AVANTPROJECTE DE

CONSTITUCI CATALANA

Vinars, 14 dabril de 1991 CATALUNYA

Aquest Avantprojecte de Constituci Catalana ha estat aprovat a Vinars, el 14 dabril de 1991, per la Coordinadora Nacional de Catalunya Lliure, amb la intenci doferir-lo, com ara es fa, a la generalitat del poble catal per tal diniciar un debat ample, sense adscripcions partidistes, en el qual hom esmeni i millori el text i pugui aprovar-se, finalment, un Projecte de Constituci Catalana que faci ms prxima i realitzable la independncia de Catalunya i que hi sigui aplicable, en tant que Constituci provisional a partir del moment de la seva proclamaci. Prembul
TTOL PRIMER. Principis fonamentals TTOL SEGON. Dels drets i els deures dels ciutadans TTOL TERCER. De les institucions de la Repblica

Captol I: Del Parlament de la Repblica Captol II: Del President de la Repblica TTOL QUART. De les funcions legislativa, executiva i judicial Captol I: De la funci legislativa Captol II: De la funci executiva Captol III: De la funci judicial TTOL CINQU: De lorganitzaci poltica territorial Captol I: Dels municipis Captol II: De les comarques TTOL SIS: De la reforma constitucional
DISPOSICIONS ADDICIONALS DISPOSICIONS TRANSITRIES DISPOSICI DEROGATRIA DISPOSICI CONFISCATRIA DISPOSICI FINAL

PREMBUL Des dels comtats pirinencs de final del segle X fins els regnes i principats esborrats per la fora de les armes invasores a comenaments del segle XVIII, la naci catalana ha tingut una histria de ms de set segles dindependncia poltica. Una histria dexercici de la prpia sobirania amb lelaboraci de constitucions i furs de la terra, en reunions de corts de les quals Catalunya ha estat pionera a tot Europa. Set-cents anys, doncs, dindependncia i de parlamentarisme catalans no poden ser esborrats per tres-cents anys de submissi a lleis i constitucions estrangeres franceses i espanyoles. Per aix, des del segle XIX, amb el nostre renaixement cultural i poltic, shan multiplicat les exigncies dautogovern i lelaboraci de textos articulats corresponents a la reivindicaci plantejada. Aix, hi ha hagut propostes federals o confederals i projectes i realitats destatuts dautonomia. Aix, tamb, hi ha hagut lanomenada Constituci provisional de la Repblica Catalana, aprovada a lHavana (Cuba), el 2 doctubre de 1928, per les delegacions del separatisme catal sota la presidncia de Francesc Maci, la qual s el precedent ms prxim de lavantprojecte de Constituci Catalana aprovat a Vinars (Catalunya), el 14 dabril de 1991, per la Coordinadora Nacional de Catalunya Lliure, base del text actual. Avui, quan ja sha fet palesa la veritable naturalesa de les autonomies pel que fa a lesquarterament intern i a la supeditaci externa, quan la independncia de Catalunya s desitjada i reivindicada per amples sectors del poble catal, es fa cada dia ms convenient i necessari de concretar-la en el text articulat duna Constituci, el qual, per primera vegada, t un sentit plenament nacional, no sols per la total sobirania nacional que shi manifesta sin per labast territorial de la naci completa que hom proclama: de les Corberes al Segura i del Cinca a Menorca. Per tal, doncs, de posar les bases de la Repblica Catalana, els independentistes catalans, reunits a ......................., el dia ........................., aproven el segent projecte de

CONSTITUCI CATALANA
TTOL PRIMER Principis fonamentals Article 1r. El poble catal, establert al llarg de la histria, especialment entre els segles VIII i XIII, al territori on ha creat i ha desenvolupat la seva llengua i cultura i on consolid lleis i institucions poltiques prpies i sobiranes, constitueix una naci amb el nom de Catalunya. Article 2n. Dacord amb criteris histrics, geogrfics, econmics, culturals i lingstics, el territori de Catalunya sestn de la serra de les Corberes al riu Segura i del riu Cinca a lilla de Menorca, i comprn les comarques del Rossell, la Fenolleda, el Conflent, el Vallespir, el Capcir, la Cerdanya, les Valls dAndorra, el Pallars, la Vall dAran, la Ribagora, lAlt Urgell, el Solsons, el Bergued, el Ripolls, la Garrotxa, el Pla de lEstany, lEmpord, el Girons, la Selva, lOsona, el Bages, la Segarra, la Noguera, la Llitera, el Segri, el Baix Urgell, lAnoia, el Valls, el Maresme, el Barcelons, el Baix Llobregat, el Peneds, la Conca de Barber, les Garrigues, el Baix Cinca, la Ribera dEbre, el Priorat, el Camp, la Terra Alta, el Baix Ebre, la Matarranya, la Snia, els Ports, el Maestrat, la Plana, lAlcalatn, lAlt Millars, el Camp de Morvedre, lAlt Palncia, el Rac dAdems, els Serrans, el Camp de Tria, lHorta, la Foia de Bunyol, la Ribera, la Canal de Navarrs, la Vall de Cofrents, la Costera, la Vall dAlbaida, la Safor, la Marina, lAlcoi, lAlt Vinalop amb el Cabdet incls, les Valls del Vinalop amb el Carxe incls, lAlacant, el Baix Vinalop, el Baix Segura i les illes dEivissa, Formentera, Cabrera, Mallorca i Menorca. Article 3r. Podran afegir-se al territori de Catalunya, o establir-hi relacions especials, aquelles poblacions o territoris limtrofes que, en ra de llurs vincles amb el poble catal, decideixin de sollicitar-ho i siguin aix acceptades per les institucions catalanes. Cadascuna de les comarques histricament no catalanoparlants podr separar-se del territori de Catalunya, si aix ho decideix plebiscitriament dacord amb la Constituci i la llei. Article 4t. En lexercici del dret immanent que t com a naci, Catalunya es constitueix en estat independent, en la forma de Repblica Catalana, i satorga aquesta Constituci, per la qual es regir dara endavant. Tot el poder pertany al poble, del qual emanen les institucions de la Repblica. Article 5. La Repblica Catalana exerceix la seva sobirania sobre el territori nacional, el mar territorial en lextensi que fixa la llei i lespai aeri corresponent. Article 6. La capital de la Repblica Catalana s Barcelona, sense perjudici que les institucions nacionals catalanes disposin, aix mateix, de seus permanents on realitzar llurs activitats en altres ciutats del territori catal.

Article 7. La llengua oficial de la Repblica Catalana s el catal. Per a cadascuna de les comarques histricament no catalanoparlants es regular per llei tot all que faci referncia a la seva especificitat lingstica i cultural. Article 8. La bandera nacional catalana, smbol oficial de la Repblica, s la Senyera, formada per quatre barres vermelles horitzontals sobre fons groc. Lescut de la Repblica Catalana t els colors de la bandera, amb les barres en disposici vertical, i la forma de lhistric Pen de la Conquesta conservat a la ciutat de Valncia. Article 9. La Repblica Catalana reconeix i garanteix lautonomia i la personalitat jurdica dels municipis i de les comarques. Els municipis i les comarques poden aplegar-se en mancomunitats i en vegueries, respectivament, per al desenvolupament de determinades funcions administratives o de serveis. La Repblica Catalana establir els ens territorials i en determinar els lmits geogrfics i rgim legal. Article 10. La Repblica Catalana estableix lordenament del territori i les infrastructures de transports i comunicacions en funci dels interessos populars, de la unificaci nacional de Catalunya i de la seva vinculaci a Europa i a la Mediterrnia. Article 11. La Repblica Catalana promou i regula lactivitat econmic amb la finalitat de crear riquesa i de distribuir-la equitativament, tot garantint la qualitat de les formes de vida i de treball, la llibertat i la dignitat de les persones, el gaudi de llurs drets, el compliment de llurs deures i el desenvolupament integral de llur personalitat, amb unes normes de convivncia i de conducta prpies dun poble treballador, lliure i solidari. Article 12. Tenen la ciutadania catalana les persones que, trobant-se en un dels tres supsits segents, formalitzin la corresponent inscripci al registre civil de la Repblica: 1) nascudes en territori catal. 2) no nascudes en territori catal, filles de pare o mare amb ciutadania catalana. 3) no nascudes en territori catal que hi portin cinc anys de residncia i coneguin suficientment la llengua i cultura catalanes. Ladopci, conservaci o prdua de la ciutadania catalana es regular per llei. Article 13. La majoria dedat per a lassumpci de drets i responsabilitats civils, poltiques, penals, etc., sestableix als disset anys. Article 14. La Repblica Catalana promou el desenvolupament de la cultura i lesport, les arts i la recerca cientfica i tcnica, i protegeix i tutela el patrimoni artstic i histric.

Article 15. La Repblica Catalana pren les mesures necessries per a la recuperaci i lequilibri dels espais urbans i rurals, per a lharmonia de ciutats i pobles amb llur entorn prxim i per a llur habitabilitat, limitant els transports privats i individuals i potenciant els pblics i els collectius. La Repblica Catalana vetlla pel manteniment i la distribuci equilibrada de la poblaci catalana. La Repblica Catalana protegeix i tutela el patrimoni natural i paisatgstic, i crea els mitjans necessaris per a la protecci del medi ambient i la salvaguarda de lequilibri ecolgic. Aix mateix, garanteix la no degradaci de les comarques de linterior i afavoreix les formes de producci no agressives al medi ambient. Article 16. La Repblica Catalana condemna les guerres dagressi i de conquesta i reconeix la legitimitat de totes les formes de lluita per a lalliberament nacional i en contra de qualsevol mena dagressi i ocupaci. La Repblica Catalana promou la pau i la solidaritat entre els pobles i la creaci dorganismes internacionals que persegueixin aquests fins en base a la progressiva eliminaci dels exrcits, el respecte dels drets humans i la independncia de cada poble. Article 17. Tots els ciutadans gaudeixen de la mateixa dignitat social i sn iguals davant la llei. s deure de la Repblica Catalana garantir aquests principis i eliminar tots els obstacles que puguin impedir-los. La Repblica Catalana promou la participaci efectiva de tots els ciutadans en la vida poltica, econmica, social i cultural de Catalunya. Article 18. Les persones estrangeres gaudeixen dels drets i tenen els deures reconeguts pel dret internacional i els tractats i normes corresponents. La Repblica Catalana reconeix el dret dasil a aquelles persones que no puguin exercir llurs drets i llibertats democrtiques a llur pas. En cap cas no sadmet lextradici de cap persona pels anomenats delictes poltics. TTOL SEGON Dels drets i els deures dels ciutadans Article 19. La Repblica Catalana reconeix i garanteix com a drets fonamentals de la persona: a) la no discriminaci per raons de sexe, raa, naixement, edat, llengua, nacionalitat, opci sexual o ideologia. b) la llibertat dexpressi, reuni i associaci. c) la llibertat de circulaci i residncia. d) la inviolabilitat del domicili i del secret de la correspondncia i de les comunicacions i, en general, la no intromissi en la vida privada. La llei regular els possibles casos excepcionals de limitaci daquests drets, dacord amb la Constituci.

Article 20. La Repblica Catalana reconeix el dret de cada persona a leutansia i la llei regular lexercici daquest dret. Article 21. A la Repblica Catalana no hi ha pena de mort i es prohibeix la prctica de la tortura. Article 22. La Repblica Catalana garanteix el dret a lactuaci judicial en defensa prpia, lassistncia jurdica al detingut, la limitaci del temps de detenci, el dret al jutge natural, la unitat jurisdiccional i la igualtat jurdica i de tracte de tots els ciutadans. Article 23. La Repblica Catalana reconeix i garanteix com a drets poltics dels ciutadans: a) el delegir i ser elegits en els crrecs poltics, sense perjudici de lexigncia legal duna edat mnima per a lexercici de determinats crrecs. Aquests drets poden ser limitats per incapacitat civil o efecte de sentncia judicial expressa i ferma. b) el dassociar-se en organitzacions o partits per participar en lactivitat poltica, dacord amb les normes legalment establertes. c) el de dirigir-se a les institucions poltiques, locals o nacionals, per expressar llurs necessitats o interessos, demanar una legislaci o una actuaci determinada o sollicitar la realitzaci dun referndum en els casos previstos per la Constituci i les lleis. Article 24. La Repblica Catalana protegeix el dret de les dones a la maternitat, en tant que expressi de la llibertat de la dona i per la funci social que la maternitat comporta. La Repblica Catalana reconeix el dret de les dones a lavortament i es compromet a fer possible lexercici daquest dret amb la creaci i dotaci dels mitjans adequats. Article 25. La Repblica Catalana reconeix el dret de cada persona a constituir, juntament amb altra o altres persones, una famlia o qualsevol altre nucli afectiu de vida en com. Article 26. La Repblica Catalana regular per llei la determinaci i el reconeixement de la paternitat. Els pares o titulars de la paternitat, dual o individual, tenen el deure de mantenir, alimentar i assistir els fills, aix com contribuir a llur educaci i formaci. La llei regular la compatibilitat de lacompliment daquest deure amb el del treball. La Repblica Catalana reconeix el dret de tota persona a adoptar i fer-se crrec dun menor i regular per llei ladopci. A la Repblica Catalana no hi ha cap qualificaci sobre la naturalesa de la filiaci. Article 27. La Repblica Catalana presta especial atenci a la protecci dels drets dels infants i fomenta la responsabilitzaci de tota la societat en llur educaci, formaci i lleure. Daltra banda, prohibeix el treball de menors i, aix mateix, els maltractaments, les privacions de llibertat o qualsevol tipus de vexacions i abusos.

Article 28. La Repblica Catalana entn que el treball s un dret, un deure i motiu de dignificaci, per la qual cosa s un objectiu prioritari que tots els ciutadans tinguin una ocupaci digna i suficientment remunerada per a la satisfacci de llurs necessitats. La Repblica Catalana garanteix el dret al descans mitjanant els perodes vacacionals remunerats i la limitaci de la jornada laboral. La Repblica Catalana garanteix el dret de vaga i de sindicaci. Article 29. La Repblica Catalana garanteix el dret a la protecci de la salut i, estableix amb carcter pblic leducaci mdico-sanitria, el desenvolupament de la medicina preventiva i lassistncia sanitria completa i humana a tots els ciutadans. Article 30. La Repblica Catalana garanteix el dret de tots els ciutadans a viure en un habitatge digne i, a tal efecte, promou la construcci i interv en la distribuci i adjudicaci dels habitatges construts. Article 31. La Repblica Catalana garanteix el dret a una educaci integral: cientfica, tcnica, humanstica, artstica, sexual, cvica,..., i catalana. Lensenyament t carcter pblic en tots els seus nivells, i s obligatori i gratut fins als disset anys. La Repblica Catalana garanteix a tots els ciutadans la possibilitat de cursar estudis superiors dacord amb llurs aptituds. La Repblica Catalana garanteix a la Universitat, en tant que instituci al servei del desenvolupament intellectual i material del poble catal, la seva autonomia docent, investigadora, administrativa i financera, aix com la llibertat de ctedra, dinvestigaci i destudi. Article 32. La Repblica Catalana reconeix el dret a la propietat privada limitat a linters social. La llei establir i regular aquestes limitacions, dacord amb la Constituci. La Repblica Catalana sassegurar la titularitat pblica en sectors estratgics com les finances, lenergia, els transports i les comunicacions, aix com regular i supervisar les inversions estrangeres. Article 33. La Repblica Catalana podr expropiar bns per raons dutilitat pblica o inters social. La llei regular el procediment dexpropiaci, les bases per tal de determinar la seva utilitat i necessitat, i la forma dindemnitzaci tenint en compte els interessos i necessitats econmiques i socials de lexpropiat. Article 34. La Repblica Catalana reconeix la iniciativa privada dintre dun marc de justcia i igualtat socials i dequilibri dels diferents sectors econmics. A tal efecte, interv en la planificaci de la producci, en la distribuci de bns i en lorganitzaci dels serveis, en funci de les necessitats i els interessos del poble catal.

Article 35. La Repblica Catalana reconeix linters econmic i la funci social del cooperativisme i en promou la implantaci i difusi. Article 36. Tots els ciutadans tenen el deure de contribuir a les despeses de la Repblica. El sistema tributari es basa en els criteris de progressivitat i dimposici directa. Article 37. Tots els ciutadans majors dedat no impossibilitats fsicament o psquica tenen el deure de defensar Catalunya contra qualsevol agressi exterior. Aquest deure sentn noms en defensa del territori nacional. Lexrcit de la Repblica Catalana ser format per una oficialitat professional i una tropa de voluntaris. Article 38. Tots els ciutadans tenen el deure dobservar la Constituci i les lleis, i els funcionaris de complir-les i fer-les complir dacord amb llurs responsabilitats. TTOL TERCER De les institucions de la Repblica CAPTOL I Del Parlament de la Repblica Article 39. El Parlament representa el poble catal i s lrgan legislatiu de la naci. Article 40. Sn funcions i competncies del Parlament: a) elaborar, aprovar i derogar les lleis. b) establir el sistema monetari, tributari i creditici. c) elegir i revocar, si escau, el President del Parlament. d) elegir i revocar, si escau, el President del Consell de Govern i donar el vist-i-plau als seus ministres, i revocar-los, si escau. e) controlar lactuaci del Consell de Govern. f) aprovar els tractats internacionals pactats pel Govern que impliquin desenvolupament legislatiu ordinari. g) elegir lAudincia Nacional. h) elegir i revocar, si escau, el Fiscal General. i) elegir i revocar, si escau, entre els oficials de major graduaci, cadascun dels comandants mxims de les unitats operatives de lexrcit. j) aprovar els pressupostos generals de lestat. k) crear els rgans auxiliars consultius o tcnics que siguin necessaris per a la millor realitzaci i control de les funcions legislativa, executiva i judicial. l) totes aquelles no atribudes a altres rgans o institucions. Article 41. El Parlament s format per tres-cents diputats elegits per sufragi universal dels ciutadans de Catalunya.

La circumscripci electoral s la comarca. La llei distribuir el total de diputats proporcionalment a la poblaci de cada comarca, tot garantint la representaci de cadascuna. Article 42. El Parlament s elegit per un perode de quatre anys i el mandat dels diputats acaba el dia de la dissoluci del Parlament. Aquesta duraci noms podr prorrogar-se en cas de guerra i amb carcter excepcional. Dos mesos abans desgotar el perode de quatre anys, el President de la Repblica dissoldr el Parlament i, en el mateix acte, convocar eleccions generals legislatives. Article 43. El Parlament elegit far la primera reuni dins dels vint dies segents a la celebraci de les eleccions. En aquesta reuni de constituci, elegir el President i la Mesa del Parlament. El President del Parlament iniciar dimmediat el procediment per a la formaci del Consell de Govern. Article 44. El Parlament es dotar duna Diputaci Permanent formada per un nombre de diputats establert per llei i presidida pel President del Parlament. La Diputaci Permanent assumir les funcions del Parlament quan aquest estigui dissolt i vetllar per la salvaguarda de les competncies del Parlament quan aquest no estigui reunit. Article 45. El Parlament es reuneix en dos perodes ordinaris de sessions a lany i en sessi extraordinria a petici del President de la Repblica, del Consell de Govern, de la Diputaci Permanent o de la cinquena part dels diputats. En les sessions extraordinries es tractar exclusivament lordre del dia que ha motivat la convocatria. Article 46. El Parlament estableix el seu propi reglament per majoria absoluta dels diputats, en el qual constar que: a) Les sessions sn pbliques i els acords es prenen mitjanant votaci pblica dels diputats, exceptuat el cas delecci de persones en qu els diputats dipositaran en lurna llur vot de forma personal, directa i secreta. b) Els acords es prenen per majoria simple, tret dels casos que la Constituci exigeixi una majoria qualificada. Per a la validesa dels acords cal la presncia de la meitat ms un dels diputats. c) Els ministres encara que no formin part del Parlament, tenen el dret dassistir-hi, i si hi sn requerits, en tenen lobligaci. d) Totes les lleis i decisions del Parlament han de ser debatudes i aprovades en ple. Article 47. Els diputats gaudeixen dimmunitat durant el seu mandat i noms poden ser detinguts en cas de delicte flagrant. No poden ser inculpats ni processats sense lautoritzaci del Parlament.

Els diputats tindran dedicaci exclusiva i el President del Parlament far complir aquesta obligaci. La llei establir una remuneraci econmica igual per a tots els diputats. CAPTOL II Del President de la Repblica Article 48. El President de la Repblica s el cap de lestat i nostenta la representaci. Article 49. Sn funcions i competncies del President de la Repblica: a) convocar les eleccions generals legislatives. b) dissoldre el Parlament per extinci ordinria del seu mandat o, extraordinriament, per manifesta incapacitat de formar Consell de Govern. c) presentar projectes de llei al Parlament. d) promulgar les lleis. e) convocar els referndums dmbit nacional i els dmbit local que siguin dinters nacional. f) nomenar els diputats, els membres del Consell de Govern, de lAudincia Nacional, el Fiscal General, els comandants mxims de les unitats operatives de lexrcit i els membres de lEstat Major, i els altres crrecs prevists en la Constituci i les lleis, aix com els funcionaris de lestat. g) acreditar i rebre representants diplomtics. h) ratificar els tractats internacionals, previ acord favorable del Parlament quan aquest sigui preceptiu o previ referndum popular favorable quan aquests tractats afectin la sobirania o requereixin dun desenvolupament legislatiu de carcter orgnic. i) ostentar el comandament suprem de lexrcit i declarar lestat de guerra acordat pel Consell de Govern. j) concedir asils, indults i amnisties, dacord amb la llei. k) totes aquelles que li sn assignades per la Constituci i les lleis. Article 50. El President de la Repblica s elegit per sufragi universal dels ciutadans de Catalunya. La circumscripci electoral s nica en tot el territori de Catalunya. Sn elegibles tots els ciutadans majors de trenta anys, nascuts a Catalunya, que siguin presentats com a candidats per cinc Consells Comarcals. Article 51. El President de la Repblica s elegit per un perode de sis anys. Un mes abans desgotar aquest perode, el Consell de Govern convocar eleccions generals presidencials. El mandat del President acaba en prendre possessi del seu crrec el President elegit, davant del Parlament en sessi extraordinria. Article 52. En cas de cessament del seu crrec per causa diferent a lextinci ordinria del seu mandat, el President del Parlament exercir en funcions el crrec de President de la Repblica, el Vice-president primer del Parlament exercir les funcions de President del Parlament i el Consell de Govern convocar, en el termini de trenta dies, eleccions

generals presidencials. En cas dabsncia temporal del President de la Repblica, el President del Parlament exercir en funcions el crrec. Article 53. El President de la Repblica gaudeix dimmunitat durant el seu mandat i noms pot ser acusat dun delicte si ho acorda el Parlament, per majoria absoluta dels seus membres, a proposta del Fiscal General. El President de la Repblica t dedicaci exclusiva al seu crrec i rep la dotaci econmica determinada per la llei. TTOL QUART De les funcions legislativa, executiva i judicial CAPTOL I De la funci legislativa Article 54. La funci delaboraci i aprovaci de les lleis correspon al Parlament, a iniciativa de: a) els diputats, individualment o per grups. b) el Consell de Govern. c) el President de la Repblica. d) el poble mitjanant una proposta articulada presentada per vint-i-cinc mil ciutadans majors dedat. Les lleis poden ser de carcter orgnic o ordinari. Les lleis orgniques sn les que afecten els principis fonamentals de la Constituci o els drets i deures dels ciutadans i hauran de ser aprovades o derogades per la majoria absoluta del Parlament en la votaci global final. Article 55. Els projectes de llei es presenten a la Mesa del Parlament, la qual decidir sobre llur carcter orgnic o ordinari, sobre llur urgncia o no, i sobre si el projecte es tramitar per comissi o si directament passar a debat del ple. Les lleis han de ser aprovades article per article i en votaci global final. Article 56. Una vegada aprovades pel Parlament, les lleis sn sancionades i promulgades pel President de la Repblica dins els quinze dies segents, i aquest les fa publicar immediatament al Diari Oficial de la Repblica. Les lleis entren en vigor lendem de llur publicaci. Abans de sancionar i promulgar una llei, el President de la Repblica pot demanarne una nova deliberaci al Parlament, adjuntant-hi un escrit motivat. Desprs daquesta deliberaci, si el Parlament aprova la llei, amb modificacions o sense, el President de la Repblica la sancionar i promulgar. Article 57. Per delegaci del Parlament, el Consell de Govern pot emanar decrets amb valor de llei ordinria. Aquests decrets perdran llur validesa des de linici si no sn aprovats com a lleis dins els seixanta dies posteriors a llur publicaci.

CAPTOL II De la funci executiva Article 58. El Consell de Govern s lrgan que exerceix la funci executiva i dirigeix ladministraci de lestat. Article 59. Sn funcions i competncies del Consell de Govern: a) organitzar i dirigir lexecuci de les activitats poltiques, econmiques, socials, culturals, cientfiques,... acordades pel Parlament. b) dirigir la poltica exterior de la Repblica i acordar pactes i tractats internacionals. c) dirigir la poltica de defensa i acordar, si escau, lestat de guerra. d) designar, entre els oficials de major graduaci, els membres de lEstat Major de lexrcit. e) dirigir la poltica de defensa i acordar, si escau, lestat de guerra. f) elaborar els pressupostos generals de lestat. g) prendre mesures per a enfortir la hisenda pblica i mantenir el patrimoni de lestat. h) organitzar ladministraci de lestat. i) elaborar decrets i projectes de llei. j) convocar les eleccions locals i judicials. k) retre comptes al Parlament de la seva gesti. l) prendre les mesures oportunes per tal de garantir els drets i fer complir els deures dels ciutadans. m) totes aquelles que li sn atribudes per la Constituci i les lleis. Article 60. El Consell de Govern s format pel President o Cap de Govern i pels ministres, tots els quals responen davant del Parlament de llurs actuacions, individualment i collegiada. Article 61. El President del Govern s elegit pel Parlament, entre els seus membres, segons el segent procediment: a) els candidats hauran de ser presentats al President del Parlament per un 10% dels diputats, durant el perode establert a lefecte. b) reunit el Parlament per a lelecci del President del Govern, es procedir a lexposici de les candidatures i dels programes, i sobrir un debat. Concls el debat es procedir a la votaci. c) perqu un dels candidats resulti elegit en la primera votaci caldr que obtingui la majoria absoluta del Parlament. d) no havent obtingut cap dels candidats lesmentada majoria, es procedir a una segona votaci entre els dos candidats, si nhi hagus, que hagin obtingut ms vots, i resultar elegit el candidat ms votat, sempre que el nombre de vots obtinguts per ell sigui superior a un ter del total de diputats. En cas dempat es procedir a una tercera votaci. En el cas de no resultar elegit cap dels candidats, el President del Parlament iniciar de nou el procediment descrit. Si en aquesta segona vegada tampoc no s elegit el

President del Govern, el President de la Repblica dissoldr el Parlament, per manifesta incapacitat de formar Consell de Govern, i convocar eleccions generals legislatives. Article 62. El President del Govern, una vegada elegit, proposar al Parlament lestructura i la composici del Consell de Govern. Tant lestructura com els ministres, individualment, hauran de rebre el vist-i-plau del Parlament, per majoria simple. Si lestructura del Consell de Govern o algun dels ministres no obt la confiana del Parlament, el President podr tornar a presentar una segona, i encara una tercera, proposta. En el cas que per tercera vegada el Parlament refuss els candidats proposats pel President del Govern per a un determinat ministeri, el President del Govern presentar la dimissi i el President de la Repblica dissoldr el Parlament, per manifesta incapacitat de formar Consell de Govern, i convocar eleccions generals legislatives. Article 63. El President del Govern i els ministres prenen possessi de llurs crrecs davant del President de la Repblica. El President del Govern s elegit per un perode de quatre anys i el seu mandat acaba en prendre possessi el President electe que el succeeix. El President del Govern pot cessar els ministres a criteri propi i nicament haur de sotmetre els nous candidats proposats al preceptiu vist-i-plau del Parlament. Article 64. En cas de cessament del seu crrec per causa diferent a lextinci ordinria del seu mandat, el Vice-president del Govern exercir en funcions el crrec de President del Govern, i el President del Parlament iniciar el procediment per a lelecci dun nou President del Govern. Article 65. Els membres del Consell de Govern gaudeixen dimmunitat durant el seu mandat i noms poden ser detinguts en cas de delicte flagrant. No poden ser inculpats ni processats sense lautoritzaci del Parlament. El President rebr una dotaci econmica i els ministres una remuneraci igual per a tots, establertes per la llei. CAPTOL III De la funci judicial Article 66. La funci dimpartir justcia correspon als Tribunals, els quals actuen de forma collegiada i amb plena independncia en llur mbit dactuaci. La llei regular lorganitzaci i el funcionament dels Tribunals, dacord amb la Constituci. Article 67. Els Tribunals, sense perjudici de llur especialitzaci civil o penal, sn dmbit municipal, comarcal i nacional, i sn formats per tres jutges, tots ells ciutadans majors de vint-i-cinc anys. En els Tribunals Comarcals un dels jutges haur de ser necessriament llicenciat en dret, i en els Tribunals Nacionals, dos. Els Tribunals, en nombre suficient, disposaran dels mitjans materials i professionals adequats per a lexercici de llur funci.

Article 68. Els jutges municipals sn elegits per sufragi universal dels ciutadans domiciliats al municipi. Hom proclamar tants suplents com Tribunals Municipals hi hagi. Els jutges electes constitueixen lAudincia Municipal i nelegeixen i revoquen, si escau, el President, el qual els adjudica Tribunal. Article 69. Els jutges comarcals sn elegits per sufragi universal dels ciutadans domiciliats als municipis de la comarca. Lelecci es far separadament per al ter de jutges que hagin de ser llicenciats en dret, duna banda, i per als altres dos teros, daltra, i hom proclamar tants suplents duna i altra condici com Tribunals Comarcals hi hagi. Els jutges electes constitueixen lAudincia Comarcal i nelegeixen i revoquen, si escau, el President, el qual els adjudica Tribunal. Article 70. Les eleccions per a jutges municipals i comarcals es realitzen simultniament, en un perode no coincident amb les eleccions locals. Article 71. Els jutges nacionals sn elegits pel Parlament. Lelecci es far separadament per als dos teros de jutges que hagin de ser llicenciats en dret, duna banda, i per a laltre ter, daltra, i hom proclamar tants suplents duna i altra condici com Tribunals Nacionals hi hagi. Els jutges electes constitueixen lAudincia Nacional i nelegeixen i revoquen, si escau, el President, el qual els adjudica Tribunal. Article 72. Sn funcions i competncies de lAudincia Nacional: a) establir normes jurisdiccionals i dorganitzaci de ladministraci de justcia. b) resoldre sobre la constitucionalitat de les lleis i daltres actes o disposicions. c) assessorar el Parlament sobre les lleis i llur aplicaci. d) resoldre conflictes de competncies entre rgans i institucions de lestat. e) totes aquelles previstes per la Constituci i les lleis. Article 73. Els jutges sn elegits per un perode de quatre anys i llur mandat acaba en constituirse les noves Audincies. Article 74. En cas de cessament dun jutge per causa diferent a lextinci ordinria del seu mandat, ser substitut en el seu crrec per un dels suplents, pel perode que resti. Article 75. Els jutges municipals noms poden ser processats si, a proposta del Fiscal Comarcal, ho acorda lAudincia Comarcal corresponent, la qual designa el Tribunal que es far crrec del cas. Els jutges comarcals i nacionals noms poden ser processats si, a proposta del Fiscal General, ho acorda lAudincia Nacional, sense la presncia de lafectat, la qual designa el Tribunal que es far crrec del cas.

Article 76. La llei regular la dedicaci i remuneraci, si escau, dels jutges municipals i comarcals. Els jutges de lAudincia Nacional tindran dedicaci exclusiva i la llei establir una remuneraci econmica igual per a tots ells. Article 77. La Fiscalia de la Repblica Catalana t per funci vigilar el compliment de les lleis i altres disposicions legals, promoure la intervenci dels Tribunals de Justcia, i tipificar, instruir i distribuir judicialment les causes. La llei regular la seva organitzaci i funcionament. Article 78. La Fiscalia de la Repblica Catalana s formada pel Fiscal General, que ns el cap, i per un cos de fiscals, funcionaris de lestat, agrupats en Fiscalies Comarcals. Per al desenvolupament de la seva funci, la Fiscalia disposar dun cos de policia fiscal a les seves ordres. Article 79. El Fiscal General s elegit pel Parlament, entre els ciutadans majors de vint-i-cinc anys, per un perode de quatre anys. Article 80. En cas de cessament del seu crrec per causa diferent a lextinci ordinria del seu mandat, el Parlament procedir a elegir-ne un altre, pel temps que resti. Article 81. El Fiscal General noms pot ser processat si ho acorda lAudincia Nacional, la qual designa el Tribunal que es far crrec del cas. El Fiscal General t dedicaci exclusiva i la llei estableix la seva remuneraci econmica. TTOL CINQU De lorganitzaci poltica territorial Article 82. El territori de Catalunya sorganitza en municipis i comarques, dacord amb la Constituci i la Llei de Rgim Local que es promulgar. La creaci, modificaci o supressi de municipis i comarques, aix com llur agrupament en mancomunitats o vegueries seran regulades per llei. CAPTOL I Dels municipis Article 83. El municipi, agrupament bsic dhabitants dotat de personalitat jurdica, s un ens autnom amb hisenda prpia i constitueix la primera instncia de participaci poltica dels ciutadans, els quals hi elegeixen, per sufragi universal, el Consell Municipal i els Tribunals Municipals.

Article 84. Sn funcions i competncies dels Consells Municipals: a) governar i administrar el municipi. b) elegir i revocar, si escau, entre llurs membres, el Batlle i el representant al Consell Comarcal. c) elaborar i aprovar ordenances municipals. d) elaborar i aprovar llurs pressupostos, dacord amb els pressupostos generals de lestat i el sistema tributari. e) fer el padr dels habitants del municipi. f) participar en lelaboraci del cens dels ciutadans municipals domiciliats al municipi. g) participar en lelaboraci del cadastre. h) totes aquelles que li reserven la Constituci i les lleis. Article 85. Els Consells Municipals sn formats pels regidors, en nombre determinat per la llei, els quals sn elegits per sufragi universal dels ciutadans domiciliat al municipi. Cada persona noms pot domiciliar-se en un municipi, en aquell on acrediti la seva residncia. Article 86. Les sessions dels Consells Municipals sn pbliques i els acords es prenen mitjanant votaci pblica dels regidors, exceptuat el cas delecci de persones en qu els regidors dipositaran en lurna llur vot de forma personal, directa i secreta. Article 87. Els Consells Municipals sn elegits per un perode de quatre anys i el mandat dels regidors acaba el dia de la presa de possessi dels nous regidors. Article 88. Els Consells Municipals faran llur primera reuni dins dels vint dies segents a la celebraci de les eleccions. En aquesta primera reuni de constituci elegiran el Batlle. Article 89. Els Consells Municipals disposaran dels mitjans econmics i humans suficients per a lexercici de llurs funcions i la prestaci dels serveis que els corresponen. CAPTOL II De les comarques Article 90. La comarca s una entitat local amb personalitat jurdica i poltica, determinada per lagrupament de municipis amb afinitats de tipus geogrfic, econmic, histric o cultural. Article 91. El Consell Comarcal s lrgan de representaci i gesti de la comarca.

Article 92. Sn funcions i competncies del Consell Comarcal: a) governar i administrar la comarca. b) proposar resolucions als municipis en relaci a interessos i necessitats comuns. c) elegir i revocar, si escau, entre els seus membres, el President del Consell Comarcal. d) elaborar i aprovar normes dmbit comarcal. e) elaborar i aprovar el seu pressupost, dacord amb els pressupostos generals de lestat. f) acordar la presentaci de candidats a la Presidncia de la Repblica. g) promoure acords de cooperaci de serveis amb comarques venes. h) totes aquelles que li assignen la Constituci i les lleis. Article 93. El Consell Comarcal s format per un nombre de consellers comarcals, tots ells regidors de municipis de la comarca, igual al doble del nombre de municipis de la comarca. La meitat dels consellers seran representants de cada municipi, elegits pels respectius regidors. Laltra meitat ser elegida pel conjunt dels regidors de tots els municipis de la comarca. Article 94. Les sessions dels Consells Comarcals sn pbliques i els acords es prenen mitjanant votaci pblica dels consellers, exceptuat el cas delecci de persones en qu els consellers dipositaran en lurna llur vot de forma personal, directa i secreta. Article 95. Els Consells Comarcals sn elegits per un perode de quatre anys i el mandat dels consellers acaba el dia de la presa de possessi dels nous consellers. Article 96. Les eleccions a Consells Comarcals les convocar el Consell de Govern durant els trenta dies posteriors a la constituci dels Consells Municipals. Els Consells Comarcals faran llur primera reuni dins els vint dies segents a la realitzaci de les eleccions i en aquesta reuni de constituci elegiran llur President. Article 97. Els Consells Comarcals disposaran dels mitjans econmics i humans suficients per a lexercici de llurs funcions i la prestaci dels serveis que els corresponen. TTOL SIS De la reforma constitucional Article 98. La iniciativa de reforma constitucional correspon: a) al Parlament b) al Consell de Govern c) al President de la Repblica d) al poble mitjanant una proposta articulada presentada per cent mil ciutadans majors dedat.

Article 99. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser aprovats per una majoria absoluta dels membres del Parlament. Una vegada aprovada la reforma pel Parlament ser sotmesa a un referndum popular dins els dos mesos segents. Per a que la reforma resulti aprovada haur dobtenir el vot favorable de la majoria absoluta dels ciutadans amb dret a vot. Article 100. Larticle 4t de la Constituci no podr ser objecte de reforma constitucional. DISPOSICIONS ADDICIONALS Primera La Llei Electoral regular les eleccions previstes en aquesta Constituci, dacord amb els segents preceptes: U. Les eleccions, tret de disposici especfica, sn de carcter igual, lliure, personal, directe i secret, i es regeixen pel sistema de llistes obertes. Dos. Sn electors i elegibles, tret de disposici especfica, tots els ciutadans majors dedat i amb possessi de llurs drets poltics. Tres. La igualtat doportunitats dels candidats electorals es garanteix en base a la dotaci dels mitjans suficients i a la limitaci i el control de les despeses electorals. Quatre. Tret de la Presidncia de la Repblica, tots els crrecs elegits mitjanant votaci unipersonal sn revocables pel mateix rgan que nha fet lelecci. Per a la revocaci ser necessari el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de lrgan corresponent. Lacte de revocaci s independent de lacte de nova elecci per a cobrir la vacant. Cinc. En les eleccions no unipersonals, el nombre mxim de candidats que els electors poden votar s de dos teros, o el nombre natural ms prxim, del total de crrecs que shan delegir. Sis. Qui hagi ostentat un crrec pblic electe durant tres mandats no pot ser candidat al mateix crrec una quarta vegada. En el cas de la Presidncia de la Repblica, el nombre mxim de mandats duna mateixa persona sn dos. Set. En el cas de cessament dun crrec electe per causa diferent a lextinci ordinria del seu mandat, es procedir, tret de disposici especfica, a cobrir la vacant, mitjanant nova elecci, pel temps que resti, sempre que aquest sigui superior a sis mesos. Altrament, es deixar la vacant sense cobrir fins a lelecci ordinria segent. Segona Els crrecs de diputat i ministre sn compatibles. Els crrecs de President de la Repblica, diputat o ministre, jutge, fiscal, comandant mxim dunitats operatives de lexrcit, membre de lEstat Major i regidor sn incompatibles entre ells. La llei establir la resta de compatibilitats i incompatibilitats de crrecs pblics. Tercera Per a la vlida constituci dels rgans prevists en aquesta Constituci, tret de disposici especfica, ser necessria la presncia de la meitat de llurs membres. Els acords, tret de disposici especfica, shi prendran per majoria simple.

DISPOSICIONS TRANSITRIES Primera El President provisional de la Repblica i el Consell provisional de Govern prendran les mesures pertinents, de caire legislatiu, executiu i judicial, per tal de garantir, durant el seu mandat, la independncia de Catalunya, el normal desenvolupament de les relacions internacionals i de lactivitat social i econmica, aix com el compliment dels preceptes de la Constituci provisional en tot all que sigui daplicaci. Segona No podran obtenir la ciutadania catalana aquelles persones que, tot i trobar-se en el supsit 3) de larticle 12, hagin format part de les forces docupaci espanyoles o franceses. Tercera Els ciutadans catalans membres dels cossos de funcionaris dels antics estats ocupants espanyol i francs o treballadors dempreses confiscades per la Repblica Catalana, que no hagin collaborat amb les forces docupaci, tenen garantit un lloc de treball i el reconeixement dels drets laborals adquirits. Quarta En el cas que lestat espanyol o algun altre estat estranger mantingui empresonats ciutadans catalans per llur participaci en la lluita dalliberament nacional, la Repblica Catalana nexigir la immediata llibertat i denunciar el fet davant els organismes internacionals pertinents. Cinquena Els Consells Municipals provisionals retiraran dels municipis respectius els smbols i les denominacions referents a locupaci espanyola i francesa. Sisena El President provisional de la Repblica convocar eleccions generals al Parlament Constituent, tan aviat com les circumstncies poltiques ho permetin. La Constituci elaborada pel Parlament Constituent i aprovada per la majoria absoluta dels seus membres ser sotmesa a referndum del poble catal i resultar aprovada si obt el vot favorable de la majoria dels ciutadans amb dret a vot. Setena En el termini de trenta dies desprs de lentrada en vigor de la Constituci refrendada pel poble, el President provisional de la Repblica dissoldr el Parlament Constituent i convocar eleccions generals legislatives. Vuitena En el termini de sis mesos desprs de la formaci del Consell de Govern, aquest convocar eleccions a President de la Repblica. Novena En el termini dun any desprs de la formaci del Consell de Govern, aquest convocar les eleccions municipals, a continuaci de les quals es constituiran els Consells Municipals i els Consells Comarcals.

Desena En el termini dun any desprs de la formaci del Consell de Govern, aquest convocar les eleccions judicials dmbit municipal i comarcal, a continuaci de les quals es constituiran les Audincies Municipals i Comarcals. DISPOSICI DEROGATRIA Queden derogades en territori catal les Constitucions i les lleis dels antics estats ocupants espanyol i francs, aix com els acords i tractats poltics, econmics i militars signats per ells. DISPOSICI CONFISCATRIA Passen a la propietat de la Repblica Catalana els bns pertanyents als antics estats ocupants espanyol i francs i a la dinastia borbnica, i les empreses bsiques de les finances, lenergia, els transports i les comunicacions. DISPOSICI FINAL Aquesta Constituci entrar en vigor, amb carcter provisional, el mateix dia de la proclamaci de la independncia de Catalunya.