L'impacte ambiental del Pla Hidrolgic en el tram final de l'Ebre1

CARLES IBEZ MART SEO/BirdLife, Oficina del Delta de l'Ebre NARCS PRAT Universitat de Barcelona
1. Introducci Les detraccions daigua dels rius constitueixen una de les alteracions antropogniques del cicle terrestre de laigua, a la qual cal afegir lextracci daiges subterrnies, el drenatge de zones humides, la construcci dembassaments, la desforestaci, la desertificaci i lerosi del sl en zones agrcoles. Des de la perspectiva del canvi global, el control de les conques fluvials mitjanant obres denginyeria representa una alteraci significativa i virtualment instantnia de la quantitat i el rgim del flux daigua continental (Vorosmarty i Sahagian, 2000). Els transvasaments daigua entre conques es poden englobar dins el fenomen ms general de les detraccions daigua, per limpacte ambiental i socioeconmic que suposen comporten aspectes addicionals si els comparem amb les detraccions que es destinen a la mateixa conca hidrogrfica. Daquesta manera, en el cas dels transvasaments, cal considerar limpacte en la conca donant, limpacte de la interconnexi i limpacte de les zones receptores de laigua. Aquest document se centrar bsicament en limpacte ambiental en la conca donant, aigua avall de la detracci, fent mfasi en el cas del transvasament de lEbre previst en el projecte del Pla Hidrolgic Nacional. Limpacte de la conca donant es produeix aigua avall del lloc de detracci, encara que si la transferncia requereix una capacitat addicional de regulaci o un canvi en el sistema de regulaci, cal tamb considerar els efectes ambientals que suposa en lanlisi de limpacte. A ms, per a tenir una idea real de limpacte global, tamb caldria analitzar limpacte acumulat del transvasament una vegada executat, juntament amb laugment previst dels usos de laigua que es produeix des que es planifica fins que finalitza. En qualsevol cas, una anlisi dimpacte rigorosa ha de partir del coneixement detallat de lestat de lecosistema, el qual s funci de limpacte acumulat de les alteracions produdes en el passat. Una dada a destacar s que el 77% del cabal dels 139 sistemes fluvials majors del ter nord del planeta est afectat per la fragmentaci del canal fluvial a causa de preses, embassaments, transvasaments entre conques i regadius (Dynesius i Nilsson, 1994). A pesar que la disminuci del cabal fluvial a causa de laugment dels usos consumptius de laigua representa un dels impactes ambientals ms severs en els rius, hi ha molta ms
1

Traducci del castell de Nria Dobn Daz (Universitat Jaume I).

10

ANUARI DE L'AGRUPACI BORRIANENCA DE CULTURA, XV

literatura sobre els efectes de la fragmentaci i la regulaci, especialment en el cas de la construcci dembassaments. Aix es deu, en gran part, al fet que la disminuci del cabal per causes antrpiques ha estat en moltes ocasions un fenomen progressiu que es va iniciar molt temps enrere, de manera que existeixen molts pocs casos (especialment a Europa) en els quals es dispose dinformaci sobre lestat ecolgic dun riu en rgim natural. Limpacte aigua avall duna detracci equival a una disminuci del cabal que, naturalment, tamb implica una alteraci del rgim fluvial. Aix ens permet utilitzar com a referncies no sols els casos precedents de transvasaments, sin qualsevol cas ben estudiat de limpacte ambiental de la disminuci de cabals i alteracions del rgim, pels motius que siguen. Daltra banda, la magnitud i la diversitat de limpacte depenen de la magnitud relativa del cabal que es detrau, del rgim de detracci, del rgim fluvial, de les caracterstiques estructurals de la detracci, del lloc de detracci, de lestat ecolgic del riu i dels usos del riu aigua avall (per exemple, el dragatge per a la navegaci). Tamb es pot analitzar de forma especfica limpacte en lecosistema fluvial i limpacte en els ecosistemes litorals i marins. 2. Impactes en lecosistema fluvial El principal impacte ambiental duna detracci daigua en lecosistema fluvial ve donat per la magnitud de la reducci del cabal i de la modificaci del rgim. No obstant, lavaluaci de limpacte real requereix una informaci fiable de la qualitat de laigua i de les comunitats biolgiques a fi de poder avaluar el seu estat futur. En molts casos aquest s un gran inconvenient, ja que sol existir poca informaci (en lespai i en el temps) sobre aquests aspectes en la major part dels rius. La reducci i la regularitzaci del cabal associats a la realitzaci dun transvasament afecten en primera instncia a les caracterstiques fsiques i hidrolgiques del tram fluvial aigua avall, ja que es modifiquen parmetres essencials com el nivell daigua, la velocitat o el perfil transversal. Aquests canvis impliquen tamb una modificaci del substrat, de la temperatura, del contingut en nutrients i daltres parmetres determinants per a les comunitats biolgiques, les quals, en ltima instncia, es veuen alterades de diverses formes. A pesar que limpacte sha danalitzar duna manera global, ja que existeix una interrelaci entre les diverses alteracions identificables, creiem convenient analitzar el tema des de quatre aspectes fonamentals: a) Lalteraci de lhbitat fluvial. s la conseqncia ms directa de limpacte dun transvasament, la qual cosa implica tamb alteracions en les espcies. Els dos factors que ms afecten sn la disminuci de la velocitat i la del nivell de laigua. En el primer cas, es produeixen canvis en el tipus de substrat, cosa que afecta la supervivncia i la distribuci tant de la vegetaci com de la fauna aqutiques. En el segon cas, la major afectaci es produeix tant en les zones submergides de la vora, un hbitat molt ric en espcies i molt important per a la reproducci dels peixos, com en la zona emergida dels marges, on es poden produir importants modificacions de lestructura, la composici i la productivitat del bosc de ribera. Aix doncs, en el cas de lEbre, es requeriria un estudi detallat sobre

L'IMPACTE AMBIENTAL DEL PLA HIDROLGIC EN EL TRAM FINAL DE L'EBRE

11

limpacte en les riberes i en els hbitats aqutics submergits, aix com estudis sobre la poblaci de peixos i invertebrats, amb especial mfasi en les espcies protegides com els bivalves daigua dola. b) Lalteraci de la dinmica fluvial. s una altra conseqncia important de la detracci daigua, tant pel que fa al rgim hidrolgic, al qual estan adaptades les comunitats biolgiques, com a la prpia evoluci geomorfolgica del buc. El fenomen amb major impacte s la reducci de la irregularitat del cabal per la disminuci de les crescudes, fet que es veu reforat per la regulaci fluvial. Tot aix afecta notablement les caracterstiques de lecosistema fluvial, especialment del bosc de ribera i de les espcies de fauna aqutica que es reprodueixen en les poques de crescuda (per exemple, durant el desgla primaveral). La materialitzaci del transvasament i laugment de regadius i embassaments previst pel Pla Hidrolgic comportarien, tal com ho reconeix el mateix pla, una forta regularitzaci del cabal en el tram final de lEbre, cosa que tindria un impacte ambiental negatiu sobre lecosistema fluvial. No obstant aix, aquest aspecte no sha estudiat en el document danlisi mediambiental del pla. c) Lalteraci de la qualitat de laigua. s un altre fenomen a considerar, ja que la disminuci del cabal implica una menor velocitat i una major temperatura de laigua, fet que suposa una major activitat de descomposici de la matria orgnica que pot causar una reducci del contingut doxigen dissolt (especialment de nit). Daltra banda, la disminuci del cabal tamb constitueix un major impacte en lecosistema fluvial dels abocaments aigua avall del lloc de detracci, ja que lefecte de diluci dels contaminants s menor. Actualment, la qualitat de laigua de lEbre en el seu tram final ja no s satisfactria en molts casos, de manera que sestan incomplint sovint les normatives daiges prepotables i de peixos, tal i com ho reconeix el document danlisis ambientals del Pla Hidrolgic. No obstant, no sanalitzen les conseqncies de levoluci futura de la qualitat de laigua sobre els ecosistemes del tram final de lEbre. Per tal de valorar limpacte del Pla Hidrolgic sobre aquest aspecte seria necessari un estudi detallat a partir de parmetres de qualitat prevists en els diferents escenaris, aix com una anlisi dels efectes de les qualitats previstes sobre les espcies fluvials. d) Les alteracions derivades duna major regulaci, en el cas que es requerira una regulaci addicional per a garantir un volum determinat de transferncia. En general, els efectes daquesta major regulaci reforarien els impactes negatius derivats de la detracci, b fra una major regularitzaci del flux, un temps major de residncia de laigua i una disminuci de les aportacions per major evaporaci i filtraci en el cas que es requerira la construcci de nous embassaments. El Pla Hidrolgic hauria danalitzar detalladament els efectes ambientals de laugment de regulaci previst en els diferents escenaris considerats. 3. Impactes en la zona de la desembocadura i en lecosistema mar Limpacte dels transvasaments en la desembocadura dels rius se centra en tres grans temes que, en general, afecten en major o menor grau qualsevol tipus de sistema litoral, b

12

ANUARI DE L'AGRUPACI BORRIANENCA DE CULTURA, XV

es tracte dun delta o dun estuari. En primer lloc, es produeix un problema daugment de la salinitat en la zona on es mesclen les aiges dolces i les marines; en segon lloc, es produeix un fenomen de disminuci de la productivitat biolgica i de canvis en la distribuci de les espcies; i, en tercer lloc, es produeix una disminuci de laportaci de sediments fluvials al sistema. Tamb cal tenir en compte la possible afectaci per una disminuci de la qualitat de laigua i per canvis en el rgim fluvial. En el cas del Delta de lEbre, una anlisi preliminar dels efectes del transvasament prevista en el primer avantprojecte del Pla Hidrolgic Nacional (Prat i Ibez, 1995) va predir els segents efectes: 1) un increment de la presncia de la cunya salina en el tram final del riu, amb efectes perjudicials per a la fauna i la vegetaci; 2) una disminuci de la productivitat biolgica de les badies i de la plataforma continental, amb efectes negatius sobre laqicultura i les pesqueries; 3) una reducci dels aportaments de sediments al sistema; 4) una salinitzaci dels cultius, 5) efectes negatius sobre la conservaci dels ecosistemes deltaics en general. Es pot trobar una anlisi ms detallada i recent de la problemtica ambiental del Delta de lEbre, de limpacte de la disminuci de cabals i de la gesti de la conca fluvial en general en Ibez i al. (1999). Tot seguit se sintetitzen els aspectes ms rellevants dels efectes esmentats. La cunya salina En la zona de la desembocadura dels rius sempre hi ha un espai on es mesclen laigua dola i laigua de la mar que es coneix amb el nom destuari. En el cas dels mars tancats amb marees molt dbils, com s el cas del Mediterrani, la desembocadura es caracteritza per formar un delta, el qual presenta aspectes oposats als estuaris tpics. Mentre que aquests ltims es troben terra endins (per exemple les ries) i estan dominats per les marees, els deltes sn llenges de terra que sendinsen en la mar i estan dominats pel riu (Ibez i al., 2000). Per el tram final del riu tamb presenta, en ocasions, una entrada daigua marina encara que, contrriament als estuaris tpics, aquesta a penes es mescla amb laigua dola del riu. Daquesta manera, sestableix una forta estratificaci amb una capa daigua dola a la part superior i una capa daigua salada a la part inferior, fenomen que es coneix com a cunya salina. Una caracteritzaci detallada daquest tipus destuaris es pot trobar en Ibez i al. (1997a), on es compara el cas de lEbre amb el del Roine (Frana), mentre que un estudi detallat de la cunya salina del riu Ebre es troba en Ibez (1993). Els estudis esmentats estableixen clarament la relaci inversa que existeix entre la magnitud del cabal fluvial i la longitud i gruix de la cunya salina. No obstant aix, la profunditat irregular del llit del riu fa que lavan i retrocs de la cunya salina depenga no solament del cabal fluvial sin tamb de la barrera fsica que creen les zones poc profundes. La cunya comena a formar-se amb fluxos menors a 400 m3/s i progressa rpidament fins arribar a la zona de lIlla de Grcia (a uns 18 km de la desembocadura) quan el flux s inferior a 300 m3/s. En pocs dies, la cunya sestableix i roman en aquesta posici de forma permanent mentre no baixen els fluxos majors daigua que puguen destruir-la (superiors a 400 m3/s) o menors a 100 m3/s que li permeten progressar riu amunt. Quan el flux del riu descendeix de 100 m3/s, la cunya salina progressa ms i arriba a 32 km de la desembocadura, aigua amunt dAmposta, on hi ha una zona de graves poc profunda que correspon a la desembocadura del barranc de La Galera. Hi ha constncia que, abans de la construcci de grans

L'IMPACTE AMBIENTAL DEL PLA HIDROLGIC EN EL TRAM FINAL DE L'EBRE

13

embassaments en la conca, en perodes de sequera, el cabal del riu es redua en una quantitat suficient per a qu la cunya salina arribara prop de Tortosa (Aragn, 1943). Lefecte combinat de la disminuci de cabals i de la forta regulaci que ha sofert el riu Ebre durant les ltimes dcades, ha portat una major presncia de la cunya salina, encara que ha evitat que aquesta remuntara aiges amunt de la desembocadura del barranc de La Galera. Una estimaci basada en la comparaci dels cabals de les dcades del 1960-1970 i 1970-1980, amb un cabal mitj de 525 m3/s i 450 m3/s respectivament, implica un augment dun mes en la presncia de cunya salina, encara que una menor presncia en el lmit inferior a causa de la regulaci (Ibez i al., 1996). En el cas de la disminuci de cabals prevista pel Pla Hidrolgic, lanlisi del mateix pla reconeix que la presncia de la cunya salina augmentaria de 6,6 mesos a 8,7 o fins a 9,6 mesos lany de mitjana, segons els escenaris. Lanlisi del Pla Hidrolgic conclou que limpacte negatiu de la major presncia de la cunya salina en el temps es podria mitigar si es redura la presncia daquesta en lespai amb una regulaci adequada de cabals. Ms concretament, es proposa mantenir cabals superiors als 100 m3/s per tal devitar que la cunya salina remunte aigua amunt de lIlla de Grcia. No obstant aix, el principal problema ecolgic de lestuari no s tant el fet que la cunya salina puga remuntar aigua amunt dAmposta uns mesos lany (s un fenomen que ha ocorregut sempre), sin lesgotament doxigen en la cunya salina per eutrofitzaci, aspecte que empitjoraria amb la detracci de cabals del riu. Per aquesta ra, els esforos per mitigar limpacte negatiu del Pla Hidrolgic a lestuari haurien de centrar-se en mesures que comporten una millora de la qualitat de laigua del riu. A banda de la major presncia de la cunya salina com a conseqncia de la disminuci de cabals, el Pla Hidrolgic hauria danalitzar tamb les conseqncies dun possible deteriorament de la qualitat de laigua sobre lecosistema de lestuari de lEbre. Actualment, la proliferaci del fitoplncton per excs de nutrients (eutrfia) s ja molt important en el perode clid, fet que comporta una forta acumulaci de matria orgnica en la cunya salina i que implica un important consum doxigen. Aquesta situaci causa un esgotament total de loxigen (anxia) en la cunya salina, excepte en la zona propera a la desembocadura, i aix implica una desaparici total de la fauna i la vegetaci aqutiques (Ibez i al., 1995). La detracci de cabals podria prolongar aquesta situaci de manca doxigen en perodes ms llargs que en lactualitat. A ms, shauria destudiar la possibilitat dalliberar cabals de lordre de 400 m3/s com a mnim, per tal deliminar la cunya salina desprs de perodes llargs danxia amb la finalitat de millorar lestat ecolgic de lestuari. Un altre fenomen que cal analitzar s la possibilitat de salinitzaci dels pous prxims al riu desprs de perodes prolongats de presncia de cunya salina. Aquest fenomen ja es va detectar en els anys 1989 i 1990, quan la cunya salina va estar present gaireb de forma permanent. En aquella ocasi, laugment de salinitat es va notar en pous prxims al riu aigua amunt dAmposta, prop del lmit mxim de penetraci de la cunya salina. Els ecosistemes marins La influncia de les aportacions fluvials sobre les caracterstiques ecolgiques (i en especial sobre la productivitat) dels ecosistemes marins s un tema que apareix molt a sovint en la bibliografia per, en canvi, no existeixen anlisis quantitatives al respecte. Encara hi ha menys informaci sobre els canvis que ocorren en els ecosistemes marins que

14

ANUARI DE L'AGRUPACI BORRIANENCA DE CULTURA, XV

estan influenciats per laigua dola dels rius quan es produeix una disminuci dels aportaments. Es tracta dun tema complex que requeriria un gran esfor de recollida de mostres al llarg del temps i de lespai per tal dobtenir estimacions quantitatives i on concorren molts factors que poden emmascarar el fenomen. A pesar daix, la relaci directa entre els aportaments daigua dola i de nutrients dels rius i la productivitat biolgica dels ecosistemes marins est ben establerta de forma universal. Aix doncs, en el cas de lEbre, el problema no resideix en reconixer lefecte negatiu de la disminuci del cabal fluvial sobre la productivitat dels ecosistemes marins (badies i plataforma continental), sin en quantificar lefecte en funci dun escenari concret. En aquest cas, es necessitaria un estudi detallat i interanual de la zona marina influenciada pel riu, fet que requeriria tant treballs de camp com un important esfor de modelitzaci. Donat que aquest estudi no est disponible, ens limitarem a comentar les poques dades que existeixen sobre el tema tant a lEbre com en altres zones similars. En el cas del Delta de lEbre, analitzarem separadament les badies i la plataforma continental. Pel que fa a les badies, les actuals caracterstiques hidrolgiques i ecolgiques venen determinades per les importants entrades daigua dola procedent dels drenatges dels arrossars. Abans de la implantaci del cultiu de larrs, cap a la meitat del segle XIX, les badies tenien unes entrades daigua dola molt ms petites, fet pel qual tenien una major salinitat. La major entrada daigua dola per causes antrpiques ha comportat una disminuci de la salinitat en la part superior de la columna daigua, la qual genera una circulaci de carcter estuari, amb una major renovaci de laigua. Al mateix temps, la riquesa en nutrients de laigua dola ha comportat un augment de la productivitat biolgica de les badies i sha arribat a situacions de disminuci de loxigen (al final de lestiu) a conseqncia de leutrofitzaci. Aquesta elevada productivitat ha perms la proliferaci duna aqicultura basada en la producci de musclos, ostres portugueses i altres cultius marins que es veu afectada pels episodis dhipxia (concentracions baixes doxigen). Una anlisi detallada de la problemtica de la badia dels Alfacs poc trobar-se en Camp (1994). Daquest estudi es desprn que, per tal devitar la hipxia i mantenir laqicultura, es requereix lentrada dimportants volums daigua dola al sistema. Pel que fa a la productivitat de la plataforma continental, la informaci existent s ms antiga, escassa i dispersa que en el cas de les badies. Lefecte fertilitzador del riu es deu a dues causes fonamentals: els aportaments de nutrients que cont laigua dola i laflorament daiges marines ms profundes riques en nutrients com a conseqncia de la circulaci estuariana causada per les aportacions daigua dola en les aiges costaneres. Alguns estudis realitzats en els anys 60 en les aiges costaneres influenciades pel riu Ebre, van mostrar una forta correlaci entre les captures de peixos i mariscs de les principals espcies comercials (sardina, llagostins i bivalves) i les aportacions daigua dola del riu Ebre (San Felu, 1975). En el cas del Nil, es t constncia que la disminuci del cabal del riu i la manca daiges riques en nutrients a causa de la construcci de la presa dAswan, va afectar la productivitat de les aiges marines. Lany segent a la construcci daquesta presa, per exemple, les pesqueries de sardina van descendir un 95% (Wahby i Bishara, 1981). Ms concretament, la pesca de sardines va disminuir de 18.000 tones en 1962 a 460 i 600 tones en 1968 i 1969 respectivament. La pesca de gambetes tamb va sofrir un descens molt fort, de 8.300 tones

L'IMPACTE AMBIENTAL DEL PLA HIDROLGIC EN EL TRAM FINAL DE L'EBRE

15

en 1963 a 1.128 tones en 1969 (El-Sayed i Van Gert, 1995). A pesar dels estudis esmentats, els efectes dels cabals del Nil sobre la oceanografia i les pesqueries marines al llarg de les costes dEgipte i dIsrael, encara no estan clars o ben valorats (Atwi i Arrojo, en premsa). Daltra banda, Deegan i al. (1986) van mostrar que al Golf de Mxic les captures pesqueres i la superfcie dun estuari estan fortament relacionades amb els aportaments daigua dola i la fisiografia. Aquests autors van trobar una elevada correlaci entre captures per unitat de superfcie daiges obertes i el cabal fluvial. En un altre treball, Sutcliffe (1972) va constatar que les captures de diverses espcies en dos badies de lest del Canad estaven relacionades amb el cabal fluvial. Chapman (1966) tamb va mostrar que, als estuaris de Texas, el cabal mitj anual dels rius i les captures mitjanes anuals de peixos estaven relacionades, i que les captures pesqueres totals van ser ms elevades durant els anys humits. En el cas del riu Colorado, la reducci drstica del cabal ha redut el flux de nutrients al Mar de Cortez, un dels ecosistemes marins ms productius del mn, i shan redut les zones dalevinatge per als peixos i les captures pesqueres (Postel i al., 1998). El balan sedimentari Els deltes sn unitats geomorfolgiques que es formen, es mantenen i evolucionen grcies a laportaci de sediments fluvials, en combinaci amb lefecte de remodelaci dels processos marins (onatge, marees, etc.). Qualsevol reducci de les entrades de sediments al sistema implica un dficit en el seu balan sedimentari, cosa que t conseqncies sobre lextensi, la forma i lelevaci del delta. Actualment, els deltes i les zones costaneres en general, estan en crisi a escala mundial per la modificaci massiva dels fluxos sedimentaris en els rius i en els sistemes litorals. Per una banda, est el problema de la retenci de sediments per la construcci dembassaments i, per una altra, el fet que sobstaculitza el flux costaner de sediments a causa de la construcci despigons, ports i altres infraestructures. A escala mundial, existeixen molts casos de reducci drstica de laportament de sediments fluvials als deltes, i en citarem els exemples del Colorado i del Nil, dos casos de supressi quasi total del flux daigua i de sediments. En el cas del Colorado, abans de la construcci de les preses, el riu transportava entre 45 i 455 milions de tones de sediments lany a travs del Gran Cany, una quantitat que sha redut enormement en lactualitat (Postel i al., 1998). En el cas del Nil, el transport de sediments abans de la construcci de la gran presa dAswan era duns 124 milions de tones lany, mentre que, actualment, el 89% dels sediments es retenen a lembassament (Atwi i Arrojo, en premsa). El cas de lEbre s un dels ms greus pel que fa a la retenci de sediments fluvials, i sestima que gaireb els 200 embassaments que existeixen en la conca retenen ms del 99% dels sediments que el riu transportava originalment (Guilln i Palanques, 1992; Ibez i al., 1996). Aquest fet est suposant una remodelaci de la lnia de la costa en la zona de la desembocadura, aix com la prdua de lelevaci del conjunt de la plana deltaica per subsidncia i pujada del nivell del mar (Jimnez i Snchez-Arcilla, 1993; Canicio i Ibez, 1994; Ibez i al., 1997b). Si aquesta tendncia continua, a mitj i a llarg termini es produiria un retrocs notable del front costaner, al mateix temps que una superfcie creixent del delta se situaria per davall del nivell del mar. Encara que aquest procs es va desencadenar ja fa unes dcades amb la construcci dembassaments, la disminuci de cabals i la construcci

16

ANUARI DE L'AGRUPACI BORRIANENCA DE CULTURA, XV

de ms embassaments poden agreujar la situaci i dificultar encara ms la recerca de solucions sostenibles. Resulta doncs imprescindible, que el cabal mnim del tram final de lEbre incorpore els requeriments necessaris per a garantir un cabal slid suficient per tal de mantenir tant la superfcie com lelevaci del delta emergit. Estudis previs han determinat un mnim de 1.300.000 m3/any daportament de sediments al Delta de lEbre per a compensar la subsidncia i la pujada del nivell del mar (Canicio i Ibez, 1994), mentre que el dficit daportament de sorra en la zona de la desembocadura sha avaluat en 330.000 m3/any (Jimnez i Snchez-Arcilla, 1993). No hi ha estimacions dels aportaments mnims de cabal slid com dels cabals lquids (quantitat i rgim) necessaris per a transportar els sediments. Tamb es requeriria un estudi de viabilitat tcnica i econmica de la recuperaci daportaments sedimentaris a partir dels embassaments. Canvis en els cultius i les zones humides Si la detracci daigua es realitzara a partir dels canals de reg del Delta, limpacte se centraria en el delta emergit (cultius i zones humides) i en les badies. En el cas de les badies, tal com sha comentat, la disminuci de les entrades daigua dola podria augmentar els problemes de manca doxigen en estiu i causaria una disminuci de la productivitat biolgica, cosa que afectaria negativament laqicultura. Limpacte negatiu sobre lestat ecolgic de les badies es podria mitigar amb mesures com el sanejament de les zones on els sediments estan carregats de matria orgnica (desembocadura dels drenatges dels arrossars, fons de les zones de cultius marins, etc.); tamb amb la substituci de laigua de drenatge per aigua de canal durant el perode clid; o, fins i tot, amb la depuraci de les aiges de drenatge mitjanant ls de filtres biolgics. La idea s que, des dun punt de vista ecolgic, les badies puguen aconseguir un bon estat amb unes entrades molt menors daigua (com abans de la implantaci de larrs) sempre i quan es reduesquen les altres fonts deutrofitzaci (matria orgnica acumulada, abocaments urbans, abocaments de les piscifactories, etc.). Una altra cosa diferent s laqicultura, ja que, amb una reducci de les entrades daigua dola sempre es produir un impacte negatiu sobre la productivitat. En el cas dels cultius, la disminuci de les dotacions daigua dola dels canals implicaria una disminuci de la superfcie darrossars. Aquest cultiu s actualment i ha sigut durant els ltims 150 anys, un factor clau en leconomia, la societat i el funcionament ecolgic del Delta de lEbre. Des dun punt de vista ambiental, cal destacar que els arrossars alberguen una gran quantitat despcies daus, especialment per a la seva alimentaci, de forma que la gran importncia ornitolgica del Delta es deu, en part, a aquest cultiu (Martnez-Vilalta, 1996). No cal dir que limpacte dependr de la magnitud de la disminuci de les aportacions daigua dola, aix com dels usos alternatius a qu es destinen els arrossars que es deixen de cultivar. No obstant aix, tamb existeix la possibilitat destudiar lalternativa de cultivar arrs amb una dotaci menor d'aigua, cosa que s tericament possible per que podria tenir impactes negatius sobre el mateix cultiu (disminuci de la producci) i sobre els ecosistemes aqutics (els quals rebrien menys aigua i amb ms concentraci de contaminants). En aquest ltim cas, la utilitzaci de filtres biolgics per a depurar laigua de drenatge podria millorar la qualitat de laigua i mitigar-ne aix limpacte negatiu.

L'IMPACTE AMBIENTAL DEL PLA HIDROLGIC EN EL TRAM FINAL DE L'EBRE

17

Si lalternativa al cultiu de larrs sn altres cultius no inundats, limpacte ambiental podria ser molt elevat i, al mateix temps, la viabilitat agrcola seria dubtosa en molts casos a causa de la salinitzaci de les terres. En efecte, els intents dimplantar en el Delta de lEbre cultius sense inundaci han acabat en fracs en la majoria dels casos degut a un rpid augment de la salinitat del sl. Noms les zones ms elevades, prximes al riu i al lmit interior del Delta, permeten alternatives al cultiu de larrs, a no ser que sinstallen drenatges profunds. Aquesta ltima alternativa, utilitzada en algunes grans finques, resulta molt costosa econmicament i tampoc resol totalment el problema de salinitat (es torna a cultivar arrs cada uns quants anys per a disminuir-la). Per, per damunt de tot, es tracta duna alternativa amb un impacte ambiental molt negatiu, ja que laigua procedent dels drenatges profunds presenta una salinitat elevada i valors molt baixos doxigen, amb una gran quantitat damoni, cid sulfhdric i altres composts qumics txics per a la vida aqutica. Aix doncs, lextensi daquest model agrcola tindria efectes negatius sobre els ecosistemes aqutics deltaics, i afectaria tant la vegetaci com la fauna pisccola i la biota en general. Tampoc sha doblidar que el consum daigua dels cultius alternatius no seria molt menor que el de larrs i que, en aquest ltim, part de laigua no es consumeix en el cultiu i flueix pels drenatges fins a les zones humides, les badies i la mar. Si lalternativa al cultiu de larrs s abandonar-lo i convertir les zones humides, shauria destudiar b quins tipus dhbitats es volen recuperar i quins requeriments daigua dola t cadascun dells. En qualsevol cas, seria preferible reconvertir a zones humides els arrossars ms prxims a espais naturals i amb menor elevaci (alguns estan fins i tot per davall del nivell del mar). En general serien arrossars prxims a la costa, amb els sls ms salins menys productius i servirien per a establir franges ms amples de vegetaci palustre al llarg de la costa i al voltant de les llacunes. Cal destacar que aquests arrossars es podrien aprofitar, si fra necessari, com a filtres biolgics de les aiges de drenatge dels cultius. Shauria destudiar de forma detallada quins arrossars es podrien destinar a zones humides daigua dola (que podrien rebre laigua dels arrossars restants) i quins shaurien de destinar a aiguamolls, amb uns requeriments mnims daigua dola. En qualsevol cas, aquest esquema de reconversi darrossars a zones humides requereix un enfocament global associat a una zonificaci dels usos en el Delta, ja que lalternativa de permetre a cada agricultor, independentment de la localitzaci de la seva terra, decidir si converteix larrossar en zona humida pot ser molt ms problemtica, tant des del punt de vista ambiental com de laparici de conflictes dinteressos en els usos del territori. BIBLIOGRAFIA
ARAGN, J. (1943): Salinidad del agua del Ebro en sus estiajes, Tortosa, Informe Tcnic Instituto Nacional de Colonizacin. ATWI, M.B. i P. ARROJO (en premsa): Impacto ambiental de las grandes presas en cursos bajos, deltas y plataformas litorales: el caso de Aswan, dins Actas del Segundo Congreso Ibrico sobre Gestin y Planificacin de Aguas, Oporto (Portugal). CAMP, J. (1994): Aproximaciones a la dinmica ecolgica de una baha esturica mediterrnea, Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. CANICIO, A. i C. IBEZ (1994): Estudi del risc de polderitzaci del delta de lEbre. Causes i conseqncies de la pujada relativa del nivell mitj de la mar, Barcelona, Informe Tcnic. Generalitat de Catalunya.

18

ANUARI DE L'AGRUPACI BORRIANENCA DE CULTURA, XV

CHAPMAN, C.R. (1966): The Texas basin project, dins SMITH, R.F. i altres (eds.): Symposium on Estuarine Fisheries. American Fisheries Society Special Publication 3 (suppl.), 95(4), 83-92. DEEGAN, L.A i altres (1986): Relationships among physical characteristics, vegetation distribution and fisheries yield in Gulf of Mexico estuaries, Estuarine Variability, 83-100. DYNESIUS, M. i C. NILSSON (1994): Fragmentation and flow regulation of river systems in the northern third of the world, Science, 266. EL-SAYED, S.Z. i L. VAN GERT (1995): The southeastern Mediterranean ecosystem revisited: Thirty years after the construction of the Aswan High Dam. Qarterdeck, 3(1), 4-7. GUILLN, J. i A. PALANQUES (1992): Sediment dynamics and hydrodynamics in the lower course of a river highly regulated by dams: the Ebro river, Sedimentology, 39, 567-579. IBEZ, C. (1993): Dinmica hidrolgica i funcionament ecolgic del tram estuar del riu Ebre, Tesi Doctoral, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona. IBEZ, C. i altres (1995): The combined impacts of river regulation and eutrophication on the dynamics of the salt wedge and the ecology of the lower Ebro River, dins FERGURSON, A. i D. HARPER (eds.): Ecological Basis for River Management, John Wiley & Sons, 105-114. IBEZ, C. i altres (1996): Changes in the hydrology and sediment transport produced by large dams on the lower Ebro river ans its estuary, Regulated Rivers, 12, 51-62. IBEZ, C. i altres (1997a): Characterization of the Ebre and Rhone estuaries: a basis for defining and classifying salt-wedge estuaries, Limnology and Oceanography, 42, 89-101. IBEZ, C. i altres (1997b): Morphologic evolution, relative sea level rise and sustainible management of water and sediment in the Ebre Delta, Journal of Coastal Conservation, 3, 191-202. IBEZ, C. i altres (1999): El Delta del Ebro, un sistema amenazado, Bilbao, Editorial Bakeaz, Coleccin El Agua a Debate. IBEZ, C. i altres (2000): Structure and productivity of microtidal Mediterranean coastal marshes, dins WEINSTEIN, M.P. i D.A. KREEGER (eds.): Concepts and Controversies in Tidal Marsh Ecology, Holanda, Kluwer Academic Publishers. JIMNEZ J. i A. SNCHEZ-ARCILLA (1993): Medium-term coastal response at the Ebro delta, Spain, Marine Geology, 114, 105-118. MARTNEZ-VILALTA, A. (1996): The rice fields of the Ebro Delta, dins MORILLO, C. i J.L. GONZLEZ (eds.): Management of Mediterranean Wetlands, 4, MIMAM. POSTEL, S.L. i altres (1998): Allocating fresh water to aquatic ecosystems: the case of the Colorado River Delta, Water International, 23, 119-125. PRAT, N. i C. IBEZ (1995): Effects of water transfers projected in the Spanish National Hydrologica Plan on the ecology of the lower River Ebro and its Delta, Water Science and Technology, 31(8), 79-86. SAN FELU, J.M. (1975): Influencia de los aportes del ro Ebro sobre la produccin pesquera de la zona, Publicaciones Tcnicas de la Junta de Estudios de Pesca, 11, 263-278, Madrid, Direccin General de Pesca Martima. SUTCLIFFE, W.H. (1972): Some relations of land drainage, nutrients, particulate material, and fish catch in two eastern Canadian bays, J. Fish. Bd. Canada, 29, 357-412. WAHBY, S.D. i N.F. BISHARA (1981): The effect of the River Nile on Mediterranean Water before and after the construction of the High Dam at Aswan, Proceedings of a Review Workshop on River Inputs to Ocean Systems, 311-318. VOROSMARTY, C.J. i D. SAHAGIAN (2000): Anthropogenic disturbance of the terrestrial water cycle, BioScience, 50(9), 753-765.