52/53

EL MN AMAZIC DEL MAGRIB

SONS8

PER SOTA DE LA VISI UNIFORME I MONOLTICA QUE SOVINT ES DNA DEL MN CONEGUT COM A RABOMUSULM, ELS AMAZICS, EL POBLE INDGENA DEL MAGRIB, HAN MANTINGUT VIVA FINS AVUI UNA CULTURA DIVERSA I POC UNIFICADA. AQUEST REPORTATGE ENS ACOSTA A LA SEVA HISTRIA I LA SEVA MSICA.
TEXT: BRIGITTE VASALLO FOTOS: RACHID ROURHIM I ARXIU SONS

El grup Oudaden al festival Timitar dAgadir

54/55

Comenar parlant del mn rab anomenant-lo mn rab ja s comenar malament. Aquesta franja de terra pateix, especialment des que es troba en el punt de mira dels mitjans de desinformaci, un cmul de definicions inexactes, errnies i reduccionistes promogudes per la desdia dels generadors dopini i lapatia crtica del pblic. Aix, el concepte ms senzill que s delimitar geogrficament lanomenat mn rab ja genera dificultats: el Paquistan, Turquia, lIran, fins i tot lAfganistan! sn sovint etiquetats drabs pel fet de ser pasos musulmans. No, mil vegades no! El mn rab sestn del Marroc i Mauritnia fins a lIraq, passant pel Golf Prsic i el Sudan. Tamb sn oficialment pasos rabs Eritrea, Djibouti i Comores. La paraula oficialment ens porta cap al segon gran malents sobre el mn rab, que s, precisament, que no s rab. O no ho s exclusivament. En tots aquests pasos hi ha grups que no sidentifiquen amb larabicitat, que tenen arrels culturals diferents i que les reivindiquen amb una identitat prpia. El kurds i els nubis son un bon exemple dels pobles no rabs habitants daquestes terres. Com tamb sn exemplars els amazics. Els amazics (imazighen, com de vegades es pluralitza), els homes lliures anomenats histricament berbers (brbars), sn els habitants primigenis del nord de lfrica i de les Illes Canries, aquells que van trobar els rabs en les seves campanyes de conquesta i amb qui comparteixen espai des de fa molts segles sense haver-se assimilat. Avui dia es reivindiquen com part de la gran famlia amaziga pobles que viuen des de loasi de Siwa, a Egipte, fins al Marroc, passant pel desert del Shara, territori dels kel tamazigh, els tuaregs, que viuen a Algria, Mali, Lbia, el Nger i Burkina Faso. EL MARROC FOLKLRIC Recordeu quan, el setembre del 2007, alg va avistar la nena Madeleine McCann al nord del Marroc? El que havia cridat latenci a la turista detectivesca era un barret que, impulsat per una rfega de vent, shavia envolat i havia mostrat uns cabells rossos. Rossos! En ple Marroc! El que mig mn va descobrir llavors s que no tots els marroquins sn morenos, i que aix s en bona part grcies al substrat amazic duna poblaci tnicament molt barrejada per cadenes de matrimonis mixtos, per que difcilment es descriu com a mestissa. Els que sidentifiquen amb la cultura berber sn prop de la meitat de la poblaci marroquina, repartits majoritriament en zones rurals de tres regions: el Souss, amb capital a Agadir; lAtles Alt i Mitj, que t com a referncia la ciutat de Marrqueix, i al nord, el Rif. De totes tres, la indomable s, sens dubte, el Rif. Amb un llarg historial de revoltes i reivindicacions nacionalistes, el Rif s una regi extremadament castigada per la monarquia marroquina, la zona oblidada en el banquet de promoci turstica i obres faraniques de la monarquia alauita. A final del regne de Hassan II la ciutat de Nador, per exemple, presentava racons propis dun paisatge de guerra. La Cultura, amb majscules, al Marroc, s lrab. Lamaziga, essencialment oral, es considera, si de cas, part del folklore, una subcultura com a molt. Sn els rituals dels camperols, de les muntanyes on encara no arriba lelectricitat, de poblacions mal islamitzades pel fet de no conixer la llengua de lAlcor. Per als marges de loficialitat i reprimida per aquesta, la msica amaziga sha conservat i desenvolupat i avui dia presenta un vigor sorprenent, que permet lexistncia de grups tan coneguts com Oudaden, Archach o els potics Izanzaren, els Nass el Ghiwane amazics. El seu pblic majoritari, fins ara, era als pobles que els i les cantants berbers recorrien actuant en casaments i festivitats agrcoles, difonent la seva msica en cassets de producci estrident, efectes vocoder i portades impossibles.
SONS8

A dalt: el kabil algeri Idir, la figura ms coneguda de la can amaziga. Al mig: Cherifa Kersit i el seu grup.

ALS MARGES DE LOFICIALITAT, LA MSICA AMAZIGA SHA CONSERVAT I DESENVOLUPAT AMB UN VIGOR SORPRENENT

La ciutat dAgadir, a la costa atlntica, acull cada juliol el festival Timitar, amb una extensa programaci de msics amazics i darreu del mn.

La msica popular amaziga circula al Magrib bsicament a travs de cassets com aquest de la cantant Najat Aatabou, La Lleona de lAtles.

Els darrers anys, per, aquesta cultura ha rebut una inesperada empenta: apadrinat pel rei del Marroc i amb un pressupost enorme que es tradueix en una programaci dinfart, la gran capital berber que s Agadir celebra des del 2004 el festival internacional Timitar, amb lexpressiu subttol Els artistes amazics donen la benvinguda als artistes del mn. Amb tres magnfics escenaris (al centre de la ciutat, a la platja i al teatre) daccs gratut, el la iniciativa permet veure actuar els msics berbers en unes condicions ptimes de llum i so, un fet absolutament singular i fins ara, impensable. Un entorn a lalada de grans noms que van des de Mohamed Rouicha, recuperador de loutar (el llat tradicional amazic), fins a nombroses sheikat, dones cantants que en la tradici amaziga tenen una rellevncia especial: Cherifa Kersit o la fascinant Hadda Ouakki dins la tradici, i la descomunal Najat Aatabou, anomenada, amb ra, La Lleona de lAtles, que uneix msica berber i msica chaabi rab amb esperit pop i lletres dun feminisme radical digne del millor electro-punk. Aatabou va ser samplejada pels Chemical Brothers al seu tema Galvanize del disc Push the Button (Freestyle Dust, 2005) amb qu van guanyar un Grammy. Actualment la msica berber marroquina es llana sense complexos a projectes de rap i fusi com per exemple Amarg Fusion. I a Catalunya tamb estan naixent grups prometedors com Rumbamazigha.

56/57

DE MATOUB LOUNS A IDIR Si, parlant del Marroc, anomenvem el Rif com a regi smbol de la resistncia contra els rabs, els espanyols, els francesos, la regi ms reivindicativa de lamaziguitat a Algria s la llegendria Cablia: la terra de cantautors a lestil Bob Dylan o Joan Baez, guitarra en m i amb un gran repertori de clara intenci potica. Desprs de cent trenta anys de colonitzaci, lEstat francs ha estat lopci natural per a lemigraci algeriana, especialment per als cabilencs que, installats al mn ric, han contribut al desenvolupament de la msica daquesta regi, malgrat les misries fsiques i poltiques que els seus habitants han patit (i pateixen). La can A vava inouva, del 1973, va ser el primer xit internacional de la msica amaziga i va afavorir que el seu autor, Idir, fes el salt a Pars, des don va continuar una carrera a lestil dun Georges Brassens tmid, amb canons damor a la terra. Tamb s cabilenc lextraordinari Slimane Azem, veu duna generaci dhomes sols que als anys quaranta van viure les penes de lemigraci, i que s reivindicat per msics actuals com lOrchestre National de Barbs. Si Idir s la cara ms internacional de la Cablia, ldol, el mite, s Matoub Louns (tamb anomenat Louns Matoub): irreverent, demcrata, ateu, lliurepensador, descarat i belligerant, les seves canons molestaven tots els poders i entusiasmaven tot el poble. Per a Louns les metfores no existien: les coses es deien pel seu nom musicant-les amb els recursos que el seu entorn li oferia, des de la ms pura tradici cabilenca fins a la msica popular rab algeriana. Com tothom temia, Matoub Louns va ser assassinat durant la Guerra Civil algeriana. Oficialment el va matar el GIA, per de fet el govern algeri lodiava tant com els islamistes per himnes com Allah u akbar, contra lIslam, o Monsieur le president, que clou amb una carta oberta en francs on, tot citant lanarquista Bakunin, afirma: LEstat no ha estat mai la ptria. Jo em sento el patriota de totes les ptries oprimides. Irresistible, indomable, inoblidable. A la Cablia, per descomptat, tamb hi trobem dones poderoses: la ms gran s Cherifa, tamb coneguda per Dame Cherifa (atenci, no la confongueu amb la Cherifa marroquina). Una cantant de raa, de la mateixa matria que la Bi Kidude de Zanzbar, la sud-africana Miriam Makeba o Marif de Triana. El territori francs s encara avui un bon generador de msica cabilenca: Takfarinas va posar a ballar mitja Europa i tot el Magrib el 1999 amb el contagis Zaama Zaama, i tamb hi trobem Yelas, menys conegut del que es mereix, s un cantautor apassionat de veu tremolosa, i el preferit de Manu Chao, Akli D. Per, de la mateixa manera que el Marroc t diverses regions majoritriament berbers, la Cablia algeriana tampoc no est sola: lAurs, zona muntanyosa que ocupa el nord-est dAlgria i el nord-oest de Tunsia, tamb est habitat pels anomenats shaoui, una de les famlies amazigues. Si b musicalment no ha tingut una gran projecci, lAurs s la ptria dHouria Aichi, una cantant excepcional que treballa el repertori suf berber i rab de la regi. La msica amaziga, per, no sacaba aqu: els grups tuaregs reivindiquen el seu parentiu amb els amazics del Magrib i porten la cultura berber cap a dimensions sonores carregades de blues i rock, amb textos que canvien el drama dels emigrats pel dels desterrats. Canons de protesta, de revolta, de subsistncia, que travessen el continent des de la costa mediterrnia rifenya i cabilenca, just a laltra banda de la nostra mar Mediterrnia, fins a les ciutats nigerianes i el desert de Mali, on la cultura amaziga continua desafiant un dest que no ha aconseguit mai silenciar-la.
SONS8

A dalt: Mohamed Rouicha, recuperador del llat tradicional amazic. Al mig: pster del revolucionari msic assassinat Matoub Louns. A baix: Amarg Fusion, grup dAgadir que combina els sons globals i la tradici amaziga.

SI IDIR S LA CARA INTERNACIONAL DE LA CABLIA, EL SEU MITE S MATOUB LOUNS: ATEU, IRREVERENT I DEMCRATA

Gravat de dones de la Cablia publicat el 1986 a Century Magazine.

UNA DISCOGRAFIA REBEL

La msica rab magribina que ens arriba als Pasos Catalans ens queixem que s poca i dolenta. La msica amaziga, per, no t ni aquesta sort: simplement no narriba res. s la gran oblidada (ignorada?) del miraculs circuit de distribuci world. Massa rebels, potser? AKLI D: Ma yela (Because Music, 2006) Produt per Manu Chao, sn canons daire divertit amb textos socials: la immigraci, la terra,Txetxnia, Palestina... HOURIA AICHI: Chants de lAurs (Auvidis, 1990) Tal com la discogrfica que ledita fa intuir, aquest s un disc seris. Msica tradicional sagrada i profana filtrada per un cant elegant. IDIR: A vava inuova (Blue Silver, 1996) Disc mtic que va ser un gran xit tamb en la reedici. Msica nocturna per somiar paisatges llegendaris. IZANZAREN: Izanzaren (La Voix El Maarif) Sense ttol, sense crdits, sense res ms que msica i una foto kitsch a la portada, aix es venen els compactes de msica pop berber al Marroc o a Algria. Per sort, a les botigues es pot escoltar la msica abans de comprar-la.Aix que s qesti danar amb temps, i dedicar unes quantes hores a escoltar i deixar-se aconsellar per la gent, que estaran encantats de donar un cop de m. MATOUB LOUNS: Sserhass Ayadu (EMI-Arabia, 1989) Qualsevol lbum de Matoub Louns s musicalment interessant, per la clau s a les lletres. Al YouTube alguns usuaris han subtitulat alguns temes en francs. TAKFARINAS: Yal (Tinder, 2000) Inclou limprescindible Zaama Zaama. Msica pop per saltar, ballar i no deixar de cantar durant molts dies. YELAS: Ifili (Iris Music, 2002) Meravells, emotiu, subtil, delicat, portents, exquisit, refinat. Per deixar-se anar i treure les penes passades i per venir en una nit de msica i plor. Alliberador. DIVERSOS AUTORS: A lombre de lolivier, le Maghreb en 30 comptines (Didier Jeunesse / Harmonia Mundi, 2001) Recull de canons de bressol i jocs infantils del Magrib, que inclou tresors enregistrats possiblement per primer cop i amb una excellent producci. Canons de nens en un disc sorprenent i en absolut infantil. DDAA: Les Imazighen (Institut du Monde Arabe, 2003) La de lInstitut del Mn rab no s una discogrfica, s un somni: excellentssima selecci de msica que ning ms no edita, dissenys bonics, i un llibret amb moltes i bones informacions. AL YOUTUBE:Zidane et Idir. Sota aquest ttol, un vdeo on Idir canta un tema davant el ms gran heroi del poble berber: Zinedine Zidane, el noi de la Cablia.

MATOUB A TUNSIA

PER

SGAR MAL

[MEMBRE DE MAPASONOR, PROJECTE PEDAGGIC I AUDIOVISUAL ODES MEDITERRNIES]

El 1998 viatjava sovint per zones rurals de Tunsia. Cada tarda anava a prendre un te amb pinyons a un caf rural dun douar (petita agrupaci de cases) proper al poble dAn Draham. Lnica manera dapropar-me als homes de qualsevol comunitat del mn, com que de futbol no en s, s parlar de la msica del seu pas. I a ms s un tema que tamb es pot treure amb les dones. Magrada molt la msica tunisiana i rab. Emocionats per la deferncia van preguntar: Coneixes lOum Khalsoum?. S, i tamb magrada Saliha i Lotfi Bouchnak, grans mites tunisians. Va ser un mtode daproximaci infallible; ells aspiraven que conegus els clssics rabs del segle XX (Abd-el-Wahab, Fairuz...) o el rai, per no les msiques tunisianes. A partir daleshores cada dia tenem sessi de msica regional acompanyada de llargs debats. Em vaig empassar de tot. Em van portar a An Draham al salvatge concert de Hedi Habbouba, de pblic mascul provinent de les classes populars pobres de les barriades de Tunis (comparable a Los Chichos). Tamb em van dur a un concert de lalgeri Cheb Mami al festival de Tabarka, de pblic mixt, amb voluntat de demostrar la seva modernitat. El rai tenia una interpretaci molt particular per part del pblic de Tunsia daquell moment, igual que la msica berber. No tenia, per, cap relaci amb una evoluci de les sonoritats oraneses ni amb els extrarradis francesos, sin que era una expressi de modernitat enfrontada a lislamisme, en un pas on un govern dictatorial prenia aquesta lluita com una bandera de lacitat que adoptava formes de sinistra repressi (Amnistia Internacional ha fet un informe esferedor del tema). Per aix lassassinat de Cheb Hasni suposadament a mans dislamistes era un fet recordat quasi amb llgrimes. Lders amazics com Idir o Matoub Louns, admiradssims i escoltadssims, tampoc no eren llegits des del seu vessant sociopoltic duna comunitat marginada, ja que la problemtica amb la comunitat berber a Tunsia era molt feble. Un dia vaig arribar al meu bar del douar, sempre alegre, i hi havia una tensi fnebre. Els integristes... un altre cop. Aquesta vegada han matat Matoub Louns. Lassassinat de Louns va ocupar diversos dies les converses entre tunisians, no es parlava daltra cosa. Per cap conversa no es referia a la mort dun lder de la causa berber, sin que es relacionava amb lassassinat de Hasni i era un crit ms de denncia contra la crueltat de lislamisme radical. Els esdeveniments culturals sinterpreten a cada lloc segons el propi context i tamb se simplifiquen a convenincia. I aix passa habitualment amb lislamisme: poques setmanes desprs, parlant amb un amic tunisi que vivia a Frana, em va explicar que la seva famlia de Tunsia exigia que sinvestigus un assassinat que de ben segur no havia estat coms pels membres del grup islamista GIA.