Avui es un dia un xic particular, avui me aixecat amb bastants

sentiments barrejats. Felicitat, angustia , desil·lusió, i alegria.

Poder espero que l’altre gent reacció com ho faig jo. En aquest
cas tu. Un sempre reacciona com li agradaria que fessin els
altres. Poder aquest es un error meu, esperar i creure coses
que poder ni se tan passat per el cap ni res. Quan jo amb tu
intento ser el més transparent i sincera possible. I permitin-me
equivocar-me.. I et torno a repetir tot això siguen tranqui-la,
honesta amb tu, sincera i transparent. Sóc conscient, en sóc
conscient, que tinc molt caràcter, que sóc malhumorada, em
queixo moltísim, em molesta tot, i que sóc molt impulsiva i que
a vegades puc ferir, o dir-te coses que et molesten. Però sóc
així.. però se que em valores i m’estimes així.

Avui sento la necessitat de dir-te, que amb això de estar al teu

costat estic creixent, i aprenen coses noves. Se que ara mateix
tindre molt present molts moments amb tu. Des de comença
cada dia un dia nou, i que hi siguis des de les 8 del mati… i
passi tantes hores amb tu , alguns dies, tantíssimes que dius,..
un dia en te realment tantes? O tots els piques que tenim ,
que si ens fixem be casi tots son tonteries… pero bueno anem
endevant. Sempre que te necesitat has estat, si més no ho
has intentat. Nomes em queda donarte les gracies per tot,
petit tot. Per tota la alegría, la confiança, per les hores
gastades amb tu, i per tot petit tot. Merci de veritat.
T’estimo molt, moltissim carinyo.