Professional Documents
Culture Documents
Mezdad
Ixf 1u
uzekka-nni lawan imekli. Bdant tenawin asenten. Imawen ssusmen. Rran- i tuffa. aw ssaw, akken yella di tmacahu. Ayen sseblan amzun er tebbu-is i t-arran. Ma wan nutni, d neat i yewan. Ma lluen, d neat i yelluen. Akken armi d asmi i d-mmden. Nutni imuren neat yeali- ccib. Berra, tura yeli-d yi. Tadamcact ulac mai di tmurt-nne, tuge deg wussan-a umeril ger Yennayer d Furar. Zik zik i d-ielli yi. Uan ezzifit, ur d-yeali ara wass alamma tkerhe iman-ik. Zik zik i gganen medden, usu imenna deg usemmi. Lasun tagrest yiwen ur -iemmel. Tesselay-d lxuf ef yemdanen. Au ger lejqayeq d ashurru am tejlibt n tfiar (*). Ggugmen lmal uddaynin d wid n lexla. Uccanen, limer mai d la i ten-id-yeawin alamma d lewari, a-s-tini an tamurt : ulac askawew. Ielli-d usemmi igezzem am tefrut. Wid yesan tanezdut yakk d tduli menen akken bun ilin, ma d igellil meskin alil. Da ma yerna uebbu d ilem ula i d-nini. Di lawan-a n tegrest tferreq taddart ef sin : wid yesan d wid yenafen, wanag anebdu edlen medden tikli. Asemmi n tmurt-nne, aas ilen d akellex. Sebbken waman deg ieran, tsebbek zzit di leqsu. Sebbken idammen deg iuran. Mai yiwen ne sin, seg widak tebla tissit, i yeqquren deg iberdan, gersen, ualen amzun d iggermumen. ualen d iblaen, ula d alaq ur yezmir a-ten-yeleq uessal. Anagar (*) ma s lembat. Tamurt-nne akka ur-es d tannumi. Tse arraw-is. Am uwaezniw ne yir taqjunt. Akka taddart-a seg-mi i s-d-tecfa d wakken i d-ekkun imezwura, anagar tlatin yexxamen i iemren. Taddart teggumma ad timur, ula d yiwen wexxam ur d-yerna. Tlatin yexxamen asmi yebda lqern, tlatin yexxamen aseggas-a. Wa yena-t buji, wa yena-t la, wa yena-t nnif, wa tena-t tmenert, wa yena-t trad. Yal wa amek i s-teur, acu kan mai d imaren i yemeaten. Ulac imaren da, akken i ruun d igeman, d ilmeyen. Ulac imaren, ma d timarin ggtent. Tilawin nutenti sennint iseggasen akken sennint ieqqayen deg wezrar. Alil ! imint-d i twayin. Ta temel sin, ta temel tlata, ta reba. Ggerrint-d i nngai d wussan iberkanen. Da deg wussan-a n tegrest, ma teffe-d tafukt, a-tent-tafe deg wennar i yiij. Ssummurent. Sbecbucent. D tifermacin. Tatucin d tidamamacin. D tukmicin. Acu n llebsa, acu n lala. Ta teani-d i ta, ne stewtiwent gar-asent.
Imaren ulac, acku irgazen-nne ma menen si tizi n temi, ssawaen rebin ne xemsin iseggasen, s-syin awin-d atan si lerba : wid ixedmen di lmina turin-nnsen meent, wid ixedmen deg izulixen waten s karaf. Atan mai yiwen, d lehlak ixeddamen, d lehlak igellilen. Mi d-wwen er taddart, aseggas ne sin, ad anun abrid er tmeqbert. Seg tillas er tillas. Seg wemruj n ddunit er win n laxert. Si laxert er taye. Seg-mi i d-kkren d agrireb. Irgazen-nne msakit. Wissen anwa i -yedan. Yerna iuza-ya. Berra tezde tsusmi. Ani d adfel. Au-nni i d-ibegsen kra yekka wass, ata-n yekbel. Ass aneggaru di Yennayer yekkat-d wedfel. D ameril. Asmi tebda ddunit, nnan-as i weqjun : Xtir ili-k d aqjun ne d tametut. Yextar. Yenna-yasen : D awezin, tagi ur terru. Yif-it ma lli d aydi tidert ad tixfif, wanag tametut alil. Tamurt ma tse arraw-is, yessi-s d asar i tent-tesser. Liala n tmetut i yiman-is, akken texdem ur teeddi ara. Mi ara tili er imawlan-is, qbel ad teddu d tislit, akken yebu yili, tikkwal imawlan adaren taqcict am wakken beqqun ad tfares cwi n lehna skud ur teffi. Mi teqqen tabniqt, am wezger yeqnen azaglu. A--terr i ddel d tekkmin. Ur -id-ia yies ar ad yali wass. Ur -id-ia ad terr awal ma ur -yaib. Tadist deffir taye, dderya d inilban, am lbaata wa ur ireffed wa. Tamart d wemar si tama ad nezman fell-as. Tilewsatin si tama dderz-nnsent ad yesnunnut aas d aseggas. Akken ara til ddunit qrib a-s-d-tes, mi jewent yakk tlewsatin, imaren wwen amkan-nnsen, imir-en ar ad d-teli fell-as txesart taneggarut, yerna ur tebna fell-as. Tekker lgirra. ef medden yakk, akka a la-qqaren ; mi akka tefra, aas i tesserbe taggara. Ma d neat teqqed-i. Lgirra ef medden yakk, acu kan tiyita anagar kra i -yean. Twet-iten akken ur d-enkaren. Tera-yasen ifer. D afeddix ur ntejji. Tula n temi, a laci, ulac taluft i -yecban. Lgirra ef medden yakk i tedda. Akka a la-qqaren wigi yessalayen ixxamen, mi tesmuqle tazeqqa-nnsen a-k-teli tcacit, ulin deg igenni acal d lali. Lebruj ssulin widak yessentellen tiqerray-nnsen ussan-nni n rrud d lbarud. Widak iteffren deffir n tsebbalt ne deffir tedmarin n Jacqueline dihin di Fransa. Ne di Tunes yakk d ttunsiyin. Mai anagar neat i yelen, mai anagar arraw-is i yeggujlen. D tide ! Aqedruref i teqqedruref ur yezmir yiwen a-t-yektil. Da d i akka am tura. Ass n tegrest mi yekfa Yennayer, ass umeril i -id-yewwe lexbar. Ddurt-nni yezrin yerza-d s axxam-is. Yensa. Ddan-d yid-es sin. Mai n lerc-a.
Tameslayt-nnsen amek akken i tru, smuzguten cwi deg umeslay. Tga-yasen-d imensi. Mi kfan imensi tesla-yasen mi meslayen. Tefka tamezzut. Yenna-yas umeddakel-is amezwaru, ahat tmenac ne eac iseggasen kan di lamer-is, anad ur as-d-yemi di tamart : _ A Si-Salem, ass-a ile Wellah ur nemni. Zi ur-ad i -teur, mazal an-neffe tagella. Tarast-nni yeddmen Ali-Awai ile deg-i i tetereq. Yessusem weqcic-nni. Ahat d Salem i t-id-iberrmen. Yeqqim cwi, yual ikemmel awal-is : _ Win yeffen yera ef wacu. Yera daen acu i t-iraun. Ne elme, a Si-Salem ? Salem d argaz-is nea. D bab n wexxam-is. Yerra-d nnehta. Yual yerra-yas awal, amzun s tmara : _ Mai sin ne tlata i yelin er tama-w. Ussan-nni imezwura tera yid-i am win yerwin, ma d tura nduz. Ass-a d Ali-Awai, azekka d waye, seld-azekka d waye. Win yelin yeua, yea-d wid azizen deffir-es. acu d tagi i d ssuma. S wannect-a i -dtesqam. Win yelin teli tjegdit-is, ma ur neddim amkan-is. Yerna Salem aziz ur-es wawal. Seg-mi i t-tu, tecfa-yas kan d asusam. Aas deg at taddart ur nessin amek iga umeslay-is. Llan wussan, si tsebit ar tameddit ur d-ineteq ara mai. Aas i s-yeqqaren diri-t i-mi ur yessugut ara awal. Llan wid i s-yeqqaren ixuss di lefhama. Asmi yella d acawrar yeqqar di llakul, ccix-is ula d nea iil-it yebbuhel. Iqer-it aas, armi i s-d-iban yif arrac akken ma llan. Yera ddeqs. Yesedda la Burse, fkan-as--id. Yekcem er llakul anda i d-ssufuen wid yesaren. Acu mmi-s ufella meskin tewer fell-as leqraya. Aseggas-nni kan amenzu yera-yasen lazib. Temmut-asen tyuga d snat testan d warraw-nnsent. Da nnulen lqaa teli-d fell-asen lihana d tameqqrant. Nutni yellan ufraren-d ef at taddart, deg yiwen wass, ualen d igellilen, ur asen-d-yeggri wacemma. Tuli-ten tlaba acku izgaren zi d imnuaf, ekkin deg-sen medden. Mai d ayla-nnsen kan i sen-yeran, yedda ula d ayla n wiya. Amar, di lawan-nni ur-ad i t-tea tezmert, yeffe-it laqel. Acu n ddwa ara d-yaf i lhemm-is, d mmi-s. I-wumi arwen medden iqcicen ?
Yenna-yas : _ Berka-k leqraya. Tura ilaq an-nemami, an-nefru xersum tlaba. Akka tafellat n leqbayel. Rrbe yecrek ma d lexsara aha. Kkren unagen er Fransa. Nea i-mi mezi yufa-d amiq di lmina. Ma d amar ur tqbilen ara. Ussan imezwura tera yid-es am udderwic, ur yera acu i-wumi d-iberru. Yemeslay kan, ur iga algam i yiles-is. Am yi am uzal d asnirmet ne d rregmat, nea yellan d axewni. Lmizirya mi ara teli ef yiwen tearra-t d ilef aderal ur yera anda iteddu. Salem yedda-yas di lmendad i baba-s. Yufa-t aas di tegni n ddiq. Tamurt usemmi, lerba, lqella usurdi, yerna temer. Yual amar meskin yezna-t-id rray, yesnuzu kawkaw deg iberdan. Seba iseggasen i qqimen di tmurt tamcumt. Arum asemma, agris aberkan. Taxxamt tneggi deg tiqit, ulac times, txuss tduli. Seba d tagrest i seddan akken. Asmi i d-ualen tlaba fran-. Ma d amar amzun akken yerwi laqel-is s tide. Cwi cwi afud-is yemiri. Seg imir-en ur yufa iman-is. Ur yerna ara aas. Tekreh ad d-tesmekti wid yemmuten. Teaggad a-ten-id-tessendekwel. At laxert, ur emmlen ara wid ara ten-id-ibeddren tal taswit. Yak ula d nutni tjerre tasa-nnsen di laxert. Ma di lawacer ur yella uilif. Di lawacer, teakk-asen amur-nnsen ma ulac ad run ef tnebdadin. At laxert ualen-d s ixxamen-nnsen di lawacer. emmlen ad d-afen ayen emmlen di ddunit. Da sin ne tlata wussan meqbel, zik zik i teenkar. Kra n wacu emmlen a-t-idtheggi. Amar iemmel aeddur deg uyefki. Tamart d tafermact kksen yakk wuglan, neat asmi tella ef ddunit temmel alaw ujilban am igedrez am ssmayem. Argaz-is, d win i-ef tezza tasa-s iru kan akka ur yehlik ur yebli, s lmut n lebina, seba terasin i ineqren idmaren-is, argaz-is iemmel buzelluf. Xemsa warraw-is d imeyanen i mmuten, ur wan tibexsisin. Yiwen tena-t tegdi teddem-it kan akka ur tebna. Wis sin tebzeg tebbu-is tual am teylewt, annect ila-, iarren-is d ifassen-is ualen am uanim, tlata wagguren n lehlak. Tis tlata d taqcict teli ef tzeqqa wissen acu i -yewwin er din, yenta-yas yigig di tmelit. Tis reba d tis xemsa daen d tidayin ddrent kan kra n wussan. Asgen asemma ! I xemsa yid-sen msakit i d-ssuturen d ayefki d tbexsisin. Ayefki yeshel tura. Ma d tibexsisin ma llant tefra, ma ulac teakk-asen tifirest, ne tiurin ne ddella.
Yal aseggas tesnusuy-d fell-asen, di Tanimt. D tiawsiwin-a i s-d-ssuturen. Lmut tezga yid-ne, ur ilaq ara a--naggad. D lfer fell-a, ulac win ara tezgel. Iluxert, llan d icawraren, icawraren ad ualen d iluxert annect bun kken-t. Akka i tamer. Limer mai akka imdanen ad myeen gar-asen. Ugar ! Akka i d-yea ebbi ddunit. Limer d lebi mi yemmut yiwen a-t-ne kan deg wemkan-is. Anagar di lawacer i temmel a-ten-id-tebder. Limer ass-a mai d ameril amzun d lawacer, ahat yiwen ur t-id-teadder. Yerna tneddef tasa-s teqeririf. Yekkat-i uzenneqnaq. Anda-t yies, ma a--id-yas !