You are on page 1of 33

Valeriu CIUCULIN - Dicţionar român-francez-italian-spaniol-portughez

Prescurtări folosite

adj. adjectiv interj. interjecţie


adv. adverb interog. interogativ
ÎNDRUMĂRI PENTRU FOLOSIREA agr. agricol; invar. invariabil
DICŢIONARULUI agricultură
alpin. alpinism ir. ireverenţios
anat. anatomie ist. istorie
aprox. aproximativ înv. învechit
Date fiind finalitatea şi proporţiile, arh. arhaic; arhaizant lingv. lingvistică
dicţionarul de faţă înregistrează îndeosebi cuvintele arhit. arhitectură lit. literar
şi expresiile cu o mare frecvenţă. Am înregistrat şi art. articol; articulat loc locuţiune
cuvinte învechite, care sunt încă de uz şi au un auto. automobilism m. masculin
aux. auxiliar mar. marină
anumit parfum lingvistic. Dicţionarul cuprinde circa av. aviaţie mat. matematică
19.000 de cuvinte-titlu, fondul de bază obişnuit al biol. biolgie mec. mecanică
unei limbi. Dar, împreună cu expresiile, frazele şi bis. bisericesc med. medicină
bot. botanică metal. metalurgie
proverbele care sunt prezentate în cele patru limbi card. cardinal mil. militar
ţintă, lucrarea de faţă este un instrument de lucru chim. chimie mitol. mitologie
destul de avansat. chir. chirurgie muz. muzică
cinema cinematografie n. neutru
com. comerţ nav. navigaţie
La traducerile în cele patru limbi străine se conj. conjuncţie nedef. nedefinit
pune m. sau f. în special la substantivele al căror gen constr. construcţii nehot. nehotărât
în aceste limbi nu concordă cu cel românesc, dacă dem. demonstrativ num. numeral
acesta este greu de depistat din celelalte reguli depr. depreciativ ord. ordinal
dim. diminutiv ornit. ornitologie
generale, sau dacă pot exista dubii majore în distr. distributiv part. participiu
stabilirea genului. Se presupune că utilizatorul (e) = essere peior. peiorativ
posedă un minim de cunoştinţe despre aceste patru ec. economie pers. persoană,
limbi neolatine. personal
electr. electricitate pict. pictură
entom. entomologie pl. plural
Sensurile apropiate sunt despărţite prin expr. expresie pos. posesiv
virgulă; cele mai depărtate sunt despărţite prin punct f. feminin prep. prepoziţie
şi virgulă. fam. familiar pron. pronume
farm. farmaceutic qlc. qualcuno
ferov. feroviar qlcs. qualcosa
Pentru cuvintele polisemantice s-a folosit fig. figurat refl. reflexiv
despărţirea prin cifre arabe (1, 2, 3). fil. filozofie reg. regionalism
fin. finanţe rel. relativ
Categoriile gramaticale sunt despărţite prin fiz. fizică s. substantiv
cifre romane (I. s.m, II. adj.), ca şi diatezele fiziol. fiziologie sg. singular
fon. fonetică tehn. tehnică
verbului. geogr. geografie text. textile
geol. geologie tipogr. tipografie
Pentru anumite pronunţii din limbile străine, gram. gramatică unipers. unipersonal
s-au scris şi acestea, între paranteze drepte. hidraul hidraulică v. verb
.
Pentru anumite feminine sau plurale iht. ihtiologie vi. verb intranzitiv
neregulate, s-au prezentat şi formele acestora, între impers. impersonal vr. verb reflexiv
ind. industrie vt. verb tranzitiv
paranteze rotunde. zool. zoologie
Pentru verbele care sunt la o altă diateză în
limbile străine, s-a marcat şi aceasta, precum şi
auxiliarul cu care se conjugă, acolo unde există
dubii.
Pentru cuvintele accentuate în mod
neaşteptat sau greu de depistat, vocala accentuată s-a
marcat cu un punct dedesubt.
3
A-ABR Valeriu CIUCULIN - abces Dicţionar român-francez-italian-spaniol-portughez
s.n. F. abcès m.; I. ascesso m.; postema f.; S. absceso
m., postema f.; P. abcesso, furúnculo m.
abdica vi. F. abdiquer; I. abdicare; S. abdicar; a ~ de la
tron abdicar el trono; P. abdicar; renunciar.
A abdicare s.f. F. abdication f.; I. abdicazione f.; S.
abdicación f.; P. abdicasaõ f.
a1 s.m. (în expr.) de la ~ la z F. depuis a jusqu'à zed; I. dall'a abdomen s.n. F. abdomen [-èn] m.; I. addome m.; ventre
alla zeta; S. desde la cruz a la fecha, de cabo a cabo (a m.; S. abdomen m.; P. abdómen, baixo-ventre m.
rabo); P. de a a zeta. abdominal adj. F. abdominal; I. addominale; S.
a2 interj. F. ah! oh!; I. ah! oh!; S. ¡ah!, ¡ay!, ¡o(h)!; P. ah!; abdominal; P. abdominal.
oh! abductor adj. F. abducteur; I. abdutore; S. abductor; P.
3
a prep. F. à, de; doi saci ~ trei kg deux sacs de trois kilos abductor.
chacun; de-a lungul apei le long du cours d'eau; I. a; di; ~ abducţie s.f. F. abduction f.; I. abduzione f.; S. abducción
şase lei a sei lei; doi saci ~ trei kg due sacchi di tre f.; P. abducçaõ f..
chilogrammi ciascuno; membru ~ două academii membro abecedar s.n. F. abécédaire m., ABC m.; I. ab(b)ecedario
di due accademie; camera miroase ~ închis la stanza sa di m.; abbicì m.; sillabario m.; S. abecedario m., cartilla f.; P.
chiuso; S. doi saci ~ zece kg dos sacos a (sau de) diez kilos abecedário m.
cada uno; miroase a busuioc huele a albahaca; P. a; a aberaţie s.f. F. aberration f.; I. aberrazione; assurdità; S.
mirosi ~ mucegai cheirar a bolor; de; butoaie ~ 10 kg aberración f.; P. aberraçaõ, anomalia f., desmando m.
tonéis de 10 kg. abia adv. F. à peine; I. appena; a fatica; a stento; S. apenas;
aba s.f. F. bure f.; I. bigello m.; albagio m.; S. burelo m.; dificultosamente; P. apenas, só, somente; apenas, a custo,
sayal m.; P. burel m., tecido m. de lã. dificilmente.
abac s.n. F. boulier m.; I. abbaco m.; pallotoliere m.; S. abil I. adj. F. adroit; habile; I. ạbile, destro; S. hábil;
buliero m.; P. bulero m. amañado, diestro; P. hábil, jeitoso; manhoso, esperto,
abacă s.m. F. abaque m.; I. ạbaco m.; S. ábaco m.; P. desenrascado. II. adv. F. adroitement; habillement; I.
ábaco m. abilmente; S. hábilmente; P. hábilmente.
abajur s.n. F. abat-jour m.; I. paralume m.; ventola f.; S. abilita vt. F. habilliter; I. abilitare; S. habilitar; P. habilitar.
pantalla f.; P. quebra luz f. abilitate s.f. F. adresse, habilleté; dextérité f.; I. abilità;
abandona vt. F. abandonner, quitter, délaisser, rennoncer à; destrezza f.; S. habilitad; destreza f.; industria, maestría;
I. abbandonare; lasciare; rinunziare; a ~ un plan maña f.; P. habilidade, destreza f., jeito m.; manha f..
abbandonare un disegno; S. abandonar; dejar; renunciar; a abis s.n. F. abîme m.; gouffre m.; I. abisso m.; baratro m.;
~ la turul al doilea renunciar al segundo turno; hacer S. abismo m., profundidad f., sima f.; P. abismo m.
abandono de; P. abandonar, desamparar; ceder, renunciar, abject adj. F. abject, vil, ignobile; I. abietto; vile; S.
desistir; largar, deixar de frequentar; desertar. abyecto, vil, despreciable; P. abjecto, vil, baixo,
abandonare s.f. F. abandon, abandonnement m.; I. desprezível.
abbandono m.; rinunzia f.; S. abandono, dejamiento m.; P. abjecţie s.f. F. abjection f.; I. abiezione f.; bassezza f.; S.
abandono m. abjección f.; P. abjecçaõ f., aviltamento m., baixeza f.
abanos s.m. F. ébène m.; I. ẹbano m.; S. ébano m.; P. abjura vi. F. abjurer; I. abiurare; rinnegare; S. abjurar; P.
ébano m.; păr de ~ cabelos négros como ébano. abjurar.
abataj s.n. 1. F. abattage m.; I. estrazione f.; abbattimento ablativ s.n. F. ablatif m.; I. ablativo m.; S. ablativo m.; P.
m.; sector de ~ sezione di abbattimento; S. extracción f.; ablativo m.
P. extraao f. 2. F. abattage m.; I. abbattuta f.; S. matadero abnegaţie s.f. F. abnégation f.; I. abnegazione f.; S.
m.; P. matadeiro m. 3. F. abattage m.; I. abbattimento m. abnegación (pl. abnegaciones); P. abnegação f.,
(d'animali); S. abatimiento m.; P. abatimento m. devotamento m.; plin de ~ abnegado, devotado; renúncia
abate1 s.n. 1. F. abbé m.; I. abate m.; S. abad, abate m.; P. f., sacrifício m.
abade m. 2. F. abbé m.; I. prete m. cattolico; S. abad m.; aboli vt. F. abolir; I. abolire; abrogare; S. abolir; anular,
P. abade m. suprimir; P. abolir, anular, extinguir, suprimir.
abate2 I. vr. 1. F. s'écarter, s'éloigner; I. sviare vi.; traviare; abolire s.f. F. abolition f.; I. abolizione f.; abolimento m.;
a se ~ de la drumul drept scotarsi dalla retta via; S. S. abolición f.; P. abolição, anulaçao, extinção f.
extraviarse, apartarse (del camino); desviarse; alejarse; P. aboliţionism s.n. F. abolitionisme m.; I. abolizionismo m.;
afastar(-se), desviar(-se); a se ~ de la drumul drept afastar- S. abolicionismo m.; P. abolicionismo m.
se de bom caminho; 2. F. s'arrêter en passant; I. fermarsi abominabil adj. F. abominable; I. abominabile; S.
di passaggio; S. caer(se) encima; P. passar por; 3. F. abominable; P. abominável, detestável.
s'écarter; a se ~ de la subiect s'écarter du sujet; I. abona vr. F. s'abonner (à); I. abbonarsi; S. abonarse;
scatenarsi; S. alejarse; P. a se ~ de la datorie faltar ao seu su(b)scribir(se); P. assinarse.
dever. II. vt. 1. F. détourner; I. sviare; a ~ atenţia sviare abonament s.n. F. abonnement m.; ~ de tren carte de tarif
l'attenzione; S. desviar; abatir; derribar; P. deprimir. 2. F. réduit; I. abbonamento m.; S. su(b)scripción, abono m.; P.
amener; ce vânt te ~ pe la noi? quel bon vent vous assinatura; passe f.
amène?; I. menare, portare; S. caer(se) encima; P. aborda I. vt. 1. F. aborder; I. abbordare; S. abordar; P.
sobrevir. abordar. 2. F. aborder; (fig) commencer; I. abbordare;
abatere s.f. 1. F. déviation f.; I. sviamento m.; S. intavolare; incominciare; S. enfocar; P. encetar. II. vi. 1.
desviación f.; P. afastamento, desvio m.; digressaõ; (mar). F. accoster, aborder; I. abbordare; S. abordar, tomar
excepçaõ f.. 2. F. écart m.; infraction f.; I. infrazione f.; S. puerto; atracar; a ~ un vas tomar a abordaje; P. abordar,
desviación f.; P. infracçaõ. atracar. 2. a ~ o discuţie F. entamer une conversation; I.
abator s.n. F. abatoire m.; tuerie, boucherie f.; I. mattatoio incominciare una conversazione; S. enfocar una discución;
m.; macello m.; S. matadero m.; P. matadouro m. P. abordar un discução.
abaţie s.f. F. abbaye f.; I. abazia f.; S. abadía f.; P. abadia. abordabil adj. F. abordable; I. abbordabile; S. abordable;
abătut adj. F. abattu, triste, découragé, déprimé; I. P. que pode ser abordado; acessível.
abbattuto; accasciato; S. abatido; mustio; cabizbajo; P. abordaj s.n. F. abordage m.; I. abbordaggio m.; S.
abatido, desanimado, deprimido, aflito. abordaje m.; P. abordagem m.

4
abordare
Valeriu s.f. F. abordage
CIUCULIN m.; I. abbordaggio
- Dicţionar m.; S. abordo absurdo; insensato, disparatado, inepto. II. ABO-ACA
român-francez-italian-spaniol-portughez s.n. F. absurde
m.; P. abordagem m. m.; I. assurdo; reducere la ~ dimostrazione per assurdo; S.
aborigen s.m., adj. F. aborigen; I. aborịgeno; S. aborigen; absurdo m.; reducere la ~ reducción a lo absurdo; P.
P.aborígene, indígena, nativo. absurdo m.
abracadabra interj. F. abracadabra; I. abracadabra; S. absurditate s.f. F. absurdité f.; I. assurdità f.; S. absurdo
abracadabra; P. abracadabra. m.; P. absurdo, disparate m., inépcia f.
abraziv adj. F. abrasif; I. abrasivo; S. abrasivo m.; P. abţine vr. F. s'abstenir; I. astenersi; trattenersi; S.
abrasivo. abstenerse (de); P. abster-se.
abrevia vt. F. abréger; I. abbreviare; S. abreviar; P. abţinere s.f. F. abstention f.; I. astensione f.; S. abstención
abreviar. f.; P. abstenção f.
abreviaţie s.f. F. abréviation f.; I. abbreviazione f.; S. abunda vi. F. abonder; I. abbondare; ridondare; S.
abreviación f.; P. abreviação f. abundar; P. abundar.
abreviere s.f. F. abréviation; I. abreviazione; S. abundent adj. F. abondant; I. abbondante; copioso; S.
abreviación f.; P. abreviação f. abundante, copioso, opimo; P. abundante, copioso, farto.
abroga vi. F. abroger; annuler; abolir; I. abrogare; abolire; abundenţă s.f. F. abondance f.; I. abbondanza; copia; din
S. abrogar; P. ab-rogar, anular, suprimir. ~ a dovịzia, a bizzeffe; S. abundancia f., caudal f.; din ~ a
abrogare s.f. F. abrogation; annulation; abolition f.; I. chorros; P. abundância, cópia, fartura f.; din ~ com (en)
abrogazione; abolizione f.; S. abrogación f.; P. ab-rogação abundância.
f. abur s.n. 1. F. vapeur f.; I. vapore m.; maşină cu ~i
abrupt s.n., adj. F. abrupt [-üpt], escarpé, à pic, raide; I. macchina a vapore; S. vapor m.; locomotivă cu ~i
rịpido, scosceso, dirupato; S. abrupto, escarpado; P. locomotora de vapor; P. vapor; maşină cu ~i máquina a
abrupto, escarpado, despenhado. vapor; baie de ~i banho de vapor. 2. F. buée f.; I. alito;
abrutiza vt, vr. F. (s')abrutir; I. abbruttire; S. soffio; brezza f.; S. vaho, hálito m.; P. álito m. 3. F. buée
embrutecer(se); P. embrutecer(-se). f.; I. esalazione f.; ~ii vinului i fumi del vino; S. exhalación
abscisă s.f. F. abscisse f.; I. ascissa; S. abscisa; P. abscisa f. f.; P. exhalação f.
abscons adj. F. abscons [ap-]; I. astruso, enigmatico; S. aburi I. vt., vr. F. (se) couvrir d'une buée, (s')embuer; I.
enigmatico m.; P. absconso. appannare, -rsi; coprire, -rsi di vapori; S. avaharse; P.
absent adj, s.m. F. absent; I. assente; S. ausente; distraido; cobrir(-se) de vapores. II. vi. F. exhaler, répandre des
P. ausente; desatento, distraido. vapeurs; I. esalare; spirare; S. avahar; P. embaciar(-se).
absenta vi. F. s'absenter; I. assentare; S. ausentarse, faltar; abuz s.n. 1. F. abus m.; I. abuso m.; ~ de putere abuso di
P. ausentar-se, faltar. potere; S. abuso m.; P. abuso m. 2. F. abus m.; excès m.;
absenteism s.n. F. absentéisme m.; I. assenteismo m.; S. I. abuso m.; eccesso m.; S. abuso, exceso m.; P. excesso
absenteismo m.; P. ausenteismo m. m.
absenţă s.f. F. absence f.; I. assenza f.; S. ausencia; falta f.; abuza vi. F. abuser; I. abusare; a ~ de bunătatea cuiva
P. ausência; falta; carência f; în absenţa na ausência, na abusare della bontà di qlc; S. abusar, propasarse vr.; a ~ de
falta de. forţă abusar de fuerza; P. abusar.
absidă s.f. F. abside f.; I. abside f.; S. ábside f.; P. abside f. abuziv adj. F. abusif; I. abusivo; act ~ prepotenza f.; S.
absolut s.n., adj. F. absolu; I. assoluto; S. absoluto; adv. abusivo; P. abusívo.
absolutamente; en absoluto; P. absoluto; linişte ~ă sossego ac s.n. 1. F. aiguille f.; ~ de brad, de pin aiguille de sapin;
absoluto, tranquilidade absoluta; majoritate ~ă maioria ~ de cusut aiguille; I. ago m.; spillo m.; ~ de siguranţă
absoluta; adv. absolutamente, completamente. spillo du sicurezza (sau da balia); ~ de cravată spillone m.;
absolutism s.n. F. absolutisme m.; I. assolutismo m.; S. spilla f.; ~ de păr forcina da capelli; a avea ~ de cojocul
absolutismo m.; P. absolutismo m. cuiva trovar pane per i denti di qlc.; a scăpa ca prin
absolvent adj, s.m. F. personne qui a fini les études; I. urechile ~ului uscire per il rotto della cuffia; S. aguja f.; ~
diplomato m.; S. graduado m.; P. graduado, laureado, de cusut aguja de coser; ~ de siguranţă imperdible; ~ cu
formado m. gămălie alfiler; ~ de păr horquilla; ~ de împletit agujas de
absolvi vt. 1. F. finir ses études; I. finire, compiere, tejer; ~ de croşetat aguja de gancho; a căuta ~ul în carul
terminare; S. terminar, graduarse; P. terminar o curso de cu fân buscar una aguja en un pajar; a scăpa ca prin
uma escola. 2. (jur) F. absoudre; I. assolvere, urechile ~ului salvarse en una habla; P. agulha f.; ~ cu
prosciogliere; S. absolver; P. absolver. gămălie gancho de cabelo; ~ de păr alfinete de cabeza; ~
absorbant adj. F. absorbant; I. assorvente; S. absorbente; de siguranţă alfinete de segurança; ~ de cravată alfinete de
P. absorbante. gravata; ~ de brad agulha de abelho; ~ magnetic agulha
absorbi vt. F. absorber; I. assorbire; S. absorber; P. magnética; a sta ca pe ace estar sobre brazas; a căuta acul
absorber, embeber; fig. absorver, cativar. în carul cu fân procurar agulha em palheiro. 2. F. épingle
absorbţie s.f. F. absorption f.; absorbement m.; I. f.; ~ de siguranţă épingle de nourrice; ~ de cravată épingle
assorbimento m.; S. absorción f.; P. absorção f. de cravate; ~ de păr épingle à cheuveux; ~ cu gămălie
abstinent s.m., adj. F. abstinent m.; I. astinente m.; S. épingle; a sta ca pe ace rester sur des épingles; a căuta ~ul
abstemio; abstinente; P. abstinente, sóbrio m. în carul cu fân chercher une épingle dans une meule de
abstinenţă s.f. F. abstinence f.; I. astinenza f.; S. foin; a scăpa ca prin urechile ~ului l'échapper belle; I.
abstinencia f.; P. abstinência f.; tregramento m., aculeo m.; S. aguja f.; P. agulha f. 3. F. dard m.; acul unei
temperança f. albine le dard d'une abeille; I. ago (della bussola); lancetta
abstract s.n., adj. F. abstrait; I. astratto; S. abstracto; P. (dell'orologio); S. manecilla, aguja f. (del reloj); P. ferrão
abstracto. m., dardo m.
abstractiza vi. F. abstraire; I. astrarre; S. abstractizar; P. acacia s.f. F. acacia m.; I. acacia f.; S. acacia f.; P. acacia f.
abstractizar. acadea s.f. F. berlingot m.; I. caramella f.; S. caramela f.;
abstracţie s.f. F. abstraction; I. astrazione; S. abstracción f.; P. caramela f.
a face ~ de hacer abstracción de, prescindir; P. abstracção f. academic adj. F. académique; I. accademico; S.
abstrage vi. F. abstraire; I. astrarre; S. abstraer; P. abstraer. académico; sfertul ~ el cuarto académico; stil ~ estilo
absurd I. adj. F. absurde; I. assurdo; prin ~ per assurdo; académico; P. académico.
S. absurdo m.; a spune lucruri ~e decir absurdos; P. academician s.m. F. académicien; I. accademico m.; S.

5
académico m.; P. académico, membro de Academia m. accident1 (muz) s.m. F. accident m.; I. accidente m.; S.
academie s.f. F. académie f.; I. accadẹmia; S. academia f.; accidente m.; P. acidente m.
P. academia f.; Academia de Ştiinţe Academia de accident2 (întâmplare) s.n. F. accident m.; aventure f.; I.
Ciências. incidente; infortunio; disgrazia f.; ~ de muncă infortunio
acaju s.m., adj. F. acajou; I. acagiù, mogano; S. mogano; sul lavoro; S. accidente m.; P. acidente m.; casualidade f.
P. tacaju, mogno. accidenta vt, vr. F. (s')accidenter.; I. accidentare, -rsi; S.
acalmie s.f. F. accalmie f.; I. quiete f.; calma f.; bonaccia f.; accidentar(se); P. acidentar(-se).
ACA-ACO
S. recalmón m., bonanza, calma f.; Valeriu CIUCULIN
P. acalmia, calma - Dicţionar
accidentalromân-francez-italian-spaniol-portughez
adj. F. accidentel; I. accidentale; S. accidental,
(momentânea de mar ou do vento), bonança f. casual, fortuito; P. acidental, casual, fortuito.
acapara vi. F. accaparer; I. accaparrare; S. acaparar, acciz (pl.accize) s.n. F. accise f.; I. accisa f.; S. accisa f.; P.
acopiar, (Am) abarrotar; P. açambarcar. acisa f.
acaparare s.f. F. accaparement m.; I. accaparramento m.; acefal adj. F. acéphale; I. acefale; S. acefal; P. acéfalo.
S. acaparamiento, acopio m.; P. açambarcamento m. acel, acea, acei, acele pr.dem. F. ce, celle, ceux, celles; I.
acaparator adj. F. accapareur; I. accaparratore; S. quel; quello; quel'; quella; quei; quelli; quegli; quelle; S.
acaparador, acopiador; P. açambarcador, monopolista. aquel, aquella, aquellos, aquellas; P. aquele, aquela,
acar s.m. F. aiguilleur m.; I. scambista m.; deviatore m.; S. aqueles, aquelas; esse, essa, esses, essas.
guardagujas m.; P. agulheiro m. acela, aceea, aceia, acelea pr.dem. F. celà, celle-là, ceux-là,
acaret s.n. 1. F. dépendances f.pl.; I. annessi m.pl; S. celles-là; (în loc.adv) de aceea pour acela; I. quello, quella,
inmuebles m.pl.; P. construção f. acessória, edifício m. quelli, quelle; (în loc.adv) de aceea perciò, per questo; S.
anexo; 2. (agr) F. outils agricols m.pl.; I. attrezzi m.pl aquél, aquélla, aquéllos, aquéllas; P. aquele, aquela,
agricoli; S. cosas agricolas f.pl.; P. coisas agrícolas f.pl. aqueles, aquelas; esse, essa, esses, essas.
acasă adv. F. chez soi, à la maison; I. a casa; ~ la mine da acelaşi, aceeaşi, aceiaşi, aceleaşi adj. F. le, la même, les
me; a se întoarce ~ rincasare; S. a casa; en casa; mă duc ~ mêmes; I. lo stesso, la stessa, gli stessi, le stesse;
voy a casa; stau ~ estoy en casa; a nu-i fi (cuiva) boii ~ medẹsimo; S. el mismo, la misma, los mismos, las
estar de malas uvas, estar malhumorado, estar mal mismas; ti m.; P. o mesmo, a mesma, os mesmos, as
dispuesto; P. a casa, em casa; la mine ~ na minha casa; mesmas.
simţiţi-vă ca ~ esteja, fique a vontade. acest, această, aceşti, aceste pr.dem. F. ceci, celle-ci, ceux-
accelera vi. F. accélérer; I. accelerare; affrettare; S. ci, celles-ci; I. questo, questa, questi, queste; codesto;
acelerar, precipitar, dar prisa; P. acelerar, apressar. cotesto; S. este, esta, estos, estas; P. este, esta, estes, estas.
accelerare s.f. F. accélération f.; I. accelerazione f.; S. acesta, aceasta, aceştia, acestea pr.dem. F. ceci, celle-ci,
aceleración f.; P. aceleramento m., aceleração f. ceux-ci, celles-ci; I. questo, questa, questi, queste; S. ésto,
accelerat adj. F. accéléré; tren ~ train express; I. ésta, éstos, éstas; P. este, esta, estes, estas.
accelerato; S. acelerado; P. acelerado; tren ~ combóio acetat s.m. F. acétat; I. acetato; S. acetato m.; P. acetato m.
acelerado. acetic adj. F. acétique; I. acetico m.; S. acético; P. acético.
accelerator s.m., adj. F. accélérateur; I. acceleratore; S. acetilenă s.f. F. acétylène m.; I. acetilene m.; S. acetileno
acelerador; P. acelerador. m.; P. acetileno m.
acceleraţie s.f. F. accélération f.; I. accelerazione f.; S. achita 1. vt. 1. F. aquitter; I. pagare; saldare; S. pagar; P.
aceleración f.; P. aceleração f., aceleramento m. pagar, saldar. 2. (fam) F. tuer, descendre qn.; I.
accent s.n. F. accent m.; I. accento m.; S. acento m.; a ammazzare; S. matar; P. matar, liquidar. 3. (jur) F.
pune ~ul pe poner el acento en; P. acento m.; a pune ~ul aquitter; I. appender; sospendere; attaccare; S. absolver; P.
acentuar, pôr o acento; sotaque m.; a vorbi cu ~ portughez absolver. II. vr. F. s'aquitter (de); payer ses dettes; I.
falar com sotaque português. pagare i suoi debiti; S. pagar vt.; a se ~ de (sarcini)
accentua vt. 1. F. accentuer; I. accent(u)are; S. acentuar; cumplir con (sus tareas); P. pagar, saldar uma conta.
P. acentuar. 2. F. accentuer; I. accentare; (far) rivelare; S. achitare s.f. F. payement m.; I. pagamento m.; saldamento
marcar, insistir en, subrayar; P. sublimar, evidenciar, dar m.; S. pago m.; P. pagamento m.
relevo a. achizitor adj, s.m. F. acquéreur, approvisionnneur, chef
accentuare s.f. F. accentuation f.; I. accent(u)azione f.; S. d'achat et d'approvisionnement m.; I. acquistore m.; S.
acentuación f.; P. acentuação f. adquiridor, adquisidor m.; P. adquiridor m.
accept s.n. F. acceptation f.; I. accettazione f.; S. acepción achiziţie s.f. F. acquisition; chose acquise f., achat m.,
f.; P. aceitamento m., aceitação f. emplette f.; I. acquisto m.; acquisizione f.; S. adquisición
accepta vi. F. accepter; I. accettare; S. aceptar; P. aceitar, f.; P. adquisição, compra f.
admitir; receber; tolerar. achiziţiona vi. F. acquérir, acheter, procurer; I. acquistare;
acceptabil adj. F. acceptable; I. accettabile; S. aceptable; far acquisto; S. adquirir; P. adquirir.
P. aceitável. aci adv. F. ici; I. qui; qua; quivi; ci; vi; S. ahí; P. aquí, ahí.
acceptare s.f. F. acceptation f.; I. accettazione f.; S. aciclic adj. F. acyclique; I. aciclico; S. aciclico; P. acíclico.
acepción f.; P. aceitamento m., aceitação f. acicular adj. F. aciculaire; I. acicolare; aghiforme; S.
accepţie s.f. F. acception f.; I. accezione; S. acepción f.; P. agular; P. agulhar.
acepção f. acid s.m., adj. F. acide; I. ạcido; S. ácido m.; P. ácido.
acces s.n. F. accès m.; I. accesso m.; S. acceso m.; cale de aciditate s.f. F. acidité; I. acidità; S. acidez f.; P. acidez f.
~ vía de acceso; P. acesso m.; entrada f., caminho m. aciua vr. F. se réfugier, trouver un abri (un refuge), se caser;
accesibil adj. F. accessible; I. accessibile; S. accesible; P. (fam) se planquer; I. prender piede (da qualche parte);
acessível; compreensível. rifuggiarsi; S. refugiarse, cobijarse; P. acolher-se, abrigar-
accesibilitate s.f. F. accessibilité f.; I. accessibilità f.; S. se, refugiar-se.
accesibilitate f.; P. acessibilidade f. aclama vt. F. acclamer, ovationner; I. acclamare; S.
accesiune s.f. F. accession; I. accessione; S. accesión f.; P. aclamar, ovacionar, vitorear; P. aclamar, ovacionar.
aceção f. aclamaţie s.f. F. acclamation, ovation f.; I. acclamazione f.;
accesoriu1 s.n.pl. F. accessoires m.pl; I. arnesi m.pl.; S. aclamatión f.; P. aclamação, ovação f.
utensili m.pl.; S. accesorias f.pl.; P. acessórios m.pl. aclimatiza vt, vr. F. (s')acclimater; I. acclimare, -rsi;
accesoriu2 adj. F. accessoire; I. accessorio; S. accesorio; P. ambientare, -rsi; S. aclimatar(se); P. aclimatizar(-se),
acessório. aclimatar(-se); naturalizar.

6
aclimatizare s.f. F. acclimatation f., acclimatement m.; I. accordatore m.; S. acordator m.; P. acordador m.
acclima(ta)zione f.; S. aclimatación f.; P. aclimatação; acosta vt., vi. F. accoster; aborder; I. accostare; abbordare;
naturalização f. S. tomar tierra, aportar, atracar; (Am) atracar; P. acostar;
acoladă s.f. F. accolade f.; I. (s)graffa f.; grappa f.; S. arrimar; abordar.
acolada f.; P. chave f., colchete m. acostament s.n. F. accostement m.; I. accostamento m.; S.
acolit s.m. F. acolyte m., aide f., compagnon m.; I. accọlito aporte m.; P. acostamento m.
m.; S. acólito m.; P. acólite m. acreală s.f. 1. F. acidité, aigreur, âcreté f.; I. agrezza;
acolo adv. F. là; là-bas; I. là; lì; ci; vi; S. cà; P. ali; aí; lá; acerbezza f.; S. agrio m.; P. acidez f. 2. (fig) F. acrimonie,
acolá; além; pe ~ por alí, por aí; por lá; de ~ daí; dalí; aici amertume, animosité, mauvaise humeur f.; I. acrimonia f.;
şi ~ aquí e acolá.
Valeriu CIUCULIN - Dicţionar român-francez-italian-spaniol-portughez S. acrimonia f.; P. azedume m., acrimónia, agrura
ACO-ACUf.
acomoda vr. F. s'accommoder, s'adapter, s'arranger, tomber acredita vt. F. accréditer; I. accreditare; S. acreditar; P.
d'accord, s'entendre; I. accomodarsi, adattarsi; S. acreditar.
acomodarse (a, con), ajustarse (a), arreglarse (con); P. acreditare s.f. F. accréditement m.; scrisori de ~ lettres de
acomodar-se, adaptar-se. créance; I. accreditamento m.; S. acreditamiento m.; P. o
acompania vt, vr. F. acompagner; escorter, suivre qn.; I. acreditar m.; scrisori de ~ credencias.
accompagnare, -rsi; S. acompañar; P. acompanhar; a ~ la acri vt. F. aigrir; aciduler; a i se ~ (cuiva de ceva) en avoir
pian acompanhar ao piano assez, en avoir pardessus la tête; (pop) en avoir marre; I.
acompaniament s.n. F. accompagnement m.; I. far inacidire; a i se ~ (cuiva de ceva) non poterne più;
accompagnamento m.; S. acompañamento m.; P. disgustarsi; S. agriar(se), acedar(se); a i se ~ (de) estar
acompanhamento m. hastiado (de), estar hasta las coronillas (de); P. azedar(-se),
acont s.n. F. acompte m., arrhes f.pl., avances f.pl.; I. tornar(-se) azedo; alterar-se, estragar-se; (fig) enjoar-se.
acconto; în ~ in acconto; S. adelanto m.; P. sinal, acrişor adj. F. un peu acide, aigrelet, suret; I. agretto;
pagamento por conta. acidetto; S. agrete; P. azedado.
acoperământ s.n. F. toit m.; I. tetto m.; S. techado, techo acritură s.f. F. aliments aigres; aliments confits dans du
m.; P. cobrimento, tecto m. vinaigre ou de la saumure pl.; I. sottaceto m.; S. agrio m.;
acoperi I. vi. 1. F. couvrir, recouvrir, joncher; I. coprire; P. coisa azeda f.; legumes conservados en vinagre.
ricoprire; a ~ cheltuielile coprire le speze; a ~ defectele acrobat s.m. F. acrobate; I. accrobata m.; S. acróbata m.;
coprire i difetti; a ~ retragerea coprire la ritirata; S. cubrir, P. acrobata; dançarino de corda m.
tapar; a ~ retragerea cubrir la retirada; a ~ cheltuielile acrobaţie s.f. F. acrobatique f; I. acrobazia; S. acrobacia f.;
cubrir los gastos; P. cobrir, tapar; a ~ cheltuielile cobrir as P. acrobático.
depesas; 2. F. couvrir; I. avviluppare; S. cubrir; (casa) acru1 adj. F. aigre, âcre; acerbe; I. agro; acido, acerbo; S.
techar; (faţa) embozar, rebozar; P. a ~ faţa tapar a cara. II. agrio; P. ácido, azedo; vin ~ vinho azedo; varză ~ă
vr. 1. F. se couvrir; I. coprirsi; S. cobrirse; P. cobrir-se, chucrute; lapte ~ leite coalhado; (fig) a face o figură acră
tapar-se. 2. (despre cer) F. se couvrir; cerul s-a acoperit le mostrar má cara.
ciel s'est couvert; I. coprirsi; oscurarsi; S. cubrirse; P. acru2 s.m. F. acre m.; I. acro m.; S. agro m.; P. acre m.
nublar-se. act s.n. 1. F. acte m.; document m.; ~ de naştere acte
acoperiş s.n. 1. F. toit m.; I. tetto m.; S. techado, techo m., (extrait) de naissance; I. documento m.; atto m.; ~ de
techumbre f., tejado m.; P. tecto m. 2. F. toiture f.; I. naştere atto di nascita; S. acto; documento m.; P.
tettoia f.; S. techumbre f.; P. telhado m. documento m.; acta f.; ~ de acuzare acta de acusação. 2.
acoperitoare s.f. F. toiture f.; I. coperta; copertura f.; S. F. acte m., action f.; a face ~ de prezenţă faire acte de
techumbre f.; P. toldo m. présence; I. atto m.; azione f.; a face ~ de prezenţă fare
acord s.n. F. accord m., harmonie f., entente f.; de comun ~ atto di presenza; S. acto m.; acción f.; a lua ~ (de) tomar
de commun accord; a fi de ~ être d'accord; a se pune de ~ nota (de); a face ~ de prezenţă hacer acto de presencia; P.
acquiescer, être (tomber) d'accord, accepter; I. accordo; de acto m., acção f., operação f. 3. (teatru) F. acte m.; I. atto
comun ~ di comune accordo, per comune accordo; a fi de m.; S. acto m.; P. acto m.
~ essere d'accordo; a se pune de ~ mettere d'accordo; S. activ I. adj. F. actif; I. attivo; S. activo; P. activo, diligente,
acuerdo m.; (muz) acorde m.; de ~ ¡de acuerdo!, laborioso. II. s.n. 1. (com) F. actif m.; I. attivo m.; S.
conforme!; a cădea de ~ convenir, ponerse de acuerdo, activo m.; P. activo m. 2. (fin) F. actif m.; I. attivo m.;
acordarse (con); a fi de ~ estar de acuerdo, estar conforme, beni m.pl.; S. activo m.; P. activos m.pl.
conformarse; P. acordo, convénio, contrato, pacto, ajuste, activa I. vi. F. agir; opérer; I. agire; operare; S. actuar; P.
concerto m.; a cădea de ~ aquiescer, concordar, concertar- activar, atuar. II. vt. 1. F. activer; I. attivare; S. activar,
se; a pune de ~ conciliar; (muz.) acorde m.; (gram.) intensificar; P. activar, avivar. 2. (fig) F. animer; activer;
concordância f. I. animare; S. activar; P. avivar, estimular.
acorda vt. F. accorder, concéder, octroyer; a ~ o favoare activist s.m. F. activiste, militant, permanent m.; I. attivista
accorder une faveur; a ~ un instrument accorder un m.; S. activista m.; P. activista, militante.
instrument; I. accordare; a ~ o favoare accordare un activitate s.f. F. activité; I. attività; lavoro m.; S. actividad
favore; a ~ un instrument accordare uno strumento; S. f.; P. actividade f.
conceder, otorgar, dispensar; (muz) templar; (gram) actor s.m. F. acteur; comédien; a deveni ~ monter sur les
concordar vi.; a ~ atenţie prestar atención; P. acordar, planches; I. attore; commediante f.; S. actor m.; P. actor
conceder, outorgar, oferecer; (muz) afisar; (gram.) m.
concordar. actriţă s.f. F. actrice; comédienne; I. attrice; S. actriz; P.
acordare s.f. 1. (muz) F. accordage m.; I. accordatura f.; S. actriz.
templamiento m.; P. afinação f. 2. F. octroi m., actual adj. F. actuel; présent; contemporain; I. attuale;
permission, approbation f.; I. permissione, approvazione f.; vigente; presente; S. actual; P. actual, presente.
S. acuerdo m.; permisión f.; P. outorgamento m., actualitate s.f. F. actualité f.; I. attualità f.; S. actualidad f.;
concessão f. P. actualidade f.
acordeon s.n. F. accordéon m.; I. fisarmonica f.; S. actualiza vt. F. actualiser, rendre actuel; I. rendere attuale;
acordeón m.; P. acordeão m. attualizzare; S. actualizar; P. actualizar.
acordor I. s.n. F. accordoir m.; I. chiave (da accordare); S. acţiona I. vi. F. agir; opérer; I. agire; operare; S. actuar; P.
acorde m.; P. acorde m. II. s.m. F. accordeur m.; I. agir. II. vt. 1. (jur) F. actionner en justice; I. muovere lite;

7
chiamare in giudizio; S. procesar (a alguien); P. accionar, P. abeberar(-se), dar de beber ao gado.
citar em justiça. 2. (mec) F. activer; I. attivare, mettere in adăpare s.f. F. abreuvement, abreuvage m.; I.
moto.; S. accionar; P. mover, pôr em movimento. abbeveramento m.; S. abrevamiento, bebedero m.; P.
acţionar s.m. F. actionnaire; I. azionista m., caratista m.; S. abeberamento m.
accionista m.; P. accionista m. adăpătoare s.f. F. abreuvoir m.; auge f.; I. abbeveratoio
acţiune s.f. F. action f.; acte m.; fait m.; I. azione f.; atto m.; m.; S. pilar, abrevadero, bebedero m.; P. bebedoiro m.
fatto m.; S. acción f.; om de ~ hombre de acción; a pune în adăpost s.n. F. abri, refuge m.; a se pune la ~ se mettre à
~ poner en marcha; a trece la ~ pasar a la acción; P. acção l'abri (à couvert, en sûreté); ~ antiaerian refuge antiaérien;
f.; unitate de ~ unidade de acção; a da libertate de ~ dar I. riparo m.; rifụgio m.; ricọvero m.; a se pune la ~
carta branca; acţiuni bancare acções bancárias. mettersi al riparo, al coperto; ~ antiaerian rifugio
acuarelă s.f. F. aquarelle f.; I. acquerello m., acquarello m.; antiaereo; S. abrigo, cubierto, refugio, resguardo m.; a se
S. acuarela f.; P. aguarela f. pune la ~ ponerse a cubierto; P. ti m.; ti m.
acum adv. F. maintenant, à présent, en ce moment, à cette adăposti I vt. 1. F. abriter, héberger, donner asile, mettre à
heure, actuellement; I. ora, adesso; S.Valeriu
ACU-ADI ahora; chiar ~ ahora
CIUCULIN couvert; protéger;
- Dicţionar I. riparare; mettere al sicuro; S. abrigar,
român-francez-italian-spaniol-portughez
mismo; de-~ înainte desde ahora; până ~ hasta ahora; ~ resguardar; P. ti m.; ti m. II. vr. 1. F. s'abriter; se mettre à
cântă ~ dansează ya canta, ya baila; ~ că ai venit ya que couvert; I. ripararsi; rifugiarsi; S. abrigarse, resguardarse;
has venido; ~ doi ani hace dos años; P. agora; P. abrigar(-se), resguardar(-se), refugiar(-se).
actualmente; presentemente; ao presente; chiar ~ agora adăuga vt, vr. F. ajouter, additionner, adjoindre, compléter;
mesmo; până ~ até agora; ~ o clipă há um instante. I. aggiungere, -rsi; soggiungere; S. añadir, agregar; P.
acumula vt. F. accumuler, entasser, amasser; I. acrescentar(-se), juntar(-se).
accumulare, ammassare; S. acumular; (a îngrămădi) adăugare s.f. F. adjonction, augmentation f.; I.
amontonar; P. acumular; amontoar. aggiungimento m.; aggiunta f.; S. añadimiento m.;
acumulare s.f. F. accumulation f., amas m., entassement agregación f.; P. acrescentamento m.
m.; I. accumulazione f.; ammassamento m.; S. adecvat adj. F. adéquat, approprié, propre; I. adeguato;
acumulación f., cúmulo m.; (ec.pol) ~ primitivă adatto; idoneo; S. adecuado; P. adequado, apropriado,
acumulación primitiva; P. acumulação f.; ~ primitivă a conveniente.
capitalului acumulação primitiva do capital. ademeni vt. F. tenter, attirer, allécher; enjôler, leurrer,
acumulator s.m. F. accumulateur m.; I. accumulatore m.; abuser, séduire, suborner; a ~ lumea attirer le monde I.
S. acumulador m.; P. acumulador m. allettare; attirare; adescare; S. atraer; seducir; P. lograr,
acustic adj. F. acoustique; I. acustico; S. acústico; cornet ~ atrair.
fotuto; P. acústico. ademenire s.f. F. tentation f., alléchement, appât, leurre m.;
acustică s.f. F. acoustique f.; I. acustica f.; S. acústica f.; P. I. allettamento m.; adescamento m.; S. atracción;
acústica f. seducción f.; P. logro, engodo m.; sedução f.
acut adj. F. aigu, perçant, lancinant, violent; I. acuto; ademenitor adj. F. alléchant, attrayant, séduisant, affriolant;
intenso; forte; S. agudo, punzante; apendicită ~ă I. allettante; seducente; S. atractivo, halagador, halagüeno;
apendicitis aguda f.; P. agudo, violento. seductor; P. tentador, sedutor.
acuza vt. F. accuser, incrimer, imputer; I. accusare; adept s.m. F. adepte, partisan, adhérent; militant; I. adepto;
incolpare; tacciare; S. acusar, culpar; P. acusar, inculpar; seguace; fautore; partigiano; S. adepto, secuaz m.; P.
imputar, censurar. adepto, sequaz m.
acuzare s.f. F. accusation, inculpation, imputation f.; I. adera vi. F. adhérer; accepter, souscrire; I. aderire;
accusa; inculpazione; taccia f.; S. acusación f.; P. sottoscrivere; S. adherir(se); P. aderir, ligar-se a um
acusação, inculpação f. partido, a uma opinião; aderir, juntar, pegar, colar.
acuzat s.m. F. accusé, inculpé; I. accusato; incolpato; S. aderare s.f. 1. F. adhésion, union f.; I. aderimento m.; S.
acusado, reo m.; P. acusado, inculpado m. adhesión f.; P. aderência f., assentimento m., adesão f. 2.
acuzativ s.m. F. accusatif; I. accusativo; S. acusativo m.; F. adhésion f.; I. adesione f.; S. adhesión f.; P. aderência
P. acusativo m. f., assentimento m., adesão f.
acuzator adj., s.m. F. accusateur; I. accusatore; S. aderent adj., s.m. F. adhérent; attaché un parti; I. aderente;
acusador; P. acusador. S. adherente; P. aderente, ligado a um partido; aderente,
acuzaţie s.f. F. accusation f.; reproche m.; I. accụsa f.; S. unido, pegado.
acusación f.; P. acusação f. adesea, adeseori adv. F. souvent, fréquemment, maintes
acvariu s.n. F. aquarium [i-om] m.; I. acquario m.; S. fois; I. spesso, spesse volte; frequentemente; S. a menudo,
acuario m., pecera f.; P. aquário m. frecuentemente; P. frequentemente, muitas vezes.
acvatic adj. F. aquatique; I. acquatico; S. acuático; mediu adevăr s.n. F. vérité f.; vrai m.; într-~ au vrai, en vérité,
~ medio acuático; P. aquático. vraiment, en effet, véritablement; I. verità f.; vero m.; într-
acvilă s.f. F. aigle m.; I. ạquila f.; S. águila f.; P. águia f. ~ veramente, infatti; S. verdad f.; într-~ de verdad; a spune
adaos s.n. F. adjonction f., ajoutage m., addition f., ~ în faţă vdecirle a uno cuatro verdades, cantar la cuarenta
supplément m.; I. (ag)giunta f.; supplemento m.; S. (sau de plano); P. verdade, veracidade f.; purul ~ a pura
añadidura, adición f.; P. adição f., acréscimo m.; verdade; ~ul adevărat verdade verdadeira; ~ul gol-goluţ
suplemento, apêndice m. verdade nua e crua; într-~ na verdade; ~ul supără as
adapta vt, vr. F. (s')adapter; monter; ajuster; s'accommoder, verdades doem.
se conformer; I. adattare, -rsi, accommodarsi; S. adevărat I. adj. F. vrai, véritable; certain; réel; I. vero;
adaptar(se); adecuar; acomodar(se) (con, para); ajustar (a); reale; S. verdadero; P. verdadeiro, veridico; om ~ homem
P. adaptar(-se), ajustar(-se), acomodar(-se). de verdade. II. adv. F. vraiment; réellement; I. veramente;
adaptare s.f. F. adaptation, accommodation f.; I. realmente; S. vero; ~? ¿de vero?; P. autêntico; sincero.
adattamento m.; S. adaptación; adecuación f.; adeveri I. vt. F. avérer, attester, confirmer; certifier; I.
acomodamiento m.; ~ la mediu adaptación (sau confermare; certificare; attestare; S. confirmar; P.
acomodamiento) al medio; ~ a unei instalaţii pentru o confirmar. 2. F. avérer; I. pesare; S. comprobar; P.
nouă operaţie adaptación (sau adecuación) de una certificar. II. vr. F. se certifier; se vérifier; I. certificarsi;
instalación para una nueva operación; P. adaptação f. verificarsi; S. verificarse; P. confirmar(-se), certificar(-se).
adăpa vt, vr. F. (s')abreuver; I. abbeverare, -rsi; S. abrevar; adeverinţă s.f. 1. F. attestation, confirmation f., certificat

8
m.; I. attestato m.; certificato m.; S. certificado m.; P. P. adjectivo m.
atestado m., certidão f. 2. F. reçu m., récépisse m.; I. adjudeca vt. F. adjuger; I. aggiudicare, assegnare; S.
quietanza f.; ricevuta f.; S. certificado m.; confirmación f.; rematar; P. adjudicar.
P. certificado; recibo m. adjunct adj. F. adjoint; director ~ adjoint à la direction,
adeveritor adj. F. probant, faisant foi; certificat ~ certificat directeur adjoint; ministru ~ vice-ministre, ministre-
probant; I. comprovante; attestante; S. confirmante; P. adjoint, ministre suppléant; I. aggiunto; director ~
confirmante. vicedirettore; S. adjunto; ministru-~ viceministro;
adeziune s.f. F. adhésion f.; I. adesione; consenso m.; S. redactor- ~ vicerredactor; P. adjunto.
adhesión f.; P. adesão, aderência f. administra vt. 1. F. administrer, gérer; régir; I.
adeziv adj, s.m. F. adhésif; I. adesivo; S. adhesivo; P. amministrare; dirigere; S. administrar, conducir, dirigir; P.
adesivo. administrar, gerir negócios, intender. 2. F. administrer; I.
adia vi. F. souffler légèrement; I. brezzeggiare; spirare; amministrare, somministrare; S. administrar, suministrar;
alitare; S. soplar suavemente; P. soprar leventemente; P. administrar, dar remédios.
vântul adie lin o vento sopra leventemente. administrare s.f. 1. F. administration; I. amministrazione;
adiacent adj. F. adjacent; I. adiacente; S. adyacente; P. direzione f.; S. administración f.; P. administração, gestão
adjacente; unghiuri ~e ângulos adjacentes; contiguo, f. 2. F. administration f.; I. amministrazione f.;
Valeriu
próximo.CIUCULIN - Dicţionar român-francez-italian-spaniol-portughez ADI-ADR f.;
somministrazione f.; S. administración, suministración
adică adv. F. c'est à dire, à vrai dire; la o ~ a) au besoin, au P. administração f.
bout du compte; b) en mauvaise posture; I. cioè, vale a administrativ adj. F. administratif; pe cale ~ă par voie
dire; la o ~ all'uopo; S. es decir, o sea; la o ~ en caso de d'administration, administrativement; I. amministrativo;
necesidad; P. isto é, quer dizer; la o ~ num caso de organ ~ organo amministrativo; S. administrativo; P.
necessidade. administrativo.
adiere s.f. F. souffle léger du vent, brise f., zéphyr m.; I. administrator s.m. 1. F. administrateur, gérant, régisseur;
brezza; alito m.; S. hálito, soplo m.; P. brisa f. I. amministratore; gerente; S. administrador, gerente m.; P.
adineauri adv. F. tout à l'heure, depuis peu, tantôt, il n'y a administrador, gerente, intendente m. 2. F. administrateur;
qu'un instant; I. or ora, poco fa; mai ~ poc'anzi; ti m.; S. I. fattore; S. administrador m.; P. administrador m.
hace poco (antes); P. há pouco, ainda agora. administraţie s.f. F. administration f.; (fam) riz-pain-sel; I.
adio interj., s.n. F. adieu; I. addio; S. adiós; a-şi lua ~ amministrazione; S. administración f.; P. administração f.
despedirse; P. adeus !; adeus m.; a spune ~ dizer adeus. admira vt. F. admirer; I. ammirare; rimirare; S. admirar; P.
adipos adj. F. adipeux; I. adiposo; grasso; S. adiposo; P. admirar.
adiposo, gordo. admirabil adj. F. admirable, merveilleux, splendide,
aditiv adj, s.m. F. additif m.; I. additivo m.; S. aditivo; P. superbe, magnifique; I. ammirabile; S. admirable; P.
aditivo m. admirável.
adiţional adj. F. additionnel; taxă adiţională taxe admirator s.m. F. admirateur (fem.-trice); I. ammiratore
additionnelle; I. addizionale; aggiuntivo; S. adicional; P. (fem.-trice); S. admirator m.; P. admirador m.
adicional. admiraţie s.f. F. admiration f.; I. ammirazione; stima f.; S.
adiţionare s.f. F. addition f.; I. addizione; S. adición, suma admiración f.; P. admiração f.
f.; P. adicião f. admisibil adj. F. admissible, acceptable; I. ammissibile; S.
adânc I. adj. F. profond; I. profondo; S. hondo, profundo; admisible; P. admissível.
P. profundo, fundo; râu ~ rio profundo; farfurie ~ă prato admite vt. F. admettre, reconnaître comme vrai; permettre,
fundo. II. adv. F. profondément; I. profondamente; S. tolérer, accepter, concéder; agréer; I. ammettere; accettare;
profundamente; P. profundamente; a gândi ~ pensar concedere; approvare; S. admitir; permitir; P. admitir, dar
profundamente. III. s.n. 1. F. abîme, gouffre, précipice, entrada ou lugar; permitir, consentir, tolerar, aceitar.
fond m., profondeur f.; în ~ dans l'abîme; I. abisso m.; admitere s.f. F. admission; concurs de ~ concours d'entrée
profondità f.; în ~uri nelle profondità; S. hondo m.; (d'admission); I. ammissione; accettazione; S. admisión;
profundidad f.; P. profundidade f. 2. F. fond; din ~ul examen de ~ examen de ingreso m.; P. admissão f.;
inimii du fond du cœur; I. fondo m.; din ~ul inimii dal examen de ~ exame de admissão.
profondo del cuore; S. profundidad f.; P. fundo m.; în ~ul admonesta vt. F. admonester; adresser un blâme,
sufletului no íntimo; din ~ul inimii do âmago do coração, reprendre; I. ammonire; riprendere; S. amonestar; P.
de dentro do coração. admoestar, censurar, repreender.
adânci I. vt. F. approfondire; I. approfondire; S. ahondar; admonestare s.f. F. admonestation, réprimande,
profundizar; P. aprofundar, afundar. II. vr. F. a'bsorber, se remontrance f.; avertissement m.; I. ammonizione f.,
plonger; I. tuffarsi; sprofondarsi; S. ahondar vi.; a se ~ în ammonimento m.; avviso m.; S. amonestación f.; P.
pădure sumergirse en el bosque; P. penetrar, entranhar-se; admoestação f.
a se ~ în pădure entranhar-se (embrenhar-se) no bosque; adnota vt. F. annoter; I. annotare; postillare; S. anotar; P.
(fig) ficar cordações; a se ~ în lectură concentrar-se adnotar, anotar.
(embeber-se) na leitura. adnotare s.f. F. annotation f.; a face adnotări într-un text
adâncime s.f. 1. F. profondeur f.; I. profondità f.; S. faire des annotations sur un texte; I. annotazione; postilla
profundidad, hondura f.; în ~ en profundidad; P. f.; S. anotación f.; P. anotação f.
profundidade f., fundo m. 2. (fig) F. intensité, profondeur adolescent s.m. F. adolescent m.; I. adolescente; S.
f.; I. intensità f.; profondità f.; S. profundidad f.; P. adolescente m.; P. adolescente m.
profundidade f. adolescenţă s.f. F. adolescence f.; I. adolescenza f.; S.
adâncire s.f. 1. F. creusement m.; I. approfondamento m.; adolescencia f.; P. adolescência f.
S. profundamiento m.; P. baprofundamento m. 2. (fig) F. adopta vt. F. adopter; I. adottare; a ~ un punct de vedere
approfondissement m.; I. approfondimento m.; S. far suo un punto di vista; S. adoptar; (a înfia) prohijar; P.
profundamiento m.; P. agravação f., intensificação f.. adoptar.
adâncitură s.f. F. enfoncement, creux m., excavation, adoptare s.f. F. adoption f.; I. adozione; adottazione f.; S.
cavité, fosse f.; I. cavità f.; affosamento m.; S. profundidad adopción f.; P. adoptação f.
f.; P. profundidade, depressão, cavidade f. adoptiv adj. F. adoptif; I. adottivo; S. adoptivo; P.
adjectiv s.n. F. adjectif m.; I. aggettivo m.; S. adjetivo m.; adoptivo.

9
adora vt. 1. F. adorer, idolâtrer, aimer follement; I. adorare; aduna I. vt. 1. F. ammasser, accumuler; assembler,
S. adorar; P. adorar, amar apaixonadamente. 2. F. adorer, rassembler, réunir; a ~ cetăţenii rassembler les citoyens; I.
vénérer; I. venerare; S. venerar; P. venerar. (r)adunare; riunire; S. juntar, recoger, reunir; dumar,
adorabil adj. F. adorable; I. adorabile m.; S. adorable; P. adicionar; P. juntar, acumular, reunir, adunar. 2. F.
adorável. recueillir, récolter; I. raccogliere; S. recojer; P. apanhar,
adorator s.m. F. adorateur m.; I. adoratore m.; S. adorador colher, recolher. (mat) adicionar, somar; II. vr. F. se réunir;
m.; P. adorador m. I. riunirsi; raccogliersi; S. juntarse, reunirse; depositarse; s-
adoraţie s.f. 1. F. adoration f.; I. adorazione f.; S. a adunat multă zăpadă se depositó mucha nieve; P. reunir-
adoración f.; P. adoração f. 2. F. adoration, vénération f.; se, juntar-se, concorrer.
I. venerazione f.; S. veneración f.; P. adoração, veneração adunare s.f. 1. F. récolte f.; recueuil m.; I. raccolta f.; S.
f. asamblea; reunión f.; suma, adición f.; P. reunião, junção
adormi vi, vt. F. s'endormir, s'assoupir; I. addormentare, f., agrupamento m; adição f.; ~ şi scădere adição e
-rsi; S. adormecerse vr., adormirse, dormirse vr.; substracção. 2. F. addition f.; assemblée, réunion f.; I.
adormecer vt., dormir vt.; P. adormecer, pegar no son; addizione; radunata; assemblea; ~ Naţională Assemblea
(fig., rel.) morrer; apaziguar, acalmar. Nazionale; ~ generală assemblea generale; au ţinut o ~
adormire sf. 1. F. assoupissement m.; I. l'addormentarsi; tennero una riunione; S. asemblea, reunión f.; P.
S. adormecimiento m.; P. adormecimento m. 2. (fig) F. assembléia f., comício m.; Marea Adunare Naţională
mort f.; I. morte f.; transito m.; S. muerte f.; P. morte, Grande Assembléia Nacional; Adunarea generală ONU
assunção f. Assembléia Geral da ONU.
adrenalină s.f. F. adrénaline; I. adrenalina; S. adrenalina f.; adunător I. adj. F. qui cueille; économique; I.
P. adrenalina f. parsimonioso; economico; S. economico; P. que recolhe.
ADR-AER Valeriu
adresa vt., vr. F. (s')adresser; I. indirizzare, CIUCULIN
-rsi; rivolgere, - Dicţionar
II. s.m.f. F.român-francez-italian-spaniol-portughez
recueilleur, rammasseur m.; I. raccoglitore; S.
-rsi; S. dirigir(se); P. endereçar(-se), encaminhar(-se), que recoge m.; P. que recolhe m.
dirigir(-se); dirigir a palavra. adunătură s.f. 1. F. assemblage d'objets, fatras m.; ramas
adresă s.f. F. adresse f.; I. indirizzo m.; recapito m.; S. d'hommes; ramassis m.; I. anticaglie s.f.pl.; S. (de oameni)
dirección f., señas f.pl.; (scrisoare oficială) aviso m.; P. baraúnda f.; (de obiecte) cachivache m., trastos m.pl.,
endereço m.; direcção f.; daţi-mi adresa dvs dê-me o seu cacharros m.pl.; P. conjunto, amontoado m.; malta, súcia,
endereço. chusma, caterva f. 2. F. recueuil m.; I. raccolta;
aduce vt, vi. 1. F. apporter; rapporter; I. (ap)portare; S. accozzaglia; S. cosecha, recolección f.; P. conjunto,
aportar; P. trazer. 2. F. amener, mener, ramener, conduire; amontoado m.
I. menare, condurre; S. traer; P. trazer; produzer, render. 3. adus adj. 1. F. apporté; I. portato; S. aportado; P. portado.
F. a ~ la cunoştinţă informer, faire connaître, faire savoir; 2. F. apporté, mené; I. portato, menato; S. traído; P.
a ~ cu rappeler qqn, ressembler à qqn.; a ~ o mărturie traído. 3. F. courbé, recourbé; I. curvo, piegato, incurvato;
invoquer un témoinage; a ~ aminte rappeler; a ~ supărare S. inclinado, bajado; P. encurvado, arqueado.
causer des ennuis; a ~ la îndeplinire réaliser, accomplir, adverb s.n. F. adverbe m.; I. avverbio m.; S. adverbio m.;
exécuter, mener à bien; I. a ~ la cunoştinţă informare; a ~ P. advérvio m.
cu rassomigliare; a ~ venit rendere, fruttare; a ~ aminte advers adj. F. advers; opposé, contraire; hostile; I. avverso;
ricordare; a ~ înapoi restituire; a ~ la îndeplinire compiere, contrario; ostile; S. adverso, contrario; P. adverso,
eseguire; S. a ~ aminte traer a la memoria; a-şi ~ aminte contrário, oposto.
acordarse, recordar, recapacitar; ~ cu taică-său (se) parece adversar s.m. F. adversaire; antagoniste, concurrent,
vi. a su padre; P. a ~ foloase trazer proveito; a ~ la competiteur; rival; ennemi; I. avversario; rivale; nemico;
îndeplinire executar; a ~ la cunoştinţă dar a conhecer; a ~ S. adversario, contrincante, rival m.; P. adversário, rival m.
o contribuţie contribuir; a ~ un omagiu prestar, render adversativ adj. F. adversatif; I. avversativo; S. adversativo;
homenagem; assemelhar-se, ser parecido; a-şi ~ aminte P. adversativo, oposto.
lembrar, trazer à memória. adversitate s.f. F. adversité f.; infortune, disgrâce f.,
aducere s.f. F. le fait de porter; I. il portare; trasporto m.; ~ malheur m.; I. avversità f.; S. adversidad f.; P.
aminte ricordo; mandat de ~ mandato di cattura; S. traída adversidade, contrariedade, desdita, desgraça f.
f.; ~ aminte recuerdo m.; P. o trazer m.; ~-aminte aer s.n. F. air m., atmosphère f.; a lua ~ prendre l'air (le
lembrança; ~ la îndeplinire execusão. frais); în ~ liber en air libre; a avea ~ul că avoir l'air,
adula vt. F. aduler, flatter, flagorner; (fam) lecher les paraître, sembler; a-şi da ~e se donner des airs; I. aria f; a
pieds de qqn.; I. adulare; lusingare; S. adular; P. adular, lua ~ prender aria; în ~ liber all'aria aperta; a avea ~ul că
lisanjear, bajular. aver l'aria di; a-şi da ~e darsi delle arie; S. aire m.; aires
adulare s.f. F. adulation, flatterie, flagornerie; (fam) lèche m.pl.; ~ închis aire cargado; a lua ~ tomar aire; a-şi da ~e
m.; I. adulazione; lusingazione f.; S. adulación f.; P. darse tono, fachendear; a zbura prin ~ volar por el aire
adulação f. (sau los aires); P. ar m.; atmosfera f.; aspecto m.,
adulator s.m. F. adulateur, flatteur; (fam) lecheur m.; I. fisionomia f., parecer m.; ~ lichid ar liquido; ~ comprimat
adulatore; lusingatore m.; S. adulador m.; P. adulador, ar comprimido; ~ condiţionat ar condicionado; curent de ~
lisenjeador m. corrente de ar; pernă de ~ almofada (colchão) de ar; ~
adulmeca vt. F. flairer, renifler; suivre à la piste, quêter; a viciat ar viciado; la (în) ~ liber ao ar libre; a lua ~ tomar
~ o primejdie flairer un danger; I. fiutare; annusare; ar, passear; a-şi da aere dar-se ares, ser presumido.
sobodorare; S. olfatear, oliscar, olisquear, husmear, ventear aera vt. F. aérer; I. aer(e)are; ventilare; S. airear, ventilar;
(şi fig); P. farejar; descobrir o rasto. P. arejar, ventilar.
adult adj, s.m. F. adulte; I. adulto; om ~ uomo fatto; S. aerian adj. 1. F. aérien; I. aereo; etereo; S. aéreo; P. aéreo;
adulto; P. adulto. alarmă ~ă alarme aéreo; superioritate ~ă superioridade no
adulter I. s.n. F. adultère m., infidélité conjugale; I. ar; atac ~ ataque aéreo. 2. F. vaporeux, diaphane,
adulterio m.; S. adulterio m.; P. adultério m., infidelidade transparent; I. diafano; vaporoso; S. vaporoso; P. lieve,
conjugal f. II. adj. F. adultère, infidèle; I. adultero; S. vaporoso.
adúltero; P. adúltero. aerisi vt. F. aérer, donner de l'air; I. arieggiare, aerare, dare
adumbri vt. F. ombrager; I. ombreggiare; adombrare; S. aria; S. airear, refrescar, orear, ventilar; P. arejar, ventilar,
hombrar; P. sombrear; pôr-se à sombra. refrescar.

10
aerisire s.f. F. aération f., aérage m.; I. aerazione f.; afectare s.f. 1. F. affectation d'une somme; I. assegnazione
aeraggio m.; S. aireación f.; P. arejamento m., ventilação f. (di fondi); S. afectación f.; P. destinação de uma quantia.
aerodinamic adj. F. aérodynamique; I. aerodinamico; 2. F. affectation (feinte) f.; I. affettazione; ricercatezza; S.
afusolato; S. aerodinámico; P. aerodinâmico. afectación f., remilgo, empaque, repulgo m.; P. afectação
aerodinamică s.f. F. aérodynamique f.; I. aerodinamica f.; f.
S. aerodinámica f.; P. aerodinâmica f. afectiv adj. 1. F. affectif; I. affettivo; S. afectivo; P.
aerodrom s.n. F. aérodrome m.; I. aerodromo m.; S. afectivo. 2. F. affectueux; I. sentimentale; affettuoso; S.
aeródromo m.; P. aeródromo m. cariñoso; P. afectuoso, sensível.
aerofagie s.f. F. aérophagie f.; I. aerofagia f.; S. aerofagia afectivitate s.f. F. affectivité, sensibilité f.; I. affettività f.;
f.; P. aerofagia f. affetuosità; S. afecto m.; P. afectividade f.
aerolit s.m. F. aérolithe m.; I. aerọlito m.; S. aerolito m.; P. afectuos adj. F. affectueux; I. affettuoso; tenero; S.
aerolito m., piedra meteórica f. afectuoso, cariñoso, entrañable; (Am) querendón; P.
aerometrie s.f. F. aérométrie f.; I. aerometria f.; S. afectuoso, carinhoso, amoroso, meigo, amável.
aerometría f.; P. aerometria f. afecţiune s.f. F. affection f.; I. affezione f.; affetto m.;
aeromodelism s.n. F. aéromodélisme m.; I. attaccamento m.; S. afecto, cariño m.; P. afecto f., afeição
aeromodelismo m.; S. construcción f. de aviones en m., amizade f., carinho m.; (med.) afecção, doença f.
miniatura; P. aeromodelismo m. afemeiat adj. F. courerur, paillard, débauché; I.
aeromotor s.n. F. aéromoteur m.; I. aeromotore m.; S. donnaiuolo; S. mocero, mujeriego; P. mulherengo.
aeromotore m.; P. aeromotore m. aferat adj. F. affairé; I. affaccendato; indaffarato; S.
aeronaut s.m. F. aéronaute m.; I. aeronauta m.; S. ocupado; P. ocupato.
aeronauta m.; P. aeronauta m. aferent adj. F. afférent; I. attinente; S. atinente; P. aferente,
aeronautică s.f. F. aéronautique f.; I. aeronautica f.; S. relacionado.
aeronáutica f.; P. aeronáutica f. afet
Valeriu CIUCULIN - Dicţionar român-francez-italian-spaniol-portughez s.n. F. affût m.; I. affusto m.; carretta f. (diAER-AFT
canone); S.
aeronavă s.f. F. aéronef m.; I. aeronave f.; S. aeronave f.; afuste m.; P. afuste m.
P. aeronave f. afilia vr. F. s'affilier; I. affiliarsi; ascriversi; S. afiliar(se); P.
aeroplan s.n. F. aéroplane, avion m.; I. aeroplano; afiliar-se, filiar-se, associar-se.
areoplano; velivolo m.; S. aeroplano m.; P. aeroplano m. afiliat adj. F. affilié; I. affiliato; ascritto; S. afiliado;
aeroport s.n.. F. aéroport m.; I. aeroporto m.; S. aeropuerto asociado; P. afiliado.
m.; P. aeroporto m. afiliere s.f. F. affiliation f.; I. affiliazione; S. afiliación f.; P.
aerosol s.m. F. aérosol m.; I. aerosolo; S. aerosol m.; P. afiliação, associação f.
aerossol m. afin s.m. (bot) F. airelle, myrtille f.; myrtil, vaccinier m.; I.
aerostat s.n. F. aérostat m.; I. aerostato m.; pallone m.; S. mirtillo; S. murtillo m.; P. murta f.
aeróstato m.; P. aeróstato m. afina vt. F. affiner; I. affinare; depurare; S. depurar; P.
aerostatică s.f. F. aérostatique; f. I. aerostatica; S. afinar; rafinar; purificar.
aerostática f.; P. aerostático. afină s.f. F. myrtille f.; I. mirtillo m.; S. arándano m.;
aerotehnică s.f. F. aérotechnique; I. aerotecnica; S. murtillo m.; P. murta f.
aerotécnica f.; P. aerotecnica f. afinitate s.f. F. affinité, liaison f.; rapport m.; I. affinità;
aeroterapie s.f. F. aérothérapie; I. aeroterapia; S. somiglianza; S. afinidad f.; P. afinidade, conformidade,
aeroterapia f.; P. aeroterapêutica f. simpatia f.
afabil adj. F. affable, courtois, aimable, gentil; I. affabile; afinor s.m. F. affineur m.; I. affinatore m.; S. afinador m.;
gentile; S. afable; P. afável, benévolo. P. afinator m.
afabilitate s.f. F. affabilité, courtoisie, amabilité, afirma vt. F. affirmer; I. affermare; asserire; S. afirmar; P.
gentillesse; I. affabilità; gentilezza; S. afabilidad f.; P. afirmar, sustentar, declarar; n-am afirmat asta niciodată
afabilidade f. jamais afirmei isto.
afacere s.f. 1. F. affaire f.; om de ~i homme d'affaires; I. afirmativ adj. F. affirmatif; I. affermativo; assertivo; S.
affare m.; om de ~i uomo d'affari; S. asunto, negocio m.; afirmativo; P. afirmativo.
P. negócio m., transacção f.; ocupação, função f., negócio afirmaţie s.f. F. affirmation f.; I. affermazione; asserzione
m.; om de afaceri homem de negócios; Ministerul f.; S. afirmación f.; P. afirmação f.
Afacerilor Externe Ministério das Relações Exterioras; afiş s.n. F. affiche f., placard m.; a fi cap de ~ avoir la
însărcinat cu afaceri encaregado de negócios; 2. (fam) F. vedette; I. affisso m.; cartello m.; S. cartel, letrero m.;
affaire f.; I. affarone m.; S. asunto m.; P. assunto m., (Am) afiche m.; P. cartaz, edital, anúncio, aviso m.
afazeres m.pl., proveito m. afişa I. vi. 1. F. afficher, placarder; I. affiggere; attaccare
afacerism s.n. F. affairisme m.; I. affarismo m.; S. negocio (un cartello, un avviso pubblico); S. fijar carteles; P.
m.; P. negócio m. afixar, pregar cartazes, pregar editais. 2. F. afficher; I.
afacerist s.m. F. affairiste m.; I. affarista m.; S. ostentare, far mostra di...; S. ostentar; P. ostentar. II. vr. F.
extraperfista, chanchullero m.; P. negociante, trapaceiro m. s'afficher; I. mettersi in mostra; S. ostentar; P. ostentar,
afară adv. F. (en) dehors; I. fuori; S. afuera, fuera; a da ~ chamar sobre si a atenção.
(din) echar (de); din ~ de (sau desde) afuera; în ~ hacia afişier s.n. F. placard m.; I. albo m.; tabellone m.; S. tabla
fuera; (în) ~ de además de, salvo, a excepción de, excepto; f. de anuncios; P. vitrina, montra f.
(interj) ¡afuera!, ¡fuera!, ¡quítate de aquí!, ¡largo de aquí!; afix s.n. F. affixe m.; I. affisso m.; S. afijo m.; P. afixo m.
P. fora, no exterior; ~ de oraş fora de cidade; a da ~ pôr afâna vt. 1. (despre pământ) F. ameublir; I. rendere soffice;
fora, pôr na rua, expulsar, demitir, desempregar; în ~ de S. mullir; P. tornar menos espessa a terra. 2. F. ameublir,
além de, excepto, salvo; (interj.) rua!, fora! raréfier; I. rarefare; S. mullir; P. afofar.
afazie s.f. F. aphasie; I. afazia; S. afasía f.; P. afasia f. afla I. vt. 1. F. apprendre; I. sentire; venire a sapere; S.
afecta vt. 1. F. affecter, destiner; a ~ fonduri affecter des enterarse, saber; P. saber, chegar a saber, tomar
fonds; I. destinare; assegnare; a ~ fonduri destinare fondi; conhecimento. 2. F. trouver, découvrir, inventer; I.
S. afectar; P. destinar uma quantia a um pagamento. 2. F. trovare; scoprire; S. descubrir, hallar; P. achar, descobrir,
affecter, chagriner; I. colpire; affliggere; S. afectar; P. encontrar. II. vr. F. se trouver, exister, être; a se ~ în
afectar, afligir, entristecer. 3. F. affecter, simuler, feindre; treabă intervenir mal à propos, faire la mouche du coche;
I. affettare; ostentare; S. afectar; P. afectar, fingir, simular. I. trovarsi; a se ~ în treabă fare il faccendone; S. hallarse,

11
estar, encontrarse; salir; s-a ~t că el este autorul salió a luz seccante; noioso; S. molesto; P. irritante, importuno,
que él es el autor; P. encontrar-se, estar (presente); el se enfadonho.
află aici ele está aquí. agat s.n. F. agate f.; I. agata f.; S. ágata f.; P. ágata f.
afluent s.m. F. affluent m.; I. affluente m.; confluente m.; agavă s.f. F. agave (agavé) m.; I. agave f.; S. agave f.; P.
S. afluente m.; P. afluente m. agave m.
afluenţă s.f. F. affluence f.; (fig) abondance, profusion; I. agăţa I. vt. F. suspendre, pendre, accrocher; I. appendere;
affluenza; affluso m.; S. afluencia; concurrencia f.; P. attaccare; sospendere; S. colgar, enganchar, sospender; P.
afluência, concorrência; abundância f. agarrar, pendurar, suspender. II. vr. F. s'accrocher,
aflux s.n. F. afflux m.; affluence f.; un ~ de vizitatori un grimper, s'agripper; a se ~ de o speranţă deşartă se
afflux de visitateurs; I. afflusso m.; affluenza f.; S. aflujo cramponner à un vain espoir; I. attaccarsi; aggrapparsi; a
m.; P. afluência f.; (med.) afluxo m. se ~ de cineva attaccarsi alle costole di qcn.; S. agarrarse,
afon adj. 1. F. aphone; I. afono; S. áfono; P. ti m.; ti m. 2. treparse; P. agarrar-se; trepar.
(fon) F. consoană ~ consonne sourde; I. consoană ~ agăţătoare s.f. F. ganse f., gansette f., attache f.; I.
consonante sorda; S. afónico; P. áfono. appendigiacca m.; S. trabilla f.; P. trepadeira f.
afonie s.f. F. aphonie f.; I. afonia f.; S. afonía f.; P. afonia agăţător adj. F. grimpant; I. rampicante; arrampicatore; S.
f.. trepador; plante agăţătoare plantas trepadoras; P. trepador,
aforism s.n. F. aphorisme m., maxime f.; I. aforisma m.; volúvel; plantă ~oare planta trepadeira.
aforismo m.; S. aforismo m.; P. aforismo m.; máxima, agendă s.f. F. agenda m.; I. agenda f.; taccuino m.; S.
sendença f. agenda f.; P. agenda f.
african adj. F. africain; I. africano; S. africano; P. agent s.m. F. agent m.; I. agente; rappresentante m.; S.
africano. agente; corredor; ~ comercial agente de negocios; ~ de
africat adj. F. affriqué; I. affricato; S. africado; P. africado. bursă agente de bolsa; ~ de legătură agente de enlace; P.
afroasiatic adj. F. afroasiatique; I. afroasiatico; S. agente, rapresentante; corrector; fautor, motor m.
afroasiatico; P. afroasiatico. agenţie s.f. F. agence, succursale f.; I. agenzia f.; ufficio m.;
afrodiziac adj., s.n. F. afrodisiaque; I. afrodisiaco; S. S. agencia f.; ~ de voiaj agencia de viajes; P. agência,
afrodisíaco; P. afrodisíaco. rapresentação f.; ~ de presă agência de imprensa.
afront s.n. F. affront, outrage m., injure, insulte, offense f.; ager adj. F. agile, leste, prompt, alerte, vif, ingambe; I.
I. affronto m.; offesa f.; S. afrenta f.; P. afronta, injuría f., ạgile; vivace; lesto; destro; ~ la minte lesto d'ingegno; S.
ultraje, insulto m., ofensa f.; a aduce un ~ ofender, insultar. agudo, listo; vedere ~ă vista de lince; minte ~ă inteligencia
AFU-AGR
aftă s.f. F. aphte m.; I. afta f.; S. afta f.;Valeriu
P. afta CIUCULIN
f. - Dicţionar
despierta; român-francez-italian-spaniol-portughez
P. ágil, leve; perspicaz, inteligente; agudo,
afuma I. vt. F. fumer, enfumer, saurer; a ~ o şuncă fumer penetrante.
un jambon; I. affumicare; a ~ şunci affumicare prosciuti; agerime s.f. F. vivacité, adresse, agilité, habileté f.; I.
S. ahumar, sahumar; (a înnegri) tiznar; P. afumar, agilità; vivacità; lestezza; destrezza; S. agudeza, listeza f.;
defumar, expor ao fumo. II. vr. (fig. fam). F. se griser, se P. agilidade, habilidade, vivacidade; perspicácia f.
soûler, prendre une cuite, se noircir le nez; I. ubbriacarsi; agheasmă s.f. F. eau bénite; I. acqua santa, acqua lustrale;
S. ahumarse, achisparse; P. exfumar-se; embebetar-se, S. água santa f.; P. água santa f.
fiscar alegre. aghiotant s.m. (mil) F. aide de camp, officier d'ordonnance;
afumătoare s.f. F. fumoir m. à viande; I. affumicatoio m.; I. aiutante m. maggiore; S. ayudante m.; P. ajudante m.
S. ahumadura f.; P. fumadoiro m. aghiuţă s.f. F. diablotin, esprit malin m.; I. diavolo m.;
afumătură s.f. F. viande fumée; I. carne f. affumicata; S. spirito maligno; S. diablete m.; P. diabrete m.
ahumadura f.; P. afumadura f. agil adj. F. agile, leste, preste; I. ạgile; svelto; S. ágil,
afund I. adj. F. profond; I. (pro)fondo; S. profundo; P. suelto; P. ágil, ligeiro; esperto.
profundo. II. s.n. F. fond, profond m.; I. fondo m.; S. agilitate s.f. F. agilité, vivacité; adresse, virtuosité f.; I.
abismo m., profundidad f.; P. profundeza f.. II. adv. F. au agilità; sveltezza; S. agilidad, soltura f.; P. agilidade,
fond, profondément, à fond; a se da ~ a) plonger, faire un ligeireza; destreza f., desembaraço m.
plongeon; b) disparaître, s'isoler; I. a fondo; a se da ~ a) agita vt., vr. F. (s')agiter; I. agitare, -rsi; S. agitar, remover;
tuffarsi; b) non farsi vedere; S. profundamente; P. até ao perturbar; (vr.fig) bullir, trajinar vi.; P. agitar, abalar,
fundo; a se da la ~ mergulhar. sacudir; perturbar, sublevar, revolucionar; agitar-se;
afunda vt, vr. F. plonger, s'enfoncer; I. tuffare, -rsi; sublevar-se.
immergere, -rsi; affondare, -rsi; S. sumergirse, zambullir agitat adj. F. agité, houleux; I. agitato; mosso; commosso;
vi.; (fig) abismarse, sumergirse; P. afundar-se; penetrar; S. (neastâmpărat) agitado; nervioso; (tulburat)
desaparecer. tumultuoso; mare ~ă mar bravo; P. agitado.
afundătură s.f. F. ravin m.; I. vorạgine f.; burrone m.; S. agitator s.m. F. agitateur m.; I. agitatore; S. agitador m.; P.
afundamiento m.; P. afundamento m. agitador, propagandista m.; (chim.) aparelho para agitar as
afurisi vt. F. anathémiser, excommunier; maudire, damner massas líquidas.
[-ne]; I. maledire; scomunicare; S. blasfemar; excomulgar; agitaţie1 s.f. F. agitation, propagande f.; I. agitazione;
P. anatemizar, excomungar. propagandă şi ~ agit-prop; S. agitación f.; P. agitação,
afurisit adj. 1. F. maudit; I. maledetto; scomunicato; S. propaganda; centru de ~ centro de agitação e propaganda;
blasfemado; excomulgado; P. excomungado. 2. F. a face ~ fazer agitação.
maudit, méchant, endiablé; I. malvagio; indiavolato; S. agitaţie2 s.f. 1. F. agitation f.; I. agitazione f.; tumulto m.;
tonantuelo, tuno; P. maldito, malvado; andiabrado. S. agitación f.; P. agitação f. 2. F. agitation; I. tramestio
agale adv. F. tout doucement, lentement, nonchalamment; m.; S. agitación f.; P. perturbação f. 3. F. agitation,
I. lentamente; a bell'agio; lemme lemme; pian piano; S. inquiétude f.; I. agitazione; commozione; S. agitación f.;
lentamente; despacio; P. lentamente, vagarosamente. P. agitação, perturbação f.
agapă s.f. F. agape f.; I. agape f.; banchetto m.; S. ágape aglomera vr. F. s'agglomérer; I. agglomerarsi; affollarsi; S.
m.; P. ágape m., refeição de amigos. aglomerarse; P. aglomerar-se.
agasa vt. F. agacer, irriter, énerver, horripiler; importuner; I. aglomeraţie s.f. F. agglomération, foule, cohue f.; I.
seccare; infastidire; S. molestar; P. irritar, impacientar, agglomerazione; affollamento m.; S. aglomeración f.;
molestar, importunar, enfadar. gentío m.; P. aglomeração f.
agasant adj. F. agaçant, énervant, fâcheux; importun; I. aglutina vr. F. s'agglutiner; I. agglutinarsi; S. aglutinarse;

12
P. aglutinar-se. agrologie s.f. F. agrologie f.; I. agrologia; S. agrología f.;
agnosticism s.n. F. agnosticisme m.; I. agnosticismo m.; S. P. agrologia f.
agnosticismo m.; P. agnosticismo m. agronom s.m. F. agronome, ingénieur agricole m.; I.
agonie s.f. F. agonie f.; I. agonia; S. agonía f., trance m.; P. agronomo; S. agrónomo m.; P. agrónomo m.
agonia f. agronomie s.f. F. agronomie f.; I. agronomia; S.
agoniseală s.f. F. économies f.pl.; épargne f., pécule m.; I. agronomía f.; P. agronomia f.
risparmio m.; economia f.; S. caudal m.; economia f.; P. agrotehnică s.f. F. technique agricole f.; I. agrotecnica; S.
ganho, aforro, pecúlio m., economias f.pl. agrotécnica f.; P. agrotécnica f.
agonisi vt. F. acquérir (par son travail), économise, aguridă s.f. F. raisin vert m.; I. uva f. acerba, agresta f.; S.
épargner, mettre de côté; I. risparmiare; accumulare; S. agraz, agracejo m.; P. uva verde f., agraço m.
scaudalar. adquirir; P. ganhar, aforrar, adquirir labutando, ahtiat adj. F. avide; ~ de bani âpre au gain; I. avido; ~
economizar. după bani avido di guadagno; S. ansioso, ávido;
agoniza vi. F. agoniser; I. agonizzare; S. agonizar; P. apasionado; P. ávido.
agonizar. aici adv. F. ici; là; I. qui; qua; quivi; ci; vi.; S. aquí, ahí;
agrafă s.f. 1. F. agrafe f.; I. fibbia; fermaglio m.; S. până ~! ¡basta!; era cât pe-aici să mor estuve a punto de
horquilla f.; P. colchete, gancho m. 2. F. agrafe f.; I. morir; ~ e ~! ¡ahí está el diablo!; P. aquí, cá, neste lugar;
molletta; pinzetta; S. broche m.; P. presilha f. cine e ~? quem está?.
agramat adj. F. ignorant, illettré; I. illetterato; incolto; aidoma adv. F. tout semblable, en tous points pareil; itou;
ignorantaccio; S. iletrado; P. iletrado. I. similmente; ugualmente; nello stesso modo; S. parecido
agrar adj. F. agraire; I. agrario; S. agrario; P. agrário; ţară en todo; P. do mesmo modo, igualmente;
~ă país agrário; reformă ~ă reforma agrária. verdadeiramente.
agrava vt, vr. F. (s')aggraver, empirer; I. aggravare, -rsi; aievea adv. F. en réalité, réellement; véritablement,
peggiorare; S. agravar(se), complicar(se); (despre boală) évidemment; exactement; I. in realtà; realmente; S. en
recrudecer(se); P. agravar(-se), tornar mais grave, mais realidad, de veras; P. realmente, verdadeiramente.
pesado; (med.) agravar(-se), piorar, aumentar o mal. aisberg s.n. F. iceberg m.; I. iceberg m.; S. témpano m.; P.
agravare s.f. F. aggravation f.; I. aggravamento m.; glaciar, icebergue m.
aggravazione f.; S. agravación, complicación f.; P. aiura vi. 1. F. délirer; divaguer, parler à tort; I. delirare;
agravamento m., agravação f. farneticare; vaneggiare; S. delirar; hablar sin concierto; P.
agrea vt. F. agréer; accepter; I. (ag)gradire; andare a genio; delirar, divagar. 2. F. rêver aux yeux ouverts; I. divagare;
S. simpatizar; (a accepta) aceptar, admitir, aprobar; (a S. disparatar; P. divagar.
plăcea) gustar vi.; P. receber gostosamente, simpatizar aiurare s.f. 1. F. délire m.; I. delirio m.; farneticamento m.;
Valeriu CIUCULIN
com; gostar - Dicţionar
de; aprovar, român-francez-italian-spaniol-portughez
admitir, aceitar, receber bem, levar vaneggiamento m.; S. delírio m.; P. delírio AGR-ALA
m. 2. F.
ao bem. divagation f.; I. divagamento m.; S. disparate m.; P.
agreabil adj. F. agréable, plaisant, attrayant; I. divagamento m.
(ag)gradevole; piacevole; S. agradabile, grato; P. aiurea adv. F. ailleurs; I. altrove; altronde; in altra parte; S.
agradável, aprazível, grato, gostoso; simpático. en (sau a) otra parte; (undeva) dondequiera; într-~ al azar;
agrega vr. F. s'agréger, s'agglomérer, se condenser; I. ~! ¡que te crees tú eso!; a vorbi ~ hablar sin ton ni son,
aggregarsi; ammassarsi; S. agregarse; P. agregar-se. hablar insensatamente, divagar; cu gândul ~ distraído; P.
agregare s.f. F. agrégation; I. aggregazione f.; alhures, algures; a vorbi ~ falar sem nexo, divagar.
aggregamento m.; S. agregación f.; ~a şi dezagregarea aiureală s.f. F. absurdité, aberration f.; I. farneticamento
moleculelor agregación y desagregación de las moleculas; m.; assurdità f.; S. delírio m.; divagación, insensatez f.; P.
P. agregação f. delíro m.; divagação f.
agregat s.n. F. agrégat m.; I. aggregato m.; S. agregado m.; aiurit adj. 1. F. ahuri, hurluberlu; I. sventato; sbadato; S.
P. agregado m. chiflado; P. desorientado, aturdido, atoleimado. 2. F.
agrement s.n. F. agrément, plaisir m., distraction f.; I. étourdi; I. stordito; sbalordito; S. atolondrado, aturdido; P.
piacere m.; diletto m.; S. placer m.; diversión; aprobación desorientado, aturdido, atoleimado. 3. F. confus; I.
f.; P. distracção f., prazer m., diversão f., recreio m.; confuso; S. desvariado; P. tonto, louco.
agrado m.; consentimento m., aprovação f., permissão f. ajun s.n. 1. F. veille f.; în ~ à la veille; I. vigilia f.; în ~ un
agresiune s.f. F. agression f., attaque m.; I. aggressione f.; giorno prima; S. vísperas f.pl.; P. véspera f.; în ~ na
~ armată aggressione armata; S. agresión f.; P. agressão f.; véspera, nas vésperas. 2. F. jeûne m.; I. digiuno m.; S.
~ armată agressão armada; război de ~ guerra de ayuno m. completo; P. jejuno m.
agressão. ajuna vi. F. jeûner; I. digiunare; stare a digiuno; S. ayunar;
agresiv adj. F. agressif; provocant; cuvinte ~e paroles P. jejuar.
agressives; I. aggressivo; provocatorio; S. agresivo; P. ajunge I. vi. 1. F. arriver; a ~ la mal arriver à bon port; I.
agressivo. giungere; arrivare; a ~ departe farsi strada; a ~ la mal
agresivitate s.f. F. agressivité f.; I. aggressività f.; violenza trarsi dalle difficoltà; a ~ rău decadere; S. llegar; a ~
f.; S. agresividad f.; P. agressividade f. departe tener éxitos; a ~ bine tener suerte; a ~ rău llegar a
agresor s.m. F. agresseur, attaquant, assaillant m.; I. mal; a ~ la sapă de lemn estar a dos velas; a ~ pe mâinile
aggressore; assalitore; S. agresor m.; P. agressor m. cuiva entrar entre manos de alguien; a nu-i ~ (cuiva) cu
agricol adj. F. agricole; I. agrịcolo; agrario; S. agrícola; P. prăjina la nas darse pisto; a-i ~ cuţitul la os estar con el
agrícola; muncitor ~ trabalhador agrícola; regiune ~ă agua al cuello; P. chegar. 2. F. suffire; ~! assez!; I.
região agrícola. bastare; essere sufficiente; ~! basta!; S. bastar; ~! ¡basta!;
agricultor s.m. F. agriculteur m.; I. agricoltore m.; S. P. bastar. 3. F. atteindre; devenir; I. diventare; a ~
agricultor, agrícola m.; P. agricultor. profesor diventare professore; S. llegar a ser; P. atingir. II.
agricultură s.f. F. agriculture f.; I. agricoltura, agricultura; vt. 1. F. arriver, rejoindre; I. raggiungere; arrivare; S.
S. agricultura f.; P. agricultura f. alcanzar; te-am ajuns te he alcanzado; l-a ajuns pe drum le
agriş s.m. F. groseiller à maquereau m.; I. uva spina f.; S. alcanzó en el camino; a-l ~ nevoia encontrarse en un
grosello m.; P. groselheira f. trance difícil; P. alcançar. 2. (fig) F. arriver; I. colpire; S.
agrobiologie s.f. F. agrobiologie f.; I. agrobiologia; S. llegar; P. chegar. 3. (fig) F. arriver; I. sopraffare; S. llegar;
agrobiología f.; P. agrobiologia f. P. aproximar-se, chegar-se.

13
ajuns s.n. (în expr.) de ~ F. assez; I. abbastanza; S. amamentação, lactação f.
bastante; P. bastante. alătura vt, vr. F. annexer, (se) joindre, (se) mettre à côté,
ajur s.n. F. ajour m.; I. ricamo a giorno (sau a traforo).; S. (se) rapprocher; I. accostare, -rsi; affiancare, -rsi;
calado m.; P. calado m. avvicinare, -rsi; S. agregar, juntar(se), asociar; a se ~ unei
ajura vt. F. ajourer; I. ricamare a traforo; traforare; S. mişcări juntarse a un movimiento; P. juntar(-se), pôr(-se)
caladar; P. caladar. ao lado de; aproximar(-se).
ajusta vt. F. ajuster; I. aggiustare; accommodare; S. alăturat I. adj. F. joint, attenant à; I. affiancato; S. jito,
ajustar; arreglar; P. ajusta, adaptar. junto; vecino; P. junto, aproximado. II. adv. F. ci-joint; I.
ajustare s.f. F. ajustage, ajustement m.; I. aggiustamento qui accluso; S. aquí junto; P. aí junto.
m.; accommodatura f.; S. ajustamiento, ajuste m.; P. ajuste alături adv. F. à côté, auprès de; I. accanto; vicino; presso;
m. S. al lado (de), junto (de); P. ao lado, perto de.
ajuta vt, vr. F. (s')aider, (se) secourir; I. soccorrere, -rsi; alb I. s.n. F. blanc m.; I. bianco m.; S. blanco m.; a semna
aiutare, -rsi; S. ayudar, socorrer; auxiliar, secundar; P. în ~ firmar en blanco P. branco m., cor f. branca; a semna
ajudar, apoiar-se, auxiliar, socorrer, sustentar; servir, ser de în ~ assinar em branco. II. adj. F. blanc (fem. blanche); I.
utilidade. bianco; S. blanco; ~ la faţă pálido; a face noapte ~ă pasar
ajutaj s.n. F. ajutage, ajutoir m.; I. ugello m.; imboccatura la noche en blanco; P. branco, alvo; vin ~ vinho branco;
f.; S. ayutor m.; P. ajutagem m. armă ~ă arma branca; a face nopţi ~e passar a noite em
ajutător adj. F. auxiliaire; I. soccorritore; aiutante; S. branco; Albă ca Zăpada Branca de Neve.
auxiliar; P. ajudante, auxiliar. albanez s.m., adj. F. albanais m.; I. albanese m.; S. albanés
ajutor I. s.n. 1. F. aide f., secour m.; ~ moral appui moral; m.; P. albanês.
~ medical assistance médicale; I. soccorso m.; aiuto; albastru I. s.n. F. bleu m.; I. azzurro m.; S. azul m.; ~ de
prim~ pronto soccorso; cu ~ul grazie a; a veni în ~ rufe azul para la ropa; P. azul m., cor f. azul. II. adj. F.
soccorrere; a cere ~ chiedere aiuto; ~! aiuto! aiuto!; S. bleu; I. azzurro; celeste; ~ închis blù; S. azul; ~ deschis
ayuda f.; auxilio m.; socorro m.; P. ajuda f., auxílio, azul celeste; P. azul; de inimă albastră triste, melancólico,
socorro m., assistência f.; ~ medical assistência médica; saudoso; sânge ~ sangue azul.
prim-~ primeiros socorros; ~ pentru copii abono de albatros s.m. F. albatros m.; I. albatro m.; S. alcatraz m.; P.
familia; 2. F. subside m.; I. sussidio m.; S. subsidio m.; P. albatroz m.
auxílio m. II. s.m.f. F. aide, adjoint, assistant, auxiliaire m.; albăstrea s.f. F. bluet m.; I. fiordaliso m.; fioraliso m.; S.
I. aiuto m.; aiutante m.; S. ayuda, ayudante m.; P. aciano, azulejo m.; P. aciano, azulejo m.
adjudante, adjunto, lugar-tenente m. albăstri vt. 1. F. passer la linge au bleu; I. (in)azzurrare; S.
alabastru s.n. F. albâtre m.; I. alabastro m.; S. alabastro azulear; P. azular, tingir com azul, engomar com azul. 2.
m.; P. alabastro m. F. répandre une lueur bleuâtre; I. dare il turchineto; S.
alai s.n. F. suite, pompe, procession f., cortège m.; I. azulear; P. azular.
corteo; seguito; pompa f.; cerimọnia f.; S. séquito m.; albăstriu adj. F. bleuâtre; I. azzurrognolo; S. azulejo; P.
comitiva f.; P. pompa, cerimónia f.; cortejo, séquito m.; cu azulado.
mare ~ com grande pompa; ~ domnesc cortejo albeaţă s.f. 1. F. blancheur f.; I. bianchezza; S. blancura f.;
principesco. P. brancura f. 2. (med) F. taie f., leucome m.; I. albạgine
ALA-ALE
alaltăieri adv. F. avant-hier; I. l'altro Valeriu
ieri,CIUCULIN
ieri l'altro, - Dicţionar
f.; S. tela,român-francez-italian-spaniol-portughez
nube, niebla f.; leucoma m.; P. leucoma m.;
avantieri; S. anteayer; P. anteontem. albugem f.
alaltăseară adv. F. avant-hier soir; I. l'altra sera; S. outra albi I. vt. 1. F. blanchir, rendre blanc; I. imbiancare; S.
noche; P. anteontem à noite. blanquear; P. branquear. II. vi. 1. F. blanchir; I.
alamă s.f. 1. F. laiton (cuivre jaune) m.; I. ottone m.; S. imbianchire, imbiancare; S. blanquear; P. branquejar; 2.
azófar, cobre m. amarillo; P. latão m. 2. pl. (muz) F. F. blanchir, vieillir; I. incanutire; S. encanecer; P.
cuivres f.pl.; I. ottoni m.pl.; S. cobres m.pl.; P. latãos m.pl. encanecer. III. vr. F. se blanchir; I. imbiancarsi; S.
alambic s.n. F. alambic m.; I. (a)lambicco m.; S. blanquearse; P. branquear-se.
alambique m.; P. alambique m. albicios adj. F. blanchâtre; I. bianchiccio; S. blanquecino;
alambica vt. F. distiller; (fig) alambiquer, compliquer; I. P. esbranquisado, alvacento.
lambiccare; S. alambicar; P. alambicar, destilar; (fig.) albie s.f. 1. F. auge f., baquet, cuvier m.; I. tr(u)ogolo m.; a
alambicar, tornar excessivamente subtil. face pe cineva ~ de porci svillaneggiare; S. artesa f.,
alandala adv. F. sans dessus-dessous, pêle-mêle, en dornajo m.; P. artesa f. 2. (geogr) F. lit m.; I. letto m.; S.
désordre; I. a vanvera; in disordine; confusamente; come cauce m., lecho m.; P. álveo, leito m.
vien viene; S. sin orden ni concierto, sin ton ni son; a vorbi albină s.f. F. abeille, mouche à miel f.; ~ matcă abeille
~ hablar sin ton ni son; P. sin orden. mère; ~ lucrătoare abeille ouvrière; I. ape f.; ~ matcă
alarma vt, vr. F. (s')alarmer, (s')effrayer; I. allarmare, -rsi; regina; S. abeja f.; roi de albine enjambre m.; P. abelha f.;
mettere, -rsi in allarme; S. alarmar(se); P. alarmar(-se), dar ~ matcă abelha mestra; ~ lucrătoare abelha obreira; roi de
alarma, inquietar(-se). albine enxame m.; stup de albine colmeia f.
alarmant adj. F. alarmant, inquiétant; I. allarmante; S. albinărit s.n. F. apiculture f.; I. apicoltura f. apiaria f.; S.
alarmante; P. alarmante, inquietante. apicultura f.; P. apicultura f.
alarmă s.f. F. alarme, alerte; inquiétude f.; I. allarme m.; S. albire s.f. 1. F. le blanchir; I. imbiancamento m.;
alarma, alerta f., rebato m.; P. alarme, grito, sinal, toque de imbiancatura f.: S. blanqueamiento m.; P. blanqueação f.
alarme m.; alarme, susto, espanto m. 2. F. le blanchir; I. incanutimento m.; S. encanecimiento
alarmist s.m. F. alarmiste m.; I. allarmista m.; m.; P. blanqueação f.
(s)pericolone m.; S. alarmista; perro de guarda m.; P. albituri s.f. pl. F. articles de blanc m.pl.; linge blanc m.; I.
alarmista m. biancheria f.; bucato m.; S. ropa blanca, lencería f.; P.
alămi vt. F. couvrir d'une mince couche de laiton; I. roupa branca f.; peixe m. branco miúdo, petinga f.
ottonare; S. cubrir de cobre; P. cobrar de latão. album s.n. F. album [-om] m.; I. album m.; S. álbum m.;
alăpta vt. F. allaiter; I. (al)lattare; S. amamantar, lactar; P. P. álbum m.
aleitar, amamentar. albumină s.f. F. albumine f.; I. albumina f.; S. albúmina f.;
alăptare s.f. F. allaitement m.; I. allattamento m.; lattazione P. albumina f.
f.; S. amamantamiento m., mamada f.; P. aleitação, alburiu adj. F. blanchâtre, pâle; I. biancastro; bianchiccio;

14
S. blanquecino; P. alvacento. alerga vi. 1. F. courir; I. correre; fuggire; S. correr; P.
albuş s.n. F. blanc d'œuf, glaire m.; I. albume m.; bianco correr; a ~ înainte şi înapoi correr de um lado para o outro,
dell'uovo; chiaro d'uovo; S. clara f. de huevo; P. clara f. de andar para diante o para atrás. 2. F. accourir; I. accorrere;
ovo. S. perseguir; P. correr. 3. F. courir, travailler; I.
alcalin adj. F. alcalin; I. alcalino; S. alcalino; metal ~ metal sfacendare; lavorare; S. correr; P. correr.
alcalino; P. alcalino. alergător adj., s.m. F. coureur m.; I. corridore; S. corredor
alcaliu s.n. F. alcali m.; I. alcali m invar.; S. álcali m.; P. m.; P. corredor; păsări alergătoare aves corredoras.
alcali m. alergătură s.f. 1. F. course f.; I. corsa; S. carrera f.; P.
alcătui I. vt. 1. F. former, composer, constituer, faire, corrida f. 2. F. allées et venues, démarches f.pl.; I.
dresser, combiner; I. fare; costituire; comporre; S. andirivieni m.; viavai m.; S. carrera f.; P. correirias,
constituir, componer, formar; P. formar, compor, constituir, diligências f.pl.
fazer, integrarti m.; ti m. 2. F. former, agencer; I. formare; alertă s.f. F. alerte f.; I. allarme f.; allerta f.; S. alerta,
foggiare; S. formar, confeccionar; P. formar, constituir, alarma f., rebato m.; P. alerta f., alarme m.
fazer. II. vr. F. se former, se constituer; I. costituirsi; essere ales I. adj. 1. F. choisi, remarquable; stil ~ style châtié; I.
formato; S. constituirse, componerse, formarse; P. formar- scelto; distinto; stil ~ stile scelto; S. escogido, selecto; P.
se, constituir-se. escolhido; (fig.) notável, selectodistinto, escolhido; opere
alcătuială s.f. F. création, composition, formation f.; I. ~e obras escolhidas;. 2. F. mai ~ notamment,
costituzione; composizione; S. composición, constitución, spécialement, surtout; I. mai ~ specialmente; S. sobre
formación f.; P. formação f., estruturamento m., tudo; P. sobretudo. II. s.m.f. F. élu m.; I. eletto m.; S.
composição f. elegido m.; P. eleito; ~ul inimii o eleito de coração.
alcătuire s.f. F. création, composition, formation, alezaj s.n. F. alésage m.; I. alesaggio m.; alesatura f.; S.
combinaiso, constitution f.; I. formazione; costituzione; alezaje m.; P. alesagem f., alisamento ou arrendondamento
composizione f.; S. constitución, formación, composición do interior de um tubo cilindrico.
f.; P. formação f., estruturamento m., composição f. alfabet s.n. F. alphabet m.; ~ul meseriei l'ABC du métier;
alchimie s.f. F. alchimie f.; I. alchimia f.; S. alquimia f.; P. I. alfabeto m.; S. alfabeto m.; P. alfabeto m.
alquimia f. alfabetic adj. F. alphabétique; I. alfabetico; S. alfabético;
alchimist s.m.. F. alchimiste m.; I. alchimista m.; S. în ordine ~ă en orden alfabético; P. alfabetico.
alquimista m.; P. alquimista m. alfabetizare s.f. F. alphabétisation f.; I. istruzione degli
alcool s.m. şi n. F. alcool m.; I. alcool m.; S. alcohol m.; ~ analfabeti; S. alfabetización f.; P. alfabetização f.
pur alcohol absoluto; P. álcool m.; ~ denaturat álcool algă s.f. F. algue f.; I. alga; aliga; S. alga f.; P. alga f.;
desnaturado; ~ metilic álcool metílico. sargaço m.
alcov s.n. F. alcôve f.; I. alcova f.; S. alcoba f.; P. alcova f.; algebră s.f. F. algèbre f.; I. algebra; S. álgebra f.; P.
quarto m. de dormir. álgebra f.
aldămaş s.n. (în expr.) a da ~ul F. boire le vin du marché; algerian s.m., adj. F. algérien; I. algerino; S. argelino; P.
I. pagare da bere (nel concludere un affare); S. bebida f.; argelino.
P. propina (bebida ou refeição f.); que se ofrece despois de alia I. vr. F. s'allier; I. allearsi; unirsi; S. aliarse; P. aliar-se,
fechado o negócio. unir-se, pactuar, entender-se. II. vt. F. allier; I. allegare; S.
aldin adj. F. caractère gras; I. aldino, neretto; S. caráctere alear; P. aliar, ligar, combinar, misturar.
grande; P. caracter grande. aliaj s.n. F. alliage m.; I. lega f. metallica; S. aleación f.; P.
alean s.n. 1. F. peine f.; chagrin m.; I. dolore m.; sofferenza liga f. de metais
Valeriu
f.; S. CIUCULIN
anhero m.; P. - Dicţionar
pena, mégoa român-francez-italian-spaniol-portughez
f. 2. F. mélancolie, alianţă s.f. F. alliance; I. alleanza; lega; S.ALE-ALO alianza f.; P.
tristesse, nostalgie f.; I. malinconia f.; nostalgia f.; S. aliança f., pacto m.; aliança f., enlace m.; rudă prin ~
morriña f.; P. melancolia, tristeza, saudade f.; ódio m. parente por afinidade.
aleatoriu adj. F. aléatoire; I. aleatorio; S. aleatorio; P. aliat adj., s.m. F. allié; I. alleato; confederato; S. aliado; P.
aleatório. aliado; confederado.
alee s.f. F. allée; I. viale f.; strada alberata; S. paseo m.; P. alibi s.n. 1. F. alibi m.; I. alibi m.; S. coartada f.; P. alibi m.
aléia; alameda f. 2. F. excuse, justification f.; I. scusa f.; S. scusa f.; P. alibi
alegător s.m. F. électeur m.; I. elettore m.; S. elector m.; P. m.
eleitor m. alică s.f. F. menu plomb, plomb de chasse m.; I. pallino m.;
alege I. vt. 1. F. choisir; a ~ o profesiune embrasser une S. perdigón m.; P. chumbo m. de saca.
profession; I. scegliere; a ~ o carte scegliere un libro; S. alienat adj. F. aliéné, fou, dément; I. alienato; matto;
elegir, escoger; P. escolher; a ~ o specialitate escolher pazzo; S. alienado, loco; P. alienado, louco, doido; azil de
uma especialidade; 2. F. élire; I. eleggere; a ~ deputat alienaţi hospício de alienados.
eleggere deputato; S. elegir; P. eleger; a ~ un deputat alienaţie s.f. F. aliénation, folie, démence f.; I. alienazione;
eleger um deputado. 3. F. trier, séparer; I. scegliere; pazzia f.; S. alienación; locura f.; P. alienação mintal,
scernere; separare; S. elegir; separar; P. separar, loucura, demência f.
seleccionar, discernir. II. vr. F. choisir; a se ~ praful s'en alifie s.f. F. onguent m., pomade f.; I. unguento m.; pomata
aller en poussière; I. scegliersi; separarsi; a ~ alege cu f.; S. blandurilla, pomada f.; P. pomada f., unguento m.
ceva approfittarsene; a se ~ praful andare in malora; S. aliment s.n. F. aliment m.; nourriture f.; vivres m.pl.,
elegir; a se ~ praful hacerse polvo; P. escolher-se. denrées f.pl.; I. alimento; cibo; viveri m.pl.; S. alimento
alegere s.f. 1. F. choix f.; I. scelta; S. elección f.; fără ~ al m.; P. alimento m., comida f.
azar; la ~ a escoger; P. escolha f.; la ~ à escolha. 2. F. alimenta vt, vr. F. (s')alimenter; (se) nourrir; approvisionner;
élection f.; I. elezione; S. elección f.; P. eleição f.; alegeri I. alimentare, -rsi; nutrire, -rsi; S. alimentar(se), nutrir(se),
generale eleições gerais. 3. F. sélection f.; I. selezione f.; suministrar; (vt.tehn) alimentar, suministrar; P. alimentar(-
S. selección f.; P. selecção f. se), nutrir(-se); abastecer(-se), prover(-se).
alegorie s.f. F. allégorie f.; I. allegoria f.; S. alegoría f.; P. alimentaţie s.f. F. alimentation f.; I. alimentazione f.;
alegoria f. nutrizione; S. alimentación f.; P. alimentação f.
alene adv. F. lentement; I. lentamente; lemme lemme; S. alina I. vi.F. calmer, soulager; apaiser, adoucir; I. lenire;
perezosamente; lentamente; sin prisa; P. preguisosamente, adolcire; calmare; S. aliviar, apaciguar, calmar, sosegar; P.
vagarosamente, lentamente. acalmar, abrandar. II. vr. 1. F. se calmer; I. calmarsi;

15
mitigarsi; S. aliviar(se), apaciguar(se), calmar(se), um dia qualquer.
sosegar(se); P. acalmar(-se), abrandar(-se). altceva pr.nehot. F. autre chose; I. altro; un'altra cosa; S.
alinare s.f. F. calme, apaisement, soulagement, allégement otra cosa; P. outra coisa, uma coisa diferente.
m.; I. lenimento m.; mitigazione f.; S. alivio, sosiego m.; altcineva pr.nehot. F. autre; un autre; quelqu'un d'autre; I.
P. abrandamento, alivio m. altri; un'altro; S. otro; P. outra pessoa, outrem.
alinător adj. F. calmant, apaisant, lénitif; I. lenitivo; altcum adv. F. autrement; I. altrimenti; in altro modo;
calmante; S. calmante, sosegante; P. calmante. diversamente; S. de otro modo; P. doutro modo.
alineat s.n. F. alinéa m.; I. alinea f.; capoverso m.; S. aparte altcumva adv. F. autrement; I. diversamente; altrimenti; S.
m., párrafo m.; P. alínea, começo m. de parágrafo, nova de otra manera; P. doutro modo.
linha f. alteori adv. F. d'autres fois; I. altre volte; S. otras veces; P.
alinia vt, vr. F. (s')aligner; I. allineare, -rsi; S. alinear(se); P. outras vezes.
alinhar(-se). altera I. vr F. s'altérer, se gâter, se corrompre; I. alterarsi;
aliniere s.f. F. alignement m.; I. allineamento m.; S. guastarsi.; S. alterarse; P. alterar-se, estragar-se. II. vt. F.
alineación f.; P. alinhamento m. dénaturer; altérer; I. alterare; falsificare; S. alterar; P.
alinta I. vt. F. caresser, mignoter, cajoler; I. accarezzare, desnaturar, falsificar, transformar; modificar.
blandire; S. acariciar; halagar, mimar; P. acariciar, afagar. alterare s.f. F. altération, dénaturation f.; I. alterazione; S.
II. vr. F. se dorloter, faire des manières, minauder; I. fare alteración f.; P. alteração f.
delle moine; S. hacerse mimosa; P. animar-se. alterat adj. 1. F. altéré; I. alterato; mutato; S. alterado; P.
alintare s.f. F. caresse, gâterie f.; I. accarezzamento m.; descomposto. estragado. 2. F. altéré, dénaturé; I. alterato;
vezzeggiamento m.; S. caricia f.; P. caricia f., afago, mimo falsificato; S. alterado; P. desnaturado, falsificado.
m. altercaţie s.f. F. altercation f.; I. altercazione; alterco m.;
alipi I. vi. 1. F. joindre, attacher; I. unire; annettere; S. lite f.; S. altercación f.; P. altercação f.
anexar, anejar; P. juntar, unir. 2. F. attacher; I. incollare; alterna vi, vt. F. alterner; I. alternare, -rsi; avvicendarsi;
S. anexar; pegar; P. colar. II. vr. 1. F. s'associer; I. S. alternar; tornar; P. alternar, revezar.
assocciarsi; accompagnarsi; S. unirse; P. juntar-se, unir-se. alternativ I. adj. F. alternatif; I. alternativo, alternato;
2. F. se blottir contre, se serrer contre; I. affiancarsi; S. alternativo; curent ~ corriente alterna; P. alternativo,
schienarsi dalla parte di; S. unirse; P. unir-se. alternado, revezado. II. adv. F. alternativement; I.
alipire s.f. 1. F. union; annexion f.; I. unione; annessione f.; alternativamente; S. alternativamente; P.
S. anexión f.; P. anexação f. 2. F. attachement m.; I. alternativamente.
incollamento m.; S. pegamiento m.; P. colagem f. alternativă s.f. F. alternative f.; I. alternativa; S.
aliteraţie s.f. F. allitération f.; I. alliterazione; S. aliteración alternativa f.; P. alternativa f.
f.; P. aliteração f. alteţă s.f. F. altesse f.; I. altezza; S. alteza f.; P. alteza f.
alizee s.n.pl. F. alisés m.pl; I. (venti) alisei m.pl; S. alicios altfel adv. 1. F. autrement, différemment; de ~ du reste; I.
m.pl.; (Am) brisas f.pl.; P. alições m.pl. altrimenti; diversamente; ~ de diverso; de ~ d'altronde; del
almanah s.n. F. almanach [-na] m.; I. almanacco m.; resto; S. de otra manera, de otro modo; de ~ por lo demás;
calendario m.; S. almanaque m.; P. almanaque m. P. de outro modo, de outra maneira, de outra forma. 2. F.
alo interj. F. allô; I. pronto (al telefono); S. ¡holá!; P. alô! sinon; I. se no(n); nel caso contrario; S. en caso contrario;
aloca vt. 1. F. allouer; I. stanziare; S. asignar; P. outorgar. P. senão, caso contrário; de ~ de resto, aliás.
2. F. affecter, accorder; I. concedere; assegnare; S. altigraf s.n. F. altigraphe m.; altimètre m.; I. altimetro m.;
asignar; P. conceder uma verba. S. altímetro m.; P. altímetro m.
alocaţie s.f. F. allocation f.; I. assegno m.; S. asignación f.; altitudine s.f. F. altitude f.; I. altitudine; S. altitud, altura f.;
subsidio m.; ~ familială subsidio familiar; P. abono m.; P. altitude f.
ALO-AMA
pensão f. Valeriu CIUCULIN - Dicţionar
altminteri român-francez-italian-spaniol-portughez
adv. 1. F. autrement, différemment; I.
alocuri adv. (în expr.) pe ~ F. par-ci, par-là, par endroits, altrimenti; S. de otra manera; P. doutro modo, de outra
ailleurs; I. qua e là; S. por aquí, por allá; P. por aquí e por maneira; ~ nu se poate de outra maneira não pode ser. 2.
alí. F. sinon, sans quoi; I. se no(n); S. si no; P. senão. 3. F. à
aloe s.f. F. aloès m.; I. aloe m.; S. áloe m.; P. aloés f. part cela; I. del resto; d'altronde; S. de otra manera; P. de
alogen adj.1. F. allogène; I. allogeno; S. extranjero; P. outra maneira.
alógeno. 2. F. étranger; I. forestiero; S. extranjero; P. altoi1 s.n. F. greffe f., greffon m.; I. innesto m.; S. púa f.;
alógeno. port-~ patrón m.; P. enxerto m.
alpaca s.f. F. alpaca, alpaga m.; I. alpaca m.; S. alpaca f.; altoi2 vt. 1. F. greffer, enter; I. innestare; S. injertar; P.
P. alpaca, liga de níquel, cobre e zinco f. enxertar. 2. (fam) F. donner une taloche; I. bastonare; S.
alpin adj. F. alpin; I. alpino; S. alpino, alpestre; P. alpino. esbofetar a uno; P. esbofetar alguém, pregar uma bofetada.
alpinism s.n. F. alpinisme m.; I. alpinismo m.; S. altruism s.n. F. altruisme m.; I. altruismo m.; S. altruismo
alpinismo, montañismo m.; P. alpinismo m. m.; P. altruismo m.
alpinist s.m. F. alpiniste m.f.; I. alpinista m.f.; S. alpinista altul, alta, alţii, altele pr.nehot. F. autre, autres; I. altro,
m.; P. alpinista m. altra, altri, altre; S. otro, otra, otros, otras; unul dup altul
alt, altă, alţi, alte adj.nehot. F. autre, autres; I. altro, altra, uno tras uno (sau tras otro); între (printre) altele entre otras
altri, altre; S. otro, otra, otros, otras; P. outro, outra, outros, cosas; nici una nici alta sin hablar más; până una-alta por
outras; nimeni altul ninguém outro; ninguém senão; a el momento, momentáneamente; nu de alta no por otro
amâna pentru altă dată deixar para outro dia; altă dată a) motivo; pe de o parte..., pe de alta por un lado..., por otro
outra vez; b) para a próxima; a privi cu alţi ochi olhar com lado; P. outro, outra, outros, outras; un ~ outro qualquer,
outros olhos; cu alte cuvinte por (em) outras palavras, em qualquer outro; în altă parte em outro sítio, algures; una e
outros termos. să promiţi, alta e să dai uma coisa prometer, outra é fazer;
altar s.n. F. autel; sanctuaire m.; I. altare m.; ara f.; S. áltar alte timpuri, alte obiceiuri os costumes mudan com os
m., ara f.; P. altar m. tempos.
altădată adv. 1. F. autrefois, naguère, jadis; I. un tempo; altundeva adv. F. en une autre part; I. altrove; S. en otra
nel passato; già; altre volte; S. antaño, en otro tiempo; P. parte; P. noutro lugar, alhures, algures.
outrora, antanho. 2. F. une autre fois; I. un'altra volta; aluat s.n. F. pâte f.; leuvain m.; I. pasta f.; ~ fraged pasta
d'ora in poi; S. otra vez; P. outra vez, um dia, algum dia, frolla; S. pasta f.; din acelaşi ~ de la misma cuerda; P.

16
pasta, massa f. tempo.
aluminiu s.n. F. aluminium [-om] m.; I. aluminio m.; S. amarnic I. adj. F. amer, méchant, cruel, terrible; I. duro;
aluminio m.; P. alumínio m. terribile; S. tremendo; P. impiedoso, terrível, cruel. II.
alun s.m. F. noisetier, coudrier m.; I. nocciolo m.; avellano adv. F. terriblement; I. terribilmente; S. tremendamente;
m.; S. avellano m.; P. avelaneira, aveleira f. P. forte; muito; intensamente.
alună s.f. F. noisette f.; ~ de pământ (americană) amator s.m. F. amateur, dilettante; I. amatore, dilettante
cacahuètes (cacahouètes) f.pl.; I. nocciolla; ~ de pământ m.; S. aficionado m.; P. amador, amante, afeiçoado m.
(americană) arachide f.; nocciolina americana S. avellana amazoană s.f. F. amazone f.; I. ammazzone f.; S. amazona
f.; alune americane maní, cacahuete f.; P. avelã f.; ~ de f.; P. amazona f.
pământ, ~ americană amendoim m. amăgeală s.f. F. tromperie, ruse f.; I. inganno m.; lusinga
aluneca vi. F. glisser; I. scivolare; sdrucciolare; S. resbalar; f.; S. embaucamiento m.; (iluzie) añagaza f., señuelo m.; P.
(tehn) patinar; P. escorregar; deslizar; ir-se. engano m.; ilusão f.
alunecare s.f. F. glissade f., glissement m.; I. scivolata f.; amăgi I. vt. 1. F. tromper, duper, abuser; I. abbagliare;
sdrucciolamento m.; S. resbaladero m., resbaladura f.; lusingare; S. embaucar; P. enganar, iludir. 2. F.
(Am) resbalada f., resbalamiento, resbalón m.; P. embobiner; I. allettare; tentare; S. engañar; P. enganar. II.
escorregamento m., escorregadela f. vr. F. se tromper; I. ingannarsi; insingarsi; S. ilusionarse;
alunecos adj. F. glissant; I. scivoloso; sdruccioloso; S. P. enganar-se, iludir-se.
resbaladizo; P. escorregadio, escorregadiço. amăgitor adj. F. trompeur; illusoire; I. ingannevole;
alunecuş s.n. F. vereglas m., glissoire f.; I. sdrucciolo m.; lusinghevole; illusorio; S. embaucador, engañoso; P.
lubrico m.; S. resbaladizo m.; P. escorregadouro m. enganador, ilusório, sedutor.
alunga vt. F. chasser, repousser. éloignir, bannir; I. amănunt s.n. F. détail m.; cu ~ul au détail; cu de-~ul
(s)cacciare; mandar via; S. rechazar, echar; P. afastar, minutieusement; I. particolare m.; cu ~ul al dettaglio; al
afugentar, rechaçar. minuto; cu de-~ul minutamente; S. detalle m.; în ~ en (sau
alungare s.f. F. éloignement m., bannissement m.; I. al) detalle; a vinde cu ~ul vender al pormenor; P. detalhe,
(s)cacciata f.; S. rechazo m.; P. afugentação f., afastamento pormenor m.; a intra în ~e entrar em detalhes (em
m.; expulsão f. minúcios); vânzare cu ~ul venda a retalho.
alungit adj. F. allongé, étiré; I. oblungo; bislungo; amănunţi vt. F. détailler; I. sminuzzare; S. detallar; P.
allungato; S. alargado; P. alongado, estendido, estirado. esmiuçar, esmiudar; explicar miúdamente.
aluniş s.n. F. coudrale (coudrette) f.; I. boschetto di amărăciune s.f. F. amertume, tristesse, algreur, rancœur f.;
noccioli; S. avellanar, avellanal m., avellaneda f.; P. I. amarezza; affanno m.; tristezza; S. amargura f.; P.
avelanal m. amargura, mágoa, tristeza f., desgosto m.
aluniţă s.f. F. grain m. de beauté, envie f.; I. neo m.; S. amărî I. vt. 1. F. rendre amer; I. amareggiare; S. amargar;
lunar, lunarcito m.; P. sinal m., sinal de beleza. P. tornar amargo. 2. (fig) F. peiner, affliger, navrer; I.
alură s.f. F. allure f.; I. contegno m.; S. porte m., trapío m.; amareggiare; affliggere S. afligir; P. afligir, amargurar,
P. porte, aspecto m. entristecer. II. vr. 1. F. devenir amer; I. diventar amaro; S.
aluviune s.f. F. alluvion f.; I. alluvione f.; S. aluvión f., amargarse; P. tornar-se amargo. 2. F. se chagriner; I.
limo m.; P. aluvião f. amareggiarsi; S. afligirse; P. afligir-se, amargurar-se,
aluzie s.f. F. alusion f.; I. allusione; (ac)cenno m.; S. entristecer-se.
alusión f.; a face ~ aludir; P. alusão, referência f. amărui adj. F. légèrement amer; I. amarognolo; S.
alveolă s.f. F. alvéole m.; I. alveolo m.; S. alvéolo m.; (la amarguero; P. ligeiramente amargo.
fagure) castillo m., casquillia f.; P. alvéolo m. ambala I. vt, vr. F. (s')emballer; I. imballare, -rsi; S.
alviţă s.f. F. nugat turc m.; I. (specie di) torrone m.; S. dejarse llevar de las pasiones; (mec) dispararse, embalarse;
dolce m.; P. doce m. feito de nozes, mel ou açucar e clara P. embalar(-se), empacotar(-se), enfardelar(-se),
de ovo ou amido. encaixotar; (mec.) far girar o motor com uma velocidade
amabil adj. F. aimable, poli; gentil; I. gentile; amabile; S. exagerada. II. vr. (fam) 1. F. s'emballer, prendre feu,
Valeriu
amable; CIUCULIN
fiţi ~ tenga- Dicţionar
la bondad;român-francez-italian-spaniol-portughez
a deveni ~ venirse a AMA-AME
s'enflammer; I. entusiasmarsi; S. entusiasmarse; P. lançar-
buenas; P. amável, aprazível. se; apaixonar-se, entusiasmar-se.
amabilitate s.f. F. amabilité; bienveuillance f.; I. ambalaj s.n. F. emballage m.; I. imballaggio m.; S.
gentilezza; amabilità f.; S. amabilidad f.; P. amabilidade f. embalaje, envase m.; P. embalagem f., enfardamento,
amalgam s.n. F. amalgame m.; I. amalgama m.; S. empacotamento, embrulho m.
amalgama f.; P. amalgama m. ambalare s.f. F. emballage m.; I. imballaggio m.; S.
amanet s.n. F. gage, nantissement m.; I. pegno m.; S. embalaje m.; P. embalagem f., enfardamento m.,
prenda f.; P. penhor m., fiança, caução f.; a lăsa ~ deixar empacotamento, embrulho m.
em penhor. ambarcader s.n. F. embarcadère, appontement m.; I.
amaneta vt. F. mettre en gage, donner en nantissement; I. imbarcadero m.; imbarcatoio m.; S. embarcadero m.; P.
impegnare; dare in pegno; S. empeñar; P. penhorar, embarcadoiro m.
empenhar, hipotecar. ambarcaţie s.f. F. embarcation; cargaison f.; I.
amant s.m. F. amant m.; I. amante; (depr.) drudo m.; S. imbarcazione; S. embarcación f.; P. embarcação f.
amante m.; P. amante m. ambasadă s.f. F. ambassade f.; I. ambasciata; S. embajada
amar I. adj. F. amer; I. amaro; S. amargo; (fig) penoso, f.; P. embaixada f.
doloroso; triste; ~ te voi pedepsi tremendamente te ambasador s.m. F. ambassadeur; I. ambasciatore; S.
castigaré; a-i face cuiva zile ~e amargar la vida (a uno); P. embajador m.; P. embaixador m.
amargo; (fig.) amargo, dorido, magoado, triste; lacrimi ambianţă s.f. F. ambiance f; I. ambiente m.; atmosfera f.;
amare pranto amargo. II. s.n. 1. F. goût amer; amertume S. ambiente m.; P. ambiente m., ambiência f.
f.; I. amarezza f.; a-şi văsa ~ul sfogare il proprio dolore; S. ambigen adj. F. neutre; I. neutro, ambigenere; S. neutro;
dolor m., pena f., sufrimiento m., tristeza f.; a-şi vărsa ~ul P. neutro.
desabogarse; P. amargor m., amargura, mágoa, pana f.; a- ambiguitate s.f. F. ambiguïté; I. ambiguità; equivocità; S.
şi vărsa ~ul desabofar as mágoas. 2. F. de atâta vreme de ambigüedad f.; P. ambiguidade f.
tant temps; I. copia; de atâta ~ de vreme da tanto tempo; ambiguu adj. F. ambigu; I. ambiguo; S. ambiguo; P.
S. după atâta ~ de vreme al cabo de tanto tiempo; P. muito ambiguo, equívoco, duvidoso.

17
ambii, ambele num.col. F. tous (les) deux; I. entrambi; tutti misturar-se, mesclar-se. 2. F. se mêler; I. mescolarsi;
e due; ambedue; S. (entr)ambos, ambos, los dos; P. ambos, ingerirsi; intromettersi; a se ~ unde nu-i fierbe oala ficcare
ambas. il naso dappertutto; a se ~ în vorbă mettere il becco; S.
ambiţie s.f. F. ambition, aspiration f.; I. ambizione f.; inmiscuire; nu te ~ în problema asta no tienes vela en este
aspirazione; S. ambición f.; a (se) pune la ~ entierro; P. mesclar.
ambicionar(se); P. ambição f. amestecătură s.f. 1. F. mélange m.; I. mescolamento m.;
ambiţios adj. F. ambitieux, orgueilleux; I. ambizioso; S. mescolanza f.; S. mezclamiento m.; P. mistura, mescla f.
ambicioso; P. ambicioso. 2. F. mélange m.; I. miscuglio m.; mischia f.; S. mezcla f.;
ambră s.f. F. ambre m.; I. ambra; S. ámbar m.; P. âmbar P. barafunda, confusão f.
m., alambre m.; ~ galbenă âmbar amarelo. ametist s.n. F. améthyste m.; I. amettista f.; S. ametiste m.;
ambreia vt. F. embrayer; I. innestare la frizione, la marcia; P. ametista f.
S. embragar; P. embreiar, engatar. ameţeală s.f. 1. F. vertige, étourdissement, éblouissement
ambreiaj s.n. F. embrayage m.; I. frizione f.; S. embrague m.; I. capogiro m.; vertigine f.; S. vértigo m.; P. vertigem
m.; P. embraiagem f. f., atordoamento m. 2. F. défaillance f.; I. sbornia f.; S.
ambrozie s.f. F. ambroisie f.; I. ambrosia f.; S. ambrosia f.; vahido m.; P. atordoamento m.
P. ambrosia f. ameţi I. vt. 1. F. éblouir, étourdir, abasourdire; I. stordire;
ambulant adj. F. ambulant, itinérant; I. ambulante; intontire; S. dar mareos, marear; aturdir, atolondrar; P. dar
vagante; S. ambulante; P. ambulante. vertigens, marear; atontear, atordoar. 2. (fig) F. se griser; I.
ambulanţă s.f. F. ambulance f.; I. ambulanza; S. avvinazzare; S. achisparse; P. beber muito. II. vi. F. avoir
ambulancia f.; P. ambulância; (braz.) assistência f. un vertige; être pris de vertige; I. svenire; venir meno; S.
ambulatoriu adj. F. polyclinique, ambulatoire; I. sentir vertigo (sau vahido); P. sentir vertigens, marear;
ambulatorio; policlinico; S. ambulatorio; P. ambulatório. atontear, atordoarti m.; ti m. III. vr. F. se griser; I.
ambuscadă s.f. F. embuscade f.; I. imboscata; agguato m.; avvinazzarsi; attaccarsi m.; sospendersi; S. achisparse,
S. emboscada f.; P. emboscada f. emborracharse; P. marear; atontear-se.
ameliora vt. F. améliorer; I. migliorare; S. mejorar; P. ameţitor adj. F. enivrant, grisant, étourdissant; I.
melhorar. inebriante; ubbriacante; S. embriagador; P. estonteante,
ameliorare s.f. F. amélioration f.; I. miglioramento m.; atordoante; vertiginoso; viteză ameţitoare velocidad
migliorazione f.; S. mejoramiento m.; P. melhoramento m. vertiginosa f.
amenaja vt. F. aménager; arranger; mettre en ordre; I. amfibiu adj. F. amphibie; I. anfibio; amfibio; S. anfibio; P.
sistemare; adattare; allestire un locale; S. acondicionar, anfíbio.
arreglar; P. arranjar, acomodar, ajeitar, ordenar. amfiteatru s.n. F. amphithéâtre m.; I. anfiteatro m.; S.
amenajare s.f. F. aménagement m., organisation f.; anfiteatro m.; P. anfiteatro m.
installation f.; arrangement m.; I. sistemazione f; amfitrion s.m. F. amphitryon m.; I. anfitrione; S. anfitrión
allestimento m.; S. arreglo m.; P. acondicionamento, m.; P. anfitrião m.
arranjo m. amforă s.f. F. amphore f.; I. anfora; S. ánfora f.; P. ánfora
amenda vt. 1. F. condamner à une amende; I. multare; S. f.
multar; P. multar. 2. F. amender, améliorer; I. emendare; amiază s.f. F. midi m.; I. mezzogiorno m.; meriggio m;
migliorare; ammendare; S. enmendar; P. emendar, după ~ pomeriggio; dopo pranzo.; S. mediodía m.; la ~ al
modificar; (agr.) melhorar, beneficiar. medidía; ziua în amiaza mare a la luz del día; P. meio-dia
amendament s.n. F. amendament m.; I. emendamento m.; m.; la ~ ao meio-dia; pe la ~ por volta do meio-dia.
correzione f.; S. enmedamiento m.; P. amenda, amibă s.f. F. amibe f.; I. ameba; S. amiba f.; P. amiba f.
modificação f.; melhoramento m., melhora, melhoria f.; amic s.m. F. ami m.; copain m.; I. amico m.; S. amigo m.;
(agr.) adubo m. P. amigo m.
amendă s.f. F. amende f.; I. multa f.; ammenda f.; S. multa amical adj. F. amicale; I. amichevole; amicale; S.
f.; P. multa, coima, pena pecuniária f.; a plăti o ~ pagar amistoso, amigable; P. amigável; adv. amigavelmente.
uma multa. amiciţie s.f. F. amitié f.; I. amicizia; S. amistad f.; P.
ameninţa vt. F. menacer; montrer les dents; I. minacciare; amizade f.
AME-AMO
intimidire; S. amenazar; P. ameaçar;Valeriu
l-a ~t cuCIUCULIN
o pedeapsă - Dicţionar
amidon s.n. român-francez-italian-spaniol-portughez
F. amidon m.; fécule f.; I. amido m.; S.
aspră ameaçou-o com severos castigos. almidón m.; P. amido m.
ameninţare s.f. F. menace f.; danger, péril m.; I. minaccia amigdală s.f. F. amygdale f.; I. tonsilla f.; S. amígdala;
f.; pericolo m.; S. amenaza f.; P. ameaça f. ; perigo m.; tonsilla f.; P. amigdala f.
ameninţări zadarnice ameaças deitadas ao vento; ~a amigdalită s.f. F. amygdalite f.; I. tonsillite f.; S.
războiului o perigo de guerra, ameaça de guerra. amigdalitis f.; P. amigdalite f.
ameninţător adj. F. menaçant; I. minaccioso; S. amin interj. F. amin; ainsi soit-il; I. amen; così sia; S. amén
amenazero; P. ameaçador; ameaçante m. m.; P. amen!, assim seja!; (fig) adeus!, acabou-se!
american s.m., adj. F. américain; I. americano; S. aminte adj. (în expr.) a(-şi) aduce ~ F. se rappeler, se
americano; P. americano; norte-americano. souvenir; I. ricordare, -rsi; S. recordar; P. recordar,
americă s.f. F. toile f. de coton, calicote m.; I. calicò m.; S. lembrar-se.
telado m.; P. telado m. aminti vt, vr. F. (se) rappeler (qqc.), (se) souvenir (de qqc.);
ameriza vi. F. amerrir; I. ammarrare; S. amarar; P. amarar. I. ricordare, -rsi; rammentare, -rsi; rimembrare, -rsi; S.
amerizare s.f. F. amerrissage m.; I. ammarraggio m.; S. acordarse, recordar; recapacitar; mencionar; P. lembrar(-
amaramiento m.; P. amaragem f. se), recordar(-se); mencionar.
amestec s.n. 1. F. mélange m., mixture f.; I. miscuglio m.; amintire s.f. F. souvenir m.; I. ricordo m.; în ~a cuiva in
mistura f.; S. mezcla f., mezcladura f.; P. mistura, mescla ricordo di qualcuno; a păstra o vie ~ serbare un vivo
f. 2. (fig) F. immixtion, ingérence f.; I. ingerinza f.; ricordo; S. recuerdo, acuerdo m.; amintiri din copilărie
intromisione f.; S. mezclamiento m.; el n-are nici un ~ (cu) recuerdos de infancia; în amintirea cuiva en memoria de
no tiene nada que ver (con); P. imiscui ção , ingerência f. alguien; P. lembrança, recordação; evocação, remi-
amesteca I. vt. F. mêler, mélanger; I. mescolare; mischiare; niscência f.; (pl.) memórias; ~ a trecutului evocação do
misturare; S. mezclar; P. misturar, mesclar. II. vr. 1. F. se passado.
mêler, se mélanger; I. mescolarsi; S. mezclarse; P. amiral s.m. F. amiral m.; I. amiraglio; S. almirante m.; P.

18
almirante m. amploare s.f. F. ampleur f.; I. ampienza; grandezza f.; S.
amâna vt. 1. F. ajourner, remettre, reporter; I. rimandare; amplitud f.; P. amplidão f.
rinviare; differire; S. aplazar, atrasar, demorar; P. adiar. 2. amplu adj. F. ample, large; développé; I. ampio; esteso;
F. renvoyer à; I. tergiversare; S. atrasar; P. adiar. ricco; S. amplio, extenso; P. amplo, largo, extenso.
amânare s.f. 1. F. ajournement, délai, retardement m.; I. amprentă s.f. F. empreinte; marque f.; I. impronta; orma;
rimando m.; rinvio m.; S. aplazamiento m.; P. S. imprenta f.; P. impressão, marca, pegada f., sinal m.;
aprazamento m. 2. F. remise f., renvoi m.; I. cunho, sinal característico; amprente digitale impressões
tergiversazione f.; dilazione f.; S. postergación f., retraso digitais.
m.; P. adiamento m. amputa vt. F. amputer; I. amputare; moncare; S. amputar;
amândoi num.col. F. les deux, tous deux, tous les deux; I. P. amputar.
entrambi, tutti e due, ambedue; S. ambos, los ambos; P. amputare s.f. F. amputation f.; I. amputazione; S.
ambos, ambas. amputación f.; P. amputação f.
amnar s.n. F. briquet m.; I. acciarino m.; battifuoco m.; amuletă s.f. F. amulette f.; I. amuleto m.; talismano m.;
focile m.; S. eslabón m. (para sacar fuego); P. pederneira f. portafortuna m.; S. amuleto m.; P. amuleto m.
amnezie s.f. F. amnésie f.; I. amnesia f.; S. amnesia f.; P. amurg s.n. F. crépuscule, déclin du jour m.; I. crepuscolo
amnésia f. m.; tramonto m.; vespero m.; S. anochecer, crepúsculo,
amnistia vt. F. amnistier; I. amnistiare; S. amnistiar; P. caso m.; în ~ al anochecer, entre dos luces, a la caída del
amnistiar. sol; în ~ul vieţii en el ocaso de la vida; P. crepúsculo,
amnistie s.f. F. amnistie f.; I. amnistia f.; S. amnistia f.; P. anoitecer m.; în ~ul serii ao cair da noite; în ~ul vieţii no
amnistia f. crepúsculo da vida.
amoniac s.n. F. ammoniaque, alcali volatil m.; I. amuţi vi. F. devenir muet, perdre la voix; I. ammutolire,
ammoniaca f.; S. amoníaco m.; P. amoníaco m. ammutire; S. enmudecer; P. emudecer; perder o falo, ficar
amor s.n. F. amour m.; ~ propriu amour propre; I. amore estupefacto.
m.; ~ propriu amore proprio; S. amor m.; P. amor m.; ~ amuza vt, vr. F. (s')amuser, (se) divertir, (se) distraire; I.
propriu amor próprio. divertire, -rsi, spassare, -rsi, sollazzare, -rsi; S. divertirse,
amoralitate s.f. F. amoralité f.; attidude de l'homme entretenerse; P. divertir(-se), entreter(-se); fiecare se
amoral; I. amoralità; S. amoralidad, inmoralidad f.; P. amuză în felul său cada qual diverte-se a seu modo.
amoralidade f. amuzament s.n. F. amusement, divertissement m.; I.
amoreza vr. F. s'amouracher, s'énamourer; I. innamorarsi; divertimento m.; spasso m.; sollazzo m.; S. diversión f.,
invaghirsi; S. enamorarse; P. enamorar-se, amorar-se. entretenmiento m.; P. divertimento, entretenimento,
amorezat adj. F. amoureux, épris, énamouré, amouraché; recreio m.
I. innamorato; invaghito; S. enamorado; P. namorado. amvon s.n. F. chaire f.; I. ambone m.; pulpito m.; S.
amorf adj. F. amorphe; I. amorfo; S. amorfo; P. amorfo. púlpito m.; P. púlpito m.
amorsa vt. F. amorcer; I. innescare; S. escorvar; P. an s.m. F. an m.; année f.; ~ul trecut l'année passée; acum
escorvar. un ~ il y a un an; la ~ul l'année prochaine; I. anno m.; ~ul
amorsă s.f. 1. F. amorce f.; I. esca; S. escorva f.; P. trecut l'anno scorso; acum un ~ un anno fa; la ~ul l'anno
escorva f. 2. F. amorce f.; I. capsula (del canone); S. venturo, prossimo; ~ Nou Capodanno; S. año; din ~ în ~
espoleta f.; P. espoleta f. de año en año; ~ după ~ año tras año; în fiecare ~ cada
amortisment s.n. F. amortissement m.; I. ammortamento año, todos los años; ~ul acesta este año; ~ul trecut el año
m.; ammortizzamento m.; S. amortizamiento m.; P. pasado; ~ul Nou Año Nuevo; la ~ul el próximo año; acum
amortização , remição , extinção f., resgate m. un ~ hace un año, un año atrás; sunt doi ~i de când nu te-
amortiza vt. 1. F. amortir; I. ammortare; ammortizzare; S. am văzut hace dos años que no te he visto; ~ bisect año
amortizar, amortiguar; P. amortecer, enfraquecer, bisiesto; ~ calendaristic año civil; ~ lumină año luz; copil
deminuir, afrouxar. 2. (fig) F. amortir, atténuer un choc; I. de cinci ~i niño de cinco años; peste un ~ dentro de un
smorzare; S. amortizar; P. amortizar, remir, esgatar. año; La mulţi ~i! ¡Feliz Año Nuevo!; n-aduce anul ce
amortizare s.f. 1. F. amortissement m.; I. ammortamento aduce ceasul lo que no acaece en un año, acaece en un
m.; ammortizzamento m.; S. amortiguamiento m.; P. tato; P. ano m.; ~ astronomic ano astronómico; ~ bisect
amortecimento m. 2. (fig) F. ammortissement m.; I. ano bisexto; ~ şcolar ano escolar, ano lectivo; ~ul viitor o
smorzamento m.; S. amortizamiento m.; P. amortização f. ano seguinte; An Nou Ano Novo, Ano Bom, dia de Ano
amorţeală s.f. F. engourdissement m., torpeur f.; I. Novo; a felicita de Anul Nou dar os bons anos.
intorpidimento m.; intirizzamento m.; S. entorpecimiento; anacronic adj. F. anacronique; I. anacronico,
Valeriu CIUCULIN
enternecimiento m.; P.- amortecimento,
Dicţionar român-francez-italian-spaniol-portughez
entorpecimento m. anacronistico; S. anacrónico; P. anacrónico. AMO-ANC
amorţi vi. 1. F. être engourdi; I. intorpidire; intirizzire; S. anacronism s.n. F. anacronisme m.; I. anacronismo m.; S.
entorpecer vt.; P. amortecer, entorpecer. 2. (despre anacronismo m.; P. anacronismo m.
membre) F. engourdire; I. indolenizire, intormentire; S. anafură s.f. F. pain m. bénit; I. ostia f.; S.anafora f.; P.
adormecerse vr., entumecer; P. amortecer, entorpecer. anáfora f.
amplasa vt. F. emplacer; I. collocare; situare; S. emplazar; anagramă s.f. F. anagramme f.; I. anagramma m.; S.
P. instalar, colocar. anagrama m.; P. anagrama m.
amplasament s.n. F. emplacement m.; I. sito m.; area f.; anale s.f.pl. F. annales f.pl.; I. annali m.pl; S. anales m.pl.;
posto m.; S. emplazamiento m.; P. lugar, local m. P. anais m.pl.
amplifica vt. F. amplifier; I. amplificare; aggrandire; analfabet adj., s.m. F. analphabète, illettré; I. analfabeta
ampliare; S. ampliar, amplificar; P. amplificar, m.; ignorante m.; S. analfabeta m.; P. analfabetoa; (fig.)
intensificar. ignorante.
amplificare s.f. F. amplification f.; I. amplificazione f.; analitic adj. F. analytique; I. analitico; S. analítico; limbă
ampliamento m.; S. ampliación, amplificación f.; P. ~ă lengua analítica; P. analítico.
amplificação f. analiza vt. F. analyser; I. analizzare; approfondire; S.
amplificator s.n. F. amplificateur m.; I. amplificatore m.; analizar; P. analisar.
S. amplificador m.; P. amplificador m. analiză s.f. F. analyse f.; I. analisi f.; S. análisis m. şi f.; P.
amplitudine s.f. F. amplitude f; I. amplitudine f.; S. análise f.
amplitud f.; P. amplitude f. analog adj. F. analogue; I. analogo; S. análogo; P.

19
análogo. barzelletta; storiella; S. anécdota, chascarrillo m.; P.
analogie s.f. F. analogie f.; I. analogia; S. analogía; prin ~ anedota f.
por analogía; P. analogia f.; prin ~ por analogia. anemia vt, vr. F. (s')anémier; I. anemizzare, -rsi; S.
ananas s.m. F. ananas [-na]; I. ananasso; S. ananá f.; (Am) anemiar(se); P. fazer(-se) ou tornar(-se) anémico.
piña f.; P. ananás, abacaxi m. anemic adj. F. anémique; I. anemico; debole; S. anémico;
ananghie s.f. F. situation difficile; I. angustia; difficoltà; P. anémico; (fig.) fraco, débil.
strettezza; S. difficultad f.; a fi la ~ estar con el agua hasta anemonă s.f. F. anémone f.; I. anemone m.; S. anémona f.;
la boca; P. situação f. difícil, apuro m. P. anémona f.
anapoda adv. F. à l'envers, de travers; I. a rovescio; a anestezie s.f. F. anesthésie f.; I. anestesia; S. anestesia f.; P.
casaccio; a vanvera; S. al revés; P. ao contrário, às avessas; anestesia f.
a vorbi ~ dizer coisas sem sentido. anevoie adv. F. difficilement, malaisement, à peine; I. a
anarhic adj. F. anarchique; chaotique; I. anarchico; stento; stentamente; appena; S. penosamente, dificílmente;
caotico; S. anárquico; P. anárquico. P. dificilmente, apenas.
anarhie s.f. F. anarchie f.; I. anarchia f.; S. anarquía f.; P. anevoios adj. F. malaise, difficile, pénible; I. difficile;
anarquia f. malagevole; S. penoso, difícil; P. difícil, dificultoso.
anarhist s.m. F. anarchiste m.; I. anarchista m.; S. anexa vt. 1. F. annexer, joindre, attacher; I. annettere; S.
anarquista, ácrata m.; P. anarquista; doctrine ~e doutrinas anejar, anexar; P. anexar, juntar, ligar, unir. 2. F. annexer;
anárquicas. I. accludere; allegare; S. anexar; P. incorporar, reunir,
anasâna s.f. (în expr.) a lua cu ~ F. mener de force; I. vincular.
prendere a viva forza; S. prender con la fuerza; P. prender anexare s.f. F. annexion f.; I. annessione; S. anexión f.,
com a força. (Am) anexionamiento m.; P. anexação f.
anason s.m. F. anis m.; I. anice, anace m.; S. anís m.; P. anexă s.f. 1. F. annexe f.; I. acclusa (lettera); allegato m.
anis m. (documento); S. anejo m.; P. anexo, apenso, suplemento
anatemă s.f. F. anathème m., excommunication f.; I. m. 2. F. annexe f.; I. annesso m.; S. anejo m.; P. anexo m.
anatema m.; scomunica f.; S. anatema m.; P. anátema m., angaja I. vt. 1. F. engager, embaucher, attacher à son
excomunhão f. service; I. assumere; allogare; impegnare; S. contratar,
anatomic adj. F. anatomique; I. anatomico; S. anatómico; tomar a su servicio; P. contratar para qualquer serviço; a ~
P. anatómico. un funcţionar contratar um empregado; a ~ un taxi tomar
anatomie s.f. F. anatomie f.; I. anatomia; S. anatomía f.; P. um táxi; 2. F. obliger qqn.; I. obbligare; vincolare; S.
anatomia f. obligar; P. contrair uma obrigação. 3. F. engager; I.
anatoxină s.f. F. anatoxine f.; I. anatossina; S. anatosine f.; ingaggiare; attaccare; S. comprometerse; P. empenhar,
P. anatoxina f. comprometer. 4. F. engager, entamer; I. intavolare; S.
ancadrament s.n. F. encadrement m., bordure f.; I. contratar; P. travar, começar. II. vr. 1. F. s'engager; I.
cornice f.; incorniciatura f.; S. encadramiento m.; P. allogarsi; s-a angajat ca dactilografă si allogò come
encadramento m. dattilografa; S. entrar en servicio, (Am) conchabarse; P.
ancestral adj. F. ancestral; I. ancestrale; avito; S. solariego; entrar, penetrar. 2. F. prendre l'engagement; I. impegnarsi;
P. ancestral. S. comprometerse, empeñarse; P. comprometer-se.
ancheta vt. F. enquêter; faire une enquête, une recherche, angajament s.n. F. engagement m.; contrat m. de travail;
une investigation; I. sottoporre ad una inchiesta; inquisire; obligation f.; I. impegno; obbligo; assunto m.; S.
investigare; S. pesquisar; P. inquirir, fazer um inquérito, compromiso, empeño m.; P. obrigação, promessa f.,
investigar. compromisso m.; escritura f., contrato m.; a-şi onora toate
anchetator s.m. F. enquêteur m.; I. inquirente m.; angajamentele liquidar tudo o que se deve.
investigatore; S. inquisidor, pesquisidor m.; P. inquiridor, angara s.f. F. charge f., fardeau, ennui, tracas m.; I.
investigador m. seccatura F.; noia f.; guaio m.; S. problema m.; P.
anchetă s.f. F. enquête, recherche, investigation f.; I. problema m.
inchiesta; investigazione; indagine f.; S. pesquisa, angelic adj. F. angélique; I. angelico; S. angélico; P.
encuesta, investigación, inquisición f.; P. inquérito m., angélico, angelical.
investigação, inquirição f. anghină s.f. F. angine f.; I. angina f.; S. angina f.; ~
anchiloza vr. F. s'ankyloser; I. anchilosarsi; rattrappirsi; S. pectorală angina de pecho; P. angina f.
anquilosarse; P. ancilosar. angrena vt, vr. F. (s')engrener; I. ingranare, -rsi; indentare,
anchilozare s.f. F. ankylose f.; I. rattrappimento m.; -rsi; S. engranar, endentar; P. engrenar(-se), engranzar(-se),
anchilosi f.; S. amquilosis f.; P. ancilose f. endentar(-se); (fig.) engrenar(-se); começar; dar princípio.
ancora I. vi. F. jeter l'ancre, ancrer, amarrer; I. ancorarsi; angrenaj s.n. F. engrenage m.; I. ingranaggio m.;
dar fondo; gettare l'ancora; S. anclar, echar anclas; P. indentatura f.; S. engranaje m.; P. engrenagem, endentação
ancorar, lançar ferro, fondear. II. vt. F. fixer, ancrer; I. f.
ANC-ANS
concatenare; raffermare; S. anclarse; Valeriu CIUCULIN
P. fixar, segurar, - Dicţionar
angro adv.român-francez-italian-spaniol-portughez
F. en gros; I. all'ingrosso; (fig) in gran copia; S.
consolidar; ancorar, establecer-se, agarrar, firmar-se. en groso; P. por grosso.
ancoră s.f. F. ancre f.; I. ancora; a ridica ~ levare l'ancora; angrosist s.m. F. marchand de gros, grossiste m.; I.
S. ancla f.; a ridica ancora levar anclas, zarpar; P. âncora grossista m.; S. grosista m.; P. vendedor por grosso.
f., ferro m.; a arunca ~ lançar âncora, largar ferro; a ridica anhidridă s.f. F. anhydride f.; I. anidride f.; S. anhídrido
ancora levantar âncora, levantar ferro. m.; P. anquídride f.
andivă s.f. F. endive f.; I. indivia f.; S. endibias f.pl.; P. anihila vt. F. annihiler, anéantir; réduire à rien (à néant); I.
andívia f. annichilire, annichilare; annientare; S. aniquilar; P.
andosa vt. F. endosser; I. far la girata; girare una cambiale; aniquilar.
S. andosar; P. endossar. anihilare s.f. F. annihilation f., anéantissement m.; I.
andrea s.f. F. aiguille f. à tricoter; I. ferro m. da calza; S. annichilazione f.; annichilimento m.; annientamento m.; S.
aguja f. de tejer; anguja para te(hacer) medias; saquera, aniquilación f.; P. aniquilação f.
aguja f. de embalar; P. agulha grande para cosar sacas, anilină s.f. F. aniline f.; I. anilina; S. anilina f.; P. anilina f.
colchões, ou para fazer malha. anima vt, vr. F. (s')animer, (s')aviver; I. animare, -rsi;
anecdotă s.f. F. anecdote, histoire drôle f.; I. aneddoto m.; vivificare; S. animar(se), activizar(se), vivificar(se); (med)

20
animar; P. animar)-se), avivar(-se). antebraţ s.n. F. avant-bras m.; I. avanbraccio m.; S.
animal adj, s.n. F. animal m.; I. animale m.; S. animal m.; antébrazo m.; P. antebraço m.
bestia f.; căldură ~ă calor animal; ~ de povară bestia de antecedente s.n.pl. F. antécédents m.pl.; I. antecedente
albarda (de carga); ~ de tracţiune bestia de tiro; P. animal m.sg.; antefatto m.sg.; precedenti m.pl.; S. antecedentes
m.; besta, bruto m.; ~ de povară animal de tiro; regn ~ m.pl.; P. antecedente, precedente m.; ~ ale cuiva os
reino animal. antecedentes de alguém.
animator adj, s.n. F. animateur; I. animatore; S. animador; antedata vt. F. antidater; I. antidatare; S. antedatar; P.
P. animador. antedatar.
animaţie s.f. F. animation f.; I. animazione; vivacità f.; S. antenă s.f. F. antenne f.; I. antenna; S. antena f.; P. antena
animación f.; P. animação f. f.
animism s.n. F. animisme m.; I. animismo m.; S. antepenultim adj. F. antépénultième; I. terzultimo; S.
animismo m.; P. animismo m. antepenúltimo; P. antepenúltimo.
animozitate s.f. F. animosité, inimitié f.; I. animosità; anterior I. adj. F. antérieur; précédent; I. anteriore;
malanimo m.; S. animosidad, hostilidad f.; P. precedente; S. anterior; P. anterior. II. adv. F.
animosidade, inimizade f. antérieurement; I. anteriormente; S. anteriormente; P.
anin s.m. F. aune, aulne [on] m.; I. ontano m.; S. ontano anteriormente.
m.; P. ontão m. anteriu s.n 1. (bis) F. soutane f.; I. veste f. talare; sottana f.
anina I. vt. F. attacher, suspendre, accrocher; I. appendere; (dei preti); S. sotana f.; P. ti m.; ti m. 2. F. cafetan m.; I.
attaccare; sospendere; S. colgar, enganchar; P. pendurar, caffettana m.; S. cafetan m.; P. cafetão m.
suspender, prender. II. vr. F. s'accrocher, s'attacher; I. antet s.n. F. en-tête m.; I. testata; intestazione f.; S.
attaccarsi; appigliarsi; S. agarrarse, treparse; P. pendurar- encabezamiento, membrete, brevete m.; P. cabeçalho m.
se, suspender-se, prender-se. antiaerian adj. F. antiaérien; I. antiaereo, contraereo; S.
aninare s.f. F. accrochage m.; I. sospensione; S. antiaéreo; apărare ~ă defensa antiaérea f.; P. antiaéreo.
colgamiento m.; P. penduração f. antibiotic adj. F. antibiotique; I. antibiotico; S. antibiótico;
aniversa vt. F. fêter un anniversaire, célébrer une fête; I. P. antibiótico.
celebrare un anniversario; S. celebrar; P. celebrar o antic adj. F. antique; I. antịco; vetusto; prisco; S. antiguo;
aniversário, festejar o aniversário. scris în metru ~ escrito en metrou antiguo; P. antigo,
aniversare s.f. F. anniversaire m.; I. anniversario m.; ~a velho, vetusto; istoria ~ă história antiga; lume ~ă mundo
naşterii compleanno m.; S. aniversario; compleaños m.; P. antigo.
aniversário m.; ~a naşterii o aniversário natalício. anticameră s.f. F. antichambre f.; I. anticamera f.; S.
anod s.m. F. anode m.; I. anodo; S. anodo m.; P. ânodo m. antecámara, antesala f.; P. antecâmara f.; a face ~ fazer
anodin adj. F. anodin, sans valeur, inoffensif; I. anodino; antecâmara.
S. anodino; P. anódino. anticar s.m. F. bouquiniste m.; I. antiquario; S. anticuario,
anomalie s.f. F. anomalie f.; I. anomalia; anormalità; S. librero de lance m.; P. alfarrabista, vendedor de
anomalía f.; P. anomalia, irregularidade f. antiguidades m.
anonim adj. F. anonyme; I. anonimo; S. anónimo; anticariat s.n. F. magasin m. du bouqiniste; I. antiquariato;
societate ~ă sociedad anónima; P. anónimo; pictor ~ S. anticuariado m.; P. alfarrabista, negócio m. de
pintor anónimo; societate ~ă pe acţiuni sociedade antiguidades.
anónima. antichitate s.f. F. antiquité f.; I. antichità; S. antigüedad f.;
anonimat s.n. F. anonymat m.; I. anonimato m.; S. P. antiguidade f.
anonimia f., anónimo m.; P. anonimato, anonimado m. anticipa vi.,vt. F. anticiper, dévancer; I. anticipare; S.
anonimă s.f. F. lettre anonime; I. lettera anonima; S. anticipar; P. antecipar, adiantar, preceder.
anónimo m.; P. anónima f. anticlericalism s.n. F. anticléricalisme; I. anticlericalismo;
anorganic adj. F. anorganique; I. anorganico, inorganico; S. anticlericalismo m.; P. anticlericalismo m.
S. inorgánico; P. inorgânico; chimie ~ă química anticonstituţional adj. F. anticonstitutionnel; inconstitu-
inorgânica. tionnel; I. anticostituzionale; S. anticonstitucional; P.
anormal adj. F. anormal; I. anormale, anomalo; S. anticonstitução.
anormal; P. anormal, irregular. anticorp s.m. F. anticorps m.; I. anticorpo; S. anticuerpo
anost adj. F. fade, insipide, ennuyeux; I. insịpido; insulso; m.; P. anticorpo m.
scipito; stupido; S. insipido, soso, aburrido; P. insípido, antidemocratic adj. F. antidémocratique; I. antidemo-
desenxabido. cratico; S. antidemocratico; P. antidemocrático.
anotimp s.n. F. saison f.; I. stagione f.; S. estación f.; P. antidot s.n. F. antidote; contrepoison m.; I. antidoto;
estação f. de ano; cele patru ~uri as quatros estações. contraveleno; S. antídoto m.; P. antídota m.
ansamblu s.n. 1. F. ensemble m.; I. complesso m.; S. antifacism s.n. F. antifascisme m.; I. antifascismo f.; S.
conjunto m.; în ~ en líneas generales; o privire de ~ una antifascismo m.; P. antifascismo m.
mirada general; P. conjunto m., totalidade f. 2. F. antifascist adj. F. antifasciste; I. antifascista; S. antifacista
ensemble de comédiens m.; I. compagnịa f.; S. conjunto m.; P. antifascista m.
m.; ~ folcloric conjunto folclórico; P. grupo, conjunto m.; antigel s.n. F. antigel m.; I. (auto) anticongelante; S.
~ de cântece şi dansuri conjunto de danças e canções; ~ antihielo m.; P. antigelo m.
Valeriu
folcloricCIUCULIN - Dicţionar român-francez-italian-spaniol-portughez
grupo folclórico. antiguvernamental adj. F. antigouvernemental; ANT-ANU I. anti-
antagonism s.n. F. antagonisme m.; I. antagonismo m.; S. governativo; S. antigubernamental; P. antigoverna-
antagonismo m.; P. antagonismo m.; ~ de clasă mental.
antagonismo de classe. antiimperialist adj. F. antiimpérialiste; I. antiimperia-
antantă s.f. F. entente f.; I. intesa; aleanza; S. lịstico; S. antiimperialista; P. antiimperialista m.
entendimiento, acordo m.; P. entendimento, acordo m. antilopă s.f. 1. F. antilope f.; I. antilope f.; S. antílope f.; P.
antarctic adj. F. antarctique; I. antạrtico; S. antártico; P. antílope m. 2. F. peau f. d'antilope; I. camoscio m.; pelle
antárctico. di dante; S. piel de antílope f.; P. antílope m.
antebelic adj. F. d'avant-guèrre; perioada ~ă l'avant- antimonarhic adj. F. antimonarchique; I. antimonarchico;
guèrre; I. prebelico; perioadă ~ă anteguerra; S. de S. antimonárquico; P. antimonárquico.
preguerra; P. de antes da guerra. antimoniu s.n. F. antimoine m.; I. antimonio; S. antimonio

21
m.; P. antimónio m. astronomic anuario astronómico; P. anuário m.
antinevralgic adj. F. antinévralgique; I. antinevralgico; S. anuitate s.f. F. annuité f.; I. annualità; S. anuidad,
antinevrálgico; P. antinevrálgico. anualidad f.; P. anuidade, anualidade f.
antipartinic adj. F. antipartinique; I. antipartito; S. anula vt. F. annuler, déclarer nul, supprimer, abroger,
antipartido; P. antipartínico. abolir; I. annulare; invalidare; infirmare; S. anular,
antipatic adj. F. antipathique; I. antipatico; spiacevole; S. cancelar; (o lege) abrogar; P. anular, tornar nulo, revogar,
antipático; P. antipático. abolir.
antipod s.m. F. antipode m.; I. antipodo; S. antípoda m.; P. anulare s.f. F. annulation, suppression, abrogation f.; I.
antípoda m. annulamento m.; invalidamento m.; S. anulación,
antirabic adj. F. antirabique; I. antirabico; S. antirrábico; cancelación f.; P. anulação f.
P. anti-rábico; vaccin ~ vacina anti-rábica. anume I. adj.invar. 1. F. certain; tel; I. certo; particolare;
antisemit adj., s.m. F. antisémite; I. antisemita; S. apposito; S. particular, especial; P. certo; preciso; especial.
antisemita; P. anti-semita. II. adv. 1. F. c'est à dire; I. ciò ossia; vale a dire; S. con el
antisemitism s.n. F. antisémitisme m.; I. antisemitismo; S. nombre de; a saber; esso es; P. nomeadamente; isto é; a
antisemitismo m.; P. anti-semitismo m. saber; multe opere ale scriitorilor noştri şi anume... muitas
antiseptic adj. F. antiseptique; I. antisettico; S. antiséptico; obras de escritores romenos, a saber... 2. F. exprès; I.
P. anti-séptico, antiséptico. apposta; specialmente; ~ pentru tine specialmente per te;
antistatal adj. F. dirigé contre l'État; I. antistatale; S. S. especialmente; P. expressamente, justamente. 3. F.
dirigido contra el Estado; P. queé contra a ordem précisément, exactement; I. precisamente, esattamente; S.
establecida pelo Estado. exactamente; P. expressamente, justamente, precisamente.
antitanc adj.invar. F. antichar; I. anticarro; S. anticarro; P. anumit adj. 1. F. certain, déterminé, précis; I. determinato;
anticarro, antitanque. speciale; S. cierto; în ~e cazuri en ciertos casos; P. certo,
antiteză s.f. F. antithèse f.; I. antitesi f.; S. antítesis f.; P. determinado, preciso; în ~e cazuri em certos casos. 2. F.
antitese f. certain, particulier, spécial; I. certo; qualcuno di preciso; S.
antologie s.f. F. anthologie f.; I. antologia; S. antología f.; cierto; P. particular, especial.
P. antologia f., florilégio m. anunţ s.n. F. annonce f., avis m.; I. annunzio m.; avviso
antonim s.n. F. antonyme m.; I. antonimo m.; S. antónimo pubblico; S. anuncio, cartel, aviso m.; P. anúncio, reclame
m.; P. antónimo m. m.; anúncio, aviso m.
antracen s.n. F. anthracène m.; I. antracene m.; S. anunţa vt. F. annoncer, faire savoir; publier; I. annunziare,
antracene m.; P. antraceno m. annunciare; avvisare; S. anunciar, comunicar, avisar; P.
antracit s.n. F. anthracite m.; I. antracite f.; S. antracita f.; anunciar(-se), comunicar(-se), avisar, dar a conhecer; a ~
P. antracito m. un concurs anunciar um concurso; a ~ sosirea anunciar a
antract s.n. F. entracte m.; I. intermezzo; intervallo m. (tra chegada.
due atti); S. entreacto m.; P. entreacto, intervalo m. anvelopă s.f. F. enveloppe f.; I. copertone m.; S. cubierta
antrax s.n. F. anthrax m.; I. ạntrace m.; S. ántrax m.; P. f.; P. pneu m.
antraz m. anvergură s.f. F. envergure f.; de mare ~ de grande
antrena vt., vr. F. (s')entraîner; I. allenare, -rsi, addestrare, envergure, de vastes proportions; I. (av.) apertura alare
-rsi; S. entrenar(se); P. treinar(-se). d'aereo; (în expr.) de mare ~ su larga scala; S. envergadura
antrenament s.n. F. entraînement m.; I. allenamento m., f.; P. envergadura f.
addestramento m.; S. entrenamiento m.; P. treinamento m. anxietate s.f. F. anxiété, inquiétude, angoisse f.; I. ansia;
antrenor s.m. F. entraîneur m.; I. allenatore m.; S. ansietà; angoscia; S. ánsia, angústia f.; P. ânsia, ansiedade,
entrenador m.; P. treinador m. angústia f.
antreprenor s.m. F. entrepreneur m.; I. imprenditore, aortă s.f. F. aorte f.; I. aorta f.; S. aorta f.; P. aorta f.
appaltatore; S. contratista, empresario m.; P. empresario apanaj s.n. F. apanage m.; I. appannaggio m.; S. apanagio
m. m.; P. apanágio m.
antrepriză s.f. F. entreprise f.; a da în ~ confier l'entreprise aparat s.n. F. appareil m.; I. apparecchio; congegno m.;
d'un ouvrage; a lua în ~ assumer l'entreprise d'un ouvrage; macchina f.; S. aparato m.; ~ul de stat el aparato del
I. impresa f.; appalto m.; a da în ~ appaltare; a lua în ~ estado; ~ de fotografiat cámara fotográfica f.; P. aparelho,
prender in appalto; S. empresa f.; P. empresa f., instrumento m., máquina f.; ~ de radio aparelho de rádio;
estabelecimento m. industrial ou comercial. ~ circulator aparelho circulatório; ~ digestiv aparelho
antreu s.n. F. vestibule m.; I. vestibolo; andito; ingresso digestivo; ~ de stat aparelho do Estado, aparelho estatal.
m.; S. vestíbulo m.; antesala f.; P. vestíbulo m., sala f. de aparataj s.n. F. appareillage, outillage m.; I. attrezzatura f.;
entrada. apparecchiatura f.; S. conjunto m. de aparatos; P.
antricot s.n. F. entrecôte f.; côtelette f.; I. costata f.; bisteca aparelhagem f.; ~ electric aparelhagem eléctrica.
f. (alla fiorentina); S. solomillo, filete m.; chuleta f.; P. aparent I. adj. F. apparent; I. apparente; fittizio; S.
entrecosto m. aparente; P. aparente, especioso, imaginário, fingido. II.
antropofag s.m. F. anthropophage m.; I. antropọfago m.; adv. F. en apparence, apparemment; I. apparentemente; S.
S. antropófago m.; P. antropófago m. aparentemente; P. aparentemente.
antropologie s.f. F. anthropologie f.; I. antropologia; S. aparenţă s.f. F. apparence f.; I. apparenza; S. apariencia f.;
antropología f.; P. antropologia f. a salva aparenţele salvar las apariencias; P. aparência f.; a
anturaj s.n. F. milieu m. fréquenté par qqn., société f., salva aparenţele guardar as aparências; în ~ aparentemente;
entourage m.; I. cerchia f. di amici; ambiente m.; S. circulo în ciuda aparenţelor contra as aparências.
m. de relaciones y amistades; P. companhia f., meio, apariţie s.f. F. apparition; parution f.; I. apparizione f.;
séquito m., roda f. comparsa f.; S. aparición; visión f.; a-şi face apariţia
ANU-APĂ Valeriu
anual I. adj. F. annuel; I. annuale, annuo; CIUCULIN
S. anual; plan ~ - Dicţionar
aparecer; român-francez-italian-spaniol-portughez
P. aparição, manifestação; aparição, chegada;
plan anual; raport ~ informe anual; P. anual; adunare ~ă aparição, origem f., nascimento, começo m.
assembléia anual; bilanţ ~ balanço anual. II. adv. F. apartament s.n. F. appartement m.; I. appartamento; S.
annuellement; I. annualmente; S. anualmente; P. aposento m., habitación f., piso m., vivienda f.; P.
anualmente. apartamento m., casa f., aposento m.
anuar s.n. F. annuaire m.; I. annuario m.; S. anuario m.; ~ aparte adv. 1. F. à part; I. separatamente; aparte; S.

22
separadamente; P. à parte. 2. F. séparément; à part; I. m.; P. aqueducto m.
particolare; S. especial, raro; P. separadamente. apel s.n. F. appel m.; I. appello m.; S. llamamiento m.; a
apartenenţă s.f. F. appartenance f.; I. appartenenza f.; S. face ~ (la) apelar a, recurrir a; P. chamada f.; chamamento
pertenencia f.; ~ de clasă pertenencia de una clase; P. m.; apelo, pedido m.; (jur.) apelação f.; curte de ~ tribunal
pertença, dependência f. de segunda instância.
aparţine vi. F. appartenir; I. appartenere; far parte di; S. apela vi. F. appeler à qqn.; appeler d'un jugement; I.
pertenecer; P. pertencer; cartea asta îmi ~ este livro me ricorrere; appellarsi; S. apelar (a); P. apelar, reclamar,
pertence. exigir.
apaş s.m. F. apache, voyou m.; I. malvivente m.; S. apendice s.n. F. appendice m.; I. appendice f.; S. apéndice
apache, bandito m.; P. apache, bandido m. m.; P. apêndice m.; adição f.
apatic adj. F. apathique; indolent; I. apatico; indiferente; S. apendicită s.f. F. appendicite f.; I. appendicite f.; S.
apático; P. apático. apendicitis f.; P. apendicite f.
apatie s.f. F. apathie; indolence f.; I. apatia; accidia f.; S. aperitiv s.n. 1. F. hors-d'œuvre m.; I. antipasto m.; S.
apatía f.; P. apatia f. antecomida f.; P. petisco, acepipe m. 2. F. apéritif m.; I.
apă s.f. F. eau f.; I. acqua f.; S. agua f.; ~ potabilă agua aperitivo m.; S. aperitivo f.; P. aperitivo m., bebida f. que
potable; ~ de izvor (de ploaie) agua (de) manantial apre o apetito.
(llovediza), pluvial); ~ curgătoare agua corriente; ~ apetit s.n. F. appétit m.; I. appetito m.; S. apetito m.; P.
stătătoare agua estancada (muerta); ape teritoriale aguas apetite m.; vontade f. de comer; a trezi ~ul despertar
jurisdiccionales; în susul apei agua arriba; în josul apei apetite; (fig.) apetite, desejo m.
agua abajo; îi lasă gura ~ se le hace agua la boca; a bate apicultură s.f. F. apiculture f.; I. apicoltura, apicultura f.; S.
apa în piuă coger agua en cesto; a nu avea după ce bea ~ apicultura f.; P. apicultura f.
no tener donde caerse muerto; a intra la ~ encoger; (fig) aplana vt. F. aplanir, apaiser, calmer; I. applanare; sedare;
estar fresco; a scoate ~ din piatră seacă sacar agua de las S. allanar; P. aplanar, resolver, desembaraçar.
piedras; toate proiectele mele s-au dus pe apa sâmbetei aplauda vi., vt. F. applaudir; I. applaudire; acclamare; S.
para todos mís planes cruz y raya; apele unui diamant las palmear, palmotear; aplaudir; P. aplaudir.
aguas de un diamante; P. água f.; ~ dulce água doce; ~ de aplauze s.f.pl. F. applaudissement m.; I. applausi m.pl.,
izvor água nativa, água da fonte; ~ minerală água mineral; battimano m.; S. aplausos m.pl.; P. aplausos m.pl.; ~
~ oxigenată água oxigenada; ~ de ploaie água de chuva; ~ furtunoase aplausos tempestuosos.
potabilă água potável; ~ sălcie água salobra; ~ sărată água apleca vt., vr. F. (se) pencher, (s')incliner, (se) baisser; mi s-
salgada; ~ clocită água choca; ~ infectată água inquinada; a aplecat j'ai une indigestion; I. piegare, -rsi; inchinare,
~ grea água pesada; o ~ mare um grande rio; secreţie, -rsi; abbassare, -rsi; a i se ~ sentirsi stomacare; S.
umoare líquido, umor m., secreção f.; apele unui diamant inclinar(se), ladear(se), recostar(se); (capul) bajar; (fig)
os reflexos de um diamante. doblarse, inclinarse; a i se ~ no sentarle bien (a uno); P.
apăra vt., vr. F. (se) défendre; (se) protéger; I. diffendere, dobrar(-se), inclinar(-se).
-rsi; proteggere; S. defender(se), proteger, resguardar; P. aplecare s.f. F. inclinaison f.; I. inchino m.; inclinazione f.;
amparar. proteger, socorrer; defender(-se); justificar-se; a ~ S. inclinación f.; P. dobramento m., inclinação f.; (fig)
patria defender a pátria; a ~ interesele poporului defender propensão, tendência, inclinação f.
os interesses do povo; a se ~ de soare defender-se do sol. aplica vt. 1. F. appliquer; I. applicare; apporre; a ~ o
apărare s.f. F. défense, protection, sauvegarde f.; I. difesa ştampilă apporre un bollo; S. aplicar; P. aplicar, juntar,
f.; S. defensa; protección f.; P. amparo, apoio m., unir, pegar. 2. F. appliquer; I. applicare; attuare; a ~ una
protecção; defesa f.; legitimă ~ legitima defesa; ~ pasivă applicare uno schiaffo; S. aplicar, emplear; sobreponer; P.
defesa passiva; ~ antiaeriană defesa antiaérea; (jur., aplicar, ampregar; infligir.
sport.) defesa f. aplicare s.f. F. application f.; I. applicazione f.; S.
apărător s.m. F. défenseur; protecteur m.; I. difensore m.; aplicación f.; P. aplicação, sobreposição, junção; execução
S. defensor m.; P. protector; defensor m. (adj) defensivo, f., cumprimento m.; prática f.
protector; aplomb s.n. F. aplomb m.; I. disinvoltura f.; sfacciataggine
apărea vi. F. paraître, apparaître; I. apparire; comparire; S. f.; S. aplomo, relente f.; P. aprumo, entono m.,
aparecer; P. aparecer, surgir; (a se tipări) sair do prelo; sobranceria, ousadia f., atrevimento m.; aprumo m.,
brotar. verticalidade f.
apăsa vt. 1. F. appuyer, presser, peser; a ~ pe pedală apocalips s.n. F. apocalypse m.; I. apocalisse f.; apocalissi
appuyer sur la pédale; a ~ pe buton presser le bouton; I. f.; S. apocalipsis m.; P. apocalipse m.
premere; pigiare; pesare; a ~ pe buton premere il bottone; apocrif adj. F. apocryphe m.; I. apocrifo; S. apócrifo m.;
S. apretar, apretujar; P. pesar, caregar, premer, apertar. 2. P. apócrifo.
F. oppresser, opprimer; I. premere; opprimere; gravare; S. apogeu s.n. F. apogée m.; I. apogeo m.; S. apogeo m.; P.
oprimir; P. oprimir, carregar, tiranizar. 3. F. peser; I. apogeu m.
tribolare; tormentare; S. abrumar, agobiar; P. sublinhar, apoi adv. F. puis; après; I. 1. poi; dopo; in seguito; 2. poi;
acentuar. alla fin fine; S. después, luego; P. depois, em seguida,
apăsare s.f. 1. F. pression f.; I. pressione; premitura f.; S. mais tarde, a seguir.
apretón, apretujón m.; P. pressão f. 2. F. oppression, apolitic adj. F. apolitique; I. apolitico; S. apolítico; P.
dépression; I. oppressione; angheria f.; S. opresión f.; P. apolítico.
opressão, depressão f. apologet s.m. F. apologiste m.; I. apologista m.; S.
apăsat adj. 1. F. pésant, lourd; I. grave; pesante; S. apologista m.; P. apologista m.
enérgico, pesado; P. energico, gravame. 2. F. opprimé, apologie s.f. F. apologie f.; I. apologia f.; elogio m.; S.
tourmenté; I. aggravato; oppresso; S. oprimido; P. apología f.; P. apologia f.
oprimido. 3. F. distinct; I. netto; distinto; S. distincto; P. apoplexie s.f. F. apoplexie f.; I. apoplessia; S. apoplejía f.;
distinto. P. apoplexia f.
Valeriu CIUCULIN
apăsător - Dicţionar
adj. F. oppresif; accablant,român-francez-italian-spaniol-portughez APE-APRm.;
opprimant; I. pesante; aport s.n. F. apport m.; contribution f.; I. contributo
oppressivo; opprimente; căldură ~oare caldo opprimente; apporto m.; S. aportación f., contribución f.; P. contributo
S. sombrio; opresivo; P. opressivo, aflitivo, pungente. m., contribuição.
apeduct s.n. F. aqueduc m.; I. acquedotto m.; S. acueducto apos adj. F. aqueux; I. acquoso, acqueo; S. acuoso,

23
aguoso; P. aquoso;APR-ARB
aguado. Valeriu
aprodCIUCULIN - Dicţionar
s.m. F. huissier m.; I. român-francez-italian-spaniol-portughez
usciere m.; S. ujier m.; P.
apostol s.m. F. apôtre m.; I. apostolo m.; S. apóstol m.; P. bedel, porteiro m.; (ist.) pajem, escudeiro m.
apóstolo; missionário m. aprofunda vt. F. approfondir, creuser (un sujet); I.
apostrof s.n. F. apostrophe f.; I. apọstrofo m.; S. apóstrofo approfondire; S. profundizar, ahondar; P. profundar,
m.; P. apóstrofo m. penetrar, examinar a fundo, indagar.
apostrofa vt. F. apostropher; I. apostrofare; S. apostrofar; aprofundare s.f. F. approfondissement m.; I. approfondi-
P. apostrofar, censurar, repreender. mento m.; S. profundizamiento, ahondamiento m.; P.
apoteoză s.f. F. apothéose f.; I. apoteosi f.; S. apoteosis f.; aprofundamento m.
P. apoteose f. apropia vt., vr. F. (s')approcher, (se) rapprocher, approcher,
apoziţie s.f. F. apposition f.; I. apposizione; S. aposición f.; avancer vers; I. avvicinare, -rsi; accostare, -rsi; S.
P. aposição f. acercar(se), aproximar(se); P. aproxima(-se), avizinhar-se;
aprecia vt. F. apprécier; évaluer; considérer, être d'avis. I. aproximar-se, parecer-se, ter semelhança com; abordar.
apprezzare; valutare; stimare; S. apreciar; tallar; P. apreçar, apropiere s.f. F. rapprochement m.; prin ~ à proximité, aux
avaliar, determinar o preço; apreciar, estimar, prezar; environs; din ~ des environs; I. avvicinamento m.;
considerar. accostamento m.; prin ~ nelle vicinanze; din ~ da vicino;
apreciere s.f. F. appréciation; évaluation; estimation f.; I. S. cercanía, proximidad f.; în ~ cerca; prin ~ cerca de aquí;
stima f.; apprezzamento m.; valutazione f.; S. apreciación P. aproximação; proximidade, vizinhança f., arredores
f., aprecho m.; a lăsa la ~a cuiva dejar a la elección (al m.pl.
gusto) de uno; P. apreciação, estimação, avaliação f., apropo I adv. F. à propos; I. a proposito; S. apropósito; P.
apreço m. a propósito. II. s.n. F. allusions malveillantes f.pl.; I.
apret s.n. 1. F. apprêt m.; I. appretto; S. apresto m.; P. allusione f.; frecciata f.; S. apropósito m.; P. alusão f.
goma f. 2. F. apprêt m.; I. apprettatura f.; S. aproviziona vt, vr. F. approvisionner, ravitailler; se munir;
almidonamiento m.; P. lustro m. de estofos, de coiros etc. I. approvvigionare, -rsi; far provviste; S. abastecer(se),
aprig I. adj. 1. F. impétueux, indomptable; I. indomito; proveer(se); P. prover(-se), munir(-se), abastecer(-se),
impetuoso; S. áspero, duro; P. impetuoso, fogoso, aprovisionar.
arrebatado. 2. F. dur; impitoyable; I. aspro; crudele; S. aprovizionare s.f. F. approvisionnement m., ravitaillement
duro, cruel; P. duro, cruel, desumano, áspero, implacável. m.; I. approvvigionamento m.; S. abastecimiento, abasto
3. F. impitoyable; I. avido; ~ la câştig avido di guadagno; m.; bază de ~ base f. de abastecimiento; P.
S. cruel, encarnizado; P. ávido, cobiçoso. II. adv. 1. F. aprovisionamento, abastecimento m.
vivement, impétueusement; I. impetuosamente; S. aproximativ I. adj. F. approximatif; I. approssimativo.; S.
vivamente; P. impetuosamente. 2. F. impitoyablement; I. aproximativo, aproximado; P. aproximativo. II. adv. F.
crudelmente; S. cruelmente; P. cruelmente. approximativement; I. approssimativamente; all'incirca; S.
aprilie s.m. F. avril m.; I. aprile m.; S. abríl m.; P. Abril m. aproximadamente, poco más o menos; P.
aprinde I. vt. 1. F. allumer; I. accendere; appiccare il aproximadamente.
fuoco; a i se ~ călcâiele după cineva accendersi d'amore; aproximaţie s.f. F. approximation; cu ~ par approxima-
S. encender; nu fă asta că-ţi aprinzi paie-n cap no hagas tion; I. approssimazione m.; cu ~ approssimativamente; S.
esto que te la ganas; a i se ~ călcâiele după cineva pender aproximación f.; P. aproximação f.
la chaveta; P. acender, atear, pôr fogo, deitar fogo. 2. F. apt adj. F. apte, capable, idoine; I. atto; idoneo; abile; S.
allumer; I. accendere; a ~ lumina accendere la luce; S. apto, capaz; P. apto, capaz, hábil.
alumbrar; P. acender. II. vr. F. s'allumer; I. accendersi; S. aptitudine s.f. F. aptitude, prédisposition f.; I. attitudine;
encenderse; P. acender-se, escandecer-se; arrebatar-se, propensione; S. aptitud, disposición, capacidad f.; P.
encolerizar-se; inflamar-se, apaixonar-se; ruborizar-se; aptidão, capacidade, habilidade f.
ficar ardido. apuca I. vt. 1. F. prendre, saisir, attraper, accrocher; I.
aprins adj. 1. F. allumé; I. acceso; S. encendido; afferare; prendere; S. coger, asir (de, por, a); a ~ pe
alumbrado; P. aceso; incendiado; incandescente. 2. F. Dumnezeu de picior ganar el paraíso; a ~ loc coger un
flambant, ardent; I. fiammeggiante; S. ardoroso, fogoso, sitio; a ~ trenul coger el treno; P. aparrar; apanhar;
apasionado; P. apaixonado, inflamado, entusiasmado. 3. empunhar; pegar; tomar. 2. F. prendre, attraper; I.
(fig) F. ardent; I. ardente, brillante; splendente; S. ardoso; prendere; assalire; S. asir de; P. tomar; surpreender. 3. F.
brillante; P. corado, impurpurado. 4. (despre culori) F. vif, s'engager sur une voie; I. prendere; avviarsi vr; a ~ calea...
cru; I. acceso; violente; S. vivo, brillante; P. vivo, forte; prendere la strada; S. coger; care pe unde apucă cada uno
roşu ~ vermelho vivo, encarnado; 5. (despre cereale etc.) por donde puede; P. conseguir; dirigir-se. II. vr. 1. F.
F. échauffé; I. ribollito; putrefatto; S. encendido; P. commencer à; I. afferarsi; S. comenzar; a se ~ de un lucru
incendiado. greu poner el cascabel al gato; P. começar a. 2. F. se
aprioric adj. F. qui a le caractère d'un a priori; I. mettre à; I. mettersi a; accingersi; nu ştie de unde să o
aprioristico; S. apriorico; P. apriorico. apuce non sa come incominciare; S. asirse; când te apucă,
aproape I. adv. 1. F. près, tout près, proche; I. vicino; mult te ţine? ¿cuándo te da por esto, dura mucho?; ce te-a
accanto; S. cerca (de), (a) poca distancia (de), próximo; ~t? ¿qué tripa se te ha roto?; nu te ~ de prostii no hagas
examenele sunt ~ los exámenos están cerca; P. perto, tonterías; m-a ~t ploaia me cogió la lluvia; P. começar a,
junto, ao pé; a cunoaşte pe cineva de ~ conhecer alguém pôr-se a; ce te-a ~? o que é que te deu?
de perto, intimamente. 2. F. à peu près, presque, environ; apucat I. adj. F. possédé; emporté; I. ossesso; spiritato; S.
I. quasi; circa; S. casi; ~ nimic casi nada; P. quase. II. posedato; P. endemoniado. II. s.n. (în expr) pe ~e F. par
s.m. F. pareil, prochain, semblable; I. prossimo m.; simile hasard; I. a caso; in fretta; S. acaso; P. a travesso.
m.; S. próximo; P. semelhante, próximo; ~le nostru o apucător adj. F. rapace, avide; I. rapace; avido; S. rapaz;
nosso semelhante, o nosso próximo. P. pegador, agarrador; rapinante, avaro.
aproba vt. F. approuver, être d'accord; I. approvare; apucătură s.f. F. (mauvaises) habitudes f.pl.; I. (brutta)
acconsentire; S. aprobar; P. aprovar, aceitar, consentir; abitudine f.; modi m.pl.; S. mala costumbre f.; modales
aprovar, louvar. m.pl; P. comportamento, hábido m.; pegadura f.
aprobare s.f. F. approbation f.; I. approvazione; consenso apune vi. F. se coucher; disparaître; I. tramontare; calare;
m.; S. aprobación f.; P. aprovação f., consentimento m.; S. ponerse; (fig) declinar; P. pôr-se; (fig.) declinar,
licença f. desaparecer.

24
apus I. s.n. 1. F. coucher du soleil; I. tramonto m.; occaso arbitrar.
m.; S. ocaso, poniente m.; P. ocaso m.; ~ul soarelui o pôr arbitraj s.n. F. arbitrage m.; I. arbitrato; arbitraggio; S.
do sol. 2. F. couchant, ouest, occident m.; I. occidente m.; arbitrato m.; P. arbitragem m.
occaso m.; ovest m.; ponente m.; S. occidente m.; P. oeste arbitrar
Valeriu CIUCULIN - Dicţionar român-francez-italian-spaniol-portughez adj. F. arbitraire; I. arbitrario; S. ARB-ARH
arbitrario; P.
m.; ocidente m. (fig.) declinio, ocaso m. II. adj. F. disparu, arbitário.
éteint, passé; I. tramontato; S. declinado; P. extinto, arbitru s.m. 1. F. arbitre m.; I. arbitro m.; S. árbitro m.; ~
desaparecido; vremuri ~e tempos idos. de tuşă árbitro de línea; P. árbitro m. 2. (filoz.) F. arbitre
apusean adj. F. occidental; I. occidentale; S. occidental; P. m.; I. arbitrio; liber ~ libero arbitrio; S. albedrío m.;
ocidental. liberul ~ el libre albedrío; P. árbitro m.
ar s.m. (măsură) F. are m.; I. ara f.; aro m.; S. área f.; P. arbora vt. 1. F. arborer; élever, hisser, déployer; I.
are m. inalberare; issare; S. enarbolar, tremolar; izar; P. arvorar,
ara vt. F. labourer, donner une façon; I. arare; S. arar; P. exigir, alevar, alçar; a ~ steagul arvorar a bandeira; (mar.)
arar, lavrar, abrir sulcos. arvorar, içar, hastear, mastrear.2. (fig) F. porter avec
arab adj., s.m. F. arabe; I. ạrabo; S. árabe; P. árabe; cifre ostentation; I. ostentare; S. alardear, ostentar; P. ostentar.
~e algarismos árabes. arbore s.m. F. arbre m.; I. albero; ~ de pâine artocarpo; S.
arabil adj. F. arable; I. arabile; S. labradío, labrantío; P. árbol m.; ~ fructifer árbol frutal; ~ cotit cigüeñal m.; ~
arável. genealogic árbol genealógico; P. árvore f.; ~ genealogic
arac s.m. F. échalas, paisseau m.; I. palo; broncone m.; S. árvorel genealógica; (tehn.) árvore f., eixo m.; ~ portelice
rodrigón m.; P. estaca f., tanchão m. árbvore da hélice.
aragaz s.n. F. 1. butane (propane) m.; 2. cuisinière m. à arbust s.m. F. arbuste, arbrisseau m.; I. arbusto; arboscello;
gaz butane; I. 1. gas liquido; 2. fornello a gas; S. 1. gas m.; S. arbusto m.; P. arbusto m.
2. cocina f. de gas; P. 1. gás m.; 2. fogão m. a gás. arc s.n. 1. F. arc m.; I. arco m.; ~ de triumf arco trionfale;
arahidă s.f. F. cacahuète (cacahouète) f.; I. arachide f.; S. ~ voltaic arco voltaico; S. arco m.; a trage cu ~ul disparar
aráquida f., cacahuete, mani m.; P. amendoim m. del arco; ~ voltaic arco voltaico; ~ de triumf arco triunfo;
aramă s.f. F. airain, cuivre m.; a-şi da arama pe faţă lever P. arco m.; ~ de cerc arco de círculo; ~ de triumf arco de
la masque, laisser passer le bout de l'oreille; I. rame m.; triunfo, arco triunfal; ~ voltaic arco voltaico. 2. F. arche f.;
cupro m.; a-şi da arama pe faţă mostrare il suo vero I. molla f.; ~ de trăsură molla della carrozza; S. cuerda f.,
carattere; S. cobre m.; a-şi da arama pe faţă enseñar la resorte, muelle m.; P. mola f.
oreja; P. cobre m.; vase de ~ os cobres (da cozinha). arcadă s.f.. 1. F. arcade f.; I. arcada f.; S. arcada f.; P.
aranja vt. F. arranger, ranger, mettre en ordre; I. assettare, arcada f. 2. (la pl) F. arcades f.pl.; I. porticato m.; S.
assestare; sistemare; S. acomodar, arreglar, ordenar; arcadas f.pl.; P. arcadas f.pl.
disponer; (fig) pergeñar; P. arranjar, dispor, colocar, arcan s.n. F. arcane f.; I. laccio m.; corda f.; S. lazo m.,
arrumar, pôr em ordem; arranjar, concertar, regular; convir, mangana f.; P. corda f., cordão m.
concordar; arranjar-se, enfeitar-se, ornar-se. arcaş s.m. F. archer m.; I. arciere m.; balestriere m.; S.
aranjament s.n. F. arrangement, accord m.; I. arquero m.; P. archeiro, besteiro, sagitário m.; Sagitário m.
assestamento m.; sistemazione f.; S. arreglo m.; avenencia; arcă s.f. F. arche f.; arca lui Noe l'arche de Noè; I. arca;
distribución, disposición f.; P. arranjo m., coordenação, arca lui Noe arca di Noè; S. arca m.; P. arca f., navio m.; ~
colocação f.; acordo m., conciliação f. lui Noe arca de Noé.
arareori adv. F. rarement; I. di rado, raramente; S. archebuză s.f. F. arquebuse f.; I. archibugio m.; S. arvabuz
raramente, rara vez, pocas veces; P. raramente, raras vezes, m.; P. arvabuz m.
poucas vezes. arctic adj. F. arctique; I. artico; S. ártico; P. arquear(-se),
arat s.n. F. action de labourer, labourage m.; I. aratura f.; S. dobrar(-se) em arco, curvar(-se).
aratura f.; P. lavra, lavoira f.; (adj.) arado, lavrado. arcui vt, vr. F. (s')arquer, (se) courber en arc, (se) cambrer;
arămi vt. F. cuivrer, doubler de cuivre; I. ramare; S. cobrir I. arcare; inarcare; S. enarcar(se), arquear(se),
de cobre; P. cobrir de cobre. encorvar(se); a-şi ~ spinarea arquear el lomo; a-şi ~
arămiu adj. F. cuivré, bronzé, basané; I. rosso rame; S. sprâncenele enarcar las cejas; P. arquear(-se), dobrar(-se)
cobrizo; P. acobreado. em arco, curvar(-se).
arăta I. vt. 1. F. montrer, faire voir, exhiber; I. mostrare; arcuş s.n. F. archet m.; I. arco; archetto m.; S. arco m.; P.
far vedere; S. mostrar, enseñar; indicar, señalar; P. arco m. de violino.
mostrar. 2. F. montrer; I. mostrare, dimostrare; a ~ arde vi. F. brûler; flamber; I. ardere; bruciare; a ~ cu fierul
dragoste mostrare affetto; S. demostrar; P. mostrar, roşu marchiare col ferro rovente; a ~ cuiva o palmă
explicar, demonstrar. 3. F. dénoter, dévoiler; I. mostrare; appiccicare uno schiaffo; a-ţi ~ de ceva aver voglia di
palesare; S. mostrar; a ~ bine (rău) tener buena (mala) qualcosa; S. arder; quemar; quemarse; (la soare) tostarse;
cara; P. indicar, testemunhar; parecer. II. vr. F. se montrer; nu-mi ~ de nimic no tengo gana de nada; P. arder,
I. mostrarsi; pe cât se arată a quanto pare; S. asomarse, queimar-se, ser consumido pelo fogo; brilhar, luzer;
parecer; aparecere, mostrarse; eforturile s-au arătat a fi abrasar; ter calor, febre; (fig.) ter vontade de, desejar
zadarnice los esfuerzos resultaron vanos; P. manifestar(- ardentemente; arder, queimar, incendiar; pespegar, dar uma
se); mostrar-se. bofetada; (fam.) enganar(-se); lampa ~ a lâmpada está
arătător s.n. 1. F. index m.; aiguille f.; I. lancetta f.; sfera acesa; îi ard ochii brilham-lhe os olhos; a ~ cu fierul roşu
f.; S. indicador m.; (de ceas) aguja f.; P. indicador m. 2. F. estigmatizar, ferrar.
index m.; I. indice m. (dito); S. índice m.; P. (dedo) ardei s.m. F. piment, poivron m.; ~ iute piment fort; I.
indicador m. peperone; ~ iute peperoncino forte; S. pimienta f.; ~ gras
arătos adj. 1. F. beau, de belle prestance; I. vistoso; bello; pimienta dulce; ~ iute pimienta picante, guindilla f.; P.
S. vistoso; P. de boa presença. 2. F. majestueux, pimentão m.; ~ iute pimento m., malagueta f.
imposant; I. grandioso; maestoso; S. imponente; P. ardeia vt. F. pimenter; I. pimentare; S. pimientar; P.
imponente, presentável. pimentar.
arătură s.f. F. champ labouré m.; I. aratura f.; S. arada; ardere s.f. 1. F. chauffage; brûlement m., combustion f.; I.
labranza f.; haza, tierra labrantía f.; P. lavoira; terra lavrada combustione f.; S. combustión f.; motor cu ~ internă
f. motor de combustión interna; P. combustão f.; ~ internă
arbitra vt. F. arbitrer; I. arbitrare; giudicare; S. arbitrar; P. combustão interna. 2. F. cautérisation f.; I.

25
cauterizzazione; S. cauterización f.; P. cauterisação f. S. repleto, relleno; P. repleto.
ardezie s.f. F. ardoise f.; I. ardesia; S. pizarra f.; P. ardésia arhitect s.m. F. architecte m.; I. archittetto; S. arquitecto
f. m.; P. arquitecto m.
ardoare s.f. F. ardeur f.; I. ardore m.; fervore m.; S. ardor arhitectonic adj. F. architectonique; I. architectonico; S.
m., fugosidad f.; P. ardor m., paixão f. veemente; arquitectónico; P. arquitectónico.
entusiasmo m., energia f. arhitectonică s.f. F. architectonique f.; I. architectonica f.;
arenă s.f. F. arène, lice f.; I. arena; lizza; S. arena f., ruedo S. arquitectónica f.; P. arquitectónica f.
m.; P. arena f.; ~ de circ arena do circo; ~ politică arena arhitectural adj. F. architectural; I. architecturale; S.
política. ARH-ARŞ Valeriu CIUCULIN
arquitectural inv.;-P.
Dicţionar român-francez-italian-spaniol-portughez
arquitectural, arquitectónico.
arenda vt. F. donner (prendre) à bail (à terme); affermer; I. arhitectură s.f. F. architecture f.; I. archittettura; S.
affittare (terre); S. arrendar; P. arrendar, dar de renda. arquitectura f.; P. arquitectura f.
arendaş s.m. F. fermier m.; I. affittavolo, fittaiolo, arhivar s.m. F. archiviste m.; I. archivista m.; S. archivero
affittuario; S. arrendador, arrendatario m.; P. rendeiro m. m.; P. arquivista m.
arendă s.f. F. ferme f., bail, affermage, fermage m.; I. arhivă s.f. F. archives f.pl.; arhivele statului les archives de
affitto m. (di un podere); S. arrendamiento m.; P. l'État; I. archivio; arhivele statului archivi di Stato; S.
arrendamento m., renda de uma terra. archivo m.; P. arquivo m.
arest s.n. 1. F. arrestation, détention f., emprisonnement arian adj. F. aryen; I. ariano; S. ariano; P. ariano.
m.; I. arresto m., detenzione f.; S. arresto m., detención f.; arici s.m. F. hérisson m.; ~ de mare oursin m.; I. riccio; ~
P. detenção, prisão f.; a fi sub ~ estar detido. 2. F. prison de mare riccio di mare; S. erizo m.; P. ouriço m.; ~ de
f., maison d'arrêt; I. prigione f.; S. prisión f.; P. casa f. de mare ouriço-do-mar.
detenção. arid adj. F. aride, sec, stérile; I. arido; secco; S. árido;
aresta vt. F. arrêter; emprisonner; I. trarre in arresto, estéril; P. árido, seco; estéril, infecundo.
arrestare; imprigionare; S. arrestar, detener; P. aprisionar, ariditate s.f. F. aridité, sécheresse f.; I. aridità, secchezza;
prender, deter. sterilità; S. aridez f.; P. aridez, secura, sequidão,
argat s.m. F. valet de ferme; I. garzone m. di fattoria; esterilidade f.
domestico m.; S. mozo m. de labranza; P. peão, criado m. arie s.f. 1. (agr) F. aire f.; I. aia f. (dove si battono le biade);
argăseală s.f. 1. F. tannage, corroyage m., mégie f.; I. S. área f.; P. eira f. 2. F. aire f.; I. area f.; S. área f.; P. área
conciatura; S. curtimiento m.; P. curtimento m. 2. F. tan, f.; 3. (muz) F. air m., chanson f.; aria f.; I. aria f.; S. aria f.;
mégis m.; I. concia f.; S. curtimiento m.; P. curtimento m. P. ária, canção f.
argăsi vt. F. tanner, mégir, mégisser, corroyer; I. conciare arierat adj. F. arriéré m.; I. minorato psichico; deficiente
(le pelli); S. curtir; P. curtir. m.; S. dificiente; P. atrasado mental.
argentinian s.m., adj. F. argentinien; I. argentino; S. arin s.m. F. aune (aulne) [on] m.; I. ontano; S. amiera f.; P.
argentino; P. argentiniano. amieiro m., amieira f.
argilă s.f. F. argile f.; I. argilla; creta; S. arcilla f.; P. argila aripă s.f. F. aille f.; a tăia aripile cuiva briser l'elan de qqn.;
f., barro m., greda f. I. ala; a-i creşte aripi mettere le ali; a tăia aripile tarpare le
argilos adj. F. argileux; I. argilloso; cretoso; S. arcilloso; P. ali; S. ala f.; fâlfâit de ~ alado; a căpăta aripi tomar alas; ~
argiloso. de automobil alero m.; ~ de moară aspa f.; P. asa f.;
argint s.n. F. argent m.; I. argento m. ~ viu argento vivio, (zool.) barbatana f. do peixe; (tehn.) asa f.; aripi de avion
mercurio m.; S. plata f.; ~ viu azogue m.; copilul acesta asas de avião; guarda-lama f.; (arh.) ala f.; aripa unei case
este ca ~ul viu este niño es un azogue; nuntă de ~ bodas de a ala duma casa; (mil.) ala f., flanco m.; aripa unei armate
plata; P. prata f. o flanco dum exército; (fig.) amparo m., protecção f., assas
argintărie s.f. F. argenterie f.; I. argenterịa f.; argenti m.pl.; f.pl.; a da aripi dar asas; a tăia aripile cortar as asas.
S. platería, plata labrada, vagilla de plata f.; P. prataria, aristocrat I. s.m. F. aristocrate, noble; I. patrizio; S.
baixela f. de prata. aristócrata m.; P. aristocrata m. II. adj. F. aristocratique; I.
argintiu adj. F. argenté; couleur argent; I. argenteo; aristocratico; S. aristocratico; P. aristocrático.
argentino; voce argintie voce argentina; S. plateado; aristocratism s.n. F. aristocratisme m.; I. aristocrazia f.;
argénteo; (sunete) argentino; P. prateado. contegno m. aristocratico; S. aristocratismo m.; P.
argou s.n. F. argot m.; I. gergo m.; S. jerga f., caló m., aristocratismo m.
germanía f.; P. gíria f., calão m. aristocraţie s.f. F. aristocratie, noblesse f.; I. aristocrazia;
argument s.m. F. argument m.; I. argomento m.; prova f.; S. aristocracia f.; P. aristocracia f.
S. argumento m.; a aduce ~e poner argumentos; P. aritmetică s.f. F. arithmétique f.; I. aritmetica; S. aritmética
argumento, raciocínio m. f.; P. aritmética f.
argumenta vt. F. argumenter; I. sostenere, provare; aritmie s.f. F. arytmie f.; I. aritmia; S. aritmia f.; P. aritmia
argomentare; S. argumentar; P. argumentar, usar de f.
argumentos. arivism s.n. F. arrivisme m.; I. arrivismo; S. arrivismo m.;
arhaic adj. F. archaïque; I. arcaico; vetusto; antiquato; S. P. arrivismo m.
arcaico; P. arcaico, antiquado. arivist s.m. F. arriviste m.; I. arrivista m.; S. arrivista,
arhaism s.n. F. archaïsme m.; I. arcaismo m.; S. arcaismo arribista m.; P. arrivista m.
m.; P. arcaísmo m. arlechin s.m. F. arlequin m.; I. arlechino; S. arlequín m.; P.
arhanghel s.m. F. archange m.; I. arcangelo; S. arcánguel arlequim m.
m.; P. arcanjo m. arma vt. F. armer; I. armare; S. armar; P. engatilhar uma
arheologie s.f. F. archéologie f.; I. archeologia; S. espingarda; armar(-se), munir(-se) de armas; (tehn.) armar;
arqueología f.; P. arqueologia f. (mar.) armar; a ~ o navă armar um navio.
arhiduce s.m. F. archiduc m.; I. arciduca m.; S. archiduque armadă s.f. F. armade; I. armada; S. armada f.; P. armada
m.; P. arquiduque m. f.
arhiepiscop s.m. F. archevêque m.; I. arcivescovo; S. armament s.n. F. armement m.; I. armamento; S.
arzobispo m.; P. arcebispo m. armamento m.; P. armamento m.
arhipelag s.n. F. archipel m.; I. arcipelago m.; S. armată s.f. F. armée f.; a face armata faire son service
archipiélago m.; P. arquipélago m. militaire, être sous les drapeaux; I. esercito m.; a face
arhiplin adj. F. archiplein, plein à craquer; I. pieno zeppo; armata stare sotto le armi; compiere il servizio militare; S.

26
ejército m.; P. exército m.; hoste f.; Armata Română arsenic s.n. F. arsenic m.; I. arsenico m.; S. arsénico m.; P.
Exército Romeno; serviço militar. arsénico; arsénio m.
armator s.m. F. armateur m.; I. armatore; S. armador, arsură s.f. 1. F. brûlement m., brûlure f.; I. bruciatura;
naviero m.; P. armador m. arsura; scottatura; S. quemadura f.; P. queimadura f. 2. F.
armă s.f. F. arme f.; engin m.; ~ de foc arme à feu; I. arma brûlure f.; I. ustione f.; S. resquemer m.; P. queimadela f.
f (pl. -i); cu arma în mână a mano armata; la arme! 3. F. brûlure f.; I. bruciore m.; fortore m.; S. quemadura f.;
all'armi!; S. arma f.; ~ albă (de foc) arma blanca (de P. queima f.
fuego); cu arma în mână a mano armada; ~ cu două arşic s.n. F. osselet m.; I. aliosso; astragalo; S. aleosa m.;
tăişuri espada de dos filos; a lua arma în mână tomar P. aleosso m.
(empuñar) el arma; a ridica armele alzarse en armas; a arşiţă s.f. 1. F. chaleur f. torride (caniculaire); ardeur,
depune armele rendir las armas; a prezenta arma presentar fournaise f.; I. calura; S. bochorno m.; canícula f.; P. calor,
armas; P. arma f.; arma, cada uma das diferentes espécies ardor m. de sol, calmaria, calma f. 2. (fig) F. fièvre f.; I.
de tropas que compõem um exército; (pl., pe un blazon) febbre f.; S. solazo m.; P. calor m.
armas f.pl., brasão m.; ~ albă arma branca; ~ de foc arma artă s.f. F. art m.; I. arte f.; S. arte m., f.; arte frumoase
de fogo; ~ de distrugere în masă arma de destruição em bellas astes; operă de ~ obra de arte mayor; ~ plastică arte
massas; sală de arme sala de armas; la arme! às armas! plástico; ~ populară arte popular; de dragul artei por amor
armăsar s.m. F. étalon, coursier m.; I. stallone; a face din al arte; arta italienească el arte italiano; P. arte f.; (fig)
ţânţar ~ fare d'ogni fuscello una trave; S. corcel m.; a face arte, habilidade, destreza f.; de dragul artei por amor à
din ţânţar ~ armar un caramillo por nada; P. garanhão m. arte; arte plastice artes plásticas.
armătură s.f. F. armature f.; I. armatura; S. armadura f.; arteră s.f. F. artère f.; I. artẹria; S. arteria f.; P. artéria f.;
armazón m.; (în mină) entibo m.; P. armação, armadura f. artéria, grande via f.; artere de comunicaţie artérias de
armean adj., s.m. F. arménien; I. armeno; S. armenio; P. comunicação; ~ principală artéria principal.
arménio m. arterioscleroză s.f. F. artériosclérose; I. arteriosclerosi f.;
armistiţiu s.n. F. armistice m.; cessez-le-feu m.; I. S. artériosclerosis f.; P. arteriosclerose f.
armistizio m.; tregua f.; S. armisticio m., tregua f.; P. artezian adj. F. artésien; I. artesiano; fântână ~ă pozzo
armistício m., trégua f. artesiano; S. artesiano; fântână ~ă surtidor, pozo artesiano;
armonică s.f. F. accordéon m.; harmonica f.; I. P. artesiano; fântână ~ă poço artesiano.
(fis)armonica; S. armónica f.; P. harmónica f. articol s.n. F. article m.; I. articolo; ~ de fond articolo di
armonie s.f. F. harmonie f.; I. armonia; consonanza; fondo; S. artículo m.; ~ hotărât (nehotărât) artículo
S. armonía, consonancia f.; amistad, concordia f.; P. definido (indefinido); ~ de fond (artículo) editorial; ~e de
harmonia f. larg consum bienes de consumo; P. artigo, assunto m.
armonios adj. F. harmonieux; I. armonioso, armonico; S. tratado num jornal, revista ou dicionário; artículo, artigo;
armonioso; P. harmonioso. (com.) artigo, mercadoria; (gram.) artigo m.; ~ de fond
armoniza vt., vr. F. (s')harmoniser; I. armonizzare, -rsi; S. artigo de fundo.
armonisar(se); P. harmonizar(-se). articula vt. F. articuler; I. articolare; S. articular; P.
armură s.f. F. armure f.; I. corazza, armatura f; S. articular; pronunciar.
armadura f., arnés m.; P. armadura f. articulaţie s.f. 1. F. articulation; I. articolazione; S.
armurărie s.f. F. armurerie f.; I. armeria; S. armería f.; P. articulación f.; P. articulação f. 2. (tehn) F. articulation; I.
armeira f. giuntura; S. articulación f.; P. articulação f.
armurier s.m. F. armurier m.; I. armaiolo; armiere; S. artificial I. adj. F. artificiel; I. artificiale; artificioso; S.
armero m.; P. armeiro m. artificial; (fig) artificioso; P. artificial; fingido,
aroga vr. F. s'arroger; I. arrogarsi; S. arrogarse; P. arrogar- dissimulado. II. adv. F. artificiellement; I. artificialmente;
se, atribuir-se, usurpar. S. artificialmente; P. artificialmente.
arogant adj. F. arrogant, hautain, dédaigneux, méprisant; I. artificiu s.n. 1. F. artifice m.; I. artificio; S. artificio m.; P.
arrogante; altezzoso; tracotante; S. arrogante; P. arrogante, artifício m. 2. F. artifice m.; focuri de artificii feux
soberdo, altivo, jactancioso, vaidoso. d'artifice; I. (în expr) focuri de artificii fuochi ad'artificio;
aroganţă s.f. F. arrogance f.; dédain, mépris m.; I. S. artificio m.; focuri de artificii fuegos de artificios; P.
arroganza; alterigia; tracotanza; S. arrogancia, soberbia f.; combinação f. pirotécnica; focuri de artificii fogos de
P. arrogança, soberba, ostentação, vanglória, jactância f. artifícios.
aromatic adj. F. aromatique, parfumé; I. aromatico; artilerie s.f. F. artillerie f.; I. artiglieria; S. artillería f.; ~
odoroso; fragrante; S. aromático; P. aromático, odorífero, grea (uşoară) artillería pesada (ligera); foc de ~ fuego de
fragrante, odorante. artillería; ~ antiaeriană artillería antiaérea f.; P. artilharia
aromă s.f. F. arôme, arome m.; I. aroma m.; profumo; f.; ~ grea artilharia pesada; ~ antiaeriană artilharia
fragranza; S. aroma m., odor m.; P. aroma m., perfume m., antiaérea; ~ de câmp artilharia de campanha; ~ de coastă
fragrância f. artilharia de costa; piesă de ~ peça de artilharia.
aromân s.m., adj. F. aroumain; I. aromeno; S. arumano; P. artilerist s.m. F. artilleur m.; I. artigliere; S. artillero m.; P.
romeno de Macedónia. artilheiro m.
arpacaş s.n. F. gruau, orge perlé m.; I. grano m. mondato; artist s.m. F. artiste, acteur m.; I. artista m.; S. artista m.; ~
orzo m. perlato; S. cebada f., farro m., perlada f.; P. carolo de cinema artista de cine m.; P. artista m.; ~ dramatic
m. de cereais. artista dramático; ~ liric artista lírico; ~ emerit artista
arpagic s.n. F. ciboulette (cive, civette) f.; I. cipollina f.; S. emérito; ~ al poporului artista do povo.
cebollino m.; P. semede f. de cebolha, cebolinha f. artistic adj. F. artistique; I. artistico; S. artístico; P.
ars adj. F. brûlé; hâlé; I. arso; bruciato; mâncare ~ă artístico; (adv.) artisticamente.
vivanda arrivata; S. quemado; ~ de soare tostado; artizanat s.n. F. artisanat m.; I. artigianato; S. artesanía f.;
quemado, seco; a sări ca ~ estremecerse; P. queimado, P. artesanato m.
abrasado, esturrado, consumido pela fogo; queimado, artrită s.f. F. arthrite f.; I. artrite f., artritide f.; S. artrite f.;
crestado pelo sol; queimado, muito cozido; a mirosi a ~ P. artrite f.
cheirrar a esturro. arţag s.n. F. hargne, irritation f.; I. bizza f., irascibilità f.; S.
arsenal s.n. F. arsenal m.; I. arsenale m.; armeria f.; S. irritación f.; P. rabugice f.
arsenal m.; P. arsenal m. arţar s.m. F. plane, faux sycomore, faux platane m.; I.

27
acero m. riccio; S. arce m.; P. bordo m. ~ plătit sicário, assassino pago.
arţăgos adj. F. hargneux, quinteux, gricheux; irascible; I. asasina vt. F. assassiner; I. assassinare; uccidere; S.
irascibile, bizzoso; S. pendenciero, reñidor; P. rabugento. asesinar; P. assassinar, trucidar, matar; (fig.) aborrecer.
arunca I. vt. F. jetter, lancer, rejeter; I. gettare; buttare; ascendent I. adj. F. ascendant; I. ascendente; S.
lanciare; scagliare; a ~ o privire dare un'occhiata; a ~ o ascendente; P. ascendente, ascensional; linie ~ă
vorbă buttare una parola; S. arrojar, lanzar, echar; a ~ în ascendência; II. s.m. F. ascendant; I. ascendente m.; (la
aer volar; a ~ scântei relumbrar; a ~ un răspuns aventurar pl) antenati m.pl., avi m.pl.; S. ascendiente, influjo m.; (la
una respuesta; a ~ o privire lanzar una miradap; a ~ pl) ascendientes m.pl.; P. ascendente, antepassado;
lumină într-o problemă aclarar un asunto; P. lançar, atirar, ascendente, predomínio m.
arremessar, deitar; (agr.) espalhar, disseminar; afastar, ascendenţă s.f. F. ascendance, origine f.; I. ascendenza f.;
largar, adeitar culpa a outro; lançar, projectar; a ~ (ceva) în antenati m.pl.; S. ascendencia, alcurnia f.; P. ascendência
aer fazer explodir, fazer voar pelos ares; a ~ o grenadă f.
lançar (atirar) uma granada; a ~ ancora lançar a âncora; a ascensiune s.f. F. ascension f.; I. ascensione; S. ascensión
~ năvodul lançar (botar) a rede; a ~ la pământ deitar por f.; (fig) ascenso m.; a fi în ~ estar en ascenso; P. ascensão
terra; a ~ afară deitar fora; a ~ praf în ochi deitar poeira f.; (fig.) desenvolvimento m., evolução f.
nos olhos; a ~ o vorbă aludir; a ~ vina pe altul deitar culpa ascensor s.n. F. ascenseur; monte-charge m.; I. ascensore
a outro; a ~ lumină lançar a luz; a ~ umbră dar (projectar) m.; montacarichi m.; S. ascensor, elevador m.; a urca cu
sombra; a ~ cu pietre (în cineva) atirar com pedras (contra ~ul subir en el ascensor; P. ascensor, elevador m.
alguém). II. vr. F. se jetter, se lancer, s'élancer; I. gettarsi, ascetism s.n. F. ascétisme m.; I. ascetismo m.; S. ascetismo
buttarsi, (s)lanciarsi; a se ~ la picioarele cuiva gettarsi ai m.; P. ascetismo m.
piedi di qualcuno; S. echarse, arrojarse, tirarse; asculta vt. vi. 1. F. écouter; I. ascoltare; sentire; udire; S.
precipitarse; soltar; a se ~ pe fereastră arrojarse por la escuchar, oír; atender; a ~ un cântec escuchar una canción;
ventana; a se ~ în luptă arrojarse a pelear; a se ~ peste ~ţi! ¡oyen!; P. escutar; a ~ un concert ouvir um concerto.
precipitarse sobre; P. lançar-se, atirar-se, precipitar-se; a se 2. F. écouter, satisfaire; I. ascoltare; dar retta; obbedire; S.
~ în ajutor lançarse em socorro; a se ~ împotriva cuiva obedecer; P. escutar, seguir, obedecer; a ~ glasul raţiunii
atirar-se sobre alguém; a se ~ în genunchi cair de joelhos. escutar a voz da razão. 3. F. examiner, interroger; I.
aruncătură s.f. F. jet m.; I. gettata f.; lancio m.; ~ de ochi esaminare; interrogare; a ~ un martor interrogare un
colpo d'occhio; la o ~ de băţ a un trar di sasso; S. testimone; S. examinar; P. examinar; a ~ un elev examinar
lanzamiento m.; P. lanço, arremesso m.; ~ de ochi um aluno; (med.) auscultar.
olhadela; dintr-o ~ de ochi imediatamente; ~ de băţ muito ascultare s.f. 1. F. obéissance f.; I. ascolto m.; obbedienza
perto. f.; S. obediencia f.; P. obediência f. 2. F. interrogation f.;
arvună s.f. F. acompte m., arrhes f.pl.; I. caparra f.; I. interrogazione f.; S. ; interrogación; escucha; audición f.;
acconto m.; S. arras f.pl.; prenda f.; a da ~ dar arras; P. P. escuta; audição f.
arras f.pl.; sinal m. ascultător adj. F. obéissant, soumis, docile; I. obbediente;
arvuni vt. F. donner des arrhes; I. (ac)caparrare; S. dar las sottomesso; S. obediente, sumiso; P. obediente.
arras; P. sinalizar, dar um avanço de pagamento. ascunde vt., vr F. (se) cacher, (se) celer, (se) taire; I.
arzător I. adj. 1. F. ardent, brûlant; I. ardente; infocato; nascondere, -rsi, celare, -rsi; a se ~ după deget ricorrere a
infiammato; S. ardiente; P. ardente, que arde. 2. F. sotterfugi; S. ocultar(se), esconder(se); a ~ adevărul
brûlant; I. cocente; S. ardiente, candente, abrasador; ocultar la verdad; a ~ un obiect esconder un objeto; P.
pasiune arzătoare pasión abrasadora; P. ardoroso, intenso, esconder(-se)
forte, muito grande; chestiune arzătoare questão do dia. II. ascuns I. adj. 1. F. caché, dissimulé, terré, tapi; I. nascosto,
s.n. F. brûleur, bec m.; I. iniettore; S. candente m.; P. celato; S. escondido, oculto, disimulado; P. escondido,
queimador m. oculto. 2. F. furtif; I. taciturno; abbottonato; om ~ uomo
as s.m. F. as [as] m.; I. asso; ~ul de pică l'asso di picche; S. abbottonato; S. escondido, disimulado; P. escondido. II.
as m. (pl. ases); a fi un ~ ser un as; P. ás m. s.n. F. pe ~ en cachette, en secret; I. (în expr) pe ~ di
asalt s.n. F. assaut m.; I. assalto; attacco; a lua cu ~ prender nascosto; a se juca de-a v-aţi ascunselea fare a rimpiattino;
d'assalto; a porni la ~ muovere all'assalto; S. asalto m.; a S. pe ~ a escondidas, en oculto, en secreto; înt-~ de
da ~ul asaltar; a lua cu ~ tomar por asalto, embestir; P. rebozo; a se juca de-a v-aţi ~lea jugar al escondite; P. de-
assalto, ataque m., investida f.; (fig.) acção, luta f.; trupe de a v-aţi ~elea esconde-esconde, escondidas; pe ~ às
~ tropas de assalto; a lua cu ~ tomar por assalto, expugnar; escondidas.
car de ~ carro de assalto. ascunzătoare s.f. F. cachette, cache f., repaire m.; I.
asalta vt. F. assaillir; I. assaltare; assalire; S. asaltar; P. nascondiglio m.; ripostiglio m.; S. escondrijo, escondite
assaltar, atacar, investir. m.; P. esconderijo, escaninho m.
asambla vr. F. assembler; réunir; I. (ri)unire; commettere ascunziş s.n. F. cache, cachette, tanière f.; I. nascondiglio
pezzi.; S. armar, ensamblar; juntar; P. juntar, reunir, m.; ripostiglio m.; S. escondrijo, escondite m.; P.
samblear. esconderijo; segredo m.
asamblaj s.n. F. assemblage m.; I. commettitura f. (di ascuţi I. vt. F. aiguiser, affiler, affûter, appointer; I. affilare;
pezzi ecc.); S. ensamblaje m., ensambladura f.; P. arrotare; appuntare; aguzzare; S. aguzar; afilar; apuntar; a
sembladura f.; conjunto m. ~ un cuţit afilar un cuchillo; a-şi ~ auzul aguzar el oído; a
asamblare s.f. F. assemblage, assemblement m.; I. ~ un creion apuntar un lápiz; P. afiar; aparar; intensificar;
commettitura f.; S. ensambladura f.; P. sambladura, junção a ~ un cuţit afiar uma faca; a ~ un creion aparar um lápis.
f. II. vr. F. devenir raide, pénétrant, sagace; I. acudire, -rsi;
asana vt. F. assainir, assécher; I. bonificare paludi; acutizzare, -rsi; S. agudizarse; P. aguçar(-se).
prosciugare, risanare; S. sanear, desecar; a ~ o mlaştină ascuţime s.f. 1. F. acuité f.; I. acutezza f.; S. agudeza f.; P.
desecar un pantano; P. sanear; (fig.) melhorar. agudeza f. 2. (fig). F. sagacité, perspicacité f.; I. acume m.;
asanare s.f. F. assèchement, drainage m.; I. bonifica f.; acuità f.; acutezza f.; S. agudeza f.; P. acuidade f.
prosciugamento m.; S. saneamiento m.; P. saneamento; ascuţire s.f. F. aiguisage; affilage m.; I. affilamento m.;
(fig.) melhoramento m., melhoria f. affilatura f.; aguzzatura f.; S. aguzamiento, afilamiento m.;
asasin s.m. F. assassin, tueur m.; I. assassino m.; ~ plătit P. afiamento m., afiação, intensificação f.
sicạrio; S. asesino m.; P. assassino, homicida, matador m.; ascuţiş s.n. F. tranchant, fil, taillant m.; I. taglio m.; filo m.;

28
affilatura f.; a trece pe cineva prin ~ul sabiei passare uno a asfalta vt. F. asphalter; a ~ o şosea asphalter une route; I.
fil di spada; S. filo m.; punta m.; P. ponta f., gume m.; cu asfaltare; S. asfaltar, betumear; P. asfaltar.
două ~uri de dois gumes. asfinţi vi. F. se coucher; I. tramontare; S. ponerse; (fig)
ascuţit adj. I. F. aigu, pointu; affilé; I. affilato; arrotato; declinar; P. pôr-se, chegar ao ocaso; (fig.) declinar; soarele
appuntato; aguzzato; unghi ~ angolo acuto; nas ~ naso a ~t o sol se pôs.
affilato; S. agudo, afilado; unghi ~ ángulo agudo; durere asfinţit s.n. 1. F. coucher m.; I. tramonto m.; S. puesta f.;
~ă dolor agudo; P. afiado, ponteaguado; un cuţit ~ uma ~ul soarelui puesta del sol; P. ocaso m.; la ~ul soarelui ao
faca afiada; limbă ~ă língua mordaz. 2. (fig) F. aigu, pôr do Sol; la ~ul vieţii no fim da vida. 2. F. coucher m.;
acéré; I. acuto; aguzzo; fine; auz ~ udito acuto; S. agudo; I. occaso; tramonto; ponente m.; S. puesta f.; P. poente,
P. agudo; unghi ~ ângulo agudo. 3. (fig) F. fin; perspicace, ocidente m.
intelligent; sagace; I. affilato; mordace; tagliente; limbă ~ă asfixia vt., vr. F. (s')asphyxier, (se) suffoquer, étouffer; I.
lingua affilata; S. inteligente; apuntado; afilado; P. asfissiare, -rsi; soffocare, -rsi; S. asfixiar(se); P. asfixiar(-
aguçado. 4. F. aigu, aiguisé; I. acuto; pungente; stridente; se)
sunet ~ suono acuto; S. apuntado; agudo; P. agudo; voce asfixiere s.f. F. asphyxie f.; I. asfissia f.; soffocamento m.;
~ă voz aguda. S. asfixia f.; P. asfixia f.
ascuţitoare s.f. F. aiguisor m.; taille-crayon m.; I. affilatoio asiatic adj., s.m. F. asiatique; I. asiatico; S. asiatico; P.
m.; appuntalapis m.; S. cortalápices m.; P. pedra f. de asiático.
amolar; apara-lápis m. asiduitate s.f. F. assiduité f.; I. assiduità f.; zelo m.; S.
aseară adv. F. hier soir; I. ieri sera; S. anoche; P. ontem à asiduidad, solicitud f.; P. assiduidade, aplicação, diligência
noite. f.
asedia vt. F. assiéger; I. assediare; S. asediar, sitiar, poner asiduu I. adj. F. assidu, persévérant; I. assiduo; zelante; S.
sito (cerco); P. assediar, sitiar, cercar. asiduo; P. assíduo, aplicado, diligente. II. adv. F.
asediu s.n. F. assiège m.; I. assedio; blocco; stretta f.; S. assidûment; I. assiduamente; S. asiduamente; P.
asedio, sitio, cerco m.; P. assédio, sítio m.; stare de ~ assiduamente.
estado de sítio. asigura I. vt. F. assurer, rassurer, garantir; I. assicurare,
aseneliza vi. F. asélénir, alunir; I. allunare; S. alunizar; P. garantire; S. asegurar, garantir; P. assegurar, afiançar,
alunar. certificar, garantir; segurar, pôr no seguro; segurar, firmar,
aselenizare s.f. F. alunissage m.; I. allunaggio m.; S. fixar, tornar sólido; a ~ o pensie garantir o pagamento de
alunizaje m.; P. alunagem f. uma pensão. II. vr. F. s'assurer; I. assicurarsi; accertarsi; S.
asemăna I. vr. F. se ressembler, être semblable à; I. asegurarse; a se ~ contra grindinei (incendiului)
somigliarsi; rassomigliare; S. asemejarse, parecerse; asegurarse contra el granizo (de incendios); a se ~ de
asimilarse; aceşti prieteni se aseamănă estos amigos se adevăr asegurarse de la verdad; P. assegurar-se; fazer um
parecen; vulturii se aseamănă cu acvilele los buitres se seguro; a ~ contra incendiilor fazer um seguro contra
asimilan a las águlas; P. parecer-se; cine se aseamănă se incêndio; a-şi ~ viaţa fazer um seguro de vida; a-şi ~
adună cada ovelha busca a sua parelha. II. vt. F. comparer, lucrurile fazer o seguro dos bens.
assimiler; I. paragonare; S. asemejar (a), comparar (con); asigurare s.f. F. assurance, garantie f.; I. assicurazione f.,
îl ~ cu fratele său le asemejaba a su hermano; P. assicuramento m.; S. seguro m.; ~ pe viaţă seguro de vida;
comparar(-se), igualar(-se). asigurări sociale seguro social; aseguración f.,
asemănare s.f. F. ressemblance, analogie, similitude f.; I. afianzamiento m.; P. o assegurar m.; segurança, confiança
(ras)somiglianza; analogia f.; fără ~ senza pari; S. f.; seguro m.; ~ contra incendiilor seguro contra incêndio;
semejanza, similitud; conformidad f.; fără ~ sin par; P. asigurări sociale previdência social; societate de asigurări
parecença, semelhança, analogia f. companhia de seguros.
asemănător adj. F. qui ressemble, ressemblant, semblable; asimetric adj. F. asimétrique; I. asimmetrico; S.
I. somigliante, simile; S. semejante; parecido; două lucruri asimétrico; P. assimétrico.
asemănătoare dos cosas semejantes (parecidas); P. asimetrie s.f. F. asimétrie f.; I. asimmetria; S. asimetría f.;
parecido, semelhante, análogo. P. assimetria f.
asemenea I. adj. F. pareil, similaire, tel, semblable; I. asimila vt. F. assimiler; I. assimilare; S. asimilar; P.
simile, somigliante; S. tal; o ~ problemă tal problema; P. assimilar(-se).
semelhante; igual, tal. II. adv. F. de même, également, asin s.m. F. asine m.; âne m.; I. asino m.; S. asno m.; P.
pareillement, aussi; I. similmente; parimenti; altrettanto; asno, burro m.
mulţumesc ~ grazie altrettanto; S. también, igualmente, asirian adj., s.m. F. assirien; I. assiro; S. asirio; P. assírio
asimismo; P. igualmente, do mesmo modo. m.
asemui vt. F. comparer; confondre; I. paragonare; asista vt. 1. F. assister; I. assistere; S. asistir, presenciar; a
raffrontare; S. comparar (a, con); asimilar (a, con); P. ~ la o conferinţă asistir en (presenciar) una conferencia; a
assemelhar(-se). ~ ca ascultător asistir de oyente; P. assistir, concorrer. 2.
asentiment s.n. F. assentiment m.; I. consenso; assenso; S. F. assister; aider; I. assistere; soccorrere; S. asistir, ayudar;
asenso, consentimiento m.; a avea ~ul cuiva consentir con P. assistir, auxiliar, socorrer.
uno; P. assentimento, assenso, consentimento m. asistent adj, s.m. F. assistent; I. assistente; S. asistente m.;
asepsie s.f. F. asepsie f.; I. asepsi f.; S. asepsia f.; P. ~ universitar ayudante m.; P. assistente, ajudante, auxiliar
assépsia f. m.
aservi vt. F. asservir; I. asservire; soggiogare; S. sojuzgar; asistenţă s.f. F. assistence f.; I. assistenza; S. asistencia f.;
esclavizar, sujetar; P. subjugar, submeter, sujeitar, concurrentes m.pl., público m.; asistencia f., apoyo m.; a
avassalar. da ~ auxiliar; P. assistência, presença; assistência f., apoio
aservire s.f. F. asservissement m.; I. asservimento m.; m.; ~ medicală assistência médica.
assoggettamento m.; S. sojuzgamiento m.; P. subjugação, asmuţi vt. F. exciter, inciter; I. alizzare; incitare; S. azuzar;
sujeição f. P. açular, atiçar; (fig.) instigar.
asesor s.m F. assesseur m.; I. assessore m.; S. consiliario asocia vt., vr. F. (s')associer; I. associare, -rsi; S. asociar(se)
m.; P. assessor m. (a, con); agrupar(se), unir(se); P. associar(-se), juntar(-se);
asfalt s.n. F. asphalte m.; I. asfalto m.; S. asfalto, betún de associar(-se), agregar(-se), unir(-se).
Judea m.; P. asfalto m. asociat s.m. F. associé m.; I. socio; associato; S. (con)socio

29
m.; P. associado, sócio m. S. calma f.; fără ~ sin calma, incensatemente, impaciente,
asociaţie s.f. F. association; société f.; I. associazione; desasosegado; a nu avea ~ estar intranquillo; P. calma,
società f.; S. asociación f.; P. associação f. descansa f., sossego m.
asociere s.f. F. association f.; I. associamento m.; astâmpăra I. vr. F. s'apaiser, se tempérer, se calmer; I.
associazione f.; S. asociación f.; P. associação f. calmarsi; smetterla; astâmpără-te! stai fermo!, smettila!; S.
asolament s.n. F. assolement m.; culture par rotation; I. calmarse, sosegarse; ~ţi-vă! ¡estaos quietos!; P. acalmar-
rotazione f. agraria; avvicendamento m.; S. rotación f. de se, apaziguar-se. II. vt. F. calmer, tempérer; I. calmare;
cultivos; P. rotação de cultura f. placare; a ~ foamea cavare la fame; S. calmar; a-şi ~
asorta vt. 1. F. assortir; I. assortire; S. adecuar, emparejar; foamea (setea) apagar el hambre (la sed); P. acalmar,
P. harmonizar, adequar, combinar. 2. F. approvisionner; I. apaziguar.
approvvigionare; S. surtir; P. prover, forner, abastecer. astmă s.f. F. asthme [asm] m.; I. asma m. şi f.; S. asma f.;
asortiment s.n. F. assortiment m.; I. assortimento m.; S. P. asma f.
surtido m.; P. sortimento, sordido m. astrahan s.n. F. astrak(h)an m.; I. astracan m.; S. astracán,
aspect s.n. F. aspect [-pé] m.; I. aspetto; sembiante m.; sub caracul m.; P. astracã m.
acest ~ da questo punto di vista; S. aspecto m.; apariencia astral adj. F. astral; I. astrale, stellare; S. astral; P. astral.
f.; semblante m.; P. aspecto m.; vista, presença f. astringent adj. F. astringent; I. astringente; S. astringente,
asperitate s.f. F. aspérité f.; I. asperità, asprezza; S. astrictivo; P. astringente.
aspereza f.; P. aspereza, rugosidade f. astrologie s.f. F. astrologie; I. astrologia; S. astrología f.; P.
aspersor s.n. F. asprseur m.; I. annaffiatore; S. aspersorio astrologia f.
m.; P. aspersor m. astronaut s.m. F. astronaute; I. astronauta m.; S. astronauta
aspic s.n. F. aspic m., gélée f.; I. gelatina f.; S. gelatina f.; m.; P. astronáuta m.
P. geleia f. de carne. astronautică s.f. F. astronautique f.; I. astronautica; S.
aspira vt. (şi fig) F. aspirer; I. aspirare; S. aspirar; (fig) astronaútica f.; P. astronáutica f.
aspirar, anhelar (a); P. aspirar. astronom s.m. F. astronome m.; I. astronomo m.; S.
aspirant s.m. F. aspirant m.; I. aspirante m.; S. aspirante, astrónomo m.; P. astrónomo m.
pretendente m.; P. aspirante m. astronomie s.f. F. astronomie f.; I. astronomia; S.
aspirator I. adj. F. aspirateur; I. aspiratore; aspirante; astronomía f.; P. astronomia f.
pompă aspiratoare pompa aspirante; S. aspirador; P. astru s.m. F. astre m.; étoile f.; I. astro m.; S. astro m.; P.
aspirador m. II. s.n. F. aspirateur m.; I. aspirapolvere m., astro m.
aspiratore m.; S. aspirador m. (de polvo); P. aspirador m. astupa I. vt. F. boucher, barrer, obstruer; I. (ot)turare;
aspiraţie s.f. F. aspiration f.; I. aspirazione f.; anelito m.; tappare; a ~ cuiva gura turare la bocca a uno; S. tapar;
brama f.; S. aspiración f.; (fig) aspiración f., anhelo m.; P. obstruir, cubrir; P. tapar, obstruir, barrar; fechar; a ~ ochii
aspiração f. tapar os olhos; a ~ gura tapar a boca. II. vr. F. s'obturer; I.
aspirină s.f. F. aspirine f.; I. aspirina f.; S. aspirina f.; P. intasarsi; S. obstruirse; P. tapar-se, obstruir-se, barar-se.
aspirina f. astupare s.f. 1. F. obturation, obstruction f.; I. turamento
aspri vt., vr. F. (se) rendre rude, rugueux; I. irruvidire, -rsi; m.; otturazione f.; S. obstruidamiento m.; P. obturação f. 2.
S. tocar aspro; P. tornar(-se) áspero. F. engorgement m.; I. intasamento m., intasatura f.; S.
asprime s.f. F. rudesse, rugosité, âpreté f.; I. ruvidezza; tapadura f.; P. tapadoura f.
asprezza; durezza; S. aspereza f.; (fig) dureza f., rigor m., asuda vi. 1. F. suer, transpirer; I. (tra)sudare, traspirare;
severidad f.; P. aspereza, rudeza; severidade f. pereţii asudă i muri sudano; S. sudar, resudar; P. suar,
aspru adj. 1. F. rude, âpre; I. aspro; ruvido; S. áspero; P. transpirar. 2. (fig) F. se fatiguer, trimer; I. sudare;
áspero, rude. 2. F. dur, rude; I. irto, ispido, irsuto; S. affaticarsi; S. rezumarse vr.; P. suar, transpirar.
severo, áspero; P. áspero, severo. 3. F. âpre; dur; rude; I. asuma vt. F. assumer; I. assumersi (un compito); a-şi ~
aspro; forte; duro; cuvinte aspre parole aspre; om ~ uomo răspunderea assumersi le responsabilità; S. asumir,
duro; S. duro, severo; P. grande, violento, forte. 4. F. âpre; hacerse cargo de; a-şi ~ răspunderea asumir (hacerse
I. asprino; vin ~ vino asprino; S. rigoroso; P. áspero. cargo de) la responsabilidad; P. assumir, tomar sobre sí.
astăzi adv. F. aujourd'hui; de nos jours; I. oggi; de ~ în trei asupra prep. F. sur; dessus; I. su; sopra; addosso; a lua ~
zile oggi a tre; S. hoy; en el presente; ce zi e ~? ¿qué día es assumersi; S. encima; sobre; (în legătură cu) en; a avea ~
hoy? (¿cuál es la fecha de hoy?); de ~ în două săptămâni sa tener encima; a lua ~ sa echarse encima; a nu se
de hoy en quince días; chiar ~ hoy mismo; de ~ înainte de înţelege ~ unei probleme no entenderse en una cuestión; a
hoy adelante; P. hoje; chiar ~ hoje mesmo. reveni ~ unei materii volver a tocar una materia; a prinde
astenie s.f. F. asthénie f.; I. astenia f.; S. astenía f.; P. ~ faptului coger con las manos en la mesa; P. sobre; acerca
astenia f. de, quanto a.
asterisc s.n. F. astérisque m.; I. asterisco m.; S. asterisco asupri vt. F. opprimer, asservir; I. opprimere; conculcare;
m.; P. asterisco m., estrelinha f. S. apremiar; aprensar; oprimir; explotar; estrujar; P.
astfel adv. 1. F. ainsi; de la sorte; de cette manière; de cette oprimir, perseguir, explorar.
façon; comme ça; I. così; in questo modo; S. así; de este asuprire s.f. F. oppression; vexation, injustice f.; I.
modo; a început ~ să scrie empezó a escribir así; tot ~ lo oppressione f.; giogo m.; S. opresión, explotación f.; ~
mismo; P. assim. 2. F. ainsi que; I. cosicchè; dunque; S. colonială opresión colonial; P. opressão f.
así que, de tal modo, de modo que; ~ încât nu-i mai asupritor adj., s.m. F. oppressif; oppresseur m.; I.
rămânea nimic de făcut de modo que nada le quedaba por oppressore; S. opresor, explotador m.; P. opressor m.;
hacer; P. assim, de esta manera; ~ că assim que. 3. F. (adj.) opressivo.
ainsi; I. così, similmente; (adjectival) tale, simile; S. tal, asurzi I. vi. F. devenir sourd; I. assordire; S. ensordecer;
semejante; o ~ de persoană tal (semejante) persona; P. tal P. ficar surdo. II. vt. F. assourdir, rendre sourd; I.
(semelhante). assordare, assordire; S. ensordecer; P. ensurdecer,
astigmatism s.n. F. astigmatisme m.; I. astigmatismo m.; atordoar.
S. astigmatismo m.; P. astigmatismo m. asurzire s.f. F. assourdissement m.; I. assordamento m.; S.
astâmpăr s.n. F. calme, repos m.; tranquillité f.; a nu avea ensordecimiento m.; P. ensurdecimento; atordoamento m.
~ avoir le diable au corps; I. riposo m.; calma f.; quiete f.; asurzitor adj. F. assourdissant, étourdissant; I. assordante;
fără ~ senza posa; a nu avea ~ aver l'argento vivo addosso; S. ensordecedor; P. ensurdecedor; atordoador.

30
aş interj. F. bah!, quelle idée!; I. macché! nemmeno per calare; zăpada s-a aşternut la neve si posò; S. posarse;
sogno!; S. ¡bah!; P. ba! zăpada s-a aştenut pe pământ la nieve cubrió la tierra; P.
aşa I. adj. F. tel, pareil; I. simile; tale; siffatto; S. tal; ~ espalhar-se. 4. F. se mettre; I. accingersi; a se ~ la drum
precum así como; ca să spun ~ por decirlo así; nici vorbă mettersi in cammino; S. ponerse; a se ~ pe treabă ponerse
de ~ ceva! ¡ni tanto así!; P. tal, semelhante. II. adv. F. a trabajar; a se ~ la drum ponerse en camino; echar andar;
ainsi, de la sorte, comme cela; ca să zic ~ pour ainsi dire; I. P. assumir um trabalho.
così; in questo modo; in tal guisa; ~? davvero?; ~ şi ~ così aşternut s.n. 1. F. literie f.; I. lenzuolo m.; S. ropa f. de
così; ca să spun ~ per così dire; ~ să fie! così sia; şi ~ mai cama; P. roupa f. de cama. 2. F. couche, assise, litière f.;
departe e così via; e via dicendo; ~-zis cosiddetto; S. así, un ~ de nisip une couche de sable; un ~ de paie une litière;
de tal modo; ~ şi ~ así e así; ~ de departe tan lejos; în ~ fel I. giaciglio m.; ~ de paie strame m.; S. pajaza f.; P.
încât de tal modo que; P. assim, desta maneira; cum ~? camada f.; ~ de paie camada de palha.
como assim?; ~ că pois assim; ori ~, ori ~ assim ou atac s.n. F. ataque f.; charge f., assaut m.; I. attacco m.;
assado. assalto m.; S. ataque m.; acometida f.; P. ataque;
aşadar adv. F. donc; alors; I. dunque; allora; S. (así) pues; acometimento, assalto; agressão f.; (med.) ataque, acesso
conque; por consiguiente; P. por conseguinte, portanto, repentino m.; ~ aerian ataque aéreo; ~ frontal ataque
assim, pois. frontal, ataque pela frente; ordin de ~ ordem de ataque; a
aşchie s.f. F. copeau, éclat m.; I. scheggia; schiappa; S. respinge un ~ repelir um ataque.
astillo; aşchia nu sare departe de trunchi de tal palo tal ataca vt. F. ataquer, assaillir, prendre l'offensive; I. assalire;
astillo; P. cavaco m., acha, lasca f. attaccare; S. atacar, acometer, embestir; P. atacar, assaltar,
aşchiere s.f. F. taille, coupe f.; I. scheggiamento m.; S. investir; atacar, acometer, agredir; atacar, contestar, acusar;
astillamiento m.; P. corte m.; ~a rapidă a metalelor corte atacar, roer, decompor; atacar, abordar; (muz.) executar; a
rápido do metal. ~ din spate atacar pela retaguarda; a ~ pe la spate atacar
aşeza I. vt. 1. F. ranger, poser, mettre; I. collocare; pelas costas; a ~ un act contestar a validade de um
mettere; posare; S. colocar, sentar, poner; P. assentar, documento.
colocar. 2. F. arranger, classer; I. ordinare; assestare f.; S. atare adj. F. tel, pareil, semblable; ca ~ ainsi; I. tale,
colocar; P. acomodar, alojar. II. vr. 1. F. s'asseoir, prendre simile; ca atare come tale; S. tal; ca ~ por consiguiente; P.
place; I. sedersi; accomodarsi; a se ~ la masă mettersi a tal, assim, semelhante.
tavola; S. (a)sentarse, colocarse; a se ~ la masă sentarse a ataş s.n. F. side-car m.; I. carrozzino m., motocarrozzetta
la mesat; a se ~ pe scaun sentarse en la silia; pasărea s-a f.; S. side-car m.; P. atache m.
~t pe ram el pájaro se posó sobre (en) la rama; P. assentar- ataşa vi, vr.. F. (s')attacher; I. attaccare, -rsi, legare, -rsi; S.
se, colocar-se; 2. F. se mettre; I. accingersi; a se ~ la lucru añadir; agregar(se), juntar(se); apegarse a; P. atar, ligar,
accingersi al lavoro; S. (a)sentarse, colocarse, posarse (en); amarrar, pender; afeiçoar-se.
P. assentar-se, colocar-se. ataşament s.n. F. attachement m.; affection f.; I.
aşezare s.f. 1. F. rangement, classement m.; I. attaccamento; affetto; affezione f.; S. apego m.; P. afeição
collocamento; collocazione f.; S. colocación f.; P. f., apego m., simpatia, amizade f.
colocação, instalação f. 2. F. ordre f.; I. ordine m.; S. ataşat s.m. F. attaché m.; I. addetto; S. agregado; ~
posición f.; P. posição, situação f. 3. F. position, situation cultural agregado cultural; P. adido m.; ~ cultural
f.; I. sito m., posizione f.; ~ geografică posizione (comercial, militar) adido cultural (comercial, militar).
geografica. S. asiento m.; posición f.; P. povoação f. 4. F. atavism s.n. F. atavisme m.; I. atavismo m.; S. atavismo
établissement m.; agglomération f.; I. abitato m. umano; S. m.; P. atavismo m.
población f.; asentamiento m.; P. povoação f. ateism s.n. F. athéisme m.; I. ateismo m.; S. ateismo m.; P.
aşezat adj. F. modéré, tranquil; I. posato; tranquillo; calmo; ateísmo m.
un om ~ una persona per bene; cuvinte ~e parole atelaj s.n. 1. F. attelage m.; I. attacco m.; muta f.; S. atelaje
assennate; S. sosegado, cuerdo, ajuiciado; P. ajuizado, m.; P. tiro m., parelha f. de cavalos ou de bois para um
ponderado. carro, arrado ou charrua. 2. (mec.) F. attelage m.; I. giunta
aşezământ s.n. F. établissement m.; I. fondazione f.; f.; S. atalaje m.; P. atelaje m.
istituto m.; ente m.; S. establecimiento m.; P. atelă s.f. F. attelle (éclisse) f.; I. stecca f. (per fratture); S.
estabelecimento m., fundação f. atela f.; P. tala f. (de madeira que se aplica nas fracturas).
aştepta vt., vr. F. (s')attendre; I. aspettare, -rsi; attendere, atelier s.n. 1. F. atelier m.; I. laboratorio m.; S. taller m.; P.
-rsi; mă aşteptam la asta me l'aspettavo; S. aguardar; oficina f.; 2. F. office; I. officina f.; S. taller m.; P. oficina,
esperar; la sfântu-aşteaptă a las calendas griegas, al día del fábrica f. 3. F. atelier m.; I. maestranza f.; S. taller m.; ~
juicio final; a ~ un prieten esperar (aguardar) a un amigo; de reparaţii taller de reparación; P. oficina f. 4. F. satelier
(mai) aşteaptă puţin! ¡espérate un poco!; a ~ să-i m.; I. studio m.; S. (de pictură sau sculptură) estudio m.;
răspundă aguardar que le respondiera; a ~ să vină esperar P. sala f. de estudo.
a que venga; P. esperar, aguardar, estar à espera; esperar- ateneu s.n. F. athénée m.; I. ateneo m.; S. ateneo m.; P.
se, contar com. ateneu m.
aşteptare s.f. F. attente f.; I. aspettazione f.; attesa f.; sală atent I. adj. 1. F. attentif; I. attento f.; S. atento (a, con); a
de ~ sala d'aspetto; peste aşteptări supera ogni aspettativa; fi ~ la o explicaţie estar atento a la explicación; a fi ~ la
S. espera f.; sală de ~ sala de espera; în ~ a la espera; peste reparar en, prestar atención en; fii ~! ¡fíjate!; fii ~ la tablă
aşteptări más que esperado; P. espera f.; sală de ~ sala da fíjate en la pizarra; fii ~ când treci strada cuidado con el
espera; a fi în ~ estar à espera. cruzar la calle; a fi ~ cu cineva ser atento con uno; P.
aşterne I. vt. 1. F. étendre, étaler; a ~ o cuvertură étendre atento. 2. F. attentif; gentil; I. attento; gentile; S. solícito,
une couverture; I. stendere, spiegare; distendere; a ~ patul cuidadoso; ~ cu cei mai mari cuidadoso con los mayores;
fare di letto; cum îţi vei ~ aşa vei dormi quel che metti P. atencioso, solícito, cortês. II. adv. F. attentivement; I.
trovi; S. extender; a ~ covorul extender la alfombra; P. attentamente; S. atentamente; P. atentamente.
estender; a ~ pe hârtie escrever; a ~ patul fazer a cama; 2. atenta vi. 1. F. attenter; I. attentare; S. atentar (a, contra); a
F. répandre; I. spargere; S. extender; P. estirar. II. vr. 1. F. ~ la viaţa cuiva atentar a la vida de uno; P. atentar,
s'étendre, se déposer; I. distendersi; spargersi. S. tenderse, cometer um atentado. 2. F. attenter; violer; I. violare; S.
extenderse; P. estendesr-se. 2. F. s'étendre; I. sdraiarsi; S. atentar; P. atentar, violar.
extenderse; P. estirar-se. 3. F. se déposer; I. posarsi; atentat s.n. F. attentat m.; I. attentato m.; S. atentado m.; P.

31
atentado m.; (fig) violação f. único.
atenţie s.f. 1. F. attention f.; I. attenzione f.; S. atención f.; atlant s.m. F. atlante m.; I. (arhit) atlante m.; telamone m.;
a (acor)da ~ prestar atención; a atrage atenţia asupra S. atlante m.; P. atlante m.
llamar la atención en (sobre); P. atenção; preocupação f., atlas s.n. F. atlas [-as] m.; I. atlante m.; S. atlas m.; P. atlas
cuidado m.; a da ~ prestar atenção. 2. F. attention f., m.
respecte m.; I. attenzione f.; riguardo m.; S. (dar) cortesía atlaz s.n. F. satin m.; I. raso m.; prunella f.; S. satino m.; P.
f.; (interj) ~! ¡cuidado!, ¡ojo!; P. cortesia, urbanidade, satino m.
consideração, solicitudine f.; (dar) oferta f., presente m. atlet s.m. F. athlète; I. atleta m.; S. atleta m.; P. atleta,
atenua I. vt. F. atténuer; I. attenuare; S. atenuar; (a alina) lutador m.
aliviar; (a reduce) disminuir; P. atenuar, minorar, diminuir; atletism s.n. F. athlètisme m.; I. atletismo m.; S. atletismo
adalgaçar, abrandar; a ~ tensiunea internaţională atenuar a m.; P. atletismo m.
tenção internacional. II. vr. F. se calmer; I. mitigarsi; S. atmosferă s.f. F. atmosphère f.; I. atmosfera f.; S.
calmarse; P. atenuar-se, diminuir-se. atmósfera f.; P. atmosfera f.; medio m.
ateriza vi. F. atterrir; atterrer; I. atterrare; S. aterrizar, tomar atol s.m. F. atoll (attoll) m.; I. atollo m.; S. atolón m.; P.
tierra; P. aterrar. atol m.
aterizare s.f. F. atterrissage m.; I. atterraggio m.; ~ forţată atom s.m. F. atome m.; I. atomo; S. átomo m.; P. átomo
atterraggio di fortuna; S. aterrizaje m.; ~ forţată aterrizaje m.
forzoso; P. aterragem f.; tren de ~ trem de aterragem; atomic adj. F. atomique; I. atomico; S. atómico; P.
teren de ~ terreno de aterragem. atómico; greutate ~ă peso atómico; energie ~ă energia
atesta vt. 1. F. attester, certifier; I. attestare; S. atestar, atómica; armă ~ă arma atómica; spărgător de gheaţă ~
atestiguar; P. atestar, certificar, confirmar. 2. F. attester, quebra-gelos atómico.
prouver; I. provare; S. testimoniar; P. testemunhar. atomiz(at)or s.n. F. atomiseur m.; I. polverizzatore m.;
atestat s.n. 1. F. attestation f.; I. attestazione f.; S. atomizzatore m.; S. atomisador m.; P. atomizador m.
testificación f.; P. atestação f. 2. F. preuve f.; certificat m.; aton adj. F. atone; I. atono; S. átono; P. átono, atónico.
I. prova f.; S. legalización f.; P. certificado m. atotbiruitor adj. F. victorieux, triomphant; I. vittorioso;
ateu s.m. F. athée; I. ateo; miscredente m.; S. ateo m.; P. trionfante; S. victorioso; P. triunfante.
ateu m. atotputernic adj. F. tout-puissant, omni-potent; I.
atinge vt. 1. F. toucher, frûler, atteindre; I. toccare; omnipotente, omnipossente; S. omnipotente; P. todo-
sfiorare; S. tocar; P. atingir, tocar; a ~ scopul atingir o poderoso, omnipotente.
alvo; nu atingeţi aceste obiecte não toque estos objetos. 2. atotştiutor adj. F. omniscient; I. omnisciente; S.
F. frapper, battre; a ~ pe cineva frapper, battre qqn.; I. omnisciente; P. que sabe tudo, omnisciente.
colpire; percuotere; a ~ pe cineva picchiare; a ~ pe cineva atracţie s.f. F. attraction f.; I. attrazione; S. atracción f.;
unde-l doare toccare nel vivo; atinge-l! dagli!; S. alcanzar; atractivo m.; P. atracção; tendência, adesão f., impulse m.;
ofender; P. tocar, ofender. 3. F. toucher; atteindre; a-şi ~ ~ moleculară atracção molecular; legea ~i universale lei
scopul atteindre son but; I. toccare; raggiungere; a-şi ~ da atracção universal.
scopul raggiungere lo scopo; S. tocar; rozar; a-şi ~ scopul atrage vt. F. attirer; I. attirare, attrarre; S. atraer; P. atrair;
alcanzar sus fines; P. prejudicar, lesar. (fig.) atrair, seduzir; a ~ atenţia cuiva chamar a atenção a
atingere s.f. 1. F. toucher, attouchement m.; I. toccamento alguém; a ~ privirile atrair os olhares.
m.; S. toque m.; P. atingir m. 2. F. contact m.; I. contatto atrăgător adj. F. attractif; attrayant; I. attraente; allettante;
m.; S. contacto m.; P. alcance, contacto m. S. atractivo, atrayente; P. atraente; agradável; tentador.
atitudine s.f. F. atitude f.; I. atteggiamento m.; S. atitud f.; atribui vt. F. attribuer; accorder; conférer, décerner; I.
~ faţă de actitud hacia; a-şi schimba ~a cambiar de actitud; attribuire; accordare; conferire; S. atribuir; P. atribuir,
a lua ~ tomar actitud; P. atitude f.; ~ binevoitoare atitude conceder, conferir.
benévola. atribuire s.f. F. attribution f.; I. attribuzione f.;
atârna I. vi. 1. F. pendre; être suspendu; pencher; I. conferimento m.; S. ti m.; ti m.; P. atribuição f.
pendere; ciondolare; S. pender; a ~ de tavan pender del atribut s.n. F. attribut m.; I. attributo m.; S. atributo m.;
techado; a ~ de un fir de păr pender de un cabello; P. complemente del nombre m.; P. atributo m., qualidade,
pender, estar pendurado, estar suspenso; a ~ de un fir de propriedade, virtude f.
păr estar por um fio. 2. F. peser; I. pesare; S. pender; atribuţie s.f. F. attribution; charge f.; I. attribuzione f.;
colgar; P. pesar. II. vt. F. accrocher; suspendre; I. obbligo m.; S. atribución f.; P. atribuição f., cargo m.,
appendere; sospendere; attaccare; S. colgar, suspender; P. competência, obrigação f.
pendurar, suspender, dependurar. III. vr. F. se pencher, se atroce adj.invar. F. atroce; I. atroce; efferato; S. atroz; P.
pendre, s'accrocher; se suspendre; I. appendersi; attaccarsi; atroz, cruel; durere ~ dor atroz; crimă ~ crime atroz.
sospendersi; S. penderse, suspenderse, colgarse; P. atrocitate s.f. F. atrocité f.; I. atrocità; efferatezza f.; S.
agarrar-se. atrocidad f.; P. atrocidade, crueza, crueldade, barbaridade
atât(a)1 adv. F. tant; si; autant; tellement; I. tanto; così; ~ f.
… cât tanto… quanto; într-~ tanto che; di modo che; cu ~ atrofia vr. F. s'atrophier; I. atrofizzarsi; S. atrofiarse; P.
mai bine tanto meglio; S. tan(to); ~ la sută tanto por atrofiar-se.
ciento; ~! ¡basta!; ~ de mult tanto; ~ de puţin tan poco; cu atrofiere s.f. F. atrophie f.; I. atrofịa f.; S. atrofía f.; P.
~ mai bine tan mejor; cu cât... cu ~ más... más; cu ~ ... cu atrofia f.
cât tanto... cuanto; P. tão, tanto; ~ de mare tao grande; ~ atu s.n. 1. F. atout m.; I. trionfo m.; S. triunfo m.; P. trunfo
unul cât şi altul tanto um, como outro. m. 2. F. avantage m.; I. vantaggio m.; S. ventaja f.; P.
atâta2 pr.nehot. F. tant; I. tanto; costă ~ costa tanto; ~ tot vantagem m.
tant'è; ~ mi-ar mai trebui! mi mancherebbe altro!; S. atunci adv. F. alors; I. allora; pe ~ in quel tempo; încă de ~
tan(to); ~a pagubă! ¡no me importa!; P. tanto; a fi unul sin da allora; tot ~ sempre allora; de ~ d'allora in poi; S.
dintre atâţia ser um de tantos. entonces; de ~ desde entonces; până hasta entonces; e
atâta3 adj.nehot. 1. F. tant; I. tanto; cotanto; ~ timp tanto multă vreme de ~ hace mucho tiempo; P. então, naquele
(tempo); de atâtea ori tante volte; S. tanto; ~a bucurie tempo; então, nesse caso; voi veni la tine ~ când mă vei
tanta alegría; de atâtea ori tantas veces; P. tanto; ~ timp invita visitá-lo-ei sómente no caso de você me convider.
tanto tempo. 2. F. unique; I. unico; solo; S. único; P. aţă s.f. F. fil m.; ~ de cusut fil à coudre; I. filo m.; a băga

32
aţa în ac infilare l'ago; mai scumpă aţa decât faţa molto auster adj. F. austère; I. austero; sobrio; S. austero; P.
lavoro e poco guadagno; S. hilo m. de coser, hebra f.; a austero, severo.
pune ~ în ac enhebrar la aguja; cusut cu ~ albă prendido austeritate s.f. F. austérité; sobriété f.; I. austerità f.;
con alfileres; a se ţine într-un fir de ~ estar pendiente de un sobrietà f.; S. austeridad f.; P. austeridade, austereza,
hilo; P. fio m., linha f. sobriedade f.
aţine I. vt. F. varrer la route de qqn.; I. appostare; guatare; australian s.m., adj. F. australien; I. australiano; S.
a ~ calea aspettare al varco; S. achechar a uno; P. australiano; P. australiano.
espreitart, interceptar. II. vr 1. F. s'apprêter; I. appostarsi; austriac s.m., adj. F. autrichien; I. austriaco; S. austriaco;
S. estar pronto; P. espreitar. 2. F. être prêt; I. badar bene; P. austríaco.
stare sull'avviso; S. estar atento; P. estar atento. austru s.n. F. auster m.; I. austro m., vento australe m.; S.
aţinti vt. F. fixer; pointer, viser; I. fissare lo sguardo; viento australe m.; P. austro m., vento m. sul.
mirare; S. fijar (los ojos en); P. fixar, fitar. aut I. adv. 1. F. out (hors jeu); I. fuori del campo; S. aut;
aţipi vi. F. s'assoupir, sommeiller; I. appisolarsi; assopirsi; P. aut. II. s.n. 1. F. out m.; I. fallo m.; S. aut m.; P. aut m.
S. adormillarse; P. adormecer, dormitar, cabecear. autarhie s.f. F. autarchie f.; I. autarchia; S. autárquia f.; P.
aţipire s.f. F. assoupissement m.; I. assopimento m.; S. (ec.) autarcia; (pol.) autarquia f.
adormillamiento m.; P. adormecimento m. autentic adj. F. authentique; vrai; I. autentico; vero; S.
aţâţa vt. 1. F. attiser; I. attizzare; rinfocolare; S. atizar; P. auténtico, verídico; genuino; legitimo; P. autêntico,
atiçar. 2. (fig.) F. exciter, inciter, instiguer; I. aizzare; verdadeiro, certo, indubitável, incontestável; válido, legal,
incitare; S. azuzar, incitar; P. excitar, instigar, incitar. legalizado, fidedigno; fapt ~ facto autêntico; semnătură ~ă
aţâţare s.f. F. incitation, instigation f.; I. attizzamento m., assinatura autêntica.
aizzamento m.; S. incitación, instigación f.; P. atiçamento autentifica vt. F. authentifier; I. autentificare; S. autenticar,
m.; instigação f., incitamento m. autentificar; P. autentificar, validar, legalizar.
aţâţător adj. F. provocateur, instigateur, incitateur; I. auto- prefix. F. auto; I. auto; S. auto; P. auto.
aizzatore; istigante; S. instigador, incendiario; P. atiçador; autobază s.f. F. autobase f.; I. autoparco m.; S. autobase f.;
provocador, excitador; amotinado, incendiário; ~i la război P. autoparque m.
incendiários de guerra. autobiografie s.f. F. autobiographie f.; I. autobiografia; S.
aţos adj. 1. F. fibreux; I. fibroso; S. fibroso; P. fibroso. 2. autobiografía f.; P. autobiografia f.
(fig) F. fibreux; I. permaloso; S. fibroso; P. fibroso. autobuz s.n. F. autobus m.; I. autobus m.; omnibus m.; S.
audia vt. 1. F. interroger; I. interrogare; S. interrogar; P. autobús m.; P. autocarro, ónibus m.; a lua ~ul apanhar
ouvir, escutar 2. F. écouter; I. ascoltare (un concerto); S. (tomar) o autocarro.
escuchar; P. ouvir (um concerto, uma conferência). autocamion s.n. F. autocamion m.; I. camion m.; autocarro
audienţă s.f. F. audience f.; I. udienza, audienza f.; S. m.; S. autocamión m.; P. autocaminhão, camião m.
audiencia f.; P. audiência f. autoclavă s.f. F. autoclave m.; I. autoclave f.; S. autoclave
audiere s.f. F. audition f.; I. audizione f.; ~ a martorilor f.; P. autoclave f.
l'audienza dei testimoni; S. audición f.; P. o ouvir; o autocrat s.m. F. autocrate m.; I. autocrata m.; S. autócrata
escutar m.; audição f.; ~ a martorilor inquirição das m.; P. autócrata m.
testemunhas. autocraţie s.f. F. autocratie f.; I. autocrazia; S. autocracia
auditiv adj. F. auditif; I. (a)uditivo; S. auditivo; P. f.; P. autocracia f.
auditivo. autocritică s.f. F. autocritique f.; I. autocritica; S.
auditoriu s.n. F. auditoire m.; I. (a)uditorio m.; S. auditorio autocrítica f.; P. autocrítica f.
m., oyentes m.pl.; P. auditório m. autodeterminare s.f. F. autodétermination; I. autodeter-
audiţie s.f. F. audition f.; I. audizione; S. audición f.; P. minazione; S. autodeterminación f.; P. autodeterminação
audição f. f.; dreptul popoarelor la ~ direito das nações à
augmentativ adj. F. augmentatif; I. aumentativo; S. autodeterminação.
aumentativo; P. aumentativo. autodidact s.m. F. autodidacte m.; I. autodidatta m.; S.
augur s.n. F. augure m.; I. augurio m.; S. agüero m.; de autodidacto m.; P. autodidacta m.
bun (rău) ~ de buen (mal) agüero; P. (ist.) augure m.; autogară s.f. F. gare routière, autostation; I. autostazione;
augúrio, agouro m. S. autoestación f.; P. estação f. de autocarros, estação f. de
august s.m. F. août [u sau ut] m.; I. agosto m.; S. agosto ónibus.
m.; P. Agosto m. autogenă adj. (în expr) sudură ~ă. F. autogène; I. saldatura
aulă s.f. F. amphitéâtre m.; I. aula f. magna; S. aula f.; P. autogena; S. autógena; sudură ~ă soldatura autógena f.; P.
amfiteatro m., sala f. de festas, de solenidades. autógenati m.; sudură ~ă solda autógena, soldatura à
aur s.n. F. or m.; I. oro m.; S. oro m.; P. ouro m.; vârsta de autogéneo.
~ idade áurea; epoca de ~ século de ouro. autograf s.n. F. autographe m.; I. autografo m.; S.
aurărie s.f. F. objets m.pl. en or; I. oreria f.; S. orfebrería f.; autógrafo m.; P. autógrafo m.
P. ouros, objectos de ouro m.pl. autohton adj. F. autochtone; I. autọctono; aborigene; S.
aureolă s.f. F. auréole f.; nimb m.; I. aureola f.; nimbo m.; autóctono; P. autóctone, aborígene.
S. nimbo m., auréola f.; P. auréola f. automat I. adj. F. automatique; I. automatico; S.
auri vt. F. dorer, recouvrir d'or; I. dorare; aurare; S. dorar; automático; P. automático; telefon ~ telefone (automático)
P. dourar. público; armă ~ă pistola-metralhadora. II. adv. F.
auricul s.n. (anat) F. auricule m.; I. auricola f.; S. aurícula automatiquement; I. automaticamente; S. automática-
f.; P. auricula f. mente; P. automaticamente. III. s.n. F. automate m.; I.
aurifer adj. F. aurifère; I. aurịfero; S. aurífero; nisipuri ~e automa m.; S. autómata m.; P. autómato m.; ~ pentru
arenas auríferas; P. aurífero. vânzarea biletelor máquina de vender bilhetes; pentru
auroră s.f. F. aurore f.; I. aurora f.; alba f.; S. aurora f.; P. schimbarea monedelor dispositivo automático para troca
aurora f.; ~ boreală aurora boreal; ~ australă aurora de moedas; (fig.) autómato, títero, boneco, manequim m.
austral. automatiza vt. F. automatiser; I. automati(ci)zzare; S.
auspiciu s.n. F. auspice m.; I. auspicio m.; S. auspicio m.; automatizar; P. automatizar.
sub auspiciile bajo los auspicios; P. auspício m.; sub automobil s.n. F. automobile f.; auto f.; I. automobile f.; S.
auspiciile sob os auspícios de, sob o patrocínio de. auto(móvil) m., coche, carro m.; P. automel, carro m.; a

33
merge cu ~ul andar em automóvel, ir de carro. S. ventaja f.; P. avanço m., dianteira f. 3. (în expr) a face
automobilist s.m. F. automobiliste m.; I. automobilista m.; ~uri F. faire les avances; I. tentare gli approcci; S.
S. automovilista m.; P. automobilista m. adelanto m.; P. avanço m.
automotor s.n. F. automoteur m.; I. littorina f.; automotrice avansa I. vi. F. avancer; I. procedere; S. avanzar,
f.; S. automotor m.; P. automotora, automotriz f. adelantar; ascender; P. caminhar para frente, ir para diante,
autonomie s.f. F. autonomie f.; I. autonomia; S. autonomía adiantar-se, aproximar-se. II. vt. F. avancer; I. avanzare;
f.; P. autonomia f. S. adelantar; P. adiantar.
autoportret s.n. F. autoportrait m.; I. autoritratto m.; S. avansare s.f. F. avancement m.; I. avanzata; avanzamento
autorretrato m.; P. auto-retrato m. m.; S. avance, adelanto; ascenso m.; P. avanço, o caminhar
autopropulsat adj. F. autopropulsé; I. autopropulsivo; para frente; adiantamento m., promoção f.
semovente; S. autopropulso m.; P. autopropulsado. avanscenă s.f. F. avant-scène; I. proscenio m.; S.
autopsie s.f. F. autopsie f.; necropsie f.; I. autopsia f.; avantescena m.; P. proscénio m.
necroscopia; S. autopsia f.; P. autópsia f. avantaja vt. F. avantager; I. (av)vantaggiare; S. ventajar;
autor s.m. F. auteur m; I. autore; S. autor m.; P. autor m. P. avantajar, favorecer, conceder ou proporcionar
autoritar adj. F. autoritaire; I. autoritario; S. autoritario; vantagens.
absoluto; P. autoritário. avar adj. F. avare; I. avaro; avido; tirchio; S. avaro, ruin;
autoritate s.f. F. autorité f.; I. autorità; S. autoridad; P. avarento, avaro, mesquino
potestad f.; (fig) prestigio, crédito m.; P. autoridade f., avaria vt. F. avarier; I. danneggiare; avariare; S.
dominio, mando, poderio m.; a fi ~ într-un domeniu ser averiar(se); P. avariar(-se), deteriorar(-se), estragar(-se).
autoridade num domínio. avarie s.f. F. avarie f.; I. avaria f.; danneggiamento m.; S.
autoriza vt. F. autoriser; I. autorizare; delegare; S. avería f.; P. avaria f., acidente m.; a suferi o ~ sofrer uma
autorizar; consentir en; P. autorizar, permitir, dar avaria, ter um acidente.
autorização; l-am ~t să vorbească în numele meu autorizei- avariţie s.f. F. avarice f.; I. avarizia; avidità; tircheria; S.
o a falar em meu nome. avaricia, ruindad f.; P. avareza, cobiça, mesquinez f.
autorizaţie s.f. F. autorisation f.; permis m.; I. avea vi. F. avoir; posséder; a ~ talent avoir du talent; a ~
autorizzazione f.; permesso m.; S. autorización f., permiso dreptate avoir raison; a ~ o bucurie avoir un motif de se
m.; P. autorização f. réjouir; n-are scăpare il n'y a pas d'issue; a ~ nădejde avoir
autoservire s.f. F. libre-service m.; I. self-service m.; bon espoir; n-am un ban je n'ai pas le sou; are ciudă pe el
autoservizio m.; S. autoservicio m.; P. self-service m.; il a une dent contre lui; n-am nimic cu el je ne lui en veux
supermercado m. pas; avea o rochie frumoasă elle portait une belle robe;
autostradă s.f. F. autoroute f.; I. autostrada; S. autopista f.; n-are nimic acela ne fait rien; I. avere; a ~ un post avere
P. auto-estrada f. un impiego; a se ~ bine essere amici; a ~ de-a face cu
autosugestie s.f. F. autosuggestion; I. autosuggestione; S. cineva aver da fare con uno; ce ai? che hai?; n-are nimic
autosugestión f.; P. auto-sugestão f. non importa; a ~ ceva cu cineva averla con uno; S. tener,
autosugestiona vr. F. s'autosuggestionner; I. autosuggestio- poseer; haber; P. ter, haver, possuir; a ~ cuvânt ter palavra;
narsi; S. autosugestionarse; P. auto-sugestionar-se. a ~ dreptul ter o direito; a ~ drept scop ter por objectivo; a
autotipie s.f. F. autotipie f.; I. autotipia; mezzatinta f.; S. ~ în vedere ter em vista; a ~ loc ter lugar; a ~ posibilitatea
autotipia f.; P. autotipia f. ter a possibilidade; (urmat de un verb la infinitiv,
autotracţiune s.f. F. autotraction; I. trazione meccanica; S. conjunctiv sau supin) ter que, ter de; am de învăţat tenho
autotracción f.; P. aut-tracção f. que estudar; (cu valoare de auxiliar) ter; am învăţat mult
autoturism s.n. F. automobile, auto f.; I. auto f. automobile estudei muito, tenho estudado muito; am făcut progrese fiz
f., autovettura f.; S. coche, automóvel m.; P. automóvel m. progressos; am terminat examenele acabei os exames.
autovehicul s.n. F. autovéhicle m.; I. autoveicolo m.; aventură s.f. 1. F. aventure f.; I. avventura f.; S. aventura
automezzo m.; S. autovehícolo m.; P. veículo m. f.; P. aventura f. 2. F. aventure f.; I. intrigo m.; S. aventura
autumnal adj. F. automnal; I. autunnale; S. otonal; P. f.; P. empresa amorosa f.
autumnal, outonal. aventurier s.m. F. aventurier m.; I. avventuriero; S.
auxiliar I. adj. F. auxiliaire; I. ausiliario, ausiliare; S. aventurero, venturoso m.; P. aventureiro, amigo m. de
auxiliario; P. auxiliar; verb ~ verbo auxiliar; economie ~ă correr aventuras.
economia auxiliar; trupe ~e tropas auxiliares. II. s.m. F. avere s.f. F. fortune, richesse f.; I. fortuna; ricchezza f.; S.
auxiliaire; I. elemento ausiliare; S. auxiliario m.; P. fortuna, hacienda f.; P. fortuna, riqueza f., haveres m.pl.
auxiliar m. aversă s.f. F. à verse; I. acquazzone m.; S. aguacero,
auz s.n. F. ouïe f.; I. udito m.; S.oído m.; P. ouvido f., chubasco m.; P. aguaceiro, chuveiro m., pancada f. de
audição f.; a avea un ~ bun ter um bom ouvido. água.
auzi vt., vi. F. entendre; I. sentire, udire; eu spun, eu aud aversiune s.f. F. aversion; hostillité; I. avversione; ostilità;
predico in deserto; nu vrea să audă de asta non vuol S. aversión, animosidad (a, contra, para, para con) f.; P.
saperne; se aud multe se ne dicono molte; ce se aude? che aversão, animadversão, antipatia, repugnância f., ódio m.
novità?; S. oír; sentir; (fig) enterarse (de); saber; P. ouvir, avertisment s.n. 1. F. avertissement m.; I. avvertimento
perceber pelo ouvido; perceber, tomar conhecimento. m.; S. amonestación f.; P. advertência, prevenção f., aviso
avalanşă s.f. F. avalanche f.; I. valanga (di neve); S. alud m. 2. F. avis, signal m.; I. monito; S. advertencia f.; P.
m., avalancha f.; P. avalancha f. aviso m.
avangardă s.f. F. avant-garde; avangarde f.; I. avertiza vt. F. avertir, prévenir; I. avvertire; avvistare; S.
avanguardia; S. vanguardia f.; P. vanguarda f.; de ~ de advertir, prevenir; amonestar; P. advertir, avisar.
vanguarda. aviator s.m. F. aviateur; I. aviatore; S. aviador m.; P.
avanpost s.n. F. avant-poste m.; I. avamposto m.; S. aviador m.
avanzada m.; P. posto m. avansado. aviaţie s.f. F. aviation f.; I. aviazione; S. aviación f.; P.
avans s.n. 1. F. avance f.; I. anticipo m.; S. adelanto; aviação f.; ~ civilă aviação civil; ~ militară aviação
anticipo; (tehn) avance m.; P. avanço, adiantamento de militar.
dinheiro, adiantamento de somas por conta, pagamento avicultură s.f. F. aviculture; I. avicoltura; S. avicultura f.;
antecipado m.; a da un ~ pagar por adiantado; a primi un P. avicultura f.
~ receber por adiantado. 2. F. avantage m.; I. vantaggio; avid adj. F. avide; I. avido; ingordo; cupido; S. ávido; P.

34
ávido.
aviditate s.f. F. avidité; I. avidità; ingordigia; S. avididad f.; ăla, aia, ăia, alea pr.dem. F. celui-là; I. quello là; S. aquel,
P. avidez f. aquela, aquelos, aquelas; P. aquele, aquela, aqueles,
avion s.n. F. avion m.; I. aereo m.; S. avión m.; P. avião aquelas.
m.; ~ de pasageri avião de passageiros; ~ de transport ălălalt, ailaltă, ăilalţi, alelalte pr.dem. F. l'autre, les autres;
avião de transporte; ~ de antrenament avião de treino I. quell'altro; S. el otro, la otra, los otros, las otras; P. o
básico; ~ de vânătoare avião de caça; fabrică de avioane outro, a outra, os outros, as outras.
fábrica de aviões. ăst, astă, ăştia, ăste adj.dem. F. celui-ci; I. questo; codesto;
aviz s.n. F. avis m.; I. avviso m.; S. aviso m.; aprobación f.; cotesto; S. este, esta, estos, estas; P. este, esta, estes, estas.
P. aviso m., notícia, prevenção f.; fără ~ prealabil sem ăsta, asta, ăştia, astea pr.dem. F. celui-ci; I. sto; questo;
aviso prévio; aviso m., opinião f. codesto; cotesto; S. este, esta, estos, estas; P. este, esta,
aviza vt. F. aviser; I. avvisare; S. avisar; P. avisar, dar estes, estas.
aviso, advertir, noticiar. ăstălalt, astălaltă, ăştilalţi, astelalte pr.dem. F. l'autre, les
avânt s.n. F. élan m.; I. slancio m.; aire m.; a lua ~ prender autres; I. quest'altro; quest'altra; quest'altri; quest'altre; S.
l'aire; S. ímpetu; esfuerzo, arrojo; auge (industrial) m.; P. éste (estotro), ésta (estotra), étos (estotros), éstas (estotras);
ímpeto, impulso; entusiasmo, ardor; desenvolvimento m.; P. o outro, a outra, os outros, as outras.
cu ~ com ímpeto.
avânta vr. F. s'élancer; I. slanciarsi; avventarsi; S. lanzarse;
P. animar-se, levantar voo, arrojar-se.
avocat s.m. F. avocat; déffenseur m.; I. avvocato; S.
abogado m.; P. advogado m.
avort s.n. F. avortement m.; I. aborto m.; sconciatura f.; S.
aborto m.; P. aborto m.
avorta vi. F. avorter; I. abortire; S. abortar, malparir; P.
abortar.
avut s.n. F. fortune, richesse f.; I. patrimonio m.; fortuna f.;
S. bienes m.pl.; P. fortuna f., bens m.pl.; ~ obştesc
património público.
ax s.n. (tehn) F. axe m.; I. asse m.; sala f.; S. eje m.; P.
eixo, axe m.
axa vt., vr. F. (s')axer, se centrer; I. centrare, fissare, -rsi
sull'asse; S. centrar; P. orientar(-se), dirigir(-se), centrar.
axă s.f. F. axe f.; I. asse f.; S. eje m.; P. axe m.
axiomă s.f. F. axiome m.; I. assioma m.; S. axioma m.; P.
axioma m.
azbest s.n. F. asbeste m.; I. asbesto m.; S. asbesto, amianto
m.; P. asbesto m.
azi adv. F. aujourd'hui; I. oggi; ~-dimineaţă stamattina; ~-
noapte ieri notte; ~-mâine d'oggi in domani; de ~ înainte
d'oggi in poi; a trăi e ~ pe mâine stentare la vita; S. hoy; ~
noapte la noche pasada; ~ dimineaţă hoy por la mañana,
esta mañana; P. hoje; presentamente, no tempo presente,
hoje em dia; chiar ~ hoje mesmo; de ~ pe mâine de hoje
para amanhã; nu lăsa pe mâine ce poţi face ~ não deixes
para amanhã o que podes fazer hoje.
azil s.n. F. asile m.; I. asilo m.; ricovero m.; S. hospicio;
asilo m.; P. asilo, abrigo, refúgio, amparo m., protecção f.;
drept de ~ direito de asilo.
azimut s.n. F. azimut m.; I. azimut(to) m.; S. acimut m.; P.
azimute m.
azot s.n. F. azote, nitrogène m.; I. azoto m.; S. nitrógeno
m.; P. azoto, nitrogénio m.
azotat I. s.n. F. azotate, nitrate m.; I. nitrato m.; S. nitrato
m.; P. nitrato m. II. adj. F. azoté; I. azotato; S. nitrato; P.
azotato.
azur s.n. F. azur m., couleur bleue f.; I. azzurro m.; S. azul
m.; P. azul; (fig.) o azul dos ceus.
azvârli vt., vr. F. lancer, jeter, progéter; s'élancer, se
précipiter, se jeter sur; I. (s)lanciare, -rsi, gettare, -rsi,
buttare, -rsi; scagliare, -rsi; S. echar(se); lanzar(se),
tirar(se); P. lançar; arremessar; arrojar; deitar; atirar; a ~ la
pământ deitar ao chão; a ~ pe fereastră atirar pela janela
fora; (fig.) dissipar; lançar-se, precipitar-se, deixar-se cair.
azvârlitură s.f. F. portée f.; la o ~ de băţ à une petite
distance, à un jet de pierre; I. portata; gittata; la o ~ de băţ
a un trar di sasso; S. tirada f.; P. pequena distância f.;
lançamento, arremesso m.

35

You might also like