ORIENTACIONS PER A LA PROVA DE CINCIES DE LA TERRA I MEDI AMBIENT DE LES PAU

1. Orientacions de carcter general El present document recull orientacions sobre els continguts avaluables per a la prova de Cincies de la Terra i del medi ambient (CTMA) de les PAU. Sha elaborat amb lobjectiu de facilitar la tasca als docents i estudiants, per sense cap vocaci dexhaustivitat. El text complet del currculum de batxillerat es pot consultar en el DOGC Nm. 5183, Decret 142/2008.

La prova de CTMA es basar en els continguts de segon curs. Tot i aix, cal tenir present que bona part dels continguts curriculars de segon de batxillerat es troben fortament imbricats amb continguts de primer curs, la qual cosa obliga tenir-los ben presents.

En aquest sentit, sintentar al mxim que les preguntes estiguin contextualitzades i, puguin estar basades en esdeveniments i fets reals, contemplant els ltims descobriments cientfics en relaci a la matria, els darrers avenos tecnolgics i les ltimes novetats en legislaci que es puguin produir, sempre tenint present que puguin ser interpretades des dels coneixements bsics del currculum.

A ms dels continguts especfics, el carcter integrador i de sntesi de les CTMA afavoreix lestabliment de nombroses relacions amb la resta de matries de lmbit cientfic i aix suposa que sinterrelacionin continguts que sn bsics tamb en aquesta matria com sn:

Pel que fa a les representacions grfiques:

Representaci grfica de dades. Interpretaci i construcci de grfiques com per exemple: climogrames, hidrogrames, perfils topogrfics i talls geolgics senzills. Interpretaci de mapes i talls geolgics senzills, mapes del temps, mapes d isohietes, mapes disosistes i mapes disopiezes.

En els mapes topogrfics: interpretaci de la forma del relleu (especialment per aplicar a lanlisi de situacions per a prevenci de riscos), delimitaci de conques hidrogrfiques, identificaci d rees inundables...

Pel que fa als clculs matemtics:

Realitzaci de clculs matemtics que requereixin laplicaci de frmules. Clcul de canvis dunitats. Clcul de percentatges, de balan hdric, balan de radiaci...

Pel que fa al treball experimental:

Reconeixement i formulaci del problema a investigar. Formulaci dhiptesis. Identificaci i control de variables. Distinci entre variables independents i dependents.

Elaboraci de dissenys experimentals bsics i aplicaci dels conceptes de control i rplica. Anlisi de resultats i formulaci de conclusions.

2. Orientacions especfiques de la matria

Les capes fluides de la Terra

Latmosfera Generalitats de latmosfera. Origen i evoluci. Estructura, composici i principals caracterstiques de les capes que la constitueixen. La capa doz.

Energia solar. Radiaci solar. Factors condicionants de la intensitat de radiaci i la distribuci de les temperatures. Balan energtic. Funci reguladora i protectora de latmosfera. Lefecte hivernacle.

Dinmica atmosfrica. La circulaci general de les masses daire. Influncia de lefecte de Coriolis. Agents i processos atmosfrics. Distribuci dels vents i de les precipitacions.

Conceptes relacionats (evaporaci, condensaci, precipitaci, calor latent, humitat absoluta i relativa, punt de saturaci, lefecte fhn...). Masses daire i fronts. Mapes del temps.

Clima i temps atmosfric. Conceptes i variables que permeten definir clima i temps atmosfric. Els climes a la Terra. Diagrames climtics o climogrames. Els climes a Catalunya i interpretaci dels seus diagrames climtics. Les precipitacions. Distribuci de les precipitacions i les temperatures a Catalunya. Els vents. Les inversions trmiques. La predicci del temps. Recursos del SMC. Mitjans per predir el temps: satllit Meteosat, radars meteorolgics, mapes disohipses, projecte EDUMET.

Els canvis climtics. Factors naturals dels canvis climtics. Factors antropognics que influeixen en el canvi climtic actual. Lincrement de lefecte hivernacle. Impactes del canvi climtic. Mesures per reduir el CO2 atmosfric. El protocol de Kyoto. Riscos atmosfrics. Classificaci, predicci, previsi i prevenci. Riscos provocats pel vent: depressions, ciclons i tornados. Interpretacions de les escales de mesura. Les avingudes i les inundacions: causes que les originen (tempestes estiuenques, temporals de llevant, gotes fredes, fronts freds) i conseqncies.

Recursos energtics relacionats amb latmosfera. Energia elica, solar trmica i fotovoltaica. Captaci, funcionament i utilitzaci. Avantatges, inconvenients i impactes.

Impactes a latmosfera. La contaminaci atmosfrica i els agents contaminants. Cicle dels contaminants. Contaminants dorigen natural i antropognics. Principals contaminants de latmosfera (xids de carboni, xids de sofre, xids de nitrogen, compostos orgnics, contaminants oxidants, pols). Efectes de la contaminaci atmosfrica a escala local: Contaminaci urbana de laire. Principals contaminants. Smog fotoqumic. Loz contaminant troposfric. La pluja cida a Catalunya i Europa. La lluita contra la pluja cida. Efectes de la contaminaci atmosfrica a escala global: Lafebliment de la capa doz. Lacci dels clorofluorocarbonis. Protocol de Montreal. Lescalfament global del planeta.

La qualitat de laire. La Xarxa de Vigilncia i Previsi de la Contaminaci Atmosfrica (XVPCA). Lndex catal de la qualitat de laire (ICQA). Estudi i valors de lICQA.

Contaminaci acstica i lumnica. Fonts productores de sorolls. Nivells de pressi sonora. Causes i repercussions de contaminaci lumnica. Mesures preventives i correctores.

La hidrosfera Laigua a la Terra. Concepte dhidrosfera i la seva funci reguladora. Distribuci de laigua a la hidrosfera. El cicle de laigua.

Les aiges oceniques. Caracterstiques principals (salinitat, temperatura i densitat). Dinmica ocenica. Corrents marins, onades i marees, causes i tipus. Els fenmens de El Nio i La Nia. Causes i conseqncies.

Les aiges continentals. Conceptes de conca hidrogrfica i conca hidrogeolgica. Delimitaci de la conca hidrogrfica sobre el mapa topogrfic. Dinmica de laigua a nivell de conca. Precipitacions, evapotranspiraci, escolament superficial i escolament subterrani. Formulaci i clcul del balan hdric a la conca.

Les aiges superficials. El cabal i la seva mesura. Lhidrograma (determinaci i anlisi). Factors naturals que causen les variacions del cabal.

Les aiges subterrnies. caracterstiques que defineixen els aqfers (porositat i permeabilitat). Tipus de porositat: primria (intergranular) o secundria (per fracturaci i per dissoluci). Tipus daqfers segons la seva estructura (lliures i captius) i litologia (aqfers en sediments detrtics i en roques). Nivell fretic i nivell piezomtric. El moviment de laigua en els aqfers. Flux subterrani. La relaci entre les aiges superficials i les aiges subterrnies . Lexemple del riu influent i del riu efluent.

Els usos i la gesti de laigua. Laigua com a recurs. Els usos consumptius i els usos no consumptius.. Valoraci dels recursos hdrics a Catalunya. Mesures per aconseguir una major racionalitat i eficincia en els usos de laigua. LAgncia Catalana de lAigua (ACA).

Laigua com a font denergia. Energia hidroelctrica, mareomotriu, ondimotriu i laprofitament dels corrents marins.

Impactes a nivell quantitatiu que afecten els rius. Els efectes de les extraccions daigua, dels embassaments, de les canalitzacions, dels transvasaments i de lexplotaci dels aqfers relacionats amb els rius. Els cabals ecolgics o el rgim de cabals de manteniment. Impactes en els aqfers associats a la sobreexplotaci de les aiges subterrnies.

La qualitat de laigua. Indicadors de qualitat fsics, qumics i biolgics. La contaminaci de les aiges. Els focus de contaminaci puntual i els focus de contaminaci difosa. Principals contaminants i les seves fonts. Principals tipus de contaminaci que afecten els rius, els llacs, els aqfers, els mars i els oceans. Leutrofitzaci. La intrusi salina. Les marees negres.

Riscos associats a lacci geolgica de laigua. locupaci de la plana dinundaci. Les avingudes. La carstificaci i els esfondraments associats a lacci geolgica de les aiges subterrnies.

Regeneraci i gesti de laigua a nivell de conca. Depuraci natural de les aiges. Processos de potabilitzaci, control de la qualitat de laigua i depuraci de les aiges residuals. Potabilitzadores, dessalinitzadores i Estaci depuradora daiges residuals (EDAR). Directiva marc de laigua.

Riscos, recursos i impactes de la geosfera

Riscos derivats de la dinmica interna de la Terra: sismicitat i vulcanisme

Risc ssmic. Distribuci de la sismicitat del planeta i relaci amb la tectnica global. Distribuci i causes de la sismicitat a Catalunya i la pennsula Ibrica. Mecanisme de formaci dels terratrmols: el rebot elstic. Escales de mesura dels terratrmols: magnitud (Richter) i intensitat (MSK). Factors que condicionen els danys causats pels terratrmols. Efectes destructius causats directament per les vibracions ssmiques. Efectes indirectes

induts pels sismes o associats. Previsi i prevenci. Plans dactuaci en cas demergncia ssmica (SISMCAT).

Ris volcnic. Distribuci del vulcanisme del planeta i relaci amb la tectnica global. Distribuci i causes del vulcanisme a Catalunya i la pennsula Ibrica. Activitat eruptiva, tipus i factors condicionants. Materials expulsats pels volcans. Relaci entre tipus de volcans, activitat eruptiva i riscos volcnics. Predicci i prevenci del risc volcnic.

Riscos derivats de la dinmica externa

Risc davingudes i inundacions. Inundacions i avingudes. Conceptes, caracterstiques i factors que hi intervenen. Dinmica fluvio-torrencial (rius i rieres) i zones inundables (planes dinundaci, ventalls alluvials i planes deltaiques). Efectes sobre lactivitat humana. Zones de risc dinundaci freqent, ocasional i excepcional. Prevenci: mapes de processos actius, zones de perillositat-risc, ordenaci del territori, mesures correctores i construcci dinfraestructures. Problemes derivats de lacci antrpica. Risc dinundaci a Catalunya. Principals caracterstiques del pla demergncia especial per inundacions (INUNCAT).

Riscos relacionats amb inestabilitats gravitatries o moviments en massa. Factors controladors i desencadenants (relleu, clima, tipus de materials, discontinutats...). Tipus de riscos (despreniments, esllavissades, colades de fang, corrents darrossegalls, allaus de roques i neu, solifluxi i reptaci o creep). Riscos dinestabilitats gravitatries o moviments en massa a Catalunya. Gesti dels riscos.

Riscos provocats pels materials geolgics. Sls expansius (argiles expansives, sulfats clcics, sulfurs de ferro i sals). Carstificaci, de roques calcries i evaportiques, subsidncia i esfondraments. Salinitzaci de les aiges. Migraci de dunes i meandres. Materials que poden produir malalties (minerals radioactius, rad, asbest...). Mesures preventives i correctores.

Recursos de la geosfera. Recursos renovables i no renovables. Els recursos naturals geolgics. Recursos minerals. Conceptes de jaciment, mena i ganga. Roques i minerals

industrials. Tcniques bsiques per a la obtenci de recursos geolgics. Tipus dexplotacions. Utilitzaci, impactes i mesures correctores. Anlisi i valoraci dels impactes derivats de lexplotaci. Recursos energtics convencionals i energies alternatives. Anlisi de clculs i estimacions en relaci a les reserves dalguns recursos no renovables. Ls racional i loptimitzaci dels recursos.

Interfases entre sistemes La pedosfera o edafosfera. El sl. Composici, textura, estructura i altres caracterstiques. Classificaci textural de sls. Descripci dels processos edfics. Factors que determinen la formaci dun sl. Identificaci dhoritzons, perfil i pedi. Tipus de sls. Impacte hum sobre el sl. Usos del sl: agrcola, ramader, forestal i urb. Anlisi del risc de contaminaci, erosi (erosivitat i erosionabilitat), desertitzaci i desertificaci. Causes de prdua de sls a Catalunya. Valoraci de la gesti i preservaci del sl.

Els sistemes costaners. Tipus de costes: costes derosi o rocoses (penya-segats, plataformes dabrasi i fiords), costes dimmersi o sedimentaci (platges, sistemes de platges barrera i llacuna litoral, o albufera, aiguamolls, deltes, estuaris i planes de marea). Factors que determinen les caracterstiques de la lnia de la costa. Dinmica litoral i morfologia costanera. Onades (caracterstiques, gnesis, factors condicionants, lefecte de refracci, corrents que generen i deriva litoral). Marees (caracterstiques, gnesi, factors condicionants, efecte de convergncia, corrents que generen i zona de predomini de la seva acci). Riscos costaners (erosi produda per les onades, seixes o rissagues, onades gegants, tsunamis i huracans). Gesti de la zona litoral: impactes i mesures correctores a la zona costanera.

Gesti ambiental i desenvolupament sostenible

Els residus slids: Concepte i tipus de residus. Nivells dactuaci. Reducci, reutilitzaci, inertitzaci i reciclatge. Transformaci. Eliminaci. Plantes de triatge, valoritzaci i tractament de residus. Deixalleries. Plantes de compostatge. Abocadors controlats de RSU. Incineraci.

La gesti ambiental: Instruments (normativa legal, planificaci, avaluaci dimpacte ambiental i mesures correctores). Avaluaci impacte ambiental (AIA). Restauraci ambiental. Auditories ambientals.

Preservaci del medi: Instruments de poltica ambiental (legislatius, econmics, administratius, tcnics i socials). Biodiversitat. Espais naturals. PEIN. Modalitats de protecci dels espais naturals (parc nacional, parc natural, paratges dinters nacional, reserves naturals, reserva natural integral.

El desenvolupament sostenible: Acords importants dalgunes cimeres internacionals sobre el desenvolupament sostenible (Conferncia de Rio, Conferncia de Kyoto, Cimera de Marrakesh).

Educaci ambiental i sostenibilitat: Programa Escoles verdes.