CURS DE FORMACI TCNICA A

Anlisi de materials curriculars.

Les TIC a lensenyament de llenges
i continguts.
OBJECTIUS
1. Analitzar i valorar materials didctics i curriculars des de la perspectiva dun enfocament
comunicatiu.
2. Conixer la importncia que la legislaci educativa actual dona a les TIC.
3. Conixer i aplicar els recursos lingstics i didctics que les TIC han aportat a
l'ensenyament-aprenentatge, especialment al de llenges i en particular al valenci i llenges
estrangeres.
TAULA
1. Anlisi de materials curriculars.
2. Les TIC a lensenyament de llenges. Instrument i recurs.
2.1. Les ferramentes informtiques dins la classe. Normativa legal.
2.2. Les TIC a laula i el paper del mestre.
3. Programari i webs amb utilitat educativa.
3.1. Programari comercial amb utilitat educativa.
3.2. Webs tils per a s educatiu.
3.2.1. Bancs dimatges.
3.2.2. Materials web en valenci.
3.2.2.1. Recursos de la Generalitat Valenciana i de la Diputaci de Valncia.
3.2.2.2. Altres.
3.3. Webs tils en llenges estrangeres.
3.3.1. Angls.
3.3.2. Francs.

1. ANLISI DE MATERIALS CURRICULARS
Activitat 1.
En grups de cinc persones analitzeu diferents llibres de text de diferents editorials de Valenci, Castell i Llengua
Estrangera amb el qestionari 1 i de Coneixement del Medi amb el qestionari 2.
QESTIONARI 1.
NIVELL: __________
REA: VALENCI / CASTELL / ANGLS EDITORIAL: __________________
El llibre de text s no comentaris
1. s atractiu, des del punt de vista esttic i de
contingut?
2. T en compte les necessitats comunicatives dels
xiquets i les xiquetes?
3. Promou la programaci per competncies?
4. T capacitat potencial per a millorar la competncia
lingstica i comunicativa de lalumnat atenent que siga la
L1, la L2 o la LE?
5. Hi ha informaci relativa a qu avaluar?
6. Promou lavaluaci per competncies?
Pel que fa a la llengua... s no comentaris
7. En la selecci de textos i en el discurs didctic,
sadequa al nivell de comprensi de lalumnat (L1-L2-LE)?
8. Preveu les necessitats lingstiques dels destinataris
(L1-L2-LE)?
Pel que fa al contingut... s no comentaris
9. Ofereix una seqenciaci daprenentatge de
continguts?
10. Hi ha activitats en les quals lalumnat relacione els
nous continguts amb els ja assolits anteriorment?
11. Hi ha suficient suport contextual que assegure la
comprensi dels mots clau (L2-LE)?
L'enfocament global del llibre es decanta per... s no comentaris
12. Donar informaci sobre lestructura de la llengua a
diversos nivells: fonologicoortogrfic, morfolgic, sintctic...
(llengua = objecte daprenentatge)?
13. Dna competncia en ls de la llengua per a fer
coses (narrar, descriure, informar-se, posar per escrit...) en
situacions de comunicaci reals o simulades (llengua =
mitj de comunicaci, informaci, aprenentatge, etc.)?
El disseny didctic de cada unitat... s no comentaris
14. Integra les diferents destreses (escoltar, parlar,
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
1
llegir, escriure, interactuar) o en privilegia alguna?
15. Inclou el tractament particular de les estratgies i
tcniques especfiques de cada destresa?
16. T en compte ls de la llengua en els diferents
mbits (vida quotidiana, mbit acadmic, literari) o noms
en alguns?
17. Permet el tractament integrat amb les altres
llenges del currculum?
18. Possibilita les adaptacions curriculars dacord a les
necessitats lingstiques del grup?
19. Ofereix al professorat vies danlisi i reflexi, perqu
puguen adaptar-los amb facilitat a les condicions socials de
la llengua (L1-L2-LE)?
Les activitats... s no comentaris
20. Sn coherents amb els objectius i els continguts, i
suficients per a aconseguir-los?
21. Sn obertes o tancades?
22. Afavoreixen la programaci per competncies?
23. Afavoreixen la comunicaci dins la classe o el treball
individual?
24. Respecten els diferents ritmes daprenentatge dels
alumnes, s a dir, ofereixen una mplia gamma dactivitats
didctiques que responguen a diferents graus
daprenentatge?
25. Privilegien la comunicaci unidireccional
(professorat-alumnat) o lintercanvi comunicatiu
(professorat-alumnat, alumnat-professorat, alumnat-
alumnat)?
Les imatges / illustracions... s no comentaris
26. Permeten desenvolupar procediments dobservaci /
descripci?
27. Hi ha activitats relacionades amb les imatges?
28. La quantitat dimatges s suficient (L2-LE)?
Respecte als llibres de les altres llenges... s no comentaris
29. Promouen la programaci integrada amb les altres
llenges?
30. Permeten ladaptaci a la programaci integrada?
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
2
QESTIONARI 2.
NIVELL: __________
REA: CONEIXEMENT DEL MEDI EDITORIAL: __________________
El llibre de text s no comentaris
1. s atractiu, des del punt de vista esttic i de
contingut?
2. T en compte les necessitats comunicatives dels
xiquets i les xiquetes?
3. T capacitat potencial per a millorar la competncia
lingstica i comunicativa de lalumnat atenent a que siga la
L1 o la L2?
4. Promou la programaci de la competncia
comunicativa lingstica?
5. Promou lavaluaci de la competncia comunicativa?
Pel que fa a la llengua... s no comentaris
6. En la selecci de textos i en el discurs didctic,
sadequa al nivell de comprensi de lalumnat (L1-L2)?
7. Preveu les necessitats lingstiques dels destinataris
(L1-L2)?
Pel que fa al contingut... s no comentaris
8. Hi ha suficient suport contextual que assegure la
comprensi dels mots clau (L2)?
L'enfocament global del llibre permet... s no comentaris
9. Dna competncia en ls de la llengua per fer coses
(narrar, descriure, informar-se, posar per escrit...) en
situacions de comunicaci reals o simulades (llengua =
mitj de comunicaci, informaci, aprenentatge, etc.)?
El disseny didctic de cada unitat... s no comentaris
10. Integra les diferents destreses (escoltar, parlar,
llegir, escriure, interactuar) o en privilegia alguna?
11. Permet el tractament integrat amb les rees
lingstiques?
12. Possibilita les adaptacions dacord a les necessitats
lingstiques del grup?
13. Ofereix al professorat vies danlisi i reflexi perqu
pugua adaptar-los amb facilitat a les condicions socials de la
llengua (L1-L2)?
Les activitats... s no comentaris
14. Sn obertes o tancades?
15. Afavoreixen la competncia en comunicaci
lingstica?
16. Afavoreixen la comunicaci dins la classe o el treball
individual?
17. Privilegien la comunicaci unidireccional (professor-
alumnat) o lintercanvi comunicatiu (professor-
alumnat, alumnat-professors, alumnat-alumnat )?
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
3
Les imatges / illustracions... s no comentaris
18. Permeten desenvolupar procediments dobservaci /
descripci?
19. Hi ha activitats lingstiques relacionades amb les
imatges?
20. La quantitat dimatges s suficient (L2)?
TASCA FINAL
Dels llibres de text dun curs determinat de Valenci, Castell i Angls, tria un contingut
determinat. Planteja, des del punt de vista de la didctica integrada de llenges, el
tractament que has de fer atenent al fet que siga L1, L2 o LE.
Planteja tamb una activitat per a treballar la competncia comunicativa lingstica des
del contingut dalgun llibre de Coneixement del Medi aportat per reforar els continguts
de llengua.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
4
2. LES TIC A LENSENYAMENT DE LLENGES. INSTRUMENT I RECURS
2.1. LES FERRAMENTES INFORMTIQUES DINS LA CLASSE. NORMATIVA LEGAL
s evident que el mn en qu ens movem, nosaltres i el nostre alumnat, lordinador s un instrument essencial
per informar i per a comunicar. Internet ha creat un nou espai virtual que ha generat noves situacions
comunicatives i nous models documentals: xat, blocs, xarxes socials, correu electrnic, vdeos en xarxa,
enciclopdies visuals, bancs dimatges... El nostre problema s ara que els currculums educatius no noms
solliciten de nosaltres que fem s de ferramentes informtiques (FI) sin que mostrem al nostre alumnat tot el
mn de possibilitats que aquests nous espais virtuals ens posen a labast. Els nous currculums inclouen
explcitament el domini de les TIC.
Qu ens demana lactual legislaci educativa?
Entre els objectius de la LOE sindica que Leducaci primria contribuir a desenvolupar en els xiquets i
xiquetes les capacitats que els permeten... iniciar-se en la utilitzaci, per a laprenentatge, de les tecnologies
de la informaci i la comunicaci desenvolupant un esperit crtic davant dels missatges que reben i elaboren.
(Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci, BOE 106, de 4-5-2006, captol II, article 17).
El Reial Decret 1630/2006, de 29 de desembre, pel que sestablixen els ensenyaments mnims del segon cicle
de lEducaci Infantil (BOE 4, 4-1-2007) dins lrea de Llengua: Comunicaci i representaci, establix com una
de les formes de comunicaci i representaci que sintegren en ella ser el llenguatge audiovisual i de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci, indicant que requerixen un tractament educatiu que, a partir de ls
apropiat, inicie a xiquets i xiquetes en la comprensi dels missatges audiovisuals i en la seua utilitzaci
adequada. En el bloc 2 dels continguts inclou la iniciaci en ls dinstruments tecnolgics com lordinador.
Per la seua banda, el Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, del Ministeri dEducaci i Cincia pel que
sestablixen els ensenyaments mnims de lEducaci Primria (BOE 293, 8-12-2006-2006) al seu annex I, entre
les competncies bsiques cita la de tractament de la informaci i competncia digital. Esta competncia
consistix en disposar dhabilitats per a buscar, obtindre, processar i comunicar informaci, i per a transformar-la
en coneixement. Incorpora diferents habilitats, que van des de laccs a la informaci fins la seua transmissi en
diferents suports una vegada tractada, incloent la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci
com element essencial per a informar-se, aprendre i comunicar-se. Ser competent en la utilitzaci de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci com instrument de treball intellectual inclou utilitzar-les en la seua
doble funci de transmissores i generadores dinformaci i coneixement...
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
5
En sntesi, el tractament de la informaci i la competncia digital impliquen ser una persona autnoma, efica,
responsable, crtica i reflexiva al seleccionar, tractar i utilitzar la informaci i les seues fonts, aix com les distintes
eines tecnolgiques; tamb tindre una actitud critica i reflexiva en la valoraci de la informaci disponible, saber-
la contrastar quan siga necessari, i respectar les normes de conducta acordades socialment per a regular ls de
la informaci i les seues fonts en els diferents suports.
A lannex II, en lapartat corresponent a lrea de Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, al bloc 7,
Objectes, mquines i tecnologies, sinclou com a novetat els continguts que es referixen a lalfabetitzaci en les
tecnologies de la informaci i la comunicaci. En definitiva, el currculum de lrea pretn desenvolupar en
lalumnat capacitats intellectuals, dotar-lo de coneixements, habilitats i actituds perqu puga comprendre millor
la societat i el mn de hui i perqu puga accedir-hi amb maduresa i responsabilitat.
Daltra banda sinclouen explcitament en lrea els continguts que condueixen a lalfabetitzaci digital els
segents continguts: la utilitzaci bsica de lordinador, el maneig dun processador de textos i la busca guiada
en Internet, que contribueixen de forma decisiva al desenvolupament daquesta competncia (la competncia
digital). En els continguts apareix explcitament en el segon cicle:
Bloc 7. Objectes, mquines y tecnologies
- Utilitzaci bsica de tractament de textos: titulaci, format, arxiu i recuperaci dun text, canvis,
substitucions i impressi.
- Inters per tindre cura de la presentaci dels treballs en paper o en suport digital.
- Seguiment duna seqncia donada per a trobar una informaci en Internet.
Al tercer cicle apareix:
- Utilitzaci de recursos senzills proporcionats per les tecnologies de la informaci per a comunicar-se i
collaborar.
- Busca guiada dinformaci en la xarxa.
- s progressivament autnom del tractament de textos (ajust de pgina, inserci dillustracions o notes,
etc.)
- Presa de conscincia de la necessitat de controlar el temps dentreteniment amb les tecnologies de la
informaci i la comunicaci i del seu poder daddicci.
En lrea de llengua, tamb es fa referncia al tema, quan sindica que a la competncia bsica del tractament
de la informaci i competncia digital, lrea contribueix en la mesura que proporciona coneixements i destreses
per a la busca, selecci, tractament de la informaci i comunicaci, en especial, per a la comprensi de la
informaci, de la seua estructura i organitzaci textual, i per a la seua utilitzaci en la producci oral i escrita. El
currculum de lrea inclou ls de suports electrnics en la composici de textos, fet que significa alguna cosa
ms que un canvi de suport, ja que afecta a les operacions que intervenen en el procs descriptura (planificaci,
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
6
execuci del text, revisi) i que constitueixen un dels continguts bsics daquesta rea. Per tot aix, en la
mesura en qu sutilitzen sest millorant a la vegada la competncia digital i el tractament de la informaci. Per,
a ms, els nous mitjans de comunicaci digitals que sorgeixen contnuament, impliquen un s social i
collaboratiu de lescriptura que permet concebre laprenentatge de la llengua escrita en el marc dun vertader
intercanvi comunicatiu.
El Decret 38/2008, de 28 de mar, del Consell, pel qual sestablix el currculum del segon cicle de lEducaci
Infantil a la Comunitat Valenciana establix entre els objectius del cicle el que lEducaci Infantil contribuir al fet
que les xiquetes i els xiquets desenrotllen les capacitats que els permeten descobrir les tecnologies de la
informaci i les comunicacions. En lannex, a ms, es fa mfasi en el fet que les tecnologies de la informaci i de
la comunicaci (TIC) poden ser de gran profit per a la xiqueta i el xiquet dEducaci Infantil utilitzant-les en este
mbit com a recurs didctic i projecci de futur. Dins lapartat en qu desplega lrea ELS LLENGUATGES:
COMUNICACI I REPRESENTACI diu literalment:
Les tcniques dinformaci i comunicaci complixen dos funcions. Duna banda, leducaci amb els mitjans
sonors, visuals i audiovisuals (document radiofnic o televisiu, fotografia, vdeo...) com a recurs didctic per a
desenrotllar els continguts de les rees. Duna altra, leducaci en els mitjans de comunicaci i tecnologies de la
informaci i la comunicaci, la qual cosa implica treballar estos mitjans com a objecte destudi. Els dos vessants
conformen leducaci en comunicaci, que inclou premsa, rdio, cine, televisi, Internet, etc.
Leducaci en comunicaci posa lmfasi en el desenrotllament de les habilitats comunicatives (lingstica,
discursiva, sociocultural i estratgica), amb el concurs, a ms dels recursos tradicionals, dels mitjans de
comunicaci i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Un dels blocs de continguts daquesta rea, concretament el Bloc 4, sanomena Llenguatge audiovisual i
tecnologies de la informaci i la comunicaci, amb els contingut segents:
a) Laproximaci a les produccions TIC breus i senzilles.
b) La iniciaci en ls dels instruments TIC.
Per la seua banda, el Decret 111/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual sestablix el currculum de
lEducaci Primria a la Comunitat Valenciana torna a parlar del tema. Entre els objectius de letapa explicita
Leducaci primria ha de contribuir a desenrotllar en lalumnat les capacitats que li permeten... iniciar-se en les
tecnologies de la informaci i la comunicaci, i desenrotllar un esperit crtic davant dels missatges que reben i
elaboren. En els apartats corresponents a les rees de Coneixement del Medi i Llenges, torna a fer mfasi en el
tema en els mateixos termes que la legislaci estatal.
No cal dir que el professorat haur de donar resposta a aquestes demandes. s evident que sens demana que
formem el nostre alumnat per tal que entenga la importncia de la informtica en la nostra societat. I aix ens
planteja una primera qesti actitudinal: lalumnat relaciona els ordinadors amb tasques ldiques i aquesta s
una de les raons per les quals shi aproximen amb plaer.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
7
2. 2. LES TIC A LAULA I EL PAPER DEL MESTRE
El nostre paper inclou mostrar a lalumnat que lordinador, la finestra virtual des don observar el mn, t altres
usos relacionats amb la instituci escolar i, a ms, ser linstrument que els permetr incorporar-se en les millors
condicions possibles a aquesta societat de la comunicaci. s missi nostra intervenir per a fer-los veure la
utilitat duna ferramenta transcendental en el mn acadmic i laboral.
s clar que aquest nou mn ens obliga a noves relacions amb el nostre alumnat i amb un mn virtual que no
existia abans dara. s evident, per exemple, que tenim lobligaci dinformar sobre els gneres textuals que hi
apareixen: els missatges amb mbils noms han sigut el principi de noves formes de comunicaci. Acceptats o
criticats, formaran part de la realitat del nostre alumnat, com el xat o el correu electrnic.
Tamb s evident que la nostra tasca com a docents est canviant. Les enciclopdies en paper estan sent i han
sigut quasi substitudes per les editades en suport CD o DVD i aquestes a la seua vegada per les enciclopdies
en lnia o, i aix no s un obstacle per a la docncia, ms aviat al contrari. Cal acceptar que lexistncia de les
TIC tamb dna suport a la nostra activitat docent, encara que en enriquir-la, la fa ms complexa. Les
biblioteques virtuals, la consulta de bases de dades de tot tipus, la possibilitat demmagatzemar i classificar
rpidament informaci, la consulta de portals educatius en lnia han de potenciar i ajudar la nostra activitat i la del
nostre alumnat que t dret a ser convidat a la cultura de les TIC amb les mximes garanties. No obstant, en
aquest moment els canvis en la nostra tasca sn, per, indefinibles, ja que no es pot preveure lespai que podem
suposar que ocupar ls de la informtica en el futur.
Per tot aix, el professor ha de planificar el treball tenint en compte ls daquestes ferramentes per ha datendre
els diversos nivells de coneixement que presenta lalumne pel que fa a la informtica: alumnes sense ordinador a
casa, alumnes que tenen costum dusar lordinador sense connexi a internet, alumnes que saben navegar...
Hem de tindre present que el treball davant lordinador potencia latenci a la diversitat ja que, encara que no
descartem el treball grupal, el treball individual en interacci amb un ordinador ens permet oferir un treball
autnom, diferenciat, on cada alumne/a dacord amb el seu punt de partida, assolir objectius diferents, amb
ritmes diferents dins i fora de laula. El professor es converteix en un assessor, en un consultor que resol
problemes sobre les tasques proposades i perd protagonisme com a eix vertebrador de la interacci educativa.
Recursos interessants, des del punt de vista grupal, sn el can projector i la pissarra digital que faciliten les
explicacions i eviten haver de repetir en cada posici de laula les explicacions o els aclariments. Disposar duna
aula en xarxa facilita tamb el treball.
s evident que, a pesar de tot, no som professionals de la informtica i molt menys, professors de la matria. La
usem com un mitj, com un instrument, per no s el nostre objectiu. No caldria dir que una de les missions de
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
8
lescola s equilibrar els desnivells que puguen sorgir en lera digital. Tothom ha de tenir possibilitat daccedir a
les TIC i el sistema educatiu no pot donar lesquena a aquest problema. Milions de persones cada dia
condueixen i la major part no sn enginyers ni mecnics. Podem utilitzar-les com a suport de la nostra tasca
docent: per a calcular les nostres qualificacions, per a generar bases de dades amb tota la informaci sobre el
nostre alumnat, per a poder refer cada vegada tots els materials de qu disposem, als quals ens ser ben fcil
accedir...
Tamb podem utilitzar les eines informtiques com a suport per a recolzar les nostres sessions. Per exemple
amb el can projector o la pissarra digital podem facilitar a lalumnat exemples visuals o podem resoldre activitats
en temps real amb una precisi i claredat que sallunyen de la pissarra tradicional o del projector de
transparncies. Podem fer presentacions virtuals o preparar tot tipus dimatges o grfics que donen suport al
nostre discurs.
Com a ferramenta lingstica la informtica ens serveix, a nosaltres, per a corregir i per a traduir textos com a
professionals de lensenyament, i als nostres alumnes com a aprenents. Com a ferramenta comunicativa ens
permet relacionar-nos a travs de suports inslits: el correu, el xat, les xarxes socials... Aix ens obri, de forma
molt econmica, la possibilitat de posar-nos en contacte amb tot un mn virtual infinit, immediat... amb persones
en llocs ben llunyans al nostre centre; i en temps real o diferit.
Per a accedir a la informaci, Internet s hui un mitj insubstituble tant per la rapidesa com per leconomia. s,
sens dubte, el millor mtode per a iniciar una recerca rpida dinformaci i, alhora, processar-la i emmagatzemar-
la. Aquesta informaci, a ms, es pot compartir rpidament en un procs comunicatiu sense competncia.
Com a eina didctica disposem en internet de tot tipus de material i de multitud de cursos per a aprenents i
autoaprenents.
Evidentment el programari s un dels nostres objectes de coneixement. Tot i que, ja sest difonent el programari
lliure, actualment hi ha una srie de programes que ens permeten processar textos per tal de disposar-los
tipogrficament, corregir-los, reelaborar-los, compartir-los, presentar-los... Ha de formar part de la nostra
formaci conixer tot aquest programari encara que no sempre s fcil. S que podem, per, conixer els
programes ms difosos i, bsicament, aquells que ens faciliten les llicncies de la Conselleria dEducaci, s a
dir, tot el programari Lliurex, els de Microsoft i el Salt.
s evident que el nostre mitj informtic bsic dexpressi lingstica s el processador de textos. Els decrets de
currculum tant dEducaci Infantil com dEducaci Primria ja ho contemplen. El nostre alumnat ha daprendre a
usar-los per tal de realitzar en condicions ptimes les produccions lingstiques i de segur que podem obtenir els
manuals necessaris per a formular-ne propostes didctiques coherents. No obstant, cal parar atenci als nostres
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
9
objectius didctics. Posem un exemple: quan ensenyem al nostre alumnat com es posa la negreta, volem
aconseguir dos objectius: duna banda que spia com es posa efectivament la negreta, de laltra, ensenyar-li per
a qu serveix, quan sha dusar...
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
10
3. PROGRAMARI I WEBS AMB UTILITAT EDUCATIVA
No entrarem ara en la necessitat de dominar els processadors de textos word (si treballem amb les aplicacions
microsoft) o writter (si treballem amb aplicacions de Lliurex) i densenyar a lalumnat a treballar amb aquests.
Aix entra ja dins dels objectius que marca la normativa vigent. Per aix entrarem solament en una relaci de
programari educatiu comercial i un recull de pgines web gratutes tils per a s educatiu.
3.1. PROGRAMARI COMERCIAL AMB UTILITAT EDUCATIVA
Entre les empreses que comercialitzen programari educatiu cal destacar-ne algunes que editen material en
valenci, com sn:
- Aquarisoft. Empresa valenciana que comercialitza alguns programes educatius en la nostra llengua. Es pot
consultar el catleg en: www.aquari-soft.com
- Edicinco. Altra empresa valenciana que comercialitza programes educatius en valenci. Per consultar el
catleg entra en : www.edicinco.com
- Cibal Multimedia: Empresa radicada en Mallorca que edita tota la srie de Pipo. Catleg en
www.pipoclub.com. Tamb t versions en angls dels seus programes.
Moltes ms empreses editen programari en valenci, castell, angls i altres llenges estrangeres, per la web
ens proporciona multitud daplicacions informtiques que podem aprofitar de manera gratuta.
3.2. WEBS TILS PER A S EDUCATIU.
3.2.1. BANCS DIMATGES
Segurament necessitars en algun moment imatges per a insertar al material que elabores, b siga per a
fotocopiar, per a confeccionar els teus propis flash-cards, lmines dimatges, power points... Entre la multitud de
webs dedicades al tema, en destaquem algunes per la seua utilitat:
- GOOGLE: El buscador dimatges (www.google.es) s molt til per a localitzar dibuixos o fotografies.
- www.lavirtu.com. Sha editat en dos DVD amb el nom de fotobook, per a ms podeu trobar a la web el banc
dimatges per a s educatiu del CEFIRE dElda. Ms de 80.000 fotografies agrupades per rees temtiques.
- http://bancoimagenes.isftic.mepsyd.es/. Banc dimatges del MEC. Cont milers dimatges (fotos i illustracions,
en blanc i negre i a color), a ms de vdeo, animacions i sons per a s docent.
- www.midisegni.it. Pgina educativa originalment en itali amb molts dibuixos en blanc i negre o en color. Les
trobareu agrupades per temes escolars.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
11
Activitat 2. . El buscador google s molt til per a buscar imatges, per amb unes paraules clau (keyboards)
determinades podem centrar millor la recerca. En la casella corresponent del google prova a escriure el nom de
la imatge que vols aconseguir (per exemple cavall, caballo, horse, cheval) i una de les paraules clau segents.
Trobars que es centra la recerca en un tipus determinat dimatge:
Dibuix lineal Dibuix acolorit Fotografia
Valenci acolorir acolorit foto
Castell colorear coloreado foto
Angls coloring clipart photo
Francs coloriage clipart photo
3.2.2. WEBS TILS PER A S EDUCATIU EN VALENCI
3.2.2.1. RECURSOS DE LA GENERALITAT VALENCIANA I LA DIPUTACI DE VALNCIA
http://portal.escolalliurex.es: Encara que queda un rea restringida a usuaris registrats, de manera lliure es pot
accedir a determinats recursos educatius. Cal mirar a la finestra de la dreta i entrar als enllaos Recursos
educatius i msica tradicional valenciana.
www.edu.gva.es/ocd/sedev/val/sedev.htm: Servici dEnsenyaments en Valenci: s recomanable entrar a tots
els apartats, principalment als de Publicacions (en format pdf) i al de Recursos educatius (on entre altres
coses, trobars enllaos a recursos disponibles en la web de les diferents conselleries)
www.edu.gva.es/polin/val/publicacions_jugallengua.html: Publicacions de lrea de Poltica Lingstica de la
Conselleria dEducaci. Podem trobar materials com un vocabulari datletisme, guies de conversa de valenci
per a parlants de diverses llenges, El mn dels signes (perqu les persones sordes aprenguen nocions
bsiques de valenci) i altre material didctic. Estan explicades cadascuna daquestes.
Si entreu en publicacions SALT (Servici dAssessorament Lingstic i Traducci), podeu trobar el programa
SALT, un traductor castell-valenci valenci-castell, que tamb s un corrector i a ms disposa duna flexi
verbal i dun diccionari. El programa es pot baixar gratutament en la seua web.
Tamb en publicacions SALT s recomanable entrar en Assessorament lingstic, on es poden trobar
diccionaris, generals i especfics, les fitxes de lajuda lingstica SALT i un recurs didctic difcil de trobar: entra
en recursos i trobars un generador numric.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
12
www.avl.gva.es: Per buscar materials amb utilitat per a Educaci Infantil i Primria, cal entrar en publicacions,
Collecci lxics on podeu trobar en pdf diferents fitxes i trptics amb vocabularis especfics.
http://www.dival.es/isum/Main?ISUM_ID=all_groups&ISUM_SCR=groupScr&ISUM_CIPH=ntnBCl!WtMjkIbNTl25
SE5e5hYeXk4ESrtO6dgvRSE8_: Material de les campanyes de normalitzaci lingstica promogudes per la
Diputaci de Valncia juntament amb les Oficines de Promoci del Valenci de diversos ajuntaments. Cartells,
lxics especfics i altres materials en format pdf.
3.2.2.2. ALTRES
www.softvalencia.org: Lloc web on trobareu guies i programari per posar el vostre ordinador en valenci.
www.ua.es/uem/: Unitat per a lEducaci Multilinge de la Universitat dAlacant. Recursos daula, recursos
lingstics, notcies, enllaos...
http://gruptictac.blogspot.com/2009_11_01_archive.html: Bloc del grup TIC-TAC (Tecnologies de la informaci i
la comunicaci i de lAprenentatge Cooperatiu) de lAssessoria de Valenci. Amb enllaos, tutorials de diferents
programes i aplicacions informtiques per a s didctic.
www.fundaciobromera.org: Experincies, recursos, activitats, exercicis, textos tils, orientacions per als
professionals en contacte amb la literatura infantil i juvenil, contactes amb professionals de lanimaci lectora...
www.xtec.cat: Xarxa telemtica educativa de Catalunya. A destacar JClic, Escola Oberta i edu365.cat.
www.weib.caib.es: Web educativa de les Illes Balears. Recursos.
www.angeldaban.com: Refranys, embarbussaments, endevinalles i altres materials ds educatiu.
Tamb es poden trobar moltes pgines on professors i centres educatius publiquen les seues experincies i
materials. Una delles pot ser: http://personal.telefonica.terra.es/web/elsistemasolar/
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
13
3.3. WEBS TILS PER A S EDUCATIU EN LLENGES ESTRANGERES.
Existixen infinitat de recursos a la web per a per a treballar la llengua estrangera. Ac en ressenyem alguns.
3.3.1. Portals daltres comunitats autnomes
http://portaldelaslenguas.vimartic.net/index.aspx: Portal aragons de les llenges. Si aneu a lapartat de
Propuestas trobareu activitats en diferents llenges.
http://www.educastur.es/index.php?option=com_dbquery&Itemid=101&task=ExecuteQuery&qid=11: Recursos en
angls i francs.
http://recursos.educarex.es/ Banc de recursos. Junta dExtremadura
http://www.educa.jcyl.es/es/temas/idiomas-bilinguismo/proyecto-bilingue Castella i Lle. Anar al final de la pgina
a la zona dalumnes: Infantil Primria Secundria...
http://portaleducarm.blogspot.com/ Mrcia. Cal buscar lidioma a lapartat de Categoras.
http://www.edu.xunta.es/contidos/portal/index.htm: portal de recursos per als diferents nivells educatius de la
Xunta de Galcia
3.3.2. ANGLS
www.isabelperez.com. Web amb infinitat de recursos i enllaos per a laprenentatge de langls com a llengua
estrangera, on es fa mfasi en laplicaci de la metodologia TILC. Cont recursos especialment per a Educaci
Secundria, per ladministradora est introduint cada vegada ms recursos per a Educaci Primria.
www.edu.gva.es/polin/docs/polin_docs/guia_angles.pdf: Guia de conversa angls-valenci.
www.angles365.com: Web adreada a mestres d'Educaci Infantil i Primria que inclou apartats dedicats a
experincies, recursos, editorials especialitzades, jocs, programari, normativa, enciclopdies i la possibilitat de
formar part d'un frum de discussi.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
14
http://delicious.com/clil_catalonia: Catleg de recursos per a la classe per donar suport a l'aplicaci del TILC a les
escoles: activitats basades en continguts, materials llestos per a usar, plans d'estudi, metodologia,
desenvolupament docent, habilitats cognitives, les bastides, eines ...
http://phobos.xtec.cat/cirel/cirel/index.php?option=com_content&view=article&id=119&Itemid=125: Centre de
suport a la innovaci i recerca educativa en llenges. Amb recursos i orientacions.
http://clic.xtec.cat/ca/index.htm: A la zona clic trobareu moltes activitats en angls.
http://web.educastur.princast.es/proyectos/nea/nea_english/index.html Principat dAstries. Angls per a les
primeres edats.
http://www.teachingbilingual.es/ Cantbria
http://enmarchaconlastic.educarex.es/category/idiomas/ : enllaos per a aprendre i practicar langls
Extremadura
http://www.edu365.cat/primaria/muds/angles/index.htm: Activitats i mini unitats didctiques en angls per a
Educaci Primria. Enllaos a altres pgines.
http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/ca: Recursos per a Educaci per a la Salut en angls.
www.xtec.net/recursos/lestrangeres/angles.htm: Recursos i enllaos per a la classe dangls.
http://dpto.educacion.navarra.es/publicaciones/pdf/English%20with%20fun.pdf: English with fun. Unitats
didctiques per lensenyament de langls en edats primerenques. Cont huit unitats de treball i en cadascuna
daquestes hi ha diverses llions en les quals sespecifiquen els continguts, els objectius, els jocs, les activitats i
les canons que cal treballar. Est dirigit a Educaci Infantil i primer cicle de Primria.
www.weib.caib.es/Recursos/contes_angles/inici.htm: Aprenem angls jugant amb contes. Sis contes en format
electrnic per a l'ensenyament de la llengua anglesa a Educaci Infantil i Primria elaborats pels participants als
seminaris de llengua anglesa del CEP de Palma. Cadascun consta d'una presentaci Power Point amb arxius de
so i una guia didctica.
www.first-school.ws: Cont activitats i recursos educatius en angls. A banda de les activitats s interessant com
a banc dimatges per a elaborar les prpies fitxes. Cont dibuixos en blanc i negre i en color, molts inclosos com
a part duna activitat especfica. Les podeu buscar ordenades alfabticament o per temes educatius.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
15
www.dltk-teach.com: Entre daltres, illustracions per treballar les lletres, els nmeros, confegir dminos amb
imatges... i moltes ms imatges i activitats agrupades per temes.
www.abcteach.com/: Portal educatiu adreat a mestres i educadors des d'on es pot tindre accs a un bon
nombre de fitxes de treball (worksheets) i altres recursos interessants. Per tal d'accedir a tots els recursos de
manera gratuta hem de registrar-nos prviament.
http://users.skynet.be/providence/vocabulaire/: Vocabulari infantil en angls, francs i altres llenges, en el qual
ms que la presentaci passiva dels mots es desenvolupa un joc en lnia per a treballar l'habilitat visual i fixar
l'ortografia del vocabulari bsic.
www.xtec.net/ceipteresa-bergada/little/index.htm: Little Red Riding Hood (La Caputxeta roja). s un treball fet
pels alumnes del Cicle Mitj i Superior del CEIP Teresa Bergad d'Alguaire.
www.xtec.net/~msedano/: Aula didiomes del CEIP Marianao. Projectes: Els Msics de Bremen en angls i
francs, jocs i molt enllaos.
www.xtec.net/~jortega7/animalia.htm: Estudi en angls danimals vertebrats i invertebrats. Per estudiants
anglesos de 8 a 12 anys. Els alumnes que estudien angls com a llengua estrangera han de ser ms grans (10-
14 anys).
www.xtec.net/~msilvest/: Material, recursos i jocs en angls.
3.3.3. FRANCS
http://platea.pntic.mec.es/~cvera/ressources/recursosfrances.htm
http://www.ite.educacion.es/w3/recursos/primaria/lenguas_extranjeras/artipnti.htm: Recull de recursos didctics
per a lensenyament del francs.
http://aragonbilingue.educa.aragon.es/frances/: Pgina amb idees i materials per a centres bilinges en francs
de la secci de centres bilinges dArag.
http://www.edu.gva.es/polin/docs/polin_docs/guia_frances.pdf: Guia de conversa francs-valenci.
Curs de Formaci Tcnica A UNITAT 10
16
http://www.edu365.cat/primaria/muds/frances/index.htm: Activitats i mini unitats didctiques en francs per a
Educaci Primria. Enllaos a altres pgines.
http://clic.xtec.cat/ca/index.htm: A la zona clic trobareu moltes activitats en francs.
http://espaiescoles.farmaceuticonline.com/ca: Recursos per a Educaci per a la Salut en francs.
http://www.xtec.net/recursos/lestrangeres/frances.htm: Recursos i enllaos per a la classe de francs.
http://www.xtec.net/~sgirona/: Activitats i recursos per a la classe de francs.
http://www.enchantedlearning.com/books/house/french/: Quadern amb activitats per escriure i acolorir.
Activitat 3. . A partir de les webs indicades o daltres que tu conegues prepara un llistat de recursos per a una
unitat didctica determinada duna rea dEducaci Infantil o Primria per als teus alumnes.