TREBALL SOBRE LA PEL·LÍCULA “Amar peligrosamente”

1) IDESS PER TREBALLAR LA PEL·LÍCULA:

1.1 Observació i anàlisi

a) A la teva manera de veure, quines són les motivacions que té Sarah per
anar a Etiòpia? Són adequades?

Ajudar a les persones necessitades del campament de refugiats.

Sí, les motivacions són adequades, perquè s’adona que per el que estava fent en la festa
no era precisament ajudar, i per a poder tranquil·litzar també la seva consciencia ajuda
als més necessitats.

b) Per què Nick fa el que fa? Quines són les seves motivacions?

Nick fa el que fa, per ajudar a les persones que hi ha a els campaments de refugiats.

Les seves motivacions es fer que el mon es doni una mica de conte de que no tot el que
lis envolta són facilitats y luxe. Que hi ha molta pobresa y malestar.

c) Com es presenta a la pel·lícula la tasca dels voluntaris de l’ajuda

humanitària? Què fan? Per què ho fan? Quines dificultats troben?

La tasca que fan els voluntaris es molt complexa y rude.

Els voluntaris ajuden als necessitats perquè tinguin una vida millor inclús sabent que es
compliquen mes ells la seva vida.

Simplement ho fan per senzilla solidaritat, perquè no li fan gens de gracia que hi hagi
vides amb menys facilitats que d’altres.

Les dificultats que troben pel camí son insuficiència econòmica, no tenen diners perquè
els “peixos grossos” es volen llevar les mans en assumptes bèl·lics, perquè volen mes
riquesa per ells fent que morin gent o perquè la situació econòmicosociocultural no li
permeten.

d) Quina escena t’ha impactat més? Per què?

L’escena que mes m’ha impactat ha estat al principi de la pel·lícula quan en Nick entra a
la reunió benefica.

Perquè quan ensenya en Jojo i li diuen a tots el que passa en el seu campament passen
de tots i riuen , sobretot m’ha impactat quan en Jojo fa el mico.
1.2. Conclusions subjectives

e) Quins son els elements que ha suscitat en tu la pel·lícula?

Doncs tristesa, bastant tristesa veient con funciona al mon que no es mouen ni de la
cadira si no cobren per fer lo correcte. I molta curiositat per el treball tant dur que han
de fer les ajudes humanitàries per aconseguir afavorir regions on hi ha escassetat de tot.

f) Quins conflictes i drames humanitaris coneixes actualment? Què pots fer

tu davant d’aquesta realitat?

Doncs la guerra civil Líbia y de moment res mes.

Doncs jo en la guerra de Líbia si que puc fer alguna cosa però seria una tasca
infructífera.

g) Has fet mai alguna acció solidaria? Quina? Per què ho vas fer? Hi ha
alguna cosa d’egoisme en allò que vas fer?

He fet moltes coses solidaries.

Dons fa uns tres dies li vaig rentar als plats a la meva mare perquè ella estava “morta”.

Ho vaig fer perquè, com hi estaven el plats bruts enmig y no em costava gens rentar-los,
doncs ho vaig fer.

No, no hi ha cap pensament egoista en aquella cosa, però tinc que dir que quasi sempre
faig alguna cosa per rebre una altre.
2) CONCLUSIONS I TREBALL FINAL

2.1. En l’espai que tens a continuació, resumeix l’argument de la pel·lícula

El còmode món de Sarah Jordan (Angelina Jolie), una ingènua americana resident a
Londres, es capgira quan Nick Callahan (Clive Owen) es cola en un ball per recaptar
fons i fa un apassionat legat a favor dels nens famolencs d'Àfrica. Atreta per Nick i la
seva causa, Sarah abandona les comoditats de la seva residència londinenca per viatjar a
aquell destrossat continent, decidida a veure la realitat del món i experimentar la passió
que Nick ha despertat en ella.

Però Sarah no tarda a adonar-se de la dura realitat de la vida de Nick quan veu les
condicions en què treballa. Sorpresa pel perill al qual s'enfronta cada dia, Sarah es
compromet cada vegada més amb aquest home captivador i absolutament lliurat al seu
treball.

Sarah torna a Londres i es dedica a recaptar fons mentre intenta ressuscitar el seu
matrimoni. Anys després, quan ja treballa per a una organització humanitària, accepta
l'oportunitat de viatjar a Cambotja on portarà menjar i provisions mèdiques molt
necessàries. I on també satisfarà la seva urgent necessitat de tornar a veure a Nick.

Sota l'amenaça constant de caure en una emboscada, Nick i Sarah se senten cada vegada
més units que el millor amic de Nick - Elliott (Noah Emmerich) - és brutalment
assassinat, es donen consol mútuament i s'encén la flama de l'amor. Però tot i el vincle
establert, saben que han de separar perquè el treball de Nick és massa important i
perillós perquè romanguin junts.

Passen els anys i Sarah busca desesperadament qualsevol notícia de Nick fins que un
dia descobreix que ha estat segrestat per les forces rebels a Txetxènia. L'amor que sent
per ell l'obliga a anar en la seva recerca malgrat el temps i la distància que els separa ... i
del perill que sens dubte haurà de córrer.

2.2. Busca informació Sobre l’ACNUR: Què és? A què es dedica?

L’ ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats) és un organisme
dependent les Nacions Unides.

Es dedica a protegir als refugiats i desplaçats per persecucions o conflictes, i promoure

solucions duradores a la seva situació, mitjançant el reassentament voluntari en el seu
país d'origen o en el d'acollida. Es com un tipus d’ONG.

2.3. Què saps tu dels conflictes que apareixen a la pel·lícula: Etiòpia (en els
anys 80), Cambodja (1989) i Txetxènia (1999). Tria un d’aquests
conflictes.
La gran fam a Etiòpia
La fam de 1984-1985 a Etiòpia va ser una generalitzada fam que afecten els habitants
d'avui Eritrea i Etiòpia . Quatre províncies etíops- Gojjam , Hararghe , Tigray i Wollo ,
tots van rebre baixes precipitacions rècord en aquests anys. Els efectes d'aquesta
escassetat de precipitacions es van veure exacerbades per la falta de preparació dels
organismes adequats, així com la fugida d'augment en els ingressos públics per
insurreccions diferents. Al sud, una causa separada i simultània va ser el Front
d'Alliberament Oromo (OLF) insurgència. El 1984, el president Mengistu Haile
Mariam, va anunciar que el 46% dels etíops Producte Nacional Brut es destinaran a
despeses militars, creant la més gran de peu exèrcit a l'Àfrica subsahariana, per la seva
banda, l'assignació per a la salut en el pressupost públic es va reduir del 6% en
1973/1974 al 3% en 1990/1991.

Encara que un nombre de morts estimat de més d'un milió d'aquesta fam és citat sovint,
aquesta xifra ha estat qüestionada causa de la "escassa evidència empírica". En un estudi
important, la fam estudiós Alex de Waal, van criticar les Nacions Unides per ser "molt
arrogant" sobre el nombre de persones que van morir, amb un milió de les Nacions
Unides figura que té "absolutament cap fonament científic algun", un fet que representa
"un banalització i la deshumanització de la misèria humana. " No obstant això, la
magnitud ha estat ben documentat, ia més de centenars de milers de morts relacionades
amb la fam, milions de persones es van convertir en indigents.

activitat dels mitjans de comunicació a Occident, juntament amb la grandària de la crisi,

va portar a la " No saben que és Nadal? " senzill de caritat i el juliol de 1985 concerts de
Live Aid (recaptar $ 100m), que va elevar el perfil internacional de la fam i va ajudar a
l'ajuda internacional segur. De Waal sosté que "l'esforç humanitari de la guerra
prolongada, i amb ella, el sofriment humà."
 Antecedents

L' economia d'Etiòpia està basada en l'agricultura : la meitat del PIB, el 60% de les
exportacions, i el 80% del total d'ocupació vénen de l'agricultura. Gairebé.
El 1973, una fam en Wollo va matar unes 40.000 a 80.000, la majoria dels marginats
Afar, pastors i Oromo els arrendataris, que patia de la confiscació generalitzada de la
terra per les classes riques i el govern de l'emperador Haile Selassie . Malgrat els intents
de suprimir les notícies d'aquesta fam, es va filtrar informes contribuït al debilitament
de la legitimitat del govern i va servir com un punt de reunió per als dissidents. El 1974,
un grup de soldats marxista conegut com el Derg va enderrocar a Haile Selassie. El
Derg es va dirigir a la fam de Wollo mitjançant la creació de la Comissió de Socors i
Rehabilitació (CRR) per a examinar les causes de la fam i prevenir la seva repetició, i
després l'abolició de la tinença feudal de març de 1975. El CRR inicialment gaudit de
més independència del Derg que qualsevol altre ministeri, en gran part a causa dels seus
estrets vincles amb els donants estrangers i la qualitat d'alguns dels seus alts funcionaris.
Com a resultat, les insurreccions va començar a difondre's en els països de les regions
administratives.
El 1976 hi havia a totes les insurreccions de les catorze regions administratives del
país.El Terror Roig (1977-1978) va marcar el començament d'un deteriorament constant
de la situació econòmica de la nació, juntament amb les polítiques d'extracció a les
zones rurals. Les reformes de 1975 van ser revocats i la Corporació de Màrqueting
Agrícola (CMA) va tenir la tasca d'extracció d'aliments dels camperols rurals amb
tarifes barates per aplacar la població urbana. El preu fix molt baix de gra serveix com
un desincentiu a la producció, els pagesos i alguns van haver de comprar el gra en el
mercat obert per tal de complir amb la seva quota de AMC. Els ciutadans de Wollo, que
van continuar sent afectats per la sequera, estaven obligats a proporcionar un "impost
d'alleujament de la fam" a l'AMC fins a 1984. El Derg, també va establir un sistema de
permisos de viatge per a restringir els camperols de participar en activitats no agrícoles,
com el petit comerç i la mà d'obra immigrant, una forma important de la suplementació
dels ingressos. No obstant això, el col.lapse del sistema de les granges estatals, un gran
empresari dels treballadors de temporada, va donar lloc a uns 500.000 agricultors en el
nord d'Etiòpia perdre un component dels seus ingressos. De grans a l'engròs va ser
declarada il·legal en gran part del país, donant com a resultat el nombre de comerciants
de grans cau de entre 20.000 a 30.000 i 4.942 en la dècada després de la revolució.
 La naturalesa de la CRR canviat ja que el govern es va fer cada vegada més autoritari.
Immediatament després de la seva creació, el seu experimentat de tecnòcrates produït
anàlisi molt respectat de la fam d'Etiòpia i hàbilment dut a terme esforços d'alleujament
de la fam. No obstant això, en la dècada de 1980 el Derg havia compromès amb la seva
missió.
El CRR es va iniciar amb el règim innòcua de la creació de mà d'obra del poble dels
desocupats en les granges agrícoles estatals i plans de govern, però, com la lluita contra
la insurgència es va intensificar, la CRR se li va donar la responsabilitat d'un programa
de treball forçós de reassentament i el reassentament col.lectiu . A mesura que
l'intermediari entre les organitzacions d'ajuda internacionals i governs donants
estrangers, la CRR redirigit aliments a les milícies governamentals, en particular, en
Eritrea i Tigray . També va encoratjar als organismes internacionals per establir
programes de socors a les regions amb excedents de producció de grans, que va
permetre a l'AMC per recollir l'excés de menjar.

Finalment, la CRR va dur a terme una campanya de desinformació durant la fam de

1980, en la qual retrata la fam de ser únicament el resultat de la sequera i la
superpoblació i va tractar de negar l'existència del conflicte armat que s'estava produint
precisament en les regions afectades per la fam. El CRR també va afirmar que l'ajuda
prestada per ella mateixa i els seus socis de l'agència internacional estaven arribant a
totes les víctimes de la fam.
 Fam
En el primerenc a mitjans de 1980 hi havia fam en dues regions diferents del país,
donant lloc a diversos estudis d'una fam de tractar d'extrapolar als altres escriptors o
menys prudent es refereix a una fam generalitzada sola. La fam al sud-est del país va ser
provocada pels esforços de contrainsurgència de l'Derg en contra del Front
d'Alliberament Oromo. No obstant això, la majoria dels mitjans de comunicació es
refereix a "la fam d'Etiòpia" de la dècada de 1980 es refereix a la gran fam en 1983-5 es
va centrar en el nord de Tigray i Wollo, que més afectats Eritrea, Begemder i el nord de
Shewa . El nivell de vida ha vingut disminuint en aquests celebrada regions-govern des
de 1977, una "conseqüència directa" de les polítiques agrícoles Derg. Una important
factor que contribueix més a la fam d'Etiòpia govern va fer complir "reintegració" els
programes, utilitzats com a part de la seva campanya contra la insurgència. "L'etíop
govern] [s'ha convertit en la font principal de mort al país", va assenyalar el periodista
nord-americà en una revisió d'un important estudi de les causes de la fam.

Malgrat les afirmacions CRR per haver predit la fam, havia poques dades tan tard com a
principis de 1984 que indica una escassetat d'aliments inusualment sever. Després de
dos grans sequeres en la dècada de 1970, 1980 i 1981 van ser avaluats per la CRR com
"normal" i "a sobre del normal". La collita de 1982 va ser el més gran de la història,
amb l'excepció del centre i est de Tigray. CRR estimacions per a les persones "en risc"
de la fam es va elevar a 3,9 milions el 1983 de 2,8 milions el 1982, que va ser inferior a
l'estimació de 1981 de 4,5 milions. Al febrer i març de 1983, els primers senyals de fam
van ser reconeguts com els agricultors afectats per la pobresa va començar a aparèixer
en els centres d'alimentació, provocant que les agències d'ajuda internacional per
apel.lar a l'ajuda i la CRR per revisar la seva avaluació de la fam. La collita després de
la principal (Meher) la collita el 1983 va ser el tercer més gran de la història, amb el
greu dèficit de nou només es registren en Tigray. En resposta, els preus del gra en les
dues regions del nord de Begemder i Gojjam va caure.
No obstant això, la fam es va repetir a Tigray. El CRR s'exigeix el maig de 1984 que el
fracàs de les pluges curtes (belga) constituïa una sequera catastròfica, deixant de banda
a l'Estat que les collites belga formar una quarta part dels rendiments dels cultius on el
belga caigudes, però cap en absolut en la majoria de Tigray. Una mesura quantitativa de
la fam són els preus del gra, que mostren els alts preus a l'est i el centre de Tigray,
estenent-cap a l'exterior després de la mala collita de 1984.

Una pèrdua important de l'economia d'Etiòpia va ser l'actual guerra civil , que va llançar
els moviments rebels recolzats per Estats Units contra la còpia de seguretat Derg govern
soviètic. Aquesta economia paralitzat el país i ha contribuït encara més als governs no
tenen capacitat per gestionar la crisi per venir.

A mitjans de 1984 era evident que la sequera i l'altra fam resultant de grans proporcions
ha començat a afectar a gran part del nord d'Etiòpia. Així com va ser evident la
incapacitat del govern per proporcionar alleujament. La manca gairebé total dels cultius
al nord es va veure agreujada pels enfrontaments al voltant d'Eritrea, que
obstaculitzaven el pas de subministraments de socors. Encara que les organitzacions
internacionals de socors van fer un gran esforç per proporcionar aliments a les zones
afectades, la persistència de la sequera i les males condicions de seguretat al nord va
donar lloc a una necessitat contínua, així com els perills per als treballadors d'ajuda
contra la fam. A finals de 1985, un altre any de sequera s'havia pronosticat, ia principis
de 1986, la fam s'havia estès a parts de la serra sud, amb un estimat de 5,8 milions de
persones depenen d'aliments de socors. En 1986 , la llagosta plagues exacerbat el
problema.

Enfosquiment global , el bloqueig de la llum del sol per l'home partícules , s'ha
identificat com un dels culpables d'una llarga sequera de dècades en l'Àfrica
subsahariana , entre ells Etiòpia.
 Resposta a la fam
La incapacitat del govern d'Etiòpia o falta de voluntat per fer front a la fam de 1984-
1985 va provocar la condemna universal de la comunitat internacional. Fins i tot molts
partidaris del règim d'Etiòpia es va oposar a la seva política de retenció dels enviaments
d'aliments a les zones rebels. Els efectes combinats de la fam i la guerra interna per
llavors havia posat l'economia del país en un estat de col·lapse.

La principal resposta del govern a la sequera i la fam va ser la decisió d'arrencar un gran
nombre de camperols que vivien en les zones afectades al nord i per al reassentament a
la zona sud del país. El 1985 i 1986, al voltant de 600.000 persones van ser desplaçades,
moltes de la força, dels seus llogarets i granges pels militars i transportats a diverses
regions en el sud. Molts camperols van fugir i no es deixen ser reassentats, molts dels
quals van ser reassentats buscat després de tornar a les seves regions d'origen. Diverses
organitzacions de drets humans van afirmar que desenes de milers de camperols van
morir com a resultat del reassentament forçós.

Un altre pla de govern que participen reassentament col.lectiu , que va ser una resposta
no només a la fam, sinó també a la situació de seguretat pobres. A partir de 1985, els
camperols es van veure obligats a traslladar les seves llars en les aldees previstes, que es
van agrupar entorn de l'aigua, escoles, serveis mèdics, i els punts de subministrament de
serveis públics per facilitar la distribució d'aquests serveis. Molts camperols van fugir
en comptes de consentir en el trasllat, que en general va resultar molt impopular. A més,
el govern en la majoria dels casos no va proporcionar els serveis promesos. Lluny de
beneficiar la productivitat agrícola, el programa va causar una disminució en la
producció d'aliments. Encara que va suspendre temporalment el 1986, el reassentament
col.lectiu es va reprendre posteriorment.