Avenc de la mina del Quars Papiol – Sant Cugat

Avenc de la mina del Quars

Per: Lluís Julià Jimeno

Durant l'estudi i exploració que es va realitzar, dels treballs duts en la mina del
quars per obtenir dades sobre l’important aqüífer que en ell si troba, una de les
tasques dutes a terme fou l'exploració de tots els recons d’aquest minat, a part
de totes les sorpreses que ha donat aquesta exploració, el mes sorprenent a
estat la troballa que es presenta.

Una cavitat inèdita, i si mes no peculiar del punt de vista, espeleologic i geològic,
ja que es tracta d’una cavitat formada dins d’un paquet granític.
Encara que tenim referències
d’un fenomen similar, i d’altres,
un no molt lluny d’aquest, per
desgràcia la seva existència
passar a millor vida amb l’avanç
de la pedrera veïna, on era
situat, pensem que es podria
catalogar entre les poques que hi
trobem al mon dins d’aquests
materials com és el granit.
I sorprenent ja que fins ara la
creença del que els materials en

situació
què
s’hi troba aquesta cavitat es creien
totalment impermeables, prenent un
caire mes important del que fins ara es
creia. Gracies a tot això hem pogut
constatar que el món geològic i
espeleologic prenent nous horitzons.

Encara que es troba situada dins d’una

mina el catalogarem com un fenomen
natural, donada les seves situació dins la mina
característiques morfològiques.

PDF created with FinePrint pdfFactory trial version http://www.pdffactory.com

 Primera exploració;
Hilari Moreno Mollà, Jordi del Valle, GE l’H
Francesc Rodriguez, SIES
Lluís Julià Jimeno, RES

Situació
coordenades:
mina del quars: X: 418.005 Y: 4589.752 X: 95
msnm
(per localitzar el pou accedirem a la mina per la
seva boca, passada la cruïlla que trobarem en
primer terme seguirem endavant i uns 50 mts
mes enllà trobarem una sala, una gran finestra
que veurem en el costat dret, aquí es l’inici del
pou)
La boca de la mina es troba a la falda del
Puigmadrona i en el torrent de Batzacs al nivell
del torrent que divideix els contraforts del puig
Madrona i de la serra de Roques Blanques.
Pou d’acces
terrenys:
granits monzonítics, (porfits àcids, granítics, gradioritics) formant un paquet
granític d'un quilòmetre de superfície. Envoltat per terrenys paleozoics del Silurià
( Puigmadrona ) i terrenys llimosos del quaternari, i arenisques de gra gruixut
pertanyents al terciari (Puig Pedrós de l’Obac).

localització:
per arribar ja que la majoria de pistes son tancades al parc de Collserola,
arribarem a l'ermita de la Salut del Papiol, on deixarem el vehicle, un cop aquí
agafarem la pista que passa per sota de l' ermita en direcció N, i en baixada
arribaren a una bifurcació seguirem per la dreta (un pal de senyalització del parc
ens servirà de fita) seguirem la pista tot planejant o en baixada fins a trobar una
cruïlla que en front mateix hi ha una cadena que tanca l'accés seguirem per aquí
sempre en baixada fins arribar on la pista es creua per la riera, aquí anirem pel
boc de la riera seguint les traces de camí, fins arribar a un pla on trobarem
l'entrada de la mina.

Descripció;
un ressalt d'uns 3 mts i a on trobem una beta de calcita espàtica, de cristalls
quasi transparents ens du a un altre pou aquí veiem una mena de fus per sobre

PDF created with FinePrint pdfFactory trial version http://www.pdffactory.com

 del sostre de la sala d'uns 5 mts d'alçada, un cop superat aquest ressalt en,
escalada delicada quedem abocats al pou el·líptic de formació natural, que
davallarem amb corda( vegeu fitxa d'instal·lació) un pou d'uns trenta metres
amb dos fraccionaments que ens deixaran en una sala d'uns 15 X 5 mts, plena
de blocs de calcita procedents del sostre i terra que formen un con de derruïts,
en rampa i allargassada, en el seu extrem oest forma un arc on trobem un altre
sala annex d'uns 4X4 mts on observem el terra reblert d'argila testimoni de
l'acumulació d'aigua formant una bassa natural.
Gènesi;
Suposadament es tracta d’un conducte que on
antigament i una forta
circulació d’aigua
(observem en el sostre
del porxo, empremtes
de corrent molt clares,
que separa la sala
principal, de l'annex,)
que dissolgué el reblert
de calcita que contenia
l’esquerda o diaclasi,
l’acció de l’aigua sobre
aquest material per
disolució-corrosió,
deixant el conducte

Dues imatges del

pou d’aces
lliure, mes tard aquest
quedant lliure de l'acció
de l’aigua, provoca per gravitació la creació de la sala, quedant tal com ho
coneixem ara. Encara que suposadament també, intervé la mà de l'home i acaba
de donar forma però no s’observen mostres de picots ni similars, pensem, doncs
que si dedicaren durant les extraccions a recuperar els materials que i eren en
l’interior, En la vertical del pou és hom troba la quantitat mes abundant
d'espeleotemes, signe clar de la filtració d’aigua provinent de l’exterior que a
hores d’ara es troba en proses de reconstrucció.

PDF created with FinePrint pdfFactory trial version http://www.pdffactory.com

 Aspecte de la
sala

Empremtes de corrent
Bloc de calcita

Fixa d’instal·lació
Escalada 5 mts (estrep) Pitó amb anella
Pou 25 mts corda 2 espits esquerra
despenjamentamb cadena
-2 1 parabolt esquerra
-7 1 parabolt esquena

PDF created with FinePrint pdfFactory trial version http://www.pdffactory.com

 Representació topogràfica

Dins la topografia, existeixen moltes formes de representar els diferents

fenòmens i elements ja siguin d’ordre general o específic, estalactites, colades,
degotalls, i un llarg etcètera, i altres de genèrics com son el suport on s’hi
desenvolupen les cavitats com, granits, calices, pissarres.
Però de tant en tant aquestes representacions, passen a ser poc representatives
del que volem descriure o no existeixen, com ens hem trobat en aquest cas, a
l’hora de representar un fenomen prou important, com son unes esquerdes
plenes de Calcita cristal·litzada. Pel que ens planteja un problema, ja que aquest
fenomen no es representa en els signes convencionals. Ja que és necessari fer
una interpretació el mes fidedigne, de les observacions recollides durant
l’exploració i la topografia. Durant els treballs de ganivet fent el dibuix es troba a
faltar aquest element representatiu, pel que es fa necessari fer una representació
que l’identifiqui com un element diferent i no quedes obviat. Com representar
aquest, sense caure en l’engany?
El primer és troba un element fàcil de reconèixer, i que estigui relacionat amb la
mineralització, que tractem. Pel que la representació resulta evident, agafem un
element comú amb la calcita, la roca calisa (rectangles, a mode de mur), i
l’acompanyem d’un signe que es puguí representar i reconèixer fàcilment,
considerant que la Calcita pertany al sistema cristal·logràfic romboèdric, a banda
d’altres, però utilitzarem aquest primer com el mes usual, pel que, la seva
representació la farem amb un romb, quedant així definit la seva representació
dins la topografia. Rectangle amb un romb en el seu interior.

Representació grafica del bloc

del calcita cristal·litzada

PDF created with FinePrint pdfFactory trial version http://www.pdffactory.com

 topografia del avenc

PDF created with FinePrint pdfFactory trial version http://www.pdffactory.com