originals de lelement o assimilables. Poden sser: a. habitatge en els edificis
o les parts dun conjunt que tingus aquesta tipologia, b. residencial, c. oficines o d. equipament. Les intervencions incorporaran la conservaci i millora de les peces protegides, sense
alterar locupaci existent del sl ni la volumetria
per sobre la rasant natural del terreny llevat de les
installacions, que hauran de ser soterrades o incorporades a la volumetria existent. No es podr
alterar lentorn propi de la finca o els accessos,
ms enll de la seva adequaci. En qualsevol cas,
els usos que es puguin establir restaran sotmesos
a les exigncies de lentorn forestal en que semplacen, i hauran de ser informats per lorganisme
competent en la tutela del parc natural.
4. A la zona dordenaci en edificaci allada protegida (clau 20a(p)), subzones VI, VII, VIII i IX, sadmeten els usos previstos a larticle 307 de les N.U.,
amb la precisi que el comercial i les oficines sadmeten sense limitaci de superfcie. Es permet la
subdivisi de ledifici en habitatges plurifamiliars,
en actuacions que comportin la rehabilitaci integral de ledificaci, fins on les caracterstiques
de ledifici ho permetin, i sempre que no suposin
malmetre els elements dinters tipolgic de ledificaci i amb la limitaci de densitat mxima dun
habitatge per cada 150 m2 tils.
5. Les peces protegides qualificades com a equipament, que actualment no tinguin la destinaci
segons els usos previstos per a aquest sistema,
no es consideren fora dordenaci sin amb usos
disconformes, sempre que no estigui definit lequipament i programada la seva execuci pel corresponent pla especial. Mentre tant, podran desenvolupar-se en aquests edificis protegits, els usos
existents i, mitjanant pla especial en edificis que
tinguin originalment tipologia residencial, aquells
que comportin usos pblics o collectius, sempre
que aquests suposin la rehabilitaci i posta en
valor de lelement protegit i el seu entorn i no impliquin increment del sostre o del volum edificat de
lelement, ni lalteraci de la seva tipologia original.
En tot cas, els usos expressats estan sotmesos a
les normes daplicaci en les zones de lentorn.
Art. 384. Planejament especial dordenaci de
volumetries en edificis protegits.
1. Quan la intervenci en una finca protegida no
es pugui ajustar a les condicions dordenaci
establertes genricament en aquestes Normes
Urbanstiques, dacord amb la qualificaci corresponent, es podr modificar justificadament la
tipologia, la volumetria i les alades de lordenaci
mitjanant la redacci dun pla especial. Aquest
pla especial podr incorporar altres sls necessaris per a la resoluci adequada de lordenaci
global de la pea.
2. Els plans especials i estudis de detall que comportin la reordenaci o modificaci del volum
edificable, que incloguin en el seu mbit finques
o parcelles on subiquen elements protegits o
estiguin associades amb aquest funcionament,
han de preveure necessriament la rehabilitaci
de lelement protegit. El pla justificar la correcta
inserci urbana de la proposta i ladequaci amb
lentorn.
Modificaci puntual de les Normes urbanstiques del PGM per a la previsi daparcaments per a vehicles de dues rodes en
els edificis (articles 298, 299 i 300 i Disposici Addicional tercera), al terme municipal de Barcelona. Aprovada definitivament per
Acord de la Subcomissi dUrbanisme del municipi de
Barcelona de 5 de maig de 2003 (DOGC nm. 3957
de 29/08/03), amb el benents que no es disminueixi
la superfcie total destinada a aparcament en relaci
amb lactual estndard fixada, i que la remissi de
lapartat K de larticle 298 es refereix a lordenaci en
el seu cas vigent, i tot incorporant dofici lerrada material detectada a lapartat 4 de larticle 298.
Redacci proposada (text afegit o modificat)
Art. 298. Previsi daparcament als edificis.
1. Els edificis de nova planta hauran de projectar-se
perqu comptin amb aparcaments a linterior de
ledifici o en terrenys edificables del mateix solar,
dacord amb els estndards mnims que es determinen en aquest mateix article.
Les dimensions mnimes de les places de garatge
o aparcament compliran les condicions segents:
a. Places per a autombils:
En filera: a cada plaa sha de poder inscriure
un rectangle de 5 m. de llarg per 2 m. damplada,
com a mnim.
En bateria (amb qualsevol inclinaci): a cada
plaa sha de poder inscriure un rectangle de
4,50 m. de llarg per 2,20 m. damplada, com a
mnim.
Les dimensions i entorn de les places reservades per a persones amb mobilitat reduda, en
el nombre exigit per la normativa sectorial vigent,
seran les que en aquesta es determinin.
Fins a un mxim del 25 per 100 del total de les
places per a autombils podran tenir dimensions
inferiors a les indicades als incisos primer i segon,
per mai inferiors a 4,50 m. per 2 m. per a les
places en filera o a 4 m. per 2 m. per a les places
en bateria.
b. Places per a vehicles de dues rodes:
A cada plaa sha de poder inscriure un rectangle
de 2 m. per 1 m.
atenent els diferents usos i zones.
Quan el planejament estableixi zonificaci especfica i no contingui previsions expresses en matria
daparcaments, saplicaran les reserves corresponents a les zones anlogues. Les places mnimes
que hauran de preveures a la ciutat de Barcelona
sn les segents:
A. Edificis dhabitatges.
(sense modificaci)
Barcelona 175
B. Edificis pblics o privats per a oficines, despatxos, bancs i de similars; o edificis amb oficines,
despatxos, bancs o de similars.
Una plaa daparcament per a autombil per cada
110 m2, i una plaa daparcament per a vehicle
de dues rodes per cada 350 m2 de superfcie til
destinada a oficines o despatxos, en zones 12 i
12b; i una plaa daparcament per a autombil
per cada 65 m2, i una plaa daparcament per a
vehicle de dues rodes per cada 200 m2, a la resta
de zones.
C. Edificis amb locals comercials al detall i grans
magatzems de venda.
plantes de ledifici amb destinaci comercial, passi
de 400 m2, hauran de comptar amb una plaa
daparcament per a autombil per cada 90 m2
i una plaa daparcament per a vehicle de dues
rodes per cada 300 m2 de superfcie construda,
en zones 12 i 12b; i una plaa per a autombil
per cada 65 m2 i una plaa per a vehicle de dues
rodes per cada 200 m2, a la resta de zones.
D. Indstries, magatzems i, en general, locals destinats a s industrial.
(sense modificaci)
E. Teatres, cinematgrafs, circs, sales de festes,
sales despectacles, palaus o sales de congressos
i convencions, auditoris, installacions esportives i
anlegs.
Una plaa daparcament per a autombil per cada
divuit (18) localitats o usuaris i una plaa per a vehicle de dues rodes per cada cinquanta (50) localitats o usuaris. En el que excedeixi de cinc-cents,
una plaa per a autombil per cada deu (10) localitats o usuaris i una plaa per a vehicle de dues
rodes per cada trenta-cinc (35).
F. Hotels, residncies i de similars.
(sense modificaci)
(sense modificaci)
H. Biblioteques, galeries dart, museus i anlegs.
(sense modificaci)
I. Centres destudis superiors.
Una plaa per a autombil per cada 110 m2, i una
plaa daparcament per a vehicle de dues rodes
per cada 350 m2 de superfcie til, en zones 12
i 12b; i una plaa daparcament per a autombil
per cada 65 m2, i una plaa per a vehicle de dues
rodes per cada 200 m2, a la resta de zones.
J. Tallers de reparaci de vehicles.
La superfcie destinada a aparcament ser com a
mnim dues vegades locupada pels tallers, en els
de quatre o ms rodes; en els de vehicles de dues
176 Barcelona
rodes i similars, la superfcie destinada a aparcament ser com a mnim igual a la superfcie til del
taller. Aix no obstant sadmetr descomptar la
superfcie equivalent al nombre de places acreditades de propietat i de lloguer o estada nocturna,
en un radi de tres-cents metres des del taller, aix
com la superfcie de taller que pugui destinar-se a
tal finalitat.
K. rees de crrega i descrrega en edificis amb
les destinacions dels epgrafs C i D.
Les rees de crrega i descrrega dels edificis
destinats als usos dels epgrafs C i D sestaran
a lestablert a lOrdenana municipal de previsi
despais per a crrega i descrrega dels edificis,
aprovada el 19 de febrer de 1999, i a la que, en el
seu cas, la desenvolupi o substitueixi.
L. Dotaci dhabitatge per a joves en zona 10hj.
Una plaa daparcament per a autombil i dues
places per a vehicle de dues rodes per cada
quatre habitatges.
3. Sempre que es compleixin els estndards mnims requerits i es justifiqui mitjanant un estudi
de dimpacte sobre laparcament a lentorn de
la nova activitat podran modificar-se en ms o
menys les places per a vehicles de dues rodes en
detriment o increment de les places per a autombils.
4. Amb independncia dels estndards daparcament definits a lapartat 2 daquest article, els
edificis de nova planta destinats als usos dels epgrafs B, C, E, I, i L, hauran de comptar amb una
superfcie per a laparcament de bicicletes de 10
m2 com a mnim.
en edificis.
5. Quan de laplicaci de mduls de larticle anterior,
lexigncia de places daparcament per a autombil sigui de sis o inferior i pugui atendres al
previsible nombre de vehicles en aparcaments
pblics o privats propers, sense entorpir les rees
de circulaci i estacionament, podr exonerar-se
de lobligaci de reserva daparcaments.
especials.
quinze places per a autombils podran tenir un
nic accs per a vehicles i vianants, de 3 m.
damplada, independentment de lamplada del
carrer des de la que t accs. Els aparcaments
amb capacitat per a ms de quaranta places per
a autombils hauran de comptar amb accs per
a vianants des de lexterior, separat de laccs de

vehicles o adequadament protegit i amb una amplada mnima de 0,90 m.
6. a. Als aparcaments de ms de cent places per
a autombils, lAjuntament podr exigir que sincrementi el nombre daccessos sobre els mnims
previstos a les ordenances per tal de millorar les
seves condicions de seguretat i reduir la incidncia
en el trnsit rodat dels vials immediats.
b. (sense modificaci)
Disposici Addicional
3. Lapartat 1 de larticle 298 substitueix i deixa
sense efecte a la ciutat de Barcelona larticle 104
de les Ordenances metropolitanes dedificaci.
Modificaci de les Normes urbanstiques

del PGM per a lordenaci de ledificaci
allada, de Barcelona. Aprovada definitivament
per Acord de la Subcomissi dUrbanisme del municipi de Barcelona de 20 doctubre de 2004 (DOGC
nm. 4277 de 10/12/04)
Annex Articulat
Art. 249. Ocupaci mxima de parcella
(daplicaci al municipi de Barcelona
exclusivament)
1. Locupaci mxima de parcella que podr ser
edificada s lestablerta a les normes aplicables a
la zona. Locupaci es mesurar per la projecci
ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum
de ledificaci, sigui sota o sobre rasant, inclosos
els cossos sortints.
Els percentatges docupaci mxima establerts
per a les diferents zones saplicaran sobre la
parcella o porci daquesta qualificada com a
zona edificable.
2. Locupaci del subsl amb soterranis resultants
de rebaixos, anivellacions, terraplenaments o excavacions, sha dajustar a les determinacions segents:
a. A les subzones unifamiliars locupaci dels soterranis no podr depassar la mxima permesa
de la parcella, i aquests no podran envair les
faixes de separaci a les llindes de la parcella,
llevat que es tracti de la part que serveix per
donar accs des de lexterior de la parcella. Amb
aquesta finalitat podr incrementar-se locupaci
mxima fins a un 5 per 100 de la superfcie de la
parcella.
b. A les zones plurifamiliars locupaci dels soter-
ranis, per a tots els conceptes, ser lestablerta

a la regulaci de cada zona ms un 10 per 100
de la superfcie de la parcella. Aquest increment
podr situar-se lliurement a la parcella, incls a les
faixes de separaci a les llindes, sempre que es
justifiqui aquesta soluci en un projecte de condicionament de la seva coberta com a part integrant
del sl lliure dedificaci.
3. La superfcie de la rampa daccs als usos admesos als soterranis, computar a efectes docupaci quan la cota del seu paviment se situ 2,50
m. per sota de la cota daplicaci de lalada reguladora, encara que estigui descoberta.
Art. 250. Sl lliure dedificaci (daplicaci al
municipi de Barcelona exclusivament)
1. Els terrenys que quedessin lliures dedificaci per
aplicaci de la regla sobre ocupaci mxima de
parcella, no podran ser objecte, en superfcie,
dun altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de ledificaci o edificacions
aixecades a la parcella o parcelles.
En aquests sadmeten els elements ornamentals
compatibles amb el seu carcter enjardinat, o els
funcionals vinculats a usos propis dels jardins que
no suposin volums tancats, com les barbacoes,
terrasses, prgoles o anlegs.
Tamb sadmetr la installaci de piscines i pistes
esportives sempre i quan, en ambds casos, es
tracti dinstallacions al descobert, les quals podran situar-se lliurement a la parcella, excepte a
la franja lliure dedificaci adjacent a les alineacions de vial, i sempre separades un mnim dun
metre de la resta de llindes. No podran ultrapassar
la cota del terreny definitiu, configurat dacord
amb lestablert a larticle 255, i no computaran a
efectes del percentatge mxim docupaci establert a cada zona.
Els elements ornamentals i els funcionals vinculats a usos propis dels jardins, i les installacions
associades a les piscines i pistes esportives
descobertes, com: pals de bandera, bculs dilluminaci, xarxes i tancaments no opacs de protecci, trampolins o similars, no poden ultrapassar
una alada mxima de 4 m. sobre el terreny definitiu, sense superar un dedre de 45 traat a partir
de lalada mxima permesa per a les tanques
opaques a les llindes de la parcella.
2. Els propietaris de dues o ms parcelles contiges
podran establir la mancomunitat daquests espais
lliures, amb subjecci als requisits formals establerts en aquestes Normes per als patis mancomunats.
Barcelona 177
3. Els propietaris podran cedir gratutament al municipi aquests sls, cosa que comportar per al
municipi el deure de conservar-los dacord amb
les normes sobre jardins pblics, sempre que el
municipi consideri que hi concorren raons dinters pblic, social o comunitari. En el seu defecte
es podr establir una entitat de conservaci per al
seu manteniment.
Art. 252. Separacions mnimes (daplicaci al
Les separacions mnimes de ledificaci o edificacions
principals a la faana de la via pblica, al fons de la
parcella, a les llindes laterals i entre edificacions duna
mateixa parcella, sn les establertes en cada cas en
aquestes Normes.
Aquestes separacions sn distncies mnimes a les
quals poden situar-se ledificaci i els seus cossos
sortints. Es defineixen per la distncia menor fins als
plans o superfcies reglades verticals, la directriu de les
quals s la llinda de cada parcella, dels dos punts de
cada cos dedificaci, inclosos els cossos sortints. A
determinades zones es fixen valors mnims absoluts.
La separaci entre dos cossos dedificaci independents, situats dins duna mateixa parcella, es regula
per la distncia mnima que hi ha entre cada edificaci
i els cossos dedificaci propers que estan construts
i que siguin els ms alts. Aix mateix sestableixen valors mnims a aquestes separacions dalgunes zones.
Art. 253. Construccions auxiliars (daplicaci al
1. Es permet en aquest tipus dordenaci la construcci dedificacions o cossos dedificaci auxiliars al servei dels edificis principals, amb destinaci
diferent de la de les dependncies que formin part
del programa funcional bsic dels usos admesos,
com ara, porteria, garatge particular, locals per a la
guarda o dipsit de material de jardineria, piscines
cobertes, vestidors, estables, bugaderies, rebosts,
hivernacles, garites de guarda, i daltres anlegs.
2. La construcci dedificacions auxiliars sha
dajustar al que estableix la regulaci de cada
zona, i si escau, al que disposa el Pla general o el
Pla parcial, pel que fa a sostre edificable, ocupaci
en planta baixa, alada mxima i separacions mnimes a les llindes de parcella.
3. Les construccions auxiliars han de respectar els
lmits mxims docupaci dins del percentatge
mxim docupaci de parcella, edificabilitat i alada establertes per a les diferents zones.
Les construccions auxiliars sobre rasant no podran envair les franges de separaci a les llindes
de parcella. Quan es tracti de construccions
178 Barcelona
auxiliars resultants de substitucions de terres rebaixades, saplicar el disposat per als soterranis
a larticle 249.2. Excepcionalment es podran admetre construccions auxiliars aparionades, pertanyents a dues parcelles contiges, adossades
a alguna de les llindes i sense que puguin envair
la franja adjacent a les alineacions oficials. El carcter aparionat daquestes construccions auxiliars sha destablir per escriptura pblica.
Art. 255. Adaptaci topogrfica i moviment
de terres (daplicaci al municipi de
Barcelona exclusivament)
1. Als efectes del que determina larticle 251.1, tindr
la consideraci de terreny natural, el terreny existent en el moment de sollicitar la llicncia dedificaci sempre i quan no hagi sofert modificacions.
2. En el cas que hagi estat modificat, shauran de
concretar la configuraci definitiva del terreny i les
cotes dimplantaci de ledificaci a la llicncia urbanstica, dacord amb el que sestableix a larticle
180.5 de la Llei durbanisme i amb el mateix procediment que determina larticle 94 del reglament
parcial daquesta Llei, incorporant la documentaci necessria que permeti valorar limpacte de
la proposta sobre el seu entorn.
3. Quan la parcella no presenti una bona integraci
en lentorn consolidat tot i no haver sofert modificacions, la configuraci definitiva del terreny i les
cotes dimplantaci de ledificaci shauran de
concretar seguint el procediment establert al pargraf anterior.
4. Per a les parcelles amb un terme mig de pendent
superior al 30 per 100 regiran les reduccions del
coeficient dedificabilitat perms, segents:
Pendents del 30 al 50 per 100, es redueix en un
20 per 100
Pendents del 50 al 100 per 100, es redueix en
un 40 per 100
Pendents superiors al 100 per 100, seran inedificables
A efectes exclusius de les reduccions esmentades, donat que el pendent dels terrenys no
acostuma a ser uniforme, el clcul sefectuar de
la forma segent:
El pendent del terreny es calcular sempre perpendicularment a les corbes de nivell.
Per calcular el terme mig, es prendran tantes seccions de la parcella com sigui necessari, per
com a mnim dues per les llindes i una pel centre.
El pendent samidar en cada secci sobre una
lnia terica obtinguda de la uni de les cotes del
terreny natural en les llindes de la parcella.
5. En cas danivellament del sl en terrasses,
aquestes es disposaran de manera que la cota

de cadascuna compleixi les condicions segents:
1. Les plataformes danivellament i els murs de contenci de terres junt a les llindes no podran situar-se
a ms d1,50 m. per sobre o a ms de 2,20 m. per
sota de la cota natural de la llinda.
2. Les plataformes danivellament en linterior de
parcella (excepte els soterranis) hauran de disposar-se de manera que no depassin uns talussos
ideals de pendent 1:3 (alada:base), traats des de
les cotes, per sobre o per sota, possibles a les llindes.
Els murs interiors de contenci de terra no podran
depassar, en la part vista, una alada de 3,70 m.

plurifamiliars (daplicaci al municipi de
mnima de faana en aquestes subzones es regeixen pel quadre segent:
Subzona
I (20a/6)
2.000 m
30 m.
II (20a/5)
1.500 m2
20 m.
16 m.
IVa (20a/9)
IVb (20a/9b)
V (20a/8)
1.000 m
2.

3.
Longitud
III (20a/7)
Superfcie
400 m2
14 m.
1.500 m2
20 m.
800 m2
15 m.
Com a excepci al que sestableix al quadre anterior, sadmeten parcelles de superfcies i longituds
de faana menors quan tinguin origen en un dels
casos segents:
a. Quan procedeixin de segregaci o divisions formulades en escriptura pblica amb anterioritat a la
vigncia de la Llei de 12 de maig de 1956, sobre
rgim del sl i ordenaci urbana, i que no hagin
sofert segregaci posterior.
b. Quan sajustin al Pla comarcal de 1953 o als
plans parcials que el desenvoluparen i procedeixin
de parcellaci o segregaci amb llicncia, i que
daquest Pla general.
4.
5.
6.
c. Parcelles existents entre daltres ja construdes, o amb impossibilitat material dobtenir els
mnims exigits.
En aquests casos, els ndex dedificabilitat nets de
larticle 340 es reduiran en la mateixa proporci
respecte de la mnima exigida al quadre anterior.
dedificabilitat les parcelles on es construeixi nicament un habitatge.
Locupaci mxima de parcella per a les subzones plurifamiliars ser la segent:
Subzona I (20a/6), el 15 per 100 de la superfcie.
Subzona II (20a/5), el 20 per 100 de la superfcie.
Subzona III (20a/7), el 30 per 100 de la superfcie.
Subzona IV (20a/9), tipus a, el 40 per 100 de la
superfcie.
Subzona IV (20a/9b), tipus b, el 25 per 100 de la
superfcie.
Subzona V (20a/8), el 30 per 100 de la superfcie.
Lalada mxima autoritzada i el nombre lmit de
tipus b, (20a/9) i la subzona V, (20a/8) els valors de
les quals sn els que sestableixen a continuaci.
A la subzona IV, subtipus b (20a/9b) lalada mxima ser de 15,25 m. i el nombre lmit de plantes,
el de planta baixa ms quatre plantes pis.
A la subzona V (20a/8), lalada i el nombre lmit
de plantes varien amb lamplada de vial de conformitat amb la relaci segent: (Veure taula 10)
Ledificabilitat mxima que es podr materialitzar
en aquesta subzona ve condicionada per lamplada del vial a qu dna front la parcella, variant
des de lndex net d1,50 m2 de sostre/m2 de sl
per als vials damplada igual o superior a 15 m.,
fins al de 0,60 m2 de sostre/m2 de sl per als vials
de menys de 8 m. damplada, tot aix en funci
de locupaci mxima 30 per 100 i del nombre
lmit de plantes admissible segons lamplada del
vial.
A les subzones I (20a/6) i II (20a/5), sadmet a les
condicions de construccions amb palafits, arribar
a lalada de 12,20 m. corresponents a planta
baixa ms tres plantes pis. Les condicions per
Taula 10
Amplada de vial
Alada mxima
Edificabilitat
2
2
m sostre/m sl
De menys de 8 m
7,55 m
PB + 1 planta pis
0,60
De 8 a menys d 11 m
10,60 m
PB + 2 plantes pis
0,90
D11 a menys de 15 m
13,65 m
PB + 3 plantes pis
1,20
De 15 m o ms
16,70 m
PB + 4 plantes pis
1,50
Barcelona 179
a qu ledificaci reuneixi les caracterstiques de

construcci amb palafits es regulen al tipus dedificaci allada. A la subzona IV, subtipus b (20a/9b),
la planta baixa haur de quedar oberta en el 75
per 100 de la superfcie ocupada per ledificaci.
7. A la subzona V (20a/8) no es podran construir ms
de dues unitats dhabitatge per repl descala, excepte a les parcelles amb faana a carrers damplada igual o superior a vint metres en les que
aquest mxim es fixa en quatre unitats.
8. La separaci de ledificaci a les llindes de
parcella i la separaci entre edificacions de la
mateixa parcella han de respectar les distncies
mnimes segents:
Subzona
Separaci a
llindes (m)
front lateral fons
I (20a/6)
12
Separaci
entre edificacions
duna mateixa
parcella
en relaci a
alades
10
II (20a/5)
10
III (20a/7)
IVa (20a/9)
Vb (20a/9b)
1/2
V (20a/8)
1
1
La separaci entre edificacions duna mateixa

parcella podr reduir-se al doble de la distncia a
la llinda lateral aplicable per a cada subzona, com
si es tracts dedificacions situades en parcelles
independents.
condici segona, i respectant els lmits dalada i
docupaci mxima amb edificacions auxiliars que
sestableixen al quadre segent:
Subzona
Alada
mxima
(m)
Ocupaci
mxima
(% de superfcie)
I (20a/6)
3,30 m
2%
II (20a/5)
3,30 m
3%
III (20a/7)
3,30 m
4%
Va (20a/9)
---
No sadmet
Vb (20a/9b)
---
No sadmet
V (20a/8)
---
No sadmet
180 Barcelona

subzones plurifamiliars no podr superar el que
resulti, per excs, de dividir ledificabilitat mxima
permesa a la parcella pel mdul de 80 m2. Aquest
lmit haur de respectar-se fins i tot en el supsit
dhabitatges de superfcie reduda o apartaments
el nombre mxim dels quals no podr superar la
densitat resultant de la regla anterior.
excessiva dalgunes promocions a les zones
plurifamiliars, es limita lagrupaci mxima dhabitatges sobre una mateixa parcella, a la que resulta daplicar una superfcie de sostre edificable
corresponent a tres parcelles, distribuda en una
o vries edificacions independents.
Les parcelles que, per la seva major superfcie,
donin lloc a un sostre edificable que superi lassenyalat al pargraf anterior, hauran de tractar-se
com si fossin dues o ms parcelles independents que no superin individualment lagrupaci
mxima dhabitatges per parcella assenyalada.
En aquests casos cada agrupaci haur de tenir
accs independent des del vial pblic. Lespai
lliure dedificaci quedar sistematitzat amb jardineria i podr establir-se un rgim ds mancomunat daquest. No es permeten solucions de
passatges particulars o anlegs per a laccs
com a parcelles diferents.
12. A les zones plurifamiliars sadmeten els desenvolupaments dhabitatges adossats en filera, amb
a. Shauran de complir les condicions dagrupaci
mxima dhabitatges per parcella que sassenyalen al nmero anterior.
b. Saplicar la densitat mxima dhabitatges,
c. Cada agrupaci independent dhabitatges
adossats ha destar dotada daccs rodat des de
la via pblica.
la via pblica.
excessiu dalgunes promocions, no es permetran
agrupacions que comportin un front edificat, continu o reculat, superior a 30 m.; quan aix sesdevingui, shaur de fraccionar una agrupaci en
dos o ms cossos independents que no superin
aquesta dimensi, i que hauran de separar-se

entre si proporcionalment a la seva alada respectiva amb un mnim de 4 m.
Art. 343. Condicions dedificaci a les subzones
unifamiliars (daplicaci al municipi de
1. La superfcie mnima de parcella, longitud mnima
del front de vial i locupaci mxima de parcella
en aquestes subzones sn les que sestableixen a
la taula segent:
Subzona
Superfcie
2
(m )
Longitud
(m)
Ocupaci
(%)
VI (20a/9u)
400 m2
14 m
40%
VII (20a/10)
600 m2
VIII (20a/11)
IX (20a/12)
16 m
30%
18 m
20%
24 m
10%
1.000 m
2.000 m
Com a excepci als lmits establerts en aquesta

taula, sadmeten parcelles de superfcies i longituds de faana menors, sempre i quan tinguin
origen en un dels casos segents:
a la vigncia de la Llei de 12 de maig de 1956,
sobre rgim del sl i ordenaci urbana, i que no
mnims exigits.
En aquests casos, per a les parcelles que tinguin
una superfcie que arribi com a mnim a la meitat de
lexigida segons la subzona corresponent, sempre
que sigui superior a 400 m2. i amb una longitud
mnima de faana de 14 m. sels aplicaran els ndexs dedificabilitat nets de larticle 340, reduts en
la mateixa proporci en qu la parcella t reduda la
seva superfcie respecte de la mnima exigida.
En les subzones VII (20a/10) i VIII (20a/11), a les
parcelles inferiors als lmits indicats al pargraf
anterior, la superfcie de les quals sigui igual o superior a 250 m., sempre i quan tinguin una faana
mnima de 12 m., shi podr construir un sostre
de 125 m2 desenvolupat en planta baixa i un pis,
amb una alada reguladora mxima de 7 m. En

aquests casos no els hi seran daplicaci les reduccions en funci del pendent de la parcella,
sempre que aquest no superi el 100 per 100.
A la subzona VI (20a/9u) saplicar lndex dedificabilitat redut de 0,75 m2 sostre/m2 sl sempre
que la parcella assoleixi com a mnim una superfcie de 200 m2 i una faana mnima de 10 m.
No podran construir-se alladament aquelles
parcelles que, malgrat trobar-se en algun dels
casos a), b), c) anteriors, no assoleixin la superfcie
o longitud de faana mnimes indicades en relaci
amb les establertes segons la subzona respectiva.
2. Lalada mxima i el nombre de plantes de ledificaci principal i lalada mxima i percentatge
docupaci amb construccions auxiliars, dins de
locupaci mxima establerta a la condici primera, es regeix pel previst a la taula segent:
Subzona
Edificaci
alada
mxima
Lmit
plantes
Edificaci
auxiliar
alada i
ocupaci
VI (20a/9u)
9,15 m
PB+2 pisos
3,30 m, 7%
VII (20a/10)
9,15 m
PB+2 pisos
3,30 m, 5%
VIII (20a/11)
9,15 m
PB+2 pisos
3,30 m, 3%
IX (20a/12)
9,15 m
PB+2 pisos
3,30 m, 2%
Quan a la subzona VI (20a/9u) la superfcie de la

parcella sigui inferior a 400 m2, per resulti edificable dacord amb el que disposa la condici primera, lalada mxima permesa ser de 7 m. i el
nombre lmit de plantes, el de baixa i un pis.
3. La separaci de ledificaci a les llindes de la
parcella i la separaci entre edificacions en
parcella han de respectar les distncies mnimes
segents:
Subzona
Separaci a llindes
(m)
front - lateral - fons
Separaci
entre edificacions duna
mateixa
parcella
en relaci
amb alades
VI (20a/9u)
1/2
VII (20a/10)
1/2
VIII (20a/11)
IX (20a/12)
12 - 10 - 12
Barcelona 181
ja exposades al punt 1 daquest article, i ledificabilitat conjunta no podr superar la suma que
individualment hauria correspost. La construcci
dedificacions aparionades comporta la supressi de separacions a la llinda comuna de les
parcelles.
5. Tamb sadmet la construcci dhabitatges aparionats en una parcella que tingui origen en el
supsit a. o b. de lapartat primer daquest article, sempre que disposi de la faana mnima establerta i la seva superfcie sigui igual o superior
al 90 per 100 de la corresponent al doble de la
parcella mnima establerta a la taula de lapartat 1
daquest article.
En aquests casos saplicar lndex dedificabilitat
net de larticle 340, redut en la mateixa proporci
respecte de la corresponent a dues parcelles mnimes.
6. La construcci dhabitatges aparionats comporta
lobligaci de formalitzar el carcter mancomunat
i/o indivisible de la parcella mitjanant inscripci al
Registre de la propietat.

independents.
Quan a les subzones VII (20a/10) i VIII (20a/11), les
superfcies de parcella no assoleixin els 400 i els
500 m2 respectivament, per siguin edificables en
planta baixa i un pis, amb una alada mxima de 7
m., la separaci mnima a les llindes ser de 3 m.
Quan a la subzona VI (20a/9u) la superfcie de
parcella no assoleixi els 400 m2, per sigui edificable, la separaci mnima a la llinda lateral de la
parcella ser de 2 m.
4. A les subzones unifamiliars sadmet la construcci
dhabitatges aparionats en parcelles confrontants, sense laprovaci de cap instrument de planejament, sempre i quan es proposi la construcci
dambdues parcelles simultniament en un projecte unitari.
Les parcelles que no assoleixin les superfcies i
longituds de faana exigides per la parcella mnima, per poder construir-se de forma aparionada
hauran de complir individualment les condicions
Annex Grfics explicatius
Art. 249.3
Ramp
PB
2.50 (*)
cota paviment PB i daplicaci ARM

4%
a 20%
max.
4.00
(*) Els 2,50m es mesuraran des don es situi
realment la PB en el projecte de referncia
Des daquest punt, la superfcie de rampa

computa a efectes docupaci del soterrani
Llinda
D
s IE
el er s DR
em o E:
en bre pla
ts pa q
au ss ue
xi at n
lia p o
rs er po
Art. 250.1
Tanca opaca
182 Barcelona
Max. 1.5
45
+4.00m altura mxima dels elements

auxiliars sobre el terreny definitiu
TD = Terreny definitiu
TD
llinda
llin
perfil 2-2
1
Art. 255.4
3
3
llinda
llinda
llinda
perfil 1-1
vial
llinda
perfil 3-3
3
3
perfil 1-1
perfil 1-1
llinda
perfil 2-2
p = pendent promig =
1+ 2+ 3
3
n
n
23
1
2
perfil 2-2
perfil 1-1
perfil 2-2
perfil 3-3
Art. 255.5
TM
TN
TM
TN
3 1+ 2+ 3TD=
Vial
Vial
TD
n
n
TN
perfil 3-3
n
n
TNTD
TD
1+ 2+ 3
3
< 2,20
< 2,20
< 3,70
m m
< 3,70
alada
max.max.
del mur
alada
del mur
a la a
part
vistavista
la part
Llinda
de de
Llinda
< 1,50
< 1,50
parcella
parcella
perfil 2-2
perfil 3-3
31+ 2+ 3
3
Llinda
de de
Llinda
parcella
parcella
2 3
n
n
TN = Terreny natural
TM = Tals mxim=1:3 (h:b) que no es pot sobrepassar
TN = Terreny natural
amb les plataformes danivellament
TM = Tals mxim=1:3 (h:b) que no es pot sobrepassar
amb les plataformes danivellament
perfil 3-3
Art. 342.8 i 343.3

1+ 2+ 3
3
Llinda
Llinda
nLa separaci entre edificacions duna mateixa parcella podr reduir-se

al doble de la distncia a la llinda lateral aplicable per a cada subzona,
n La separaci entre edificacions duna mateixa parcella podr reduir-se
com si es tracts dedificacions situades en parcelles independents.

al doble de la distncia a la llinda lateral aplicable per a cada subzona,
com si es tracts dedificacions situades en parcelles independents.
> 2L
> 2L
Barcelona 183
Modificaci de les Normes urbanstiques
del PGM en relaci al nombre mxim dhabitatges per parcella, dins del terme municipal de Barcelona. Aprovada definitivament per
Acord de la Subcomissi dUrbanisme del municipi
de Barcelona de 20 doctubre de 2004 (DOGC nm.
4277 de 10/12/04)
Annex Articulat
TTOL IV
REGLAMENTACI DETALLADA
DEL SL URB
Captol IV Zones
Secci 2a
Zona de Nucli Antic (12)
interior (daplicaci exclusiva al municipi
de Barcelona)
Els plans de reforma interior que saprovin per a les
actuacions a la subzona I, de substituci de ledificaci antiga, hauran de respectar les determinacions
segents:
a. Percentatge de sl per a vials i estacionaments
pblics: 23,52 per 100
b. Percentatge de sl per a espais verds locals i dotacions comunitries: 16,48 per 100
c. Densitat neta mxima dhabitatges: la que resulti
de dividir el sostre mxim edificable pel mdul de
80 m2.
parcella (daplicaci exclusiva al
municipi de Barcelona)
1. Les sollicituds dedificaci a la subzona I, de
substituci de ledificaci antiga, hauran de limitar
el nombre dhabitatges per parcella al que, per
excs, resulti de dividir la superfcie construda pel
mdul de 80 m2.
2. Als efectes daquest article, sentn per superfcie
construda la compresa entre els tancaments exteriors de ledifici. Sinclouen els celoberts i patis
de ventilaci, i sexclouen els cossos sortints i la
superfcie de planta baixa que ultrapassi la fondria de les plantes pis.
184 Barcelona
Secci 3a
Zona de densificaci urbana: subzona
I, intensiva i subzona II, semiintensiva
(13)
parcella (daplicaci exclusiva al
1. Les edificacions que saixequin a la subzona I, intensiva i a la subzona II, semiintensiva, no podran
depassar per parcella un nombre dhabitatges
igual al que resulti, per excs, de dividir la superfcie construda pel mdul de 80 m2.
2. Als efectes daquest article, sentn per superfcie
construda la compresa entre els tancaments exteriors de ledifici. Sinclouen els celoberts i patis
de ventilaci, i sexclouen els cossos sortints i la
superfcie de planta baixa que ultrapassi la fondria de les plantes pis.
interior (daplicaci exclusiva al municipi
de Barcelona)
Els plans de reforma interior que selaborin per a actuacions en zones de densificaci urbana hauran de
respectar les determinacions segents:
Percentatge
de vials i
estacionaments
Percentatge
despais verds
locals i dotacions
Intensiva (13a)
28,80%
25,70%
Semiintensiva (13b)
24,50%
17,50%
Subzona
Densitat neta mxima dhabitatges: la que resulti de

dividir el sostre mxim edificable pel mdul de 80 m2.
Secci 4a
Zona de conservaci de lestructura
urbana i edificatria (15)
Art. 329. Definici (daplicaci exclusiva al
1. Aquesta zona comprn un conjunt de superfcies
urbanitzades i edificades, amb tipus dordenaci especfica com sn les edificacions desenvolupades en
passatges, les cases en filera amb jard frontal a la via
pblica, habitatges ordenats amb parcellaci gtica,
estreta o tradicional i daltres. Sidentifica aquesta
zona als plnols amb la indicaci (15).
2. Lordenaci daquesta zona, continguda en

aquestes Normes, i la que es desenvolupi mitjanant plans especials, respon al manteniment de
les condicions dedificaci actuals preservant-la
daugments de volum, i a la conservaci de lestructura urbana actual. El possible augment del
nombre dhabitatges resta supeditat, en qualsevol
cas, al manteniment de les condicions tipolgiques que motiven aquesta qualificaci.
I (20a/6)
18%
10%
II (20a/5)
18%
10%
III (20a/7)
20%
10%
IVa (20a/9)
20%
12%
IVb (20a/9b)
24%
12%
V (20a/8)
24%
12%
VI (20a/9u)
22%
11%
VII (20a/10)
20%
10%
VIII (20a/11)
18%
10%
IX (20a/12)
18%
10%
Plurifamiliars
Unifamiliars
Densitat neta mxima a les subzones plurifamiliars: la que resulti de dividir el sostre mxim edificable pel mdul de 80 m2.
Densitat neta mxima a les subzones unifamiliars:
la que resulti de dividir la superfcie neta de zona
per la superfcie de parcella mnima.

plurifamiliars (daplicaci exclusiva al
mnima de faana en aquestes subzones es regeixen pel quadre segent:
Subzona
Secci 6a
Zona dordenaci en edificaci allada
(20a)
Art. 341. Actuacions de reforma interior
(daplicaci exclusiva al municipi de
Barcelona)
1. Els sectors que no assoleixin els estndards despais verds i de dotacions comunitries en proporci adequada a la densitat de poblaci, podran
ser objecte doperacions de reforma interior.
2. El Pla de reforma interior a partir dels actuals nivells despais lliures i dotacions, haur de preveure
els espais i les dotacions necessaris, en consonncia amb els potencials dedificaci i la densitat
zonal.
3. Els plans de reforma interior han de respectar els
estndards segents:
Percentatge de
sl per a espais
verds i
dotacions
Subzona
Secci 5a
Zona subjecta a ordenaci
volumtrica (18)
Art. 336. Modificaci de lordenaci (daplicaci
exclusiva al municipi de Barcelona)
1. Hauran daprovar-se plans especials i, si escau,
estudis de detall.
a. Quan aquest Pla general modifiqui alguna de
les determinacions del Pla parcial o ordenaci
dilla, que no siguin aquelles a qu es refereixen
els articles esmentats a larticle 334.1.
b. Quan resulti aconsellable la modificaci de volums o de la seva ordenaci.
c. Quan als sectors no urbanitzats totalment, sigui
aconsellable laugment dels sistemes o de les dotacions.
d. Quan es determini que sigui objecte de revisi
per aquest Pla general.
2. Els plans especials i, si escau, els estudis de detall no podran augmentar la superfcie de sostre
edificable ni alterar el tipus dordenaci fixats als
plans lordenaci dels quals es modifiqui.
Percentatge de
sl per a vials
i estacionaments
I (20a/6)
II (20a/5)
III (20a/7)
IVa (20a/9)
IVb (20a/9b)
V (20a/8)
Superfcie
Longitud
2.000 m2
30 m.
1.500 m
20 m.
1.000 m
16 m.
400 m2
1.500 m
800 m2
14 m.
2
20 m.
15 m.
Com a excepci al que sestableix al quadre anterior, sadmeten parcelles de superfcies i longituds
de faana menors quan tinguin origen en un dels
casos segents:
a la vigncia de la Llei de 12 de maig de 1956,
sobre rgim del sl i ordenaci urbana, i que no
Barcelona 185
2.

3.
4.
5.

mnims exigits.
larticle 340 es reduiran en la mateixa proporci
respecte de la mnima exigida al quadre anterior.
dedificabilitat les parcelles on es construeixi nicament un habitatge.
Locupaci mxima de parcella per a les subzones plurifamiliars ser la segent:
Subzona I (20a/6), el 15 per 100 de la superfcie.
Subzona II (20a/5), el 20 per 100 de la superfcie.
Subzona III (20a/7), el 30 per 100 de la superfcie.
Subzona IV (20a/9), tipus a, el 40 per 100 de la
superfcie.
Subzona IV (20a/9b), tipus b, el 25 per 100 de la
superfcie.
Subzona V (20a/8), el 30 per 100 de la superfcie.
Lalada mxima autoritzada i el nombre lmit de
tipus b, (20a/9b) i la subzona V, (20a/8) els valors
de les quals sn els que sestableixen a continuaci.
A la subzona IV, subtipus b (20a/9b) lalada mxima ser de 15,25 m. i el nombre lmit de plantes,
el de planta baixa ms quatre plantes pis.
A la subzona V (20a/8), lalada i el nombre lmit
de plantes varien amb lamplada de vial de conformitat amb la relaci segent: (Veure taula 11)
Ledificabilitat mxima que es podr materialitzar
en aquesta subzona ve condicionada per lamplada del vial a qu dna front la parcella, variant
des de lndex net d1,50 m2 sostre/m2 sl per als
vials damplada igual o superior a 15 m., fins al de
0,60 m2 sostre/m2 sl per als vials de menys de
8 m. damplada, tot aix en funci de locupaci

mxima 30 per 100 i del nombre lmit de plantes
admissible segons lamplada de vial.
6. A les subzones I (20a/6) i II (20a/5), sadmet en
les condicions de construccions amb palafits,
arribar a lalada de 12,20 m. corresponents a
planta baixa ms tres plantes pis. Les condicions
per a qu ledificaci reuneixi les caracterstiques
de construcci amb palafits es regulen al tipus
dedificaci allada. A la subzona IV, subtipus b
(20a/9b), la planta baixa haur de quedar oberta
en el 75 per 100 de la superfcie ocupada per
ledificaci.
7. A la subzona V (20a/8) no es podran construir ms
de dues unitats dhabitatge per repl descala, excepte a les parcelles amb faana a carrers damplada igual o superior a vint metres en les que
aquest mxim es fixa en quatre unitats.
8. La separaci de ledificaci a les llindes de
parcella i la separaci entre edificacions de la
mateixa parcella han de respectar les distncies
mnimes segents:
Separaci entre
edificacions
duna mateixa
parcella
en relaci amb
alades
Subzona
Separaci a llindes
(m)
front - lateral - fons
I (20a/6)
12
10
II (20a/5)
10
III (20a/7)
IVa (20a/9)
IVb (20a/9b)
1/2
V (20a/8)

independents.
Taula 11
Amplada de vial
Alada mxima
Edificabilitat
2
2
m sostre / m sl
De menys de 8 m
7,55 m.
PB + 1 planta pis
0,60
De 8 a menys d 11 m
10,60 m.
PB + 2 plantes pis
0,90
D11 a menys de 15 m
13,65 m.
PB + 3 plantes pis
1,20
De 15 m o ms
16,70 m.
PB + 4 plantes pis
1,50
186 Barcelona

condici segona, i respectant els lmits dalada i
docupaci mxima amb edificacions auxiliars que
sestableixen al quadre segent:

Alada
mxima
(m)
Ocupaci mxima
(% de suprefcie)
I (20a/6)
3,30 m.
2%
II (20a/5)
3,30 m.
3%
III (20a/7)
Subzona
3,30 m.
4%
IVa (20a/9)
----
No sadmet
IVb (20a/9b)
----
No sadmet
V (20a/8)
----
No sadmet

subzones plurifamiliars no podr superar el que
resulti, per excs, de dividir ledificabilitat mxima
permesa a la parcella pel mdul de 80 m2. Aquest
lmit haur de respectar-se fins i tot en el supsit
dhabitatges de superfcie reduda o apartaments
el nombre mxim dels quals no podr superar la
densitat resultant de la regla anterior.
excessiva dalgunes promocions a les zones
plurifamiliars, es limita lagrupaci mxima dhabitatges sobre una mateixa parcella, a la que resulta daplicar una superfcie de sostre edificable
corresponent a tres parcelles, distribuda en una
o vries edificacions independents.
Les parcelles que, per la seva major superfcie,
donin lloc a un sostre edificable que superi lassenyalat al pargraf anterior, hauran de tractar-se
com si fossin dues o ms parcelles independents
que no superin individualment lagrupaci mxima
dhabitatges per parcella assenyalada. En aquests
casos cada agrupaci haur de tenir accs independent des del vial pblic. Lespai lliure dedificaci quedar sistematitzat amb jardineria i podr
establir-se un rgim ds mancomunat daquest.
No es permeten solucions de passatges particulars
o anlegs per a laccs com a parcelles diferents.
12. A les zones plurifamiliars sadmeten els desenvolupaments dhabitatges adossats en filera, amb
a. Shauran de complir les condicions dagrupaci
mxima dhabitatges per parcella que sassenyalen al nmero anterior.
b. Saplicaran la densitat mxima dhabitatges,

c. Cada agrupaci independent dhabitatges
adossats ha destar dotada daccs rodat des de
la via pblica.
la via pblica.
excessiu dalgunes promocions, no es permetran
agrupacions que comportin un front edificat, continu o reculat, superior a 30 m.; quan aix sesdevingui, shaur de fraccionar una agrupaci en
dos o ms cossos independents que no superin
aquesta dimensi, i que hauran de separar-se
entre si proporcionalment a la seva alada respectiva amb un mnim de 4 m.
Secci 10a
Zona de renovaci urbana:
rehabilitaci (16)
Art. 363. Densitat dhabitatges (daplicaci
exclusiva al municipi de Barcelona)
Els plans especials per a la renovaci daquesta zona
per mitj dun procs de restauraci, rehabilitaci i
millora daquesta, per a la seva conversi en rees
amb els elements durbanitzaci adients a la qualificaci del sl urb, han de fixar la densitat dhabitatges
per hectrees sense depassar el nombre dhabitatges
que resulti de dividir el sostre mxim edificable pel
mdul de 80 m2.
Sincorporen les disposicions addicionals segents:
Disposicions addicionals de la modifi

caci del Pla general metropolit (daplicaci exclusiva al municipi de Barcelona)
Primera. Adequaci de les condicions dhabitabi
litat (daplicaci exclusiva al municipi de Barcelona)
1. En el termini dun any sadequaran les Ordenances
metropolitanes dedificaci per tal dactualitzar,
precisar i millorar les condicions dhabitabilitat dels
habitatges i adaptar-les a les noves necessitats.
2. En tant no saprovi la modificaci de les Ordenances esmentades, seran daplicaci les condicions segents:
Barcelona 187
a. Els habitatges es desenvoluparan en una superfcie til mnima de 40 m2.

b. Cada habitatge disposar, com a mnim, duna
longitud de 3 m. en contacte amb la faana a via
pblica o pati interior dilla.
c. La superfcie corresponent als cossos sortints
tancats (tribunes, miradors, etc.), no comptabilitzar als efectes de superfcie mnima de les peces
a les que estiguin annexionats.
Segona. Habitatges per a collectius especfics

(daplicaci exclusiva al municipi de Barcelona)
1. Les actuacions dhabitatge, promogudes en rgim
de protecci pblica, destinades a collectius especfics que requereixin una actuaci social preferent i que, per les seves caracterstiques, justifiquin programes funcionals de dimensi reduda,
no estaran sotmeses a les limitacions referents al
nombre mxim dhabitatges per parcella, sempre
i quan quedi garantida la seva destinaci.
2. Els plans de millora urbana podran preveure promocions dhabitatges no sotmeses a rgim de
protecci pblica, que proposin tipologies de dimensi reduda per a collectius especfics que requereixen una atenci social preferent. A aquests
efectes els plans de millora urbana hauran de justificar la destinaci al collectiu especfic, la tipologia i el programa funcional proposat i establiran
la densitat mxima dacord amb aquesta finalitat;
en qualsevol cas hauran de destinar un mnim del
10 per 100 del total de ledificabilitat a serveis comunitaris.
Tercera. Redacci de nou planejament (daplicaci exclusiva al municipi de Barcelona)
1. Els plans en sl urb no consolidat que selaborin
a partir de lentrada en vigor de la modificaci
del Pla general metropolit incorporaran, com a
mnim, el 25 per 100 del sostre destinat a habitatge de nova implantaci amb dest a habitatge
sotms a algun rgim de protecci, de conformitat
amb el que preveu larticle 86 de la Carta Municipal de Barcelona i larticle 57 de la Llei durbanisme.
2. El nou planejament en sl urb no consolidat que
generi un increment dhabitatges en relaci amb el
planejament anterior, estar sotms a les determinacions de larticle 16 del reglament parcial de la
Llei durbanisme.
Quarta. Planejament aprovat amb anterioritat a
la modificaci del Pla general metropolit (daplicaci exclusiva al municipi de Barcelona)
188 Barcelona
1. Als mbits de sl urb consolidat, amb planejament aprovat amb anterioritat a aquesta modificaci del Pla general metropolit, sels aplicaran,
pel que fa al sostre amb dest a habitatge, les
limitacions del nombre mxim dhabitatges establertes en aquesta modificaci del Pla general
metropolit.
2. Als mbits de sl urb no consolidat amb planejament aprovat definitivament on sestableixin limitacions especfiques al nombre mxim dhabitatges,
podran elaborar-se plans de millora urbana que
permetin ladequaci del nombre dhabitatges a
les determinacions daquesta modificaci, donant
compliment en tot cas al que sestableix a larticle
16 del reglament parcial de la Llei durbanisme. A
aquests efectes, es considerar sl urb no consolidat aquell en el que no shagi iniciat lexecuci
de la urbanitzaci prevista pel planejament vigent,
en el moment daprovar-se aquesta modificaci.
Modificaci del PGM per a la regulaci
del desenvolupament dels sls dequipament en la zona dinfluncia del Parc de

Collserola. Aprovada definitivament per Acord de
la Subcomissi dUrbanisme del municipi de Barcelona de 20 doctubre de 2004 (DOGC nm. 4279 de
14/12/04)
Annex. Normes urbanstiques de la modificaci
puntual del Pla general metropolit per
a la regularitzaci del desenvolupament
dels sls dequipament en la zona
dinfluncia del Parc de Collserola, de
Barcelona.
Captol I
Art. 1. Marc legal
Aquesta modificaci del Pla general metropolit sha
redactat dacord amb lordenament vigent a la ciutat
de Barcelona en matria urbanstica, en concret la Llei
2/2002, de 14 de mar, durbanisme, el captol II del
ttol VI de la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la
Carta Municipal de Barcelona, i el Decret 146/1984,
pel qual saprova el Reglament per al desplegament
i laplicaci de la Llei 3/1984, de 9 de gener, de mesures dadequaci de lordenament urbanstic de Catalunya, en tot el que no soposa, no contradiu, ni resulta incompatible amb les determinacions establertes
a la Llei 2/2002, de 14 de mar, dacord amb lesti-
pulat a la seva prpia disposici transitria novena.

Tanmateix, les referncies als reglaments corresponen
als reglaments de planejament i gesti urbanstica, en
el que sigui daplicaci supletria en lordenament urbanstic catal.
Les referncies a les Normes urbanstiques (N.U.) del
Pla general metropolit ho sn al Pla general metropolit aprovat definitivament el 14 de juliol de 1976, i
les seves modificacions posteriors que siguin vigents.
Les referncies al Pla especial dordenaci i de protecci del medi natural del Parc de Collserola (PEPCo),
ho sn al Pla especial aprovat definitivament el 28 de
gener de 1988 per la Comissi de govern de la Corporaci Metropolitana de Barcelona, en la versi de text
refs, per delegaci del Consell Metropolit de Barcelona a lacord daprovaci definitiva d1 doctubre
de 1987.
Les determinacions daquesta Normativa saplicaran
al seu mbit de forma prevalent a qualsevol altra
disposici municipal que reguli ls i ordenaci fsica
del sector, sens perjudici del que disposa larticle 11
daquestes Normes. Tanmateix, en tot el no previst
expressament per aquesta proposta seran daplicaci
les Normes urbanstiques del Pla general metropolit,
les Ordenances metropolitanes dedificaci (OME), les
normes del PEPCo, aix com la normativa vigent en
matria dhabitatge, activitats, esttica i medi ambient.
Art. 2. Definici i mbit
La modificaci del Pla general metropolit per a la regulaci del desenvolupament dels sls dequipament
en la zona dinfluncia del Parc de Collserola, abasta
els sls qualificats com a equipaments a la vessant
barcelonina de Collserola per sota de la lnia de carena, segons la concreci que hi figura a lapartat
1. mbit de la proposta, de la memria, i que tenen
contacte amb sls qualificats com a sistema de parc
forestal, clau 27. Tots ells vnen grafiats al plnol 1.
mbit del Pla i emplaaments puntuals, i se situen per
sobre de la Ronda de Dalt i els carrers Aiguablava i
Meridana.
Art. 3. Objecte
Lobjecte daquest document s la determinaci de
les condicions bsiques per al desenvolupament dels
equipaments inclosos al seu mbit.
Art. 4. Justificaci del Pla
Aquestes Normes precisen labast de les disposicions
contingudes a larticle 217, condicions dedificaci
dels equipaments, de les Normes urbanstiques del
Pla general metropolit, en la mesura que determinen
els criteris per establir ledificabilitat de manera ajus-
tada a les necessitats funcionals dels equipaments,

en relaci amb el paisatge i les condicions ambientals
del Parc de Collserola, i la integraci en el sector on
subiquen, dacord amb larticle 65.1 de la Carta Municipal de Barcelona. Tamb, en desenvolupament de
larticle 19, sls qualificats com a equipaments (7), de
les Normes urbanstiques del Pla especial dordenaci
i de protecci del medi natural del Parc de Collserola.
Art. 5. Contingut
La modificaci del Pla general metropolit est integrada pels documents segents:
1. Memria.
2. Plnols dinformaci (inclouen els descriptius de
lannex)
3. Normes urbanstiques.
4. Justificaci de lavaluaci econmica i de
lagenda.
Lapartat dannexes est format per la valoraci
mediambiental de la vessant barcelonina de Collserola.
Art. 6. Vinculaci normativa
Tenen carcter normatiu:
Les Normes urbanstiques.
El plnol dmbit del Pla i emplaaments puntuals.
Art. 7. Interpretaci
Laplicaci dels criteris establerts per aquestes
Normes urbanstiques prevaldr sobre altres normes
referides a equipaments, especialment els ubicats en
contacte amb sl forestal en particular, sens perjudici
del que disposa larticle 11 daquestes Normes.
Art. 8. Rgim general
1. En els casos en que el desenvolupament de lordenaci requereixi laprovaci dun planejament
derivat, Pla de millora urbana (PMU) o Pla especial urbanstic (PEU), per a la concreci de les determinacions daquest document i dins dels criteris i limitacions establertes, aquest planejament
podr: concretar ledificabilitat de lequipament,
delimitar locupaci mxima tot atenent a criteris
de protecci dels elements dinters mediambiental i paisatgstic, fixar-ne ls, determinar les
plataformes dexplanaci dacord amb els criteris
generals de les Normes urbanstiques del Pla general metropolit i el PEPCo, precisar les alades
i nombre de plantes, o ajustar puntualment la zonificaci, si aquesta comporta increment, millora
o protecci de sistemes despais lliures [protecci
de sistemes (clau 9), zona verda (clau 6), o parc
forestal (clau 27)].
Barcelona 189
2. Sn condicions bsiques daquestes Normes el

criteri de clcul de lndex dedificabilitat i les alades mximes definides, tenint en consideraci
el que disposa larticle 11 daquestes Normes.
3. Caldr la redacci dun planejament derivat en
els casos previstos a les Normes urbanstiques
del Pla general metropolit i la Llei durbanisme, i
concretament a lobjecte dampliaci, modificaci
o desenvolupar equipaments previstos pel planejament. A aquests efectes, el planejament derivat
contindr disposicions concretes i una regulaci
detallada, i no ser de desenvolupament genric.
La proposta ser avaluada amb un avantprojecte
de lordenaci.
4. Prviament a la redacci del planejament derivat
corresponent, hom podr consultar lAjuntament
sobre les condicions dordenaci en un emplaament concret, dacord amb el punt 1 daquest
article.
5. Per a tot el no especificat en aquesta Normativa
de la modificaci del Pla general metropolit, ser
daplicaci el que determinen les vigents Normes
urbanstiques del Pla general metropolit (N.U. del
PGM), i en el seu cas del PEPCo.
6. No sadmeten llicncies de parcellaci que no
estiguin avalades per un planejament derivat de la
unitat dequipament del seu emplaament.
Captol II
Reglamentaci del sistema
dequipaments
Art. 9. Sistemes
La proposta mant les qualificacions de sistemes
dequipament que preveu el planejament vigent.
Aquests sls es regulen dacord amb la prelaci de
normes establerta a larticle 8.5 daquestes Normes.
Art. 10. Rgim urbanstic actual dels
equipaments
1. Dacord amb el seu grau de desenvolupament
dacord amb el planejament vigent, els equipaments assenyalats al Pla general metropolit i
incorporats a lmbit de la proposta poden estar
sotmesos al rgim urbanstic segent:
a. Adequats al planejament vigent, que determina
les seves condicions dordenaci i fixa la seva edificabilitat. Pot estar consolidat com a equipament
per ledificaci o no.
b. Amb planejament en trmit aprovat inicialment,
que concreta les condicions dordenaci, des de la
justificaci especfica de cada figura de planejament.
190 Barcelona
c. Sense planejament derivat vigent que concreti

les condicions dordenaci, amb edificabilitat consolidada destinada a equipament, emper.
d. Sense planejament vigent ni en trmit que concreti les condicions dordenaci, lliure dedificaci
o amb poca edificaci consolidada.
e. Sense planejament vigent que concreti les condicions dordenaci, amb edificaci consolidada
amb s dhabitatge o altres usos, en parcellaci
petita.
2. Pel que fa a la seva localitzaci en relaci amb el
Parc de Collserola, els equipaments poden situar-se:
a. Totalment dins de la delimitaci del PEPCo.
b. Parcialment dins de la delimitaci del PEPCo.
c. Totalment extern a la delimitaci del PEPCo.

Art. 11. Aplicaci gradual daquestes Normes als

equipaments incorporats
a. Els equipaments amb planejament vigent, o en
tramitaci aprovats inicialment i que resultin finalment aprovats, mantindran ledificabilitat i
condicions dordenaci que en cada cas siguin
aplicables de manera especfica, respectant per,
les condicions dintegraci paisatgstica que disposen les normes del PEPCo.
b. Els equipaments sense planejament, consolidats
per ledificaci i que a laprovaci inicial daquesta
modificaci del Pla general metropolit tinguin s
dequipament, mantindran ledificaci existent,
que podr ser objecte de rehabilitaci, conservaci i millora, sempre que es mantingui la destinaci a equipament.
c. Els equipaments contemplats als dos epgrafs anteriors podran ser objecte dampliaci mitjanant
un Pla futur, noms per al cas que la seva edificabilitat sigui inferior a la resultant de laplicaci
daquestes Normes, i siguin respectades les disposicions daquesta modificaci del Pla general
metropolit.
d. La redacci preceptiva duna figura de planejament de desenvolupament per a la concreci dun
equipament, per remissi expressa determinada
al planejament vigent, mantindr les condicions
dordenaci, ocupaci i edificabilitat que estiguessin fixades en aquest planejament.
e. Els sls restants, pendents de concreci com a
equipaments, es regularan per les disposicions
daquestes Normes.
Art. 12. Conceptes daplicaci
a. Es considera Edificabilitat ponderada dun equipament, aquella que pel seu clcul t en compte
b.
c.
d.
e.
de manera proporcional al seu front de contacte,

tots els tipus de qualificaci dels seu entorn, inclosos els sistemes, i dacord amb el que es precisa a lapartat d. daquest article.
Ledificabilitat es calcular per unitats completes
dequipament. Trenca aquesta unitat de sistema
lexistncia dun carrer vigent al planejament; el
canvi dequipament entre les claus 7a, 7b, 7c i
17-7; el canvi de lmit del tipus dequipament,
amb planejament vigent; i la incorporaci parcial
de la pea dins dun Pla vigent anterior o en tramitaci.
Lexistncia dins de la unitat dequipament duna
pea consolidada amb edificaci, permet que les
parcelles de la part no ocupada i de titularitat diferent, puguin desenvolupar ledificabilitat que els
hi correspongui per aplicaci daquestes Normes,
independentment que lequipament existent hagi
esgotat o no ledificabilitat que li correspon per
aplicaci daquestes Normes. Ledificabilitat consolidada en aquest cas no es prendr com a referent de ponderaci per a la resta de lequipament
de la mateixa unitat, sin les peces exteriors circumdants.
Sentn per sls confrontants aquells que tenen
contacte directe amb lequipament que es calcula, o b per sistemes viaris i zones verdes
allades que no tinguin consideraci de parc.
Aquestes permetran considerar, per determinar
ledificabilitat ponderada, la corresponent a les
zones que donen front al mateix espai lliure o
vial.
Els elements de la xarxa viria bsica principal i
les zones verdes, protecci de sistemes o altres
tipus despais lliures, tots els quals tinguin continutat amb sls forestals a lentorn de lequipament, es consideren com a clau 27 a efectes del
clcul del coeficient dedificabilitat ponderat.
Art. 13. Determinaci de ledificabilitat

ponderada
1. Tots els sls qualificats com a equipament dins de
la delimitaci daquest Pla, disposen duna edificabilitat mnima de referncia de 0,20 m2 sostre/
m2 sl.
2. Per al clcul de ledificabilitat es prendran en consideraci totes les qualificacions urbanstiques
confrontants a lequipament, amb els criteris segents:
a. Lndex dedificabilitat duna pea dequipament
es determinar de manera ponderada entre totes
les edificabilitats de les qualificacions urbanstiques a les quals el lmit de lequipament hi doni
front, aplicant de manera proporcional el percentatge de permetre confrontat a cadascuna i el coeficient dedificabilitat respectiu.

e = (L1 x e1) + (L2 x e2)) + ... + (Ln x en)
On e s lndex dedificabilitat que es vol calcular

per a lequipament, Ln s el percentatge del permetre total [la suma dels fragments (1 + ... + n) s
el 100 per 100 del permetre] i en s lndex dedificabilitat respectiva de cada tram.
b. Els lmits confrontants amb el sistema de parc
forestal, clau 27, aix com els descrits a lapartat e.
de larticle anterior, es calcularan amb una edificabilitat de referncia de 0,20 m2 sostre/m2 sl.
c. Els lmits confrontants amb zones amb claus
18, 15, amb planejament aprovat que fixi un coeficient dedificabilitat mig i altres (claus 14, 16)
que hagin estat ordenades a partir dun coeficient
dedificabilitat bruta, o en el seu cas el que determinen les Normes urbanstiques del Pla general
metropolit, el prendran com a referncia.
d. Els lmits amb zones clau 15, sense planejament
especfic, es calcularan a partir de ledificaci existent a les parcelles confrontants i la superfcie de
les parcelles ocupades respectives.
e. A les zones 18 sense planejament dordenaci,
es calcular el coeficient brut a partir del sostre
existent i la unitat de zona que el delimita, confrontant a lequipament.
f. Els lmits confrontants a zones de regulaci directa per les Normes urbanstiques del Pla general
metropolit (zones claus 12, 13, 20) prendran com
a referncia ledificabilitat neta zonal.
g. Quan la zona confrontant correspongui a un altre
equipament pendent de concretar ledificabilitat,
com a referncia es calcular pel mateix mtode
que sestableix en aquest document. Les zones
de serveis tcnics, clau 4, confrontants a un equipament determinat, quan no tinguessin assignada
una edificabilitat o no fos existent, computaran als
efectes de concreci de ledificabilitat de lequipament com si es tracts dun altre equipament.
h. La creaci en un futur de nous equipaments
mitjanant nous plans que puguin donar lloc a
emplaaments amb situacions com les contemplades en aquesta modificaci del Pla general
metropolit, shauran de resoldre justificadament
a partir dels criteris daquesta i dels que corresponguin a lobjecte daquell planejament.
3. Les limitacions relatives a ledificabilitat que es puguin fixar a la Normativa urbanstica del Pla general
metropolit, reguladora del rgim dordenaci en
Barcelona 191
edificaci allada, per aplicaci del grau de pendent dels terrenys dun solar, regiran, en qualsevol cas, atenent el rgim establert a lapartat 1
daquest article, i no podran rebaixar ledificabilitat
per sota de 0,20 m2 sostre/m2 sl, llevat que el
terreny sigui inedificable per raons de pendent.
Art. 14. Installacions dequipament
A efectes daquestes Normes, es consideren Instal
lacions dequipaments les construccions prpies de
lequipament que comptabilitzen com a edificabilitat,
aix com la resta dinstallacions complementries que
comportin estructures o explanacions (installacions
tcniques, ocupaci en subsl, pistes, piscines, coberts permanents o temporals, etc.)
Art. 15. Usos
1. El desenvolupament, la modificaci i la concreci
de ls dequipament als sls inclosos a lmbit
daquest Pla requereixen, en tot cas, la formulaci
prvia del planejament derivat corresponent.
2. La concreci dels usos dun equipament est
condicionada a que lemplaament sigui adient
per al desenvolupament funcional previst, sense
haver de recrrer a solucions constructives i de
modificaci del terreny que suposin un impacte
visual inadmissible i una agressi manifesta del
paisatge i el medi natural.
3. Per a la concreci dusos que, per les condicions
especials daccessibilitat dun emplaament o les
caracterstiques del propi s, puguin suposar problemes previsibles en la mobilitat del sector demplaament o de saturaci de la xarxa viria, caldr
lelaboraci dun estudi de mobilitat que permeti
avaluar les mesures raonables que cal adoptar per
a un funcionament correcte. En cas que lequipament pogus suposar una incidncia contrria als
criteris de sostenibilitat que han de regir tota actuaci urbanstica, es podr denegar el tipus dequipament.
Art. 16. Ordenaci
1. Sadmeten edificacions amb un mxim de planta
baixa i dues plantes.
2. Lalada mxima per planta podr ser de 3,50 m.,
amb inclusi dels forjats. Lalada mxima resultant ser de 10,50 m., i noms podr ser superada pels cossos dinstallacions propis de ledifici, contemplats a larticle 223.2.f) de les Normes
urbanstiques, fins a una alada mxima de 3,50
m. En casos justificats en la millor soluci per a la
preservaci del medi natural i alliberament de sls
forestals, i quan les alades dordenacions pro-
192 Barcelona
peres siguin superiors a planta baixa + 2 plantes

pis, sadmet un increment mxim duna planta i
lequivalent de 3,50 m. addicionals.
3. Quan sigui necessria la construcci de volums
amb alades superiors a lestablerta per planta, es
comptabilitzar ledificabilitat equivalent al nombre
de plantes resultant de dividir per 3,50 m. lalada del volum que superi lestablerta per a cada
planta. Aquesta condici no saplicar a la part de
volum que tingui consideraci de soterrani.
4. La implantaci en el terreny es regir, en el no previst expressament en aquesta Normativa, per les
condicions generals de les Normes urbanstiques
del Pla general metropolit i, en el seu cas, per les
normes del PEPCo.
Art. 17. Ocupaci
1. Locupaci mxima no superar la ms alta corresponent a les zones del seu entorn de contacte,
amb el lmit mxim del 50 per 100 per a tots els
conceptes contemplats a larticle 14 daquestes
Normes. En cas que la pea estigui envoltada per
sistema forestal, locupaci per ledificaci no superar el 10 per 100.
2. Dins de locupaci mxima shauran dubicar
totes les installacions sobre rasant de lequipament. Sadmet un increment de locupaci de
lapartat anterior en un 20 per 100 de la superfcie
de lequipament quan les installacions de qualsevol tipus siguin soterrades, sempre que locupaci acumulada per tots els conceptes no superi
el 50 per 100, i tenint en compte el que determina
lapartat 4) daquest article.
3. Als equipaments existents, i independentment de
la situaci de disconforme o no del sostre actual,
sadmet que locupaci mxima del 50 per 100
pugui sser exhaurida amb s daparcament soterrat o per installacions a laire lliure en superfcie,
quan locupaci per ledificaci en superfcie sigui
inferior a aquest percentatge.
4. Sn daplicaci les reduccions docupaci previstes a larticle 255 de les Normes urbanstiques
i, en el seu cas, aquelles altres disposicions que
siguin aprovades per condicionar la implantaci
dedificaci allada en sl de gran pendent. Per tal
de determinar locupaci mxima, el planejament
de desenvolupament corresponent aportar un
estudi dels pendents.
5. Laplicaci de les condicions daquest article, en
relaci amb els criteris contemplats a larticle 20
daquestes Normes, es podr concretar de manera ponderada entre totes elles a la justificaci
del planejament derivat.

Art. 18. Ampliacions per raons funcionals

excepcionals
Com a excepci a ledificabilitat mxima establerta,
els equipaments existents o els que es puguin desenvolupar en un futur podran incrementar, de manera no
acumulativa, la seva edificabilitat en un 10 per 100 de
la mxima permesa, per adaptar-se a la legislaci que
afecti el programa funcional o la planificaci territorial
sectorial que incideixi en matria dequipaments, per
imperatiu de la normativa sectorial que impossibiliti la
continuaci de lactivitat en les condicions que determina aquesta Normativa.

Art. 19. Transformaci dequipaments existents
En cas de transformaci dequipaments amb un
volum edificat consolidat, sadmet que es pugui traslladar el sostre existent, total o parcialment, dins de
la mateixa pea amb un pla derivat, sempre que la
nova edificaci comporti una millora substancial per a
lentorn forestal, estigui situada als sls ms propers
al nucli urb i la cota dimplantaci sigui sensiblement
inferior a lanterior, dacord amb els criteris establerts
en aquestes Normes. Aquesta opci haur de comportar la transformaci de part de lequipament en sl
lliure dedificaci o en espais lliures pblics.
Art. 20. Protecci
Lemplaament i implantaci de ledificaci dins duna
reserva dequipament ser determinada pel planejament urbanstic corresponent. En tot cas, caldr preservar les lleres naturals de les rieres amb una amplada mnima de 5 m. a ambds costats de leix, els
pendents superiors al 50 per 100, la vegetaci que
pugui sser assenyalada com a interessant pels serveis tcnics municipals competents o del Consorci del
Parc de Collserola, les masses arbrades i aquells elements que puguin ser objecte dinters per a la preservaci de la qualitat mediambiental. La desviaci o
cobriment puntual dun tram duna riera sadmet excepcionalment quan es justifiqui en una millora de les
condicions ambientals i de protecci del medi natural
a la resta de les peces dequipament que formin part
de lmbit del Pla.
A efectes daquest Pla, no es consideren com a lleres
de rieres les que tinguin consideraci de clavegueram
perqu ja han estat objecte de canalitzaci dins del sl
urb aiges amunt per a la seva evacuaci. En tot cas,
es requerir informe per part de lAgncia Catalana
de lAigua.
Es tindran en compte les consideracions segents:
a. La proximitat dels sls forestals, en relaci amb
els forts pendents de les peces dequipament de
lmbit del Pla, requereix que locupaci se situ
als punts ms propers al continu urb consolidat.

b. Com a criteri orientatiu per a la formulaci de plans
urbanstics derivats, la delimitaci de locupaci
per ledificaci (E) i les installacions de lequipament, buscar respectar la franja meitat ms
propera als lmits de contacte amb sls forestals,
prenent com a criteri en dos trams de contacte
contigus (A-B, B-C) lamplada menor resultant de
cadascun dells (figura segent).
Captol III
Desenvolupament
Art. 21. Desenvolupament del Pla
1. Aquest Pla es desenvolupar mitjanant plans especials urbanstics o plans de millora urbana per
peces independents, diniciativa pblica i privada.
2. Els plans derivats podran preveure el dest a sistema despais lliures, dels sls qualificats com a
equipament, sense necessitat de modificar el Pla
general metropolit, en els casos segents:
a. Els previstos per larticle 19 daquestes Normes.
b. Els ajustaments de qualificaci no superiors al 8
per 100 dels sls dequipament incorporats.
c. Els casos en els quals sigui previst la transferncia de sostre dequipament, dacord amb el
que preveu larticle 35 de la Llei 2/2002, durbanisme, de 14 de mar, i larticle 73 de la Llei
22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona, en altres peces situades en
emplaaments situats per sota de la delimitaci
del Parc de Collserola en el PEPCo.
3. La creaci de sls lliures resultant de laplicaci
daquest article no donar lloc a un increment
dedificabilitat ni de locupaci inicials que surtin
de laplicaci de les determinacions i criteris
daquestes Normes.
Art. 22. Desenvolupament de ledificabilitat dels
equipaments
1. Ledificabilitat resultant de laplicaci dels criteris
daquestes Normes en una unitat zonal de sisBarcelona 193
tema s la mateixa per a tota la unitat, i s la que

prendr en consideraci el planejament derivat.
Lalteraci de la delimitaci de les unitats de zona
dequipaments no podr donar lloc a un sostre
superior al resultant de laplicaci daquestes
Normes a la zonificaci vigent en el moment de
laprovaci definitiva daquesta modificaci del Pla
general metropolit.
2. Els equipaments consolidats parcialment podran
ser objecte de segregacions parcials en la mesura
que les parts resultants mantinguin ledificabilitat
calculada dacord amb aquestes Normes.
3. A partir de ledificabilitat assenyalada globalment,
es poden desenvolupar parcialment per parcelles
les peces unitries dequipament, sempre que la
resta disposi daccs i pugui ser concretada posteriorment respectant els criteris de protecci de
rieres, vegetaci, pendents, ambientals i paisatgstics establerts per aquestes Normes. El planejament derivat que es desenvolupi haur de justificar aquesta condici per a la resta de sls de
la unitat de referncia, tot i que no siguin objecte
del propi planejament. La modificaci possible de
la delimitaci de la unitat dequipament a que es
referia lapartat 1 daquest article, no alterar ledificabilitat resultant de laplicaci dels parmetres
daquesta modificaci del Pla general metropolit,
a la resta de sls dequipament de la mateixa unitat
que no estiguin incorporats dins de lactuaci.
4. Com a criteri de compactaci de les actuacions

en equipaments al costat de sls forestals, quan
es tracti de ms duna pea dequipament o de
parcelles discontnues qualificades com a equipament, mitjanant planejament derivat es podr
concentrar ledificabilitat en una delles, sempre
que no siguin superats els parmetres globals
docupaci i edificabilitat resultants globalment,
salliberi dedificabilitat la pea ms inserida en
sls forestals i que les alades resultants de ledificaci no siguin superiors a les assenyalades a
larticle 16 daquestes Normes. Aquesta transferncia de sostre tamb es podr fer efectiva
mitjanant planejament derivat en equipaments
exteriors a lmbit daquesta modificaci del Pla
general metropolit, sempre que es justifiqui als
criteris i objectius de protecci del Parc de Collserola exposats en la mateixa.
Als efectes previstos a larticle 25 de les Normes del
PEPCo, en relaci amb les determinacions dels articles 31 i amb els apartats 1 i 2 de larticle 32, es determina la innecessarietat de destinaci a equipament de
la finca situada a la carretera de Sant Cugat, 237-239
(antic hotel de Sant Jeroni), declarada en situaci legal
de runa.
Modificaci del Pla General Metropolit per a la renovaci de les rees industrials del
Poblenou-Districte 22@bcn, a barcelona. Aprovada definitivament per la Subcomissi dUrbanisme del
1250$7,9$85%$167,&$

02',),&$&, 38178$/ '( /$ 02',),&$&, '(/ 3/$ *(1(5$/ 0(75232/,7
3(5$/$5(129$&,'(/(65((6,1'8675,$/6'(/32%/(128',675,&7(
'$&7,9,7$76#%&1'(%$5&(/21$

194 Barcelona

industrials del Poblenou-Districte dActivitats 22@ bcn, de B
Municipi de Barcelona, en la sessi d1 de mar de 2006. (DOGC nm. 4654 de 14/06/2006).

Barcelona 195

196 Barcelona

Barcelona 197

198 Barcelona

Barcelona 199

200

Barcelona

Barcelona 201

202 Barcelona

Barcelona 203

204 Barcelona

Barcelona 205

206 Barcelona

Barcelona 207

208 Barcelona

Modificaci del Pla General Metropolit als mbits I, V i VI del Port Vell, al sector est
de can Tunis Nou i al sector TMB Zona Franca, al terme municipal de Barcelona. Aprovada
definitivament per la Subcomissi dUrbanisme del Municipi de Barcelona, en la sessi d22 de maig de 2006.
(DOGC nm. 4654 de 14/06/2006).
(06.136.107)

Barcelona 209
175

Modificaci del Pla General Metropolit per a la creaci del sistema dhabitatge dotaci-
onal i concreci dels sols als quals sassigna aquesta qualificaci, al terme municipal de
Barcelona. Aprovada definitivament per la Subcomissi dUrbanisme del Municipi de Barcelona, en la sessi
d1 de juny de 2006. (DOGC nm. 4724 de 22/09/2006).
1250$7,9$85%$167,&$

02',),&$&,38178$/'(/3/$*(1(5$/0(75232/,73(5$/$&5($&,'(/
6,67(0$ '+$%,7$7*( '27$&,21$/ , &21&5(&, '(/6 6/6 $/6 48$/6
6$66,*1$$48(67$48$/,),&$&,'(%$5&(/21$
6LVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODX+'

$UW'HILQLFLy
&RUUHVSRQDTXHVWDTXDOLILFDFLyDOVzOGHOPXQLFLSLGH%DUFHORQDTXHHVGHVWLQDDODUHDOLW]DFLy
GDFWXDFLRQVS~EOLTXHVGKDELWDWJHGLULJLGHVDVDWLVIHUHOVUHTXHULPHQWVWHPSRUDOVGHFROOHFWLXV
GH SHUVRQHV DPE QHFHVVLWDWV GDVVLVWqQFLD R HPDQFLSDFLy MXVWLILFDGHV HQ SROtWLTXHV VRFLDOV
SUqYLDPHQW GHILQLGHV GDFRUG DPE HO TXH SUHYHX ODUWLFOH GHO 7H[W 5HIyV GH OD /OHL
G8UEDQLVPHFRPSDWLEOHVDPEXVRVGHTXLSDPHQWS~EOLF
/D QRYD TXDOLILFDFLy GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV FODX +' VLQWHJUD FRP D XQ ~V
GRWDFLRQDO HVSHFtILF GLQV HOV VLVWHPHV GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj TXH HV GHVHQYROXSD HQ
WHUUHQ\VGHGRPLQLS~EOLF
$TXHVWV VzOV HV TXDOLILTXHQ PLWMDQoDQW OD FRUUHVSRQHQW PRGLILFDFLy GHO 3*0 (OV SODQV
HVSHFLDOVXUEDQtVWLFVRHOVSODQVGHPLOORUDXUEDQDGHVHQYROXSHQDTXHVWVLVWHPD
$UW7LSXVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFV
(QIXQFLyGHOFROOHFWLXDOTXDOYDQGHVWLQDWVHVGLVWLQJHL[HQHQXQDSULPHUDLQVWjQFLDHOVWLSXV
GKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVVHJHQWV
210 Barcelona
D +DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHVFODX+'M
a Franca, de Barcelona

$TXHVWV VzOV HV TXDOLILTXHQ PLWMDQoDQW OD FRUUHVSRQHQW PRGLILFDFLy GHO 3*0 (OV SODQV
HVSHFLDOVXUEDQtVWLFVRHOVSODQVGHPLOORUDXUEDQDGHVHQYROXSHQDTXHVWVLVWHPD
(QIXQFLyGHOFROOHFWLXDOTXDOYDQGHVWLQDWVHVGLVWLQJHL[HQHQXQDSULPHUDLQVWjQFLDHOVWLSXV
GKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVVHJHQWV
D +DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHVFODX+'M
E +DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQFODX+'J
F (Q OHV DFWXDFLRQV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV GHILQLGHV DOV DSDUWDWV D L E VKL SRGUDQ
SUHYHXUHFRPD~VQRSULQFLSDOKDELWDWJHVGHVWLQDWVDFROOHFWLXVDPEQHFHVVLWDWVGDWHQFLy
VRFLDOTXHREHHL[LQDSURJUDPHVVRFLDOVSUqYLDPHQWFRQFUHWDWV
0LWMDQoDQW OD WUDPLWDFLy GH OD FRUUHVSRQHQW PRGLILFDFLy GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj SRGUDQ
LQWHJUDUVH HQ DTXHVWD TXDOLILFDFLy UHVHUYHV GH VzO SHU D OD FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV S~EOLFV
GHVWLQDWVDDOWUHVFROOHFWLXVDPEUHTXHULPHQWVDQjOHJVDOVGHILQLWVDODUWLFOH
/D FRQFUHFLy GHO GHVWt GHO VzO D XQ GHOV WLSXV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV R OD PXWDFLy GHO MD
DVVLJQDW UHTXHULUj OD WUDPLWDFLy GXQ 3OD HVSHFLDO XUEDQtVWLF R GXQ 3OD GH PLOORUD XUEDQD SHO
FDV TXH OD 0RGLILFDFLy GHO 3*0 QR KDJXpV FRQFUHWDW HO WLSXV R SHU PRGLILFDU HO GHILQLW SHU
DTXHVWD
(O SOD HVSHFLDO XUEDQtVWLF R HO SOD GH PLOORUD XUEDQD GHILQLUj TXDQ FRUUHVSRQJXL OD SDUW GH

OHGLILFDFLy TXH HV GHVWLQL D XQ GHOV HTXLSDPHQWV SUHYLVWRV D ODUWLFOH GH OHV 1188 GHO
3*0
$L[tPDWHL[ODPXWDFLyGHOGHVWtGHOVzOGHOGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVFODX+'DXQDOWUH~V
GRWDFLRQDOGHOVSUHYLVWRVDODUWLFOHGHOHV 1RUPHVXUEDQtVWLTXHVHVSRGUjIHUPLWMDQoDQW
XQSODHVSHFLDOXUEDQtVWLFRXQSODGHPLOORUDXUEDQD
(OV VzOV GHVWLQDWV D KDELWDWJH GRWDFLRQDO WHQHQ HO FDUjFWHU GH VLVWHPD D WRWV HOV HIHFWHV
(VSHFtILFDPHQWHOVVzOVDPEDTXHVWDTXDOLILFDFLyHVWDQVXEMHFWHVDFHVVLyREOLJDWzULDLJUDWXwWD
HQFDVGHVWDULQFORVRVHQHOVjPELWVGHJHVWLyFRUUHVSRQHQWV$L[tPDWHL[HOVKLpVGDSOLFDFLy
HOTXHSUHYHXODUWLFOHGHOHV1188GHO3*0VREUHFzPSXWGHGLILFDELOLWDWGHOHVGRWDFLRQV
S~EOLTXHV
$UW'HVHQYROXSDPHQWLJHVWLyGHOVVzOVFODX+'
(OVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVHVSURPRXUDQHQUqJLPGHOORJXHULHQOHVFRQGLFLRQVTXHSHUPHWLQ
(O GHVHQYROXSDPHQW L JHVWLy GHOV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV VDFROOLUj D DOJXQ GHOV UqJLPV
VHJHQWV
(Q HOV VzOV GH WLWXODULWDW S~EOLFD PXQLFLSDO OD FRQVWUXFFLy GHOV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV L OD
VHYD JHVWLy SRGUj UHDOLW]DUVH SHU O$MXQWDPHQW GLUHFWDPHQW DPE FRQYHQL DPE XQD DOWUD
$GPLQLVWUDFLy R Ep DPE SDUWLFLSDFLy GH OD LQLFLDWLYD SULYDGD PLWMDQoDQW ODWRUJDPHQW GXQ
GUHWGHVXSHUItFLHRFRQFHVVLyDGPLQLVWUDWLYD
(OV VzOV TXDOLILFDWV FRP D HTXLSDPHQW FRPXQLWDUL FODXV D E R R DPE XQD DOWUD
TXDOLILFDFLyGHVzOGRWDFLRQDOHGLILFDEOHGHWLWXODULWDWSULYDGDTXHHVTXDOLILTXLQPLWMDQoDQW
OD FRUUHVSRQHQW 0RGLILFDFLy GHO 3*0 GKDELWDWJH GRWDFLRQDO FODX +' HV
GHVHQYROXSDUDQ PLWMDQoDQW XQ 3OD HVSHFLDO LQWHJUDO TXH FRQFUHWDUj HO WLSXV DVVLJQDW
Barcelona L 211
GHILQLUj OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy HO SURJUDPD IXQFLRQDO GHWDOODW GH ODFWXDFLy L HOV XVRV
VHYD JHVWLy SRGUj UHDOLW]DUVH SHU O$MXQWDPHQW GLUHFWDPHQW DPE FRQYHQL DPE XQD DOWUD
$GPLQLVWUDFLy R Ep DPE SDUWLFLSDFLy GH OD LQLFLDWLYD SULYDGD PLWMDQoDQW ODWRUJDPHQW GXQ
GUHWGHVXSHUItFLHRFRQFHVVLyDGPLQLVWUDWLYD
(OV VzOV TXDOLILFDWV FRP D HTXLSDPHQW FRPXQLWDUL FODXV D E R R DPE XQD DOWUD
TXDOLILFDFLyGHVzOGRWDFLRQDOHGLILFDEOHGHWLWXODULWDWSULYDGDTXHHVTXDOLILTXLQPLWMDQoDQW
OD FRUUHVSRQHQW 0RGLILFDFLy GHO 3*0 GKDELWDWJH GRWDFLRQDO FODX +' HV
GHVHQYROXSDUDQ PLWMDQoDQW XQ 3OD HVSHFLDO LQWHJUDO TXH FRQFUHWDUj HO WLSXV DVVLJQDW L
GHILQLUj OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy HO SURJUDPD IXQFLRQDO GHWDOODW GH ODFWXDFLy L HOV XVRV
FRPSOHPHQWDULVTXHVDGPHWLQDL[tFRPHOVWHUPLQLVGHGLILFDFLyLSRVDGDHQIXQFLRQDPHQW
GH ORSHUDFLy GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV $TXHVW 3OD HVSHFLDO KDXUj GH UHGDFWDUVH HQ XQ
WHUPLQLQRVXSHULRUDTXDWUHPHVRVGHOHQWUDGDHQYLJRUGHOD0RGLILFDFLyGHO3*0
(O3ODHVSHFLDOVKDXUjGDMXVWDUDODIyUPXODGHJHVWLyVHJHQW
&HVVLyOOLXUHGHFjUUHJXHVLJUDYjPHQVGHOVzOTXHHVSURSRVLTXDOLILFDUGHVLVWHPD
GKDELWDWJH GRWDFLRQDO FODX +' L GHOV WHUUHQ\V DIHFWDWV D VLVWHPHV LQFORVRV HQ
ODFWXDFLy
/$MXQWDPHQWDWRUJDUjXQGUHWGHVXSHUItFLHRFRQFHVVLySHUXQWHUPLQLPj[LPGH
DQ\VDOVWLWXODUVTXHFHGHL[LQHOVzORDTXLDTXHVWVGHVLJQLQSHUDODFRQVWUXFFLyL
H[SORWDFLy GHOV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV (Q DTXHVW FDV OD FRQWUDSUHVWDFLy TXHGDUj
FRPSHQVDGDSHUODFRQVWLWXFLyGDTXHVWGUHWGHVXSHUItFLHRFRQFHVVLy
$UW&RQGLFLRQVGHGLILFDFLy
/HGLILFDFLy HQ HOV VzOV TXDOLILFDWV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SHU D MRYHV VDMXVWDUj DO WLSXV
GRUGHQDFLy LQWHQVLWDW HGLILFDWzULD L FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy GHILQLWV D OD ILW[D XUEDQtVWLFD GH
FDGDVFXQGHOVVzOVDPEDTXHVWDTXDOLILFDFLyGDFRUGDPEOHVFRQGLFLRQVGHOHQWRUQ
/HGLILFDFLy SRGUj GHVHQYROXSDUVH SHU OOLFqQFLD GLUHFWD HQ OHV FRQGLFLRQV HVWDEOHUWHV D
ODSDUWDWDQWHULRUOOHYDWTXHOHVILW[HVQRUPDWLYHVGLVSRVLQODUHGDFFLySUqYLDGXQSODHVSHFLDO
XUEDQtVWLF R GXQ SOD GH PLOORUD XUEDQD (Q HO GHVHQYROXSDPHQW GH OHV TXDOLILFDFLRQV +'M
TXHUHTXHUHL[HQSODQHMDPHQWGHULYDWDTXHVWHVUHIHULUjQHFHVVjULDPHQWDOFRQMXQWGHOjPELW
TXDOLILFDWGHTXLSDPHQW
/D PRGLILFDFLy GH OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy GHILQLGHV HQ OHV ILW[HV QRUPDWLYHV UHTXHULUj OD
WUDPLWDFLyGXQSODGHPLOORUDXUEDQD
3HUDWRWDOOzQRUHJXODWH[SUHVVDPHQWHQDTXHVWD1RUPDWLYDUHJHL[HQOHVGLVSRVLFLRQVGHOHV
1188SHUDOWLSXVGRUGHQDFLyDVVLJQDWDOFRUUHVSRQHQWVzO
(OV HGLILFLV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SHU D MRYHV KDXUDQ GH FRPSOLU OHV FRQGLFLRQV PtQLPHV
GKDELWDELOLWDW GHO 'HFUHW GH GRFWXEUH VREUH UHTXLVLWV PtQLPV GKDELWDELOLWDW HQ
HOV KDELWDWJHV L GH OD FqGXOD GKDELWDELOLWDW L OHV 2UGHQDQFHV 0HWURSROLWDQHV G(GLILFDFLy
GDSOLFDFLyVLPXOWjQLD

+DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQ+'J
$UW'HILQLFLy
(VTXDOLILFDFRPDKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQFODX+'JHOVzOTXHHVGHVWLQD
DODFRQVWUXFFLyGKDELWDWJHVHQUqJLPGHOORJXHUDVVHTXLEOHGHVWLQDWVH[SUHVVDPHQWDODJHQW
JUDQDXWzQRPDOHVFLUFXPVWjQFLHVVRFLRIDPLOLDUVGHODTXDOQROLSHUPHWHQURPDQGUHDODVHYD
OODU
212 Barcelona
(OVVzOVTXHVDIHFWHQDDTXHVWGHVWtVyQHOVTXHFRQVWHQDOHVILW[HVXUEDQtVWLTXHVGDTXHVWD
HOV KDELWDWJHV L GH OD FqGXOD GKDELWDELOLWDW L OHV 2UGHQDQFHV 0HWURSROLWDQHV G(GLILFDFLy
GDSOLFDFLyVLPXOWjQLD

$UW'HILQLFLy
(VTXDOLILFDFRPDKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQFODX+'JHOVzOTXHHVGHVWLQD
DODFRQVWUXFFLyGKDELWDWJHVHQUqJLPGHOORJXHUDVVHTXLEOHGHVWLQDWVH[SUHVVDPHQWDODJHQW
JUDQDXWzQRPDOHVFLUFXPVWjQFLHVVRFLRIDPLOLDUVGHODTXDOQROLSHUPHWHQURPDQGUHDODVHYD
OODU
(OVVzOVTXHVDIHFWHQDDTXHVWGHVWtVyQHOVTXHFRQVWHQDOHVILW[HVXUEDQtVWLTXHVGDTXHVWD
0RGLILFDFLyGHO3*0TXDOLILFDWVDPEDQWHULRULWDWFRPDHTXLSDPHQW
$TXHVWHV ILW[HV WHQHQ FDUjFWHU QRUPDWLX ,QFRUSRUHQ OHV TXDOLILFDFLRQV SURSRVDGHV L OHV
FRQGLFLRQVGRUGHQDFLyGHFDGDVFXQGHOVjPELWVGDFWXDFLy
$UW'HVWtGHOVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQ
(OVVzOVTXDOLILFDWVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQHVGHVWLQDUDQDODFRQVWUXFFLy
GKDELWDWJHVHQOHVFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHVDODUWLFOHLDMXVWDWVDODWLSRORJLDTXHHVGHILQHL[
FRP D KDELWDWJHV WXWHODWV SHU D OD JHQW JUDQ HQ HO 'HFUHW GH GH MXOLRO GH
5HJXODFLyGHO6LVWHPD&DWDOjGH6HUYHLV6RFLDOV
6DGPHWHQHOVXVRVGRWDFLRQDOVGHILQLWVDODUWLFOHGHOHV1RUPHV8UEDQtVWLTXHVGHO3*0
FRPSDWLEOHVDPEOKDELWDWJH

(QSODQWDEDL[DVDGPHWHQWDPEpHOVVHUYHLVFRPSOHPHQWDULVGHOKDELWDWJH
/HGLILFDFLyHQ HOVVzOVTXDOLILFDWV GKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHU D OD JHQW JUDQ VDMXVWDUj D OHV
FRQGLFLRQV GHILQLGHV D OD ILW[D XUEDQtVWLFD GH FDGDVFXQ GHOV VzOV DPE DTXHVWD TXDOLILFDFLy
GDFRUGDPEOHVFRQGLFLRQVGHOHQWRUQ
/D PRGLILFDFLy GH OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy GHILQLGHV HQ OHV ILW[HV QRUPDWLYHV UHTXHULUj OD
WUDPLWDFLyGXQSODGHPLOORUDXUEDQD
(OV HGLILFLV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SHU D OD JHQW JUDQ KDXUDQ GH FRPSOLU OHV FRQGLFLRQV
PtQLPHV GKDELWDELOLWDW GHO 'HFUHW GH GRFWXEUH VREUH UHTXLVLWV PtQLPV
GKDELWDELOLWDW HQ HOV KDELWDWJHV L GH OD FqGXOD GKDELWDELOLWDW L OHV 2UGHQDQFHV 0HWURSROLWDQHV
G(GLILFDFLyGDSOLFDFLyVLPXOWjQLD

',6326,&,$'',&,21$/35,0(5$
(O SODQHMDPHQW SRGUj SUHYHXUH OD LQFRUSRUDFLy GH QRXV VzOV D OD TXDOLILFDFLy GH GRWDFLy
GKDELWDWJHVSHUDMRYHVLSHUDJHQWJUDQHQHOPDUFGHOHVSROtWLTXHVVRFLDOVTXHHVGHILQHL[LQD
OHIHFWH/DPDWHULDOLW]DFLyGHODTXDOLILFDFLyFODX+'HQDTXHVWVVzOVUHTXHULUjODWUDPLWDFLyGHOD
FRUUHVSRQHQW PRGLILFDFLy GHO 3*0 (Q HO FDV GLQFRUSRUDU VzOV TXDOLILFDWV DQWHULRUPHQW
GHTXLSDPHQW FRPXQLWDUL OD 03*0 KDXUj GH MXVWLILFDU TXH QR HV FRPSURPHWHQ OHV UHVHUYHV
GHTXLSDPHQWGHODFLXWDWPLWMDQoDQWODLQFRUSRUDFLyGXQHVWXGLGHODLQFLGqQFLDGHODSURSRVWDHQ
UHODFLy DPE HO EDODQo GHO VzO GHTXLSDPHQW TXH FRQVWD HQ HO FDStWRO GH OD 0HPzULD GDTXHVWD
0RGLILFDFLy
Barcelona 213
',6326,&,$'',&,21$/6(*21$
GKDELWDELOLWDW HQ HOV KDELWDWJHV L GH OD FqGXOD GKDELWDELOLWDW L OHV 2UGHQDQFHV 0HWURSROLWDQHV
G(GLILFDFLyGDSOLFDFLyVLPXOWjQLD

',6326,&,$'',&,21$/35,0(5$
(O SODQHMDPHQW SRGUj SUHYHXUH OD LQFRUSRUDFLy GH QRXV VzOV D OD TXDOLILFDFLy GH GRWDFLy
GKDELWDWJHVSHUDMRYHVLSHUDJHQWJUDQHQHOPDUFGHOHVSROtWLTXHVVRFLDOVTXHHVGHILQHL[LQD
OHIHFWH/DPDWHULDOLW]DFLyGHODTXDOLILFDFLyFODX+'HQDTXHVWVVzOVUHTXHULUjODWUDPLWDFLyGHOD
FRUUHVSRQHQW PRGLILFDFLy GHO 3*0 (Q HO FDV GLQFRUSRUDU VzOV TXDOLILFDWV DQWHULRUPHQW
GHTXLSDPHQW FRPXQLWDUL OD 03*0 KDXUj GH MXVWLILFDU TXH QR HV FRPSURPHWHQ OHV UHVHUYHV
GHTXLSDPHQWGHODFLXWDWPLWMDQoDQWODLQFRUSRUDFLyGXQHVWXGLGHODLQFLGqQFLDGHODSURSRVWDHQ
UHODFLy DPE HO EDODQo GHO VzO GHTXLSDPHQW TXH FRQVWD HQ HO FDStWRO GH OD 0HPzULD GDTXHVWD
0RGLILFDFLy
',6326,&,$'',&,21$/6(*21$
$OVVzOVGHVWLQDWVDODGRWDFLyKDELWDWJHVSHUDMRYHVDOVHPSODoDPHQWVGHO3DVVHLJG8UUXWLDL
GH OD 0DTXLQLVWD TXDOLILFDWV FRP D KM GDFRUG DPE HO SODQHMDPHQW YLJHQW VHOV DMXVWD OD
TXDOLILFDFLy GH VLVWHPD GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV FODX +'M GDFRUG DPE OD QRYD
RUGHQDFLyTXHFRQVWDDOHVILW[HVQRUPDWLYHVFRUUHVSRQHQWVDDTXHVWD'LVSRVLFLy$GGLFLRQDO
(OV VzOV TXH GDFRUG DPE HO SODQHMDPHQW YLJHQW HVWDYHQ GHVWLQDWV D OD GRWDFLy GKDELWDWJHV
SHU D MRYHV FODX KM DOV HPSODoDPHQWV GHO FDUUHU 3LQWRU $OVDPRUD L )HUUDQ -XQR\ HV
TXDOLILTXHQUHVSHFWLYDPHQWFRPDVLVWHPDGHTXLSDPHQWVFRPXQLWDULVLGRWDFLRQVDFWXDOVGH
FDUjFWHUORFDOFODXDLFRPDVLVWHPDGHTXLSDPHQWVFRPXQLWDULVLGRWDFLRQVGHQRYDFUHDFLy
GH FDUjFWHU ORFDO FODX E GDFRUG DPE ORUGHQDFLy GH OHV ILW[HV QRUPDWLYHV FRUUHVSRQHQWV D
DTXHVWD'LVSRVLFLy$GGLFLRQDO
/HV ILW[HV D OHV TXDOV HV UHPHWHQ HOV DSDUWDWV L GDTXHVWD 'LVSRVLFLy $GGLFLRQDO WHQHQ
FDUjFWHU QRUPDWLX ,QFRUSRUHQ OHV TXDOLILFDFLRQV YLJHQWV OHV SURSRVDGHV L OHV FRQGLFLRQV
GRUGHQDFLyGHFDGDVFXQGHOVHPSODoDPHQWV
214 Barcelona
),7;(61250$7,9(6'(/6(03/$d$0(176+'M

&LXWDW9HOOD,-$80(*,5$/70217$1<$16
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
3RXGHOD)LJXHUD-DXPH*LUDOW0RQWDQ\DQV&DUGHUV

$MXQWDPHQWGH%DUFHORQD

3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M
1RPKDELWDWJHVSHUDMRYHV

&RQGLFLRQVGHGLILFDFLy
P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODHVSHFLDOXUEDQtVWLFGHODGRWDFLyGKDELWDWJHV
SHU D MRYHV D OLOOD GHOLPLWDGD SHOV FDUUHUV GH -DXPH *LUDOW 3RX GH OD
)LJXHUDL0RQWDQ\DQVDSURYDWGHILQLWLYDPHQWOGDEULOGH
48$/,),&$&,352326$'$(
Barcelona 215

(L[DPSOH,,3$5(&/$5(7
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
6DQW$QWRQL0DULD&ODUHW


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M
1RPHVWLPDWKDELWDWJHVSHUDMRYHV

P
PVRVWUHUHVXOWDQWGHOHVFRQGLFLRQVGHGLILFDFLy

7LSXVGRUGHQDFLy DOLQHDFLyGHYLDO
)RQGjULDHGLILFDEOHPVHJRQVHGLILFLVFRQIURQWDQWV
1RPGHSODQWHV 3%3
$OoDGDPj[LPD P
3HUWRWDOOzQRH[SUHVVDPHQWGHILQLWVDSOLFDUjHOTXHHVWDEOHL[HQOHV1188GHO3*0SHUDOD]RQDDOOHYDWGHOTXH
GLVSRVDODUW

216 Barcelona
48$/,),&$&,352326$'$(

(L[DPSOH,,$/%(,6$5'(1<$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
6DUGHQ\D$OLEHL


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD GH PLOORUD XUEDQD SHU D ORUGHQDFLy GH OD
GRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVVLWXDGDDOVFDUUHUVGH6DUGHQ\DL
$Ot%HLDSURYDWGHILQLWLYDPHQWOGDEULOGH
48$/,),&$&,352326$'$(
Barcelona 217

(L[DPSOH,,/21'5(69,//$552(/
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
/RQGUHV9LOODUURHO


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

218 Barcelona
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD HVSHFLDO GRUGHQDFLy GH OD GRWDFLy
GKDELWDWJHV SHU D MRYHV L HTXLSDPHQW HVFRODU HVSRUWLX DO FDUUHU GH
/RQGUHV L 9LOODUURHO DSURYDW GHILQLWLYDPHQW HO GH
IHEUHUGH
48$/,),&$&,352326$'$(

6DQWV0RQWMXwF,,,3/&(5'
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
*UDQ9LDGHOHV&RUWV&DWDODQHV


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'MJ
6RVWUHPj[LPVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'J
1RPKDELWDWJHVSHUDJHQWJUDQ

P
P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODHVSHFLDOGRUGHQDFLyGHODGRWDFLyGKDELWDWJHV
SHUDMRYHVLHTXLSDPHQWSHUDODJHQWJUDQVLWXDWDOD*UDQ9LDGHOHV
&RUWV &DWDODQHV GH %DUFHORQD 3O &HUGj DSURYDW
GHILQLWLYDPHQWHOGHIHEUHUGH

(PSODoDPHQWHQHOTXDOHVGHVHQYROXSDFRQMXQWDPHQWXQDRSHUDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVLSHUDJHQWJUDQ
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 219

6DQWV0RQWMXwF,,,6$17(/2,
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
6DQW(ORL


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

220 Barcelona
P
P

7LSXVGRUGHQDFLy
3HUtPHWUHUHJXODGRU
3HUILOUHJXODGRU
&RWDUHIHUqQFLD3%
YROXPHWULDHVSHFtILFDGHFRQILJXUDFLyIOH[LEOH
YHGHILQLWSHOVOtPLWVGHOD]RQD+'M
2FXSDFLyHQSODQWD
YHGHILQLWSHUXQSODKRULW]RQWDODXQDDOoDGDGH
PFRUUHVSRQHQWD3%
OD PHVXUDGD HQ HO SXQW PLJ GH OD IDoDQD GHO
FDUUHU6DQW(ORL
48$/,),&$&,352326$'$(

6DQWV0RQWMXwF,,,*5$19,$480,&$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO

*UDQ9LD/;/;0LQHULD/;4XtPLFD/8

*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D

3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODGHPLOORUDXUEDQDGRUGHQDFLyGHODGRWDFLy
GKDELWDWJHVSHUDMRYHVDOFDUUHU4XtPLFD/8%DUFHORQDDSURYDW
GHILQLWLYDPHQWHOGHQRYHPEUHGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 221

6DQWV0RQWMXwF,,,0$5('('e8'(/3257
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
0DUHGH'pXGHO3RUW


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

222 Barcelona
P
P

7LSXVGRUGHQDFLy
3HUtPHWUHUHJXODGRU
YHGHILQLWSHOVOtPLWVGHOD]RQD+'M
2FXSDFLyHQSODQWDGHOSHUtPHWUH

0pV HQOOj GHO SHUtPHWUH VDGPHWHQ HOV

FRVVRVVRUWLQWVUHJXODWVDODUW,,,
3HUILOUHJXODGRU
YH GHILQLW SHU XQ SOD KRULW]RQWDO D XQD DOoDGD

GHPFRUUHVSRQHQWD3%

3HU GDPXQW GDTXHVWD DOoDGD VDGPHWHQ HOV

HOHPHQWVUHJXODWVDODUWDF
&RWDGHUHIHUqQFLD3% FRUUHVSRQ D OD UDVDQW GH OD YRUHUD HQ HO SXQW

GLQWHUVHFFLy HQWUH HOV FDUUHUV 0DUH GH 'pX

GHO3RUWL&LVHOO
48$/,),&$&,352326$'$(

6DQWV0RQWMXwF,,,%521=(
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
%URQ]H


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'MJ
6RVWUHPj[LPVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'J


P
P
P
PDOWUHVXVRVGHTXLSDPHQWHQ3%

6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODGHPLOORUDXUEDQDSHUDORUGHQDFLyGHODGRWDFLy
GKDELWDWJHVSHUDMRYHVLJHQWJUDQLOHTXLSDPHQWSUHYLVWDOFDUUHU%URQ]H
DSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHQRYHPEUHGH

48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 223

/HV&RUWV,9%$&$5'
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
7UDYHVVHUDGHOHV&RUWV%-DUGLQV%DFDUGt
DLD

3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

224 Barcelona
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHU OD 0RGLILFDFLy SXQWXDO GHO 3(5, GHO VHFWRU
%DFDUGt SHU D ODPSOLDFLy GXVRV L FRQFUHFLy GH OHV FRQGLFLRQV
GHGLILFDFLyGHOHTXLSDPHQWLODGRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVVLWXDWV
D OD 7UDYHVVHUD GH OHV &RUWV FDQWRQDGD DPE HO FDUUHU GH %HQDYHQW
48$/,),&$&,352326$'$(

/HV&RUWV,9-2$48,0$/%$55$1
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
$UGHQD-RDTXLP$OEDUUDQ5RQGDGH'DOW


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD GH PLOORUD XUEDQD SHU D OD GRWDFLy
GKDELWDWJHV SHU D MRYHV VLWXDGD DO FDUUHU $OEDUUDQ L DSURYDW
GHILQLWLYDPHQWHOGHPDLJGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 225

6DUULj6DQW*HUYDVL9&$5/(65,%$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
&DUOHV5LED


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

226 Barcelona
P
P

GRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVVLWXDGDDOFDUUHUGH&DUOHV5LED
DSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHIHEUHUGH
48$/,),&$&,352326$'$(

6DUULj6W*HUYDVL9&$1&$5$//(8
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
&DQ&DUDOOHX


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHU OD 0RGLILFDFLy GHO 3*0 SHU D ORUGHQDFLy GHO
SDUFGHO7RUUHQWGHOHV0RQJHVD6DUULjDSURYDGDGHILQLWLYDPHQWHO
GHIHEUHUGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 227

+RUWD*XLQDUGy9,,(1&$51$&,
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
(QFDUQDFLy

$MXQWDPHQWGH%DUFHORQD/DSDUFHOODpVSULYDGD

3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

228 Barcelona
P
P

7LSXVGRUGHQDFLy
3HUtPHWUHUHJXODGRU YH GHILQLW SHOV OtPLWV GH OD ]RQD +'M 2FXSDFLy

HQSODQWD
3HUILOUHJXODGRU
YH GHILQLW SHU XQ SOD KRULW]RQWDO D XQD DOoDGD GH

PFRUUHVSRQHQWD3%
&RWDUHIHUqQFLD3% ODPHVXUDGDHQHOSXQWPLJGHODIDoDQDGHO

FDUUHU(QFDUQDFLy
48$/,),&$&,352326$'$(

+RUWD*XLQDUGy9,,0$5,1$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
0DULQD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD HVSHFLDO XUEDQtVWLF SHU D ORUGHQDFLy GH OD
GRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVLHTXLSDPHQWSHUDODJHQWJUDQVLWXDW
DO FDUUHU 0DULQD L DSURYDW GHILQLWLYDPHQW HO GRFWXEUH
GH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 229

+RUWD*XLQDUGy9,,7(2'25//25(17(
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
7HRGRU/ORUHQWH%


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M
VSODQWDEDL[D

P

HTXLSDPHQW
7LSXVGRUGHQDFLyDOLQHDFLyGHYLDO
IRQGjULDHGLI
WRWDOPHQWHGLILFDEOH
QGHSODQWHV
3%
DOoDGDPj[LPD P
HVGHL[DUjXQSRU[RHQ3%HQIURQWGHOFDUUHU7HRGRU/ORUHQWHDPEXQD
DPSODGDPtQLPDGHP
3HUDWRWDOOzQRH[SUHVVDPHQWGHILQLWVDSOLFDUjHOTXHHVWDEOHL[HQOHV1188GHO3*0SHUDOD]RQDEOOHYDWGHOTXH
GLVSRVDODUW
230 Barcelona
48$/,),&$&,352326$'$(

1RX%DUULV9,,,$1'5(81,1
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
3DVVHLJG$QGUHX1LQ5RVVHOOyL3RUFHO3O*DEULHO$ORPDU


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

GKDELWDWJHVSHUDMRYHVVLWXDGDDOSDVVHLJG$QGUHX1LQ&5RVVHOOyL
3RUFHO L OD SODoD GH *DEULHO $ORPDU DSURYDW GHILQLWLYDPHQW HO GH
IHEUHUGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 231

1RX%DUULV9,,,0$18(/6$1&+2
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
0DQXHO6DQFKR$Y5LRGH-DQHLUR


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

7LSXVGRUGHQDFLy
DOLQHDFLyGHYLDO
)RQGjULDHGLILFDEOH P,QWHULRUGLOODHGLILFDEOHHQ3%
1RPGHSODQWHV
3%3
$OoDGDPj[LPD
P

GLVSRVDODUW

232 Barcelona
48$/,),&$&,352326$'$(

1RX%DUULV9,,,9,/$'526$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
9LD)DYqQFLD9LODGURVD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

GRWDFLy GKDELWDWJHV SHU D MRYHV D OD 9LD )DYqQFLD FDQWRQDGD DPE HO
FDUUHUGH9LODGURVDDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHMXQ\GH

48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 233

1RX%DUULV9,,,/$6(/9$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
6HOYD

3ULYDGD

3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

234 Barcelona
P
P

7LSXVGRUGHQDFLy

3HUtPHWUHUHJXODGRU
YH GHILQLW SHOV OtPLWV GH OD ]RQD +'M

2FXSDFLy HQ SODQWD GHO SHUtPHWUH 0pV
HQOOj GHO SHUtPHWUH VDGPHWHQ HOV FRVVRV
VRUWLQWVUHJXODWVDODUW,,,
3HUILOUHJXODGRU
YH GHILQLW SHU XQ SOD KRULW]RQWDO D XQD DOoDGD
GH P FRUUHVSRQHQW D 3% 3HU GDPXQW
GDTXHVWD DOoDGD VDGPHWHQ HOV HOHPHQWV
UHJXODWVDODUWDF
&RWD GH UHIHUqQFLD 3% OD PHVXUDGD HQ HO SXQW PLJ GH OD IDoDQD GHO
FDUUHUGHOD6HOYD
48$/,),&$&,352326$'$(

1RX%DUULV9,,,$,*8$%/$9$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
$LJXDEODYD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'MJ
6RVWUHPj[LPVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'J
1RPHVWLPDWKDELWDWJHVSHUDJHQWJUDQ

P
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 7H[W 5HIzV GH OD 0RGLILFDFLy GHO 3*0 DOV jPELWV
GHO EDUUL GH 5RTXHWHV GH WHUUHQ\V OLPtWURIV VLWXDWV HQ HOV EDUULV GH
7ULQLWDW 1RYD L GH &DQ\HOOHV L GH OHV ILQTXHV VLWXDGHV D OD 5DPEOD
&DoDGRU L DO FDUUHU ,VDUG DSURYDW GHILQLWLYDPHQW HO GH
PDLJGH

48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 235

6DQW$QGUHX,;78&80$1
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
7XFXPDQ

3DWURQDW0XQLFLSDOGHO+DELWDWJH

3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

236 Barcelona
P
P

GKDELWDWJHVSHUDMRYHVVLWXDGDDOFDUUHUGH7XFXPDQDSURYDW
48$/,),&$&,352326$'$(

6DQW$QGUHX,;&$03'(/)(552
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
&DPSGHO)HUUR


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD HVSHFLDO XUEDQtVWLF SHU D ORUGHQDFLy
YROXPqWULFD GH OD ]RQD KM GH OD 6DJUHUD 6HFWRU 6DQW $QGUHX
6DJUHUD&DPSGHO)HUURDSURYDWOGDEULOGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 237

6DQW$QGUHX,;6$17$'5,
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
6DQW$GULj%DODUt-RYDQ\


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

7LSXVGRUGHQDFLy
DOLQHDFLyGHYLDO
)RQGjULDHGLILFDEOH P
1GHSODQWHV
3%3
$OoDGDPj[LPD
P

GLVSRVDODUW
238 Barcelona
48$/,),&$&,352326$'$(

6DQW$QGUHX,;*$5&,/$62
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
*DUFLODVR


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD HVSHFLDO GRUGHQDFLy YROXPqWULFD GH OHV
SDUFHOOHV VLWXDGHV HQWUH HOV FDUUHUV GH *DUFLODVR GH OD 6DJUHUD L GH
&LXWDWG(O[DSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGRFWXEUHGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 239

6DQW0DUWt;6(/9$'(0$5
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
6HOYDGH0DU


3$50(75(6'(/25'(1$&,
4XDOLILFDFLyGHOVzO+'M
4XDOLILFDFLyGHOVzO KV
6RVWUHPj[LPVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO KV
1RPKDELWDWJHVHVWLPDW
240 Barcelona
P
P
P

P

(O VLVWHPD +'M L OD ]RQD KV HV GHVHQYROXSDUDQ PLWMDQoDQW XQ
SURMHFWHXQLWDULDPEVXEMHFFLyDOVSDUjPHWUHVGHVzOLVRVWUHDVVLJQDWVD
FDGDVFXQ GHOV GRV XVRV L GDFRUG DPE OHV VHJHQWV FRQGLFLRQV
GHGLILFDFLy
7LSXVGRUGHQDFLy
3HUtPHWUHUHJXODGRU YHGHILQLWSHOVOtPLWVGHOD]RQD+'M KV

2FXSDFLyHQSODQWD
3HUILOUHJXODGRU
YH GHILQLW SHU XQ SOD KRULW]RQWDO VLWXDW D OD

PDWHL[D
DOoDGD
TXH
OHGLILFL
FRQIURQWDQW
FRUUHVSRQHQWD3%
&RWDUHIHUqQFLD3% ODPHVXUDGDHQHOSXQWPLJGHODIDoDQDGHO
FDUUHU 6HOYD GH 0DU
48$/,),&$&,352326$'$(

6DQW0DUWt;5$0217855
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
5DPRQ7XUUy


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

7LSXVGRUGHQDFLy DOLQHDFLyGHYLDO
)RQGjULDHGLILFDEOHWRWDOPHQWHGLILFDEOH
1RPGHSODQWHV 3%3
$OoDGDPj[LPD P
3HUDWRWDOOzQRH[SUHVVDPHQWGHILQLWVDSOLFDUjHOTXHHVWDEOHL[HQOHV1188GHO3*0SHUDOD]RQDDOOHYDWGHOTXH
GLVSRVDODUW

48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 241

6DQW0DUWt;&$0$17,&'(9$/1&,$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
&DPtDQWLFGH9DOqQFLD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

242 Barcelona
P
P

GRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVLOHTXLSDPHQWSUHYLVWDO&DPtDQWLFGH
9DOqQFLDDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHQRYHPEUHGH

48$/,),&$&,352326$'$(

6DQW0DUWt;38-$'(6
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
3XMDGHV


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'M

P
P

/HV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy VyQ OHV TXH GHWHUPLQD OD 0RGLILFDFLy GHO
3(5,GHOVHFWRU/OXOO3XMDGHVL/OHYDQWGHOD03*0SHUDODUHQRYDFLy
GHOHVjUHHVLQGXVWULDOVGHO3REOHQRXSHUDOHTXLSDPHQW#OOHYDWGHO
TXHVHVWDEOHL[DFRQWLQXDFLy

ODOoDGDGHPFRUUHVSRQGUjDXQEORFGH3%(OEORFGH3%
WLQGUjXQDDOoDGDGHP
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 243

6DQW0DUWt;35,0
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
$Y3ULP9LD7UDMDQD
YjULHV
3ULYDGD

3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHOVzO+'M
P
6RVWUHPj[LPVzO+'M
P

244 Barcelona
/DUHVHUYDGHVzOSHUDOVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVVHVLWXDUjGLQVOjPELW
GHO6HFWRU3ULPGHOD0RGLILFDFLyGH3*0GHO6HFWRUGH6DQW$QGUHX
6DJUHUDDGHVHQYROXSDUPLWMDQoDQWXQ3ODGHPLOORUDXUEDQD(O308
ORFDOLW]DUj OD VXSHUItFLH Pj[LPD GH P HQ IXQFLy GH ORUGHQDFLy
JHQHUDO L FRQFUHWDUj OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy UHVSHFWDQW XQ VRVWUH
GRWDFLRQDOPj[LPGHP
48$/,),&$&,352326$'$(

),7;(61250$7,9(6'(/6(03/$d$0(176+'J

&LXWDW9HOOD,%$/%2$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
%DOERD3LQ]yQ


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHU OD 0RGLILFDFLy GHO 3( GH FRQFUHFLy GXVRV L
RUGHQDFLy GH YROXPV GHO 6HFWRU %DOERD 3LQ]yQ DSURYDW
GHILQLWLYDPHQWHOGHMXOLROGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 245

&LXWDW9HOOD,67$&$7(5,1$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
)UHL[XUHV


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

246 Barcelona
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHU O(VWXGL GH 'HWDOO GRUGHQDFLy GH YROXPV GHO
PHUFDW GH 6DQWD &DWHULQD DSURYDW GHILQLWLYDPHQW HO GH GRFWXEUH
GH
48$/,),&$&,352326$'$(

&LXWDW9HOOD,//86&203$1<6
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
/OXtV&RPSDQ\V

*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D

3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

&RQGLFLRQV GHGLILFDFLy
P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHOO(VWXGLGH'HWDOODOSDVVHLJGH/OXtV&RPSDQ\V
FDUUHU GHO 5HF &RPSWDO L FDUUHU GHO GDYDQW GHO 3RUWDO 1RX DSURYDW
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 247

&LXWDW9HOOD,128'(/$5$0%/$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
1RXGHOD5DPEOD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

248 Barcelona
P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHUOD0RGLILFDFLyGHO3*0HQOjPELWGHO5DYDO6XG
DSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHPDUoGH
48$/,),&$&,352326$'$(

(L[DPSOH,,0$548e6'(&$0326$*5$'2
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
0DUTXpVGH&DPSR6DJUDGR


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD HVSHFLDO GRUGHQDFLy D OD ILQFD GHO FDUUHU
0DUTXpVGH&DPSR6DJUDGRLDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHO
GDEULOGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 249

6DQWV0RQWMXwF,,,(63$1<$,1'8675,$/
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
0XQWDGHV


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

250 Barcelona
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHU O(VWXGL GH 'HWDOO GRUGHQDFLy YROXPqWULFD GH
OHTXLSDPHQW DVVLVWHQFLDO KDELWDWJHV WXWHODWV D O(VSDQ\D ,QGXVWULDO
DSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHIHEUHUGH
48$/,),&$&,352326$'$(

6DQWV0RQWMXwF,,,%521=(
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
%URQ]H


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'MJ
6RVWUHPj[LPVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'J


P
P
P
DOWUHVXVRVGHTXLSDPHQWHQ3%

GRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVLJHQWJUDQLOHTXLSDPHQWSUHYLVWDO
FDUUHUGHO%URQ]HDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHQRYHPEUHGH

48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 251

6DQWV0RQWMXwF,,,*5$19,$3/&(5'
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
*UDQ9LD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'MJ
6RVWUHPj[LPVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'J
1RPKDELWDWJHVSHUDJHQWMRYH

P
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD HVSHFLDO GRUGHQDFLy GH OD GRWDFLy GKDELWDWJHV
SHU D MRYHV L HTXLSDPHQW SHU D OD JHQW JUDQ VLWXDW D OD *UDQ 9LD GH OHV
&RUWV &DWDODQHV GH %DUFHORQD DSURYDW GHILQLWLYDPHQW HO GH
IHEUHUGH

252 Barcelona
48$/,),&$&,352326$'$(

/HV&RUWV,9(17(1d$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
(QWHQoD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHUOD0RGLILFDFLyGHO3*0DOjPELWGHO6HFWRUGH
OD&ROzQLD&DVWHOOVDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGRFWXEUHGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 253

+RUWD*XLQDUGy9,,0$5,1$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
0DULQD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

254 Barcelona
P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODHVSHFLDOXUEDQtVWLFGRUGHQDFLyGHODGRWDFLy
GKDELWDWJHV SHU D MRYHV L HTXLSDPHQW SHU D OD JHQW JUDQ VLWXDW DO
FDUUHU 0DULQD L DSURYDW GHILQLWLYDPHQW HO GRFWXEUH
GH
48$/,),&$&,352326$'$(

+RUWD*XLQDUGy9,,&$175$9,
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
&DQ7UDYL%


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD GH PLOORUD XUEDQD SHU D ORUGHQDFLy GHOV
WHUUHQ\V GRWDFLRQDOV VLWXDWV DO FDUUHU GH &DQ 7UDYL % DSURYDW
GHILQLWLYDPHQWHOGHQRYHPEUHGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 255

1RX%DUULV9,,,3*85587,$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
3J8UUXWLD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

256 Barcelona
P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODHVSHFLDOXUEDQtVWLFSHUDODFRQFUHFLyGHO~V
L GH OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy GHOV WHUUHQ\V GHTXLSDPHQW VLWXDWV DO
SDVVHLJ G8UUXWLD DSURYDW GHILQLWLYDPHQW HO GH QRYHPEUH GH

48$/,),&$&,352326$'$(

1RX%DUULV9,,,9,/$'526$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
9LODGURVD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD HVSHFLDO GH FRQFUHFLy G~V L FRQGLFLRQV GH
OHTXLSDPHQWGHOFDUUHU9LODGURVDDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGH
QRYHPEUHGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 257

1RX%DUULV9,,,9,$)$91&,$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
9LD)DYqQFLD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

258 Barcelona
P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD HVSHFLDO GH FRQFUHFLy GH O~V L FRQGLFLRQV
GHGLILFDFLy GH OHTXLSDPHQW VLWXDW D 9LD )DYqQFLD DSURYDW
GHILQLWLYDPHQWHOGHVHWHPEUHGH
48$/,),&$&,352326$'$(

1RX%DUULV9,,,9,$)$91&,$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
9LD)DYqQFLD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODHVSHFLDOGHUHHTXLSDPHQWLPLOORUDGHOEDUUL
GHOD3URVSHULWDWDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHPDUoGH
48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 259

1RX%DUULV9,,,9,$)$91&,$02/
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
9LD)DYqQFLD%


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J
1RPHVWLPDWGKDELWDWJHVSHUDJHQWJUDQ

P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODHVSHFLDOXUEDQtVWLFLGHPLOORUDXUEDQDSHUD
ORUGHQDFLyGHOVVzOV GRWDFLRQDOVVLWXDWVDODYLD)DYqQFLD %
48$/,),&$&,352326$'$(

260 Barcelona

1RX%DUULV9,,,$,*8$%/$9$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
$LJXDEODYD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'MJ
6RVWUHPj[LPVzO+'M
6RVWUHPj[LPVzO+'J

P
P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHO7H[W5HIyVGHOD0RGLILFDFLyGHO3*0DOVjPELWV
GHO EDUUL GH 5RTXHWHV GH WHUUHQ\V OLPtWURIV VLWXDWV HQ HOV EDUULV GH
7ULQLWDW 1RYD L GH &DQ\HOOHV L GH OHV ILQTXHV VLWXDGHV D OD 5DPEOD
&DoDGRULDOFDUUHU,VDUGDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGH
PDLJGH


48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 261

6DQW$QGUHX,;-2$17255$6
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
-RDQ7RUUDV


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J


262 Barcelona
P
P

6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODHVSHFLDOXUEDQtVWLFSHUDODVVLJQDFLyG~VLOD
GHILQLFLy GH OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy GH OHTXLSDPHQW VLWXDW DO FDUUHU
GH-RDQ7RUUDVQ~PGH%DUFHORQDDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHO
GHIHEUHUGH
48$/,),&$&,352326$'$(

6DQW0DUWt;&21&,/,'(75(172
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
&RQFLOLGH7UHQWR


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J

P
P

6yQ OHV GHILQLGHV SHO 3OD HVSHFLDO GRUGHQDFLy GHOV HTXLSDPHQWV
VLWXDWVDOFDUUHUGH&RQFLOLGH7UHQWRHQWUHHOVQ~PHURVLDSURYDW
GHILQLWLYDPHQWHOGHMXOLROGH

48$/,),&$&,352326$'$(

Barcelona 263

6DQW0DUWt;&$0$17,&'(9$/1&,$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
&DPtDQWLFGH9DOqQFLD


3$50(75(6'(/25'(1$&,
6XSHUItFLHGHVzO+'J
6RVWUHPj[LPVzO+'J


264 Barcelona
P
P

GRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVLOHTXLSDPHQWSUHYLVWDO&DPt$QWLFGH
9DOqQFLDDSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHQRYHPEUHGH
48$/,),&$&,352326$'$(

),7;(6&255(6321(176$/$',6326,&,$'',&,21$/6(*21$

1RX%DUULV9,,,3*85587,$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
6XSHUItFLHGHODFWXDFLy

3J8UUXWLD /%
DL
P
3/$1(-$0(179,*(17
3ODGHPLOORUDXUEDQDSHUDORUGHQDFLyYROXPqWULFDGHODGRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVVLWXDGDDOSDVVHLJG8UUXWLDQ~P

4XDOLILFDFLRQVXUEDQtVWLTXHV
KM
P
+'M
E

P

P
P

25'(1$&,352326$'$
4XDOLILFDFLyXUEDQtVWLFDSURSRVDGD

6RVWUHPj[LPVzO+'M


6zO+'M VyQOHVGHILQLGHVSHO3ODGHPLOORUDXUEDQDSHUDORUGHQDFLy
6zOE
YROXPqWULFDGHODGRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVVLWXDGDDO
SDVVHLJ G8UUXWLD Q~P DSURYDW GHILQLWLYDPHQW O
GDEULOGH
HVGHILQLUDQPLWMDQoDQWXQSODHVSHFLDOXUEDQtVWLF

Barcelona 265

3/$1(-$0(179,*(17(
02',),&$&,3/$1(-$0(17(

266 Barcelona

6DQW$QGUHX,;0$48,1,67$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO

)HUUDQ-XQR\

P
3/$1(-$0(179,*(17
0RGLILFDFLyGHO3*0SHUDORUGHQDFLyGHOVHFWRUGH/D6DJUHUDLHOVHXHQWRUQ
KM
E
P
P

25'(1$&,352326$'$

6RVWUHPj[LPVzO+'M

+'M
P
E
P
P

6zO+'M(VGHILQLUDQPLWMDQoDQWXQSODGHPLOORUDXUEDQD

Barcelona 267

3/$1(-$0(179,*(17(
02',),&$&,3/$1(-$0(17(

268 Barcelona

1RX%DUULV9,,,3*3,1725$/6$025$
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO

6HOYD3LQWRU$OVDPRUD(VFXOWRU2UGRxH]

3ULYDGD
P
3/$1(-$0(179,*(17
0RGLILFDFLyGHO3*0SHUDODGHILQLFLyGHODQRYDGRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVLGHWHUPLQDFLyGHOVVzOVDOVTXDOV
VDVVLJQDDTXHVWDTXDOLILFDFLyHQOjPELWGHOWHUPHPXQLFLSDOGH%DUFHORQD

KMP
25'(1$&,352326$'$

&RQGLFLRQVGHGLILFDFLyL~V
DP
6yQOHVGHILQLGHVSHO3ODHVSHFLDOGHUHIRUPDLQWHULRUGHO%DUULGH3RUWD
DSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHMXOLROGH

Barcelona 269

3/$1(-$0(179,*(17(
02',),&$&,3/$1(-$0(17(
270 Barcelona

6DQW$QGUHX,;)(55$1-812<
'$'(6*(1(5$/6'(/(03/$d$0(17
(PSODoDPHQW
,OODSDUFHOOD
3URSLHWDWGHOVzO
6XSHUItFLHGDFWXDFLy

)HUUDQ-XQR\7XFXPDQ&LXGDGGH$VXQFLyQ3RWRVt

P
3/$1(-$0(179,*(17
0RGLILFDFLyGHO3*0SHUDODFUHDFLyGHQRYHVGRWDFLRQVGKDELWDWJHVSHUDMRYHVDOVFDUUHUV4XtPLFD/80DUHGH
'pXGHO3RUW%URQ]H7HRGRU/ORUHQWH%&DQ7UDYL%/D6HOYD9LD)DYqQFLD)HUUDQ-XQR\&DPt
$QWLFGH9DOqQFLD3XMDGHVGHO0XQLFLSLGH%DUFHORQDLSHUDODGHWHUPLQDFLyGHOVHPSODoDPHQWVRQDTXHVWD
GRWDFLypVFRPSDWLEOHDPEKDELWDWJHVWXWHODWVSHUDODJHQWJUDQLGDOWUHVHTXLSDPHQWV

KM P
E
P
25'(1$&,352326$'$
E
P
(VGHILQLUDQPLWMDQoDQWXQSODHVSHFLDOXUEDQtVWLF

Barcelona 271

3/$1(-$0(179,*(17(
02',),&$&,3/$1(-$0(17(
272 Barcelona

239
Modificaci de les Normes urbanstiques del Pla General Metropolit per a la modificaci de les alades reguladores en el tipus dordenaci segons alineaci de vial, al
terme muncipal de Barcelona. Aprovada definitivament per la Subcomissi dUrbanisme del Municipi de
Barcelona, en la sessi de 2 de mar de 2007. (DOGC nm. 4893 de 29/05/2007).
1250$7,9$85%$167,&$

0RGLILFDFLy SXQWXDO GH OHV QRUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3OD JHQHUDO
PHWURSROLWj SHU D OD PRGLILFDFLy GH OHV DOoDGHV UHJXODGRUHV HQ HO WLSXV
GRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLyGHYLDOGH%DUFHORQD
0RGLILFDFLyGHODUWLFXODWDUWLFXODWSURSRVDW(QQHJUHWDWH[WDIHJLWRPRGLILFDW

7tWRO,95HJODPHQWDFLyGHWDOODGDGHOVzOXUEj

&DStWROQ'HOHVGLVSRVLFLRQVFRPXQHVDOVWLSXVGRUGHQDFLy

6HFFLyD1RUPHVDSOLFDEOHVDOHGLILFDFLyVHJRQVDOLQHDFLyGHYLDO

$UW$OoDGD

/DOoDGD UHJXODGRUD GH OHGLILFDFLy L HO QRPEUH Pj[LP GH SODQWHV VyQ HOV HVWDEOHUWV HQ OHV
QRUPHVDSOLFDEOHVDFDGD]RQDDWHQHQDODPSOHGHOFDUUHUDTXqGRQLQIURQWHOVHGLILFLVRDOD
TXDOLILFDFLyXUEDQtVWLFDGHOD]RQD

/DOoDGDHVPHVXUDUjYHUWLFDOPHQWHQHOSODH[WHULRUGHODIDoDQDILQVDODLQWHUVHFFLyDPEHO
SODKRULW]RQWDOTXHFRQWpODOtQLDGDUUHQFDGDGHODFREHUWDRDPEHOSODVXSHULRUGHOVHOHPHQWV
UHVLVWHQWVHQHOFDVGHWHUUDWRFREHUWDSODQD

3HUVREUHGHODOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDRVLpVHOFDVVREUHHOSODVXSHULRUGHO~OWLP
IRUMDWQRPpVHVSHUPHWUDQ

D /D FREHUWD WHUPLQDO GH OHGLILFL GH SHQGHQW LQIHULRU DO SHU FHQW L OHV
DUUHQFDGHV GH OD TXDO VLJXLQ OtQLHV KRULW]RQWDOV SDUDOOHOHV DOV SDUDPHQWV
H[WHULRUVGHOHVIDoDQHVDDOoDGDQRVXSHULRUDODUHJXODGRUDPj[LPDRVLpV
HOFDVDOSODVXSHULRUGHO~OWLPIRUMDWLYRODGDPj[LPDGHWHUPLQDGDSHUOD
YRODGDGHOVUjIHFV/HVJROIHVTXHHQUHVXOWLQQRVHUDQKDELWDEOHV

E /HV FDPEUHV GDLUH L HOHPHQWV GH FREHUWXUD HQ HOV FDVRV GH WHUUDW R FREHUWD
SODQDDPEDOoDGDWRWDOPj[LPDGHVHL[DQWDFHQWtPHWUHVFP

F /HV EDUDQHV GH IDoDQD DQWHULRU L SRVWHULRU L OHV GHOV SDWLV LQWHULRUV /DOoDGD
GDTXHVWHVEDUDQHVQRSRGUjH[FHGLUGXQPHWUHYXLWDQWDFHQWtPHWUHVP
HQFDUDTXHUHVWDUjHQWRWFDVOLPLWDGDSHUOHVFRWHVGHFRURQDPHQWGHOV
HGLILFLVYHwQVDOHVTXDOVVKDXUjGDMXVWDUSHUDFRQVHJXLUXQDPpVERQD
LQWHJUDFLyGHOHGLILFL

G (OV HOHPHQWV GH VHSDUDFLy HQWUH WHUUDWV GHGLILFLV YHwQV /DOoDGD Pj[LPD
GDTXHVWVHOHPHQWVQRSRGUjH[FHGLUGXQPHWUHYXLWDQWDFHQWtPHWUHVP
VL VyQ RSDFV L GH GRV PHWUHV L PLJ P VL VyQ WUDQVSDUHQWV UHL[HV R
VLPLODUV

H (OVHOHPHQWVWqFQLFVGHOHVLQVWDOODFLRQVVLWXDWVGLQWUHGHOJjOLEGHILQLWSHU
XQSODTXHIRUPLXQDQJOHGHUHVSHFWHGHOSODKRULW]RQWDOLODUUHQFDGD
GHOTXDOVHVLWXwDODLQWHUVHFFLyGHODFDUDVXSHULRUGHOGDUUHUIRUMDWDPE
FDGDVFXQDGHOHVIDoDQHVLDPEXQDDOoDGDPj[LPDGHPTXHQRPpV
Barcelona 273
HVSRGUjVXSHUDUDPEHOHPHQWVSXQWXDOV
G320
(OV HOHPHQWV GH VHSDUDFLy HQWUH WHUUDWV GHGLILFLV YHwQV /DOoDGD Pj[LPD
GDTXHVWVHOHPHQWVQRSRGUjH[FHGLUGXQPHWUHYXLWDQWDFHQWtPHWUHVP
VL VyQ RSDFV L GH GRV PHWUHV L PLJ P VL VyQ WUDQVSDUHQWV UHL[HV R
VLPLODUV

H (OVHOHPHQWVWqFQLFVGHOHVLQVWDOODFLRQVVLWXDWVGLQWUHGHOJjOLEGHILQLWSHU
XQSODTXHIRUPLXQDQJOHGHUHVSHFWHGHOSODKRULW]RQWDOLODUUHQFDGD
GHOTXDOVHVLWXwDODLQWHUVHFFLyGHODFDUDVXSHULRUGHOGDUUHUIRUMDWDPE
FDGDVFXQDGHOHVIDoDQHVLDPEXQDDOoDGDPj[LPDGHPTXHQRPpV
HVSRGUjVXSHUDUDPEHOHPHQWVSXQWXDOV

I /HVUHPDWDGHVGHFRUDWLYHVGHOHVIDoDQHV

&DStWROW=RQHV

6HFFLyD=RQDGHQXFOLDQWLF


D$OLQHDFLRQV

/HGLILFDFLy VKD GDMXVWDU D ODOLQHDFLy GH YLDO HQ WRW HO IURQW GH OD SDUFHOOD TXH Wp FDUjFWHU
REOLJDWRULH[FHSWHTXDQHVSURGXHL[LODUHFXODGDGHOHGLILFDFLyVHJRQVDOJXQDGHOHVPRGDOLWDWV
SUHYLVWHV D ODUWLFOH DL[z QR REVWDQW OD UHFXODGD VHUj REOLJDWzULD TXDQ H[LVWHL[LQ MDUGLQV L
SDWLV OD FRQVHUYDFLy GHOV TXDOV VLJXL SUHFHSWLYD /HV UHFXODGHV KDXUDQ GH FRPSOLU TXDQW D
VHSDUDFLy GH SDUjPHWUHV OHV GLPHQVLRQV PtQLPHV HVWDEOHUWHV SHU DOV FHOREHUWV L HOV SDWLV
GLOOXPLQDFLy

/HV SDUFHOOHV PLWJHUHV DO GHVFREHUW VKDXUDQ GDFDEDU DPE PDWHULDOV GH IDoDQD (V
SURKLEHL[HQOHVWHUPLQDFLRQVDPEHQYjSOXYLDOYLVWLHOVDUUHERVVDWVLUHYHVWLPHQWVVXSHUILFLDOV
GHPDOFRPSRUWDPHQWDODLQWHPSqULH

D)RQGjULDPj[LPDHGLILFDEOH

$ OD VXE]RQD , GH VXEVWLWXFLy GH OHGLILFDFLy DQWLJD OD IRQGjULD HGLILFDEOH UHVXOWDUj GXQD
RFXSDFLyDODOoDGDUHJXODGRUDGHOVHL[DQWDSHUFHQWSHUGHODVXSHUItFLHGHOLOOD/HV
PpV JUDQV UHVWULFFLRQV SHU HIHFWH GH OD PLGD GH OHVSDL OOLXUH LQWHULRU R HOV FDVRV SDUWLFXODUV
UHVXOWDQWV GLOOHV WRWDOPHQW HGLILFDEOHV HV UHJLUDQ SHU DOOz UHJXODW DPE FDUjFWHU JHQHUDO SHU DO
WLSXV GRUGHQDFLy VHJRQV DOLQHDFLy GH YLDO (Q OHV DJUXSDFLRQV GHGLILFDFLy HQ ILOHUD VHQVH
]RQLILFDFLy XQLIRUPH GH WRWD OLOOD OD IRQGjULD HGLILFDEOH VHUj OD TXH FRUUHVSRQJXL D OD PDMRULD
GHGLILFLVDQWLFVH[LVWHQWVHQWUHGRVFDUUHUVFRQVHFXWLXV

/HVSDL OOLXUH LQWHULRU GLOOD QR VHUj HGLILFDEOH HQ SODQWD EDL[D (V SHUPHWUj OD FRQVWUXFFLy GH
VRWHUUDQLVSHUDDSDUFDPHQWVVHPSUHTXHVHQDVVHJXULODSRVVLELOLWDWGHQMDUGLQDPHQWVREUHOD
FREHUWD

$ODVXE]RQD,,GHFRQVHUYDFLyGHOFHQWUHKLVWzULFODIRQGjULDHGLILFDEOHFRPDPj[LPVHUjOD
GH OHV HGLILFDFLRQV FRQWLJHV H[LVWHQWV PHQWUH QR VHQ UHGDFWL OD GHWHUPLQDFLy SDUWLFXODU L HQ
GHWDOO DO 3OD HVSHFLDO 0HQWUH QR VDSURYL HO 3OD HVSHFLDO L SHU DOV FDVRV GH VXEVWLWXFLy GH
OHGLILFDFLyHQ HOFjOFXO GH OD IRQGjULDHGLILFDEOHQRPpV HV WLQGUj HQ FRPSWHOD GH OHV ILQTXHV
FRQIURQWDQWVTXDQVLJXLLJXDORLQIHULRUDODTXHUHVXOWDULDGDSOLFDUHO3ODVREUHOD]RQDHQWRW
FDVFDOGUjDWHQLUVHDDOOzHVWDEOHUWVREUHGLPHQVLRQVPtQLPHVGHSDWLVGHSDUFHOOHVLGHVSDL
OOLXUHGLQWHULRUGLOOD

(OOtPLWGHODIRQGjULDHGLILFDEOHWLQGUjSUHVHQWGHPDQHUDHVSHFLDOODIRUPDLGLVSRVLFLyGHOHV
SDUFHOOHV L OH[LVWqQFLD GH SDWLV LQWHULRUV (Q HOV FDVRV GH SDUFHOODFLy LUUHJXODU L QR QRUPDO D
ODOLQHDFLy HO GLW OtPLW HV SRGUj UHDMXVWDU D WUDYpV GHO 3OD HVSHFLDO HVPHQWDW R GXQ HVWXGL GH
GHWDOO

D$OoDGHV

$ODVXE]RQD,GHVXEVWLWXFLyGHOHGLILFDFLyDQWLJDODOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHGH
SODQWHVHVGHWHUPLQDUDQHQIXQFLyGHODPSOHGHYLDODTXqGRQLIURQWOHGLILFDFLyGDFRUGDPEHO
274 TXDGUHVHJHQW
Barcelona
(OOtPLWGHODIRQGjULDHGLILFDEOHWLQGUjSUHVHQWGHPDQHUDHVSHFLDOODIRUPDLGLVSRVLFLyGHOHV
SDUFHOOHV L OH[LVWqQFLD GH SDWLV LQWHULRUV (Q HOV FDVRV GH SDUFHOODFLy LUUHJXODU L QR QRUPDO D
ODOLQHDFLy HO GLW OtPLW HV SRGUj UHDMXVWDU D WUDYpV GHO 3OD HVSHFLDO HVPHQWDW R GXQ HVWXGL GH
GHWDOO

D$OoDGHV

$ODVXE]RQD,GHVXEVWLWXFLyGHOHGLILFDFLyDQWLJDODOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHGH
SODQWHVHVGHWHUPLQDUDQHQIXQFLyGHODPSOHGHYLDODTXqGRQLIURQWOHGLILFDFLyGDFRUGDPEHO
TXDGUHVHJHQW

$PSOHGHYLDO
$OoDGDUHJXODGRUDPj[LPD
1RPEUHPj[LPGHSODQWHV
'HPHQ\VGHP
3%LSLV
P
'HPDPHQ\VGHP
3%LSLVRV
P
'HPDPHQ\VGHP
3%LSLVRV
P
'HPHQGDYDQW
3%LSLVRV
P

/DOoDGDOOLXUHPtQLPDGHODSODQWDEDL[DVHUjOHVWDEOHUWDGHPDQHUDJHQHUDODOHVGLVSRVLFLRQV
FRPXQHVDOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLyGHYLDO/DOoDGDPtQLPDGHOVRVWUHGHODSODQWD
EDL[DVHQVHLQFORXUHKLHOJUXL[GHOIRUMDWVREUHODFRWDGHUHIHUqQFLDGHODOoDGDUHJXODGRUD
D TXq HV UHIHUHL[ ODUWLFOH VHUj GH TXDWUH PHWUHV P H[FHSWH SHU DO FDV GKDELWDWJHV

XQLIDPLOLDUVHQTXqHVSRGUjUHGXLUILQVDWUHVPHWUHVWUHQWDFHQWtPHWUHVP/DOoDGDWRWDO
PtQLPD LQFOzV HO IRUMDW VHUj SHU SODQWD SLV GH WUHV PHWUHV FLQF FHQWtPHWUHV P 1R
VDGPHWUjODFRQVWUXFFLyGHQWUHVRODWVHQSODQWDEDL[D

/DOoDGD UHJXODGRUD Pj[LPD L HO QRPEUH GH SODQWHV HVWDEOHUWV DO TXDGUH DQWHULRU VKDXUDQ GH
UHVSHFWDUFRQMXQWDPHQW

$ODVXE]RQD,,GHFRQVHUYDFLyGHOFHQWUHKLVWzULFODOoDGDHQXQWUDPGHYLDOVHUjODPLWMDQDGH
OHVHGLILFDFLRQVH[LVWHQWVVHQVHTXHHQWULQHQHOFzPSXWOHVIDoDQHVGHOVVRODUVQRHGLILFDWV(O
QRPEUH Pj[LP GH SODQWHV DGPqV VHUj XQ FRS IHW HO FzPSXW GH ODOoDGD HO TXH UHVXOWL SHU
GHIHFWH GH VXSRVDU XQD DOoDGD PtQLPD GH SODQWD EDL[D GH TXDWUH PHWUHV P L XQD DOoDGD
PtQLPDLQFORVRVIRUMDWLSDYLPHQWSHUSODQWDSLVGHWUHVPHWUHVFLQFFHQWtPHWUHVP

D)DoDQDPtQLPD

/D ORQJLWXG PtQLPD GH IDoDQD VHUj GH VLV PHWUHV L PLJ P H[FHSWH SHU D KDELWDWJHV
XQLIDPLOLDUV HQ TXq VDGPHW OHGLILFDFLy HQ VRODUV GH IDoDQD QR LQIHULRU DOV TXDWUH PHWUHV
YXLWDQWD FHQWtPHWUHV P 3HU D OHV SDUFHOOHV H[LVWHQWV DPE FRQVWUXFFLRQV ODWHUDOV
FRPSRVWHV FRP D PtQLP GH SODQWD EDL[D L XQ SLV TXH LPSHGHL[LQ HOV GLWV YDORUV VDGPHW XQD
UHGXFFLyGHODIDoDQDPtQLPDILQVDOVTXDWUHPHWUHVLPLJP

D&RVVRVLHOHPHQWVVRUWLQWV

$ OD VXE]RQD , GH VXEVWLWXFLy GH OHGLILFDFLy DQWLJD VKL SURKLEHL[HQ HOV FRVVRV L HOHPHQWV
VRUWLQWVDPEOHVH[FHSFLRQVVHJHQWV

D 6DGPHWHQHOVEDOFRQVTXHQRVREUHVXUWLQPpVGHYLQWFHQWtPHWUHVFPHQ
FDUUHUVGHPHQ\VGHVLVPHWUHVPLTXDUDQWDFLQFFHQWtPHWUHVFPHQ
DTXHOOVGHPpVGHVLVPHWUHVPLGHPHQ\VGHGRW]HPHWUHVP

E 6DGPHWHQ HOV VRUWLQWV GH OHV FRUQLVHV L UjIHFV GH FREHUWD DPE XQD YRODGD
Pj[LPDGHTXDUDQWDFLQFFHQWtPHWUHVFP

F 6DGPHWHQHOVVRUWLQWVGHWHUUDWVLFREHUWHVSODQHVDPEXQDYRODGDPj[LPDGH
TXDUDQWDFLQFFHQWtPHWUHVFP

G 6DGPHWHQ FRVVRV VRUWLQWV HQ OHV HGLILFDFLRQV TXH UHFDXHQ D YLHV GH PpV GH
GRW]H PHWUHV P GDPSOH VHPSUH TXH QR VREUHSDVVLQ OD OtQLD GH IDoDQD
GXQDYLQWHQDSDUWGHODPSOHGHOFDUUHU

(QSURMHFFLyKRULW]RQWDODILTXHVLJXLQPLUDGRUVQRRFXSDUDQHQOOXUDPSODGDWRWDOPpVGHOD
PHLWDWGHODORQJLWXGGHODIDoDQDQLFDGDVFXQGHOVFRVVRVVRUWLQWVWLQGUjXQDDPSODGDVXSHULRU
DWUHVPHWUHVVHL[DQWDFHQWtPHWUHVP

Barcelona 275
$ODVXE]RQD,,GHFRQVHUYDFLyGHOFHQWUHKLVWzULF VHUDQGDSOLFDFLyHOVFULWHULVIL[DWVSHUDOD

G 6DGPHWHQ327
FRVVRV VRUWLQWV HQ OHV HGLILFDFLRQV TXH UHFDXHQ D YLHV GH PpV GH
GRW]H PHWUHV P GDPSOH VHPSUH TXH QR VREUHSDVVLQ OD OtQLD GH IDoDQD
GXQDYLQWHQDSDUWGHODPSOHGHOFDUUHU

(QSURMHFFLyKRULW]RQWDODILTXHVLJXLQPLUDGRUVQRRFXSDUDQHQOOXUDPSODGDWRWDOPpVGHOD
PHLWDWGHODORQJLWXGGHODIDoDQDQLFDGDVFXQGHOVFRVVRVVRUWLQWVWLQGUjXQDDPSODGDVXSHULRU
DWUHVPHWUHVVHL[DQWDFHQWtPHWUHVP

$ODVXE]RQD,,GHFRQVHUYDFLyGHOFHQWUHKLVWzULF VHUDQGDSOLFDFLyHOVFULWHULVIL[DWVSHUDOD
VXE]RQD,PHQWUHQRVLJXLQREMHFWHGHUHJXODFLyGHGHWDOOEDVDGDHQHOVFDUjFWHUVFRPSRVLWLXV
GHFDGDSDUWGHFDUUHU

6HFFLyD=RQDGHGHQVLILFDFLyXUEDQDVXE]RQD,LQWHQVLYDLVXE]RQD,,VHPLLQWHQVLYD

$UW&RQGLFLRQVGHGLILFDFLyVXE]RQD,LQWHQVLYDD

/HVFRQGLFLRQVTXHUHJHL[HQOHGLILFDFLyHQODVXE]RQD,LQWHQVLYDGHOHV]RQHVGHGHQVLILFDFLy

XUEDQDVyQOHVVHJHQWV

D$OLQHDFLRQV

5HJHL[DOOzHVWDEOHUWDOHVFRQGLFLRQVJHQHUDOVGHOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLyGHYLDO

D$OoDGHV

/DOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHPj[LPGHSODQWHVHVGHWHUPLQHQHQIXQFLyGHODPSOH
GHOYLDODTXqGRQLIURQWOHGLILFDFLyGDFRUGDPEHOTXDGUHVHJHQW

$PSOHGHYLDO
$OoDGDPj[LPD
'HPHQ\VGHP
3%SLV
P
'HPDPHQ\VGHP
3%SLVRV
P
'HPDPHQ\VGHP
3%SLVRV
P
'HPDPHQ\VGHP
3%SLVRV
P
'HPDPHQ\VGHP
3%SLVRV
P
'HPRPpV
3%SLVRV
P

/DOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHGHSODQWHVHVWDEOHUWVDOTXDGUHDQWHULRUVKDXUDQ
GHUHVSHFWDUFRQMXQWDPHQW

/DOoDGD PtQLPD GH OHV SODQWHV LQFORVRV HOV IRUMDWV L HO SDYLPHQW VHUj GH P /DOoDGD
PtQLPDGHODSODQWDEDL[DHVUHJLUjSHUDOOzHVWDEOHUWDOHVGLVSRVLFLRQVFRPXQHVSHUDOWLSXV
GRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDO

D)DoDQDPtQLPD

/D PtQLPD DPSODGD GH IDoDQD SHUPHVD VHUj GH YXLW PHWUHV P H[FHSWH OHV VLWXDFLRQV
H[LVWHQWV HQ HO PRPHQW GDSURYDFLy GHO SUHVHQW 3OD JHQHUDO DPE FRQVWUXFFLRQV ODWHUDOV
FRPSRVWHVFRPDPtQLPGHSODQWDEDL[DLXQSLVTXHLPSHGHL[LQODGLWDIDoDQDSHUDOHVTXDOV
HOPtQLPHVUHGXHL[DVLVPHWUHVP

D&RVVRVVRUWLQWV

(V SURKLEHL[HQ HOV FRVVRV VRUWLQWV WDQFDWV R VHPLWDQFDWV DOV HGLILFLV TXH UHFDLJXLQ D YLDOV GH
PHQ\VGHYXLWPHWUHVPGDPSOH

D(VSDLOOLXUHLQWHULRUGLOOD

/HGLILFDFLy HQ LQWHULRU GLOOD TXDQ VLJXL SHUPHVD HQ OHV FRQGLFLRQV JHQHUDOV GH WLSXV
GRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOQRVREUHSDVVDUjODOoDGDOOLXUHGHTXDWUHPHWUHVLPLJ
P PHVXUDWV GHV GH OD FRWD GH UHIHUqQFLD GH ODOoDGD UHJXODGRUD L VKDXUj GH FREULU
PLWMDQoDQWWHUUDW

$UW&RQGLFLRQVGHGLILFDFLyVXE]RQD,,VHPLLQWHQVLYDE

FRQGLFLRQV TXH UHJHL[HQ OHGLILFDFLy D OD VXE]RQD ,, VHPLLQWHQVLYD GH OHV ]RQHV GH
276 /HV
Barcelona
GHQVLILFDFLyXUEDQDVyQOHVVHJHQWV
GRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOQRVREUHSDVVDUjODOoDGDOOLXUHGHTXDWUHPHWUHVLPLJ
328
PLWMDQoDQWWHUUDW

$UW&RQGLFLRQVGHGLILFDFLyVXE]RQD,,VHPLLQWHQVLYDE

/HV FRQGLFLRQV TXH UHJHL[HQ OHGLILFDFLy D OD VXE]RQD ,, VHPLLQWHQVLYD GH OHV ]RQHV GH
GHQVLILFDFLyXUEDQDVyQOHVVHJHQWV

D$OLQHDFLRQV

1RPpV VDGPHW OD UHFXODGD D ODOLQHDFLy YLDO HQ SODQWD SLV UHJXODGD FRQIRUPH DPE OHV
FRQGLFLRQVJHQHUDOVGHOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDO

D$OoDGHV

/DOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHPj[LPGHSODQWHVHVGHWHUPLQHQHQIXQFLyGHODPSOH
GHOYLDODTXqGRQLIURQWOHGLILFDFLyGDFRUGDPEHOTXDGUHVHJHQW

$PSOHGHYLDO
$OoDGDPj[LPD
'HPHQ\VGHP
3%SLV
P
'HPDPHQ\VGP
3%SLVRV
P
'PDPHQ\VGHP
3%SLVRV
P
'HPHQGDYDQW
3%SLVRV
P

/DOoDGDUHJXODGRUDPj[LPDLHOQRPEUHGHSODQWHVHVWDEOHUWVDOTXDGUHDQWHULRUVKDXUDQ
GHUHVSHFWDUFRQMXQWDPHQW

/DOoDGD PtQLPD GH SODQWD EDL[D VHUj OHVWDEOHUWD GH PDQHUD JHQHUDO D OHV GLVSRVLFLRQV
FRPXQHVDOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDO

/DOoDGD WRWDO PtQLPD LQFORVRV IRUMDW L SDYLPHQW VHUj GH WUHV PHWUHV FLQF FHQWtPHWUHV
P

D)DoDQDPtQLPD

/D PtQLPD DPSODGD GH IDoDQD SHUPHVD VHUj GH VLV PHWUHV L PLJ P H[FHSWH HQ OHV
VLWXDFLRQV H[LVWHQWV HQ HO PRPHQW GDSURYDFLy GHO SUHVHQW 3OD JHQHUDO DPE FRQVWUXFFLRQV
ODWHUDOVTXHLPSHGHL[LQODGLWDIDoDQDSHUDOHVTXDOVHOPtQLPHVUHGXHL[DTXDWUHPHWUHVLPLJ
P

D&RVVRVVRUWLQWV

(V SURKLEHL[HQ HOV FRVVRV VRUWLQWV WDQFDWV R VHPLWDQFDWV DOV HGLILFLV TXH UHFDLJXLQ D YLDOV GH
PHQ\VGRQ]HPHWUHVPGDPSOH

D(VSDLOOLXUHLQWHULRUGLOOD

/HGLILFDFLyHQLQWHULRUGLOODTXDQVLJXLSHUPHVDDOHVFRQGLFLRQVJHQHUDOVGHWLSXVGRUGHQDFLy
VHJRQV DOLQHDFLRQV GH YLDO QR VREUHSDVVDUj ODOoDGD OOLXUH GH WUHV PHWUHV WUHQWD FHQWtPHWUHV
PLWMDQoDQWWHUUDW

Barcelona 277
VXUEDQtVWLTXHVGHOD0RGLFDFLyGHODUWLFOHGHOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
Modificaci de larticle 264 de les Normes urbanstiques del Pla General Metropolit
W]DFLyUHODWLYDGHOHGLFDFLyWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVYROXPHWULDHVSHFtFDGH%DUFHORQD
(localitzaci relativa de ledificaci, tipus dordenaci segons volumetria especfica), al
terme municipal de Barcelona. Aprovada definitivament per la Subcomissi dUrbanisme del Municipi de
Barcelona, en la sessi de 22 de juliol de 2009. (DOGC nm. 5509 de 19/11/2009).
1250$7,9$85%$167,&$
02',),&$&, '( /$57,&/( '( /(6 1250(6 85%$167,48(6 '(/ 3/$
*(1(5$/ 0(75232/,7 /2&$/,7=$&, 5(/$7,9$ '( /(',),&$&, 7,386
'25'(1$&,6(*21692/80(75,$(63(&),&$'(%$5&(/21$

$UWLFOH/RFDOLW]DFLyUHODWLYDGHOHGLILFDFLy

(OVSDUjPHWUHVTXHUHJXOHQODORFDOLW]DFLyUHODWLYDGHOHVHGLILFDFLRQVVyQHOVVHJHQWV

D 6HSDUDFLRQVPtQLPHVHQWUHHGLILFDFLRQV

(O UqJLP GDTXHVWV SDUjPHWUHV pV OHVWDEOHUW HQ DTXHVW DUWLFOH FRPSOHWDW VL HVFDX SHU OHV
GHWHUPLQDFLRQVGHOLQVWUXPHQWGHSODQHMDPHQWXUEDQtVWLF

/D VHSDUDFLy PtQLPD HQWUH HGLILFDFLRQV R FRVVRV GHGLILFDFLy SUHWpQ OD SUHVHUYDFLy GH OD
LQWLPLWDWLDVVHJXUDUQLYHOOVFRQYHQLHQWVGLOOXPLQDFLyLLQVRODFLy

D $ OHIHFWH GH OD SUHVHUYDFLy GH OD LQWLPLWDW OD GLVWjQFLD PtQLPD HQWUH GRV HGLILFLV SUz[LPV OD
]RQLILFDFLyGHOVzOGHOVTXDOVDGPHWLHOVXVRVGKDELWDWJHLRUHVLGHQFLDOVpVODVHJHQW

(GLILFLVGH3%3%33L3%33
P

(GLILFLVGH3%33L3%33

P

(GLILFLVGH3%333%33L3%33 P

(GLILFLVGDOoDGDVXSHULRUD3%33
P

D /DGLVWjQFLDPtQLPDHQWUHHGLILFLVSUz[LPV

(VGHWHUPLQDUjGDFRUGDPEOHGLILFLGHPHQRUQRPEUHGHSODQWHVLRDOoDGDPpVEDL[D

1RHVYHXUjGLVPLQXwGDSHUOH[LVWqQFLDGHFRVVRVVRUWLQWVREHUWVVHPLWDQFDWVRWDQFDWV

(VPHVXUDUjGHPDQHUDSHUSHQGLFXODUDOHVIDoDQHV

6KDGHJDUDQWLUHQWRWHVOHVSODQWHVGHOHGLILFDFLyGDFRUGDPEHOVHXQRPEUHGHSODQWHV
(QXQPDWHL[HGLILFLHVSRGUDQDSOLFDUGLIHUHQWVGLVWjQFLHVGHVHSDUDFLyGDFRUGDPEOHV
GLVWjQFLHVHVWDEOHUWHVDODSDUWDWD

D (QHOVXSzVLWTXHHOVGRVHGLILFLVQRIRVVLQSDUDOOHOVHQWUHHOOVODGLVWjQFLDPtQLPDHVPHVXUDUj
HQ HO SXQW PLJ GH OHGLILFL GH PHQRU QRPEUH GH SODQWHV LR DOoDGD PpV EDL[D /HV SHFHV
GHVWLQDGHVDVDODGHVWDUQRGLVSRVDUDQGXQDVHSDUDFLyLQIHULRUDPHQHOVHGLILFLVGH3%
33RPpVSODQWHV/DGLVWjQFLDHQHOSXQWPpVSURSHUQRVHUjLQIHULRUDP

D (OV LQVWUXPHQWV GH SODQHMDPHQW SRGUDQ HVWDEOLU GH PDQHUD MXVWLILFDGD DOWUHV GLVWjQFLHV
PtQLPHVGHOHVUHODFLRQDGHVDODSDUWDWDHQHOVVXSzVLWVVHJHQWV

4XDQHOVHGLILFLVQRHVGLVSRVLQHQSDUDOOHO

(QWUHHGLILFLVGHIDoDQHVVHQVHREHUWXUHV

4XDQOHVIDoDQHVQRGLVSRVLQGREHUWXUHVGHSHFHVGHVDOHVGHVWDU

4XHGLVSRVLQGHSDWLVPL[WRVREHUWVDOH[WHULRU

(QDOWUHVFLUFXPVWjQFLHVDQjORJXHV

D $ OD UHVWD GXVRV OD GLVWjQFLD PtQLPD YLQGUj IL[DGD SHU OLQVWUXPHQW GH SODQHMDPHQW
FRUUHVSRQHQW

278 Barcelona
PtQLPHVGHOHVUHODFLRQDGHVDODSDUWDWDHQHOVVXSzVLWVVHJHQWV

4XDQHOVHGLILFLVQRHVGLVSRVLQHQSDUDOOHO
(QWUHHGLILFLVGHIDoDQHVVHQVHREHUWXUHV
4XDQOHVIDoDQHVQRGLVSRVLQGREHUWXUHVGHSHFHVGHVDOHVGHVWDU
4XHGLVSRVLQGHSDWLVPL[WRVREHUWVDOH[WHULRU
(QDOWUHVFLUFXPVWjQFLHVDQjORJXHV

D $ OD UHVWD GXVRV OD GLVWjQFLD PtQLPD YLQGUj IL[DGD SHU OLQVWUXPHQW GH SODQHMDPHQW
FRUUHVSRQHQW

E $OHIHFWHGLOOXPLQDFLyLLQVRODFLyHVGLVWLQJHL[HQGXHVVLWXDFLRQVHQUHODFLyDPEORUGHQDFLyL

HOFRQWH[WXUEjDOHIHFWHGHODVHYDUHJXODFLy

(GLILFDFLRQV SURYLQHQWV GRUGHQDFLRQV YROXPqWULTXHV DQWHULRUV DO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj
GH

(GLILFDFLRQVSURYLQHQWVGRUGHQDFLRQVYROXPqWULTXHVSRVWHULRUVDO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
GH

E /HVHGLILFDFLRQVSURYLQHQWVGRUGHQDFLRQVYROXPqWULTXHVDQWHULRUVDO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjGH
OD ]RQLILFDFLy GHO VzO GH OHV TXDOV DGPHWL HOV XVRV GKDELWDWJH LR UHVLGHQFLDOV OD
FRQMXJDFLy GH OHV GLVWjQFLHV HQWUH HGLILFDFLRQV DPE ODOoDGD GDTXHVWHV GHWHUPLQDWV DPEGyV
%JTQPTJDJP
SDUjPHWUHV DO 3OD HVSHFLDO R DO 3OD SDUFLDO KD GH VHU HO TXH DVVHJXUL D WRWHV OHV SODQWHV
GHGLILFDFLyXQDKRUDGHVROFRPDPtQLPHQWUHOHVLOHVKRUHVVRODUVHOGHJHQHUGH
FDGDDQ\

(OVDQJOHVGDOWLWXGLD]LPXWGHOVROSHUDOjUHDPHWURSROLWDQDGH%DUFHORQDHOGLDLQGLFDWVyQ
HOVVHJHQWV

+RUD
KRUHV
KRUHV
KRUHV
KRUHV
KRUHV
$OWLWXG

$]LPXW

/DFRQGLFLyGXQDKRUDGHVRODWRWDSODQWDGHGLILFDFLyHVPHVXUDUjGHODPDQHUDVHJHQW

E $OVHGLILFLVODSURIXQGLWDWHGLILFDEOHRDPSODGDGHOVTXDOVVLJXLLQIHULRUDPODGLVSRVLFLyKD
GH VHU GH PDQHUD TXH QR TXHGL VHQVH LQVRODFLy HQ XQD ORQJLWXG GH IDoDQD VXSHULRU D FLQF
PHWUHVXQDGHOHVIDoDQHVVLWXDGHVHQODGLUHFFLyGHOOODUJGHOHGLILFDFLyXQFRSSURMHFWDGHV
DKRUHVGLIHUHQWVOHVRPEUHVGHOHVHGLILFDFLRQVSUz[LPHV

$L[zQRREVWDQWTXDQHVGLVSRVLQKDELWDWJHVVHQVHYHQWLODFLyFUHXDGDVHQVHGRQDUDGXHV
IDoDQHV RSRVDGHV ODQWHULRU FRQVLGHUDFLy KDXUj GH FRPSOLUVH SHU D OHV GXHV IDoDQHV GH
OHGLILFDFLyHQODGLUHFFLyGHODOODUJDGD

E $OV HGLILFLV OD SURIXQGLWDW HGLILFDEOH R DPSODGD GHOV TXDOV VLJXL VXSHULRU D P KDXUDQ GH
FRPSOLUVH OHV FRQGLFLRQV DQWHULRUV GDVVROHOODGD HQ WRWHV OHV IDoDQHV GH OHGLILFDFLy HQ OD
GLUHFFLyGHODVHYDOODUJDGD

E 4XDQ XQD HGLILFDFLy HV SURMHFWL DPE UHFXODGHV D OD IDoDQD DTXHVWHV KDXUDQ GH FRPSOLU OHV
GLPHQVLRQV GHOV SDWLV GH YHQWLODFLy VHQVH TXH VLJXLQ GDSOLFDFLy OHV DQWHULRUV FRQGLFLRQV
GLQVRODFLyDOVSODQVGHGLILFDFLyTXHOHVGHOLPLWHQ

E /HVHGLILFDFLRQVSURYLQHQWVGRUGHQDFLRQVYROXPqWULTXHVSRVWHULRUVDO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
GHHVUHJXODUDQGDFRUGDPEHOGLVSRVDWHQOLQVWUXPHQWGHSODQHMDPHQWFRUUHVSRQHQW

$TXHVW MXVWLILFDUj OHV FRQGLFLRQV GLOOXPLQDFLy L LQVRODFLy HQUHODFLy DPE OHV FDUDFWHUtVWLTXHV
GHO WHL[LW XUEj RQ VLQVHUHL[HQ GHOV XVRV D GHVHQYROXSDU L OD FRQILJXUDFLy GH ORUGHQDFLy
XUEDQDUHVXOWDQWLOHVFRQGLFLRQVPHGLDPELHQWDOVLGHFRHILFLqQFLDHQHOVHGLILFLV

Barcelona 279
Castelldefells
EDQtVWLTXHVGHODPRGLFDFLySXQWXDOGHOHVQRUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
Modificaci puntual de les Normes urbanstiques del Pla General Metropolit en relaci
DPEODSOLFDFLyGHO~VUHVLGHQFLDOHQOHV]RQHVTXDOLFDGHVGH]RQDGRUGHQDFLyHQHGLFDFLy
a laplicaci de ls residencial en les zones qualificades de zona dordenaci en edifi
caci allada, subzones unifamiliars, claus 20a/10 i 20a/11, al terme municipal de Castell
defels. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 4 de setembre de 2007.
(DOGC nm. 4988 de 16/10/2007).
1250$7,9$85%$167,&$

0RGLILFDFLy SXQWXDO GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3OD
JHQHUDO PHWURSROLWj HQ UHODFLy DPE ODSOLFDFLy GH O~V
UHVLGHQFLDO HQ OHV ]RQHV TXDOLILFDGHV GH ]RQD GRUGHQDFLy HQ
HGLILFDFLy DwOODGD VXE]RQHV XQLIDPLOLDUV FODXV D L
DGH&DVWHOOGHIHOV

/DSDUWDWQGHODUWLFOHTXHGDULDUHGDFWDWGHODPDQHUDVHJHQW

$UWLFOH 6XE]RQHV XQLIDPLOLDUV 9, 9,, 9,,, L ,; GRUGHQDFLy HQ
HGLILFDFLyDwOODGD

U+DELWDWJH

Q 5HVLGHQFLDO 6DGPHW O~V UHVLGHQFLDO SHUz OLPLWDW D XQD VXSHUItFLH GH
VRVWUHGHOHGLILFDFLyTXHVHUjFRPDPj[LPHTXLYDOHQWDOD VXSHUItFLHGH
VRVWUHHGLILFDEOHFRUUHVSRQHQWDVLVSDUFHOOHVPtQLPHV

6KLDIHJHL[

1RREVWDQWODQWHULRUDOHV]RQHVTXDOLILFDGHVDPEOHVFODXVD
L D GHO PXQLFLSL GH &DVWHOOGHIHOV FRUUHVSRQHQWV D ]RQHV
GRUGHQDFLy HQ HGLILFDFLy DwOODGD VXE]RQHV XQLIDPLOLDUV 9, L 9,,
UHVWD H[FOzV DTXHVW ~V OOHYDW HO UHVLGHQFLDO SHU D DOORWMDPHQW
WHPSRUDOGKRWHOTXHURPDQGUjDGPqV

U&RPHUFLDO

307
280 Castelldefells
Cerdanyola del Valls

Ordenana complementria de les metropolitanes relativa als articles 307 i 308
de les N.U. del Pla General Metropolit.
Aprovada definitivament per la Comissi dUrbanisme
de Barcelona el 22 de novembre de 1995 i acordada
la seva publicaci a efectes dexecutivitat en data 26
de juny de 1996 (DOGC de 04/09/96 )
Text Refs
1. Definici. El present document constitueix Ordenana complementria del planejament municipal
Pla general metropolit de 1976 limitada al terme
de Cerdanyola del Valls. Sn incorporades les
prescripcions de lacord de la CUB de 22/11/95.
2. Emplaament. Lmbit de lOrdenana s discontinu en el territori, interessant la totalitat de
terrenys qualificats de Zona dordenaci en edificaci allada (clau 20a).
3. Contingut. Lordenana complementa els articles
307.9 i 308.9 de les Normes del PGMB. Safegeix
als esmentats articles el segent text:
Sadmetran nicament les estacions de servei,
quan la parcella acrediti les segents condicions:
Presentar directament faana a la xarxa viria
bsica.
Disposar de dues faanes en situaci de cantonada, com a mnim, a la xarxa viria pblica.
Tenir una superfcie mnima de 1.000 m2.
En cap cas es podran ocupar amb usos que
comportin edificaci, les superfcies de separaci
a partions laterals i de fons de les parcelles (art.
342.8 i 343.3 de les Normes del PGMB), que
caldr garantir-ne el correcte enjardinament.
4. Oportunitat. Es formula aquesta Ordenana per
tal de garantir la installaci destacions de servei
en punts del territori capaos dassumir-ne els
efectes de trfic. La zona (20a) s essencialment
dhabitatge, i s oport preservar-la dactivitats
imprpies que poden afectar la qualitat de vida
dels vens.
5. Vigncia. Aquesta Ordenana tindr vigncia indefinida, de conformitat amb larticle 72 del DL
1/1990 de la Generalitat de Catalunya.
Annex Normatiu:
Article nic. Els articles 56 a 72 del vigent Reglament
General de Carreteres (Reial Decret 1812/1994) sincorporen en aquesta Ordenana Complementria, en
el seu redactat original.
Norma complementria de les metropolitanes relativa als articles 342.1, 342.8

i 343.3 de les N.U. del Pla General Metropolit. Aprovada definitivament per la Comissi
dUrbanisme de Barcelona de 21 de maig de 1997
(DOGC de 15/07/97), amb la prescripci segent que
sincorpora dofici:

La reducci de ledificabilitat de larticle 342.1 del PGM
en edificis bifamiliars, es circumscriu a les parcelles
superiors a 520 m2 per a la zona 20a/7 i 285 m2 per
a la zona 20a/9, amb la limitaci que el sostre mxim
adms per cadascun dels habitatges sigui 150 m2,
cosa que permet un correcte desenvolupament del
programa familiar.
Norma complementria: modificaci article 342.1
(habitatge bifamiliar en parcelles redudes)
Art. 342.1 (darrer pargraf):
larticle 340 es reduiran en la mateixa proporci en
que la parcella tingui reduda la seva superfcie respecte de la mnima exigida en el quadre anterior.
Sexceptuen daquesta reducci dedificabilitat les
parcelles en les que es construeixi com a mxim dos
habitatges.
Norma complementria: modificaci articles 342.8
i 343.3 (separaci a partions de parcelles en cantonada qualificades de 20a/7 i 20a/11)
Art. 342.8 i 343.3 (shi afegeix el segent pargraf)
En parcelles de cantonada qualificades amb clau
20a/7 o 20a/11, amb front a ms dun carrer, on de
laplicaci daquestes separacions mnimes sobtinguin fronts edificats de menys de 8 m., es podr
considerar un dells com a front, estimant la resta de
partions a carrer com a laterals. En el cas de parcelles
donant a un viari bsic, aquest es considerar sempre
com a parti a front.
Ordenances complementries de les ordenances municipals dedificaci, a Cerdanyola del Valls. Aprovades definitivament
i donada conformitat al text refs per Acords de la
Comissi dUrbanisme de Barcelona de 4 de mar
de 1992 i 8 de juliol de 1992 (DOGC nm. 1660 de
23/10/92)
Modificaci dels articles 225, 251, 253 i 254 de les
Normes del PGM
Cerdanyola del Valls 281
Art. 225. Planta baixa. (es modifica lapartat 2)

que sexpressa a la taula segent:
Tipus dordenaci
Altra referncia
Edificaci segons
alineacions de vial
Edificaci allada
3,70 m
Planta baixa oberta
Planta baixa
tancada
Altres tipus
dordenaci
Alada
3,00 m
2,50 m
2,75 m
Al tipus dordenaci segons alineacions de vial,

lalada lliure mnima de la planta baixa es podr
reduir a 2,70 m. quan no es destini a magatzem o
a s industrial. (pargraf afegit)
Al tipus dordenaci segons alineacions de vial,
lalada mnima de sostre de la planta baixa pel
que fa a la cota de referncia de lalada reguladora ser de 4 m. per a amplades de vial de 20
m. o ms, i de 3,70 m. per a amplades menors
de 20 m.
Art. 251. Alada mxima i nombre de plantes.

(es modifiquen els apartats 3 i 4)
3. Per damunt de lalada mxima, noms es permetr:
a. La coberta definitiva de ledifici, de pendent
inferior al 30 per 100 i larrencada de la qual se
situa sobre una lnia horitzontal que sigui paral
lela als paraments exteriors de les faanes situades a una altura no superior a la mxima i que el
vol no superi el mxim adms per als rfecs.
Els rfecs podran envair la zona de separacions
mnimes a les llindes de parcella amb una volada
mxima del 15 per 100 de la separaci, amb un
mxim d1 m. Quan per qestions de disseny se
sobrepassi el volads mxim, lexcs es computar com a ocupaci, mantenint-se les distncies
a llindes del pargraf anterior. (pargraf afegit)
En aquest tipus dordenaci les golfes resultants
no podran ser habitables llevat de als habitatges
unifamiliars, cas en el qual es computar la
seva superfcie a lefecte dedificabilitat a tota la
part que tingui una alada mitjana no inferior a
2,10 m.
total de 0,60 m.
c. Les baranes fins a una alada mxima
d1,80 m.
282 Cerdanyola del Valls
d. Els elements tcnics de les installacions.

e. Els coronaments de ledificaci de carcter exclusivament decoratiu.
4. Es tindr en compte la possibilitat, admesa en
algunes zones, de construir plantes baixes sobre
palafits, en aquest cas no computar a efectes
dedificabilitat, la part de la planta que es trobi
totalment oberta. Els volums que interrompin
eventualment la continutat de lespai obert tal
com els cossos descales, ascensors, volums
tcnics, espais de consergeries, locals comercials i similars, computaran a efectes del clcul
de la superfcie mxima del sostre edificable. No
es permetr la construcci dentresolats.
La part de ledifici situada damunt de lalada
mxima tindr la consideraci delement com
de ledifici, llevat del cas dhabitatges unifamiliars.
(pargraf afegit)

Art. 253. Construccions auxiliars. (es modifica

lapartat 4)
4. Les piscines descobertes i pistes esportives, amb
excepci de frontons, podran situar-se lliurement
a la parcella. Els elements funcionals associats
a aquestes installacions com: trampolins, pals,
xarxes de protecci, bculs dilluminaci, etc.,
tindran limitada la seva alada en els 3 m. des de
la vora de la llinda de parcella, a lalada mxima
establerta per a les tanques.
Art. 254. Tanques. (es modifica lapartat 1)
1. a. Les tanques amb front a vials pblics, dotacions
i espais verds, es regularan, pel que fa a alades
i a materials, de conformitat amb les disposicions
establertes per a cada zona o sector en qu es divideixi, a les ordenances del pla parcial o especial.
b. En els casos en que no existeixin disposicions
establertes sobre tanques, aquestes podran tenir
una alada mxima de 1 m en la part opaca,
amidat sobre la major cota del terreny a la llinda,
i es podran elevar fins a un mxim de 2,50 m.
sobre aquest punt, amb reixes, tela metllica o
elements calats.
Ordenana sobre installaci dantenes

com a norma complementria dels articles 239.3.e. i 251.3.d. de les Normes
Urbanstiques del PGM a Cerdanyola del
Valls. Aprovada definitivament per Acord de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 15 de juliol de
1998 i 20 de gener de 1999 (DOGC nm. 2879 de
30/04/99)

Prembul
Es redacta aquesta Ordenana sobre installaci dantenes, amb lobjecte de regular amb carcter general
les condicions dubicaci de tota mena dantenes i
elements auxiliars de connexi a lexterior, aix com
la determinaci de quines daquestes installacions
shavien de sotmetre a prvia llicncia municipal i el
procediment administratiu pertinent.
Donada levoluci de les actuals tecnologies en telecomunicacions i lincrement de determinats tipus
dinstallacions dantenes, concretament de les antenes de telefonia mbil, es creu necessari regular
amb precisi les condicions a les quals hauran de sotmetres aquestes antenes de telefonia mbil, aix com
les llicncies i les seves condicions, i el rgim sancionador pel cas dincompliment de les prescripcions
daquesta Ordenana.
Com a novetats ms significatives daquest text cal
destacar: La previsi de reserva despai en els edificis de nova planta i en aquelles intervencions de reforma de grau alt en edificis existents per les conduccions dinstallacions dantenes que permeti la seva
reconducci a la coberta, les limitacions dinstallaci
i temporals de les antenes de telefonia mbil, lespecificaci de la documentaci necessria per a la tramitaci de les llicncies dantenes de telefonia mbil,
les previsions respecte a les installacions dantenes
en domini municipal, lobligaci de conservaci de
les antenes i la responsabilitat subsidiria dels propietaris respecte aquesta obligaci, les mesures dexecuci de lordenana i la responsabilitat solidria per
les infraccions de lempresa installadora i del propietari de ledifici o terreny sobre el qual es colloca
lantena.
Captol I
Art. 1. Objecte
1. Lobjecte daquesta Ordenana s regular les
condicions dubicaci i dinstallaci de tota mena
dantenes i els seus elements auxiliars de connexi a lexterior. Shi inclouen tant les antenes
de recepci com demissi dones electromagntiques de radiodifusi, televisi, telecomunicacions, telecomandaments, tec... en qualsevol de
les seves possibles formes: de filament, de pilar
o torre, parabliques, per elements o qualsevol
altra que la tecnologia actual o futura faci possible.
2. Tamb s objecte daquesta Ordenana deter-
minar quines daquestes installacions shan de

sotmetre a prvia llicncia municipal i el procediment administratiu pertinent.
Art. 2. Edificis de nova planta o reforma de grau
alt en edificis existents
En tots aquells edificis de nova planta o en aquelles
intervencions de reforma de grau alt en edificis existents, caldr preveure la reserva despai per a les
conduccions dinstallacions dantenes que permeti la
seva reconducci a la coberta.
Captol II
Requisits i limitacions particulars
aplicades a les diferents
installacions dantenes
Art. 3. Antenes de recepci de programes
dels serveis pblics i/o comercials de
radiodifusi i televisi (tipus A)
1. No es podran installar a les obertures, finestres,
balconades, faanes i paraments perimetrals dels
edificis, llevat que, dacord amb les Ordenances
dEdificaci, sigui possible protegir-les de ser
vistes des de qualsevol via o espai ds pblic o
carcter comunitari, mitjanant els adients elements constructius permanents.
2. No es podran installar en els espais lliures dedificaci, tant ds pblic com privat.
3. Quan sinstallin a la coberta dels edificis caldr
triar la ubicaci que millor les amagui de ser vistes
des de les vies i espais pblics i que sigui compatible amb la seva funci.
4. Les antenes en les quals no sigui predominant una
sola dimensi sobre les altres dues, com les parabliques i les de torre composta (subtipus A2),
que sinstallin en edificis o conjunts catalogats o
en edificis situats en vies principals, shauran de
collocar de la forma ms adient per evitar qualsevol impacte desfavorable sobre ledifici, conjunt
o via protegida. Amb aquest objecte, el seu projecte haur de contenir la proposta de la soluci
adoptada amb una justificaci raonada i motivada
de ser la millor entre totes les possibles, la qual
caldr que sigui informada favorablement pels
serveis tcnics competents en protecci del patrimoni histric, artstic i monumental. Cas que no
fos possible reduir limpacte a nivells admissibles,
es podr denegar lautoritzaci de la installaci.
5. Les antenes del tipus A no compreses en el subtipus A2 es consideren del subtipus A1.
6. A lexterior del volum edificat noms es podr

installar una antena per cada edifici i per cada
funci que no es pugui integrar tecnolgicament
amb daltres en una mateixa antena. nicament
sexceptuen daquesta regla les antenes protegides de ser vistes en les condicions del primer
pargraf daquest article.
7. Les lnies de distribuci entre la base de lantena i
les preses de recepci hauran danar empotrades
o soterrades. nicament en ocasions excepcionals, i sobre edificis ja construts degudament
autoritzats, es podran collocar, preferentment en
tub rgid o amb cable despullat de color neutre, en
terrats, parets interiors no vistes i patis de serveis
interiors dels edificis. Per a aquestes excepcions,
caldr aportar una memria justificativa de la seva
excepcionalitat, una proposta dubicaci i materials a emprar, com tamb la definici sobre plnols del seu traat a escala 1:50, com a mnim.
8. En cap cas, les antenes no podran incorporar llegendes o anagrames que puguin interpretar-se
que tenen carcter publicitari, i, si sn visibles,
noms podran ser de color neutre.
Art. 4. Antenes demissi de programes
dels serveis pblics i/o comercials de
radiodifusi i televisi (tipus B)
1. Mitjanant la instrucci del corresponent expedient, es podran autoritzar, per lAlcalde/ssa, sense
perjudici de les delegacions que hagi efectuat o
pugui efectuar de conformitat amb els articles 53.1
i 54.1 de la Llei Municipal i de Rgim Local de Catalunya, complexos previstos per a la installaci
dantenes. Les antenes demissi dels programes
dels serveis pblics i/o comercials de rdio i televisi shauran dinstallar en aquests complexos
previstos a lefecte, una vegada autoritzats.
Art. 5. Antenes de radioafeccionats (tipus C)
1. Les antenes per a radioafeccionats que no quedin
amagades de ser vistes des de qualsevol via
pblica o espai de carcter pblic o comunitari,
noms es podran installar a les cobertes dels edificis i triar la ubicaci que millor les amagui de ser
vistes des de les vies i espais pblics i que sigui
compatible amb la seva funci.
2. La installaci de qualsevol tipus dantena
daquesta mena en edificis o conjunts catalogats
o vies principals estar sotmesa a les mateixes
garanties dinoqitat per als elements a protegir
que sesmenten al pargraf 4 de larticle 3, amb
independncia de la seva aparena exterior.
3. Lautoritzaci per a la installaci de ms duna
antena per a aquesta funci, en un mateix edifici,
ser discrecional a lAdministraci municipal, i es
basar en els previsibles efectes de contaminaci

visual que es puguin produir.
4. Un radioafeccionat no podr disposar de ms
duna installaci daquesta mena en un edifici i
aix nicament quan sigui titular dun habitatge o
local ubicat en aquest edifici.
Art. 6. Radioenllaos i comunicacions privades
(tipus D)
1. Com a norma general, les antenes per a radioenllaos i comunicacions privades, degudament
autoritzades pels serveis estatals competents en
telecomunicacions, hauran dubicar-se als complexos previstos a lefecte, assenyalats a larticle
4 (subtipus D1), llevat que quedin amagades de
ser vistes des de qualsevol via pblica i espai ds
privat o comunitari.
2. Excepcionalment i, mitjanant la presentaci del
pla tcnic que justifiqui la necessitat dinstallar
algun o alguns elements de la xarxa en situaci
diferent, sen podr autoritzar la ubicaci sobre la
coberta dedificis (subtipus D2); en qualsevol cas,
lautoritzaci estar sotmesa a les mateixes garanties dinoqitat per als elements a protegir assenyalades al pargraf 4 de larticle 3, que saplicaran
amb independncia de la seva aparena o forma.
3. Les antenes de les comunicacions de carcter oficial (en particular les dels serveis de seguretat pblica i defensa. tamb se sotmetran a les normes
precedents amb les especialitats exigides per les
seves circumstncies i necessitats peculiars. Es
tipificaran com a subtipus D1 o D2, segons que
sinstallin a les torres de comunicacions o sobre
edificacions.
Art. 7. Installacions per a telefonia mbil
personal, sistemes de substituci de
la xarxa cablejada i altres serveis de
telefonia pblica (tipus E)
1. Els sistemes de substituci, en cas davaria de
la xarxa cablejada per a enllaos via rdio i altres
serveis radioelctrics de telefonia pblica estar
subjecta a la prvia aprovaci del pla tcnic de desenvolupament del conjunt de tota la xarxa dintre
del terme municipal, en la qual caldr justificar la soluci proposada amb criteris tcnics de cobertura
geogrfica i en relaci amb les altres alternatives
possibles. Lesmentat pla haur de definir, tamb, la
tipologia de les antenes per a cada emplaament.
2. Els operadors hauran de presentar, quan aix ho
requereixi lAjuntament, el Pla Tcnic de cobertura
actualitzat.
3. Les antenes de telefonia mbil hauran dutilitzar la
millor tecnologia disponible que sigui compatible
amb la minimitzaci de limpacte visual.
4. Limitacions dinstallaci:
a. No sautoritzaran aquelles antenes de telefonia
mbil que no resultin compatibles amb lentorn
per provocar un impacte visual no admissible.
b. Amb carcter general, no sautoritzar la instal
laci dantenes de telefonia mbil en edificis o
conjunts protegits, llevat dels casos concrets i
excepcionals que sinformin favorablement pels
serveis municipals competents en protecci del
patrimoni histric, artstic i monumental.
c. Amb carcter general, no sautoritzar la installaci
dantenes daquest tipus en zones dordenaci en
edificaci allada (unifamiliar o plurifamiliar), zones
de parcs i jardins urbans, zones de verd privat
protegit, de renovaci urbana i sl no urbanitzable
en general, llevat de casos concrets i excepcionals degudament justificats. En canvi, si es podr
autoritzar aquest tipus dinstallaci en zones de
sistemes de serveis tcnics, equipaments, zones
subjectes a ordenaci volumtrica especfica i en
densificaci urbana i zones industrials.
5. Limitaci temporal:
Les llicncies per a la installaci dantenes de telefonia mbil tindran carcter temporal, amb una
durada limitada de dos anys. Per possibilitar la
seva permanncia, hauran dsser renovades en
acabar el termini dinstallaci, moment en el qu
caldr modificar-les, si sescau, per donar compliment a lestablert en els apartats anteriors.
6. Els titulars de les antenes installades sobre edificis que no tinguin totalment regularitzada la seva
situaci respecte daltres installacions dantenes
que hi poguessin haver, hauran de regularitzar
aquesta situaci en el termini mxim dels dos
anys de vigncia de la llicncia. En cas dincompliment la llicncia no ser renovada.
Captol III
Llicncies
Art. 8. Installacions sotmeses a llicncies
1. Amb independncia que el titular sigui una persona privada fsica o jurdica o un ens pblic, caldr
obtenir la prvia llicncia municipal per a instal
laci de qualsevol antena ubicada a lexterior del
volum dels edificis; feta excepci, nicament, de
les individuals o collectives per a la recepci de
programes de rdio i/o televisi compreses en el
subtipus A1. Caldr, tamb, lobtenci de llicncia
prvia per a totes i cada una de les installacions
agrupades als complexos anomenats torre de
comunicacions i per a la installaci de les antenes de telefonia mbil.
2. Quan, dacord amb el captol II, calgui un pla

tcnic previ, la llicncia per a cada installaci individual de la xarxa, noms es podr atorgar una vegada aprovat lesmentat pla i sempre que aquella
sajusti plenament a les seves previsions.
3. Als efectes de tramitaci de les llicncies, les antenes subtipus A2 i tipus C i D, es consideraran
com a installacions menors, i les del tipus B i E
tindran la mateixa consideraci que les activitats
industrials classificades en les categories 1a i 4a.
4. Als efectes daplicaci dels articles 239.3.e i
251.3.d de les Normes urbanstiques del Pla general metropolit, els diferents tipus dantena descrits en els captols anteriors tindran la consideraci delements tcnics de les installacions.
Art. 9. Plans Tcnics
1. Per a laprovaci dels plans tcnics a qu es refereixen els articles anteriors, caldr formular la
pertinent sollicitud, amb els requisits formals de
carcter general que determina la Llei 30/1992,
Ley de Rgimen Jurdico y Procedimiento Administrativo Comn, acompanyada de tres exemplars del pla.
2. El pla haur de tractar, de forma motivada i amb
labast suficient per a la seva comprensi i anlisi:
a. La disposici geogrfica de la xarxa i la ubicaci de les antenes que la constitueixen, en relaci amb la cobertura territorial necessria i comparativament amb les altres solucions alternatives
possibles.
b. La incidncia dels elements visibles de la instal
laci, sobre els elements a protegir (edificis o conjunts catalogats, vies principals i paisatge urb en
general), amb les propostes sobre ladaptaci de
la seva aparena exterior a les condicions de lentorn. En tot cas anir acompanyat de fotografies
de ledifici i/o entorn afectat.
3. Els plans tcnics shauran dajustar als corresponents projectes tcnics, aprovats pel Ministeri
dObres Pbliques i Transports, quan es tracti de
serveis finals o portadors, de conformitat amb
all que preveuen els articles 13, 14 i 17 de la Llei
dOrdenaci de les Telecomunicacions.
4. En la tramitaci se seguiran les normes de procediment vigents; en tot cas ser preceptiu linforme
favorable dels serveis competents en la protecci
del patrimoni histric, artstic i monumental.
5. La competncia per resoldre la petici correspon
a lAlcalde/ssa, sense perjudici de les delegacions
que hagi efectuat o pugui efectuar de conformitat
amb els articles 53.1 i 54.1 de la Llei Municipal i de
Rgim Local de Catalunya.
Art. 10. Requisits per a la petici i tramitaci de

les sollicituds de llicncies dinstallaci
dantenes
1. Quan calgui autoritzaci dels rgans competents
de telecomunicacions o estar en possessi duna
concessi administrativa, caldr justificar de
forma fefaent que sen disposa en formular la sol
licitud.
2. Installacions que requereixen un pla tcnic (tipus
B, D i E):
2.1. Les sollicituds es formularan dacord amb
all que determina larticle 28.1.2 i 3 de les Ordenances metropolitanes dedificaci, en all
que tingui relaci amb lantena i les seves instal
lacions complementries.
2.2. Tamb sadjuntaran:
a. Els clculs justificatius de lestabilitat de lantena amb els plnols constructius corresponents.
b. La descripci i justificaci de les mesures correctores adoptades per a la protecci contra descrregues elctriques dorigen atmosfric i per
evitar interferncies radioelctriques i parsits en
altres installacions.
c. Referncia a les dades administratives de lexpedient daprovaci prvia del pla tcnic.
2.3. En particular quan es tracti dantenes de
telefonia mbil la documentaci que sacompanyar ser lassenyalada amb carcter general en
aquest apartat, amb les segents precisions:
a. Projecte tcnic, acompanyat de documentaci
fotogrfica, grfica i escrita, signat per tcnic
competent; justificatiu de limpacte visual, que
expressi clarament lemplaament i el lloc de col
locaci de la installaci en relaci amb la finca i
la situaci en aquesta; descripci de lentorn dins
el qual simplanta, grandria, forma, materials i altres caracterstiques.
b. Declaraci o comproms de mantenir la instal
laci en perfectes condicions de seguretat, estabilitat i ornament.
2.4. La competncia per a resoldre la petici correspon a lAlcalde/ssa, sense perjudici de les delegacions que hagi efectuat o pugui efectuar de
conformitat amb els articles 51.3 i 54.1 de la Llei
Municipal.
3. Antenes per a radioafeccionats (tipus C) i per a
recepci de programes de rdio i televisi del
subtipus A2.
3.1. Pel que fa a la sollicitud, tramitaci i resoluci de la llicncia, aquestes installacions tindran
la consideraci dobres menors a tots els efectes.
3.2. La sollicitud anir acompanyada de :
a. Fotografies actuals de ledifici i de lentorn.
b. Documentaci tcnica justificativa del compli-
ment de totes les condicions enunciades als articles 4 i/o 6 daquesta Ordenana.
4. En les llicncies per a installacions dantenes de
telefonia mbil sexpressar el termini mxim per
al qual satorgaran, que ser de dos anys, i que
hauran de ser renovades en acabar el termini per
possibilitar la seva permanncia, prvia modificaci i adaptaci, si sescau, dacord amb lestablert en larticle 8 daquesta Ordenana.
Art. 11. Installacions dantenes en domini
municipal
Les antenes installades sobre edificis de propietat
municipal, noms podran autoritzar-se mitjanant una
concessi sobre utilitzaci de bns ds pblic municipal, els plecs de condicions que la regeixin i all
que sestableix en aquesta Ordenana amb independncia de lobtenci de la corresponent llicncia.
Art. 12. Conservaci dinstallacions dantenes
Els titulars de les llicncies i de les concessions sencarregaran de que aquestes installacions es mantinguin en perfecte estat de seguretat i conservaci, subsidiriament seran responsables daquesta obligaci
de conservaci els propietaris de ledifici i/o terreny
sobre el qual estigui installada lantena.
En cas contrari, aquestes installacions podran ser
retirades pels serveis municipals corresponents, a
crrec de lobligat.
Captol IV
Execuci de lOrdenana i Rgim
sancionador
Art. 13.
1. En cas dincompliment dels preceptes daquesta
Ordenana, els serveis tcnics municipals podran
ordenar ladopci de les mesures que sescaiguin,
a fi i efecte de restablir la legalitat infringida, segons lestablert en la normativa urbanstica general.
Art. 14. Rgim sancionador
1. Es procedir dacord amb el rgim general per a
les infraccions urbanstiques establert en la Llei del
Sl i, en all que sescaigui, amb el que disposa la
normativa sobre Rgim local.
2. De la infracci dall que disposa aquesta Ordenana, en seran responsables solidriament:
a. En primer lloc, lempresa installadora, o b la
persona fsica o jurdica que hagus disposat la
collocaci de lantena, sense prvia llicncia o

concessi, o amb infracci de les condicions que
shi estableixin o dels preceptes de la present Ordenana.
b. El propietari de ledifici o del terreny on lantena
estigus collocada.
3. El procediment aplicable ser aquell previst en els
articles 127 i segents de la Llei 30/1992 de 26
de novembre, de rgim jurdic i procediment administratiu com i en el Reglament del procediment
per a lexercici de la potestat sancionadora, de 4
dagost de 1993.
Disposici transitria
Les antenes de telefonia mbil installades amb llicncia concedida abans de lentrada en vigor de la
present Ordenana, que no sajustin a les previsions
del pargraf 2 de larticle 8, hauran dadaptar-se en
el termini mxim de dos anys, a partir de lentrada en
vigor daquesta Ordenana.
Normes de planejament urbanstic complementaries a les Normes urbanstiques del

Pla General Metropolit per a la regulaci dusos doficines bancries de Cerdanyola del
Valls. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 9 de juny de 2005 (DOGC
nm. 4454 de 24/08/2005).
1250(685%$167,48(6
1250(6'(3/$1(-$0(1785%$167,&&203/(0(175,(6'(/(61250(6
85%$167,48(6'(/3/$*(1(5$/0(75232/,73(5$/$5(*8/$&,
'8626'2),&,1(6%$1&5,(6'(&(5'$1<2/$'(/9$//6

279, 303 I 306

Cerdanyola
del Valls 287

Modificaci de les Normes urbanstiques del Pla General Metropolit per a la regulaci

de ls recreatiu dels establiments de concurrncia pblica, musicals i audiovisuals,
conforme al catleg dels espectacles, al terme municial de Cerdanyola del Valls. Aprovada
definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 24 dabril de 2005 (DOGC nm. 4888 de
22/05/2007).
02',),&$&, '( /(6 1250(6 85%$167,48(6 , '(/ 3/$ *(1(5$/

0(75232/,7 3(5 $ /$ 5(*8/$&, '( /6 5(&5($7,8 '(/6
(67$%/,0(176 '( &21&8551&,$ 3%/,&$ 086,&$/6 ,
$8',29,68$/6 &21)250( (/ &$7/(* '(/6 (63(&7$&/(6 '(
&(5'$1<2/$'(/9$//6

$UW 0DUF L GHILQLFLy VREUH (VWDEOLPHQWV GH &RQFXUUqQFLD 3~EOLFD 0XVLFDOV L
$XGLRYLVXDOV

6HQWpQFRPD~VUHFUHDWLXHOGHILQLWSHUODUWLFOH&DS6HFFLyDGHOHV
1188 GHO 3*07H[W 5HIyV GH GHWHUPLQDWV DUWLFOHV 5HVROXFLy GH GDJRVW GH
'2*&GHGHGHVHPEUHGH

$OV HIHFWHV GDTXHVWD QRUPDWLYD VDGRSWD FRP D SUzSLD OD FODVVLILFDFLy L OD
WHUPLQRORJLD FRQWLQJXGD D OD /OHL VREUH OD SROLFLD GH O(VSHFWDFOH //(,
LHO&DWjOHJGHOV(VSHFWDFOHV'(&5(7GHOD*HQHUDOLWDWGH
&DWDOXQ\DUHIHUHQWDDFWLYLWDWVUHFUHDWLYHVTXHUHFXOOODVHJHQWFODVVLILFDFLy

D (VWDEOLPHQWVHVSRUWLXV
E (VWDEOLPHQWVPXVLFDOV
F (VWDEOLPHQWVGHUHVWDXUDFLyGHWLSXVEDUUHVWDXUDQWLEDUUHVWDXUDQW
G (VWDEOLPHQWVGHMRFVLDWUDFFLRQV
H (VWDEOLPHQWV FXOWXUDOV L VRFLDOV R DOWUHV HVWDEOLPHQWV DPE DFWLYLWDWV
DQjORJXHV
I (VWDEOLPHQWVDXGLRYLVXDOV
J (VWDEOLPHQWV]RROzJLFV

E (VWDEOLPHQWV 0XVLFDOV $TXHVWV HV FDUDFWHULW]HQ SHU UHDOLW]DU DFWLYLWDWV PXVLFDOV
GHVWLQDGHV D RIHULU P~VLFD HQ GLUHFWH R UHSURGXwGD DPE OD SRVVLELOLWDW TXH HO S~EOLF
DVVLVWHQWSUHQJXLFRQVXPLFLRQVLDPEODSRVVLELOLWDWRQRGHEDOODU(VSRGHQGHILQLUHQ
HOVVHJHQWVWLSXV

D %DU0XVLFDO
$FWLYLWDWTXHGLVSRVDGHEDUDPEDPELHQWDFLyPXVLFDOSHUPLWMDQVPHFjQLFVLQR
SRWWHQLUSLVWDGHEDOORHVSDLDVVLPLODEOH
GHVWLQDGHV D RIHULU P~VLFD HQ GLUHFWH R UHSURGXwGD DPE OD SRVVLELOLWDW TXH HO S~EOLF
DVVLVWHQWSUHQJXLFRQVXPLFLRQVLDPEODSRVVLELOLWDWRQRGHEDOODU(VSRGHQGHILQLUHQ
HOVVHJHQWVWLSXV

D %DU0XVLFDO
$FWLYLWDWTXHGLVSRVDGHEDUDPEDPELHQWDFLyPXVLFDOSHUPLWMDQVPHFjQLFVLQR
SRWWHQLUSLVWDGHEDOORHVSDLDVVLPLODEOH
E 'LVFRWHFD
$FWLYLWDW TXH GLVSRVD GH EDU DPE DPELHQWDFLy PXVLFDO SHU PLWMDQV PHFjQLFV L
SLVWDGHEDOOLHVSDLVDVVLPLODEOHVHQXQDRPpVSLVWHV
F 6DODGHEDOO
$FWLYLWDW TXH RIHUHL[ XQ OORF LGRQL SHU EDOODU DPE P~VLFD HQ GLUHFWH R
FRPSOHPHQWjULDPHQW DPE P~VLFD JUDYDGD +D GH GLVSRVDU GHVFHQDUL GH
FDPHULQRVSHOVDUWLVWHVTXHDFWXHQLXQVHUYHLGHEDULRUHVWDXUDQW
G 6DODGH)HVWHVDPEHVSHFWDFOH
$FWLYLWDW TXH RIHUHL[ XQ OORF LGRQL SHU RIHULU DFWXDFLRQV PXVLFDOV YDULHWDWV R
PXVLFDUSHUEDOODU/DVDODKDGHGLVSRVDUGHVFHQDULDPESLVWDGHEDOORVHQVH
GHFDPHULQRVSHOVDUWLVWHVTXHDFWXHQLXQVHUYHLGHEDULRUHVWDXUDQW
H &DIq7HDWUHR&DIq&RQFHUW
$FWLYLWDW TXH RIHUHL[ FRP D REMHFWLX SUHIHUHQW DFWXDFLRQV HQ GLUHFWH PXVLFDOV
WHDWUDOVRGHYDULHWDWVVHQVHSLVWDGHEDOOROORFDVVLPLODEOH +DGHGLVSRVDUGH
VHUYHLGHEDUHVFHQDULGHFDPHULQRVSHOVDUWLVWHVTXHDFWXHQLGHFDGLUHVLWDXOHV
SHUDOS~EOLFHVSHFWDGRU

G
$FWLYLWDWV GH MRF L DWUDFFLRQV $TXHOOHV HQ OHV TXDOV HO S~EOLF DVVLVWHQW SRW DUULVFDU

GLQHUVRREMHFWHVSDUWLFLSDQWHQMRFVGDW]DURXWLOLW]DUPjTXLQHVRDSDUHOOVUHFUHDWLXVR
HVSRUWLXV R DOWUHV LQVWDOODFLRQV IL[HV R PzELOV DPE OD ILQDOLWDW GHVEDUMR (V SRGHQ
GHILQLUHOVVHJHQWVWLSXV

I -RFV GDW]DU DTXHVWD DFWLYLWDW SHUPHW DUULVFDU GLQHUV R REMHFWHV
VXVFHSWLEOHV GDYDOXDFLy HFRQzPLFD HQ IXQFLy GHO UHVXOWDW GXQ
HVGHYHQLPHQWIXWXULLQFHUW
J-RFVUHFUHDWLXVDTXHVWDDFWLYLWDWHVGHVHQYROXSDPLWMDQoDQWPjTXLQHV
R DSDUHOOV HQ HOV TXDOV D FDQYL GHO SDJDPHQW GXQ SUHX HV SRW JDXGLU
GXQ WHPSV GH MRF L HYHQWXDOPHQW HV SRW RIHULU FRP D ~QLF SUHPL OD
UHSHWLFLyGXQWHPSVGHMRF
K-RFVHVSRUWLXVDTXHVWDDFWLYLWDWHVGHVHQYROXSDPLWMDQoDQWPjTXLQHVR
DSDUHOOV HVSRUWLXV R UHFUHDWLXV DPE H[FOXVLy GHOV MRFV SUHYLVWRV HQ HO
5HJODPHQW GH PjTXLQHV UHFUHDWLYHV L GDW]DU TXH VLQFORXHQ HQ HOV
DSDUWDWVDLEGDTXHVWDUWLFOH
L $WUDFFLRQV UHFUHDWLYHV DTXHVWD DFWLYLWDW RIHUHL[ DO S~EOLF DVVLVWHQW
GLYHUVLy PLWMDQoDQW LQVWDOODFLRQV IL[HV R PzELOV FRP OHV LQVWDOODFLRQV
DTXjWLTXHV HOV FDYDOOHWV OHV VtQLHV OHV PXQWDQ\HV UXVVHV HOV WRERJDQV
HOVOOLWVHOjVWLFVOHVILUHVLOHVWyPEROHV
M/XGRWHTXHVDTXHVWDDFWLYLWDWHV GHVHQYROXSDHQHVSDLVGHOLPLWDWVTXH
WHQHQXQDILQDOLWDWO~GLFDHGXFDWLYDFtYLFDVRFLDOLFXOWXUDOLHVWDQGRWDWV
GXQIRQVRUJDQLW]DWGHMRFVMRJXLQHVLDOWUHVHOHPHQWVO~GLFV

I (VWDEOLPHQWV $XGLRYLVXDOV $TXHVWHV DFWLYLWDWV VyQ OHV GHVHQYROXSDGHV
PLWMDQoDQW DSDUHOOV HOHFWUzQLFV R DXGLRYLVXDOV DPE OD LQWHUYHQFLy GHO S~EOLF R
VHQVH (Q OD UHDOLW]DFLy GDTXHVWD DFWLYLWDW HV SRGHQ XWLOLW]DU DSDUHOOV GH
UHSURGXFFLyYLGHRPDJQqWLFDGHUHDOLWDWYLUWXDORGHNDUDRNH

$TXHVWDPRGLILFDFLyGHOHV1188LGHO3*0UHJXODO~VUHFUHDWLXQRPpVHQ
HVWDEOLPHQWV PXVLFDOV GH MRF L DWUDFFLRQV L DXGLRYLVXDOV GHO &DWjOHJ GHOV
WHQHQXQDILQDOLWDWO~GLFDHGXFDWLYDFtYLFDVRFLDOLFXOWXUDOLHVWDQGRWDWV
GXQIRQVRUJDQLW]DWGHMRFVMRJXLQHVLDOWUHVHOHPHQWVO~GLFV
I (VWDEOLPHQWV $XGLRYLVXDOV $TXHVWHV DFWLYLWDWV VyQ OHV GHVHQYROXSDGHV
PLWMDQoDQW DSDUHOOV HOHFWUzQLFV R DXGLRYLVXDOV DPE OD LQWHUYHQFLy GHO S~EOLF R
VHQVH (Q OD UHDOLW]DFLy GDTXHVWD DFWLYLWDW HV SRGHQ XWLOLW]DU DSDUHOOV GH
UHSURGXFFLyYLGHRPDJQqWLFDGHUHDOLWDWYLUWXDORGHNDUDRNH
$TXHVWDPRGLILFDFLyGHOHV1188LGHO3*0UHJXODO~VUHFUHDWLXQRPpVHQ
HVWDEOLPHQWV PXVLFDOV GH MRF L DWUDFFLRQV L DXGLRYLVXDOV GHO &DWjOHJ GHOV
HVSHFWDFOHV'(&5(7

$UW 2UGHQDFLy GHOV (VWDEOLPHQWV PXVLFDOV GH MRF L DWUDFFLRQV L DXGLRYLVXDOV
UHVSHFWHGHOHQWRUQLHOSDLVDWJHXUEj

eVGDSOLFDFLyDOVHVWDEOLPHQWVGHFRQFXUUqQFLDS~EOLFDPXVLFDOVLDXGLRYLVXDOV
OD QRUPDWLYD YLJHQW GHO 3*0 HQ FRQFHSWH GLQWHJUDFLy HQ OHQWRUQ L SDLVDWJH
XUEj HQ HO TXH FRUUHVSRQ D OD IDoDQD SULQFLSDO GH OHGLILFDFLy SDWL GDFFpV L
WDQFDGDFFpVDYLDS~EOLFDLQFOzVHOUHIHUHQWDOUqWROGHOHVWDEOLPHQW

$UW0RGLILFDFLyGHOVDUWLFOHVLGHOHV1188VREUHO~VUHFUHDWLXHQ
VzOXUEjFODXVL

/DSDUWDWqGHOVDUWLFOHVLGHOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3*0
TXHGDUHGDFWDWHQHOVVHJHQWVWHUPHV
q5HFUHDWLX6DGPHWO~VDPEFDUjFWHUJHQHUDO1RVDGPHWHQOHVDFWLYLWDWVGH
GLVFRWHFDVDODGHEDOOLVDODGHIHVWHVDPEHVSHFWDFOHGHO&DWjOHJGHVSHFWDFOHV
GHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D

$UW 0RGLILFDFLy GH ODUWLFOH GH OHV 1188 VREUH O~V UHFUHDWLX HQ VzO XUEj
FODX

/DSDUWDW q GH ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV 8UEDQtVWLTXHV GHO 3*0 TXHGD
UHGDFWDWHQHOVVHJHQWVWHUPHV

q5HFUHDWLX6DGPHWO~VDPEFDUjFWHUJHQHUDO1RVDGPHWHQOHVDFWLYLWDWVGH
GLVFRWHFDVDODGHEDOOLVDODGHIHVWHVDPEHVSHFWDFOHGHO&DWjOHJGHVSHFWDFOHV
GHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D
(Q FDV GH QRYHV DFWXDFLRQV XUEDQHV FDO OD WUDPLWDFLy GXQ 3OD GH PLOORUD
XUEDQD L GDVVLJQDFLy GXVRV /D VHYD UHJXODFLy UHVWULQJLGD VHUj DGPHVD
FRQIRUPHDPEOHVFRQVLGHUDFLRQVQRUPDWLYHVGDTXHVWHV1RUPHV
(O 3OD GH PLOORUD XUEDQD REOLJDUj D DTXHVWD QRUPDWLYD GREOLJDW FRPSOLPHQW
UHVSHFWH GDFWLYLWDWV WLSRORJLD GH OHVWDEOLPHQW DVSHFWHV GH PRELOLWDW
DFFHVVLELOLWDWXUEDQDLDYDOXDFLyDPELHQWDOGDFRUGDPEHOVVHJHQWVSDUjPHWUHV
XUEDQtVWLFV

D 6XSHUItFLHPj[LPDGHODFWLYLWDWGHPGHORFDOS~EOLF
E $IRUDPHQW Pj[LP GH OHVWDEOLPHQW HV IL[D HQ SHUVRQHV L REOLJD D
GREODUOHVWjQGDUGILQVDPSHUVRQDGDIRUDPHQW
F 3UHYLVLyGHSODFHVGDSDUFDPHQWSHUDIRUDPHQWGHXWYHKLFOHSODFHV
DIRUDPHQW HQ HO PDWHL[ HGLILFL R HGLILFL DGMDFHQW FRPXQLFDW DPE XQ
302, 303, 305 i 306
PtQLPGHSODFHV
G 3UHYLVLyGXQDFFpVSULQFLSDODL[tFRPXQDVHJRQDVRUWLGDGHPHUJqQFLD
UHVSHFWH GDFWLYLWDWV WLSRORJLD GH OHVWDEOLPHQW DVSHFWHV GH PRELOLWDW

DFFHVVLELOLWDWXUEDQDLDYDOXDFLyDPELHQWDOGDFRUGDPEHOVVHJHQWVSDUjPHWUHV
XUEDQtVWLFV
D 6XSHUItFLHPj[LPDGHODFWLYLWDWGHPGHORFDOS~EOLF
E $IRUDPHQW Pj[LP GH OHVWDEOLPHQW HV IL[D HQ SHUVRQHV L REOLJD D
GREODUOHVWjQGDUGILQVDPSHUVRQDGDIRUDPHQW
F 3UHYLVLyGHSODFHVGDSDUFDPHQWSHUDIRUDPHQWGHXWYHKLFOHSODFHV
DIRUDPHQW HQ HO PDWHL[ HGLILFL R HGLILFL DGMDFHQW FRPXQLFDW DPE XQ
PtQLPGHSODFHV
G 3UHYLVLyGXQDFFpVSULQFLSDODL[tFRPXQDVHJRQDVRUWLGDGHPHUJqQFLD
HQ HVSDL XUEj GLIHUHQFLDW UHVSHFWH GH ODFFpV SULQFLSDO 5HVWULFFLy SHU
XELFDFLyGHODFFpVSULQFLSDOGHVGHYLDS~EOLFDRHVSDLS~EOLFGHPpVGH
P GDPSODGD R P GH VXSHUItFLH DPE VRUWLGHV GLYHUVLILFDGHV D
GLIHUHQWVHVSDLV
H 8ELFDFLy L FRPSDWLELOLWDW DPE DOWUHV DFWLYLWDWV G~V UHFUHDWLX GHO 3OD
HVSHFLDOTXHHVWURELQVHSDUDGHVSHUXQUDGLGHP
I 1RPpV FRPSDWLEOH DPE QRX KDELWDWJH VL HV JDUDQWHL[ OD GLVSRVLFLy
GDOWUHVXVRVFRPHUFLDOVLWHUFLDULVHQODSODQWDLQWHUPqGLDGHVHSDUDFLy
'LVWjQFLD REOLJDGD GH P GHV GH ODFFpV SULQFLSDO GDFWLYLWDW D OtPLW
GHGLILFLVGKDELWDWJHH[LVWHQW
J 1RPpVHVSHUPHWODFWLYLWDWHQSODQWDEDL[DLRSODQWDSULPHUDVRWHUUDQLL
DPEDFFpVSULQFLSDOREOLJDWGHVGHOD3ODQWD%DL[DDPEODIRUPDFLyGXQ
HVSDLWDPSyLQWHULRUYHVWtEXOPLQGHP
K $OWHV FRQVLGHUDFLRQV TXH O$MXQWDPHQW YXOJXL FRPSOHWDU HQ HO 3OD
HVSHFLDO UHIHULGHV D JDUDQWLU OLQWHUqV JHQHUDO UHVSHFWH GDFFHVVLELOLWDW
YHQWLODFLyVHJXUHWDWLFRQYLYqQFLDXUEDQDLSDUWLFLSDFLyFLXWDGDQD

$UW
0RGLILFDFLy GH ODUWLFOH GH OHV 1188 VREUH O~V UHFUHDWLX HQ VzO XUEj

FODX
D VXE]RQHV XQLIDPLOLDUV 9, 9,, 9,,, L ,; GRUGHQDFLy DPE HGLILFDFLy

DwOODGD

/DSDUWDWqGHODUWLFOHDPEGHOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3*0TXHGD
UHGDFWDWGHODVHJHQWPDQHUD

q 5HFUHDWLX 6DGPHW DPE FDUjFWHU JHQHUDO DPE HO OtPLW Pj[LP GH TXDWUH

FHQWV PHWUHV TXDGUDWV P SHU HVWDEOLPHQW R LQVWDOODFLy 1R VDGPHWHQ OHV
DFWLYLWDWVGHGLVFRWHFDVDODGHEDOOLVDODGHIHVWHVDPEHVSHFWDFOHGHO&DWjOHJ
GHVSHFWDFOHVGHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D

$UW0RGLILFDFLyGHOVDUWLFOHVLGHOHV1188VREUHO~VUHFUHDWLXHQVzO
XUEj FODX D VXE]RQHV XQLIDPLOLDUV L SOXULIDPLOLDUV GRUGHQDFLy DPE HGLILFDFLy
DwOODGD

/DSDUWDW q GH ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3*0 TXHGD
q5HFUHDWLX1RVDGPHWO~V


$UW 0RGLILFDFLy GH ODUWLFOH

307, 308,
309GH OHV 1188 VREUH O~V UHFUHDWLX HQ VzO XUEj
FODXD=RQD,QGXVWULDOLDOVHFWRU8UDOLWD3ROL]XUFRPD0RG3XQWXDOGHO3*0
GHOLPLWDWDPESOjQRODGMXQW

$UW 0RGLILFDFLy GH ODUWLFOH GH OHV 1188 VREUH O~V UHFUHDWLX HQ VzO XUEj
FODXD=RQD,QGXVWULDOLDOVHFWRU8UDOLWD3ROL]XUFRPD0RG3XQWXDOGHO3*0
GHOLPLWDWDPESOjQRODGMXQW


H 5HFUHDWLX 6DGPHW O~V DPE FDUjFWHU JHQHUDO H[FHSWH HQ OjPELW GHO 3OD
SDUFLDO GH OUHD 7HFQROzJLFD 1RPpV VDGPHW SHU DOV VHJHQWV HVWDEOLPHQWV
PXVLFDOV GLVFRWHFD VDOD GH EDOO L VDOD GH IHVWHV DPE HVSHFWDFOH GHO &DWjOHJ
GHVSHFWDFOHV GH OD *HQHUDOLWDW GH &DWDOXQ\D DFWLYLWDWV GH MRF L DWUDFFLRQV L
HVWDEOLPHQWV DXGLRYLVXDOV HQ OjPELW GH OD 0RGLILFDFLy GHO 3*0 DO VHFWRU
8UDOLWD3ROL]XU

(VIL[DFRPDjPELWGHGHOLPLWDFLyHVSHFtILFDGHODPRGLILFDFLyGHO3*0HO
GHOLPLWDW D DTXHVW HIHFWH HQ HO 3OjQRO DGMXQW 3D FRUUHVSRQHQW D OD 0RG GHO
3*0 GH 3ODQHMDPHQW L TXH LQFORX WRWDO R SDUFLDOPHQW HOV FDUUHUV VHJHQWV F
&DQ 3DOODUqV F %RVF 7DQFDW F 5LX 6HF F 'H 0RQWFODU F 'H 3XLJPDO L F
3HGUDIRUFD

$UW 0RGLILFDFLy GH ODUWLFOH DSDUWDW H GH OHV 1188 VREUH SUHYLVLy
GDSDUFDPHQWVHQHOVHGLILFLV

/DSDUWDW ( GH ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3*0 TXHGD
UHGDFWDWHQHOVVHJHQWVWHUPHV

8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDORFDOLWDWVGDIRUDPHQWRIUDFFLySHUDOV
HVWDEOLPHQWVPXVLFDOVDFWLYLWDWVGHMRFLDWUDFFLRQVLHVWDEOLPHQWVDXGLRYLVXDOV

/DQWHULRUHVWjQGDUGSRGUjFRPSOLUVHHQFDVGLPSRVVLELOLWDWGHVLWXDUORDOD
PDWHL[DSDUFHOODDXQDGLVWjQFLDPj[LPDGHPHWUHV

(QFDVTXHIRVLQYLDEOHFRPSOLUODUHVHUYDGHSODFHVHQHOVWHUPHVDQWHULRUV
O$MXQWDPHQWSRGUjFRQVLGHUDUGHPDQHUDWRWDOPHQWIDFXOWDWLYDODSRVVLELOLWDWGH
VLWXDUOHVHQXQDOWUHHPSODoDPHQWILQVLWRWDODYLDOLWDWH[LVWHQWPLWMDQoDQWOD
FRQWUDSUHVWDFLyTXHVHVWLPLRSRUWXQDFRPDUDODWD[DSHURFXSDFLyGHOGRPLQL
S~EOLF

(QFDSFDVQRHVSRGUDQFRQFHGLUOHVQHFHVVjULHVOOLFqQFLHVPXQLFLSDOVGREUHV
LGDFWLYLWDWVVHQVHTXHVKDJLJDUDQWLWHOFRPSOLPHQWGHOHVWjQGDUG

(QIURQW GHOV HVWDEOLPHQWV UHFUHDWLXV GH WLSXV PXVLFDOV GH MRF L DWUDFFLRQV L
DXGLRYLVXDOVVKDGHGHOLPLWDUDODFDOoDGDXQjUHDGHUHVHUYDGHVWDFLRQDPHQWGH
ORQJLWXG PtQLPD GH PHWUHV TXH JDUDQWHL[L PHVXUHV GH VHJXUHWDW L
ODOOLEHUDPHQW GHOV HVSDLV GH VRUWLGD GHOV ORFDOV HQ KRUDUL QRFWXUQ SRGHQWVH
XWLOLW]DUIRUDGHOKRUDULGHIXQFLRQDPHQWGHODFWLYLWDWSHUDFjUUHJDLGHVFjUUHJD

'LVSRVLFLy7UDQVLWzULD

311, 298
292/HV
Cerdanyola
del Valls
DFWLYLWDWV
L XVRV SUHH[LVWHQWV TXH QR VDMXVWLQ D OHV GHWHUPLQDFLRQV LPSHUDWLYHV
GDTXHVWD0RGLILFDFLyTXHGDUDQHQVLWXDFLyGHIRUDGRUGHQDFLyLHOVVHUjGDSOLFDFLyHO
ORQJLWXG PtQLPD GH PHWUHV TXH JDUDQWHL[L PHVXUHV GH VHJXUHWDW L
ODOOLEHUDPHQW GHOV HVSDLV GH VRUWLGD GHOV ORFDOV HQ KRUDUL QRFWXUQ SRGHQWVH
XWLOLW]DUIRUDGHOKRUDULGHIXQFLRQDPHQWGHODFWLYLWDWSHUDFjUUHJDLGHVFjUUHJD

'LVSRVLFLy7UDQVLWzULD

/HV DFWLYLWDWV L XVRV SUHH[LVWHQWV TXH QR VDMXVWLQ D OHV GHWHUPLQDFLRQV LPSHUDWLYHV
GDTXHVWD0RGLILFDFLyTXHGDUDQHQVLWXDFLyGHIRUDGRUGHQDFLyLHOVVHUjGDSOLFDFLyHO
UqJLPSUHYLVWDODUWLFOH(GLILFLVL8VRVIRUDGRUGHQDFLyRDPEYROXPGLVFRQIRUPH
DSDUWDWUHODWLXDXVRVSUHH[LVWHQWVGHO7H[W UHIyVGHOD/OHLGXUEDQLVPHDSURYDWSHO
'HFUHW OHJLVODWLX GH GH MXOLRO L ODUWLFOH DSDUWDW UHODWLX D (IHFWHV GHO
SODQHMDPHQW XUEDQtVWLF VREUH FRQVWUXFFLRQV L XVRV SUHH[LVWHQWV GHO VHX 5HJODPHQW
'HFUHW6HVWDEOHL[XQWHUPLQLGHDQ\VSHUWDOTXHDTXHVWHVLQVWDOODFLRQVL
XVRVVDGDSWLQDOVXVRVSHUPHVRVHQDTXHVWDPRGLILFDFLyDSDUWLUGHODVHYDHQWUDGDHQ
YLJRU
Cornell de Llobregat
a lmbit de la parcella del cinema Avenida, del terme municipal de Cornell de
Llobregat, que consisteix en el canvi de
la qualificaci de sistema dequipaments
comunitaris (clau 7) per la qualificaci de
nova creaci, zona de dotacions comercials i oficines (clau 107a). Aprovada definitiva-
porta habitualment el viatge obligat fora de la ciutat

per a ladquisici de productes de segona necessitat,
i per a la visita/consulta a determinats professionals
(advocats, metges, tcnics, gestors, etc.), s justificaci suficient per al canvi de qualificaci, tot i entenent que, en aquests cas, el carcter de servei a la
comunitat, que se suposa a tot equipament, s propi
dels usos de referncia.
ment per Resoluci del Conseller de Poltica Territorial

i Obres Pbliques el 25 doctubre de 1989 (DOGC
nm. 1250 de 02/02/1990)
Edificabilitat
La nova qualificaci es regular, pel que fa a ledificabilitat, per les mateixes directrius i limitacions que la
dequipaments comunitaris (clau 7), aix s, Iarticle
217 de la normativa vigent del PGM.
Definici
Aquest document constitueix una modificaci puntual del Pla General Metropolit de Barcelona, aprovat
definitivament en data de 14 de juliol de 1976, i de
conformitat amb el que preveu larticle 49 del RD

1346/1976, de 9 dabril.
Titularitat
La construcci resultant de laprofitament de la nova
qualificaci ser, en tot cas, i en un vint per cent de
la seva superfcie til 20 per 100 de propietat pblica,

amb carcter de b patrimonial.
Emplaament
La modificaci se situa al solar ocupat del cinema
Avenida, a lavinguda de Sant Ildefons, qualificat
dequipaments comunitaris (clau 7), segons el PGM.
Vigncia
Aquesta modificaci tindr vigncia indefinida, conforme amb larticle 45 del RD 1346/1976 de 9 dabril.
Contingut
La modificaci consisteix en la substituci de la qualificaci esmentada, per una altra de nova implantaci
que es defineix com a dotaci comercial i doficines, i
se li assigna la clau de nova planta (107-A).
Oportunitat
Labsoluta falta de locals i solar aptes per a la instal
laci dels usos comercial i doficines en un barri com
Sant Ildefons de gran densitat poblacional, que comCerdanyola del Valls / Cornell de Llobregat 293
Modificaci puntual del Pla General Metropolit per a la implantaci del sistema urbanstic dhabitatge dotacional pblic, al terme municipal de Cornell de Llobregat. Aprovada
i donada conformitat al text refs, en data 13 de febrer i 27 dabril de 2007 pel conseller de Poltica Territorial i
Obres Pbliques. (DOGC nm. 4893 de 29/05/2007).
1250$7,9$85%$167,&$

7H[W UHIyV GH OD 0RGLILFDFLy SXQWXDO GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj SHU D
OD LPSODQWDFLy GHO VLVWHPD XUEDQtVWLF GKDELWDWJH GRWDFLRQDO S~EOLF GH
&RUQHOOjGH/OREUHJDW

$UWLFOH 1% /D SUHVHQW 1RUPDWLYD GLVWLQJHL[ HQWUH DTXHOOHV GHWHUPLQDFLRQV EjVLTXHV 1% L
DTXHOOHVTXHVyQUHDMXVWDPHQWVDFRQFUHWDUPLWMDQoDQWSODQHMDPHQWGHULYDW

$UWLFOH 1% /D LQWHUSUHWDFLy GDTXHVWD 1RUPDWLYD VHIHFWXDUj GDFRUG DPE DOOz TXH
HVWDEOHL[HQODOHJLVODFLyYLJHQWLOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjHQDTXHOOV
SUHFHSWHVTXHDTXHVWD1RUPDWLYDQRFRQFUHWD

$UWLFOH 1% (O VzO FRPSUqV D OjPELW GHO 3OD HV FODVVLILFD FRP D VzO XUEj FRQVROLGDW L QR
FRQVROLGDWLVzOXUEDQLW]DEOHGHOLPLWDW

$UWLFOH1%6LVWHPDGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLFKS

'HILQLFLy

(OVLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFRPSUqQOHVDFWXDFLRQVS~EOLTXHV

GKDELWDWJHGHVWLQDGHVDVDWLVIHUHOVUHTXHULPHQWVWHPSRUDOVGHFROOHFWLXVGHSHUVRQHV

DPE QHFHVVLWDWV GDVVLVWqQFLD R GHPDQFLSDFLy MXVWLILFDGHV HQ SROtWLTXHV VRFLDOV

SUqYLDPHQWGHILQLGHV

$TXHVW VLVWHPD GHILQLW HQ OD OHJLVODFLy YLJHQW FRQVWLWXHL[ XQ VLVWHPD GLIHUHQW L

LQGHSHQGHQWGHOGHOHTXLSDPHQW/DVVLJQDFLyGXQWHUUHQ\DDTXHVWDGHVWLQDFLyQRPpV

HV SRGUj SURGXLU PLWMDQoDQW OD UHGDFFLy GXQD PRGLILFDFLy GHO 3*0 TXH HQ MXVWLILTXL OD

SURSRVWDGHVGXQDDQjOLVLGHWDOODGDVREUHODEDVHGHOVHVWjQGDUGVHVWDEOHUWVHQDTXHVW

GRFXPHQWGHPRGLILFDFLy

7LWXODULWDW

3~EOLFD QRPpV VH QDGPHWUj OD JHVWLy SULYDGD HQ FDV GH FRQFHVVLy DGPLQLVWUDWLYD R

VLPLODU

3DUjPHWUHV

(V IL[HQ SHU D FDGD ]RQD OHGLILFDELOLWDW L HOV SDUjPHWUHV DVVLJQDEOHV HQ IXQFLy GH OHV
FRQGLFLRQVGRUGHQDFLyGHOHQWRUQLGHOPRGHOGHFLXWDW
294 Cornell de Llobregat

-RDQ)HUQiQGH],JQDVL,JOHVLDV

R 'HILQLFLy HO WHUUHQ\ VH VLWXD D OD FUXwOOD GHOV FDUUHUV -RDQ )HUQiQGH] L
,JQDVL,JOHVLDVDOEDUULGHO3HGUy

R 6LVWHPDGRUGHQDFLyOHVFRQGLFLRQVGHOHGLILFDFLyFRUUHVSRQHQDOHVGHOD
]RQDGHOHQWRUQLPPHGLDW$WUDYpVGXQSODGHPLOORUDXUEDQDHVSRGUj
UHRUGHQDUHQFRKHUqQFLDDPEOLOODGHTXLSDPHQWV

R 6XSHUItFLHGHSDUFHOOD

P

R 2FXSDFLy

P

R (GLILFDELOLWDWGKDELWDWJHV

PGHVRVWUH

R (GLILFDELOLWDWGHVHUYHLVFRPXQVHTXLSDPHQWV PGHVRVWUH

R 1RPEUHGKDELWDWJHV

KDEPKDE

R 1RPEUHGHSODQWHV

3%P

Cornell de Llobregat 295

D'HVWUDOHWDHVW

R 'HILQLFLy HOV WHUUHQ\V VH VLWXHQ DO VXGHVW GH OD PDVLD GH &DQ 7LUHO D
ODYLQJXGDGH&DQ&RUVGHOEDUULGHO)DWMy

R 6LVWHPD GRUGHQDFLy YROXPHWULD HVSHFtILFD SHU WDO GH IDFLOLWDU XQD
LPSODQWDFLy PpV SUHFLVD VREUH OD WRSRJUDILD L UHODFLy DPE OD PDVLD
H[LVWHQW

/HGLILFLUHVXOWDQWSUHYHXUjODOLPLWDFLyGHSUR[LPLWDWDODOtQLDIqUULDD
P GDFRUG DPE O(GLFWH GH O2UGUH GHO 0LQLVWHUL GH )RPHQW


P

R 2FXSDFLy

P


PGHVRVWUH


R 1RPEUHGKDELWDWJHV

KDEPKDE

R 1RPEUHGHSODQWHV

3%P


E'HVWUDOHWDKSRHVW

R 'HILQLFLy HOV WHUUHQ\V VH VLWXHQ DO VXG GH OD PDVLD GH &DQ 7LUHO D
ODYLQJXGDGH&DQ&RUVGHOEDUULGHO)DWMy

R 6LVWHPD GRUGHQDFLy YROXPHWULD HVSHFtILFD SHU WDO GH IDFLOLWDU XQD
LPSODQWDFLy PpV SUHFLVD VREUH OD WRSRJUDILD L UHODFLy DPE OD PDVLD
H[LVWHQW

/HGLILFLUHVXOWDQWSUHYHXUjODOLPLWDFLyGHSUR[LPLWDWDODOtQLDIqUULDD
P GDFRUG DPE O(GLFWH GH O2UGUH GHO 0LQLVWHUL GH )RPHQW


P

R 2FXSDFLy

P


PGHVRVWUH


R 1RPEUHGKDELWDWJHV

KDEPKDE

R 1RPEUHGHSODQWHV

3%P

6XULV

R 'HILQLFLyHOVWHUUHQ\VTXHHVWDQGHOLPLWDWVSHUODFDUUHWHUDGH6DQW-RDQ
'HVStLHOVFDUUHUV7DUUDJRQqV*LURQqVL%DUFHORQqVIDQIURQWDODPDVLD
GH&DQ6XULVGHOEDUULGHO)DWMy

R 6LVWHPD GRUGHQDFLy OHV GHWHUPLQDFLRQV GHO GRFXPHQW WHQHQ FDUjFWHU
GHVWjQGDUGVGHVLVWHPDGRWDFLRQDODFRQFUHWDUHQHOSODQHMDPHQWTXHHV
GHVHQYROXSLVXSHGLWDWDOFRPSOLPHQWGHODVHQWqQFLD

2ULHQWDWLYDPHQW VH QLQGLTXHQ HOV SDUjPHWUHV SHU WDO GLQFRUSRUDUORV DO
SODQHMDPHQWTXHHVGHVHQYROXSL


P

R 2FXSDFLy

P


PGHVRVWUH


R 1RPEUHGKDELWDWJHV

KDEPKDE

R 1RPEUHGHSODQWHV

3%P

(PSRGDQqV))&&


(PSRUGDQqVIHUURFDUULO
R 'HILQLFLy OjPELW VH VLWXD DO VHFWRU 7LQWHV (VSHFLDOHV R (PSRUGDQqV D
OH[WUHP VXG GHOV EDUULV GH &HQWUH L 5LHUD (Q FRQFUHW HOV WHUUHQ\V
DEDVWHQ HOV VzOV GH OD FDQWRQDGD GH ODYLQJXGD GHO %DL[ /OREUHJDW L HO
SDVVDWJHGHOV+RUWV

R 6LVWHPD GRUGHQDFLy OHV GHWHUPLQDFLRQV GHO GRFXPHQW WHQHQ FDUjFWHU
GHVWjQGDUGVGHVLVWHPDGRWDFLRQDODFRQFUHWDUHQHOSODQHMDPHQWTXHHV
GHVHQYROXSL

$L[t PDWHL[ L WHQLQW HQ FRPSWH OD SRVVLELOLWDW GH GHVHQYROXSDU SROtWLTXHV
GKDELWDWJH PL[W HQ DTXHOOV VHFWRUV RQ H[LVWHL[HQ UHVHUYHV GH VRVWUH
SURWHJLW L GRWDFLRQDO HV GHILQHL[ OD SRVVLELOLWDW GH UHGDFWDU 308 SHU D OD
UHRUGHQDFLyGHOVVHFWRUVVHJXLQWXQPRGHOGHSDUFGKDELWDWJHVDVVLVWLWV

2ULHQWDWLYDPHQW VH QLQGLTXHQ HOV SDUjPHWUHV SHU WDO GLQFRUSRUDUORV DO
SODQHMDPHQWTXHHVGHVHQYROXSL


P

R 2FXSDFLy

P


PGHVRVWUH


R 1RPEUHGKDELWDWJHV

KDEPKDE

R 1RPEUHGHSODQWHV

3%P


0LOOjV
R 'HILQLFLyHOVWHUUHQ\VVHVLWXHQDOVXGGHODOtQLDGHIHUURFDUULOVGH5HQIHL
HOSHUOORQJDPHQWGHODYLQJXGDGHOD)DPDDOEDUULGH0LOOjV

R 6LVWHPD GRUGHQDFLy HO 3OD GH PLOORUD XUEDQD GHVHQYROXSDUj L HVWDEOLUj
ORUGHQDFLyFRQFUHWDGHODUHVHUYDGKDELWDWJHGRWDFLRQDO



P

R 2FXSDFLy

P


PGHVRVWUH


R 1RPEUHGKDELWDWJHV

KDEPKDE

R 1RPEUHGHSODQWHV

3%P


)DPDGHV

R 'HILQLFLy HOV VzOV VH VLWXHQ D OD FDQWRQDGD GHO FDUUHU GHO 5RVVHOOy L HO
SDVVHLJGHOD&DPSVDGHOEDUULGH)DPDGHV

R 6LVWHPD GRUGHQDFLy HOV SDUjPHWUHV DVVLJQDWV VyQ HOV TXH FRPSOHWHQ
OLOODGH]RQDE



P

R 2FXSDFLy

P


PGHVRVWUH


R 1RPEUHGKDELWDWJHV

KDEPKDE

R 1RPEUHGHSODQWHV

3%P

0LWMDQoDQWXQSODGHPLOORUDXUEDQDHVSRGUjUHRUGHQDUYROXPqWULFDPHQWHOVRVWUH

SUHYLVWSHUDKDELWDWJHSURWHJLWLGRWDFLRQDOHQVHFWRUVGHGHVHQYROXSDPHQWTXHWLQJXLQ

DVVLJQDWKDELWDWJHSURWHJLWLGRWDFLRQDO

$UWLFOH6XEVzO

6DGPHWO~VGDSDUFDPHQWHQVXEVzO

(QTXDOVHYROFDVHQVLVWHPHVS~EOLFVHOUqJLPGHJHVWLyGHODSDUFDPHQWVHUjHOTXHHVWDEOHL[L
ODOHJLVODFLyYLJHQW

$UWLFOH(TXLSDPHQWGHOSDVVHLJGHOV)HUURFDUULOV&DWDODQV

6LVWHPDGRUGHQDFLyDwOODGD

9ROXPPP

VDVVRFLDWLXFXOWXUDODGPLQLVWUDWLX

$UWLFOH(TXLSDPHQWGHOFDUUHU0HUFq5RGRUHGD

6LVWHPDGRUGHQDFLyDwOODGD

9ROXPPP

VDVVRFLDWLXFXOWXUDODGPLQLVWUDWLX
El Prat de Llobregat
de Barcelona al sector comprs entre lautovia de Castelldefels i laccs a laeroport,
al terme municipal del Prat de Llobregat.
Aprovada definitivament per Resoluci del conseller
de Poltica Territorial i Obres Pbliques de 29 de juny
de 1989 (DOGC nm. 1218 de 13/11/1989), un cop
esmenada dofici lerrada material detectada en els
plnols del document, que consistia en el fet de representar amb clau 10a on apareixia la clau 2a.
Normativa de nova creaci:
TTOL V
COMPLEMENTACI DEL SL
URBANITZABLE PROGRAMAT
REGULAT AL CAPTOL 3R
DEL TTOL II DE LES NORMES
URBANSTIQUES DEL PLA
GENERAL METROPOLIT DE
BARCELONA
302 Cornell de Llobregat / El Prat de Llobregat
Captol nic
Creaci de la Zona aeroporturia
(clau 10a) i la seva regulaci
Art. 369. Definici.
Es qualifica de zona aeroporturia (clau 10a. el sl
urbanitzable programat previst per desenvolupar activitats que per les seves caracterstiques s necessari
ubicar-les properes a laeroport de Barcelona.
Lordenaci ser en edificaci allada, i es fixen dos
tipus dordenaci directament relacionades amb ls
previst i amb la seva posici al sector.
Tipus l: Comprn els serveis directament relacionats amb laeroport, la ubicaci dels quals, per
les seves caracterstiques, s aconsellable situar a
la part central del sector.
Tipus II: Comprn els serveis de suport a laeroport, que han de donar una imatge al sector
derivada dels factors de localitzaci que implica
la seva proximitat. La seva ubicaci preveur les
rees perimetrals.
1. Per al tipus I sn les segents:
Emmagatzematge lligat al trnsit aeri, dipsits
francs amb un mxim del 25 per 100.

Aparcament de taxis, terminal de taxis i les dotacions corresponents.

Aparcament de cotxes de lloguer i les seves oficines i installacions de manteniment de pupillatge.
Habitatge per al personal de vigilncia a ra dun
per cada establiment de ms de 5.000 m2.
Benzinera.
2. Per al tipus II sn les segents:
Hotel en un mxim del 14 per 100.
Centre comercial.
Indstria aparador.
Art. 371. Desenvolupament del Pla general.
Les zones aeroporturies shan dordenar detalladament, per un pla parcial amb subjecci a les determinacions generals daquest Pla general. Almenys
shaur de preveure un 17,1 per 100 dels solars per a
usos demmagatzematge, catering, benzinera i estacionament de vehicles de lloguer de laeroport.
Ser sistema dactuaci preferent el de compensaci.
Ledificabilitat bruta del sector ser de 0,305 m2/m2.
Ledificabilitat neta mxima que podr resultar al pla
parcial per a cada un dels tipus de la derivada de la
bruta adscrita al pla parcial ser de:
1. Tipus l: edificabilitat neta: 0,35 m2/m2.
2. Tipus II: edificabilitat neta: usos comercials 0,6
m2/m2; usos industrials i de distribuci 1,1 m2/
m2; i, usos hotelers 0,6 m2/m2.
Art. 373. Exigncies mnimes o estndards
urbanstics.
Les actuacions en aquesta zona mitjanant plans parcials dordenaci hauran de respectar les determinacions o estndards mnims segents:
1. Superfcie mnima destinada a vials pblics o aparcament: 35 per 100.

2. Superfcie mnima destinada a espais verds locals
pblics: 10 per 100; jardins i passeigs: 3 per 100.
3. Superfcie mnima per a dotacions locals pbliques: 4 per 100.
Art. 374. Condicions dedificaci: Tipus I.
1. Alada reguladora mxima 10,50 m. amb un lmit
mxim de planta baixa i dues plantes pis.
2. Parcella mnima per a cada unitat dedificaci:
2.500 m2.
3. Ocupaci de parcella: Iedificaci podr ocupar
en projecci ortogonal sobre el plnol horitzontal
fins a un mxim del 40 per 100 de la parcella
neta. Es prohibeixen els cossos sortints la projecci dels quals depassi el lmit esmentat.
Art. 375. Condicions dedificaci: Tipus II.
1. Alada reguladora mxima: 15 m. equivalents a
PB+3.
2. Parcella mnima industrial o distribuci: 2.500 m2;
comercial: 2.000 m2.
3. Ocupaci industrial: 70 per 100; comercial: 40 per
100.
Art. 376.
El sector de desenvolupament ser definit en un
plnol. Laprofitament mitja s el propi del sl urbanitzable programat pel PGM, dedut de laplicaci dels
coeficients correctors i de ls de ledificabilitat fixada
a larticle 83 de les Normes urbanstiques del PGM,
en atenci als usos admesos.
Text refs pels Serveis Tcnics i Jurdics de la Direcci General dUrbanisme. Barcelona, 9 de gener
de 1989.
Esplugues de Llobregat
Modificaci puntual del Pla General Metropolit a les parcelles dequipaments (7b)
situades a lavinguda dIsidre Mart, 5-7, carrer de Gaspar Fbregas, 63-65 i carrer de
Josep Ventura, 16, al terme municipal dEsplugues de Llobregat. Aprovada definitivament pel
conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 23 de mar de 2006 (DOGC nm. 4761 de 15/11/2006).

El Prat de Llobregat / Esplugues de Llobregat 303

304

Esplugues
de
Llobregat

Esplugues de Llobregat 305

306 Esplugues de Llobregat



(06.282.254)



Modificaci puntual del Pla General Metropolit dels sectors on subiquen els mercats
municipals de la Plana i Can Vidalet, al terme municipal dEsplugues de Llobregat. Apro-
XUEDQtVWLTXHVGHOD0RGLFDFLySXQWXDOGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjGHOVVHFWRUVRQVXELTXHQHOVPHUFDWVPXQLFLSDOV
vada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 30 doctubre de 2007 (DOGC nm.
QDLFDQ9LGDOHWG(VSOXJXHVGH/OREUHJDW
5057 de 28/01/2008).
1250$7,9$ 85%$167,&$ '( /$ 02',),&$&, '(/ 3/$ *(1(5$/

0(75232/,7'(/66(&72562168%,48(1(/60(5&$76081,&,3$/6'(
/$3/$1$,&$19,'$/(7'(63/8*8(6'(//2%5(*$7

$UW'HILQLFLy

(V TXDOLILFD GH KMD HO VzO RFXSDW SHOV PHUFDWV GH OD 3ODQD L FDQ 9LGDOHW GHO
PXQLFLSL G
(VSOXJXHV GH /OREUHJDW TXH HV GHVWLQD D OD UHIRUPD LQWHJUDO GHOV PHUFDWV
WDQWItVLFDFRPGHJHVWLyDL[tFRPDODFRQVWUXFFLyGHOKDELWDWJHSURWHJLWHQUqJLPGH
OORJXHU

/DJHVWLyGHOH[HFXFLyGHOFRQMXQWGHOPHUFDWLGHO
KDELWDWJHHVIDUjSHUO$MXQWDPHQW
PLWMDQoDQW TXDOVHYRO IRUPD DGPHVD DO UqJLP ORFDO LQFOXVLy IHWD GHO FRQWUDFWH GH
FRQFHVVLyGREUDS~EOLFD

/D QRYD TXDOLILFDFLy KMD VLQWHJUD FRP D XQ ~V GRWDFLRQDO GLQV HO FRQFHSWH GH
VLVWHPHVGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjDPEHOUqJLPSURSLGHILQLWHQWHUUHQ\VGHGRPLQL
S~EOLF

(OVVzOVTXHVDIHFWHQDDTXHVWGHVWtVyQHOVTXHFRQVWHQDOHVILW[HVXUEDQtVWLTXHV
GDTXHVWD 0RGLILFDFLy GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj $TXHVWHV ILW[HV WHQHQ FDUjFWHU
QRUPDWLX,QFRUSRUHQOHVTXDOLILFDFLRQVSURSRVDGHVOHVFRQGLFLRQVGRUGHQDFLyLOHVGH
GHVHQYROXSDPHQWLJHVWLyGHOjPELWGDFWXDFLy

$UW'HVWtGHOHVGRWDFLRQVGKDELWDWJHVSHUDMRYHVJHQWJUDQ

(OVVzOVTXDOLILFDWVGHGRWDFLyGKDELWDWJHVSHUDMRYHVJHQWJUDQHVGHVWLQDUDQDOD
FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV HQ OHV FRQGLFLRQV HVWDEOHUWHV HQ DTXHVWD 0RGLILFDFLy (OV
XVRV GRWDFLRQDOV GHILQLWV D ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3OD JHQHUDO
PHWURSROLWjFRPSDWLEOHVDPEOKDELWDWJHVDGPHWHQFRPD~VQRSULQFLSDO

4XDQ HV GRQL DTXHVWD FRQGLFLy O~V QR SULQFLSDO QR VXSHUDUj HO GH OD VXSHUItFLH
WRWDOPDQWHQLQWVHFRPDPtQLPXQGHODPDWHL[DSHUDO~VGKDELWDWJHGHOORJXHU
SURWHJLW

(Q SODQWD EDL[D VDGPHWHQ HOV HTXLSDPHQWV FRPXQLWDULV L GRWDFLRQV (OV VHUYHLV
FRPSOHPHQWDULV GH OKDELWDWJH EXJDGHULD VDOHV FRPXQHV L DFWLYLWDWV HWF SRGUDQ
VLWXDUVHWDQWDOHVSODQWHVEDL[HVFRPDOHVSODQWHVSLV
FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV HQ OHV FRQGLFLRQV HVWDEOHUWHV HQ DTXHVWD 0RGLILFDFLy (OV
XVRV GRWDFLRQDOV GHILQLWV D ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3OD JHQHUDO
PHWURSROLWjFRPSDWLEOHVDPEOKDELWDWJHVDGPHWHQFRPD~VQRSULQFLSDO

4XDQ HV GRQL DTXHVWD FRQGLFLy O~V QR SULQFLSDO QR VXSHUDUj HO GH OD VXSHUItFLH
WRWDOPDQWHQLQWVHFRPDPtQLPXQGHODPDWHL[DSHUDO~VGKDELWDWJHGHOORJXHU
SURWHJLW

(Q SODQWD EDL[D VDGPHWHQ HOV HTXLSDPHQWV FRPXQLWDULV L GRWDFLRQV (OV VHUYHLV
FRPSOHPHQWDULV GH OKDELWDWJH EXJDGHULD VDOHV FRPXQHV L DFWLYLWDWV HWF SRGUDQ
VLWXDUVHWDQWDOHVSODQWHVEDL[HVFRPDOHVSODQWHVSLV

/DPXWDFLyGHOGHVWtGHVzOFODXKMDDXQDOWUH~VGRWDFLRQDOGHOVSUHYLVWRVD
ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV UHTXHULUj OD VHYD QRYD DIHFWDFLy D
HTXLSDPHQWFRPXQLWDULFODXEPLWMDQoDQWXQ3ODHVSHFLDO

(OVXVRVFRPSOHPHQWDULVLGRWDFLRQDOVDGPHVRVHQHOUqJLPGXVRVSUHYLVWHQWDQW
TXHFRPSOHPHQWDULVUHVWHQVXEMHFWHVDOPDWHL[UqJLPGHFRQFHVVLRQVGREUDS~EOLFD


6yQOHVGHILQLGHVDOHVILW[HVXUEDQtVWLTXHVLTXHVLQGLTXHQDFRQWLQXDFLy

)LW[DXUEDQtVWLFD

'DGHVJHQHUDOVGHOHPSODoDPHQW
6LWXDFLy

&DUUHUGHOD0HUFqDYLQJXGDGHO7RUUHQWLFDUUHU0DODGHWD
3URSLHWDW

$MXQWDPHQWG(VSOXJXHVGH/OREUHJDW
6XSHUItFLHGHODILQFD
P

3ODQHMDPHQWYLJHQW
)LJXUDXUEDQtVWLFD
3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
%JTQPTJDJPOT
4XDOLILFDFLyXUEDQtVWLFD
&ODX6XSHUItFLH
(TXLSDPHQW FRPXQLWDUL L GRWDFLRQV DFWXDOV OFODX
DP
;DU[DYLDULDEjVLFDFODXP
'HVHQYROXSDPHQWGHOHV
SUHYLVLRQVHQFODXD
7LWXODULWDWLJHVWLy
&RQGLFLRQVGHOHGLILFDFLy $UWLFOHVDGHOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHV

0RGLILFDFLySXQWXDOGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
)LJXUDXUEDQtVWLFD

0RGLILFDFLyGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj

(TXLSDPHQWGRWDFLRQDOKMDP

&ODX6XSHUItFLH

;DU[DYLDULDEjVLFDFODXP
6XSHUItFLHSDUFHOODQHWD

P

&RQGLFLRQVGHOHGLILFDFLy
7LSXVGRUGHQDFLy

6HJRQVYROXPHWULDHVSHFtILFD
3HUtPHWUHUHJXODGRU
VREUHLVRWDUDVDQW

*UDILDWDOHVTXHPDGHODILW[DLDOSOjQRO9
2FXSDFLyPj[LPDVREUHUDVDQW

P
2FXSDFLyPj[LPDVRWDUDVDQW

P
(GLILFDELOLWDWPj[LPD

P
(GLILFDELOLWDWPtQLPDGRWDFLyPHUFDW

P
&RWDGHUHIHUqQFLDGHODSODQWDEDL[D /DSODQWDEDL[DVHUjDTXHOODVLWXDGDSHUVREUH
GH OD SODQWD VRWHUUDQL L OD VHYD FRWD GH
UHIHUqQFLD YLQGUj GHWHUPLQDGD SHU ODSOLFDFLy
GHODUWLFOHGHOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHV
TXHVHVSHFLILFDDOVSOjQROV9L9
VREUHLVRWDUDVDQW


&RWDGHUHIHUqQFLDGHODSODQWDEDL[D

P

P

P

P
/DSODQWDEDL[DVHUjDTXHOODVLWXDGDSHUVREUH
GHODUWLFOHGHOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHV
,QGHSHQGHQWPHQW GH OD QRPHQFODWXUD
XWLOLW]DGD SHU D OHV SODQWHV FRPSXWDUj D
1~P
OHIHFWH GHGLILFDELOLWDW
VREUH UDVDQW OD
VXSHUItFLH GH SODQWD R SRUFLRQV GH SODQWD TXH
QR WLQJXLQ FRQVLGHUDFLy GH VRWHUUDQL GDFRUG
DPE HO TXH GLVSRVD ODUWLFOH GH OHV
1RUPHVXUEDQtVWLTXHV1RREVWDQWHOVFRVVRV
GHVWLQDWV D LQVWDOODFLRQV L VHUYHLV VLWXDWV
VREUH OHV FREHUWHV QR FRPSXWDUDQ D OHIHFWH
GH HGLILFDELOLWDW VHPSUH TXH QR VXSHULQ HO
GHODVXSHUItFLHGHODFREHUWDRFXSDGDL
ODVHYDDOoDGDVLJXLPHQRUGHP
(OV HOHPHQWV YRODWV HV FRQWHPSOHQ GLQV GHO
SHUtPHWUH UHJXODGRU PDUFDW DO SOjQRO 3L

FRPSXWDUDQ D OHIHFWH GH OD HGLILFDELOLWDW WRWDO
(OV QR FRQWHPSODWV GLQV GHO SHUtPHWUH HV
UHJXOHQGDFRUGDPEHOVDUWLFOHVDGH
OHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHV
$TXHOOD SODQWD TXH SHU UDy GHO SHQGHQW GHO
WHUUHQ\ WLQJXL HO VHX VRVWUH VLWXDW D PpV GXQ
PHWUHUHVSHFWHGHOWHUUHQ\H[LVWHQWSRGUjWHQLU
FRQVLGHUDFLy GH SODQWD VRWHUUDQL D WRWV HOV
JDJPOT
HIHFWHV VL HO VHX ~V pV H[FOXVLYDPHQW
GDSDUFDPHQW
$OoDGDUHJXODGRUPj[LPD
P HQ 3%33$OoDGD OOLXUH PtQLPD
HQWUH SODQWHV P$OoDGD Pj[LPD GH OD
SODQWDEDL[DP
$OWHOOVDSODQWDEDL[D
6DGPHWHQ DOWHOOV D SODQWD EDL[D SHU D ~V
GLIHUHQW GHO G
KDELWDWJH HVVHQW OD VHYD
VXSHUItFLHFRPSXWDEOHDOHIHFWHGHGLILFDELOLWDW

8VRVDGPLVVLEOHV
+DELWDWJH
8VRVFRPSOHPHQWDULVG
KDELWDWJHEXJDGHULDVDOHVFRPXQHVWUDVWHUVHWF

6HUDQ FRPSDWLEOHV HOV XVRV GRWDFLRQDOV HVWDEOHUWV D ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV
XUEDQtVWLTXHVVHPSUHTXHQRVXSHULQHOGHOHGLILFDELOLWDWWRWDO

$ OD SODQWD VRWHUUDQL QR HV SHUPHW O~V G
KDELWDWJH QL GXELFDFLy GKDELWDFLRQV G~V
UHVLGHQFLDO L VDQLWDUL (O VRWHUUDQL SHU VRWD GHO SULPHU QRPpV SRGUj GHVWLQDUVH D
DSDUFDPHQW FjPHUHV FXLUDVVDGHV L VLPLODUV 1R REVWDQW SRGUDQ DXWRULW]DUVH DOWUHV
XVRV GLIHUHQWV GHO G
KDELWDWJH L UHVLGHQFLDO VL HV GRWD HO ORFDO GH PHVXUHV TXH
FREUHL[LQHOVULVFRVGLQFHQGLH[SORVLyLGDOWUHVLHOGHVDOORWMDPHQWDPEVHJXUHWDWGH
OHVSHUVRQHVHQDTXHVWHVGHYHQLPHQW

&RPHUFLDO VHPSUH GDFRUG DPE OD /OHL GHTXLSDPHQWV FRPHUFLDOV L HO 3OD WHUULWRULDO
VHFWRULDO GHTXLSDPHQWV FRPHUFLDOV L HQ HO VHX GHIHFWH DPE OD QRUPDWLYD VHFWRULDO
YLJHQW

7RWHVOHV]RQHVGHFjUUHJDLGHVFjUUHJDGHVXEPLQLVWUDPHQWLPSOtFLWHVDO~VFRPHUFLDO

YLJHQW

KDXUDQGHUHDOLW]DUVHHQOLQWHULRUGHODSODQWDVRWHUUDQLQRDGPHWHQWVHHQFDSFDV
TXHSXJXLQSURGXLUVHHQVXSHUItFLHQLHQFDUUHUQLHQHVSDLS~EOLF

6HUjREOLJDWzULDOH[HFXFLyGHSODQWHVVRWHUUDQLGHVWLQDGHVDO~VGDSDUFDPHQWDPEHO
QRPEUHGHSODFHVTXHFDOJXLJDUDQWLU

1RPEUHPtQLPGHSODFHVGDSDUFDPHQWSODoDSHUKDELWDWJHLOHVHVWDEOHUWHVDODUWLFOH
SHUDGDOWUHVXVRV
1RPEUHPj[LPGKDELWDWJHV

XG

)LW[DXUEDQtVWLFD

'DGHVJHQHUDOVGHOHPSODoDPHQW
6LWXDFLy
&DUUHWHUD GH &RUQHOOj FDUUHU GHO &DUPH L FDUUHU GH
4XLQWDQD(VSOXJXHVGH/OREUHJDW
3URSLHWDW

$MXQWDPHQWG(VSOXJXHVGH/OREUHJDW
6XSHUItFLHGHODILQFD

P

3ODQHMDPHQWYLJHQW
)LJXUDXUEDQtVWLFD

3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
%JTQPTJDJPO
(TXLSDPHQWFRPXQLWDULLGRWDFLRQVDFWXDOV
&ODX6XSHUItFLH

&ODXDP
;DU[DYLDULDEjVLFDP
'HVHQYROXSDPHQWGHOHV
SUHYLVLRQVHQFODXD
7LWXODULWDWLJHVWLy
$UWLFOHVDGHOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHV

0RGLILFDFLySXQWXDOGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
)LJXUDXUEDQtVWLFD

0RGLILFDFLyGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
(TXLSDPHQWGRWDFLRQDOKMDP
&ODX6XSHUItFLH

;DU[DYLjULDEjVLFDP
6XSHUItFLHSDUFHOODQHWD
P

7LSXVGRUGHQDFLy

6HJRQVYROXPHWULDHVSHFtILFD
3HUtPHWUHUHJXODGRUVREUHL
VRWDUDVDQW


P

P

P

P
GH ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV
,QGHSHQGHQWPHQWGHODQRPHQFODWXUDXWLOLW]DGD
SHU D OHV SODQWHV FRPSXWDUj
D Llobregat
OHIHFWH 313
Esplugues de
GHGLILFDELOLWDW VREUH UDVDQW OD VXSHUItFLH GH
VRWDUDVDQW


P

P

P

P
GH ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV
,QGHSHQGHQWPHQWGHODQRPHQFODWXUDXWLOLW]DGD
SHU D OHV SODQWHV FRPSXWDUj D OHIHFWH
GHGLILFDELOLWDW VREUH UDVDQW OD VXSHUItFLH GH
SODQWD R SRUFLRQV GH SODQWD TXH QR WLQJXLQ
1~P
FRQVLGHUDFLy
GH VRWHUUDQL GDFRUG DPE HO TXH
GLVSRVD ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV
XUEDQtVWLTXHV1RREVWDQWHOVFRVVRVGHVWLQDWV
D LQVWDOODFLRQV L VHUYHLV VLWXDWV VREUH OHV
FREHUWHV QR FRPSXWDUDQ D OHIHFWH
GHGLILFDELOLWDW VHPSUH TXH QR VXSHULQ HO
GH OD FREHUWD RFXSDGD L OD VHYD DOoDGD VLJXL
PHQRUGHP
(OV HOHPHQWV YRODWV HV FRQWHPSOHQ GLQV GHO
SHUtPHWUH UHJXODGRU PDUFDW DO SOjQRO 3 L
FRPSXWDUDQ D OHIHFWH GH OHGLILFDELOLWDW WRWDO

(OV QR FRQWHPSODWV GLQV GHO SHUtPHWUH HV
UHJXOHQGDFRUGDPEHOVDUWLFOHVDGH
OHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHV
$TXHOOD SODQWD TXH SHU UDy GHO SHQGHQW GHO
WHUUHQ\ WLQJXL HO VHX VRVWUH VLWXDW D PpV GXQ
PHWUHUHVSHFWHGHOWHUUHQ\H[LVWHQWSRGUjWHQLU
FRQVLGHUDFLy GH SODQWD VRWHUUDQL D WRWV HOV
HIHFWHV VL HO VHX ~V pV H[FOXVLYDPHQW
JDJPOT
GDSDUFDPHQW
$OoDGDUHJXODGRUDPj[LPD
1RPEUHPj[LPDGHSODQWHV
PHQ3%33$OoDGDOOLXUHPtQLPDHQWUH
SODQWHV P$OoDGD Pj[LPD GH OD SODQWD
EDL[DP

$OWHOOVDSODQWDEDL[D
6DGPHWHQ DOWHOOV D SODQWD EDL[D SHU D ~V
GLIHUHQW GHO G
KDELWDWJH HVVHQW OD VHYD
VXSHUItFLHFRPSXWDEOHDOHIHFWHGHGLILFDELOLWDW

8VRVDGPLVVLEOHV
+DELWDWJH
8VRVFRPSOHPHQWDULVG
KDELWDWJHEXJDGHULDVDOHVFRPXQVWUDVWHUVHWF

6HUDQ FRPSDWLEOHV HOV XVRV GRWDFLRQDOV HVWDEOHUWV D ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV
XUEDQtVWLTXHVVHPSUHTXHQRVXSHULQHOGHOHGLILFDELOLWDWWRWDO

$ OD SODQWD VRWHUUDQL QR HV SHUPHW O~V G
KDELWDWJH QL GXELFDFLy GKDELWDFLRQV G~V

YLJHQW


YLJHQW

KDXUDQGHUHDOLW]DUVHHQOLQWHULRUGHODSODQWDVRWHUUDQLQRDGPHWHQWVHHQFDSFDV
TXHSXJXLQSURGXLUVHHQVXSHUItFLHQLHQFDUUHUQLHQHVSDLS~EOLF

6HUjREOLJDWzULDOH[HFXFLyGHSODQWHVVRWHUUDQLGHVWLQDGHVDO~VGDSDUFDPHQWDPEHO
QRPEUHGHSODFHVTXHFDOJXLJDUDQWLU

1RPEUHPtQLPGHSODFHVDSDUFDPHQW SODoDSHUKDELWDWJHLOHVHVWDEOHUWHVDODUWLFOH
SHUDGDOWUHVXVRV


XG

/DPRGLILFDFLyGHOHVFRQGLFLRQVGHGLILFDFLyGHILQLGHVHQODILW[DQRUPDWLYDUHTXHULUj
ODWUDPLWDFLyHQHOVHXFDVGXQ3ODHVSHFLDO

3HU D WRW DOOz QR UHJXODW H[SUHVVDPHQW HQ DTXHVWD 1RUPDWLYD UHJHL[HQ OHV
GLVSRVLFLRQV GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV SHU DO WLSXV GRUGHQDFLy VXEMHFWD D
YROXPHWULDHVSHFtILFD

(OV HGLILFLV GKDELWDWJHV SHU D MRYHVJHQW JUDQ KDXUDQ GH FRPSOLU OHV FRQGLFLRQV
PtQLPHVGKDELWDELOLWDWGHO'HFUHWGHGRFWXEUHOD1RUPDWLYDXUEDQtVWLFD
PHWURSROLWDQDGDSOLFDFLyVLPXOWjQLDLWRWDQRUPDWLYDGDSOLFDFLy
%JTQPTJDJPOT

/HV UHIRUPHV GHO PHUFDW KDXUDQ GH FRPSOLU HVFUXSRORVDPHQW WRWD OD QRUPDWLYD
PXQLFLSDOLPHWURSROLWDQDVREUHTHVWLRQVPHGLDPELHQWDOV

$UW'HVHQYROXSDPHQWLJHVWLyGHOVVzOVFODXKM

(OV KDELWDWJHV HV SURPRXUDQ HQ UqJLP GH OORJXHU L HQ OHV FRQGLFLRQV TXH SHUPHWLQ
HVWDEOHUWHV HQ OD OHJLVODFLy YLJHQW R OHV TXH HQ HO VHX FDV OHV GHVHQYROXSLQ R
VXEVWLWXHL[LQ

/D FRQVWUXFFLy GHOV KDELWDWJHV L HOV PHUFDWV DL[t FRP OD VHYD JHVWLy SRGUj
UHDOLW]DUVH SHU O$MXQWDPHQW GLUHFWDPHQW DPE FRQYHQL DPE XQD DOWUD DGPLQLVWUDFLy R
Ep DPE SDUWLFLSDFLy GH OD LQLFLDWLYD SULYDGD PLWMDQoDQW ODWRUJDPHQW GXQD FRQFHVVLy
GREUDS~EOLFD
Gav

1250$7,9$85%$167,&$

02',),&$&, 38178$/ '(/ 3/$ *(1(5$/ 0(75232/,7
&5($&, '(/ 6,67(0$ '+$%,7$7*( '27$&,21$/ 3%/,& ,
$66,*1$&, $ 81$ 3$5&(//$ '( /0%,7 '( /(6 %%,/(6 '(
*$9

6LVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODX+'

$UW'HILQLFLy

&RUUHVSRQDTXHVWDTXDOLILFDFLyDOVzOGHOPXQLFLSLGH*DYjTXHHVGHVWLQDDOD
UHDOLW]DFLy GDFWXDFLRQV S~EOLTXHV GKDELWDWJH DGUHoDGHV D VDWLVIHU HOV
UHTXHULPHQWV WHPSRUDOV GH FROOHFWLXV GH SHUVRQHV DPE QHFHVVLWDWV
GDVVLVWqQFLD R GHPDQFLSDFLy MXVWLILFDGHV SHU SROtWLTXHV VRFLDOV SUqYLDPHQW
GHILQLGHV GDFRUG DPE HO TXH SUHYHX ODUWLFOH GHO 7H[W UHIyV GH OD /OHL
GXUEDQLVPHFRPSDWLEOHVDPEXVRVGHTXLSDPHQWS~EOLF

/DQRYDTXDOLILFDFLyGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODX+'VLQWHJUDFRP
D ~V GRWDFLRQDO HVSHFtILF GHOV VLVWHPHV GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj TXH HV
GHVHQYROXSDHQWHUUHQ\VGHGRPLQLS~EOLF


(Q IXQFLy GHO FROOHFWLX DO TXDO YDQ GHVWLQDWV HV GLVWLQJHL[HQ HQ SULPHUD
LQVWjQFLDHOVWLSXVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVVHJHQWV

D+DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHVFODX+'M
E+DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQFODX+'J

0LWMDQoDQW OD WUDPLWDFLy GH OD FRUUHVSRQHQW PRGLILFDFLy GH 3OD JHQHUDO
PHWURSROLWjSRGUDQ LQWHJUDUVH HQ DTXHVWDTXDOLILFDFLy UHVHUYHV GH VzOSHUD OD
FRQVWUXFFLyGKDELWDWJHVS~EOLFVGHVWLQDWVDDOWUHVFROOHFWLXVDPEUHTXHULPHQWV
DQjOHJVDOVGHILQLWVDODUWLFOH

/DFRQFUHFLyGHODGHVWLQDFLyGHOVzODXQGHOVWLSXVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOV
R OD PXWDFLy GHO VzO MD DVVLJQDW UHTXHULUj OD WUDPLWDFLy GXQ SOD HVSHFLDO
XUEDQtVWLFRGXQSODGHPLOORUDXUEDQDHQHOFDVTXHODPRGLILFDFLyGHO3*0QR
QKDJXpVFRQFUHWDWHOWLSXVRSHUPRGLILFDUHOGHILQLWSHUDTXHVWD

(OV VzOV GHVWLQDWV D KDELWDWJH GRWDFLRQDO WHQHQ HO FDUjFWHU GH VLVWHPD DPE
FDUjFWHU JHQHUDO (VSHFtILFDPHQW HOV VzOV DPE DTXHVWD TXDOLILFDFLy HVWDQ
VXEMHFWHVDFHVVLyREOLJDWzULDLJUDWXwWDHQFDVGHVWDULQFORVRVHQHOVjPELWVGH
JHVWLyFRUUHVSRQHQWV$L[tPDWHL[HOVpVGDSOLFDFLyHOTXHSUHYHXODUWLFOH
GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3*0 VREUH FzPSXW GHGLILFDELOLWDW GH OHV
GRWDFLRQVS~EOLTXHV

316 Gav
GH*DYj
de 2007 (DOGC nm. 4868 de 24/04/2007).
Modificaci puntual del Pla General Metropolit, per a la creaci del sistema dhabitatge dotacional pblic i assignaci a una parcella de lmbit de les Bbiles, al terme
municipal de Gav. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 6 de mar

/DFRQFUHFLyGHODGHVWLQDFLyGHOVzODXQGHOVWLSXVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOV
R OD PXWDFLy GHO VzO MD DVVLJQDW UHTXHULUj OD WUDPLWDFLy GXQ SOD HVSHFLDO
XUEDQtVWLFRGXQSODGHPLOORUDXUEDQDHQHOFDVTXHODPRGLILFDFLyGHO3*0QR
QKDJXpVFRQFUHWDWHOWLSXVRSHUPRGLILFDUHOGHILQLWSHUDTXHVWD

(OV VzOV GHVWLQDWV D KDELWDWJH GRWDFLRQDO WHQHQ HO FDUjFWHU GH VLVWHPD DPE
FDUjFWHU JHQHUDO (VSHFtILFDPHQW HOV VzOV DPE DTXHVWD TXDOLILFDFLy HVWDQ
VXEMHFWHVDFHVVLyREOLJDWzULDLJUDWXwWDHQFDVGHVWDULQFORVRVHQHOVjPELWVGH
JHVWLyFRUUHVSRQHQWV$L[tPDWHL[HOVpVGDSOLFDFLyHOTXHSUHYHXODUWLFOH
GH OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3*0 VREUH FzPSXW GHGLILFDELOLWDW GH OHV
GRWDFLRQVS~EOLTXHV


(OV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV HV SURPRXUDQ HQ UqJLP GH OORJXHU L HQ OHV
FRQGLFLRQV TXH SHUPHWLQ DFROOLUVH D OHV PHVXUHV GH ILQDQoDPHQW GDFWXDFLRQV
SURWHJLGHVHQPDWqULDGKDELWDWJH
(OGHVHQYROXSDPHQWLODJHVWLyGHOVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVVDFROOLUDQDDOJXQ

GHOVUqJLPVVHJHQWV

(Q HOV VzOV GH WLWXODULWDW S~EOLFD PXQLFLSDO OD FRQVWUXFFLy GHOV
KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV L OD VHYD JHVWLy SRGUDQ VHU GXWHV D WHUPH SHU
O$MXQWDPHQW GLUHFWDPHQW HQ FRQYHQL DPE XQD DOWUD $GPLQLVWUDFLy R
Ep DPE SDUWLFLSDFLy GH OD LQLFLDWLYD SULYDGD PLWMDQoDQW ODWRUJDPHQW
GXQGUHWGHVXSHUItFLHRFRQFHVVLyDGPLQLVWUDWLYD
(OVVzOVTXDOLILFDWVGHTXLSDPHQWFRPXQLWDULFODXVDRERDPEXQD
DOWUDTXDOLILFDFLyGHVzOGRWDFLRQDOHGLILFDEOHGHWLWXODULWDWSULYDGDTXH
HV TXDOLILTXLQ PLWMDQoDQW OD FRUUHVSRQHQW PRGLILFDFLy GHO 3*0
GKDELWDWJH GRWDFLRQDO FODX +' HV GHVHQYROXSDUDQ PLWMDQoDQW XQ
SOD HVSHFLDO LQWHJUDO TXH HQ FRQFUHWDUj HO WLSXV DVVLJQDW L HQ GHILQLUj
OHVFRQGLFLRQVGHGLILFDFLyHOSURJUDPDIXQFLRQDOGHWDOODWGHODFWXDFLy
L HOV XVRV FRPSOHPHQWDULV TXH VKL DGPHWLQ DL[t FRP HOV WHUPLQLV
GHGLILFDFLy L SRVDGD HQ IXQFLRQDPHQW GH ORSHUDFLy GKDELWDWJHV
GRWDFLRQDOV$TXHVW3ODHVSHFLDOKDXUjGHUHGDFWDUVHHQXQWHUPLQLQR
VXSHULRUDTXDWUHPHVRVGHVGHOHQWUDGDHQYLJRUGHOD0RGLILFDFLyGHO
3*0

(O3ODHVSHFLDOVKDXUjGDMXVWDUDODIyUPXODGHJHVWLy

VHJHQW
&HVVLy OOLXUH GH FjUUHJXHV L JUDYjPHQV GHO VzO TXH HV
SURSRVL TXDOLILFDU GH VLVWHPD GKDELWDWJH GRWDFLRQDO FODX
+' L GHOV WHUUHQ\V DIHFWDWV D VLVWHPHV LQFORVRV HQ
ODFWXDFLy
/$MXQWDPHQW DWRUJDUj XQ GUHW GH VXSHUItFLH R FRQFHVVLy DOV
WLWXODUVTXHFHGHL[LQHOVzORDTXLDTXHVWVGHVLJQLQSHUDOD
FRQVWUXFFLy L H[SORWDFLy GHOV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV (Q
DTXHVW FDV OD FRQWUDSUHVWDFLy TXHGDUj FRPSHQVDGD SHU OD
FRQVWLWXFLyGDTXHVWGUHWGHVXSHUItFLHRFRQFHVVLy

(OV 3OHFV GH FRQGLFLRQV UHFROOLUDQ REOLJDWzULDPHQW TXH

XQD YHJDGD WUDQVFRUUHJXW HO WHUPLQL HV SURGXLUj OD
UHYHUVLy GH OHGLILFDFLy L GH OHV LQVWDOODFLRQV HQ ERQ HVWDW
GH IXQFLRQDPHQW D O$MXQWDPHQW OOLXUHV GH FjUUHJXHV L
JUDYjPHQVVHQVHGUHWDFDSLQGHPQLW]DFLy
/LQFRPSOLPHQW GH OHV REOLJDFLRQV UHODWLYHV DO WHUPLQL GH
SUHVHQWDFLyGHO3ODHVSHFLDORDDOWUHVFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHV
HQ DTXHVW SHU FDXVHV QR LPSXWDEOHV D O$GPLQLVWUDFLy
KDELOLWDUj O$MXQWDPHQW SHU SURFHGLU D OD PXWDFLy GH OD
GHVWLQDFLy GHO VzO D XQ DOWUH ~V GRWDFLRQDO GDFRUG DPE
Gav 317
ODUWLFOHRVLpVHOFDVDODVHYDH[SURSLDFLy

XQD YHJDGD WUDQVFRUUHJXW HO WHUPLQL HV SURGXLUj OD

UHYHUVLy GH OHGLILFDFLy L GH OHV LQVWDOODFLRQV HQ ERQ HVWDW
GH IXQFLRQDPHQW D O$MXQWDPHQW OOLXUHV GH FjUUHJXHV L
JUDYjPHQVVHQVHGUHWDFDSLQGHPQLW]DFLy
/LQFRPSOLPHQW GH OHV REOLJDFLRQV UHODWLYHV DO WHUPLQL GH
SUHVHQWDFLyGHO3ODHVSHFLDORDDOWUHVFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHV
HQ DTXHVW SHU FDXVHV QR LPSXWDEOHV D O$GPLQLVWUDFLy
KDELOLWDUj O$MXQWDPHQW SHU SURFHGLU D OD PXWDFLy GH OD
GHVWLQDFLy GHO VzO D XQ DOWUH ~V GRWDFLRQDO GDFRUG DPE
ODUWLFOHRVLpVHOFDVDODVHYDH[SURSLDFLy

/$MXQWDPHQW SRGUj HVWDEOLU FRQYHQLV DPE DOWUHV $GPLQLVWUDFLRQV
S~EOLTXHV R DPE HQWLWDWV TXH HQ GHSHQJXLQ SHU WDO GH GHVHQYROXSDU
RSHUDFLRQVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVHQVzOVGHOVTXDOVVLJXLQWLWXODUV

$UW/HJLWLPDFLyH[SURSLDWzULD

/D TXDOLILFDFLy DPE FODX +' OHJLWLPD OH[SURSLDFLy GHOV VzOV TXDOLILFDWV DPE
DTXHVWDGHVWLQDFLy
+DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHV+'M

$UW'HILQLFLy

(VTXDOLILFDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHVFODX+'MHOVzOTXHHVGHVWLQD
D OD FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV HQ UqJLP GH OORJXHU DVVHTXLEOH GHVWLQDW
H[SUHVVDPHQWDODJHQWMRYHSHUIDFLOLWDUDDTXHVWFROOHFWLXODFFpVDOKDELWDWJH
GLQVODFLXWDW

$UW'HVWLQDFLyGHOVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHV

(OV VzOV TXDOLILFDWV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SHU D MRYHV HV GHVWLQDUDQ D OD
FRQVWUXFFLyGKDELWDWJHVHQOHVFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHVDODUWLFOH

6KL DGPHWHQ HOV WLSXV GHTXLSDPHQW GHILQLWV D ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV
XUEDQtVWLTXHVGHO3*0FRPSDWLEOHVDPEOKDELWDWJH

(QSODQWDEDL[DVDGPHWHQWDPEpHOVVHUYHLVFRPSOHPHQWDULVGHOKDELWDWJHL
O~VFRPHUFLDOFRUUHVSRQHQWDOSHWLWFRPHUoGDFRUGDPEOD/OHLGH
GHGHVHPEUHGHTXLSDPHQWVFRPHUFLDOV

(OV XVRV DGPHVRV DOV DSDUWDWV L UHVWHQ VXEMHFWHV DO PDWHL[ UqJLP GH
FRQFHVVLyRGHGUHWGHVXSHUItFLHTXHHOVKDELWDWJHVSHUDMRYHV


$UW'HILQLFLy

(VTXDOLILFDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQFODX+'JHOVzOTXH
HV GHVWLQD D OD FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV HQ UqJLP GH OORJXHU DVVHTXLEOH
GHVWLQDWV H[SUHVVDPHQW D OD JHQW JUDQ DXWzQRPD OHV FLUFXPVWjQFLHV
VRFLRIDPLOLDUVGHODTXDOQROLSHUPHWHQGHURPDQGUHDODVHYDOODU


(OVVzOVTXDOLILFDWVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQHVGHVWLQDUDQD
ODFRQVWUXFFLyGKDELWDWJHVHQOHVFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHVDODUWLFOHDMXVWDWVD
OD WLSRORJLD TXH HV GHILQHL[ FRP D KDELWDWJHV WXWHODWV SHU D OD JHQW JUDQ DO
'HFUHW GH GH MXOLRO GH UHJXODFLy GHO 6LVWHPD &DWDOj GH 6HUYHLV
318 6RFLDOV
Gav
HV GHVWLQD D OD FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV HQ UqJLP GH OORJXHU DVVHTXLEOH
GHVWLQDWV H[SUHVVDPHQW D OD JHQW JUDQ DXWzQRPD OHV FLUFXPVWjQFLHV
VRFLRIDPLOLDUVGHODTXDOQROLSHUPHWHQGHURPDQGUHDODVHYDOODU


(OVVzOVTXDOLILFDWVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDODJHQWJUDQHVGHVWLQDUDQD
ODFRQVWUXFFLyGKDELWDWJHVHQOHVFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHVDODUWLFOHDMXVWDWVD
OD WLSRORJLD TXH HV GHILQHL[ FRP D KDELWDWJHV WXWHODWV SHU D OD JHQW JUDQ DO
'HFUHW GH GH MXOLRO GH UHJXODFLy GHO 6LVWHPD &DWDOj GH 6HUYHLV
6RFLDOV

6KL DGPHWHQ HOV WLSXV GHTXLSDPHQW GHILQLWV D ODUWLFOH GH OHV 1RUPHV
XUEDQtVWLTXHVGHO3*0FRPSDWLEOHVDPEOKDELWDWJH

(QSODQWDEDL[DVDGPHWHQWDPEpHOVVHUYHLVFRPSOHPHQWDULVGHOKDELWDWJHL
O~VFRPHUFLDOFRUUHVSRQHQWDOSHWLWFRPHUoGDFRUGDPEOD/OHLGH
GHGHVHPEUHGHTXLSDPHQWVFRPHUFLDOV

(OV XVRV DGPHVRV SHOV DSDUWDWV L UHVWHQ VXEMHFWHV DO PDWHL[ UqJLP GH
FRQFHVVLyLGHGUHWGHVXSHUItFLHTXHHOVKDELWDWJHVSHUDMRYHV

$UW$VVLJQDFLyGXVRV

/DTXDOLILFDFLyGHVzOVFRPDVLVWHPHVGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLFFODX+'OD

GHWHUPLQDFLyGHOVVHXVSDUjPHWUHVLFRQGLFLRQVGHGLILFDFLyHVGXUDQDWHUPHD
WUDYpVGHPRGLILFDFLRQVRGHUHYLVLyGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjLHQWRWFDVHQ
IXQFLy GH OHQWRUQ (Q HO FDV GH TXDOLILFDU GKDELWDWJH GRWDFLRQDO VzOV GHVWLQDWV
DQWHULRUPHQW D HTXLSDPHQWV FRPXQLWDULV OD 0RGLILFDFLy GHO 3*0 KDXUj GH
MXVWLILFDUTXHQRHVFRPSURPHWHQOHVUHVHUYHVGHTXLSDPHQWGHODFLXWDWLTXH
QR VXSHUHQ HO GH OD UHVHUYD JOREDO GHO PXQLFLSL SHU D HTXLSDPHQWV S~EOLFV
ORFDOV

$UW $VVLJQDFLy GH OKDELWDWJH GRWDFLRQDO SHU D MRYHV D OD SDUFHOOD GH OHV
%zELOHV

(VTXDOLILFDGHVLVWHPDGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLFSHUDMRYHVFODX+'MXQD
SDUFHOOD GH P TXH pV SDUW GH OD SDUFHOOD DGMXGLFDGD Q~PHUR GHO
3URMHFWH GH UHSDUFHOODFLy GHO 3OD SDUFLDO GHO VHFWRU GH OHV %zELOHV SDUFHOOD
EVHJRQVSOjQRO2GRUGHQDFLy

$UW 3DUjPHWUHV XUEDQtVWLFV GH OD SDUFHOOD GKDELWDWJH GRWDFLRQDO SHU D
MRYHVGHOHV%zELOHV

6XSHUItFLHGHVWLQDGDDKDELWDWJHGRWDFLRQDOSHUDMRYHVPGHVzO
7LSXVGRUGHQDFLyOOLXUHDwOODGD
2FXSDFLyPj[LPDLQFORVDSODQWDVRWHUUDQL
6RVWUHPj[LPPGHVRVWUH
$OoDGDPj[LPDP
1RPEUHPj[LPGHSODQWHV3%
3DUFHOOD ~QLFD HO VzO TXDOLILFDW GKDELWDWJH GRWDFLRQDO SHU D MRYHV FRQVWLWXHL[
SDUFHOOD~QLFD
8VRVDGPHVRV
+DELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVSHUDMRYHV
'RFHQWOODUGLQIDQWV
$OWUHV XVRV HVSHFLILFDWV HQ OD QRUPDWLYD XUEDQtVWLFD GH FDUjFWHU
JHQHUDOGHODFUHDFLyGHOVLVWHPDGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLFSHU
DMRYHVWUHWGHO~VFRPHUFLDO

$UW3DUjPHWUHVXUEDQtVWLFVGHODUHVWDGHODSDUFHOODEGHOHV%zELOHV

Gav 319
6XSHUItFLHGHVWLQDGDDEP
$OWUHV XVRV HVSHFLILFDWV HQ OD QRUPDWLYD XUEDQtVWLFD GH FDUjFWHU

JHQHUDOGHODFUHDFLyGHOVLVWHPDGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLFSHU
DMRYHVWUHWGHO~VFRPHUFLDO

$UW3DUjPHWUHVXUEDQtVWLFVGHODUHVWDGHODSDUFHOODEGHOHV%zELOHV

6XSHUItFLHGHVWLQDGDDEP

6DVVLJQDUjDDTXHVWDSDUFHOODHOVRVWUHTXHQRHVGHVHQYROXSLHQO+'M

$TXHVWVRVWUHVHJXLUjOHVGHWHUPLQDFLRQVVHJHQWV

7LSXV GRUGHQDFLy OOLXUH DwOODGD 7DPEp SRGUj VHU DGRVVDGD D OHGLILFL
GKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLFILQVLWRWFRPSDUWLQWQHO~V
2FXSDFLyPj[LPDDPEHGLILFDFLyGHODSDUFHOOD
6XSHUItFLHQRRFXSDEOHjUHDUDWOODGDHQHOSOjQRO2
2FXSDFLyVXSHUILFLDOVHQVHHGLILFDFLySLVFLQHVSLVWHVHVSRUWLYHVLVLPLODUVWRW
PHQ\VOjUHDUDWOODGDHQHOSOjQRO2

$OoDGDPj[LPDP
1RPEUHPj[LPGHSODQWHV3%
3ODQWDVRWHUUDQLGHOjUHDRFXSDEOHGHODSDUFHOOD

3DUFHOODPtQLPDQRVHQHVWDEOHL[HVGHWHUPLQDUjHQIXQFLyGHOHTXLSDPHQWD
LQVWDOODU
8VRV DGPHVRV HOV GHILQLWV HQ HO 3OD SDUFLDO GH %zELOHV TXH VyQ ODVVLVWHQFLDO L
HOV VDQLWDULV HOV WHFQLFRDGPLQLVWUDWLXV HO VRFLRFXOWXUDO HOV GRFHQWV L HOV
HVSRUWLXV

'LVSRVLFLyILQDO

$TXHVWD QRUPDWLYD XUEDQtVWLFD LPSOLFD OD PRGLILFDFLy GHO 3OD SDUFLDO GH OHV
%zELOHVHQFRQFUHWGHOVSDUjPHWUHVXUEDQtVWLFVLGHOVXVRVGHODSDUFHOODE


Modificaci puntual de larticle 298.2, larticle 299.5 i 6, nous apartats 7, 8, 9, 10 i 11, i
XUEDQtVWLTXHVGHODPRGLFDFLySXQWXDOGHODUWLFOHODUWLFOHLQRXVDSDUWDWVLL
larticle 300.2 i nou apartat 3 de los Normes urbanstiques del Pla General Metropolit, en
el terme municipal de Gav. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques
el 27 de mar de 2009 (DOGC nm. 5358 de 14/04/2009).
(O3OHGHO$MXQWDPHQWHQVHVVLyRUGLQjULDFHOHEUDGDHOGLDGHPDUoGHYDDGRSWDUODFRUG
GDSURYDFLy LQLFLDO GH OD 0RGLILFDFLy SXQWXDO GHOV DUWLFOHV DUW L QRXV DSDUWDWV
1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj
70*DYj
7H[WUHIyVGHOVDUWLFOHVL
$UWLFOH3UHYLVLyGDSDUFDPHQWVDOVHGLILFLV
(OVHGLILFLVGHQRYDSODQWDKDXUDQGHSURMHFWDUVHSHUTXqFRPSWLQDPEDSDUFDPHQWVDOLQWHULRU
GH OHGLILFL R HQ WHUUHQ\V HGLILFDEOHV GHO PDWHL[ VRODU D UDy GXQ PtQLP GH P SHU SODoD
LQFORVHVUDPSHVGDFFpVjUHHVGHPDQLREUDLOOHWHVLYRUDYLHV
320 Gav
/HVSODFHVPtQLPHVGDSDUFDPHQWTXHVKDXUDQGHSUHYHXUHVyQOHVVHJHQWV
7H[WUHIyVGHOVDUWLFOHVL
(OVHGLILFLVGHQRYDSODQWDKDXUDQGHSURMHFWDUVHSHUTXqFRPSWLQDPEDSDUFDPHQWVDOLQWHULRU
GH OHGLILFL R HQ WHUUHQ\V HGLILFDEOHV GHO PDWHL[ VRODU D UDy GXQ PtQLP GH P SHU SODoD
LQFORVHVUDPSHVGDFFpVjUHHVGHPDQLREUDLOOHWHVLYRUDYLHV
/HVSODFHVPtQLPHVGDSDUFDPHQWTXHVKDXUDQGHSUHYHXUHVyQOHVVHJHQWV
$(GLILFLVGKDELWDWJH
D(QVzOXUEjGXHVSODFHVGDSDUFDPHQWSHUFDGDKDELWDWJHGHPpVGHP~WLOVLXQD
SODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDKDELWDWJHGHVXSHUItFLH~WLOLJXDORLQIHULRUDP
E (Q VzO XUEDQLW]DEOH REMHFWH GXQ SOD SDUFLDO OHV TXH HV IL[LQ HQ DTXHVW DPE HO OtPLW
PtQLPGXQDSODoDDOPHQ\VSHUFDGDPGHGLILFDFLyLHVFRPSOHWDUjOHVWjQGDUG
OHJDOSHUPLWMjGHODUHVHUYDGHVXSHUItFLHGHVWDFLRQDPHQW
F(QVzOXUEjREMHFWHGXQ3OD(VSHFLDOGH5HIRUPD,QWHULRUOHVTXHVKLIL[LQDPEXQ
PtQLPGXQDSODoDSHUFDGDPGHVRVWUHHGLILFDEOHSRWHQFLDO
%(GLILFLVS~EOLFVRSULYDWVSHUDRILFLQHVGHVSDW[RVEDQFVLVLPLODUVRHGLILFLVDPERILFLQHV
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD P GH VXSHUItFLH ~WLO GHGLFDGD D RILFLQHV R
&(GLILFLVDPEORFDOVFRPHUFLDOVDO
4XDQ OD VXSHUItFLH FRPHUFLDO VXPDGHV WRWHV OHV SODQWHV GH OHGLILFL DPE GHVWLQDFLy
FRPHUFLDO GHSDVVL GH P KDXUDQ GH FRPSWDU DPE XQD SODoD GDSDUFDPHQW SHU
FDGDPGHVXSHUItFLHFRQVWUXwGD
8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDORFDOGHVXSHUItFLHVXSHULRUDPDPEHOPtQLP
GXQDSODoDSHUFDGDPGHVXSHUItFLH~WLO
( 7HDWUHV FLQHPHV FLUFV VDOHV GH IHVWHV VDOHV GHVSHFWDFOHV SDODXV R VDOHV GH
FRQJUHVVRVLFRQYHQFLRQVDXGLWRULVJLPQDVRVLDQjOHJV
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD TXLQ]H OR
SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD WUHV KDELWDFLRQV

GREOHVROHTXLYDOHQWGHVHQ]LOOHV
E+RWHOVGHWUHVHVWUHOOHVXQDSODoDSHUFDGDFLQFKDELWDFLRQVGREOHVROHTXLYDOHQWGH
VHQ]LOOHV
F(OVDOWUHVXQDSODoDSHUFDGDVLVKDELWDFLRQVGREOHVROHTXLYDOHQWGHVHQ]LOOHV
*&OtQLTXHVVDQDWRULVKRVSLWDOV
8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDGHXOOLWV
%JTQ
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD P HQ DTXHOOV ORFDOV GH VXSHUItFLH VXSHULRU D
P
Gav 321
/HV H[LJqQFLHV HVWDEOHUWHV DOV SDUjJUDIV DQWHULRUV VyQ PtQLPHV L HQ FRQVHTqQFLD SRGUDQ
HVWDEOLUVHQGDOWUHVGHVXSHULRUVDOHVRUGHQDQFHVPXQLFLSDOVVREUHDSDUFDPHQWV
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD P HQ DTXHOOV ORFDOV GH VXSHUItFLH VXSHULRU D
P
/HV H[LJqQFLHV HVWDEOHUWHV DOV SDUjJUDIV DQWHULRUV VyQ PtQLPHV L HQ FRQVHTqQFLD SRGUDQ
HVWDEOLUVHQGDOWUHVGHVXSHULRUVDOHVRUGHQDQFHVPXQLFLSDOVVREUHDSDUFDPHQWV
$UW5HJOHVVREUHODSUHYLVLyGDSDUFDPHQWVHQHGLILFLV
4XDQ OHGLILFL HV GHVWLQL D PpV GXQ ~V GHOV H[SUHVVDWV D ODUWLFOH DQWHULRU HO QRPEUH PtQLP GH
SODFHVGDSDUFDPHQWKDGHVHUHOTXHUHVXOWLGHOVGLIHUHQWVXVRV
4XDQOHGLILFLHVGHVWLQLHQWRWRHQSDUWDXVRVQRHVSHFLILFDWVDODUWLFOHDQWHULRUVKDXUDQGH
SUHYHXUH OHV SODFHV GDSDUFDPHQW DGHTXDGHV DSOLFDQW SHU DQDORJLD HOV PzGXOV GH ODUWLFOH
(O TXH VKD GLVSRVDW D ODUWLFOH DQWHULRU VREUH SUHYLVLRQV PtQLPHV GDSDUFDPHQWV pV WDPEp
DSOLFDEOH DOV HGLILFLV TXH VLJXLQ REMHFWH GDPSOLDFLy GHO YROXP HGLILFDW /D SUHYLVLy KD GH VHU OD
FRUUHVSRQHQW D ODPSOLDFLy 4XDQ HV WUDFWL GLQG~VWULHV SHU D ODSOLFDFLy GDTXHVWD UHJOD DPE
FDUjFWHU REOLJDWRUL FDOGUj TXH ODXJPHQW VLJQLILTXL XQD GLVSRQLELOLWDW PDMRU GH VXSHUItFLH ~WLO
VXSHULRUDOSHUGHODQWHULRUDODPSOLDFLy
7DPEp VKDXUDQ GDSOLFDU OHV UHJOHV VREUH SUHYLVLRQV GDSDUFDPHQWV DOV FDVRV GH PRGLILFDFLy
GHGLILFDFLRQVRLQVWDOODFLRQVTXHFRPSRUWLQXQFDQYLG~V
$OVHGLILFLVSOXULIDPLOLDUVDPEIDoDQDLQIHULRUDPGDPSODGDHVSRGUDQH[RQHUDUGHOREOLJDFLy
GHODUHVHUYDGHSODFHVGDSDUFDPHQWHQHOSURSLHGLILFLSRGHQWVHVXEVWLWX
TXDQHVSXJXLDIURQWDUHOSUHYLVLEOHQRPEUHGHYHKLFOHVHQDSDUFDPHQWVS~EOLFVRSULYDWVVHQVH
HQWRUSLU OHV jUHHV GH FLUFXODFLy L HVWDFLRQDPHQW /DXWRULW]DFLy KD GHVWDEOLU OHV FRQGLFLRQV
SHUWLQHQWV SHU WDO GH JDUDQWLU OD LPSRVVLELOLWDW TXH XQV PDWHL[RV DSDUFDPHQWV SXJXLQ VHUYLU D
GLIHUHQWVHGLILFLV
$TXHVWDH[RQHUDFLyWDPEpVHUjDSOLFDEOHTXDQGHODSOLFDFLyGHOVPzGXOVDQWHULRUVOH[LJqQFLD
GHSODFHVGDSDUFDPHQWQRVLJXLVXSHULRUDFLQFSODFHVLODSODQWDEDL[DQRHVGHVWLQLDKDELWDWJH
RXVRVYLQFXODWVDKDELWDWJH
$OHVLOOHVGHYLDQDQWVDFWXDOPHQWF0jUWLUVGHO6HWJHGHF6DOYDGRU/OXFKHQWUHFDUUHU
GHO&HQWUHL3ODoD0DMRUF6DQW3HUHHQWUH3ODoD0DMRULFDUUHU6DQW-RDQSDVVDWJH5DPEOD
UDPEODGH6DOYDGRU/OXFKIXWXUD]RQDGHYLDQDQWVUDPEODGH-RDTXLP9D\UHGDUDPEOD0DULD
&DVDV SODoD - %DWLVWD L 5RFD SODoD - 7DUUDGHOODV SODoD 0DMRU L SODoD GH OD %RJHULD QR
VDXWRULW]DUDQ HOV DSDUFDPHQWV HQ VRODUV DPE IDoDQD LQIHULRU D P L SHU WDQW HOV SURPRWRUV
TXHGDUDQH[RQHUDWVGHOREOLJDFLyGHUHVHUYDGDSDUFDPHQWVHQHOSURSLHGLILFLLFDOGUjVXEVWLWXLU
OHVSODFHVQHFHVVjULHVSHUODSUHYLVLyGHVSDLVFRQWLJXVGDSDUFDPHQWOOHYDWTXHHOWHUUHQ\GRQLD
XQDOWUHFDUUHU(QDTXHVWVXSzVLWODSUHYLVLyGHSODFHVGDSDUFDPHQWVHUjREOLJDWzULDLODFFpVHV
IDUjLQHOXGLEOHPHQWSHUDTXHVWFDUUHU
$ OHV SDUFHOOHV DPE IDoDQD VXSHULRU DOV P GDPSODGD OHV SUHYLVLRQV GH OHV SODFHV
GDSDUFDPHQW VKDQ GH[HFXWDU REOLJDWzULDPHQW HQ SODQWD VRWHUUDQL 1R VHUj REOLJDWRUL HQ
1R VDGPHWUDQ VHJUHJDFLRQV R SDUFHOODFLRQV TXH LPSRVVLELOLWLQ HO FRPSOLPHQW GH OHV GRWDFLRQV
GDSDUFDPHQWDODSDUFHOOD
$ OHIHFWH GHO FRPSOLPHQW GH OHV SUHYLVLRQV GDSDUFDPHQW HQ HOV HGLILFLV QR FRPSXWDUDQ OHV
SODFHVVRWPHVHVDUqJLPGH[SORWDFLyKRUjULDRURWDFLy/$MXQWDPHQWSRGUjGHQHJDUODXWRULW]DFLy
GDSDUFDPHQWV VRWPHVRV D UqJLP GH UHJXODFLy KRUjULD R URWDFLy SHU UDRQV MXVWLILFDGHV
GDFFHVVLELOLWDWRGHUHJXODFLyGHOWUjQVLWURGDWLSHUDYLDQDQWV
JDJPOT
(QHOVHGLILFLVGKDELWDWJHVXQLIDPLOLDUVDGRVVDWVHQILOHUDGHQRYDSODQWDQRVDGPHWUjOOHYDWGH
FDVRV GHJXGDPHQW MXVWLILFDWV DWHVHV OHV FDUDFWHUtVWLTXHV GH OD ]RQD L GHO YLDO PpV GXQ DFFpV
URGDWGHVGHOYLDODODSDUFDPHQWHQHOVRODUSHUFDGDPGHIDoDQDRIUDFFLy
322
Gav
$UW&RQGLFLRQVGHOVDSDUFDPHQWV
SODFHVVRWPHVHVDUqJLPGH[SORWDFLyKRUjULDRURWDFLy/$MXQWDPHQWSRGUjGHQHJDUODXWRULW]DFLy
GDSDUFDPHQWV VRWPHVRV D UqJLP GH UHJXODFLy KRUjULD R URWDFLy SHU UDRQV MXVWLILFDGHV
GDFFHVVLELOLWDWRGHUHJXODFLyGHOWUjQVLWURGDWLSHUDYLDQDQWV
(QHOVHGLILFLVGKDELWDWJHVXQLIDPLOLDUVDGRVVDWVHQILOHUDGHQRYDSODQWDQRVDGPHWUjOOHYDWGH
FDVRV GHJXGDPHQW MXVWLILFDWV DWHVHV OHV FDUDFWHUtVWLTXHV GH OD ]RQD L GHO YLDO PpV GXQ DFFpV
URGDWGHVGHOYLDODODSDUFDPHQWHQHOVRODUSHUFDGDPGHIDoDQDRIUDFFLy
$UW&RQGLFLRQVGHOVDSDUFDPHQWV
/DPSODGDGHOVDFFHVVRVDOVDSDUFDPHQWVQRSRGUjVHULQIHULRUDPSHUDWRWVGRVVHQWLWVGH
FLUFXODFLy L D P SHU D XQ VRO VHQWLW $TXHVWD DPSODGD KDXUj GH UHVSHFWDUVH D OHQWUDGD GH
ODSDUFDPHQWLDOWUDPFRUUHVSRQHQWFRPDPtQLPDOVTXDWUHSULPHUVPHWUHVDSDUWLUGHOHQWUDGD
(OV DSDUFDPHQWV DPE FDSDFLWDW QR VXSHULRU D TXLQ]H SODFHV SRGUDQ WHQLU XQ ~QLF DFFpV SHU D
YHKLFOHVLYLDQDQWVGHPGDPSODGDLQGHSHQGHQWPHQWGHODPSOHGHOFDUUHUGHVGHOTXHKLWp
DFFpV
6DGPHW OD XWLOLW]DFLy GH SODWDIRUPHV GDSDUFDPHQW FRP D VLVWHPD GRSWLPLW]DFLy GH OHV SODFHV
TXDQODSDUFDPHQWGHQRYDFRQVWUXFFLySUHYHJLGLWVLVWHPDWDQWHQHOFjOFXOGHVREUHFjUUHJXHV
FRP HQ OHV FRQGLFLRQV GDFFHVVRV L VHJXUHWDW $OV MD FRQVWUXwWV QRPpV VDGPHWUDQ HQ SODQWD
LQIHULRUUHFRO]DWVGLUHFWDPHQWVREUHODVROHUD
(Q HO FDV TXH HV MXVWLILTXL IDFXOWDWLYDPHQW OHVWDELOLWDW GH OHVWUXFWXUD VDGPHWUDQ SODWDIRUPHV
GDSDUFDPHQW D OD UHVWD GH SODQWHV VHPSUH TXH HO SURMHFWH GLQVWDOODFLy FRQWHPSOL DPE
LQGHSHQGqQFLD GH TXH OD LQVWDOODFLy VLJXL QRPpV SDUFLDO OD LQFLGqQFLD UHVXOWDQW GHIHFWXDUOD
VREUHWRWHVOHVSODFHVVXVFHSWLEOHVGHVHUGRWDGHVGDTXHVWPHFDQLVPHLHVFRPSOHL[LQODUHVWD
GHFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHVSHUDODWRWDOLWDWGHODSDUFDPHQW
LHospitalet de Llobregat
Ordenana complementria de larticle
225 de les Normes urbanstiques del PGM,
daplicaci a les edificacions en Zones Industrials amb aquest s, a LHospitalet de
Llobregat. Aprovada definitivament per Acord de la
Comissi dUrbanisme de Barcelona, de 23 de gener
de 1991 (DOGC nm. 1423 de 25/03/91).
1. Disposicions daplicaci al tipus dordenaci
segons alineacions de vial
a. Planta baixa s aquella el paviment de la qual
est situat entre 1,20 m. per sobre i 0,60 m. per
sota de la rasant del vial.
b. La zona de planta baixa destinada a moll de
crrega i descrrega haur de retirar-se un mnim
de 8 m. de la lnia de faana; aix mateix shaur
de mantenir el tancament corresponent que la
normativa estableix per a les edificacions segons
alineacions de vial.
c. Es mantindr laplicaci de larticle 240 de les
Normes urbanstiques del Pla general metropolit i
no comportar cap modificaci dels usos admesos
a la planta soterrani resultant.
d. Shauran de complir lalada lliure mnima de la
planta baixa establerta a les normes i ordenances vigents i la resta de parmetres edificatoris (ARM, etc.)
2. Disposicions daplicaci al tipus dordenaci

segons edificaci allada
a. Planta baixa s aquella el paviment de la qual
est situat fins a 1,20 m. per damunt de la rasant.
b. La zona de planta baixa destinada a moll de
crrega i descrrega haur de retirar-se un mnim
de 8 m. de la lnia de parcella al seu front a vial.
c. Es mantindr el compliment de larticle 226 de
les Normes urbanstiques del Pla general metropolit i no comportar cap modificaci dels usos
admesos a la planta soterrani resultant.
d. Shaur de complir lalada mnima lliure de
la planta baixa que estableix les normes i ordenances i la resta de parmetres edificatoris (ARM,
etc.)
Modificaci de la Normativa urbanstica del PGM referent a aparcaments, a

LHospitalet de Llobregat. Aprovada definitivament per Resoluci del conseller de Poltica Territorial
i Obres Pbliques, de 23 de maig de 2000 (DOGC

nm. 3175 de 05/07/00).
Art. 29. Actuaci poligonal (safegeix un apartat 4)
4. Aix mateix, podran delimitar-se unitats dactuaci
amb aplicaci del sistema dactuaci corresponent, diniciativa pblica o privada, als efectes de
Gav / LHospitalet de Llobregat 323
%JTQ
configurar parcelles adequades per a la instal

laci daparcaments en subsl. Ser obligatria la
delimitaci dunitats dactuaci o la normalitzaci
de finques quan aix ho determini lAjuntament en
els casos en que la parcellaci de lespai lliure
dedificaci ocupable en subsl sigui irregular o
fraccionada.
Art. 226. Soterranis (safegeix un apartat 6)
6. Per autoritzar la construcci de soterranis, quan
sigui presumible que puguin interferir en ls pblic del subsl, per infrastructures existents o previstes, o afectar jaciments arqueolgics, o incidir
en les condicions geolgiques o el nivell fretic de
lentorn, lAjuntament exigir laportaci dels estudis oportuns, amb interrupci del termini previst
per a latorgament de llicncies.
En qualsevol cas, els estudis citats hauran daportar-se sempre que es depassin quatre plantes soterrnies o se superi la profunditat de 13,00 m.
comptats des del paviment de la planta baixa.
Quan el soterrani estigui previst en un instrument
de planejament, aquest haur dincorporar les justificacions tcniques a lefecte.
Si dels estudis aportats o dels informes municipals
que en relaci als mateixos semetin, en results
que la construcci prevista pogus incidir negativament en algun dels aspectes indicats, o presents
un greu risc potencial, incls amb ladopci de mesures correctores, es denegar lautoritzaci.
Art. 260. Ocupaci mxima de parcella (es
o excavacions podran depassar locupaci mxima de la parcella en planta baixa. En defecte de
previsions expresses al corresponent Pla Parcial o
Pla Especial, podran ocupar fins a un 30 per 100
en soterrani del corresponent a lespai lliure dedificaci, que sigui de propietat privada. Locupaci
en subsl podr assolir la totalitat de lespai lliure
dedificaci quan aquesta ampliaci es destini totalment a aparcament. En aquest cas shaur de
garantir el tractament com a jard de la superfcie i
el seu manteniment pels titulars de laparcament.
Art. 296. Reserva despais per a estacionament i
aparcament (es modifica lapartat 2)
2. Els Plans Especials podran incorporar les previsions oportunes per tal dadequar les determinacions daquestes normes en matria daparcament o estacionament a les particularitats de
lmbit de planejament.
324 LHospitalet de Llobregat
Art. 298. Previsi daparcaments als edificis (es

atenent als diferents usos i zones. Quan el planejament estableixi zonificaci especfica i no contingui
previsions expresses en matria daparcaments,
saplicaran les reserves corresponents a les zones
anlogues. Les places mnimes que shauran de
preveure a la ciutat de LHospitalet sn les segents:
A. Edificis dhabitatge
a. En sl urb, una plaa i mitja per cada habitatge
de ms de 150 m2 en zones 12 i 12b, i dos a la
resta de zones; o una plaa per cada habitatge de
90 m2 a 150 m2 en zones 12 i 12b, i una i mitja a
la resta de zones; o una plaa per cada dos habitatges de 60 m2 a menys de 90 m2 en zones 12 i
12b, i dos a la resta de zones; i una plaa per cada
quatre habitatges menors de 60 m2 en zones 12
i 12b, i quatre a la resta de zones, tot referit a superfcie construda.
b. En sl urbanitzable, objecte dun Pla Parcial, les
que es fixin en aquest, amb el lmit mnim duna
plaa, almenys, per cada 100 m2 dedificaci.
c. En sl urb, objecte dun Pla Especial de Reforma Interior, les que es fixin en el mateix, amb el
mnim daquell menor establert per a cada s en el
present article, amb lexcepci de que a les zones
8a, 14, 15 i 16 es fixar lestndard dacord amb
les caracterstiques del sector i la seva zonificaci.
En aquestos casos, part de les places resultants
es podran ubicar en aparcaments subterranis fora
de locupaci de ledificaci.
cines, despatxos, bancs i similars
Una plaa daparcament per cada 100 m2 de superfcie til dedicada a oficines o despatxos, en
zones 12 i 12b; i cada 60 m2 a la resta de zones.
grans magatzems de venda
plantes de ledifici amb destinaci comercial, depassi els 400 m2, hauran de comptar amb una
construda, en zones 12 i 12b; i cada 60 m2 a la
resta de zones.
destinats a s industrial
Una plaa daparcament per cada local de superfcie superior a 100 m2, amb el mnim duna plaa
per cada 100 m2 de superfcie til. A les zones
altres que 12 i 12b, ls de magatzem tancat al
pblic requerir una plaa per cada 200 m2.

gressos i convencions, auditoris, installacions
esportives i anlegs
Una plaa daparcament per cada quinze localitats o usuaris i, quan excedeixin de cinc-centes
localitats de cabuda, una plaa per cada deu localitats.
F. Hotels, residncies i similars
daparcament per cada tres habitacions dobles
o lequivalent de senzilles, a zones 12 i 12b; a la
resta de zones, una plaa per cada tres habitacions.
habitacions dobles o lequivalent de senzilles, a
zones 12 i 12b; a la resta de zones, una plaa per
cada tres habitacions.
dobles o lequivalent de senzilles, a zones 12 i
12b; a la resta de zones, una plaa per cada sis
habitacions.
G. Clniques, sanatoris, hospitals
Una plaa daparcament per cada deu llits, a
zones 12 i 12b; una cada sis llits a la resta de
zones.
legs
I. Centres destudis superiors
Una plaa per cada 100 m2 de superfcie til, a
zones 12 i 12b; i una cada 60 m2 a la resta de
zones.
J. Tallers de reparaci de vehicles
mnim dos vegades locupada pels tallers, en els
de quatre o ms rodes; en els de motos i similars,
la superfcie destinada a aparcament ser com
a mnim locupada pels tallers. No obstant aix,
sadmetr descomptar la superfcie equivalent al
nombre de places acreditades de propietat i de
lloguer o estada nocturna, en lequivalncia duna
plaa per vint metres quadrats, en un radi de trescents metres des del taller, aix com la superfcie
de taller que pugui destinar-se a aquest fi.
K. rees de crrega i descrrega en edificis
amb el dest dels epgrafs C i D
Un espai especfic de tres metres damplada, amb
una longitud suficient per a una plaa de cami
per cada 1.500 m2 construts o fracci, amb un
mnim de dues places, a tot edifici o local comercial o industrial de superfcie superior a 800 m2. A
locals de superfcie entre quatre-cents i vuit-cents

metres quadrats es preveur una rea de crrega
i descrrega de, com a mnim, 3 x 8 m.
en edificis (es modifiquen els apartats 4,
5 i 6; safegeixen els apartats 7, 8, 9, 10 i
11)
4. Tamb shauran daplicar les regles sobre previsions daparcaments als casos de modificaci
dedificacions o installacions que comportin un
canvi ds, i en conseqncia, shauran de preveure les places corresponents al nou s.
En qualsevol cas la modificaci de ls dels edificis o parts dells, garantir el manteniment de
les places daparcament corresponents als usos
anteriors que es mantenen, tant per a les situades
dins del propi edifici com per a les vinculades a
ls com a reserva de places substitutries.
5. Quan de laplicaci dels mduls de larticle anterior, lexigncia de places daparcament sigui de
sis o inferior i pugui afrontar-se el previsible nombre
de vehicles en aparcaments pblics o privats propers, sense entorpir les rees de circulaci i estacionament, podr exonerar-se de lobligaci de
reserva daparcament en ledifici propi.
6. Prvia autoritzaci municipal, podran substituir-se
total o parcialment les previsions despais per a
aparcaments als edificis, per la previsi despais
sector o la zona urbana, per les seves peculiaritats
i funci urbana, ho permetin o exigeixin, per lautoritzaci ha destablir les condicions pertinents
per tal de garantir la impossibilitat que uns mateixos aparcaments puguin servir per a diferents
edificis.
7. LAjuntament podr alliberar totalment o parcialment el compliment de les previsions daparcament en les condicions establertes quan resulti
aconsellable ateses les segents circumstncies
o daltres anlogues:
ample de vials, ...)
conservi, atenent especialment el seu grau de
condicions assenyalades a larticle 23 de les Ordenances metropolitanes de rehabilitaci.
d. En general, qualsevol altra circumstncia que
no permeti la seva ubicaci en el propi edifici o
LHospitalet de Llobregat 325
en terrenys ocupables en el subsl de la prpia

finca o quan per a aix fos necessria ladopci
de mitjans tcnics extraordinaris o solucions notriament desproporcionades.
Per aix, caldr la petici expressa de linteressat
a lAjuntament, acompanyada de la documentaci
acreditativa de la concurrncia de les circumstncies indicades. Aquest trmit es podr fer amb
carcter previ a la sollicitud de llicncia dobres.
8. No sadmetran segregacions o parcellacions
que impossibilitin el compliment de les dotacions daparcament a la parcella. Noms en
casos degudament justificats es podran autoritzar
parcellacions que per les condicions fsiques
de les parcelles resultants puguin significar una
disminuci de les places efectives daparcament
exigides per aquestes normes o que poguessin
resultar de les ordenances que les desenvolupin.
9. Als efectes del compliment de les previsions
daparcament en els edificis, no computaran les
places sotmeses a rgim dexplotaci horria o
rotaci. LAjuntament podr denegar lautoritzaci
daparcaments sotmesos a rgim de regulaci
horria o rotaci per raons justificades daccessibilitat o de regulaci del trnsit rodat i per a vianants.
en filera, de nova planta, no sadmetr, llevat de
casos degudament justificats ateses les caracterstiques de la zona i del vial, ms dun accs rodat
11. La titularitat dels aparcaments que, reunint les
condicions requerides dinters pblic, sexecutin
en subsl dequipaments, ser nica i indivisible
per tal de no condicionar el dest previst per a
aquests sls. LAdministraci municipal podr
exigir que lautoritzaci de laparcament en la que
hi consti aquesta condici i les que garanteixin
lexecuci de lequipament, sigui inscrita al Registre de la Propietat.
especials (es modifiquen els apartats 1 i
2; safegeixen els apartats 3, 4, 5 i 6)
1. Lamplada dels accessos als aparcaments no
podr ser inferior a 5,40 m. per a tots dos sentits
de circulaci i a 3 m. per a un sol sentit. Aquesta
amplada haur de respectar-se a lentrada de
laparcament i al tram corresponent, com a mnim
Als dotats de mitjans mecnics substitutoris de
rampes, quan no tinguin ms de dotze places i
2.
3.
5.
6.
sautoritzin excepcionalment, la zona despera

des de lentrada ser de 7,50 m. i amplada no
inferior a 5 m., mentre que als robotitzats ser la
suficient per tal devitar lespera en la via pblica.
En aquest cas, shaur de garantir una capacitat
dentrada per hora igual a un mnim de la meitat
de la capacitat total de laparcament. En tot cas,
lautoritzaci daparcaments mecanitzats o robotitzats i similars, queda condicionada als requisits de trnsit, mobilitat i accessos que determini
lAjuntament.
Els aparcaments amb capacitat no superior a
vehicles i vianants, de 3 m. damplada, independentment de lample del carrer des del que t
laccs. Els aparcaments amb capacitat per a
ms de quaranta places hauran de comptar amb
accessos per a vianants des de lexterior, separats de laccs de vehicles o protegits adientment,
i amb una amplada mnima de 0,90 m.
Quan per raons del tipus daparcament, els accessos es poguessin collocar en vies o espais
pblics, shaur dadoptar una disposici dels
mateixos que garanteixi, en qualsevol cas, una
amplada mnima en superfcie de quatre metres
per a la circulaci de vianants, comptabilitzada la
total destinada a aquest fi a la secci de carrer
en aquest punt, i sempre que la distncia des de
laccs de laparcament a la faana ms propera
no sigui inferior a 1,80 m. en cap punt.
4. Sadmet la utilitzaci de plataformes daparcament com a sistema doptimitzaci de les places,
quan laparcament de nova construcci prevegi
dit sistema, tant en el clcul de sobrecrregues
com en les condicions daccessos i seguretat. Als
ja construts, noms sadmetran en planta inferior,
recolzats directament sobre la solera a menys
que es justifiqui facultativament lestabilitat de
lestructura-, sempre que el projecte dinstallaci
contempli, amb independncia de que aquesta
sigui noms parcial, la incidncia resultant defectuar-ho sobre totes les places susceptibles de ser
dotades daquest mecanisme i es compleixin,
llavors, les dems condicions establertes per a la
totalitat de laparcament.
a. LAjuntament podr denegar la installaci
daparcaments o garatges aparcaments en aquelles finques que estiguin situades en vies que pel
seu trnsit o caracterstiques urbanstiques singulars aix ho aconsellin, llevat que sadoptin les
mesures correctores oportunes mitjanant les
condicions requerides en cada cas.
a. Als aparcaments de ms de cent places, lAjun-
tament podr exigir que sincrementi el nombre

daccessos sobre els mnims previstos a les Ordenances amb lobjecte de millorar les seves
condicions de seguretat i reduir la incidncia en el
trnsit rodat dels vials immediats.
b. Aix mateix, en aquests aparcaments es podr
flexibilitzar la exigncia daccessos de vianants
sempre que es respectin els mnims exigits per
la NBE-CPI-96 sobre condicions de protecci
contra incendis en els edificis, o norma que la
substitueixi. (Veure Taula 12)
Modificaci puntual del PGM per a la definici dels nous equipaments residencials
habitatges per a joves, al terme municipal de LHospitalet de Llobregat. Aprovada
definitivament per Resoluci del conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques, de 30 de mar de 2004
(DOGC nm. 4120 de 27/04/04).
Text Refs, que incorpora les prescripcions asse
nyalades en la resoluci del Departament de PT i
OP de 2 de desembre de 2003.
Taula 12
s
Edifici de vivenda
Marge
> 150 m2 const.
90 a 150 m2 const.
60 a 90 m2 const.
< 60 m2 const.
Edificis per a oficines, despatxos,

bancs i similiars; o amb oficines,
despatxos bancs i similars.
Zona PGM
Unitats
12/12 b
Resta de zones
1,5
1
1
1
2
1,5
2
4
1
-
pl / 60 m2 til
pl / 100 m2 til
plaa / vivenda
plaa / vivenda
plaa / 2 vivendes
plaa / 4 vivendes
Edificis amb locals comercials

al detall i grans magatzems de
venda.
> 400 m2 amb dest comer.
1
-
pl / 60 m2 const.
pl / 80 m2 const.
Indstries, magatzems i, en general, locals destinats a ls industrial.
> 100 m2 en magatzems
1
-
1
1
pl / 100 m2 til
pl / 200 m2 til
(magatzem)
T
e
atres, cinemes, circs, sales de
festes, sales despectacles, palaus o sales de congressos i
convencions, auditrium, instal.
Fins a 500 loc. o usuaris

A partir de 500 loc.
1
1
1
1
pl / 15 loc-usu.
pl / 10 loc-usu.
4 5 estrelles
3 estrelles
3 estrelles
Restants
1*
1*
1*
1
1
1
pl / 3 hab.
pl / 5 hab.
pl / 3 hab.
pl / 6 hab.
1
-
pl / 6 llits
pl / 10 llits
pl / 200 m2
1
-
pl / 60 m2
pl / 100 m2
Cotxes
Motos
2
1
2
1
Vegades superf. de
tallers
400 / 800 m2
800 / 1500 m2
cada 1500 m2
1
2
1
1
2
1
Moll de tamany:
de 3x8 m
per a camions
per a camions
Hotels, residncies i similars.
Clniques, sanatoris i hospitals

Bliblioteques, galeries dart, museus i anlegs
> 1600 m2
Centres destudis superiors

Tallers de reparaci de vehicles
rees de crrega i descrrega (en

usos comercial i industrial)
*Nmero de places per habitacions dobles o equivalent senzilles.
Annex
Art. 1. Definici
1. Es qualifica com a dotaci dhabitatges per a
joves, clau 10hj el sl urb del municipi de LHospitalet de Llobregat que es destina a la construcci
dhabitatges en rgim de lloguer assequible destinat expressament a la gent jove, per facilitar a
aquest collectiu laccs a lhabitatge dins de la
ciutat.
2. La nova qualificaci de dotaci per a joves (clau
10hj) sintegra com a un s dotacional dins del
concepte de sistemes del Pla general metropolit,
si b diferenciat del dequipaments, amb el rgim
propi definit, en terrenys de domini pblic.
3. Els sls que safecten a aquest dest sn els que
consten a les fitxes urbanstiques daquest text
refs de la modificaci puntual del Pla general metropolit. Aquestes fitxes tenen carcter normatiu;
incorporen les qualificacions proposades, les condicions dordenaci i les de desenvolupament i
gesti de cadascun dels mbits dactuaci.
Art. 2. Dest de les dotacions dhabitatges per a
joves
1. Els sls qualificats de dotaci dhabitatges per a
joves es destinaran a la construcci dhabitatges
en les condicions establertes en aquest text refs
de la modificaci puntual del Pla general metropolit. Els usos dotacionals definits a larticle 212
de les Normes urbanstiques del Pla general metropolit, compatibles amb lhabitatge, sadmeten
com a s no principal
2. En planta baixa sadmeten els equipaments comunitaris i dotacions, aix com els serveis complementaris de lhabitatge.
La planta baixa dels edificis tindr lalada suficient per possibilitar la construcci dun altell en
cas de ser necessari per a lequipament.
Els equipaments comunitaris, dotacions i els serveis complementaris de lhabitatge ocuparan,
com a mxim, el 25 per 100 de la planta baixa.
El restant 75 per 100 i el 100 per 100 de laltell en
cas que es precisi, es destinaran de forma obligatria a equipaments municipals i a daltres serveis
pblics o a equipaments dentitats sense nim de
lucre de la ciutat.
3. La mutaci del dest de sl, del de dotaci dhabitatges per a joves, clau 10hj, a un altre s dotacional dels previstos a larticle 212 de les Normes
urbanstiques, requerir la seva nova afectaci a
equipament comunitari, clau 7b, mitjanant un pla
especial.
4. Els usos complementaris i dotacionals, admesos

en el rgim dusos previst, en tant que complementaris, resten subjectes al mateix rgim de concessi i de dret de superfcie que els dhabitatges
per a joves.
Art. 3. Condicions dedificaci
1. Ledificaci en els sls qualificats de dotaci
dhabitatges per a joves sajustar al tipus dordenaci, intensitat edificatria i condicions dedificaci, definits a la fitxa urbanstica de cadascun
dels sls amb aquesta qualificaci.
2. Ledificaci podr desenvolupar-se per llicncia
anterior, llevat que les fitxes normatives disposin la
redacci prvia dun pla especial. En el desenvolupament de les qualificacions 10hj que requereixin
Pla especial, aquest es referir necessriament al
conjunt de lmbit qualificat dequipament.
3. La modificaci de les condicions dedificaci definides a les fitxes normatives requerir la tramitaci, en el seu cas, dun pla especial.
4. Per a tot el no regulat expressament en aquesta
Normativa regeixen les disposicions de les Normes
urbanstiques per al tipus dordenaci assignat al
sl corresponent.
5. Els edificis dhabitatges per a joves hauran de
complir les condicions mnimes dhabitabilitat del
Decret 28/1999, de 9 de febrer, i les Ordenances
metropolitanes dedificaci, daplicaci simultnia.
6. A la pea emplaada a lilla que delimiten els carrers Bbiles, Alegria, avinguda Ponent i Catalunya,
de superfcie 2.121 m2, caldr preveure lelaboraci dun Pla especial posterior per a un desenvolupament volumtric ulterior de la mateixa.
Art. 4. Desenvolupament i gesti dels sls

(clau 10hj)
1. Els habitatges es promouran en rgim de lloguer
i en les condicions que permetin acollir-se a les
mesures de finanament dactuacions protegides
en matria dhabitatge (establertes al Decret
157/2002, d11 de juny, pel qual sestableixen els
ajuts pblics en matria dhabitatge a crrec de
la Generalitat de Catalunya i es regula la gesti
dels ajuts previstos al Reial decret 1/2002, d11
de gener, per al perode 2002-2005, i els que en el
seu cas els desenvolupin o substitueixin).
2. El desenvolupament i gesti de les dotacions
dhabitatges per a joves sacollir a algun dels rgims segents:
2.1 Als sls de titularitat pblica municipal, la
construcci dels habitatges i la seva gesti podr
realitzar-se per lAjuntament directament, amb

conveni amb una altra administraci o b amb
participaci de la iniciativa privada, mitjanant
latorgament dun dret de superfcie o concessi
administrativa.
2.2 LAjuntament podr establir convenis amb altres administracions pbliques, o entitats dependents delles, per tal de desenvolupar en sls de
que siguin titulars, dotacions dhabitatges per a
joves.
joves. La materialitzaci per a la qualificaci clau 10hj

en aquests sls requerir la tramitaci de la corresponent modificaci puntual del Pla general metropolit.
En cas dincorporar sls qualificats anteriorment
dequipament comunitari, la modificaci puntual del
Pla general metropolit haur de justificar que no es
comprometen les reserves dequipament de la ciutat,
mitjanant la incorporaci dun estudi de la seva incidncia.
Art. 5. Legitimaci expropiatria

La qualificaci amb clau 10hj legitima lexpropiaci
dels sls qualificats amb aquest dest, sens perjudici
del que es preveu a lapartat 2.2 de larticle anterior.
Modificaci puntual del Pla General Metropolit a lavinguda del Carrilet, 314 i la
rambla Marina, 415 per equipaments residencials - habitatges per a joves, clau
10hj, al terme municipal de LHospitalet de
Llobregat. Resoluci del conseller de Poltica Terri-
Les dotacions dhabitatges per a joves prevista per
aquest text refs de la modificaci puntual del Pla general metropolit en sls inclosos en mbits de gesti
no executats en el moment que es produeixi laprovaci definitiva daquest text refs de la modificaci
puntual del Pla general metropolit, mantindran lafectaci a ls pblic prevista pel planejament anterior i
es desenvoluparan dacord amb el sistema dactuaci
previst en aquell. LAjuntament podr, per, anticipar
lexecuci daquestes dotacions, adquirint els sls per
expropiaci, dacord amb larticle 5, i subrogant-se en
la posici dels propietaris anteriors, en linstrument de
distribuci de beneficis i crregues.
El planejament podr preveure la incorporaci de nous
sls a la qualificaci de dotaci dhabitatges per a
torial i Obres pbliques de data 15 de frebrer de 2008,

estimant en part el recurs potestatiu de reposici interposat pel senyor Jos Antonio Molina Flores, en
nom i representaci de lAjuntament de LHospitalet
de Llobregat, contra la resoluci del conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de 20 de desembre
de 2006, per la qual es va aprovar definitivament la
modificaci puntual del Pla general metropolit a
lavinguda del Carrilet i la rambla Marina, de lHospitalet de Llobregat, amb determinades observacions,
en el sentit de:
Suprimir lobservaci que limita el nombre mxim
dhabitatges previstos al que resulta daplicar el
mdul de 70 m al sostre amb aquesta destinaci.
(DOGC nm. 5101 de 01/04/2008)
Montcada i Reixac
Modificaci puntual del Pla General Metropolit per a la incorporaci del sistema dhabitatge dotacional, clau 10hd, al terme municipal de Montcada i Reixac. Aprovada defini-
HVXUEDQtVWLTXHVGH0RGLFDFLySXQWXDOGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjSHUDODLQFRUSRUDFLyGHOVLVWHPDG
tivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, el 19 de febrer de 2008. (DOGC nm. 5158 de
23/06/2008).
RQDOFODXKGDOWHUPHPXQLFSDOGH0RQWFDGDL5HL[DF
02',),&$&,38178$/'(/3/$*(1(5$/0(75232/,73(5$/$,1&25325$&,
'(/6,67(0$'n+$%,7$7*('27$&,21$/&/$8KG'(0217&$'$,5(,;$&

1250(685%$167,48(6

$UW2EMHFWHLPELWGHOD0RGLILFDFLGH3*0
/nREMHFWH GH OD SUHVHQW 0RGLILFDFL GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLW V OD LQFRUSRUDFL GHO QRX
VLVWHPDGnKDELWDWJHGRWDFLRQDOHQOnPELWGHOWHUPHPXQLFLSDOGH0RQWFDGDL5HL[DFGHILQLQWQH
HOVHXUJLPGLQVGHOPDUFTXHHVWDEOHL[OD/HJLVODFLXUEDQVWLFDYLJHQWLODFUHDFLGnXQDFODX
HVSHFILFDKGSHUDTXHVWQRXVLVWHPD
LHospitalet de Llobregat / Motcada i Reixac 329

$UW2EMHFWHLPELWGHOD0RGLILFDFLGH3*0
/nREMHFWH GH OD SUHVHQW 0RGLILFDFL GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLW V OD LQFRUSRUDFL GHO QRX
VLVWHPDGnKDELWDWJHGRWDFLRQDOHQOnPELWGHOWHUPHPXQLFLSDOGH0RQWFDGDL5HL[DFGHILQLQWQH
HOVHXUJLPGLQVGHOPDUFTXHHVWDEOHL[OD/HJLVODFLXUEDQVWLFDYLJHQWLODFUHDFLGnXQDFODX
HVSHFILFDKGSHUDTXHVWQRXVLVWHPD

$UW'HILQLFLGHOVLVWHPDGnKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVFODXKG
&RUUHVSRQDTXHVWDTXDOLILFDFLDOVOGHOPXQLFLSLGH0RQWFDGDL5HL[DFTXHHVGHVWLQDDOD
UHDOLW]DFL GnDFWXDFLRQV SEOLTXHV GnKDELWDWJH GLULJLGHV D VDWLVIHU HOV UHTXHULPHQWV
WHPSRUDOV GH FROOHFWLXV GH SHUVRQHV DPE QHFHVVLWDWV GnDVVLVWQFLD R HPDQFLSDFL
MXVWLILFDGHV HQ SROWLTXHV VRFLDOV SUYLDPHQW GHILQLGHV GnDFRUG DPE HO TXH SUHYHX OnDUWLFOH
GHO7H[WUHIVGHOD/OHLGnXUEDQLVPHFRPSDWLEOHDPEXVRVGnHTXLSDPHQWSEOLF
/D QRYD TXDOLILFDFL GnKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SEOLFV FODX KG VnLQWHJUD FRP XQ V
GRWDFLRQDOHVSHFILFGLQVHOVVLVWHPHVGHO3*0TXHHVGHVHQYROXSDHQWHUUHQ\VGHGRPLQL
SEOLF
/D LQFRUSRUDFL GH QRXV VOV D OD TXDOLILFDFL GnKDELWDWJH GRWDFLRQDO UHTXHULU GH OD
FRUUHVSRQHQWPRGLILFDFLGH3*0RQFRQVWDUDQXQHVILW[HVXUEDQVWLTXHVUHIHUHQWVDFDGD
XQ GHOV VOV DIHFWDWV $TXHVWHV ILW[HV WLQGUDQ FDUFWHU QRUPDWLX L LQFRUSRUDUDQ OHV
TXDOLILFDFLRQVSURSRVDGHVLOHVFRQGLFLRQVGnRUGHQDFLGHFDGDVFXQGHOVPELWVGnDFWXDFL

$UW'HVWGHOVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOV
(OVVOVTXDOLILFDWVGnKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVHVGHVWLQDUDQDODFRQVWUXFFLGnKDELWDWJHVHQ
OHVFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHVDOnDUWLFOHGnDTXHVWHV1RUPHV
6nDGPHWHQ HOV XVRV GRWDFLRQDOV GHILQLWV D OnDUWLFOH GH OHV 1RUPHV XUEDQVWLTXHV GHO
3*0FRPSDWLEOHVDPEOnKDELWDWJH
(QSODQWDEDL[DVnDGPHWHQWDPEHOVVHUYHLVFRPSOHPHQWDULVGHOnKDELWDWJH

$UW'HVHQYROXSDPHQWLJHVWLGHOVVOVFODXKG
(OVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVHVSURPRXUDQHQUJLPGHOORJXHULHQOHVFRQGLFLRQVTXHSHUPHWLQ
DFROOLUVHDOHVPHVXUHVGHILQDQDPHQWGnDFWXDFLRQVSURWHJLGHVHQPDWULDGnKDELWDWJH
(O GHVHQYROXSDPHQW L JHVWL GHOV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV VnDFROOLU D DOJXQ GHOV VHJHQWV
UJLPV
(QHOVVOVGHWLWXODULWDWSEOLFDPXQLFLSDOODFRQVWUXFFLGHOVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVL
ODVHYDJHVWLSRGUUHDOLW]DUVHSHUOn$MXQWDPHQWGLUHFWDPHQWDPEFRQYHQLDPEXQD
DOWUD $GPLQLVWUDFL R E DPE SDUWLFLSDFL GH OD LQLFLDWLYD SULYDGD PLWMDQDQW

OnDWRUJDPHQWGnXQGUHWGHVXSHUIFLHRFRQFHVVLDGPLQLVWUDWLYD

(OVVOVTXDOLILFDWVFRPHTXLSDPHQWFRPXQLWDULFODXVDERRDPEXQDDOWUD
TXDOLILFDFL GH VO GRWDFLRQDO HGLILFDEOH GH WLWXODULWDW SULYDGD TXH HV TXDOLILTXLQ
PLWMDQDQWODFRUUHVSRQHQW0RGLILFDFLGHO3*0GnKDELWDWJHGRWDFLRQDOFODXKGHV
GHVHQYROXSDUDQ PLWMDQDQW XQ 3OD HVSHFLDO LQWHJUDOTXHFRQFUHWDUHOWLSXVDVVLJQDWL
GHILQLU OHV FRQGLFLRQV GnHGLILFDFL HO SURJUDPD IXQFLRQDO GHWDOODW GH OnDFWXDFL L HOV
XVRV FRPSOHPHQWDULV TXH VnDGPHWLQ DL[ FRP HOV WHUPLQLV GnHGLILFDFL L SRVWD HQ
330 Motcada i Reixac
IXQFLRQDPHQW GH OnRSHUDFL GnKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV $TXHVW 3OD HVSHFLDO KDXU GH
%JTQPTJ
TXDOLILFDFL GH VO GRWDFLRQDO HGLILFDEOH GH WLWXODULWDW SULYDGD TXH HV TXDOLILTXLQ
PLWMDQDQWODFRUUHVSRQHQW0RGLILFDFLGHO3*0GnKDELWDWJHGRWDFLRQDOFODXKGHV
GHVHQYROXSDUDQ PLWMDQDQW XQ 3OD HVSHFLDOLQWHJUDOTXHFRQFUHWDUHOWLSXVDVVLJQDWL
GHILQLU OHV FRQGLFLRQV GnHGLILFDFL HO SURJUDPD IXQFLRQDO GHWDOODW GH OnDFWXDFL L HOV
XVRV FRPSOHPHQWDULV TXH VnDGPHWLQ DL[ FRP HOV WHUPLQLV GnHGLILFDFL L SRVWD HQ
IXQFLRQDPHQW GH OnRSHUDFL GnKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV $TXHVW 3OD HVSHFLDO KDXU GH
UHGDFWDUVH HQ XQ WHUPLQL QR VXSHULRU D TXDWUH PHVRV GH OnHQWUDGD HQ YLJRU GH OD
0RGLILFDFLGHO3*0
(O3ODHVSHFLDOVnKDXUGnDMXVWDUDODVHJHQWIUPXODGHJHVWL
&HVVL OOLXUH GH FUUHJXHV L JUDYPHQV GHO VO TXH HV SURSRVL TXDOLILFDU GH
VLVWHPD GnKDELWDWJH GRWDFLRQDO FODX KG L GHOV WHUUHQ\V DIHFWDWV D VLVWHPHV
LQFORVRV HQ OnDFWXDFL /n$MXQWDPHQW DWRUJDU XQ GUHW GH VXSHUIFLH R FRQFHVVL
SHUXQWHUPLQLP[LPGHDQ\VDOVWLWXODUVTXHFHGHL[LQHOVORDTXLDTXHVWV
GHVLJQLQSHUDODFRQVWUXFFLLH[SORWDFLGHOVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOV(QDTXHVW
FDV OD FRQWUDSUHVWDFL TXHGDU FRPSHQVDGD SHU OD FRQVWLWXFL GnDTXHVW GUHW GH
VXSHUIFLHRFRQFHVVL
(OV3OHFVGHFRQGLFLRQVUHFROOLUDQREOLJDWULDPHQWTXHXQDYHJDGDWUDQVFRUUHJXW
HOWHUPLQLHVSURGXLUODUHYHUVLGHOnHGLILFDFLLGHOHVLQVWDOODFLRQVHQERQHVWDW
GH IXQFLRQDPHQW D On$MXQWDPHQW OOLXUHV GH FUUHJXHV L JUDYPHQV VHQVH GUHW D
FDSLQGHPQLW]DFL
/nLQFRPSOLPHQW GH OHV REOLJDFLRQV UHODWLYHV DO WHUPLQL GH SUHVHQWDFL GHO 3OD
HVSHFLDO R DOWUHV FRQGLFLRQV HVWDEOHUWHV HQ DTXHVW SHU FDXVHV QR LPSXWDEOHV D
On$GPLQLVWUDFL KDELOLWDU OnDMXQWDPHQWDSURFHGLUDODPXWDFLGHOGHVWGHOVOD
XQ DOWUH V GRWDFLRQDO GnDFRUG DPE OnDUWLFOH R HQ HO VHX FDV D OnH[SURSLDFL
GnDTXHVWV
8Q FRS DWRUJDW HO GUHW GH VXSHUIFLH R OD FRQFHVVL OnLQFRPSOLPHQW GH OHV
FRQGLFLRQVHVWDEOHUWHVHQHOFRUUHVSRQHQW3OHFHVUHJLUDQSHOTXHDTXHVWGLVSRVL
/n$MXQWDPHQWSRGUHVWDEOLUFRQYHQLVDPEDOWUHV$GPLQLVWUDFLRQV3EOLTXHVRHQWLWDWV
1~P
GHSHQGHQWV GnHOOHV SHU WDO GH GHVHQYROXSDU RSHUDFLRQV GnKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV HQ
VOVGHOVTXDOVVLJXLQWLWXODUV

$UW/HJLWLPDFLH[SURSLDWULD
/DTXDOLILFDFLDPEFODXKGOHJLWLPDOnH[SURSLDFLGHOVVOVTXDOLILFDWVDPEDTXHVWGHVW

$UW&RQGLFLRQVGnHGLILFDFL

/nHGLILFDFL HQ HOV VOV TXDOLILFDWV GnKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SHU D MRYHV VnDMXVWDU DO WLSXV
GnRUGHQDFLLQWHQVLWDWHGLILFDWULDLFRQGLFLRQVGnHGLILFDFLGHILQLWVDODILW[DXUEDQVWLFDGH
FDGDVFXQGHOVVOVDPEDTXHVWDTXDOLILFDFLGnDFRUGDPEOHVFRQGLFLRQVGHOnHQWRUQ

/nHGLILFDFL SRGU GHVHQYROXSDUVH SHU OOLFQFLD GLUHFWD HQ OHV FRQGLFLRQV HVWDEOHUWHV D
OnDSDUWDW DQWHULRU OOHYDW TXH OHV ILW[HV QRUPDWLYHV GLVSRVLQ OD UHGDFFL SUYLD GnXQ SOD
HVSHFLDO XUEDQVWLF R GnXQ SOD GH PLOORUD XUEDQD (Q HO GHVHQYROXSDPHQW GH OHV
TXDOLILFDFLRQVKGTXHUHTXHUHL[HQSODQHMDPHQWGHULYDWDTXHVWHVUHIHULUQHFHVVULDPHQW
DOFRQMXQWGHOnPELWTXDOLILFDWGnHTXLSDPHQW
Motcada i Reixac 331
/DPRGLILFDFLGHOHVFRQGLFLRQVGnHGLILFDFLGHILQLGHVHQOHVILW[HVQRUPDWLYHVUHTXHULUOD
FDGDVFXQGHOVVOVDPEDTXHVWDTXDOLILFDFLGnDFRUGDPEOHVFRQGLFLRQVGHOnHQWRUQ
/nHGLILFDFL SRGU GHVHQYROXSDUVH SHU OOLFQFLD GLUHFWD HQ OHV FRQGLFLRQV HVWDEOHUWHV D
OnDSDUWDW DQWHULRU OOHYDW TXH OHV ILW[HV QRUPDWLYHV GLVSRVLQ OD UHGDFFL SUYLD GnXQ SOD
HVSHFLDO XUEDQVWLF R GnXQ SOD GH PLOORUD XUEDQD (Q HO GHVHQYROXSDPHQW GH OHV
TXDOLILFDFLRQVKGTXHUHTXHUHL[HQSODQHMDPHQWGHULYDWDTXHVWHVUHIHULUQHFHVVULDPHQW
DOFRQMXQWGHOnPELWTXDOLILFDWGnHTXLSDPHQW
/DPRGLILFDFLGHOHVFRQGLFLRQVGnHGLILFDFLGHILQLGHVHQOHVILW[HVQRUPDWLYHVUHTXHULUOD
WUDPLWDFLGnXQSODGHPLOORUDXUEDQD
3HUWRWDOOQRUHJXODWH[SUHVVDPHQWHQDTXHVWD1RUPDWLYDUHJHL[HQOHVGLVSRVLFLRQVGHOHV
1188SHUDOWLSXVGnRUGHQDFLDVVLJQDWDOFRUUHVSRQHQWVO
(OV HGLILFLV GnKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV KDXUDQ GH FRPSOLU OHV FRQGLFLRQV PQLPHV
GnKDELWDELOLWDWGHO'HFUHWGHGnRFWXEUHVREUHUHTXLVLWVPQLPVGnKDELWDELOLWDWHQ
HOV KDELWDWJHV L GH OD FOOXOD GnKDELWDELOLWDW L OHV 2UGHQDQFHV PHWURSROLWDQHV GnHGLILFDFL
GnDSOLFDFLVLPXOWQLD

',6326,&,$'',&,21$/35,0(5$
(O SODQHMDPHQW SRGU SUHYHXUH OD LQFRUSRUDFL GH QRXV VOV D OD TXDOLILFDFL GnKDELWDWJH
GRWDFLRQDOHQHOPDUFGHOHVSROWLTXHVVRFLDOVTXHHVGHILQHL[LQDOnHIHFWH/DPDWHULDOLW]DFLGH
ODTXDOLILFDFLKGHQDTXHVWVVOVUHTXHULUGHODFRUUHVSRQHQWPRGLILFDFLGH3*0(QHOFDV
GnLQFRUSRUDUVOVTXDOLILFDWVDQWHULRUPHQWGnHTXLSDPHQWFRPXQLWDUL/D03*0KDXUGHMXVWLILFDU
TXHQRHVFRPSURPHWHQOHVUHVHUYHVGnHTXLSDPHQWGHODFLXWDWPLWMDQDQWODLQFRUSRUDFLGnXQ
HVWXGLGHODLQFLGQFLDGHODSURSRVWDHQUHODFLDOEDODQGHOVVOGnHTXLSDPHQWTXHFRQVWDHQ
HOFDSWROGHODPHPULDGnDTXHVWDPRGLILFDFL
1~P
Papiol
Modificaci puntual del Pla General Metropolit per a la creaci dun sistema dotaciEDQtVWLTXHVGHOD0RGLFDFLySXQWXDOGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjSHUDODFUHDFLyGXQVLVWHPDGRWDFLRQD
onal pblic a les antigues escoles, al terme municipal del Papiol. Aprovada definitivament pel
conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, el 22 doctubre de 2008 (DOGC nm. 5264 de 24/11/2008).

/$ &5($&, '81
/HV VXSHUItFLHV UHVXOWDQWV GH OD SURSRVWD GRUGHQDF
332
Papiol / Motcada i Reixac
TJDJPOT
/HV VXSHUItFLHV UHVXOWDQWV GH OD SURSRVWD GRUGHQDF
$UWLFOH6LVWHPDGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLF&ODXKGS

(O VLVWHPD XUEDQtVWLF GKDELWDWJH GRWDFLRQDO
KDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFV,QFORXOHVDFWXDFLRQVS~EOLTXHVGKDELWDWJHGHVWLQDGHVDVDWLVIHU
SHUVRQHV DPE QHFHVVLWDWV GDVVLVWqQFLD R
GHPDQFLSDFLyMXVWLILFDGHVHQSROtWLTXHVVRFLDOVSUqYLDPHQWGHILQLGHV6LGHQWLILFDUjDOVSOjQROV

6LQFORXHQHQHOVLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDW
VLGHQWLILTXHQFRPDWDOHQHOVSOjQROVGHOSODGRU
GHOGHVHQYROXSDPHQWXUEjTXHHVSURGXHL[LVHJRQVOHVSUHYLVLRQVGDTXHVWSOD

(O VzO TXDOLILFDW GKDELWDWJH GRWDFLRQDO S~EOLF KD GH VHU GH WLWXODULWDW S~EOLFD L HQ
FRQVHTqQFLDKDGHVHUDGTXLULWSHUODGPLQLVWUDFLySHUFRPSUDH[SURSLDFLyFHVVLyJUDWXwWDR
GHODFWXDFLy
/~VSULQFLSDOHVHOGKDELWDWJHGRWDFLRQDO LVDGPHWHQFRPDFRPSOHPHQWDULVHOVXVRV
UHJXODWVDODUWGHO3*0

&RQGLFLRQVGRUGHQDFLyLHGLILFDFLy
/HGLILFDFLyHQDTXHVWHVjUHHVHVFRQGLFLRQDHQWRWFDVDOHVH[LJqQFLHVIXQFLRQDOVGHOV
GLIHUHQWVHGLILFLVDOUHVSHFWHGHOVYDORUVDPELHQWDOVLSDLVDWJtVWLFVDQRSHUMXGLFDUDOV
KDELWDWJHV L DOWUHV XVRV YHwQV L D OD LQWHJU
VHFWRUHQTXHVXELFD
$UWLFOH 5HJXODFLy GH O+DELWDWJH GRWDFLRQDO S~EOLF D OHPSODoDPHQW GH OHV $QWLJXHV (VFROHV
3HUDOVzOTXDOLILFDWGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLF
OHVFRQGLFLRQVGRUGHQDFLyVHJHQWV
7LSXVGRUGHQDFLy
2UGHQDFLySHUYROXPHWULDHVSHFLILFD
O$UWGHO3*0HV
$OLQHDFLRQVGHGLILFDFLy
6REUHUDVDQWODHGLILFDFLyVKDGDMXVWDUDOHV

GDTXHVWDPRGLILFDFLySXQWXDOGHO3*0
/HGLILFLVKDGHVLWXDUDPEODOLQHDFLyREOLJDWzULDGHOFDUUHUQJHO*XLPHUjLIHQWPLWJHUDDPEHO
FDVDOGDYtVVLWXDWDOOtPLW(VWGHODSDUFHOOD

6RWD UDVDQW (OV VRWHUUDQLV VKDQ GDMXVWDU D
(OVVRWHUUDQLVVHJXHL[HQODPDWHL[DDOLQHDFLyGHOHGLILFLVREUHUDVDQWLDVVROLQWXQDSURIXQGLWDW
Papiol 333

/HGLILFLVKDGHVLWXDUDPEODOLQHDFLyREOLJDWzULDGHOFDUUHUQJHO*XLPHUjLIHQWPLWJHUDDPEHO
FDVDOGDYtVVLWXDWDOOtPLW(VWGHODSDUFHOOD

6RWD UDVDQW (OV VRWHUUDQLV VKDQ GDMXVWDU D
(OVVRWHUUDQLVVHJXHL[HQODPDWHL[DDOLQHDFLyGHOHGLILFLVREUHUDVDQWLDVVROLQWXQDSURIXQGLWDW
3ODQWD%DL[D

OHGLILFL VHUj P 6HVWDEOHL[
ODOoDGDOOLXUHPtQLPDGHPFRPDODUHVWD
GH SODQWHV GHJXW D TXH HV VLWXHQ KDELWDWJHV
(OHPHQWVLFRVVRVVRUWLQWV
6DGPHWHQ EDOFRQDGHV QR VXSHUDQW HO YRO
HVWDEOHUW D OD QRUPDWLYD GHO 3*0 (V UHDOLW]D

GHO HGLILFL DPE HO FDVDO GDYLV VROLGDQW
SHUPHWHQWODOLQHDFLyDPEHOFDVDODPEXQFRV

(OVHVSDLVQRLQFORVRVHQHOVJjOLEVKLSHUPHWFDSWLSXVGHGLILFDFLyQLVREUH
QLVRWDUDVDQWOOHYDWGHOHVUDPSHVGDFFpVDOVVRWHUUDQLVGDSDUFDPHQW
/D]RQDYHUGDGHQRYDFUHDFLyVHUjGDFFpVS~EOLFOOLXUH
Modificaci de larticle 342.9 de les Normes urbanstiques del Pla General Metropolit
EDQtVWLTXHVGHODPRGLFDFLyGHODUWLFOHGHOHVQRUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
per a la regulaci de piscines esportives descobertes en la calu 20a/9, en el terme muni
cipal del Papiol. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, el 8 de juny de
2009 (DOGC nm. 5410 de 30/06/2009).
02',),&$&, '( /$57,&/( '( /(6 1250(6 85%$167,48(6 '(/ 3/$
*(1(5$/ 0(75232/,7 3(5 $ /$ 5(*8/$&, '( 3,6&,1(6 (63257,9(6
'(6&2%(57(6(1/$&/$8D'(/3$3,2/
1250$7,9$
3HUDWRWVDTXHOOVSDUjPHWUHVQRHVWDEOHUWVHQODSUHVHQW2UGHQDQoDVDSOLFDUDQHOVGHILQLWVHQ
HOSODQHMDPHQWYLJHQW
3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj DSURYDW GHILQLWLYDPHQW HO GH MXOLRO GH 0RGLILFDFLy GHO 3OD
*HQHUDO0HWURSROLWjDO3DSLRODSURYDWGHILQLWLYDPHQWHOGHGHVHPEUHGHDL[tFRPSHU
OHVPRGLILFDFLRQVSRVWHULRUVTXHVKLYDQLQWURGXLU
/D 0RGLILFDFLy GH ODUWLFOH GHO 3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj SHU D OD UHJXODFLy GH SLVFLQHV L
SLVWHV HVSRUWLYHV GHVFREHUWHV HQ OD FODX D HVWDEOHL[ TXH VHUj GREOLJDW FRPSOLPHQW OD
SUHVHQW QRUPDWLYD ~QLFD L H[FOXVLYDPHQW SHU D WRWHV DTXHOOHV SDUFHOOHV RQ HV FRQVWUXHL[LQ
SLVFLQHVLSLVWHVHVSRUWLYHVGHVFREHUWHVDPEFRQVLGHUDFLyGHFRQVWUXFFLRQVDX[LOLDUV

$UWLFOH'HILQLFLRQV
$HIHFWHVGDTXHVWHVRUGHQDQFHVFDOGUjHQWHQGUHSHU
3LVFLQD GHVFREHUWD FRQVWUXFFLy SHUPDQHQW GHVWLQDGD D OD FRQWHQFLy GDLJXD SHU D XVRV
UHFUHDWLXV R HVSRUWLXV DPE XQHV PLGHV PtQLPHV GH P GH OjPLQD GDLJXD L XQD SURIXQGLWDW
VXSHULRU D P VHQVHDOWUHVHOHPHQWV GH SURWHFFLy GHOVDJHQWV FOLPDWROzJLFV TXH QRVLJXLQ
HOVSURSLVSHUWDOGDVVHJXUDUQHHOVHXPDQWHQLPHQW
3LVWD HVSRUWLYD GHVFREHUWD FRQVWUXFFLy SHUPDQHQW GHVWLQDGD D OD SUjFWLFD GXQ HVSRUW UHJODW
VHQVH DOWUHV HOHPHQWV GH SURWHFFLy GHOV DJHQWV FOLPDWROzJLFV TXH QR VLJXLQ HOV SURSLV SHU WDO
GDVVHJXUDUQHHOVHXPDQWHQLPHQW
334 Papiol
6LVWHPHVGHVWDOYLGDLJXD7RWVDTXHOOVPHFDQLVPHVLLQVWDOODFLRQVTXHJDUDQWHL[LQXQHVWDOYL
HILFLHQWGHOFRQVXPGDLJXDDL[tFRPXQDUHXWLOLW]DFLyGDTXHVWDSHUDXQDXWLOLWDWGLIHUHQW
%JTQPT
3LVFLQD GHVFREHUWD FRQVWUXFFLy SHUPDQHQW GHVWLQDGD D OD FRQWHQFLy GDLJXD SHU D XVRV
UHFUHDWLXV R HVSRUWLXV DPE XQHV PLGHV PtQLPHV GH P GH OjPLQD GDLJXD L XQD SURIXQGLWDW
VXSHULRU D P VHQVH DOWUHV HOHPHQWV GH SURWHFFLy GHOV DJHQWV FOLPDWROzJLFV TXH QR VLJXLQ
HOVSURSLVSHUWDOGDVVHJXUDUQHHOVHXPDQWHQLPHQW
3LVWD HVSRUWLYD GHVFREHUWD FRQVWUXFFLy SHUPDQHQW GHVWLQDGD D OD SUjFWLFD GXQ HVSRUW UHJODW
VHQVH DOWUHV HOHPHQWV GH SURWHFFLy GHOV DJHQWV FOLPDWROzJLFV TXH QR VLJXLQ HOV SURSLV SHU WDO
GDVVHJXUDUQHHOVHXPDQWHQLPHQW
6LVWHPHVGHVWDOYLGDLJXD7RWVDTXHOOVPHFDQLVPHVLLQVWDOODFLRQVTXHJDUDQWHL[LQXQHVWDOYL
HILFLHQWGHOFRQVXPGDLJXDDL[tFRPXQDUHXWLOLW]DFLyGDTXHVWDSHUDXQDXWLOLWDWGLIHUHQW
6LVWHPHV GH FDSWDFLy GDLJXD GH SOXMD 7RWV DTXHOOV PHFDQLVPHV L LQVWDOODFLRQV TXH
JDUDQWHL[LQODUHFROOLGDLHPPDJDW]HPDWJHGHODLJXDSURFHGHQWGHODSOXMD
6LVWHPHV GDLJXD VREUDQW GH OHV SLVFLQHV 7RWV DTXHOOV PHFDQLVPHV L LQVWDOODFLRQV TXH
JDUDQWHL[LQ OD FDSWDFLy L HPPDJDW]HPDWJH GH ODLJXD SURFHGHQW GHOV VLVWHPHV GH UHQRYDFLy
GDLJXDGHOHVSLVFLQHV
$LUHMDGRUV(FRQRPLW]DGRUVGHUDLJSHUDDL[HWHVLGXW[HVTXHUHGXHL[LQHOFDEDOGDLJXD
$UWLFOH2UGHQDFLy
$wOODGDVHJRQVSDUFHOODFLy
$UWLFOH3DUFHOODPtQLPD
P
$UWLFOH3DUFHOODFLRQV
&RPDFULWHULJHQHUDOVDGPHWUDQOHVSDUFHOODFLRQVSHUPHVHVSHO3*0LOD/OHLG8UEDQLVPHD
H[FHSFLyGDTXHOOHVSDUFHOOHVRQHVFRQVWUXHL[LQSLVFLQHVLSLVWHVHVSRUWLYHVGHVFREHUWHVDPE
FRQVLGHUDFLyGHFRQVWUXFFLyDX[LOLDUTXHUHTXHULUDQXQDVXSHUItFLHPtQLPDGHPGHODSDUW
VHJUHJDGDGHSDUFHOODRQHVVLWXwODSLVFLQDRSLVWDHVSRUWLYDGHVFREHUWDDPEFRQVLGHUDFLyGH
FRQVWUXFFLyDX[LOLDU,JXDOPHQWVKDXUjGHMXVWLILFDUTXHHQHOFDVGHSRGHUVHIHUODVHJUHJDFLy
TXHOHVFRQVWUXFFLRQVH[LVWHQWVWHQHQODFRQVLGHUDFLyGHFRQIRUPHVDPEHOSODQHMDPHQW
$UWLFOH)DoDQDPtQLPD
P
$UWLFOH6RVWUHPj[LP
PVRVWUHPVRODURSDUFHOOD
$UWLFOH2FXSDFLyPj[LPD
VXSHUItFLH
QRVDGPHWHQDH[FHSFLyGHOHVSLVFLQHVLSLVWHV
$UWLFOH2FXSDFLyPj[LPDFRQVWUDX[SHUPHVHV
GLQWUHGHOPj[LP6HQWHQGUjSHUVXSHUItF
$UWLFOH$GDSWDFLyWRSRJUjILFD
/HV FRWHV GLPSODQWDFLy GH OHV FRQVWUXFFLRQ
Pj[LPV HVWDEOHUWV SHU D OHV SODWDIRUPHV GDQLYH
SURWHFFLyFOLPDWROzJLFVGHVPXQWDEOHVQHFHVVDULVHQFDSFDVVXSHUDUDQHOPHWUHGDOoDGDLQR
SRGUDQHQYDLUOHVIUDQJHVOOLXUHVGHGLILFDFLy
$UWLFOH(OHPHQWVDX[LOLDUVLGHSURWHFFLy
7RWVHOVHOHPHQWVDX[LOLDUVLGHSURWHFFLyQHFHVV
HUWHVWLQGUDQXQDDOoDGD
IUDQJHV OOLXUHV GHGLILFDFLy (OV HOHPHQWV
RSDFVKDXUDQGHJDUDQWLUODVHYDLQWHJUDFLyDUTXLWHFWzQLFD
QLFDPHQWVDGPHWUDQOHVLQVWDOODFLRQVQHFHVVjULHVSUzSLHVGHOHVSLVFLQHVLSLVWHVHVSRUWLYHV
Papiol 335
LPSRVVLELOLWDW GH IHUKR HQ OHGLILFDFLy SULQFLSDO KR IDUDQ HQ HOV
%JTQ
JPOT
7RWVHOVHOHPHQWVDX[LOLDUVLGHSURWHFFLyQHFHVV
HUWHVWLQGUDQXQDDOoDGD
IUDQJHV OOLXUHV GHGLILFDFLy (OV HOHPHQWV
RSDFVKDXUDQGHJDUDQWLUODVHYDLQWHJUDFLyDUTXLWHFWzQLFD
QLFDPHQWVDGPHWUDQOHVLQVWDOODFLRQVQHFHVVjULHVSUzSLHVGHOHVSLVFLQHVLSLVWHVHVSRUWLYHV
LPSRVVLELOLWDW GH IHUKR HQ OHGLILFDFLy SULQFLSDO KR IDUDQ HQ HOV
DPEXQDDOoDGDPj[LPDGHPVREUHHOWHUUHQ\GHILQLWLXLFRPSXWDUDQDHIHFWHVGRFXSDFLy
PRGLILFDFLyQRFRPSXWDUDQDHIHFWHVGRFXSDFLy
$UWLFOH$GRSFLyGHFULWHULVGHVRVWHQLELOLWDW
(Q OHV LQVWDOODFLRQV GH VXEPLQLVWUDPHQW GDLJXD SRWDEOH FRP DL[HWHV L GXW[HV DO VHUYHL
GHOV XVXDULV GH SLVFLQHV L SLVWHV HVSRUWLYHV GHVFREHUWHV VKDQ GLQVWDOODU PHFDQLVPHV
HFRQRPLW]DGRUVGDLJXDRVLPLODUVLRPHFDQLVPHVUHGXFWRUVGHFDEDOGHPDQHUDTXHSHUD
XQDSUHVVLyGHGRVTXLORJUDPVLPLJSHUFHQWtPHWUHTXDGUDWNJFPWLQJXLQXQFDEDOPj[LP
GHYXLWOLWUHVPLQXWOPLQSHUDDL[HWHVLGHGHXOLWUHVPLQXWOPLQSHUDOHVGXW[HV/HV
(QDTXHOOHVLQVWDOODFLRQVGHSLVFLQHVRSLVWHVHVSRUWLYHVGHVFREHUWHVTXHLQFORJXLQHQ
HOV VHX jPELW G~V HO PDQWHQLPHQW GHVSDLV QR SDYLPHQWDWV VXVFHSWLEOHV GH VHU UHJDWV GH
VKDXUjGHFDSWDUODLJXDGHSOXMDPLWMDQoDQWXQDLQVWDOODFLyTXH
JDUDQWHL[L HO VHX HPPDJDW]HPDWJH L FRQVHJHQW ~V HQ OHV PLOORUV FRQGLFLRQV ILWRVDQLWjULHV
VHQVH WUDFWDPHQW TXtPLF (Q FRQFUHW HV UHFROOLUDQOHVDLJHV SOXYLDOV GH WHXODGHV L WHUUDWV(Q
FDVTXHDPEDTXHVWHVDSRUWDFLRQVQRHVSXJXLQVDWLVIHUOHVQHFHVVLWDWVKtGULTXHVSHUDOUHJLR
DOWUHVXVRVWDPEpVDXWRULW]DODUHFROOLGDGHOHVDLJHVGHOMDUGt
8VRVDSOLFDEOHVGHODLJXD
/DLJXD SURYLQHQW GH OD SOXMD HV SRW IHU VHUYLU SHU DO UHJ GH SDUFV L MDUGLQV QHWHMD GLQWHULRUV L
H[WHULRUV L TXDOVHYRO DOWUH ~V
'LVVHQ\LGLPHQVLRQDWGHOHVLQVWDOODFLRQV
(OVLVWHPDGHFDSWDFLyGDLJXDGHSOXMDKDGHFRQVWDUGH
DQDOV GH UHFRQGXFFLy GH ODLJXD GH
XQVLVWHPDGHGHFDQWDFLyRILOWUDWJHGLPSXUHVHVL
XQDOMXERGLSzVLWGHPPDJDW]HPDWJH
(O GLVVHQ\ GH OD LQVWDOODFLy KD GH JDUDQWLU TXH QR HV SXJXL FRQIRQGUHDPEODGDLJXD
SRWDEOHLODLPSRVVLELOLWDWGHFRQWDPLQDUHOVHXVXEPLQLVWUDPHQW3HOTXHIDDODVHQ\DOLW]DFLyHQ
HOVSXQWVGHVXEPLQLVWUDPHQWGDTXHVWDDLJXDLDOGLSzVLWGHPPDJDW]HPDWJHFDOGUjIL[DUXQ
UqWROLQGLFDWLXTXHH[SUHVVL$,*8$12327$%/(LHOJUDILVPHFRUUHVSRQHQWXQDDL[HWDEODQFD
VREUH IRQV EODX FUHXDW SHU XQD DVSD GH FRORU YHUPHOO $TXHVW UqWRO KD GHVWDU FROORFDW HQ
OORFVIjFLOPHQWYLVLEOHVHQWRWVHOVFDVRV
(O FjOFXO GHO GLPHQVLRQDW GH OD LQVWDOODFLy VKD GH IHU HQ IXQFLy GH OHV
QHFHVVLWDWVSDUWLFXODUVTXHFDOFREULU(QHOFDVGHO~VSHUDUHJVKDGHSDUWLUGHODEDVHTXH
FDOHQDSUR[LPDGDPHQWTXDWUHFHQWVOLWUHVOGDLJXDSHUUHJDUFHQWPHWUHVTXDGUDWV

GH JHVSD (Q FDS FDV HOV GLSzVLWV SRGHQ WHQLU XQHV GLPHQVLRQV LQIHULRUV DOV P
PGHVXSHUItFLHGHUHJ
/HV FDQDOLW]DFLRQV H[WHULRUV KDQ GDQDU FHQWUDOLW]DGHV HQ XQ SXQW FDQDO
EDL[DQWSHUIDFLOLWDUODUHFROOLGDGHODLJXDLODVHYDHQWUDGDGLQVHOGLSzVLWGHPPDJDW]HPDWJH
3HU JDUDQWLU OD TXDOLWDW GH ODLJXD HPPDJDW]HPDGD FDO GLVSRVDU GXQ
VLVWHPDGHILOWUDFLyLGHFDQWDFLy(OILOWUHKDGHIHUFRPDPj[LPPLFUHV
336 (O
Papiol
GLSzVLW GHPPDJDW]HPDWJH VKD GH VRWHUUDU D XQV FP GHOQLYHOOGHO
WHUUDLKDGHVHUGHSROLHVWHULILEUDGHYLGUHMDTXHVyQHOVPDWHULDOVQRSRURVRVTXHJDUDQWHL[HQ
/HV FDQDOLW]DFLRQV H[WHULRUV KDQ GDQDU FHQWUDOLW]DGHV HQ XQ SXQW FDQDO
EDL[DQWSHUIDFLOLWDUODUHFROOLGDGHODLJXDLODVHYDHQWUDGDGLQVHOGLSzVLWGHPPDJDW]HPDWJH
3HU JDUDQWLU OD TXDOLWDW GH ODLJXD HPPDJDW]HPDGD FDO GLVSRVDU GXQ
VLVWHPDGHILOWUDFLyLGHFDQWDFLy(OILOWUHKDGHIHUFRPDPj[LPPLFUHV
(O GLSzVLW GHPPDJDW]HPDWJH VKD GH VRWHUUDU D XQV FP GHOQLYHOOGHO
WHUUDLKDGHVHUGHSROLHVWHULILEUDGHYLGUHMDTXHVyQHOVPDWHULDOVQRSRURVRVTXHJDUDQWHL[HQ
XQD PLOORU TXDOLWDW GH ODLJXD DOKRUDTXHIDFLOLWHQODQHWHMDLHOPDQWHQLPHQW$TXHVWGLSzVLW
KDGHFRPSWDUDPEHOVVHJHQWVHOHPHQWV
XQ VREUHHL[LGRU TXH WLQJXL VRUWLGD D OD [DU[D GH FODYHJXHUDP KD GH WHQLU
GREOHGHOFRQGXFWHGHQWUDGDGDLJXD
X Q HTX LS G H ER PEH LJ T XH SU RSR UFL RQ L OD S UHVV Ly L H O FDE DO QHFHVVDULSHUDFDGD
~V
XQUHFREULPHQWGREUDTXHOLVHUYHL[LGHSURWHFFLyLHQJDUDQWHL[LOHVWDW
6 H Q V H S H U M X G L F L G H O D Q W H U L R U
VLVWHPHVVHPSUHTXHJDUDQWHL[LQOHVFRQGLFLRQVGHTXDOLWDWLVHJXUHWDW
(QTXDOVHYROFDVFDOGUjVRWPHWUHVDOTXHGLVSRVDODUWLFOHUHIHUHQWD'HSyVLWRVGH
5HVHUYD GH OD 2UGHQ GH GLFLHPEUH GH SRU OD TXH VH DSUXHEDQ ODV 1RUPDV %iVLFDV
SDUDODVLQVWDODFLRQHVGHVXPLQLVWURGHDJXD
7RWHVOHVQRYHVSLVFLQHVVHQVHH[FHSFLyKDXUDQGHGLVSRVDUGXQFLUFXLWWDQFDWGHUHXWLOLW]DFLy
GHODVHYDSUzSLDDLJXDDPEHOVFRQVHJHQWVHTXLSVGHILOWUDWJH
(QDTXHOOHVQRYHVSLVFLQHVTXHWLQJXLQXQDVXSHUItFLH GH OjPLQD GDLJXD VXSHULRU D P
ODLJXDVREUDQWVKDGHFDSWDUPLWMDQoDQWXQDLQVWDOODFLyTXHHQJDUDQWHL[LOHPPDJDW]HPDWJHL
HOFRQVHJHQW~VHQOHVPLOORUVFRQGLFLRQVILWRVDQLWjULHVVHQVHWUDFWDPHQWTXtPLF
8VRVDSOLFDEOHVGHODLJXD
/DLJXD VREUDQW GH OHV SLVFLQHV SUqYLDPHQW ILOWUDGD L GHFORUDGD SRW HPSUDUVH SHU
DO UHJ'LDUL2FLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D
GH SDUFV L MDUGLQV QHWHMD GLQWHULRUV L H[WHULRUVL
TXDOVHYRO DOWUH ~V H[FHSWXDQW HO
1~P
FRQVXPKXPj
'LVVHQ\LGLPHQVLRQDWGHOHVLQVWDOODFLRQV
(O GLVVHQ\ GH OD LQVWDOODFLy KD GH JDUDQWLU TXH QR HV SXJXL FRQIRQGUHDPEODGDLJXD
SRWDEOHLODLPSRVVLELOLWDWGHFRQWDPLQDUQHHOVXEPLQLVWUDPHQW$WDOHIHFWHODLQVWDOODFLyKDGH
VHULQGHSHQGHQWGHOD[DU[DGDEDVWDPHQWGDLJXDSRWDEOHLKDGHVWDUVHQ\DOLW]DGDWDQWHQHOV
SXQWV GH VXEPLQLVWUDPHQW GDLJXD FRP DO GLSzVLW GHPPDJDW]HPDWJH &RQFUHWDPHQW FDOGUj
IL[DU XQ UqWRO LQGLFDWLX TXH H[SUHVVL $,*8$ 12 327$%/( L HO JUDILVPH FRUUHVSRQHQW XQD
DL[HWD EODQFD VREUH IRQV EODX FUHXDW SHU XQD DVSD GH FRORU YHUPHOO $TXHVW UqWRO KD GHVWDU
LW]DFLy GDLJXD VREUDQW GH SLVFLQHV KD GH WHQLU XQ PHFDQLVPH
TXHIDFLOLWLODFDQDOLW]DFLyVRWHUUDGDGDTXHVWDDLJXDFDSDXQGLSzVLWGHPPDJDW]HPDWJH
(OFjOFXOGHOGLPHQVLRQDWGDTXHVWGLSzVLWHVIDUjHQIXQFLyGH

ODLJXDTXHUHQRYLODSLVFLQD

OHVSDLGLVSRQLEOHL

ODVXSHUItFLHGHUHJRO~VDOTXDOHVGHVWLQDUj
3HOTXHIDDOHVFDUDFWHUtVWLTXHVWqFQLTXHVGHOGLSzVLWFDOGUjDMXVWDUVHDOTXHGLVSRVD
ODUWLFOHDQWHULRUDPEODIHJLWGHODLQFRUSRUDFLyGXQILOWUHGHFORUDGRUGHFDUEyDFWLYDW
(QTXDOVHYROFDVSHUWDOGHPLQLPLW]DUHOVFRVWRVLDSURILWDUHILFLHQWPHQW OHVSDL HV
SHUPHWUj OHPPDJDW]HPDWJH FRQMXQW GH OHV DLJHV SURYLQHQWV GH OD SOXMD L OHV GH
GHSXUDFLy GH OHV SLVFLQHV HQ XQ PDWHL[ GLSzVLW VHPSUH TXH HV JDUDQWHL[L HO WUDFWDPHQW
GDTXHVWDDLJXDSHUPLWMjGHILOWUH
Papiol 337
%JTQ
Ripollet
Ordenana municipal sobre previsi
daparcaments en edificis dhabitatge, al
terme municipal de Ripollet. Aprovada definitivament (dacord amb el punt 3 de larticle 298 de
les Normes Urbanstiques) per Acord de la Comissi
dUrbanisme de Barcelona de 8 de maig de 1991
(DOGC nm. 1491 de 9/09/91)
Laprovaci definitiva de la present Ordenana,
implica la substituci de larticle 298.2.A.a. de les
Normes urbanstiques del Pla general metropolit
pel segent nou redactat:
Art. 1.
Els edificis dhabitatge projectats de nova planta i les
rehabilitacions en que tcnicament sigui possible,
hauran de preveure en el seu interior o en terrenys
edificables del mateix solar, el segent nombre mnim
de places daparcament:
a. Una plaa per cada habitatge, sigui redut o complet, de superfcie inferior a 130 m2.
b. Dues places per cada habitatge de 130 m2, o de
superfcie superior.
Art. 2.
Una vegada atorgada la corresponent llicncia, no
sautoritzar cap modificaci de ls que impliqui la
disminuci del nombre de places daparcament previstes en el projecte que va servir de base per a la seva
autoritzaci.
Sant Adri del Bess
Modificaci de larticle 225 de les Normes urbanstiques del Pla General Metropolit, al
terme municipal de Sant Adri del Bess. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i
EDQtVWLTXHVGHOD0RGLFDFLyGHODUWLFOHGHOHVQRUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3ODJHQHUDO0HWURSROLWj
Obres Pbliques, el 20 dabril de 2009. (DOGC nm. 5376 de 11/05/2009).
/D SODQWD EDL[D HV GHILQHL[ SHU DOV GLIHUHQWV WLSXV GRUGHQDFLy GH OHGLILFDFLy VHJRQV OHV
QRUPHVVHJHQWV
D (QHOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOODSODQWDEDL[DSHUDFDGDSDUFHOODpV
DTXHOODHOSDYLPHQWGHODTXDOHVWjVLWXDWHQWUHPSHUGDPXQWLPSHUVRWDGHOD
UDVDQW GHO YLDO HQ HOV SXQWV GH PDMRU L PHQRU FRWD UHVSHFWLYDPHQW TXH FRUUHVSRQHQ D OD
SDUFHOOD
(Q HOV FDVRV HQ TXq D FRQVHTqQFLD GHO SHQGHQW H[LVWHL[L PpV GXQD SODQWD TXH VH VLWXw
GLQVGHOVOtPLWVHVWDEOHUWVDOSDUjJUDIDQWHULRUVHQWHQGUjSHUSODQWDEDL[DSHUDFDGDWUDP
GHIURQWDOGHSDUFHOODGHODSRVLFLyLQIHULRU
(Q HOV FDVRV GH SDUFHOOHV DPE IURQWDO D GRV YLDOV RSRVDWV HV UHIHULUj OD FRWD GH SODQWD
EDL[D D FDGD IURQW FRP VL HV WUDFWpV GH SDUFHOOHV GLIHUHQWV OD SURIXQGLWDW GH OHV TXDOV
DVVROHL[LHOSXQWPLWMjGHOLOOD
E (QHOWLSXVGRUGHQDFLyGHGLILFDFLyDwOODGDWpODFRQVLGHUDFLyGHSODQWDEDL[DDTXHOODSODQWD
RSDUWGDTXHVWDVLWXDGDGDPXQWGHOVRWHUUDQLUHDORSRVVLEOH
F (Q HOV DOWUHV WLSXV GRUGHQDFLy GH OHGLILFDFLy OD SODQWD EDL[D VHUj GHWHUPLQDGD DO
FRUUHVSRQHQWSODRHVWXGLGHGHWDOOHQUHODFLyDPEHOVRWHUUDQLLDODFRWDGHILQLGDDODUWLFOH
GDTXHVWHVQRUPHV
/DOoDGDOOLXUHPtQLPDGHODSODQWDEDL[DVHUjODVHJHQW
7LSXVGRUGHQDFLy
(GLILF6HJRQV
DOLQHDFLRQVGHYLDO
338 Sant Adri del Bess / Ripollet
$OWUDUHIHUqQFLD
$OoDGD

TJDJPOT
F (Q HOV DOWUHV WLSXV GRUGHQDFLy GH OHGLILFDFLy OD SODQWD EDL[D VHUj GHWHUPLQDGD DO
FRUUHVSRQHQWSODRHVWXGLGHGHWDOOHQUHODFLyDPEHOVRWHUUDQLLDODFRWDGHILQLGDDODUWLFOH
GDTXHVWHVQRUPHV
7LSXVGRUGHQDFLy
(GLILF6HJRQV
DOLQHDFLRQVGHYLDO
(GLILFDFLyDwOODGD
GRUGHQDFLy
$OWUDUHIHUqQFLD
$OoDGD

SODQWDEDL[DREHUWD
SODQWDEDL[DWDQFDGD

(QHOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOODOoDGDPtQLPDGHVRVWUHGHODSODQWDEDL[D
SHOTXHIDDODFRWDGHUHIHUqQFLDGHODOoDGDUHJXODGRUDVHUjGHTXDWUHPHWUHVSHUDDPSODGHV
GHYLDOGHPHWUHVRPpVLGHPHWUHVSHUDDPSODGHVPHQRUVGHPHWUHV
1RHVSHUPHWHOGHVGREODPHQWGHODSODQWDEDL[DDPEGXHVSODQWHVVHJRQVODPRGDOLWDWGH
VHPLVRWHUUDQLLHQWUHVRO
(Q HO WLSXV GRUGHQDFLy VHJRQV DOLQHDFLRQV GH YLDO HV SHUPHWHQ HOV HQWUHVRODWV HQ SODQWD
EDL[DTXDQIRUPLQXQLWDWItVLFDLIXQFLRQDODPEHOORFDOXELFDWDOHVPHQWDGDSODQWDLQRWLQJXLQ
DFFpV
LQGHSHQGHQWGHVGHOH[WHULRULVKDXUDQGHFRPSOLUOHVFRQGLFLRQVVHJHQWV
D(OVHQWUHVRODWVVKDQGHVHSDUDUXQPtQLPGHPHWUHVGHODIDoDQDGHOHGLILFL
E/DOoDGDOOLXUHPtQLPDSHUVRWDLSHUVREUHVHUjGHPHWUHVDL[zQRREVWDQWVLODSDUW
VXSHULRU HV GHVWLQD D GLSzVLW GH PDWHULDOV ODOoDGD PtQLPD HV UHGXHL[ HQ OHVPHQWDGD SDUW D
PHWUHV1RHVSHUPHWODVHYDFRQVWUXFFLyTXDQQRHVSXJXLQDVVROLUDTXHVWHVDOoDGHV
F/HQWUHVRODWQRSRGUjSURORQJDUVHLRFXSDUOHVSDLOOLXUHLQWHULRUGLOOD
G /D FRQVWUXFFLy GHOV HQWUHVRODWV QR KD GLPSOLFDU GLVWRUVLy HQ OD FRPSRVLFLy HVWqWLFD GH OD
IDoDQD GH OHGLILFL /HV VROXFLRQV GH UHFXODGD GH OD SODQWD EDL[D SHU HIHFWH GH OD FRQVWUXFFLy
GHQWUHVRODWVVKDQGHUHJLUSHUDTXHVWHV1RUPHVSHOTXHIDDOHVUHFXODGHVGHOHGLILFDFLy(OV
DMXQWDPHQWV UHVSHFWLXV SRGUDQ OLPLWDU R VL pV HO FDV SURKLELU DTXHVWD VROXFLy DOV jPELWV
GHWHUPLQDWVTXHFRQVWLWXHL[HQXQFRQWH[WKLVWzULFRWUDGLFLRQDO
H (OV HQWUHVRODWV QR FRQVWLWXHL[HQ VXSHUItFLH GH VRVWUH HGLILFDEOH LQGHSHQGHQW GH OD SODQWD
EDL[D L QR VyQ DWULEXwEOHV DO FzPSXW GH OHGLILFDELOLWDW SHUz VL DOV HIHFWHV GH VXSHUItFLH
FRQVWUXwGD
(QHOWLSXVGRUGHQDFLyGHGLILFDFLyDwOODGDQRHVSHUPHWHQOHVSODQWHVGHQWUHVRODW
(Q HOV DOWUHV WLSXV GRUGHQDFLy OHV SODQWHV HQWUHVRODW HV SRGUDQ DGPHWUH TXDQ DL[z KR
GHWHUPLQL H[SUHVVDPHQW HO SOD HVSHFLDO R HVWXGL GH GHWDOO L HQ DTXHVWV FDVRV OD VHYD
VXSHUItFLHVKDGLQFORXUHDOFzPSXWGHGLILFDELOLWDW
(QHOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOVHVWDEOHL[HQOHVVHJHQWVFRQGLFLRQVSHU
DODGPLVVLyGKDELWDWJHVDSODQWDEDL[D
D1RKDGHVXSRVDULQFUHPHQWGHODGHQVLWDWGKDELWDWJHVDGPHVDHQODSDUFHOODSHUUDyGHOD
TXDOLILFDFLyGH]RQDFRUUHVSRQHQWVHJRQVODQRUPDWLYDYLJHQW
E$TXHVW~VTXHGDOLPLWDWDODSDUWGHODSDUFHOODGHOLPLWDGDHQWUHODOLQHDFLyDYLDOLHOOtPLWGH
ODIRQGjULDHGLILFDEOH
$TXHVWDVXSHUItFLH GH OHVSDL OOLXUH LQWHULRU GLOOD HV FRPSXWDUj FRP D FRQVWUXwGD D HIHFWHV GHO
FjOFXOGHODGHQVLWDWGKDELWDWJHV
Sant Adri del Bess 339
F4XDQDOJXQDHVWjQFLDPHQMDGRURGRUPLWRULWLQJXLIDoDQDDOHVSDLOOLXUHLQWHULRUGLOODODSDUW
E$TXHVW~VTXHGDOLPLWDWDODSDUWGHODSDUFHOODGHOLPLWDGDHQWUHODOLQHDFLyDYLDOLHOOtPLWGH
ODIRQGjULDHGLILFDEOH
$TXHVWDVXSHUItFLH GH OHVSDL OOLXUH LQWHULRU GLOOD HV FRPSXWDUj FRP D FRQVWUXwGD D HIHFWHV GHO
FjOFXOGHODGHQVLWDWGKDELWDWJHV
F4XDQDOJXQDHVWjQFLDPHQMDGRURGRUPLWRULWLQJXLIDoDQDDOHVSDLOOLXUHLQWHULRUGLOODODSDUW
GDTXHVWHVSDLFRUUHVSRQHQWDODSDUFHOODKDXUjGHUHVWDUVHQVHHGLILFDUHQSODQWDEDL[DHQWRWD
ODVHYDVXSHUItFLH/HVSDLWLQGUjXQDIRQGjULDPtQLPDGHPLXQDDPSODGDPtQLPDGHPL
HQFDSFDVOKDELWDWJHVXSHUDUjODIRQGjULDHGLILFDEOH
(Q HO WLSXV GRUGHQDFLy VHJRQV DOLQHDFLy D YLDO VHVWDEOHL[ OD SURKLELFLy GH VLWXDU QRXV
KDELWDWJHVHQOHVSODQWHVEDL[HVLQGLFDGHVHQODGRFXPHQWDFLyJUjILFD
(QHOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVYROXPHWULDHVSHFtILFDVHVWDEOHL[ODSURKLELFLyGHVLWXDUQRXV
KDELWDWJHVHQOHVSODQWHVEDL[HVLQGLFDGHVHQODGRFXPHQWDFLyJUjILFD
/D FRQVWUXFFLy GHQWUHVRODWV HQ HOV KDELWDWJHV GH SODQWD EDL[D KDXUj GDFRPSOLU WRWHV OHV
FRQGLFLRQVGDTXHVWLDPpVOHVVHJHQWV
/DVXSHUItFLHPtQLPDHQSODQWDEDL[DGHFDGDKDELWDWJHVHQVHFRQVLGHUDUOHQWUHVRODWVHUjGH
P~WLOV
1RHVSHUPHWODYHQWLODFLyGHOHVGHSHQGqQFLHVTXHVLJXLREOLJDWRULFRPSDUWLPHQWDU~QLFDPHQW
DWUDYpVGHOGREOHHVSDLGHODSODQWDEDL[DSURGXwWSHUODUHFXODGDGHOHQWUHVRODW
(QWRWFDVODOoDGDOOLXUHPtQLPDGHOHQWUHVRODWVHUjGHPHWUHV
',6326,&,75$16,75,$
/D SUHVHQW PRGLILFDFLy GH ODUWLFOH GH OHV 1188 QR pV GDSOLFDFLy SHOV KDELWDWJHV MD
H[LVWHQWV HQ SODQWD EDL[D L HQ OHV SDUFHOOHV HQ OHV TXDOV QR HV SHUPHWUj GH QRXV DPE
DQWHULRULWDWDODGDWDGDSURYDFLyLQLFLDOGHOSUHVHQWGRFXPHQW
(Q WUDFWDUVH GXQD UHJXODFLy GH IXWXU DTXHVWD SURKLELFLy QRPpV DIHFWD D OD QRYD LPSODQWDFLy
GKDELWDWJHV QR DOV MD H[LVWHQWV HOV TXDOV HV GHWDOOHQ HQ ODQQH[ UHODWLX D OD LQIRUPDFLy

IHIDHQWPHQW OH[LVWqQFLD GXQ KDELWDWJH DPE DQW
VHUjGDSOLFDFLy
Sant Cugat del Valls

Modificaci puntual del Pla General Metropolit per a la definici de la nova zona
de dotaci dhabitatges per a joves, al
terme municipal de Sant Cugat del Valls.
Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 20 dabril de 2009 amb
la incorporaci dofici de les prescripcions segents.
(DOGC nm. 4135 de 18/05/2004).
Amb la incorporaci dofici de les prescripcions segents:
1 Se suprimeix del punt 5 del captol 3 de la memria
340 Sant Cugat del Valls / Sant Adri del Bess
del document (justificaci jurdica) el contingut segent: Ats que la finalitat bsica daquest rgim
de gesti s la garantia del desenvolupament i
continutat de ls dotacional previst en les condicions establertes per aquesta modificaci del
Pla general metropolit, es preveu que, simultniament a la cessi del sl i atorgament del dret
de superfcie, es contempli una opci de compra
a exercir per part de lantic propietari dels sls,
en el termini i condicions que sestipulin a partir
de lextinci del dret de superfcie. Sense perjudici
daquesta frmula, es podran preveure en el Pla
especial corresponent procediments alternatius a
la cessi del sl 10hj, sempre i quan quedi garantit
%JTQPT
(en el seu cas si s procedent mitjanant laccs

al Registre de la propietat) el dest especfic dels
sls, en les condicions previstes per aquesta modificaci del Pla general metropolit.
En la fitxa reguladora de lmbit de can Trabal, es
corregeix lerrada material detectada en relaci
amb la superfcie de sl qualificada de clau 7b,
substituint els 8.446,79 m2 de sl indicats per
6.496,79 m2 de sl.
En la fitxa de caracterstiques reguladora de
lmbit de Vullpareres, en el plnol dordenaci
proposada, se substitueixen els 800 m2 de sl
consignats en lindicador de clau 10hj per 3.000
m2 de sostre.
La superfcie mxima de venda per al petit comer, prevista en 1.300 m2 en larticle 2.2 de la
Normativa urbanstica del document, queda fixada
en 700 m2, dacord amb all que determina el
Pla territorial sectorial dequipaments comercials
(PTSEC) per al municipi de Sant Cugat del Valls.
En lapartat A del primer pargraf de la Normativa,
se substituir larticle 314 pels articles 56 i 57, per
tal de garantir lefectiva integraci de la nova clau
10hj com un s dotacional previst dins el concepte de sistemes del Pla general metropolit.
En larticle 3, condicions dedificaci, de la Normativa urbanstica del document, safegir lapartat
segent: 5) Els habitatges sadaptaran, pel que fa
a les seves condicions dhabitabilitat i, en especial, a la seva superfcie mnima, al que determinin
les ordenances dedificaci i disposicions legals
vigents en matria dhabitatge, daplicaci simult
nia.
En larticle 2, dest de les zones dhabitatges
per a joves, de la Normativa urbanstica del document, safegir lapartat segent: 3) Els usos
complementaris i dotacionals admesos en el
rgim dusos previst, en tant que complementaris,
resten subjectes al mateix r- gim de concessi i
dret de superfcie que els dhabitatges per a joves.
ANNEX
Normes urbanstiques de la modificaci puntual del
Pla general metropolit per a la definici de la nova
zona de dotaci dhabitatges per a joves, de Sant
Cugat del Valls.
Zona de dotaci dhabitatges per a joves (clau 10hj)
Article 1. Definici
Es qualifica com a zona de dotaci dhabitatges per
a joves el sl urb dels emplaaments que integren
aquest document al municipi de Sant Cugat del Valls, que es destina a la construcci dhabitatges en
rgim de lloguer assequible destinats expressament

a la gent jove, per facilitar a aquest collectiu laccs
a lhabitatge dins la ciutat. Els sls que safecten a
aquest dest sn els que consten a les fitxes urbanstiques daquesta modificaci del Pla general metropolit. Aquestes fitxes tenen carcter normatiu i
incorporen les qualificacions proposades, les condicions dordenaci i les de desenvolupament i gesti
de cadascun dels mbits dactuaci.
Article 2. Dest de les zones de dotaci
dhabitatges per a joves
1) Els sls qualificats de zones de dotaci dhabitatges per a joves es destinaran a la construcci
dhabitatges en les condicions establertes a larticle 4. Els usos dotacionals definits a larticle 212
de les Normes urbanstiques del Pla general metropolit, compatibles amb lhabitatge, sadmeten
com a s no principal.
2) En planta baixa sadmeten tamb els serveis complementaris de lhabitatge i ls comercial en establiments de superfcie mxima de venda de 700
m2, corresponent al petit comer dacord amb la
Llei 17/2000, de 29 de desembre, dequipaments
comercials.
3) Els usos complementaris i dotacionals admesos
en el rgim dusos previst, en tant que complementaris, resten subjectes al mateix rgim de concessi i dret de superfcie que els dhabitatges per
a joves.
Article 3. Condicions dedificaci
1) Ledificaci en el sls qualificats de zona de dotaci dhabitatges per a joves sajustar al tipus
dordenaci, intensitat edificatria i condicions
dedificaci definits a la fitxa urban stica de cadascun dels sls amb aquesta qualificaci,
dacord amb les condicions de lentorn.
2) Ledificaci podr desenvolupar-se per llicncia
anterior.
3) La modificaci de les condicions dedificaci definides en les fitxes normatives requerir la tramitaci dun estudi de detall o dun pla especial.
4) Per a tot all no regulat expressament en aquesta
Normativa, regeixen les disposicions de les
Normes urbanstiques per al tipus dordenaci assignat al sl corresponent.
5) Els habitatges sadaptaran, pel que fa a les seves
condicions dhabitabilitat i, en especial, a la seva
superfcie mnima, a all que determinin les ordenances dedificaci i disposicions legals vigents
en matria dhabitatge daplicaci simultnia.
Sant Cugat del Valls 341
Article 4. Desenvolupament i gesti de les zones

clau 10hj
1) Els habitatges es promouran en rgim de lloguer
i en les condicions que permetin acollirse a les
mesures de finanament dactuacions protegides en matria dhabitatge establertes al Decret
157/2002, d11 de juny, pel qual sestableixen els
ajuts en matria dhabitatge a crrec de la Generalitat de Catalunya i es regula la gesti dels ajuts
previstos en el Reial decret 1/2002, d11 de gener
i els que en el seu cas els desenvolupin o substitueixin.
2) El desenvolupament i gesti de les dotacions
dhabitatges per a joves sacollir a algun dels rgims segents:
2.1 En els sls de titularitat pblica municipal, la
construcci dels habitatges i la seva gesti podr
realitzar-se per lAjuntament directament a travs
de Promusa, amb conveni amb una altra Administraci o b amb participaci de la iniciativa privada, mitjanant latorgament dun dret de superfcie o concessi administrativa.
2.2 Un cop atorgat el dret de superfcie, lincompliment de les condicions establertes en el plec
corresponent es regir pel que aquest disposi.
2.3 LAjuntament podr establir convenis entre
altres administracions pbliques o entitats dependents delles, per tal de desenvolupar en sls dels
qu siguin titulars dotacions dhabitatges per a
joves.
Article 5. Legitimaci expropiatria

La qualificaci amb clau 10hj legitima lexpropiaci
dels sls qualificats amb aquest dest, sense perjudici
del que es preveu a lapartat 2.2 de larticle anterior.
(03.316.077)
Modificaci puntual del Pla General Metropolit per a la regulaci dels usos residencials en zones dedificaci allada, al terme municipal de Sant Cugat del Valls. Aprovada
definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques, el 13 de mar de 2006. (DOGC nm. 4644 de
30/05/2006).

307

308 I 309
Modificaci puntual del Pla General Metropolit per a la substituci del sistema dequipament comunitari pel sistema dhabitatges dotacionals per a joves a diferents mbits
PHVXUEDQtVWLTXHVGHOD0RGLFDFLyGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjSHUDODVXEVWLWXFLyGHOVLVWHPDGHTXLSDPHQWFRPXQLWDU
del terme municipal de Sant Cugat del Valls. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica TerriVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHVDGLIHUHQWVjPELWVGHOWHUPHPXQLFLSDODOWHUPHPXQLFLSDOGH6DQW&XJD
torial i Obres Pbliques el 21 de febrer de 2008. (DOGC nm. 5155 de 18/06/2008)

6,67(0$ 'n(48,3$0(17 &2081,7$5, 3(/ 6,67(0$ 'n+$%,7$7*(6 '27$&,21$/6

3HU WDO GnDUWLFXODU OHV SURSRVWHV TXH UHFXOO DTXHVW GRFXPHQW HV SURFHGHL[ D OD VHJHQW
0RGLILFDFL GH GHO 3*0 HQ OnPELW GHOV HPSODDPHQWV TXH LQWHJUHQ DTXHVW GRFXPHQW DO
PXQLFLSLGH6DQW&XJDWGHO9DOOV
$ ,QFRUSRUDU HQ HOV DUWLFOHV L GH OHV 1RUPHV XUEDQVWLTXHV GHO 3OD JHQHUDO
PHWURSROLWXQQRXVLVWHPDHQHOVOXUEDQRPHQDGD6LVWHPDGHGRWDFLGnKDELWDWJHV
SHUDMRYHVFODXKM
% &UHDUHQHO7WRO,9XQDQRYDVHFFLDPEODVHJHQWGHQRPLQDFLLFRQWLQJXW
6LVWHPDGHGRWDFLGnKDELWDWJHVSHUDMRYHVFODXKM
$UW'HILQLFL
(VTXDOLILFDFRPDVLVWHPDGHGRWDFLGnKDELWDWJHVSHUDMRYHVHOVOXUEGHOVHPSODDPHQW
TXH LQWHJUHQ DTXHVW GRFXPHQW DO PXQLFLSL GH 6DQW &XJDW GHO 9DOOV TXH HV GHVWLQD D OD
FRQVWUXFFLGnKDELWDWJHVHQUJLPGHOORJXHUDVVHTXLEOHGHVWLQDWH[SUHVVDPHQWDODJHQWMRYH
SHUIDFLOLWDUDDTXHVWFROOHFWLXOnDFFVDOnKDELWDWJHGLQVODFLXWDW
(OVVOVTXHVnDIHFWHQDDTXHVWGHVWVQHOVTXHFRQVWHQDOHVILW[HVXUEDQVWLTXHVGnDTXHVWD
0RGLILFDFL GHO 3*0 $TXHVWHV ILW[HV WHQHQ FDUFWHU QRUPDWLX ,QFRUSRUHQ OHV TXDOLILFDFLRQV
SURSRVDGHV OHV FRQGLFLRQV GnRUGHQDFL L OHV GH GHVHQYROXSDPHQW L JHVWL GH FDGDVFXQ GHOV
PELWVGnDFWXDFL
$UW'HVWGHOVVLVWHPHVGHGRWDFLGnKDELWDWJHVSHUDMRYHV
(OVVOVTXDOLILFDWVGHVLVWHPHVGHGRWDFLGnKDELWDWJHVSHUDMRYHVHVGHVWLQDUDQDOD
FRQVWUXFFLGnKDELWDWJHVHQOHVFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHVDOnDUWLFOH(OVXVRVGRWDFLRQDOV
GHILQLWV D OnDUWLFOH GH OHV 1RUPHV XUEDQVWLTXHV GHO 3*0 FRPSDWLEOHV DPE
OnKDELWDWJHVnDGPHWHQFRPDVQRSULQFLSDO
(Q SODQWD EDL[D VnDGPHWHQ WDPE HOV VHUYHLV FRPSOHPHQWDULV GH OnKDELWDWJH L OnV
FRPHUFLDOHQHVWDEOLPHQWVGHVXSHUIFLHP[LPDGHYHQGDGHPFRUUHVSRQHQWDO
SHWLW FRPHU GnDFRUG DPE OD /OHL GH GH GHVHPEUH GnHTXLSDPHQWV
FRPHUFLDOVLHOVHXGHVHQYROXSDPHQWSHO'HFUHWGHGnRFWXEUH
VHQHOUJLPGnXVRVSUHYLVWHQWDQWTXH
FRPSOHPHQWDULVUHVWHQVXEMHFWHVDOPDWHL[UJLPGHFRQFHVVLLGUHWGHVXSHUIFLHTXH
HOKDELWDWJHVSHUDMRYHV
$UW&RQGLFLRQVGnHGLILFDFL
/nHGLILFDFL HQ HOV VOV TXDOLILFDWV GH VLVWHPD GH GRWDFL GnKDELWDWJHV SHU D MRYHV
VnDMXVWDUDOWLSXVGnRUGHQDFLLQWHQVLWDWHGLILFDWULDLFRQGLFLRQVGnHGLILFDFLGHILQLWVD
OD ILW[D XUEDQVWLFD GH FDGDVFXQ GHOV VOV DPE DTXHVWD TXDOLILFDFL GnDFRUG DPE OHV
FRQGLFLRQVGHOnHQWRUQ
/nHGLILFDFLSRGUGHVHQYROXSDUVHSHUOOLFQFLDGLUHFWDHQOHVFRQGLFLRQVHVWDEOHUWHVD
OnDSDUWDWDQWHULRU
/DPRGLILFDFLGHOHVFRQGLFLRQVGnHGLILFDFLGHILQLGHVHQOHVILW[HVQRUPDWLYHVUHTXHULU
ODWUDPLWDFLGnXQHVWXGLGHGHWDOORGnXQSODHVSHFLDO
3HUWRWDOOQRUHJXODWH[SUHVVDPHQWHQDTXHVWD1RUPDWLYDUHJHL[HQOHVGLVSRVLFLRQVGH
OHV1188SHUDOWLSXVGnRUGHQDFLDVVLJQDWDOFRUUHVSRQHQWVO
(OV KDELWDWJHV VnDGDSWDUDQ SHO TXH ID D OHV VHYHV FRQGLFLRQV GnKDELWDELOLWDW L HQ
HVSHFLDODODVHYDVXSHUIFLHPQLPDDDOOTXHGHWHUPLQLQOHVRUGHQDQFHVGnHGLILFDFLL
GLVSRVLFLRQVOHJDOVYLJHQWVHQPDWULDGnKDELWDWJHGnDSOLFDFLVLPXOWQLD
$UW'HVHQYROXSDPHQWLJHVWLGHOVVLVWHPHVFODXKM
(OV KDELWDWJHV HV SURPRXUDQ HQ UJLP GH OORJXHU L HQ OHV FRQGLFLRQV TXH SHUPHWLQ
DFROOLUVHDOHVPHVXUHVGHILQDQDPHQWGnDFWXDFLRQVSURWHJLGHVHQPDWULDGnKDELWDWJH
HVWDEOHUWHVDO'HFUHWGHGHQRYHPEUHGnDFWXDOLW]DFLGHO3ODGnKDELWDWJHGHO
SHURGHLHOVTXHHQHOVHXFDVHOVGHVHQYROXSLQRVXEVWLWXHL[LQ
(OGHVHQYROXSDPHQWLJHVWLGHOHVGRWDFLRQVGnKDELWDWJHVSHUDMRYHVVnDFROOLUDDOJXQ
(QHOVVOVGHWLWXODULWDWSEOLFDPXQLFLSDOODFRQVWUXFFLGHOVKDELWDWJHVLODVHYD
JHVWL SRGU UHDOLW]DUVH SHU On$MXQWDPHQW GLUHFWDPHQW D WUDYV GH 3URPXVD DPE
FRQYHQL DPE XQD DOWUD $GPLQLVWUDFL R E DPE SDUWLFLSDFL GH OD LQLFLDWLYD SULYDGD
PLWMDQDQWOnDWRUJDPHQWGnXQGUHWGHVXSHUIFLHRFRQFHVVLDGPLQLVWUDWLYD
8QFRSDWRUJDWHOGUHWGHVXSHUIFLHOnLQFRPSLRQVHVWDEOHUWHVHQ
HOFRUUHVSRQHQW3OHFHVUHJLUDQSHOTXHDTXHVWGLVSRVL
/n$MXQWDPHQW SRGU HVWDEOLU FRQYHQLV DPE DOWUHV $GPLQLVWUDFLRQV 3EOLTXHV R
HQWLWDWV GHSHQGHQWV GnHOOHV SHU WDO GH GHVHQYROXSDU HQ VOV GH TXH VLJXLQ WLWXODUV
GRWDFLRQVGnKDELWDWJHVSHUDMRYHV
$UW/HJLWLPDFLH[SURSLDWULD
/DTXDOLILFDFLyDPEFODXKMOHJLWLPDOH[SURSLDFLyGHOVVzOVTXDOLILFDWVDPEDTXHVWGHVWtVHQVH
SHUMXGLFLGHOTXHHVSUHYHXHQODSDUWDWGHODUWLFOHDQWHULRU
HVXUEDQtVWLTXHVGHOD0RGLFDFLySXQWXDOGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
Modificaci del Pla General Metropolit en ordre a la implantaci de benzineres en el
municipi, al terme municipal de Sant Cugat del Valls. Aprovada definitivament pel conseller de
Poltica Territorial i Obres Pbliques, el 30 de setembre de 2008. (DOGC nm. 5245 de 28/10/2008).

PELWGnDSOLFDFL
/nPELW GnDSOLFDFL GnDTXHVWD PRGLILFDFL SXQWXDO V WRW HO PXQLFLSL GH 6DQW &XJDW GHO
9DOOV (Q DTXHOOV VHFWRUV GH SODQHMDPHQW GHULYDW RQ VnKDJL HVWDEOHUW HO UJLP GnXVRV
SHU DOJXQD ]RQD QR UHFROOLGD HQ DTXHVWHV 1RUPHV VHU LJXDOPHQW GnDSOLFDFL HO TXH
GLVSRVL HO SXQW TXDUW GH OnDUWLFOH GH OHV 1188 XQD YHJDGD DSURYDGD OD SUHVHQW
PRGLILFDFL
5HJXODFLGHOnVLQGXVWULDOHQDOOUHODWLXDOHVHVWDFLRQVGHVXEPLQLVWUDPHQW
GHFDUEXUDQWV
(VPRGLILFDHOFRQWLQJXWGHOVDUWLFOHVL
GHOHV1188GHO3*0TXHTXHGHQUHGDFWDWVHQODVHJHQWIRUPD
$UWLFOHVLQGXVWULDO
6nKLFRPSUHQHQHOVVHJHQWV
U /HVLQGVWULHVGnREWHQFLWUDQVIRUPDFLLWUDQVSRUW
Q (OVPDJDW]HPVGHVWLQDWVDODFRQVHUYDFLJXDUGDLGLVWULEXFL
GH SURGXFWHV DPE VXEPLQLVWUDPHQW H[FOXVLX D GHWDOOLVWHV R
PDMRULVWHV LQVWDOODGRUV IDEULFDQWV R GLVWULEXGRUV R VHQVH
VHUYHLGHYHQGDGLUHFWD
U (OVWDOOHUVGHUHSDUDFL
U /HVHVWDFLRQVGHVHUYHLLGHUHQWDGDGHYHKLFOHVLJDUDWJHV
/HV DFWLYLWDWV TXH SHOV PDWHULDOV HPSUDWV PDQLSXODWV R
GHVSDW[DWV R SHOV HOHPHQWV WFQLFV TXH VnXWLOLW]HQ SRGHQ
RFDVLRQDU PROVWLHV SHULOOV R LQFRPRGLWDWV D OHV SHUVRQHV R
GDQ\VDOVEQV
8VRV LQGXVWULDOV GLIHUHQWV DOV GHILQLWV HQ DTXHVW DUWLFOH VQ HOV XVRV
H[WUDFWLXV GnH[SORWDFL GH PLQHV R SHGUHUHV DJUFROHV SHFXDULV L
IRUHVWDOVVnKDQGHUHJXODUSHOTXHGLVSRVDODOHJLVODFLHVSHFILFDHQOD
PDWULDLVLHVFDXSHOTXHGLVSRVHQDTXHVWHV1RUPHV

V VnHVWDEOLUDQ PLWMDQDQW XQ 3OD
HVSHFLDO XUEDQVWLF $TXHVWD ILJXUD GH SODQHMDPHQW GHULYDW HV

7HUPH0XQLFLSDO$TXHVWHVVnKDXUDQGHVLWXDUSUHIHUHQWPHQWDOHV
YLHV GnDFFV D OD FLXWDW VHQVH LQWHUIHULU DPE OD WUDPD XUEDQD

TXH QR VnDMXVWLQ DOV FULWHULV TXH HVWDEOHL[L OnHVPHQWDW SOD WLQGUDQ

GnRUGHQDFL(OSURSLSODRXQDOWUHGnHVSHFILFSRGUSUHYHXUHnQHO

280

PXQLFLSLFDOGUOnDSURYDFLGnXQ

$TXHVW SOD VnKDXU GnDMXVWDU D O
DQWHULRULKDXUGnHVWDEOLUOHV
FRQGLFLRQV GnRUGHQDFL L
HVWDU VRWPV VL VnHVFDX GnDFR
DYDOXDFL DPELHQWDO L HQ WRW FDV KDXU GH FRQWHQLU XQ HVWXGL GH
PRELOLWDW FRPSOHW TXH MXVWLILTXL
FDSDFLWDW GH OD [DU[D YLULD (Q HO FDV TXH HV WUDFWL GnXQD QRYD

SXQW DQWHULRU VHU QHFHVVDUL MXVWLILFDU WDPE OD QHFHVVLWDW L
OnLQWHUV R VHUYHL SEOLF GH OD VHYD LPSODQWDFL HQ EDVH D OD
(QDTXHVWD]RQDVnDGPHWHQHOVXVRVVHJHQWV
U +DELWDWJH 3OXULIDPLOLDU L DSDUWDPHQWV 6nDGPHW OnKDELWDWJH XQLIDPLOLDU
TXDQSHUODGLVSRVLFLRVXSHUIFLHGHOVRODUDTXHVWQRSXJXLDSURILWDU
VH SHU D OnKDELWDWJH SOXULIDPLOLDU SHU OD LPSRVVLELOLWDW GH FRPSOLU
FRQGLFLRQVVREUHIDDQDPQLPDSURIXQGLWDWHGLILFDEOHFHOREHUWVLSDWLV
Q 5HVLGHQFLDO6nDGPHW
U &RPHUFLDO6nDGPHW
W 6DQLWDUL6nDGPHW
5HFUHDWLX6nDGPHW
(VSRUWLX6nDGPHW
5HOLJLVLFXOWXUDO6nDGPHW
2ILFLQHV6nDGPHW
,QGVWULD6nDGPHWOnVLQGXVWULDOHQODFDWHJRULDSULPHUDVLWXDFLRQVD
EDEFLLFDWHJRULDVHJRQDHQVLWXDFLRQVDEF
LE
$OHV]RQHVGHGHQVLILFDFLXUEDQDDTXHVUHIHUHL[HOJUILFDGMXQWD
DTXHVWHV 1RUPHV VnDGPHWU D PV OD LQGVWULD GH WHUFHUD FDWHJRULD
HQVLWXDFLRQVFLE
(Q FRPSOLPHQW GnDOO HVWDEOHUW D OnDUWLFOH L GnDTXHVWHV
1RUPHV SHU D OD LPSODQWDFL GnXQD HVWDFL GH VHUYHL FDOGU
OnDSURYDFLGHOVFRUUHVSRQHQWVSODQVHVSHFLDOVXUEDQVWLFV
$UWLFOH=RQDGHFRQVHUYDFLGHOnHVWUXFWXUDXUEDQDLHGLILFDWULD
(QDTXHVWD]RQDVnDGPHWHQHOVXVRVVHJHQWV
U +DELWDWJHXQLIDPLOLDULSOXULIDPLOLDU(OWLSXVXQLIDPLOLDUVREOLJDWRULDOV
303 I 305
Q 5HVLGHQFLDO6nDGPHWHQOHVUHVLGQFLHVFRPXQLWULHVLHOVHVWDEOLPHQWV
KRWHOHUV
U &RPHUFLDO 6nDGPHW HQ HGLILFLV H[FOXVLXV VHQVH OLPLWDFL L HQ SODQWD
EDL[D GHOV HGLILFLV GnKDELWDWJH SOXULIDPLOLDU ILQV D XQ P[LP GH
VXSHUIFLH GH ORFDO GH P $ OHV UHHV GnKDELWDWJHV XQLIDPLOLDUV
VnDGPHWHQORFDOVGHILQVDGRVFHQWVFLQTXDQWDPHWUHVTXDGUDWVSHUD
PRGDOLWDWVFRPHUFLDOVGnDUWLFOHVRVHUYHLVTXRWLGLDQV
(OVORFDOVSHUDODSUHVWDFLGHVHUYHLVSDUWLFXODUVHQHOVTXDOVQRHV
JHQHULQPROVWLHVLQFRPRGLWDWVLQVDOXEULWDWVRSHULOOVSRGUDQXELFDUVH
HQSODQWHVSLVRV
W 6DQLWDUL 6nDGPHWHQ HOV GLVSHQVDULV L FRQVXOWRULV L HOV FHQWUHV
HVSHFLDOLW]DWVTXHQRGHSDVVLQODFDSDFLWDWGHFLQTXDQWDOOLWV
5HFUHDWLX6nDGPHW
(VSRUWLX6nDGPHWHQLQVWDOODFLRQVFREHUWHVILQVDTXDWUHFHQWVPHWUHV
TXDGUDWVLDOnDLUHOOLXUHILQVDPSHUHVWDEOLPHQW
2ILFLQHV 6nDGPHW VHQVH OLPLWDFL H[FHSWH DOV HGLILFLV GnKDELWDWJH
XQLIDPLOLDUTXHVnDGPHWILQVDXQP[LPGHOSHUGHODVXSHUIFLH
GH VRVWUH HGLILFDEOH HQ FDGD SDUFHOOD 6nDGPHWHQ HOV GHVSDW[RV GH
SURIHVVLRQDOVOLEHUDOVVHQVHOLPLWDFL
,QGXVWULDO6nDGPHWHQFDWHJRULHVSULPHUDVLWXDFLRQVDDELFL
FDWHJRULDVHJRQDVLWXDFLRQVDELF
(QDTXHVWDTXDOLILFDFLQRVnDGPHWHQOHVHVWDFLRQVGHVHUYHL
$UWLFOH=RQDVXEMHFWDDRUGHQDFLYROXPWULFDHVSHFILFD
/HVFRQGLFLRQVGnVHQDTXHVWD]RQDVQOHVVHJHQWV
U +DELWDWJH6nDGPHWOnVGnKDELWDWJHSOXULIDPLOLDU4XDQHQYLUWXW
GHO SODQHMDPHQW DQWHULRU OnKDELWDWJH KDJL GH VHU XQLIDPLOLDU
QRPVHVSRGUDGPHWUHDTXHVWVGnKDELWDWJH
U &RPHUFLDO6nDGPHW
W 6DQLWDUL6nDGPHW
5HFUHDWLX6nDGPHW
(VSRUWLX6nDGPHW
2ILFLQHV6nDGPHW
,QGXVWULDO 6nDGPHWHQ HOV XVRV LQGXVWULDOV GH OD SULPHUD L
VHJRQD FDWHJRULD 7DPE VnDGPHW OnV LQGXVWULDO GH FDWHJRULD
306
WHUFHUD HQ HGLILFDFLRQV VHSDUDGHV GnKDELWDWJHV L VLWXDGHV D

VHFWRUVLQGXVWULDOVSUHFLVDWVDOnDQWHULRUSODQHMDPHQW
(Q FRPSOLPHQW GnDOO HVWDEOHUW D OnDUWLFOH L
GnDTXHVWHV 1RUPHV SHU D OD LPSODQWDFL GnXQD HVWDFL GH
VHUYHL FDOGU OnDSURYDFL GHOV FRUUHVSRQHQWV SODQV
HVSHFLDOVXUEDQVWLFV
4XDQHOSODQHMDPHQWDQWHULRUQRSHUPHWLDOJXQGHOVXVRVDQWHULRUVRHOV
SHUPHWL GH PDQHUD UHVWULQJLGD VnKDXU GnDSOLFDU SUHIHUHQWPHQW OHV
QRUPHVGHOSODQHMDPHQWHVPHQWDW
V DSOLFDEOH D DTXHVWD ]RQD HO TXH GLVSRVD OnDUWLFOH VREUH XVRV
FROOHFWLXV L XVRV SEOLFV HQ JUDQV VXSHUIFLHV GH OD UHJODPHQWDFL
GnXVRVHQOD]RQDGHGHQVLILFDFLXUEDQD
$UWLFOH 6XE]RQHV XQLIDPLOLDUV 9, 9,, 9,,, L ,; GnRUGHQDFL HQ HGLILFDFL
DOODGD
(QDTXHVWHVVXE]RQHVVnDGPHWHQHOVXVRVVHJHQWV
U +DELWDWJH1RPVHVSHUPHWOnKDELWDWJHXQLIDPLOLDU
Q 5HVLGHQFLDO 6nDGPHW OnV UHVLGHQFLDO SHU OLPLWDW D XQD VXSHUIFLH GH
VRVWUH GH OnHGLILFDFL TXH KD GH VHU FRP D P[LP HTXLYDOHQW D OD
VXSHUIFLHGHVRVWUHHGLILFDEOHFRUUHVSRQHQWDVLVSDUFHOOHVPQLPHV
7RWV DTXHOOV XVRV UHVLGHQFLDOV WLSXV KRWHODSDUWDPHQW DSDUWKRWHO L
VLPLODUV TXH HQ FRPSOLPHQW GHOV VHXV SURSLV UHTXHULPHQWV IXQFLRQDOV
SXJXLQ FRQVWLWXLU XQLWDWV KDELWDFLRQDOV VHPEODQWV D KDELWDWJHV
FRPSRVWRVSHUXQDVDODGnHVWDUPHQMDGRUFXLQDODTXDOSRWHVWDURQR
LQWHJUDGDDODVDODGnHVWDUXQHTXLSGHEDQ\LXQDKDELWDFLODTXDOSRW
HVWDU LJXDOPHQW LQWHJUDGD R QR D OnHVSDL GH VDOD GnHVWDU TXHGHQ
VXEMHFWHVDOHVVHJHQWVOLPLWDFLRQV
/D SDUFHOOD PQLPD SHU SRGHU GHVHQYROXSDU DTXHVW V HV
IL[D HQ VLV SDUFHOOHV PQLPHV FRUUHVSRQHQWV D OD FODX
XUEDQVWLFDRQVnHVWDEOHL[L
3HUWDOGHQRGHVYLUWXDUHQH[FVODQDWXUDOHVDGHOHV]RQHV
GnHGLILFDFL DOODGD XQ WHU GnDTXHVWD SDUFHOOD PQLPD
VnKDXU GH GHVWLQDU D V GnKDELWDWJH XQLIDPLOLDU FRPSOLQW HQ
DTXHVW FDV WRWHV OHV GHWHUPLQDFLRQV TXH IL[HQ OHV 1188 L
OHV20(GHO3*0SHUDTXHVWVL]RQDQRSRGHQWVHDFROOLU
SHUDOVXSVLWUHFROOLWDOSXQWGHOnDUWLFOHGHOHV1188
SHOTXDOVnDGPHWODFRQVWUXFFLGnKDELWDWJHVDSDULRQDWV
$OV GRV WHURV UHVWDQWV VnDGPHWU OnV UHVLGHQFLDO OLPLWDQW HO
QRPEUHGnXQLWDWVKDELWDFLRQDOVDVVLPLODQWOHVDKDELWDWJHVDO
TXH UHVXOWL GH PXOWLSOLFDU SHU WUHV OD GHQVLWDW SUSLD GH OD
]RQDTXHFRUUHVSRQJXL
(OVRVWUHGHVWLQDWDVUHVLGHQFLDOQRH[FHGLUDOTXHUHVXOWL
GH OnDSOLFDFL GH OnHGLILFDELOLWDW FRUUHVSRQHQW D OD ]RQD VREUH
OD SDUFHOOD GHVFRPSWDQW OD SDUW GH SDUFHOOD TXH HV
GHVWLQL D V GnKDELWDWJH (Q FDS FDV DTXHVWD VXSHUIFLH GH
VRVWUHGnVUHVLGHQFLDOVHUVXSHULRUDOnHTXLYDOHQWGHVRVWUH
HGLILFDEOH FRUUHVSRQHQW D VLV SDUFHOOHV PQLPHV VHJRQV OD
]RQD
307

3URSLHWDWGnDTXHVWDFRQGLFL
&DOGU WUDPLWDU XQ 3OD (VSHFLDO XUEDQVWLF TXH GHWHUPLQL
OnHPSODDPHQW PV LGRQL GLQV OD ILQFD SHU D ORFDOLW]DU OnV
U &RPHUFLDO3RGUDQDXWRULW]DUVHFRPH
DFREULUQHFHVVLWDWVTXRWLGLDQHVILQVDXQDVXSHUIFLHSHUORFDOGH
W 2ILFLQHV6nDGPHWHQILQVDXQP[LPGHOSHUGHODVXSHUIFLHGH
OD 6nDGPHWHQ HOV GHVSDW[RV GH
6DQLWDUL6nDGPHWDPEXQOPLWP[LPGHOOLWVSHUHVWDEOLPHQW
5HFUHDWLX 6nDGPHW DPE HO OPLW P[LP GH P SHU HVWDEOLPHQW R
(VSRUWLX6nDGPHW
,QGXVWULDO 1RPV VnDGPHWHQ OHV
VLWXDFLDELF
6nDGPHWHQ OHV HVWDFLRQV GH VHUYHLV L HOV WDOOHUV GH UHSDUDFL GH
YHKLFOHVDPEVXSHUIFLHTXHQRVXSHULHOVP
WJH R VRODU VXVFHSWLEOH GnDFROOLU

OnDSURYDFL GHOV FRUUHVSRQHQWV SODQV HVSHFLDOV XUEDQVWLFV $L[
PDWHL[ HV IL[HQ OHV VHJHQWV FRQGLFLRQV TXH KDXUDQ GH FRPSOLU
3UHVHQWDU IDDQD GLUHFWDPHQW D [DU[D YLULD EVLFD TXH

JDUDQWHL[L OnDFFV L OD VRUWLGD GHOV YHKLFOHV VHQVH
LQWHUIHULUQHJDWLYDPHQWHQHOWUQVLW
GHSDUFHOODGHP

JOLE HGLILFDEOH HVWLJXLQ R QR FREHUWV WLQGU OD
FRQVLGHUDFL GH VO OOLXUH GnHGLILFDFL L KDXU GH
SUHVHUYDU HO VHX FDUFWHU HQMDUGLQDW (OV UHIHULWV HVSDLV

P[LPDGHPHVWDEOHUWD
$UWLFOH6XE]RQHVSOXULIDPLOLDUV,,,,,,L,9GnRUGHQDFLHQHGLILFDFLDOODGD
/HVFRQGLFLRQVGnVVHUDQOHVVHJHQWV
308
DU L OnXQLIDPLOLDU
REOLJDWRULTXDQQRVnDVVROHL[LQHOVPQLPVGHSDUFHOOD
Q 5HVLGHQFLDO 6nDGPHW OnV UHVLGHQFLDO SHU OLPLWDW D XQD VXSHUIFLH GH
VRVWUH GH OnHGLILFDFL TXH KD GH VHU FRP D P[LP HTXLYDOHQW D OD
VXSHUIFLHGHVRVWUHHGLILFDEOHFRUUHVSRQHQWDVLVSDUFHOOHVPQLPHV
$ WRWV DTXHOOV XVRV UHVLGHQFLDOV WLSXV KRWHODSDUWDPHQW DSDUWKRWHO L
HVWDULJXDOPHQWLQWHJUDGDRQRDOnHVSDLGHVDODGnHVWDUVHQnDVVLPLODU
OHVHVPHQWDGHVXQLWDWVKDELWDFLRQDOVDKDELWDWJHVKDYHQWVHGHGRQDU
FRPSOLPHQWDODGHQVLWDWP[LPDSHUPHVDSHUFDGD]RQD
U &RPHUFLDO3RGUDQDXWRULW]DUVHFRPHURVLORFDOVGHVHUYHLVGHVWLQDWV
DFREULUQHFHVVLWDWVTXRWLGLDQHVILQVDXQDVXSHUIFLHSHUORFDOGH
W 2ILFLQHV6nDGPHWHQILQVDXQP[LPGHOSHUGHODVXSHUIFLHGH
VRVWUH HGLILFDEOH HQ FDGD SDUFHOOD 6nDGPHWHQ VHQVH OLPLWDFL HOV
GHVSDW[RVGHSURIHVVLRQDOVOLEHUDOV
6DQLWDUL 6nDGPHW OnV VDQLWDUL GnHVWDEOLPHQWV DPE FDSDFLWDW VXSHULRU D

FLQTXDQWD OOLWV HQ HGLILFDFLRQV HQ SDUFHOOHV GH PV GH P GH
VXSHUIFLH (Q SDUFHOOHV LQIHULRUV VnDGPHW OnV VDQLWDUL VHQVH FDS DOWUD
OLPLWDFLTXHHOGnXQDFDSDFLWDWP[LPDGHOOLWV
5HFUHDWLX6nDGPHWHQSDUFHOOHVILQVDPSHUHVWDEOLPHQWLDPE
SURKLELFLGHGHVWLQDUGLYHUVHVSDUFHOOHVDOVHUYHLGnXQVROHVWDEOLPHQW
6nDGPHWHQVDOHVILQVDXQDFDEXGDGHFHQWSODFHV
(VSRUWLX6nDGPHWVHQVHUHVWULFFLRQV
,QGXVWULDO6nDGPHWHQQLFDPHQWOHVLQGVWULHVGHFDWHJRULDSULPHUDHQ
VLWXDFLRQVDELF
6nDGPHWHQOHVHVWDFLRQVGHVHUYHLLHOVWDOOHUVGHUHSDUDFLGHYHKLFOHV
DPE VXSHUIFLH TXH QR VXSHUL HOV P L VHSDUDWV FRP D PQLP
PGHTXDOVHYROKDELWDWJHRVRODUVXVFHSWLEOHGnDFROOLUXQDHGLILFDFL
GHVWLQDGDDKDELWDWJHRSOXULKDELWDWJH
PDWHL[ HV IL[HQ OHV VHJHQWV FRQGLFLRQV TXH KDXUDQ GH FRPSOLU
OHVSDUFHOOHVSHUSRGHUDFROOLUXQDEHQ]LQHUD
D 3UHVHQWDU IDDQD GLUHFWDPHQW D [DU[D YLULD EVLFD TXH
LQWHUIHULUQHJDWLYDPHQWHQHOWUQVLW
E 7HQLUXQDVXSHUIFLHPQLPDGHSDUFHOODGHP

FRQVLGHUDFL GH VO OOLXUH GnHGLILFDFL L KDXU GH

$UWLFOH6XE]RQDSOXULIDPLOLDU9GnRUGHQDFLHQHGLILFDFLDOODGD
/HVFRQGLFLRQVGnVGnDTXHVWDVXE]RQDVQOHVVHJHQWV
U +DELWDWJH 6nDGPHW (Q SDUFHOOHV GH VXSHUIFLH LQIHULRU D P
HGLILFDEOHQRPVVnDGPHWOnKDELWDWJHXQLIDPLOLDU
$ WRWV DTXHOOV XVRV UHVLGHQFLDOV WLSXV KRWHODSDUWDPHQW DSDUWKRWHO L
HVWDULJXDOPHQWLQWHJUDGDRQRDOnHVSDLGHVDODGnHVWDUVHQnDVVLPLODU
OHVHVPHQWDGHVXQLWDWVKDELWDFLRQDOVDKDELWDWJHVKDYHQWVHGHGRQDU
FRPSOLPHQWDODGHQVLWDWP[L
U &RPHUFLDO 6nDGPHW HQ SODQWD EDL[DDPE XQ OPLW P[LP GHVXSHUIFLH
GHP6nDGPHWHQHOVGHVWLQDWVDSUHVWDFLGHVHUYHLVDSDUWLFXODUV
TXHQRFDXVLQPROVWLHVLQFRPRGLWDWVLQVDOXEULWDWVRSHULOOVHQSODQWHV
SLVRVILQVDXQDVXSHUIFLHP[LPDSHUORFDOGHP
W 2ILFLQHV6nDGPHWHQHQORFDOVTXHQRH[FHGHL[LQGHP
6DQLWDUL6nDGPHWDPEHOPDWHL[OPLWTXHDOnDUWLFOHDQWHULRU
5HFUHDWLX6nDGPHWHQSDUFHOOHVILQVDPSHUHVWDEOLPHQWLVDOHV
DPEXQDFDEXGDTXHQRSDVVLGHSODFHV
(VSRUWLX6nDGPHW
,QGXVWULDO/nVLQGXVWULDOVnDGPHW HQFDWHJRULDSULPHUDVLWXDFLRQVD
EDEFLLFDWHJRULDVHJRQDHQVLWXDFLRQVDEF
LE$OHV]RQHVGHGHQVLILFDFLXUEDQDDLEVnDGPHWUDQDPV
OHVLQGVWULHVGHFDWHJRULDWHUFHUDHQVLWXDFLRQVFLE
$ OD VXE]RQD SOXULIDPLOLDU 9 GnRUGHQDFL HQ HGLILFDFL DOODGD
6nDGPHWHQ OHV HVWDFLRQV GH VHUYHL L HOV WDOOHUV GH UHSDUDFL GH
YHKLFOHVDPEVXSHUIFLHTXHQRVXSHULHOVPLVHSDUDWVFRP
DPQLPPGHTXDOVHYROKDELWDWJHRVRODUVXVFHSWLEOHGnDFROOLU
KDELWDWJHRSOXULKDELWDWJH
309


GnHGLILFDFL L KDXU GnHVWDU

U ,QGXVWULDO 6nDGPHWHQ HOV XVRV GnLQGVWULHV HQ FDWHJRULHV SULPHUD

VHJRQDWHUFHUDLTXDUWD6nDGPHWDL[PDWHL[ODFDWHJRULDFLQTXHQDHQ
VLWXDFLE6nDGPHWHQHOVFRPHURVDOnHQJUVLHOVSDUFVGHYHKLFOHV
LPDTXLQULD
Q +DELWDWJH (V SHUPHW QRPV OnV GnKDELWDWJH SHU DO SHUVRQDO GH
YLJLOQFLD FRQVHUYDFL R JXDUGD GH OnHVWDEOLPHQW D UD GH GRV
KDELWDWJHV FRP D P[LP SHU LQGVWULD FRPHU R PDJDW]HP VHPSUH
TXH VnRFXSLQ L WLQJXLQ HQ V H[FOXVLX XQD SDUFHOOD TXH FRPSOHL[L HOV
UHTXLVLWVPQLPVGHOJUXSGHTXHVWUDFWL4XDQHO3OD3DUFLDODSURYDW
SHUPHWL XQ QRPEUH GnKDELWDWJHV PDMRU SHU D DTXHVWD ILQDOLWDW VnKD GH
UHVSHFWDUODSUHYLVLGHO3OD3DUFLDO
U &RPHUFLDO (V SHUPHWHQ HOV HVWDEOLPHQWV GHGLFDWV D OD YHQGD GH
PDTXLQULD PDWHULDO GH WUDQVSRUW L HOHPHQWV DX[LOLDUV GH OD LQGVWULD
6nDGPHWHQOHVFDIHWHULHVUHVWDXUDQWVEDUVLVLPLODUV
W 2ILFLQHV 1RPV VnDGPHWHQ OHV RILFLQHV L GHVSDW[RV SURSLV GH FDGD
6DQLWDUL 1RPV VnDGPHW HO GH GLVSHQVDULV FRQVXOWRULV L DPEXODWRULV

1R VnDGPHWHQ HOV FHQWUHV VDQLWDULV GnLQWHUQDPHQW SURORQJDW FRP
KRVSLWDOVVDQDWRULVRFOQLTXHV
5HOLJLV L FXOWXUDO 1RPV VnDGPHWHQ HOV GHGLFDWV D OD IRUPDFL
SURIHVVLRQDOUHODFLRQDWVDPEOnDFWLYLWDWLQGXVWULDOGHOD]RQD6nDGPHWHQ
HOV FHQWUHV VRFLDOV L GH FDUFWHU DVVRFLDWLX L UHXQL DO VHUYHL GHO
SHUVRQDODGVFULWDOHVLQGVWULHV
5HFUHDWLX 6nDGPHWHQ OHV VDOHV Gn
311
(VSRUWLX1RPVVnDGPHWHQOHVLQVWDOODFLRQVHVSRUWLYHVSHUDOSHUVRQDO
GHOHVHPSUHVHVGHOD]RQDRGHOVHFWRULOHVTXHVHVLWXHQDOHVUHHV
GHVWLQDGHVHVSHFILFDPHQWDGRWDFLRQVHVSRUWLYHV
0LWMDQDQW XQ 3OD (VSHFLDO SRGU DXWRULW]DUVH OnHVWDEOLPHQW GHOV XVRV

VHJHQWVHQOHVVLWXDFLRQVTXHVnDVVHQ\DOHQ

3RGUDQ DGPHWUHnV HOV XVRV FRPHUFLDO GnRILFLQHV UHOLJLV L FXOWXUDO
UHFUHDWLX L HVSRUWLX HQ SDUFHOOHV SHULIULTXHV GH OnUHD LQGXVWULDO
DFFHVVLEOHV GHV GH OnH[WHULRU GnDTXHVWD TXH VLJXLQ FRQWLJHV D ]RQHV
OnVSULQFLSDOGHOHVTXDOVVLJXLHOUHVLGHQFLDO
6nDGPHWUODXELFDFLGnHVWDEOLPHQWVFRPHUFLDOHQJUDQVVXSHUIFLHVHQ
SDUFHOOHV TXH FRQVWLWXHL[LQ LOOHV FRPSOHWHV DPE IURQW D FDUUHUV GH
FDSDFLWDWVXILFLHQW
(O3OD(VSHFLDOUHJXODUOHVFRQGLFLRQVDFFVLDSDUFDPHQWGHPDQHUD
TXHQRSXJXLQ SURGXLU LQWHUIHUQFLHV D OnDFWLYLWDW LQGXVWULDOSUSLDGH OD
]RQD L TXH GnDTXHVWD QR VnKDJLQ GH GHULYDU PROVWLHV SHULOORVHV DOV
XVXDULVGHOVHVWDEOLPHQWVTXHVnDXWRULW]LQ
(V SURKLEHL[ OnV UHVLGHQFLDO L HOV QR H[SUHVVDPHQW DGPHVRV D OHV
FRQGLFLRQV DQWHULRUV DPE H[FHSFL GH OnV GnHVWDFLRQDPHQW L JDUDWJH
DSDUFDPHQW
4XDQDILGHIDFLOLWDUODUHORFDOLW]DFLGHSHWLWHVLQGVWULHVVLWXDGHVDOV
QXFOLV XUEDQV GH OHV SREODFLRQV HV MXVWLILTXL SRGUDQ DSURYDUVH SODQV
HVSHFLDOV DPE HOV PDWHL[RV REMHFWLXV L FRQGLFLRQV TXH HOV UHJXODWV D
OnDUWLFOH
$UWLFOH=RQHVGHUHPRGHODFL
$ OHV ]RQHV GH UHPRGHODFL WDQW SEOLTXHV FRP SULYDGHV VnDGPHWHQ HOV XVRV
VHJHQWV
U +DELWDWJH6nDGPHWHOSOXULIDPLOLDU
Q 5HVLGHQFLDO(VSHUPHW
U &RPHUFLDO(VSHUPHW
W 2ILFLQHV(VSHUPHW
6DQLWDUL(VSHUPHW
5HOLJLVLFXOWXUDO(VSHUPHW
5HFUHDWLX(VSHUPHW
(VSRUWLX(VSHUPHW

VnHVWDEOHL[LXQFULWHULPVUHVWULFWLX
(OV XVRV SEOLFV L HOV XVRV FROOHFWLXV HQ JUDQV VXSHUIFLHV VnKDXUDQ GnDMXVWDU DO
TXHGLVSRVDOnDUWLFOH312
QPTJDJPOT
VnHVWDEOHL[LXQFULWHULPVUHVWULFWLX
(OV XVRV SEOLFV L HOV XVRV FROOHFWLXV HQ JUDQV VXSHUIFLHV VnKDXUDQ GnDMXVWDU DO
TXHGLVSRVDOnDUWLFOH
$UWLFOH=RQDGHUHQRYDFLXUEDQD
$OD]RQDGHUHQRYDFLXUEDQDUHKDELOLWDFLVnDGPHWUDQHOVXVRVVHJHQWV
U +DELWDWJH 6nDGPHW 6HU REOLJDWRUL OnKDELWDWJH XQLIDPLOLDU DOV VHFWRUV
GHVHQYROXSDWVDFWXDOPHQWDPEDTXHVWWLSXVGnKDELWDWJHLDOVWHUUHQ\V
DPESHQGHQWVVXSHULRUVDOSHU
U &RPHUFLDO 6nDGPHW D OHV SODQWHV EDL[HV GnHGLILFLV GnKDELWDWJH
SOXULIDPLOLDU $ OHV UHHV GnKDELWDWJH XQLIDPLOLDU VnDGPHWHQ ORFDOV
LQGHSHQGHQWV ILQV D P TXDGUDWV GHVWLQDWV D FRPHURV L VHUYHLV
$OV 3ODQV (VSHFLDOV SRGUDQ SUHYHXUHnV FHQWUHV FRPHUFLDOV HQ HGLILFLV

LQGHSHQGHQWVHQOHVUHHVGnKDELWDWJHSOXULIDPLOLDU
W 2ILFLQHV 6nDGPHW $L[ QR REVWDQW D OHV UHHV GnKDELWDWJH XQLIDPLOLDU
QRSRGUGHVWLQDUVHDDTXHVWVPVGHOSHUGHODVXSHUIFLH
GHVRVWUHHGLILFDEOHDFDGDSDUFHOOD
6DQLWDUL 6nDGPHW HO GH GLVSHQVDULV FRQVXOWRULV L DPEXODWRULV L HO GH
FOQLTXHVVDQDWRULVLDQOHJVILQVDXQDFDSDFLWDWP[LPDGHOOLWVHQ
SDUFHOODILQVDP6nDGPHWVHQVHOPLWGHFDSDFLWDWHQSDUFHOOHV
PVJUDQV
5HFUHDWLX$UHHVGnKDELWDWJHSOXULIDPLOLDUVnDGPHWHQLQVWDOODFLRQVILQV
D P GH VXSHUIFLH SHU HVWDEOLPHQW L VDOHV DPE XQD FDEXGD GH
SODFHVFRPDP[LP$OHVUHHVGnKDELWDWJHXQLIDPLOLDUVnDGPHWHQ
LQVWDOODFLRQVHQSDUFHOOHVILQVDPLVDOHVDPEXQDFDEXGDTXH
3RGUDQ DXWRULW]DUVH LQVWDOODFLRQV L VDOHV GH VXSHUIFLH R FDEXGD

PDMRUV HQ XQD SDUFHOOD GH PV GH TXDWUH KHFWUHHV VHPSUH TXH HV
UHVROJXLQ HOV SUREOHPHV GH WUQVLW L GH VHSDUDFL GH OHV UHHV
GnKDELWDWJH
(VSRUWLX6nDGPHW
,QGXVWULDO $ OHV UHHV GnKDELWDWJH XQLIDPLOLDU QRPV VnDGPHWHQ OHV

LQGVWULHV GH FDWHJRULD SULPHUD HQ VLWXDFL D E D E \ F $
OHV UHHV GnKDELWDWJH SOXULIDPLOLDU QRPV VnDGPHWHQ OHV LQGVWULHV GH
FDWHJRULDSULPHUDHQTXDOVHYROVLWXDFLLOHVGHODFDWHJRULDVHJRQDHQ
VLWXDFLRQVDELF
313
Sant Joan Desp

Ordenana sobre aparcaments en edificis de nova construcci, a Sant Joan
Desp. Aprovada definitivament, en text refs, per
Acord de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de
24 de gener de 1990 (DOGC nm. 1283 de 25/04/90)
Ttol preliminar.
Disposicions de carcter general
Art. 1. Objecte
Constitueix lobjecte daquestes ordenances la regulaci sobre previsi de places daparcament en els
edificis de nova construcci.
Art. 2. mbit daplicaci
El present ttol i el ttol I de les presents Ordenances
seran daplicaci a les zones amb qualificaci de Densificaci urbana semiintensiva (13b) del municipi de
Sant Joan Desp.
TTOL I.
PREVISI DAPARCAMENTS A
LES ZONES DE DENSIFICACI
URBANA SEMIINTENSIVA (CLAU
13B)
Art. 3. Previsi daparcaments en els edificis
1. Les places mnimes daparcaments que shauran
1.1 Edificis dhabitatges.
a. A sl urb una plaa per cada habitatge construt, amb independncia de la seva superfcie.
b. A sl urb, objecte dun Pla especial de reforma interior, les que es fixin en aquest mateix,
amb el mnim duna plaa per cada habitatge
previst dacord amb el nombre mxim fixat al pla
o una plaa per cada 100 m2 de sostre previst,
essent dobligat compliment el nombre ms gran
daquestes dues opcions.
1.2 Edificacions objecte de Rehabilitaci.
Ser daplicaci lOrdenana metropolitana de rehabilitaci aprovada pel Consell de la Corporaci
Metropolitana de Barcelona, en data 18 dabril de
1985.
Art. 4. Ocupaci de lespai lliure interior dilla en
planta soterrani
Lespai lliure interior dilla sajustar a les Normes urbanstiques del Pla general metropolit, article 243.
356 Sant Joan Desp
Art. 5. Articles afectats de les Normes

urbanstiques del Pla general metropolit
1. Larticle 3 de les presents ordenances afecta a
larticle 298.2.A de les Normes urbanstiques del
Pla general metropolit quant a reserva de places
daparcament en edificis dhabitatges.
larticle 243.1.B de les Normes urbanstiques
del Pla general metropolit quant a ocupaci de
lespai lliure interior dilla en planta soterrani, es a
dir, sense donar lloc a augment de lndex dedificabilitat zonal.
3. Larticle 299.5.6 de les Normes del Pla general
metropolit (Regles sobre previsi daparcaments
en edificis) ser interpretat dacord amb lesperit
de les presents ordenances , justificat a larticle 3,
pel qual no ser daplicaci lopci de substituci
de les places daparcament en els edificis per espais contigus de zona urbana.
4. Per als edificis, en que, dacord amb les presents ordenances, no se superi en 3 el nombre
de places daparcament necessries, prvia justificaci dimpossibilitat demplaament de les
mateixes per raons fsiques, restaran exempts del
compliment de la present ordenana.
Disposici final
Per a la resta de zones del municipi seran vigents les
Normes urbanstiques i Ordenances metropolitanes
del Pla general metropolit.
Modificaci del PGM, pel que fa a la regulaci daparcaments en edificis de nova

construcci a Sant Joan Desp. Aprovada
definitivament per Resoluci del conseller de Poltica
Territorial i Obres Pbliques de 22 de novembre de
2000 (DOGC nm. 3348 de 15/03/01), amb la segent prescripci dofici:

Saplicar el que disposen els articles 299.5 i

299.6, actualment vigents, en aquells casos que
sigui impossible fsicament ubicar les places
daparcament en planta soterrani i en planta
baixa, fins i tot utilitzant ascensors mecnics.
TTOL PRELIMINAR.
GENERAL
Art. 1. Objecte
Constitueix lobjecte daquestes ordenances la regu-
laci sobre previsi de places daparcament en els

edificis de nova construcci.
El present ttol i el ttol I de les presents Ordenances
seran daplicaci a tot lmbit territorial de Sant Joan
Desp, independentment de la seva qualificaci i classificaci o rgim jurdic del sl.
Reglamentaci Ordenana
Art. 3. Previsi daparcaments en els edificis
1. Les places mnimes daparcaments que shauran
1.1 Edificis dhabitatges.
a. A sl urb dos places per cada habitatge construt, amb independncia de la seva superfcie.
b. A sl urb, objecte dun Pla especial de reforma
interior o sl urbanitzable programat, les que es
fixin en aquest mateix, amb el mnim de dos places
per cada habitatge previst dacord amb el nombre
mxim fixat al pla o dos places per cada 100 m2
de sostre previst, essent dobligat compliment el
nombre ms gran daquestes dues opcions.
1.2 Edificacions objecte de Rehabilitaci.
Ser daplicaci lOrdenana metropolitana de rehabilitaci aprovada pel Consell de la Corporaci
Metropolitana de Barcelona, en data 18 dabril de
1985.
Art. 4. Ocupaci de lespai lliure interior dilla en

planta soterrani
Lespai lliure interior dilla sajustar a les Normes urbanstiques del Pla general metropolit, article 243.
Art. 5. Articles afectats de les Normes
urbanstiques del Pla general metropolit
larticle 298.2.A de les Normes urbanstiques del
Pla general metropolit quant a reserva de places
daparcament en edificis dhabitatges, tant en sl
urb com urbanitzable.
2. Larticle 4 de les presents ordenances afecta a larticle 226 i 243.1.B de les Normes urbanstiques
del Pla general metropolit quant a ocupaci de
lespai lliure interior dilla en planta soterrani i rasants del mateix.
3. Larticle 299.5 i 6 de les Normes urbanstiques del
Pla general metropolit (Regles sobre la previsi
daparcaments en edificis) ser interpretat dacord
amb lesperit de les presents ordenances, justificat a larticle 3, per la qual cosa no ser daplicaci general lopci de substituci de les places
daparcament en els edificis per espais contigus
de zona urbana.
Per all no previst a la present Ordenana, sestar al
que disposa el Pla general metropolit (PGM).
Sant Just Desvern

Modificaci del articles 296, 298, 299 i 300 de les Normes urbanstiques del Pla General
Metropolit, al terme municipal de Sant Just Desvern. Aprovada definitivament pel conseller de
Poltica Territorial i Obres Pbliques el 13 dabril de 2007. (DOGC nm. 4888 de 22/05/2007).
1250$7,9$85%$167,&$

02',),&$&, '(/6 $57,&/(6 L '( /(6 1250(6
85%$167,48(6'(/3/$*(1(5$/0(75232/,7'(6$17-867
'(69(51

$UWLFOH5HVHUYDGHVSDLVSHUDHVWDFLRQDPHQW

(OV3ODQV3DUFLDOVHQVzOXUEDQLW]DEOHLHOV3ODQHV(VSHFLDOVHQOHVUHVHUYHVSHUD
HTXLSDPHQWVJHQHUDOVLFHPHQWLULVKDXUDQGHSUHYHXUHVzOSHUDHVWDFLRQDPHQWVHQ
IXQFLyGHOHGLILFDELOLWDWLXVRVGHIRUPDTXHVDVVHJXULVXILFLHQWHVSDLSHUDSDUDGHV
WHUPLQDOVGHYHKLFOHVDXWRPzELOV
(OV3ODQV(VSHFLDOVSRGUDQLQFRUSRUDUOHVSUHYLVLRQVRSRUWXQHVSHUWDOG
DGHTXDUOHV
GHWHUPLQDFLRQV G
DTXHVWHV QRUPHV HQ PDWqULD G
DSDUFDPHQW R HVWDFLRQDPHQW D OHV
SDUWLFXODULWDWVGHO
jPELWGHSODQHMDPHQW

$UWLFOH3UHYLVLyGDSDUFDPHQWVHQHOVHGLILFLV
296

Sant Joan Desp / Sant Just Desvern 357
(OV HGLILFLV VKDXUDQ GH SURMHFWDU GH PDQHUD TXH GLVSRVLQ G
DSDUFDPHQWV D O
LQWHULRU
(OV3ODQV(VSHFLDOVSRGUDQLQFRUSRUDUOHVSUHYLVLRQVRSRUWXQHVSHUWDOG
DGHTXDUOHV
GHWHUPLQDFLRQV G
DTXHVWHV QRUPHV HQ PDWqULD G
DSDUFDPHQW R HVWDFLRQDPHQW D OHV
SDUWLFXODULWDWVGHO
jPELWGHSODQHMDPHQW

$UWLFOH3UHYLVLyGDSDUFDPHQWVHQHOVHGLILFLV

(OV HGLILFLV VKDXUDQ GH SURMHFWDU GH PDQHUD TXH GLVSRVLQ G
DSDUFDPHQWV D O
LQWHULRU
GH O
HGLILFL R HQ WHUUHQ\V HGLILFDEOHV GHO PDWHL[ VRODU D UDy GHOV HVWjQGDUGV PtQLPV
TXHHVGHWHUPLQHQHQDTXHVWPDWHL[DUWLFOH
D3HU WDO GH FRPSOLU HOV HVWjQGDUGV PtQLPV TXH SUHYHX DTXHVW DUWLFOH HQ HO VHX
DSDUWDW VHJRQ VKDXUj GH SUHYHXUH OD FRQVWUXFFLy G
DSDUFDPHQWV VRWHUUDWV /D
FRQVWUXFFLy GDSDUFDPHQWV HQ VXSHUItFLH KDXUj GpVVHU PRWLYDGD WqFQLFDPHQW
H[FHSWHSHUDOVFDVRVSUHYLVWRVHQHOVDUWLFOHVVHJHQWV
E/
$MXQWDPHQWSRGUjDXWRULW]DUUHGXFFLRQVHQHOQRPEUHGDSDUFDPHQWVDUHVHUYDU
SUHYLVWHQHOVDUWLFOHVVHJHQWVTXDQHVGRQLDOJXQG
DTXHVWVVXSzVLWV
3HUOHVGLPHQVLRQVRFDUDFWHUtVWLTXHVGHODSDUFHOODRGHO
HGLILFLTXDQQRVLJXL
WqFQLFDPHQWYLDEOHODSUHYLVLyGHOHVSODFHVREOLJDWzULHVHQODPDWHL[DILQFD
(QHGLILFLVSOXULIDPLOLDUVGHOHV]RQHVHQRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLyGHYLDOHQ
TXqSHUOHVGLPHQVLRQVGHODSDUFHOOD QRVLJXLSRVVLEOHDFFHGLUDPEUDPSDDO
VRWHUUDQL WHQLQW HQ FRPSWH TXH SHU D FRPSOLU DPE OHV UHVHUYHV PtQLPHV
REOLJDWzULHV VKDXUj GH GHVWLQDU HO GH OD IDoDQD D DFFHVVRV DOV
DSDUFDPHQWV
4XDQ H[LVWHL[L XQ LPPREOH LQFOzV HQ HO 3OD (VSHFLDO L &DWjOHJ GH 3URWHFFLy L
5HKDELOLWDFLyGHO3DWULPRQL$UTXLWHFWzQLFGH6DQW-XVW'HVYHUQTXHIDFLLQYLDEOH
WqFQLFDPHQWODFRQVWUXFFLyGXQDSDUFDPHQWHQODSDUFHOODFRUUHVSRQHQW
(QHOFDVGHUHKDELOLWDFLRQVTXDQKLFRQFRUULQHOVVXSzVLWVHVWDEOHUWVHQO
$UWLFOH
GHO
2UGHQDQoD0HWURSROLWDQDGH5HKDELOLWDFLy
(Q DTXHVWV VXSzVLWV OD UHVHUYD GH SODFHV REOLJDWzULHV TXH QR HV SXJXL XELFDU
HQODILQFDRHQO
HGLILFLVHJRQVHOVFDVRVV
KDXUjGHVLWXDUHQXQDSDUFDPHQW
SULYDWDXQDGLVWjQFLDPj[LPDGHPHWUHV
(QHOVSURMHFWHVG
REUHVGHQRYDSODQWDRGHUHIRUPDSHUFDQYLG
~VWRWDORSDUFLDOGH
OHVHGLILFDFLRQVOHVSODFHVPtQLPHVG
DSDUFDPHQWTXHVKDXUDQGHSUHYHXUHDWHQHQW
HOVGLIHUHQWVXVRVVyQOHVVHJHQWV
VKDELWDWJH
D (QOHV]RQHVGKDELWDWJHSOXULIDPLOLDUSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDP

FRQVWUXwWVGKDELWDWJHRIUDFFLy
E(QOHV]RQHVGKDELWDWJHXQLIDPLOLDUFRPDPtQLPSODoDGDSDUFDPHQWSHU
FDGDPFRQVWUXwWVDPEXQPj[LPGHSODFHV(QFDSFDVODSUHYLVLy
GHSODFHVVHUjLQIHULRUDOQRPEUHGKDELWDWJHV
F (Q HOV FDQYLV G
XVRV HQ XQ HGLILFL TXH DXJPHQWLQ HO QRPEUH G
KDELWDWJHV
H[LVWHQWV FDOGUj MXVWLILFDU HO FRPSOLPHQW GH OHV UHVHUYHV PtQLPHV HQ HO
PDWHL[HGLILFLREpHQXQDSDUFDPHQWSULYDWDXQDGLVWjQFLDPj[LPDGH
PHWUHV
VGRILFLQDRGHVSDW[RV
D (OVHGLILFLVTXHGHVWLQLQODWRWDOLWDWRSDUWGHOVHXVRVWUHDXVRVG
RILFLQHVR
GHVSDW[RV KDXUDQ GH SUHYHXUH XQD SODoD G
DSDUFDPHQW FDGD P GH
VXSHUItFLH ~WLO GHVWLQDGD D RILFLQHV HQ HO PDWHL[ HGLILFL R ]RQHV HGLILFDEOHV
GHODPDWHL[DSDUFHOOD
(OQRPEUHPj[LPGHSODFHVSHUDO
DSDUFDPHQWGHYHKLFOHVVHUjHOGH
ODUHVHUYDREOLJDWzULD/DUHVWDHVGHVWLQDUDQDO
DSDUFDPHQWGHYHKLFOHVGH
GXHVURGHV
E(Q HGLILFLV GHVWLQDWV D RILFLQHV GH VXSHUItFLH VXSHULRU D P V
KDXUDQ
GH SUHYHXUH GXHV SODFHV G
DSDUFDPHQW FRPSOHPHQWjULHV GHVWLQDGHV D
WXULVPHVTXHHVGHVWLQDUDQDOSHUVRQDOGHFRQVHUJHULDRDOWUHVLTXHVHUDQ
HVSDLVFRPXQVGHO
HGLILFL
/RFDOV GHVWLQDWV D WHDWUHV FLQHPHV VDOHV GH IHVWD L HVSHFWDFOHV
UHVWDXUDQWVLEDUVPXVLFDOV
298 (OV ORFDOV GHVWLQDWV D DFWLYLWDWV GH S~EOLFD FRQFXUUqQFLD FRP WHDWUHV
D
358 Sant Just Desvern
FLQHPHV VDOHV GH IHVWD L HVSHFWDFOHV UHVWDXUDQWV L EDUV PXVLFDOV KDXUDQ
E(Q HGLILFLV GHVWLQDWV D RILFLQHV GH VXSHUItFLH VXSHULRU D P V

KDXUDQ
GH SUHYHXUH GXHV SODFHV G
DSDUFDPHQW FRPSOHPHQWjULHV GHVWLQDGHV D
WXULVPHVTXHHVGHVWLQDUDQDOSHUVRQDOGHFRQVHUJHULDRDOWUHVLTXHVHUDQ
HVSDLVFRPXQVGHO
HGLILFL
/RFDOV GHVWLQDWV D WHDWUHV FLQHPHV VDOHV GH IHVWD L HVSHFWDFOHV
UHVWDXUDQWVLEDUVPXVLFDOV
D (OV ORFDOV GHVWLQDWV D DFWLYLWDWV GH S~EOLFD FRQFXUUqQFLD FRP WHDWUHV
FLQHPHV VDOHV GH IHVWD L HVSHFWDFOHV UHVWDXUDQWV L EDUV PXVLFDOV KDXUDQ
GH SUHYHXUH XQD SODoD G
DSDUFDPHQW SHU FDGD ORFDOLWDWV GH O
DIRUDPHQW
Pj[LPDGPqVHQHOORFDOGHTXqHVWUDFWLMDVLJXLHQHOPDWHL[HGLILFLRHQ
HVSDLVHGLILFDEOHVGHODPDWHL[DSDUFHOOD
GXHVURGHV
E(O FzPSXW GH O
DIRUDPHQW Pj[LP DGPqV pV HO TXH V
KDJL GHWHUPLQDW HQ OD
OOLFqQFLDFRUUHVSRQHQWGHO
DFWLYLWDWTXHV
DSURYLDWDOHIHFWH
/RFDOVGHVWLQDWVDDFWLYLWDWVHVSRUWLYHV
D (OV ORFDOV GHVWLQDWV D DFWLYLWDWV HVSRUWLYHV KDXUDQ GH SUHYHXUH XQD SODoD
G
DSDUFDPHQWSHUFDGDORFDOLWDWVGHO
DIRUDPHQWPj[LPDGPqVHQHOORFDO
GH TXq HV WUDFWL MD VLJXL HQ HO PDWHL[ HGLILFL R HQ HVSDLV HGLILFDEOHV GH OD
PDWHL[DSDUFHOOD
GXHVURGHV
E(O FzPSXW GH O
DFWLYLWDWTXHV
DSURYLDWDOHIHFWH
F (OVHVSDLVRHVWDEOLPHQWVGHOHVLQVWDOODFLRQVHVSRUWLYHVTXHHVGHVWLQLQD
DOWUHVXVRVKDXUDQGHUHVHUYDUOHVSODFHVHQIXQFLyGHO
~VGHTXqHVWUDFWL
VLQGXVWULDO
D (OVHGLILFLVRORFDOVG
~VLQGXVWULDOGHQRYDSODQWDKDXUDQGHSUHYHXUHXQD
SODoD G
DSDUFDPHQW SHU FDGD P GH VXSHUItFLH ~WLO GHVWLQDGD D DTXHVW

~VHQHOPDWHL[HGLILFL
GXHVURGHV/HVDFWLYLWDWVLQGXVWULDOVTXHHVGHVHQYROXSLQGHQRXHQHGLILFLV
H[LVWHQWVSRGUDQXWLOLW]DUO
HVSDLOOLXUHGHODSDUFHOODSHUDO
DSDUFDPHQWHQ
VXSHUItFLHSHUzHQFDSFDVHOFRQIURQWDQWDODYLDS~EOLFD
E (Q OHV ]RQHV GHVWLQDGHV D PDJDW]HP VHJRQV DOOz SUHYLVW HQ ODXWRULW]DFLy
OOLFqQFLDRSHUPtVDPELHQWDOHVSRGUjSUHYHXUHXQDSODoDG
DSDUFDPHQWSHU
F 7RWVHOVORFDOVG
~VLQGXVWULDOGHVXSHUItFLHVXSHULRUDP~WLOVKDXUDQGH
GLVSRVDUDO
LQWHULRUGHO
HGLILFLRGHOORFDOGXQDSODoDSHUDDSDUFDPHQWVGH
FDPLRQVSHUDODFjUUHJDLGHVFjUUHJDGHVXSHUItFLHPtQLPD[PHWUHV
SHUFDGDPRIUDFFLy
G (Q HOV SROtJRQV LQGXVWULDOV OD FjUUHJD L GHVFjUUHJD HV SRW UHDOLW]DU HQ XQ
HVSDLVHQ\DOLW]DWGHOHVPDWHL[HVGLPHQVLRQVDO
LQWHULRUGHODSDUFHOOD/HV
SDUFHOOHV TXH GRQLQ IURQW D OD &DUUHWHUD 5HLDO SRGUDQ GLVSRVDU
H[FOXVLYDPHQW GH O
HVSDL ODWHUDO R GHO IRQV SHU D DTXHVWD ILQDOLWDW /
HVSDL
DGMDFHQWDOD&DUUHWHUD5HLDOVKDXUjGHGHVWLQDUDMDUGt
VKRWHOHULUHVLGqQFLHV
D (OVHGLILFLVG
~VKRWHOHUKRVWDOVSHQVLRQVUHVLGqQFLHVG
HVWXGLDQWVRDOWUHV
HVWDEOLPHQWV GDOORWMDPHQW WHPSRUDO KDXUDQ GH UHVHUYDU XQD SODoD
G
DSDUFDPHQW GH YHKLFOHV FDGD SODFHV G
DOORWMDPHQW L XQD SODoD
G
DSDUFDPHQWSHUFDGDWUHEDOODGRUV
E 6LO
HVWDEOLPHQWGLVSRVDGHFXLQDLREXJDGHULDKDXUjGHGLVSRVDUDO
LQWHULRU
GH O
HGLILFL G
XQD SODoD GDSDUFDPHQW SHU D FDPLRQV SHU D OD FjUUHJD L
GHVFjUUHJDGHVXSHUItFLHPtQLPD[PHWUHV
F 6L O
HVWDEOLPHQW GLVSRVD GH UHVWDXUDQW KDXUDQ GH SUHYHXUH XQD SODoD
Sant Just Desvern 359
G
DSDUFDPHQWFDGDORFDOLWDWVGHO
DIRUDPHQWPj[LPDGPqVHQHOORFDOGH
D (OVHGLILFLVG
~VKRWHOHUKRVWDOVSHQVLRQVUHVLGqQFLHVG
HVWXGLDQWVRDOWUHV
HVWDEOLPHQWV GDOORWMDPHQW WHPSRUDO KDXUDQ GH UHVHUYDU XQD SODoD
G
DSDUFDPHQW GH YHKLFOHV FDGD SODFHV G
DOORWMDPHQW L XQD SODoD
G
DSDUFDPHQWSHUFDGDWUHEDOODGRUV
E 6LO
HVWDEOLPHQWGLVSRVDGHFXLQDLREXJDGHULDKDXUjGHGLVSRVDUDO
LQWHULRU
GH O
HGLILFL G
XQD SODoD GDSDUFDPHQW SHU D FDPLRQV SHU D OD FjUUHJD L
GHVFjUUHJDGHVXSHUItFLHPtQLPD[PHWUHV
F 6L O
HVWDEOLPHQW GLVSRVD GH UHVWDXUDQW KDXUDQ GH SUHYHXUH XQD SODoD
G
DSDUFDPHQWFDGDORFDOLWDWVGHO
DIRUDPHQWPj[LPDGPqVHQHOORFDOGH
TXq HV WUDFWL MD VLJXL HQ HO PDWHL[ HGLILFL R HQ HVSDLV HGLILFDEOHV GH OD
PDWHL[DSDUFHOOD
VVDQLWDUL
D (OVHGLILFLVLORFDOVG
~VVDQLWDULTXHGLVSRVLQGHOOLWVKDXUDQGHUHVHUYDUXQD
SODoDG
DSDUFDPHQWSHUFDGDOOLWV
E (OVHGLILFLVLORFDOVG
~VVDQLWDULTXHQRGLVSRVLQGHOOLWVKDXUDQGHUHVHUYDU
XQD SODoD G
DSDUFDPHQW SHU FDGD FRQVXOWRULV R VDOHV G
DWHQFLy (Q
DTXHVWVFDVRVHVSRGUjMXVWLILFDUODWLQHQoDG
XQDSODoDHQUqJLPGHOORJXHU
RSURSLHWDWILQVDXQDGLVWjQFLDPj[LPDGHPHWUHVGHOORFDO
VFRPHUFLDODOGHWDOOLJUDQVPDJDW]HPVGHYHQGD
D 4XDQ OD VXSHUItFLH ~WLO G
XQ HVWDEOLPHQW FRPHUFLDO H[FHGHL[L GH P
FRPSXWDQW WRWV HOV HVSDLV GH O
HVWDEOLPHQW H[FHSWH HO PDJDW]HP FDOGUj
GLVSRVDUG
XQDSODoDG
DSDUFDPHQWGHYHKLFOHVSHUFDGDPMDVLJXLHQHO
PDWHL[HGLILFLRHQHVSDLVHGLILFDEOHVGHODPDWHL[DSDUFHOOD
E 6LO
HVWDEOLPHQWFRPHUFLDOGLVSRVDGHPDJDW]HPGHVXSHUItFLH~WLOVXSHULRUD
P VLJXL TXLQD VLJXL OD VXSHUItFLH GHVWLQDGD D ~V FRPHUFLDO FDOGUj
UHVHUYDUDO
LQWHULRUGHO
HGLILFLXQDSODoDGDSDUFDPHQWSHUDFDPLRQVSHUD
ODFjUUHJDLGHVFjUUHJDGHVXSHUItFLHPtQLPD[PHWUHVSHUFDGD

PRIUDFFLy
VFXOWXUDO
D (OV ORFDOV GHVWLQDWV D ~V FXOWXUDO FRP ELEOLRWHTXHV PXVHXV VDOHV
G
H[SRVLFLRQV VDOHV GH FRQIHUqQFLHV R DXGLWRULV KDXUDQ GH UHVHUYDU XQD
SODoDFDGDORFDOLWDWVGHO
DIRUDPHQWPj[LPDGPqVHQHOPDWHL[HGLILFLR
HQ]RQHVHGLILFDEOHVGHODPDWHL[DSDUFHOOD
GXHVURGHV
E (O FzPSXW GH O
DFWLYLWDWTXHV
DSURYLDWDOHIHFWH
$OWUHVXVRV
/HV UHVHUYHV SHU D DSDUFDPHQW HQ ORFDOV GHVWLQDWV D XVRV QR FRQWHPSODWV HQ
DTXHVWHV QRUPHV V
DVVLPLODUDQ D XQ GHOV XVRV GHVFULWV L HQ WRW FDV D O
RSFLy
PpVUHVWULFWLYD
'LPHQVLRQVPtQLPHVGHOHVSODFHV
D 3ODFHVG
DXWRPzELOV
(QILOHUDDFDGDSODoDV
KDGHSRGHULQVFULXUHXQUHFWDQJOHGHPHWUHVGH
OODUJSHUPHWUHVG
DPSODGDFRPDPtQLP
(QEDWHULDHQTXDOVHYROLQFOLQDFLyDFDGDSODoDV
KDGHSRGHULQVFULXUHXQ
UHFWDQJOHGHPHWUHVGHOODUJSHUPHWUHVG
DPSODGDFRPDPtQLP
/HV GLPHQVLRQV L HQWRUQ GH OHV SODFHV UHVHUYDGHV SHU D SHUVRQHV DPE
PRELOLWDW UHGXwGD HQ HO QRPEUH H[LJLW SHU OD QRUPDWLYD VHFWRULDO YLJHQW
VHUDQOHVTXHHQDTXHVWDHVGHWHUPLQLQ
)LQV D XQ Pj[LP GHO GHO WRWDO GH OHV SODFHV SHU D DXWRPzELOV SRGUDQ
WHQLUGLPHQVLRQVLQIHULRUVDOHVLQGLFDGHVDOVSXQWVDQWHULRUVGHPDQHUDTXH
V
KL SXJXL LQVFULXUH XQ UHFWDQJOH GH PHWUHV GH OODUJ SHU PHWUHV
G
DPSODGD
8QGHOHVSODFHVHQEDWHULDKDXUDQGHVHUGHGLPHQVLRQVVXSHULRUVGH
PDQHUDTXHV
KLSXJXLLQVFULXUHXQUHFWDQJOHGHPHWUHVGHOODUJSHU
PHWUHVG
DPSODGDFRPDPtQLP
Desvern
/DOWXUDOOLXUHPtQLPDGHOHVSODFHVGDSDUFDPHQWVHUjGHPHWUHV
360 Sant Just
E 3ODFHVSHUDYHKLFOHVDPEGXHVURGHV

)LQV D XQ Pj[LP GHO GHO WRWDO GH OHV SODFHV SHU D DXWRPzELOV SRGUDQ
WHQLUGLPHQVLRQVLQIHULRUVDOHVLQGLFDGHVDOVSXQWVDQWHULRUVGHPDQHUDTXH
V
KL SXJXL LQVFULXUH XQ UHFWDQJOH GH PHWUHV GH OODUJ SHU PHWUHV
G
DPSODGD
8QGHOHVSODFHVHQEDWHULDKDXUDQGHVHUGHGLPHQVLRQVVXSHULRUVGH
PDQHUDTXHV
KLSXJXLLQVFULXUHXQUHFWDQJOHGHPHWUHVGHOODUJSHU
PHWUHVG
DPSODGDFRPDPtQLP
/DOWXUDOOLXUHPtQLPDGHOHVSODFHVGDSDUFDPHQWVHUjGHPHWUHV
E 3ODFHVSHUDYHKLFOHVDPEGXHVURGHV
$ FDGD SODoD V
KD GH SRGHU LQVFULXUH XQ UHFWDQJOH GH PHWUHV GH OODUJ SHU
PHWUHG
DPSODGD
'LPHQVLRQV PtQLPHV GHOV DFFHVVRV UDPSHV jUHHV GH PDQLREUHV LOORWV L
YRUHUHV
(O UDGL GH FXUYDWXUD PHVXUDW D O
HL[ GH FDGD FDUULO GH FLUFXODFLy VHUj VXSHULRU D
PHWUHV (OV WUDPV GH UDPSHV HQ FRUED LQFUHPHQWDUDQ HQ FHQWtPHWUHV O
DPSODGD
OOLXUHGHODPDWHL[D

$UWLFOH5HJOHVVREUHODSUHYLVLyGDSDUFDPHQWVHQHGLILFLV

4XDQOHGLILFLHVGHVWLQLDPpVGXQ~VGHOVH[SUHVVDWVDODUWLFOHDQWHULRUHOQRPEUH
PtQLPGHSODFHVGDSDUFDPHQWKDGHVHUHOTXHUHVXOWLGHOVGLIHUHQWVXVRV
(OTXHVKDGLVSRVDWDODUWLFOHDQWHULRUVREUHSUHYLVLRQVPtQLPHVGDSDUFDPHQWVpV
WDPEp DSOLFDEOH DOV HGLILFLV TXH VLJXLQ REMHFWH GDPSOLDFLy GHO YROXP HGLILFDW /D

SUHYLVLyKDGHVHUODFRUUHVSRQHQWDODPSOLDFLy
7DPEpVKDXUDQGDSOLFDUOHVUHJOHVVREUHSUHYLVLRQVGDSDUFDPHQWVDOVFDVRVGH
PRGLILFDFLyGHGLILFLVRLQVWDOODFLRQVTXHFRPSRUWLQXQFDQYLG~VGHOORFDOHGLILFLR
HVWDEOLPHQW
$WUDYpVGH3ODQV(VSHFLDOVR3ODQVGH0LOORUD8UEDQDLTXDQHVMXVWLILTXLSHUOHV
SHFXOLDULWDWV GHO VHFWRU HV SRGUj DXWRULW]DU OD VXEVWLWXFLy WRWDO R SDUFLDO GH OHV
SUHYLVLRQVG
HVSDLVG
DSDUFDPHQWREOLJDWRULVSHUODG
HVSDLVFRQWLJXVG
DSDUFDPHQW
GHQRYDFUHDFLy(QDTXHVWVFDVRVHOSODQHMDPHQWUHJXODUjHOVSDUjPHWUHVGHOHV
HGLILFDFLRQVUHVXOWDQWVLOHVFDUDFWHUtVWLTXHVGHODXUEDQLW]DFLy
(QHOVHGLILFLVG
KDELWDWJHVXQLIDPLOLDUVDGRVVDWVHQILOHUDGHQRYDSODQWDVREUHXQD
~QLFD SDUFHOOD V
DGPHWUj QRPpV XQ DFFpV L XQD VRUWLGD FRPXQD GHV GHO YLDO D
ODSDUFDPHQWGHOVRODU

$UWLFOH&RQGLFLRQVGHOVDSDUFDPHQWV

/DPSODGDGHOVDFFHVVRVDOVDSDUFDPHQWVQRSRGUjVHULQIHULRUDPSHUDWRWV
GRV VHQWLWV GH FLUFXODFLy L D P SHU D XQ VRO VHQWLW (Q HOV DFFHVVRV SHU D GREOH
FLUFXODFLy DTXHVWD DPSODGD VKDXUj GH UHVSHFWDU D OHQWUDGD GH ODSDUFDPHQW L DO
WUDPFRUUHVSRQHQWFRPDPtQLPDOVTXDWUHSULPHUVPHWUHVDSDUWLUGHOHQWUDGD
(OV DSDUFDPHQWV TXH QR GLVSRVLQ GH SODFHV UHVHUYDGHV SHU D SHUVRQHV DPE
PRELOLWDWUHGXwGDSRGUDQWHQLUXQ~QLFDFFpVSHUDYHKLFOHVLYLDQDQWVGHPHWUHV
G
DPSODGD(OVDSDUFDPHQWVDPEFDSDFLWDWSHUDPpVGHTXDUDQWDSODFHVKDXUDQ
GH FRPSWDU DPE DFFHVVRV SHU D YLDQDQWV GHV G
XQ HVSDL S~EOLF VHSDUDWV GH
ODFFpVGHYHKLFOHVLSURWHJLWVDGLHQWPHQWLDPEXQDDPSODGDPtQLPDGHP
(OV DFFHVVRV D O
DSDUFDPHQW KDXUDQ GH UHDOLW]DUVH SHU VzOV GHVWLQDWV
SUHIHUHQWPHQWDYLDOLWDWLHQFDVGDFFpVSHUDOWUHV]RQHVS~EOLTXHVTXHSXJXLQVHU
DGPHVHVFDOJDUDQWLUTXHQRDIHFWDUDQODIXQFLRQDOLWDWGDTXHVWHVLSUHYHQLUQHHO
PDQWHQLPHQWSHOVEHQHILFLDULV

'LVSRVLFLyDGGLFLRQDO

$PE PRWLX GH OD PRGLILFDFLy GHOV DUWLFOHV L GH OHV 1RUPHV
8UEDQtVWLTXHV GHO 3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj TXHGHQ GHURJDWV DO PXQLFLSL GH 6DQW -XVW
'HVYHUQHOVVHJHQWVDUWLFOHVGHOHV2UGHQDQFHVPHWURSROLWDQHVGHGLILFDFLy
$SDUWDWGHODUWLFOHDSDUWDWGHODUWLFOHLDSDUWDWGHODUWLFOH
299 I 300
Sant Just Desvern 361

'LVSRVLFLyILQDO
SUHIHUHQWPHQWDYLDOLWDWLHQFDVGDFFpVSHUDOWUHV]RQHVS~EOLTXHVTXHSXJXLQVHU
DGPHVHVFDOJDUDQWLUTXHQRDIHFWDUDQODIXQFLRQDOLWDWGDTXHVWHVLSUHYHQLUQHHO
PDQWHQLPHQWSHOVEHQHILFLDULV


$PE PRWLX GH OD PRGLILFDFLy GHOV DUWLFOHV L GH OHV 1RUPHV
8UEDQtVWLTXHV GHO 3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj TXHGHQ GHURJDWV DO PXQLFLSL GH 6DQW -XVW
'HVYHUQHOVVHJHQWVDUWLFOHVGHOHV2UGHQDQFHVPHWURSROLWDQHVGHGLILFDFLy
$SDUWDWGHODUWLFOHDSDUWDWGHODUWLFOHLDSDUWDWGHODUWLFOH

'LVSRVLFLyILQDO

$TXHVWDPRGLILFDFLyGHOVDUWLFOHV LGHOHV1RUPHV8UEDQtVWLTXHVGHO
3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj HQWUDUj HQ YLJRU HO GLD VHJHQW D OD VHYD SXEOLFDFLy DO 'LDUL
2ILFLDOGHOD*HQHUDOLWDWGH&DWDOXQ\D
Santa Coloma de Gramenet

Modificaci dels articles 225, 298, 299 i

300 de les Normes urbanstiques del PGM,
per a la regulaci de ls dhabitatge en
planta baixa i previsi daparcaments en
els edificis, a Santa Coloma de Gramenet.
Aprovada definitivament Resoluci del conseller de
Poltica Territorial i Obres Pbliques de 20 de juny de
2002 (DOGC nm. 3723 de 19/09/02).
Modificaci de larticle 225 de les N.U. per a la re
gulaci de ls dhabitatge en planta baixa
Sobre la redacci inicial de larticle 225 de les
Normes urbanstiques del Pla general metropolit,
aprovat definitivament per la Corporaci Metropolitana el 14 de juliol de 1976 (BOP de 19/07/76), es
proposa la segent redacci:
1. La planta baixa es defineix per als diferents tipus
dordenaci de ledificaci segons les normes segents:
a. Als tipus dordenaci segons alineaci de vial,
damunt i 0,60 m. per sota de la rasant del vial en
els punts de major i menor cota, respectivament
En els casos en qu a conseqncia del pendent
existeix ms duna planta que se situ dins dels lmits establerts al pargraf anterior, sentendr per
planta baixa per cada tram de frontal de parcella
de la posici inferior.
362 Sant Just Desvern / Santa Coloma de Gramenet
front, com si es tracts de parcelles diferents la

profunditat de les quals assoleixi el punt mitj
de
lilla.
c. Als altres tipus dordenaci dedificaci la planta
baixa ser determinada al corresponent pla o estudi de detall en relaci amb el soterrani i a la cota
de referncia de planta baixa tal com es defineix a
larticle 261 daquestes Normes.
segent:
Tipus
dordenaci
Altra referncia
Edificaci segons
alineacions de
vial
Edificaci allada
Altres tipus
dordenaci
Alada
3,70 m
Planta baixa oberta
Planta baixa
tancada
3,00 m
2,50 m
2,75 m
de 4 m. per a amplades de vial de 20 m. o ms, i de
3,70 m. per a amplades menors a 20 m.
amb dues plantes segons la modalitat de semisoterrani i entresol.
4. Al tipus dordenaci segons alineacions de vial, es

permeten els altells en planta baixa quan formin
unitat fsica i funcional amb el local ubicat a lesmentada planta i no tinguin accs independent
des de lexterior, i shauran de complir les condicions segents:
a. Els altells shan de separar un mnim de 3 m. de
la faana de ledifici.
de 2,50 m.; aix no obstant, si la part superior
es destina a dipsit de materials, lalada mnima
es redueix en lesmentada part a 2,10 m. No es
permet la seva construcci quan no es puguin assolir aquestes alades.
c. Laltell no podr prolongar-se i ocupar lespai
lliure interior dilla. No es permeten els entresolats
en les edificacions que tant sols tinguin faana a
passatges.
d. La construcci dels altells no ha dimplicar distorsi en la composici esttica de la faana de
ledifici.
Les solucions de reculada de la planta baixa per
efecte de la construcci daltells, shan de regir
per aquestes Normes pel que fa a les reculades
de ledificaci. Els ajuntaments respectius podran
limitar o si s el cas prohibir aquesta soluci als
mbit determinats que constitueixen un context
histric o tradicional.
e. Els altells no constitueixen superfcie de sostre
edificable independent de la planta baixa i no sn
atribubles al cmput de ledificabilitat que pugui
ser ordenada mitjanant estudis de detall.
5. Al tipus dordenaci dedificaci allada no es
permet les plantes altell.
6. Als altres tipus dordenaci les plantes altell es
podran admetre quan aix ho determini, expressament, el pla especial o estudi de detall, i en
cmput dedificabilitat.
7. Al tipus dordenaci segons alineacions de vial
sestableixen les segents condicions per a ladmissi dhabitatges a planta baixa:
a. No ha de suposar increment de la densitat
dhabitatges admesa en la parcella per ra de la
qualificaci de zona corresponent, segons la normativa vigent.
b. Quan alguna estncia-menjador o dormitori
tingui faana a lespai lliure interior dilla, la part
daquest espai corresponent a la parcella, haur
de restar sense edificar en planta baixa en tota
la seva superfcie. Aquesta superfcie, per, es
computar com a construda a efectes del clcul
de la densitat dhabitatges. En supsit daplicaci
daquest apartat, el solar passar a tenir la condici dindivisible, condici que es constituir mitjanant inscripci registral en lhistorial de la finca,
la seva mancana ser motiu suficient de denegaci de la llicncia ds i ocupaci.
c. Aquest espai, en front de les estncies-menjador o sales, tindr una fondria mnima de 6 m.
i una amplada mnima de 4,50 m., el paviment del
qual estar com a mxim 1 m. per sobre de la
cota superior del paviment definitiu de la dependncia a ventilar o illuminar.
d. Ls dhabitatge en planta baixa resta limitat a
la part daquesta, delimitada entre lalineaci a vial
i el lmit de la fondria edificable resultant.
8. La construcci dentresolats en els habitatges de
planta baixa haur de complir totes les condicions
daquest i a ms les segents:
a. La superfcie mnima en planta baixa de cada
habitatge, sense considerar la de laltell, ser de
36 m2 tils, i haur de tenir inclosa alguna de les
peces principals de lhabitatge.
b. No es permet la ventilaci de les dependncies
que sigui obligatori compartimentar, nicament a
travs del doble espai de la planta baixa produt
per la reculada de lentresolat.
c. En tot cas, lalada lliure mnima de lentresolat
ser de 2,50 m.
d. La superfcie construda de laltell destinat a
habitatge en cap cas podr sobrepassar la que
results de construir en planta baixa, la porci de
solar edificable comprs entre la lnia de fondria
edificable i el fons del solar.
e. Ls de la planta altell com habitatge resta prohibit, a ms de per incompliment dalgun punt o
apartat anterior, en les segents situacions:
En el cas dhabitatge unifamiliar.
En el cas que el pati interior dilla resultes inedificable en planta baixa per aplicaci de larticle 243
de les N.U. del PGM.
En el cas que la possible superfcie til de laltell
destinat a habitatge, sense comptabilitzar lescala
daccs al mateix, fos inferior a 6 m2.
En el cas dedificis inclosos al Pla Especial de
Protecci del Patrimoni Arquitectnic.
Modificaci dels articles 298, 299 i 300 de les N.U.
del PGM per a la previsi daparcaments en els
edificis
Sobre la redacci inicial dels articles de les Normes
urbanstiques del Pla general metropolit aprovat
definitivament per la Corporaci Metropolitana el 14
de juliol de 1976 (BOP de 19/07/76), es proposa la
segent redacci:
Santa Coloma de Gramenet 363
Modificaci de larticle 298 de les N.U.

Es revisa i samplia lapartat 2, modificant els
subapartats A, E, F i ampliant-lo amb lapartat I:
2. Les places mnimes que shauran de preveure sn
les segents:
A. Edificis dhabitatges:
a. En sl urb, dues places daparcament per habitatges de ms de 130 m2 construts, i una plaa
daparcament per habitatges de superfcie igual o
menor de 130 m2.
b. En sl urbanitzable objecte dun Pla parcial, les
que es fixin en el mateix, amb un mnim duna per
cada 100 m2 construts dedificaci. Lestndard
legal es completar a travs de la reserva de superfcie daparcament.
c. En sl urb objecte dun Pla especial de reforma interior, les que es fixin en el mateix, amb
un mnim duna plaa daparcament per cada 100
m2 construts de sostre edificable potencial.
E. Teatres, cinemes, sales de festes, sales despectacles, palaus o sales de congressos o convencions, auditoris, installacions esportives i anlegs.
a. Una plaa daparcament per cada quinze localitats o usuaris i, en el que excedeixi de cinc-centes
una plaa per cada deu.
a. Hotels de quatre o cinc estrelles, una plaa
daparcament per cada tres habitacions.
habitacions.
c. En la resta de categories o usos assimilats, una
plaa per cada sis habitacions.
I. Tallers de reparaci de vehicles.
mnim duna vegada la destinada a la de taller, en
casos justificats, es podr comptabilitzar part de
la superfcie destinada a taller com a superfcie utilitzable i computable per a aparcament, aquesta
tindr que restar lliure de maquinria i no formar
part de la zona de treball al voltant de taulells i maquinria (80 cm com a mnim). En el cas especfic
de tallers de motocicletes, la superfcie a computar
ser la meitat de la destinada a taller, i tamb justificadament es podr comptabilitzar la part de taller
que reuneix les condicions esmentades com a superfcie computable daparcament.
Es modifica lapartat 6 i sinclouen els 7 i 8.
6. Prvia autoritzaci municipal, es podran substituir
364 Santa Coloma de Gramenet
total o parcialment les previsions despais per a

aparcament en els edificis per la previsi despais
sector o la zona urbana, per les seves peculiaritats i funci urbana, ho permets o ho exigs, per
lautoritzaci establir les condicions pertinents
per garantir la impossibilitat de qu uns mateixos
aparcaments puguin servir per a diferents edificis.
7. LAjuntament podr alliberar total o parcialment
del compliment de les previsions daparcament
en les condicions establertes, quan all resulti
aconsellable, ateses les segents circumstncies
o daltres anlogues:
amplada de vials...)
conservi, atenent especialment al seu grau de
condicions assenyalades en larticle 23 de les Ordenances metropolitanes de rehabilitaci.
d. En general, qualsevol altres circumstncia que no
permeti la seva ubicaci en el propi edifici o en terrenys ocupables en subsl de la prpia finca o quan
per aix calgus de mitjans tcnics extraordinaris o
solucions notriament desproporcionades.
Per aix caldr petici expressa de linteressat a
lAjuntament, acompanyada de la documentaci
acreditativa de la concurrncia de les circumstncies indicades. Aquest trmit es podr fer amb carcter previ a la sollicitud de llicncia dobres.
en filera, de nova planta, no sadmetr, llevat dels
casos degudament justificats, ateses les caracterstiques de la zona i del vial, ms dun accs rodat
Es modifica lapartat 2, quedant redactat de la
segent manera:
vehicles i vianants, de 3 m. damplada, independentment de lamplada del carrer des del que
tingui accs. Els aparcaments amb capacitat per
a ms de quaranta places hauran de comptar
amb accs per a vianants des de lexterior separat
de laccs de vehicles o adequadament protegit i
Modificaci puntual del Pla General Metropolit als mbits a lentorn de lIES Numncia
i parc Sandino, al terme municipal de Santa Coloma de Gramenet. Aprovada definitivament
VXUEDQtVWLTXHVGHODPRGLFDFLySXQWXDOGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjDOVjPELWVDOHQWRUQ
pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 10 de juliol de 2007. (DOGC nm. 4970 de 18/09/2007).
1250$7,9$ 85%$167,&$ '( /$ 02',),&$&, 38178$/ '(/ 3/$ *(1(5$/

0(75232/,7$/60%,76$/(17251'(/,(61801&,$,3$5&6$1',12'(6$17$
&2/20$'(*5$0(1(7

&$372/',6326,&,216*(1(5$/6

$UW&RQGLFLRQVGHORUGHQDFLyFRPXQHVDWRWVHOVjPELWVGDFWXDFLy

/HV FRQGLFLRQV GRUGHQDFLy XUEDQtVWLFD GH FDGD XQD GH OHV ]RQHV GH SODQHMDPHQW HV GHWDOOHQ D
FRQWLQXDFLy

3HUDODUHVWDGHSDUjPHWUHVQRGHILQLWVHQODSUHVHQWQRUPDWLYDVHVWDUjDOTXHHVGLVSRVDHQOHV
1RUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj

&$372/5(*8/$&,'(/66,67(0(6

$UW6LVWHPDGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODX+'

'HILQLFLy

$TXHVWDTXDOLILFDFLyFRUUHVSRQDOVzOGHOPXQLFLSLGH6DQWD&RORPDGH*UDPHQHWTXHHVGHVWLQDDOD
UHDOLW]DFLy GDFWXDFLRQV S~EOLTXHV GKDELWDWJH GLULJLGHV D VDWLVIHU HOV UHTXHULPHQWV WHPSRUDOV GH
FROOHFWLXV GH SHUVRQHV DPE QHFHVVLWDWV GDVVLVWqQFLD R HPDQFLSDFLy MXVWLILFDGHV HQ SROtWLTXHV
VRFLDOVGDFRUGDPEHOTXHSUHYHXODUWLFOHGHO7H[WUHIyVGHOD/OHLG8UEDQLVPHFRPSDWLEOHV
DPEXVRVGHTXLSDPHQWVS~EOLFV

/DQRYDTXDOLILFDFLyGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVVLQWHJUDFRPDXQ~VGRWDFLRQDOHVSHFtILFGLQV
GHOVVLVWHPHVGHO3*0TXHHVGHVHQYROXSDHQWHUUHQ\VGHGRPLQLS~EOLF

7LSXVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFV

(Q IXQFLy GHO FROOHFWLX DO TXDO YDQ GHVWLQDWV HV GLVWLQJHL[HQ HOV WLSXV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV
VHJHQWV

D
+DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHVFODX+'M
E
+DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDJHQWJUDQFODX+'J
F
(QOHVDFWXDFLRQVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVGHILQLGHVDOVDSDUWDWVDLEVKLSRGUDQSUHYHXUH
FRPD~VQRSULQFLSDOKDELWDWJHVGHVWLQDWVDFROOHFWLXVDPEQHFHVVLWDWVGDWHQFLyVRFLDOTXH
REHHL[HQDSURJUDPHVVRFLDOVSUqYLDPHQWFRQFUHWDWV

0LWMDQoDQW OD WUDPLWDFLy GH OD FRUUHVSRQHQW PRGLILFDFLy GHO 3*0 HV SRGUDQ LQWHJUDU HQ DTXHVWD
TXDOLILFDFLyUHVHUYHVGHVzOSHUDODFRQVWUXFFLyGKDELWDWJHVS~EOLFVGHVWLQDWVDGDOWUHVFROOHFWLXV
DPEUHTXHULPHQWVDQjOHJVDOVGHILQLWVDODUWLFOH

/DFRQFUHFLyGHOGHVWtGHOVzODXQGHOVWLSXVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVRODPXWDFLyGHOVMDDVVLJQDWV
UHTXHULUj OD WUDPLWDFLy GXQ 3OD HVSHFLDO XUEDQtVWLF R GXQ 3OD GH PLOORUD XUEDQD SHO FDV TXH OD
PRGLILFDFLyGHO3*0QRKDJXpVFRQFUHWDWHOWLSXVRSHUPRGLILFDUHOGHILQLWSHUDTXHVWD

'HVHQYROXSDPHQWLJHVWLyGHOVVzOVFODX+'

(OV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV HV SURPRXUDQ HQ UqJLP GH OORJXHU L HQ OHV FRQGLFLRQV TXH SHUPHWLQ

(O VLVWHPD GKDELWDWJH GRWDFLRQDO S~EOLF UHTXHUHL[ OD WLWXODULWDW S~EOLFD GHO VzO VHQV SHUMXGLFL GH OD
XWLOLW]DFLy SHU D OD FRQVWUXFFLy L H[SORWDFLy GHOV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV GH OHV IRUPHV GH JHVWLy
SUHYLVWHVDODOHJLVODFLyDSOLFDEOH

/REWHQFLy GHO VzO DPE DTXHVWD GHVWLQDFLy HV SURGXHL[ Ep SHU FHVVLy JUDWXwWD HQ DSOLFDFLy GH OD
JPOT

/DFRQFUHFLyGHOGHVWtGHOVzODXQGHOVWLSXVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVRODPXWDFLyGHOVMDDVVLJQDWV
UHTXHULUj OD WUDPLWDFLy GXQ 3OD HVSHFLDO XUEDQtVWLF R GXQ 3OD GH PLOORUD XUEDQD SHO FDV TXH OD
PRGLILFDFLyGHO3*0QRKDJXpVFRQFUHWDWHOWLSXVRSHUPRGLILFDUHOGHILQLWSHUDTXHVWD

'HVHQYROXSDPHQWLJHVWLyGHOVVzOVFODX+'

1~P
(OV KDELWDWJHV
GRWDFLRQDOV HV SURPRXUDQ HQ UqJLP GH OORJXHU
L HQ OHV FRQGLFLRQV TXH SHUPHWLQ

(O VLVWHPD GKDELWDWJH GRWDFLRQDO S~EOLF UHTXHUHL[ OD WLWXODULWDW S~EOLFD GHO VzO VHQV SHUMXGLFL GH OD
XWLOLW]DFLy SHU D OD FRQVWUXFFLy L H[SORWDFLy GHOV KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV GH OHV IRUPHV GH JHVWLy
SUHYLVWHVDODOHJLVODFLyDSOLFDEOH

/REWHQFLy GHO VzO DPE DTXHVWD GHVWLQDFLy HV SURGXHL[ Ep SHU FHVVLy JUDWXwWD HQ DSOLFDFLy GH OD
OHJLVODFLyXUEDQtVWLFDEpSHUH[SURSLDFLyIRUoRVDEpSHUFHVVLyRQHURVDSHUDFRUGDPEODSURSLHWDW
FRQVWLWXLQWHQDTXHVWFDVXQGUHWGHVXSHUItFLHRGUHWDQjOHJDIDYRUGHOFHGHQWSHUDODFRQVWUXFFLyL
H[SORWDFLyGHOVKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUXQWHUPLQLPj[LPGHFLQTXDQWDDQ\V

+DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHV+'M

(V TXDOLILFD FRP D KDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SHU D MRYHV FODX +'M HO VzO TXH HV GHVWLQD D OD
FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV HQ UqJLP GH OORJXHU DVVHTXLEOH GHVWLQDW H[SUHVVDPHQW D OD JHQW MRYH SHU
IDFLOLWDUDDTXHVWFROOHFWLXODFFpVDOKDELWDWJHGLQVGHODFLXWDW

/HGLILFDFLyHQHOVVzOVTXDOLILFDWVGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDMRYHVVDMXVWDUjDOWLSXVGRUGHQDFLy
LQWHQVLWDW HGLILFDWzULD L FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy GHILQLWV SHU D FDGDVFXQ GHOV VzOV DPE DTXHVWD
TXDOLILFDFLyGDFRUGDPEOHVFRQGLFLRQVGHOHQWRUQ

(OV HGLILFLV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SHU D MRYHV KDXUDQ GH FRPSOLU OHV FRQGLFLRQV PtQLPHV
GKDELWDELOLWDW GHO 'HFUHW GH GRFWXEUH VREUH UHTXLVLWV PtQLPV GHGLILFDELOLWDW HQ HOV
KDELWDWJHV L GH OD FqGXOD GKDELWDELOLWDW L OHV 2UGHQDQFHV PHWURSROLWDQHV GHGLILFDFLy GDSOLFDFLy
VLPXOWjQLD

/DVXSHUItFLH~WLOGHOVDOORWMDPHQWVQRSRWVHUVXSHULRUDP

/DVXSHUItFLHPj[LPDSURWHJLEOHSHUDOILQDQoDPHQWpVGHP~WLOVTXHHVSRWLQFUHPHQWDUHQXQ
FRP D Pj[LP SHU LQFORXUHKL OD FRUUHVSRQHQW DOV VHUYHLV FRPXQV eV D GLU OD VXSHUItFLH
Pj[LPDSURWHJLEOHpVGHP

(OVXVRVGRWDFLRQDOVGHILQLWVDODUWLFOHGHOHV1RUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3*0FRPSDWLEOHVDPE
OKDELWDWJHVDGPHWHQFRPD~VQRSULQFLSDO


+DELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDJHQWJUDQ+'J

(VTXDOLILFDFRPDKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVSHUDJHQWJUDQFODX+'JHOVzOTXHHVGHVWLQDDOD
FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV HQ UqJLP GH OORJXHU DVVHTXLEOH GHVWLQDWV H[SUHVVDPHQW D OD JHQW JUDQ
DXWzQRPDOHVFLUFXPVWjQFLHVVRFLRIDPLOLDUVGHODTXDOQROLSHUPHWHQURPDQGUHDODVHYDOODU

/HGLILFDFLy HQ HOV VzOV TXDOLILFDWV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SHU D OD JHQW JUDQ VDMXVWDUj DO WLSXV
GRUGHQDFLy LQWHQVLWDW HGLILFDWzULD L FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy GHILQLWV SHU D FDGDVFXQ GHOV VzOV DPE
DTXHVWDTXDOLILFDFLyGDFRUGDPEOHVFRQGLFLRQVGHOHQWRUQ

(OV VzOV TXDOLILFDWV GKDELWDWJHV SHU D OD JHQW JUDQ HV GHVWLQDUDQ D OD FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV HQ
UqJLPGHOORJXHUDVVHTXLEOHLDMXVWDWVDODWLSRORJLDTXHHVGHILQHL[FRPDKDELWDWJHVWXWHODWVSHUDOD
JHQW JUDQ HQ HO 'HFUHW GH GH MXOLRO GH 5HJXODFLy GHO 6LVWHPD &DWDOj GH 6HUYHLV
6RFLDOV

(OV HGLILFLV GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV SHU D OD JHQW JUDQ KDXUDQ GH FRPSOLU OHV FRQGLFLRQV PtQLPHV
GKDELWDELOLWDW GHO 'HFUHW GH GRFWXEUH VREUH UHTXLVLWV PtQLPV GKDELWDELOLWDW HQ HOV
VLPXOWjQLD

GKDELWDELOLWDW GHO 'HFUHW GH GRFWXEUH VREUH UHTXLVLWV PtQLPV GKDELWDELOLWDW HQ HOV
VLPXOWjQLD




(OSODQHMDPHQWSRGUjSUHYHXUHODLQFRUSRUDFLyGHQRXVVzOVDODTXDOLILFDFLyGHGRWDFLyGKDELWDWJHV
SHUDMRYHVLSHUDJHQWJUDQHQHOPDUFGHOHV SROtWLTXHVVRFLDOVTXHHVGHILQHL[HQDOHIHFWH/D
PDWHULDOLW]DFLyGHODTXDOLILFDFLyFODX+'HQDTXHVWVVzOVUHTXHULUjODWUDPLWDFLyGHODFRUUHVSRQHQW
PRGLILFDFLyGHO3*0

(Q HO FDV GLQFRUSRUDU VzOV TXDOLILFDWV DQWHULRUPHQW GHTXLSDPHQW FRPXQLWDUL OD 03*0 KDXUj GH
MXVWLILFDUTXHQRHVFRPSURPHWHQOHVUHVHUYHVGHTXLSDPHQWGHODFLXWDWPLWMDQoDQWODLQFRUSRUDFLy
GXQ HVWXGL GLQFLGqQFLD GH OD SURSRVWD HQ UHODFLy DPE HO EDODQo GHO VzO GHTXLSDPHQW SUHYLVW SHO

SODQHMDPHQW

$UW 5HJXODFLy GH OHGLILFDFLy D OKDELWDWJH GRWDFLRQDO SHU D MRYHV FODX +'M SUHYLVW DO
FDUUHUGHO1RUG

2UGHQDFLyGHOHGLILFDFLy

/HGLILFDFLyVDMXVWDUjDOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVYROXPHWULDHVSHFtILFD

3HUtPHWUHUHJXODGRU
%JTQPTJ

/RFXSDFLy GH OHGLILFDFLy KD GH TXHGDU LQFORVD GLQV GHO SHUtPHWUH UHJXODGRU GHILQLW DO SOjQRO
GRUGHQDFLyQ~PPELW,(61XPjQFLDSODQHMDPHQWSURSRVDW(VSRGHQLQFORXUHHOHPHQWVGH
SRU[R

/D]RQDGHILQLGDFRPD1(VHUjGHVWLQDGDDO~VGHMDUGLQVHVSDLVOOLXUHVLDFFHVVRV

3HUILOUHJXODGRU

6DSOLFDHQHOSHUtPHWUHHGLILFDEOHXQDDOoDGDPj[LPDGHPHWUHVFRUUHVSRQHQWDSODQWDEDL[D
LGXHVSODQWHVSLV

9ROXPVVRWDUDVDQWVzFRO

6DGPHWODSRVVLELOLWDWGHVLWXDUXQDSODQWDVzFROTXHQRFRPSXWDUjDOHIHFWHGHFDOFXODUHOVRVWUH
HGLILFDEOH HQWUH OD FRWD GHO QRX YLDO L OD FRWD GH OD SDUW SRVWHULRU GH OD SDUFHOOD DPE XQD DOoDGD
Pj[LPDGHPHWUHV

$TXHVWVzFROHVSRGUjHVWHQGUHFRPDVRWHUUDQLGHOFRVSULQFLSDOILQVDODIDoDQDSRVWHULRUGDTXHVW

9ROXPVRWDUDVDQWVRWHUUDQL

7LQGUDQODFRQVLGHUDFLyGHSODQWDVRWHUUDQLOHVTXHHVWLJXLQSHUVRWDGHODSODQWDEDL[DLQRSRGUDQ
VREUHSDVVDUODSURMHFFLyGHOFRVSULQFLSDOHGLILFDW

'HQVLWDW

/HGLILFDELOLWDWPj[LPDSHUPHVDVHUjGHP VRVWUHLHOQRPEUHPj[LPGKDELWDWJHVVHUjGH

$UW5HJXODFLyGHOHGLILFDFLyDOHTXLSDPHQWGRFHQWH[LVWHQWDOD]RQDD',(61XPjQFLD

'LVSRVLFLRQVJHQHUDOV

3HU D OD VHYD UHJXODFLy VHUDQ YLJHQWV OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3*0 HQ HO VHX &DStWRO
(TXLSDPHQWVFRPXQLWDULVLVHUYHLVWqFQLFVPHWURSROLWDQV

(TXLSDPHQWGHWLWXODULWDWS~EOLFDTXHHVGHVWLQDUjDXVRVGRFHQWVGDFRUGDPEODUWDSDUWDWD
GHOHV1188GHO3*0

7LSXVGRUGHQDFLy
JPOT

3HU D OD VHYD UHJXODFLy VHUDQ YLJHQWV OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3*0 HQ HO VHX &DStWRO
(TXLSDPHQWVFRPXQLWDULVLVHUYHLVWqFQLFVPHWURSROLWDQV

(TXLSDPHQWGHWLWXODULWDWS~EOLFDTXHHVGHVWLQDUjDXVRVGRFHQWVGDFRUGDPEODUWDSDUWDWD
GHOHV1188GHO3*0

7LSXVGRUGHQDFLy

(O WLSXV GRUGHQDFLy UHVSRQ D OD ]RQD VXEMHFWD D RUGHQDFLy YROXPqWULFD HVSHFtILFD HQ OD VHYD
PRGDOLWDWIOH[LEOH

(GLILFDELOLWDW

/tQGH[Pj[LPGHGLILFDELOLWDWVHUjGHPVRVWUHPVzO

2FXSDFLy

/RFXSDFLyPj[LPDSHUPHVDVHUjGHO

&$372/5(*8/$&,=21(6'(67,1$'(6$$352),7$0(1735,9$7

$UW&RQGLFLRQVUHJXODGRUHVGHOHGLILFDFLyUHVLGHQFLDO=RQD

'LVSRVLFLRQVJHQHUDOV

3HUDODVHYDUHJXODFLyVHUjYLJHQWODQRUPDWLYDGHO3*0HQHOVVHXVDUWLFOHVL

'DFRUGDPEODUWLFOHGHO'HFUHWOHJLVODWLXGHGHMXOLROSHOTXDOVDSURYDHO7H[WUHIyV
GH OD /OHL GXUEDQLVPH HV UHVHUYDUj SHU D OD FRQVWUXFFLy GKDELWDWJHV GH SURWHFFLy HO GHO
VRVWUHTXHHVTXDOLILTXLSHUDO~VUHVLGHQFLDO

7LSXVGRUGHQDFLy

(O WLSXV GRUGHQDFLy UHVSRQ D OD ]RQD VXEMHFWD D RUGHQDFLy YROXPqWULFD HVSHFtILFD HQ OD VHYD
PRGDOLWDWIOH[LEOH

(GLILFDELOLWDW

/HGLILFDELOLWDW Pj[LPD SHUPHVD pV G P VRVWUHP VzO DPE XQD GHQVLWDW Pj[LPD GH
KDELWDWJHV

3HUtPHWUHUHJXODGRU

/RFXSDFLy GH OHGLILFDFLy KD GH TXHGDU LQFORVD GLQV GHO SHUtPHWUH UHJXODGRU GHILQLW DO SOjQRO
GRUGHQDFLyQ~PPELW,(61XPjQFLDSODQHMDPHQWSURSRVDW(VSRGHQLQFORXUHHOHPHQWVGH
SRU[R

0DQWHQLQWODIDoDQDDOLHQDGDDOYLDOHVIL[DXQDSURIXQGLWDWGHPHWUHV

/D]RQDGHILQLGDFRPD1(VHUjGHVWLQDGDDO~VGHMDUGLQVHVSDLVOOLXUHVLDFFHVVRV

3HUILOUHJXODGRU

6DSOLFDHQHOSHUtPHWUHHGLILFDEOHXQDDOoDGDPj[LPDGHPHWUHVFRUUHVSRQHQWDSODQWDEDL[D
LGXHVSODQWHVSLV

9ROXPVVRWDUDVDQWVzFRO

6DGPHWODSRVVLELOLWDWGHVLWXDUXQDSODQWDVzFROTXHQRFRPSXWDUjDOHIHFWHGHFDOFXODUHOVRVWUH
HGLILFDEOHHQWUHODFRWDGHOQRXYLDOLODFRWDGHODSDUWSRVWHULRUGHODSDUFHOODDPEXQPj[LPGH
PHWUHV


9ROXPVVRWDUDVDQWVRWHUUDQL

PHWUHV


9ROXPVVRWDUDVDQWVRWHUUDQL


&RVVRVVRUWLQWV

6DGPHWHQHOVFRVVRVVRUWLQWVVXSHUDQWHOSHUtPHWUHUHJXODGRU6HUjGDSOLFDFLyODUWLFOHGHOHV
1188GHO3*0SHOTXHIDDOWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLyGHYLDO

8VRVSHUPHVRV

/~VSHUPqVDOHVSODQWHVSLVVHUjQRPpVHOGKDELWDWJH

$ODSODQWDEDL[DHVSHUPHWUDQDPpVDPpVGHOGKDELWDWJHHOVXVRVVHJHQWVRILFLQHVFRPHUFLDO
VDQLWDULUHOLJLyVLFXOWXUDOUHFUHDWLXHVSRUWLXLOLQGXVWULDOGHFDWHJRULHVDLDHQVLWXDFLRQVDLE

/~VGHJDUDWJHRDSDUFDPHQWQRPpVHVSHUPHWUjDOHVSODQWHVVzFRORVRWHUUDQL
%JTQPTJ
Modificaci de les Normes Urbanstiques del Pla General Metropolit i de les Ordenanes Metropolitanes dEdificaci pal que fa al nombre mxim dhabitatges per parcella
VXUEDQtVWLTXHVGHOD0RGLFDFLyGHOHVQRUPHVXUEDQtVWLTXHVGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjLGHOHVRUGHQDQFH
i a les condicions dels estacionaments i aparcaments, al terme municipal de Santa CoWDQHVGHGLFDFLySHOTXHIDDOQRPEUHPj[LPGKDELWDWJHVSHUSDUFHOODLDOHVFRQGLFLRQVGHOVHVWDFLRQDP
loma de Gramenet. Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 19 de
PHQWVGH6DQWD&RORPDGH*UDPHQHW
novembre de 2008. (DOGC nm. 5270 de 02/12/2008).
SXVGRUGHQDFLyGHOHGLILFDFLyVHJRQVOHVQRUPHV
VHJHQWV
D $OV WLSXV GRUGHQDFLy VHJRQV DOLQHDFLy GH YL
DTXHOODHOSDYLPHQWGHODTXDOHVWjVLWXDWHQWUHPSHUGDPXQWLPSHUVRWDGHOD
UDVDQWGHOYLDOHQHOVSXQWVGHPDMRULPHQRUFRWDUHVSHFWLYDPHQWTXHFRUUHVSRQHQDOD
(QHOVFDVRVHQTXqDFRQVHTqQFLDGHOSHQGHQWH[LVWHL[LPpVGXQDSODQWDTXHVHVLWXw
GLQVGHOVOtPLWVHVWDEOHUWVDOSDUjJUDIDQWHULRUVHQWHQGUjSHUSODQWDEDL[DSHUDFDGDWUDP
GHIURQWDOGHSDUFHOODODGHSRVLFLyLQIHULRU
(Q HOVFDVRV GH SDUFHOOHV DPE IURQWDO D GRV YLDOVRSRVDWV HVUHIHULUj ODFRWD GHSODQWD
EDL[D D FDGD IURQW FRP VL HV WUDFWpV GH SDUFHOOHV GLIHUHQWV OD SURIXQGLWDW GH OHV TXDOV
DVVROHL[LHOSXQWPLWMjGHOLOOD
E $OWLSXVGRUGHQDFLyGHGLILFDFLyDwOODGDWpODFRQVLGHUDFLyGHSODQWDEDL[DDTXHOODSODQWDR
SDUWGDTXHVWDVLWXDGDGDPXQWGHODSODQWDVRWHUUDQLUHDORSRVVLEOH
F $OVDOWUHVWLSXVGRUGHQDFLyGHGLILFDFLyODSODQWDEDL[DVHUjGHWHUPLQDGDDOFRUUHVSRQHQW
SODRHVWXGLGHGHWDOOHQUHODFLyDPEODSODQWDVRWHUUDQLLDODFRWDGHUHIHUqQFLDGHSODQWD
EDL[DWDOFRPHVGHILQHL[DODUWLFOHGDTXHVWHV1RUPHV
7LSXVGRUGHQDFLy
(GLIVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDO
(GLILFDFLyDwOODGD
225
$OWUHVWLSXVGRUGHQDFLy
$OWUDUHIHUqQFLD
$OoDGD

P
3ODQWDEDL[DREHUWD
P
P
Santa Coloma
de Gramenet 369

P
JPOT
F
$OVDOWUHVWLSXVGRUGHQDFLyGHGLILFDFLyODSODQWDEDL[DVHUjGHWHUPLQDGDDOFRUUHVSRQHQW
SODRHVWXGLGHGHWDOOHQUHODFLyDPEODSODQWDVRWHUUDQLLDODFRWDGHUHIHUqQFLDGHSODQWD
EDL[DWDOFRPHVGHILQHL[DODUWLFOHGDTXHVWHV1RUPHV
7LSXVGRUGHQDFLy
(GLIVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDO
(GLILFDFLyDwOODGD
$OWUHVWLSXVGRUGHQDFLy
$OWUDUHIHUqQFLD

3ODQWDEDL[DREHUWD
$OoDGD
P
P
P
P
$OWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOODOoDGDPtQLPDGHOVRVWUHGHODSODQWDEDL[DSHO
TXHIDDODFRWDGHUHIHUqQFLDGHODOoDGDUHJXODGRUDVHUjGHTXDWUHPHWUHVPSHUDDPSODGHV
GH YLDO GH YLQW PHWUHV P R PpV L GH WUHV PHWUHV VHWDQWD FHQWtPHWUHV P SHU D
DPSODGHVPHQRUVDYLQWPHWUHVP
1R HV SHUPHW HO GHVGREODPHQW GH OD SODQWD EDL[D DPE GXHV SODQWHV VHJRQV OD PRGDOLWDW GH
VHPLVRWHUUDQLLHQWUHVRO
$OWLSXVGRUGHQDFLyVHJRQVDOLQHDFLRQVGHYLDOHVSHUPHWHQHOVHQWUHVRODWVHQSODQWDEDL[DTXDQ
IRUPLQSDUWGHOORFDOXELFDWDOHVPHQWDGDSODQWDLQRWLQJXLQDFFpVLQGHSHQGHQWGHVGHOH[WHULRUL
VKDXUDQGHFRPSOLUOHVFRQGLFLRQVVHJHQWV
(OVHQWUHVRODWVVKDQGHVHSDUDUXQPtQLPGHWUHVPHWUHVPGHODIDoDQDGHOHGLILFL
/DOoDGD OOLXUH PtQLPD SHU VRWD L SHU VREUH VHUj GH GRV PHWUHV FLQTXDQWD FHQWtPHWUHV
P
DL[z QR REVWDQW VL OD SDUW VXSHULRU HV GHVWLQD D
GH PDWHULDOV ODOoDGD PtQLPD HV
GLSzVLW
1~P
UHGXHL[HQOHVPHQWDGDSDUWDGRVPHWUHVGHXFHQWtPHWUHVP
F/HQWUHVRODWQRSRGUjSURORQJDUVHLRFXSDUOHVSDLOOLXUHLQWHULRUGLOOD
/DFRQVWUXFFLyGHOVHQWUHVRODWVQRKDGLPSOLFDUGLVWRUVLyHQODFRPSRVLFLyHVWqWLFDGHODIDoDQD
GH OHGLILFL /HV VROXFLRQV GH UHFXODGD GH OD SODQWD EDL[D SHU HIHFWH GH OD FRQVWUXFFLy
GHQWUHVRODWVVKDQGHUHJLUSHUOHVWDEOHUWHQDTXHVWHV1RUPHVSHOTXHIDDOHVUHFXODGHVGH
OHGLILFDFLy(OV$MXQWDPHQWUHVSHFWLXVSRGUDQOLPLWDURVLpVHOFDVSURKLELUDTXHVWDVROXFLyDOV
jPELWVGHWHUPLQDWVTXHFRQVWLWXHL[HQXQFRQWH[WKLVWzULFRWUDGLFLRQDO
(OVHQWUHVRODWVQRFRQVWLWXHL[HQVXSHUItFLHGHVRVWUHHGLILFDEOHLQGHSHQGHQWGHODSODQWDEDL[DL
QR VyQ DWULEXwEOHV DO FzPSXW GH OHGLILFDELOLWDW TXH SXJXL VHU RUGHQDGD PLWMDQoDQW HVWXGLV GH
$OWLSXVGRUGHQDFLyGHGLILFDFLyDwOODGDQRHVSHUPHWHQOHVSODQWHVHQWUHVRODW
$OV DOWUHV WLSXV GRUGHQDFLy OHV SODQWHV HQWUHVRODW HV SRGUDQ DGPHWUH TXDQ DL[t KR GHWHUPLQL
VKD
H[SUHVVDPHQW HO SOD HVSHFLDO R HVWXGL GH GHWDOO L HQ DTXHVWV FDVRV OD VHYD VXSHUItFLH
GLQFORXUHDOFzPSXWGHGLILFDELOLWDW
$O WLSXV GRUGHQDFLy VHJRQV DOLQHDFLRQV GH YLDO VHVWDEOHL[HQ OHV VHJHQWV FRQGLFLRQV SHU D
ODGPLVVLyGKDELWDWJHVDSODQWDEDL[D
D 1R KDGH VXSRVDU LQFUHPHQW GH OD GHQVLWDW GKDELWDWJHV DGPHVDHQ ODSDUFHOOD SHU UDy GH OD
E 4XDQDOJXQDHVWDQoD PHQMDGRUR GRUPLWRUL WLQJXL IDoDQDD OHVSDL OOLXUH LQWHULRU GLOOD OD SDUW
GDTXHVW HVSDL FRUUHVSRQHQW D OD SDUFHOOD KDXUj GH UHVWDU VHQVH HGLILFDU HQ SODQWD EDL[D HQ
WRWD OD VHYD VXSHUItFLH (Q VXSzVLW GDSOLFDFLy GDTXHVW DSDUWDW HO VRODU SDVVDUj D WHQLU OD
FRQGLFLyGLQGLYLVLEOHFRQGLFLyTXHHVFRQVWLWXLUjPLWMDQoDQWLQVFULSFLyUHJLVWUDOHQOKLVWRULDOGH
ODILQFDODVHYDPDQFDQoDVHUjPRWLXVXILFLHQWGHGHQHJDFLyGHODOOLFqQFLDG~VLRFXSDFLy
F $TXHVW HVSDL HQ IURQW GH OHV HVWDQFHV PHQMDGRU R VDOHV WLQGUj XQD IRQGjULD PtQLPD GH
PHWUHV L XQD DPSODGD PtQLPD GH PHWUHV HO SDYLPHQW GHO TXDO HVWDUj FRP D Pj[LP XQ
PHWUH SHU VREUH GH OD FRWD VXSHULRU GHO SDYLPHQW GHILQLWLX GH OD GHSHQGqQFLD D YHQWLODU R
LOOXPLQDU
G/~VGKDELWDWJHHQSODQWDEDL[DUHVWDOLPLWDWDODSDUWGDTXHVWDGHOLPLWDGDHQWUHODOLQHDFLyD
YLDOLHOOtPLWGHODSURIXQGLWDWHGLILFDEOHUHVXOWDQW
/D FRQVWUXFFLy GHQWUHVRODWV HQ HOV KDELWDWJHV GH SODQWD EDL[D KDXUj GH FRPSOLU WRWHV OHV
D/D VXSHUItFLH PtQLPD HQ SODQWD EDL[D GH FDGD KDELWDWJH VHQVH FRQVLGHUDU OD GH OHQWUHVRODW
VHUjGHP~WLOVLKDXUjGHWHQLULQFORVDDOJXQDGHOHVSHFHVSULQFLSDOVGHOKDELWDWJH
E1RHVSHUPHWODYHQWLODFLyGHOHVGHSHQGqQFLHVTXHVLJXLREOLJDWRULFRPSDUWLPHQWDU~QLFDPHQWD
WUDYpVGHOGREOHHVSDLGHODSODQWDEDL[DSURGXwWSHUODUHFXODGDGHOHQWUHVRODW

$OWLSXVGRUGHQDFLyGHGLILFDFLyDwOODGDQRHVSHUPHWHQOHVSODQWHVHQWUHVRODW
$OV DOWUHV WLSXV GRUGHQDFLy OHV SODQWHV HQWUHVRODW HV SRGUDQ DGPHWUH TXDQ DL[t KR GHWHUPLQL
H[SUHVVDPHQW HO SOD HVSHFLDO R HVWXGL GH GHWDOO L HQ DTXHVWV FDVRV OD VHYD VXSHUItFLH VKD
GLQFORXUHDOFzPSXWGHGLILFDELOLWDW
$O WLSXV GRUGHQDFLy VHJRQV DOLQHDFLRQV GH YLDO VHVWDEOHL[HQ OHV VHJHQWV FRQGLFLRQV SHU D
ODGPLVVLyGKDELWDWJHVDSODQWDEDL[D
D 1R KDGH VXSRVDU LQFUHPHQW GH OD GHQVLWDW GKDELWDWJHV DGPHVDHQ ODSDUFHOOD SHU UDy GH OD
E 4XDQDOJXQDHVWDQoD PHQMDGRUR GRUPLWRUL WLQJXL IDoDQDD OHVSDL OOLXUH LQWHULRU GLOOD OD SDUW
GDTXHVW HVSDL FRUUHVSRQHQW D OD SDUFHOOD KDXUj GH UHVWDU VHQVH HGLILFDU HQ SODQWD EDL[D HQ
WRWD OD VHYD VXSHUItFLH (Q VXSzVLW GDSOLFDFLy GDTXHVW DSDUWDW HO VRODU SDVVDUj D WHQLU OD
FRQGLFLyGLQGLYLVLEOHFRQGLFLyTXHHVFRQVWLWXLUjPLWMDQoDQWLQVFULSFLyUHJLVWUDOHQOKLVWRULDOGH
ODILQFDODVHYDPDQFDQoDVHUjPRWLXVXILFLHQWGHGHQHJDFLyGHODOOLFqQFLDG~VLRFXSDFLy
F $TXHVW HVSDL HQ IURQW GH OHV HVWDQFHV PHQMDGRU R VDOHV WLQGUj XQD IRQGjULD PtQLPD GH
PHWUHV L XQD DPSODGD PtQLPD GH PHWUHV HO SDYLPHQW GHO TXDO HVWDUj FRP D Pj[LP XQ
PHWUH SHU VREUH GH OD FRWD VXSHULRU GHO SDYLPHQW GHILQLWLX GH OD GHSHQGqQFLD D YHQWLODU R
LOOXPLQDU
G/~VGKDELWDWJHHQSODQWDEDL[DUHVWDOLPLWDWDODSDUWGDTXHVWDGHOLPLWDGDHQWUHODOLQHDFLyD
YLDOLHOOtPLWGHODSURIXQGLWDWHGLILFDEOHUHVXOWDQW
/D FRQVWUXFFLy GHQWUHVRODWV HQ HOV KDELWDWJHV GH SODQWD EDL[D KDXUj GH FRPSOLU WRWHV OHV
D/D VXSHUItFLH PtQLPD HQ SODQWD EDL[D GH FDGD KDELWDWJH VHQVH FRQVLGHUDU OD GH OHQWUHVRODW
VHUjGHP~WLOVLKDXUjGHWHQLULQFORVDDOJXQDGHOHVSHFHVSULQFLSDOVGHOKDELWDWJH
E1RHVSHUPHWODYHQWLODFLyGHOHVGHSHQGqQFLHVTXHVLJXLREOLJDWRULFRPSDUWLPHQWDU~QLFDPHQWD
WUDYpVGHOGREOHHVSDLGHODSODQWDEDL[DSURGXwWSHUODUHFXODGDGHOHQWUHVRODW
F (QWRWFDVODOoDGDOOLXUHPtQLPDGHOHQWUHVRODWVHUjGHPHWUHV
G/D VXSHUItFLH FRQVWUXwGD GH OHQWUHVRODW GHVWLQDW D KDELWDWJH HQ FDS FDV SRGUj VREUHSDVVDU OD
TXHUHVXOWpVGHFRQVWUXLUHQSODQWDEDL[DODSRUFLyGHVRODUHGLILFDEOHFRPSUqVHQWUHODOtQLDGH
IRQGjULDHGLILFDEOHLHOIRQVGHOVRODU
H/~V GH OD SODQWD HQWUHVRODW FRP KDELWDWJH UHVWD SURKLELW D PpV GH SHU LQFRPSOLPHQW GDOJXQ
SXQWRDSDUWDWDQWHULRUHQOHVVHJHQWVVLWXDFLRQV
(QHOFDVGKDELWDWJHXQLIDPLOLDU
(QHOFDVTXHHOSDWLLQWHULRUGLOODUHVXOWHVLQHGLILFDEOHHQSODQWDEDL[DSHUDSOLFDFLyGHODUW
GHOHV1188GHO3*0
(Q HO FDV TXH OD SRVVLEOH VXSHUItFLH ~WLO GH OHQWUHVRODW GHVWLQDW D KDELWDWJH VHQVH
FRPSWDELOLW]DUOHVFDODGDFFpVDOPDWHL[IRVLQIHULRUDP
(QHOFDVGHGLILFLVLQFORVRV3OD(VSHFLDOGH3URWHFFLyGHO3DWULPRQL$UTXLWHFWzQLF
(OVHGLILFLVGHQRYDSODQWDKDXUDQGHSURMHFWDUVHSHUTXqFRPSWLQDPEDSDUFDPHQWVDOLQWHULRUGH
OHGLILFL R HQ WHUUHQ\V HGLILFDEOHV GHO PDWHL[ VRODU GDFRUG DPE HOV HVWjQGDUGV PtQLPV TXH HV
GHWHUPLQHQHQDTXHVWPDWHL[DUWLFOH
/HVGLPHQVLRQVPtQLPHVGHOHVSODFHVHVWDUDQOOLXUHVGREVWDFOHVHQWRWDODVHYDORQJLWXGDPSODGDL
DOoDGDDPpVFRPSOLUDQOHVFRQGLFLRQVVHJHQWV
D3ODFHVSHUDDXWRPzELOV
(Q ILOHUD D FDGD SODoD VKD GH SRGHU LQVFULXUH XQ UHFWDQJOH GH P GH OODUJ SHU P
GDPSODGDFRPDPtQLP
(QEDWHULDDPETXDOVHYROLQFOLQDFLyDFDGDSODoDVKDGHSRGHULQVFULXUHXQUHFWDQJOHGH
PGHOODUJSHUPGDPSODGDFRPDPtQLP
298

ODPSOHPtQLPGDTXHVWDVHUjGHP
E$PSOHGHOHVSDLGDFFpVDOHVSODFHVGDSDUFDPHQW
E3ODFHVVLWXDGHVHQEDWHULDUHVSHFWHGHOFDUULOGHFLUFXODFLy
'DYDQW GH FDGD SODoD GDSDUFDPHQW SHU D FRW[H VKD GH SRGHU LQVFULXUH XQ UHFWDQJOH GH
PSHUPGHL[DQWOOLXUHGREVWDFOHVWRWDOD]RQDGDFFpVDODSODoDGDSDUFDPHQW
VHPSUH L TXDQ ODPSODGD GDTXHVWD QR VXSHUL FRP D PtQLP HQ XQ ODPSODGD PtQLPD
FLUFXODFLy
'DYDQW GH FDGD SODoD GDSDUFDPHQW SHU D FRW[H VKD GH SRGHU LQVFULXUH XQ UHFWDQJOH GH
PSHUPGHL[DQWOOLXUHGREVWDFOHVWRWDOD]RQDGDFFpVDODSODoDGDSDUFDPHQW
VHPSUHLTXDQODOODUJjULDGDTXHVWDQRVXSHULFRPDPtQLPHQXQODOODUJjULDPtQLPD
F3ODFHVSHUDYHKLFOHVGHGXHVURGHV
$FDGDSODoDVKDGHSRGHULQVFULXUHXQUHFWDQJOHGHPSHUP
G (Q DTXHOOHV VROXFLRQV GH GXEWH UHVSHFWH GHOV SDUjPHWUHV DQWHULRUV VDFFHSWDUj OD
/HVSODFHVPtQLPHVTXHVKDXUDQGHSUHYHXUHVyQOHVVHJHQWV
$(GLILFLVGKDELWDWJHV
D(QVzOXUEjGXHVSODFHVGDSDUFDPHQWSHUKDELWDWJHVGHPpVGHPFRQVWUXwWVLXQD
SODoDGDSDUFDPHQWSHUKDELWDWJHVGHVXSHUItFLHLJXDORPHQRUGHP
E(QVzOXUEDQLW]DEOHREMHFWHGXQ3ODSDUFLDOOHVTXHHVIL[LQHQHOPDWHL[DPEXQPtQLP
GXQDSHUFDGDPFRQVWUXwWVGHGLILFDFLy/HVWjQGDUGOHJDOHVFRPSOHWDUjDWUDYpVGHOD
UHVHUYDGHVXSHUItFLHGDSDUFDPHQW
F(QVzOXUEjREMHFWHGXQ3ODHVSHFLDOGHUHIRUPDLQWHULRUOHVTXHHVIL[LQHQHOPDWHL[DPE
XQ PtQLP GXQD SODoD GDSDUFDPHQW SHU FDGD
8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUDDXWRPzELOSHUFDGDPLXQDSODoDGDSDUFDPHQWSHUDYHKLFOH
4XDQ OD VXSHUItFLH FRPHUFLDO VXPDGHV WRWHV OHV SODQWHV GH OHGLILFL DPE GHVWLQDFLy FRPHUFLDO
SDVVLGHPKDXUDQGHFRPSWDUDPEXQDSODoDGDSDUFDPHQWSHUDDXWRPzELOSHUFDGD
PLXQDSODoDSHUDYHKLFOHGHGXHVURGHVSHUFDGDPGHVXSHUItFLHFRQVWUXwGD
8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDORFDOGHVXSHUItFLHVXSHULRUDPDPEHOPtQLPGXQDSODoD
SHUFDGDPGHVXSHUItFLH~WLO
( 7HDWUHV FLQHPHV VDOHV GH IHVWHV VDOHV G
8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUDDXWRPzELOSHUFDGD
SHU D YHKLFOH GH GXHV URGHV SHU FDGD FLQTXDQW
SODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDWUHVKDELWDFLRQV
8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUFDGDPHQDTXHOOVORFDOVGHVXSHUItFLHVXSHULRUDP
/DVXSHUItFLHGHVWLQDGDDDSDUFDPHQWVHUjFRPDPtQLPGXHVYHJDGHVORFXSDGDSHOVWDOOHUV
HQ HOV GH TXDWUH R PpV URGHV HQ HOV GH YHKLFOHV GH GXHV URGHV L VLPLODUV OD VXSHUItFLH
GHVWLQDGDDDSDUFDPHQWVHUjFRPDPtQLPLJXDODODVXSHUItFLH~WLOGHOWDOOHU$L[zQRREVWDQW
VDGPHWUj GHVFRPSWDU OD VXSHUItFLH HTXLYDOHQW

VXSHUItFLHGHWDOOHUTXHSXJXLGHVWLQDUVHDWDOILQDOLWDW
-&HQWUHVGHVWXGLVVXSHULRUV
8QD SODoD GDSDUFDPHQW SHU D DXWRPzELO SHU FDGD P L XQD SODoD GDSDUFDPHQW SHU D
YHKLFOHGHGXHVURGHVSHUFDGDP
8QDSODoDGDSDUFDPHQWSHUDDXWRPzELOSHUFDGD
4XDQ HO GHVWt VLJXL HVSHFtILF SHU D JHQW MRYH OD SUHYLVLy GH SODFHV GDSDUFDPHQW SHU D
DXWRPzELOVHUjGHXQDSHUFDGDGRVKDELWDWJHVLGXHVSODFHVSHUDYHKLFOHGHGXHVURGHVSHU
/UHHVGHFjUUHJDLGHVFjUUHJDHQHGLILFLVDPEOHVGHVWLQDFLRQVGHOVHStJUDIV&L'
8QHVSDLHVSHFtILFGHWUHVPHWUHVGDPSOHDPEXQDORQJLWXGVXILFLHQWSHUDXQDSODoDGHFDPLy
SHU FDGD P FRQVWUXwWV R IUDFFLy DPE XQ PtQLP GH GXHV SODFHV HQ WRW HGLILFL R ORFDO
FRPHUFLDORLQGXVWULDOGHVXSHUItFLHVXSHULRUDP
(QORFDOVGHVXSHUItFLHHQWUHPLPHVSUHYHXUjXQDjUHDGHFjUUHJDLGHVFjUUHJD
GHFRPDPtQLP[P
6HPSUH TXH HV FRPSOHL[LQ HOV HVWjQGDUGV PtQLPV UHTXHULWV L HV MXVWLILTXL PLWMDQoDQW XQ HVWXGL
GLPSDFWHVREUHODSDUFDPHQWDOHQWRUQGHODQRYDDFWLYLWDWSRGUDQPRGLILFDUVHHQPpVRPHQ\VOHV
$UWLFOH5HJOHVVREUHODSUHYLVLyGDSDUFDPHQWVHQHGLILFLV
4XDQ OHGLILFL HV GHVWLQL D PpV GXQ ~V GHOV H[SUHVVDWV D ODUWLFOH DQWHULRU HO QRPEUH PtQLP GH
SODFHVGDSDUFDPHQWKDGHVHUHOTXHUHVXOWLGHOVGLIHUHQWVXVRV
4XDQ OHGLILFL HV GHVWLQL HQ WRW R HQ SDUW D XVRV QR HVSHFLILFDWV D ODUWLFOH DQWHULRU VKDXUDQ GH
SUHYHXUHOHVSODFHVGDSDUFDPHQWDGHTXDGHVDSOLFDQWSHUDQDORJLDHOVPzGXOVGHODUWLFOHDQWHULRU
(O TXH VKD GLVSRVDW D ODUWLFOH DQWHULRU VREUH SUHYLVLRQV PtQLPHV GDSDUFDPHQWV pV WDPEp
DSOLFDEOH DOV HGLILFLV TXH VLJXLQ REMHFWH GDPSOLDFLy GHO YROXP HGLILFDW /D SUHYLVLy KD GH VHU OD
FRUUHVSRQHQWDODPSOLDFLy4XDQHVWUDFWLGLQG~VWULHVSHUDODSOLFDFLyGDTXHVWDUHJODDPEFDUjFWHU
REOLJDWRULFDOGUjTXHODXJPHQWVLJQLILTXLXQDGLVSRQLELOLWDWPDMRUGHVXSHUItFLH~WLOVXSHULRUDOSHU
GHODQWHULRUDODPSOLDFLy
299
7DPEp VKDXUDQ GDSOLFDU OHV UHJOHV VREUH SUHYLVLRQV GDSDUFDPHQWV DOV FDVRV GH PRGLILFDFLy
GHGLILFDFLRQVRLQVWDOODFLRQVTXHFRPSRUWLQXQFDQYLG~VLHQFRQVHTqQFLDVKDXUDQGHSUHYHXUH
OHVSODFHVFRUUHVSRQHQWVDOQRX~V
4XDQ GH ODSOLFDFLy GHOV PzGXOV GH ODUWLFOH DQWHULRU OH[LJqQFLD GH SODFHV GDSDUFDPHQW VLJXL
LQIHULRU D TXDWUH L SXJXL DIURQWDUVH HO SUHYLVLEOH QRPEUH GH YHKLFOHV HQ DSDUFDPHQWV S~EOLFV R
SULYDWV SURSHUV VHQVH HQWRUSLU OHV jUHHV GH FLUFXODFLy L HVWDFLRQDPHQW SRGUj H[RQHUDUVH GH
OREOLJDFLyGHUHVHUYDGDSDUFDPHQWHQOHGLILFLSURSL
3UqYLDDXWRULW]DFLyPXQLFLSDOHVSRGUDQVXEVWLWXLUWRWDORSDUFLDOPHQWOHVSUHYLVLRQVGHVSDLVSHUD
DSDUFDPHQWHQHOVHGLILFLVSHUODSUHYLVLyGHVSDLVFRQWLJXVGDSDUFDPHQWGHQRYDFUHDFLyTXDQHO
VHFWRU R OD ]RQD XUEDQD SHU OHV VHYHV SHFXOLDULWDWV L IXQFLy XUEDQD KR SHUPHWpV R KR H[LJtV SHUz
ODXWRULW]DFLy HVWDEOLUj OHV FRQGLFLRQV SHUWLQHQWV SHU JDUDQWLU OD LPSRVVLELOLWDW GH TXq XQV PDWHL[RV
DSDUFDPHQWVSXJXLQVHUYLUSHUDGLIHUHQWVHGLILFLV
/$MXQWDPHQWSRGUjDOOLEHUDUWRWDORSDUFLDOPHQWGHOFRPSOLPHQWGHOHVSUHYLVLRQVGDSDUFDPHQWHQ
OHV FRQGLFLRQV HVWDEOHUWHV TXDQ DOOz UHVXOWL DFRQVHOODEOH DWHVHV OHV VHJHQWV FLUFXPVWjQFLHV R
GDOWUHVDQjORJXHV
D&RQGLFLRQVGDFFHVVLELOLWDWGHWHUPLQDGHVSHUOHVFDUDFWHUtVWLTXHVItVLTXHVGHOD[DU[DYLjULD
GHOVHFWRUGLPHQVLRQVGHYRUHUHV~VGHYLDQDQWVDPSODGDGHYLDOV
E&DUDFWHUtVWLTXHVGHODSDUFHOODRILQFD
F &DUDFWHUtVWLTXHV GH OHGLILFDFLy DFWXDO TXH HV FRQVHUYL DWHQHQW HVSHFLDOPHQW DO VHX JUDX
GHFRQVROLGDFLyLODFRQFXUUqQFLDGDOJXQHVGHOHVFRQGLFLRQVDVVHQ\DODGHVHQODUWLFOHGH
OHV2UGHQDQFHVPHWURSROLWDQHVGHUHKDELOLWDFLy
G (Q JHQHUDO TXDOVHYRO DOWUHV FLUFXPVWjQFLD TXH QR SHUPHWL OD VHYD XELFDFLy HQ HO SURSL
HGLILFL R HQ WHUUHQ\V RFXSDEOHV HQ VXEVzO GH OD SUzSLD ILQFD R TXDQ SHU DL[z FDOJXpV GH
PLWMDQVWqFQLFVH[WUDRUGLQDULVRVROXFLRQVQRWzULDPHQWGHVSURSRUFLRQDGHV
3HU DL[z FDOGUj SHWLFLy H[SUHVVD GH OLQWHUHVVDW D O$MXQWDPHQW DFRPSDQ\DGD GH OD
GRFXPHQWDFLyDFUHGLWDWLYDGHODFRQFXUUqQFLDGHOHVFLUFXPVWjQFLHVLQGLFDGHV$TXHVWWUjPLW
HVSRGUjIHUDPEFDUjFWHUSUHYLDODVROOLFLWXGGHOOLFqQFLDGREUHV
(QHOVHGLILFLVGKDELWDWJHVXQLIDPLOLDUVDGRVVDWVHQILOHUDGHQRYDSODQWDQRVDGPHWUjOOHYDWGHOV
FDVRVGHJXGDPHQWMXVWLILFDWVDWHVHVOHVFDUDFWHUtVWLTXHVGHOD]RQDLGHOYLDOPpVGXQDFFpVURGDW
GHVGHOYLDODODSDUFDPHQWHQHOVRODUSHUFDGDPGHIDoDQDRIUDFFLy
1R VDGPHWUDQ VHJUHJDFLRQV R SDUFHOODFLRQV TXH LPSRVVLELOLWLQ HO FRPSOLPHQW GH OHV GRWDFLRQV
GDSDUFDPHQW D OD SDUFHOOD 1RPpV HQ FDVRV GHJXGDPHQW MXVWLILFDWV HV SRGUDQ DXWRULW]DU
SDUFHOODFLRQV TXH SHU OHV FRQGLFLRQV ItVLTXHV GH OHV SDUFHOOHV UHVXOWDQWV SXJXLQ VLJQLILFDU XQD
GLVPLQXFLy GH OHV SODFHV HIHFWLYHV GDSDUFDPHQW H[LJLGHV SHU DTXHVWHV QRUPHV R TXH SRJXHVVLQ
UHVXOWDUGHOHVRUGHQDQFHVTXHOHVGHVHQYROXSLQ
$ OHIHFWH GHO FRPSOLPHQW GH OHV SUHYLVLRQV GDSDUFDPHQW HQ HOV HGLILFLV QR FRPSXWDUDQ OHV
SODFHV VRWPHVHV D UqJLP GH[SORWDFLy KRUjULD R URWDFLy /$MXQWDPHQW SRGUj GHQHJDU ODXWRULW]DFLy
GDSDUFDPHQWVVRWPHVRVDUqJLPGHUHJXODFLyKRUjULDRURWDFLySHUUDRQVMXVWLILFDGHVGDFFHVVLELOLWDW
RGHUHJXODFLyGHOWUjQVLWURGDWLSHUDYLDQDQWV
/DWLWXODULWDWGHODSDUFDPHQWVTXHUHXQLQWOHVFRQGLFLRQVUHTXHULGHVGLQWHUqVS~EOLFVH[HFXWLQHQ
VXEVzOGHTXLSDPHQWVVHUj~QLFDLLQGLYLVLEOHSHUWDOGHQRFRQGLFLRQDUHOGHVWtSUHYLVWSHUDDTXHVWV
VzOV /$GPLQLVWUDFLy PXQLFLSDO SRGUj H[LJLU TXH ODXWRULW]DFLy GH ODSDUFDPHQW HQ OD TXDO KL FRQVWL
DTXHVWD FRQGLFLy L OHV TXH JDUDQWHL[LQ OH[HFXFLy GH OHTXLSDPHQW VLJXL LQVFULWD DO 5HJLVWUH GH OD
3URSLHWDW
$UWLFOH&RQGLFLRQVGHOVDSDUFDPHQWV
/DPSODGDGHOVDFFHVVRVDOVDSDUFDPHQWVQRSRGUjVHULQIHULRUDPSHUDWRWVGRVVHQWLWVGH
FLUFXODFLy L D P SHU D XQ VRO VHQWLW $TXHVWD DPSODGD KDXUj GH UHVSHFWDUVH D OHQWUDGD GH
ODSDUFDPHQWLDOWUDPFRUUHVSRQHQWFRPDPtQLPDOVSULPHUVPHWUHVDSDUWLUGHOHQWUDGD
(OV DSDUFDPHQWV DPE FDSDFLWDW QR VXSHULRU D TXLQ]H SODFHV SRGUDQ WHQLU XQ ~QLF DFFpV SHU D
YHKLFOHVLYLDQDQWVGHPGDPSODGDLQGHSHQGHQWPHQWGHODPSODGDGHOFDUUHUGHVGHOTXHWLQJXL
DFFpV(OVDSDUFDPHQWVDPEFDSDFLWDWSHUDPpVGHTXDUDQWDSODFHVKDXUDQGHFRPSWDUDPEDFFpV
300
SHU D YLDQDQWV GHV GH OH[WHULRUVHSDUDW GH ODFFpVGH YHKLFOHVRDGHTXDGDPHQW SURWHJLW LDPE XQD
DPSODGDPtQLPDGHP
(Q HO FDV TXH HV IDFL VHUYLU OD UDPSD FRP D VRUWLGD GHYDFXDFLy SHU D YLDQDQWV HO SHQGHQW
GDTXHVWDKDXUjGDGHTXDUVHDOVSDUjPHWUHVGHO&7('%68RHQHOVHXFDVOD1RUPDWLYD7qFQLFD
GDSOLFDFLyYLJHQW
$OV DSDUFDPHQWV GRWDWV GH PLWMDQV PHFjQLFV VXEVWLWXWRULV GH UDPSHV TXDQ QR WLQJXLQ PpV GH
GRW]H SODFHV L VDXWRULW]LQ H[FHSFLRQDOPHQW SHO FRPSOLPHQW GHO Q~PHUR PtQLP GH SODFHV H[LJLGHV
VHJRQVHOVDUWLFOHVDQWHULRUVOD]RQDGHVSHUDHQODFFpVGHVGHOFDUUHULGLQVGHOLPPREOHWLQGUjXQD
GLPHQVLyPtQLPDGHPGHIRQVLGDPSODGDQR LQIHULRUDPOOLXUHVGREVWDFOHVHQWRWDOD
VHYD ORQJLWXG DPSODGD L DOoDGD $TXHVWV PLWMDQV KDXUDQ GHVWDU FHUWLILFDWV FRP D DVFHQVRU SHU
YHKLFOHVDPESHUVRQHV
(QHOVDSDUFDPHQWVURERWLW]DWVVHUjODVXILFLHQWSHUWDOGHYLWDUOHVSHUDHQODYLDS~EOLFD(QDTXHVW
FDVVKDXUjGHJDUDQWLUXQDFDSDFLWDWGHQWUDGDSHUKRUDLJXDODXQPtQLPGHODPHLWDWGHODFDSDFLWDW
WRWDO GH ODSDUFDPHQW (Q WRW FDV ODXWRULW]DFLy GDSDUFDPHQWV PHFDQLW]DWV R URERWLW]DWV L VLPLODUV
TXHGDFRQGLFLRQDGDDOVUHTXLVLWVGHWUjQVLWPRELOLWDWLDFFHVVRVTXHGHWHUPLQLO$MXQWDPHQW
/$MXQWDPHQW SRGUj GHQHJDU OD LQVWDOODFLy GDSDUFDPHQWV R JDUDWJHVDSDUFDPHQWV HQ DTXHOOHV
ILQTXHV TXH HVWLJXLQ VLWXDGHV HQ YLHV TXH SHO VHX WUjQVLW R FDUDFWHUtVWLTXHV XUEDQtVWLTXHV VLQJXODUV
DL[tKRDFRQVHOOLQOOHYDWTXHVDGRSWLQOHVPHVXUHVFRUUHFWRUHVRSRUWXQHVPLWMDQoDQWOHVFRQGLFLRQV
UHTXHULGHVHQFDGDFDV

D $OV DSDUFDPHQWV GH PpV GH FHQW SODFHV SHU D DXWRPzELOV O$MXQWDPHQW SRGUj H[LJLU TXH
VLQFUHPHQWL HO QRPEUH GDFFHVVRV VREUH HOV PtQLPV SUHYLVWRV D OHV RUGHQDQFHV SHU WDO GH
PLOORUDU OHV VHYHV FRQGLFLRQV GH VHJXUHWDW L UHGXLU OD LQFLGqQFLD HQ HO WUjQVLW URGDW GHOV YLDOV
LPPHGLDWV
E$L[tPDWHL[HQDTXHVWVDSDUFDPHQWVHVSRGUjIOH[LELOLW]DUOH[LJqQFLDGDFFHVVRVGHYLDQDQWV
VHPSUH TXHHV UHVSHFWLQHOV PtQLPV H[LJLWV SHO &7( R QRUPDWLYD WqFQLFD VHFWRULDO YLJHQW VREUH
FRQGLFLRQVGHSURWHFFLyFRQWUDLQFHQGLVHQHOVHGLILFLV
=RQDGH&DVF$QWLF
$UWLFOH (VWjQGDUGVHQRSHUDFLRQVGHUHIRUPDLQWHULRU
(OV SODQV GH UHIRUPD LQWHULRU TXH VDSURYLQ SHU D OHV DFWXDFLRQV D OD VXE]RQD , GH VXEVWLWXFLy GH
OHGLILFDFLyDQWLJDKDXUDQGHUHVSHFWDUOHVGHWHUPLQDFLRQVVHJHQWV
D 3HUFHQWDWJHGHVzOSHUDYLDOVLHVWDFLRQDPHQWVS~EOLFVSHU
E 3HUFHQWDWJHGHVzOSHUDHVSDLVYHUGVORFDOVLGRWDFLRQVFRPXQLWjULHVSHU
F 'HQVLWDWQHWDPj[LPDGKDELWDWJHVODTXHUHVXOWLGHGLYLGLUHOVRVWUHPj[LPHGLILFDEOHSHOPzGXO

GHP
/HVVROOLFLWXGVGHGLILFDFLyDODVXE]RQD,GHVXEVWLWXFLyGHOHGLILFDFLyDQWLJDKDXUDQGHOLPLWDU
HOQRPEUHGKDELWDWJHVSHUSDUFHOODDOTXHSHUH[FpVUHVXOWLGHGLYLGLUODVXSHUItFLHFRQVWUXwGD
SHOPzGXOGHP
$OVHIHFWHVGDTXHVWDUWLFOHVHQWpQSHUVXSHUItFLHFRQVWUXwGDODFRPSUHVDHQWUHHOVWDQFDPHQWV
H[WHULRUVGHOHGLILFL6LQFORXHQHOVFHOREHUWVHOVSDWLVGHYHQWLODFLyLHOVHQWUHVRODWVLVH[FORXHQ
HOVFRVVRVVRUWLQWVODVXSHUItFLHGHSODQWDEDL[DTXHXOWUDSDVVLODIRQGjULDGHOHVSODQWHVSLVLOHV
SDUWVGHOHGLILFDFLyXELFDGHVSHUVREUHGHODOoDGDUHJXODGRUDPj[LPD
317 I 318

375

/HV HGLILFDFLRQV TXH VDL[HTXLQ D OD VXE]RQD , LQ
SRGUDQVREUHSDVVDUSHUSDUFHOODXQQRPEUHGKDELWDWJHVLJXDODOTXHUHVXOWLSHUH[FpVGHGLYLGLU
ODVXSHUItFLHFRQVWUXwGDSHOPzGXOGHP
$OVHIHFWHVGDTXHVWDUWLFOHVHQWpQSHUVXSHUItFLHFRQVWUXwGDODFRPSUHVDHQWUHHOVWDQFDPHQWV
H[WHULRUVGHOHGLILFL6LQFORXHQHOVFHOREHUWVHOVSDWLVGHYHQWLODFLyLHOVHQWUHVRODWVLVH[FORXHQ
HOVFRVVRVVRUWLQWVODVXSHUItFLHGHSODQWDEDL[DTXHXOWUDSDVVLODIRQGjULDGHOHVSODQWHVSLVLOHV
$UWLFOH(VWjQGDUGVHQRSHUDFLRQVGHUHIRUPDLQWHULRU
(OVSODQVGHUHIRUPDLQWHULRUTXHVHODERULQSHUDDFWXDFLRQVHQ]RQHVGHGHQVLILFDFLy
XUEDQDKDXUDQGHUHVSHFWDUOHVGHWHUPLQDFLRQVVHJHQWV
6XE]RQD
,QWHQVLYDD
6HPLLQWHQVLYDE
3HUFHQWDWJHGHYLDOV

3HUFHQWDWJHGHVSDLV YHUGV OR

'HQVLWDWQHWDPj[LPDGKDELWDWJHVODTXHUH SHOPzGXOGH
P
=RQDVXEMHFWDDRUGHQDFLyYROXPqWULFD
$UWLFOH0RGLILFDFLyGHORUGHQDFLy
+DXUDQGDSURYDUVHSODQVHVSHFLDOVLVLHVFDXHVWXGLVGHGHWDOO
D 4XDQ DTXHVW 3OD JHQHUDO PRGLILTXL DOJXQD GH OHV GHWHUPLQDFLRQV GHO 3OD SDUFLDO R RUGHQDFLy
GLOODTXHQRVLJXLQDTXHOOHVDTXqHVUHIHUHL[HQHOVDUWLFOHVHVPHQWDWVDODUWLFOH

F 4XDQ DOV VHFWRUV QR XUEDQLW]DWV WRWDOPHQW VLJXL DFRQVHOODEOH ODXJPHQW GHOV VLVWHPHV R GH OHV
G 4XDQHVGHWHUPLQLTXHVLJXLREMHFWHGHUHYLVLySHUDTXHVW3ODJHQHUDO
(OVSODQVHVSHFLDOVLVLHVFDXHOVHVWXGLVGHGHWDOOQRSRGUDQDXJPHQWDUODVXSHUItFLHGHVRVWUH
HGLILFDEOHQLDOWHUDUHOWLSXVGRUGHQDFLyIL[DWVDOVSODQVORUGHQDFLyGHOVTXDOVHVPRGLILTXL
323, 325 i 336
=RQDGRUGHQDFLyHQHGLILFDFLyDwOODGDD
$UWLFOH$FWXDFLRQVGHUHIRUPDLQWHULRU
(OV VHFWRUV TXH QR DVVROHL[LQ HOV HVWjQGDUGV GHVSDLV YHUGV L GH GRWDFLRQV FRPXQLWjULHV HQ
SURSRUFLy DGHTXDGD D OD GHQVLWDW GH SREODFLy SRGUDQ VHU REMHFWH GRSHUDFLRQV GH UHIRUPD
LQWHULRU
(O 3OD GH UHIRUPD LQWHULRU D SDUWLU GHOV DFWXDOV QLYHOOV GHVSDLV OOLXUHV L GRWDFLRQV KDXUj GH
SUHYHXUHHOVHVSDLVLOHVGRWDFLRQVQHFHVVDULVHQFRQVRQjQFLDDPEHOVSRWHQFLDOVGHGLILFDFLyL
ODGHQVLWDW]RQDO
(OVSODQVGHUHIRUPDLQWHULRUKDQGHUHVSHFWDUHOVHVWjQGDUGVVHJHQWV
6XE]RQD
3HUFHQWDWJH GH VzO SHU D YL 3HUFHQWDWJH GH VzO SHU D HV

HVWDFLRQDPHQWV
YHUGVLGRWDFLRQV

3OXULIDPLOLDUV
,
,,
,,,
,9D
,9E
9
8QLIDPLOLDUV
9,
9,,
9,,,
,;
LHVWDFLRQDPHQWV
'HQVLWDWQHWDPj[LPDDOHVVXE]RQHVSOXULIDPLOLDUVODTXHUHVXOWLGHGLYLGLUHOVRVWUHPj[LPHGLILFDEOH
SHOPzGXOGHP
'HQVLWDWQHWDPj[LPDDOHVVXE]RQHVXQLIDPLOLDUVODTXHUHVXOWLGHGLYLGLUODVXSHUItFLHQHWDGH]RQD
SHUODVXSHUItFLHGHSDUFHOODPtQLPD
$UWLFOH&RQGLFLRQVGHGLILFDFLyGHOHVVXE]RQHVSOXULIDPLOLDUV
/HV VXSHUItFLHV PtQLPHV GH SDUFHOOD L OD ORQJLWXG PtQLPD GH IDoDQD HQ DTXHVWHV VXE]RQHV HV
UHJHL[HQSHOTXDGUHVHJHQW
6XE]RQD
,
,,
,,,
,9D
,9E
9
6XSHUItFLH
P
P
P
P
P
P
/RQJLWXG
P
P
P
P
P
P
&RPDH[FHSFLyDOTXHVHVWDEOHL[DOTXDGUHDQWHULRUVDGPHWHQSDUFHOOHVGHVXSHUItFLHV LORQJLWXGV
GHIDoDQDPHQRUVTXDQWLQJXLQRULJHQHQXQGHOVFDVRVVHJHQWV
D 4XDQSURFHGHL[LQGHVHJUHJDFLRQVRGLYLVLRQVIRUPXODGHVHQHVFULSWXUDS~EOLFDDPEDQWHULRULWDWD
OD YLJqQFLD GH OD /OHL GHVREUH UqJLP GHOVzO L RUGHQDFLyXUEDQD L TXH QR KDJLQVRIHUW
VHJUHJDFLySRVWHULRU
341 i 342
377

E 4XDQVDMXVWLQDO3ODFRPDUFDOGHRDOVSODQVSDUFLDOVTXHHOGHVHQYROXSDUHQLSURFHGHL[LQ
GH SDUFHOODFLy R VHJUHJDFLy DPE OOLFqQFLD L TXH QR KDJLQ VRIHUW VHJUHJDFLy SRVWHULRU D
ODSURYDFLyGDTXHVW3ODJHQHUDO
F 3DUFHOOHV H[LVWHQWV HQWUH GDOWUHV MD FRQVWUXwGHV R DPE LPSRVVLELOLWDW PDWHULDO GREWHQLU HOV
PtQLPVH[LJLWV
(QDTXHVWVFDVRVHOVtQGH[GHGLILFDELOLWDWQHWVGHODUWLFOHHVUHGXLUDQHQODPDWHL[DSURSRUFLyHQ
TXq OD SDUFHOOD WLQJXL UHGXwGD OD VHYD VXSHUItFLH UHVSHFWH GH OD PtQLPD H[LJLGD DO TXDGUH DQWHULRU
$L[z QR REVWDQW VH[FHSWXHQ GDTXHVWD UHGXFFLy GHGLILFDELOLWDW OHV SDUFHOOHV RQ HV FRQVWUXHL[L
~QLFDPHQWXQKDELWDWJH
/RFXSDFLyPj[LPDGHSDUFHOODSHUDOHVVXE]RQHVSOXULIDPLOLDUVVHUjODVHJHQW
6XE]RQD,HOSHUGHODVXSHUItFLH
6XE]RQD,,HOSHUGHODVXSHUItFLH
6XE]RQD,,,HOSHUGHODVXSHUItFLH
6XE]RQD,9WLSXVDHOSHUGHODVXSHUItFLH
6XE]RQD,9WLSXVEHOSHUGHODVXSHUItFLH
6XE]RQD9HOSHUGHODVXSHUItFLH
/DOoDGD Pj[LPD DXWRULW]DGD L HO QRPEUH OtPLW GH SODQWHV VHVWDEOHL[ HQ QRX PHWUHV TXLQ]H
FHQWtPHWUHVPLHQSODQWDEDL[DPpVGXHVSODQWHVSLVH[FHSWHSHUDODVXE]RQD,9WLSXVE
LODVXE]RQD9HOVYDORUVGHOHVTXDOVVyQHOVTXHVHVWDEOHL[HQDFRQWLQXDFLy
$ODVXE]RQD,9VXEWLSXVEODOoDGDPj[LPDVHUjGHTXLQ]HPHWUHVYLQWLFLQFFHQWtPHWUHV
PLHOQRPEUHOtPLWGHSODQWHVHOGHSODQWDEDL[DPpVTXDWUHSODQWHVSLV
$ODVXE]RQD9ODOoDGDLHOQRPEUHOtPLWGHSODQWHVYDULHQDPEODPSODGDGHYLDOGHFRQIRUPLWDW
DPEODUHODFLyVHJHQW
$PSODGDGHYLDO$OoDGDPj[LPD
$PSODGDGHYLDO
$OoDGDPj[LPD
1RPEUHOtPLWGH
SODQWHV
'HPHQ\VGHP
P
3%SODQWDSLV
'HDPHQ\VGP
P
3%SODQWHVSLV
'DPHQ\VGHP
P
3%SODQWHVSLV
'HPRPpV
P
3%SODQWHVSLV
OtPLW
$OHVVXE]RQHV,L,,VDGPHWHQOHVFRQGLFLRQVGHFRQVWUXFFLRQVDPESDODILWVDUULEDUDODOoDGD
GH P FRUUHVSRQHQWV D SODQWD EDL[D PpV WUHV SODQWHV SLV /HV FRQGLFLRQV SHU D TXq
OHGLILFDFLy UHXQHL[L OHV FDUDFWHUtVWLTXHV GH FRQVWUXFFLy DPE SDODILWV HV UHJXOHQ DO WLSXV
GHGLILFDFLyDwOODGD$ODVXE]RQD,9VXEWLSXVEODSODQWDEDL[DKDXUjGHTXHGDUREHUWDHQXQ
SHUGHODVXSHUItFLHRFXSDGDSHUOHGLILFDFLy
/DVXE]RQD9HVWDUjREOLJDGDDXQPj[LPGHGXHVXQLWDWVGKDELWDWJHSHUSODQWDSLVH[FHSWHD
OHVSDUFHOOHVDPEIDoDQDDFDUUHUVGDPSODGDLJXDORVXSHULRUDYLQWPHWUHVHQOHVTXHDTXHVW
/DVHSDUDFLyGHOHGLILFDFLyDOHVOOLQGHVGHSDUFHOODLODVHSDUDFLyHQWUHHGLILFDFLRQVHQSDUFHOOD
KDQGHUHVSHFWDUOHVGLVWjQFLHVPtQLPHVVHJHQWV
6XE]RQD
6XE]RQD
6HSDUDFLyDOOLQGHVP
6HSDUDFLyHQWUHHGLILFDFLRQV
IURQWODWHUDOIRQV
GXQDPDWHL[DSDUFHOOD
HQUHODFLyDPEDOoDGHV
,

,,

,,,

,9D

,9E

9

6DGPHWHQ OHV FRQVWUXFFLRQV DX[LOLDUV GLQV GH ORFXSDFLy Pj[LPD GH SDUFHOOD HVWDEOHUWD D OD
FRQGLFLyVHJRQDLUHVSHFWDQWHOVOtPLWVGDOoDGDLGRFXSDFLyPj[LPDDPEHGLILFDFLRQVDX[LOLDUV
TXHVHVWDEOHL[HQDOTXDGUHVHJHQW
6XE]RQD
,
,,
,,,
,9D
,9E
9
$OoDGDPj[LPD
P

2FXSDFLyPj[LPD
GHVXSHUItFLH

1RVDGPHW
1RVDGPHW
1RVDGPHW

(O QRPEUH Pj[LP GKDELWDWJHV SHU SDUFHOOD D OHV VXE]RQHV SOXULIDPLOLDUV QR SRGUj VXSHUDU HO
TXHUHVXOWLSHUH[FpVGHGLYLGLUOHGLILFDELOLWDWPj[LPDSHUPHVDDODSDUFHOODSHOPzGXOGHP
$TXHVW OtPLW KDXUj GH UHVSHFWDUVH ILQV L WRW HQ HO VXSzVLW GKDELWDWJHV GH VXSHUItFLH UHGXwGD R
DSDUWDPHQWV HO QRPEUH Pj[LP GHOV TXDOV QR SRGUj VXSHUDU OD GHQVLWDW UHVXOWDQW GH OD UHJOD
DQWHULRU
$PEODILQDOLWDWGHFRQWURODULDFRWDUODJUDQGjULDH[FHVVLYDGDOJXQHVSURPRFLRQVDOHV]RQHV
SOXULIDPLOLDUV HV OLPLWD ODJUXSDFLy Pj[LPD GKDELWDWJHV VREUH XQD PDWHL[D SDUFHOOD D OD TXH
UHVXOWDGDSOLFDUXQDVXSHUItFLHGHVRVWUHHGLILFDEOHFRUUHVSRQHQWDWUHVSDUFHOOHVGLVWULEXwGDHQ
XQDRYjULHVHGLILFDFLRQVLQGHSHQGHQWV
/HVSDUFHOOHVTXHSHUODVHYDPDMRUVXSHUItFLHGRQHVVLQOORFDXQVRVWUHHGLILFDEOHTXHVXSHUL
ODVVHQ\DODW DO SDUjJUDI DQWHULRU KDXUDQ GH WUDFWDUVH FRP VL IRVVLQ GXHV R PpV SDUFHOOHV
LQGHSHQGHQWV TXH QR VXSHULQ LQGLYLGXDOPHQW ODJUXSDFLy Pj[LPD GKDELWDWJHV SHU SDUFHOOD
DVVHQ\DODGD (Q DTXHVWV FDVRV FDGD DJUXSDFLy KDXUj GH WHQLU DFFpV LQGHSHQGHQW GHV GHO YLDO
S~EOLF/HVSDLOOLXUHGHGLILFDFLyTXHGDUjVLVWHPDWLW]DWDPEMDUGLQHULDLSRGUjHVWDEOLUVHXQUqJLP
G~VPDQFRPXQDWGHOPDWHL[1RHVSHUPHWHQVROXFLRQVGHSDVVDWJHVSDUWLFXODUVRDQjOHJVSHUD
ODFFpVFRP~DSDUFHOOHVGLIHUHQWV
$OHV]RQHVSOXULIDPLOLDUVVDGPHWHQHOVGHVHQYROXSDPHQWVGKDELWDWJHVDGRVVDWVHQILOHUDDPE
HVSDLV OOLXUHV PDQFRPXQDWV R LQGLYLGXDOLW]DWV FRP D WLSXV GRUGHQDFLy GHULYDW GH OHGLILFDFLy
DwOODGDGDFRUGDPEOHVFRQGLFLRQVVHJHQWV
D 6KDXUDQ GH FRPSOLU OHV FRQGLFLRQV GDJUXSDFLy Pj[LPD GKDELWDWJHV SHU SDUFHOOD TXH
VDVVHQ\DOHQDOQ~PHURDQWHULRU
E 6DSOLFDUDQODGHQVLWDWPj[LPDGKDELWDWJHVOtQGH[QHWGHGLILFDELOLWDWHOSHUFHQWDWJHGRFXSDFLy
Pj[LPD GH SDUFHOOD ODOoDGD L HO QRPEUH GH SODQWHV TXH VDVVHQ\DOHQ SHU D OD VXE]RQD
UHVSHFWLYD
F &DGDDJUXSDFLyLQGHSHQGHQWGKDELWDWJHVDGRVVDWVKDGHVWDUGRWDGDGDFFpVURGDWGHVGHODYLD
S~EOLFD
G /HGLILFDFLyVKDXUjGHSURGXLURUGHQDGDPHQWSHOTXHIDDOHVDOLQHDFLRQVRILFLDOVGHODSDUFHOODD
ODYLDS~EOLFD
H $PEODILQDOLWDWGHFRQWURODULDFRWDUOLPSDFWHH[FHVVLXGDOJXQHVSURPRFLRQVQRHVSHUPHWUDQ
DJUXSDFLRQVTXHFRPSRUWLQXQIURQWHGLILFDWFRQWLQXRUHFXODWVXSHULRUDWUHQWDPHWUHVP
TXDQDL[zVHVGHYLQJXLVKDXUjGHIUDFFLRQDUXQDDJUXSDFLyHQGRVRPpVFRVVRVLQGHSHQGHQWV
TXHQRVXSHULQDTXHVWDGLPHQVLyLTXHKDXUDQGHVHSDUDUVHHQWUHVLSURSRUFLRQDOPHQWDODVHYD
DOoDGDUHVSHFWLYDDPEXQPtQLPGHP
6LQFRUSRUHQOHVGLVSRVLFLRQVDGGLFLRQDOVVHJHQWV
379

/HVDFWXDFLRQVGKDELWDWJHGHOWLSXVGHOHVGHVFULWHVDODUWLFOHGHOD/OHLGXUEDQLVPHL
ODUWLFOHGHOD/OHLGHOGUHWDOKDELWDWJHRDOWUDOHJLVODFLyTXHOHVVXEVWLWXHL[LR
PRGLILTXLSURPRJXGHVHQUqJLPGHSURWHFFLyS~EOLFDGHVWLQDGHVDFROOHFWLXVHVSHFtILFVTXH
UHTXHUHL[LQ XQD DFWXDFLy VRFLDO SUHIHUHQW L TXH SHU OHV VHYHV FDUDFWHUtVWLTXHV MXVWLILTXLQ
SURJUDPHVIXQFLRQDOVGHGLPHQVLyUHGXwGDQRHVWDUDQVRWPHVHVDOHVOLPLWDFLRQVUHIHUHQWVDO
QRPEUH Pj[LP GKDELWDWJHV SHU SDUFHOOD VHPSUH L TXDQ TXHGL JDUDQWLGD OD GHVWLQDFLy
GDTXHVWVKDELWDWJHV
(OVSODQVGHPLOORUDXUEDQDSRGUDQSUHYHXUHSURPRFLRQVGKDELWDWJHVQRVRWPHVHVDUqJLP
GHSURWHFFLyS~EOLFDTXHSURSRVLQWLSRORJLHVGHGLPHQVLyUHGXwGDSHUDFROOHFWLXVHVSHFtILFV
TXHUHTXHUHL[HQXQDDWHQFLyVRFLDOSUHIHUHQWGHOWLSXVGHOHVGHILQLGHVDODUWLFOHGHOD
/OHLGXUEDQLVPHLODUWLFOHGHOD/OHLGHOGUHWDOKDELWDWJHRDOWUDOHJLVODFLyTXH
OHV VXEVWLWXHL[L $ DTXHVWV HIHFWHV HOV SODQV GH PLOORUD XUEDQD KDXUDQ GH MXVWLILFDU OD
GHVWLQDFLy DOFROOHFWLX HVSHFtILF OD WLSRORJLD L HOSURJUDPD IXQFLRQDO SURSRVDW LHVWDEOLUDQ OD
GHQVLWDWPj[LPDGDFRUGDPEDTXHVWDILQDOLWDWHQTXDOVHYROFDVKDXUDQGHGHVWLQDUXQPtQLP
GHOSHUGHOWRWDOGHOHGLILFD
6HJRQD3ODQHMDPHQWDSURYDWDPEDQWHULRULWDWDODPRGLILFDFLyGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
$OVjPELWVGHVzOXUEjDPESODQHMDPHQWDSURYDWDPEDQWHULRULWDWDDTXHVWDPRGLILFDFLyGHO3OD
JHQHUDOPHWURSROLWjVHOVDSOLFDUDQSHOTXHIDDOVRVWUHDPEGHVWtDKDELWDWJHOHVOLPLWDFLRQVGHO
QRPEUH Pj[LP GKDELWDWJHV HVWDEOHUWHV HQ DTXHVWD PRGLILFDFLy GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj
VHPSUHLTXDQHOSODQHMDPHQWYLJHQWQRKDJLFRQFUHWDWHOQRPEUHGKDELWDWJHV
02',),&$&,'(/(625'(1$1&(60(75232/,7$1(6'(',),&$&,
Viladecans
$57,&8/$73523266$7
Modificaci del Pla General Metropolit, per a la creaci del sistema urbanstic dhabi$UWLFOH6XSHUItFLHGHODSODoD
tatges
dotacionals pblics, clau HD, al terme municipal de Viladecans. Aprovar definitivament
(VVXSULPHL[DTXHVWDUWLFOH
la modificaci
del Pla general metropolit, per a la creaci del sistema urbanstic dhabitatges dotacionals pblics,
clau HD, de Viladecans, promoguda i tramesa per lAjuntament. (DOGC nm. 5528 - 17/12/2009).
DQtVWLTXHVGHODPRGLFDFLyGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWjSHUDODFUHDFLyGHOVLVWHPDXUEDQtVWLFGKD
$UWLFOH6XSzVLWHVSHFLDO

$UWLFOH$OWXUDOOLXUHPtQLPD
6,67(0$ 85%$167,& '+$%,7$7*(6 '27$&,21$/6 3%/,&6 &/$8 +' $/ 7(50(
(OVORFDOVWLQGUDQXQDDOWXUDOOLXUHPtQLPDHQWRWVHOVVHXVSXQWVGHPTXHQRHVSRGUjUHGXLU
DPE FDQDOLW]DFLRQV R LQVWDOODFLRQV DQjORJXHV D OHV ]RQHV GH FLUFXODFLy L HQ OHVSDL PtQLP GH OHV
SODFHV GDSDUFDPHQW VHJRQV ODUW GH OHV 1188 $ OH[WHULRU VLQGLFDUj ODOWXUD Pj[LPD GHOV
YHKLFOHVTXHKLSXJXLQDFFHGLULQIHULRUHQPDODOWXUDOOLXUHGHSDVGHOORFDOLDFFpVDDTXHVW
VLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFV&ODX+'
$UWLFOH'LVSRVLFLyGHOHVSODFHV
/D GLVSRVLFLy GH OHV SODFHV GHVWDFLRQDPHQW DSDUFDPHQW L JDUDWJHDSDUFDPHQW VHUj WDO TXH VKL
GKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODX+'
$UWLFOH3DVVDGLVVRVLDFFHVVRV
$OVSOjQROVGHOVSURMHFWHVTXHHVSUHVHQWLQDPEOHVVROOLFLWXGVGHOOLFqQFLDKLILJXUDUDQDVVHQ\DODWV
/jPELW
WHUULWRULDO GH
OD 0RGLILFDFLy
*HQHUDO
03*0FRP
DEDVWD
HOV HPSODoDPHQWV
L HOV
SDVVDGLVVRV SXQWXDO
GDFFpV GHO
GHOV3OD
YHKLFOHV
WDQW0HWURSROLWj
DOV HVWDFLRQDPHQWV
DOV
$UW'HILQLFLyGHOVLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODX+'

(V TXDOLILFD GH VLVWHPD XUEDQtVWLF GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV FODX +' HO VzO GHVWLQDW
D
380DFWXDFLRQV
ViladecansS~EOLTXHV
/ Santa Coloma
de Gramenet
GKDELWDWJH
GLULJLGHV D VDWL
GHSHUVRQHVDPEQHFHVVLWDWVGDFROOLPHQWDVVLVWqQFLDUHVLGHQFLDORGHP
/jPELW WHUULWRULDO GH OD 0RGLILFDFLy SXQWXDO GHO 3OD *HQHUDO 0HWURSROLWj 03*0 DEDVWD
$UW'HILQLFLyGHOVLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODX+'
(V TXDOLILFD GH VLVWHPD XUEDQtVWLF GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV FODX +' HO VzO GHVWLQDW D
DFWXDFLRQV S~EOLTXHV GKDELWDWJH GLULJLGHV D VDWL
GHSHUVRQHVDPEQHFHVVLWDWVGDFROOLPHQWDVVLVWqQFLDUHVLGHQFLDORGHP
$UW%HQHILFLDULVGHOVLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVFODX+'

$OVHIHFWHVGHODFUHDFLyGHODFODX+'HQHOWHUPHPXQLFLSDOGH9LODGHFDQVHVFRQVLGHUDUDQ
V OD JHQW JUDQ OHV GRQHV YtFWLPHV GH OD
YLROqQFLDGHJqQHUHHOVLPPLJUDQWVOHVSHUVRQHVVHSDUDGHVRGLYRUFLDGHVTXHKDJLQSHUGXWHO
GUHW D O~V GH OKDELWDWJH FRPSDUWLW OHV SHUVRQHV SHQGHQWV GH UHDOORWMDPHQW SHU RSHUDFLRQV
S~EOLTXHVGHVXEVWLWXFLyGKDELWDWJHVRSHUDFWXDFLRQVGH[HFXFLyGHOSODQHMDPHQWXUEDQtVWLFR
HVSRUWLQDWHUPHLDPEOHVQHFHVVLWDWVH[SRVDGHVHQODUWLFOHDQWHULRU
7DPEp HV FRQVLGHUHQ EHQHILFLDULV GH O~V GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV SHUVRQHV DPE
QHFHVVLWDWGDFRPSDQ\DPHQWSHUDVVHJXUDUQHODLQVHUFLyVRFLDODPEWLSRORJLHVLGLVVHQ\VTXH
HQSHUPHWLQO~VFRPSDUWLWSHUSH
$UW 7LWXODULWDW GHO VzO GHVWLQDW DO VLVWHPD XUEDQtVWLF GKDELWDWJHV GRWDFLRQDOV S~EOLFV FODX
+'
(OVLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLF
GHO VzO VLJXL S~EOLFD R VDGTXLUHL[L PLWMDQoDQW TXDOVHYRO WtWRO GH JHVWLy XUEDQtVWLFD FRP D
FRQVHTqQFLDGLUHFWDGHODVVLJQDFLyGHODQRYDTXDOLILFDFLy
1R REVWDQW HQ TXDQW D OD JHVWLy GHO VzO VDGPHWHQ OHV IRUPHV GH JHVWLy GLUHFWD L LQGLUHFWD
GHILQLGHVHQODOHJLVODFLyGHUqJLPORFDO
$UW'HWHUPLQDFLRQVGHVzOVLHPSODoDPHQWVTXHVDIHFWHQDOVLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDWJHV
GRWDFLRQDOVS~EOLFVFODX+'
/DTXDOLILFDFLyGKDELWDWJHGRWDFLRQDOS~EOLFFODX+GVLQWHJUDFRPXQVLVWHPDGLIHUHQFLDWGLQV
HOVVLVWHPHVGHOSODJHQHUDOPHWURSROLWjHQOjPELWGH9LODGHFDQV
/HVWDEOLPHQWGHOVLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVODTXDOLILFDFLyGHOVzOXUEj
HV HQ VHFWRUV GH SODQHMDPHQW GHULYDW VKD GH
SUHYHXUHPLWMDQoDQWXQDPRGLILFDFLyGHOSODQHMDPHQWJHQHUDO
7DPEp PLWMDQoDQW OD UHIHULGD PRGLILFDFLy GH SODQHMDPHQW JHQHUDO HV SRGUDQ TXDOLILFDU FRP D
VLVWHPDXUEDQtVWLFGKDELWDWJHVGRWDFLRQDOVS~EOLFVVzOVDQWHULRUPHQWTXDOLILFDWVFRPDVLVWHPD
GHTXLSDPHQWV FRPXQLWDULV /HV UHVHUYHV SUHYLVWHV SHU DO VLVWHPD XUEDQtVWLF GKDELWDWJHV
GRWDFLRQDOV S~EOLFV SRGHQ VXEVWLWXLU OHV UHVHUYHV PtQLPHV OHJDOV GHVWLQDGHV D HTXLSDPHQWV
FRPXQLWDULV HVWDEOHUWV SHU OD OHJLVODFLy XUEDQtVWLFD (Q WRW FDV PLWMDQoDQW XQD PRGLILFDFLy R
PRGLILFDFLRQVVXFFHVVLYHVGHOSODQHMDPHQWJHQHUDOQRHVSRWUHGXLUHQFRQMXQWPpVGXQ
GHODVXSHUItFLHGHOVzOXUEjLXUEDQLW]DEOHTXDOLILFDGDRUHVHUYDGDSHOSODQHMDPHQWJHQHUDOFRP
D VLVWHPD GHTXLSDPHQWV S~EOLFV ORFDOV /HV PRGLILFDFLRQV GHO SODQHMDPHQW JHQHUDO KDQ
GDFUHGLWDUTXHQRVHVXSHUDDTXHVWOtPLW
$UW&RQGLFLRQVGRUGHQDFLy
/D ILJXUD GH SODQHMDPHQW TXH DVVLJQL OD TXDOLILFDFLy GKDELWDWJH GRWDFLRQDO S~EOLF HQ XQ
HPSODoDPHQWGHWHUPLQDWKDGDFWXDUWDPEpFRPDSODQHMDPHQWGHULYDWGHGHWDOOGHWHUPLQDQW
OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy OHV TXDOV VDGDSWDUDQ D OHV QHFHVVLWDWV IXQFLRQDOV SDLVDWJH
FRQGLFLRQV DPELHQWDOV L LQWHJUDFLy HQ HO VHFWRU HQ HO TXH VXELTXLQ 7RW L DL[z VHQVH SHUMXGLFL
TXH XOWHULRUPHQW HOV SDUjPHWUHV XUEDQtVWLFV GHOV WHUUHQ\V TXDOLILFDWV FRP D +' SXJXLQ pVVHU
FRQFUHWDWVPLWMDQoDQWODILJXUDGH3ODQV(VSHFLDOV8UEDQtVWLFV
Viladecans 381
%JTQ
GHTXLSDPHQWV FRPXQLWDULV /HV UHVHUYHV SUHYLVWHV SHU DO VLVWHPD XUEDQtVWLF GKDELWDWJHV
GRWDFLRQDOV S~EOLFV SRGHQ VXEVWLWXLU OHV UHVHUYHV PtQLPHV OHJDOV GHVWLQDGHV D HTXLSDPHQWV
FRPXQLWDULV HVWDEOHUWV SHU OD OHJLVODFLy XUEDQtVWLFD (Q WRW FDV PLWMDQoDQW XQD PRGLILFDFLy R
PRGLILFDFLRQVVXFFHVVLYHVGHOSODQHMDPHQWJHQHUDOQRHVSRWUHGXLUHQFRQMXQWPpVGXQ
GHODVXSHUItFLHGHOVzOXUEjLXUEDQLW]DEOHTXDOLILFDGDRUHVHUYDGDSHOSODQHMDPHQWJHQHUDOFRP
D VLVWHPD GHTXLSDPHQWV S~EOLFV ORFDOV /HV PRGLILFDFLRQV GHO SODQHMDPHQW JHQHUDO KDQ
GDFUHGLWDUTXHQRVHVXSHUDDTXHVWOtPLW
$UW&RQGLFLRQVGRUGHQDFLy
passatgers.
Amb carcter
complementari
ILJXUD
GH SODQHMDPHQW
TXH
DVVLJQL
GKDELWDWJH
GRWDFLRQDO
S~EOLFi sempre
HQ XQreEl /D
Prat
de Llobregat,
Sant
Boi
de OD TXDOLILFDFLy
lacionats amb els principals, sadmeten els usos dacHPSODoDPHQWGHWHUPLQDWKDGDFWXDUWDPEpFRPDSODQHMDPHQWGHULYDWGHGHWDOOGHWHUPLQDQW
Llobregat,
Viladecans i Gav
OHV FRQGLFLRQV GHGLILFDFLy OHV TXDOV VDGDSWDUDQ

D logstiques,
OHV QHFHVVLWDWV
SDLVDWJH
tivitats
industrial,IXQFLRQDOV
comercial, magatzematge
FRQGLFLRQV
DPELHQWDOV
L
LQWHJUDFLy
HQ
HO
VHFWRU
HQ
HO
TXH
VXELTXLQ
7RW
L
DL[z
VHQVH
SHUMXGLFL
i
transport;
cotxes
de
lloguer,
concessionaris
de serveis
Modificaci puntual del Sistema AeroTXH
XOWHULRUPHQW
HOV
SDUjPHWUHV
XUEDQtVWLFV
GHOV
WHUUHQ\V
TXDOLILFDWV
FRP
D
+'
SXJXLQ
pVVHUseraeroportuaris;
hotels,
agncies
de
viatges
i
altres
portuari del PGM, als termes municipals
FRQFUHWDWVPLWMDQoDQWODILJXUDGH3ODQV(VSHFLDOV8UEDQtVWLFV
veis als usuaris o empleats de laeroport.
del Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gav. Aprovada definitivament per Acord del Govern de la Generalitat de 6 de
mar de 2001 (DOGC nm. 3361 de 03/04/01).
Normes urbanstiques
1. Sistema general aeroportuari

Dacord amb els criteris exposats a la memria
justificativa, es modifica el redactat dels articles 186
al 190 del Pla general metropolit que regulen la clau
2, per adequar-los al carcter de sistema general
pblic del sistema aeroportuari. El nou redactat, que
substitueix totalment el vigent, s el segent:
Secci 3a
Sistema general aeroportuari (2)
Art. 186. Definici
El sistema general aeroportuari comprn la zona de
servei de laeroport de Barcelona. Aquests sls, per
ra de la legislaci sectorial, seran de titularitat pblica.
Art. 187. Edificabilitat
Sassigna al sistema general aeroportuari un ndex
dedificabilitat bruta global sobre el conjunt de la
zona de servei de 0,15 m2 de sostre/m2 de sl. Correspon al planejament especial que el desplegar
concretar la distribuci de ledificabilitat per zones.
Art. 188. Usos
El sistema general aeroportuari pblic, admet com a
usos principals les pistes i plataformes de vol, els edificis de terminals de passatgers i de crrega, les instal
lacions tcniques de suport a laviaci, serveis daviaci
general, oficines de gesti aeroporturia , manteniment
i tallers daeronaus i els serveis datenci directa als
Correspon al planejament especial que desplegar el

sistema general aeroportuari, la distribuci i la concreci dels usos a les diferents zones de laeroport.
Art. 189. Desenvolupament del sistema
aeroportuari
1. Aprovat el Pla director, el desenvolupament del
sistema general aeroportuari, es far mitjanant
planejament especial, dacord amb els criteris del
Pla director, i les determinacions de la present normativa. Aquest planejament shaur de tramitar
dacord amb la legislaci urbanstica vigent.
2. Les determinacions que sestableixen per al planejament de desenvolupament del sistema aeroportuari sn les segents:
a. En el planejament especial que desenvolupi els
mbits compresos a la part de lrea dactivitats
complementries i del subsistema de suport al
sistema aeroportuari compresa entre lrea de la
terminal i el lmit de la zona de servei, al llarg del
lmit amb el sector de Mas Blau II, fins al nus de
la ronda sud amb lavinguda Onze de Setembre,
que configuren lmbit central de la zona de terra,
el ms proper i en contacte amb les rees urbanes
del Prat, sinclour lanlisi conjunta de les seves
relacions amb lmbit del subsistema de lrea
terminal de passatgers actual, per garantir la correcta transici entre els usos aeroportuaris i els
usos urbans confrontats, residencials i terciaris.
Aquesta anlisi conjunta haur de ser realitzada
en el termini mxim dun any des de laprovaci
definitiva daquesta modificaci.
Lordenaci daquest mbit haur de fer mfasi en
el carcter de porta de laeroport, especialment
en el tractament paisatgstic de lespai i en la composici i ordenaci dels volums edificats.
b. En el desenvolupament del subsistema de
382 Viladecans / El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gav
suport al sistema aeroportuari, lrea dactivitats

complementries i lrea de reserva determinada
pel Pla director, shaur de reservar un mnim del
15 per 100 del sl amb dest a espais lliures i dotacions, per sistematitzar rees enjardinades pbliques que qualifiquin i ordenin lespai.
c. A les rees confrontants al llarg de la variant de
la carretera C-246, el planejament tindr especial
cura del tractament arquitectnic i compositiu de
les edificacions, ja que configuraran una faana de
gran longitud molt visible des de la vialitat general.
d. El projecte de les edificacions que shagin
demplaar a la franja del subsistema de suport
a les operacions aeronutiques ms propera a la
ronda sud i la nova carretera B-203 i situades al
llarg daquestes vies ser objecte dun estudi previ
de les condicions de composici volumtrica dels
volums edificatoris per controlar el seu impacte visual des de lrea urbana del Prat.
e. El desenvolupament de lrea de reserva, per la
seva posici a laltre costat de la carretera C-246,
se supeditar al previ desenvolupament dels mbits situats a lest de lautovia, excepte pel que fa
als requeriments derivats de la implantaci de la
infrastructura daccs a laeroport. En el seu cas,
el planejament futur haur de tenir en compte el
tractament de la franja perimetral de transici amb
el sl agrcola confrontant.
f. El desenvolupament del sistema aeroportuari en
els mbits dels subsistemes de protecci seguir
les directrius establertes a lapartat 2.3.2 de la memria.
La funci del subsistema de protecci urbana
(clau 2a) s la de servir de separaci adequada
entre lrea aeroporturia i lrea urbana residencial, amb un dest bsicament despai lliure que
admet usos complementaris dequipament, agrcoles i forestals.
Els subsistemes de protecci aeroporturia (clau
2c) i de protecci ambiental de la costa (clau 2b)
han de complir el doble objectiu de protecci de
lentorn aeroportuari i de preservaci i potenciaci dels valors naturals de la franja costanera,
de forma plenament compatible amb les reserves
naturals del Remolar i la Ricarda ca lArana, i les
rees ZEPA existents.
Tot complint els condicionants de les servituds
i els requeriments tcnics aeronutics, la franja
central situada entre la tercera pista i el mar, que
configura el subsistema de protecci ambiental
de la costa, clau 2b, ha de complir una veritable
funci despais lliures lligats a la zona costanera i
al seu s normal, i alhora una funci de corredor
biolgic entre les rees de reserves naturals situades a ambds extrems, com a parc litoral de
domini i s pblic.
Art. 190. Servituds aeronutiques
Lrea circumdant de laeroport, constituda pel territori sotms a les servituds aries independentment de
la seva pertinena o no a la zona de servei de laeroport, est subjecta a all disposat a les legislacions
especials en les matries.
2. Sls rstics de valor agrcola, amb servituds
aeronutiques (clau 24a)
La nova zona de sl rstic protegit de valor agrcola, clau 24a, situada entre laeroport i la nova
llera del Llobregat ser objecte dun Pla especial
dordenaci de lespai per determinar les condicions de lexercici de les dues funcions bsiques
que ha de complir aquest espai: la despai obert
i la despai on es desenvolupa lactivitat agrcola.
El Pla especial es basar en el que determinen els
articles 151, 152, 154, 155 i 157 de les Normes
urbanstiques del Pla general metropolit, amb les
limitacions derivades de les servituds aeronutiques, tant pel que fa a edificacions, installacions
o plantaci darbrat.
Mentre no es redacti el Pla especial, seguiran les
limitacions segents:
Sadmeten les reformes, ampliacions i substituci de les edificacions existents, per no la implantaci de noves edificacions fora de lentorn
immediat dels nuclis edificats actuals.
No sadmet la implantaci dhivernacles, ni
noves granges, ni activitats extractives.
3. El cementiri del Prat de Llobregat
Els sls ocupats per les installacions del cementiri
municipal aix com lespai de protecci i de possible ampliaci, es qualifiquen de sistema dequipaments comunitaris, clau 7a, i es regeixen pel
rgim de gesti i tinncia de les normes generals
del Pla general pel que fa aquests sls.
Lespai confrontant al cementiri es qualifica com a
sistema despais lliures, parc urb i zones verdes,
clau 6b, del Pla general metropolit.
Aquests sls es troben sotmesos a servituds aeronutiques per tant, previ a la realitzaci de qualsevol obra cal disposar de les autoritzacions expresses de la direcci de laeroport i de la Direcci
General dAviaci Civil.
4. Pla especial de Sant Cosme
A lefecte dordenar la faana de laccs principal
a laeroport es defineix un mbit de remodelaci
de la zona subjecta a ordenaci volumtrica (clau
El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gav 383
18) del PGM i avui ordenada a travs del Pla especial Sant Cosme. El nou mbit de Pla especial
se situa confrontant a la ronda de ponent i al parc
de Mas Blau i possibilita, a ms del usos dequipament establerts, lemplaament dactivitat econmica per a usos de carcter terciari compatible
amb la zona residencial contigua.
Parmetres de lordenaci del Pla especial:
mbit total
30.781 m2
Parc urb
Mnim 50%
Terciari al servei de laeroport
Mxim 25%
Ocupaci en planta baixa per

edificaci
El 25% de sl restant es destinar a:
equipaments i dotacions, o espais
lliures
Mxim 50%
sobre sl net
Edificabilitat bruta mxima per a usos

terciaris
0,3 m2 sostre /
m2 sl
Alada mxima de les edificacions
B+3 plantes pis
5. Servituds sonores i sobre la limitaci dalada

de les edificacions
El sistema general aeroportuari exigeix la definici de les servituds aeronutiques incloses les
sonores, de conformitat amb la Llei 48/1960, de
21 de juliol, de navegaci aria, especialment en
la redacci de la seva disposici addicional nica
continguda a larticle 63 de la Llei 55/1999, de 29
de desembre, de mesures fiscals, administratives
i de lordre social.
Dacord amb lapartat 4 de lesmentat article, el
planejament urbanstic ha dincorporar les limitacions imposades per les servituds aeronutiques,
incloses les sonores, per tant, i un cop aprovades
aquestes per lautoritat competent en matria
daviaci civil, en la tramitaci del planejament
urbanstic que ordeni els mbits territorials afectats per aquestes servituds, shaur de sollicitar
informe a lautoritat competent en matria daviaci civil, el qual haur dabastar els aspectes segents:
a. La compatibilitat entre el desenvolupament urbanstic i lactivitat de navegaci aria, als efectes
previstos a larticle 9.1 de la Llei 6/1998, de 13
dabril, sobre rgim del sl i valoracions.
b. Els requisits relatius als usos i condicions de
ledificaci que ha dincorporar el planejament per
garantir la compatibilitat entre les servituds aeronutiques, incloses les sonores, i el planejament
urbanstic.
384
c. Els requisits que ha dincorporar el planejament

urbanstic per donar compliment al Pla Director de
lAeroport de Barcelona i a la Resoluci sobre la
Declaraci dImpacte Ambiental, pel que fa a les
servituds sonores.
La incompatibilitat de desenvolupar urbansticament rees concretes o la incorporaci dels
condicionaments que sestableixin en aquest informe, donar dret a indemnitzaci dacord amb
la legislaci vigent. Les servituds imposades per
ra de la navegaci aria, incloses les acstiques, constitueixen limitacions del dret de propietat dacord amb la seva funci social i, en conseqncia, noms donar lloc a indemnitzaci la
imposici de servituds de tal naturalesa que impedeixin lexercici de drets patrimonialitzats, de
conformitat amb la disposici addicional nica
de la Llei 48/1960, de 21 de juliol, de navegaci
aria, en la redacci donada per larticle 63 de la
Llei 55/1999, de 29 de desembre, de Mesures
Fiscals, Administratives i de lOrdre Social.
Lautoritat urbanstica pot donar trasllat de linforme de lautoritat en matria daviaci civil al
promotor a lefecte dincorporar al pla els seus
condicionaments i podr imposar que constin en
el Registre de la Propietat.
Sincorpora en el plnol dinformaci nmero 1.7
les servituds acstiques previstes en el Pla Director de lAeroport de Barcelona.
6. Pla especial zones PEIN
La modificaci del sistema aeroportuari del Pla
general metropolit incorpora com a prpia la determinaci establerta dacord amb lapartat n) de
la segona clusula del Conveni dinfrastructures i
medi ambient en el delta del Llobregat, segons la
qual shaur de redactar un Pla especial dordenaci de lespai terrestre litoral i un Pla especial de
protecci de les zones incloses en el Pla despais
dinters natural (Remolar la Murtra ca lArana).
En el marc daquest planejament especial shaur
de resoldre i garantir la compatibilitat dels requeriments de protecci dels sistemes naturals amb
els aeronutics i de les altres qualificacions urbanstiques incloses a lmbit del Pla especial.

El Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans i Gav
Ordenances
metropolitanes
dedificaci
Reguladores, en sl urb, dels aspectes
constructius, tcnics, sanitaris, de
seguretat i de rgim, de serveis no
previstos en les normes urbanstiques
del Pla General Metropolit
385
TTOL PRELIMINAR
GENERAL
Art. 1. Objecte
1. Constitueix lobjecte daquestes ordenances la
regulaci en sl urb dels aspectes constructius, tcnics, sanitaris, de seguretat i de rgim de
serveis de ledificaci, sigui quin sigui el seu s o
dest, no previstos o necessitats de desenvolupament, a les Normes urbanstiques del Pla general
metropolit de Barcelona.
2. Sempre que no sestableixi una altra cosa i sense
perjudici de la reglamentaci especial prevista a
larticle 77.1 de les Normes urbanstiques del
Pla general metropolit, aquestes ordenances
saplicaran al sl urbanitzable, programat o no
programat, que mitjanant plans parcials o programes dactuaci i plans especials, sincorpori al
sl urb.
3. Aquestes ordenances tamb seran daplicaci per
regular ledificaci admesa amb carcter excepcional i de manera restrictiva pel Pla metropolit al
sl no urbanitzable.
soluci ms favorable a lexigncia de prvia urbanitzaci, a la menor edificabilitat, a la inferior

densitat dhabitatges i a la major dotaci per a
equipaments comunitaris.
Art. 5. Actualitzaci
La Corporaci Metropolitana, per la seva iniciativa o
a instncia dels ajuntaments integrats en el seu mbit
jurisdiccional, promour lactualitzaci daquestes ordenances, per adaptar-les a la realitat social del temps
en qu shagin daplicar, quan aix ho aconsellin els
progressos cientfics als quals sarribi i les noves disposicions que es promulguin sobre els aspectes que
en constitueixen lobjecte.

1. Aquest ttol i els ttols I i II daquestes ordenances
sn aplicables a tota la zona metropolitana definida a larticle 2.1 del Decret llei 5/1974, de 24
dagost.
2. Les normes reguladores de les especialitats exigides per les peculiaritats de cada municipi o per
efecte de lordenaci fsica dels sectors del terme
municipal respectiu, objecte del ttol III, regiran
noms en lmbit al qual es refereixen en cada
cas.
Art. 3. Vigncia
Laprovaci definitiva daquestes ordenances metropolitanes implica la derogaci de les ordenances municipals dels ajuntaments integrats en la Corporaci
Metropolitana, en els termes previstos a la taula de
vigncies.
Art. 4. Interpretaci
1. Aquestes ordenances sinterpretaran segons el
sentit propi de les seves paraules, amb relaci al
context, amb subordinaci al que disposen les
atenent fonamentalment a lesperit, els objectius i
la finalitat del pla esmentat.
2. En els casos de dubte o imprecisi prevaldr la
387
TTOL I
INTERVENCI DE LEDIFICACI I
S DEL SL
Captol I
Informaci urbanstica
Art. 6. Consultes i informes
1. Tot administrat t dret a consultar, a les oficines
de lAjuntament o a les de la Corporaci Metropolitana, els plans, les normes complementries
i subsidiries, els programes dactuaci urbanstica, els estudis de detall i els projectes, amb les
seves normes, ordenances i catlegs, i que lAdministraci local linformi per escrit, amb el pagament previ dels drets o les taxes corresponents,
del rgim urbanstic aplicable a una finca o sector.
2. La persona que es proposs dur a terme actes
subjectes a llicncia, i en particular els propietaris
de les finques, els seus administradors i els tcnics encarregats de la redacci dels projectes,
podr sollicitar que lAjuntament o la Corporaci
Metropolitana els informi per escrit, amb el pagament previ dels drets o les taxes corresponents,
sobre qualsevol dubte tcnic al qual pogus donar
lloc laplicaci del que disposen les normes urbanstiques i aquestes ordenances, al cas concret
que es preveu.
3. Les peticions a qu es refereixen els pargrafs anteriors hauran danar acompanyades dun plnol
demplaament de la finca o del sector a escala
no menor d1:2.000.
Art. 7. Cdules urbanstiques
Les circumstncies urbanstiques que concorren a
les finques sacreditaran, a efectes de latorgament
de llicncies, mitjanant la cdula urbanstica, quan
aquesta estigus implantada segons el que disposa
lordenana aprovada el 20 de juliol de 1977.
Art. 8. Sollicitud dassenyalament dalineacions
i rasants
1. Ladministrat podr demanar a lAjuntament lassenyalament sobre el terreny de les lnies i rasants
oficials que corresponguin a una finca determinada.
2. La sollicitud per a lassenyalament sobre el terreny
dalineacions i rasants haur danar acompanyada
dun plnol de situaci de la finca, presentat en
dos exemplars, a escala no menor d1:2.000, en
qu es reflecteixi la posici daquesta respecte a
les vies pbliques que limiten la totalitat de lilla
388
on estigui situada, i en qu es consignin les cotes

corresponents als diversos lmits de la finca, aix
com les distncies a les cantonades dels carrers
immediats. Excepcionalment, si fos necessari,
lAdministraci municipal podr exigir la presentaci de plnol a escala 1:500.
3. LAjuntament podr exigir lassenyalament quan
ho consideri necessari com a requisit previ per a
latorgament de llicncies, i sempre en el cas de
llicncia condicionada a completar la urbanitzaci
regulada a larticle 51 de les normes urbanstiques
del Pla general metropolit.
Art. 9. Execuci de lassenyalament
Lassenyalament dalineacions i rasants sobre el terreny, fins i tot el de les lnies dedificaci interior dilla i
de zona de jard o despai lliure, quan sigui procedent,
sajustar a les normes segents:
1a. Seran requisits previs a les operacions dassenyalament:
a. el pagament dels drets o les taxes corresponents
b. que el terreny es trobi lliure de tot obstacle que
impedeixi o destorbi el replantejament.
2a. LAdministraci municipal fixar el dia i lhora en
qu el replantejament hagi de tenir efecte i, amb
lantelaci necessria, citar la persona sollicitant
o lautoritzada per aquesta.
3a. Podran assistir a lacte de replantejament, amb
el funcionari municipal encarregat defectuar-lo, la
persona sollicitant o qui la representi i el facultatiu
o tcnic competent designat per aquella. Si, un
cop comparegut el funcionari designat al terreny
objecte dassenyalament, aquest no es pogus
dur a terme perqu el solar no es troba en les condicions assenyalades a lapartat b. de la norma
1a, lacte es declarar desert, amb la prdua dels
drets corresponents.
4a. En un altre cas, el funcionari municipal marcar en el terreny, amb punts o referncies precises, les alineacions i rasants.
5a. Lassenyalament dalineacions i rasants es
far constar en un plnol o croquis de replantejament, en dos exemplars, signat pel facultatiu de
lAdministraci local. Un dels exemplars sunir a
lexpedient i laltre es lliurar a linteressat.
Art. 10. Terminis
1. La informaci per escrit i el plnol justificatiu de
lassenyalament dalineacions i rasants sobre el
terreny shaur de facilitar en el termini dun mes.
2. El termini es computar, per als informes, a partir
del dia en qu la petici hagus entrat a lAjun-
tament, i, per a lassenyalament dalineacions

i rasants sobre el terreny, des que shaguessin
complert els requisits previstos a la norma 1a de
larticle anterior.
3. La cdula urbanstica shaur datorgar o denegar
en el termini de dos mesos establert a larticle 5 de
lordenana aprovada el 20 de juliol de 1977.
Captol II
Disposicions generals sobre les
llicncies
Art. 11. Actes subjectes a llicncia
1. Estan subjectes a prvia llicncia municipal els
actes segents:
a. parcellacions
b. obres durbanitzaci
c. moviment de terres (buidat, excavacions i rebaix, terraplenament i cales dexploraci)
d. obres de tancament de solars o terrenys
e. obres dedificaci, tant les de nova planta com
les dampliaci o reforma, i les de conservaci,
reparaci i millora, excepte, quant a aquestes
ltimes, el que preveu lapartat b. del pargraf 2
daquest article
f. primera utilitzaci dels edificis i modificaci de
ls daquests
g. enderrocaments i demolicions, totals o parcials
h. extracci drids i explotaci de bbiles o teulars
i. tala darbres
j. establiment de jardins, quan no es tracti dels privats complementaris de ledificaci de la parcella
k. modificaci de caracterstiques fsiques del sl
I. collocaci de cartells de publicitat o propaganda visibles des de la via pblica
ll. installaci de xarxes de servei o la seva modificaci
m. installaci, obertura, modificaci, ampliaci
o transformaci destabliments comercials o industrials i magatzems, aix com la modificaci, la
substituci o el canvi de lloc de mquines, motors
i la resta daparells industrials
n. installaci de grues-torre a les construccions
o. en general, realitzaci de qualssevol actes assenyalats als plans dordenaci.
2. Sexceptuen de la llicncia municipal prvia:
a. els treballs de neteja, desbrossament i jardineria
a linterior dun solar, sempre que no suposin la
destrucci de jardins existents
b. les obres interiors que no suposin canvis a les
obertures, parets, pilars i sostres, ni en la distribuci interior de ledifici
c. les obres durbanitzaci, construcci o enderrocament dun edifici quan sexecutin en virtut
dordre municipal i sota la direcci dels serveis
tcnics de lAjuntament.
3. En els supsits del pargraf anterior, el propietari,
promotor, empresari de les obres, o tcnic director
daquestes, abans diniciar els treballs o les obres
exceptuats, nhaur dinformar lAjuntament i, si
s el cas, obtenir lassenyalament dalineacions
i rasants sobre el terreny, si fos necessari per la
naturalesa de les obres de qu es tracti.
4. La subjecci a llicncia prvia afecta totes les
activitats enumerades al pargraf 1 daquest article, fins i tot quan sexecutin en zones maritimoterrestres, porturies, aeroporturies, ferroviries,
turstiques, o centres que hagin obtingut aquesta
qualificaci, i fins i tot quan, sobre lacte de qu es
tracti, sexigeixi autoritzaci duna altra Administraci.

Art. 12. Responsabilitat derivada de lexercici de

lactivitat autoritzada
1. Les llicncies sentendran atorgades excepte el
dret de propietat i sense perjudici del tercer, i no
podran ser invocades pels particulars per excloure
o disminuir la responsabilitat civil o penal en qu
incorrin en lexercici de les activitats corresponents.
2. En tot cas, latorgament de les llicncies no implicar, per a lAjuntament, cap responsabilitat pels
danys o perjudicis que es puguin produir amb
motiu o ocasi de les activitats que es realitzin en
virtut daquestes.
Art. 13. Contingut de la llicncia
1. Tot all que es disposa a les normes urbanstiques
del Pla general i en aquestes ordenances respecte
a condicions dedificabilitat i s, aix com sobre
condicions esttiques, higiniques o duna altra
naturalesa, sentendr incls en el contingut de
lacte datorgament de la llicncia.
2. Els titulars de llicncies hauran de respectar el
contingut exprs de les clusules daquestes i, a
ms, el contingut implcit, que s el definit pel Pla,
en la seva documentaci tcnica i en les seves
normes urbanstiques, i en les ordenances, segons la classe i el dest del sl i les condicions
dedificabilitat i usos.
3. No podr justificar-se la vulneraci de les disposicions legals, les normes urbanstiques o les ordenances metropolitanes (especialment quant a
localitzaci, dest, aspecte exterior o dimensions
dels edificis o ordenaci del seu entorn), en el si-
389
lenci o insuficincia del contingut de la llicncia.

En tot cas, el promotor, lempresari o el tcnic director de les obres podran dirigir-se a lAdministraci concedent en sollicitud dinformaci, que
shaur de facilitar en el termini de quinze dies.
4. Les condicions especials es faran constar al document al qual sincorpori o mitjanant el qual es
formalitzi o notifiqui la llicncia.
5. A la llicncia sunir, com a expressi grfica del
seu contingut, un exemplar del projecte aprovat,
amb la signatura del facultatiu municipal i el segell
de la Corporaci, que prevaldr sobre qualsevol
altra descripci de lobra o installaci autoritzada.
Art. 14. Normes i condicions aplicables
1. Les llicncies satorgaran amb subjecci al que
disposen les normes urbanstiques, les ordenances metropolitanes i municipals respecte a la
classe de sl i dest, i a les condicions daprofitament, edificabilitat i s previst en aquestes, i amb
subjecci al que disposa la legislaci especfica
que, si s el cas, li sigui aplicable.
2. Quan lobra o ledificaci requereixi la urbanitzaci
prvia i els terrenys de cessi obligatria i gratuta no shaguessin entregat a lAdministraci, no
podr atorgar-se la llicncia dedificaci fins que
es compleixin els deures de cessi de terreny i
cost de la urbanitzaci que legalment procedeixin,
sense perjudici del que preveu larticle 83 de la Llei
del sl.
Art. 15. Terminis
1. Les llicncies relatives a obres i installacions determinaran el termini en qu hagin de concloures.
Aquest termini ser el que proposi la persona sol
licitant si lAdministraci municipal no el considera
excessiu. En qualsevol altre cas, assenyalar el
que consideri suficient segons la naturalesa i la
importncia de lobra que shagi dexecutar.
2. El termini per a la conclusi de les obres o les
installacions es comptar des de linici efectiu
daquestes, que, excepte en cas de prrroga,
shaur de dur a terme en el termini dun any,
comptat a partir del dia segent a la notificaci de
latorgament de la llicncia.
Art. 16. Obligacions del titular de la llicncia
1. La llicncia dobres obliga el seu titular, sense perjudici dels altres deures assenyalats a lordenana,
al segent:
a. satisfer totes les despeses que socasionin a
lAdministraci municipal com a conseqncia de
les activitats autoritzades en aquesta
390
b. construir o reposar la vorera frontera a la finca

dins del termini de conclusi de lobra
c. reparar o indemnitzar els danys que es causin
en els elements urbanstics del sl, subsl i vol
de la via pblica, com ara voreres, paviments,
vorades, fanals, rtols i plaques de numeraci,
arbres, plantacions, escocells, parterres, bancs,
marquesines, baranes, escales, embornals, clavegueres, galeries de servei, cambres subterrnies,
mines daigua, canalitzacions i altres elements
anlegs
d. installar i mantenir en bon estat de conservaci
la tanca de precauci, durant el temps de durada
de les obres.
2. Per garantir el compliment de les obligacions assenyalades a lapartat anterior, lAdministraci
municipal fixar en cada cas la quantitat que la
persona sollicitant haur de dipositar o de garantir amb aval bancari prviament a la concessi
de la llicncia, limport del qual ser com a mnim
el doble del cost de construcci de la vorera reglamentria corresponent a la finca.
3. En els casos en qu la calada no tingui delimitaci de vorera, es considerar, a efectes del
clcul a qu es refereix el pargraf anterior, la cinquena part de lample del carrer.

Art. 17. Termini dinici

1. Les llicncies caducaran i quedaran sense efecte,
sense dret a indemnitzaci, quan les obres dedificaci o els treballs dinstallaci no shagin iniciat
en el termini dun any establert a larticle 15. No
obstant aix, el titular de la llicncia, dins del termini esmentat, en podr sollicitar una prrroga,
que lAdministraci concedir si no shagus
acordat, en el sector de qu es tracti, la suspensi
de llicncies, a lempara del que disposen els articles 27 i 98.2 de la Llei del sl, i no shagus
modificat el rgim urbanstic vigent en el moment
de latorgament de la llicncia.
2. La caducitat a qu es refereix el pargraf anterior
es produir pel mer transcurs del termini o de la
prrroga, sense necessitat dexpressa declaraci
municipal.
3. La prrroga del termini dinici de lobra o instal
laci objecte de la llicncia, a qu es refereix el
pargraf 1 daquest article, meritar les taxes corresponents.
Art. 18. Inici de les obres o installacions
Als efectes assenyalats a larticle anterior, noms es
consideraran iniciades les obres o installacions, quan
concorrin, conjuntament, els requisits segents:
a. que se nhagi comunicat prviament linici a lAdministraci municipal

b. que shagi emprs la realitzaci dels treballs i que
existeixi una relaci funcional entre els executats
i lobra o la installaci projectada, objecte de la
llicncia.
Art. 19. Termini dexecuci
1. Lincompliment del termini per a lexecuci, comportar en tot cas:
a. la necessitat de sollicitar prrroga del termini
dexecuci, amb meritaci de les taxes corresponents
b. ladaptaci de lobra o la installaci a les
modificacions de la normativa, fins i tot dndole
tcnico-constructiva, que shagus aprovat amb
posterioritat a la concessi de la llicncia de qu
es tracti, en all que sigui compatible amb lestat
real de lobra, i la precisi, per continuar les obres,
dobtenir llicncia dadaptaci, amb meritaci de
taxes, com si es tracts de nova llicncia.
2. El termini de prrroga ser fixat per lAjuntament,
tenint en compte lestat de les obres i la complexitat daquelles pendents de realitzar i, si s el cas,
lallegaci que sobre aquest extrem es formuli i
justifiqui a la sollicitud de prrroga.
3. Lincompliment dels terminis concedits novament
portar implcita la caducitat de la llicncia, sense
dret a indemnitzaci.
4. El que estableix aquest article ho s sense perjudici de laplicaci de la normativa vigent sobre
suspensi de llicncies i edificaci forosa, o de la
que procedeixi, segons la naturalesa de la llicncia
de qu es tracti.
Captol III
Procediment per a la resoluci de
les sollicituds de llicncia
Art. 20. Contingut de la sollicitud de llicncia
1. Les sollicituds es formularan, si s el cas, en limprs oficial corresponent, dirigides a lAlcaldia i
subscrites per linteressat, o per la persona que legalment representi, amb les indicacions segents:
a. nom, cognoms, domicili, circumstncies personals i dades del document nacional didentitat de
linteressat, quan es tracti de persones fsiques;
ra social, domicili, dades de la inscripci en el
corresponent registre pblic i, si s el cas, nmero
didentificaci fiscal quan el sollicitant sigui una
persona jurdica
b. nom, cognoms, domicili, circumstncies per-
sonals, dades del document nacional didentitat

i qualitat en qu obra el firmant, quan sactu per
representaci
c. situaci, superfcie i pertinena de la finca i ndole de lactivitat, obra o installaci per a la qual
se solliciti la llicncia
d. les altres circumstncies que, segons lobjecte
de la llicncia sollicitada, sestableixen als articles
segents
e. lloc i data.
2. Excepte en els casos exceptuats expressament,
les sollicituds de llicncia es presentaran al Registre general de lAjuntament.
3. Amb les sollicituds de llicncia sacompanyaran
els documents que, segons la naturalesa de la llicncia, es determinen als articles segents.
Art. 21. Documentaci de la sollicitud de
llicncia de parcellaci
1. Amb la sollicitud de llicncia de parcellaci
sacompanyaran, com a mnim, els documents
segents:
a. memria en qu es faci referncia al pla que
estableixi les condicions de la parcellaci; es descrigui la finca que sha de parcellar; es justifiqui
jurdicament i tcnicament loperaci de parcel
laci i es descriguin les parcelles resultants amb
expressi de la seva superfcie i localitzaci
b. cdula o cdules urbanstiques de les finques a
qu es refereixi la parcellaci, quan aquesta cdula estigus implantada
c. certificat de domini i estat de crregues de la
finca o finques objecte de parcellaci expedit pel
Registre de la Propietat corresponent. Si la finca
o finques no constessin registrades sindicar
aquesta circumstncia, sacompanyar el ttol o
ttols que nacreditin el domini i se nassenyalar la
descripci tcnica amb indicaci de la seva naturalesa, situaci, lmits i extensi
d. plnol de situaci o emplaament a escala no
inferior a 1:2.000
e. plnol topogrfic dinformaci a escala 1:500
en el qual se situn els lmits de la finca i es representin els elements naturals i constructius
existents, aix com les determinacions dels plans
dordenaci vinculants
f. plnol de parcellaci a la mateixa escala.
2. La memria i els plnols als quals es refereix
lapartat anterior es presentaran en tres exemplars.
3. Quan no estigus implantada la cdula urbanstica
a qu es refereix lapartat b. del pargraf 1, sexpressar aix a la sollicitud de llicncia.
391

llicncia dobres durbanitzaci
1. Amb la sollicitud de llicncia dobres durbanitzaci sacompanyaran els documents segents:
a. plnol de situaci, a escala no inferior a 1:2.000,
en tres exemplars, on es determini la localitzaci
de la finca o finques a qu es refereix la llicncia
b. cdula o cdules urbanstiques, si estiguessin
implantades, de la finca o finques referides
c. projecte tcnic en tres exemplars
d. cpia del plnol oficial acreditatiu dhaver-se
efectuat lassenyalament dalineacions i rasants
sobre el terreny.
2. Els conceptes a qu haur de referir-se el projecte
tcnic seran els segents:
I. Moviment de terres.
II. Obres de fbrica.
III. Pavimentaci.
IV. Abastament i distribuci daigua potable, de
reg i contra incendis.
V. Evacuaci daiges i sanejament.
Vl. Xarxes denergia elctrica, enllumenat i telfons.
Vll. Xarxa de distribuci de gas.
Vlll. Plantacions darbrat i jardineria.
3. El projecte tcnic estar integrat, com a mnim,
pels documents segents:
a. memria descriptiva de les caracterstiques de
lobra o servei, amb detall dels clculs justificatius
de les dimensions i dels materials que es projectin,
la seva disposici i condicions
b. plnol de situaci de les obres i installacions
amb relaci al conjunt urb i amb el pla dordenaci en qu estiguin incloses
c. plnol topogrfic amb corbes de nivell, amb
equidistncia d1 m., en el qual sindiquin ledificaci i larbrat existents
d. plnol de perfils dels terrenys
e. plnols acotats i detallats de les obres i els serveis projectats
f. pressupostos separats de les obres i de les
installacions, amb resum general. Aquests pressupostos es compondran damidaments, quadre
de preus i pressupostos generals de la contracta
g. plec de condicions economicofacultatives que
regiran en lexecuci de les obres i installacions,
amb indicaci de lordre dexecuci, dels terminis
de les diverses etapes i del termini total.
4. Si lacte datorgament de la llicncia introdus
una modificaci substancial en el projecte, linteressat haur de presentar nou projecte, un dels
exemplars del qual se li tornar, degudament
conformat, amb la llicncia. Les modificacions no
392
substancials del projecte sintroduiran mitjanant

esmena dels plnols originals subscrita pel promotor i el seu tcnic.
llicncia per a moviment de terres
1. Amb la sollicitud de llicncia per a moviment de
terres, sacompanyaran els documents segents:
a. plnol demplaament a escala 1:2.000
b. plnol topogrfic de la parcella o parcelles a qu
es refereix la sollicitud, a escala no menor a 1:500,
en qu sindiquin les cotes daltimetria, ledificaci i
arbrat existent i la posici, en planta i altura, de les
finques o construccions venes que puguin ser afectades pel desmunt o terraplenament
c. plnol dels perfils que es considerin necessaris
per valorar el volum i les caracterstiques de lobra
que cal dur a terme aix com els detalls precisos
que indiquin les precaucions que shan dadoptar
en relaci a lobra, la via pblica i les finques o
les construccions venes que puguin ser afectades
pel desmunt o terraplenament
d. memria tcnica complementria referida a la
documentaci prevista als apartats anteriors explicativa de les caracterstiques, el programa i la
coordinaci dels treballs per efectuar, i en qu
shaur de concretar en quines fases o moments
s indispensable la presncia a lobra del tcnic
director daquesta, a qu es refereixen larticle 129
i el pargraf 3 daquest article.
2. LAjuntament podr exigir, a ms, una anlisi geotcnica del terreny o solar i la cpia del plnol
oficial acreditatiu dhaver-se efectuat, si s el cas,
lassenyalament dalineacions i rasants sobre el
terreny.
3. El peticionari assumir lobligaci que les obres
dexcavaci, desmunt o altres moviments de
terres a qu es refereix la llicncia sexecutaran
per una empresa constructora competent i que,
al capdavant de les obres, a ms de la direcci
facultativa, hi hagi un tcnic titulat que assumeixi
expressament la funci de tenir cura de la correcta execuci dels treballs, dacord amb els documents presentats i amb les ordres de la direcci
facultativa.
llicncies dobres 1
1. Amb la sollicitud de llicncia dobres de nova

planta, ampliaci o reforma dedificis existents,

sacompanyaran els documents segents:
a. cpia del plnol oficial acreditatiu dhaver-se
efectuat lassenyalament dalineacions i rasants
sobre el terreny, quan sigui preceptiu segons el
que disposa aquesta ordenana
b. cdula urbanstica, si estigus implantada
c. si s el cas, fotocpia del document oficial de
resposta a les consultes efectuades prviament
d. projecte tcnic, per quadruplicat, excepte en
els supsits en qu lajuntament respectiu exigeixi
un nombre ms elevat dexemplars
e. si les obres per a les quals se sollicita llicncia
comporten lexecuci denderrocaments, excavacions, terraplens, desmunt o rebaixos de terres,
document acreditant que el peticionari es compromet a no iniciar les obres sense que, en complir
el que disposa larticle 42 daquestes ordenances,
siguin presentats els documents complementaris
que es relacionen als epgrafs a., b., c. i d. del pargraf 1 de larticle anterior, i document acreditant
el compliment del que disposa el pargraf 3 del
mateix article
f. quan procedeixi, escriptura de mancomunitat
de patis, inscrita al Registre de la Propietat. Si les
finques contiges fossin dun mateix propietari,
haur dacreditar-se la constituci duna servitud
recproca de mancomunitat de pati, irrenunciable
o irredimible mentre alguna de les finques estigui
edificada, subjecta a la condici suspensiva de
lalienaci de qualsevol daquestes.
2. El projecte al qual es refereix lapartat anterior
contindr les dades precises perqu amb el seu
examen es pugui comprovar si les obres la llicncia
de les quals se sollicita sajusten a la reglamentaci vigent sobre s i edificaci del sl, sense que
sigui necessria la inclusi dels detalls constructius
o dinstallaci, quan no siguin condicionants de la
llicncia sollicitada. Com a mnim, el projecte estar integrat pels documents segents:
a. Memria en qu es descrigui i sindiquin les
dades que no puguin representar-se numricament i grficament en els plnols. A ms, quan
a ledifici shi haguessin dexercir activitats industrials, se nhaur de consignar la categoria i la situaci
b. plnol demplaament, a escala 1:500, en el
qual shi expressi clarament la situaci de la finca
amb referncia a les vies pbliques o particulars
que limiten la totalitat de lilla on estigui situada.
En aquest plnol es delimitaran les distncies
de les obres a leix de la via pblica i lamplria
daquesta, aix com la seva relaci amb el carrer
ms prxim i shi indicaran lorientaci, les alineacions i les rasants oficials i el permetre del pati
central dilla, en cas que sigui previst
c. plnol topogrfic, a la mateixa escala, amb
corbes de nivell amb equidistncia d1 m., on shi
indiqui ledificaci i larbrat existent. No ser necessria la presentaci daquest plnol, sempre
que els solars de qu es tracti siguin edificables en
illa tancada i no hi hagi desnivell apreciable entre la
rasant del carrer on donin front i a la corresponent
lnia de profunditat edificable
d. plnol a escala 1:500, de les construccions
existents a les finques contiges, amb expressi
de les dades suficients per poder determinar, si s
el cas, els possibles condicionants que es puguin
derivar per a la llicncia sollicitada
e. plnols de plantes i faanes, amb les seccions
necessries per a la seva intelligncia completa.
Aquests plnols es dibuixaran a escala 1:50 o
1:100, segons la capacitat menor o major de
ledifici; estaran acotats i shi anotar i detallar
minuciosament, en forma grfica, i tamb numricament, si fos possible, tot el que sigui necessari o convenient per facilitar-ne lexamen i la
comprovaci, amb relaci al compliment de les
ordenances que li siguin aplicables; i, en especial,
amb referncia a les faanes i totes les parts de
les obres visibles des de la via pblica. A la planta
i seccions es dibuixar o shi pintar, en tra continu negre, el que es conservi o romangui; en tra
discontinu groc, el que hagi de desaparixer, i en
traos discontinus, separats per punts de color
vermell, lobra nova
f. fotografies de la finca i les contiges
g. indicaci dels canals daccs i de les connexions, de carcter obligatori, amb les xarxes de
distribuci existents i lexpressi de les potncies i
cabals necessaris en cada un daquests serveis
h. descripci, si s el cas, de les galeries subterrnies, mines daigua o pous que hi hagi a la
finca, encara que es trobin abandonats, junt amb
un croquis acotat on sexpressi la situaci, la configuraci i les mesures dels accidents del subsl
esmentats
i. justificaci especfica que el projecte compleix,
si s el cas, les prescripcions segents:
1. Normes sobre prevenci dincendis.
2. Reserva despais per a aparcaments.
3. Previsi de la installaci dantena collectiva de
televisi.
4. Collocaci de casellers-apartats per a lentrega
de correspondncia a domicili.
5. Previsi de dependncies per desar-hi els cu-
393
bells de recollida descombraries. Quan es prevegin conductes dabocaments collectius, sen

consignaran als plnols del projecte les caracterstiques tcniques i constructives, i si estigus prevista la dotaci de ledifici per a la incineraci descombraries, haur dacompanyar-se fotocpia de
la llicncia prviament concedida a aquest efecte.
3. Quan les obres projectades siguin dampliaci o
reforma que afectin lestructura de ledifici, a ms
dels documents assenyalats en aquest article,
hauran daportar-se els que estableixen aquestes
ordenances en regular els aspectes de seguretat
de la construcci i haur de complir-se el que disposen els articles 128 i 129 daquestes.
4. Si la llicncia es refereix a la reforma, restauraci o ampliaci dun edifici incls al Catleg del
patrimoni arquitectnic historicoartstic, o situat en
lentorn dedificis catalogats, aix com a les obres
de nova construcci daquest ltim supsit, es far
constar aquesta circumstncia a la sollicitud i, a
ms dobservar les prescripcions assenyalades en
aquest article, es compliran les establertes al captol
corresponent a aquestes ordenances, segons el
que preveu larticle 46 de les normes del Pla general
metropolit, i les especfiques de cada ajuntament.
Art. 25. Contingut de la sollicitud de llicncia de

modificaci de ls
1. Amb la sollicitud de llicncia per a la modificaci
objectiva de ls de ledifici, sempre que no requereixi la realitzaci dobres dampliaci o reforma,
sacompanyaran els documents segents:
a. Memria justificativa detallada del nou s, amb
indicaci de si es troba autoritzat pel planejament
vigent. Quan ls prets comporti lexercici dactivitats industrials, se nhauran de consignar, a ms,
la categoria i la situaci
b. plnol demplaament, a escala 1:500, en el
qual sexpressi clarament la situaci de la finca
amb referncia a les vies pbliques i particulars
que limiten la totalitat de lilla on es trobi situada.
En aquest plnol sindicar lorientaci, les alineacions i les rasants oficials i el permetre del pati
central dilla, en cas que nhi hagi, i es ressaltar
si ledifici existent sajusta o no a les indicacions
dalineacions i rasants
c. plnol de plantes i faanes amb les seccions
necessries per a la seva intelligncia completa
d. indicaci dels canals daccs dels serveis i
de les connexions de carcter obligatori amb
les xarxes de distribuci existents i expressi de
les potncies i cabals establerts en el cas que
aquests es modifiquin substancialment
394
e. justificaci especfica que el projecte compleix,

si s el cas, les prescripcions de lapartat i. del
pargraf 2 de larticle 24
f. certificaci expedida per facultatiu competent
acreditant que ledifici s apte per al nou s, de
conformitat amb la normativa aplicable en funci
daquest i amb especial referncia al compliment
de les condicions destabilitat i allament trmic i
acstic, aix com de les normes sobre prevenci
dincendis, necessries per a ls prets.
2. Quan la sollicitud de llicncia per modificar objectivament ls dun edifici comporti la realitzaci
dobres dampliaci o reforma, hauran de complir-se, a ms, les prescripcions establertes per a
la classe dobres de qu es tracti.


llicncies de grues-torre
1. Amb la sollicitud de llicncia per a la installaci i
ls de grues-torre en la construcci, sacompanyaran els documents segents:
a. plnol dubicaci de la grua en relaci a la finca
on es realitzi lobra i les contiges, amb indicaci
de la seva altura mxima, posici del contraps, i
de les rees descombrada de la ploma i del carro
del qual es pengi el ganxo, aix com de laltura de
les edificacions i installacions existents a la zona
descombrada. Si shagus dinstallar en terreny vial, sindicar, de la mateixa manera, lespai
mxim per ocupar de la base de suport
b. certificaci de la casa installadora subscrita
per un tcnic competent, acreditativa del perfecte
estat dels elements de la grua per muntar i dassumir-ne la responsabilitat de la installaci fins
a deixar-la en perfectes condicions de funcionament. En la certificaci esmentada shauran de fer
constar les crregues mximes, en les posicions
ms desfavorables, que puguin ser transportades
per la grua, en els diversos supsits dutilitzaci
que es prevegin
c. document, visat pel collegi oficial corresponent i expedit per un tcnic competent, acreditatiu que aquest assumeix el control del bon
funcionament i la seguretat de la grua, mentre
romangui a lobra
d. plissa dassegurances amb cobertura de la
responsabilitat civil illimitada que pugui produir el
funcionament de la grua i la seva estada en obra.
2. La petici de llicncia per a la installaci i ls
de grues podr efectuar-se conjuntament amb
la sollicitud de llicncia de lobra en qu shagin
dutilitzar, i en aquest cas no saplicar el termini
establert a larticle 31.1 h.

llicncia denderrocament
1. Les sollicituds de llicncia per a demolicions i enderrocaments de construccions es presentaran
subscrites per linteressat o per la persona que el
representi i pel facultatiu designat per dirigir-los.
2. Amb la sollicitud de llicncia sacompanyaran els
documents segents:
a. plnol demplaament a escala 1:500
b. croquis de plantes, alats i seccions, que permetin determinar lndole de lenderrocament o
demolici que caldr efectuar
c. memria tcnica explicativa de les caracterstiques dels treballs, amb indicaci del programa
i coordinaci daquests, aix com de les precaucions que caldr prendre en relaci amb lobra, via
pblica i construccions o predis vens
d. document acreditant que el peticionari assumeix lobligaci que les obres sexecutaran per
una empresa constructora competent i que al
capdavant daquestes obres, a ms de la direcci
facultativa, hi hagi un tcnic titulat que assumeixi
expressament la funci de tenir cura de la correcta execuci dels treballs, dacord amb els documents presentats i amb les ordres de la direcci
facultativa
e. fotografies en qu es pugui determinar si a
lobra que cal enderrocar o demolir hi ha algun
element dinters especial per a lAjuntament, des
del punt de vista histric, artstic o tradicional.
Les fotografies hauran danar subscrites al dors
pel propietari i el facultatiu designat per dirigir les
obres
f. comunicaci de lacceptaci del facultatiu designat com a director de les obres, visat pel col
legi oficial corresponent.
3. Quan es tracti de demolicions dedificis inclosos
al Catleg del patrimoni arquitectnic historicoartstic, es compliran, a ms de les prescripcions assenyalades en aquest article, les especfiques del
captol sobre protecci de patrimoni daquestes
ordenances i les establertes, si s el cas, per
lajuntament respectiu.
Art. 28. Documentaci de les sollicituds de
llicncia per a activitats industrials
1. Amb la sollicitud de llicncia dobertura dactivitats
industrials previstes al Reglament dactivitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, i dinstallacions tcniques de condicionament, elevaci i
afins, sacompanyaran els documents segents:
a. conformitat del propietari de limmoble amb la
installaci o lactivitat sollicitada
2.

1.
2.
3.
b. cdula urbanstica, si estigus implantada, o

informe sobre el rgim urbanstic aplicable
c. projecte tcnic, en tres exemplars
d. relaci, en dos exemplars, de vens contigus,
amb indicaci de ls al qual destina el local, signada pel sollicitant.
El projecte tcnic a qu es refereix el pargraf
anterior contindr les dades necessries perqu
amb el seu examen es pugui comprovar si lactivitat o les installacions la llicncia de les quals
se sollicita sajusten a les ordenances sobre la
matria i la resta de legislaci laplicaci de la qual
sigui competncia municipal, sense que sigui necessria la inclusi dels detalls que no siguin condicionants de la llicncia. Com a mnim, el projecte
estar integrat pels documents segents:
a. memria tcnica, on es descrigui lactivitat o la
installaci i sindiquin les dades que no puguin representar-se de manera numrica o grfica en els
plnols, i
b. plnols tcnics:
demplaament, a escala 1:500, del local i patis
ocupats per lactivitat o la installaci, en qu figuri
la totalitat de lilla on es trobi ubicada, amb noms
i amplades dels carrers circumdants, numeraci
de la finca, distncia del lmit daquesta a la cantonada ms prxima i situaci relativa del local respecte dels edificis o centres ds pblic prxims
de plantes i seccions, necessaris per a la seva
intelligncia completa. Aquests plnols es dibuixaran a escala 1:50 o 1:100, segons la major o
menor envergadura de la installaci, estaran acotats, shi anotar i detallar minuciosament, en
forma grfica i numrica, tot all que sigui necessari o convenient per facilitar-ne lexamen i la comprovaci amb relaci al compliment de les ordenances que li siguin aplicables: situaci respecte a
locals contigus, amb indicaci expressa del titular
ocupant i de la seva utilitzaci, i quadre-resum de
les installacions autoritzades i de les que se sol
liciten.
La memria tcnica a qu es refereix el pargraf
anterior constar, com a mnim, dels apartats segents, amb desenvolupament ampli i referncies
als fonaments legals i tcnics en qu es basi la
petici:
a. titular de la petici i persona que el representi
legalment
b. domini industrial i social; quan el local tingui diversos accessos, es relacionaran tots
c. activitat, classificaci decimal (principal i secundries) i categoria
d. caracterstiques del local o edificis: situaci,
395
superfcies ocupades, descripci daccessos, escales, ventilaci, sobrecrregues admissibles i la

resta de caracterstiques constructives, amb esment especial del compliment de les ordenances
que sapliquen per a la prevenci dincendis
e. relaci exhaustiva de matries primeres i productes intermedis: consum anual i emmagatzemament mxim previst per a cada una, amb
indicaci de les seves caracterstiques fsiques i
qumiques i efectes additius entre aquests, i de les
mesures de seguretat adoptades
f. relaci de maquinria autoritzada i sollicitada,
amb indicaci de les seves caracterstiques i potncies totals i computables a efectes daplicaci
de lmits
g. procs industrial, amb descripci de les diverses fases que comprn i les necessries transformacions de la matria primera fins a arribar als
productes acabats
h. producci: quantitat produda, emmagatzemament mxim previst i naturalesa dels productes
acabats i residuals, amb indicaci de les mesures
de seguretat adoptades en lemmagatzemament i
dest daquests
i. possibles repercussions sobre lentorn: sorolls,
vibracions, fums, boires, vapors i olors, abocaments daiges residuals, producci de temperatures diferents de lambiental i perill dincendi, amb
descripci detallada de les mesures correctores
proposades per a la seva reducci als lmits admissibles, amb expressi del seu grau deficcia i
garantia de seguretat; possibles efectes additius i
compliment de les condicions especfiques regulades per la legislaci vigent
j. personal: nmero docupaci en plantilla, amb
indicaci de categoria i sexe
k. edificis ds pblic ubicats a les proximitats,
amb indicaci de la seva distncia a lactivitat o la
installaci
l. pressupost.
4. Sexceptuen del que sha determinat en els pargrafs anteriors les installacions autoritzables en
qualsevol situaci i zona, com ara: tancs, arcons,
armaris, taulells i cambres frigorfiques amovibles
de capacitat total no superior a 5 m3, ascensors,
muntacrregues, escales mecniques i tapissos
rodants; installacions autnomes daire condicionat, sense torre de recuperaci o condensador
ubicat fora de laparell, amb potncia unitria no
superior a 1 kW; petits aparells, complementaris
destabliments dhostaleria i oficines. La petici
daquestes autoritzacions es formular, si s el
cas, en limprs previst a aquest efecte.
396
5. Per a les installacions exteriors que en cas daccident puguin produir danys, com ara pantalles solars o antenes de radiodifusi, la petici formulada
segons el que sha determinat al pargraf anterior
haur dacompanyar-se dun projecte justificatiu
amb indicaci de les disposicions adoptades per
garantir-ne lestabilitat, dacord amb lapartat c.
del pargraf 1 daquest article.
Art. 29. Peculiaritats de la llicncia dobres
menors
1. Les sollicituds de llicncia dobres menors aniran
acompanyades en tot cas dun document en qu
es descriguin les obres, de forma escrita i/o grfica, amb indicaci de la seva extensi i situaci.
2. En els supsits regulats al pargraf 3 es requerir,
a ms, quan aix sindica, respectivament amb les
lletres P i D, el segent:
a. presentaci de plnols signats per facultatiu
competent i visats pel collegi professional respectiu (P)
b. direcci facultativa justificada mitjanant full
dassumpci de direcci visada pel collegi professional corresponent (D).
3. Tindran la consideraci dobres menors les que
amb aquest carcter defineixin els ajuntaments
respectius en qualsevol disposici general, fins
i tot en ordenances dexaccions. Si no nhi ha,
seran obres menors les segents:
a. les realitzades a la via pblica, relacionades
amb ledificaci contigua, a les quals es refereix el
pargraf 4 segent
b. les obres auxiliars de la construcci enunciades
al pargraf 5
c. les petites obres de reparaci, modificaci o
condicionament dedificis a les quals es refereix el
pargraf 6
d. les obres en solars o patis, relacionades al pargraf 7.
4. Es comprenen a lapartat a. del pargraf anterior
les obres segents:
a. construcci o reparaci de guals a les voreres,
aix com la seva supressi
b. ocupaci provisional de la via pblica per a la
construcci, no emparada en llicncia dobres
majors
c. construcci de barracons i quioscos per a lexposici i venda (P i D)
d. collocaci de rtols, banderes i anuncis lluminosos
e. collocaci danuncis, excepte els situats
sobre la coberta dels edificis, subjectes a llicncia
dobres majors
f. collocaci de pals
g. collocaci de tendals a les plantes baixes de
faana a la via pblica
h. installaci de marquesines per a comeros (P i D).
5. Es consideren obres auxiliars de la construcci les
segents:
a. establiment de tanques o tanques de precauci
dobres (D)
b. construcci de ponts, bastides i similars (D)
c. execuci de cales, pous i sondejos dexploraci
quan encara no shagus atorgat llicncia dobres (D)
d. recalat dedificis per construir-ne daltres que
disposin de llicncia (P i D)
e. acodolament de faanes (D)
f. collocaci de grues-torre, ascensors, snies o altres aparells elevadors per a la construcci (P i D)
g. realitzaci de treballs danivellaci que no alterin
en ms d1 m. les cotes naturals del terreny en
algun punt ni tinguin rellevncia o transcendncia
a efectes damidament de les altures reguladores
de ledifici (P i D)
h. construcci o installaci de barraques provisionals dobra.
6. Sinclouen com a obres de reparaci, modificaci
o condicionament dedificis les segents:
a. execuci dobres interiors en locals no destinats
a habitatge, que no en modifiquin lestructura i en
millorin les condicions dhigiene i esttica (D)
b. reparaci de cobertes i terrats (D)
c. pintura, estuc i reparaci de faanes dedificis no
inclosos en catlegs dinters historicoartstic (D)
d. collocaci de portes i persianes en obertures
e. collocaci de reixes
f. construcci, reparaci o substituci de canonades dinstallacions, desguassos i claveguerons
g. construcci de pous i fosses sptiques (D)
h. modificaci de balcons, lleixes o elements sortints (D)
i. canvi o reparaci delements estructurals (P i D)
j. execuci o modificaci dobertures que afectin
elements estructurals (P i D) sense perjudici
dacompanyar, a ms, els documents exigits per
aquestes ordenances
k. execuci o modificaci dobertures que no
afectin elements estructurals (D)
I. formaci de lavabos en locals comercials i magatzems (P i D)
ll. construcci i modificaci daparadors
m. collocaci delements mecnics de les instal
lacions, en terrasses o terrats en edificis, que no
estiguin emparats per llicncia dobres (D)
n. reposici delements alterats per accident o deteriorament de faanes (D)

o. coberts lleugers, oberts o tancats lateralment

per envans de superfcie no major de 50 m2 laltura total dels quals no excedeixi de 5 m. (P i D)
p. enderrocament dedificis no inclosos en catlegs dinters historicoartstic (P i D).
7. Es comprenen a lapartat d. del pargraf 3 les
obres segents:
a. establiment de tanques i closes definitives
b. construcci o enderrocament de coberts provisionals duna planta i de menys de 50 m2 de
superfcie total (D)
c. treballs danivellaci en lentorn de ledifici
construt, sempre que amb aquests no es produeixin variacions en ms d1,50 m. sobre el nivell
natural del terreny i menys de 2,20 m. per sota
daquest, en algun punt (D)
d. formaci de jardins, quan no es tracti dels privats complementaris a ledificaci de la parcella,
que estan exceptuats de llicncia.
8. Tamb tindr la consideraci dobra menor, a
efectes del que preveu aquest article i sense perjudici del que disposi el respectiu Ajuntament, la
primera utilitzaci dels edificis i installacions.

Art. 30. Requisits del projecte tcnic

1. En totes les sollicituds de llicncia que exigeixin
la presentaci dun projecte tcnic aquest ser
signat per linteressat i pel tcnic facultatiu competent i visat pel collegi professional corresponent, figurant junt amb la signatura el nom i cognoms del tcnic.
2. El projecte tcnic detallar les obres i instal
lacions, amb la correcci de dibuix, exactitud i
presentaci indispensables.
3. En tots els supsits, els plnols dels projectes tindran com a mesura mxima la d1,50 per 1,10 m. i
es presentaran doblegats a la mida A4 (UNE), amb
la corresponent pestanya que permeti cosir-los a
lexpedient.
4. Si les caracterstiques del dibuix exigissin la confecci dels plnols a una mida superior a lestablerta al pargraf anterior, per confeccionar-los
sutilitzaran escales ms redudes que les previstes, de manera que no se sobrepassin les mesures mximes esmentades.
Art. 31. Prescripcions especfiques sobre
prevenci dincendis
1. En les sollicituds de llicncia referides a actes
inclosos en la normativa especfica per a la prevenci dincendis, sobservaran i es compliran les
prescripcions establertes al captol corresponent
daquestes ordenances.
397
2. Quan la normativa especfica indicada exigeixi la

installaci de boques dincendis o altres elements
a la via pblica, linteressat haur dacreditar,
abans de la resoluci de lexpedient, haver instat a
la companyia subministradora daigua lexecuci
de les obres i la installaci i haver-ne dipositat o
satisfet el cost a lesmentada companyia.
Art. 32. Llicncia condicionada a completar la
urbanitzaci
1. Les llicncies de nova construcci o dampliaci o
de reforma dedificis existents, que es refereixin a
finques que no tinguin la qualificaci de solar, segons larticle 82 de la Llei del sl, sense perjudici
del que preveu larticle 83 de la mateixa llei, satorgaran condicionades a lexecuci de les obres
durbanitzaci, quan concorrin les circumstncies
segents:
1a. Que lelement durbanitzaci que falti no sigui
un dels segents:
a. accs rodat
b. abastament daiges
c. evacuaci daiges
d. xarxa elctrica.
2a. Que sasseguri lexecuci simultnia o successiva de la urbanitzaci, en un termini que no
excedeixi de tres mesos, des de lacabament de
ledificaci, mitjanant la constituci de cauci en
metllic o fons pblics dipositats a la Caixa General de Dipsits, a disposici de lAlcaldia, o a la
de la Corporaci Local, aval bancari o hipoteca.
La garantia no ser de quantia inferior a limport
calculat de les obres durbanitzaci pendents
imputables al sollicitant i, amb aquest fi, al procediment datorgament de la llicncia, els serveis
tcnics municipals informaran sobre aquests aspectes a la vista del corresponent projecte durbanitzaci, redactat per lAdministraci o format per
iniciativa particular.
2. Mentre la garantia no estigui constituda i acreditada en el procediment municipal, leficcia de la
llicncia quedar demorada sense perjudici que
corrin els terminis dinici i execuci de les obres i
les installacions amb els efectes indicats als articles 17 i 19.
Art. 33. Cessi gratuta de terrenys
En tot cas, i especialment en els supsits compresos
a larticle anterior, ser un requisit indispensable per
a latorgament de llicncies que shagi complert prviament lobligaci de cessi gratuta de terrenys establerta al pargraf 3 dels articles 83 i 84 de la Llei
del sl, de manera que lAjuntament pugui ocupar
398
immediatament, si no ho hagus fet amb anterioritat,

els terrenys destinats a vials, parcs, jardins pblics i
centres dEducaci General Bsica al servei del polgon o la unitat dactuaci corresponent. I a ms, si
es tracts de sl urbanitzable, els terrenys que es
destinin amb carcter permanent a zones esportives
pbliques i doci i expansi, centres culturals i docents
i altres serveis pblics necessaris, aix com aquells en
qu es materialitzi la cessi obligatria i gratuta del
10 per 100 restant de laprofitament mitj del sector
en qu es trobi la finca per a la qual se sollicita la
llicncia.
Art. 34. Especialitat aplicable als edificis
existents
No saplicar el que disposen els dos articles anteriors
quan es tracti dobres de reforma o millora dedificis
ja existents, sempre que les obres projectades, a ms
dajustar-se a les normes urbanstiques i a aquestes
ordenances, siguin de petita importncia, millorin les
condicions higiniques i esttiques de ledificaci o
dels seus locals i no representin cap variaci en ls i
el nombre daquests.
Art. 35. Terminis
1. Satorgaran o denegaran en el termini mxim dun
mes, a comptar de la presentaci de la sollicitud,
les llicncies relatives a:
a. parcellacions
b. moviment de terres
c. obres de tancament de solars o terrenys
d. obres i installacions menors
e. primera utilitzaci dels edificis
f. tala darbres
g. collocaci de cartells de publicitat o propaganda visibles des de la via pblica
h. installaci de grues.
2. Les altres llicncies, excepte les dobres durbanitzaci i dinstallaci de xarxes de servei o la
seva modificaci, satorgaran o es denegaran en
el termini mxim de dos mesos a partir de la presentaci, sempre que no hi concorri cap element
dapreciaci discrecional o quan es tracti dobres
que es pretenguin dur a terme en un terreny que
no tingui la consideraci legal de solar i sense perjudici, si s el cas, del que preveu el Reglament
dactivitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.
3. Un cop transcorregut el termini dun mes assenyalat al primer pargraf daquest article sense
que shagi notificat una resoluci expressa, sentendr atorgada la llicncia per silenci administratiu.
4. Si transcorregus el termini de dos mesos establert al segon pargraf, sense que shagi notificat
la resoluci de la sollicitud de llicncia, linteressat
podr acudir a la Corporaci Metropolitana de
Barcelona i, si en el termini dun mes, no se li notifiqus cap acord exprs de la resoluci, quedar
atorgada la llicncia per silenci administratiu.
5. En qualsevol dels casos previstos als apartats
precedents, si la llicncia sollicitada afects la via
pblica o bns de domini pblic o patrimonials i
transcorreguessin els terminis a aquest efecte
assenyalats sense que es notifiqus la resoluci,
sentendr denegada per silenci administratiu
6. En cap cas sentendran adquirides per silenci administratiu facultats en contra de les prescripcions
de la Llei del sl, del Pla general metropolit i dels
plans, projectes i programes que saprovin en desenvolupament daquest.
Art. 36. Suspensi del cmput dels terminis
El cmput dels terminis a qu es refereix larticle anterior quedar susps:
a. durant els dies que trigui linteressat a atendre
el requeriment de lAdministraci per completar
dades de la sollicitud, reintegrar-la degudament
o aportar documents preceptius omesos
b. durant el perode concedit a linteressat per esmenar deficincies del projecte
c. durant els dies que passessin entre la notificaci
de limport del dipsit per garantir el compliment
de les obligacions assenyalades en aquestes ordenances i la seva constituci efectiva
d. durant els dies que passessin entre la notificaci
de la liquidaci de les taxes meritades en lexpedient i el seu pagament.
Art. 37. Deficincies esmenables i inesmenables
1. Si el projecte sajusts estrictament als plans, a les
normes urbanstiques, a les ordenances i a la resta
de disposicions aplicables, i shaguessin complert
totes les obligacions imposades per aquestes
ordenances, lrgan competent natorgar la llicncia.
2. Quan resultessin deficincies dels informes dels
serveis tcnics municipals o dels organismes que
haguessin informat la petici de llicncia, es distingir entre esmenables i inesmenables.
3. Sentendran deficincies inesmenables totes
aquelles per a la rectificaci de les quals sigui
necessari introduir modificacions essencials en el
projecte, i en tot cas les segents:
a. assenyalar errniament la zonificaci que correspon a lemplaament de lobra o installaci
b. projectar les obres o installacions per a usos

no admesos per la zonificaci corresponent al seu
emplaament
c. aplicar un coeficient dedificabilitat o dutilitzaci
industrial superior a lautoritzat
d. sobrepassar el nombre de plantes o en forma
greu laltura o profunditat edificables
e. no respectar les zones verdes i espais lliures
previstos en el planejament
f. incomplir les exigncies previstes sobre reserva
daparcaments quan no sigui possible adaptar el
projecte a les exigncies esmentades
g. no ajustar-se a la normativa sobre prevenci
dincendis, sense possibilitat dadaptaci del projecte corresponent.
4. Les peticions de llicncia amb deficincies inesmenables seran denegades.
5. Sentendran esmenables aquelles deficincies no
compreses al pargraf 3. Es notificaran a linteressat perqu les esmeni en el termini de quinze
dies, amb ladvertncia que transcorregut el termini de sis mesos sense que shagus efectuat
lesmena es considerar caducada la sollicitud.

Art. 38. Notificaci i publicaci

1. Les resolucions de les peticions de llicncia es
notificaran al sollicitant i a les persones que haguessin comparegut en lexpedient.
2. La concessi de llicncies dobres dedificaci,
tant les de nova planta com les dampliaci, es
publicar al butllet o gaseta dinformaci municipal, amb la indicaci de les dades segents:
a. nom, cognoms i domicili del peticionari de la
llicncia
b. situaci de la finca
c. ndole de lobra autoritzada, amb expressi de
les caracterstiques de la construcci projectada
(nombre de plantes, superfcie edificada i altres
que es considerin procedents)
d. recursos procedents, amb expressi de lrgan
davant del qual haguessin de presentar-se i termini per interposar-ne.
Art. 39. Procediments especials
Els ajuntaments, en lexercici de la seva potestat dordenana i amb la finalitat principal de reduir, quant a ells
afecti, els terminis assenyalats a larticle 35, podran regular procediments especials per atorgar llicncies en
casos durgncia derivada de la necessitat devitar danys
a persones o coses, aix com per autoritzar amb carcter
provisional linici dobres i per concedir llicncies per a
obres menors, installacions comercials de poca importncia, collocaci de cartells o rtols i tala darbres.
399
Captol IV
Execuci de les obres o
installacions
Art. 40. Rgim aplicable a lexecuci dobres i
installacions
1. Tota obra o installaci haur dexecutar-se
dacord amb el contingut implcit i explcit i les
condicions especials de la llicncia atorgada a
aquest efecte, amb estricta subjecci a les disposicions de les normes urbanstiques i ordenances,
sota la direcci facultativa de persona legalment
autoritzada i amb la intervenci obligatria daparelladors o arquitectes tcnics, de conformitat
amb el que preveuen les disposicions que regulen
les facultats i les competncies daquests professionals.
2. Les obres de reforma, addici o ampliaci
shauran de fer de manera que no impedeixin la
normal utilitzaci de ledifici, o, si s el cas, la pertorbin en la menor mesura possible.
Art. 41. Prescripcions observables en lexecuci
de les obres
Durant lexecuci de les obres shauran de complir les
prescripcions segents:
a. construir el gual corresponent, de conformitat
amb el que shagi disposat, si s el cas, a lordenana corresponent, quan lobra exigeixi el pas de
camions per la vorera
b. conservar, sempre que sigui possible, el gual o
guals existents aix com la vorera corresponent a
la finca
c. mantenir en estat de bona conservaci la tanca
o els altres elements de precauci
d. observar les normes establertes sobre lhorari
de crrega i descrrega, neteja, obertura i reblert
de rases, retirada de runes i materials de la via
pblica i la resta de disposicions aplicables de policia.
Art. 42. Direcci facultativa
1. No es permetr linici dactivitats, objecte duna
llicncia concedida, quan sigui preceptiva la direcci facultativa, sense que es compleixin els
requisits segents:
a. comunicaci a lAjuntament, pel facultatiu designat com a director, de lacceptaci efectiva del
mandat. Aquesta comunicaci sestendr en dos
exemplars, i si s el cas en els impresos oficials
corresponents, i estar visada pel collegi oficial al
qual pertanyi el facultatiu. Hi constar, a ms, la
400
data de la llicncia dobra o de lautoritzaci provisional, si s el cas, i el nom, cognoms o la ra social i el nmero del document nacional didentitat
o de la targeta didentificaci fiscal del constructor
que hagi de dur-les a terme. El duplicat, degudament segellat per ladministraci municipal, ser
tornat al facultatiu director i haur de custodiar-se
permanentment al lloc de lobra o activitat
b. quan les obres comportin moviment de terres,
junt amb lanterior notificaci sacompanyaran els
documents que es preveuen per a la concessi
de llicncies daquest tipus de treballs, si no shaguessin aportat amb la petici inicial
c. en els supsits de lapartat anterior i en tots els
altres casos en qu sexigeix, amb independncia
de la direcci facultativa de lobra, la presncia
dun tcnic titulat, es notificar a ladministraci
municipal el nom, cognoms i ttol professional del
tcnic indicat mitjanant el document de designaci corresponent, on en consti lacceptaci.
2. Tota obra iniciada sense haver acomplert el que
disposa el pargraf anterior es considerar mancada de direcci facultativa i ser suspesa mentre
no es compleixi aquest requisit, sense perjudici de
les sancions que procedeixin per lincompliment.
Art. 43. Renncia i nova designaci de tcnics
1. Qualsevol tcnic dobligada intervenci en una
obra o installaci, segons el que preveuen
aquestes ordenances, que deixs dactuar en
aquesta obra o installaci nhaur dinformar
ladministraci municipal, en el termini de setantadues hores, mitjanant un escrit en qu expressi
la causa de la renncia, degudament visat pel col
legi oficial corresponent.
2. El promotor de les obres, en el cas indicat a
lapartat anterior, per poder continuar-les haur
de nomenar un nou tcnic i notificar-ho a lAjuntament, en la forma disposada per a linici, en el termini dels sis dies segents al cessament de lanterior director. En qualsevol altre cas, se suspendran
les obres sense perjudici de les responsabilitats i
sancions a les quals hi hagus lloc.
3. Quan la renncia del tcnic es refers a obres que
afectessin lestructura de ledifici, el propietari o
promotor daquestes estar obligat a substituir-lo
immediatament i a paralitzar les obres, excepte les
que siguin necessries per garantir la seguretat,
i no podr reprendre els treballs mentre no notifiqui degudament la designaci i acceptaci del
nou tcnic i aquest hagi confirmat o rectificat els
documents presentats a aquest efecte per lanterior, referents a caracterstiques sobre treballs,
detalls, precaucions, programa i coordinaci dels

treballs. Produir els mateixos efectes la renncia
del tcnic, exigit especialment per a aquesta mena
de treballs, amb independncia de la direcci facultativa.
Art. 44. Canvi dempresa constructora
Si canvis lempresa encarregada de la realitzaci de
lobra, el promotor, en el termini de sis dies, haur de
posar aquesta circumstncia en coneixement de ladministraci municipal, mitjanant un escrit en qu, junt
amb el coneixement del facultatiu director, es consignin el nom, el domicili i el nmero del document
nacional didentitat o de la targeta didentificaci fiscal
del nou constructor.
Art. 45. Modificacions del projecte
1. Si durant el transcurs duna obra fos necessari o
convenient introduir alguna variaci en el projecte,
es distingir si les modificacions sn substancials
o si es tracta de variacions de detall o derivades
de necessitats estructurals o de les condicions
mecniques del terreny dels fonaments, sense
que introduint-les es desvirtun les caracterstiques principals de la llicncia concedida o sen
modifiqui ls o el dest projectat.
2. En el cas que es tracts de modificacions substancials, shaur de sollicitar prviament loportuna llicncia, de la mateixa manera i amb els
mateixos requisits que si es tracts diniciar-la,
per no caldr que sacompanyin els documents
dinformaci urbanstica i dassenyalament dalineacions i rasants.
3. Si, segons el parer de la direcci facultativa de
lobra, es tracts de variacions de detall, podran
continuar-se els treballs sota la responsabilitat del
titular de la llicncia, el qual haur de presentar els
documents grfics i escrits necessaris per poder
determinar la naturalesa i la importncia de les variacions, la seva justificaci i la seva adequaci a
la normativa urbanstica. Es far constar en el corresponent llibre dordres de lobra, tant lexistncia
daquesta documentaci com la realitzaci de la
variaci introduda.
4. En el supsit al qual es refereix el pargraf anterior,
el servei tcnic municipal podr autoritzar provisionalment la continuaci de les obres i lexecuci de
totes o de part de les modificacions proposades,
assenyalant el termini mxim dins del qual els interessats hauran dacreditar el fet dhaver sollicitat
la llicncia en forma reglamentria. Daquesta
autoritzaci provisional es donar constncia a
linteressat mitjanant el lliurament a aquest dun
exemplar de la documentaci presentada, en qu,

en cap cas, no es permetran correccions ni esmenes, amb la conformitat, el segell i la signatura
de la direcci del servei tcnic competent i, aix
mateix, es far constar en el corresponent llibre
dordres de lobra. Aquesta autoritzaci provisional no condicionar, de cap manera, la concessi ulterior de la llicncia sollicitada en la forma
reglamentria.
Linteressat ho haur de reconixer aix explcitament en acceptar lautoritzaci provisional concedida i shaur de comprometre, al mateix temps,
a adaptar lobra, si s el cas, a les condicions que
es fixin a la llicncia que es concedeixi, si fossin
diferents de les que shaguessin autoritzat provisionalment.
5. Si les variacions projectades, en cas dhaver figurat en el primitiu projecte, no haguessin donat
lloc a liquidaci superior a lefectuada en lexpedient datorgament de llicncia, no es meritaran
noves taxes; en qualsevol altre cas, es liquidar la
diferncia de ms que en resulti.
6. Amb la sollicitud de llicncia docupaci shaur
de presentar la documentaci corresponent a les
variacions de detall introdudes, i en atorgar-se la
llicncia sautoritzaran les variacions, si revestissin
aquest carcter, o es resoldr el que correspongui
sobre la seva legalitzaci, amb la presentaci
prvia, en aquest segon cas, dun nou projecte
i sense perjudici de la sanci procedent per les
responsabilitats en qu shagus incorregut.
7. Qualsevol modificaci substancial o de detall
que es dugus a terme sense haver obtingut la
llicncia o sense haver acomplert el que disposa
aquest article, es considerar com a obra nova
o de reforma, segons el que sigui procedent en
cada cas, efectuada sense llicncia, i, sense perjudici de les responsabilitats i sancions a qu hi
hagus lloc, es meritaran taxes, amb els recrrecs
que hi siguin daplicaci.
Art. 46. Documentaci en el lloc de lobra o
installaci
En el lloc de tota obra o installaci shaur de tenir a
disposici de la inspecci municipal o metropolitana:
a. el document acreditatiu de la concessi de la llicncia, o la fotocpia
b. un exemplar del projecte aprovat, amb la signatura del facultatiu municipal i el segell de la Corporaci; o una cpia autenticada amb la signatura
del cap del servei tcnic municipal corresponent a
la fotocpia
c. el document acreditatiu dhaver estat comunicada
401
a lAjuntament lefectivitat de la direcci facultativa

de les obres i, si s el cas, el que acredita el nomenament del tcnic al qual es refereix larticle 42
d. cpia del plnol entregat a linteressat, si s el cas,
acreditant lassenyalament dalineacions i rasants
efectuades.
Art. 47. Exigncia de lassenyalament previ
dalineacions i rasants en determinats
casos
1. No podr iniciar-se la construcci, reconstrucci
o reforma de faanes, murs ni cap altra mena de
tancaments, en cap tram contigu a la via pblica,
sense que, a ms de loportuna llicncia, linteressat hagi obtingut de lAjuntament lassenyalament sobre el terreny de les alineacions i rasants
oficials, quan la mateixa Administraci municipal
hagus comunicat que aquesta operaci era necessria abans de lexecuci de les obres.
2. Lincompliment del que disposa aquest article donar lloc, en tot cas, i sense perjudici daltres correccions que procedissin, a la suspensi immediata dels treballs, que no ser aixecada mentre
no es compleixi all prescrit.
Art. 48. Suspensi de les obres
1. Durant lexecuci de qualsevol mena dobres o
installacions subjectes a llicncia, la inspecci
municipal o metropolitana podr examinar-ne els
treballs sempre que ho jutgi convenient o ho ordeni lautoritat competent.
2. La inspecci comprendr tots els actes que el funcionari actuant consideri necessari, amb relaci al
que sigui objecte de comprovaci, fins i tot lanlisi
de mostres quan sigui procedent.
3. El titular de la llicncia, per si mateix o per la persona que el representi, i el director facultatiu de
lobra estan obligats a assistir als actes dinspecci quan siguin citats a aquest efecte; aix com
a franquejar lentrada a la finca als funcionaris de
la inspecci. En cas dincompliment daquests
deures, el servei encarregat de la inspecci podr
suspendre provisionalment les obres, donant-ne
compte immediat a lautoritat municipal o metropolitana, per a la resoluci que sigui procedent.
Art. 49. Obligaci de comunicar lacabament de
les diferents fases dexecuci
1. En totes les obres de nova planta, addici o ampliaci, caldr comunicar a ladministraci municipal
la data dacabament de cada una de les fases segents:
1a. Quan estigui finalitzada lestructura correspo-
402
nent al sostre de la planta baixa en obres de nova

planta, o de la primera que saddicioni, en obres
dampliaci.
2a. A la coberta daiges.
2. Les comunicacions esmentades es formularan, si
s el cas, en els impresos oficials pel constructor,
amb el visat del facultatiu director de les obres, i
es presentaran a les oficines del servei municipal
competent amb cinc dies dantelaci, almenys, a
la prevista per a lacabament de cada fase i que es
consignar a la mateixa sollicitud. Sense el compliment daquest requisit no es podran continuar
les obres.
3. La inspecci municipal examinar si les obres o
installacions dutes a terme sajusten a la llicncia
concedida i, en cas afirmatiu, estendr una acta
que aix ho acrediti, de la qual es lliurar una cpia
a linteressat. En cas contrari, la inspecci reflectir en lacta les infraccions que shaguessin
observat i lelevar a la superioritat, que podr
disposar, amb carcter provisional, la suspensi
immediata de lobra i ladopci de les mesures
preventives que consideri necessries, sense perjudici de la incoaci de lexpedient sancionador
oport, donant-ne compte a lautoritat municipal.
Art. 50. Aband o paralitzaci de les obres
1. Les obres o installacions hauran dacabar-se dins
del termini establert a la llicncia o, si s el cas, en
el de la prrroga o prrrogues concedides.
2. En cap cas no es permetr que les obres, un cop
iniciades, quedin sense concloure, o en forma que
enlletgeixin laspecte de la via pblica o desmereixin de les condicions esttiques de paratge o
pertorbin la normal utilitzaci de limmoble.
3. En el cas que les obres quedessin abandonades
o paralitzades, sense perjudici que lautoritat municipal pugui ordenar lexecuci dels treballs que
sestimin necessaris per evitar els efectes determinats a lapartat anterior, la inspecci ho comunicar al servei municipal competent als fins establerts al Reglament dedificaci forosa i Registre
municipal de solars.
Art. 51. Obligacions del propietari en concloures
les obres
Dins de les quaranta-vuit hores segents a la conclusi duna obra, el propietari haur de:
a. retirar els materials sobrants, les bastides, les tanques i les barreres que encara no shaguessin retirat
b. construir el paviment definitiu de les voreres
c. reposar o reparar el paviment, larbrat, les con-
duccions i tots els altres elements urbanstics que

haguessin resultat afectats per lobra, si no hagus estat possible verificar-ho abans a causa de
les operacions de la construcci
d. collocar el nmero corresponent a la finca, de
conformitat amb el model aprovador
e. sollicitar de ladministraci municipal la collocaci
de la placa de retolaci corresponent del carrer,
quan es tracti de finques situades als extrems de
qualsevol tram de carrer.
Art. 52. Execuci subsidiria
En el supsit dincompliment dalguna de les obligacions establertes als dos articles precedents, lautoritat municipal dictar les disposicions oportunes per
posar remei a les deficincies, reposar els elements
urbanstics afectats o reparar els danys, i podr ordenar lexecuci dels treballs necessaris per les brigades municipals amb crrec a la fiana. Subsidiriament respondr el propietari de lobra o installaci i,
en segon lloc, el del solar, si aquest pertanys a una
altra persona.
Art. 53. Comunicaci de la conclusi de les obres
o installacions
1. Un cop acabades les obres o installacions, el titular de la llicncia, en el termini mxim de quinze
dies, ninformar lAjuntament, mitjanant lescrit
oport, que haur dacompanyar amb:
a. certificat expedit pel facultatiu director de les
obres, visat pel collegi oficial corresponent, on
sacreditin, a ms de la data de la terminaci, el
fet que aquestes shan realitzat dacord amb el
projecte aprovat o les seves modificacions posteriors autoritzades i que estan en condicions de ser
utilitzades
b. plnols acotats, a escala 1:50 o 1:100, de la realitat de la fonamentaci efectuada, amb indicaci
precisa de les seves caracterstiques, dimensions,
cotes de suport sobre el terreny i fatigues de treball i admissibilitat en les diverses superfcies de
suport, aix com de les xarxes de claveguerons,
arquetes i sifons enterrats o no deixats vists, amb
les especificacions suficients per localitzar-los fcilment.
2. Un cop comunicat lacabament de les obres o
installacions, el servei tcnic competent en far
la inspecci i si comprova que ledificaci sajusta
estrictament al projecte aprovat, a les condicions
de la llicncia i a les prescripcions de les Normes
urbanstiques, les ordenances municipals i la resta
de disposicions reguladores i, si s el cas, es
troben disposades i a punt de funcionament les
installacions de protecci contra incendis, proposar la concessi de la llicncia docupaci o s o

la de posada en servei. Si, al contrari, sobservs
algun defecte, sen proposar lesmena a lautoritat municipal en el termini prudencial que sassenyali a aquest efecte.
3. La llicncia ds o ocupaci o la de posada en
servei satorgar en el termini dun mes, des que
hagi estat comunicat lacabament de les obres o
des de la comunicaci dhaver estat esmenats els
defectes observats, si s el cas. Una vegada concedida la llicncia ds podran connectar-se les
installacions daigua, gas i electricitat.
4. Les inspeccions efectuades pel servei tcnic municipal corresponent, com a conseqncia de les
infraccions observades, tant en el transcurs de
les obres o installacions, com un cop finalitzades
aquestes, respecte a les condicions sota les quals
es va atorgar la llicncia o al que disposen les
ordenances, meritaran taxes, que hauran de ser
abonades pel titular de la llicncia sense perjudici
de les altres sancions i recrrecs que siguin procedents.
Art. 54. Devoluci de dipsits i cancellaci
davals
1. En atorgar-se la llicncia docupaci es procedir
a la devoluci del dipsit o cancellaci de laval
bancari constitut, de conformitat amb el que disposen els articles 16 i 32 daquestes ordenances,
sempre que shagin complert, de manera total i
satisfactria, les obligacions que aquest garanteixi, segons el que estableixen els esmentats articles.
2. Si a lhora datorgar-se la llicncia docupaci es
trobs pendent dexecuci o de pagament alguna
de les obres, reparacions o despeses limport de
les quals garants el dipsit, aquest no es retornar fins que les obres, reparacions o despeses
esmentades hagin estat executades i satisfetes.
3. Tamb es cancellar, si s el cas, en atorgar-se
la llicncia docupaci, la garantia constituda de
conformitat amb el que disposa larticle 32.1.2a
403
TTOL II
ORDENANCES DAPLICACI A
TOTA LA ZONA METROPOLITANA
programa de dues persones, i 10 m2 a cada persona que excedeixi de dos en altres programes
ms amplis, segons el que sexposa al quadre segent:
Captol I
Condicions dhabitabilitat
Secci 1a
Habitatges
Art. 55. Superfcie til
1. Als efectes del que preveu aquesta secci es defineix com a superfcie til, o habitable, la superfcie de sl compresa dins del permetre definit per la cara interna dels tancaments de cada
espai.
2. Lhabitatge tindr com a mnim una superfcie til
o habitable tal que a cada persona del programa
funcional li corresponguin 18 m2, en el cas de
Nombre
de persones
del programa
funcional
Sup. til
2
en m
36
46
56
66
76
86
96
16+
10n
Art. 56. Programa funcional mnim

1. Per a cada habitatge destinat a famlies de dos a
vuit components, sassenyalen al quadre segent
els programes funcionals mnims, aix com les
superfcies tils parcials mnimes de les zones en
qu poden agrupar-se els espais de diferent s de
lhabitatge.
Nombre de persones del programa funcional
Espais agrupats
per zones
Espais ds en com:
Estana
Menjador
Cuina
18
20
24
26
28
30
32
Sup, mnima de zona en m
Espais ds privat:
Dormitori: doble conjugal
D2c
D2c
D2c
D2c
D2c
D2c
D2c
D2c
Doble
D2
D1
D2*
D2*
D2*
D2*
D2*
Individual
D1
D1
D2*
D2*
D2*
(exclosos armaris per a roba encastats)
D1
D2*
Bany
Lavabo addicional
Aa
(Aa)
Aa
Aa
15
21
25
31
[37]
43
47
Sup. mnima de zona en m2

Espais complementaris:
Vestbul
Distribudor
(D)
Emmagatzemament general
AG
AG
AG
AG
AG
AG
AG
AG
Armari per a roba
[3]
[4,5]
7,5
10,5
12
LP
LP
LP
LP
LP
LP
Sup. mnima de zona en m2
Espais que encavalquen la seva funci o sn exteriors:

Rentada i planxa
LP
LP
Estenedor
(T)
(T)
Terrasses
Tz
(Tz)
(Tz)
(Tz)
(Tz)
(Tz)
(Tz)
(Tz)
( ) Opcional
[ ] Superfcies mnimes en el cas dincloure-hi els espais opcionals
* Pot substituir-se per dos D1
404
2. La memria del projecte definir, per a cada habitatge, el programa funcional corresponent, que
ser objecte despecial fiscalitzaci en atorgar-se
la llicncia docupaci.
3. Els espais de rentada i planxa podran encavalcar-se amb qualsevol altre, sense augment de
superfcie en aquest.
Art. 57. Altura
Laltura lliure de lhabitatge, dacord amb el que disposa larticle 227 de les Normes urbanstiques del
Pla general metropolit, ser, com a mnim, de 2,50
m. excepte per a aquells espais no inclosos com a
estana, menjador, cuina o dormitoris, en els quals
aquesta altura mnima podr disminuir-se fins a 2,10
m. Laltura mnima entre forjats ser la prevista per a
determinades zones en les normes esmentades.
Art. 58. Compartimentaci despais
1. La compartimentaci dels espais que componen
el programa funcional de cada habitatge ser
lliure, amb lnica limitaci que els dormitoris i els
banys seran sempre recintes independents amb
separaci fixa o mbil.
2. Quan el programa funcional de lhabitatge sigui el
corresponent a dues persones, el dormitori tamb
podr incorporar-se lliurement a la resta despais,
excepci feta dels banys, sempre que es mantingui el total de superfcie til que correspondria
a la suma dels espais ds en com ms els ds
privat fixats a larticle 56.
3. En tots els casos el recinte on se situ el vter ser
independent del dormitori i no podr incorporar-se
a altres dependncies diferents de les del bany o
lavabo.
Art. 59. Buits de pas
1. Lample mnim lliure dels buits de pas sestableix al
quadre segent:
Situaci de la porta
Ample de buit en cm
Accs a lhabitatge
80
Menjador-estana
80
Interior
70
Bany o Lavabo
60
2. El sentit dobertura i les rees escombrades per

les fulles de les portes estaran lliures dobstacles i
no dificultaran el pas i la circulaci.
Art. 60. Buits per a illuminaci i ventilaci
1. Els espais destinats a estana, menjador, cuina i
dormitori tindran buits per a illuminaci natural,

practicables i de superfcies transparents o translcides.
2. La superfcie dels buits de ventilaci ser, almenys, igual a una 1/8 de la superfcie en planta
dels recintes corresponents. No obstant aix, els
buits per a illuminaci i ventilaci tindran les superfcies mnimes segents:
Dest dels espais
Metres
quadrats
Cuines, trasters i habitacions darmaris, de 5

a menys de 10 m2
Dormitoris i despatxos, de 6 a menys de

10 m2
Cuines, trasters, habitacions darmaris, dormitoris, despatxos, menjadors, sales destar,

de 10 a menys de 14 m2
1,25
Cuines. trasters, habitacions darmaris, dormitoris, despatxos, menjadors, sales destar,

de ms de 14 m2
1,75
Lavabo addicional o vter
0,25
Bany
0,40
3. Les superfcies mnimes del quadre del pargraf 2

no saplicaran a la ventilaci de banys o lavabos
que utilitzin els sistemes previstos a larticle 66.
Art. 61. Amplria del vestbul
Lamplria mnima del vestbul daccs de lhabitatge
ser d1,10 m. El passads de connexi entre el vestbul i lestana-menjador tindr una amplria mnima
d1 m., que podr reduir-se a 0,90 m. per a la resta
dels passadissos de lhabitatge.
Art. 62. Dormitori individual
1. El dormitori individual tindr una superfcie mnima
de 6 m2, incloent-hi la superfcie ocupada per larmari encastat, si nhi hagus.
2. Lamplria mnima del dormitori ser d1,80 m.
perqu permeti la installaci del llit i lexistncia
dun passads lateral.
Art. 63. Dormitori doble
1. El dormitori doble tindr una superfcie de 8 m2,
incloent-hi la superfcie ocupada per larmari rober
encastat, si nhi hagus.
Si els dos llits estan situats en parallel, lample
mnim del dormitori ser de 2,40 m.
Si els dos llits, en canvi, se situen lun a conti405
nuaci de laltre, shaur de deixar un passads

lateral que junt amb lample del llit permeti una
amplria mnima d1,80 m.
Art. 64. Dormitori doble conjugal
1. El dormitori doble conjugal tindr una superfcie
mnima de 10 m2, incloent-hi la superfcie ocupada per larmari rober encastat, si nhi hagus.
2. En tot dormitori doble conjugal haur de poder
inscriures un cercle de dimetre igual o major a
2,60 m.
Art. 65. Superfcie dels espais ds com
1. La superfcie mnima del conjunt despais ds
com ser la que queda definida a la taula de larticle 56. En el cas que aquest espai se subdivideixi
de manera que la cuina sigui una pea independent, les superfcies mnimes daquesta, segons el
nombre de persones del programa familiar, seran
les segents:
Nombre de
persones
Sup., en metres
quadrats, de la
cuina
10
10
2. En tota estana shi haur de poder inscriure un

cercle de dimetre igual o ms gran de 2,70 m.
En aquesta estana sexigir que el contacte amb
faana tingui un ample mnim de 2 m., sense que
sadmetin en cap punt estrangulacions de menys
d1 m. o que no compleixin la condici de tenir
una longitud igual o inferior a la seva amplria.
3. El banc de treball o taulell de la cuina haur de
tenir un ample mnim de 50 cm. i lespai lliure situat
en contacte amb aquest taulell tindr un ample
mnim de 0,90 m.
4. Quan els taulells siguin dobles, i es trobin situats
lun davant de laltre, lespai lliure situat entre els
dos haur de tenir un ample mnim de 0,90 m.
5. La superfcie mnima per a lestenedor ser de
3,5 m. Queda prohibit ocupar amb aquest espai
les superfcies mnimes dels patis de llums i de
ventilaci, i haur de protegir-se amb una gelosia
lestesa a les faanes, tant principals com posteriors.
Art. 66. Ventilaci 2
1. Lhabitatge tindr, almenys, un espai ds com
(que no podr ser la cuina, si s independent) amb
obertura sobre lespai exterior definit per les faanes de ledifici.
406
2. Lhabitatge disposar dun conducte dextracci

de fums a la cuina, amb sortida a la coberta o a la
part superior de ledifici.
3. Sadmetran:
a. ventilacions per conducte dacord amb les
normes tcniques dInstallacions de salubritat:
Ventilaci aprovades per Ordre de 2 de juliol de
1975
b. sistemes de ventilaci forada per mitjans mecnics, que garanteixin un cabal mnim dextracci
de 30 m3/hora i tinguin concedit un document
didonetat tcnica expedit per lInstitut Eduardo
Torroja de la Construcci i del Ciment
c. ventilaci per patinells de superfcie no inferior a
1 m2, en els quals es pugui inscriure un cercle de
dimetre no inferior a 0,70 m. i que tinguin entrada
daire de lexterior per la part inferior.
Art. 67. Bany
1. Cada habitatge independent posseir, com a
mnim, un bany, compost de dutxa, lavabo i vter,
al qual es pugui accedir sense passar per dormitoris ni cuines. Si laccs hagus de fer-se a travs
del menjador o de la cuina-menjador, haur de
quedar separat daquestes estances per un local
amb doble porta. Als habitatges amb un sol dormitori es podr accedir al bany a travs del dormitori.
2. Tots els vters estaran dotats de sif hidrulic i
dun altre tancament inodor i descrrega daigua.
3. La ventilaci del bany podr efectuar-se, b directament a lexterior o al pati de ventilaci o de
llums, b mitjanant qualsevol altre sistema de
ventilaci previst en aquestes ordenances.
Art. 68. Allament
1. Els tancaments de faana i mitgeres que quedin
al descobert en edificis destinats a habitatges garantiran com a mnim un allament trmic de coeficient de transmissi no superior a 1,1 kcal/m2 x
h x C, aix com una protecci adequada contra
humitats.
2. Shaur de preveure un allament trmic deficcia
anloga en els paraments dels patis de llums i de
ventilaci i als exteriors de les caixes descala.
3. Aix mateix, sestablir ladequada protecci acstica per a lallament dels habitatges contigus.
Aquesta protecci ser, com a mnim, lequivalent
a una paret de 0,15 m. de ma foradat, arrebossat
per les dues cares.
2. Veure modificaci per al Municipi de Gav a la pg. 468
a lhabitatge i, si s el cas, les galeries exteriors

daccs als habitatges tindran, com a mnim,
lample de lescala establert al segent article, i en
cap cas no seran inferiors a 1,20 m.
Art. 69. Plantes baixes habitables

Perqu les plantes baixes puguin ser habitables en
edificis sense soterrani, sexigir que sota el paviment
o enrajolat hi hagi una base formada per un mxim
impermeable de formig de 0,15 m. i un drenatge
de grava de 0,15 m. ms sota aquest, o, si no nhi
hagus, es deixar una cambra daire ventilada dun
mnim de 0,15 m. daltura.
Art. 71. Escales 4

1. Els graons de les escales ds com a diversos
habitatges tindran, com a mnim 0,26 m. destesa
(sense comptar amb la motllura) i, com a mxim,
0,18 m. de contrapetja. No es permetr la construcci de replans o replanells partits. En els trams
corbs, la mesura de lestesa es prendr en la lnia
de la marxa, suposada a 0,40 m. del passam.
Laltura mnima de les baranes ser de 0,80 m. en
els trams inclinats i de 0,90 m. en les horitzontals.
La separaci entre els elements verticals de la barana no excedir de 0,12 m.
2. Lample mnim de les escales i passadissos
daccs als habitatges o locals dependr del
nombre de persones servides per aquella escala o
passads en cada planta, i del nombre de plantes
pis de ledifici (sense comptar la planta baixa o, si
s el cas, la planta daccs a ledifici) dacord amb
la taula segent: (Veure Taula 12)
3. En els casos en qu es prevegi una ocupaci de
ms de cent persones per planta i en edificis de
ms de vint plantes saplicar la taula segent
(Veure Taula 13), en qu es determina el nombre
(N) i lample total mnim (A) de les escales necessries en cada planta en funci del nombre (E)
de persones que poden ocupar aquella planta, i
totes les superiors que shi comuniquin, en la qual
saplicaran les regles complementries segents:
a. no es tindran en compte en el clcul les escales
amb un ample inferior a 1,20 m., i a 0,80 m. en
cas que siguin mecniques
Art. 70. Vestbul 3

1. A les cases plurifamiliars, lespai destinat a entrada o vestbul descala haur de comptar amb
una amplria mnima de 2,20 m. i una longitud mnima de 2 m., mesurada perpendicularment al pla
format per la porta daccs.
2. Els espais destinats a accedir des de lentrada o
vestbul de ledifici fins a lescala o ascensor tindran un ample mnim d1,20 m.
3. En els vestbuls dentrada no sinstallaran locals
comercials ni industrials, i a travs dells no es
permetr laccs ni del pblic ni de mercaderies
als qui puguin estar installats a la planta baixa de
ledifici.
4. Lentrada a lascensor des del portal no es trobar
a una cota superior a 1,50 m. de la rasant del terreny a laccs a ledifici.
5. En lespai destinat a zona despera de lascensor
al vestbul dentrada a ledifici, shaur de poder
inscriure davant de la porta de lascensor un
cercle de dimetre mnim d1,50 m.
6. Quan en el cam daccs des de la via pblica a
la zona despera de lascensor shagin de superar
desnivells, es disposaran rampes de paviment
antilliscant de pendent no superior al 12 per 100.
Lample de les rampes ser com a mnim d1 m.
amb trams de longitud no superior a 5 m., entre
els quals es disposaran replans de longitud mnima d1,20 m. Aix mateix, estaran dotades de
passamans a les altures de 0,70 i 0,90 m.
7. Els passadissos interiors a ledifici per exteriors

la pg. 468
Taula 12
Nombre de plantes pis
Fins a 4
De 5 a 8
De 9 a 12
De 13 a 16
De 17 a 20
Nombre de persones
per planta
Amplria del passads

en m
Fins a 30
1,20
0,90
0,90
1,20
1,40
1,60
De 31 a 50
1,20
1,20
1,20
1,40
1,60
1,80
De 51 a 75
1,40
1,40
1,60
1,80
2,40
3,00
De 76 a 100
2,60
1,60
1,80
2,40
3,20
3,60
(D = Dimensi en metres per a lample total de les escales.

N = Nombre mnim descales).
407
Taula 13
E
0
51
101
201
301
401
501
601
701
751
801
901
1.001
1.101
1.201
1.251
1.301
1.401
1.501
1.601
1.701
1.751
1.801
1.901
2.001
2.101
2.201
2.251
2.301
2.401
2.501
2.601
2.701
2.751
2.801
2.901
3.001
3.101
3.201
3.251
3.301
3.401
408
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
50
100
200
300
400
500
600
700
750
800
900
1.000
1.100
1.200
1.250
1.300
1.400
1.500
1.600
1.700
1.750
1.800
1.900
2.000
2.100
2.200
2.250
2.300
2.400
2.500
2.600
2.700
2.750
2.800
2.900
3.000
3.100
3.200
3.250
3.300
3.400
3.500
1,20
1,20
1,50
1,80
2,40
3,00
3,60
4,20
4,80
4,80
5,40
6,00
6,60
7,20
7,80
7,80
8,40
9,00
9,60
10,20
10,80
10,80
11,40
12,00
12,60
13,20
13,80
13,80
14,40
15,00
15,00
16,20
16,80
16,80
17,40
18,00
18,60
19,20
19,80
19,80
20,40
21,00
1,20
2,40
2,40
2,40
3,00
3,60
3,60
4,20
4,80
4,80
5,40
6,00
6,60
7,20
7,80
7,80
8,40
9,00
9,60
10,20
10,80
10,80
11,40
12,00
12,60
13,20
13,80
13,80
14,40
15,00
15,60
16,20
16,80
16,80
17,40
18,00
18,60
19,20
19,80
19,80
20,40
21,00
3
3
4
5
4
6
7
5
8
9
6
10
11
7
12
13
8
14
b. aquestes escales mecniques, de lamplada

que siguin, sumaran 0,60 m. cada una en el clcul
de lample total mnim
c. en edificis destinats a magatzems o galeries
comercials de ms de dues plantes sobre la
daccs ser necessari, a ms de les escales corresponents al nombre (E) de persones, una escala
demergncia exterior, o interior allada de la resta
de ledifici, que recorri totes les plantes, per a s
exclusiu en cas dincendi.
4. En tots els casos en qu sexigeix ms duna escala, les previstes se situaran separades de manera que facilitin levacuaci en cas dincendi, i
una daquestes escales tindr el carcter descala
demergncia, estar separada del passads amb
una porta inalterable al foc (RF 60) i tindr una de
les cares obertes a pati o faana.
5. El nombre de persones servides per escales es
determinar en funci del programa familiar en els
edificis dhabitatges, i, per a altres usos, es determinar segons les previsions docupaci mxima
de ledifici. En els casos doficines, comeros, indstries i establiments semblants, en qu no es
pugui prefixar el nombre de persones, es comptar una persona per cada 15 m2 o fracci de superfcie construda.
6. Tota escala tindr un ample mnim de 0,80 m.,
mesurat per lmbit mnim.
7. En tot cas, haur de possibilitar-se levacuaci
duna persona en llitera des de lhabitatge fins a
lexterior.
8. La coberta de ledifici ser accessible directament, per a la reparaci i neteja, des de les zones
comunes de ledifici.
Art. 72. Illuminaci dels espais comuns
En els espais comuns de circulaci i accs als habitatges haur de preveures la consecuci dun nivell
dilluminaci de 50 lux durant el seu s.
Art. 73. Illuminaci i ventilaci de les escales
1. Les escales tindran illuminaci lateral directa en
lespai de cada planta, a travs de patis de ventilaci o de llums o per faana mitjanant obertures
d1,25 m2 de superfcie mnima.
2. Sexceptua del que disposa el pargraf anterior la
planta baixa en tot cas, i les dues ltimes, quan
lescala tingui illuminaci i ventilaci zenital. En
aquest cas la illuminaci i ventilaci shauran
dobtenir mitjanant obertures d1,25 m2 de superfcie mnima. El buit de lescala haur de tenir
en planta la mateixa superfcie mnima.
3. Les escales tindran, com a mnim, ventilaci
permanent a la part superior. Tamb disposaran
dentrada daire a la part baixa, que podr ser a
travs de la porta del vestbul si no hi ha doble
porta o a travs del pati a la primera planta on
arribi el pati.
Art. 74. Dotacions mnimes dels serveis comuns
Les dotacions mnimes que hauran dincloures en els
serveis comuns de ledifici destinat a ls dhabitatge
seran les incloses al quadre segent:
Espais comuns
Dotaci mnima
Portal o vestbul dentrada a ledifici

(en zones de pas)
1caseller postal
1 porter elctric
50 lux
1 presa de corrent
Escala i zones de graons

Circulaci interior a habitatge
Cambra descombraries
Cambra de comptadors elctrics i
daigua
Cambra de calderes (*)
75 lux
50 lux
1 aixeta daigua
1 bonera
1 punt de llum
15 lux
1 bonera
1 aixeta daigua
1 bonera
15 lux
1 presa de corrent
(*) Opcional.
2. El porter elctric, els polsadors de les zones
comunes de ledifici i els timbres de trucada als
habitatges estaran situats de manera que el polsador ms alt no sobrepassi laltura d1,60 m.
mesura des de la cota del paviment corresponent.
Art. 75. Protecci en finestres o buits
1. Les finestres o buits que pressuposin perill de caiguda estaran protegits per un ampit de 0,95 m.
daltura o una barana d1 m. daltura com a mnim,
per a altures de caiguda <_ 25 m., i d1,05 m. i
1,10 m. respectivament, per a altures de caiguda
> 25 m.
2. Per sota daquesta altura de protecci no hi haur
buits de dimensions ms grans de 0,12 m., ni ranures arran de terra ms grans de 0,05 m.
3. Quan per sota de laltura de protecci hi hagi tancaments de vidre, shauran de trempar o armar
amb malla metllica o laminat plstic.
4. Als edificis unifamiliars es podran aplicar altres
criteris, sempre que aquests garanteixin una protecci anloga.
Art. 76. Desguassos
Als termes municipals amb xarxa de desgus insuficient, els ajuntaments respectius, amb aprovaci de la
Corporaci Metropolitana, podran imposar exigncies
tcniques particulars a les connexions a la xarxa de
claveguerons.
Art. 77. Normes bsiques per a installacions
1. Les installacions shauran dajustar en tot cas a
les disposicions generals de compliment obligat i,
en particular, a les segents:
a. Ordre del Ministeri dIndstria, de 9 de desembre de 1975, sobre normes bsiques per a
les installacions interiors de subministrament
daigua.
b. Ordre de la Presidncia del Govern, de 29
de mar de 1974, sobre normes bsiques per a
installacions de gas en edificis habitats.
c. Reglament electrotcnic per a baixa tensi,
aprovat pel Decret 2413/1973, de 20 de setembre, i instruccions complementries, dictades
per Ordre del Ministeri dIndstria, de 31 doctubre de 1973.
d. Llei 49/1966, de 23 de juliol, sobre antenes
collectives, i Ordre del Ministeri dInformaci i Turisme, de 23 de gener de 1967, sobre normes per
a la installaci daquestes.
2. Aquestes ordenances remeten, en tot cas, a les
disposicions generals vigents en el moment de la
seva aplicaci concreta, per la qual cosa la modificaci de les esmentades al pargraf anterior comportar lobligaci de complir les que les substitueixin.

Secci 2a
Locals comercials
Art. 78. Classificaci i condicions generals
1. Als efectes daplicaci daquestes ordenances,
quant a les condicions dhabitabilitat que afecten
ls comercial, sestableixen les categories segents:
1a. Locals de fins a 500 m2 de superfcie constituda.
2a. Locals de ms de 500 m2.
3a. Galeries comercials en planta baixa o planta
pis.
2. Tots els locals ds comercial hauran dobservar,
amb independncia de les condicions de carcter
especfic que els correspon per la seva categoria,
segons el que preveu larticle 79, les condicions
generals segents:
1a. La zona destinada a venda al pblic al local
tindr una superfcie mnima de 10 m2 i no podr
servir de pas ni tenir comunicaci directa amb cap
habitatge, a excepci del del titular.
2a. Als edificis de nova planta amb s dhabitatges, aquests hauran de disposar daccessos,
escales i ascensors independents.
3a. Laltura mnima lliure dels locals ser de 2,50
m., que es podr reduir a 2,10 m. a les zones de
magatzem, serveis sanitaris i dependncies que
no sutilitzin permanentment per personal o pblic.
409
410
4a. El dimensionament de les escales sajustar al

que preveu larticle 71.
5a. Els locals comercials disposaran per al seu
personal dels serveis dhigiene que fixa lOrdenana general de seguretat i higiene a la feina, i
com a mnim, per a empreses amb ms de 10
treballadors, dels segents:
a. 2 m2 de vestidor i sanitaris per persona, amb
separaci per sexes
b. 1 lavabo per cada 10 empleats que facin la mateixa jornada
c. 1 vter per cada 25 homes i un altre per cada
15 dones que facin la mateixa jornada.
Per a empreses amb menys de 10 treballadors
sexigir, com a mnim, un vter i un lavabo. Els
serveis sanitaris de diversos locals que formin un
conjunt podran agrupar-se.
6a. Els locals amb ventilaci natural hauran de disposar de buits de ventilaci de superfcie total no
inferior a 1/8 de la superfcie en planta de cada
dependncia. Se nexceptuen els locals destinats
exclusivament a magatzems, trasters i passadissos. Sadmetran per als serveis higinics els
sistemes de ventilaci assenyalats a larticle 66
7a. Els locals podran disposar de ventilaci artificial. Sexigir, en aquest cas, la presentaci dun
projecte detallat de la installaci, que haur de ser
aprovat per lAjuntament. La installaci quedar,
a ms, sotmesa a una revisi peridica per lautoritat municipal, la qual podr, fins i tot, ordenar
el tancament total o parcial del local en el cas de
funcionament deficient de la installaci.
8a. Podran establir-se galeries interiors volades i
obertes per al millor emmagatzemament de gneres, sempre que el seu vol a partir dels murs no
excedeixi de 2 m. i que laltura mnima lliure inferior
no sigui menor de 2,20 m. Per a la llum lliure superior regiran els mnims d1,80 m. per als vols de
fins a 0,80 m. i d1,90 m. per als compresos entre
0,80 m. i 2 m.
9a. Quan la cota del paviment del local sigui inferior a la rasant en el punt daccs directe des de la
via pblica, lentrada haur de tenir una altura lliure
de 2 m. comptats des de la lnia inferior de la llinda
des de la rasant de la vorera; el desnivell se superar mitjanant una escala amb graons mnims de
0,28 x 0,17 m., que deixi un repl d1 m. dample
com a mnim, a nivell de batent, on es pugui fer el
gir de la porta.
10a. Noms sadmetran locals comercials al
primer soterrani, el qual haur de constituir una
unitat amb el local de la planta immediata supe-
rior i disposar dels elements de ventilaci assenyalats a la condici 6a., excepte quan laccs es
pugui fer independentment per ra del desnivell
dels carrers.
3. Els elements ds com dels edificis destinats a
locals comercials es regiran pel que disposa la
secci 1 amb referncia a lhabitatge.
Art. 79. Condicions especfiques segons la
categoria de local
1. Els locals de categoria 1a. compliran les condicions de carcter especfic segents:
1a. Disposaran, com a mnim, duna bany per al
pblic, compost de lavabo i vter.
2a. No podran comunicar-se amb passadissos,
vestbuls o replans de distribuci a edificis daltres
usos, si no s a travs duna porta de sortida inalterable al foc (RF-60), sense perjudici del que, per
a cada s, exigeixin les ordenances de prevenci
dincendis.
3a. Disposaran dun accs independent de lautoritzat a la condici anterior.
2. Per als locals de 2a. categoria les condicions especfiques seran les segents:
1a. Disposaran daccessos separats per al pblic, diferenciats per sexes, amb un mnim de dos
banys, compostos per lavabo i vter, per cada
300 m2 o fracci, separats del local pblic amb
doble porta.
2a. No podran comunicar-se mitjanant vestbul o
repl de distribuci a edificis daltres usos.
3a. Quan la cota daccs directe a la via pblica
sigui inferior o superior a la del paviment del
local, es disposar almenys duna rampa de paviment antilliscant de pendent no superior al 12
per 100. Lample de la rampa ser com a mnim
d1 m., amb trams de longitud no superior a 5
m., entre els quals es disposar de replans de
longitud mnima d1,20 m. Aix mateix, estaran
dotades de passamans a les altures de 0,70 i
0,90 m.
4a. Disposaran dun bany com a mnim amb una
porta de 0,85 m. i davant daquesta shaur de
disposar dun espai suficient per poder inscriurehi un cercle d1,50 m. de dimetre.
3. Els locals de 3a. categoria compliran les condicions especfiques segents:
1a. Les galeries comercials disposaran de ventilaci natural o artificial dacord amb els criteris
generals i amb independncia dels locals als quals
donin accs.
2a. Lamplria mnima duna galeria comercial
ser igual a un 7 per 100 de la seva longitud, amb
un mnim de 4 m. Podr servir daccs a vestbuls dedificis dhabitatges o oficines. El passatge

tindr un accs per al pblic pels dos extrems.
3a. Els locals amb accs des duna galeria comercial compliran, a ms de les condicions generals,
les que els corresponguin segons la seva categoria, i, a efectes de lOrdenana de prevenci
dincendis, es tractar com una unitat el conjunt
format per la galeria comercial i els locals que la
componen.
Secci 3a
Oficines
Art. 80. Condicions de carcter general
Tots els locals destinats a oficina hauran dobservar
les condicions generals segents:
1a. Tindran una superfcie construda mnima de 10
m2. Les dependncies que sutilitzin permanentment per personal comptaran, almenys, amb 6
m2.
2a. En el cas que a ledifici hi hagi s dhabitatge,
aquest haur de complir, a ms de les condicions
exigides en aquesta secci, les establertes per a
aquell s.
3a. Laltura mnima dels locals ser de 2,50 m., que
podr reduir-se a 2,10 m. a les zones de magatzem, serveis sanitaris i dependncies que no
sutilitzen permanentment pel personal.
4a. La illuminaci artificial sadaptar a les exigncies
que, per a aquest s, preveuen les disposicions
daplicaci general.
5a. Noms sadmetran oficines al primer soterrani,
que haur de constituir una unitat amb el local de
la planta immediata superior i disposar obligatriament de ventilaci artificial i de condicions adequades dallament trmic, aix com de protecci
contra humitats.
6a. Al local doficines amb accs directe des de la via
pblica, quan la cota del paviment sigui inferior a
la rasant al punt de laccs esmentat, lentrada
haur de tenir una altura mnima lliure de 2 m.,
comptats fins a la lnia inferior de la llinda des de la
rasant de la vorera; el desnivell se superar mitjanant una escala amb graons mnims de 28 per 17
cm., que deixi un replanell d1 m. dample com a
mnim, a nivell del batent, on es pugui fer el gir de
la porta.
Art. 81. Altres condicions
1. Es compliran, a ms, les condicions segents:
a. el dimensionament descales sajustar al que
preveu larticle 71
b. els serveis dhigiene seran els que es determinen a la condici 5a. del pargraf 2 de larticle
78 per a locals comercials, per els serveis sanitaris de diversos locals que formin un conjunt es
podran agrupar
c. la ventilaci natural sajustar al que disposa la
condici 6a. del pargraf 2 de larticle 78
d. la ventilaci artificial sexigir dacord amb el
que preveu la condici 7a. del pargraf 2 de lesmentat article 78.
2. Els elements ds com dels edificis destinats a
oficines es regiran pel que disposa la secci 1
amb referncia als habitatges.

Secci 4a
Indstries
Art. 82. Rgim de lestabliment
1. Lestabliment dindstries estar regulat per les
disposicions de carcter general incloses a les
i que afecten ls industrial en si i la seva relaci
amb permissibilitat amb les diferents zones o qualificacions.
2. Per a la indstria installada en situaci 2a., els
elements mecnics de la qual puguin transmetre
vibracions a pisos superiors a travs de lestructura perqu no disposen del sistema constructiu
adequat, seran aplicables les limitacions de potncia establertes per a la ubicaci en planta pis
o hauran dadoptar-se les mesures correctores
pertinents per evitar les esmentades vibracions.
3. Per a la qualificaci de les activitats en molestes,
insalubres, nocives o perilloses caldr ajustar-se
al que disposa el Decret 2414/1961, de 30 de novembre, i les disposicions modificatives i de desenvolupament daquest o el que estableixin les
que el substitueixin.
4. La installaci dindstries en primer soterrani
estar condicionada, en tot cas, per garantir la
seguretat de les persones, a lobservana de les
normes, de qualsevol rang, dictades o que es
dictin en matria de prevenci dincendis.
Art. 83. Condicions de carcter general
1. Seran les segents:
1a. Tot local industrial tindr una superfcie mnima
de 10 m2.
2a. Les indstries, excepte les de 1a. categoria,
autoritzades en edifici de nova planta amb s
doficines o habitatges, hauran de disposar daccessos independents i no tenir comunicaci amb
els locals daltres usos.
411
3a. Laltura mnima lliure dels locals ser de 2,50

m., que podr reduir-se a 2,10 m. a les zones de
magatzem i dependncies que no sutilitzin permanentment per persones.
4a. La illuminaci artificial sadaptar a les exigncies que, per a aquest s, preveuen les disposicions daplicaci general.
5a. Noms sadmetran locals industrials al primer
soterrani, que haur de constituir una unitat amb
el local de la planta immediata superior i disposar
obligatriament de ventilaci artificial i de condicions adequades dallament trmic, aix com de
protecci contra humitats.
2. Sobservaran, a ms, les condicions segents:
a. el dimensionament descales ser el que preveu
larticle 71
b. els serveis dhigiene seran els que es determinin en la condici 5a. del pargraf 2 de larticle
78 per a locals comercials, amb les peculiaritats
segents:
1a. els serveis sanitaris de diversos locals que
formin un conjunt podran agrupar-se
2a. aquests serveis hauran destar disposats de
manera que no tinguin accs directe des de les
naus o sales de treball, sin que hi hagi un local o
una habitaci interposada, que es podr utilitzar
per a la collocaci dels lavabos
c. les ventilacions natural i artificial sajustaran al
que disposen, respectivament, les condicions 6a.
i 7a. del pargraf 2 de lesmentat article 78.

Art. 84. Evacuaci de residus

1. Si les aiges residuals no reunissin, segons el
parer dels serveis tcnics municipals corresponents, les degudes condicions per al seu abocament a la claveguera general, hauran de ser sotmeses a depuraci per procediments adequats a
fi que es compleixin les condicions que assenyala
el Reglament dactivitats molestes, insalubres, nocives i perilloses i la resta de disposicions vigents
sobre la matria.
2. Si els residus que produeixi qualsevol indstria,
per les seves caracterstiques, no poden ser recollits pel servei de neteges domiciliari, shauran
de traslladar directament a labocador per compte
del titular de lactivitat.
3. Levacuaci de gasos, vapors, fums i pols que
es faci a linterior, es dotar dinstallacions adequades i eficaces, de conformitat amb el Reglament sobre la matria i amb el que disposi, si s
el cas, lordenana municipal respectiva sobre ls
de clavegueram.
412
Secci 5a
Hotels, apartaments i altres usos
Art. 85. Condicions dhabitabilitat
1. Les condicions dhabitabilitat dels establiments
hotelers i dallotjament turstic es regularan per les
disposicions vigents sobre la matria.
2. No obstant el que disposa el pargraf anterior, en
tot cas a la zona metropolitana sexigiran als establiments esmentats les condicions segents:
1a. Els buits de ventilaci compliran el que preveu
larticle 60 daquestes ordenances.
2a. Les dimensions mnimes de les habitacions
sajustaran al que disposen els articles 62, 63 i 64
per als dels habitatges.
3a. Es podran admetre ventilacions de banys i lavabos dacor d amb al que sha assenyalat a
larticle 66.
4a. Lallament trmic i acstic i les condicions
dhabitabilitat seran els previstos als articles 68 i
69.
5a. Les escales sajustaran, com a mnim, al que
preveuen els articles 71, 72 i 73.
6a. Les baranes i proteccions compliran el que
assenyala larticle 75.
7a. Regir el que disposa larticle 74 amb referncia a les cambres dinstallacions.
8a. Es complir, aix mateix, el que preveu larticle
77 per als edificis dhabitatges.
3. Els edificis destinats a collegis, installacions esportives, sales despectacles i altres usos no especificats en aquestes ordenances, es regiran per
les installacions especials que en regulen la construcci i, supletriament, per les condicions generals dhabitabilitat dels habitatges o altres usos
ms afins, definides als articles precedents.
4. Ls destacionament, aparcament i garatge-aparcament es regir pel que disposa la secci 2 del
captol 3 daquest ttol.
5. Els magatzems de mercaderies es regiran, respectivament, atenent al seu s, per les condicions
dhabitabilitat dels comeros o indstries, amb les
limitacions segents:
1a. La seva altura mnima ser de 2,10 m.
2a. Els serveis dhigiene, escales i elements comuns de ledificaci es dimensionaran atenent
el nombre de persones previst que hagin dutilitzar-los.
3a. La ventilaci natural es podr reduir en un 50
per 100 dels casos en qu el tipus de producte
emmagatzemat ho permeti.
4a. Podran admetres magatzems en soterranis
independents de les plantes baixes, sempre que
sajustin estrictament a les normes de prevenci

dincendis i disposin de ventilaci artificial i de protecci contra humitats adequada.
Captol II
Caracterstiques esttiques de les
edificacions
Art. 86. Adaptaci a lambient esttic del sector
Les construccions hauran dadaptar-se, en all bsic,
a lambient esttic del sector, perqu no desentonin
del conjunt mitj en qu estiguessin situades, i a
aquest efecte sajustaran al que preveu aquest captol.
Art. 87. Normes subsidiries de planejament
Als llocs de paisatge obert i natural, ja sigui rural o
martim, o en les perspectives que ofereixin els conjunts urbans de caracterstiques historicoartstiques,
tpiques o tradicionals i als voltants de les carreteres
i camins de trajecte pintoresc, no es permetr que
la situaci, massa, altura dels edificis, murs i tancaments, o la installaci daltres elements, limiti el camp
visual per contemplar les belleses naturals, trenqui
lharmonia del paisatge o en desfiguri la perspectiva
prpia.
Art. 88. Patrimoni artstic i cultural
1. El que disposen aquestes ordenances sentn
sense perjudici de la competncia reservada a la
Direcci General del Patrimoni Artstic i Cultural
per la legislaci especfica sobre la matria.
2. Ser preceptiva laprovaci daquest centre directiu en les obres que pretenguin modificar edificis, carrers o places immediates al monument o
monuments declarats dinters histric o artstic i
les de nova construcci al mateix emplaament
que puguin alterar el paisatge que lenvolta o el
seu ambient propi, en cas que estigui allat i, en
fi, totes les que es puguin projectar en els monuments mateixos de qualsevol categoria o classe.
3. En les excavacions en terrenys amb descobriments de peces dinters arqueolgic haur de
comunicar-se la troballa a lAjuntament, aix com
facilitar-ne la inspecci pertinent.
Art. 89. Orientaci de la composici
arquitectnica
1. Correspon als ajuntaments respectius orientar la
composici arquitectnica i regular les condicions
esttiques aplicables en cada cas als edificis de
carcter artstic, histric, arqueolgic, tpic o tradicional inclosos al catleg que es formuli a aquest
efecte.
2. Les construccions en llocs immediats o que formin
part dun grup dedificis del carcter indicat al pargraf anterior hauran dharmonitzar amb el mateix, i sobservar la mateixa limitaci quan, sense
que existeixi un conjunt dedificis, nhi hagus diversos o algun de gran importncia o qualitat.
3. En tots els casos a qu es refereixi aquest article,
quan existeixi un servei tcnic municipal amb comesa especfica sobre els edificis artstics i arqueolgics, ser preceptiu com a previ a la concessi
de la llicncia dobres corresponent linforme
daquest servei, al qual competir a ms la inspecci dels treballs durant la seva execuci.
Art. 90. Faanes
1. Als efectes del que disposa aquest captol es
conceptuaran com a faanes tots els paraments
dun edifici visibles des de la via pblica. En particular, quan es tracti dedificis contigus, la diferncia daltures mximes permeses dels quals
sigui igual o superior a la duna planta, ser obligatori tractar com a faana el parament que per
tal causa queda vist, que haur de retirar-se de
la lnia mitgera per poder establir-hi obertures, si
aix fos necessari per aconseguir una composici
adequada, a menys que sestableixi degudament
la servitud corresponent.
2. Es declara lliure la composici de les faanes dels
edificis, excepte quan es projecti emplaar-los
en carrers, illes o sectors per als quals regeixi un
model especial com a obligatori, en llocs on es
degui, o simplement convingui, conservar o establir un carcter arquitectnic o urbanstic acusat.
En tots aquests casos es podr exigir ls de materials i sistemes constructius determinats. No
obstant aix, sevitaran sempre efectes discordants entre les faanes duna mateixa illa, contiges o prximes, per tal dobtenir un bon efecte
urbanstic de conjunt.
3. A ms es podr denegar la llicncia dedificaci
als projectes que constitueixin un atac al bon gust
o resultin extravagants, ridculs o impropis del seu
emplaament.
Art. 91. Zones de nucli antic
A les zones de nucli antic, conservaci del centre histric (12b), excepte casos excepcionals degudament
justificats, sexigir, generalment, que les altures de
cornises, acabaments, buits de balcons, miradors,
finestres i la resta delements segueixin les normes
413
tradicionals de composici, i es prohibir ls de materials que no harmonitzin amb el carcter del barri.
Art. 92. Zones dedificaci allada 5
A les zones amb tipus dordenaci amb edificaci allada, els espais no edificables visibles des de la via
pblica hauran de destinar-se a jard o espai lliure amb
installacions compatibles amb aquest, com piscines
o pistes esportives enjardinades. En tot cas es respectar lenjardinament a les superfcies que donin a
una via pblica.
Art. 93. Zona de verd privat protegit
En aquesta zona (8a) les obres de millora que permet el
Pla general metropolit no desvirtuaran el carcter de
ledificaci existent ni el seu entorn enjardinat dinters.
Art. 94. rea de localitzaci de ls terciari central
1. Els ajuntaments respectius podran delimitar una
rea sobreposada a la qualificaci urbanstica on
sigui preponderant la localitzaci de ls terciari
central, principalment el comercial, amb la finalitat
segent:
a. orientar la composici arquitectnica de les edificacions
b. regular-ne, en els casos en qu fos necessari,
les caracterstiques esttiques.
2. A efectes del que preveu el pargraf anterior es
podr establir el segent:
1. Els edificis que es projectin dara endavant
sadaptaran en la mesura que es pugui a lordenaci daltura dels elements terminals dels edificis
existents.
2. Les installacions comercials, vitrines, aparadors i anuncis es desenvoluparan dins de les lnies
que formen el buit arquitectnic de ledifici respectiu, sense que la decoraci envaeixi, superiorment o lateralment, la resta de la faana, excepte
en el cas que, a travs del projecte de reforma o
decoraci oport, es justifiqui la millora de la composici arquitectnica de ledificaci existent.
Art. 95. Edificis emplaats per vies importants
Els ajuntaments integrats en la Corporaci Metropolitana podran establir, amb relaci als edificis emplaats
en vies importants que a aquest efecte determinin, les
obligacions segents:
1. Que els paraments de faana de les plantes
baixes o altura equivalent siguin de materials que
la pg. 468
la pg. 467
414
per les seves caracterstiques tinguin condicions

de durada i de fcil conservaci. Es prohibeixen
els de poca qualitat funcional o que presentin dificultats de manteniment.
2. Que la decoraci dels fronts de les botigues i la
resta destabliments comercials es desenvolupi
dins de les lnies que formen el buit arquitectnic
de ledifici, sense envair amb la decoraci, superiorment ni lateralment, la resta de la faana.
3. Que les obres de reforma que afectin la faana
sadaptin a la composici general de ledifici i
sestenguin a la totalitat de la planta baixa, sense
que quedi part de la faana per reformar.
Art. 96. Composici de faanes
Amb aplicaci a determinats sectors, illes o grups de
blocs allats, que seran delimitats a aquest efecte, els
ajuntaments integrats en la Corporaci Metropolitana
podran fixar normes generals a les quals haur dajustar-se la composici de les faanes.
Art. 97. Ordres dexecuci dobres necessries 6
1. Els ajuntaments, dofici o a instncia de qualsevol
interessat, ordenaran lexecuci de les obres necessries per conservar les condicions dornament pblic de les edificacions i els cartells.
2. Tamb podran ordenar, per motius dinters turstic o esttic, lexecuci dobres de conservaci
i de reforma en faanes o espais visibles des de la
via pblica.
Captol III
Prevenci dincendis i installaci
destacionaments, aparcaments i
garatges-aparcament
Secci 1a
Prevenci dincendis
Art. 98. Disposicions aplicables
1. Al terme municipal de Barcelona regir lOrdenana
sobre normes constructives per a la prevenci dincendis, formulada per aquest Ajuntament i aprovada
amb carcter definitiu el 19 de novembre de 1974, i
lOrdenana sobre installacions contra incendis a la
via pblica, aprovada el 6 de febrer de 1976.
2. Els altres ajuntaments de la zona metropolitana
aplicaran lOrdenana provincial de prevenci
contra el foc, aprovada el 31 de mar de 1974.
3. El que disposa aquest article sentn sense
perjudici del que estableixen la resta darticles
daquesta secci.
Art. 99. Ordenances municipals de prevenci

dincendis
1. Els ajuntaments de la zona metropolitana en
lexercici de la seva potestat dordenana podran
aprovar normes sobre prevenci dincendis, que
hauran de sotmetre a laprovaci definitiva de la
Corporaci Metropolitana quan afectin els punts
segents:
a. materials i elements de construcci
b. prescripcions concernents a ledificaci en general
c. normes especials en installacions industrials i
artesanals, magatzems i dipsits, garatges i tallers
de reparaci per a vehicles, motors i emmagatzematge de carburants.
2. Les ordenances a les quals es refereix el pargraf
anterior no podran contenir preceptes oposats a
les lleis o disposicions generals i hauran de determinar les Normes tecnolgiques dedificaci
NTE-IPF/1974, sobre Installacions de protecci
contra el foc, aprovades per Ordre del Ministeri
de lHabitatge, de 26 de febrer de 1974, que, si s
el cas, siguin aplicables.
3. A travs del corresponent pla especial o ordenana podr regular-se la installaci de boques
dincendi a la via pblica per a la lluita contra el
foc.
Art. 100. Ordenana metropolitana sobre
prevenci dincendis
El que disposen els articles anteriors sentn sense
perjudici de la facultat de la Corporaci Metropolitana de formular una ordenana sobre prevenci
dincendis, daplicaci en tota la zona metropolitana,
quan, a lempara del que disposa larticle 10 del Decret llei 5/1974 de 24 dagost, assumeixi, com a servei
pblic dinters metropolit, el dextinci dincendis.
Secci 2a
Estacionaments, aparcaments i garatgesaparcament
Art. 101. Rgim aplicable
1. Lrea destacionament s un lloc obert, fora de
la calada, especialment destinat a parada o terminal de vehicles autombils.
2. Es designen amb el nom daparcament o amb el
de garatge-aparcament els espais situats a linterior de ledifici o al sl o subsl de terrenys edificables del mateix solar, i les installacions mecniques especials destinades a la guarda de vehicles
autombils. Seran terrenys edificables a aquests
efectes els compresos dins del percentatge de

superfcie de parcella ocupable per ledificaci.
3. La construcci destacionaments, aparcaments i
garatges-aparcament sajustar a les condicions
definides en aquesta secci i, a ms, a les limitacions addicionals exigibles basant-se en altres
possibles usos compatibles, com ara estacions
de servei, rentat de vehicles, tallers de reparaci
dautombils i installacions auxiliars.
4. Les exigncies establertes en aquesta secci
quant a previsi de places i dimensions i superfcies sn mnimes i, en conseqncia, sen podran
establir altres de superiors pels ajuntaments respectius a les seves ordenances municipals.
Art. 102. Previsi de places 7
1. La previsi de places daparcament o garatgeaparcament establerta a larticle 298 de les
podr ser substituda per places destacionament
a travs de plans parcials o especials o destudis
de detall; per en cap supsit aquests estacionaments, generats per concretes previsions de
cada edifici, no podran computar-se entre els exigits per aquests plans o estudis de detall, per als
diferents sectors, com a complement del sistema
viari.
2. A efectes del que preveu el pargraf 6 de larticle
299 de les Normes urbanstiques del Pla general
metropolit, per espai contigu sentendr limmediat que estigui tocant a la finca per a la qual
siguin exigibles les places daparcament o, en
casos justificats, el situat a distncia no superior
a 300 m.
Art. 103. Superfcie computable
1. Les superfcies dedificaci preses per trobar el
nombre de places daparcament o garatge-aparcament, dacord amb larticle 298.2.A. C i H., de
les Normes urbanstiques de Pla general metropolit, hauran de referir-se a la superfcie total construda, compresa no noms la del local destinat
a lactivitat que es consideri, sin tamb la dels
serveis, magatzems i altres annexos daquesta.
2. Quan de laplicaci de les determinacions mnimes referides a metres quadrats en resulti un
nmero fraccionari de places, qualsevol fracci
igual o menor a la meitat podr descomptar-se, i
la superior a la meitat haur de computar-se com
un espai ms.
la pg. 467
415
Art. 104. Superfcie de la plaa 8

1. Els 20 m2 per plaa daparcament o garatgeaparcament definits a larticle 298.1 de les
correspondran a superfcie til del local (superfcie
de sl compresa dins del permetre definit per la
cara interna dels seus tancaments), excloent-ne
les superfcies destinades a serveis i installacions
que subiquin en aquests aparcaments.
2. Cada plaa de garatge-aparcament disposar
dun espai configurat per un mnim de 2,20 per
4,50 m. i amb una altura lliure mnima de 2,20 m.
Sadmetr un 25 per 100 de places de 2 per 4 m.,
que es grafiaran al projecte dedificaci.
3. Als garatges i aparcaments pblics per a vehicles lleugers, caldr reservar permanentment, a la
planta daccs ms fcil, el ms prxim possible
a aquest, almenys una plaa per cada cent de la
seva capacitat total, per a vehicles que transportin
passatgers minusvlids. La seva amplria mnima
ser de 2,90 m.
Art. 105. Llicncies
Estaran subjectes a prvia llicncia de ladministraci
municipal la installaci, ampliaci i modificaci destacionaments, aparcaments i garatges-aparcament.
En la sollicitud corresponent es far constar, de mode
exprs, a ms dels requisits generals pertinents al cas,
la naturalesa dels materials amb qu estan construts,
el nombre, la pendent i les dimensions de les rampes
i dels radis de gir i dels accessos a la via pblica i les
mesures de precauci projectades per evitar incendis.
Art. 106. Activitat industrial
1. Dacord amb els articles 280 i 287 de les Normes
urbanstiques del Pla general metropolit, els
aparcaments i garatges-aparcament sassimilen
a ls industrial a efectes de la seva admissi per
a lemplaament i la situaci en qu es trobin.
Tanmateix, en cas dallotjar un mxim de quatre
vehicles autombils en un local de superfcie no
superior a 100 m2 no quedaran subjectes a qualificaci de la Comissi Delegada de Sanejament.
2. Els garatges-aparcament construts amb llicncia
dedificaci anterior a laprovaci daquestes ordenances es regiran per les normes vigents en el
moment de latorgament de la llicncia dobres
per a lobtenci de la llicncia dactivitat industrial.
Art. 107. Relaci amb la circulaci
1. Els estacionaments, aparcaments i garatgesaparcament es projectaran atenent sempre les
possibilitats daccs a aquests i les necessitats de
la circulaci.
416
2. Si pretenguessin installar-se en immobles amb

faana a ms duna via pblica, les sortides
shauran de projectar per la que resulti ms adequada atesa la circulaci rodada existent en cada
una de les vies pbliques. La soluci proposada
es raonar en un estudi de la naturalesa i intensitat
del trnsit en aquelles vies.
Art. 108. Supsit especial 9
LAjuntament podr denegar la installaci daparcaments o garatges-aparcament en aquelles finques
que estiguin situades en vies que, pel trnsit o les
caracterstiques urbanstiques singulars que tinguin,
aix ho aconsellin, llevat que sadoptin les mesures
correctores oportunes mitjanant les condicions que
cada cas requereixi. El fet de denegar la installaci
daparcaments o garatges-aparcament, si fos obligatria, no rellevar daquesta obligaci els propietaris,
que hauran de complir amb altres installacions situades en lloc i forma adequats, que podr determinar
lAjuntament fins i tot sense les limitacions establertes
a larticle 102.2.
Art. 109. Altura lliure mnima 10
Els locals tindran una altura lliure mnima en tots els
seus punts de 2,20 m., que no es podr reduir amb
canalitzacions o installacions anlogues a les zones
de circulaci. A lexterior sindicar laltura mxima
dels vehicles que hi puguin accedir, inferior en 0,50 m.
a laltura lliure de pas del local i accs a aquest.
Art. 110. Disposici de les places 11
La disposici de les places destacionament, aparcament i garatge-aparcament ser tal que shi pugui
accedir a totes directament.
Art. 111. Passadissos i accessos 12
1. Als plnols dels projectes que es presentIn amb
les sollicituds de llicncia hi figuraran assenyalats
els emplaaments i els passadissos daccs dels
vehicles, tant als estacionaments com als aparcaments i garatges-aparcament.
2. En executar-se els projectes, se senyalitzaran
8. Veure modificaci per al Municipi de Santa Coloma de
sobre el paviment els emplaaments i els passadissos, aix com el cam que ha de recrrer
lusuari com a vianant per evitar-li el risc datropellament.
3. Els accessos que donen a la via pblica estaran
dotats dels senyals de circulaci preceptius per a
advertncies de vianants i vehicles.
4. Els aparcaments amb capacitat per a fins a quaranta 40 places hauran de disposar daccs per
a vianants des de lexterior, separat fsicament
de laccs de vehicles o protegit de manera adequada i amb un ample mnim de 0,90 m. Els que
tinguin una capacitat de quaranta-una a cent
places disposaran dun segon accs, i dun altre
accs per cada cent places ms.
5. Per facilitar laccs de minusvlids als aparcaments pblics, ser necessari que la planta on
sestableixi la reserva de places a qu fa esment
el pargraf 3 de larticle 104 es doti dun ascensor
amb les condicions que determina larticle 161.4
o b duna rampa amb una amplria mnima de
0,90 m. i dos passamans superposats a cotes
compreses entre 0,75 i 0,35 m. i 0,95 a 1 m., respectivament. El pendent de les rampes no ser
superior al 12 per 100 en trams continus de 5 m.
amb replanells horitzontals d1,20 m. de longitud
com a mnim.
Art. 112. Rampes i accessos
1. Lamplria mnima dels accessos per a un sol
sentit de circulaci, que donin a carrers de menys
de 12 m. dample, ser de 4 m. En els altres casos
ser de 3 m.
2. Els accessos per a un sol sentit de circulaci podran ser utilitzables alternativament en un o altre
sentit mitjanant la senyalitzaci adequada.
3. Les rampes tindran lamplria suficient no inferior
a 3 m. per al lliure pas dels vehicles; quan des
dun extrem de la rampa no sigui visible laltre, i la
rampa no permeti la doble circulaci, shaur de
disposar dun sistema de senyalitzaci adequat
de bloqueig.
4. Les rampes en qu els vehicles hagin de circular
en els dos sentits i el recorregut sigui superior a 30
m. tindran un ample suficient no inferior a 5 m. per
al pas simultani de dos vehicles, sempre que la
planta o plantes servides per aquelles sobrepassin
la capacitat de 40 places.
5. Els garatges-aparcament amb capacitat per a
ms de 40 places hauran de disposar almenys
dun accs per a dos sentits de circulaci dun
ample no inferior a 5,40 m. o de dos accessos
per a un sol sentit de 3 m. damplria mnima per
13
a cada un. Aquesta amplria shaur de respectar

a lentrada i en el tram corresponent, almenys, als
primers 4 m. a partir de lentrada.
6. Els garatges-aparcament amb capacitat per a
ms de 100 places hauran de tenir com a mnim
dos accessos, que en aquest cas seran abalisats
de manera que shi estableixi el sentit nic de circulaci.
Art. 113. Pendent de les rampes 14
Les rampes no sobrepassaran el 20 per 100 en el punt
de mxim pendent. La seva amplria mnima ser de
3 m., amb el sobreample necessari a les corbes, i el
radi de curvatura, mesurat tamb a leix del carril de
circulaci, ser superior a 6 m. En els 4 m. de profunditat immediats als accessos del local, les rampes
tindran un pendent mxim del 4 per 100 quan hagin
de ser utilitzades com a sortida al carrer.

Art. 114. Aparells muntacotxes
Excepcionalment es podr autoritzar la installaci
daparells muntacotxes per a laccs al garatgeaparcament. Quan laccs es faci exclusivament per
aquest sistema sinstallar un aparell per cada vint
places o fracci. Lespai despera horitzontal tindr un
fons mnim de 10 m. i lample no ser inferior a 6 m.
Art. 115. Accs i sortida de vianants 15
1. Laccs de vianants al garatge-aparcament pblic
es far a travs de locals o passos destinats nicament al servei propi, i separats per murs o tanques
duna altura de 0,80 m., com a mnim, de qualsevol
altre local o dependncia aliena. Es permetr, en
circumstncies especials adequades, laccs per
muntacrregues o cintes transportadores, amb
unes caracterstiques de capacitat i de crrega til
que shauran de consignar en rtols collocats de
manera que es puguin llegir fcilment per empleats
i usuaris. En aquest ltim cas, els pisos elevats i soterranis corresponents tindran, cada un, dues sortides demergncia independents per al personal.
Les caixes dels muntacrregues hauran de quedar
allades de la resta del local, a excepci de laccs,
per murs dobra o material incombustible.
13. Veure modificaci per al Municipi de Cerdanyola a la pg. 467 i
pg. 468
la pg. 467
417
2. Malgrat el que disposa el pargraf anterior, amb

un informe previ dels serveis tcnics municipals,
podran substituir-se les dues sortides demergncia per una nica amb unitat de pas equivalent, en consideraci al nombre de places, facilitat
constructiva i una altra circumstncia anloga.
Art. 116. Prevenci dincendis i servei de guarda
1. En matria de prevenci dincendis caldr ajustar-se al que disposa la secci 1 daquest captol.
2. Sempre que sadoptin les mesures necessries
dalarma contra incendis que garanteixin degudament la seguretat del local, laccs als garatges pblics, de la categoria que siguin, podr
romandre tancat des de les vint-i-tres hores de la
nit fins a les set hores del mat. Durant les hores
restants ser obligatori el servei permanent de
guarda que, segons la categoria del garatge i la
seva superfcie, estableixin els ajuntaments en
lexercici de la seva potestat dordenana.
Art. 117. Ventilaci 16
1. El sistema de ventilaci estar projectat i es dur
a terme amb lamplitud suficient per impedir lacumulaci de gasos nocius en proporci capa de
produir accidents. La superfcie de ventilaci a
travs de les obertures ser, com a mnim, dun 5
per 100 de la de local, quan aquestes es trobin en
faanes oposades que assegurin lescombrada
de laire del seu interior. Si totes les obertures es
troben en la mateixa faana, la superfcie de ventilaci haur de ser almenys dun 8 per 100.
2. Quan la ventilaci sigui forada haur dassegurar
una renovaci mnima daire de 15 m3/hora per
m2 de superfcie.
3. Totes les plantes del local, a ms de laccs, tindran ventilaci directa a lexterior o a travs dun
pati de superfcie no menor a la que sindica al
quadre segent:
Nombre de
plantes de
ledifici
Superfcie
Fins a tres
5 m2 per cada 1.000 m2 o fracci de la

major planta servida
Fins a cinc

Fins a set

De set en
endavant

418
El costat mnim del pati ser de 2 m.

4. Les obertures de comunicaci al pati estaran protegides amb teuladell de material resistent al foc,
de 0,30 m. com a mnim de sortint, collocat entre
la lnia inferior de la llinda i una altura de 0,50 m.
sobre aquesta. El teuladell es podr ubicar a linterior del pati.
Art. 118. Illuminaci 17
El nivell dilluminaci que haur de tenir el garatge
ser, com a mnim, de 15 lux entre la plaa daparcament i les zones comunes de circulaci de ledifici, i de
50 a les entrades.
Art. 119. Lavabos 18
Als garatges pblics shi installar un lavabo compost
de vter i lavabo, com a mnim.
Art. 120. Calefacci
1. La calefacci dels garatges-aparcament, si nhi
hagus, haur de ser de manera que en cap moment no hi hagi perill dinflamaci de les mescles
carburants.
2. Els locals on estiguin situades les installacions de
calefacci hauran destar totalment allats i eficament ventilats.
Captol IV
Seguretat en la construcci
Secci 1a
Art. 121. Condicions de solidesa 19
1. Tota construcci haur de reunir, amb subjecci a
les disposicions generals, les condicions de solidesa que lesttica requereixi, sota la responsabilitat de la direcci facultativa de lobra.
2. Aix no obstant, lAjuntament podr comprovar en
tot moment les condicions de solidesa indicades i
ordenar totes les mesures que estimi convenients
perqu siguin efectives, sense que, malgrat aix,
representi obligaci ni responsabilitat per a ell de
cap gnere.
3. Els propietaris estan obligats a conservar els edificis i les construccions en perfecte estat de solidesa, a fi que no puguin causar dany a persones
o bns.
Art. 122. Tanques de precauci
1. El front de la casa o solar on es practiquin obres
de nova construcci o denderrocament es tancar
sempre amb una tanca de precauci de 2 m. daltura com a mnim i de materials que ofereixin seguretat i conservaci decorosa, com ara rajoles, taules
o panells prefabricats. La tanca no ser obligatria
quan estigui construt en tancament i els treballs
que sexecutin no tinguin incidncia en la seguretat
i el lliure trnsit de la via pblica.
2. El mxim espai que es podr ocupar amb la tanca
de precauci estar en proporci amb lamplria
de la vorera o del carrer; per en cap cas no
podr avanar-se ms de 3 m. comptats des de
la lnia de faana, ni sobrepassar els dos teros
de la vorera, ni deixar espai lliure de vorera inferior
a 0,80 m.
3. Sadoptar la mateixa precauci quan lobra sigui
de reparaci, si el servei tcnic municipal ho estima convenient.
4. En qualsevol altre cas, aix com si es fan arrebossades, reparacions o altres operacions anlogues
de carcter circumstancial, satallar al front amb
una corda, junt amb la qual es mantindr un operari per donar els avisos oportuns als vianants.
5. A les voreres de menys d1,40 m. dample es
permetr lestabliment de tanques, amb un sortint mxim de 0,60 m. noms en casos dobra de
nova planta fins a la realitzaci de la coberta de la
planta baixa, o fins que sarribi a laltura mnima assenyalada per a les plantes baixes de cada zona;
i dobres de reforma que afectin la faana de la
planta baixa. Durant lexecuci de la resta dobres
en el primer cas, quan les de reforma no afectin la
part indicada, o quan es tracti daddici de pisos,
la tanca ser substituda per una protecci volada
o sobre peus drets. En els casos a qu es refereix
el pargraf 4 daquest article, shaur dacomodar
lhorari de treball a les exigncies de la circulaci,
dacord amb les instruccions que es rebin de la
policia municipal.
6. Ser obligatria la installaci de llums de senyalitzaci amb intensitat suficient en cada extrem o
angle sortint de les tanques.
7. La installaci de tanques sentn sempre amb
carcter provisional mentre duri lobra. Per aix,
des del moment que transcorri un mes sense
que sinicin les obres, o sinterrompin durant
el mateix termini, shaur de suprimir la tanca i

deixar lliure la vorera al trnsit pblic, sense perjudici dadoptar les pertinents mesures de precauci.
8. Es collocaran lones o xarxes de protecci de la
via pblica entre els forjats de plantes mentre shi
realitzin aquests treballs que comportin perill per
als vianants, o es realitzar una protecci adequada a la vorera.
9. En casos especials, que el servei tcnic municipal
consideri indispensable podran adoptar-se mesures de carcter extraordinari.
Art. 123. Precaucions durant lexecuci de les
obres
1. Mentre duri ledificaci o la reparaci duna casa
que ofers perill o dificultat al trnsit pels carrers,
satallar als voltants de lobra de la manera que
determini lautoritat municipal per a cada cas.
2. Els materials es collocaran i prepararan dins de
lobra, i quan no sigui possible, la collocaci i preparaci es far en el punt o espai que lautoritat
municipal designi.
3. Les bastides, els estampidors i la resta delements
auxiliars de la construcci es muntaran, sinstallaran i es desfaran segons les instruccions de la
direcci facultativa de lobra.
4. Les bastides seran com a mnim de 0,75 m.
dample i les taules i maromes que susin per a la
seva formaci tindran la resistncia corresponent
al servei que han de prestar. A ms, la part exterior de les bastides haur de cobrir-se en direcci
vertical fins a laltura d1 m. de manera que seviti
tot perill per als operaris, aix com la caiguda dels
materials, sense perjudici de complir, a ms, la reglamentaci de seguretat del treball.
5. Lapuntalament dedificis sefectuar sempre sota
la direcci facultativa.
Art. 124. Aparells elevadors
1. Els aparells elevadors de materials no podran situar-se a la via pblica, i s noms a linterior de
la casa o solar o dins de la tanca de precauci,
excepte en casos especials i amb lautoritzaci
pertinent.
2. La installaci daparells elevadors sajustar al
que preveuen les disposicions generals reguladores de la matria. La construcci, la installaci
i el manteniment dels aparells elevadors ds temporal i mixt per a materials i personal dobra ser
regulat pel reglament aprovat per lOrdre Ministerial de 23 de maig de 1977.
3. La maquinria i les installacions auxiliars i els seus
419
elements, utilitzables a les obres de construcci,

hauran de ser objecte dautoritzaci municipal per
al seu funcionament, amb carcter provisional.
Art. 125. Grues-torre 20
1. La installaci i ls de grues-torre en la construcci, en all que afecta la competncia municipal, estar subjecta a les condicions segents:
1. La grua per muntar i tots els seus elements
shauran de trobar en perfecte estat de conservaci.
2. La grua sinstallar en perfectes condicions de
funcionament i seguretat.
3. La utilitzaci de la grua shaur de fer dins de
les crregues mximes, en les seves posicions
ms desfavorables, que puguin ser transportades
en els diversos supsits ds.
4. Es cobriran amb plissa dassegurana, de responsabilitat civil illimitada, els danys de qualsevol
gnere que pugui produir el funcionament de la
grua i la seva estada a lobra.
5. La collocaci dels elements que transporti la
grua es dur a terme de la manera que ofereixi la
mxima seguretat, a judici del tcnic responsable
del seu funcionament.
2. Com a norma general, el carro del qual penja el
ganxo de la grua no podr sobrepassar lespai
acotat pels lmits del solar i la tanca de precauci
de lobra. Malgrat aix, en casos degudament
justificats, podr admetres que se sobrepassi el
lmit frontal de la tanca sempre que, per part del
facultatiu directe de lobra, es proposi una soluci
complementria o substitutiva de la tanca esmentada que garanteixi la seguretat de la utilitzaci de
la via pblica.
3. Si per les dimensions del solar lrea de funcionament del bra hagus de sobrepassar lespai
acotat pels lmits del solar i la tanca dobra,
aquesta circumstncia shaur de fer constar expressament, aix com el comproms dadoptar les
mximes prevencions per evitar contactes amb
lnies de conducci elctrica. Tanmateix, en els
supsits excepcionals daquest pargraf i de lanterior, latorgament o la denegaci de la llicncia
ser facultat discrecional de lAjuntament.
Art. 126. Parallamps
Sempre que un edifici es proveeixi de parallamps
aquest es collocar en les degudes condicions per
aconseguir la perfecta conducci, amb subjecci al
que preveu la disposici general reguladora daquesta
mena dinstallacions.
420
Art. 127. Lnies dalta tensi

A les zones afectades pel pas de lnies dalta tensi
no es permetr cap construcci fins que no shagi
desviat el pas de la lnia de manera reglamentria. A
aquest efecte lAjuntament sollicitar linforme dels
serveis competents de lAdministraci de lEstat amb
relaci al pas daquestes lnies i superfcie de terrenys
que afecten.
Art. 128. Obres que afecten lestructura
1. Quan es projectin obres dampliaci o de reforma
dun edifici, que nafectin lestructura, shauran
daportar amb la sollicitud de llicncia els documents complementaris segents:
a. estudi de crregues en lestructura existents
abans de lampliaci o reforma projectada
b. estudi de crregues resultants de lampliaci o
reforma
c. memria descriptiva dels apuntalaments que
shagin de verificar en lexecuci de les obres amb
expressi dels seus respectius clculs i programa
de coordinaci dels treballs
d. manifestaci de si ledifici que es pretn reformar o ampliar est o no ocupat, amb indicaci,
si s el cas, del nom i cognoms dels ocupants.
2. En el supsit que estigui ocupat ledifici objecte de
lampliaci o de la reforma, el promotor de lobra
haur de notificar fefaentment lexistncia del projecte a tots els ocupants, amb expressi del lloc
o oficina on, durant un termini no inferior a quinze
dies, estaran de manifest el projecte dels documents relacionats al pargraf anterior, aix com
amb la indicaci de la persona, identificada amb
nom i cognoms, autoritzada per a lexhibici de
la documentaci. Els ocupants podran examinar
per si mateixos, o mitjanant una persona delegada per ells, el projecte i els documents esmentats i formular en el termini indicat, ampliat amb
deu dies ms, les observacions de carcter tcnic
que estimin pertinents. Les observacions shauran
de presentar per escrit en exemplar duplicat a la
persona autoritzada per a lexhibici del projecte,
qui tornar signat un dels exemplars a linteressat
com a justificant de la presentaci.
3. El peticionari de llicncia haur dacreditar amb la
seva sollicitud haver practicat de forma fefaent la
notificaci del projecte als ocupants, i manifestar,
sota la seva responsabilitat, si shan formulat o
no observacions. En cas afirmatiu adjuntar lescrit o escrits que shaguessin formulat. Si les ob20. Veure modificaci per al Municipi de Badalona a la pg. 463
servacions shaguessin acceptat ntegrament, ho

far constar expressament i el servei tcnic municipal comprovar ladequaci del projecte a les
observacions. Si no shaguessin acceptat plenament, lAjuntament designar un tcnic superior
especialitzat en clcul de resistncies perqu
emeti dictamen a costa del sollicitant, tant sobre
el projecte com sobre les observacions formulades. Un cop complertes les prevencions anteriors, continuar la tramitaci de lexpedient
sense que la concessi de llicncia impliqui cap
responsabilitat per a lAjuntament autoritzant ni la
seva obtenci pugui ser invocada pels particulars
per excloure o disminuir la responsabilitat civil o
penal en qu incorrin en lexercici de les activitats
corresponents.
Art. 129. Tcnic titulat
1. Amb independncia de la direcci facultativa de
lobra, al capdavant daquestes hi haur dhaver
un tcnic titulat que tingui cura de la correcta execuci dels treballs, dacord amb els documents
presentats i les ordres emanades de la direcci
facultativa, en els casos segents:
a. moviment de terres (buidat, excavacions, rebaix, terraplenament i cales dexploraci)
b. obres de nova planta, pel que fa als treballs relacionats al punt anterior
c. obres de reforma i ampliaci que afectin lestructura de ledifici i treballs de recalat
d. enderrocaments i demolicions.
2. El tcnic indicat, mentre durin els treballs denderrocaments, excavacions, terraplenaments, desmunt
o rebaixos de terra, o els dampliaci i reforma que
afectin lestructura de ledifici, haur de prestar-los
la necessria dedicaci, i mantindr la seva presncia a lobra amb la mxima permanncia que
necessiti la seguretat i correcta execuci de lobra,
i en tot cas en el moment de procedir a demolicions
delements estructurals i/o resistents en els treballs
denderrocaments, i mentre estigui en funcionament la maquinria idnia per dur a terme els enderrocaments, excavacions, desmunts, rebaixos,
rases, galeries i semblants, excepte quan, un cop
replegades terres, enderrocs o altres materials per
transportar-los, la maquinria estigui en funci de
traginada.
Art. 130. Responsabilitat del constructor
El constructor de lobra s responsable de qualsevol
dany que ocorri per omissi de les prescripcions que
sn objecte dels articles que precedeixen o per haver
desats els consells de la prudncia en aquest punt.
Secci 2a
Edificis runosos i enderrocaments
Art. 131. Declaraci de runa i acord de demolici
La declaraci de lestat runs i lacord de demolici
total o parcial de les construccions aix com les disposicions que es dictin sobre habitabilitat dels immobles
i el desallotjament per part dels seus ocupants, sajustaran al que disposen larticle 183 de la Llei del sl i els
segents articles daquestes ordenances.
Art. 132. Expedient
1. La declaraci de runa es far sempre previ expedient contradictori, que siniciar a instncia
del propietari de limmoble o dels seus ocupants,
dofici o en virtut de denncia.
2. Els serveis tcnics i la policia municipal estan
especialment obligats a donar part de qualsevol
construcci que estimin runosa.
Art. 133. Procediment general
Les sollicituds de declaraci dedifici runs per part
del propietari es resoldran dacord amb el procediment segent:
1. Es presentaran al Registre general de lAjuntament, i indicaran el nom dels inquilins i arrendataris, aix com el dels amos de les finques contiges per paret mitgera. Amb la instncia es podr
acompanyar un dictamen subscrit per un arquitecte, que en cap cas no podr ser un funcionari
de lAjuntament respectiu.
2. El tinent dalcalde, director o delegat de serveis,
instructor de lexpedient, designar un funcionari, si s possible lletrat, per actuar de secretari
daquest; i en la primera provisi que dicti se citar de compareixena el propietari de la finca,
els inquilins, els arrendataris i la resta de possibles interessats, amb cinc dies dantelaci i en el
termini mxim de quinze a partir daquell en qu
hagi tingut entrada la instncia al Registre general
de Secretaria; i interessar, en el mateix termini, la
designaci del facultatiu municipal que haur dinformar en lexpedient.
3. En lacta de compareixena es consignaran totes
les manifestacions que creguin convenient fer els
interessats i puguin ser dinters per determinar o
no la runa, i si ho desitja el propietari podr ser ot
igualment el facultatiu autor del dictamen acompanyat, si s el cas, amb la sollicitud.
4. En els deu dies segents a la compareixena i
prvia citaci dels interessats perqu concorrin
per si mateixos o assistits dun tcnic, tindr lloc
la inspecci de la finca per part de larquitecte
421
municipal, que far aquest trmit sigui quin sigui

el nombre dassistents a lacte. Del reconeixement aixecar acta el secretari de les actuacions,
signada pels assistents, que podran fer les observacions que creguin oportunes. Els interessats podran presentar tamb, en el termini de
deu dies, els dictmens tcnics que considerin
pertinents.
5. Larquitecte municipal nemetr el dictamen en el
termini de deu dies ms. Aquest dictamen contindr els elements tcnics i ser prou comprensiu
per fundar lacord final. En casos excepcionals, si
linstructor ho estima convenient, podr acordar
que sampli el dictamen o que siguin dos els arquitectes informadors.
6. Un cop concls lexpedient, linstructor proposar a lAlcaldia la resoluci que estimi procedent
amb referncia a la declaraci de runa o a lordre
dexecuci de les obres de reparaci de ledifici
per mantenir-lo en condicions de seguretat, salubritat i ornament pblics.
Art. 134. Procediment en altres supsits
El procediment regulat a larticle anterior se seguir
tamb en els expedients que sinicin a instncia dels
ocupants, dofici o en virtut de denncia particular, en
all que sigui daplicaci.
Art. 135. Runa imminent i desperfectes
reparables
1. Si la construcci es trobs en tal estat que permets determinar de manera anticipada i fonamental una qualificaci de runa imminent, amb
risc greu per als seus ocupants, sels advertir de
tal circumstncia en la seva primera compareixena davant linstructor de lexpedient, aix com
de la necessitat de desallotjament immediat i del
risc consegent; tot aix sense perjudici de les
mesures cautelars que podr adoptar i aplicar
immediatament lAjuntament en garantia de linters pblic.
2. Quan de lexpedient no en resultin prou fonaments per a la declaraci de finca runosa i s
noms desperfectes susceptibles de reparaci
normal, que afectin a ms les condicions dhabitabilitat de limmoble, lAlcaldia, en resoldre
lexpedient, imposar al propietari lobligaci
dexecutar aquestes obres en un termini determinat. Si el propietari no compls aquesta obligaci, lAjuntament podr procedir a lexecuci
subsidiria, dacord amb el que preveuen els
articles 104 i 106 de la Llei de procediment administratiu.
422
Art. 136. Apuntalament de ledifici

Lautoritat municipal ordenar lapuntalament de ledifici que shagi denderrocar o reparar, sempre que ho
jutgi oport. En casos durgncia, podr ordenar-ho
directament el servei tcnic municipal.
Art. 137. Enderrocament dedificis
1. La llicncia per a la demolici de construccions
determinar, si s el cas, labast de lobligaci
daixecar tanques de precauci. Es donar previ
coneixement de linici dels treballs denderrocament a lautoritat municipal.
2. Abans de procedir-se a lenderrocament de ledifici, especialment si s runs i les finques contiges no tenen un perfecte estat de solidesa,
es collocaran apuntalaments i estampidors per
evitar que pateixin els edificis contigus. La despesa corresponent anir a crrec del propietari de
la casa que shagi denderrocar.
3. Per a la collocaci dels apuntalaments i estampidors esmentats es posar dacord el facultatiu triat pel propietari que vulgui verificar
lenderrocament amb el que nomenin els seus
vens, i, en cas de discrdia, els interessats en
nomenaran un tercer; per si el propietari o propietaris no fessin el nomenament del seu perit
en el termini que lAjuntament els hagus concedit, un arquitecte municipal actuar en representaci seva.
Art. 138. Runes
Les runes no es llanaran des de dalt, sin que, a
aquest efecte, es far s de tremuges o daparells
de descens. En tot cas sadoptaran precaucions per
evitar que es faci pols i es regaran les runes quan sigui
necessari.
Captol V
Rgim de serveis
Secci 1a
Terrenys no edificables de propietat
privada
El rgim dels terrenys de propietat particular, no edificables, destinats a espais lliures per al servei dun
o de diversos edificis independents, en els sectors
dordenaci dedificaci allada, edificaci segons la
volumetria o ordenaci tridimensional, es regir pel
que disposa aquesta secci.
Art. 140. Titularitat

1. La propietat dels terrenys a qu es refereix
aquesta secci es considerar part integrant de
les parcelles edificables incloses a lilla o sector,
de manera que les dues propietats resulten inseparables. En cas que lajuntament respectiu
estims que els terrenys sn susceptibles de
divisi podr autoritzar, a travs de la llicncia
de parcellaci corresponent, que sassignen a
cada una daquelles en la proporci adequada.
2. Si els terrenys no edificables afectessin diverses
parcelles, segons el que sha indicat al pargraf
anterior, quedar establerta una comunitat obligatria sobre la superfcie de totes elles atribuint
a cada propietari de les finques sobre les quals
sadscriuen una quota indivisa sobre la nova
finca comuna proporcional al respectiu volum
edificable, amb les compensacions econmiques que siguin pertinents.
3. Els terrenys no edificables podran subjectar-se,
totalment o parcialment, a servitud de pas, vistes,
estacionament o altres, segons la seva naturalesa i utilitat, per al servei de sector, polgon, illa
o unitat dactuaci, prvies les indemnitzacions
corresponents.
Art. 141. Tanques
Els espais lliures de propietat particular podran encerclar-se amb tanca en tot el permetre que limiti
amb la via pblica, i als seus accessos sindicar de
manera visible el carcter particular de la propietat.
La part opaca de la tanca no podr tenir una altura
superior a 1 m.
Art. 142. Installacions
1. Els propietaris tindran lobligaci de dotar els
terrenys no edificables de les necessries
installacions de pavimentaci, clavegueram, il
luminaci, reg i vegetaci, i dexecutar, tamb a
crrec seu, les obres de conservaci i manteniment necessries.
2. Llevat de pacte en contra, la distribuci de les
despeses entre els propietaris afectats ser proporcional a la superfcie edificable que correspongui a la propietat de cada u.
Art. 143. Sancions i execuci forosa
1. En lexercici de la funci de policia urbana, lAlcaldia respectiva podr sancionar amb multa,
en la quantia mxima autoritzada per la llei, la infracci del que disposa aquesta secci, i requerir
als propietaris afectats perqu, en el termini que
sassenyali a aquest efecte, estableixin o reparin
les installacions dels espais lliures, quan exists

pertorbaci o perill de pertorbaci greu de la
tranquillitat, seguretat, salubritat o moralitat ciutadana, a fi de restablir-les o conservar-les.
2. En cas dincompliment del que hagi ordenat lAlcaldia, la corporaci municipal respectiva podr
acordar lexecuci forosa de les obres necessries, a compte i risc dels interessats, i exigir per
anticipat i, si s el cas per la via de constrenyiment, limport de les obres.
Secci 2a
Installacions per a la recollida
descombraries
Art. 144. Caracterstiques i condicions de les
installacions
1. Les caracterstiques i condicions que han de reunir les dependncies i installacions dels edificis
destinats a la conducci i acumulaci descombraries, per facilitar-ne la recollida per part dels
serveis municipals, sn les que regula aquesta
secci.
2. El que disposen aquestes ordenances metropolitanes sentn sense perjudici del que estableixin
els ajuntaments en lexercici de la seva competncia sobre la matria, amb relaci al servei municipal de recollida descombraries.
3. En all que no preveuen aquestes ordenances i
que no resulti regulat a les disposicions municipals
a les quals es refereix el pargraf anterior, regir
per determinar les dimensions de la cambra descombraries el clcul de cubells collectius (de cent
deu litres de capacitat) necessaris en un edifici
que es fa a la segent taula 1: (Veure Taula 14)
Art. 145. Dependncies per a allotjament de
cubells
1. Quan el sistema establert per a la recollida d escombraries per lajuntament respectiu sigui el de
cubells, per allotjar-los als edificis es podr triar
alguna de les segents classes de dependncies:
a. departaments, consistents en cambres o habitacions de dimensions suficients per allotjar
els cubells necessaris, permetren el maneig pel
personal encarregat de la recollida, amb facilitat i
sense perill, i fer possible que els usuaris de limmoble puguin abocar-hi les escombraries
b. armaris, per a la simple guarda dels cubells,
disposats de tal manera que facin possible que
les operacions es realitzen des de lexterior dels
armaris.
423
Taula 14
Taula 1
Superfcie de cada tipus

dhabitatge en m2
50
Superfcie total dels habitatges del mateix tipus en m2

1.140
1.710
2.280
3.430
4.000
4.570
5.140
5.720
51-70
1.510
2.270
3.030
3.790
4.550
5.310
6.070
6.830
7.590
71-90
1.850
2.780
3.700
4.630
5.560
6.490
7.410
8.340
9.270
91-110
2.150
3.230
4.310
5.390
6.470
7.550
8.630
9.710
10.790
111-130
2.430
3.650
4.870
6.090
7.300
8.520
9.750
10.960
12.180
131-150
2.680
4.030
5.370
6.710
8.050
9.400
10.740
12.080
13.430
151-170
2.910
4.370
5.830
7.290
8.750
10.200
11.660
13.120
14.580
171-190
3.130
4.700
6.270
7.830
9.400
10.970
12.540
14.100
15.670
191-210
3.230
4.850
6.460
8.080
9.700
11.320
12.930
14.550
16.170
10
Nombre de cubells
2. Podran establir-se, aix mateix, conductes ds

collectiu per a labocament de les escombraries
als cubells, o les installacions dincineraci.
3. El propietari de limmoble proposar i ladministraci municipal competent determinar, en
cada cas, el sistema que caldr utilitzar, tenint en
compte:
a. la salubritat i comoditat dels habitants de limmoble
b. la facilitat de recollida de les escombraries per
part del personal encarregat del servei
c. les exigncies de lesttica del lloc, carrer, plaa
o paisatge.
Art. 146. Termini per a la realitzaci
dinstallacions
1. Les installacions de les dependncies a les quals
es refereix el pargraf 1 de larticle anterior ser
obligatria per a les construccions de nova planta.
2. Amb referncia als edificis ja construts o la llicncia de construcci dels quals hagi estat
sollicitada amb anterioritat a lentrada en vigor
daquestes ordenances, les installacions hauran
de realitzar-se en el termini que fixin els ajuntaments respectius.
Art. 147. Condicions dels departaments i armaris
1. Tant els departaments com els armaris, quan se
situn a linterior dels edificis, hauran de reunir les
condicions segents:
a. quedar a menys de 15 m. de recorregut de la
porta daccs a ledifici.
b. tenir laccs fcil i ben illuminat fins i tot de nit
i sense obstacles que dificultin el pas dels carretons de transport dels cubells o dels mateixos cubells quan estiguin provets de rodes
424
2.860

2.
3.
4.
5.
c. dotar les portes i passadissos, com a mnim, d1

m. dample per 1,90 m. dalt.
El cam daccs des de la via pblica fins als departaments o armaris es dotar de paviment antilliscant i de suficient duresa perqu no el danyin
els cops i esforos de rodament al qual pugui estar
sotms en la manipulaci dels cubells.
Quan en el cam daccs shagin de superar desnivells, es disposaran elevadors mecnics per als
cubells, o rampes de pendent inferior al 18 per 100
per als cubells de fins a vuitanta litres de capacitat,
o al 12 per 100 per als de capacitat superior a la indicada. Lamplria de les rampes no podr ser inferior a 1 m. per als cubells de fins a cent deu litres
i a 1,20 m. per als de superior capacitat. Aquests
amples saugmentaran com sigui necessari en el
cas que les rampes canvin de direcci.
Quan sinstallin elevadors, el propietari designar
lencarregat de collocar els cubells sobre la plataforma de lelevador en el moment de la recollida o,
en qualsevol altre cas, haur de disposar un accs
directe des de la via pblica a fi que tal operaci
pugui ser realitzada pel personal del servei de recollida.
Els departaments i armaris sinstallaran en un lloc
o de tal manera que la seva temperatura ambient
no resulti afectada per les installacions de calefacci de ledifici.
Art. 148. Caracterstiques dels departaments

1. Els departaments per guardar-hi cubells es construiran dacord amb les caracterstiques segents:
a. les parets i sostres, portes i elements protectors
dels orificis de ventilaci hauran de ser resistents al
foc i amb paraments interiors llisos, impermeables,
anticorrosius i de fcil neteja
b. per facilitar-ne la neteja sels dotar de la corresponent installaci daigua i desgus antimrids; aquest ltim es collocar de manera que no
pugui ser obstrut pels cubells, els quals a aquest
fi, i si no van provets de rodes, es collocaran elevats respecte al sl mitjanant suports especials o
b penjats de les parets
c. sels dotar dorificis de ventilaci inferior i superior suficients per evitar la producci de males
olors, protegits contra lentrada dinsectes i rosegadors, i en comunicaci directa amb lexterior
d. les parts metlliques es protegiran contra loxidaci
e. la installaci elctrica en aquests locals sajustar a les normes complementries del reglament
electrnic de baixa tensi per a locals humits.
2. Els departaments es construiran de manera que
permetin albergar-hi i manejar cmodament el
nombre de cubells previst com a necessari a ledifici o edificis per als quals es projecten.

Art. 149. Situaci dels departaments

1. Els departaments per guardar-hi cubells hauran
de situar-se a linterior de les finques i dacord
amb les possibilitats dedificaci regulades per a
cada zona.
2. Quan el departaments es projectin per servir
edificis allats, es permetr situar-los ocupant el
subsl dels espais lliures destinats a jard sempre
que aquesta situaci no exigeixi installacions
fixes per damunt del nivell dels espais esmentats, llevat que aquestes siguin assimilables als
armaris per complir les condicions de grandria
i situaci que es fixen per a aquests ltims en
aquestes ordenances.
3. Tanmateix, si per circumstncies especials que
poguessin concrrer en ordenacions dedificis
allats o en edificis allats a construir en parcelles
de gran extensi, fossin necessries condicions
diferents de les establertes en aquest article,
lAjuntament podr acordar-les, amb un informe
previ dels serveis tcnics municipals.
4. Com a norma general no es permetr locupaci
del subsl de la via pblica amb construccions i
installacions objecte daquesta secci. No obstant aix, quan ho aconsellin circumstncies especials, lAjuntament podr autoritzar-la, sempre
que tal ocupaci no exigeixi installacions fixes
per damunt de la rasant de la vorera.
Art. 150. Abocament mitjanant conductes ds
collectiu
1. Si labocament descombraries als cubells
sefectua mitjanant conductes ds collectiu,

els departaments, a ms de complir amb les
condicions assenyalades a larticle anterior,
hauran de subjectar-se a les segents:
a. sels proveir dinstallaci automtica contra
incendis, en especial tocant a la boca terminal
inferior del conducte dabocament i sobre els cubells susceptibles de contenir escombraries
b. la boca terminal inferior del conducte dabocament haur danar proveda duna comporta
metllica contra incendis, prou resistent per
contenir les escombraries que es llancin pel conducte quan aquella estigui tancada per procedir
al canvi de cubell
c. sels dotar dorificis de ventilaci inferior i superior suficients per evitar la producci de males
olors, protegits contra lentrada dinsectes i rosegadors, i en comunicaci directa amb lexterior, i a lorifici superior shi adaptar una xemeneia de ventilaci a lexterior, daltura superior
a la del conducte dabocament collectiu i que
sobresurti a la coberta de ledifici
d. quan la cambra que contingui el terminal del
conducte de labocament collectiu sigui diferent
de la destinada a guardar-hi els cubells, cada
una delles disposar de ventilaci totalment independent, de la manera establerta en aquestes
ordenances, amb installaci de tir forat, si fos
necessari.
2. Les escombraries abocades a travs dels conductes corresponents hauran danar a parar precisament als dipsits o cubells destinats a la seva
acumulaci i no es permetr que saboquin directament a terra perqu desprs siguin retirades.
Art. 151. Caracterstiques dels conductes ds
collectiu
1. Els conductes ds collectiu, als quals no es podran abocar lquids per cap concepte, sajustaran
a les caracterstiques segents:
a. hauran destar en depressi
b. es construiran amb materials resistents al foc i
allants del so, amb paraments interiors llisos, resistents, impermeables, anticorrosius i de neteja
fcil i el seu traat ser vertical o amb canvis de
direcci sempre que no hi hagi pendents inferiors
a seixanta graus
c. seran de secci recta inferior constant, en la
qual es pugui inscriure un cercle de 0,50 m. de
dimetre, i amb acords corbs de radi no inferior a
0,03 m. entre els seus paraments interiors
d. aniran provets de les installacions de neteja i
contra incendis necessries
425
e. si a la part inferior es disposa una superfcie de

rebot de les escombraries, aquesta es construir
de manera adequada per eliminar al mxim els sorolls i per evitar que hi donin els lquids que puguin
desprendres i a ms, amb el pendent necessari
perqu, per gravetat, tots els productes abocats
vagin a parar als cubells o dipsits.
2. Les comportes dabocaments situades a les diverses plantes hauran de:
a. ser de materials resistents al foc, de neteja fcil
i de tancament silencis i estanc per a les olors i
els corrents daire, encara que estiguin obertes per
procedir a labocament
b. construir-se de forma i dimensions tals que
impossibilitin el pas dobjectes que, per la mida,
poguessin obstruir el conducte collectiu; amb
aquest fi la dimensi ms gran de la comporta
haur de ser inferior al dimetre del cercle que
es pot inscriure en la secci recta del conducte
dabocament
c. situar-se en llocs fcilment accessibles, preferentment fora dels habitatges i amb suficient espai
de maniobra.

Art. 152. Situaci dels armaris

1. Els armaris per guardar-hi cubells podran situar-se,
sempre que compleixin les condicions establertes
en aquestes ordenances:
a. als espais edificables regulats per a cada zona
b. als espais lliures o destinats a jard, sempre que:
1. Es projectin formant part o conjunt amb els elements de tancament i ordenaci daquells.
2. La seva altura no sobrepassi en ms d1,25 m.
la cota mitjana de la porci despai lliure en qu es
recolzi cada un dells.
3. Davant de cada armari i a un nivell igual o inferior
en menys de 0,05 m. al del llindar de la seva porta,
es disposin unes superfcies horitzontals o amb un
mxim dinclinaci del 3 per 100, les mides de les
quals permetin el gir de les portes i facilitin la col
locaci dels cubells als carretons usats per transportar-los.
2. Malgrat el que disposa el nmero anterior i a fi
de fer viables altres possibles solucions que, a la
vegada daconseguir una fcil i higinica recollida
de les escombraries domiciliries, siguin estticament desitjables, els ajuntaments, amb un informe
previ dels seus serveis tcnics, podran atorgar la
llicncia en condicions diferents de les regulades
en aquest article.
Art. 153. Condicions dels armaris
1. Els armaris per guardar-hi cubells reuniran les con-
426
dicions determinades per les caracterstiques, la

capacitat i les dimensions dels recipients utilitzats
als termes municipals respectius i, en tot cas, les
segents:
a. per facilitar la neteja dels armaris i el fcil maneig
dels cubells, el terra tindr un lleuger pendent cap
a lexterior, i el marc de les portes no sobresortir
del nivell superior del terra ni de linferior del sostre
b. els cubells hauran de poder ser suspesos de les
portes si b podr admetres qualsevol altra disposici que, a la vegada que els mantingui elevats
respecte al terra de larmari, permeti la seva fcil
manipulaci i extracci.
2. Les dimensions dels armaris seran, com a mnim,
les que assenyali cada ajuntament segons els
tipus de cubells.
3. Quan els armaris, a ms de la porta o portes que
haur dutilitzar el servei de recollida descombraries, en tinguin una altra per facilitar-ne labocament dins dels cubells, hauran de disposar-se de
manera que permetin aixecar la tapa del cubell
sense haver de treurel fora de larmari.
4. El nombre darmaris ser suficient per allotjar-hi els
cubells que siguin necessaris a ledifici o edificis per
als quals es projectin, en el supsit que aquests estiguin edificats amb el volum mxim que en cada
cas permetin les ordenances municipals.
Art. 154. Incineraci descombraries
1. En els projectes tcnics dinstallaci dincineraci descombraries, que sacompanyin amb el
de construcci dun edifici, shauran de tenir en
compte les normes segents:
a. la cambra on hi hagi la installaci haur de tenir
parets i sostres resistents a foc, aix com portes
contra incendis que obrin cap enfora
b. haur de dotar-se duna ventilaci efica que,
com a mnim, consisteixi en oberures inferiors en
comunicaci directa amb lexterior, i xemeneia
daireig prpia
c. cada installaci haur destar proveda duna
xemeneia de fums prpia, que haur destar
construda amb materials especialment resistents
a altes temperatures, i dotada de dispositius especials per evitar que en surtin fums pudents o
molestos i de cendres o partcules totalment o
parcialment sense cremar.
2. Quan les installacions dincineraci es projectin
en connexi amb tubs o conductes dabocament
collectiu descombraries , aquests hauran danar
provets de dispositius especials que hi impedeixin
lentrada de foc o fums.
3. Per a la installaci daparells incineradors des-
combraries hauran daportar un certificat oficial

que acrediti que el seu funcionament sajustar
a les condicions tcniques segents, fixades pel
Decret 833/1975, de 6 de febrer:
Nivells demissi mg/m3 N(1)
Instal
lacions
existents
Instal
lacions
noves
Previsi
1980
Emissi de partcules slides

Capacitat
Fins a una
Tm/h de residus
(a)
(b)
(a)
(b)
(a)
(b)
800
450
700
350
500
250
(a) Zona higinicament acceptable.

(b) Zona datmosfera contaminada.
(1) Amb un excs daire corregit per correspondre a
un contingut de CO2 del 10 per 100.
Lopacitat dels fums no excedir del 20 per 100,
el que equival a no sobrepassar el valor nmero
1 de lescala de Ringelmann. Aquest ndex podr
arribar a valors no superiors a dos (10 per 100 de
capacitat) de lescala de Ringelmann en perodes
de tres minuts cada hora.
4. Les installacions per a la recollida de residus de
la incineraci es regiran, en all que sigui daplicaci, pels preceptes daquesta secci relatius a
escombraries i, si s el cas, per les ordenances
que aprovi la Corporaci Metropolitana sobre protecci de lambient atmosfric.
5. Prviament al funcionament dels incineradors
descombraries shaur dacreditar, mitjanant un
certificat oficial, que el funcionament sajusta al
que disposa el Decret 833/1975 de 6 de febrer.
Secci 3a
Aparells elevadors
rell elevador, el nombre de plantes i habitatges que

haur datendre, la superfcie til de la cabina o
lample de lescala mecnica i la velocitat delevaci.
3. Latorgament de llicncia municipal sentendr
sense efecte fins que el peticionari no acrediti, a
travs de lautoritzaci corresponent expedida per
lrgan competent de lAdministraci de lEstat,
que les installacions dascensors i muntacrregues reuneixen les normes de seguretat especificades a la reglamentaci estatal.
Art. 157. Situaci
1. Tots els rgans dels ascensors i muntacrregues
hauran de collocar-se a 0,15 m., almenys, dels
paraments interiors de les parets mitgeres de les
finques.
2. Ni les guies ni els elements de sustentaci
daquells no podran ser fixats o refermats de manera directa o indirecta en parets mitgeres.
3. Sexceptuen del que disposa aquest article les
installacions daquesta mena ubicades en edificis
industrials quan compleixin la condici assenyalada al pargraf 2 de larticle 288 de les Normes
urbanstiques del Pla general metropolit.
Art. 158. Protecci contra vibracions
El mecanisme elevador dels ascensors podr estar
assentat a la part superior del recorregut, sempre que
el gruix de les parets que han de suportar la sala de
mquines i la massa del paviment daquesta siguin
suficients perqu la installaci sefectu de manera
que no transmetin les vibracions que es produeixin.
Per aix, ser una condici imprescindible, amb independncia de qualsevol altra mesura presa a aquest
fi, que els elements situats a la part superior del recorregut es muntin sobre dispositius antivibrants deficcia reconeguda.

La installaci dascensors, muntacrregues, escales
mecniques i la resta daparells elevadors es regir
pel que disposa aquesta secci, sense perjudici del
compliment de la corresponent reglamentaci tcnica
estatal.
Art. 159. Insonoritzaci de la cambra de

mquines
A la mateixa planta i contigu a la cambra de mquines,
tant si est ubicat a la part superior del recorregut com
en la inferior, no podran construir-se locals destinats
a habitatges, llevat que aquesta cambra sinsonoritzi
degudament.
Art. 156. Llicncia municipal

1. La installaci daparells elevadors requerir una
llicncia municipal prvia.
2. En la memria i els plnols que acompanyen la
petici es far constar, a ms de les dades tcniques de la installaci, ls al qual es destina lapa-
Art. 160. Protecci contra el foc

Quan el recorregut per al desplaament de la cabina
o cabines arrenqui o travessi algun local de limmoble
destinat a garatge o a una altra activitat que comporti
una possibilitat dincendi, laccs a lascensor haur
de fer-se dacord amb el que disposen les Normes
427
Tecnolgiques dEdificaci NTE-IPF/1974 sobre

Installacions de protecci contra el foc aprovades
per Ordre ministerial de 29 de febrer de 1974.
Art. 161. Dimensions de la cabina
1. La superfcie til de la cabina, a fi devitar que el
nombre de passatgers que puguin utilitzar-la sigui
superior al que correspongui a la crrega nominal
de lascensor, haur dajustar-se al que disposa el
reglament vigent daparells elevadors.
2. Als edificis dhabitatges de ms de deu plantes a
partir del sl de la planta baixa, almenys un dels
aparells haur de tenir la cabina de dimensions
suficients per permetre-hi el transport de persones malaltes en lliteres normalitzades i el descens de fretres en posici horitzontal. En aquest
cas la dimensi mnima de la cabina en el sentit
longitudinal en qu hagin de romandre el fretre o
la llitera ser de 2,30 m.
3. Si en aquests edificis no exists cap aparell elevador de les caracterstiques que sassenyalen al
pargraf anterior, es disposar a la cabina normal
una prolongaci tal com es grafia a la figura, laltura lliure de la qual no sobrepassi els 0,70 m., ni
sigui inferior a 0,65 m., i la longitud total corresponent a la de la cabina ms la prolongaci tampoc
no sigui inferior a 2,30 m.
Aquests aparells hauran de construir-se per a una
crrega til de 450 kg. Quan disposin de prolongaci, lentrada a la cabina haur destar obligatriament situada sobre el costat oposat daquella i
la prolongaci estar separada de la part a plena
altura per una porta, que haur destar proveda
dun dispositiu de tancament.
b. lamplria mnima de la cabina ser d1 m.

c. la profunditat de la cabina no ser inferior a 1,60 m.
d. al repl o vestbul, quan la porta daccs a lascensor sigui duna sola fulla batent, es deixar
pel costat oposat a les frontisses un espai mnim,
entre el marc i el parament lateral ms prxim, superior a 0,50 m.
e. en els paraments interiors de la cabina es disposaran passamans a una cota compresa entre
els 0,80 i 0,90 m., i la botonera es collocar a una
altura no superior a 1,20 m.

Art. 162. Nombre dascensors 21
1. Ser obligatria la installaci dascensor en tots els
edificis destinats a habitatge, oficines o comeros i,
en general, locals freqentats pel pblic, el terra de
lltim pis dels quals es trobi a ms de 14 m. sobre
la rasant del terreny a laccs a ledifici.
2. Als edificis dhabitatge en qu el terra de lltim pis
es trobi a ms de 28 m. ser obligatori almenys la
installaci de dos ascensors i, sempre, un mnim
dun ascensor per cada 32 habitatges o fracci.
3. Als edificis destinats a comeros, oficines o altres
usos, el nombre mnim dascensors estar determinat per la frmula segent:
n =
0,0015 x h x N
vxp
En qu n, nombre dascensors, shaur darrodonir per excs; h representa el recorregut en

metres de lascensor; v la velocitat en m/s; p el
nombre de persones que poden ocupar la cabina;
i N el total de persones que es preveu que ocuparan ledifici dacord amb la taula segent:
0,7 m.
2 m.
m2 drea til
per persona
2,3 m.
4. Per permetre laccs de minusvlids, almenys un
dels aparells elevadors a les edificacions en qu
sigui exigible ms dun ascensor haur de complir
les condicions segents:
a. lamplria de la porta daccs no ser inferior a
0,90 m.
428
Grans basars i edificis semblants
Edificis destinats a oficines en qu

es prevegi una gran concurrncia de
pblic
10
Altres magatzems per a venda al pblic i edificis destinats a oficines
15
Biblioteques i la resta de locals amb

afluncia moderada de pblic
20

4. Als edificis en qu una part estigui destinada a habitatge i la resta a altres usos, el nombre mnim
21. Veure modificaci per al Municipi de Cerdanyola a la pg. 467
dascensors es determinar aplicant la mateixa

frmula anterior, suposant per als habitatges, nicament a efectes de clcul, una superfcie til de
30 m2 per persona.
Art. 163. Funcionament permanent
El servei dascensors, als edificis destinats a habitatges que en tinguin installat, haur de quedar assegurat per al seu funcionament permanent, tant per
pujar com per baixar tant de dia com de nit, sense
que es puguin admetre altres excepcions del dret a
utilitzar-lo que les establertes per disposicions oficials.
En els casos davaria el propietari o propietaris de limmoble hauran de procurar que sigui reparada en el
menor temps possible.
Art. 164. Escales mecniques
1. Als edificis destinats a comer o oficines, a excepci dun dels ascensors de les dimensions
indicades a larticle 161, els altres podran substituir-se per escales mecniques de capacitat equivalent.
2. Per al clcul de lequivalncia a qu es refereix el
pargraf anterior, es considerar que una escala
mecnica de 0,60 m. dample podr realitzar el
transport de tres mil cinc-centes persones per
hora. El nombre descales a installar ser el resultat daplicar els mduls que assenyala el pargraf 3 de larticle 162 a cada fracci de tres mil
cinc-centes persones.
Tanmateix, shaur dinstallar, en tot cas, almenys
un ascensor que compleixi les condicions assenyalades al pargraf 4 de larticle 161.
Art. 165. Mode dinstallaci de les escales
mecniques
La installaci i construcci descales mecniques i de
tapissos rodants sefectuar de manera que puguin
ser utilitzats per persones o per al transport de mercaderies, si s el cas, a plena crrega en tot el seu
desenvolupament til.
Art. 166. Requisits de les escales mecniques
La construcci i installaci descales mecniques
sacomodar als requisits segents:
a. langle dinclinaci sobre lhoritzontal no excedir
de 35
b. les baranes seran llises i sense sortints, i les motllures no sobresortiran ms de 0,001 m.
c. cada barana anir equipada amb un passamans
mbil de la mateixa velocitat i sentit que els graons,
prolongat, almenys 0,30 m. ms enll de la lnia de
dents de les plaques de pinta dels dos extrems de
d.
e.
f.
g.
h.
lescala i construt de manera que impossibiliti la

introducci de les mans o dels dits entre aquest i
la barana
a lentrada i sortida de lescala hi haur una placa
de pinta, la dentadura de la qual engranar amb
les ranures del gra i els extrems de les dents han
de quedar per sota del pla superior de les ranures
les guies de gra es disposaran de tal manera que
impedeixin el desplaament de graons i rgans
mbils en cas de ruptura de les cadenes o cremalleres darrossegament dels graons
la velocitat de rgim al llarg del pla inclinat no excedir de 0,60 m. per segon
cada escala ser moguda individualment
les cadenes estaran calculades amb un coeficient
de seguretat no inferior a 1,5 sobre el coeficient
normal de clcul.
Art. 167. Posada en marxa

La posada en marxa de les escales es far per interruptors inaccessibles a personal no autoritzat, accionats per
clau, dels quals nhi haur un en cada extrem de lescala
per permetren el comandament indistint; o b mitjanant una cllula fotoelctrica. Per a la detenci voluntria
hi haur un polsador en cada extrem de lescala.
Art. 168. Dispositius de seguretat
Els dispositius de seguretat de cada escala mecnica
seran, com a mnim, els segents:
a. limitacions de velocitat que tallin el subministrament denergia a lescala quan la seva velocitat
excedeixi de la de rgim en un 25 per 100
b. dos interruptors demergncia que interrompin
el subministrament denergia elctrica en cas
dalarma o ruptura de la cadena
c. dos interruptors demergncia a la part alta i
dos a la part baixa que tallin el subministrament
denergia en cas de ruptura dalgun gra o interposici dalgun cos estrany a lentrada o a la sortida dels graons
d. un dispositiu o forma especial de pinta que impedeixi la interposici de cossos estranys a lentrada
o a la sortida dels graons.
Art. 169. Frens
Cada escala estar equipada amb els frens segents:
a. un fre principal de potncia suficient per detenir
lescala totalment carregada quan falti el corrent al
motor o quan actu algun dels dispositius de seguretat als quals es refereix el pargraf anterior
b. un fre demergncia a leix matriu principal en els
casos en qu la transmissi entre leix i el motor es
faci mitjanant corretges trapezials o per cadena.
429
Captol VI
Protecci de larbrat
Art. 170. Protecci dels arbres
1. Quan es facin obres en terrenys prxims a una
plantaci darbrat, o els vehicles o mquines utilitzats per lempresa constructora haguessin de
circular o emplaar-shi, prviament a linici dels
treballs hauran de protegir-se els arbres al llarg del
tronc i fins a una altura no inferior a 3 m. mesurats
des del sl, amb taulers lligats amb filferro o de
qualsevol altra manera que indiqui el servei tcnic
municipal corresponent.
2. Les proteccions a les quals es refereix el pargraf
anterior es retiraran una cop acabada lobra.
Art. 171. Proteccions quan es realitzin
excavacions
1. Quan sobrin clots o rases en llocs prxims a
plantacions darbrat, lexcavaci no haur dacostar-se al peu dels arbres a una distncia ms gran
que la corresponent a cinc vegades el dimetre
de larbre a laltura normal 1 m. En qualsevol cas
aquesta distncia ser sempre superior a 0,5 m.
Si, per altres ocupacions del subsl, no fos possible el compliment daquesta norma, el servei
tcnic municipal corresponent, prvia visita dinspecci, determinar abans de comenar lexcavaci la soluci que caldr adoptar per a la protecci de larbrat que pugui resultar afectat.
2. Si com a conseqncia de lexcavaci resultessin tocades arrels de gruix superior a 0,05 m.,
aquestes shauran de tallar amb destral deixant
talls nets i llisos, que es cobriran amb qualsevol
cicatritzant dels que existeixen al mercat.
3. Caldr procurar que lobertura de rases i clots
prxims a larbrat coincideixi amb lpoca de
reps vegetal.
4. Els arbres hauran de ser prviament protegits de
la manera indicada a larticle anterior.
Art. 172. Afectaci darrels
Quan en una excavaci de qualsevol tipus resultin
afectades arrels darbrat, shauran de tornar a cobrir
en un termini no superior a tres dies des de lobertura,
i a continuaci es procedir al reg.
Art. 173. Prohibicions, infraccions i
responsabilitat
1. Queda prohibit:
a. dipositar qualsevol tipus de materials dobra als
escocells de larbrat
430
b. abocar cids, sabons o qualsevol altra classe

de productes nocius per a larbrat als escocells o
a les proximitats daquests
c. utilitzar larbrat per clavar-hi cartells, subjectar-hi cables o qualsevol altra finalitat anloga que
els pugui causar un perjudici.
2. La infracci del que disposa el pargraf anterior
donar lloc a sancionar lempresari de les obres,
sense perjudici de la indemnitzaci corresponent
al dany causat. En seran responsables subsidiaris
el propietari o el promotor de les obres.

Art. 174. Manteniment del jard

1. La construcci daparcaments, soterranis o
qualsevol altra installaci que resulti permesa al
subsl dun jard exigir la justificaci de la soluci
adoptada en el corresponent projecte de condicionament com a jard de lespai lliure.
2. Sadmetr com a soluci, dentre les possibles
segons el que preveu el pargraf anterior, la consistent que la llosa superior quedi, com a mnim,
1,5 m. per sota de la rasant del terreny i que lestructura de la llosa sigui, a ms, ladequada per
suportar el pes duna capa de terra daquesta
profunditat, amb la qual es restituir el jard.
TTOL III
DISPOSICIONS
COMPLEMENTRIES DE LES
NORMES URBANSTIQUES
Captol I
Disposicions sobre edificaci en
general
Art. 175. Objecte de la regulaci
1. Les Normes urbanstiques del Pla general metropolit
es complementen i, en el que s necessari, saclareixen dacord amb el que disposa aquest ttol.
2. Amb la finalitat de facilitar laplicaci, tant de les
normes del Pla com daquestes ordenances, sincorporaran tamb a aquest ttol, successivament,
mitjanant la corresponent refosa, les disposicions
generals amb rang dordenana que es dictin amb
el mateix objecte.
Art. 176. Obres en edificacions anteriors al Pla 22
1. En les obres esmentades a larticle 222.4 de les
podran mantenir-se les condicions dhabitabilitat
preexistents a limmoble (dimensions dhabitacions, patis, places daparcament, superfcies de
ventilaci i escales), sempre que no saugmenti
el nombre dhabitatges per parcella resultant de
laplicaci del pla esmentat.
2. El grau de manteniment de les condicions preexistents esmentades al pargraf anterior estar
en funci de les dificultats dadaptaci a les ordenances vigents segons la importncia de lobra
que shagi de realitzar. Aquests criteris saplicaran
amb la mateixa amplitud en el cas de conservaci
dedificis que per les seves caracterstiques esttiques o ambientals sigui interessant mantenir.
3. A efectes de laplicaci de lesmentat article de les
Normes urbanstiques del Pla, no sentendr que
ledifici queda fora dordenaci per lincompliment
de les dimensions dels patis, per no estar aquests
compresos en locupaci de parcella alludida en
tal article.
4. En zones dedificaci allada unifamiliar amb construccions fora dordenaci, es podran aixecar
construccions auxiliars sempre que amb aquestes
no se sobrepassi el volum i la resta de condicions
dedificabilitat corresponents a la parcella respectiva.
Art. 177. Condicions dedificaci als entresolats
1. La reculada dels 3 m. de la faana que sasse-
nyala com a condici a. al pargraf 5 de larticle

225 de les Normes urbanstiques del Pla general
metropolit es referir al forjat de lentresolat i al
llarg de tota la faana. En aquest espai sadmetran les escales daccs intern a lentresolat.
2. En els supsits en qu existeixi ms duna faana,
per determinar quina delles t laccs principal a
ledifici caldr ajustar-se al que disposen les regles
segents:
1a. Quan existeixin dues faanes a la via pblica
formant cantonada, la reculada de 3 m. haur
dobservar-se en les dues faanes, pel fet que
sestima que constitueixen una sola faana contnua.
2a. En els supsits dordenaci de ledificaci
segons alineacions de vial, quan ledifici tingui
faanes tipus xamfr, la reculada soperar,
aix mateix, en totes les faanes, per fet que es
considera que es tracta duna faana desenvolupada.
3a. Quan un edifici doni a dos carrers des dels
quals saccedeixi a ledifici, la reculada ser obligatria en les dues faanes.
4a. En lordenaci en blocs allats, la faana en
qu ha defectuar-se la reculada de 3 m. ser la
que compti amb laccs principal a ledifici, i sentendr com a tal el de qualsevol classe dusos,
tant residencials com comercials.
Art. 178. Patis de parcella 23
1. El 12 per 100 al qual fa referncia larticle 235.1 de
les Normes urbanstiques del Pla general metropolit no ser preceptiu per a aquells edificis que
no requereixin patis de llums i ventilaci, per no
haver-se construt tota la profunditat edificable de
linterior dilla i ventilar, en conseqncia, directament al pati interior de lilla, o per tractar-se duna
profunditat edificable reduda i que no obligui en el
projecte de ledifici a la previsi de lesmentat pati
de parcella.
2. Malgrat el que preveu el pargraf, als edificis comercials, encara que el pati no sigui necessari,
sexigir el compliment del 12 per 100.
3. Les reculades previstes de faana posterior a les
quals dons lloc laplicaci del pargraf 2 de larticle 235 de les normes del Pla hauran de complir
les condicions dels patis mixtos fixades a larticle
233.3 daquestes normes.

431

parcella 24
A efectes del que disposen els articles 318 i 323 de les
Normes urbanstiques del Pla general metropolit, es
determina el segent:
1. Els lmits de 200, 350 i 250 habitatges per hectrea fan referncia als valors mitjans de les unitats
de zona de nucli antic i de densificaci urbana intensiva i semiintensiva.
2. Aquests lmits referits a la porci de parcella inclosa dins de la profunditat edificable de lilla respectiva es transformen en 334, 500 i 358 habitatges per hectrea, respectivament.
Art. 180. Nombre mxim dhabitatges 25
1. A les zones de nucli antic i de densificaci urbana, el nombre mxim dhabitatges que podr
construir-se en una determinada parcella no ser
superior al que resulti de dividir la superfcie total
construda de ledifici pel mdul de 100 m2.
2. Als efectes daquest article sentn per superfcie
construda de ledifici la compresa entre els tancaments exteriors. Shi inclouen els cossos sortints
semitancats, es computen en un 50 per 100 de
la seva superfcie els cossos sortints oberts i se
nexclouen els patis de llums i de ventilaci i els
soterranis.
Art. 181. Separaci a llindes
1. Quan en parcelles inferiors a les mnimes, a les
que fan referncia els articles 342 i 343 de les
es justifiqui la impossibilitat dedificar amb les separacions a llindes establertes, sautoritzaran disminucions daquestes separacions sempre que
es disminueixi, en la mateixa proporci, laltura de
ledifici.
2. En qualsevol cas la separaci de llindes haur
dajustar-se, com a mnim, al que estableixen les
taules segents:
I En subzones plurifamiliars
Superfcie real de la
parcella en m2
Separacions a llindes
frontal
lateral
fons
De 2.000 a 1.500
10
De 1.500 a 1.000
De 1.000 a 800
De 800 a 400
432
II En subzones unifamiliars
Superfcie real de la
parcella en m2
Separacions a llindes
frontal
lateral
fons
De 2.000 a 1.000
De 1.500 a 600
De 600 a 400
3. Als efectes del que preveuen els esmentats articles 342 i 343 de les normes del Pla, les parcelles
en cantonada, xamfr o amb front a dues vies
hauran de complir la condici de separaci a
fronts per a totes les faanes.
Art. 182. Construccions auxiliars
Quan la seva ubicaci no estigui concretada en el
planejament, aquestes construccions podran ocupar
part de la superfcie destinada a jard, per sense
envair la faixa de superfcie lliure adjacent a les alineacions oficials, llevat que es tracti de substituci de
terres desmuntades.
Art. 183. Grfics
Saproven, formant part integrant daquestes Ordenances metropolitanes, els grfics inclosos a lannex
IV, que interpreten les Normes urbanstiques del Pla
general metropolit que shi esmenten, per a una
aplicaci ms adequada i uniforme tant per lAdministraci actuant com pels administrats.
Captol II
Disposicions sobre s industrial
Art. 184. Condicions que determinen ls
industrial
Ladmissi duna determinada activitat en un local
est determinada per la categoria de la indstria, el
grau de molsties que ocasiona, la potncia mecnica, la zona urbanstica en qu est enclavada, la
situaci del local amb relaci a les construccions prximes, lexistncia de ledifici abans de laprovaci de
les Normes urbanstiques del Pla general metropolit
i ls exclusiu o compartit de ledifici per la persona
fsica o jurdica peticionria. Aquestes condicions es
defineixen de la manera segent:
25. Veure modificaci per al Municipi de Barcelona a la pg. 465 i
Pg. 466
Categoria industrial: s lexpressi del grau de molsties, incomoditat, efectes nocius i danys que una
activitat industrial pot causar sobre lentorn. Es determina dacord amb el que disposa larticle 287 de
les Normes urbanstiques del Pla general metropolit,
corregint-la, si s el cas, per tot all que sindica a
larticle 293 de les esmentades normes.
Situaci: Es determinar per lentorn en qu estigui
emplaada lactivitat, dacord amb el que es disposa
a larticle 288 de les Normes urbanstiques, completades amb les disposicions segents:
Zona
12
13
Designaci
Nucli antic
En edificis fora dordenaci
(art. 222 de les Normes)
Densificaci urbana intensiva
i semiintensiva
dem en polgons especialment delimitats
14 a i b
Remodelaci urbana
15
Conservaci de lestructura urbana i edificatria
16
Renovaci urbana
unifamiliar
plurifamiliar
18
Subjecta a anterior ordenaci volumtrica especfica
Dacord amb l art. 306 de les
Normes urbanstiques del PGM
20
Ordenaci en edificaci allada
/VI/VII/VIII/IX unifamiliar (1)
/I/II/III/IV plurifamiliar
/V, plurifamiliar
22 a
Industrial
a. per edifici industrial sentn aquell que, a banda

de complir tot el que disposa larticle 288.2 de les
Normes urbanstiques, no tingui altres habitatges
que els corresponents al porter, titular de lactivitat
o vigilant
b. el nombre de places de crrega i descrrega previstes a larticle 288.3 c., en tot edifici industrial no
podr ser inferior a dos, ni a una plaa cada 1.000
m2 de superfcie industrial o fracci.
Potncia mxima: Coneguda la situaci i la categoria
mxima admissible duna indstria, sen determinar la
Categoria
Situacions
1a.
Totes
2a.
2 a, 2 b, 2 c i 4
2a.
1a.
Totes
2a.
2 a, 2 b, 2 c, 3, 4 b
3a.
2 c, 3, 4 a i 4 b
1a.
Totes
2a.
Totes
3a.
4ai4b
1a.
1 a,1 b, 2 a, 2 b 2 c
2a.
2 a, 2 b i 2 c
1a.
Totes
1a.
Totes
2a.
2 a, 2 b i 2 c
1a.
Totes
2a.
2 a, 2 b, 2 c, 3, 4 b
3a.
3, 4 a i 4 b
(noms en rees industrials precisades
en anterior planejament)
1a.
2 a, 2 b, 2 c
1a.
2 a, 2 b, 2 c
1a.
2 a, 2 b, 2 c
2a.
2 a, 2 b, 2 c
1a.
Totes
2a.
Totes a partir 2 a
3a.
Totes a partir 2 b
4a.
Totes a partir 4 a
5a.
Totes a partir 5 b
(1) Sadmeten les estacions de servei i els tallers de reparaci de vehicles, amb superfcie coberta que no superi
els 300 m2.
433
potncia mecnica mxima autoritzable dacord amb

els articles 289 i 291 de les Normes urbanstiques.
Qualificaci de la zona: En la normativa de cada una
de les zones previstes al Pla general metropolit sespecifiquen les categories i situacions permissibles per
a ls industrial segons que ho resumeix larticle segent.
Art. 185. Usos industrials permissibles segons
les zones
1. Els usos industrials permissibles a les zones de sl
urb que sindiquen, previstes al Pla general metropolit, seran els determinats al quadre segent:
2. El que estableix el quadre del pargraf anterior resumeix all que sha disposat sobre el particular
en les Normes urbanstiques del Pla general, amb
els aclariments que es consideren necessaris per
a la seva aplicaci esmenant-hi els errors que shi
han advertit.
3. En aquells edificis autoritzats amb llicncia regularment concedida en lanterior planejament,
o legalitzats, que es destinen a ls dindstria
perqu estan emplaats en zones industrials o de
tolerncia dhabitatge i indstria, i als que el nou
planejament assigna una qualificaci no industrial,
o b el volum dels quals resulti disconforme amb
la nova normativa, sels aplicaran les disposicions
transitries novena, desena, onzena i dotzena de
les Normes urbanstiques del Pla general metropolit.
Art. 186. s compartit
El Pla especial previst a larticle 351 de les Normes
urbanstiques del Pla general podr determinar les
condicions dautoritzaci de ls compartit dels edificis emplaats en una parcella mnima a qu es refereix la limitaci 2 del pargraf 1 de larticle 350 de
les normes, i fins i tot modificar lesmentada limitaci
quan circumstncies justificades dubicaci industrial
o del procs tecnolgic ho aconsellin.
Captol III
Disposicions aplicables a la zona
subjecta a ordenaci
volumtrica especfica anterior
Art. 187. Rgim de ledificaci
1. A la zona subjecta a ordenaci volumtrica anterior (18), ledificaci es regir per la reglamentaci
especfica del corresponent pla parcial o ordenaci dilla o de la concreci de volum especfic
aprovada.
434
2. A efectes del que disposa el pargraf anterior, es

considera reglamentaci especfica la regulaci
normativa prpia del pla, de lordenaci dilla o
de la concreci de volum especfic, noms en
all que ledificaci resultant de la regulaci shagi
tingut en compte en ledificabilitat fixada expressament, en coeficient o en superfcie de sostre o
volum total, o en la deduble de la formalitzaci de
lordenaci volumtrica establerta. No sentendr
inclosa en aquesta reglamentaci la derivada de la
mera remissi a les normes del Pla de 1953 o a les
respectives ordenances generals dedificaci en
tot all que resulten modificades per les Normes
urbanstiques del Pla general metropolit.
3. En all no especificat en lesmentada reglamentaci saplicaran les normes del Pla general metropolit, en especial els articles 225.4, 229, 233,
234 i 262.2 c., i tamb els articles 256 a 264
ambds inclosos, que regulen el tipus dordenaci
segons volumetria especfica.
Art. 188. Classificaci de les zones
Les zones subjectes a anterior ordenaci volumtrica
es classifiquen, a efectes del que disposa aquest captol, en els grups segents:
a. sectors amb planejament aprovat i que es relacionen per municipis a lannex l
b. polgons dactuaci pblica relacionats per municipis a lannex ll
c. sectors no compresos en els grups anteriors, que
es relacionen, tamb per municipis, a lannex lll.
Art. 189. Plans especials i Estudis de detall
1. Hauran daprovar-se plans especials i, si s el cas,
estudis de detall, en els supsits segents:
1. Quan el Pla general metropolit modifiqui alguna
de les determinacions del pla parcial, ordenaci
dilla o concreci de volum especfic que no siguin
les regulades als articles esmentats al 334.1 de les
Normes urbanstiques de tal Pla general.
2. Quan el Pla general en determina la revisi.
3. Quan lAjuntament o, si s el cas, la Corporaci
Metropolitana aix ho estableixi per concrrerhi
les circumstncies assenyalades als apartats b. i
c. del pargraf 1 de larticle 336 de les normes del
Pla general.
4. Quan en els sectors relacionats a lannex I hagin
de completar-se determinacions de lordenaci
anterior que no siguin les esmentades a larticle
334.1 daquestes normes.
5. Quan es modifiqui lordenaci preexistent en els
sectors relacionats a lannex ll.
6. Quan es tracti de sectors relacionats a lannex lll.
2. En el supsit 1 del pargraf anterior, ledificabilitat

assignada pel pla especial o estudi de detall no
superar, excepte en casos excepcionals degudament justificats, la definida en coeficient o establerta en ordenaci volumtrica pel planejament
anterior en cada una de les unitats de zona qualificades pel Pla general com a subjectes a ordenaci volumtrica anterior.
Art. 190. Normativa aplicable
1. El pla especial o lestudi de detall sajustaran al
que disposen els articles segents en els casos
que senuncien a continuaci:
a. en el supsit 2 de larticle anterior
b. en el supsit 3, quan aix ho exigeixi lacord que
ordeni la revisi
c. en el supsit 6, quan existeixi indeterminaci en
la normativa anterior per no haver-se aprovat un
pla, ordenana o disposici municipal o no shagi
atorgat llicncia o autoritzaci dedificaci preexistent que assenyalin amb precisi suficient els
elements bsics de lordenaci.
2. Amb carcter subsidiari saplicar el que disposen
els articles segents, amb referncia a la reglamentaci especfica de lanterior ordenaci, en
tots els supsits en qu s preceptiva laprovaci
dun pla especial o estudi de detall dacord amb
larticle anterior.
Art. 191. Contingut de la normativa 26
La normativa a aplicar, amb carcter principal o subsidiari segons el que disposa larticle anterior i en funci
de les antigues zones del Pla dordenaci urbana de
Barcelona i la seva comarca, de 3 de desembre de
1953, ser el segent:
a. Zones deixample intensiu, residencial
urbana intensiva i comercial:
Edificabilitat neta
1,50 m2 sostre/m2 sl
Densitat mxima
150 habitatges/ha
Ocupaci mxima
60 per 100
Altura mxima
27,45 m.
Nombre mxim de plantes
PB + 7 pisos
Altura mnima entre sostres
3,05 m.
b. Zones deixample semiintensiu, nucli antic,

residencial urbana semiintensiva i tolerncia
dhabitatge i indstria:
Edificabilitat neta
Densitat mxima
125 habitatges/ha
Ocupaci mxima
40 per 100
Altura mxima
18,30 m.
PB + 4 pisos
3,05 m.
c. Zones suburbanes i de ciutat jard:

Edificabilitat neta
Densitat mxima
50 habitatges/ha
Ocupaci mxima
30 per 100
Altura mxima
11 m.
PB + 2 pisos
2,75 m.
Art. 192. Tipus dordenaci

1. A les zones dedificaci allada definida en lanterior ordenaci saplicaran les normes del Pla
general referents al tipus dordenaci segons edificaci allada, i en aquelles en qu existeixi indefinici de ledificaci segons lanterior ordenaci,
les normes del tipus dordenaci segons volumetria especfica.
2. Malgrat all establert amb carcter general al pargraf anterior, els plans especials i estudis de detall podran autoritzar laplicaci de qualsevol altre
tipus dordenaci previst al Pla general.
Art. 193. Limitacions 27
1. Els plans especials, i, si s el cas, els estudis de
detall, no podran augmentar la superfcie de sostre
edificable ni alterar el tipus dordenaci, aix com
tampoc augmentar el nombre dhabitatges fixats
en el planejament anterior quan modifiquin aquest.
2. Saplicar la mateixa limitaci quan regeixin els
parmetres definits a larticle 191 amb carcter
subsidiari de lordenaci anterior.
Art. 194. mbit del planejament
Els plans especials o estudis de detall hauran de
comprendre una unitat de zona completa i contindran
les normes adequades per assegurar que els edificis
construts fraccionadament tinguin una unitat compositiva.
Art. 195. Usos
Els admesos en aquesta zona seran els definits a larticle 306 de les Normes urbanstiques del Pla general
metropolit.

435
Captol IV
Especialitats exigides per les
peculiaritats de cada municipi
Art. 196. Cornell
En aquest terme municipal es deixen a part les especialitats segents:
1. Laltura reguladora mxima del carrer de Rubi i
Ors ser de 19 m. corresponent a planta baixa i
cinc pisos.
2. Al sector Almeda, la installaci dindstries es regir pel que preveuen les Normes urbanstiques
del Pla general metropolit per a la zona industrial
(22 a), per els edificis que shagin de construir en
aquesta zona hauran de ser allats.
Art. 197. El Prat de Llobregat
En aquest terme municipal lAjuntament estudiar i
sotmetr a laprovaci definitiva de la Corporaci Metropolitana una reglamentaci especial dels passatges
existents al nucli antic de la poblaci.
Art. 198. LHospitalet de Llobregat 28
1. Per als carrers de 1a categoria, que es relacionen
a continuaci, sexigir que la superfcie til dels
habitatges sigui de 80 m2 com a mnim, excloses
les superfcies descales i elements de fora dels
habitatges prpiament dits. Sadmetr, no obstant aix, que aquesta superfcie mnima sigui
de 70 m2 per a un 25 per 100 dels habitatges
que sigui possible projectar en cada edificaci,
sempre que es compleixi amb el percentatge dels
80 m2.
2. Lenumeraci dels carrers als quals es refereix el
pargraf anterior s la segent:
Alcalde Jos Matas de Espaa i Muntadas, av.
de l (avui, av. Carrilet)
Alhambra, carrer
Almirall Carrero Blanco, av. (avui, av. Ponent)
Alps, carrer (avui, av. Josep Tarradellas i Joan)
Amadeu Torner, carrer
Aprestadora, carrer
Barcelona, carrer
Bar de Mald, carrer
Calvo Sotelo, carrer (avui, carrer Major)
Can Serra, av.
Creu Roja, carrer
Electricitat, av. de l (avui, av. de Catalunya)
Fabregada, av. de la
Gral. Primo de Rivera, carrer (avui, Collblanc)
28. Veure modificaci per al Municipi de Hospitalet a la pg. 475
436
Gral. Sanjurjo, carrer (avui, Dr. Mart Juli)

G. Franco, carrer (avui, Enric Prat de la Riba)
Gran Via
Isabel la Catlica, av. i Ramon Solanich i Riera,
av. Dr.
Jacint Verdaguer, carrer
Josep Molins, av.
Just Oliveres, rambla
Marina, rambla de la
Masnou, av.
Miraflors, av.
Modern, carrer
Onsimo Redondo, carrer (avui desaparegut)
Riera Blanca, carrer
Riera de la Creu, carrer
Santa Eullia, carrer
Segon Cintur de Ronda
Toms Gimnez, av.
Torrent, av. del (avui, Severo Ochoa)
Torrent Gornal, av. del (avui, Rosala de Castro i
Juan Ramn Jimnez)
Travessera de Collblanc, carrer
Travessera de Les Corts, carrer
Travessia Industrial, carrer
Vallparda, carrer
3. Si les aiges residuals van a parar a la claveguera,
a lextrem del claveguer general, justament on
els serveis tcnics daquest Ajuntament hagin
dempalmar la connexi a la claveguera, es col
locar un tub de ventilaci de 10 cm. de dimetre
que anir fins a 2 m. per damunt del punt ms alt
de la coberta de ledifici, la finalitat del qual ser
la de donar ventilaci a la claveguera. Aquest tub
no podr ser utilitzat per a cap altre s, i no es
podr empalmar la connexi de la claveguera pels
serveis tcnics corresponents sense haver comprovat, mitjanant fum, el tiratge i el punt de sortida daquest.
4. En cap cas no es permetr la construcci dhabitatges en planta baixa, excepte en supsits dhabitatges unifamiliars.
5. En tots els encreuaments de les vies de la xarxa
secundria del municipi de lHospitalet del Llobregat els angles de les interseccions de les alineacions es bisellaran, afectant a s pblic un espai
delimitat segons el criteri segent:
ANGLE 90: Un triangle rectangle, els catets del
qual tinguin 5 m. cada un.
ANGLE AGUT (inferior a 90): Un triangle issceles, la base del qual tingui 7 m.
ANGLE OBTS (ms gran de 90 i ms petit de
135): Un triangle issceles, els costats iguals del
qual tinguin 5 m. cada un.
ANGLE OBTS (igual o ms gran de 135):

Langle no es bisellar.
A les zones industrials sestablir la mateixa normativa, amb la diferncia que els catets o els costats iguals dels triangles issceles seran de 8 m. i,
en cas dangle, la base ser d11 m.
Art. 199. Sant Boi de Llobregat

En aquest terme municipal es deixen a part les especialitats segents:
1a. El nucli antic es limita, als efectes daquestes ordenances, per les av. Bonaventura Calopa i Maria
Girona, les places de Jos Antonio (avui, pl. de
lAjuntament) i de la Font, i els carrers de Joan
Bardina, Montevideo i Baixada Tarrs.
2a. En totes les noves construccions o obres de reforma o aplicaci en el nucli antic no sadmetr
cobrir els edificis amb terrat; aix, doncs, tots els
elements que selevin sobre lltim forjat hauran
de quedar inclosos dins dels pendents de les cobertes que seran de teula rab de 30 dependent
mxim amb arrencades tant en faanes a carrers
com en les posteriors a pati dilla. Les golfes formades aix no seran habituals llevat que formin
part dalguna planta pis perqu hi existeixin desnivells entre forjats en ra de les diferents altures
reguladores entre faanes oposades de ledifici.
3a. Laltura reguladora mxima dels edificis que es
construeixen dins del permetre limitat per lav.
Maria Girona i els carrers Hospital, Baix de Sant
Pere i Llevant ser de 7,55 m., corresponent
a planta baixa i un pis, amb independncia de
lample dels carrers als quals donin front.
4a. Les condicions dedificabilitat dels solars compresos entre els carrers Sant Pere i Alt de Sant
Pere seran:
a. laltura reguladora mxima en faana al carrer
Sant Pere ser de 10,60 m., corresponent a
planta baixa i dos pisos
b. laltura reguladora mxima a la faana al carrer
Sant Pere es prendr a la part de la secci de
menor cota i ser de 7,55 m., corresponent a
planta baixa i un pis.
5a. Les condicions dedificabilitat dels solars compresos entre els carrers Montevideo i Mestral
seran:
a. laltura reguladora mxima a la faana al carrer
Montevideo ser de 10,60 m., corresponent a
planta baixa i dos pisos
b. laltura reguladora mxima a la faana al carrer
Mestral es prendr a la part de la secci de menor
cota i ser de 7,55 m., corresponent a planta
baixa i un pis.
6a. No sadmetr la construcci dedificis al passatge

Familiar. A efectes de les profunditats edificables,
es considerar com una illa del sector limitat pels
carrers Joan Bardina, Pujada de lEsglsia, Pau i
Passatge Pau.
7a. Hauran de respectar-se els arcs existents davant del carrer General Prim, sobre els passatges
Montserrat i de Ca la Nor. Aix mateix, tot projecte
dobres de nova planta, reforma o ampliaci dedificis amb faana als carrers General Prim i Sant
Pere (entre la plaa Oliveres i passatge Llevant),
Hospital, Sant Boi i plaa de la Font shaur de
presentar conjuntament amb les faanes dels edificis contigus i haur de ser objecte dun informe
especial de larquitecte municipal en qu sanalitzi
la seva coherncia amb el carcter daquells elements urbans.
8a. La faana mnima dels solars del nucli antic i al
sector del nucli antic limitat pels carrers Torras i
Bages, Joan Bardina, General Sanjurjo (avui,
Rutlla., Cervantes i Riera Bertran (avui, Vall de Bianya., quan es trobin edificats en totes les seves
mitgeres laterals, ser de 4 m.
9a. Als encreuaments dels carrers de la Vila es disposaran rees suplementries de protecci, definides en cada cantonada per la perpendicular
a la bisectriu de langle que forma la cantonada,
prenent sobre aquesta bisectriu, i des del vrtex,
distncies de 3,5 m., 5 m. i 7,5 m. segons que el
menor ample dels carrers sigui igual o inferior a 10
m., 20 m. o ms de 20 m., respectivament. No
obstant aix, quan afectin la xarxa viria bsica,
no seran inferiors als indicats a larticle 199 de les
Normes del Pla general metropolit de Barcelona.
Art. 200. Tiana
En aquest terme municipal les altures dels edificis que
es construeixin amb front als carrers del Bisbe Catal i
de lavinguda dIsaac Albniz seran de 10,15 m., corresponents a planta baixa i dos pisos, independentment de la zonificaci que tinguin.
Disposicions addicionals
Primera. Els ajuntaments de la zona metropolitana
formularan i sotmetran a laprovaci de la Corporaci,
en el termini dun any, segent a lentrada en vigor
daquestes ordenances, textos refosos de les disposicions que continuen parcialment en vigor segons la
taula de vigncies.
Segona. En el termini dun any els ajuntaments de la
zona metropolitana formularan i sotmetran a laprovaci de la Corporaci una relaci dels plans parcials
437
dordenaci de zones industrials amb indicaci dels

que shagin de conservar i dels que shagin de modificar per adequar-los al Pla general metropolit.
1. Les llicncies que satorguin com a conseqncia
de peticions presentades als registres dels ajuntaments respectius abans de la data de publicaci
de lacte daprovaci definitiva daquestes ordenances metropolitanes es regiran per les ordenances municipals dels municipis respectius, o, si
no nhi ha, per les de lAjuntament de Barcelona,
segons el que estableix el pargraf 2 de la disposici addicional primera de les Normes urbanstiques del Pla general metropolit.
2. Els titulars daquestes llicncies podran, tanmateix, acollir-se a aquestes ordenances, sol
licitant-ho per al seu atorgament a lorganisme
competent, que resoldr all que correspongui a
aquest efecte.
Taula de vigncies
1. Ordenances dedificaci de Badalona, de 7
dagost de 1967. Derogades.
2. Ordenances municipals dedificaci de Barcelona,
aprovades amb carcter definitiu el 27 de gener
de 1958, i les seves modificacions posteriors. Es
deroguen. La derogaci comprn els annexos 1
a 12 de les ordenances esmentades.
3. Ordenana daparcaments de Barcelona, de 25
dabril de 1968. Es deroga expressament el captol ll, Normes urbanstiques (art. 8 a 12). Regiran
els altres captols quan no soposin a les Normes
urbanstiques del Pla general metropolit i a
aquestes Ordenances metropolitanes.
4. Ordenana sobre aparells elevadors de Barce
lona, de 26 de febrer de 1969. Derogada.
5. Ordenana sobre garatges, garatges-aparcament
i estacions de servei, de 2 de febrer de 1968.
Substituda per les Normes urbanstiques del Pla
general metropolit i les del captol 3 del ttol ll de
les Ordenances metropolitanes. Vigent quan no
soposi a les disposicions esmentades.
6. Ordenana sobre recollida descombraries de
Barcelona, de 6 dagost de 1965. Substituda, en
els aspectes constructius, per la regulaci continguda a la secci 2 del captol 3 del ttol ll. Vigent
en la part restant.
7. Art. 316, 317, 318, 319, 320, 321, 322 i 323 de
les Ordenances municipals de Barcelona. Vi
gents.
438
8. Ordenana sobre transports i abocament de

terres de Barcelona, de 25 dabril de 1968. Vi
gent.
9. Ordenana sobre normes constructives per a la
prevenci dincendis de Barcelona, de 19 de novembre de 1974. Vigent, segons all que disposa
expressament lArticle 98, sense perjudici del que
preveu lart. 100.
10. Ordenana sobre protecci contra incendis dedificis i locals especials de Barcelona, de 21 de desembre de 1965. Vigent.
11. Ordenana sobre installacions contra incendis a
la via pblica, de 6 de febrer de 1967. Vigent.
12. Ordenana sobre s del clavegueram de Barce
lona, de 25 dabril de 1968. Vigent.
13. Ordenances municipals dedificaci de Cornell,
aprovades amb carcter definitiu per la Comissi
dUrbanisme i Serveis Comuns de Barcelona i altres municipis, de 31 de mar de 1971. Es dero
guen.
14. Ordenances dedificaci dEsplugues de Llo
bregat, de 5 de novembre de 1962 i modificacions posteriors. Derogades.
15. Ordenances dedificaci de lHospitalet de Llo
bregat, de 6 de juliol de 1961 (refoses el 1974).
Derogades.
16. Ordenances dedificaci de Sant Feliu de Llo
bregat, de 4 de desembre de 1961. Derogades.
17. Tamb queden derogades les ordenances de
plans parcials referents a sl urb, sense perjudici
del que preveu el captol 3 del ttol lll daquestes
ordenances i de la vigncia resultant de la remissi
que hi fan les Normes urbanstiques del Pla general metropolit.
Annexos I, II, III

Barcelona
Annex I
1. Pla parcial del sector final de lav. Generalsimo
Franco (avui, Diagonal), aprovat per la Comissi
Central de Sanitat Local el 7 de desembre de
1956, i amb les segents ordenacions complementries (plnol VIII-48):
1.1 Delimitaci del Parc Urb situat entre lav. Generalsimo Franco (avui, Diagonal), carretera dEsplugues i el carrer del Tinent Coronel Gonzlez
(avui, Gonzlez Tablas), aprovat per la Comissi
dUrbanisme el 8 doctubre de 1960.
1.2 Ordenaci del polgon Torre Bacard comprs
entre els carrers Travessera de les Corts, Riera
Blanca, Dr. Pahissa, Arizala, Felipe de Paz i la
seva prolongaci i Comandante Bentez, aprovat

per la Comissi dUrbanisme el 8 doctubre de
1960.
1.3 Aplicaci al Pla parcial de lOrdenana dedificaci de les illes mancades de construccions o
amb construccions aixecades fora dordenaci
aprovat per la Comissi dUrbanisme el 28 de setembre de 1959.
1.4 Ordenaci de lilla limitada pels carrers La
Alfambra, Joan de Du, Trias Gir Almorabieta
i Jordi Girona Salgado, aprovat pel Plenari de
lAjuntament el 9 de juliol de 1975.
1.5 Ordenaci de lilla limitada pels carrers La
Alfambra, Joan de Du, Trias Gir Almorabieta
i Jordi Girona Salgado, aprovat pel Plenari de
lAjuntament el 9 de juliol de 1975.
1.6 Illa limitada pel carrer Regent Mendieta, passatge Regent Mendieta, Comte de Gell i av. Madrid.
2. Pla parcial de la zona nord de lav. del Generalsimo Franco (avui, Diagonal), entre les places de
la Reina Maria Cristina i el Papa Pius Xll, i del barri
de les Corts, aprovat pel Consell de Ministres l1
de juny de 1963, i amb les segents ordenacions
complementries:
2.1 Ordenaci del polgon limitat per lav. del Generalsimo Franco (avui, Diagonal), la Gran Via de
Carles Ill i el carrer Roberto Bassas (avui, Sabino
de Arana., aprovat pel Plenari de lAjuntament el
23 dabril de 1961.
2.2 Ordenaci de la superilla limitada per lav. de
la Victria (avui, de Pedralbes), Passeig Manuel
Girona, carrer del Dr. Ferran i av. del Generalsimo
Franco (avui, Diagonal), aprovada per la Comissi
dUrbanisme el 4 de novembre de 1963.
2.3 Ordenaci de lilla limitada per la Travessera
de les Corts i els carrers Numncia, Marqus de
Sentmenat i Gerardo Piera, aprovada pel Ministeri
de lHabitatge el 7 de novembre de 1966.
2.4 Ordenaci de la superilla compresa entre lav.
del Generalsimo Franco (avui, Diagonal) i carrers
Numncia, Du i Mata i Entena, aprovada per la
Comissi dUrbanisme el 3 dabril de 1967.
2.5 Ordenaci de la superilla limitada per lav.
del Generalsimo Franco (avui, Diagonal) i carrers
Joan Gell, Europa i Numncia, aprovada per la
Comissi dUrbanisme el 6 de febrer de 1973.
2.6 Ordenaci de lilla limitada pels carrers de
Joan Gell, Europa, Gran Via de Carles lll i Pl. de
la Reina Maria Cristina, aprovada per la Comissi
2.7 Ordenaci del polgon comprs entre lav.
del Generalsimo Franco (avui, Diagonal), av. de
Sarri, carrer Numncia i carrer Agustina Saragossa, aprovada per la Comissi dUrbanisme el
28 de juliol de 1976.
2.8 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Gelabert, cam vell de Sarri, riera Magria i av. Infanta
Carlota (avui, Josep Tarradellas), aprovada per
la Comissi dUrbanisme el 12 de novembre de
1974.
2.9 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Farmacutic Francesc Carbonell, Benedicto Mateo, Manuel Girona i Capit Arenes, aprovada pel Plenari
de lAjuntament el 4 de desembre de 1961.
2.10 Ordenaci de lilla limitada per lav. de Carles
lll, av. Generalsimo Franco (avui, Diagonal) i carrer
Numncia.
2.11 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Capit Arenes, Gran Via de Carles lll i Manuel Girona.
2.12 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Santa
Amlia, Capit Arenes, Maestro Falla i Jardins
Quinta Amlia.
2.13 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Maestro Falla, Capit Arenes, Farmacutic Francesc
Carbonell i Jardins Quinta Amlia.
2.14 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Farmacutic Carbonell, Capit Arenes, Manuel Girona i Eduard Conde.
2.15 Ordenaci del front dilla limitada pels carrers
Dr. Ferran, Manila i av. del Generalsimo Franco
(avui, Diagonal).
2.16 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Travessera de les Corts, Numncia, Nicaragua i Taqugraf Serra, aprovada pel Plenari de lAjuntament el 4 de novembre de 1969.
2.17 Ordenaci de lilla limitada per lav. de la Infanta Carlota (avui Josep Tarradellas), Entena, i
Gelabert, aprovada per la Comissi dUrbanisme
el 12 de novembre de 1974.
3. Terrenys denominats Sol de Baix, amb pla parcial aprovat pel Ministeri de lHabitatge l1 de juny
de 1963.
4. Sector oriental de la zona baixa de Pedralbes,
amb pla parcial aprovat per la Comissi dUrbanisme l1 dagost de 1960 i amb les segents ordenacions complementries:
4.1 Ordenaci de lilla limitada pels carrers dels
Cavallers, av. de la Victria (avui, de Pedralbes),
Sor Eullia dAnzizu i Abadessa Olzet.
4.2 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Sor
Eulalia dAnzizu, av. de la Victria (avui, de Pedralbes), passeig dels Tillers, Dulcet, Pl. Eusebi
Gell i Abadessa Olzet, aprovada per la Comissi
dUrbanisme el 9 de juliol de 1975.
439
Cavallers, Marqus de Mulhacn, Capit Martn

Busutil (avui, Bosch i Gimpera. i av. de la Victria
(avui, de Pedralbes), aprovada per la Comissi
dUrbanisme el 7 de gener de 1969.
Cavallers i Reial Club de Tennis de Barcelona,
aprovada per la Comissi dUrbanisme l1 de setembre de 1969.
4.5 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Tquio,
Marqus de Mulhacn, passeig Manuel Girona i
av. de la Victria (avui, de Pedralbes), aprovada
per la Comissi dUrbanisme el 18 dabril de
1969.
4.6 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Marqus de Mulhacn, passeig Claudi Gell, Eduard
Conde i passeig Manuel Girona, aprovat per la
Comissi dUrbanisme l1 dabril de 1965.
5. Ordenaci de lilla limitada pels carrers del compositor Beethoven, Bori i Fontest, Ganduxer i av.
del Generalsimo Franco (avui, Diagonal), aprovada per la Comissi dUrbanisme el 22 de juliol
de 1955.
6. Ordenaci de les illes limitades pels carrers Bori i
Fontest, Ganduxer, av. del Generalsimo Franco
(avui, Diagonal) i prolongaci carrer Entena,
aprovada per la Comissi dUrbanisme el 28 de
juny de 1968.
7. Ordenaci de lilla limitada per la ronda del General
Mitre, Maestro Villa i carretera de Sarri, aprovada
per la Comissi dUrbanisme el 25 de febrer de
1963.
8. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Benedicto
Mateu, Farmacutic Carbonell, passeig Sant Joan
Bosco i passeig Manuel Girona, aprovada per
la Comissi dUrbanisme el 10 de desembre de
1959.
9. Ordenaci de lilla limitada pels carrers dels Cavallers, Gran Capit, Sor Eullia dAnzizu i carrer
Carreras, aprovada pel Plenari de lAjuntament el
15 dagost de 1964.
10. Ordenaci de lilla limitada pels carrers dels Cavallers, Gran Capit, Sor Eullia dAnzizu i Carreras.
11. Ordenaci de lilla limitada per lav. Generalsimo
Franco (avui, Diagonal), carretera de Sarri i carrers Loreto i Fray Luis de Granada, aprovada per
la Comissi dUrbanisme el 18 dabril de 1972.
12. Edifici singular amb front a lav. del Generalsimo
Franco (avui, Diagonal), plaa Calvo Sotelo i av. Infanta Carlota (avui, Josep Tarradellas), aprovat pel
Plenari de lAjuntament el 21 doctubre de 1966.
13. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Tarragona,
Mallorca, Rector Triad i av. Roma.
14. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Tarragona,
440
Valncia, Llan i av. Roma aprovada per la Comissi dUrbanisme el 5 de setembre de 1966.
15. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Llan,
Valncia, Vilamar i av. Roma, aprovada per la Comissi dUrbanisme el 8 de maig de 1967.
16. Ordenaci de les illes limitades pel passeig Reina
Elisenda i carrers Duquessa dOrleans, Eduard
Conde, Trinquet, Cardenal Vives i Tut, Enrique
Gonzlez i De la Cruz aprovada per la Comissi
dUrbanisme el 9 de febrer de 1970.
17. Ordenaci de lilla compresa per Via Augusta,
ronda General Mitre i carrers Alt de Gironella i Escoles Pies, aprovada pel Plenari de lAjuntament
el 4 dagost de 1962.
18. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Ganduxer,
Via Augusta i ronda General Mitre, aprovada per
la Comissi dUrbanisme l1 de juliol de 1971.
19. Ordenaci de lilla compresa pels carrers Cardenal Vives i Tut, Riu de lOr, Santa Amlia i Trinquet.
20. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Castell,
Via Augusta, Santal i Descartes, aprovada per
1968.
21. Pla parcial Llevant-Nord, comprs entre lav. de
Jos Antonio (avui, Gran Via de les Corts Catalanes), ronda de Sant Mart i lnia del ferrocarril
denlla Bess, aprovada per la Comissi Central
de Sanitat Local el 16 de juliol de 1956, amb les
segents ordenacions complementries:
21.1 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Selva
del Mar, Guipscoa, Cantbria, Concili de Trento,
Puigcerd, Andrade i av. de Jos Antonio (avui,
Gran Via de les Corts Catalanes), aprovada per la
Comissi dUrbanisme el 3 de setembre de 1962.
21.2 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Treball, Andrade, Selva del Mar i Concili de Trento,
mar de 1970.
21.3 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Treball, Cantbria i av. de Jos Antonio (avui, Gran
Via de les Corts Catalanes), aprovada per la Comissi dUrbanisme el 7 de juliol de 1970.
21.4 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Cantbria, Andrade, Maresme i av. de Jos Antonio
(avui, Gran Via de les Corts Catalanes), aprovada
per la Comissi dUrbanisme el 26 dabril de
1968.
21.5 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Guipscoa, Cantbria, Huelva i Agricultura, aprovada
per la Comissi dUrbanisme el 24 de juliol de
1964.
21.6 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Con-
cili de Trento, Bac de Roda, Andrade i Espronceda, aprovada per la Comissi dUrbanisme el
20 de mar de 1973 i el 15 de gener de 1974.
21.7 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Huelva, Fluvi, ronda de Sant Mart i carrer Bac de
Roda, aprovada per la Comissi dUrbanisme el 5
doctubre de 1971.
21.8 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Guipscoa, Concili de Trento, Espronceda i Bac de
Roda, aprovada per la Comissi dUrbanisme el
20 de juliol de 1971.
21.9 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Santander, Prim, prolongaci i Menorca i carrer sense
nom, aprovada per la Comissi dUrbanisme el 15
doctubre de 1964.
21.10 Ordenaci de lilla limitada per lav. de Jos
Antonio (avui, Gran Via de les Corts Catalanes)
i els carrers Bac de Roda, Guipscoa i Treball,
juliol de 1958.
22. Pla parcial Llevant Sud, aprovat pel Ministeri de
lHabitatge el 30 de maig de 1966.
23. Pla parcial del sector Gran Via Sud, aprovat per la
Comissi dUrbanisme el 3 de desembre de 1962.
24. Ordenaci de les illes limitades pel passeig de
la Zona Franca i els carrers Foneria, Alts Forns i
Energia, aprovada per la Comissi dUrbanisme el
8 doctubre de 1958.
25. Pla parcial de les finques de Can Figuerola i del
Patronat Ribas, situades al sector NO del passeig
de la Vall dHebron, aprovat per la Comissi dUrbanisme l1 dagost de 1968.
26. Edifici singular a lav. Garca Morato (avui, Drassanes) i carrers Cervell, Montserrat i Portal de
Santa Madrona, aprovat pel Plenari de lAjuntament el 21 doctubre de 1966.
27. Ordenaci del sector situat davant de lav. Garca
Morato i carrer Conde del Asalto (avui, Nou de la
Rambla).
28. Ordenaci de lilla limitada per lav. Garca Morato i
els carrers Peracamps i Portal de Santa Madrona.
29. Edifici singular a la pl. Bisbe Urquinaona, a la cantonada dels carrers Jonquera i Trafalgar.
30. Edifici singular a la pl. Bisbe Urquinaona, a la cantonada del carrer Lauria (avui, Roger de Llria).
31. Edifici singular a la cantonada dels carrers Arag i
Casanovas.
32. Edifici singular davant del passeig de Grcia, entre
Rossell i av. Generalsimo Franco (avui, Diagonal).
33. Edifici singular davant de lav. del Generalsimo
Franco (avui, Diagonal), a la cantonada dels carrers Balmes i Pars, aprovat pel Plenari de lAjuntament el 13 dagost de 1964.
34. Edifici singular davant de la pl. de Tetun, a la

confluncia del passeig Sant Joan i av. de Jos
Antonio (avui, Gran Via de les Corts Catalanes).
35. Edifici singular a la cantonada de la Travessera de
Grcia i Via Augusta, aprovat pel Plenari de lAjuntament el 10 dabril de 1974.
36. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Secretari
Coloma, Providncia, Sardenya i Camlies, aprovada per la Comissi dUrbanisme el 2 doctubre
de 1968.
37. Ordenaci de lilla limitada per pl. Bonanova, carrer
Sant Joan de la Salle, carrers Lluans, Torrent
Castanyer i passeig de Sant Gervasi, aprovada pel
Plenari de lAjuntament el 2 de febrer de 1971.
38. Ordenaci de lilla limitada pel passeig del General
Mola (avui, de Sant Joan) i els carrers Crsega,
Bailn i Rossell, aprovada pel Plenari de lAjuntament el 4 de desembre de 1961.
39. Pla parcial dordenaci dels Turons de la Muntanya del Carmel, Tur de la Rovira i muntanya
Pelada i les seves zones adjacents, aprovat per
la Comissi dUrbanisme el 25 de febrer de 1966
amb les segents ordenacions complementries:
39.1 Sector comprs entre la carretera del Carmel
i zones de remodelaci (14.a. i 22a/9)
39.2 Sector limitat dels carrers Miquel i Badia,
Riera de Can Toda, Ramiro de Maeztu i Pompeu
Fabra aprovat per la Comissi dUrbanisme el 17
doctubre de 1970.
39.3 Ordenaci de lilla limitada pels carrers Tenerife, Nostra Sra. de Montserrat, Francesc Alegre i
Parc Urb, aprovada per la Comissi dUrbanisme
el 21 de gener de 1969.
40. Ordenaci de lilla limitada per la pl. Catalana i els
carrers Amlcar, Llobet i Vall-llosera i Mare de Du
de Montserrat, aprovada pel Plenari de lAjuntament el 31 de desembre de 1958.
41. Ordenaci de les illes limitades pels carrers
Amlcar, Cartell, av. Borb i passeig de Maragall.
42. Pla parcial del Tur de la Peira, limitat pels eixos
dels passejos de Fabra i Puig i dUrrutia i carrer
del Dr. Pi i Molist, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 23 de gener de 1959, amb la segent
ordenaci complementria:
42.1 Ordenaci de lilla limitada pels carrers
Aneto, Inca, Sant Iscle i Fabra i Puig, aprovada
per la Comissi dUrbanisme.
43. Polgon dhabitatges del Congrs Eucarstic limitat pels carrers Riera dHorta, Pardo, Cardenal
Tedeschini, Concepci Arenal, Federico Mayo
(avui, Alexandre Gal) i Ramon Alb, aprovat per
1955.
441
44. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Esccia,

Arnau dOms i Felip ll, aprovada per la Comissi
dUrbanisme el 30 de desembre de 1960.
45. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Cardenal
Tedeschini, Pardo, Ignasi de Ros i Concepci
Arenal, aprovada per la Comissi dUrbanisme el
18 de novembre de 1969.
46. Ordenaci de lilla limitada per lav. Sant Antoni
Maria Claret i carrers Felip ll i Concepci Arenal.
47. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Concepci Arenal, Dubln, Hilaturas (avui, Fabra i
Puig) i passeig de Fabra i Puig, aprovada per
la Comissi dUrbanisme el 13 i 17 de juny de
1958.
48. Ordenaci de lilla limitada per lav. Meridiana,
carrers Juan de Garay i Garcilaso, aprovada pel
Plenari de lAjuntament el 30 de juny de 1960.
49. Ordenaci de lilla limitada per lav. Meridiana i
els carrers Dubln, Pegaso i Portugal, aprovada
pel Plenari de lAjuntament el 19 de juliol de
1971.
50. Pla parcial Porta aprovat per la Comissi dUrbanisme el 6 de maig de 1965 i amb lordenaci
complementria segent:
50.1 Ordenaci de lilla limitada pel passeig
Verdum, i carrers Formentor, Alcdia i Valldemossa, aprovada per la Comissi dUrbanisme
el 19 de febrer de 1968.
51. Pla parcial Casa Ensenya 1a. fase, limitat pel
pg. de Valldaura i carrers en projectes, aprovat
per la Comissi dUrbanisme de Barcelona el 18
de febrer de 1964.
52. Pla parcial Casa Ensenya 2a. fase, limitat pels
passejos de Valldaura, Verdum, Urrutia, carrer en
projecte i lmits sud i est de la 1a fase, aprovat
per la Comissi dUrbanisme el 6 doctubre de
1970.
53. Pla parcial Casa Ensenya 3a. fase, limitat pels
passejos de Valldaura i Fabra i Puig, carrer Villalba (avui, Vilalba dels Arcs), aprovat per la Comissi dUrbanisme el 23 de maig de 1973.
54. Pla parcial de la Vall dHebron limitat pel passeig
de la Vall dHebron, 2n Cintur i prolongaci av.
del Jord, aprovat pel Consell de Ministres el 9
dabril de 1976.
55. Polgon Canyelles, situat entre la Via Favncia i
la carretera Alta de les Roquetes, aprovat per la
Comissi dUrbanisme el 20 doctubre de 1964.
56. Barriada de la Guineueta, limitada pel passeig
de Valldaura, zona de parc amb els Torrents del
Valent i Canyelles, com a eix i prolongaci de la
Via Favncia, aprovada per la Comissi Central
de Sanitat Local el 16 de juliol de 1956.
442
57. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Artesania,

Mina de la Ciutat, Alcntara i Garellano (avui, Garigliano), aprovada pel Plenari de lAjuntament el
12 de mar de 1969.
58. Ordenaci de lilla limitada per lav. Meridiana i
Agulls i ramal superior Meridiana, aprovada per
la Comissi dUrbanisme l1 dagost de 1968.
59. Illa limitada pels carrers Borrell, Buenos Aires, av. de
Sarri i av. Infanta Carlota (avui, Josep Tarradellas)
60. Illa limitada pels carrers prolongaci de Joan
Gell, passatge Serra i Arola, Galileu i Pl. Salvador
Anglada (avui, de Sants).
61. Sector amb front al carrer General Almirante, entre
pl. Ildefons Cerd i FC.
62. Ordenaci de lilla limitada pel passeig Fabra i
Puig, carrer Alcntara i av. Meridiana.
63. Front dilla als carrers Sant Adri i Josep Soldevila.
64. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Encarnaci, Legalitat, Escorial i Alegre de Dalt aprovada
pel Plenari de lAjuntament el 8 de mar de 1962.
65. Sector davant del passeig Calvell, entre carrer Ferrocarril i ptge. Aym.
66. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Muntaner,
de lAvenir i Santal, aprovada pel Plenari de
lAjuntament el 25 de gener de 1972.
67. Illa limitada per lav. Generalsimo Franco (avui,
Diagonal) i carrer Villarroel, Buenos Aires i Urgell,
aprovada pel Plenari de lAjuntament el 27 de setembre de 1964.
68. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Alumini,
Alts Forns, Energia i Enclusa, aprovada per la Comissi dUrbanisme el 18 de maig de 1971.
69. Illa limitada pels carrers Alumini, Energia, Alts
Forns i terme de lHospitalet.
70. Barriada Eduard Auns, entre el passeig de la
Zona Franca i carrers Cisell i Ulldecona.
71. Pla parcial Ciutat Meridiana, aprovat per la Comissi dUrbanisme.
72. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Bartomeu
Pi, Gav, Mossn Amadeu Oller i Viladecans,
juliol de 1956.
73. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Drassanes,
passeig Martim i passeig Nacional, aprovada per
la Comissi dUrbanisme el 25 de juny de 1960,
dins del Pla parcial Barceloneta.
Annex ll
1. Pla parcial del polgon Milans del Bosch, executat pel Patronat Municipal de lHabitatge. Va
ser aprovat per la Comissi dUrbanisme el 17 de
desembre de 1968 i posteriorment modificat el 31
de mar de 1971.
2. Pla parcial del sector sud del passeig de la Vall

dHebron, limitat pel passeig de la Vall dHebron
carrer Lisboa i eix viari oriental dHorta, aprovat
per la Comissi dUrbanisme el 17 de desembre
de 1968.
3. Polgon Bon Pastor, limitat pels carrers Sant Andreu, riu Bess, carrer en projecte, carrer de Biosca, carrer en projecte, pg. Enric Sanchs, carrer
dEstadella i carrer en projecte.
4. Polgon Trinitat Vella, executat pel Ministeri de
lHabitatge.
5. Barri Roquetes, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 13 de desembre de 1957 i executada pel
Patronat Municipal de lHabitatge.
6. Barri de la Guineueta, entre el passeig de Valldaura, zona de parc amb els Torrents de Valent
i Canyelles, com a eix i prolongaci de la Via Favncia fins a la seva trobada amb el passeig Valldaura, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 20
dabril de 1956 i executat pel Patronat Municipal
de lHabitatge.
7. Barri de la Trinitat Nova, situat entre la Via Favncia, lnia FC i carretera denlla amb el barri
Roquetes, aprovat per la Comissi dUrbanisme
el 13 i 17 de juny de 1958 i executat pel Ministeri
de lHabitatge.
8. Nucli dhabitatges Montbau, delimitat pel passeig
de la Vall dHebron i carrers Arquitectura, Vayreda
i de lHarmonia, executat pel Patronat Municipal
de lHabitatge, segons ordenaci aprovada per
1957, rectificat el 2 de juliol de 1962.
9. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Menndez
y Pelayo (avui, Torrent de lOlla), Nil Fabra, Prez
Galds, i pl. de Lesseps, executada pel Patronat
Municipal de lHabitatge.
10. Polgon Sant Mart, limitat pels carrers Guipscoa,
Puigcerd, Huelva, Cantbria, Maresme i Prim,
amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el 10 de mar de 1962 i executada per
lObra Sindical de la Llar i Arquitectura.
11. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Menndez
y Pelayo (avui, Torrent de lOlla), Prez Galds i
Nil Fabra i plaa Lesseps, executada pel Patronat
Municipal de lHabitatge.
12. Grup dhabitatges El Polvor.
13. Ordenaci de lilla limitada pels carrers Santander,
Alarcn, Via Trajana i lnia FC, executada pel Ministeri de lHabitatge.
14. Polgon Can Clos, segons ordenaci executada
pel Patronat Municipal de lHabitatge.
Badalona
Annex I
1. Illes limitades per av. del Congrs Eucarstic, av.
Alfons Xll, lmit zona 16 i av. Marqus de Montroig, segons ordenaci del Pla parcial del polgon
nm. 1 de la Comissi dUrbanisme de Badalona,
aprovat el 24 de mar de 1961 i 10 de mar de
1962.
2. Finca propietat de Cros, S.A., entre els carrers Alfons Xll, av. del Congrs Eucarstic i Marqus de
Mont-roig, situada al Pla parcial del polgon nm. 1
de la Comissi dUrbanisme.
3. Illa limitada per la carretera antiga de Valncia,
carrer Ponent i lmits amb parc urb i zona 14b, situada dins del Pla parcial Caritg, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 12 de novembre de 1970.
4. Illa limitada per lautopista A-19, av. de lEscorxador, av. Alfons Xlll i carrer Can Clors, situada
dins del Pla parcial Caritg, aprovat per la Comissi
5. Illes limitades per la carretera de Sant Adri, carrers Pars, Escorial, lmit sistema 7a, av. Pius Xll, pl.
Trafalgar i Sant Salvador, dins del Pla parcial Llefi,
aprovat per la Comissi dUrbanisme el 17 dabril
de 1967.
6. Illa limitada pels carrers Pius Xll, Bordeus, Lope de
Vega i terme de Sta. Coloma de Gramenet, dins
del Pla parcial Llefi, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 17 dabril de 1967.
7. Illa limitada pels carrers Ramiro de Maeztu, Lope
de Vega, i av. en projecte situada en el Pla parcial
Llefi.
8. Illes limitades per la ronda Sant Antoni de Llefi,
av. Marqus de Sant Mori i carrers Madrid, Prez
Galds, Eivissa, lmit sistema 7b, carrer Europa,
Lourdes i Muntanya, situades dins del Pla parcial
Llefi.
9. Illa limitada per lav. Marqus de Sant Mori, av. Dr.
Bassols, carretera Antiga de Valncia, carrer de la
Mina, Natzaret, Sagrada Famlia i Reus, dins del
Pla parcial Llefi.
Annex ll
10. Illes limitades pels carrers av. del Dr. Bassols, Marqus de Sant Mori, carrer Juan Valera i carretera
Antiga de Valncia, situades dins del Pla parcial
Llefi.
11. Illa limitada pels carrers av. Marqus de Sant Mori,
av. Dr. Bassols, carrer Londres i Juan Valera, situada dins del Pla parcial Llefi, segons ordenaci
aprovada pel Plenari de lAjuntament en desenvolupament del Pla parcial.
443
Castelldefels
12. Illes limitades per la ronda de Sant Antoni de Llefia,

carrer Londres, Juan Valera i carrer Oceania lmit
parc urb i terme de Sta. Coloma de Gramenet,
dins del Pla parcial Llefi, segons ordenaci aprovada pel Plenari de lAjuntament en desenvolupament del pla parcial.
13. Superilla limitada per lav. Lloreda, rambla Sant
Joan, prolongaci Marqus de Sant Mori, av. Catalunya i lmit sistema 7b, situada al Pla parcial Caritg.
14. Pla parcial Montigal-Batllria, aprovat pel Ministeri de lHabitatge el 22 doctubre de 1969 i limitat
per la rambla Sant Joan, carrer Burgos, av. Puigfred, Batllria, autopista A-19, av. Mart Pujol, cam
a Sant Jeroni i Cintur Comarcal.
Cerdanyola
Annex lll
1. Barri de Sant Roc, limitat pels carrers Primavera,
av. Alfons Xll, av. del Congrs Eucarstic, av. Alfons Xlll i carrers Covadonga i Simancas, segons
ordenaci del Pla parcial del polgon nm. 1 de la
Comissi dUrbanisme a Badalona i executat per
2. Illa limitada per carrer Alfons Xll, carrer Sant Lluc,
av. Marqus de Mont-roig i finca Cros, S.A., segons ordenaci del Pla parcial del polgon nm.
1 de la Comissi dUrbanisme i executat pel Patronat Municipal de lHabitatge.
3. Grup Sant Jordi, limitat pel carrer Sant Bru (Nll), carrer Triomf, carrer Rebero i carrer Goveller,
segons ordenaci executada per lObra Sindical
de la Llar i Arquitectura i el Patronat Municipal de
lHabitatge.
4. Illes limitades per carretera N-ll i carrers Jaume
Rib, Eduard Marquina i Jacinto Benavente, segons ordenaci executada pel Patronat Municipal
de lHabitatge.
5. Illa limitada pels carrers Ausis March, Baldomer
Sol, Garriga i lmits zones 13b i 17b, segons ordenaci executada per lObra Sindical de la Llar i
Arquitectura.
6. Illes limitades pel ptge. de la Glria i ronda Sant
Antoni de Llefi, segons ordenaci executada pel
Patronat Municipal de lHabitatge.
7. Illa limitada pels carrers Hiplit Lzaro, Isaac Albniz, av. Caritg i Escoles, situada al Pla parcial
Caritg, segons ordenaci executada per lObra
Sindical de la Llar i Arquitectura.
8. Illa limitada pels carrers Zumalacrregui (avui, Dr.
Robert), Rubi i Ors, Cam del Mol de la Torre i
Via Transversal, segons ordenaci executada per
9. Unitat Venal dAbsorci Pomar, segons ordenaci
executada per lObra Sindical de la Llar i Arquitectura.
Annex I
1. Pla parcial Canaletes, limitat per la riera de Sant
Cugat, passeig dHorta lmit de Pla parcial Altimira
i urbanitzaci Eixample, aprovat per la Comissi
2. Pla parcial Altimira, limitat pel passeig dHorta,
ronda de Circumvallaci, urbanitzaci Eixample i
lmits del Pla parcial Canaletes, i zona de Desenvolupament Urb (19), aprovat pel Ministeri de
lHabitatge el 10 de maig de 1973.
3. Pla parcial Fontetes, limitat per ronda de Circumval
laci, lnia FC, riu Sec i av. Primavera, aprovat per
la Comissi dUrbanisme el 18 de gener de 1960.
4. Illa limitada pels carrers Indstria, Fontetes, av.
Primavera i parc urb, amb ordenaci inclosa al
Pla parcial Sant Iscle (entre els carrers Vicente
Trenor, Sant Mart, Riu Sec, Cervantes, Gonzlez,
Fontetes i av. Primavera), aprovat per la Comissi
dUrbanisme el 14 de juny de 1972.
5. Illes situades al Pla parcial Parcers, aprovat per la
Comissi dUrbanisme el 23 de maig de 1973.
6. Pla Parcial Can Serraparera, limitat pels carrers
Camp, Felici Xarau, Sant Antoni, Francol, Pirineu, Diagonal, Clota, av. Roma, Sevilla i Agrupaments, segons ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el 23 de febrer de 1967.
7. Illa limitada pels carrers Felici Xarau, parc urb,
Bona Sort i Sant Camil, amb ordenaci aprovada
per la Comissi dUrbanisme el 19 de novembre
de 1974.
8. Illa limitada pels carrers Felici Xarau, passeig de
Cordelles, Roserar, Bona Sort, parc urb i agrupament, amb ordenaci inclosa al Pla parcial Cardell Xarn, aprovat per la Comissi dUrbanisme
9. Pla parcial Gorgs, limitat per lav. Flor de Maig i
carrers Santa Rosa, Sant Ramon i liga, aprovat
per la Comissi dUrbanisme el 23 de maig de
444
Annex I
1. Pla parcial Can Vinad, per executar pel Patronat
Municipal de lHabitatge segons el Pla dOrdenaci aprovat per la Comissi dUrbanisme el 20
de juliol de 1970.
Annex ll
1. Illa limitada pel carrer Pietat, av. Manuel Girona i
parc urb.
1973 i 23 de desembre de 1975.

10. Illa limitada per lav. Primavera, carrer Jard i parc
urb, i lmit zona 20a/7.
11. Illa limitada pels carrers Verge del Pilar, Anselm
Clav, Sant Enric i Sta. Maria.
12. Illa limitada pels carrers Reis, Orient, av. Primavera
i parc urb.
13. Illa limitada pels carrers sant Salvador, passeig de
Cordelles, Sant Mart i Foment.
14. Illa limitada entre els carrers passeig de Cordelles,
Bona Sort, Sant Antoni i Santa Marcellina.
Annex ll
1. Polgon Badia, limitat per lautopista B-30 i els
termes de Sta. Maria de Barber i Sabadell, executat pel Ministeri de lHabitatge.
Annex lll
1. Illa limitada pels carrers Santa Marcellina, de lEsglsia, Llorer, Sant Antoni i parc urb.
2. Illa limitada pels carrers Clota i parc urb.
Cornell de Llobregat
Annex I
1. Ciutat satllit de Sant lldefons, limitada per lav. V.
Martorell (avui, Salvador Allende), terme dEsplugues, av. de la Lnia Elctrica, carrer Mossn Andreu (avui, Bergued), carrer Miranda i av. de Sant
lldefons, amb Pla parcial aprovat per la Comissi
dUrbanisme el 7 de juliol de 1959.
2. Illa limitada per les Av. de Jos Antonio (avui, dEsplugues), av. de Sant lldefons, av. de la Lnia Elctrica i carrer Les Garrigues, amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el 13 de juliol
de 1968.
3. Illa limitada pels carrers Mossn Andreu, Repblica Argentina, Ramoneda i Travessera, amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el
21 de desembre de 1974.
4. Illa limitada per lav. Vicen Martorell i carrers Bonestar, Anoia i Empord, amb ordenaci aprovada
per la Comissi dUrbanisme l1 de desembre de
1970 i 1 de juliol de 1968.
5. Illa limitada per lav. Sant lldefons, av. Vicen Martorell i carrers Bonestar i carrer Empord, amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el
18 dabril de 1972.
6. Illa limitada per lav. de Vicente Martorell, av. de
Sant lldefons, lnia Renfe i urbanitzaci Lindavista,
amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el 17 dabril de 1967.
7. Illa limitada per lav. de Jos Antonio, av. del Parc,

carrer Miranda i carrer Costa Brava, amb ordenaci aprovada pel Plenari de lAjuntament el 27
de gener de 1972, en desenvolupament de les
Ordenances municipals dedificaci.
8. Illa limitada per lav. de Jos Antonio, Pius Xll i ptge.
Destraleta, aprovat pel Plenari de lAjuntament el
27 de desembre de 1973, en desenvolupament
de les Ordenances municipals dedificaci.
9. Illa limitada per lav. de Jos Antonio, carrers Iscle
Soler i prolongaci del carrer Ripolls i zona 7a,
amb ordenaci aprovada pel Plenari de lAjuntament el 23 de juliol de 1975 en desenvolupament
de les Ordenances municipals dedificaci.
Annex ll
1. Illes limitades pels carrers Joan Fernndez, Feliu
i Codina i av. de les Flors, amb ordenaci executada per lObra Sindical de la Llar i Arquitectura.
2. Polgon Fontsanta, limitat pels carrers Priorat,
Terra Alta, Peneds i carretera a Sant Joan Desp,
amb ordenaci executada pel Ministeri de lHabitatge.
Annex lll
1. Urbanitzaci Lindavista, limitada per lav. Vicen
Martorell, carrers Empord i Bonavista i lnia Renfe.
2. Illa limitada per lav. Jos Antonio, carrer Les Garrigues i av. de la Lnia Elctrica (Lucas i Alsina).
3. Illes limitades pels carrers Frederic Soler, Repblica Argentina, Mossn Andreu i Catalans (Darsa).
Esplugues de Llobregat
Annex I
1. Illa limitada pels carrers Montesa, Sant Antoni
Maria Claret, Sant Joan i av. de Jos Antonio, amb
ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme
l1 de mar de 1972.
2. Illa limitada pels carrers Puritans, Carme, av. Jos
Antonio (avui, Cornell) i el Mercat Municipal, amb
el 18 dabril de 1972.
3. Illa limitada per lautopista ll i els carrers Ignasi Iglesias i Toms Bretn, amb ordenaci definida pel
Pla parcial Gallo, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 6 dabril de 1973.
4. Illa limitada per lav. de Jos Antonio, carrer Santiago Ramn y Cajal i lmits sistemes 7c i 6c, amb
5. Illa limitada per lav. de Jos Antonio, carrers
445
Montserrat i Sometents i lmit Sistema 7b, amb

6. Illa limitada pels carrers Jocs Florals, Mol, Ciutat
de lHospitalet i lmit sistema 7b, amb ordenaci
definida pel Pla parcial Can Vidalet aprovat per la
Comissi dUrbanisme el 23 de maig de 1973.
7. Illa limitada pels carrers Verge de la Merc, Eucaliptus, Maladeta i Jos Poros.
Annex ll
1. Illa limitada pels carrers Vidal i Ribas, Eucaliptus
i sistemes 7a i 6b (grup dhabitatges Cad), amb
ordenaci executada per lObra Sindical de la Llar
i Arquitectura.
Annex lll
1. Illa limitada pels carrers ngel Guimer, Toms
Bretn, Gaspar Fbregas i sistema 7a.
Gav
Annex I
1. Illa limitada pels carrers Sta. Teresa, Sant Joan i
carrer Begues, compresa al Pla parcial del sector
urb, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 14
de febrer de 1963.
2. Sector qualificat a la zona 18 de la superilla delimitada per lav. del Duc de Carrero Blanco (avui,
Diagonal), carrer Sant Pere, av. Joan Carles I i prolongaci del carrer Sta. Teresa, compresa al Pla
parcial del sector urb, aprovat per la Comissi
dUrbanisme el 14 de febrer de 1963.
3. Illa limitada pels carrers Mossn Jacint Verdaguer, Sant Antoni Maria Claret, av. ngela Roca
i sistema 7a, amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el 20 de desembre de 1965.
4. Illa limitada pels carrers ngeles Mestre, av. Joan
Carles I i zona 13b, compresa al Pla parcial del
sector Urb, aprovat per la Comissi dUrbanisme
5. Illa limitada per lautovia a Castelldefels, av. Bertran i Musitu, carrer Salou i parc urb, comprs
al Pla parcial La Pineda, aprovat per la Comissi
dUrbanisme el 30 doctubre de 1962.
Annex ll
1. Sector Can Pere Bori, limitat per la carretera de
Begues, General Sanjurjo (avui, Pi i Margall), av. de
lArampruny, carrer Sta. Teresa i zona 13b.
446
lHospitalet de Llobregat
Annex I
1. Illa limitada per la lnia Renfe, terrenys de La Remunta, carrer Rei En Jaume i riera del Canyet,
amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el 20 de novembre de 1961.
2. Illa limitada pels carrers Josep Prats, Francisco
Moragas, Provena i Marina, amb ordenaci aprovada pel Consell de Ministres el 21 de febrer de
1969, dins del Pla parcial del sector centre.
3. Illes limitades per les av. del Generalsimo Franco
(avui, Enric Prat de la Riba) i de lAlcalde Matas
de Espaa Muntadas (avui, Carrilet), rambla de la
Marina i carrer Vigo, amb ordenaci aprovada pel
Ministeri de lHabitatge el 8 de maig de 1972.
4. Illa limitada pels carrers Floridablanca, Toms
Gimnez, Belchite i Simancas, amb ordenaci
aprovada per lAjuntament el 7 doctubre de 1968
(aprovaci confirmada pel Ministeri de lHabitatge
el 31 de gener de 1970).
5. Polgon Can Serra, limitat per lav. de lElectricitat,
av. dIsabel la Catlica, lnia Renfe i carretera a
Esplugues, amb ordenaci aprovada en lltima
reforma per la Corporaci Metropolitana el 31 de
mar de 1977.
6. Illa limitada pels carrers Alexandria, Tarongers,
Hierbabuena i av. de lElectricitat, amb ordenaci
aprovada per la Comissi dUrbanisme el 3 de setembre de 1974.
7. Illa limitada per lav. del Generalsimo Franco (avui,
Enric Prat de la Riba) i carrers Mare de Du de la
Salut, Alcalde Matas de Espaa Muntadas (avui,
Carrilet) i Ciutat Comtal, amb ordenaci aprovada
per la Comissi dUrbanisme el 23 de febrer de
1967.
8. Illa limitada per lav. del Generalsimo Franco (avui,
Enric Prat de la Riba) i els carrers Fabregada,
Migdia i Castillejos, amb ordenaci aprovada per
la Comissi dUrbanisme l1 de juliol de 1959.
9. Pla Parcial Provenana (sector 2), limitat per lav. del
Generalsimo Franco (avui, Enric Prat de la Riba) i
els carrers Ciutat Comtal, Pius Xll i Alcalde Matas
de Espaa Muntadas (avui, Carrilet), amb ordenaci
aprovada per lAjuntament el 22 dagost de 1966.
10. Illa limitada pels carrers Jansana, Amadeu Torner,
Alcalde Matas de Espaa Muntadas (ermita) i
av. Vilanova, amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el 20 de juliol de 1964.
11. Illa limitada pels carrers Riera Blanca, Sta. Eullia,
Mart i Codolar i Santiago Ramn y Cajal, amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el
17 dagost de 1971.
12. Illa limitada pels carrers Aprestadora, Quarter de

Lepant, Granvia i lmit parc urb i grup escolar,
amb ordenaci aprovada per la Corporaci Metropolitana el 28 dabril de 1976.
13. Illa limitada pels carrers Amadeu Torner, Aprestadora, Rosell i Travessia Industrial amb ordenaci
aprovada pel Plenari de lAjuntament el 18 de febrer de 1964.
14. Illa limitada per lav. Isabel la Catlica, av. Menndez Pidal, carrer les Planes i lmit parc urb,
amb ordenaci aprovada per la Comissi dUrbanisme el 20 de juny de 1960.
15. Illa limitada per lav. Isabel la Catlica, av. Masnou,
carrer Clavells i lmit equipaments, amb ordenaci
maig de 1973.
16. Illa limitada pels carrers Pedraforca, Primavera,
Castellvell i av. Masnou, amb ordenaci aprovada
pel Plenari de lAjuntament el 21 de setembre de
1966.
17. Illa limitada per lav. Miraflors, Llevant, Pedraforca i
Bbiles, amb ordenaci aprovada per la Comissi
dUrbanisme el 19 de setembre de 1969.
18. Illa limitada pels carrers Radi, Alps, Crucero Baleares (avui, Ventura Gassol) i av. Vilafranca, amb
el 17 de gener de 1969.
19. Illa limitada per lav. Isabel la Catlica, av. del Parc i
carrer Ibrica i Empecinado, amb ordenaci aprovada el 19 de desembre de 1972.
20. Polgon Bellvitge, limitat per la Granvia, av. Vilanova, Travessera Industrial, av. Mare de Du de
Bellvitge i lmit zona 14a, amb ordenaci aprovada
en lltima remodelaci per la Corporaci Metropolitana l11 de maig de 1977.
21. Illa limitada pels carrers Mestre Candi, Generalsimo Franco (avui, Enric Prat de la Riba), Miquel
Romeu i av. de lAlcalde Matas de Espaa Muntadas (avui, Carrilet), amb estudi de detall aprovat
per la Corporaci Metropolitana de Barcelona el
24 de febrer de 1977.
Molins de Rei
Annex ll
1. Polgon Onsimo Redondo, executat per lobra
Sindical de la Llar i Arquitectura.
2. Polgon Pedrosa, promogut pel Ministeri de lHabitatge.
3. Polgon Gornal, executat pel Ministeri de lHabitatge.
Annex I
1. Pla parcial de la zona Sota Castell, aprovat per
1974.
Annex lll
1. Illa limitada per la Granvia i els carrers Riera
Blanca, Arquitectura i Literatura.
Annex I
1. Pla parcial Cal Saio, limitat pels carrers Lo Gaiter
del Llobregat, av. Almirante Carrero Blanco (avui,
Annex l
1. Pla parcial de lhospital, aprovat per la Comissi
dUrbanisme l1 de juliol de 1969.
2. Pla parcial Can Roca, limitat pels carrers Alfons ll
dArag, plaa de la Creu, Balmes, plaa Pius Xll
i lnia Renfe, aprovat per la Comissi dUrbanisme
el 6 de maig de 1966.
3. Pla parcial de lilla Riera Bonet - Sant Pere Roman, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 19
dagost de 1963.
Montcada i Reixac
Annex l
1. Pla parcial Cuys (sector dhabitatges), entre el
terme de Barcelona i el polgon industrial del mateix nom, aprovat per la Comissi dUrbanisme el
14 de juny de 1972.
Annex ll
1. Illa limitada per lav. Gral. Mola, lnia Renfe i carrer
en projecte segons ordenaci executada per
Montgat
Annex l
1. Pla parcial del Tur de Montgat, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 23 de febrer de 1967.
Annex ll
1. Sector limitat pel Cam Vell a Tiana, av. Jordana,
terme de Tiana i zona 10a/9.
2. Sector Tur del Sastre.
Papiol
El Prat de Llobregat
447
Onze de Setembre), sector industrial de lEstruch

i carretera de la Marina, aprovat per la Comissi
Annex ll
1. Unitat Venal dAbsorci Sant Cosme, limitada
per lav. Almirante Carrero Blanco (avui, Onze de
Setembre), prolongaci de lav. del Remolar, zona
afectada per laeroport i parc urb. Ha estat executat per lObra Sindical de la Llar i Arquitectura.
Ripollet
Annex I
1. Pla parcial Torrent, limitat per la carretera a Santiga, carrers Cerdanyola (en projecte) i Sant Lloren, escola Josep M. Ginesta, zona 19, av. en
projecte, prolongaci carrer Sant Esteve i zones
7a i 13b, aprovat per la Comissi dUrbanisme el
23 de desembre de 1968.

el 7 de desembre de 1959, Ple del 23 de febrer de
1960, dins del Pla parcial Fonollar.
3. Barri Ciutat Cooperativa, format pels polgons
Joan Maragall i Ramon Llull, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 8 de mar de 1967 i 14
doctubre de 1963, respectivament.
Annex ll
1. Unitat Venal dAbsorci Cinco Rosas (avui,
Camps Blancs), limitada per la ronda de Sant
Ramon i av. Divisin Azul (avui, Arag), executada
per lObra Sindical de la Llar i Arquitectura.
2. Illa limitada pels carrers Llus Pascual Roca, Pedro
Gual Villalb (avui, Pintor Joan Mir) i zona 13b,
segons ordenaci executada per lAjuntament.
Sant Adri de Bess
Annex I
1. Pla parcial Sant Joan, comprs entre lautopista
B-30, lnia FC i carrer en projecte, aprovat per la
Comissi dUrbanisme.
Annex I
1. Pla parcial Sant Joan Baptista, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 30 de desembre de 1960.
2. Pla parcial San Olegario, aprovat per la Comissi
3. Pla parcial de la Pea separada del barri Bess,
aprovat per la Comissi dUrbanisme el 14 de febrer de 1963.
Annex II
1. Sector segregat del Pla parcial Sant Josep i comprs entre la lnia FC, autopista B-30 i carrer en
projecte.
2. Illa limitada per rambla Ribatallada, Frederic Moragas i ngel Guimer.
3. Illes limitades per la carretera a Rub, Sant Mag,
Escoles, de la Creu i lnia FC.
Annex II
1. Pla parcial La Mina, executat pel Patronat de lHabitatge de Barcelona.
2. Pla parcial Llevant Nord, executat pel Patronat
Municipal de lHabitatge de Barcelona.
Annex lll
1. Pla parcial Marina Bess.
Sant Boi de Llobregat

Annex I
1. Illa limitada pels carrers Eusebi Gell, Providncia,
Rossell i Ntra. Sra. de la Cabeza, amb ordenaci
juliol de 1970.
2. Barri Casablancas, limitat per la carretera C-245,
rda. de Sant Ramon, carrer Mlaga i zona 19, amb
448
Sant Feliu de Llobregat

Annex I
1. Pla parcial Falguera, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 20 de setembre de 1965.
2. Edifici singular situat a la cantonada del carrer
Joan Batllori i carretera N-ll, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 7 dagost de 1967.
3. Illa limitada pels carrers Sant Josep, Riera de la
Salut, Falguera i Rupert Llad, amb estudi de detall aprovat definitivament el dia 9 de novembre de
1976.
Annex II
1. Illa limitada per la carretera Sansn i els carrers
Teodoro Illera, Eduardo Castells (avui, Europa) i
prolongaci de lav. Marquesa de Castellbell.
2. Illa limitada per lav. Marquesa de Castellbell i els
3.
4.
5.
6.
7.
carrers Riera de la Salut, Ruiz de Alda (avui, Can

Calders) i Francisco Sez.
Illa limitada per lav. del General Manso i els carrers
Calvo Sotelo (avui, Carles Buigas), Joan de Batlle i
lmit zona 19.
Illa limitada per lav. Marquesa de Castellbell i els
carrers Santa Creu, prolongaci Comte Vilardaga i
Escoles.
Illa limitada pel carrer Hospitalet, lnia Renfe, col
legi Gaud i Canal de la Infanta.
Illa limitada per la prolongaci del carrer Sant
Josep, collegi Model, Riera de la Salut i lmit zona
13 b.
Illa limitada pels carrers Sant Josep, Falguera, Samaranch i lmit parc urb.
Sant Joan Desp

Annex I
1. Polgon residencial Llevant, limitat per lav. Barcelona, Mare de Du de la Merc, ngel Guimer,
John F. Kennedy i lHospitalet de Llobregat, amb
el 30 doctubre de 1962.
Annex ll
1. Illa limitada pels carrers Frares, Sant Francesc
dAsss i Sant Francesc de Sales.
Sant Just Desvern

Annex I
1. Illa limitada per la carretera N-ll, i els carrers Indstria, Creu i prolongaci Bovedillas, dordenaci
febrer de 1972.
2. Illa limitada per la carretera N-ll, av. de la Fontsanta
(avui, Doctor Ribalta.), prolongaci rambla Modolell i carrer sense nom, amb ordenaci aprovada
per la Comissi dUrbanisme el 27 de setembre
de 1972.
3. Illa limitada pels carrers Nord, Creu, Muntanya i
parc de la Fontsanta, amb ordenaci inclosa possiblement al Pla parcial del Nucli Antic de Sant
Just, aprovat per la Comissi dUrbanisme el 30
doctubre de 1962, i en part aprovat per lesmentada Comissi dUrbanisme el 30 de novembre de
1972.
Sant Vicen dels Horts

Annex I
1. Illa limitada pels carrers Llobregat, Jacint Verdaguer, Puigmal i av. FC, amb ordenaci aprovada
per la Comissi dUrbanisme.
2. Illa limitada pels carrers Jos Antonio (avui, Barcelona), carretera a Sant Boi i zona 8a), aprovat per
la Comissi dUrbanisme.
Annex ll
1. Polgon Llins, limitat pels carrers Cementiri, La
Corunya i zona 19 i sistema 6b, construt per
Annex lll
1. Polgon La Vinyala, limitat pels carrers Sant Josep,
General Mola (avui, Miguel Hernndez), Abadessa
Reverter i en projecte.
2. Illa limitada pels carrers Llobregat, Nria, Balmes i
av. FC.
3. Barri Serral, que comprn dues illes situades entre
la carretera a Sant Boi i els carrers Agricultura i
Serral.
4. Illa limitada pels carrers Jacint Verdaguer, Indstria, FC i sistema 7b.
5. Illa limitada pels carrers Comer, Serral, carretera
a Sant Boi i zona 19.
6. Illa limitada per la carretera a Sant Boi i zones 19 i
12 i sistema 7a (illa Ateneu).

Annex I
1. Illa limitada pels carrers Mallorca, Crdova i lmit
protecci sistemes (9), segons ordenaci executada pel Patronat Municipal de lHabitatge.
2. Illa limitada pels carrers Crdova, Menorca i lmit
protecci sistemes (9), segons ordenaci executada pel Patronat Municipal de lHabitatge.
3. Illa limitada pels carrers Crdova i Cabrera i lmits
sistemes de protecci (9) i lliure permanent (26),
segons ordenaci executada pel Patronat Municipal de lHabitatge.
4. Illa limitada pels carrers prolongaci, Ramon Berenguer, Extremadura, Castella i parc urb, amb
ordenaci en trmit dexecuci pel Patronat Municipal de lHabitatge.
5. Illa limitada pels carrers Extremadura, Castella i
parc urb, amb ordenaci en trmit dexecuci
pel Patronat Municipal de lHabitatge.
6. Illa limitada pels carrers Castella, Almogvers i
449
lmits dels sistemes dagrupament i lliure permanent, amb ordenaci en trmit dexecuci pel Patronat Municipal de lHabitatge.
7. Illa limitada pels carrers Almogvers, Laredo i sistema dagrupament, i amb ordenaci en trmit
dexecuci pel Patronat Municipal de lHabitatge.
8. Illa limitada pels carrers Almogvers, Galcia,
Mrcia i zona 20a/9, amb ordenaci en trmit
dexecuci pel Patronat Municipal de lHabitatge.
9. Illa limitada pels carrers Juli Garreta, av. Bar i
parc urb comercial, segons ordenaci executada pel Patronat Municipal de lHabitatge.
10. Illa limitada pels carrers Enric Morera, av. Bar i
parc urb, segons ordenaci executada pel Patronat Municipal de lHabitatge.
11. Illa limitada pels carrers Llus Millet, Jaume
Balmes, parc urb i zona de remodelaci, amb
ordenaci executada pel Patronat Municipal de
lHabitatge.
Annex ll
1. Illa compresa entre els carrers Mallorca, Cervantes, Rabelais, Eiximenis i parc urb.
2. Illa limitada pels carrers Arag, Ramon Berenguer
(Galcia) i Almogvers.
3. Front dilla als carrers Arag i Balears.
4. Illa limitada pels carrers av. de Catalunya, passatge Sed, prolongaci ptge. Sagrada Famlia i
carrer Singuerln.
5. Illa limitada per la carretera Font de lAlzina, passatge Tarragona i estaci transformadora.
6. Illa limitada pels carrers Lleida, Isaac Albniz i lmits protecci de sistemes i zona 22a/9.
7. Illa limitada pels carrers Isaac Albniz, ptge. Tarragona i protecci de sistemes (9) i estaci transformadora.
8. Illa limitada per la carretera Font de lAlzina, Juli
Garreta, av. Bar i Enric Morera.
9. Illa limitada pels carrers Arag, Almogvers, Galcia i Biscaia.
10. Illa limitada pels carrers Vctor Hugo, Girona, Anselm de Riu i Nobel.
11. Illa limitada pels carrers ngel Guimer, av. Bans
Baixa i av. del Caudillo (avui, Generalitat), i sistema
dequipament.
Annex lll
1. Illa limitada pels carrers Cultura, av. de Santa Coloma i Torre Balldovina, amb ordenaci aprovada
per la Corporaci Metropolitana el 24 dabril de
1975.
2. Fronts dilla als carrers Mossn Jacint Verdaguer,
av. de Santa Coloma i av. del Caudillo (avui, Ge-
450
neralitat), amb ordenaci inclosa al Pla parcial Balldovina, aprovat per la Comissi dUrbanisme el
23 de febrer de 1967.
Viladecans
Annex I
1. Grup dhabitatges Sant Jordi, limitat pels carrers
Balmes, av. Germans Gabrielistes, grup escolar
Germans Gabrielistes i carretera de la Vila, segons
2. Poblat Roca, limitat pels carrers Gav, General
Goded (avui, Doctor Ferran i Clua), av. Llus Mor
del Castillo i av. Dr. Fleming, segons ordenaci
aprovada per la Comissi dUrbanisme el 8 dabril
de 1960.
3. Illa limitada per lav. Llus Mor del Castillo, av. del
Dr. Fleming, carrer Gav, i av. Sant Lloren, segons ordenaci executada amb subjecci al Pla
parcial del sector oest aprovat per la Comissi
dUrbanisme el 8 dabril de 1960.
4. Illa limitada pels carrers Dr. Fleming, Gav, Gral.
Goded (avui, Doctor Ferran i Clua) i carretera
C-245.
5. Illa limitada pels carrers Gav, General Goded,
prolongaci carrer Agricultura i carretera C-245.
6. Illa limitada per av. Can Palmer, av. de Can Batllori,
carrer Comer i zona 16.
Annex lll
1. Illa limitada pels carrers Josep Abril, prolongaci
av. Llorell, barri de Can Batllori i zona 19 (sector
telefnic).
2. Illa limitada pels carrers Gav, Sant Josep, carretera C-245 i prolongaci av. Agricultura.
3. Illa limitada per la rambla Modolell, carrer Sta.
Teresa i Sant Mari i prolongaci carrer Sant Sebasti.
4. Illa limitada pels carrers Palmeres, Parrquia i
Mestres, i av. Llus Mor del Castillo.
Annex IV
451
452
453
454
455
456
457
458
459
460
Modificacions de les
Ordenances Metropolitanes
dEdificaci
Badalona
Modificaci de larticle 125 de les
OO.MM. dEdificaci, pel que fa al terme
municipal de Badalona. Aprovada definitivament per Acord de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 14 de setembre de 1994 (DOGC nm. 1989
de 23/12/94).
Art. 125. Grues-torre. (es modifica la condici 4
de larticle 125.1 en el sentit de limitar la
responsabilitat civil a cobrir per plissa
dassegurana, a efectes datorgament de
llicncia dinstallaci i s de grues-torre)
4a. Els danys de qualsevol gnere que pugui produir el funcionament de la grua i la seva estncia
a lobra es cobriran amb plissa dassegurana
de responsabilitat civil limitada amb els segents
graus:
1. Grues que no sobrepassin els lmits del solar:
69.000.000 pessetes.
2. Grues que sobrepassin els lmits del solar volant per sobre daltres finques no edificades:
69.000.000 pessetes.
Aquestes quanties seran revisables anualment.
3. Grues que sobrepassin els lmits del solar volant
per sobre daltres finques edificades:
100.000.000 pessetes si lobra en construcci
t fins a dues plantes dalada.
t entre dues i cinc plantes dalada.
t ms de cinc plantes dalada.
4. Si les grues sobrepassen els lmits del solar
volant per sobre daltres finques destinades a
zones verdes, vials, equipaments, etc. (collegis,
zones esportives, i altres equivalents), la plissa
dassegurana de responsabilitat civil limitada
Nombre de plantes pis

Nombre de
persones
per planta
Fins 4
tindr una cobertura de 250.000.000 pessetes,

i excepcionalment, fins a 500.000.000 pessetes
quan saprecin els supsits esmentats, en resoluci motivada, lexistncia delements de greu
risc.
Transcorreguts cinc anys des de lentrada en vigor
de la modificaci de lesmentat article, les quantitats assegurades seran objecte de revisi mitjanant acord de lAjuntament Ple.
Barcelona
Modificaci de larticle 71.3 de les
OO.MM. dEdificaci, a Barcelona. Aprovada definitivament per Acord de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 19 de desembre de 1990
(DOGC nm. 1423 de 25/03/91).
Art. 71. Escales. (es modifica lapartat 3)
1. Els graons de les escales ds com a diversos habitatges, tindran, com a mnim, 0,26 m. destesa
o petja (sense comptar amb la motllura) i, com a
mxim, 0,18 m. de contrapetja. No es permetr la
construcci de replans o replanells partits. En els
trams corbs, la mida de lestesa es prendr a la
lnia de la marxa, suposada a 0,40 m. del passam.
Lalada mnima de les baranes ser de 0,80 m. en
els trams inclinats i de 0,90 m. en els horitzontals.
La separaci entre els elements verticals de la barana no excedir de 0,12 m.
2. Lamplada mnima de les escales i passadissos
daccs als habitatges o locals, dependr del
nombre de persones servides per dita escala o
passads en cada planta, i del nombre de plantes
pis de ledifici (sense comptar la planta baixa o,
si s el cas, la planta daccs a ledifici), dacord
amb la taula segent:
De 5 a 8
De 9 a 12
De 13 a 16
De 17 a 20
Amplada passads en m.
Fins 30
1,20
0,90
0,90
1,20
1,40
1,60
De 31 a 50
1,20
1,20
1,20
1,40
1,60
1,80
De 51 a 75
1,40
1,40
1,60
1,80
2,40
3,00
De 76 a 100
2,60
1,60
1,80
2,40
3,20
3,60
(D= dimensi en metres per a lample total de les escales. N= nombre mnim descales)
Badalona / Barcelona 463
3. En aquells casos en que estigui prevista una ocupaci de ms de cent persones per planta i en
els edificis de ms de vint plantes, saplicar all
que preveu la NBE-CPI-82, sense perjudici que
una norma posterior substitueixi el seu contingut
sense necessitat de tramitar una nova modificaci.
Modificaci de larticle 24 de les OO.MM.

dEdificaci, al terme municipal de Barcelona. Aprovada definitivament per Acord de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 19 de maig de
1993 (DOGC de 06/08/93).
llicncia dobres. (safegeixen els apartats 5
i 6)
5. Quan es tracti de la construcci dedificis de ms
de dues plantes de soterrani o que requereixen
ms de 6 m. lineals dexcavaci en profunditat, al
punt mxim, o dedificis amb fonamentaci de caracterstiques especials, ja sigui per la tecnologia
utilitzada com pel volum dexcavaci o per la qualitat especial del sl, caldr aportar, tamb, abans
de latorgament, una plissa dassegurana de
responsabilitat, emesa per entitat asseguradora
de reconeguda solvncia, suficient per cobrir els
possibles danys que en el transcurs de lexecuci
de lobra es puguin produir sobre persones o propietats alienes a aquesta, inclosos els que puguin
afectar a la via pblica i altres bns de naturalesa
pblica. Lassegurana haur dincloure tots els
actors que puguin resultar responsables dels esmentats danys i el seu import, que com a mnim
ser de 100.000.000 de pessetes, el fixar la
companyia asseguradora ateses les caracterstiques de lobra i el seu risc potencial. LAjuntament
podr no acceptar la plissa quan, dacord amb
els informes tcnics municipals, aquesta resulti insuficient.
6. Tamb caldr aportar una plissa dassegurana
a requeriment municipal, quan el risc no previst en
la fase de projecte es presents efectivament en el
transcurs de lexecuci de lobra.
Modificaci de les OO.MM. dEdificaci,

pel que fa al terme municipal de Barcelona,
consistent en la introducci de larticle 121
bis. Aprovada definitivament per Acord de la Comissi
dUrbanisme de Barcelona de 4 de febrer de 1998
(DOGC nm. 2608 de 27/03/98), amb el benents que
464 Barcelona
aquesta aprovaci sentn sense perjudici de les disposicions que pugui dictar la Generalitat de Catalunya,
en virtut de les competncies que t atribudes.
Art. 121 bis. (shi afegeix aquest article)
LAjuntament de Barcelona pot establir normes generals que regulin les obligacions dels propietaris de
mantenir en condicions de seguretat les seves edificacions, tant si es destinen a habitatges com a altres
usos diferents. El compliment daquestes obligacions
shaur dacreditar en els terminis i segons el procediment que les mateixes normes estableixin. En tot
cas, els propietaris dels edificis de ms de quinze
anys hauran de tenir a disposici de lAjuntament el
corresponent certificat de solidesa, ems per tcnic
competent, en que sacrediti lestat de conservaci
de ledifici.
Lincompliment daquestes obligacions constitueix infracci administrativa, dacord el que estableixin les
normes a que es refereix lapartat anterior i les dems
que siguin daplicaci.
Modificaci dels articles 176, 178 i 180

de les OO.MM. dEdificaci en matria de
rehabilitaci dedificis, a Barcelona. Aprovada definitivament, de conformitat amb larticle 68 de
la Carta Municipal de Barcelona, pel Plenari del Consell Municipal de 14 de febrer de 2003 (BOP nm. 58
de 8/03/03).
Art. 176. Obres en edificacions anteriors al Pla.
1. En les obres esmentades en larticle 222-4 de les
Normes Urbanstiques del Pla general metropolit,
podran mantenir-se les condicions dhabitabilitat
preexistents a limmoble (dimensions dhabitacions, patis, places daparcament, superfcies de
ventilaci i escales), sempre que no saugmenti el
nombre dhabitatges.
2. El grau de manteniment de les condicions preexistents esmentades en el pargraf anterior estar en funci de les dificultats dadaptaci a les
Ordenances vigents a tenor de la importncia de
lobra a realitzar. Aquests criteris saplicaran amb
la mateixa amplitud en cas de conservaci dedificis que per les seves caracterstiques esttiques
o ambientals interessi mantenir.
3. Als efectes de laplicaci del referit article de les
normes urbanstiques del Pla, no sentendr que
ledifici resti fora dordenaci per lincompliment
de les dimensions dels patis, per no trobar-se
aquests compresos en locupaci de parcella esmentada en aquest article.
4. En zones dedificaci allada unifamiliar, amb

construccions fora dordenaci, es podran aixecar
construccions auxiliars sempre que amb aquestes
no se superi el volum i altres condicions dedificabilitat corresponents a la respectiva parcella.
5. No sadmetran les actuacions de canvi global ds
en edificis la tipologia dels quals sigui manifestament inadequada per al nou s que es proposa o
que no suposin una millor integraci de ledifici en
lilla.
Amb carcter previ a la sollicitud de la llicncia
dobres, podr sollicitar-se a lAjuntament un
informe sobre la viabilitat de lactuaci de rehabilitaci proposada presentant la documentaci
tcnica corresponent, a nivell davantprojecte, i
formulant consulta expressa sobre els temes especfics en relaci als quals es consideri necessari un pronunciament municipal. Aquest informe
analitzar especialment els aspectes dadequaci
tipolgica de ledificaci per als nous usos. LAjuntament emetr aquests informes en el termini
6. En casos dedificis que superin ja el nmero
mxim de plantes segons la normativa vigent, les
installacions no poden situar-se per sobre de lltima planta quan ultrapassin lalada admesa per
al tancament de la coberta (1 ,80 m.).
En tot cas caldr minimitzar limpacte de les instal
lacions i acreditar la seva integraci per tal que
no es vegin des de la via pblica. En el que sigui
possible, shaur de preveure la reserva despais
per a installacions dins el volum de ledifici.
7. Els habitatges de porteria situats en coberta i disconformes es poden mantenir i rehabilitar en les
seves dimensions estrictes.
Els altres cossos edificats: antics rentadors, dipsits daigua, trasters....... senderrocaran llevat
casos excepcionals. En cap cas podran reconvertir-se per a usos dhabitatge, estudis etc.
Art. 178. Patis de parcella.
1. El 12 per 100 que fa esment larticle 235-1 de
les Normes urbanstiques del general metropolit
no ser preceptiu per aquells edificis que no requereixin patis de llums i ventilaci, per no haver
estat construda tota la profunditat edificable de
linterior dilla i ventilar, en conseqncia, directament al pati interior dilla o per tractar-se duna
profunditat edificable reduda i que no obligui en el
projecte de ledifici a la previsi de lesmentat pati
de parcella.
2. No obstant el previst en el pargraf, en els edificis comercials, malgrat no sigui necessari el pati,
sexigir el compliment del 12 per 100.
3. Els reculats previstos de faana posterior, que siguin daplicaci en el pargraf 2 de larticle 235 de
les normes del Pla, hauran de complir les condicions dels patis mixtos fixats en larticle 233-3 de
les esmentades normes.
4. En les actuacions integrals de rehabilitaci que no
suposin canvi ds, i que comportin una redistribuci generalitzada de ledifici, no ser daplicaci
la superfcie mnima de patis del 12%. Aix, no
obstant, els patis hauran dassolir la superfcie mnima exigida en els arts. 233 i 234 de les NN.UU.
segons el tipus de dependncies que hi ventilin.
5. En les actuacions de rehabilitaci que suposin
canvi ds per a destinar ledifici a habitatges,
sexigir el compliment de les dimensions mnimes
dels patis i de la regla del 12%. En cas que fsicament sigui impossible o notriament desproporcionada, per les caracterstiques estructurals
de ledifici, complir amb la regla del 12%, i aix
es justifiqui degudament, podr ajustar-se aquest
percentatge.
Art. 180. Nombre mxim dhabitatges.
1. En les zones de casc antic i de densificaci urbana, el nombre mxim dhabitatges que es
podr construir en una determinada parcella no
ser superior al que resulti de dividir el total de
superfcie construda de ledifici pel mdul de cent
metres quadrats (100 m2).
2. A efectes del present article sentn per superfcie construda la compresa entre els tancaments
exteriors. Sinclouen els cossos sortints semitancats, es computen en un 50 per cent de la seva
superfcie els cossos sortints oberts i sexclouen
els patis de llums i de ventilaci i els soterranis.
En les actuacions de rehabilitaci en les zones
de casc antic i de densificaci urbana, el nmero
mxim dhabitatges admissible en una determinada parcella no ser superior al que per excs
resulti de dividir la total superfcie construda de
ledifici pel mdul de vuitanta metres quadrats (80
m2).
Als efectes del present article sentn per superfcie construda de ledifici la compresa entre els
tancaments exteriors. Sinclouen els patis de llums
i de ventilaci i sexclouen els cossos sortints i la
superfcie de planta baixa fora del cos principal.
Barcelona 465
Modificaci de les OO.MM. dEdificaci

en relaci al nombre mxim dhabitatges
per parcella, a Barcelona. Aprovada definitivament, de conformitat amb 68 de la Carta Municipal
de Barcelona, pel Plenari del Consell Municipal de 30
dabril de 2004 (BOP nm. 302 de 17/12/04).
TTOL III.
DISPOSICIONS
COMPLEMENTRIES DE LES
NORMES URBANSTIQUES
Captol 1r.
Disposicions sobre ledificaci en
general
parcella. Es deroga aquest article.
Art. 180. Nombre mxim dhabitatges.
1. A les zones dhabitatge plurifamiliar, el nombre
mxim dhabitatges que podr construirse en una
determinada parcella, no ser superior al que
resulta de dividir la superfcie total construda de
ledifici pel mdul de vuitanta metres quadrats (80
m2).
A les zones subjectes a ordenaci volumtrica especfica que comptin amb un planejament anterior
al Pla general metropolit en el que sestableixin
limitacions especfiques de densitat, saplicar
tamb la determinaci anterior.
2. Als efectes del present article, a les zones de casc
antic i de densificaci urbana, sentn per superfcie construda de ledifici, en actuacions de nova
planta, la compresa entre els tancaments exteriors. Sinclouen els celoberts i patis de ventilaci
i sexclouen els cossos sortints, la superfcie de
planta baixa que ultrapassi la fondria edificable, i
els soterranis.
A la resta de zones, per al clcul de la superfcie
construda de ledifici, sadoptaran els mateixos
criteris que estableixen les Normes urbanstiques
del Pla general metropolit per al cmput de ledificabilitat.
Captol 3r
Disposicions aplicables a la zona
subjecta a anterior ordenaci
volumtrica especfica
Art. 191. Contingut de la Normativa.
La normativa a aplicar amb carcter principal o subsidiari, segons el que disposa larticle anterior i en funci
de les antigues zones del Plan de Ordenacin Urbana
de Barcelona y su comarca de 3 de desembre de
1953, ser la segent:
a) Zones deixample intensiu, residencial urbana
intensiva i comercial:
Edificabilitat neta: 1,50 m2st/m2s
Ocupaci mxima: 60 per 100.
Alada mxima: 27,45 m.
Nombre mxim de plantes: PB+7P
Alada mnima entre sostres: 3,05 m.
b) Zones deixample semiintensiu, casc antic,
residencial urbana semiintensiva i tolerncia
dhabitatge i indstria:
Edificabilitat neta: 1,25 m2st/m2s
Alada mxima: 18,30 m.
c) Zones suburbanes de ciutat jard:
Edificabilitat neta: 0,50 m2st/m2s.
Alada mxima: 11 m.
1. Els plans especials si sescau, els estudis de detall no podran augmentar la superfcie de sostre
edificable ni alterar el tipus dordenaci, fixats pel
planejament anterior quan es modifiqui aquest.
2. La mateixa limitaci saplicar quan regeixin els
parmetres definits a larticle 191 amb carcter
subsidiari de lanterior ordenaci.

Ordenances Municipals complementries de les Metropolitanes, a Cerdanyola
del Valls. Aprovades definitivament, donada conformitat al text refs i corregida errada material, per
Acords de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de
5 dabril de 1990 i 13 de febrer de 1991 (DOGC nm.
1439 de 6/05/91) i 18 de desembre de 1991 (DOGC
nm. 1580 de 8/04/92).
466 Cerdanyola del Valls / Barcelona
Text Refs
Art. 102. (shi afegeixen els apartats 3 i 4)
3. Les places mnimes daparcament que shauran
de preveure als edificis dhabitatge situats en sl
urb, seran les segents:
Tres places per cada dos habitatges de ms de
130 m2 i una per cada habitatge de menys de 130
m2. Tot lanterior referit a superfcie construda, no
solament la dhabitatge, sin tamb la dels elements comuns.
4. Als habitatges en que solament calgui projectar
laparcament per a una sola plaa, la superfcie
mnima es podr reduir a 15 m2.
Art. 112. Rampes i accessos. (es modifica lapartat
1; shi afegeixen els apartats 7, 8, 9 i 10)
1. Lamplada mnima dels accessos per a un sol
sentit de circulaci, als aparcaments de ms de
quatre vehicles, que donin a carrers de menys de
12 m. dample, ser de 4 m. Quan es tracti de
laccs a un local amb una sola plaa daparcament aquest accs es podr reduir a 2,50 m. A la
resta de casos ser de 3 m.
7. A la zona de densificaci urbana, subzona II,
semiintensiva (13b), noms sadmet un accs a
laparcament per parcella quan la longitud de la
faana no depassi els 13 m., en els casos que la
longitud de la faana sigui major sadmetran tants
guals com resulti de dividir per 13 la longitud de
la faana. Quan la divisi doni un nombre fraccionari de guals, qualsevol fracci igual o menor de la
meitat shi haur de descomptar, i la superior a la
meitat shi haur de computar com un gual ms.
Quan ledifici formi xamfr, es podr considerar
la faana desplegada. Sadmetran dos accessos
per parcella en el cas dinstallaci de garatges
amb ms de quaranta places o aparcaments comunitaris organitzats en un sol sentit de circulaci
interna amb entrada i sortida en els seus extrems.
8. A les zones dordenaci en edificaci allada
noms sadmetr un accs des del vial al solar, a
no ser que el solar per la seva dimensi shagi de
tractar com si fossin dues o ms parcelles independents, dacord amb el que sestableix larticle
342.11 de les Normes urbanstiques.
9. Cada agrupaci independent dhabitatges adossats estar dotada dun sol accs rodat des de
la via pblica. Sadmetran dos accessos per
parcella en el cas de garatges amb ms de 40
places o aparcaments comunitaris organitzats en
un sol sentit de circulaci interna amb entrada y
sortida en els extrems.
10. A la zona dordenaci en edificaci allada, quan

els aparcaments estiguin situats a la planta soterrani sadmetr un sol accs per edificaci i en
conseqncia una sola rampa daccs. La qual no
podr ocupar una superfcie major del 10 per 100
de la parcella.
Art. 113. Pendent de les rampes. (shi afegeix
lapartat 2)
2. En ciutat jard, als 4 m. de fondria immediats a
laccs de la parcella, les rampes tindran un pendent mxim del 10 per 100 quan siguin utilitzades
de sortida al carrer.
Art. 162. Nombre dascensors. (es modifica
lapartat 1)
1. Ser obligatria la installaci dascensor a tots els
edificis destinats a habitatge, oficines o comeros
i, en general, locals freqentats pel pblic, el paviment de lltim pis dels quals es trobi a ms de
12,40 m. sobre la rasant del terreny a laccs a
ledifici.
Ordenana municipal complementria

de les Metropolitanes dEdificaci (art.97)
relativa al tancament de finques sense
edificar, a Cerdanyola del Valls. Aprovada
definitivament i donada conformitat al text refs (amb
les correccions que sincorporen dofici) per Acords
de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 9 de
mar i 14 de setembre de 1994 (DOGC nm. 2018
de 1/03/95).
Text Refs
1. Objecte.
Lobjecte daquest text refs s el de complir les
prescripcions de lacord daprovaci definitiva de
lordenana municipal complementria de les metropolitanes dedificaci, de larticle 97 de Cerdanyola del Valls, adoptat en la sessi de 09.03.94.
2. Definici.
El present document constitueix Norma urbanstica municipal, prevista en larticle 23.3 del DL
1/1990 de la Generalitat de Catalunya. La seva
tramitaci sajustar al qu regula larticle 75 del
mateix Decret.
3. Antecedents.
Lordenana s complementria de les metropolitanes de Barcelona, definitivament aprovades en
data 14.07.1976, amb modificacions posteriors i
text refs que va ser aprovat en data 08.08.1988.
4. mbit.
Aquesta ordenana regir a les zones 13b, 22a i
20a.
5. Contingut.
Aquesta ordenana, en la seva part dispositiva, t
el segent text:
5.1 Totes les finques de lmbit de les zones que
sestableixen en lapartat anterior, que es trobin
sense edificar, han de tancar-se en tot el seu permetre a la via pblica.
5.2 La tanca, en les zones 13b i 22a tindr en tot
cas una alria constant en 2 m. sobre la rasant
en cada punt de la vorera, i es construir de material dobra permanent i opac. La superfcie exterior
de la tanca es tractar en tot cas com a faana.
5.3 Les tanques de les finques de les zones ciutat
jard sajustaran a all que estableix lapartat 3 de
larticle 254 de les Normes urbanstiques del Pla
general metropolit.
6. Oportunitat.
Aquesta ordenana sajusta a les determinacions
de larticle 251 del DL 1/1990 de la Generalitat,
concordant amb larticle 181 de la Llei del sl de
1976, alhora que es complementa amb larticle 97
de les Ordenances metropolitanes vigents.
7. Vigncia.
Aquesta ordenana t vigncia indefinida, de conformitat amb larticle 72 del DL 1/1990.
8. Disposici transitria.
Aquesta ordenana entrar en vigor lendem
de la publicaci de lacord daprovaci definitiva,
atorgant-se un termini de 6 mesos, no prorrogable, perqu totes aquelles finques afectades
lexecutin.
Ordenances complementries de les

OO.MM. dEdificaci, relatives a la modificaci dels articles 70 i 92, a Cerdanyola del
Valls. Aprovades definitivament per Acord de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 21 de juny i 25
doctubre de 1995 (DOGC nm. 2136 de 01/12/95).
Art. 70. Vestbul. (shi afegeix lapartat 8)
8. En les cases plurifamiliars de les zones dordenaci en edificaci allada; subzones III (20a/7) i
IVa (20a/9), lespai destinat a entrada o vestbul
descala shaur de situar a la planta baixa de
ledifici.
Art. 92. Zones dedificaci allada. (shi afegeix
lapartat 2)
2. A les zones dordenaci en edificaci allada, per
468 Gava / Cerdanyola del Valls
damunt de lalada mxima, no sadmetr cap

maquinria de lascensor o installaci que impliqui la construcci dun cos dedificaci dalada
superior a 3 m.
Ordenana complementria: Modificaci

articles 112.8, 112.9 i 112.10 de les OO.MM.
dEdificaci, rampes i accessos als aparcaments, a Cerdanyola del Valls. Aprovada definitivament per Acord de la Comissi dUrbanisme de
Barcelona de 15 de desembre de 1999 (DOGC nm.
3121 de 14/04/00).
Art. 112. Rampes i accessos. (es modifiquen els
apartats 8 i 9, i selimina lapartat 10)
8. En les zones dordenaci en edificaci allada
noms sadmetr un accs al solar des de cada
vial al que doni front el solar, a no sser que el
solar per la seva dimensi hagi de tractar-se com
si fossin dues o ms parcelles independents,
dacord amb larticle 342.11 de les Normes urbanstiques.
9. Cada agrupaci independent dhabitatges adossats estar dotada dun sol accs rodat des de la
via pblica, sempre i quan no es trobin en lmbit
duna figura de planejament derivat que permeti
els garatges particulars en planta baixa.
Sadmetran dos accessos per parcella en el cas
de garatges de ms de 40 places o aparcaments
comunitaris organitzats en un sol sentit de circulaci interna amb entrada i sortida en els extrems.
10. (queda eliminat)
Gav
Modificaci puntual de larticle 66
apartat 2 de les Ordenances Metropolitnes dEdificaci del Pla General Metropolit, per al municipi de Gav. Aprovada definitivament per la Comissi Territorial dUrbanisme de
Barcelona el 16 de febrer de 2005. (BOPB nm. 177
de 26/07/2005).
La modificaci consisteix en el segent:
Lapartat 2 de larticle 66 quedar amb el segent redactat:
2. La vivenda disposar dun conducte dextraci
de funs a la cuina, amb sortida a la coverta o par
superior de ledifici. En el ca que la cuina i el men-
jador formin una pea nica, la cuina disposar, a

ms a ms, duna xemeneia de ventilaci de les
dimensions descrites en lapartat 3c)
LHospitalet de Llobregat
Ordenana sobre aparcaments soterranis construts en subsl de la xarxa viria, parcs pblics, jardins i zones verdes,
a LHospitalet de Llobregat. Aprovada definitivament i donada conformitat al text refs per Acords
de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 10
dabril de 1991 i 25 de mar de 1992 (DOGC nm.
1622 de 22/07/92).
Captol I
Objecte de lordenana.
Art. 1er.
1. La present ordenana t per objecte regular les
condicions de la construcci daparcaments o
garatges-aparcament subterranis en el subsl
dels carrers, places, jardins i parcs urbans aix
com dels espais verds no edificables de propietat
privada, dins del terme municipal de LHospitalet
de Llobregat.
2. La construcci daparcaments o garatges-aparcament en el subsl dels terrenys edificables,
de forma independent o com a part integrant
dedificis dhabitatge o destinats als altres usos
permesos per les Normes urbanstiques del Pla
general metropolit, sajustar a les disposicions
sobre garatges, garatges-aparcament i estacionaments de les Ordenances metropolitanes dEdificaci del Pla general metropolit.
3. En el cas dels parcs urbans, el contingut daquesta
Ordenana haur dsser incorporat al Pla especial corresponent que es redacti segons disposen
les esmentades Normes urbanstiques del Pla
general metropolit. Seran de compliment obligat
en carrers, places i jardins urbans de menys de
12.000 m2.
4. La present ordenana ser noms daplicaci,
quant a zones verdes i espais lliures pblics, un
cop shagi establert la convenincia de laparcament soterrani mitjanant el pla especial que ordeni la zona verda o espai pblic, el qual contindr
els estudis corresponents a les necessitats de
places daparcament en el sector i la nulla influncia negativa sobre les necessries plantacions
que hauran defectuar-se en lesmentada zona

dacord amb el projecte definitiu del parc o jard
pblic, el qual shaur dexecutar i entrar en funcionament simultniament amb laparcament.
En el cas daparcaments soterranis sota el sistema viari el projecte haur dincloure un estudi
detallat de les xarxes de metro o altres sistemes
de transport pblic soterrani i del qual sen donar
compte a la Comissi dUrbanisme de Barcelona.
Art. 2on.
Als efectes daquesta ordenana, per aparcaments
o garatges-aparcament subterranis sentenen els espais situats al subsl dels terrenys de domini pblic
municipal, o de propietat privada esmentats en larticle anterior, i destinats a la guarda de vehicles autombils fins a un pes mxim de 2 T.
Art. 3er.
La construcci dels aparcaments o garatges aparcament a que es refereix aquesta Ordenana, tant si sn
diniciativa municipal com privada, requereix la justificaci prvia de la seva necessitat, de la seva compatibilitat amb els objectius de la poltica circulatria i
urbanstica de la Ciutat i en aquest aspecte hauran de
ser informats pels Serveis Tcnics competents.
Captol II
Concessions i llicncies.
Art. 4rt.
1. La utilitzaci del subsl dels terrenys de domini
pblic municipal per a la construcci i explotaci
daparcaments o garatges-aparcament, sempre
que no la realitzi per s mateix lAjuntament, ser
objecte de concessi administrativa dacord amb
el que disposa el Reglament de Bns de les Corporacions Locals.
2. Per a la utilitzaci com a aparcament del
subsl dels espais a qu es refereix larticle 1er
daquesta Ordenana, quan aquests siguin de
propietat privada, ser necessria la seva incorporaci al domini pblic mitjanant la seva
cessi al Municipi. A tal efecte, lAjuntament
podr convenir amb els titulars dels terrenys la
simultnia tramitaci de la cessi i de la concessi administrativa.
Art. 5.
1. La construcci dels aparcaments o garatgesaparcament estar subjecta a lobtenci de la
llicncia municipal dacord amb la legislaci ge-
Gav / LHospitalet de Llobregat 469
neral aplicable i a les disposicions de la present

Ordenana. En la Memria del projecte shaur de
fer esment de com es compleixen tots i cadascun
dels requisits determinats en aquesta Ordenana
i, si sescau, de les circumstncies que portin a
laplicaci dall que disposa el seu article 7.
2. La construcci dels aparcaments per les empreses privades de lAjuntament de LHospitalet i
per les altres Institucions municipals amb personalitat prpia, restar subjecta a la prvia autoritzaci de la Comissi de Govern, que sollicitar
els informes necessaris en cada cas, tant tcnics
com jurdics, en base al projecte, el contingut del
qual haur destar composat pels documents referents a les normes constructives i urbanstiques,
aix com per les de seguretat i les dinstallacions
projectades, sempre dacord amb all establert
per la present Ordenana.
En el cas que la construcci dels aparcaments
sigui promoguda per altre classe dentitats i persones relacionades amb lAjuntament, aquestes
hauran de sollicitar les llicncies dobres i dobertura, dacord amb la legislaci vigent aplicable en
cada cas. El comenament de les obres estar
supeditat a lobtenci dambdues llicncies.
Les concessions i les llicncies esmentades, es
tramitaran i atorgaran conjuntament. El compliment del contingut de la llicncia ser la condici
essencial per a la validesa de la concessi.
3. Les llicncies per als aparcaments subterranis
en els espais lliures no edificables entre blocs,
se subjectaran a les normes constructives establertes en la present Ordenana.
Art. 6.
Quan la construcci de laparcament o garatge-aparcament exigeix el desplaament delements urbanstics o modificacions de la xarxa viria i el seu arbrat,
es presentar el corresponent avantprojecte previ a
la sollicitud de la llicncia que especifiqui les obres
necessries a tal finalitat, que haur de ser aprovat
per lAdministraci municipal, amb informe dels Serveis Tcnics competents.
Art. 7.
Quan les circumstncies fsiques del lloc on shagi de
construir laparcament ho exigeixin, els projectes es
podran apartar daquesta Ordenana en aspectes
parcials, justificant tcnicament les disposicions proposades, i sense que aix disminueixi la seguretat de
les persones i bns, circumstncies que hauran de ser
apreciades per la Comissi formada pels Serveis Tcnics de les rees dUrbanisme, Indstria i Via Pblica.
Captol III
Relaci amb la circulaci.
Art. 8.
1. Els aparcaments o garatges-aparcament subterranis es projectaran atenent a les seves possibilitats daccs, que no hauran dincidir de forma
pertorbadora en la circulaci.
2. El projecte incorporar la senyalitzaci, en nombre
i ubicaci adequada, per al compliment del que
sexposa en el pargraf anterior.
Art. 9.
El cost dels desplaaments o modificacions a
qu es refereix larticle 6 i el de les mesures dalteraci del trnsit que shaguessin destablir durant la construcci de laparcament i per la seva
causa, seran a crrec del concessionari, o en el
seu cas, del titular de la llicncia corresponent.
Captol IV
Normes referents a la construcci.
Art. 10.
Els materials que intervenen en la construcci dels
aparcaments i garatges-aparcament i els seus revestiments, seran incombustibles de RF-120.
En tots aquells elements estructurals en els que sutilitzi lacer com a material resistent, aquest shaur de
protegir amb un revestiment homologat de RF-120,
llevat dels que hi sigui daplicaci la Instruccin para
el proyecto y ejecucin de obras de hormign en masa
o armado, vigent en la data de la construcci, que
compliran el que sestableix en lAnnex 6 Proteccin
adicional contra el fuego de lesmentada Instrucci.
El paviment ser antilliscant, i ser impermeable quan
es prevegi la seva neteja amb aigua o altres lquids.
Quan laparcament es construeix sota una zona accessible a vehicles de qualsevol tipus, entenent per
tal tota aquella zona que no tingui obstacles no removibles que impedeixin absolutament el pas de vehicles, lestructura shaur de calcular dacord amb la
Instruccin relativa a las acciones a considerar en el
proyecto de puentes de carreteras del MOPU, quan
aquesta sigui daplicaci. En qualsevol altra circumstncia, les sobrecrregues ds se cenyiran a les que
la normativa vigent senyali en cada cas particular.
Art. 11.
La construcci daparcaments en el subsl dun jard,
parc o plaa existent, comportar laportaci dun pro-
jecte tcnic, que justificar el disseny i la soluci adoptada, la qual haur dintentar mantenir sempre plantacions, vegetaci i arbrat de manera que es conservi de
la mateixa forma que abans de les esmentades obres.
Si ms no, sacceptaran les solucions de nova creaci que millorin el planejament existent, des del punt
de vista de lenjardinament, i el seu desenvolupament
sadreci a millorar les condicions per ls pblic dels
esmentats espais.
En tot cas laprovaci de lindicat projecte tcnic, romandr sotmesa al preceptiu informe favorable del
Servei Tcnic corresponent.
En les zones que, per criteris de disseny, shagi de procedir a la plantaci de vegetaci i arbrat, el forjat o llosa
superior de laparcament subterrani sestablir a una
cota de 1,50 m. per sota de la rasant, a fi de poder
admetre un gruix de terra vegetal que asseguri el bon
arrelament de la plantaci. Lestructura daquesta llosa
o forjat ser ladequada per suportar la sobrecrrega
de la terra, el pes especfic de la qual es fixar dacord
amb la Instruccin relativa a las acciones a considerar
en el proyecto de puentes de carreteras del MOPU.
Tamb shaur de preveure la impermeabilitzaci corresponent, aix com el drenatge necessari, incls en
lesmentat gruix de 1,50 m.
En la resta de casos, on no es preveu la plantaci darbrat, lespai reservat podr sser inferior a 1,50 m. i la
seva justificaci ha destar reflectida al projecte corresponent.
Art. 12.
Els sls de les naus i rampes dels aparcaments es
construiran per a una sobrecrrega ds de 300 kg/
m2 i una crrega puntual de 1.000 kg sobre una rea
de 0,30 x 0,30 m., actuant separadament.
Art. 13.
En qualsevol cas, el projecte de laparcament o garatge-aparcament haur de contenir totes les especificacions i documents necessaris per a lexecuci dels
elements que conformen lordenaci de la superfcie.
Tots els elements utilitzats en la construcci de laparcament shauran dajustar als models aprovats per
lAjuntament.
Captol V
Dimensions mnimes en les naus
daparcament.
Art. 14.
1. Els locals destinats a la guarda de vehicles autombils tindran una alada lliure mnima de 2,20 m.
en les zones de circulaci (passadissos i rampes).

A lexterior sindicar lalada mxima dels vehicles que hi puguin penetrar, inferior en 0,10 m. a
lalada lliure de pas del local i del seu accs.
2. Cada plaa daparcament, disposar com a mnim
dun espai de 2,20 x 4,50 m. Un 25 per 100 de la
totalitat de les places daparcament podr tenir un
espai mnim de 2 x 4 m.
3. Els passadissos de circulaci tindran les dimensions adequades a la disposici dels cotxes en
laparcament i a les seves prpies dimensions.
Les mides aconsellables sn les segents i sespecifiquen a ttol indicatiu.
Collocaci
Ample de
la plaa
Ample del
passads
45
2,20 a 2,40
3,50 a 3,00
60
2,20 a 2,40
5,00 a 4,50
90
2,20 a 2,40
6,00 a 5,50
Amb la finalitat de cobrir el servei per a minusvlids, es disposar en la primera planta i en el lloc
ms prxim a laccs de vianants accessible per
a aquells, places duna amplada mnima de 3,30
m., en la proporci duna per cada cent cinquanta
places de capacitat o fracci de laparcament.
Aquestes places es senyalitzaran convenientment.
Captol VI
Circulaci dautombils.
Art. 15.
1. Els accessos als aparcaments i garatges-aparcament, estaran dotats dels senyals de circulaci
preceptius per a advertncia de vianants i vehicles.
Els accessos, en especial els que siguin sortida de
vehicles, se situaran de manera que no incideixin
sobre un pas de vianants.
2. Les amplades mnimes dels accessos als aparcaments seran de 3,50 m., quan siguin per a un sol
sentit de circulaci, i de 5,50 m. quan serveixin per
als dos sentits; amidats entre paraments verticals.
Les zones on estan les barreres que permeten
lentrada o la sortida de laparcament i on se situa
la cabina de control podran ser ms estretes.
3. Els accessos per a un sol sentit de circulaci podran ser utilitzats alternativament, en un o altre
sentit, mitjanant la senyalitzaci adequada.
4. Les rampes no sobrepassaran el 20 per 100 de
pendent mxim. En els 4 m. de fondria, a continuaci del accessos del local, les rampes tindran
un pendent mxim del 4 per 100, quan la seva
utilitzaci sigui de sortida al carrer.
5. A les rampes dintercomunicaci en corba,
aquests pendents es refereixen a la lnia central de
la pista interior.
Les dimensions mnimes de les rampes dintercomunicaci entre plantes seran de 3 m. dample si
les rampes sn rectilnies i dun sol sentit de circulaci; si sn de doble sentit de circulaci seran de
6 m. dample.
Si les rampes dintercomunicaci entre plantes
sn en corba, i de circulaci en sentit nic, el radi
mnim des del centre a leix de la rampa ser de
6,50 m. i lample de la rampa entre parets ser de
3,65 m. Si la rampa en corba s de doble sentit
de circulaci, el carril interior tindr un radi de gir
referit al seu eix de 6 m. i un ample de 3,50 m. i el
carril exterior un ample de 3,25 m.
Captol VII
Circulaci de persones.
Art. 16.
1. Laccs de persones a laparcament o garatgeaparcament, sefectuar a travs despais exclusius, destinats nicament al servei propi.
2. Les escales seran de RF-120, com a mnim, i
damplada igual o superior a 1,20 m., i la seva
comunicaci amb cada planta sefectuar a
travs dun vestbul tancat de 2,50 m2 de superfcie mnima i duna amplada no inferior
a 1,20 m. Aquest vestbul anir tancat amb
portes de RF-120 que sobriran en el sentit de
levacuaci de les naus daparcament, quedant
un espai en el seu interior, lliure de lescombrada
de les portes, d1,20 x 1,20 m. com a dimensions mnimes.
Aquestes portes tindran un sistema de tancament
capa de realitzar la maniobra dobertura mitjanant una lleugera maniobra i un sistema de retorn
de la porta a la posici tancada. Disposaran dun
element vidrat transparent de 0,10 m2, com a
mnim, situat a laltura de la vista de forma que
permeti percebre la proximitat de persones a la
porta. En aquelles que siguin daccs per a minusvlids, els manubris i elements vidrats sadaptaran a aquesta circumstncia.
Art. 17.
Les rampes, tant les daccs com les dintercomu472 LHospitalet de Llobregat
nicaci entre plantes, podran ser utilitzades pels vianants sempre que disposin duna vorera de 0,80 m.
dample com a mnim i de 0,15 m. dalada.
Art. 18.
1. Els aparcaments o garatges-aparcament subterranis tindran com a mnim dos accessos per
a vianants, dels quals almenys un ha de ser una
escala. No es computaran, a aquest efecte, els
ascensors o mitjans mecnics daccs.
2. La distncia a recrrer des de qualsevol punt de
laparcament fins a una escala o rampa utilitzable
pels vianants, no ser superior a 50 m.
3. La disposici de les sortides es realitzar de manera, que les rectes que uneixin els centres de
dues sortides entre les quals no nexisteixi cap
altre, amb qualsevol punt del local situat a menys
de 25 m. dambdues portes, no formin entre s un
angle inferior a 45.
Art. 19.
Tots els garatges-aparcament disposaran dascensors que tinguin lltima parada al nivell de la superfcie, aix com una capacitat per a 5 persones, de
manera que lrea mxima servida per cada un dels
ascensors, a cadascuna de les plantes, no sobrepassi
els 3.000 m2.
Els ascensors shauran dajustar al compliment de les
normes legals i reglamentaries referides a ls per persones minusvlides.
Art. 20.
Els espais per a la circulaci de vianants, passadissos
i escales, estaran dotats duna illuminaci amb un nivell mnim de 50 lux.
Aix mateix es marcar en el sl, el cam a seguir, el
cam a seguir, mitjanant senyalitzaci adequada.
Art. 21.
1. Es disposar dun enllumenat automtic demergncia, indicant la sortida del local i situat a una
alada d1,50 m. sobre el sl com a mxim, garantint-ne un nivell de 10 lux, durant una hora com
a mnim.
2. Totes les portes de les plantes de laparcament
que no donin pas a una escala o passads que comuniqui a lexterior, hauran de portar la indicaci
de sense sortida.
Art. 22.
En aquells casos que, per les causes especfiques de
larticle 7, els ascensors, no puguin sortir a la superfcie,
el servei de minusvlids i, en conseqncia les places
reservades previstes a larticle 14 daquesta ordenana, shaur de situar a la superfcie de laparcament

i a una distncia mxima de 25 m. de laccs, amb les
dimensions previstes a lesmentat article.
Art. 23.
Quan lascensor tingui accs des de la superfcie, els
elements motrius hauran dinstallar-se a la part inferior
del recorregut.
Captol VIII
Energia elctrica.
Art. 24.
1. Els aparcaments subterranis hauran de tenir doble
escomesa de subministrament elctric, que asseguri, abans de 30 segons, el funcionament correcte
de les installacions de ventilaci i sistemes de detecci.
2. Hauran destar provets tamb denllumenat
demergncia que asseguri en tot el local i sortides
un nivell de 10 lux durant una hora com a mnim.
Art. 25.
1. Les installacions elctriques hauran de complir el
Reglamento electrotcnico de baja tensin i les
Instruccions complementries del Ministeri dIndstria i Energia, vigents en el moment de la construcci.
2. Les canalitzacions que, per la seva situaci, poden
ser objecte de topades o cops fortuts durant la utilitzaci de laparcament hauran de ser protegides
convenientment per evitar els danys que sels
pugui ocasionar.
3. Les preses de corrent i interruptors, situats en les
naus daparcament, es collocaran en caixes o cobertes protectores i a una altura mnima d1,50 m.
sobre el sl a no ser que presentin una coberta especialment resistent a les accions mecniques.
4. La installaci denergia que accioni els ventiladors,
ser blindada i independent daltres lnies. Descendir per lexterior del garatge i tindr presa independent de la resta de ledifici.
Captol IX
Enllumenat.
Art. 26.
Als aparcaments i garatges-aparcament es consideraran, a efectes denllumenat, cinc zones diferenciades:
Accessos i rampes per a vehicles.

1.

2.

3.

4.

5.

Passadissos de circulaci de cotxes.

Circulaci de vianants.
Zones destacionament.
Dependncies.
Accessos i rampes per a vehicles.
En els accessos, la installaci denllumenat ser la
suficient per assolir un nivell lumnic entre 400 i 500
lux.
I en rampes, el nivell lumnic ser de 150 lux.
Passadissos de circulaci de cotxes.
En els passadissos de circulaci, entre les bateries
destacionament, el nivell lumnic mnim ser de
100 lux.
Es procurar que els llums fluorescents collocats
sobre leix del passads constitueixin una espcie
dindicador del cam per al conductor.
Circulaci de vianants.
Als passadissos exclusius per a vianants, i escales,
el nivell mnim ser de 50 lux.
Zones destacionament.
En les zones exclusives destacionament, el nivell
lumnic ser de 25 lux.
Dependncies.
A la central de comandament, si hi fos, i a les oficines, el nivell lumnic ser de 300 lux.
Al lavabos, serveis, etc., el nivell mnim ser de 50
lux.
Captol X
Ventilaci.
Art. 27.
La ventilaci dels garatges-aparcament, hauran de
garantir ladequada renovaci de laire, evitant lacumulaci de gasos nocius o inflamables, i podr sser
natural o forada.
En cas dsser natural, la superfcie destinada a ventilaci haur de ser com a mnim dun 5% de la del
local, sempre i quan les obertures destinades per
aquest s es trobin en faanes oposades. Si totes les
obertures es troben en la mateixa faana, lesmentada
superfcie de ventilaci ser almenys dun 8 per 100.
Tots els garatges-aparcament situats completament
en el subsl, que no disposin duna o ms faanes
als espais lliures, disposaran amb carcter obligatori
de ventilaci forada, la qual es realitzar de forma
dimpulsi i extracci de laire, assegurant un mnim
de renovaci de 15 m3/h. per m2 de superfcie.
Cada planta disposar de circuit de ventilaci independent i sectoritzat a fi i efecte de garantir una neteja
adient a la totalitat del local. El funcionament del sistema de ventilaci haur dsser automtic.
Els patis de ventilaci per a la impulsi i lextracci

daire disposaran de la superfcie necessria per al
correcte funcionament del circuit, i lamplada mnima
de lindicat circuit ser de 2 m.
Les obertures de comunicaci al pati es protegiran
amb material resistent al foc.
Art. 28.
1. La ventilaci forada haur dassegurar una renovaci mnima daire de 15 m3/m2/hora que faci
impossible una concentraci de monxid de carboni, calculada en perodes de 20 minuts, superior a 1/10.000, o b superior a 2/10.000, en valor
instantani.
2. La velocitat de sortida de laire per les reixetes
dels conductes de ventilaci no superar els 10
m./segon.
3. El comandament dels sistemes de ventilaci permetr el funcionament, en rgim normal, en intensitat mxima i en aturament; aix mateix shaur
de poder invertir el sentit de gir dels ventiladors
dimpulsi.
4. En cas dincendi, lextracci de fums sefectuar
pels conductes de ventilaci.
Captol XI
Prevenci i seguretat contra
incendis.
Art. 29.
En els aparcaments o garatges-aparcament subterranis, no sadmetran autombils propulsats per gas
but o similars.
Tampoc sautoritzaran sortidors de subministrament,
o dipsits de carburant, ni tallers de reparaci.
Art. 30.
Els elements estructurals dels aparcaments o garatges-aparcament subterranis, seran de RF-120. Els
elements secundaris de lestructura podran sser de
RF-60.
Art. 31.
La sala de mquines per a equips de ventilaci i equips
de control de detectors, els conductes generals per a
les installacions seran de RF-180.
Art. 32.
Per a facilitar la rpida localitzaci dincendis, sinstallar un sistema de detecci composat duna xarxa de
detectors termovelocimtrics connectats a la central
de senyalitzaci de detectors, situada a la cabina de

lencarregat o responsable de laparcament o garatge-aparcament.
Sinstallar en la proporci dun cada 30 m2, mesurats nicament en les naus daparcament.
Art. 33.
1. Sinstallar una boca dincendis a lexterior de
laparcament de 100 mm de dimetre amb rcord
tipus Barcelona, situada a menys de 50 m. de
cada accs de vehicles.
2. A cada planta, a menys de 5 m. de distncia dels
accessos, siguin de persones o de vehicles, shi
installaran equips de mnega amb boca de 45
mm de dimetre, rcord tipus Barcelona, que permetran cobrir tota la planta.
3. Es disposaran extintors dincendis de 5 kg de
CO2 o pols seca, per cada 100 m2.
La posada en servei de laparcament requerir la
prvia installaci de telfon connectat a la xarxa
local i en funcionament.
Art. 34.
En el projecte daparcament o garatge-aparcament
hi figuraran les Instruccions de seguretat i evacuaci
per a casos demergncia, on figurar el telfon de la
caserna de bombers ms prxima.
Aquesta instrucci que requerir laprovaci del
Servei dextinci dincendis i salvaments, es collocar
en llocs de laparcament de mxima visibilitat per a
lusuari, com sn: accessos de vianants, cabines de
control, caixa, etc.
Captol XII
Installacions complementries.
Art. 35.
1. Control
En els aparcaments o garatges-aparcament
sinstallar una central de comandament, ubicada
de forma que tingui la mxima visibilitat del local.
Si s ms elevat el nombre de places destinades a
aparcament per hores, que no pas el de garatge,
sinstallar un sistema de TV que mitjanant monitors apropiats permeti el control des de la central, dels accessos, les plantes i les escales.
Des de la central i mitjanant una vidriera adequada, lencarregat podr observar en qualsevol
moment els quadres electrnics i els de control
de ventilaci de CO i denllumenat, de forma que
sigui possible una actuaci immediata.
2. Megafonia. Telfons.
Sinstallar un sistema de megafonia que per mitj

duna installaci daltaveus adequats al nombre
suficient per a cada planta, permetr donar ordres
als empleats i instruccions als usuaris.
3. Serveis sanitaris.
A la primera planta shi installaran els serveis sanitaris per a homes i dones, en nombre suficient
dacord amb la capacitat de laparcament.
Modificaci de larticle 198 de les

OO.MM. dEdificaci, consistent en la supressi dels apartats 12 , a LHospitalet
de Llobregat. Aprovada definitivament per Acord
de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 15 de
juny de 1994 (DOGC nm. 1970 de 9/11/94), en el
sentit dexcloure de la seva aplicaci les zones de
nucli antic, substituci de ledificaci antiga (clau 12) i
zona de densificaci urbana intensiva i semiintensiva
(claus 13a i 13b respectivament) i aquells sectors que
compten amb planejament anterior vigent o de desenvolupament del PGM que contenen especficament la
densitat o nombre dhabitatges admesos, mantenint
per a la resta de supsits en que el PGM no determina
una densitat mxima aplicable la vigncia de larticle
198 pel que fa a la determinaci del nombre dhabitatges resultants, sens perjudici de la seva grandria
o dimensi.
de Poltica Territorial i Obres Pbliques de 31 de gener

1994 (DOGC nm. 1882 de 11/04/94).
Art. 1. De laplicaci supletria del PGM
Per a tots aquells aspectes no regulats especficament per aquestes Ordenances complementries
seran daplicaci les determinacions del Pla general
metropolit de Barcelona, i del planejament que el desenvolupi.
Art. 2. De lmbit daplicaci
Aquestes ordenances seran daplicaci a totes les
obres de nova planta i ampliacions o reformes dedificacions existents que es realitzin dintre del terme municipal de Santa Coloma de Gramenet.
Art. 3. De lAdministraci competent
Correspondr a lAjuntament de Santa Coloma de
Gramenet vetllar pel compliment de les disposicions
establertes a la present ordenana.
Captol I
Les edificacions al pati interior
dilla en zones dordenaci segons
alineaci de vial
Supressi de lapartat 4 de larticle 198

de les OO.MM. dEdificaci, per tal de permetre ls dhabitatge en planta baixa, a
LHospitalet de Llobregat. Aprovada definitiva-
Ledificaci en pati interior dilla es regir, a ms del

que disposa al respecte el Pla general metropolit,
pels segents articles:
ment per Acord de la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 13 de maig de 1998 (DOGC nm. 2721 de
09/09/98) amb les segents condicions:
Art. 4. De les diferncies dalada entre

edificacions venes
En general no seran admissibles les edificacions en
pati interior dilla que superin en ms de 3,60 m. mesurats entre cantells superiors de forjats, lalada mxima
edificable en planta baixa de les parcelles venes.
No sincrementar la densitat dhabitatges permesa pel planejament vigent per ra de zona.

Ls dhabitatge en planta baixa no es prolongar ni ocupar el pati interior dilla.
Es mantindr ls, la destinaci i condicions dels
entresolats dacord amb el planejament vigent,
sens perjudici del que resulti de la tramitaci dinstruments de planejament cas per cas.

Ordenana complementria de lEdificaci, de Santa Coloma de Gramenet.
Aprovada definitivament per Resoluci del conseller
Art. 5. De les parcelles venes amb desnivell no

superior a 3,60 m.
Quan el desnivell entre les cotes de referncia de lalada reguladora mxima de parcelles venes no superi els 3,60 m., ledificaci al pati interior dilla sajustar a all que disposa el Pla general metropolit.

<3,60
<3,30
<3,60
3,60
LHospitalet de Llobregat / Santa Coloma de Gramanet 475
a les mitgeres, i si aquests celoberts no compleixen

les dimensions mnimes establertes pel PGM, es recomana que els nous edificis vens colloquin els seus
celoberts confrontats amb els de ledifici existent de
manera que la figura resultant sigui el ms regular possible i que ledifici existent es serveixi del nou celobert
per a obtenir ventilaci i illuminaci. Ser obligatori
fer-ho aix quan els celoberts del nou edifici se situn
sobre la mitgera o al costat della.
En cap cas aquesta confrontaci implicar la mancomunaci de celoberts.
Els nous patis sempre sajustaran a les dimensions
mnimes establertes pel PGM.
00
00
Art. 9. De la superfcie conjunta de celoberts i

patis de ventilaci
En el clcul de la superfcie mnima conjunta de celoberts i patis de ventilaci del nou edifici, dacord amb
larticle 235 de les Normes urbanstiques del PGM (12
per 100 de la superfcie edificable a lalada reguladora mxima), es podr computar la part de celobert
de les parcelles venes que resultin confrontats.
3,
3,
Art. 6. De les parcelles venes amb desnivell

superior a 3,60 m.
Quan el desnivell entre les cotes de referncia de lalada reguladora mxima de parcelles venes superi
els 3,60 m. a les finques ubicades a la cota superior
ser admissible ledificaci al pati interior dilla amb les
segents condicions:
1. Que el pati interior dilla sigui edificable segons el
PGM
2. Cap edificaci podr superar un pla ideal traat
des de la cornisa definida per la intersecci del pla
vertical que cont el lmit de parcella, o el centre
del pati interior dilla en el seu cas, i un pla horitzontal situat a 7,20 m. per sobre del punt de
referncia de lalada reguladora mxima de la
parcella situada a nivell inferior, fins a una lnia horitzontal situada al pla de faana posterior de la
finca de ms cota i a 4 m. per sobre del seu punt
de referncia de lalada reguladora mxima.
El cos edificat aix obtingut tindr la consideraci
de planta baixa o planta soterrani depenent del
que determinen al respecte els articles 225 i 226
de les Normes urbanstiques del PGM.
En el cas de que no sedifiqui en el pati interior
dilla, el nivell definitiu del terreny sajustar a les
mateixes determinacions que en aquest ttol es
reglamenten pels cossos edificats.
a)
b)
4,00
00
3,
3,60
00
3,60
3,
>3,60
NO
Art. 7. De les baranes al pati interior dilla

1. Les baranes i elements separadors entre parcelles
dins del pati interior dilla podran sser opaques
fins a 1,80 m., i calades fins a 2,50 m., mesurats
des del nivell superior del forjat corresponent.
2. Als lmits posteriors, quan la diferncia de nivell
entre els respectius forjats, o entre forjat i coronaci de mur de contenci, sigui de 3,60 m. o
ms, la barana damunt del forjat de cota alta o
el mur de contenci ser sempre calada, podent
tallar vistes amb elements de jardineria.
Captol II
Els celoberts
Art. 8. De la confrontaci de celoberts
Quan existeixin edificis que tinguin celoberts situats
Figures orientatives de la disposici dels celoberts.
Captol III
Cossos i elements sortints
Art. 10. Del vol mxim dels cossos sortints
Per a totes les zones qualificades dordenaci segons
alineaci de vial, els vols mxims seran els que sestableixen a continuaci:
Carrer
Cos obert
Cos tancat
16 m. o menys
0,50 m.
No sadmet
16 a 21 m.
1,00 m.
1,00 m.
21 m. o ms
1,50 m.
1,50 m.
1,00
16,70
(PB+4)
A places i jardins el vol ser el que correspongui al

carrer que forma lespai pblic.
(2,5x4)o(2x2+2x3)
5,00
20.00
5,00
1,00
2,50 m. (article 239.3d de les Normes urbanstiques del Pla general metropolit de 1976)
2. Els elements separadors interiors a coberta podran sser opacs fins a 1 m. dalada i calats fins
a 2,50 m.
16,70
(PB+4)
0,50
5,00
(2,5x4)o(2x2+2x3)
20.00
NO
13,65
(PB+3)
Aprovada definitivament per Acord de la Comissi

dUrbanisme de Barcelona de 5 de juny de 1996
(DOGC nm. 2229 de 12/07/96).
5,00
2,5
2 + 2 x 2,5
2,5
12,00
0,50
NO
13,65
(PB+3)
10,60
(PB+2)
0,50
2,5
2 + 2 x 2,5
2,5
12,00
1,5
2 x 2,5
8,00
1,5
Modificaci de larticle 24 de les OO.MM.

dEdificaci a Santa Coloma de Gramenet.
2,5 2,75 + 2 1,25

8,00
10,60
(PB+2)
Art. 11. De
la mida i composici dels cossos
0,50
tancats
2,5 2,75 + 2 1,25
2 x 2,5 1,5
cossos sortints
tancats no podran ocupar ms
1. 1,5Els
8,00
8,00
dun 1/3 de la longitud total de la faana. La seva
construcci ser bsicament amb tancaments
transparents de manera que la relaci opac/transparent ser 1/2
2. Cada cos sortint no podr superar una amplada
superior a 3,60 m.
Art. 12. Dels rfecs

Els rfecs damunt de balcons noms podran volar fins
al pla exterior daquests quan siguin construts a partir
del forjat superior i sajustaran al que diu el Pla general
metropolit en la resta de circumstncies.
Art. 13. Dels murs de coronaci i elements
separadors a coberta
1. Damunt de les mitgeres els elements separadors
podran sser opacs fins a 1,80 m. i calats fins a
Art. 24 (shi afegeixen els apartats 5 i 6)

5. Quan es tracti de la construcci dedificis de ms
de dues plantes de subterrani o que requereixin
ms de 6 m. lineals dexcavaci en profunditat, al
punt mxim, o edificis amb fonamentaci de caracterstiques especials, ja sigui per la tecnologia
utilitzada com pel volum dexcavaci o per la qualitat especial de sl, caldr aportar, tamb, abans
de latorgament, una plissa dassegurana de
responsabilitat, emesa per entitat asseguradora
de reconeguda solvncia, suficient per cobrir els
possibles danys que en el transcurs de lexecuci
de lobra es puguin produir sobre persones o propietats alienes a aquesta, inclosos els que puguin
afectar la via pblica i altres bns de naturalesa
pblica. Lassegurana haur dincloure tots els
actors que puguin resultar responsables dels esmentats danys i el seu import, que com a mnim
ser de 100.000.000 de pessetes, el fixar la
companyia asseguradora ateses les caracterstiques de lobra i el seu risc potencial. LAjuntament
podr no acceptar la plissa quan, dacord amb
els informes tcnics municipals aquesta resulti insuficient.
6. Tamb caldr aportar una plissa dassegurana
a requeriment municipal, quan el risc no previst en
la fase de projecte, es presents efectivament en
el transcurs de lexecuci de lobra.
JPOT
OHV VXEVWLWXHL[L $ DTXHVWV HIHFWHV HOV SODQV GH PLOORUD XUEDQD KDXUDQ GH MXVWLILFDU OD
GHVWLQDFLy DOFROOHFWLX HVSHFtILF OD WLSRORJLD L HOSURJUDPD IXQFLRQDO SURSRVDW LHVWDEOLUDQ OD
GHQVLWDWPj[LPDGDFRUGDPEDTXHVWDILQDOLWDWHQTXDOVHYROFDVKDXUDQGHGHVWLQDUXQPtQLP
GHOSHUGHOWRWDOGHOHGLILFD
Modificaci de les Normes urbanstiques del Pla General Metropolit i de les Ordenanes
Metropolitanes dEdificaci pal que fa al nombre mxim dhabitatges per parcella i a les
6HJRQD3ODQHMDPHQWDSURYDWDPEDQWHULRULWDWDODPRGLILFDFLyGHO3ODJHQHUDOPHWURSROLWj
condicions dels estacionaments i aparcaments, al terme municipal de Santa Coloma de
Gramenet.
Aprovada definitivament pel conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques el 19 de novembre de
$OVjPELWVGHVzOXUEjDPESODQHMDPHQWDSURYDWDPEDQWHULRULWDWDDTXHVWDPRGLILFDFLyGHO3OD
2008. (DOGC
nm. 5270 de 02/12/2008).
JHQHUDOPHWURSROLWjVHOVDSOLFDUDQSHOTXHIDDOVRVWUHDPEGHVWtDKDELWDWJHOHVOLPLWDFLRQVGHO
QRPEUH Pj[LP GKDELWDWJHV HVWDEOHUWHV HQ DTXHVWD PRGLILFDFLy GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj
VHPSUHLTXDQHOSODQHMDPHQWYLJHQWQRKDJLFRQFUHWDWHOQRPEUHGKDELWDWJHV
02',),&$&,'(/(625'(1$1&(60(75232/,7$1(6'(',),&$&,
$57,&8/$73523266$7
$UWLFOH6XSHUItFLHGHODSODoD
$UWLFOH6XSzVLWHVSHFLDO
$UWLFOH$OWXUDOOLXUHPtQLPD
(OVORFDOVWLQGUDQXQDDOWXUDOOLXUHPtQLPDHQWRWVHOVVHXVSXQWVGHPTXHQRHVSRGUjUHGXLU
DPE FDQDOLW]DFLRQV R LQVWDOODFLRQV DQjORJXHV D OHV ]RQHV GH FLUFXODFLy L HQ OHVSDL PtQLP GH OHV
SODFHV GDSDUFDPHQW VHJRQV ODUW GH OHV 1188 $ OH[WHULRU VLQGLFDUj ODOWXUD Pj[LPD GHOV
YHKLFOHVTXHKLSXJXLQDFFHGLULQIHULRUHQPDODOWXUDOOLXUHGHSDVGHOORFDOLDFFpVDDTXHVW
$UWLFOH'LVSRVLFLyGHOHVSODFHV
/D GLVSRVLFLy GH OHV SODFHV GHVWDFLRQDPHQW DSDUFDPHQW L JDUDWJHDSDUFDPHQW VHUj WDO TXH VKL
$UWLFOH3DVVDGLVVRVLDFFHVVRV
$OVSOjQROVGHOVSURMHFWHVTXHHVSUHVHQWLQDPEOHVVROOLFLWXGVGHOOLFqQFLDKLILJXUDUDQDVVHQ\DODWV
HOV HPSODoDPHQWV L HOV SDVVDGLVVRV GDFFpV GHOV YHKLFOHV WDQW DOV HVWDFLRQDPHQWV FRP DOV

OXVXDUL FRP D YLDQDQW SHU HYLWDUOL HO ULVF
GDWURSHOODPHQW

XDUDQWDSODFHVKDXUDQGHGLVSRVDUGDFFpVSHUD
YLDQDQWVGHVGHOH[WHULRUVHSDUDWItVLFDPHQWGHODFFpVGHYHKLFOHVRSURWHJLWGHPDQHUDDGHTXDGDL
DPE XQ DPSOH PtQLP GH P (OV TXH WLQJXLQ PpV GH TXDUDQWDXQD SODFHV VHVWDUDQ D DOOz TXH
VHVSHFLILFDHQHO&7(HQHOVHX'%6,LVLpVHOFDVHQODQRUPDWLYD7qFQLFD6HFWRULDOYLJHQWSHOTXH
IDDOQ~PHURGHVRUWLGHVUHFRUUHJXWVPj[LPVGHYDFXDFLyLDVVLJQDFLyGRFXSDQWV
3HOTXHIDDOQ~PHURPtQLPGHVRUWLGHVSHUDYLDQDQWVVHVWDUjDDOOzTXHHVSHFLILFDHO&7(HQHOVHX
'%6, VHJRQV ODSDUFDPHQW HVWLJXL YLQFXODW D DFWLYLWDWV VXEMHFWHV D KRUDULV R D GDOWUHV WLSXV
GDFWLYLWDWV OD VHYD RFXSDFLy HO Q~PHUR GH SHUVRQHV TXH KDJLQ GpVVHU HYDFXDGHV DOoDGD
GHYDFXDFLy DVFHQGHQW R GHVFHQGHQW L UHFRUUHJXWV Pj[LPV SHU D OD HYDFXDFLy VHJRQV HOV
SDUjPHWUHVPtQLPVGHO&7(HQHOVHX'%6,LVLpVHOFDVGHODQRUPDWLYD7qFQLFD6HFWRULDOYLJHQW
3HUIDFLOLWDUODFFpVGHSHUVRQHVDPEPRELOLWDWU
TXHHQGLVSRVLQGHSODFHVDPEDTXHVWHVFDUDFWHUtVWLTXHVVHUjQHFHVVDULTXHODSODQWDRQVHVWDEOHL[L
ODUHVHUYDGHSODFHVDTXqIDHVPHQWODUWLFOHDGHOHV1188HVGRWLGXQDVFHQVRUDPEOHV
FRQGLFLRQV TXH GHWHUPLQD ODUWLFOH R Ep GXQD UDPSD DPE XQD DPSOjULD PtQLPD L
FDUDFWHUtVWLTXHVVHJRQVODQRUPDWLYDVHFWRULDOGDFFHVVLELOLWDWYLJHQW
104, 108, 109, 110, 111
$UWLFOH5DPSHVLDFFHVVRV

DPE XQ DPSOH PtQLP GH P (OV TXH WLQJXLQ PpV GH TXDUDQWDXQD SODFHV VHVWDUDQ D DOOz TXH
VHVSHFLILFDHQHO&7(HQHOVHX'%6,LVLpVHOFDVHQODQRUPDWLYD7qFQLFD6HFWRULDOYLJHQWSHOTXH
IDDOQ~PHURGHVRUWLGHVUHFRUUHJXWVPj[LPVGHYDFXDFLyLDVVLJQDFLyGRFXSDQWV
3HOTXHIDDOQ~PHURPtQLPGHVRUWLGHVSHUDYLDQDQWVVHVWDUjDDOOzTXHHVSHFLILFDHO&7(HQHOVHX
'%6, VHJRQV ODSDUFDPHQW HVWLJXL YLQFXODW D DFWLYLWDWV VXEMHFWHV D KRUDULV R D GDOWUHV WLSXV
GDFWLYLWDWV OD VHYD RFXSDFLy HO Q~PHUR GH SHUVRQHV TXH KDJLQ GpVVHU HYDFXDGHV DOoDGD
GHYDFXDFLy DVFHQGHQW R GHVFHQGHQW L UHFRUUHJXWV Pj[LPV SHU D OD HYDFXDFLy VHJRQV HOV
SDUjPHWUHVPtQLPVGHO&7(HQHOVHX'%6,LVLpVHOFDVGHODQRUPDWLYD7qFQLFD6HFWRULDOYLJHQW
3HUIDFLOLWDUODFFpVGHSHUVRQHVDPEPRELOLWDWU
TXHHQGLVSRVLQGHSODFHVDPEDTXHVWHVFDUDFWHUtVWLTXHVVHUjQHFHVVDULTXHODSODQWDRQVHVWDEOHL[L
ODUHVHUYDGHSODFHVDTXqIDHVPHQWODUWLFOHDGHOHV1188HVGRWLGXQDVFHQVRUDPEOHV
FRQGLFLRQV TXH GHWHUPLQD ODUWLFOH R Ep GXQD UDPSD DPE XQD DPSOjULD PtQLPD L
FDUDFWHUtVWLTXHVVHJRQVODQRUPDWLYDVHFWRULDOGDFFHVVLELOLWDWYLJHQW
$UWLFOH5DPSHVLDFFHVVRV
/DPSOjULDPtQLPDGHOVDFFHVVRVSHUDXQVROVHQWLWGHFLUFXODFLyTXHGRQLQDFDUUHUVGHPHQ\V
GHPGDPSOHVHUjGHP(QHOVDOWUHVFDVRVVHUjGHP
/HVUDPSHVWLQGUDQODPSOjULDVXILFLHQWQRLQIHULRUDPSHUDOOOLXUHSDVGHOVYHKLFOHVTXDQGHV
GXQH[WUHPGHODUDPSDQRVLJXLYLVLEOHODOWUHLODUDPSDQRSHUPHWLODGREOHFLUFXODFLyVKDXUjGH
GLVSRVDUGXQVLVWHPDGHVHQ\DOLW]DFLyDGHTXDWGHEORTXHLJ
/HVUDPSHVHQTXqHOVYHKLFOHVKDJLQGHFLUFXODU

(OVJDUDWJHVDSDUFDPHQWVDPEFDSDFLWDWSHUDPpVGHSODFHVKDXUDQGHGLVSRVDUDOPHQ\VGXQ
DFFpVSHUDGRVVHQWLWVGHFLUFXODFLyGXQDPSOHQRLQ
VHQWLWGHPGDPSOjULDPtQLPDSHUDFDGDXQ$TXHVWDDPSOjULDVKDXUjGHUHVSHFWDUDOHQWUDGDL
VSULPHUVPDSDUWLUGHOHQWUDGD
(OVJDUDWJHVDSDUFDPHQWVDPEFDSDFLWDWSHUDPpVGHSODFHVKDXUDQGHWHQLUFRPDPtQLP
QHUD TXH VKL HVWDEOHL[L HO VHQWLW ~QLF GH
$UWLFOH3HQGHQWGHOHVUDPSHV
/HVUDPSHVQRVREUHSDVVDUDQHOSHUHQHOSXQWGHPj[LPSHQGHQW/DVHYDDPSOjULDPtQLPD
OOLXUH GH TXDOVHYRO REVWDFOH VHUj GH P DPE HO V
1~P
FXUYDWXUD
PHVXUDW WDPEp D OHL[ GHO FDUULO GH FLUFXODFLy VHUj
VXSHULRU D P (Q HOV P GH
SURIXQGLWDW LPPHGLDWV DOV DFFHVVRV GHO ORFDO OHV UDPSHV WLQGUDQ XQ SHQGHQW Pj[LP GHO SHU
TXDQKDJLQGHVHUXWLOLW]DGHV
$UWLFOH$FFpVLVRUWLGDGHYLDQDQWV
/DFFpV GH YLDQDQWV DO JDUDWJHDSDUFDPHQW S~EOLF HV IDUj D WUDYpV GH ORFDOV R SDVVRV GHVWLQDWV
WDQTXHV GXQDDOWXUD GH P FRP DPtQLP GH
UPHWUj HQ FLUFXPVWjQFLHV HVSHFLDOV DGHTXDGHV
ODFFpV SHU DVFHQVRUV SHU D YHKLFOHV DPE SHUVRQHV R FLQWHV WUDQVSRUWDGRUHV DPE XQHV
FDUDFWHUtVWLTXHV GH FDSDFLWDW L GH FjUUHJD ~WLO TXH VKDXUDQ GH FRQVLJQDU HQ UqWROV FROORFDWV GH
LGHVGHPHUJqQFLDLQGHSHQGHQWVSHUDOSHUVRQDO

ORFDODH[FHSFLyGHODFFpVSHUPXUVGREUDRPDWHULDOLQFRPEXVWLEOH
EXQLQIRUPHSUHYLGHOVVHUYHLVWqFQLFVPXQLFLSDOV
SRGUDQVXEVWLWXLUVHOHVGXHVVRUWLGHVGHPHUJqQFLDSHUXQD~QLFDDPEXQLWDWGHSDVHTXLYDOHQWHQ
GXUj D WHUPH DPE ODPSOLWXG VXILFLHQW SHU LPSHGLU

ODFXPXODFLyGHJDVRVQRFLXVHQSURSRUFLyFDSDoGH
%JTQPTJD
WUDYpVGHOHVREHUWXUHVTXHFRPXQLTXLQGLUHFWDPHQWDPEOHVSDLH[WHULRUVHUjFRPDPtQLPGXQ
TXDOVKDXUDQGHVWDUGDFRUGDPEHO&7(HQHOVHX%'+6LVLpVHOFDVHQODQRUPDWLYD7qFQLFD
112, 113, 115
6HFWRULDOYLJHQWSHUWDOGDVVHJXUDUOHVFRPEUDGDGHODLUHGHOVHXLQWHULRU
4XDQODYHQWLODFLyVLJXLIRUoDGDOHVVHYHVFDUDFWHUtVWLTXHVKDXUDQGHVWDUGDFRUGDPEHO&7(HQ
JPOT
EXQLQIRUPHSUHYLGHOVVHUYHLVWqFQLFVPXQLFLSDOV
SRGUDQVXEVWLWXLUVHOHVGXHVVRUWLGHVGHPHUJqQFLDSHUXQD~QLFDDPEXQLWDWGHSDVHTXLYDOHQWHQ
GXUj D WHUPH DPE ODPSOLWXG VXILFLHQW SHU LPSHGLU

ODFXPXODFLyGHJDVRVQRFLXVHQSURSRUFLyFDSDoGH
WUDYpVGHOHVREHUWXUHVTXHFRPXQLTXLQGLUHFWDPHQWDPEOHVSDLH[WHULRUVHUjFRPDPtQLPGXQ
TXDOVKDXUDQGHVWDUGDFRUGDPEHO&7(HQHOVHX%'+6LVLpVHOFDVHQODQRUPDWLYD7qFQLFD
6HFWRULDOYLJHQWSHUWDOGDVVHJXUDUOHVFRPEUDGDGHODLUHGHOVHXLQWHULRU
4XDQODYHQWLODFLyVLJXLIRUoDGDOHVVHYHVFDUDFWHUtVWLTXHVKDXUDQGHVWDUGDFRUGDPEHO&7(HQ
HO VHX %'+6 L VL pV HO FDV HQ OD QRUPDWLYD 7qFQLFD 6HFWRULDO YLJHQW L HQ WRW FDV DVVHJXUDU XQD
UHQRYDFLyPtQLPDGDLUHGHPKRUDSHUPGHVXSHUItFLH
(QHOVDSDUFDPHQWVDPEPpVGHSODFHVRPpVGHPGHVXSHUItFLH~WLOVKDXUjGLQVWDOODUXQ
GHWHFWRUGH&2
(Q HOV DSDUFDPHQWV VLWXDWV HQ SODQWHV LQIHULRUV DO VHJRQ VRWHUUDQL VHUj REOLJDWzULD OD LQVWDOODFLy
GH[WLQFLyDXWRPjWLFDGLQFHQGLV
$UWLFOH,OOXPLQDFLy
(OQLYHOOGLOOXPLQDFLyTXHKDXUjGHWHQLUODSDUFDP
GH OX[ H[FHSWH SHU D OHV ]RQHV GH FLUFXODFLy
GLOXPLQjQFLD PtQLPD KDXUj GHVWDU GDFRUG DPE HO &7( HQ HO VHX %'68 L VL pV HO FDV DPE OD
QRUPDWLYD7qFQLFD6HFWRULDOYLJHQW
$OVJDUDWJHVS~EOLFVVKLLQVWDOODUjXQODYDERFRPSRVWGLQRGRULUHQWDPDQVDGDSWDWDSHUVRQHVDPE
WLYDVHFWRULDOGDSOLFDFLyYLJHQWFRPDPtQLP
(6'(52*$$48(67$57,&/(
$UWLFOH1RPEUHPj[LPGKDELWDWJHV

$OHV]RQHVGKDELWDWJHSOXULIDPLOLDUHOQRPEUHPj[LPGKDELWDWJHVTXHSRGUjFRQVWUXLUVHHQ
XQDGHWHUPLQDGDSDUFHOODQRVHUjVXSHULRUDOTXHUH
FRQVWUXwGDGHOHGLILFLSHOPzGXOGHYXLWDQWDPHWUHVTXDGUDWVP
$ OHV ]RQHV VXEMHFWHV D RUGHQDFLy YROXPqWULFD HVSHFtILFD TXH FRPSWLQ DPE XQ SODQHMDPHQW
DQWHULRU DO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj HQ HO TXH VHVWDEOHL[LQ OLPLWDFLRQV HVSHFtILTXHV GH GHQVLWDW
VDSOLFDUjWDPEpODGHWHUPLQDFLyDQWHULRU

$OVHIHFWHVGHOSUHVHQWDUWLFOHDOHV]RQHVGHFDVFDQWLFLGHGHQVLILFDFLyXUEDQDVHQWpQSHU
VXSHUItFLHFRQVWUXwGDGHOHGLILFLHQDFWXDFLRQVGHQRYDSODQWDODFRPSUHVDHQWUHHOVWDQFDPHQWV
H[WHULRUV6LQFORXHQHOVFHOREHUWVHOVSDWLVGHYHQWLODFLyLHOVHQWUHVRODWVLVH[FORXHQHOVFRVVRV

4XDQHVWUDFWLGDFWXDFLRQVGHUHKDELOLWDFLyVDGRSWDUjHOPDWHL[VREUHVGHQRYD
SODQWDVLEpODVXSHUItFLHGHSODQWDEDL[DTXHQRVLQFORJXLDOVHIHFWHVGHVXSHUItFLHFRQVWUXwGD
VHUj OD TXH XOWUDSDVVL HO FRV SULQFLSDO GH OHGLILFDFLy L HV FRQVLGHUDUDQ WDQFDPHQWV H[WHULRUV

DTXHOOVTXHFRUUHVSRQJXLQDOYROXPSULQFLSDOGHOHGLILFL

$ OD UHVWD GH ]RQHV SHU DO FjOFXO GH OD VXSHUItFLH FRQVWUXwGD GH OHGLILFL VDGRSWDUDQ HOV
PDWHL[RV FULWHULV TXH HVWDEOHL[HQ OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj SHU DO
FzPSXWGHOHGLILFDELOLWDW
117,118,119,179,180
$UWLFOH&RQWLQJXWGHODQRUPDWLYD
/DQRUPDWLYDDDSOLFDUDPEFDUjFWHUSULQFLSDORVXEVLGLDULVHJRQVHOTXHGLVSRVDODUWLFOHDQWHULRUL

DTXHOOVTXHFRUUHVSRQJXLQDOYROXPSULQFLSDOGHOHGLILFL

$ OD UHVWD GH ]RQHV SHU DO FjOFXO GH OD VXSHUItFLH FRQVWUXwGD GH OHGLILFL VDGRSWDUDQ HOV
PDWHL[RV FULWHULV TXH HVWDEOHL[HQ OHV 1RUPHV XUEDQtVWLTXHV GHO 3OD JHQHUDO PHWURSROLWj SHU DO
FzPSXWGHOHGLILFDELOLWDW
$UWLFOH&RQWLQJXWGHODQRUPDWLYD
/DQRUPDWLYDDDSOLFDUDPEFDUjFWHUSULQFLSDORVXEVLGLDULVHJRQVHOTXHGLVSRVDODUWLFOHDQWHULRUL
HQIXQFLyGHOHVDQWLJXHV]RQHVGHO3ODGRUGHQDFLyXUEDQDGH%DUFHORQDLODVHYDFRPDUFDGHGH
GHVHPEUHGHVHUjHOVHJHQW
D =RQHVGHL[DPSOHLQWHQVLXUHVLGHQFLDOXUEDQDLQWHQVLYDLFRPHUFLDO
PWP
SHU
P
3%3
P
(GLILFDELOLWDWQHWD
2FXSDFLyPj[LPD
$OoDGDPj[LPD
$OoDGDPtQLPDHQWUHVRVWUHV
E =RQHV GHL[DPSOH VHPLLQWHQVLX FDVF DQWLF UHVLGHQFLDO XUEDQD VHPLLQWHQVLYD L WROHUjQFLD

GKDELWDWJHLLQG~VWULD
PWP
SHU
P
3%3
P
(GLILFDELOLWDWQHWD
2FXSDFLyPj[LPD
$OoDGDPj[LPD
F =RQHVVXEXUEDQHVLGHFLXWDWMDUGt
PWP
SHU
P
3%3
P
(GLILFDELOLWDWQHWD
2FXSDFLyPj[LPD
$OoDGDPj[LPD
$UWLFOH/LPLWDFLRQV
(OV SODQV HVSHFLDOV L VL VHVFDX HOV HVWXGLV GH GHWDOO QR SRGUDQ DXJPHQWDU OD VXSHUItFLH GH
VRVWUHHGLILFDEOHQLDOWHUDUHOWLSXVGRUGHQDFLyIL[DWVSHOSODQHMDPHQWDQWHULRUTXDQHVPRGLILTXL
DTXHVW
/DPDWHL[DOLPLWDFLyVDSOLFDUjTXDQUHJHL[LQHOVSDUjPHWUHVGHILQLWVDODUWLFOHDPEFDUjFWHU
VXEVLGLDULGHODQWHULRURUGHQDFLy
9LVWLSODX

191,193
%JTQPTJD

Edicte de 3 de juny de 2005 (DOGC Nm.
4406 de 15/06/2005) de lAjuntament de
Sant Cugat del Valls, sobre laprovaci
dun projecte dordenana municipal.
En data 26 de maig de 2005 ha estat publicada al
Butllet Oficial de la Provncia de Barcelona nm. 125,
pgina 97, la proposta daprovaci definitiva del projecte dOrdenana Municipal sobre requisits mnims
dhabitabilitat en els edificis dhabitatges amb el text
ntegre de la referida ordenana, aprovada definitivament pel Ple de lAjuntament de Sant Cugat del Valls
en sessi ordinria de data 18 dabril de 2005, en els
mateixos termes que el projecte aprovat inicialment
pel Ple Municipal en sessi de data 25 doctubre de
2004, i deixant sense efecte en el municipi de Sant
Cugat del Valls els articles de les Ordenances
Metropolitanes dEdificaci aprovades per part del
Consell Metropolit de la Corporaci Metropolitana de
Barcelona en data 15 de juny de 1978, en aquells articles continguts en el ttol II que es contradiguin amb
aquest projecte, tot indicant que sajusta al planejament vigent, per la qual cosa procedeix la publicaci
del present edicte al Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya. (03/06/2005)
482 Sant Cugat del Valls
Ordenana
Metropolitana
de rehabilitaci
Prleg
LOrdenana metropolitana de rehabilitaci, aprovada
pel Consell metropolit el 18 dabril de 1985, representa una adaptaci de la normativa del Pla General
Metropolita a les especificitats prpies dels processos
de Rehabilitaci.
El seu objecte s la regulaci de les actuacions de
rehabilitaci mitjanant la definici, la classificaci i
Iadequaci dels articles de les Normes Urbanstiques
i de les Ordenances dEdificaci. LOrdenana configura un concepte ampli de la rehabilitaci, vinculat a
la millora de les condicions dhabitabilitat dels edificis
i espais del seu entorn, pel que fa a la permanncia
i millora dels usos existents o a la nova implantaci
dusos i activitats.
LOrdenana classifica les actuacions de rehabilitaci
en operacions o obres de millora, segons el nivell
dhabitabilitat aconseguit per lobjecte de lactuaci,
i en actuacions de grau alt, mig o baix segons el tipus
dobres.
En base a aquestes definicions i classificacions
saborden tres mbits diferents:
Marc urbanstic.
Normativa dedificaci.
Marc administratiu.
El marc urbanstic desenvolupa dos aspectes: el regim
de les edificacions fora dordenaci i les zones subjectes a un Pla Especial.
El R.D. 2329/83 considera circumstncies limitatives
per a la Rehabilitaci les situacions qualificades fora
dordenaci urbanstica o amb limitacions que impedeixen ls previst. El Pla General Metropolita regula a
larticle 222 de les Normes Urbanstiques el regim de
les edificacions anteriors a la seva aprovaci. LOrdenana de Rehabilitaci amplia i aprofundeix laplicaci
de larticle 222, interpretant la modificaci de larticle
60 de la Llei del Sol en el sentit de limitar labast de
les situacions de fora dordenaci tal com queden regulades a larticle 45 de la Llei 3/1984, de mesures
dadequaci de lordenament urbanstic de Catalunya.
LOrdenana regula separadament les situacions
qualificades de fora dordenaci urbanstica i les de
simple disconformitat amb les condicions dedificaci
definides pel Pla General Metropolit.
Els edificis i les installacions qualificades en situaci
de fora dordenaci urbanstica no poden sser objecte daugment de volum, canvi ds i augment del
nombre dhabitatges, per sadmeten, prvia renncia
a la indemnitzaci per lincrement de valor, determinades actuacions de rehabilitaci sobre condicions
que no compleixen el nivell mnim dhabitabilitat.
Els edificis i les installacions disconformes als par-
metres del Pla General Metropolit, no inclosos en

la situaci de fora dordenaci, podran sser objecte doperacions de rehabilitaci i obres de millora.
LOrdenana de Rehabilitaci assumeix lexistncia
dedificacions i installacions anteriors a laprovaci
del PGM que resulten disconformes amb la regulaci
zonal del Pla; en aquests casos sn admeses actuacions de Rehabilitaci, de la regulaci normativa de
les quals dependr el manteniment o variaci de les
condicions dutilitzaci de ledifici rehabilitat.
En les zones en les quals les Normes del Pla General
Metropolit obliguin a la redacci dun Pla Especial,
o incloguin un Pla Especial en el seu mbit, el rgim
daplicaci de lOrdenana s transitori fins a laprovaci definitiva de lOrdenana particular que shi estableixi i, si sescau. podr regir de forma subsidiria.
Sn admeses en aquestes zones operacions de rehabilitaci i obres de millora que no comportin augment
de volum ni canvi ds. Es tracta en aquests casos
de permetre la millora de situacions existents, impedint, per, la implantaci de nous usos o augments
de volum, Iautoritzaci dels quals haur de dependre
dels plans especials respectius.
Pel que fa a la normativa dedificaci es consideren
tres aspectes: obres, installacions i serveis.
Les qestions ms significatives presentades sn: dimensions de celoberts i obertures a aquests, dimensions descales, normes per a la installaci dascensors, normes de dotaci daparcament i de recollida
descombraries.
LOrdenana no ha prets una regulaci exhaustiva
i limitativa daquests punts, sin al contrari proporcionar conceptes interpretatius que, en funci de les
circumstancies prpies de cada actuaci, permetin
reconduir les possibles opcions rehabilitadores. Nogensmenys, es fa referncia a la regulaci del PGM
per a les condicions de compatibilitat dusos en les diverses zones. Augment de volum edificable o nombre
mxim dhabitatges per parcella.
En el tema de les installacions, Ioperativitat de lOrdenana de Rehabilitaci resta limitada per un principi de jerarquia normativa, a causa de lexistncia de
Normes Bsiques, Reglaments i Normes dObligat
Compliment. El captol 2n. del ttol lll de lOrdenana
es limita a remetre a les determinacions daquelles
normes i reglaments que siguin dobligat compliment
en actuacions de rehabilitaci, fins a la publicaci dun
articulat daquestes Normes que tingui en compte
lespecificitat de les actuacions de rehabilitaci.
Els aspectes ms significatius de lOrdenana en el
marc administratiu fan referncia a la llicncia municipal per obres de rehabilitaci i a la documentaci
tcnica exigida.
485
En general, la rehabilitaci s considerada obra menor

i regulada en conseqncia. Tenen la consideraci
dobres majors les actuacions lligades a lobra nova, a
laugment de volum a lincrement del nombre dhabitatges, o al canvi ds.
Aquesta diferncia respon al criteri dassignar el concepte dobra menor a les actuacions sobre ledificaci
existent, en comptes de fer-ho per ra de la complexitat de lobra que es vol realitzar. En funci de les
caracterstiques de la intervenci, les sollicituds de
llicencia incorporant un projecte complet, els plnols,
o el full dacceptaci de la direcci dobres.
486
TTOL I
DISPOSICIONS GENERALS
Captol I
Preliminar
Art. 1.
LObjecte daquest articulat s la regulaci de les actuacions de rehabilitaci pel que fa a la seva definici,
la classificaci dels diferents tipus i Iadequaci de les
normes urbanstiques i Ordenances Metropolitanes
dEdificaci del Pla General Metropolita dOrdenaci
Urbana que els siguin daplicaci.
Captol II
Les actuacions de rehabilitaci
Art. 2.
1. Sentn per actuaci de rehabilitaci la destinada
a millorar les condicions dhabitabilitat duna edificaci o del seu entorn immediat, pel que fa a ls
a que estigui destinada o a altres a que es destini;
en els termes i de la manera que es defineixen en
aquesta Ordenana.
2. Poden ser subjecte duna actuaci de rehabilitaci qualsevol edificaci destinada a allotjar persones, les seves activitats i les seves pertinences,
i els espais del seu entorn immediat vinculats al
seu s.
Art. 3.
Les condicions dhabitabilitat per a cada s inclouen
els aspectes programtics, dimensionals, dequipament, installacions, rgim de serveis, confort i seguretat.
Art. 4.
1. Les actuacions de rehabilitaci es classifiquen
segons el nivell dhabitabilitat aconseguit en Operacions de Rehabilitaci i Obres de Millora Especfica.
2. Sentn per operaci de rehabilitaci, Iactuaci
destinada a aconseguir el nivell mnim dhabitabilitat que es defineix en aquesta Ordenana, o un
altre superior, per a totes les condicions que el determinen.
3. El subjecte daplicaci duna operaci de rehabilitaci s noms aquell que no compleix el nivell
mnim dhabitabilitat.
4. Sentn per obra de millora especfica lactuaci
destinada a aconseguir el nivell mnim dhabitabi-
litat que es defineix en aquesta Ordenana, o un

altre nivell superior, per a alguna per no totes les
condicions que el determinen.
5. El subjecte daplicaci duna obra de millora especfica s tant aquell que inicialment no compleix el
nivell mnim dhabitabilitat, com el que ja el compleix.
Art. 5.
1. Les actuacions de rehabilitaci es classifiquen en
funci del tipus dobres en: actuacions de grau alt,
grau mitja i grau baix.
2. Sentn per actuaci de grau alt la que comporta
obres en els fonaments, en els elements que fan
una funci estructural, o en lestructura de qualsevol altre element que formi part del cos de ledificaci.
3. A efectes daquesta Ordenana sentn per cos
de ledificaci el buc que el defineix com a tal, i
esta format pel fonaments, Iestructura i els tancaments.
4. Sentn per actuaci de grau mitj la que comporta obres en els elements del cos de ledificaci
que no sn considerats estructurals, obres que
afecten les installacions i els equipaments comuns, i a la redistribuci generalitzada despais.
5. Sentn per actuaci de grau baix la que comporta obres en les installacions particulars, Iequip
fix (higinic, de cuina, de rentada de roba) les relacionades amb els acabats i les obres interiors en
habitatges i locals.
Art. 6.
El nivell mnim dhabitabilitat per a les actuacions de
rehabilitaci en habitatges o edificis dhabitatges s
el nivell A dHabitabilitat Objectiva, tal com es defineix en el Decret de la Generalitat 346/1983 de 8
de juliol.
2. El nivell mnim dhabitabilitat per a daltres usos
es determinar en cada Reglament. Si de cas hi
manca en tots els casos, es tindran en consideraci les circumstncies de ladequaci i les raons
de seguretat i salubritat, com tamb els aspectes
dhabitabilitat assenyalats a lapartat anterior que
siguin per analogia daplicaci, sense perjudici
que a causa de les disposicions sobre els usos
comercials, residencials o doficines, contingudes
en les Ordenances Metropolitanes o altres disposicions de rang superior, assenyalin nivells superiors dhabitabilitat que necessriament shagin
dassolir.
487
TTOL II
MARC URBANSTIC
Captol I
De les zones i les edificacions
Art. 7.
1. Les actuacions de rehabilitaci es poden realitzar
dacord amb el que es determina en aquesta Ordenana a qualsevol de les zones que es defineixen en el PGM.
2. En aquelles zones subjectes a la redacci dun
Pla Especial o que inclouen un Pla Especial en el
seu mbit, les actuacions de rehabilitaci es regiran per lOrdenana particular que sestableixi,
si sescau, i subsidiriament per aquesta Ordenana.
Fins a laprovaci del Pla Especial, es poden realitzar actuacions de rehabilitaci que no comportin
augment de volum, augment del nombre dhabitatges, ni canvi ds.
Art. 8.
1. Tenen la consideraci dactuacions de rehabilitaci aquelles que comporten augment de volum,
increment del nombre dhabitatges o canvi ds.
2. Les addicions de volum possibles, quan resultin
permesos segons la reglamentaci que per a
cada zona fa el PGM, hauran de produir-se amb
especial consideraci de limpacte que suposin
per a la composici general de ledifici.
3. En qualsevol cas, es permet laddici de volums
estrictes deguts als elements tcnics dinstallacions comunitries, ascensors, comptadors i
serveis generals, quan la seva implantaci formi
part de lactuaci.
Art. 9.
1. Qualsevol intervenci en una edificaci inclosa en
el Catleg Municipal del Patrimoni Arquitectnic,
Histric, Artstic, o dun altre mbit i rang superior,
tindr la consideraci dactuaci de rehabilitaci.
Captol II
De les situacions disconformes i
fora dordenaci
Art. 10.
Els edificis i les installacions qualificades en situaci de fora dordenaci que per ra de planejament
quedin sotmeses a expropiaci, cessi obligatria i
gratuta dels terrenys o b a lenderrocament de ledifici, o estiguin dotades dusos incompatibles, poden
488
sser objecte dobres de millora especfica de les condicions que no compleixin el mnim dhabitabilitat que
es determina en aquesta Ordenana i prvia renncia
a la indemnitzaci per lincrement de valor.
Art. 11.
Els edificis i les installacions construdes abans de
laprovaci del PGM que resultin disconformes amb
les condicions dedificaci que determina, i no estiguin inclosos en el supsit de larticle anterior, poden
sser objecte doperacions de rehabilitaci i obres de
millora especfica.
Art. 12.
Les actuacions de rehabilitaci sobre els edificis disconformes definits en larticle anterior podran incloure
augment de volum, increment del nombre dhabitatges o canvi ds, i es regiran:
a. Pel que fa a lampliaci, per la reglamentaci del
PGM, de forma que laugment de volum sajusti
als parmetres definits per a cada zona, sempre
que el volum final resultant de lampliaci no ultrapassi el que resultaria en el cas de nova edificaci.
b. Pel que fa al nombre dhabitatges, es mantindran
els existents i Iincrement del seu nombre restar
limitat pel mxim dhabitatges per parcella definit
per a cada zona.
c. Pel que fa al canvi ds, sestar a les condicions
de compatibilitat dusos definides per a cada
zona.
TTOL III
LES NORMES DEDIFICACI
Captol I
De les obres
Art. 13.
En cap cas poden reduir-se, totalment o parcialment,
les condicions mnimes dhabitabilitat existents, per
ra de les obres dedificaci que comporta una actuaci de rehabilitaci.
Art. 14.
1. Les actuacions de rehabilitaci que comporten
augment de volum, increment del nombre dhabitatges o canvi ds, i pel que fa a la part de
lactuaci considerada de nova edificaci, se subjectaran a les condicions dhabitabilitat que sassenyalen a les Ordenances Metropolitanes dEdificaci amb les excepcions que dicta aquesta
Ordenana. La resta de lobjecte de lactuaci es
regira pels nivells mnims dhabitabilitat que sestableixen en aquesta Ordenana.
2. Les actuacions de rehabilitaci no incloses en el
pargraf anterior se subjectaran als nivells mnims
dhabitabilitat definits a larticle 6b, i amb les limitacions assenyalades a larticle 13b.
Art. 15.
1. Els patis existents, inclosos en una actuaci de rehabilitaci, poden mantenir les seves dimen-sions
i shi permet la realitzaci de noves obertures per
millorar les condicions dhabitabilitat dels habitatges existents.
2. Les noves obertures corresponents a peces principals, resultants duna redistribuci generalitzada
de ledifici amb increment del nombre dhabitatges, poden realitzar-se mentre la llum recta davant lobertura sigui igual o ms gran de 2 m.
Art. 16.
1. Quan lactuaci de rehabilitaci comporta augment de volum en un edifici dhabitatges, els nous
patis no coincidents amb els existents es dimensionaran dacord amb les determinacions del PGM,
prenent, com a alria i nombre de plantes, el de
les afegides.
2. Pel que fa als casos de prolongaci de patis existents que pel seu nombre total de plantes no compleixi les determinacions del PGM, la prolongaci
es dimensionar en funci de lalria i el nombre
total de plantes, incloent-hi les afegides, de ma-
nera que, pel cap baix, permeti la inscripci dun

cercle de dimetre igual a la sisena part de lalria
til total del pati, amb un mnim de 3 m. i que no
produeixi en cap punt de la seva planta estrangulaments de menys de 2 m.
Art. 17.
En una actuaci de rehabilitaci que comporti augment de volum, no sexigir que la superfcie mnima
conjunta de patis sajusti a all que determina larticle
235.1 de les Normes Urbanstiques del PGM.
Art. 18.
1. Les actuacions de rehabilitaci que no comportin
augment de volum, increment del nombre dhabitatges o canvi ds poden mantenir les dimensions del buc Iescala existents.
2. Quan lactuaci comporti augment del volum edificable, Iamplaria lliure dels trams i replans existents ser de 0,80 m. dacord amb els segents
criteris:
a. Aquesta norma ser daplicaci als casos de
prolongaci descales generals ds com a linterior dedificis.
b. En les escales generals existents, sadmetran
reduccions puntuals de les dimensions esmentades que tinguin per causa condicionaments de
lestructura o les installacions de ledifici.
c. Aquesta norma no ser daplicaci en habitatges unifamiliars els quals podran mantenir les
dimensions existents.
Art. 19.
En actuacions de rehabilitaci que no comporten augment de volum ni canvi ds, realitzades en edificis
dhabitatges que per la seva alria estiguin obligats
a disposar dascensors segons les determinacions
del PGM, no s obligatria la dotaci de servei dascensor.
Art. 20. 1
1. En el marc duna actuaci de rehabilitaci, Iascensor es podr installar en un pati de parcella
o dins lull descala, si no hi ha cap ms soluci
alternativa viable, a causa de lestat docupaci de
ledifici o a raons de tipus constructiu, estructural o
compositiu, dacord amb les segents condicions:
2. Dintre del pati de parcella.
a. Quan el recorregut de lascensor es faci dins un
la pg. 495
Veure modificaci per al Municipi de Pallej a la pg. 495
489
buc tancat per parets cegues, no shan de produir

estrangulaments en el pati menors d1 m. per a
parets cegues o de 2 m. si existeixen obertures.
No sadmetr que la superfcie mnima del pati
existent quedi disminuda ms dun 25 per 100,
llevat que encara compleixi les disposicions pel
que fa a la seva superfcie.
b. Quan no sigui possible complir les determinacions anteriors, o b si un cop complides, per
ra del seu emplaament, poden afectar les condicions dilluminaci, obertura visual o ventilaci
de lespai, podr construir-se el buc mitjanant els
materials i disposicions assenyalades en el Reglament dAparells Elevadors i daltres disposicions
que siguin daplicaci, sempre que es garanteixin
les condicions de seguretat i bon s de laparell.
3. Dintre de lull descala.
a. El recorregut de lascensor podr desenvolupar-se dins un buc tancat dins lull descala que
mantindr les dimensions dels trams i replans
existents, i no podr disminuir-se lamplria til
excepte que lescala resultant compleixi les condicions assenyalades en larticle 18.2 daquesta
Ordenana.
b. El recorregut de lascensor es far de forma
que es garanteixin les condicions de seguretat i
bon s de laparell assenyalades en les disposicions legals daplicaci.
c. Quan al buc de lescala hi ventilin peces principals dels habitatges existents, no sautoritzar
aquesta soluci excepte que, per les dimensions
de lescala, es compleixin les disposicions sobre
ventilaci de lapartat anterior daquest article.
4. Sigui quina sigui la soluci adoptada, respecte a
la cambra de maquinria de lascensor, no es produir una ocupaci en planta del pati ms gran
que la del buc de lascensor, assegurant-ne la correcta ventilaci zenital.
Captol II
De les installacions
Art. 21.
En les actuacions de rehabilitaci, les noves instal
lacions o ladequaci de les existents es regiran per
les determinacions de les respectives normes bsiques i reglaments que siguin dobligat compliment en
aquelles actuacions.
490
Captol III
Dels serveis
Art. 22.
1. Les actuacions de rehabilitaci que comporten augment de volum, augment del nombre dhabitatges o
canvi ds, en les quals no es donen les circumstncies de larticle 299.5 de les Normes Urbanstiques
del PGM no queden obligades a la provisi de places
daparcament o a laugment de les existents en lobjecte de lactuaci, sempre que sigui materialment
impossible dencabir-les. En aquest cas la previsi
de places es garantir dacord amb larticle 299.6,
noms quan el nombre resultant de noves places
sigui superior a quatre.
2. En les actuacions de rehabilitaci, quan es doti
daparcament lobjecte de lactuaci, encara que
no resulti obligat segons lapartat anterior, aquest
sajustar a les determinacions del PGM, encara
que poden sser admeses variacions justificades pel
que fa a accessos, passadissos, rampes i ventilaci
sempre que es garanteixi el correcte funcionament i
sassoleixin els nivells mnims de seguretat exigibles.
Art. 23.
Als efectes dobligatorietat de dotaci daparcament tal
com queda definida a larticle 22, sestn per impossibilitats dencabir-les les segents.
a. Si la planta destinable a aparcament t ja un s
abans de lactuaci de rehabilitaci, i amb una antiguitat de 3 anys.
b. Si lamplria i el nombre daccessos necessaris, segons les normes, no poden assolir-se amb les consideracions assenyalades a larticle 22.2.
c. Si les obres estructurals que shan dexecutar sn
molt desproporcionades amb la finalitat dassolir el
correcte funcionament amb els nivells mnims de seguretat exigibles.
d. Si no pot dotar-se el local de mitjans de seguretat
exigibles, pel que fa a sortides demergncia, ventilaci, escales i vestbuls independents, ni solucions
alternatives que comportin anlegs nivells de seguretat.
e. Si ledifici es troba incls al catleg i/o les obres necessries poden malmetre els valors compositius
dignes dsser conservats.
f. Si per raons del context en que es troba ledificaci
(insuficincia vial de la trama urbana, dificultats
daccs de vehicles i/o vianants, distinci de circulacions, illes de vianants, tipologia dels edificis i motius
similars) sestima improcedent, per part dels serveis
tcnics de la Corporaci actuant, dexigir la reserva
daparcaments.
Art. 24.
Lactuaci de rehabilitaci dun edifici dhabitatges no
comporta lobligatorietat del compliment dall que estableixin les Ordenances Metropolitanes dEdificaci pel
que fa a la recollida descombraries, si no es disposa
despai material a la planta baixa per al seu emplaament, o si la implantaci comporta destrucci delements considerats de valor artstic.
491
TTOL V
LES LLICNCIES I LA
DOCUMENTACI TCNICA
Captol I
Art. 30.
Les actuacions de grau alt incorporaran a la documentaci per a lobtenci de la llicncia municipal
dobres el projecte signat pel facultatiu competent i
visat pel collegi professional respectiu i Iacceptaci
de la direcci de les obres, tamb visada.
Art. 25.
1. Qualsevol actuaci de rehabilitaci, excepte les de
grau baix realitzades a linterior dun habitatge o
local, quan no es tracti dedificis inclosos en catleg, est subjecte a prvia llicncia municipal
dobres.
2. En els casos assenyalats com a excepci en el
pargraf anterior, el promotor noms comunicar
a lAjuntament linici, la naturalesa de les obres i
la seva durada als efectes de constncia com a
actuaci de rehabilitaci.
3. Qualsevol tipus dactuaci de rehabilitaci en edificis catalogats requerir la prvia llicncia municipal.
Art. 31.
1. Les actuacions de grau mitj que comporten redistribuci despais, o en les quals les obres que
cal realitzar estan sotmeses a determinacions de
normativa tcnica dobligat compliment, incorporaran a la documentaci per a lobtenci de la
llicncia municipal dobres els plnols signats pel
facultatiu competent i visats pel collegi professional respectiu i Iacceptaci de la direcci de les
obres, tamb visada.
2. En altres casos, incorporaran a la documentaci
lacceptaci de la direcci dobres per part del facultatiu competent, visat pel collegi professional
respectiu.
Art. 26.
Les actuacions de rehabilitaci que inclouen augment
de volum, augment del nombre dhabitatges o canvi
ds, tenen consideraci dobres majors i com a tals
es regiran, pel que fa a la llicncia municipal dobres,
segons el que determinen les Ordenances del PGM.
Art. 32.
1. Les actuacions de grau baix, subjectes a prvia
llicncia municipal dobres, incorporan a la documentaci necessria per conixer la naturalesa de
les obres o installacions sollicitades, lacceptaci
de la direcci dobres per part del facultatiu competent, visada pel collegi professional respectiu.
Art. 27.
Les actuacions de rehabilitaci no incloses a larticle
anterior tenen consideraci dobres menors i com a
tals es regiran, sense perjudici del que determinan les
Ordenances del PGM, pel que fa a la llicncia municipal dobres.
Art. 28.
1. En la sollicitud de llicncia municipal dobres en
actuacions de rehabilitaci, conjuntament amb les
dades que es detallen a les Ordenances del PGM,
es determinar:
a. El tipus dactuaci (operaci de rehabilitaci o
obra de millora especfica).
b. Grau dintervenci (alt, mitj, baix).
c. El canvi ds.
Art. 29.
Si en el transcurs de les obres es produeixen variacions en qualsevol dels tres conceptes de lapartat
anterior que obliguin a la modificaci del projecte,
aquest sajustar al que determina larticle 45 de les
Ordenances Metropolitanes dEdificaci del PGM.
492
Disposici final:
Aquesta Ordenana entrar en vigor lendem del dia
de la publicaci de la seva aprovaci definitiva al BOP
i tindr un perode de vigncia de tres anys, prorrogables automticament o shaur de modificar, si
sescau i a la fi daquest perode, si, del fruit de lexperincia en la seva aplicaci, sen derivs la necessitat.
Modificacions
de lOrdenana
Metropolitana
de rehabilitaci
493

Ordenana complementria: Modificaci de larticle 20 (installaci dascensor en edificis existents) a Cerdanyola
del Valls. Aprovada definitivament per Acord de
la Comissi dUrbanisme de Barcelona de 6 de novembre de 1996 (DOGC nm. 2289 de 04/12/96).
Art. 20. (shi afegeix lapartat 5)
5. En el cas dinstallaci daparells elevadors en edificis ja existents, en lespai destinat a zona despera
de lascensor en el vestbul dentrada a ledifici,
haur dsser possible la inscripci enfront de la
porta de lascensor, dun cercle de dimetre mnim
de 100 cm.
Pallej
Modificaci puntual de lOrdenana Metropolitana de Rehabilitaci per a la instal
laci dascensors i aparells elevadors a
determinats edificis del municipi de Pallej. Aprovada definitivament per Acord de la Comissi Territorial dUrbanisme de Barcelona de 17 de
desembre de 2003 (DOGC nm. 4063 de 04/02/04).
Art. 20bis. (shi afegeix aquest article)
La installaci dascensors i aparells elevadors en edificis construts abans de lentrada en vigor del Decret
135/1995, de 24 de mar, de desplegament de la
Llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoci de
laccessibilitat i de supressi de barreres arquitectniques, i daprovaci del codi daccessibilitat, es podr
fer ocupant part de la superfcie dels patis de ventilaci o celoberts, sempre que tcnicament no sigui
possible situar-los al pati de parcella, a lull descala o
a cap altre lloc, garantint, en qualsevol cas, el compliment de lestablert a larticle 20.4.
Cerdanyola del Valls / Pallej 495
Ordenana
metropolitana
de publicitat
Prembul
La redacci de lOrdenana metropolitana de publicitat respon a la necessitat destablir uns criteris
mnimament uniformes en el control i fiscalitzaci de
lactivitat publicitria en lmbit dels municipis que
conformen la CMB.
Aquesta voluntat, a la que respon lordenana, ja venia
determinada per la consideraci urbanstica que en fa
la Llei del Sol, en el seu art. 178, duna part important de les activitats publicitries, ampliada per lart.
43 del Reglament per al desplegament i laplicaci de
la Llei 9/1981 sobre Protecci de la Legalitat Urbanstica (decret nm. 308/82) i tanmateix la Llei 61/64 de
lEstatut de la Publicitat i especialment del Decret de
20 dabril de 1967 (nm. 917/67) es remeten a la necessitat de lexistncia de les ordenances municipals
a la vegada que estableixen criteris de trmit i de condicions que, juntament amb les servituds al respecte
contingudes en la legislaci de carreteres, ferrocarrils,
ens emmarca unes condicions tcnico-jurdiques ini
cials a tenir en compte.
A ms daquest marc inicial, Iordenana ha de convertir-se en un instrument regulador, que no limitador,
de lactivitat publicitria, essent a la vegada respectuosa amb aquells aspectes de desenvolupament municipal sense que es deixi de vincular la collaboraci
de la iniciativa privada en el constant manteniment i
millora de lhabitat i de lentorn.
En aquest sentit doncs, el desenvolupament de lordenana es planteja segons els segents aspectes
bsics:
Definici i classificaci dels conceptes a utilitzar.
Llicencies, trmit i procediment.
Protecci de lentorn i del medi ambient.
Les activitats publicitries en el Marc Urbanstic
concret del PGM.
Regulaci especfica de les activitats i les seves
installacions.
Mesures de protecci de la legalitat urbanstica i
dels drets del consumidor.
Cal assenyalar no obstant, que aquest ltim aspecte de regulaci ha de limitar-se a aspectes
generals, establint-se un regim subsidiari per als
aspectes concrets i en tant no es redactin les Ordenances municipals.
Barcelona, novembre del 1986
498
Captol I
Definici. Classificaci
Art. 1. Significa t dels conceptes utilitzats.
Sempre que susin en aquestes Ordenances els conceptes que sindiquen tot seguit, tindran el segent
significat:
1. Publicitat o activitat publicitria: Sentn per
publicitat o activitat publicitria tot el conjunt daccions encaminades a fer arribar el contingut dun
missatge publicitari al pblic en general.
2. Missatge publicitari: Sentn per missatge publicitari tot tipus dinformaci dirigida a donar coneixement de lexistncia de qualsevol activitat o de
productes i de serveis que sofereixin al pblic.
3. Llenguatge publicitari: Sentn com a llenguatge
publicitari al medi sensorial utilizat per a trametre
el missatge.
4. Subjecte actiu: Sentn com a subjecte actiu de
lactivitat publicitria tot el conjunt delements o
accions transmissores del missatge publicitari.
5. Subjecte passiu: Sentn com a subjecte passiu
de lactivitat publicitria tot el conjunt de la societat o part de la mateixa a la qual es destina el
missatge publicitari essent-ne receptors.
6. Mobiliari urb: Sentn per mobiliari urb tota
construcci o installaci ds pblic, collectiu o
comunitari que es troba a la via pblica, tals com
papereres, bsties, semfors, fanals, tobogans,
gronxadors, baranes, marquesines de transports
pblics, piruls, etc; sinclouen en aquest concepte, per les seves caracterstiques, els vehicles
pblics de transports de viatgers.
7. Construccions a la via pblica: Sentn per
construccions a la via pblica aquelles ins
tallacions subjectes generalment a llicencies temporals a rgim especial, tal com quioscs, xurreries,
barraques de fira, terrasses de bars i restaurants,
etc.
8. Elements sortints no permanents: Sinclouen en
aquest apartat aquells elements accessoris a una
construcci o installaci que no romanen fixos o
esttics, tals com les veles, persianes, tendals,
para-sols, etc.
9. Objecte publicitari: Lobjecte publicitari ve determinat pel conjunt delements fsics dissenyats,
construts, fabricats o utilitzats expressament per
contenir el medi transmissor del missatge publicitari.
Sinclouen dins daquest apartat, sense nims exclusivistes, les cartelleres, el mobiliari urb especfic (piruls), pantalles de cinema, etc.
10. Medi transmissor: Sentn per medi transmissor
del missatge publicitari a aquell elements fsic que

cont o materialitza per si mateix el missatge publicitari.
Sinclouen dins daquest apartat, sense nims
exclusivistes, els cartells, fotografies, banderes i
banderoles, fullets, pancartes, adhesius, pintades,
grafitis, plaques, escuts, gravats, escultures, objectes, figures, rtols, holografies, etc.
11. Suport publicitari: Sentn per suport publicitari
aquell elements, constructiu o no, que sost o
cont el medi transmissor del missatge publicitari,
directament o mitjanant lobjecte publicitari.
Els suports publicitaris poden sser fixos o movibles.
Sinclouen com a suports fixos, sense nims exclusivistes, els solars i edificis en general i qualsevol dels seus paraments, les tanques provisionals o definitives de solars, el mobiliari urb i les
edificacions situades a lespai pblic, els elements
arquitectnics, pantalles de cinema, plafons lluminosos, etc.
Es consideren suports movibles, sense nims exclusivistes, els autombils, camions, autobusos, ferrocarrils i similars, avions, helicpters, globus, etc.
Art. 2. Classificaci de les activitats
publicitries.
Lactivitat publicitria definida a larticle anterior es
classificar:
1. Pel que fa el seu contingut, en propaganda i informaci.
Als efectes daplicaci daquesta ordenana,
sentn com a propaganda aquella activitat publicitria el contingut de la qual tingui una finalitat
lucrativa, i com a informaci aquella que estigui
exempta daquesta finalitat.
2. Pel que fa la titularitat, es considera com a titular
de lactivitat a lens personal o jurdic beneficiat pel
desenvolupament de lactivitat, i a aquests efectes,
es distingiran les activitats privades, pbliques o
institucionals i comunitries o collectives.
3. Pel que fa a la relaci entre el subjecte actiu i el
subjecte passiu, lactivitat publicitria podr sser
esttica o mbil.
Sentn per publicitat esttica quan el subjecte
actiu esta localitzat en un lloc determinat i el subjecte passiu shi ha de desplaar per a rebre el
missatge publicitari.
Sentn per publicitat mbil quan el missatge publicitari arriba o pot arribar al subjecte passiu encara que aquest modifiqui el seu emplaament,
essent el subjecte actiu qui s susceptible da
quest desplaaments.
4. Pel que fa al llenguatge, lactivitat publicitria es classificar en sonora, visual, o mixta (sonora i visual).
Captol II
Llicncies per activitats publicitries
Art. 3. Subjecci a llicncia.
Les activitats publicitries que semplacin a la via pblica o siguin perceptibles des de la mateixa estaran
subjectes a llicencia prvia, llevat de les excepcions
contingudes en aquesta ordenana.
Art. 4. Carcter de les llicncies dactivitats
publicitries.
Les llicncies per a la installaci i funcionament dactivitats publicitries seran temporals, de caire limitat o
indeterminat.
Perque una activitat publicitria sigui considerada de
caire limitat ser imprescindible que tingui aquest caire
lactivitat, el producte o el servei que sofereix al pblic
mitjanant el missatge publicitari; les altres activitats
es consideren indeterminades.
Art. 5. Activitats sobre bns de naturalesa
pblica.
1. Informaci urbana: que comporta la utilitzaci
de mobiliari urb, dissenyat especficament, com
a suport permanent dinformaci (senyals indicatives, esdeveniments pblics, etc.).
2. Publicitat viaria: que comporta la utilitzaci de
mobiliari urb com a suport temporal i circumstancial de publicitat (banderes, banderoles, pancartes, etc., suspeses de fanals, baranes. etc.).
3. Publicitat convinguda: que contempla aquelles
activitats publicitries que mitjanant convenis
especfics que les autoritzin expressament poden
incorporar-se al mobiliari urb (tal s el cas de publicitat a les papereres o autobusos a canvi duna
taxa o del seu finanament).
Art. 6. Terminis de la llicncia.
Les llicncies dactivitats publicitries de caire limitat
no tindran una durada superior a un any, prorrogable
per un any ms i per una sola vegada; sexceptuen
daquesta limitaci les activitats publicitries lligades
a lexecuci dobres la durada de les quals ser igual
a la prevista a la llicncia dobres, i les regulades a
lapartat 4 de lart. 18 daquesta Ordenana. Les llicncies dactivitats publicitries de caire indeterminat
tindran la durada que se solliciti a la llicncia, amb un
mxim de 5 anys prorrogables per perodes mxims
de dos anys.
499
Art. 7. Contingut de la llicncia.

La llicncia per activitats publicitries haur de constar
de la documentaci, contingut i extensi que sespecifiqui a les ordenances municipals, i en tot cas i com
a mnim la determinada en els arts. 20.1 i 29 de les Ordenances Metropolitanes, sense perjudici de la consideraci dobres majors quan siguin activitats determinades com a tals a lapartat e. de lart. 29.4 de les OM
o quan les especials condicions de desenvolupament
ho determinin.
Proposar la realitzaci de convenis globals referits a activitats publicitries amb persones fsiques o jurdiques que hi tinguin inters.
Proposar ladopci de mesures disciplinries en
matria de protecci de la legalitat urbanstica pel
que fa a les activitats publicitries.
Proposar la sollicitud dintervenci daltres administracions pel que fa a la protecci del consumidor seguretat vial, etc.
Art. 8. Condicions especials de la llicncia.

1. Lincompliment de les condicions contingudes en
aquesta Ordenana, les Ordenances municipals i
la legislaci vigent, com tamb les particulars que
shagin pogut fixar en la llicncia, produiran la seva
anullaci, havent-se de concloure lactivitat publicitria en el termini que lAjuntament fixi amb un
mxim dun mes.
2. Lincompliment del termini fixat facultaria lAjuntament a procedir a leliminaci de lactivitat publicitria sense perjudici de la imposici dels costos i
de les responsabilitats que sen derivin.
3. A ms del que sexposa a lapartat anterior, lAjuntament directament o a instncia de ladministraci
actuant, podr ordenar la cessi de lactivitat publicitria incompatible amb lexecuci dobres pbliques sense que aix generi dret a indemnitzaci.
4. La modificaci de les condicions de lentorn que
possibilitaren la concessi de la llicncia segons el
que es determina en aquesta Ordenana, les Ordenances municipals i la legislaci vigent, dhuc
les condicions particulars de la llicencia, donaran
lloc a la revisi de la mateixa al final del seu termini
de vigncia.
Captol III
Del rgim del sl i de les zones de
PGM
Art. 9. Procediment especial; la Comissi

Tcnica Assessora de Publicitat.
Les sollicituds de llicencies per a lexercici dactivitats
publicitries hauran de sometres, prviament a la seva
resoluci definitiva, a linforme de la Comissi Tcnica
Assessora de Publicitat.
Els ajuntaments integrats a la CMB procediran en el
termini mxim de sis mesos a crear la dita Comissi;
la creaci, composici i competncies especfiques
es determinaran per decret dAlcaldia i hauran dentendre com a mnim els segents aspectes:
Informar la viabilitat dels projectes presentats pel
que fa tant als seus aspectes tcnic constructius i
de seguretat, com a la integraci al seu entorn.
Informar els recursos de reposici que es presentin contra denegacions de llicncies dactivitats publicitries.
500
Art. 10. mbit urb de lOrdenana.

La present Ordenana s daplicaci general al sl
urb i al sl urbanitzable que shi incorpori.
Lautoritzaci dactivitats publicitries en sol urb se
subjectar al contingut de la mateixa, les ordenances
municipals que les regulin i la legislaci urbanstica
general, sens perjudici de les autoritzacions que es
precisin daltres organismes i de la reglamentaci especfica.
Art. 11. Activitats publicitries en sl no
urbanitzable.
1. No sautoritzaran activitats publicitries en
aquest tipus de sol, llevat de les de contingut institucional o informatiu que facin referncia a usos
pblics, comunitaris o collectius que es desenvolupin en aquest sl.
2. Les llicncies per activitats publicitries en aquest
tipus de sl tindran el caire de a precari, i es
trametran, a ms del que es disposa en aquesta
ordenana, dacord amb el que disposa lart. 6
de les Normes Urbanstiques del PGM.
Les autoritzacions preceptives daltres organismes de ladministraci pblica no eximeixen
de lobligaci de lobtenci de la correspondent
llicencia municipal.
Art. 12. Activitats publicitries en sl
urbanitzable.
1. En aquest tipus de sl, les activitats publicitries
estaran subjectes a les mateixes limitacions de
larticle anterior fins que es produeixi la transformaci legal del sol urb.
2. Laprovaci definitiva dels instruments de planejament que produeixin la dita transformaci
determina la caducitat automtica de les llicncies existents que siguin incompatibles amb les
caracterstiques del sol urb o amb les previsions normatives o transitries del planejament
aprovat.
Captol IV
Protecci de lentorn i del medi
ambient
Art. 13. Adaptaci fsica i esttica de les
installacions.
1. Les installacions publicitries, tant pel seu contingut com per la seva configuraci, no desentonar de lambient del sector.
2. En les rees protegides, edificis i conjunts catalogats i en els seus entorns ser preceptiu linforme
previ dels serveis tcnics que entenen la matria.
3. Els ajuntaments podran exigir la utilitzaci de materials i sistemes constructius determinats per tal
de conservar o establir un caire arquitectnic o
urbanstic especfic.
4. Les activitats publicitaries se subjectaran a les limitacions establertes als arts. 94 i 95 de les OME
per aquelles rees que els ajuntaments defineixin
en les respectives ordenances.
5. No sautoritzaran activitats publicitries que comportin la utilitzaci de suports que no estiguin en
les degudes condicions esttiques i ambientals o
siguin iI.legals.
Art. 14. Protecci de lentorn i del medi ambient.
1. Els arbres situats a la via pblica, allats o no, els
situats a les zones verdes, incloses les plantes
ornamentals i altres elements vegetals que les
conformen, i en general els elements vegetals de
titularitat pblica tindran la condici de protegibles
als efectes del que disposa lart. 43 del Reglament
per al desplegament i laplicaci de la Llei 9/81, de
18 de novembre, sobre Protecci de la Legalitat
Urbanstica (Decret 308/82).
Igual consideraci tindran, als efectes daplicaci
daquesta Ordenana, les rees vegetals de titularitat privada que la Comissi Tcnica Assessora
de Publicitat consideri subjectes a protecci, les
qualificades com a 8a -verd privat protegit- i 6
-parcs i jardins urbans- i les situades en sl urbanitzable i no urbanitzable segons el PGM.
2. No sautoritzaran activitats publicitries que per
les installacions o mecanismes que incorporin o
les caracterstiques dels materials utilitzats siguin
susceptibles de provocar incendis a una distancia
menor de 25 m. de qualsevol zona verda o forestal.
En tot cas, shaur de donar compliment a la

Norma Bsica de condicions de protecci contra
incendis en els edificis (NBE. CP1.82) i les condicions que en aquest aspecte estableixin els ajuntaments.
3. Les activitats publicitries que utilitzin llenguatge
sonor tindran les segents limitacions:
3.1. Lhorari de lactivitat no ultrapassar el que
sestableixi amb caire general per ls comercial,
sens perjudici de les majors limitacions que estableixin els ajuntaments en les seves ordenances o
en la prpia llicencia.
3.2. La utilitzaci del llenguatge sonor en activitats
publicitries sobre suports fixos no comportar un
increment de ms de 3 dBA respecte al nivell de
fons, sempre que aquest nivell no sigui considerat
sorolls, no ultrapassant en cap cas el lmit de 80
dBA.
No sautoritzaran a menys de 50 m., amidats
en lnia recta, dequipaments docents, sanitariassistencials, socio-culturals i religiosos, ni podran
incrementar el nivell de fons respecte als dits equipaments.
3.3. La utilitzaci del llenguatge sonor en activitats publicitaries sobre suports movibles no podr
ultrapassar el lmit mxim de 80 dBA, i hauran
de respectar el nivell de fons existent als equipaments determinats a lapartat anterior.
4. Les activitats publicitries que utilitzin llenguatge
visual tindran les segents limitacions:
4.1. No sutilitzaran grafismes, dibuixos, dissenys,
colors o llums inapropiats respecte lentorn on se
situn, ni donaran lloc a confusions amb els senyals de trfic.
En aquest sentit queden especialment prohibides
les llums situades a una distncia menor de 10 m.
de qualsevol senyal de trfic o semfor que puguin desvirtuar la seva percepci.
4.2. Les installacions publicitries no podran impedir la visibilitat normal del paisatge ni la ventilaci
o illuminaci de dependncies dedificacions, a
menys que ocupin volum, efectivament edificable,
amb excepci de les expressament autoritzades
per la regulaci continguda en aquesta ordenana
o les ordenances municipals que saprovin.
4.3. Les installacions publicitries susceptibles
demetre llum, sempre que no causin molsties
als usuaris de les edificacions prximes o als vianants i conductors de vehicles, noms seran autoritzades en horaris compresos entre les 8 i les
22 hores del dia.
Fora de lmbit horari establert al pargraf anterior, en hores nocturnes, noms podran sser au501
toritzades les installacions publicitaries lluminoses

informatives o indicatives de serveis pblics, col
lectius o comunitaris i les situades en planta baixa
o per sobre de la coberta dels edificis, sempre
que sobre els paraments dedificis prxims que
continguin forats de ventilaci i illuminaci dhabitatges o usos residencials, sanitaris o similars, no
es produeixi un increment de lluminositat equivalent al 10 per 100 de la de fons existent en hores
nocturnes, amb un mxim de 10 lux. dincrement.
4.4. Els horaris esmentats podran sser modificats, previ informe favorable a la junta assesora
de publicitat o a proposta de la mateixa, per a dies
senyalats i de forma excepcional.
Captol V
Regulaci de les activitats
publicitries i de les seves
installacions
Art. 15. Activitats publicitries en el mobiliari
urb.
1. Els ajuntaments de la comarca regularan la publicitat que utilitzi mobiliari urb com a suport.
2. En el mobiliari urb noms sautoritzaran les activitats publicitries de contingut informatiu dactivitats pbliques institucionals, comunitries o
collectives, i en el seu cas les incloses com a publicitat convinguda.
Art. 16. Activitats publicitries a les
construccions a la via pblica.
Les activitats publicitries en aquest tipus de construccions tindran les mateixes limitacions que les
installacions publicitries en el mobiliari urb.
Podran per, incorporar publicitat relacionada amb els
serveis propis de la construcci.
Art. 17. Activitats publicitries en elements
sortints no permanents.
Es poden autoritzar activitats publicitries en elements
sortints no permanents sempre que aquests elements
es constitueixin com a objectes publicitaris i el medi
transmissor del missatge publicitari estigui integrat
plenament en lelement.
Ser condici indispensable que hi hagi una correspondncia clara entre lelement, Iactivitat publicitria
i Iactivitat del local, i que els tres contin amb les corresponents llicncies reglamentries.
Art. 18. Condicions dels objectes publicitaris.
Els ajuntaments de la comarca regularan en les seves
502
Ordenances les condicions tcniques i dutilitzaci

daquest tipus dinstallacions, havent-se de complir,
per a cada objecte i en relaci a cada suport, en qualsevol cas, les segents limitacions especfiques:
1. De les cartelleres
1.1. Les cartelleres, dacord amb el que sestableix a les ordenances municipals hauran dincorporar la informaci mnima referent a la llicencia, al
seu titular i a la data de concessi.
1.2. Les seves dimensions i situaci seran tals
que en cap cas se superi lalada reguladora corresponent al lloc on se situa, o la ms baixa cas
dhaver-nhi ms duna; tampoc se situaran a una
alada inferior a 2,50 m. per sobre de la rasant
de la voravia, i el seu vol en relaci al plnol vertical situat sobre lalineaci de ledificaci o de la
tanca en el cas dordenaci allada no superar els
15 cm.
1.3. La seva construcci ser resistent a lacci
dels agents atmosfrics i geofsics, especialment
pel que fa al vent; haur de quedar tapada a la
vista o integraci estticament en el conjunt segons projecte que es presenti, integraci que
haur de complir-se amb els elements auxiliars de
lestructura com sn les passarelles.
1.4. Les cartelleres noms podran autoritzar-se
sobre els segents suports, tots ells referits a finques urbanes edificables amb edificaci privada:
tanques provisionals de solars sense edificar o
parcialment edificats
parets mitgeres
en interior de solars.
La installaci de cartelleres ser incompatible
amb lexistncia dedificaci acabada.

Excepcionalment podran autoritzar-se cartelleres
al damunt de cobertes dedificis sempre que no
se superi lalada reguladora dacord amb el que
sestableix a lapartat 1.2 daquest article.
1.5. Les cartelleres que incorporin illuminaci a
ms de limitacions prpies de les cartelleres, tindran les corresponents a rtols lluminosos.
2. Dels rtols
2.1. Els rtols en planta baixa hauran de situar-se
de forma que cap dels seus punts no es trobi a
una alada inferior als 2,50 m. per sobre de la rasant de la voravia, amb un vol mxim de 0,45 m.
per a carrers de menys de 20 m. i de 0,90 m. per
als carrers de 20 m. o ms metres.
Els rtols bandera podran volar amb un mxim
d1,50 m., lamplada de la voravia menys 0,60 m.;
en carrers de 4 o menys metres o amb voravies

menors d100 m. no sadmetr la installaci de
rtols bandera.
Els rtols lluminosos se subjectaran al que disposa lart. 18 daquesta Ordenana.
En plantes pis noms sautoritzaran quan responguin a ls comercial de la totalitat de ledifici, i
sigui aprovat segons projecte especfic.
Per sobre de la coberta, ser imprescindible que
se situ per sobre de lalada reguladora mxima
que correspongui a lentorn i de les edificacions
existents en aquest entorns; tanmateix, no podr
ultrapassar lalada mxima corresponent a la
possible coberta inclinada definida per les Normes
Urbanstiques del PGM. Lentorn considerat s el
definit per una distncia de 30 m. mesurada des
de qualsevol punt del rtol.
3. Pancartes i cartells de venda o lloguer de lo

cals i/o habitatges o similars.
3.1. Les activitats publicitries enunciades en
aquest article tindran el caire limitat definit a lart. 4
daquesta Ordenana amb les limitacions senyalades a lart. 6 de la mateixa.
3.2. Malgrat el que disposa lart. 6, les llicencies
per aquestes activitats podran prorrogar-se ms
vegades, per perodes anyals, sempre que es demostri fefaentment la persistncia del motiu del
missatge publicitari.
3.3. Lacompliment dels objectius del missatge
publicitari produir la caducitat automtica de la
llicencia; la prolongaci injustificada de lactivitat
determinar la incoaci del corresponent expedient dinfracci com si no hagus tingut mai llicncia.
3.4. Les condicions de desenvolupament de lactivitat i de les seves installacions vindran regulades
per les corresponents Ordenances municipals.
4. Condicions referides al suport.
4.1. Per a lautoritzaci de cartelleres o rtols
sobre tanques provisionals de solars o situades a
linterior dels mateixos ser imprescindible el manteniment de les seves condicions ambientals.
4.2. No sadmetran activitats publicitaries en mitgeres consolidades dedificis construts o en construcci dacord amb les previsions del PGM quan
estiguin subjectes a lobligaci de tractament de
faana. En canvi, podran sser autoritzades aquelles activitats que millorin laspecte de les mitgeres
existents en edificis fora dordenaci, i en aquelles
que quedin vistes en motiu dactuacions pbliques o de desenvolupament del PGM. En aquest
sentit, seran considerats de domini pblic els paraments de mitjanes vistes que recaiguin a espais
verds i pblics en general, podent autoritzar-shi
activitats publicitries convingudes similars, a les
definides a lart. 5.3. daquesta Ordenana valorant-se especialment laspecte exterior de les
edificacions i lintegraci a lentorn, com tamb la
utilitzaci cultural daquests paraments.
Art. 19. Ordenances Municipals.
Els ajuntaments de la comarca, en les seves ordenances procediran a desenvolupar especialment la
regulaci de les activitats publicitries i de les seves
installacions amb subjecci als criteris generals
daquesta ordenana.
Art. 20. Installacions especials.
Les banderes representatives de pasos, estats, estaments oficials, organismes pblics, partits poltics,
centres culturals i religiosos, clubs esportius i recreatius i similars, es regularan com a publicitat institucional i no tindran altres limitacions que les que simposin en la llicncia.
Captol VI
Mesures de protecci de la legalitat
urbanstica i del consumidor
Art. 21. Del contingut del missatge publicitari.
A ms del que preveu lart. 43 del Reglament per al
desplegament i Iaplicaci de la Llei 9/1981 de 18 de
novembre sobre protecci de la Legalitat Urbanstica
(decret 308/82) de Catalunya, si del contingut del missatge publicitari sen dedus la possibilitat de delicte o
falta, especialment pel que fa a la protecci del consumidor, la Comissi Tcnica Assessora de Publicitat
podr proposar, dacord amb el que disposa lart. 56
del Reglament de Disciplina Urbanstica, que se sol
liciti per part de lAjuntament la intervenci dels tribunals competents en la matria, sense perjudici de la
suspensi del trmit de la llicencia o dels seus efectes.
Els ajuntaments podran confeccionar una relaci
dactivitats o continguts publicitaris objecte de suspensi o de limitacions per la seva especial incidncia
negativa en la societat.
Art. 22. Circumstncies agreujants, registre
municipal dinfraccions.
Les circumstancies agreujants duna infracci urbanstica sn les determinades a lart. 55 del Reglament
de Disciplina Urbanstica; en el supsit de reiteraci
503
o reincidncia, donades les caracterstiques de les

llicncies dactivitats publicitries, la circumstancia
agravant es produir encara que es tracti de mltiples
emplaaments.
Els ajuntaments de la CMB portaran un registre municipal dinfraccions que comptin amb circumstncies
agrenjants. Aquesta anotaci produir la suspensi de
la concessi de llicncies similars, per al responsable
dinfraccions reiterades.
La publicitat, el contingut de la qual pretengui lintroducci en el mercat dedificacions o similars, objectes
dinfracci urbanstica, no seran autoritzades; Iexistncia daquesta publicitat donar lloc, si sescau,
de forma automtica a laplicaci del que preveuen
els arts. 59 a 63 del Reglament per al desplegament
i Iaplicaci de la Llei 9/81 de 18 de novembre, sobre
Protecci de la Legalitat Urbanstica (Decret 308/82).
Art. 23. Responsabilitat.
1. Seran responsables per les infraccions comeses
del que disposa la present Ordenana, de les Ordenances municipals i de la legislaci vigent, com
tamb de les condicions particulars de la llicncia.
De forma solidria, les persones fsiques o jurdiques que hagin sollicitat la llicncia, el titular
del contingut del missatge publicitari, i el titular del
suport publicitari.
De forma subsidiria, el titular de drets reals de
lemplaament del suport publicitari que hagus
prestat explcita o implcitament la seva conformitat a lactivitat publicitria.
2. Ladministraci municipal, en el seu cas, podr,
dacord amb el que estableix a lart. 50.2 del Reglament de Disciplina Urbanstica, notificar al col
legi professional que correspongui les circumstncies de la infracci per tal que aquest estament
adopti les mesures disciplinries adients sense
perjudici de les altres responsabilitats que es determinin i sescaiguin.
Disposicions transitries
Transitria 1a.
1. Les activitats o installacions publicitries no contemplades expressament en aquesta Ordenana
o les Ordenances municipals que saprovin, es
regularan seguint criteris similars als exposats i a
les condicions que determini la Comissi Tcnica
Transitria 2a.
1. En tant no es redactin i saprovin les Ordenances
municipals que corresponguin, les activitats publi-
504
citries i les seves installacions estaran subjectes,

a ms del que sexpresa en el text daquesta Ordenana i amb carcter subsidiari, a la segent
regulaci:
A. Prohibicions
A.1. No sautoritzar publicitat a aquells vehicles
que incompleixin el Codi de Circulaci en les
normes reguladores de la visibilitat, etc. o que no
compleixin amb la regulaci vigent.
A.2. Resta prohibit el llanament de propaganda
escrita, objectes o mostres publicitries, per qualsevol mitj.
B.1. Publicitat mitjanant cartelleres
B.1.1. En tanques provisionals de solars
Pel que fa a la coexistncia de cartelleres publicitries en tanques provisionals de solars i en parets mitgeres, sautoritzaran en aquella situaci o
suport quan se situn a una distancia mnima de
4 m., respecte de la paret mitgera. Aquest espai
haur de tenir el tractament que es regula en
lapartat f. segent.
La publicitat mitjanant cartelleres sadmetr en
tanques provisionals de solars independentment
del seu dest urbanstic en el planejament vigent,
amb excepci dels casos que es trobin qualificats
com Protecci de Sistemes Generals (clau 9),
Parcs Forestals (claus 27, 28 i 29) o zones 6, 8a
i 15, amb subjecci a les segents condicions i
sempre que no coexisteixin amb cartelleres situades a les parets mitgeres que recaiguin sobre el
solar en qesti.
a. La tanca haur destar construda amb materials que ofereixen seguretat i conservaci decorosa amb acabats tals com obra vista, arrebossats
pintats o estucats, o plafons de formig tractat.
b. Les cartelleres se situaran sobre la tanca, alineades sobre el seu plnol sense sobresortir en cap
cas del mateix.
c. Es permetr nicament una lnia o bateria de
cartelleres collocades sobre una franja situada
entre 1,8 i 6,5 m. de la rasant del carrer o espai
pblic. La lnia o bateria de cartelleres haur de
guardar unes proporcions regulars. En qualsevol
cas, la cartellera publicitria no excedir duna alada de 2,5 m. des de la base.
d. No es permetr que els elements de suport i
estructurals de les cartelleres siguin visibles des
de les vies o espais pblics i, en conseqncia,
quan es pugui percebre la part lateral o posterior
daquestes installacions, hauran de revestir-se de
forma que resultin uniformes i homognies.
e. En el cas de disposar dilluminaci, els aparells,
quan siguin exteriors a la installaci, se situaran a
la coronaci de les cartelleres i respondran a una

soluci uniforme i homognia pel conjunt dels
installats al solar i podran sobressortir del pla de
la tanca un mxim de 0,60 m. sense que se situ
en cap punt sobre la via o espai pblic a menys de
3,50 m. de la rasant.
f. Les cartelleres hauran de situar-se separades
amb espais intermedis regulars. Aquests espais
hauran dsser amb obra, taulers, planxes, tires,
bandes, lames o elements similars que donin al
conjunt un aspecte homogeni, regular i ordenat,
com tamb un resultat formal harmnic i coherent
amb lentorn. La proporci despais intermedis
haur dsser com a mnim un 15 per 100 i la de
cartelleres com a mxim un 85 per 100 de la lnia o
banda total. Aquesta proporci no cal mantenir-la
en solars de dimensions iguals o inferiors a 13,20
m.
g. El conjunt de les cartelleres i elements de suport i
estructurals hauran doferir la resistncia i seguretat
necessaris per tal devitar la seva caiguda, amb especial atenci a lefecte del vent.
B.1.2. En tanques de protecci dobres
La publicitat mitjanant cartelleres sadmetra en
les tanques de precauci dobres de nova planta,
reforma o rehabilitaci dedificis, com tamb denderroc, durant el transcurs de les obres, dacord
amb les segents regles:
a. Les cartelleres se situaran sobre la tanca reglamentaria podent sobresortir del pla de la mateixa
un mxim de 10 cm.
b. Sadmetran varies fileres o bateries de cartelleres
enrasades en la seva coronaci de forma que la
part superior se situ com a mxim a laltura reguladora determinada com a lmit daltura per a les edificacions per al planejament aprovat per a la finca
en el cas de tractar-se dobres de nova planta o b
fins a laltura de ledifici existent en cas de reforma
total del mateix o denderroc.
Quan les obres de reforma o rehabilitaci es refereixin a una part de ledifici coberta, faanes, etc., o
algun dels seus locals o dependncies, estant ledifici ocupat total o parcialment, sautoritzar lactivitat publicitria mitjanant aquestes installacions
sempre i quan no causi molsties ni cegui vistes a
la resta de dependncies habitades de ledifici, essent necessria la conformitat dels seus ocupants.
c. En el cas de disposar dilluminaci se subjectaran a les prescripcions assenyalades en la regla
e. de lapartat anterior.
d. En el que fa referncia a la seguretat i solidesa se
subjectaran a les prescripcions assenyalades en la
regla g. de lapartat anterior.
e. Les cartelleres i elements de sustentaci hauran

de retirar-se al mateix temps que la tanca de protecci.
B.1.3. En linterior de solars
nicament en casos en que la publicitat vagi adreada exclusivament a linterior del solar, les cartelleres no sobresortiran lalada de la tanca. En el
cas que la tanca sigui transparent o sigui visible
la part posterior o lateral de cartelleres, aquesta
haur de tenir un tractament adequat.
B.1.4. En les faanes dedificis
Resta expressament prohibit.
B.1.5. En tanques definitives de finques
B.1.6. En la via pblica
B.2. Publicitat mitjanant rtols, plaques o escuts
B.2.1. En parets mitgeres dedificis
Sautoritzaran rtols de tot tipus en les mitgeres
no consolidades en les mateixes circumstncies
i amb les mateixes limitacions que les establertes
per a les cartelleres, autoritzant-se en aquest cas
un sortint mxim de 0,40 m.
En la part de la mitgera consolidada sautoritzar
nicament els rtols de lletres o signes retallats
sense fons o amb fons no opac sense sobresortir
dels lmits de la mitgera, amb un sortint mxim de
0,30 m. sempre que correspongui a la denominaci genrica de ledifici, local o establiment o
lactivitat de qualsevol tipus que en el mateix shi
desenvolupi sempre que ledifici, local o establiment estigui dedicat a lactivitat de referncia. La
part ocupada pel rtol no depassar el 5 per 100
de la superfcie de mitgera consolidada.
B.2.2. En les tanques provisionals de solars
Els rtols en les tanques provisionals de solars
sadmetran en les mateixes condicions que les assenyalades per les cartelleres i amb les mateixes
restriccions compositives dimensionals i dubicaci.
B.2.3. En les tanques de protecci dobres
Els rtols en tanques de protecci de tot tipus
dobres sautoritzaran en les mateixes condicions
i restriccions que les assenyalades per les cartelleres.
B.2.4. En linterior de solars
Es regir per les mateixes normes que les cartelleres (apartat B.1.3.).
B.2.5. En les faanes dels edificis
Als efectes de la present Ordenana es distingeixen dues situacions:
2.5.1.a. En la planta baixa. Sentn per planta
baixa duna faana la part de superfcie daquesta
505
506
que estigui en aquesta situaci dacord amb la

normativa del planejament vigent a cada zona.
Les faanes de les plantes soterrnies que degut
al desnivell dels vials o dels terrenys puguin
quedar descobertes o les faanes de plantes semisoterranies construdes a lemparament de disposicions anteriors al planejament actual vigent,
se subjectar a les mateixes restriccions que per a
la planta baixa.
Sautoritzaran rtols en plantes baixes amb un
sortint mxim de 0,20 m. sobre el pla de la faana, sempre que la seva implantaci no trenqui
la continutat de la faana, no ocultant elements
dinters o significatius de ledifici.
En els fronts i laterals de les marquesines i elements sortints autoritzats per les Normes Urbanstiques vigents, es permetr laparici de rtols
de forma que amb la seva installaci no se superin els sortints mxims previstos per a aquests
elements i que el gruix o altura dels mateixos no
excedeixi de 0,50 m.
Aix mateix sadmetran rtols de lletres o signes
retallats sense fons o amb fons no opac, sobre
marquesines i elements, similars, de forma que
no sobresurtin del permetre daquests i el gruix
o altura total del conjunt format per marquesines i
rtol no superi els 0,70 m.
De forma anloga, sadmetra amb les mateixes limitacions que els rtols o signes se situn per sota
de la marquesina, penjant della, sempre que la
part inferior se situ sobre el nivell de la vorera o
espai pblic a una altura mxima de 2,50 m.
Pel que fa referncia a la composici, es tindran
en compte les mateixes consideracions generals
que shan assenyalat en apartats anteriors.
2.5.1.b. En plantes pis. Sentendr per planta pis
duna faana la part de superfcie de la mateixa
corresponent a les plantes que tinguin aquest
concepte dacord amb el plantejament vigent.
Les plantes entresolades construdes a lemparament de disposicions anteriors a les vigents
Normes Urbanstiques del Pla General Metropolit
tindran la consideraci de planta pis en la part que
ultrapassi lalaria mxima que per la zona correspon a la planta baixa.
2.5.2.a. Aquestes limitacions podran flexibilitzar-se
en rees especfiques o edificis exclusius quan
vinguin determinades per lAjuntament, previ informe de la Comissi Assessora, i amb subjecci
als criteris generals de lOrdenana.
B.2.6. En tanques definitives de finques
Sadmetran nicament rtols de lletres o signes
retallats sense fons o amb fons no opac en les
mateixes condicions que les assenyalades en

lapartat 2.5.1.a) relatiu a plantes baixes de faana, sempre que es refereixi nicament a la
denominaci genrica de ledifici, finca o establi
ment, o a lactivitat que en el mateix shi realitzi.
Els rtols situats directament en la via pblica
sautoritzaran quan tinguin per finalitat senyalitzar
lexistncia o els accessos a serveis de IAdministraci a tots els seus nivells, quan resulti imprescindible senyalitzar establiments privats destinats
a aparcaments farmcies, clniques dispensaris i
similars, quan per la seva afluncia de gent i la
seva difcil localitzaci ho requereixi, i quan tinguin
per objecte senyalitzar de forma comuna polgons
industrials o rees comercials.
La seva ubicaci estar subjecte a informe dels
serveis de transports i circulaci o similar i el seu
disseny estar dacord amb les normes municipals al respecte.
LAdministraci podr establir models normalitzats pels diferents emplaaments i activitats.
B.3. Publicitat mitjanant tendals
Limitacions generals per a la publicitat mitjanant

aquest suport en totes les situacions en que sadmet
independentment de les limitacions particulars per a
cada una delles:
a. El missatge publicitari difs mitjanant aquest suport correspondr nicament a la denominaci genrica de ledifici, establiment o local de que es tracti.
b. El color, textura i forma no podr trencar la composici general de ledifici faana o element sobre
el que se suporti o introduir efectes discordants
estranys o ridculs sobre els mateixos o en el seu
entorn.
c. El resultat formal del conjunt de tendals instal
lats en la faana dun edifici ser objecte despecial fiscalitzaci, qual els installats i/o els que
es pretenguin collocar corresponguin a formes,
textures i colors tamb diferents no sols en quant
als possibles efectes discordants entre ells, sin
tamb per lordre dubicaci.
nicament seran autoritzades aquestes instal
lacions en les segents situacions i en les con
dicions que sespecifiquen:
B.3.1. En faanes dedificis
3.1.1. En planta baixa. (Segons definici de
lapartat 2.5.1.a).
Sadmetran tendals en les plantes baixes dels
edificis, sense peus drets que recolzin en la via
pblica amb subjecci a les segents regles particulars:
a. Les barres tensores i els altres elements de la

installaci se situaran a una altura mnima sobre el
nivell de la vorera o espai pblic, de 2,30 m. sense
que cap punt del tendal, serrells o laterals estiguin
situats a una altura inferior a 2 m.
b. El seu vol no podr sser superior en cap punt
a lamplada de la vorera menys de 0,60 m. amb
un mxim d1,50 m. quan siguin opacs i 3 m.
quan siguin translcids.
3.1.2. En plantes pis. (Segons definici de lapartat
2.5.1.b).
Sadmetran els tendals en les plantes pis dels edificis amb subjecci als criteris assenyalats essent
el vol autoritzat el mxim perms per la normativa urbanstica pels cossos sortints en aquestes
plantes.
Els tendals en aquesta situaci corresponen als
situats directament en les voreres i espais pblics,
destinats a terrasses de bars, restaurants i establiments similars.
B.4. Publicitat mitjanant elements arquitectnics
Els missatges publicitaris difosos mitjanant
aquests suport hauran de subjectar-se a les segents regles:
a. El missatge publicitari correspondr nicament
a la denominaci genrica de ledifici, establiment
o local de que es tracti o de lactivitat que en el
mateix shi desenvolupin.
b. El color, textura i forma no podr trencar la
composici general de ledifici, faana o elements
sobre els que aparegui, o introduir efectes discordants, estranys o ridculs sobre els mateixos i el
seu entorn, essent objecte despecial fiscalitzaci.
c. La implantaci daquest tipus de suports publicitaris no podr suposar la destrucci o ocultaci
delements arquitectnics compositius, significatius o dinters de ledifici o construcci.
B.5. Publicitat mitjanant objectes
Limitacions generals per a la publicitat mitjanant aquest suport en totes les situacions en que
sadmet, independentment de les condicions particulars per a cada situaci.
a. Els motius o figures com tamb el seu color i
forma no introduiran efectes discordants, estranys, ridculs o de mal gust sobre lentorn on se
situn.
b. La documentaci necessria pel trmit de la llicncia detallar lestructura de suport de lobjecte
o figura i la forma danclatge del mateix i justificar
la deguda solidesa del conjunt.
c. Sassegurar el tractament compositiu de la
part posterior o lateral daquests objectes quan

aquesta sigui visible.
Sadmetr publicitat mitjanant objectes nicament en les segents situacions:
B.5.1. En parets mitgeres dedificis
Sadmetr la publicitat mitjanant objectes o figures planes o corpries, sobre parets mitgeres
no consolidades dels edificis en les mateixes condicions i restriccions que les assenyalades per les
cartelleres en aquesta situaci amb salvetat del
sortint mxim que sestableix en aquest cas en
0,50 m.
La publicitat mitjanant objectes o figures col
locats sobre tanques provisionals, sautoritzar en
les mateixes condicions i restriccions que les assenyalades per les cartelleres en aquesta situaci.
Sautoritzar en les mateixes condicions i restriccions que les assenyalades per les cartelleres en
aquesta situaci.
B.6. Publicitat mitjanant banderes, banderoles i
pancartes
Sadmetra la publicitat mitjanant aquest tipus
dobjecte nicament en les segents situacions o
suports:
B.6.1. En faanes dedificis
Sadmetr la collocaci de banderes, banderoles i pancartes com activitats publicitries en les
plantes baixes i plantes pis dels edificis amb subjecci a les segents regles:
a. El missatge publicitari haur de correspondre
a la difusi de les activitats que amb carcter
circumstancial, estacionari o peridic es desenvolupin en ledifici o emplaament i, en conseqncia, en latorgament de la llicencia es far
constar expressament el termini pel que satorga.
b. La installaci garantitzar la solidesa necessria per evitar la seva caiguda sobre la via pblica
i no ocultar elements arquitectnics dinters o
significatius de ledifici.
c. Ls de la totalitat de les dependncies i locals
de ledifici haur dsser algun dels segents: comercial, industrial, esportiu o recreatiu.
d. Els elements de lobjecte i les prpies banderes,
banderoles o pancartes es disposaran de tal
forma que no sobresurtin del vol mxim autoritzat
en cada cas pels elements sortints dacord amb el
plantejament vigent. En el cas de banderes, el vol
podr sser el doble de lassenyalat.
e. Caldr garantir que les banderes, banderoles o
pancartes, tant objectes com la tela o materials
que els conforma no perjudiquin a lonejar, ele-
507
508
ments arboris, de mobiliari urb o daltres a la via

pblica.
f. No sadmetr que els installats davant els buits
de les faanes en restringeixin o en disminueixin
laccs, la illuminaci o la ventilaci.
B.6.2. Damunt terrats o coberts dedificis
Sautoritzaran en aquesta situaci dacord amb
lassenyalat en les punts a., b., c., i e. de lapartat
anterior sempre que laltura de la installaci no
superi la dimensi d1,80 m. mesurada sobre el
nivell del terrat o coberta, amb lexcepci que es
tracti de banderes en el qual cas sautoritzaran a
una altura mxima de 3,50 m.
Sadmetran en les tanques provisionals de solars,
subjectes a les mateixes condicions i restriccions
que les establertes per a les cartelleres en la mateixa situaci (apartat B.1.) i admetent-se que solament sobresurtin del plnol de la tanca la tela
o material que conformen la bandera o pancarta,
sense que en cap cas sobresurti ms d1 m. i Iextrem inferior se situ a una altura mnima de 3 m.
sobre el nivell de la vorera.
Sadmetran en les tanques de protecci dobres
amb subjecci a les mateixes condicions i restriccions a les assenyalades per a cartelleres en la
mateixa situaci (apartat B.2.), admetent-se les
mateixes condicions de vol a les assenyalades en
lapartat 6.3.
La installaci daquests objectes publicitaris en la
via pblica sautoritzar dacord amb les disposicions relatives a aquesta matria que es trobin vigents en el moment de la seva concreta aplicaci.
B.7. Publicitat mitjanant elements electrnics
Ser susceptible dadmissi en qualsevol situaci
previ informe favorable de la Comissi Assessora
de Publicitat.
Les activitats publicitries desenvolupades per
aquests sistemes se subjectaran a les pres
cripcions generals daquesta Ordenana i a ms
a les segents:
a. Quan es precisi pantalla o element similar per
produir els efectes lluminosos, aquests se subjectaran en quant a la seva ubicaci, dimensions i resta
de les caracterstiques a les assenyalades per a cartelleres i rtols segons el cas que es tracti.
b. Quan es desenvolupin en linterior de solars, les
pantalles i la resta delements necessaris, subicaran ocupant el volum virtual edificable en la
parcella segons la seva qualificaci urbanstica.
En tots els casos sassegurar un tractament ade-
quat de les parts posteriors o laterals dels suports

quan aquestes siguin visibles.
Si per necessitats tecnolgiques degudament justificades es precisessin dimensions o sortints superiors o fos inviable el compliment de les condicions imposades, es considerar en cada supsit
les limitacions que shagin daplicar, i previ informe
dels serveis tcnics competents i de la Comissi
c. Els equips de reproducci, enginys electrnics
o mecnics necessaris per produir aquestes activitats i altres elements, se situaran de tal forma
que no causin molsties, ni perill pels vianants, els
ocupants de limmoble o immobles contigus.
d. No sademetr que aquest tipus dactivitat publicitria provoqui impactes distorsionants, per a
lentorn o efectes extravagants, discordants o de
mal gust sobre el mateix.
B.8. Publicitat mitjanant globus captius
nicament sadmetra la seva installaci en linterior de solars, de forma que els elements de sustentaci i anclatge no ultrapassin el permetre de
la finca. El globus tampoc no ultrapassar el permetre de la finca per dessota duna alada mnima
del doble de la que existeix o correspongui a les
edificacions de lentorn.
El projecte que acompanya la petici contindr
una detallada descripci de la installaci, del seu
emplaament, ombra projectada, sistema danclatge, element que garanteixi la no mobilitat de
lartifici, i haur de justificar la deguda solidesa del
conjunt, en especial davant dels efectes del vent.
No sadmetr la installaci daquest suport publicitari coexistint amb cartelleres en la tanca
provisional del solar. Aix mateix, per autoritzar la
installaci, el solar haur de trobar-se net dedificacions, net i tancat adequadament; i si existissin
mitgeres al descobert en els seus lmits, estaran
degudament tractades a nivell formal.
Les llicncies es concediran per un termini determinat que es far constar expressament, transcorregut el qual la installaci haur dsser completament retirada.
Previ a latorgament de la llicencia ser necessari
el previ informe favorable de la Comissi Assessora de Publicitat que evaluar limpacte que el
suport pugui significar pel seu entorn.
No sadmetr la installaci del globus captius a
una distncia de lnies elctriques aries menor a
la mxima alada que pugui assolir.
B.9. Damunt vehicles
Els vehicles destinats a publicitat no excediran de
les segents mesures, incls el material publicitari:
5 m. de llarg per 2,50 m. dample i 3,50 m. dalada, tot aix sens perjudici del que disposin altres reglamentacions de carcter general relatives a
trfic i seguretat vial.
No obstant aix, Iincompliment daquestes reglamentacions o linforme negatiu al respecte dels serveis municipals competents, podr donar lloc a la
denegaci de la llicncia.
La publicitat realitzada per vehicles pblics sajustar a ms a les disposicions que se senyalin expressament en la concessi i reunir les condicions
i caracterstiques que en ells es determinin.
B.10. Repartiment individualitzat de propaganda escrita, mostres o objectes
El desenvolupament de lactivitat publicitria, a
ms de subjectar-se a les disposicions generals
daquesta Ordenana, en especial en lapartat A.2.,
se supeditar al previst en les Ordenances Municipals de Neteja i quantes disposicions la regulin.
C.1. Sense perjudici del que disposin normes de
jerarquia superior, IAlcaldia, a proposta de la Comissi Tcnica Assessora de Publicitat o dels serveis tcnics municipals, podr dictar disposicions
especials que consideri oportunes per facilitar la
propaganda en les eleccions a crrecs pblics,
festes populars, actes culturals, ciutadans i similars
de manera que causin els mnims inconvenients als
interessos dels ciutadans. En tot cas, cada candidatura o organitzador vindr obligat a retirar els
elements publicitaris subsistents un cop concls
el perode electoral, festiu, cultural o similar; de no
fer-ho en el termini de 10 dies ho faran els serveis
municipals, previ loport requeriment a costa del
titular.
Per excepci, en perode deleccions i tamb en
festes populars i tradicionals de barri, IAlcaldia
podr autoritzar la fixaci, en aqueixes vies pbliques que sassenyalin, de banderes, banderoles i
pancartes amb propaganda o anunciadores dactes
relatius a campanyes electorals o les esmentades
festes. En aquests casos, seran daplicaci les segents normes:
a. En la sollicitud de llicencia haur dexpressar-se
lemplaament prets, Ialada mnima damunt la
calada, el suport en que haur de fixar-se i el procediment de subjecci del mateix.
b. Les pancartes hauran de collocar-se de forma
que no molestin la lliure circulaci de vianants i vehicles, ni puguin ocasionar danys a les persones, a la
via pblica, als arbres o a les installacions existents
en la mateixa. En tot, la part inferior de la pancarta
no podr situar-se a menys de 5 m. dalada damunt la calada.
c. La sollicitud ser informada per la Conselleria
d. Si se sollicits la collocaci de les pancartes
Municipal corresponent a lemplaament.
l.
2.
3.
4.
5.
suspeses des dels fanals, els peticionaris hauran

dacreditar que ho seran en condicions tals que
garantitzin a judici de lAdministraci municipal
que no podr produir-se cap dany dels assenyalats en lapartat b. anterior com a conseqncia
de la seva collocaci.
D.1. No precisaran de lesmentada llicencia, excepte quan per motius concrets especificats en
la normativa vigent sigui obligatria:
Les plaques o escuts indicatius de dependncies pbliques.
Les banderes o banderoles, senyeres i elements
similars, representatius dels diferents pasos, estats, organismes oficials, centres culturals, religiosos, esportius o poltics.
Els anuncis collocats en les portes, vitrines o
aparadors destabliments comercials, limitats a
indicar horaris en que es trobin oberts al pblic,
preus dels articles oferts, els motius del seu tancament temporal, de trasllat, liquidacions o rebaixes i daltres similars.
Els que es limitin a indicar la situaci de venda
o lloguer dun immoble, collocats en el mateix,
durant un perode de 18 mesos des de lacabament de lobra.
Els indicadors o anagrames collocats en vehicles, sempre que corresponguin al nom o activitat del propietari o arrendatari.
E.1. LAjuntament podr exigir en els casos que
estimi adient, la collocaci en lloc visible de la
installaci publicitria duna placa numerada
que contingui la informaci que sestableixi amb
carcter general o segons les diferents modalitats, i que a tal efecte lliurar lAdministraci
municipal.
En particular sestableix amb carcter obligatori
per la publicitat mitjanant cartelleres, la fixaci
duna placa en la part inferior del marc, en lloc visible, en la que sindiqui lempresa anunciadora,
el nm. dexpedient de llicncia dinstallaci i la
data de concessi.
F.1. Les installacions publicitries existents que
no tinguessin loportuna llicncia, hauran dsser
legalitzades en el termini de 6 mesos comptats
des de la data en que entri en vigor la present
Ordenana, entenent-se que el corresponent
anunci, s requeriment suficient a aquests
efectes.
Les que no fossin legalitzades segons les determinacions daquesta Ordenana podran pror
509
510
rogar-se 6 mesos ms amb caire provisional i

subjecte al que disposa lart. 6 de les Normes
Urbanstiques del PGM.
G.1. Les installacions publicitries que tinguessin
llicencia atorgada a lentrar en vigor la present
Ordenana, quan estiguessin emplaats en els
llocs que prohibeix o limita aquesta Ordenana,
hauran dadaptar-se en lespecificat en aquesta
com a molt, a la seva renovaci o en el termini
dun any, prorrogable per un any ms, amb caire
provisional, si les determinacions de lOrdenana
impliquen la seva supressi.
H.1. Les installacions que aqueixes suposin
hauran dsser retirades en finalitzar els terminis
atorgats segons el que disposen els dos apartats
anteriors.

OME Normativa Urbanistica Metropolitana

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

OME Normativa Urbanistica Metropolitana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Aquesta publicaci de la MMAMB recull, en catal, les Normes

urbanstiques del PGM i les Ordenances metropolitanes dedificaci

Normes Urbanstiques del

text refs de la modificaci de determinats articles

Ordenances metropolitanes dedificaci

Ordenana metropolitana de rehabilitaci

Ordenana metropolitana de Publicitat

La present publicaci s una reedici, actualitzada de lanterior compendi de la Normativa

ndex Normes Urbanstiques

Ttol I. Disposicions de carcter general.............................................................

Ttol II. Rgim urbanstic del sl..........................................................................

Captol 3r. Rgim del sl urbanitzable programat....................................................

Captol 4t. Rgim del sl urbanitzable no programat ..............................................

Captol 5. Rgim del sl no urbanitzable...............................................................

Ttol III. Sistemes..................................................................................................

Captol 1r. Disposicions generals............................................................................

Captol 2n. Sistemes generals de comunicaci i les seves zones de protecci........

Captol 3r. Sistema general despais lliures.............................................................

Captol 4t. Equipaments comunitaris i Serveis tcnics metropolitans.......................

Ttol IV. Reglamentaci detallada del sl urb....................................................

Captol 2n. De les disposicions comunes als tipus dordenaci...............................

Captol 3r. Rgim dels usos....................................................................................

Captol 4t. Zones....................................................................................................

ndex Modificacions de les Normes Urbanstiques

1. Modificaci de larticle 238 de les NNUU del PGM, de 22 dabril de 2002...........

2. Modificaci puntual de les NNUU del PGM, de 6 de Juny de 2008.....................

1. Modificaci del PGM sobre definici i regulaci de

2. Modificaci de les Normes del PGM per a la regulaci

4. Modificaci de larticle 225 de les NNUU del PGM per a la regulaci de la

7. Modificaci del PGM per a la definici dels nous equipaments residencials,

8. Modificaci del PGM per a la protecci del patrimoni arquitectnic, de

10. Modificaci de les NNUU del PGM per a lordenaci de

1. Modificaci puntual de les NNUU del PGM en relaci a laplicaci de ls residencial

1. Ordenana complementria de les metropolitanes relativa als articles 307

2. Norma complementria de les metropolitanes relativa als articles 342.1,

3. Ordenana sobre installaci dantenes com a norma complementria

4. Normes de planejament urbanstic complementries a les NNUU del PGM per a la

2. Modificaci puntual del PGM per a la implantaci del sistema urbanstic

1. Modificaci del PGM de Barcelona al sector comprs entre lautovia de

1. Modificaci puntual del PGM a les parcelles dequipaments (7b) situades a

1. Modificaci puntual del PGM, creaci sistema habitatge

2. Modificaci puntual de larticle 298.2, larticle 299.5 i 6, nous

1. Ordenana complementria de larticle 225 de les NNUU del PGM, daplicaci a

2. Modificaci de la NNUU del PGM referent a aparcaments,

3. Modificaci puntual del PGM per a la definici dels nous equipaments

1. Modificaci puntual del PGM per a la incorporaci del sistema dhabitatge

2. Modificaci de larticle 342.9 de les NNUU del PGM per a la regulaci de

1. Ordenana municipal sobre previsi daparcament en edifici dhabitatge,

Sant Adri del Bess...........................................................................................

1. Modificaci de larticle 225 de les NNUU del PGM, de 20 dabril de 2009...........

Sant Cugat del Valls...........................................................................................

1. Modificaci puntual del PGM per a la definici de la nova zona de dotaci

3. Modificaci puntual del PGM per a la substituci del sistema dequipament

4. Modificaci del PGM en ordre a la implantaci de benzineres en el municipi,

Sant Joan Desp...................................................................................................

1. Ordenana sobre aparcaments en edificis de nova construcci,

2. Modificaci del PGM, pel que fa a la regulaci daparcaments en

Sant Just Desvern................................................................................................

Santa Coloma de Gramenet................................................................................

1. Modificaci puntual del Sistema Aeroportuari del PGM, de 6 de mar de 2001...

ndex Ordenances metropolitanes dedificaci

Ttol preliminar. Disposicions de carcter general.............................................

Ttol I. Intervenci de la edificaci i s del sl....................................................

Ttol II. Ordenances daplicaci a tota la zona metropolitana............................