---

-=~~~==-~--_.....:._---~

===

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GACETA DE MADRID
Dep,lto Lega' M. ......

Ao CCCXVIII

Viernes 29 de diciembre de 1978

Nm. 311.1

CONSTITUCION
ESPAOLA
APROBADA POR LAS CORTES EN SESIONES PLENARIAS
DEL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS Y DEL SENADO CELEBRADAS
EL 31 DE OCTUBRE DE 1978

RATIFICADA: POR EL PUEBLO ESPAOL EN REFERENDUM

DE 6 DE DICIEMBRE DE 1978

SANCIONADA POR S. M. EL REY ANTE LAS CORTES

EL 27 DE DICIEMBRE DE 1978

---

-====

CONSTITUCION ESPAOLA
DON JUAN CARLOS l. REY DE ESPAJ'lA. A TODOS LOS
QL'E LA PRESEN] E VIEHEN y ENTENDIEREN,
SABED. QUE LAS CORTES HAN APROBADO Y EL PUEBLO ESPAOL HA"] IrlCADO LA SIGUiENTE CON5TrIUClN:

PREAMBULO
La Nacin espaola, deseando establecer la justt
la libertad y la seguridad y promover el bien de
cuantos la integran, en uso de su soberana, proclacl~.

ma su voluntad dA:

Garantizar la convivencia democrtica dentro de

la COllsfitucin y de las leyes conforme a un orden
econmico y social justo.

Consolidar un Estado de Derecho que aspgure el

imperio de la ley como expL;sin de la voluntad
pular.

po~

Prot.'ger a todos los espno!es y pueblos de Espa-

Articulo 2
La Constitucin se fundamenta en la indisoluble
unidad de la Nacin espaola, patria comn e indivi~
slb!e de todos los espaoles, y reconoce y garantiza
el derecho a la autonoma de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas
ellas.
Artculo 3
1. El castellano es la lengua espaola oficial del
Estado. Todos los espaoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

2. Las dems lenguas espaolas sern tambin

oficiales en las respectivas Comunidades Autnomas
de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingsticas de Espaa es un patrimonio cultural que serA
objeto de especial respeto y proteccin.

a en pi ejercicio de los derechos humanos, sus culturclS y

tr<:ldiciorH:~S.

lenguas e instituciones.

Artculo 4:

Protllover el progreso de la cultura y de la econo

ast-'guraf a todos una digna calIdad de vida.

Establecer una sociedad dt'nlocrtic;.: avanzada, y

ma para

ColaborAr en el fortalAcimif'nto de unas relaciones

pacficas y de eficaz cooperacin entre todos los pue~
bIas de la Tierra.
En consecuentir.t. las Cortf'S aprUf-'ban y el pueblo
espa,1 ratifica la siguiente

1. La bandera de Espaa est formada por tres

franjas horizontales, roja, amarilla y roja, siendo la
amarilla de doble anchura que cada una de las rojas.
2. Los Estatutos podrn reconocer banderas y en~
seas prcpias de las Comunidades Autnomas. Estas:
se utilizarn junto a la bandera de Espaa en sus
edificios pblicos y en sus actos oficiales.

Articulo B

CONSTITUCION
TITULO PRELIMINAR
Articulo 1
l. Espaa se constituye en un Estado social y democrtico de Derecho, que propugna como ,alores su
periores de su ordenamiento jurdico la libertad, la
justicia. la igualdad y el pluralismo polltico.
2. La soberana nacio:lal reside en el pueblo espaol, del que emanan los poderes del Estado.
3. La forma polltica del Estado espaol es la Monarqua parlamentaria.

La capital del Estado es la villa de Madrid.

Articulo 8
Los partidos pollLicos expresan el pluralismo poltico, concurren a la formacin y manifestacin de la
voluntad popular y son instrumento fundamental para la participacin polltica. Su creacin y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la
Constitucin y a la ley. Su estructura interna y fun
cionarnlento debern. ser democrticos.
Artculo 7

Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones

empresariales contribuyen a la defensa y promocin

29 diciembre 1978

29318

de los intereses econmlcos y sociales que les son propios. Su creacin y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitucin Y a la ley.
Su estructura Interna y funcionamiento deber~n ser
democr~tlcos.

Articulo 8
1. Las Fuerzas Armadas, constltutdas por el Ejr
ctto de Tierra. la Armada y el EJrcito del Aire, tienen
como misin garantizar la soberania e Independencia
de Espaf1a, defender su integridad territorial y el oro
denamlento constitucional.
a. Una ley orgMlca regular~ las bases de la organizacin militar conforme a los principios de la presente Constitucin.

B. O. del E.-Nm. 311.1

2. Ningn espaol de origen podr~ ser privado de

su nacionalidad.
3. El Estado podr~ concertar tratados de doble nacionalidad con los paises iberoamericanos o con aquellos que hayan tenido o tengan una particular vinculacin con Espaf1a. En estos mismos paises, aun cuando no reconozcan a sus ciudadanos un derecho reciproco, podr~n naturalizarse los espaoles sin perder
su nacionalidad de origen.
Articulo 12
Los espaoles son mayores de edad a los dieciocho
al\os.
Articulo 13

Articulo.
1. Los ciudadanos y los p!)(j,eres pblicos est~n sujetos a la Constitucin y al resto del ordenamiento jurldlco.
a. Corresponde a los poderes pblicos promover
las condiciones para que la libertad y la Igualdad del
Individuo y de los grupos en que se Integra sean reales y efectivas; remover los obst~ulos que impidan
o dlflculten su plenitud y facilitar la participacin de
todos los ciudadanos en la vida polltlca, econmica,
cultural y social.
8. La Constliucln garantiza el principio de legalidad, la jerarqua normativa, la publicidad de las nor
mas, la Irretroactlvldad de las disposiciones sancionadoras no favorables o restrictivas de derechos Individuales, la seguridad lurldlca, la responsabilidad y la
interdiccin de la arbitrariedad de los poderes pblicos.

1. Los extranjeros gozar~n en Espaa de las !ibertades pblicas que garantiza el presente Titulo en los
trminos que establezcan los tratados y la ley.
2. Solamente los espaoles ser~n titulares de los
derechos reconocidos en el articulo 23, salvo lo que.
atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o ley para el derecho de sufragio activo en las elecciones municipales.
3. La extradicin slo se conceder~ en cumplimiento de un tratado o de la ley. atendiendo al principio
de reciprocidad. Quedan excluidos de la extrad:cin
los delitos polltlcos, no consider~ndose como tales los
actos de terrorismo.
4. La ley establecer~ los trminos en que los ciudadanos de otros paises y los ap~tridas podrn gozar
del derecho de asilo en Espaf1a.

TITULO 1

CAPITULO SEGUNDO

De los derechos y deberes fundamentales

Derechos y IIbertadeo

Articulo 10
1. La dignidad de la persona, los derechos Inviolables que le son Inherentes, el libre desarrollo de la
personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de
los dem son fundamento del orden polltlco y de
la paz social.
a. Las normas rtllatlvas a los derechos fundamen
tales y a las libertades que la Constitucin reconoce
le InterpretarM de conformidad con la Declaracin
Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratlfl
cados por Espaf1a.

Articulo 14
Los espaoles son Iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminacin alguna por razn de nacimiento. raza. sexo. rellgln, opinin o cualquier otra
condicin o circunstancia personal o social.

SECCIN l."

De los derechos fundamentales y de las libertades

pblicas

CAPITULO PRIMERO
Articulo 18
De los espai\oles y los extranteroo
Articulo 11
1. La nacionalidad espai\ola se adquiere. se conserva y oe pierde de acuerdo con lo establecido por la
ley.

Todos tienen derecho a la vida y a la integridad fllica y moral, Iin que. en ningn caso. puedan ser sometidos a tortura ni a penas o tratos Inhumanos o degradantes. Queda abolida la pana de muerte, salvo lo
que puedan disponer las leyes panales militares para
tiempos de guerra.

B.

o.

del K-Nm. 311.1

Artculo

29 diciembre 1978

le

1. Se garantiza la libertad ideolgica, religiosa y

de culto de los individuos y las comunidades sin ms
limitacin, en sus manifestaciones, que la necesaria
para el mantenimiento del orden pblico protegido

29317

Asimismo, tienen derecho a entrar y salir libremente de Espaa en los trminos que la ley establezca. Este derecho no podr ser limitado por motivos pa.
liticos o ideolgicos
Artculo 20

por la ley.
2. Nadie podr ser obligado a declarar sobre su
ideologa, religin o creencias.

3. Ninguna confesin tendr carcter estatal. Los

poderes pblicos tendrn en cuenta las creencias reljgiosas de la sociedad espaola y mantendrn las consiguientes relaciones de cooperacin con la Iglesia Catlica y las dems confesiones.

1.

aJ A expresar y difundir libremente los pensa

mient.os, ideas y opiniones mediante la palabra, el es,
crito o cualquier otro medio de reproduccin,

bJ A la produccin y creacin literaria, artstica,

clCntifica y tcnica

c)
Artculo 17
1. Toda persona tiene derecho a la ti bertad y a la
seguridad. Nadie puede ser privado de su libertad, sino con la observancia de lo establecido en este artculo y en los casos y en la forma previstos en la ley.

2. La detencin preventiva no podr durar ms del

tIempo estrictamente necesario para la realizacin de
las averiguaciones tendentes al esclarecimiento de los
hechos, y, en todo caso, en el plazo mximo de setenta y dos horas, el detenido deber ser pu:~sto en libertad o a dlspcsi~_:in de la autoridad judicial.
3. Toda persona detenida debe ser informada de
forma inmediata, y de modo que le sea comprensible.
de sus derechos y de las razones de su detencin, no
pudiendo ser obEgada a declarar. Se garantiza la asis
tancia de abogado al detenido en las diligencias policiales y judiciales, en los trminos que la ley establezca.

La ley regular un procedimiento de "habeas

corpus> para producir la inmediata puesta a disposicin judicial de toda persona detenida ilegalmente.
Asimismo, por ly se determinar el plazo mximo de
dur~lCin de la prisin provisional.
4.

Artculo 18
1
~e garantiza el derecho al honor, a la intimidad personal y familiar y a la propia imagen.

El domicilio es inviolable. Ninguna entrada o

podr hacerse en l sin consentimiento del titular o resolucin judicial, salvo en caso de flagrante
delit.o.
2.

regi:~tl'o

Se reconocen y protegen los derechos:

A la libertad de ctedra.

dJ A comunicar o recibir libremente informacin

veraz por cualquier medio de difusin. La ley regular el derecho a la clusula de conciencia y al secreto
profesional en el ejercicio de estas libertades.
2
El ejercicio de estos derechos no puede restringirse mediante ningn tipo de censura previa.
3
La ley regular la organizacin y el control parlamentario de los medios de comunicacin social dependient.es del Estado o de cualquier ente pblico y
garantIzar el acceso a dichos medios de los grupos
sociales y polticos significativos, respetando el pluralisll)o de la sociedad y de las diversas lenguas de
ESP~l na
4
Estas libertades tienen su lmite en el respeto
a los derechos reconocidos en este Ttulo, en los preceptos de las leyes que lo desarrollen y, especialmente, en el derecho al honor, a la intimidad, a la propia
imagNI y a la proleccin de la juventud y de la in'an('~;-I

:) Slo podr acordarse el secuestro de publica

cirJJlL's, grabaciones y otros medios de informacin en
virt ud de resolucin judicial.
Artculo 21
1 Se reconoce el derecho de reunin pacifica y
sin armas. El ejercicio de este derecho no necesitar
autorizacin previa.
2. En los casos de reuniones en lugares de trnsito pblico y manifestaciones se dar comunicacin
previa a la autoridad, que slo podr prohibirlas cuando existan razones fundadas de alteracin del orden
pb: leo, con peligro para personas o bienes.

3. Se garantiza el secreto de las comunicaciones

y, en especial, de las postales, telegrficas y telefnicas, salvo resolucin judicial

Artculo 22

4. La ley limitar el uso de la informtica para

garantizar el honor y la intimidad personal y familiar
de los ciudadanos y el pleno ejercicio de sus derechos

2 Las asociaciones que persigan fines o utilicen

medius tipificados como delito son ilegales.

Artculo 19

Los espaoles tienen derecho a elegir libremente

su residencia y a circular por el territorio naCional.

Se reconoce el derecho de asociacin.

3 Las asociaciones constituidas al amparo de este

artculo debern inscribirse en un registro a los solos
efectos de publicidad.
4. Las asociaciones slu podrn ser disueltas o suspendidas en sus actividades en virtud de resolucin
judicial motivada.

29318 ,

--,

~2~9~d~I~c1~e~m~b~r~e~19=.7:::8:._.

5. Se prohiben las asociaciones secretas y las de

carcter paramilitaro
Arilculo 23
1. Los ciudadanos tienen el derecho a participar
en los asuntos pblicos, directamente o por medio
de representantes, libremente elegidos en elecciones
peridicas por sufra~io universal.
2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones de Igualdad a las funciones y cargos pblicos,
con los requisitos que sealen las leyes.
Articulo 24
1. Todas las personas tienen derecho a obtener la
tutela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legitimos. sin que, en
ningn caso, pueda producirse indefensin.
2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la defensa y a la
asistencia de letrado, a ser informados de la acusacin formulada contra ellos. a un proceso pblico sin
dilaciones indebidas y con todas las garantias, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa.
a no declarar contra si mismos, a no confesarse culpables y a la presuncin de inocencia,
La ley regular los casos en que, por razn de parentesco o de secreto profesional. no se estar obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos

....:B::,~O::.:.'..::d:.:;e:.I.:E::.....:N.:.u::.m::::...;.3;,.:'..:1:.:..1

Articulo 27
1. Todos tienen el derecho a la educacin. Se reco
noce la libertad de enseanza.
2, La educacin tendr por objeto el pleno desa
rrollo de la persontJldad humana en el respeto a los
principios democrticos de convivencia y a los derechos y libertades fundamentales.
3. Los poderes pblicos garantizan el derecho que
asiste a los padres para que sus hijos reciban la formacin religiosa y mora] que est de acu 3rdo con sus

propias convicciones.
4.

La enseanza bsica es obligatoria y gratuita.

5.

Los poderes pblicos garantizan el derecho de

todos a la educacin, mediante una programacin ge. neral de la enseanza, con participacin efectiva de
toas Jos sectores afectE:..dos y la creacin de centros
docen~es.

6. Se reconoce a las personas fsicas y jurdicas la

libertad de creacin de centros docentes, dentro del
respeto a los principios constitucionales.

7, Los profesores, los padres y, en ~u caso, los

alumnos intervendrn en el control y gestin de todos los centros sostenidos por la Administracin con
fondos pblicos, en los trminos que la ley establezca.
8. Los poderes pblicos inspeccionarn y homologarn el sistema educativo para garantizar el cumpIimient0 de las leyes.
.

9,

Los poderes pblicos ayudarn a los centros do

centes que renan los requisitos que la ley establezca.

10.

Se reconoce la autonoma de las Unversida

des, en los trminos que la ley establezca.

Articulo 25
Articulo 28
1. Nadie puede ser condenado o sancionado por
acciones u omisiones que en el momento de producirse no constituyan delito. falta o Infraccin administrativa, segn la legislacin vigente en aquel momento,
2. Las penas privativas de libertad y las medidas
de seguridad estarn orientadas hacia la reeducacin
y relnsercln social y no podrn consistir en trabajos
forzados, El condenado a pena de prisin que estu
viere cumpliendo la misma gozar de los derechos fun
damentales de este Capitulo, a excepcin de los que
se vean expresamente limitados por el contenido del
fallo condenatorio, el sentido de la pena y la ley pe
nltenciarla. En todo caso. tendr derecho a un traba
lo remunerado y a los beneficios correspondientes de
la Seguridad 'Social, as como al acceso a la cultura
y al desarrollo integral de su personalidad.
3. La Administracin civil no podr imponer san
ciones que, directa o subsidiariamente, impliquen pri
vacln de libertad.
Articulo 28
Se prohben los Tribunales de Honor en el mbito
de la Administracin civil y de las organizaciones pro
feslonales.

1. Todos tienen derecho a sindicarse libremente.

La ley podr limitar o exceptuar el ejercicio de este derecho a las Fuerzas o Institutos armados o a los dems Cuerpos sometidos a disciplina militar y regula
r las peculiaridades de su ejercicio para los funcionarios pblicos, La libertad sindical comprende el de
recho a fundar sindicatos y a afiliarse al de su elec
cln. as como el derecho de los sindicatos a formar
confederaciones y a fundar organizacion'3s sindicales
internacionales o afiliarse a las mismas, Nadie podr
ser obligado a afiliarse a un sindicato,
2. Se reconoce el derecho a la huelga de los trabajadores para la defensa de sus intereses. La ley que
regule el ejercicio de este derecho establecer las ga
ranUas precisas para asegurar el mantenimient( de
los servicios esenciales de la comunidad.

Articulo 29
1. Todos los espacles tendrn el derecho de pe
tlcin individual y colectiva, por escrito, en la forma
y con los efectos que determine la ley.
2. Los miembros de las Fuerzas o Institutos arma.
dos o de los Cuerpos sometidos a disciplina militar po
drn ejercer este derecho slo individualmente y con
arreglo a lo dispuesto en su legislacin especifica.

B. O. del E.-Nm. 311.1

29 dlcl..mbre 1978

SscclbN 2.'
De los derechos y deberes de los ciudadanos

Articl;Jo 30
l. Los esp"cies tienen el derecho y el deber de
defender a Espaa.
2. La ley fijar las obligaciones militares de los
espaoles y regular, con las debidas garantias, la ob.
lecin de conciencia, asl como las dems causas de
exencin del servicio militar obligatorio, pudiendo Jmponer. en su caso, una prestacin social sustitutoria.
3. Podr establecerse un servicio civil para el cumplimiento de fines de Intars general.
4. Mediante ley podrn reguiarse los deberes de
ios ciudadanos en los casos de grave riesgo. catstrofe o calamidad pblica.
Articulo 31
l. Todos contribuirn al sostenimiento de los gastos pblicos de acuerdo con su capacidad econmica
medianta un sistema tributario justo inspirado en los
principios de igualdad y progresividad que, en ningn
caso, tendr alcance confiscatorio.
2. ,,1 gasto pblico realizar una asignacin equitativa de los recursos pblicos. y su programacin y
ejecucin responJern a los criterios de eficiencia y
economa.
3. Slo podrn establecerse prestaciones personales O patrimoniales de carcter pblico con arreglo a
la ley.
Articulo 32
l. El hombre y la muler tienen derecho a contraer
matrim'Jnio con plena igualdad juridlca.
2. La ley regular las formas de matrimonio, la
edad y capacidad para contraerlo. los derechos y deberes de los cnyuges, las causas de separacin y disolucin y sus efectos.

29319

Articulo 35
l. Todos los espaoles tie' len el deber de trabajar
y el derecho al trabajo, a la libre eleccin de profe,n
u oficio, a la promocin a travs del trabajo y a una
remuneracin suficiente p~ra satisfacer sus necesidades y las de su familia, sin que en ningn caso pueda
hacerse discriminacin por razn de sexo.
2. La ley regular un estatuto de los trabajadares.
Articulo 38
La ley regular las peculiaridades propias del rgimen jurldico de ios Colegios Profesionales y el ejerciclo de las profesiones tituladas. La estructura interna
y el funcionamiento de los Colegios debern ser democrticos.
Articulo 37
1. '.Il ley garantizar el derecho a la negociacin
colectiva laborai entre los representantes de los trabajadores y empresarios, asl como la fuerza vinculante de los convenios.
2. Se reconoce el derecho de ;os trabajadores y
empresarios a adoptar medidas de conflicto colectivo.
La ley que regule el ejercicio de este derecho, sin perjuicio de las limitaciones que pueda establecer, incluir las garantas precisas para asegurar el funcionamiento de los servicios esenciales de la comunidad.

Artculo 38
Se reconoce la libertad de empresa en el marC0 de
la Bl'onomia de mercado. Los poderes pblicos garantizan y protegen su ejercicio y la defensa de la productividad, de acuerdo con las exigencias de la economia general y, en su caso, de la planificacin.

CAPITULO TERCERO

De los principios rectores de la pollUca social

y econmica

Articulo 33
l. Se reconoce el derecho a la propiedad privada
y a la herencia.
2. La funcin social de estos derechos delim!tar
su contenido, de acuerdo con las leyes.
3. Nadie podr ser privado de sus bienes y derechos sino por causa justificada de utllldad pblica o
inters soclal, mediante la correspondiente Indemnizacin y de conformidad con lo dispuesto por las leyes.
Articulo 34
l. Se reconoce el derecho de fundacln para fines
de inters general, con arreglo a la ley.
2. Regir tambin para las fundaCiones lo dispuesto en los apartados 2 y 4 del articulo 22.

Artculo 39
l. Los poderes pblicos aseguran la proteccin social, econmica y juridica de la familia.
2. Los poderes pblicos asegutan, asimismo, la
proteccin Integral de los hijos, igdales Stos ante la
ley con independencia de su filiacill., y de las madres,
cualquiera que sea su estado civil. 'La ley posibilitar
la investigacin de la paternidad.
3. Los padres deben prestar asistencia de todo orden a los hijos habidos dentro o fuera del matrimonio,
durante su mlnoria de edad ., en los dems casos en
que legalmente proceda.
4. Los nidos gozarn de la proll>ccin prevista en
los acuerdos internacionales que velan por sus derechos.

.2.9326

28 11clemJire 1878

Articulo 40
1. Los poderes .pblicos promovern las condiciones favorables para el progreso social y econmico y
para una distribucin de la renta regional y personal
ms equitativa, en el marco de una polltica de establlldad econmica. De manera especial realizarn una
politica orientada al pleno empleo.
2. Asimismo, los poderes pblicos fomentarn una
polltlca que garantice la fonnacln y readaptacin
profesionales; velarn por la seguridad e higiene en
el trabajo y garantizarn el descanso necesario. mediante la limitacin de la jornada laboral. las vacaciones peridicas retribuidas y la promocin de centros
adecuados.
Articulo 41
Los poderes pblicos mantendrn un rgImen pblico de Seguridad Social para todos los ciudadanos,
que garantice la asistencIa y prestaciones sociales suficientes ante situaciones de necesidad, especialmente
en caso de desempleo. La asistencia y prestaciones
complementarias sern libres.
Artculo 42
El Estado velar especialmente por la salvaguardia
de los derechos econmicos y sociales de los traba.adores espalloles en el extranjero y orientar su politlca hacia su retorno.

Bo 00 del E.-Nm. 311.1

y restaurar el medio ambiente, apoyndose en la in-

dispensable solidaridad colectiva.

3. Para quIenes violen lo dispuesto en el apartado
anterior, en los tnnlnos que la ley fije se establecern
sanciones penales 0, en su caso. administrativas, as1
como la obligacin de repa.rar el dao causado.
Articulo C8
Los poderes pblicos garantizarn la conservacin
y promovern el enriquecimiento del patrimonio histrico, cultural y artstico de los pueblos de Espaa
y de los bienes que lo integran, cualquiera que sea su
rgimen jundlco y su titularidad. La ley penal sancionar los atentados contra este patrimonio.
Articulo C7
Todos los espaoles tienen derecho a disfrutar de
una vivienda digna y adecuada. Los poderes pblicos
promovern las condiciones necp.sarias y establecern
las normas pertinentes para hacer efectivo este dere~
cho, regulando la utlllzacln dei suelo de acuerdo con
el inters general para impedir la especulacin.
La comunidad partlcipar en las plusvallas que
genere la accin urbanstica de los entes pblicos,

Articulo C8
Los poderes pblicos promovern las

condjcion~s

pa.ra la pArticipAcin libre y eficaz de la juventud en

el desarrollo politico, social. econmico y cultural.

Articulo 43
1. Se reconoce el derecho a la proteccin de la
salud.
2. Compete a los poderes pblicos organizar y tutelar la salud pblica a travs de medidas preventivas
y de las prestaciones y servicios necesarlos. La leyestablecer los derechos y deberes de todos al respecto.
3. Los poderes pblicos fomentarn la educacin
sanItaria, la educacin flslca y el deporte. Asimismo
facllltarn la adecuada utllizacin del ocio.
Artculo 4C
1, Los poderes pblicos promovern y tutelarn
a la cultura, a la que todos tienen derecho.
2, Los poderes p blicos promovern la ciencia y la
investigacin cientlflca y tcnica en beneficio del inters general,
-

el

lICCeSO

Articulo C9
Los poderes pblicos rp.slI .. rn una politica de previsi6n, tratamiento, rehabilitacin e intf'gracin de los
disminuidos ffsicos. sensoriales y psfquicos a los que
pre~tar~n la atpncin especializada que requif~ran y jos
R,mpa,rarAn f'~pe('inlmente para el disfrute de los de-

rechos que este Titulo otorga a todos los ciudadanos.

Articulo so
Los poderes pblicos garantizarn. mediante pensiones adecuadas y peridicamente actualizadas, la
suficiencia econmIca a los ciudadanos durante la tercera edad. Asimismo, y con Independencia de las obligacfones familiares, promovern su bienestar mediante
un sistema de servicios socIales que atendern sus problemas especlficos de salud, vivienda, cultura y ocio.
Articulo 51

Articulo 45
Todos tienen el derecho a dIsfrutar de un medlo ambiente adecuado para el desarrollo de la perlona, asl como el deber de conservarlo,
2. Los poderes pblicos velarn por la utilizacin
racional de todos los recursos naturales, con el fin de
proteger y mejorar la calidad de la vida y defender
lo

1. Los poderes pblicos garantizarn la defensa

de los consumidores y. usuarlos, protegiendo, mediante procedimientos eficaces, la seguridad, la salud y los
legltimos Intereses econmicos de los mismos.
2. Los poderes pblicos promovern la nfonnacin
y la educacin de los consumidores y usuarlos, fomentarn sus organIzaciones y oirn a stas en las

B. O. del E.-Nm. 311.1

lI8 diciembre 1978

cuestiones que puedan afectar a aqullos, en los trminos que la le)' establezca.
3. En el marco de lo dispuesto por los apartados
anteriores, la ley regular. el comercio Interior y el rgimen de autorlzacl6n de productos comerciales..
Articulo 52
La ley regular. las organizaciones profesionales
que contribuyan a la defensa de los Intereses econ6micos que les sean propios. Su estructura Interna y
funcionamiento deberAn ser democrticos.

CAPITULO CUARTO
De las garar tlas de las libertades y derechos
fundamentales

29321

do a, podrAn ser suspendidos cuando se acuerde la declaracin del estado de excepci6n o de sitio en los tr
minos previstos en la Constltuci6n Se exceptCIa de lo
establecido anteriormente el apartado 3 del articulo 11
para el supuesto de declaraci6n de estado de excepc!6n.
a. Una ley orgAnice podr determinar la forma y
los casos en los que, de forma Individual y con la necesaria Intervencl6n judicial y el adecuado control parlamentario, los derechos reconocidos en los artlculos 17,
apartado 2, y 18, apartados 2 y 3, pueden ser suspendidos para personas determinadas, en relacl6n con las
Investigaciones correspondientes a la actuacl6n de bandas armadas o elementos terroristas,
La utillzacl6n injustlflcada o abusiva de las facultades reconocidas en dicha ley orgAnlca producir responsabilidad penal, como vfolacl6n de los derechos y
libertades reconocidos por las leyes.

Articulo 53

TITULO

1. Les derechos y libertades reconocidos en el Capitulo segundo del presente Tltulovfnculan a todos
los poderes pblicos. 5610 por ley, que en todo caso
deber respetar su contenido esencial, podr regularse
el ejercicio de tales derechos y libertades, que se tutelarn de acuerdo con lo previsto en el articulo 161,
1, ai.
2. Cualquier ciudadano podr recabar la tutela de
las libertades y derechos reconocidos en el articulo a
y la Seccl6n primera del Capitulo segunde ante los
Tribunales ordinarios por un procedimiento basado en
los principios de preferencia y sumariedad y, en su
caso. a travs del recurso de amparo ante el Tribunal
Constitucional. Este ltimo recurso ser aplicable a la
obleci6n de conciencia reconocida en el articulo 30.
3. El reconocimiento, el respeto y la protecci6n
de los principios reconocidos en el Captulo tercero informarn la legislacl6n positiva, la prctica judicial y
la actuaci6n de los poderes pblicos. S6lo podrAn ser
alegados ante la Jurisdicci6n ordinaria de acuerdo
con lo que dispongan las leyes que los desarrollen.

De la Corona
Articulo 58
1. El Reyes el Jefe del Estado. smbolo de su unidad y permanencia, 8.l'bitra y modera el funcionamiento regular de las Instituciones, asume la ms alta reO'
presentacl6n del Estado ..paftol en las relaciones
internacionales, especialmente con las naciones de su
comunidad hlst6rlca, y elerce las funciones que le atribuyen expresamente la COnstltucl6n y las leyes.
2. Su titulo es el de Rey de Espaa y podr utilizar los dems que corresp(lndan a la Corona.
3. La persona del Reyes inviolable y no est sujeta a responsabilidad. Sus actos estarn siempre refrendados en la forma establecida en el articulo 64,
careciendo de validez sin dicho refrendo, salvo lo dispuesto en el articulo 65, 2.
Articulo 57

Articulo 54
Una ley orgnica regular la Instituci6n del Defenser del Pueblo, como alto comisionado de las Cortes
Generales, designado por stas para la defensa de los
derechos comprendidos en este Titulo, a cuyo efecto
podr supervisar la actividad de la Adminlstraci6n,
dando cuenta a las Cortes Generales.
CAPITULO QUINTO
De la suspensin de los derechos y libertades
Articulo 55
l. Les derechos reconocidos en los artlculos 17, 18,
apartados 2 y 3, articulas 19, 20, apartados 1. aJ y dJ.
Y 5, artIculos 21, 28, apartado 2, y. articulo 37, aparta-

1. La Corona de Eepalla es hereditaria en los sucesores de S. M. Don Juan Cllrlos I de Borbn, legitimo
heredero de la dlnUtlA histrica. La sucesi6n en el
trono seguir el orden reavl-.r de primogenitura y representaci6n, siendo preferida 'lIIempre la linea anterior
a las posteriores; en 1& mlsma linea, el grado ms pr6
xlmo al ms remoto; en el mismo grado, el var6n a la
mujer, y en el mismo sexo, la persona de ms edad
a la de menos.
2. El Principe heredero. desde su nacimiento o des
de que se produzca el tisclhci 'que (lriglne el llamamiento. tendr. la dignid,, de Plil:lclpe de Asturias y los
dems titulas vlnculldos tradicionalmente al sucesor
de la Corona de Esp.....
3. ExtInguidas to4lll las: lineas llamadas en Derecho, las Cortes Generales PJ'pveerAn a la sucesi6n en
la Corona en la forma que me cOl:lvenga a los Intereses de Espafta.

29322

29 dEcien1 bre 1D7B

B. O. del E,-----l\Jrn. 311.1

4. Aquellas personas que teniendo derecho a la sucesin en el trono contrajeren matrimonio contra la
expresa prohibicin del Rey y de las Cortes Generales,
quedarn excluidas en la sucesin a la Corona por s
y sus descendientes.
5. Las abdicaciones y renuncias y cualquier duda
de hecho o de derecho que ocurra en el orden de sucesin a la Corona se resolvern por una ley orgnica.

bJ Convocar y disolver las Cortes Generales y convocar elecciones en los trminos previstos en la Constitucin.

Artculo 58

e) Convocar a referndum en los casos previstos

en la Constitucin.

La Reina consorte o el consorte de la Reina no podrn asumir funciones constitucionales, salvo lo dispuesto para la Regencia.

dJ Proponer el candidato a Presidente del Gobierno y, en su caso, nombrarlo. as como poner fin a sus
funciones en los trminos previstos en la Constitucin.

Artculo 59

e)
Nonlbrar y separar a los miembros del Gobierno, a propuesta de su Presidente.

1. Cuando el Rey fuere menor de edad, el padre

o la madre del Rey y, en su defecto, el pariente mayor
de edad ms prximo a suceder en la Corona, segn
el orden establecido en la Constitucin, entrar a ejercer inmediatamente la Regencia y la ejercer durante
el tiempo de la minora de edad del Rey.
2. Si el Rey se inhabilitare para el ejercicio de su
autoridad y la imposibilidad fuere reconocida por las
Cortes Generales, entrar a ejercer inmediatamente la
Regencia el Prncipe heredero de la Corona, si fuere
mayor de edad. Si no lo fuere, se proceder de la manera prevista en el apartado anterior, hasta que el
Prncipe heredero alcance la mayora de edad.
3. Si no hubiere ninguna persona a quien corresponda la Regencia, sta ser nombrada por las Cortes
Generales, y se compondr de' una, tres o cinco personas.
4. Para ejercer la Regencia es preciso ser espaol
y mayor de edad.
5. La Regencia se ejercer por mandato constitucional y siempre en nombre del Rey.

Artculo 60
Ser tutor del Rey menor la persona que en su
testamento hubiese nombrado el Rey difunto, siempre
que sea mayor de edad y espaol de nacimiento; si no
lo hubiese "nombrado. ser 'tutor el padre o la madre,
mientras permanezcan viudos. En su defecto, lo nombrarn las CorteJ Generales, pero no podrn acumularse los cargos de Regente y de tutor sino en el padre, madre o ascendientes directos del Rey.
2. El ejercicio de la tutela es tambin incompatible con el de todo cargo o representacin poltica.
.
1.

Artculo 61
1. El Rey, al ser proclamado ante las Cortes G~..
, nerales, .prestar juramento de desempear fielmente
sus funciones, guardar y hacer guardar la Constitucin y las leyes y respetar los derechos de los ciudadanos y d.e las Comunidades Aut~omas.
2. El Prncipe heredero, al alcanzar la mayora de
edd~ y el Regente 'q Regentes al h,acerse cargo de sus
funciones, -prestarn el-mismo juramento; as como el
de fidelidad al ~ey. '
'
, .,. "

Articulo 62

Corresponde al Rey:
aJ

Sancionar y promulgar las leyes.

f) Expedir los decretos acordados en el Consejo de

Ministros, conferir los empleos civiles y militares y
conceder honores y distinciones con arreglo a las leyes.
gJ Ser informado de los asuntos de Estado y presidir, a estos efectos, las sesiones del Consejo de Ministros, cuando lo estime oportuno, a peticin del Presidente del Gobierno.

hJ

El mando supremo de las Fuerzas Armadas.

i) Ejercer el derecho de gracia con arreglo a la

ley, que no podr autorizar indultos generales.

jJ

El Alto Patronazgo de las Reales Academias.

Artculo 63
1. El Rey acredita a los embajadores y otros representantes diplomticos. Los representanfes extranjeros
en Espaa estn acreditados ante l.
2. Al Rey corresponde manifestar. el consentiiniento del Estado para obligarse internacionalmente por
medio de tratados, de conformidad, con la Constitucin y las leyes.
3. Al Rey corresponde, previa autorizacin de las
Cortes Generales, declarar la guerra y hacer la paz.

Artculo 64
1. Los actos del Rey sern refrendados por el Presidente del Gobierno y, en su caso, por los Ministros
competentes. La propuesta y el nombramiento del Presidente del Gobierno,' y' la disolucin prevista en el
artculo 99, sern refrendados por el Presidente del
Congreso.

2. De los actos del Rey sern responsables las personas que los refrenden.

Articulo 65
1.. ' El Rey recibe de los Presupuestos del Estado
una cantidad global para el sostenimiento de su Famili_~ y_ Casa~ y distribuye libre'mente la misma.
2. El Rey -nombra' y releva librementea los:qliembros civiles y militares de su Casa.' '

B. O. del E.-Nm. 311.1

TITULO

29 diciembre 1978

De las Cortes Generales

CAPITULO PRIMERO
De las Cmaras
Articulo 66
1. Las Cortes Generales representan al pueblo es
paol y estn formadas por el Congreso de los Diputados y el Senado.
2. Las Cortes Generales ejercen la potestad legIslativa del Estado. aprueban sus Presupuestos, contro
lan la accin del Gobierno y. tienen las dems competencias que les atribuya la Constitucin.
3. Las Cortes Generales son inviolables.
Articulo 67
1. Nadie podr ser miembro de las dos Cmaras
simultneamente, ni acumular el acta de una Asam
blea de Comunidad Autnoma con la de Diputado al
Congreso.
2.Los miembros de las Cortes Generales no esta
rn ligados por mandato imperativo.
3. Las reuniones de Parlamentarios que se celebren sin convocatoria reglamentaria no vincularn
a las Cmaras, y no podrn ejercer sus funciones nl
ostentar sus privilegios.

Articulo 66
l. El Congreso se compone de un mnimo de 300
y un mximo de 400 Diputados, eltRidos por sufragio
universal, libre, Igual, directo y secreto, en los trmJnos que establezca la ley.
2. La circunscripcin electoral es la provincia. Las
poblaciones de Ceuta y MeUlla estarn representadas
cada una de ellas por un Diputado. La ley distribuir
el nmero total de Diputados, asignando una represen
tacln mlnima Inicial a cada circunscripcin y distribuyendo los dems en proporcin a la poblacin.
3. La eleccin se verificar en cada circunscripcin atendiendo a criterios de representacin proporcional.
4, El Congreso es elegido por cuatro aftoso El mandato de los D1pl.ltados termina cuatro aftos despus de
su eleccin o el dla de la disolucin de la Cmara.
5, Son electores y elegibles todos los espaoles que
estn en pleno uso de sus derechos polltlcos.
La ley reconocer y el Estado facilitar el ejercicio
del derecho de sufragio a los espaoles que se encuen
tren fuera del territorio de Espafta.
e. Las elecciones tendrn lugar entre los treinta
d1as y sesenta dlas desde la terminacin del mandato.
El Congreso electo deber ser convocado dentro de los
velntlclT\co dlas siguientes a la celebracin de las elecciones.

29323

Articulo 89
1. El Senado es la Cmara de representacin territorial.
2. En cada provincia se elegirn cuatro Senadores
por sufragio universal, libre, Igual, directo y secreto
por los votantes de cada una de ellas, en los trminos
que senaJe una Jey organlca.
3 En las provincias Insulares, cada Isla o agrupacin de ellas, con Cabildo Q Consejo Insular, constituir una circunscripcin a efectos de eleccin de Senadores, correspondiendo tres a cada una de las Islas
mayores -Gran Canaria, Mallorca y Tenerlfe- y uno
a cada una de las siguientes Islas o agrupaciones: IbizaFormentera, Menorca, Fuerteventura. Gomera, Hierro,
Lanzarote y La Palma.
4. Las poblaciones de Ceuta y Melilla elegirn cada
una de ellas dos Senadores.
5. Las Comunidades Autnomas designarn adems un Senador y otro ms por cada milln de habitantes de su respectivo territorio. La designacin corresponder a la Asamblea legislativa o, en su defecto, al rgano colegiado superior de la Comunidad
Autnoma, de acuerdo con lo que establezcan los Estatutos, que asegurarn, en todo caso, la adecuada re
presentacin proporcional.
e. El Senado es elegido por cuatro aos. El mandato de los Senadores termina cuatro aos despus de
su eleccin o el dia de la disolucin de la Cmara.

Articulo 70
1. La ley electoral determinar las causas de inelegibilidad e incompatibilidad de los Diputados y Senadores, que comprendern, en todo caso:

A los componentes del Tribunal Constitucional.

b) A los altos cargos de la Administracin del Estado que determine la ley, con la excepcin de los
miem bros del Gobierno.
c) Al Defensor del Pueblo.
d) A los Magistrados, Jueces y Fiscales en activo.
e) A los militares profesionales y miembros de las
Fuerzas y Cuerpos de Seguridad y Policia en activo.
f) A los miembros de las Juntas Electorales.
a)

2. La validez de las actas y credenciales de los

miembros de ambas CmMas estar sometida al control judicial, en los trminos que establezca la ley electoral.
Articulo 71
1. Los Diputados y Senadores gozarn de inviolabilidad por las opiniones manifestadas en el ejercicio
de sus funciones.
2. Durante el perIodo de su mandato los Diputados y. Senadores gozarn asl1nismo de Inmunidad
y slo podrn ser detenidos en c~ de flagrante delito. No podrn ser Inculpados ni procesados sin la
previa autorizacin de la Cmara respectiva.

29324

29 diciembre 1978

3. En las causas contra Diputados y Senadores ser' competente la Sala de lo Penal del TrIbunal Su
premo.
4. Los Diputados y Senadores percibirM una aslg
nacin que ser' fijada por las respectivas C'maras.
Articulo 72
l. Las amaras establecen sus propios Reglamen-.
tos, aprueban autnomamente sus presupuestos y. de
comn acuerdo. regulan el Estatuto del Personal de
las Cortes Generales. Los Reglamentos y su reforma
serM sometidos a una votacin final sobre su totalidad, que requerir' la mayorla absoluta.
2. Las C6Jnaras eligen sus respectivos Presidentes
y los dem's miembros de sus Mesas. Las sesiones conjuntas serM presididas por el Presidente del CongreSO y se reglrM por un Reglamento de las Cortes Generales aprobado por mayorla absoluta de cada C'-

mara.
3. Los Presidentes de las C~aras ejercen en nombre de las mismas todos los poderes administrativos
y facultades de policfa en el Interior de sus respectivas sedes.
Articulo 73
1. Las C'maras se reunir'n anualmente en dos periodos ordinarios de sesiones: el primero, de septiembre a diciembre, y el segundo. de febrero a junio.
2. Las C~aras podrM reunirse en sesiones extraord
narias a peticin del Gobierno, de la Diputacin
Permanente o de la mayorla absoluta de los miembros de cualquiera de las ~aras. Las sesiones extraordinarias deberM convocarse sobre un orden del
dla determinado y sern clausuradas una vez que ste haya sido agotado.
Articulo 74
1. Las Cmaras se reunlrM en sesin conjunta para ejercer las competencias no legislativas que el Ttulo II atribuye expresamente a las Cortes Generales.
2. Las decisiones de las Cortes Generales previstas en los articulos 94, 1, 145. 2, Y 158, 2, se adoptarn
por mayorla de cada una de las C~aras. En el primer caso. el procedimiento se iniciar por el Congreso, y en los otros dos. por el Senado. En ambos casos.
si no hubiera acuerdo entre Senado y Congreso. se Intent~ obtener por una Comisin Mixta compuesta
de Igual nmero de Diputados y Senadores. La Comisin presentar un texto que ser votado por ambas Cmaras. SI no se aprueba en la forma establecida. decidir el Congreso por mayorla absoluta.
Articulo 75
1. Las C'maras funcionarM en Pleno y por Comisiones.
2. Las C~aras podrM delegar en las Comisiones
Legislativas Permanentes la aprobacin de proyectos
o proposiciones de ley. El Pleno podr, no' obstante,

B. O. del E.-Nm. 31l.!

recabar en cualquier momento el debate y votacin

de cualquier proyecto o proposicin de ley que haya
sido objeto de esta delegacin.
3. Quedan exceptuados de lo dispuesto en el apartado anterior la reforma constitucional, las cuestiones Internacionales, las leyes orgMicas y de ba.es y
los Presupuestos Generales del Estado.
Articulo 78
1. El Congreso y el Senado, y. en su caso. ambas
conjuntamente, podrn nombrar Comisiones
de investigacin sobre cualquier asunto de Inters pblico. Sus conclusiones no serM vinculantes para los
Tribunales, ni afectarM a las resoluciones judiciales.
sin perjuicio de que el resultado de la Investigacin
sea comunicado al Ministerio Fiscal para el ejercicio.
cuando proceda, de las acciones oportunas.
2. Ser' obligatorio comparecer a requerimiento de
las Cmaras. La ley regular las sanciones que puedan imponerse por incumplimiento de esta obligacin.

C~aras

Articulo 77
1. Las C'maras pueden recibir peticiones Individuales y colectivas. siempre por escrito, quedando prohibida la presentacin directa por manifestaciones ciudadanas.
2. Las C~aras pueden remitir al Gobierno las peticiones que reciban. El Gobierno est obligado a explicarse sobre su contenido, siempre que las Cmaras
lo exijan.
Articulo 78
1. En cada C'mara ltabr' una Diputacin Permanente compuesta por un minlmo de veintin miembros.
que representarM a los grupos parlamentarios, en proporcin a su Importancia numrica.
2. Las Diputaciones Permanentes estarM presididas por el Presidente de la C'mara respectiva y tendrM como funciones la prevista en el articulo 73, la
de asumir las facultades que correspondan a las Cmaras, de acuerdo con los artlculos 86 y 116, en caso
de que stas hubieren sido disueltas o hubiere expirado
su mandato y la de velar por los poderes de las Cmaras cuando stas no estn reunidas.
3. Expirado el mandato o en caso de disolucin,
las Diputaciones Permanentes seguirn ejerciendo sus
funciones hasta la constitucin de las nuevas Cortes
Generales.
4. Reunida la Cmara correspondiente, la Diputacin Permanente dar cuenta de los asuntos tratados
y de sus decisiones.
Articulo 79
1. Para adoptar acuerdos, las Cmaras deben estar
reunidas reglamentariamente y con asistencia de la
mayorla de sus miembros.

B. O. del K-Nm. 311.1

2.

29 diciembre 1978

Dichos acuerdos, para ser vlidos, debern .er

aprobados por la mayora de los miembros presentes,

sin perjuicio de las mayoras especiales que establezcB,n
la Constitucin o las leyes orgnicas y las que para
eleccin de personas establezcan los Reglamentos de
las Cmaras.
3. El voto de Senadores y Diputados es personal
e indelegable.

29325

6. Sin perjUICIO de la competencia propia de los

Tribunales, las leyes de delegacin podrn establecer
en cada caso frmulas adidonales de control.
Articulo 83
Las leyes de bases no podrn en ningn caso:
a) Autorizar la modificacin de la propia ley de
bases.

Articulo 80
Las sesiones plenarias de las Cmaras sern

p~

bJ Facultar para dictar normas con carcter

troactivo.

re~

blicas, salvo acuerdo en contrario de cada Cmara.

adoptado por mayoria absoluta o con arreglo al Reglamento.

CAPITULO SEGUNDO
De la elaboracin de las leyes

Articulo 84
Cuando una proposicin de ley o una enmienda
fuere contraria a una delegacin legislativa en vigor,
el Gobierno est facultado para oponerse a su tramitacin. En tal supuesto, podr presentarse una proposicin de ley para la derogacin total o parcial de la
ley de delegacin.

Artculo 81

Articulo 85
1. Son leyes orgnicas las relativas al desarrollo
de los derechos fundamentales y de las libertades pblicas. las que aprueben los Estatutos de Autonomia
y el rgimen electoral general y las dems previstas en
la Constitucin.

2. La aprobacin, modificacin o derogacin de

las leyes orgnicas exigir mayora absoluta del Congreso, en una votacin final sobre el conjunto del proyecto.
Artculo 82

l. Las Cortes Generales podrn delegar en el Gobierno la potestad de dictar normas con rango de ley
sobre materias detenninadas no incluidas en el artculo anterior.
2. La delegacin legislativa deber otorgarse mediante una ley de bases cuando su objeto sea la formacin de textos articulados o por una ley ordinaria
cuando se trate de refundir varios textos legales en
uno solo.
3. La delegacin legislativa habr de otorgarse al
Gobierno de forma expresa para materia concreta y
con fijacin del plazo para su ejercicio. La delegacin
se agota por el uso que de ella haga el Gobierno mediante la publicacin de la norma correspondiente. No
podr entenderse concedida de modo implcito o por
tiempo indeterminado. Tampoco podr permitir la subdelegacin a autoridades distintas del propio Gobierno.

Las disposiciones del Gobierno que contengan legislacin delegada recibirn el titulo de Decretos Legislativos.
Articulo 86
1. En caso de extraordinaria y urgente necesidad,
el Gobierno podr dictar disposiciones legislativas provisionales que tomarn la forma de Decretos-leyes y
que no podrn afectar al ordenamiento de las instituciones bsicas del Estado, a los derechos, deberes y
Ilbertades de los ciudadanos regulados en el Titulo 1,
al rgimen de las Comunidades Autnomas ni al Derecho electoral general.
2. Los Decretos-leyes debenin ser inmediatamente
sometidos a debate y votacin de totalidad al Congreso
de los Diputados, convocado al efecto si no estuviere
reunjdo, en el plazo de los treinta das siguientes a su
promulgacin. El Congreso habr de pronunciarse expresamente dentro de dicho plazo sobre su convalidacin o derogacin, para lo cual el Reglamento establecer un procedimiento especial y sumario.
I
3. Durante el plazo establecido en el apartado anterior. las Cortes podrn tramitados como proyectos
de ley por el procedimiento de urgencia.
Articulo 87

4. Las leyes de bases delimitarn con precisin el

objeto y alcance de la delegacin legislativa y los princi pios y criterios que han de seguirse en su ejercicio.

1. La iniciativa legislativa corresponde al Gobierno, al Congreso y al Senado. de acuerdo con la Constitucin y los Reglamentos de las Cmaras.

5. La autorizacin para refundir textos legales determinar el mbito normativo a que se refiere el contenido de la delegacin, especificando si se circunscribe
a la mera formulacin de un texto nico o si se incluye
la de regularizar, aclarar y armonizar los textos legales
que han de ser refundidos.

2. Las Asambleas de las Comunidades Autnomas

podrn sollcitar del Gobierno la adopcin de un proyecto de ley o remitir a la Mesa del Congreso una proposicin de ley, delegando ante dicha Cmara un mximo de tres miembros de la Asamblea encargados de
su defensa.

29326

29 diciembre 1978

8. Una ley orgnica regular las formas de ejercicio y requisitos de la Iniciativa popular para la presentacin de proposiciones de ley. En todo caso se
exigirn no menos de 500000 firmas acreditadas. No
proceder dicha inIciativa en materias propias de ley
orgnica, tributarias o de carcter internacional. ni en
lo relativo a la prerrogativa de gracia.

Articulo 89
l. La tramitacin de las proposiciones de ley se regular! por los Reglamentos de las Ctmaras, sIn que
la prioridad debida a los proyectos de ley Impida el
ejercicio de la Iniciativa legislativa en los trminos
regulados por el articulo 67.
2. Las proposiciones de ley que, de acuerdo con el
articulo 87, tome en consideracin el Senado, se remitirn al Congreso para su trmite en ste como tal proposicin.
Articulo 90
1. Aprobado un proyecto de ley ordinaria u orgnica por el Congreso de los Diputados, su Presidente
dar inmediata cuenta del mismo al Presidente del Senado, el cual lo someter a la deliberacin de ste.
2. El Senado en el plazo de dos meses. a partir
del dla de la recepcin del texto, puede, mediante mensaje motivado, oponer su veto o Introducir enmiendas
al mismo. El veto deber ser aprobado por mayorla
absoluta. El proyecto no podr ser sometido al Rey
para sancin sin que el Congreso ratifique por mayoria absoluta, en caso de veto, el texto inIcial, o por
mayorla simple, una vez transcurrIdos dos meses desde la InterposIcin del mismo; o se pronuncie sobre
las enmiendas, aceptndolas o no por ml\orla simple.
3. El plazo de dos meses de que el Senado dispone
para vetar o enmendar el proyecto se reducir al de
veinte dias naturales en los proyectos declarados urgentes por el Gobierno o por el Congreso de los Diputados.
Articulo 11
El Rey sancionar en el plazo de quince dlas las
leyes aprobadas por las Cortes Generales, y las promulgar y ordenar su inmediata publicacin.
Articulo 12
l. Las decIsiones polltlcas de especial trascendencia podrn ser sometidas a referndum consultivo de
todos los ciudadanos.

~.-Nm.

311.1

2. El referndum ser convocad.:> por el Rey, mediante propuesta del Presidente del Gobierno, previamente autorizada por el Congreso de los Diputados.
3. Una ley orgnica regular las condiciones y el
procedimiento de las distintas modalidades de refern
dum previstas en esta Con~titucj6n.

Articulo 88
Los proyectos de ley sern aprobados en Consejo
de Ministros, que los someter al Congreso, acompafiados de una exposIcin de motivos y de los antecedentes necesarios para pron unciarse sobre ellos.

B. O. del

CAPITULO TERCERO
De los Tratados Internacionales
Arttculo 93
Mediante ley orgnica se podr autorizar la cele
bracin de tratados por los que se atribuya a una
organizacin o institucin internacional el ejercicio de
competencias derivadas de la Constitucin. Corresponde a las Cortes Generales o al Gobierno, segn los casos, la garantla del cumplimiento de estos tratados y
de las resolucionrs emanadas de los organismos inter
nacionales o supranacionales titulares de la cesin.
Articulo 94
1. La prestacin del consentimiento del Estado
para obligarse por medio de tratados o convenios requerir la previa autorizacin de las Cortes Generales, en los sigutentes casos,

a) Tratados de carcter politico.

b) Tratados o convenios de carcter militar.
c) Tratados o convenios que afecten a la integridad territorial del Estado o a los derechos y deberes
fundamentales establecidos en el Ttulo l.
d) Tratados o convenios que impliquen obligaciones flnancieras para la Hacienda Pblica.
e) Tratados o convenios que supongan modificacin o derogacin de alguna ley o exijan medidas
legislativas para su ejecucin.
2. El Congreso y el Senado sern inmediatamente informados de la conclusin de los restantes tratados o convenios.
Articulo 95
1. La celebracin de un tratado internacional que,
contenga estipulaciones contrarias a la Constitucin
exigir la previa revisin constitucional.
2. El Gobierno o cualquiera de las Cmaras puede requerir al TrIbunal Constitucional para que declare si existe o no esa contradiccin.

Articulo 88
1. Los tratados internacionales vlidamente celabrados, una vez publicados oflcialmente en Espafla,
formarn parte del ordenamipnto Interno. Sus disposiciones slo podrn ser derogadas, modificadas o

B. O. del E.-Nm. 311.1

29 diciembre 1978

suspendidas en la fQ1'!Da prevista en los. propios tratados o de acuerdo con las normas gsnerales del Derecho internacional.
2. Para la dsnuncla de los tratados y convenios
Internacionales se utilizarA el mismo procedimiento
previsto para su aprobacin en el articulo 94.

29327

5. SI transcurrido el plazo de dos meses, a partir

de la primera votacin de Investidura, ningn candidato hubiere obtenido la confianza del Congreso, el
Rey disolver ambas Cmaras y convocar nuevas
elecciones con el refrendo del Presidente del Congreso.
Articulo 100

TITULO IV
Del Gobierno y iie la Administracin
Articulo 97
El Gobierno dirige la polltlca Interior y exterior,
. la Administracin civil y militar y la defensa del Estado. Ejerce la funcin ejecutiva y la potestad reglamentaria de acuerdd con la Constitucin y las leyes.
Articulo 98
1. El Gobierno se compone del Presidente, de los
Vicepresidentes, en su caso, de los Ministros y de los
dems miembros que establezca la ley.
2. El Presidente dirige la accin del Gobierno V
coordina las funciones de los dems miembros del
mismo, sin perjuicio de la competencia y responsabilidad directa de stos en su gestin.
3. Los miembros del Gobierno no podrn ejercer
otras funciones representativas que las propias del
mandato parlamentario, ni cualquier otra funcin pbllca que no derive de su cargo, ni actividad p,ofesional o mercantil alguna.
4.. La ley regular el estatuto e Incompatibilidades de los miembros del Gobierno.

Los dems miembros del Gobierno sern nombrados y separados por el Rey, a propuesta de su Presidente.
Articulo 101
1. El Gobierno cesa tras la celebracin de elecciones generales, en los casos de prdIda de la confianza parlamentaria previstos en la Constitucin, o
por dimisin o fallecimiento de su Presidente.
2. El Gobierno cesante continuar en funciones
hasta la toma de posesin del nuevo Gobierno.
Articulo 102
1. La responsabilidad criminal del Presidente y
los demas miembros del Gobierno ser exigible, en
su caso, ante la Saja de 10 Penal del Tribunal Su-

premo.

2. Si la acusacin fuere por traicin o por cualquier delito contra la seguridad del Estado en el
ejercicio de sus funciones, sio podr ser planteada
por iniciativa de la cuarta parte de los miembros del
Congreso, y con la aprobacin de la mayoria absoluta
del mismo.
3. La prerrogativa real de gracia no ser aplicable a ninguno de los supuestos del presente articulo.

Articulo 99
Articulo 103
1. Despus de cada renovacin del Congreso de
los Diputados, y en los dems supuestos constitucionales en que asl proceda, el Rey, previa consulta con
los representantes designados por los Grupos polltlcos con representacin parlamentaria, y a travs del
Presidente del Congreso, propondr un candidato a la
Presidencia del Gobierno.
2. El candidato propuesto conforme a lo previsto
en el apartado anterior e:a:pondrA ante el Congreso
de los Diputados el programa polltlco del Gobierno
que pretenda formar y solicitar la confianza de la
Cmara.
3. SI el Congreso de los Diputados, por el voto de
la mayoria absoluta de SU$ miembros, otorgare su
confianza a dicho candidato, el Rey le nombrar Presidente. De no alcanzarse dicha mayoria, se someter
la misma propuesta a nueva votacin cuarenta y ocho
horas despus de la anterior, y la confianza se entender otorgada si obtuviere la mayoria simple.
4. SI efectuadas las citadas votaciones no se otorgase la confianza para la InvesUdura, se tramitarn
sucesivas propuestas en la forma prevista en los apartados anteriores.

1. La Administracin Pblica sirve con objetividad los Intereses generales y acta de acuerdo con
los. principios de eficacia, jerarquia, descentralizacin,
desconcentracin y coordinacin, con sometimiento
pleno a la ley y al Derecho.
2. Los rganos de la Administracin del Estado
son creados, regidos y coordinados de acuerdo con
la ley.
3. La ley regular el estatuto de los funcionarios
pblicos, el acceso a la funcin pblica de acuerdo
con los principios de mrito y ca.acldad, las peculiaridades del ejercicio de su derectIo a sindicacin, el
sistema de incompatibilidades y l~ garantlas para la
Imparcialidad en el ejercicio de sus funciones.
Articulo 104
1. Las Fuerzas y Cuerpos de seguridad, bajo la
dependencia del Gobierno, tendrl1n como milln proteger el libre ejercicio de los dertchos y IibertadSl y
garantizar la seguridad ciudadana.

29 dicieLlbre 1978

2. Una ley orgnlca determinar las funciones.

principIos Mslcos de actuacln y estatutos de las
Fuerzas y Cuerpos de segurIdad.
Articulo 105

B. O. del E.-Nm. 311.1

2. 'Los mIembros del GobIerno tienen acceso a

las sesiones de las Cimaras y a sus ComisIones y la
facultad de hacerse olr en ellas, y podrlln solicitar
que Informen ante las mismas funclonarlos de sus
Departamentos.
Articulo 111

La ley regulan!.:
a) La audiencIa de los ciudadanos. directamente
o a travs de las organlzaclones y asoclaclones reco
nacidas por la ley. en el procedImiento de elaboracin
de las dlsposlclones admlnlstratlvas que les afecten.
b) El acceso de los cIudadanos a los archivos y
registros admlnlstratlvos. salvo en lo que afecte a la
segurldad y defensa del Estado. la averiguacin de los
delltos y la Intlmldad de las personas.
e) El procedimiento a travs del cual deben produclrse los actos admlnlstratlvos. garantizando. cuan
do proceda. la audlencla del Interesado.
Articulo lOe
1. Los Tribunales controlan la potestad regla
mentarla y la legalidad de la actuacin admlnlstratlva. asl como el sometlmlento de sta a los fines que
la Justlflcan.
a. Los particulares. en los trminos establecIdos
por la ley, tendrlln derecho a ser Indemnizados por
toda lesin que sufran en cualquiera de sus bIenes
y derechos. salvo en los casos de fuerza mayor. sIempre que la lesin sea consecuencIa del funcionamIento
de los servlclos pblicos.
Articulo 107
El Consejo de Estado es el supremo rgano consultivo del Gobierno. Una ley orgnlca regular su
composIcin y competencla.

TITULO V
De las relaciones entre el GobIerno y las Cortes
Generales

1. El GobIerno y cada uno de sus miembros estn

sometldos a las InterpelacIones y preguntas que se le
formulen en las Cmaras. Para esta clase de debate
los Reglamentos establecern un tlempo mlnlmo semanal.
2. Toda Interpelacin podr dar lugar a una mocin en la que la Cmara manifieste su posicin.
Articulo 112
El PresIdente del Gobierno. previa deliberacin del
Consejo de Ministros. puede plantear ante el Congreso de los Diputados la cuestin de confianza sobre su
programa o sobre una declaracln de polltlca general. La confianza se entender otorgada cuando vote
a favor de la misma la mayorla simple de los Diputados.
Articulo 113
1. El Congreso de los DIputados puede exigir la
responsabilIdad polltica del GobIerno mediante la
adopcin por mayorla absoluta de la mocIn de censura.
2. La mocin de censura deber ser propuesta al
menos por la dcIma parte de los Diputados. y habr
de IncluIr un candidato a la Presidencia del GobIerno.
3. La mocln de censura no podr ser votada hasta que transcurran cinco dlas desde su presentacin.
En los dos primeros dlas de dicho plazo podrn presentarse mociones alternativas.
4. Si la mocIn de censura no fuere aprobada por
el Congreso. sus signatarios no podrn presentar otra
durante el mismo perlado de sesiones.

Articulo 114
Articulo 108
El Gobierno responde solldariament9 en su gestln polltlca ante el Congreso de los DIputados.
Articulo 108

Las CAmaras y sus Comisiones podrin recabar. a

travs de los PresIdentes de aqullas, la Informacin
y ayuda que precIsen del Gobierno y de sus Departamentos y de cualesquiera autoridades del Estado y
de las ComunIdades Autnomas.

1. SI el Congreso niega su confIanza al Gobierno,

ste presentar su dimisin al Rey, procedindose a
continuacin a la designacin de Presidente del Gobierno, segn lo dispuesto en el articulo 99.
a. SI el Congreso adopta una mocin de censura,
el Gobierno presentar su dlmlsln al Rey y el candidato Incluido en aqulla se entender Investldo de
la conflanza de la CAmara a los efectos previstos en
el articulo 99. El Rey le nombrar Presidente del GobIerno.
Articulo 1111

Articulo 110
1. Las C.maras y sus ComisIones pueden reclamar la presencia de los mlembros del Goblemo.

1. El PresIdente del Gobierno, prevIa dellberacln

del Consejo de MInistros, y bajo su exclusiva responsabilidad, podr proponer la dIsolucIn del Congreso,

B. O. del

E.~;;m.

311.1

29 diciembre 1978

ael Senado o de las Cortes Generales, que ser decretada por el Rey. El decreto de disolucin fijar la
fecha de las elecciones.
2. La propuesta de disolucin no podr presen
tarse cuando est en trmite una mocin de censura
3. No proceder nueva disolucin antes de que
transcurra un ao desde la anterior, salvo lo dispues
to en el artculo 99, apartado 5
Articulo 11ft
1. Una ley orgnica regular los estados de alarma, de excepcin y de sitio, y las competencias y limitaciones correspondientes.
2. El estado de alarma ser declarado por el Gobierno mediante decreto acordado en Consejo de Mi
nistros por un plazo mximo de quince das. dando
cuenta al Congreso de los Diputados. reunido inme(fiatamente al efecto y sin cuya autorizacin no podr
ser prorrogado dicho plazo. El decreto determinar
el mbito territorial a que se extienden los efectos de
la declaracin.
3. El estado de excepcin ser declarado por el
Gobierno mediante decreto acordado en Consejo .de
Ministros, previa autorizacin del Congreso de los
Diputados. La autorizacin y proclamacin del estado
de excepcin deber determinar expresamente los
('fectos del mismo, el mbito territorial a que se extiende y su duracin, que no podr exceder de treinta
das, prorrogables por otro plazo igual, con los mis
mos requisitos.
4. El estado de sitio ser declarado por la mayora
absoluta del Congreso de los Diputados. a propuesta
exclusiva del Gobierno. El Congreso determinar su
mbito territorial, duracin y condiciones.
5. No podr procederse a la disolucin del Con
greso mientras estn declarados algunos de los estados comprendidos en el presente artculo, quedando
automticamente convocadas las Cmaras si no estu
vieren en perodo de sesiones. Su funcionamiento, asi
como el de los dems poderes constitucionales del
Estado, no podrn interrumpirse durante la vigencia
de estos estados.
Disuelto el Congreso
expirado su mandato, si se
produjere alguna de las situaciones que dan lugar a
cualquiera de dichos estados, las competencias del
Congreso sern asumidas por su Diputacin Permanente.
ft. La declaracin de los estados de alarma, de
excepcin y de sitio no modificarn el principIo de
responsabilidad del Gobierno y de sus agentes reconocidos en la Constitucin y en las leyes.

TITULO VI

2932!1

grantes del poder judicial, independientes, inamovibles, responsables y sometidos nicamente al imperio
de la ley.
2. Los Jueces y MAgistrados no podrn ser separados, susppndidos. trasladados ni jubilados, sino por
alguna de las causas y con las garantas previstas
en la ley.

3 El ejercicio de la potestad jurisdiccional en

todo tipo de procesos. juzgando y haciendo ejecutar
lo juzgado, corresponde exclusivamente a los Juzgados
y Tribunales determinados por las leyes. segn las
normas de competf'ncia y procedimiento que las mismas estRblezcan.
4. los Juzgados y Tribunales no ejercern ms
funciones que las sealadas en el apartado anterior
y las que expresamente les sean atribuidas por ley en
gnmnta de cualquier derecho.
5 El principio de unidad jurisdiccional es la base
de la organizacin y funcionamiento de los Tribunales. La ley regular el ejercicio de la jurisdiccin militar en el mbito estrictamente castrense y en los
supuestos de estado de sitio, de acuerdo con los principios de la Constitucin.
6

Se prohiben los Tribunales de excepcin.

ArtIculo 118
Es obligado cumplir las sentencias y dems resolucillnes firmes de los Jueces y Tribunales, as como
pn" t ar la colaboracin requerida por stos en el curso del proceso y en la ejecucin de lo resuelto.
.
Articulo 119
La justicia ser gratuita cuando as lo disponga
la ley y, en todo caso, respecto de quienes acrediten
insuficiencia de recursos para litigar.
Articulo 120
1. Las actuaciones judiciales sern pblicas, con
las excepciones que prevean las leyes de procedimiento.
2. El procedimiento ser predominantemente oral,
sobre todo en materia criminal.

3. Las sentencias sern siempre motivadas y se

rronunciarn en audiencia pblica.
Articulo 121
Los daos causados por error Judicial, as como los
que sean consecuencia del funcionamento anormal
de la Administracin de JusticiA., darn derecho a una.
indemnizacin a cargo del Estado, conforme a la ley.

Del Poder Judicial

Articulo 117
1. La justicia emana del pueblo y se administra
en nombre del Rey por Jueces y Magistrados lnte-

Articulo 122
1. La ley orgnica del poder judicial determinar
la constitucin, funcionamiento y gobierno de los Juzgados y Tribunales. as! como el estatuto jurdico de

29330

29 diciembre 1978

los Jueces Y Magistrados de carrera, que formarn

un Cuerpo nico, y del personal al servicio de la Administracin de Justicia.
2. El Consejo General del Poder Judicial es el r
gano de gobierno del mismo. La ley orgnica establecer su estatuto y el rgimen de incompatlbllldades de sus miembros y sus funciones. en particular en
materia de nombramientos, ascensos. inspeccin y rgimen disciplinario.
3. El Consejo Gerieral del Poder Judicial estar
integrado por el Presidente del Tribunal Supremo,
que lo presldlrA. y por veinte miembros nombrados
por el Rey por un periodo de cinco allos. De stos,
doce entre Jueces y Magistrados de todas las categorias judiciales, en los trminos que establezca la ley
orgnica: cuatro a propuesta del Congreso de los
Diputados, y cuatro a propuesta del Senado, eleidos
en ambos casos por mayorla de tres quintos de sus
miembros, entre abogados y otros juristas. todos ellos
de reconocida competencia y con mAs de quince allos
de ejercicio en su profesin.

Artfculo 128
La policia judicial depende de los Jueces, de los
Tribunales y del Ministerio Fiscal en sus funciones
de averiguacin del delito y descubrimiento y aseguramiento del delincuente. en los trminos que la ley
establezca.
Articulo 127
1. Los Jueces y Magistrados asi como los Fiscales.
mientras se hallen en activo. no podrn desempellar
otros cargos pblicos, ni pertenecer a partidos pollticos o sindicatos. La ley establecer el sistema y modalidades de asociacin profesional de los Jueces. Magistrados y Fiscales.
2. La ley establecer el rgimen de Incompatibilidades de los miembros del poder judicial, que deber
asegurar la total independencia de los mismos.

TITULO VII

Artfculo 123
1. El Tribunal Supremo. con jurisdiccin en toda
Espalla. es el rgano jurisdiccional superior en todos
los rdenes. salvo lo dispuesto en materia de garantas constitucionales.
2. El Presidente del Tribunal Supremo serA nombrado por el Rey. a propuesta del Consejo General del
Poder Judicial, en la forma que determine la ley.
Articulo 124
1. El Ministerio Fiscal. sin perjuicio de las funciones encomendadas a otros rganos. tiene por misin
promover la accin de la justicia en defensa de la legalidad, de los derechos de los ciudadanos y del inters pblico tutelado por la ley. de oficio o a peticin
de los interesados. asl como velar por la independencia de los Tribunales y procurar ante stos la satisfaccin del inters social.
2. El Ministerio Fiscal ejerce sus funciones por
medio de rganos propios conforme a los principios
de unidad de actuacin y dependencia jerArqulca y
con sujecin, en todo caso. a los de legalidad e imparcialidad.
.
3. La ley regularA el estatuto orgAnico del. Ministerio Fiscal.
4. El Fiscal General del Estado ser nombrado por
el Rey. a propuesta del Gobierno, oldo el Consejo General del Poder Judicial.
Articulo 125
Los ciudadanos podrn ejercer la accin popular y
participar en la Administracin de Justicia mediante
la Institucin del Jurado, en la forma y con respecto
a aquellos procesos penales que la ley determine, asl
como en los Trlbunules consuetudinarios y tradicionales.

B. O. del E.-Nm. 311.1

Economa y Hacienda
Articulo 128
1. Toda la riqueza del pais en sus distintas formas
y sea cual fuere su tituiaridad est subordinada al inters general.
2. Se reconoce la iniciativa pblica en la actividad
econmica. Mediante ley se podrA reservar al sector
pblico recursos o servicios esenciales, especialmente
en caso de monopolio y asimismo acordar la intervencin de empresas cuando asi lo exigiere el inters general.
Articulo 129
1. La ley estabiecer las formas de participacin
de los interesados en la Seguridad Social y en la actividad de los organismos pblicos cuya funcin afecte
directamente a la calidad de la vida o al bienestar general.
2. Los poderes pblicos promovern eficazmente
las diversas formas de participacin en la empresa y
fomentarn, mediante una legislacin adecuada, las
sociedades coooerativas. Tambin establecern los medios que faciliten el acceso de los trabajadores a la
propiedad de los medios de produccin.
Articulo 130
1. Los poderes pblicos atendern a la modernizacin y desarrollo de todos los sectores econmicos
y, en particular, de la agricultura, de la ganaderla.
de la pesca y de la anesanla. a fin de equiparar el
nivel de vida de todos los espalloles.
2. Con el mismo fin, se dIspensarA un tratamiento
especial a las zonas de montafta.
Articulo 131
1. El Estado. mediante ley. podrA planificar la actividad econmica general para atender a las necesi-

B. O. elel E.- Nm. 311.1

29 diciembre 1978

29331

El Gobierno elnhorar Jos proyectos de !11anifi

it, aCUf-'1 Jo con hs prC'vi'iones que le Sf'an su
ministradas por las Comunldaoes Autnomas y el ase
soramiento y colabnracin de los sindicatos y otras
organizariones profpsionales emrresRria!es y econmicas. A t.al fin se constituirFi un Consejo. cuya com
posicin y funcir.nes se des(1rrollarn por ley.

impliqu,n aumento del gasto pblico o disrninuC'in

de los ingresos correspondientes al mismo ejercicio
presupuestario.
8. Toda proposicin o enmienda que suponga al!
mpnto de los crditos o disminucin de los ingrp<o;os
presupuestarios requerir la conformidad del Gobier
no para su tramitacin.
7. La Ley de Presuruestos no puede crear tributos. Podr modificarlos cuando una ley tributaria sus
taniva asi lo prevea

Arliculo 132

Artculo 135

1. La ley regular el rg!men juridico de los bienes de e ominio :blico y de los comunales, inspirndose en los principios de inalienabilidad, imprescriptibilidad e inemhargabilidad, as como su desafecta
cin.
2. Son bienes de dominio pblico estatal los que
determine la ley y. en todo caso, la zona martimoterresti-e, las playas, el mar territorial y los recursos
naturales de la zona econmica y la pla:-aforma continental.
3. Por ley se rer,- ll lflran el Patrimonj' del Estado
y el Patrimonb Nacional, su administracin, defensa

1. El Gobierno habr de estar autorizado por ley

para emitir Deuda Pblica o contraer crdito.
2. Los crditos para satisfacer el pago de intereses
y capital de la Deuda Pblica del Estado se entendern
siempre incluidos en el estado de gastos de los presupuestos y no podrn ser objeto de enmienda o modificacin, mientras se ajusten a las condiciones de la
ley d(' ('misin.

dades colectivas, equilibrar y armonizar '11 desarrollo

regional y sectorial y estimular el crecimiento de la
rent<.l y de la riqueza y su mAs justa distribucin.

2.

cacin

COlSf'rV&C1n

Articulo 133
1. La potestad originaria para establf>cer los tri
bu tos corresponde exclusivamente al Estado, mediante
ley
2. Las Comunidildcs Autnomas y las Corporaciones locales podrn establecer y exigir tributos, de
acuerdo con la Constitucin y las leyes.
3. Todo beneficio fiscal que afecte a los tributos
del Estado deber establecerse en virtud de ley.

4. Las administraciones nb:icFls slo podrn con

traer obligaciones financieras y realizar gastos de
acuerdo con las leyes.

Artculo 134
1. Corresponde al Gobierno la elaboracin de los
Presu puestos Generales del Estado y a las Cortes Generales, su examen, enmienda y aprobacin.

2. Los Presupuestos Generales del Estado tendrn

carcter anual, incluirn la totalidad de los gastos e
ingresos del sector pblico estatal y en ellos se consignar el importe de los beneficios fiscales que afecten a los tributo., del Estado.

El Gobierno deber presentar ante el Congreso

J()S Presupuestos Generales del Estado
al menos tres meses antes de la expiracin de los del
ao anterior.
4. Si la Ley de Presupuestos no se aprobara antes
del primer dia del ejercicio econmico correspondiente, se corsiderarn automticamente prorrogados los
Presupuestos de! ejercicio anterior hasta la aprobacin
de los nuevos.
5. Aprobados los Presupuest.os Generales del Estado. el Gobierno podr presentar proyectes de ley que

Artculo 136
1. El Tribunal de Cuentas es el supremo rgH.~o
fiscalizador de las cuentas y de la gestin econmica
de Estado, as como del sector pblico.
Depender directamente de las Cortes Generales y
ejercer sus funciones por delegacin de ellas en el
examen y comprobacin de la Cuel1ta General del Estado
2. Las cuentas del Estado y del sector pblico estatal se rendirn al Tribunal de Cuentas y sern cen
suradas por ste.
El Tribunal de _Cuentas, sin perjUICIO de su propia
jurisdiccin, remitir a las Cortes Generales un informe anul en el que, cuando proceda, comunicar
las infracciones o responsabilidades en que, a su juicio, se hubiere incurrido.
3. Los miembros del Tribunal de Cuentas gozaran
de la misma independencia e inamovilidad y estarn
sometidos a las mismas incompatibilidades que los
Jueces.
4. Una ley orgnica regular la composicin, organizacin y funciones del Tribunal de Cuentas.
4

TITULO VIII
De la Organizacin Territorial del Estado
CAPITULO PRIMERO

3.

de los Diputados

Principios generales
Artculo 131
El Estado se organiza territorial mente en municipios, en provincias y en las Comunidades Autnomas
que se constituyan. Todas estas entidades gozan de
autonoma para la gestin de sus respectivos intereses.

29 dlclembre 1978

29332
Articulo 138

1. El Estado arantlza la realizacin efectiva del

principio de solidartdad consagrado en el articulo 2
de la Constitucin. velando por el establecimiento de
un equll1brlo econmico. adecuado y Justo entre las
diversas partes del territorio espaftol. y atendiendo en
particular a las circunstancias del hecho Insular.
a. Las diferencias entre lo. Estatutos de las dIstintas Comunidades Autnomas no podrn Implicar.
en ningn caso. privilegios econmicos o soclale.

B. O. del E.-Nm. 311.1

que la ley atribuye a las Corporaciones respectivas

y se nutrirn fundamentalmente de tributos propios
y de participacin en los del Estado y de las Comunidades Autnomas.

CAPITULO TERCERO
De las COmunidades Autnomas
Articulo 143

ArtIculo 138
1. Todos los eepal'loles tienen los mismos derechos
y obllgaclone. en cualquier parte de territorio del
Estado.
2. Ninguna autoridad podr' adoptar medidas que
directa o indirectamente obstacul1cen la libertad de
circulacin y estableclm1ento de las penanas y la libre
circulacin de bienes en todo el territorio espa!lol.

CAPITULO SEGUNDO
De la Administracin Local
Articulo 140
La Constitucin garantiza la autonomla de los municipios. Estos gozarn de personalidad Jurdica plena.
Su gobierno y administracin corresponde a BUS J'8lJpectlvos Ayuntamientos. Inter&dos por los Alcaldes y
los Concejales. Los Concejales seJ.:n elegidos por los
vecinos del municipio mediante sufragio universal,
Igual, libre, directo y secreto, en la forma establecida
por la ley. Los Alcaldes sern elegidos por los COnceJales o por los vecinos. La ley reular' las condiciones
en las que proceda el rgimen del concejo abierto.
Articulo 141
1. La provincia es una entidad local con personalidad Jurdica propia, determinada por la agrupacin de municipios y divisin territorial para el cumplimiento de las actividades del Estado. Cualquier alteracin de los limites provinciales habr. de ser aprobada por las Cortes Generales mediante ley orgnica.
2. El gobierno y la administracin autnoma de
las provincias estarn encomendados a Diputaciones
u otras Corporaciones de carl!.cter representativo.
3. Se podrn crear agrupaciones de municipios
diferentes de la provincia.
4. En los archipilagos. las islas tendr.n ademl!.s
BU administracin propia en forma de Cabildos o Consejos.
Articulo 142
Las Haciendas locales deber.n disponer de los medios suficientes para el desempefo de las funciones

1. En el ejercicio del derecho a la autonomla reconocido en el articulo 2 de la Constitucin, las provincias lImftrofes con caractersticas histricas, culturales y econmicas comunes, los territorios Insulares
y las provincias con entidad regional histrica podrn
acceder a su autogoblerno y constituirse en Comunidades Autnomas con arreglo a lo previsto en este
Titulo y en los respectivos Estatutos.
2. La iniciativa del proceso autonmico corresponde a todas las Diputaciones Interesadas o al rgano
Interinsular correspondiente y a las dos terceras partes de los municipios cuya poblacin represente, al
menos, la mayora del censo electoral de cada provincia o isla. Estos requisitos deber.n ser cumplidos
en el plazo de seis meses desde el primer acuerdo
adoptado al respecto por alguna de las Corporaciones
locales Interesadas.
3. La Iniciativa, en caso de no prosperar, solamente podr. reiterarse pasados cinco aftoso
Articulo 144
Las Cortes Generales, mediante ley orgnica, podrn, por motivos de inters nacional:
a) Autorizar la constitucin de una comunidad
autnoma cuando su l!.mblto territorial no supere el
de una provincia y no rena las condiciones del apartado 1 del articulo 143.

1;) Autorizar o acordar, en su caso, un Estatuto

de autonomla para territorios que no estn integrados
en la organizacin provincial.

c) Sustituir la Iniciativa de las Corporaciones locales a que se refiere el apartado 2 del articulo 143.
Articulo 1411
1. En ningn caso se admitir. la federacin de
Comunidades Autnomas.

2. Los Estatutos podrn prever los supuestos, requisitos y trminos en que las Comunidades Autnomas podr.n celebrar convenios entre s para la gestin y prestacin de servicios propios de las mismas,
asl como el carl!.cter y efectos de la correspondiente
comunicacin a las Cortes Generales. En los dem.s
supuestos, los acuerdos de cooperacin entre las Comunidades Autnomas necesitar.n la autorizacin de
las Cortes Generales.

B. O. del E,-N.m. 311.1

29 dicIembre 1878

Articulo 141
El proyecto de Estatuto ser elaborado por una
asamblea compuesta por los miembros de la Dlpu
taLin u rgano Intertnsular de las provincias afectadas y por los DIputados y Senadores elegidos en
ellas y ser elevado a las Cortes Generales para su
tramitacin como ley.
Articulo 147
1. Dentro de los trminos de la presente Constitucin, los Estatutos sern la norma tnstltuclonal bsica de cada Comunidad Autnoma y el Estado los
reconocer y amparar como parte integrante de su
ordenamiento jurl~ico.
2. Los Estatutos de autonomla debern contener:
aJ La denominacin de la Comunidad que mejor
corresponda a su Identidad histrica.
bJ

La delimitacin de su territorio.

28333

10.' Los proyectos, construccin y explotacin de

los aprovechamientos hidrulicos, canales y regadlos
de Inters de la Comunidad Autnoma, las aguas minerales y termales.
11.' La pesca en aguas interiores. el marisqueo y
la acuicultura, la caza y la pesca fluvial.
12,- Ferias interiores.
13.' El fomento del desarrollo econmico de la Comunidad Autnoma dentro de los objetivos marcados
por la polltica econmica nacIonal.
14.' La artesanla.
15.' Museos, bibliotecas y conservatorios de mu.ica de inters para la Comunidad Autnoma.
16.' Patrimonio mor.umenta! de Inters de la Comunidad Autnoma.
17.' El fomento de la cultura, de la investigacin
y. en su caso, de la ensellanza de la lengua de la
Comunidad Autnoma.
18.' Promocin y ordenacin del turismo en su
mbito territorial.

eJ La denominacin, organizacin y sede de las

Instituciones autnomas propias.

19.' Promocin del deporte y de la adecuada utilizacin del ocio.

dJ Las competencias asumidas dentro del marco

establecido en la Constitucin y las bases para el traspaso de los servicios correspondientes a las mismas.

20.' Asistencia social.

21." Sanidad e higiene.
22.' La vigilancia y proteccin de sus edilicios e
Instalaciones. La coordinacin y dems facultades en
relacin con las pollclas locales en los trminos que
establezca una ley orgnica.

3. La reforma de los Estatutos se ajustar al procedimiento establecido en los mismos y requerir, en

todo caso, la aprobacin por las Cortes Generales,
mediante ley orgnica.
ArtIculo 148
1. Las Comunidades Autnomas podrn asumir
competencias en las siguientes materlas:
1.' Organizacin de sus Instituciones de- autogobiemo.
2.' Las alteraciones de los trminos municipales
comprendidos en su tsrrltorlo y, en general, las funciones que correspondan a la Administracin del Estado obre las Corporaciones locales y cuya transfe
rancia autorice la legislacin sobre Rgimen Local.
3.'

Ordenacin del tarrltorlo, urbanismo y vivienda.

4.' Las obras pblicas de Inters de la Comunidad

Autnoma en su propio territorlo.
S.' Los ferrocarriles y carreteras cuyo Itlnerarlo
se desarrolle Integramente en el territorlo de la Comunidad Autnoma y, en los mismos trminos, el
transporte desarrollado por estos medios o por cable.
6.' Los puerlos de refugio, los puertos y aeropuertos deportivos y, en general, los que no desarrollen
actividades comerciales.
7,' La agricultura y ganaderla, de acuerdo con la
ordenacin general de la econom1a.
8.' Los montes y aprovechamientos forestales.
t.' La gestin en materla de proteccin del medio
ambiente.

2. Transcurrldos cinco aflos, y mediante la reforma de sus Estatutos, las ComuJ\1dades Autnomas podrn ampliar sucesivamente IIUI competencias dentro
del marco establecido en el artIculo 149.
Articulo 141
1. El Estado tiene competencia exclusiva s'obre
las siguientes materlas:
1.' La regulacin de las oondiclones bsicas que
garanticen la Igualdad de todas los espalloles en el
ejercicio de los derechos y en -1 cumplimiento de los
deberes constitucionales.
2.' Nacionalidad, Inmigracin, emigracin, extranjeria y derecho de asilo.
3.' Relaciones internacionales.
4.' Defensa y Fuerzas Armadas.
5.' Administracin de Justlqla.
6,' Legislacin mercantil, plenal y penitenciaria;
legislacin procesal, sin peI'julclo de las necesarlas
especialidades que en este orden se deriven de las
particularidades del derecho suetantlvo de las Comunidades Autnomas.
7,' legislacin laboral: sin perjuicio de su ejecucin por los rganos de
Comunidades Autnomas.
8.' Legislacin civil, ll perjuicio de la conservacin, modificacin y deAn'ollo por las Comunidades
Autnomas de los derechos civiles, forales o especia-

las

29334

29 diciembre 1978

les. alU donde existan. En todo caso. las reglas relativas a la apUcacln y eficacia de las normas jurldicaso relaciones jurldicociviJes relativas a las formas
de matrimonio. ordenacin da los registros e nstromentas pbllcos. bases de las obllgaciones contractuales. normas para resolver los conflictos de leyes
r determinacin de las fuentes del Derecho. con respeto. en este ltimo caso, a las normas de derecho
foral o especial.
9,' Legislacin sobre propiedad intelectual e industrial.
10.- Rgimen aduanero y arancelario; comercio
exterior.
11,- Sistema monetario: divisas. cambio y con vertibilldad; bases da la ordenacin de crdito. banca
y seguros,
12,' Legislacin sobre pesas y medidas, determinacin da la hora oficial.
13.' Bases y coordinacin de la planificacin ge
neral de la actividad econmica.
14.' Hacienda general y Deuda del Estado.
15,' Fomento y coordinacin general de la investigacin cientlflca y tcnica,
16,' Sanidad exterior. Bases y coordinacin general de la sanidad, Legislacin sobre productos farmacuticos.
17.' LegIslacin bsica y rgimen econmico de la
Seguridad Social. sin perjuicio de la ejecucin de sus
.ervicios por las Comunidades Autnomas,
18.' Las bases del rgimen jurldico de las Administraciones pbUcas y del rgimen estatutario de sus
funcionarios que, en todo caso. garantizarn a los
administrados un tratamiento comn ante ellas; el
procedimiento administrativo comn. sin perjuicio de
las especialidades derivadas de la organizacin propia
de las Comunidades Autnomas; legislacin sobre ex-'
propiacin forzosa; legislacin bsica sobre contratos
l' concesiones administrativas y el sistema de responsabilidad de todas las Administraciones pblicas,
19,' Pesca martima, sin perjuicio de las competencias que en la ordenacin del sector se atribuyan
" las Comunidades Autnomas.
20.' Marina mercante y abanderamiento de buques; iluminacin de costas y seales marltlmas; puertos de inters general; aeropuertos de Inters general; control del espacio areo. trnsito y transporte
areo. servicio meteorolgico y matriculacin de aeronaves.
21.' Ferrocarriles y transportes terrestres que
transcurran por el territorio de ms de una Comunidad Autnoma; rgimen general de comunicaciones;
tr flco y crculacln de vehculos a motor; correos y
telecomunicaciones; cables areos, submarinos y radiocomunicacin.
22,' La legislacin, ordenacin y concesin de recursos y aprovechamientos hidrulicos cuando las
aguas discurran por ms de una Comunidad Autnoma. y la autorizacin de las instalaciones elctricas
cuando su aprovechamiento afecte a otra Comunidad
o el transporte de energia salga de su mbito territorial.

B. O. del E.-Nm. 311.1

23.' Legislacin bsica sobre proteccin del medio

ambiente. sin perjuicio de las facultades de las Comunidades Autnon.as de establecer normas adicionales
de proteccin. La legislacin bsica sbre mon tes. aprovechamientos forestales y vas pecuarias.
24,' Obras pblicas de inters generala cuya realizacin afecte a ms de una Comunidad Autnoma.
25,- Bases del rgimen minero y energtico.
26.- Rgimen de produccin, comercio, tenencia y
uso de armas y explosivos.
27.- Normas bsicas del rgimen de prensa, radio
y televisin y. en general. de todos los medios de comunicacin social, sin perjuicio de las facultades que
en su desarrollo y ejecucin correspondan a las Comunidades Autnomas.
28.- Defensa del patrimonio cItural, artistico y
monumantal espaol contra la exportacin y la expoliacin; museos. bibliotecas y archivos de titularidad
estatal. sin perjuicio de su gestin por parte de las
Comunidades Autnomas.
29,' Seguridad pblica. sin perjuicio de la posibilidad de creacin de policas por las Comunidades Autnomas en la forma que se establezca en los respectjvos Estatutos en el marco de lo que disponga una
ley orgnica.
30.' Regulacin de las condiciones de obtencin,
expedicin y homologacin de ttulos acadmicos y
profesionales y normas bsicas para el desarrollo del
artculo 27 de la Constitucin. a fin de garantizar el
cumplimiento de las obligaciones de los poderes pblicos en esta materia.
31. a Estadistica para fines estatales.
32,- Autorizacin para la convocatoriA. de consultas populares por va de referndum.

2. Sin perjuicio de las competencias que podrn

asumir las Comunidades Autnomas, el Estado considerar el Servicio de la cultura como deber y atribucin esencial y facilitar la comunicacin cultural en
tre las Comunidades Autnomas, de acuerdo con ellas.
3. Las materias no atribuidas expresamente al Estado por esta Constitucin podrn corresponder a las
Comunidades Autnomas. en virtud de sus respectivos
Estatutos. La competencia sobre las materias que no
se hayan asumido por los Estatutos de Autonoma corresponder al Estado. cuyas normas prevaiecern, en
caso de conflicto. sobre las de las Comunidades Autnomas en todo lo que no est atribuido a la exclusiva
competencia de stas. El derecho estatal ser. en todo
caso, supletorio del derecho de las Comunidades Autnomas.
M

Articulo 150
1. Las Cortes Generales. en materias de competen
cia estatal. podrn atribuir a todas o a alguna de la.
Comunidades Autnomas la .acultad de dictar. para
s1 mismas, normas legislativas en el marco de los principios, bases y directrices fijados por una ley estatal.
Sin perjuicio de la competencia de los Tribunales. en
cada ley maroo se establecer la modalidad del control
de las Cortes Generales sobre estas normas legislativas
de las Comunidades Autnomas.
M

B. O" del E.-Nm. 311.1

29 dJclemb".1l 1978

2. El Estado podr' transferir o delegar en las Comunidades Autnomas. mediante ley orgnica, facultades correspondIentes a materia de titularidad estatal que por su propia naturaleza sean susceptibles de
transferencia o delegacin. La ley prever en cada caso
la correspondiente transferencia de medios financieros
as! como las formas de control que sereserv l el Es
tado.
3. Ei Estado po.:!r' dictar leyes que establezcan los
prIncipios necesarios para armonizar las disposiciones
normativas de las Comunidades Autnomas, aun en
el caso de materias atribuIdas a la competencia de
stas, cuando as! lo exija el Inters general. Correspon
de a las Cortes Generales, por mayoria absoluta de
cada Cimara, la apreclaci6n de esta necesidad.
Artfculo 151
1, No ser' preciso dejar transcurrir el plazo de
cinco afias, a que se refiere el apartado 2 del artjculo 148, cuando la Iniciativa del proceso autonmico sea
acordad.. dentro del plazo del articulo 143, 2, adem,"
de por las Dlput"clones o los rganos Interinsulares
correspondientes, por las tres cuartas partes de los
municipios de cada una de las provincias afectadas
que representen, al menos, la mayoria del censo electoral de cada una de ellas y dicha Iniciativa sea ratificada mediante referndum por el voto afirmativo de
la mayoria absoluta de los electores de cada provincia
en los trminos que establezca una ley org'nlca.
2. En el supuesto previsto en el apartado anterior,
el procedimiento para la elaboracin del Estatuto ser
el siguiente:
1.. El Gobierno convocar' a todos los Diputado.
y Senadores elegidos en las circunscripciones comprendidas en el mbito territorial que pretenda acceder al
autogoblerno, para que se constituyan en Asamblea, a
los solos efectos de elaborar el correspondiente proyecto de Estatuto de autonomla, mediante el acuerdo
de la mayoria absoluta de sus miembros.
2. Aprobado el proyecto de Estatuto por la Asamblea de Parlamentarios, se remitir a la Comisin Constitucional del Congreso, la cual, dentro del plazo de
dos meses, lo examinar' con el concurso y asistencia
de una delegacin de la Asamblea proponente para
c1eterminar de comn acuerdo su formulacin definitiva.
3. SI se alcanzare dicho acuerdo, el texto resultante ser sometido a referndum del cuerpo electoral
de las provincias comprendidas en el mbito territorial
del proyectado Estatuto,
4, SI el proyecto de Estatuto es aprobado en cada
provincia por la mayoria de los votos v'Ildemente emitidos, ser elevado a las Cortes Generales, Los Plenos
de ambas Cimeras decidirn sobre el texto mediante
un voto de ratificacin. Aprobado el Estatuto, el Rey
lo sancionar' y lo promulgar como. ley.
5. De no alcanzarse el acuerdo a que se refiere
el apartado 2. de este nmero, el proyecto de Estatuto
ser' tramttado como proyecto de ley ante las Cortes
Generales. El texto aprobado por stas ser' sometido
a referndum del cue.-po electoral de las provincias
comprendidas en el imbtto territorial del proyectado

2:'335

Estatut.o. Encaso de ser aprobado por la mayoria de

los votos vlidamente emitidos en cada pmvi"cla. proreder su promulgacin en los trminos del prrafo
anterior.
3. En los casos de los prrafos 4. y 5. del aparo
tado ar.terlor, la no aprobacin del proyecto de Estatuto por una o varias provincias no Impedir la cons
titucin entre las restantes de la Comunidad Autnuma proyectada, en ia forma que establezca la ley org'nica prevista en el apartado 1 de este articulo.
Articulo 152
1. En los Est..tutos aprobados por el procedlmien
to a que se refiere el artfculo anterior, la organizacin
Institucional autC'nmica se basar' en una Asamblea
Legislativa, elegida por sufragio universal, con arreglo
a un sistema de representacin proporcional que aSdgure, adem,", la representacl6n de las diversas zonas
del territorio; un ConseJo de Gobierno con funciones
ejecutivas y administrativas y un Presidente, elegido
por la Asamblea, de entre sus miembros, y nombrado
por el Rey, al que corresponde la direccin del Consejo de Gobierno, la suprema representacin de la respectiva Comunidad y la ordinaria del Estado en aqulla. El Presidente y los miembros del .Consejo de Gobierno sern polltlcamente responsables ante la Asamblea.
Un Tribunal Superior de Justicia, sin perjuicio de
la jurisdiccin que corresponde al Tribunal Supremo,
culminar' la organizacin Judicial en el 'mblto territorial de la Comunidad Autnoma. En los Estatutos de
las Comunidades Autnomas podr," establecerse los
supuestos y las formas de participacin de aqullas
en la organizacin de las demarcaciones ludiciales del
territorio. Todo ello dp oonforrnldad con lo previsto
en la ley org'nlca del poder Judicial y dentro de la
unidad e Independencia de ste.
Sin perjuicio de lo dispuesto en el articulo 123, lp.s
sucesivas instancias procesales, en su caso, se agotarn
ante rganos judiciales radicados en el mismo territorio de la Comunidad Autnoma en que est el rgano
competente en primera instancia.
2. Una vez s.ncionados y promulgados los respectivos Estatutos, solamente podrn ser modificados mediante los procedimientos en ellos establecidos y con
referndum entre los electores inscritos en los censos
correspondientes.
3. Mediante la agrupacin de municipios limtrofes, los Estatutos podr," establecer circunscripciones
territoriales propias, que gozarn de plena personalidad jurdica.

Artfculo 153
El c0ntrol de la actividad de los rganos de las Ca
munidades Autnomas se ejercer:
al Por el Tribunal Conslltucional, el relativo a la
constitucionalidad de sus dsposiciones normativas con
fuerza de ley.
.
b) Por el Gobierno, previo dlcta",en del Consejo
de Estado, el del ejercicio de funciones delegadas a que
se refiere el aparlado 2 del artiCulo leo.

29336

B. O. del E.-Nm. 311.1

211 dlclem bre 1978

c) Por la jurisdiccin contencioso-administrativa,

el de la administracin autnoma y sus normas reglamentarias.
d) Por el Tribunal de Cuentas, el econmico y presupuestario.

3. Mediante ley orgnica podr regularse el ejercicio de las competenclas financieras enumeradas en
el precedente apartado 1, las normas para resolver
los conflictos que pudieran surgir y las posibles formas
de colaboracin financiera entre las Comunidades Autnomas y el Estado.

Articulo 154

Articulo 138

Un Delegado nombrado por el Gobierno dirigir

la Administracin del Estado en el territorio de la Camunidad Autnoma y ia coordinar, cuando proceda,
con la administracin propia de la Comunidad.
Articulo 153
1. SI una Comunidad Autnoma no cumpliere las
obligaciones que la Constitucin u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al
tnters general de Espaa, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autnoma y,
en el Ca9L de no ser atendido, con la aprobacin por
mayorJa absoluta del Senado, podr adoptr las medidas necesarias para obligar a aqulla al cumplimiento
forzoso de dichas obligaciones o para la proteccin
del mencionado tnters general.
2. Para la ejecucin de las medidas previstas en
el apartado anterior, el Gobierno podr dar tnstrucclones a todas las autoridades de las Comunidades
Autnomas.

Articulo 131
1. Las Comunidades Autnomas gozarn de autonom!a financiera para el desarrollo y ejecucin de
sus competencias con arreglo a los principios de coordinacln con la Hacienda estatal y de solidaridad
entre todos los espafloles.
2~ Las Comunidades Autnomas podr.n actuar
como delegados o colaboradores del Estado para la
recaudacin, la gestin y la liquidacin de los recursos tributarios de aqul, de acuerdo con las leyes y
los Estatutos.
Articulo 187
1. Los recursos de las Comunidades Autnomas
estarn constituidos por:
a) Impuestos cedidos total o parcialmente por el
Estado; recargos sobre Impuestos estatales y otras
particlpaciones en los tngresos del Estado.
b) Sus propios Impustos, tasas y contribuciones
especlales.
e) Transferencias de un Fondo de Compensacin
interterrltorial y otras asignaciones con cargo a los
Presupuestos Generales del Estado.
d) Rendimientos procedentes de su patrimonio e
Ingresos de derecho privado.
e)
El producto de las oparaciones de crdito.
. 2. Las Comunidades Autnomas no podrn en nlngun caso adoptar medidas tributarias sobre bienes situados fuera de su territorio o que supongan obstculo
para la libre circulacin de mercanclas o servicios,

1. En los Presupuestos Generales del Estado podr

establecerse una asignacin a las Comunidades Autnomas en funcln del volumen de los servicios y actividades estatales que hayan asumido y de la garanta
de un nivel mlnlmo en la prestacln de los servlclos
pblicos fundamentales en todo el territorio espaflol.
2. Con el fin de corregir desequilibrios econmicos
Interterrltoriales y hacer efectivo el principio de solidaridad, se constltulm un Fondo de Compensacin
con destino a gastos de tnversln, cuyos recursos sern
distribuidos por las Cortes Generales entre las Comunidades Autnomas y provincias, en su caso.

TITULO IX
Del Tribunal Constitucional
Articulo 159
1. El Tribunal Constitucional se compone de 12
miembros nombrados por el Rey: de ellos, cuatro a
propuesta del Congreso por mayora de tres quint"s
de sus miembros: cuatro a propuesta del Senado, con
idntica mayorla; dos a propuesta del Gobierno, y dos
a propuesta del Consejo General del Poder Judicial.
2. Los miembros del Tribunal Constitucional debern ser nombrados entre Magistrados y Fiscales, Profesores de Universidad, funcionarios pblicos y Abogados, todos ellos juristas de reconocida competencia
con m.s de quince afias de ejercicio profesional.
3. Los miembros del Tribunal Constitucional sern
designados por un perlado de nueve aos y se renovarn por terceras partes cada tres.
4. La condicin de miembro del Tribunal Constitucional es !ncompatlble: con todo mandato representativo: con los cargos politicos o administrativos: con el
desempeo de funciones directivas en un partido pol!tlco o en un sindicato y con el empleo al servicio de
los mismos; con el ejerciclo de las carreras judicial y
fiscal, y con cualquier actividad profeslonai o mercantil.
En lo dems, los miembros del Tribunal Constitucional tendrn las incompatibilidades propias de los
miembros del poder judicial.
3. Los miembros del Tribunal Constitucional sern
independientes e Inamovibles en el ejercicio de su
mandato.
Art!culo 160
El Presidente del Tribunal Constitucional ser. nombrado entre sus miembros por el Rey, a propuesta del
mismo Trleunal en pleno y por un perlado de tres
aflOll.

:3. O. del E.-Nm. 311.1

29 illclemtire 197\i

Articulo 181
1. El Tribunal Constitucional tiene jurisdiccIn en
todo el territorto espaol y es competente para conocer:

ai Del recurso de in constitucionalidad contra leyes

y dl,posleiones normativas Can fuerza de ley. La decla
racin de Inconstltuclonalidad de una norma jurldlca
con rano de ley. interpretada por la Jurisprudencia,
afectar a sta. si bien la sentencia o sentencias recal
das no perdern el valor de cosa juzgada.
bi Del recurso de amparo por vIolacin de los derechos y libertades referidos en el articulo 53. 2. de esta
Constitucin. en los casos y formas que la ley establezca.
ci De los confllctos de competencia entre el Estado y las Comunidades Autnomas o de los de stas
entre 01.
di De las dems materlas que le atribuyan la
Constitucin o las leyes orgnicas.

2. El Gobierno podr Impugnar ante el Trtbunal

ConstitucIonal las disposiciones y resoluciones adopta
das por los rganos de -las Comunidades Autnomas.
La Impugnacin producir la suspensin de la disposIcin o resolucin recurrIda. pero el Tribunal, en su
caso. deber ratificarla o levantarla en un plazo no
superior a cinco meses.

29337

no cabe recurso alguno contra ellas. Las que declaren

la Inconstituclonalidad de una ley o de una norma
con fuerza de ley y todas las que no se limiten a la
estimacin subjetiva de un derecho. tienen plenos efectos fren te a todos.
2. Salvo que en el fallo se dlspona otra cosa, sub
slstir la vigencia de la ley en la parte no afectada
por la inconstitucionalidad.
Articulo 185
Una ley or!\nka regular el funcionamiento del
Tribunal Constitucional. el estatuto de sus miembros,
el procedimiento ante el mismo y las condiciones para
el ejercicio de las accionee.

TI'l'UtO X

De la reforma constitucional
ArtIculo 188
La iniciativa de reforma constitucional se ejercerA
en los trmInos previstos en los apartados 1 y 2 del
artIculo 87.
Articulo 187

Articulo 1S2
1. Estn leglttmados:
ai Para interponer el recurso de Inoonstltuclonalidad, el Presidente del Gobierno. el Defensor del Pueblo, 50 Diputados. 50 Senadores, los rganos colegIados
ejecutivos de las Comunidades Autnomas y, en su
caso, las Asambleas de las mismas.
bi Para Interponer el recurso de amparo, toda pero
sana natural o jurldica que Invoque un Inters legitimo, asl como el Defensor del Pueblo y el Ministerio
Fiscal.
2. En los dems casos, la ley orgnica determinar
las personas y rganos legitimados.
Articulo 183
Cuando un rgano Judicial considere, en algn proceso. que una norma con rango de ley, aplicable al
caso. de cuya validez dependa el faUo. pueda ser contraria a la Constitucin, plantear la cuestin ante el
Tribunal Constitucional en los supuestos, en la forma
y con los efectos que establezca la ley, que en ningn
caso sern suspensivos.
Articulo 114
l. Las sentencias del Tribunal Constitucional se
puhllcarn en el bolelin oficial del ES'Arlo con los votos
particulares, si los hubiere. Tienen el valor de cosa
juzgada a partir del dla siguiente de su publicacin y

1. Loe proyectos de reforma constitucional debern

ser aprobados por una mayona de trelI qulntoe. de
cada una de las Cmaras. SI no hubiera acuerdo entre
ambas. se Intentar obtenerlo mediante la creacin de
una Comisin de composicin paritaria de Diputados
y Senadores, que presentar un texto que ser votado
por el Congreso y el Senado.
2. De no lograrse la aprobacin mediante el procedimiento del apartado anterior, y siempre que el
texto hubiere obtenido el voto favorable de la mayona absoluta del Senado, el Congreso, por mayorla de
dos tercios, podr aprobar la reforma.
3, Aprobada la reforma por las Cortes Generales,
ser sometida a referndum para su ratificacin cuando asl lo soliciten. dentro de los quince dlas sIguientes
a su aprobacin. una dcima parte de los miembros
de cualqutera de la~ Cmaras.
Articulo 188
l. CuandO se propusiere la revisIn total de la
Constitucin o una parcial que afecte al TItulo preliminar, al CapItulo segundo. Seccin primera del Titulo 1, o al TItulo n, se procederf. a la aprobacin del
prlnclpio por mayorla de dos tercloe de cada Cmara,
y a la disolucin InmedIata de las Cortel.
2. Las Cmaras elegidas debern ratlflcar la decisin y proceder al estudio del nuevo texto constitucional, que deber ser aprobado por mayorla de dos
tercios de ambas Cmaras.
3. Aprobada la reforma por las Cortes Generales, .
serA sometida a referndum para su ratificacin.

29 diciembre 1978

29338
Articulo 189

No podrtl Iniciarse la reforma conslit "donal en

tiempo de guerra o de vigencia de alguno de los esla
dos pI evistos en el articulo 116.

B. O. del E.-Nm. 311.1

podrtln proceder Inmediatamente en la forma que se

prev en el apartado 2 del articulo 148, cuando asl lo
acordaren, por mayor!a absoluta, sus rganos preautonmicos colegiados superiores, comunictlndolo al
Gobierno. El proyecto de Estaluto sertl elaborado de
acuerdo con Jo eRtablecido en el articulo 151, nmero 2, a convocatoria del rgano colegiado prelJ.llto-

DISPOSICIONES ADICIONALES

nmico.

Tercera.
Primera.

La Iniciativa del proceso autonmico por parte de

La Constitucln ampara y respeta los derechos his-

las Corporaciones locales o de sus miembros, prevista

tricos de los territorios forales.

La actualizacin general de dicho rgimen foral se
Uevartl a cabo, en su caso, en el marco de la Constitucin y de los Estatutos de Aulonomla.

en el aprtado 2 del articulo 143, se entipode dIll'rida,

con todos sus efectos, hasta la celebracin de las primeras' elecciones locales una. vez vigente la Cons
titucln.

Segunda.

La declaracin de mayorla de edad contenida en

el articulo 12 de esta Constitucin no perjudica las
situaciones amparadas por los derechos forales en el
tlmblto del Derecho privado.
Tercera.

La modificacin del rgimen econmico y fiscal

del archipilago canario requerirtl Informe previo de
la Comunidad Autnoma o, en su caso, del rgano
provisional autonmico.
Cuarta.

En las Comunidades Autnomas donde tengan su

sede m de una Audiencla Territorial, los Estatutos
de Autonoma respectivos podrtln mantner las existentes, distribuyendo las competencias entre ellas,
siempre de conformidad con lo previsto en la ley orjl;tlnica del poder judicial y dentro de la unidad e
independencia de ste.

DISPOSICIONES TRANSITORIAS
Primera.

En los territorios dotados de un rgimen provIsIonal de autonomla, sus rganos colegiados superiores,
mediante acuerdo adoptado por la mayorla absoluta
de sus miembros, podrtln sustituir la Inlclativa que
el apartado 2 del articulo 143 atribuye a las Diputaciones Provinciales o a los rganos interinsulare!
correspondientes.

Cuarta.

1. En el caso de Navarra, y a efectos de su incorporacin al Consejo General Vasco o al rgimen

autonmico vasco que le sustituya, en lugar de lo que
establece el articulo 143 de la Constitucin, la Iniciativa corresponde al Organo Foral competente, el cual
adoptartl su decisin por mayoria de los iniem bros
que lo componen. Para la valldez de dicha iniciativa
sertl preciso, ademtls, que la decisin del Organo Foral competente sea ratificada por referndum expresamente convocado al efecto, y aprobado por mayora
de los votos vtllldos emitidos.
2. Si la Iniciativa no prosperase. so'amente se
podrtl reproducir la misma en distioto periodo del
mandato del Organo Foral competente. y en todo
caso, cuando haya transcurrido el plazo mnimo que

establece el artculo 143.

Quinta.

Las ciudades de Ceuta y Melilla podrn con,tiluirse en Comunidades Autnomas si asi lo deciden sus
respectivos Ayuntamientos, mediante acuerdo adoptado por la mayor!a absoluta de sus miembros y as!
lo autorizan las Cortes Generales, mediante una ley
orgnica, en los trminos previstos en el articulo 144.
Sexta.

Cuando se remitieran a la Comisin Constitucional del Congreso varios proyectos de Estatuto, se

dictaminartln por el orden de entrada en aqulla, y
el plazo de dos meses a que se refiere el artculo 151
empezartl a contar desde que la Comisin termioe el
estudio del proyecto o proyectos de que sucesivamente haya conocido.

Sptima.
Segunda.

Los territorios que en el pB~Ado hubiesen p1ebiscttado afirmativamente proyectos de Estatuto de aulanomla y cuenten, al tiempo de promulgarse.esla Constitucin, con reglmenes provisionales lie autonomla

Los orgAnismos provisionales autonmicos se considerarn disueltos en los siguientes casos:

a) Una vez constituidos los rganos que establezcan .los Estatutos de Aulonomia aprobados conforme
a esta Constitucin.

B. O. del E.---.Nm. 311.1

bJ

29 dicie~lbre 1918

DJSPOSICJON DER!.)G ATORI A

En el supuesto de que la iniciativa del proce-

so autonlnico no llegara a prosperar por no cumplir

los requisitos previstos en el artculo 143.
el Si el organismo no hubiera ejercido el derecho
que le reconoce la disposicin tran~toria primera en
el plazo de tres aos:
Octava.

1. Las Clnaras que han aprobado la presente

Consltucinasumirn. tras la entrada en vigor de
la misma. las funciones y competencias que en ella
se sealan. respectivamente. para el Congreso y el
Senado. sin que en ningn caso su mandato se extienda. ms all del 15 de junio de 198!.

2.

A los efectos de lo establecido en el artculo 99,

la promulgacin de la Constitucin se considerar
cmo supuesto constitucional en el que procede su
aplicltcin.Atal efecto. a partir de la citada promulgacfnse abrir. un perodo de treinta das para la
aplicacin de lo dispuesto en dicho articulo.

DUrante esteperfodo. el actual Presidente del Gobierno.que . asumir.las funciones y competencias que
para.cUchocargo establece la Constitucin, podr Op4<
tar~()rptiH~ar l~. f~cultad que le reconoce el artfculol15() (jar.pasormediante la dimisin. a la aplicacinde.l?iesta~l~cidoenelartcul~. 99, quedando. en
esteltiroo.cll.soen .1asituacin prevista en el apartado ~}rlei.amfgIQ~Ol.
3,.EllP~~~~tldi~olufi~nt. . de .acuerdo con 10 . pr\11stQ~~.ela.rtql.1J():~15,
..y.. si.. . no. se .b.u.biera... . desarrolla.
~().~egli1l17nte. . lo'~reJ!i~to!n . . ]osllrtculos.. 68 . Y 89,

.s~ran ..~.~...apliqacfnen . . la,~t'lecciones .1~ . . norll1as .vi...ge~tes,coni~nte~io~idadt . . con.. las.solE\s . . .t'?,c~pcjones .de
que~11 . . 1?r~fe:~el1t~ a... inel~~ibiliclticles . .e. .iQOl11Plltibilifl(f~~.~ealllicaradirectamente .. 10.. prf)vi~to.enel.fn

ci~o~e~~J1~9,.de.lEl.. . letr.. . ") .. ciel... Apartado ...1. .del.. articu1~!~~Ell~(;onstitucin.as .como lQ . dispuesto. en
l~<.1'Pism1::lrespect~.a la edad para el voto y lo establecitio>enelartculo 69.3.

2933~

1. Queda derogada la Ley 1/1977. de 4 de enero.

para la Rerorma PC1IHica, asf como~ en tanto en cuan

to no e~tuvier'an ya derogadas por la anteriormpnte

mencionada Ley, la de Principios del Movimiento Nacional. de 17 de mayo de 1958; el Fuero de los Espao1es. de 17 de julio de 1945; el del Trabajo. de 9
de marzo de 1938; la Ley Constitutiva de las Cortes.
de 17 de julio de'1942; la Ley de Sucesin en la Jefatura del Estado, de 26 de julio de 1947, todas ellas modificadas por la Ley Orgnca del Estado, de 10 de
enero de 1967, y en los mismos trminos esta ltima y
la de Referndum Nacional de 22 de octubre de 1945.
2. En tanto en cuanto pudiera conservar alguna
vigencia, se considera definitivamente derogada la
Ley de 25 de octubre de 1839 en lo que pudiera afectar a las provincias de Alava, Guipzcoa y Vizcaya.

En los mismos trminos se considera definitivamente derogada Ia Ley de 21 de Julio de 1876.

Asimis~o

3.

quedan derogadas cuantas disposi-

ciones se opongan a 10 establecido en esta Constitucin.

DISPOSICION FINAL

Esta Constitucin entrar en vigor ;el mismo da

de la publicacin de su texto oficial en el. boletn oficial del Estado. Se publicara tambin en las dems

lenguas de Espaa.
POR TANTO.
~A.tlDOA TODOS LOS ESPA~OLES,PABTICULARE5 y
AUTORIJ)ApES. QUE GUARDEN y HAGAN GUABDABESTA

CONSTITUCION COMO NORMA FUNDAMENTAL DEL ES

TADO.
PALACIO DE LAS COBTES. A VEITISIETE DE DICIE~'
BBE DE MIL NOVECIENTOS SETENTA Y OCHO.

N()1'ena~

~.rto~:tT'esafiOS de la eleccin por vez primera de

l~sffli~~~ro~d~l. Tribunal. Constitucional se .procede..

i1J.ll~r-:~Br~eo para la designacin de un grupo .de

CQ~tr?~jembros.de

la misma procedencia. .electiva

qU~~~ra.de. cesary . rellovarse. A . estos sol os efectos
se~n.t~~~.~;rin agrtlpadQsc0m.0miembros de la mis
lll.~'pr~~~~enciaal()s~()sdesignados a propuesta de)
.GopiertlpY.. .a19$.dosq\1eprClceden. de.. 18 .formulad~
P()flGoJ1~~io (J~nera.l. d~lPoder Judicial.. Del .mismo
ll}.ol~sepr()ce~eratranscurridos. otros tres aos e~
tre,l~sd~sgrup~~~l1oafectados por el sorteoan terior.
A..... partirdeentonces se estar a lo establecido en el
nmero.3 del artculo 159.

JUAN CARLOS

EL PRESIDENTE DE LAS CORTES

Antonto Herndndez Gil

EL PRESIDENTE DEL CONGRESO

DE LOS DIPUTADOS
Fernando Alvarez de Miranda

y Torre.

EL PRESIDENTE DEL SENADO

Antonio Fontn P4r.z

SISTEMATICO

INDICE

Pginas
PREMBULO ....". ~ ill

oo.

oo.

!'~ . ~ B

!.'.!.

!E

29315

FUNDAMENTALES

29316

TiTULO PRELIMINAR lE lE lE lE lE lE lE ' "

TtruLo l.

Cap.

DE LOS

DERECHOS

Y DEBERES

29315

~.

= '"

l. De los espaoles y los extranjeros "" ,..."

Cap. n. Derechos y libertades ...

lE ... lE !E ',: '"

Seco l.' De los derechos fundamentales y de

las libertades pblicas '" ,., !E ...
See, 2.' De los derechos y deberes de los
ciudadanos 0'-' !E lE !E ' " "" ", ,..
Cap.

29316
29316

29316
~:::'::19

ni. De los principios rectores de la politica so-

cial y econmica !E !E !E !E !E !E ... !E .,'

Cap. IV. De las garantias de las libertades y derechos
fundamentales ... "'. !E lE lE = !E ' " , =
Cap. V. De la suspensin de los derechos y libertades O" ' " ... lE ... '" c", ,,' s oo, ." .... = '"
TiTULO

n.

TiTULO

Ul.

De LA CORONA . . . .'0 S

lE '"" lE ... ... ,..,

DE LAS CoRTES GENERALES

oo.

o oo.

l. De las Cmaras "', , .., !E !E C'O

Cap. n. De la elaboracin de las leyes

'"o ." __

Cap. Ul. De los Tratados Internacionales

.-.-.

Cap.

TtruLO
TTULO

IV. DEL
V.

GoBIERNO y DE

LA

VI.

TITULO

VII.

TTULO VIII.

29321
29321
29321
29323
29323

o,; !.'.!.

29325

"0:

29326
29327

ADMINISTRACIN

DE LAS RELACIONES ENTRE EL GoBIERNO y

29328

,'.-. ,

29329

LAS CORTES GENERALES .-,-.: ?O0 .-.' .-.~

TiTULO

293]9

DeL PODeR JUDICIAL ,.,

Oo.

.c." ..c,

ECONOMiA y HACIENDA ." o

29330

DE LA ORGANIZACIN TERRITORIAL DEL

Es.,-,

29331

29331

fE

29332

Cap. lII. De las Comunidades Autnomas .., m: m: m:

29332

TADO .

o.;

-,

:;F'

oo.

,";- 7 ;

-.

o.;

Cap. 1. Principios generales ..c" ,_ .....'"

==
Cap. n. De la Administracin LoLl~J ,., ,", ... ""'

::'9312

29 diciembre 1978

B. O. del E.- Nm. 311.1

PRinas

TfruLO

IX.

DEL TRIBUNAL CONSTITULIONAL

TfruLo

X.

DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL

DISPOSICIONES ADICIONALES

o.,

DISPOSICIONES TRANSITORIAS

......

0._

o.,

2fJ':36
2()'~87

29383

oo

.-.!.

29338

DISPOSiCIN DEROGATORIA

29339

DISPOSICIN FINAL

29339

o.,

o"

IMPRENTA NACIONAL DEL BOlETIN OFICIAL DEL ESTADO

BLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GACETA DE MADRID
Depsito Legal M. l-UI58

Ao CCCXVIII

Viernes 29 de diciembre de i978

CONSTITUCIO
ESPANYOLA

==
~

APROVADA PER LES CORTS EL 31,D'OCTUBRE DE 1978

RATIFICADA: PEL POBLE ESPANYOL EN REFERENDUM

. DE 8 DE DESEMBRE DE 1978

SANCIONADA PER S. M. Ee REI D\VANT LES CORTS

EE 27 DE DESEMBRE DE 1978

.=....

=
=

CONSTITUCIO ESPANYOLA
Article B.

PRE,\MBUl
La Naci espanyola, 8mb el desig d'establir la justcja, la
lIibertat i la seguretat i de promoure el b de tOt5 els qui la
Integren, en S, de la sava sobirania, proclama la voluntat de:
Garantir la convivllncla democratice dios la Constituci les
Ilels. de conformltat 8mb un 'ordre economic social justo
Consolidar un Estat de Dret que asseguri !'impari de la Ilei

com

expressi de la voluntat popular.

Protegir tOt5 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exer

elcl deis drets humans, les seves cultures i. tradicions. lIenges
i Institucions,
Promoure el progrs de la cultura i de I'economia per tal
d'sssegurar a tothom una qualltat de vida digna.

Establir una Bacletat democratice avam;:ada,

.. Col.lab.orar a I'enfortment d'unes relacions pacifiques i de

cooperaci6 efical; entre tots els pobles de la Terra.
En conseqEmcia, les Corts aproven i el poble espanyol ratifica la segent

CONSTITUCI
mOL PRELIMINAR
Article 1.
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democratic
de Dret, que propugna com a valors superlors del seu ordena
mant jurfdic la !libertat, la justcia; la igualtat i el pluralisme
poHtic.
2. la sobiranla nacional resideix en el poble espanyol, del
qual emanen elspoders de l'Estat.
3. la forma poltica de I'Estat espanyol s la Monarquia
parlamentaria.
Article 2.
la Constituci es fonamenta en la indissoluble unitat de la
naci espanyola, patria comuna i indivisible de tots els espan
yols, i reconeix i garanteix el dret a I'autonomia de les nacionaUtats I de les regions que la integren i la solidaritat entre
tates elles.

Els partits politics expressen el pluralisme poltic, concorren

a la formaei j a la manifestaei de la voluntat popular i sn
instrument fonamental per a la participaci6 poltica. Podran ser
creats i exerciran la seva activitat lIiurement dins el respecte a
la Constituci i a la L1ei. La seva estructura interna i el seu
funcionament hauran de ser democratics.
Article 7.
EIs sindicats de treballadors i les associacions empresarial s
contribueixen a la defensa I a la promoci deis interessos econamlcs I socials que els sn propis. Podran ser creats i exer
clran la seva activitat Iliurement dins el respecte a la Constitu
ci I a la UeL l'estructura interna i el funcionament hauran de
ser democratics.
Article 8.
1. les Forces 'Armades, constituIdes per I'Exercit de Terra,
l'Armada j I'Exercit de I'Alre. tenen com a missi garantir la
sobirania I la Independencia d'Espanya, defensar-ne la integritat
territorial i I'ordenament constitucional.
,
2. Una lIei org~mica regulara les bases de I'organitzaci mi
litar de conformitat 8mb els principis de la _present Constituci.

Article 9.
1. Els ciutadans i els poders pblics resten subjectes a la
Constituci i a la resta de I'ordenament jurdico
,
2. Correspon als poders pbllcs de pro maure les condi
dons per tal que la Ilibertat i la igualtat de I'individu i deis grups
en els quals -s 'integra slguin reals i efectivas; remoure els
obstacles que n'impedesquin o en dificultin la plenitud i facilitar
la participacl de tots els ciutadans en la vida poltica, economica, cultural i social.
3. la Constituci garanteix el principi de legalitat, la jerarquia normativa, la publlcitat de les normes, la irretroactivitat de
les dlsposicions sancionadores no favorables o restrictives de
drets individuals, la seguretat juridica, la responsabilitat i la
interdicci de I'arbitrarietat deis poders pblics.

mOL i

Article 3.
1. El castalia s ,la !lengua espanyola oficial de J'Estat. Tots
els espanyols tenen el deure de coneixer-Ia i el dret d'usar-Ia.
2. les altres lIenges espanyoles seran tamb oficial s en
les respectives Comunitats Autonomes d'acord amb els seus
Estatuts.
3. La riquesa de les diferents modalitats lingstiques' d'Espanya s un patrimool cultural que sera objecte d'especial respecte i protecci.
Article 4.
1. la bandera d'Espanya s formada per tres franges 110rltzantals, vermella, graga j. vermella; la groga s de doble
amplada que la de cadascuna de les vermelles.
2. Els Estatuts podren reconelxer banderas I ensenyes prOpi d. les Comu"ltals Autbnomas. Aquestes s'utllltzafan juntament 8mb la bandera d'Espanya en els edlflcis pblies i en els
actes oflelals.
Artlcle 5.

La capital de rEslal s la vila de Madrid,

Deis drets

deis deures fonamentals

Article 10.
. 1. la dignitat de la persona, els drets inviolables que Ii sn
inherents, el mure desenvoluparment de la personalitat, el respecte a la lIei i als drets deis altres sn fonament de I'ordre
poltic de la pau social.
2. Les normes relatives als drets fonamentals i a les lIiber
tats que la, Constituci reconeix s'lnterpretaran de conformitat
amb la Declaraci Universal de Drets Humans i els Tractats i
els Acords Internacionals sobre aquestes materies ratificats
per Espanya.

CAPlTOl PRiMER
Deis espanyols deIs estrangers
Article 11.
1,. la l1acionalitat espanyola s'adquireix, es conserva i es
perd d'acord amb el que la L1ei establelx.
2. Cap espanyol d'origen no podra ser privat de la seva na
cionalitat.

B. O. del E.-Nm. 311.2

;aO diciembre 1978

3. l'Estat podra concertar tractats de doble naclooalltat 8mb

els palsDs Iberoamericana o 8mb aquells que 'hagln tengut o tel'Pguin una vinculaci particular 8mb Espanya. En aquests paisos.
(ncara que no reconeguln als seus ciutadans un dret recproco
els espanyols podrao naturalltzars'hi sense perdre la naclona(j~

tat d'origen.
Article 12.
Els espanyols 5n majots d'edat als 18 aoys.

29347

2. El domlclli s 1""lolabie, No s'h! podrll entrar ni er-hl cap

escorcoU sensa el consentlm~nt del titular j) sense resolucl judieial, lIevat del cas de deliete flagrant.
3. Es garanteix el V:JCret de les comunlcacions 1, especialment, de les postals, telegrafiques I telefoniques, excepte en
cas de resolucl judiciaL
4. La Iiei limitara I's de la inform8tica per tal de garantir
I'honor i la intimitat parsonal i familiar deis ciutadans i el pie
exercici deis seus drets.

Articfe 13.

Article 19.

1. Els estrangers gaudiran a Espanya de les lIibertats pbli

ques que garantelx el Titol presant en els termes que estables#
.
quin els tractats i la IIsi.
2. Noms els espanyols seran titulara deis drets reconeguts
en I'article 23, lIevat d'allb que. amb crltera de reclprocltat. pugol establir-se per tractat o per lIei per al dret de sufragi actiu
en les eleccions munlcipals.
.
3. l'extradici noms es concedira an compliment d'un traetat o de Itt lIel, d'acord amb el princlpi de reclprocitat. Resten
exclosas de f'extradlci els delictes poltica. No seqm considerats com a tals els actes de terrorlsme.
4. La lIel establlra la forma .en qult els clutadans d'altras
paIsos I els apatrldes podran gaudir del dret d'asil a Espanya.

Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la residnia

I a circular pel territori nacional.
Tenen tamb dret a entrar i sartir d'~spanya en la forma
que la lIei establesqui. Aquest dret no podra ser limitat per
matius poltlcs o ideolgics.

CAPITOl SEGON
Drets llibertats
Article 14.
Els espanyols sn Iguals davant la lIel, sense que pugul prevaler cap discriminacl per ra de nalxern;a, ra(::a, sexe, religi,
opinl o qualsevol altra condicl o circumstancla personal o
social.
SECCl 1.'
Deis drets fonamentals i de les IJJbertats publiques
Article 15.
Tothom tdret a la vida i a la integrltat fsica I moral, sense
que, en cap eas, nlng no pugui ser sotmes a tortura ni a penes
'0 tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort,
lIevat d'allo que puguin dlspasar les lIels penal s mllitars per a
temps de guerra.
Article 16.
1. Es garanteix. la Ilibertat Ideologica, religiosa l de culte
deis individus i de les camunitats sense cap ms Iimitacf, quan
siguin manitastats, que la necessaria par al manteniment de
I'ordre pblic protegit per la lIel.
2. Ning podra ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, .religi o creences.
3. Cap confessi tendra earacter estatal. Elspoders pblics
tendran en compte les creences religioses de la socletat aspanyola i mantendran les conseqents relacions de c09peraci amb
I'Esglsia Catolica i les altres confessions.

Article 17.
1. Tata persona t dret a la- llibertat i a la seguretat. Ning
podra ser privat de la seva lIibertat, sin amb I'observancia del
que estableix aquestartlcle I en els casos i en la forma prevists
en la lIei.
2. La detenei preventiva no podra durar ms temps del que
sigui' estrietament necessari per a fer les indagacions per tal
d'aclarlr els fets i, en qualsevol cas, dlns el terminl maxim de
setanta-dues hores, el detlngut haure de ser posat en IIibertat
o a dlsposici de I'autorltat judicial.
3.. Tata persona detlnguda ha de ser Informada lrnmediatament I de manera que U sigui comprensible, deis seus drets I
"de les rons de ia detencl, I no podrA ser obligada a declarar.
Es garanteix l'a,ssistEmcia d'advocat al detingut en les diligencies

pollclals I Judlclals. en la "'rma que la Jlel establesqul.

4. " la lIel regularll un procedlment d'.habeas corpus. per tal
de posar immediatament a disposici judfcial tota persona detinguda ".Iegalment. Tamb es determinara per lIe el termini maxim de durada de la pres provisional.
Article 18.
1. Es garanteix el dret a I'honor, a la intimitat personal
familiar i a la propia imatge.

Artide 20.
1.

Es reeoneixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lIiurement els' pensaments, le~f

idees i les opinions mitian~ant la paraula rescriptura o cual s&vol altre mitla de reproduccl,
bJ A la producci I a la creaei literaria. artstica, cientifica
i tecnlca.
c) A la Ilibertat de catedra.
_
dJ A comunicar o a febre illurement informaci vera(:: par
qualsevol mitja de difusl. La lIei regu~ara e,1 dret. a la, clausula
de eonsciEmcia i al secret professonal en I exerClci d aquestes
llihertats:
l'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitja
Gap tipus de censura previa.
3, La lIal regulara I'organizael i el control parlam~ntari
deis mitjans de comunicacl social que depenguln de I Estat .
o de qualsevol entitat pblica l. garantira I'accs a aquests
mitjans deis' grups socials i poltics signlfic?ltius,respectant el
pluralisme de la socletat i de les dlferents !lenges d'Espanya...
4. Aquestes llibertats tenen el Imlt en el respecte als drets
reconeguts en aquest ntol, 'en els preceptes de les lIels que el
desenvolupen i, especialment, en el drt a I'honor, a la Intlmitat,
a la imatge propia I a la proteccl de la joventut l. de la In
fancia.
5. Nams podra acordar se el segrest de publicac;ions, gravacions I altres mitjans d'jnformaci en virtut de resoluci
judicial.
2.

Ci,)

Artide 21.
1. Es reconeix el dret de reuni pacfica i sense armes. Per
'a I'exercici d'aquest dret no caldra autorltzaci previa.
2. En els casos de reunions en lIocs de transit pblit I de
manifestacions caldra comunicar-h& previament a I'autoritat. la
qual noms podra prohibirles quan hi hagi motius fonamentats
d'alteraci de I'ordre pblic; amb perill per a pe:rsones o bens.

Article 22.
1. Es reconeix el dret d'associaei.
2. les associacions que cerquln flnalitats o facin servir
mitjans tipificats com a delicte sn lI.legals.
.
3. les assoclacions emparades per aquest artlcle hauren
d'inseriure's en un registre ncament a efectes de publicitat.
4. Les aetivltats de les associacions noms padran ser dls~
saltes o suspeses en virtut d'una resoluci Judicial motivada.
5. Es prohibeix.en les assocacions secretes i les de carcterparamilltar.
Article 23.
1. Els eiutadans
pblics, directament
elegts en alecclons
2. Tenen tamb
a les funclons i ars
lIeis assenyalin.

tenen el dret a participar en els afers

o per mitja de represent.ants lIlurement
periOdques per sufragi uOIversal.
el dret d'accedlr en condlcions d'igualtat
carrees pblics, amb els requlslts que les

Artide 24.

1. Tothom t dret a obtenir la tutela efectiva deis jutges i

deIs tribunals en I'exercici deis seus drets I Interessos. legtims,
sense que, en cap cas, pugul haver-hi Indefensl.
2. Tothom t dret a Jutge ordinarl predetermlnat per la
lIel, a ser defensat I aSBistit per un .!Iatrat, a ser Informat de

29 diciembre 1978

29348

"scusacl6 fprmulada contra ell, 8 un procs pbllc sensa dileclons I"degudes I amb totes les garantles. 8 utllltzarels mltjans
probatorls pertinents par la defensa propia. 8 no declarar contra
51 matelx. 8 no confessar-se culpable I 8 la presumpcl d'lnnoc~ncI8.

La lIel regulara els casos en els quels, par ra de parentiu

o de secret professlonal, no stestara obllgat

declarar respecte

de fets presumptament dellctlus.

Artlele 25.
1. Ningn pot ser candemnst o sanclonat par acclons o
omlsslons que en el moment de produlr-se no constltuesquln
dellcte. falta o Infraccl administrativa, segons la leglslacl6
vigente" aquell momento
.
2. les penes privativas de IIIbertst I les mesures de segu~
retat restaran orlentades vers la reeducaci6 i la reinsercl6
social I no podran consistir en treballs ~fontats. El condemnst
que estlgus complint pena de pres6 gaudlrlt ,del drets fonamentals d'aquest Capitol. lIevat d'aquells que es trobin IImitats
expressament pel contingut del veredicte condemnatorl, pel
sentlt de la pena o per la lIel penltencl~rla. ~En qualsevol cas,
tlndrll dret a un treball remunerat, als ~eneflcls corresponents
de la Seguretat Social, I B !'accs a la cultura I al desenvolu
"
parnent Integral de la personalitat.
3. l'Admlnistracl6 civil no podrl:l Impasar sancions que ,dlrectament o subsidiarlament impllquln prlvaci6 de. lIibertat.

B. O. del E.-Nm. 311.2

SECCIO 2.'
DeIs drets I deis deures deIs clutadans

Artiele 30.

1'- Els espanyols teneo el dret I el deure de defensar

Espanya.
2. la lIei flxara les obligaclons militars deis espanyols I
regulara. amb les garantles que calglJln, le objeccl de consciencia I les altres causes d'exempci6 del servel militar obligatorl; podra Imposar, en el seu cas, una prestaci social substltutbrla. ~
8. Podra establir-se un servel civil per al compllment de
flns d'lnters general.
4. Mltjanc;ant una lIel podran regular-se els deudes des clutadans en els casos de rlsc greu, catastrofe o calamitat pbl!ca.
Article 31.
1. Tothom cntribuira al sosteniment de les despeses pbliques d'acord amb la saya capacltat economica mltjant;ant un
sistema tributari Just Inspirat en .els prlnclpls d'jgualtat I progresslvltat que, en cap cas, tindra abast confiscatorl.
2. la despesa _pblica realitzara una assignaci6 equitativa
deIs recursos pblics 1 la seva programac16 i execuci respondra
als criteris d'eficirmcia i economla.

Article 32.

Artlele 20.
Es prohibeixen els Tribunals d'Honor en I'ltmbit de l'Admlnlstracl6 civil i de les organitzacions professionals~
Article 27.
1. Totham t dret a I'educaci. Es reconeix la Iibertat d'ensenyament.
,
2. L'educaci tindra com a objecte el pie desenvolupament
de la personalltat humana en el respecte als principisdemocrlttics de convivencia I als drets i a les IIlbertats fonamentals.
3. Els poders pbllcs garanteixen el dret que asslsteix els
pares per tal que els fills rebin la formaci6 religiosa i' moral
que vagl d'acord amb les seves conviccions.
4. L'ensenyament hasic s obligatori i gratult.
5. Els poders pblics garantelxen el dret de tothom a I'educaci6, mltjanc;ant una programaci6 general de I'ensenyament,
8mb la participacl col.lectlva de tots els sectors afectats I la
creaci de centres docents.
6. Esreconelx a las persones frsiques I jurfdiques la IIibertat de creaci de centres docents, dins el respecte als prlncipls
constltuclonals.
7. Els professors, els pares 1, en el seu cas, els alumnes
Intervlndran en el control len la gestl6 de tots els centres
sostlnguts per I'Admlnlstracl6 amb fans pblics, en la forma
que la lIei establesqul.
8. Els poders pbllcs inspe.cclonaran I homologaran el sistema educB:tfu per tal de garantir el compliment de les lIels.
9.. Els poders pbllcsaJudaran aquells centres docents que
reunesquln els requlslts que I.a lIei establesqul.
10. Es reconelx I'autonomia de les unlversitats, en la forma
que la lIel establesqui.
.

Artiele 28.
1. Tothom! dret a slndiearse lliurement. La lIei podr 11
mltar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret 8 les Forces
als
Instltuts '8rmats o als' altres cossos satmesas 8 disciplina
militar, I regulara les peculiarltats que I'exerclcl d'aquests presentl als funcionarls pblics. la. llibertad ,sindical comprbn el
dret 8 fundar slndlcats I 8 aflllar-s'hl 8 elecci, I el dret deis
sindicats a formar confederaclons I a fundar organitzaclons sindical s ~nfernaclonals o a aflliars'hl. Nlng padrll ser obligat a
afiliar-se a un sidicat.
2. Es reconelx als treballad,ors el dret 8 la vaga per 8 la
defensa dela seus lnteressos. la lIei quereguli I'exerclcl d'aquest
dret establlra les garanties que calguln per tal d'assegurar el
manteniment deis servei.s essenciafs a la comunitat.

Article 29.
1. Tots els espanyols tlndran el dret de peticl6 Individual I
col.lectlva, per escrit, en la forma I amb els efectes que determini la lIel.
2. Ele membres de les Forces o Institucions armades o deis
cossos ~otmesos a discIplina militar pooran exerclr aquest dret
noms Individualment I d'acord amb aUb que disposl la saya
legislacl especfica.

1. l~home i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb

plena igualtat jurdica.
2. la lIei regulara les formes de matrimoni, I'edat I la capacltatper a contreure'l, els drets i els deures deis conjuges, les
causes de separaci i dissoluci j els seu s efectes.

Arttele 33.
1. 'Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'heremcia.
2. J,.a funci6 social d'aquests drets en delimitara el contlngut, d'acord amb les lIeis.
3. Ning podra ser privat deIs seus bns ni deIs seus drets
sin6 per causa Justificada d'utilitat pblica i d'inters social.
mitjanc;ant ~a corresponent Indemnitzaci i de conformltat amb
allo que les lIeis disposin.

Artiele 34.
1. Es reconeix el dret de fundaci per a finalitats d'inters
general, d'acord amb la lIe.
2. Reglrli tamb per a les fundaclons el que es di,sposa en
els apartats 2 I 4 de I'article 22.

Article 35.
1. Tots els espanyols tenan el deure de treballar I el dret
al trebal!' a la lIIure eleccl de professi6 o oficl, a la promocl6
8 travs del treball I a una remuneracl suflclent per tal de
satlsfer les seves necessitats I les de la seva familia sense
que en cap cas es pugul fer dlscrimlnaci6 per ra6 de sexe.
2. la lIei regulara un estatut deIs treballadors.

Artlele 30.
La lIel regular les peeullarlta!. prbpies del regim lurldle
deis Col.legls Professlonals l I'exerclcl de les professlons tltulades. l'estructura Interna i el funclonament deis Col.legis hauran
de ser democratlcs.
Artlele 37.
1. la l1el garantira el dret a la negociaci6 col.lectiva del
trebal! entre els representants (Jels treballadors i els empresarls, y la forc;a vinculant deis convenls.
2. Es.reconelx el dret deis treballadors i deis empresaria
8 adoptar mesures de confUete col.lectlu. la lIei que regulJ
I'exercici d'aquest dret, sens p!!!rJudlcl de les IJmitaclons que
pugul establir, Inclourll. les garanties que calguin per tal d'assegurar el funcionament del servels essencials a la comunitat.

Artlele 38.
Es reconelx la IIibertat d'empresa dlns el marc dI;' I'economla de mercat. Els poders pbllcs en garan~eixen I'exercicl. e 11
protegelxen; protegelxen tamb la defensa de la produetlvltat
d'acord amb les exlg~ncles de l'econo""la general 1, en el seu
eas, de l. planlfleael. /

B. O. del E.-Nln. 311.2

29 diciembre 1978

CAPITOl TERCER
DeIs principis rectors de la pOltica social econmica -

Artlcle 39.
1. Els poders pblics asseguren la proteccl social, eco-

nmica I jurldica da la famflla.

2.
del~

Els podera pblica asseguren tamb la protecci Integral

fills, iguals davant la lIel amb Independncia da la fIIiaci,

I de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. la lIel farll

possible la investlgacl5 de la pateroltat.

3. Els pares han de prestar 8sslst~ncia completa ala fills
tenguts dios o fora del matrimonl, durant la minorla d'adat I en
als altres casos en que la lIel als hi obligul.
4. Ela infants gaudiran de la proteccl'prevista en als acords
lnternacionals que vetlen pels seus drets.
-

Article 40.

29349

J. establlran les normas pertJnents. per tal de rer efectiu aquest

drat, I ragu!aran la utllitzacl dal sl d'aC()rd emb nntar. general par tal d'lmpadir l'especulaci.
La comunltat partJclpar~ 'en les plusvalues que genari I'accl

urbanistica de las entitats pbliquas.

Article 48.
Ele poders pbllcs promouran les condiclons per a la J18rtici~
paci lIIure I eficaQ de ta joventut en el desenvolupament poltlc,
social, economic I cultural.

Articla 49.
Era podera pblics duran a terme una poltica de prevlsi,
tractament, rehabllltaci I Integracl deis disminuIts fslcs, sensoriala J psquics, als quals es, prestara l'atencl6 aspaclalitzada
qua raqueresquln, I els empararan _especlalment en la consecu~
ci deis dreta que aquest Ttol atorga a tots els ciutadans.

1. Els poders pblica promouran les condiciona favorables- Article 50.

per al progrs social I econbmic I per a una distribuci de la
Els poders pblics garantiran la suficiencia economica als
renda regional I personal ms equitativa, dins el mare d'una
poltica d'estabilitat economica. De manera especial realitzaran "ciutadans durant la tercera edat, mitjanQant pensions adequades
1 .ctualitzadas peridicament. Amb independncia da la. obllgauna poltica orientada cap 8 la plena ocupaci.
cions familiars. en promouran el banestar mitjanQant un sistema
2. Els poders pblics fomentaran tamb una politlea que
de servels soclals que atendran els seus problemes especflcs
garantesqui la formaci6 I la readaptaci6 professionals vetlaran
de salut, habitatge, cultura I lIeure.
per la seguretat I la higiene en al traball I garantlran el deseans necessarl, mltjam;ant la IImitael de la jornada laboral, les
Article 51.
vacances periodlques retribui<des i la promocl de centres adequats.
'
1. Els poders pblics garantlran la defensa deis consumidors
j
deis usuarls, 1 en protegiran amb procediments eflcac;os la
Article 41.
;;.tguretat, la salut I els legftlms Interessos.
2. Els poders pblics promouran la informaci I Ileducaci
Els poders pblics mantendran "un regim pblic de Seguretat
Social per a tots els ciutadans, que garantesqul I'asslstencia J deis consumldors i deis usuaris, en fomentaran les organitzales prestacions social s suflclents en les s,ltuaclons de necessl- clons i les escoltaran en les qestlons que puguin afectar-los, en
tal, especialment ,en eas de falta de felna. l'asslsteneia l. les
la for.ma que la lIel establesqul.
3. Dins el marc del que disposen els. apartats anteriors, la
prestaeions complementarles saran Iliures.
lIel regulara el comerc; interior I el regim d'autoritzaci de pro
Article 42.
ductes" comercials,
l'Estat vetlara especialment per la salvaguarda deis drets
ArUcle 52.
economics I socials deis treballadors espanyols a I'estranger I
orientara la saya poltica a repatriar-los i reintegrar-los a la soLa lIei regulara I.es organitzacions professionals que contrIcietat.
~
.
buesquin a la defensa dais interessos econornlcs que els sigui n
propls. La seva estructura interna i el seu funclonament hauran
Article 43.
de ser democratics.
1 Es reconeix el dret a la protecci de la salut.
CAPiTal OUART
2. Correspon als podars pblica organitzar i tutelar la salut
pblca a travs de lTlesures preventivas I a travs ,de les presDe les garanties de les IlibertiJts i drets fonamentals
taclons I deis serveis necessarls. la lIel establira els drets I
els deures de tothom en aquest punto
Artlcle 53.
3. Els poders pblics fomentaran l'educacJ sanitaria, I'edu1. .Els drets I les i1ibertats reconeg~ts en el Captol Segon
caci fsica i !'esport. Facilitaran tambla utilitzaci6 adequada
del present Ttol vinculen tots els poders pblica. Noms per lIei,
del lIeura.
que en tot cas haura de respectar el seu contigut essenclal, po-.
dra regular.se I'exercicl d'aquests drets I d'aquestes Ilibertats,
Article 44.
que seran tutelades d'acord amb el que preveu I'artlcle 161, 1 al.
1. Els poders pblics promourari tutelaran !'acces a la cul- 2. Qualsevol ciutada podra demanar la tutela de les IIIbertura, a la qual tothom t dret.
tats I deis dretg reconeguts en !'article 14 I en la Secci 1." del
2. Els poders pblics promouran la ciencia i la investigaci
Captol Segot davant els Tribunals ordlnarls per un. procediment
cientfica i tecnica en benetici de I'inters general.
basat en els princlpis de preferencia I sumarietat 1, en el seu
cas, a travs del recurs d'emparament' davant ei Tribunal Constl-
Articla 45.
tuclona!. Aquest darrer recurs sera aplicable a l'objecci decons1. Tothom t dret a disposar d'un medi ambient adequat
ciencia reconeguda en I'artlcle 30.
per al desenvoiupament de la persona, i el deure de conser3. El reconeixement, el r~specte I laprotecci deis princlpis
.
var-io.
reconeguts en el Capital Tercer, informara la I.egislaci positiva,
2. El~ vudt:r~ VlHJlJl,;~ vt:t1i:mm pt:r la utllltzi:ll,;l racional de
kI practica judicial I I'actuaci deis poders publlCS. Noms po-.
tots els recursos naturals, a fl de proteglr i millorar la. quaUtat dran ser aUegats davant la Jurisdicci ordinaria d'acord amb allb
de la vida I defensar i restaurar al madi ambient, amb el su.que disposln les lIeis que els desenvolupln.
port de la indispensable solidaritat col.lectlva.
3. la lIei fixara ssncions penals o, en el seu cas, admiArticle 54.
nistratives per als qui violin el que es dispOsa en l'apartat ano
Una lIel organica regular~ la instituci del Defensor del Poterlor i establira l'obligaci d'aquests de reparar el dany causat.
ble, com a alt comisslonat de les Corts Generals, designat per
aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Ttal; a
Article 46.
aquest efecte podra supervisar I'actlvltat de I'Administraci, I
Els poders pblics garantiran la conservacl I promouran
donar'ne compte a les Corts Generals.
I'enriquimant del patrimonl historlc, cultural i .artstic deis pobies d'Espanya i desbns "que nntegren,-slgulquin "sigu'l el
CAPITOl CINOU~
regim jurdic i la titularitat. la lIei penal sancionara als atemptats contra aquest patrimonio
De la suspensi6 deis drets I de les llibertats

Articla 47.

Artile 55.

Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne I adequat. Els poders pblics promouran les condiciona necessl\rles

article. 19, 20, apartats 1 al I dI, I 5; articla. 21, 28, apartat 2,

1. Els drets reconeguts en als articles 17, 18, apartats 2 I 3;

I artlcle 37. apartat 2, podren ser suspe80S quan sigui acordada

la

B. O. del E.-Nm. 311.2

29 diciembre 1978

29350
decl~racl6

de I'estat d'excepcl o de setge en als termes que

Artide 60.

clal I I'adequat control parlamentarl, els drets reconeguts en els

artlcles 17, apartat 2, I 18. aparts 2 i 3,puguln ser suspesos per
a persones determinades, en re)aci amb les investigacions carresponents a I'actuaci de bandes armades o alamants terro-

1. Sera tutor del Rei menor la 'persona que el Rei difunt

hagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui major
d'edat i espanyol de naixement; si no n'ha~us nomenat, en
sera tutor el pare o la mare mentre restm vidus. Mancant
aquets, el nomenaran .les Corts Generals, pero norns podran
acumular els carrees de regent i de tutor el pare. la mare o els
ascendents directes del Rei.
2. l'exereicj de la tutela es incompatible tamb amb el de
qualsevol carrec o rapresentaci6 politea.

ristes.

Article 61.

preveu

la Constltucl. Resta

exceptuat d'aquesta suspensi

I'apartat 3 de I'article 11 en el cas de declaraci de I'estal d'exeepel.

2. Una Hei organice podra determinar la forma j els casos

en que, de forrnl;l individual j amb la necessaria intervenci judi

La utilitzaci injustificada o abusiva de les facultats recone

gudes en la dita lIei orglmica comportara responsabilitat penal
per vlolaci6 deis drets i de les llibertats reconegudes per les

lIels.
TITOllI

De la Corona
Article 56.

1. El Rei es el Cap de rEstat, smbol de la sella unitat i

permanencia, arbitra i modera el funcionament regular de. les
instltuclons, assumeix la ms alta representaci6 de I'Estat Es
pa.nyol en les relacions internacionals, especialment amb les
nacions de la seva comunitat historica, i exerceix les funcions
que Ji atribueixen expressament la Constituci i les lIeis.
2, El seu ttol es el de Rei d'Espanya, i podra utilitzar els
altres que corresponguina la Corona.
3. La persona del Rel s inviolable i no esta subjecta a
responsabiljtat. Els seus aetes seran sempre subjectes de re
fetendaci6 en la forma establida en l'article 64; sense aquesta
referendaci no tendran validesa, Ilevat del que disposa rarti
cle 65.2.
. Article 57.
1. La Corona d'Espanya s hereditaria en els suecessors
de 8. M. Joan CarIes I de Barb, le-gtim hereu de la Dinastia
hlstorica. La successi al tron seguira I'ordre regular de pri
mogenltura i de representaei6, i sera preferida sempre la Hnja
anterior a les pasteriors; eh la mateixa Hnia, el grau ms proxim al ms remot; en el mateix grau, I'hame a la dona, i en el
mateix sexe la persona major a la menor.
2. El Prneep hereu, des del naixement o des que succeesqui
el fet que orlginl la cridada tendra la dignitat de Princep d'Astries I els altres ttols vinculats tradlcionalment al $uccessor
de la Corona d'Espanya.
3. Havent-se extingit totes les lnies cridades a dret, les
Corts Generals proveiran a la succesi a la Corona en la foro
ma que ms convengui als interessas d'Espanya.
A. les persones que, tenint dret a la succesi al tron, contraguessin matrimoni contra la prohibici expressa del Rei i de
les Corts Generals, restaran excloses de la successi a la Corona elles mateixes i els seus descendents.
5. les abdicacions i les renncies 1 'Qualsevol dubte de fet
o de dret que s'esdevingui en I'ordre de successi a la Corona
es resoldran amb una L1ei Organica.

1. El Rei. en ser proclamat davant les Corts Generals,

prestara el jurament d'exercir fidelment les seves funcions,
guardar i fer guardar la Constitucl les /lels i respectar els
drets deis eiutadans i de les Comunitats Autnomes.
2. El Prncep hereu, en aconsegulr la majoria d'edat, i el
Regent o els Regents en fer-se carree de les seves funcions,
prestaran el mateix jurament i el de fideBtat al Aei.

Article 62.
Correspon al Rei:
al Sancionar i promulgar les lIeis.
b) Convocar i dissoldre les Corts Generals convocar elec
cions en els termesprevists a la Constituci.
el Convocar a referendum en els casos prevists a la Cons
tituci.
d) Proposar el ci'lndidat a President de Govem i. en el seu
cas, nomenar-Jo, i tamb posar fi a les seves funcions en els
termes prevists en la Constituci.
e) Nomenar i remoure els membres del Governa proposici del President d'aquest.
f) Expedir els decrets acordatsen el Consel! de Ministres,
praveir els ofieis civils i militars i concedir honors i distineions
d'acord amb les lIeis
g) Ser informat deIs afers d'Estat i presidir, a aquest efeete,
les sessions del Consell de Ministres quan ho cregul oport, a
'.
petici del President del Govern.
h) El comandament suprem de les' Forces Armades.
il Exercjr el dret de gracia d'acord amb la IIer, la qual no
podra autoritzar indults generals.
j) L'Alt Patronatge de les Reials Acadmies,
Article 63.
1. El. Rei acredita els ambaixadors i altres representants
diplomatics. Els representants estrangers a Espanya son acredi
tats davant el!.
2. Al Rei correspon de manifestar el consentirnent de
I'Estat per a obligar se intefnacionalment mitjanc;ant tractats,
de conformitat amb la Constituci i amb les lIeis.
3. Al Rei corres pon, previa autoritzaci de les Corts Generals. de declarar la guerra i de fer la pau.
Article 64.

Reina consort o el consort de la Reina no podran assu

mir funcions constitucional s, lIevat del que es disposa per a la
Regencia,

1. Els actes del Rei seran refellendats pel President del

Govern I,en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta
i el nomenament del President del GOvern i la dlssolucl6 pre
vista en I'article 99 seran referendats pel President del Congrs,
2. Deis actes del Rei seran responsables les persones que
els referendin.

Artiele 59.

Artlcle 65.

1. SI el Rei fas menor d'edat, el pare o la mare del Re, i..

per manca d'aquests, el parent major d'edat ms proxlm en
la sueeessi a la Corona segons I'ordre establit en la Constitucl, entrara a exercir immediatament la Regencia, i I'exercira
durant el temps de la minoria d'edat del Rei.
2, SI el Rel resultava inhabilltat per a I'exercici de la seva
autorltat. i la Impossibilltat fas reconeguda per les Corts Ge
nerals, entrara Immediatament 8 exercir la Regencia el Prncep
hereu de' Ja Corona, si fos major d'edat. Sino ha fas csldr
procedlr de la man.era que praveu rapartat anterior fins que el
Prfncep hereu aconseguesqui la majorJa d'edat.
3,8i no hl hagus cap person~ a qui correspongus la Re
gEmela, aquesta ser~ nomenada per les Corts Generals, i es como
pondra d'una, tres, o cinc ,persones.
4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol mayor
dedat.
5. La Regencia sra exercida per mandat constitucional i
sempre en nom del Rei.

1. El Rei percep deis Pressuposts de rEstat una quantitat

global per al sosteniment de la seva Familia l Casa, i la distrlbuelx Iliurernent.
2. El Rel namena i relleva lliurement els mambres civil s i
militars de la seva Casa.

Article 58.

la

mOL 111.

De les Corts Generals

CAPlTOL PRIMER

De

les Cambres

Article 66.
1. Les Corts Generals representen el poble espanyol I s6n
formades pel Congrs deis Diputats I el Senat.
2. Les Corts Generals exereeixen la potestat legislativa de
I'Estat, n'aproven els pres5uposts, controlen l'aeei6 del Govern

B. O. del E.-Nm. 311.2

29 diciembre 1978

1 teneo les altres compe~ncies que als atrl,buesqui la -Const!tucl.

3. les Corts Ganarais sQn inviolables.

Article 67.
1. Ning podra- ser membre de totes dues Cambres slmulti olament. ni acumular 'acta d'una Assemblea d'una Camunitat

2. Durant el perode del seu mandat, els Dlputets I els Senadors gaudlran tamb dlm!Jlunltat, I norns podran ser detJnguts
en cas de dellcta flagrant, No podran ser lnculpats ni processats
sensa I'autorltzacl prAvla de la Cambra respectiva.
3. En les causes contra Diputats I Senadors ser competent

la Sala del Penal del Tribunal Supremo

4. Els Diputats I els Senadors percebran una assignaci. que

Autonoma amb la de Diputat al Congrs.

sera fixada per les, Cambres respectlves.

2. Els membres de les Corts Generals, no estaran IIgats

per mandat Imperatlu.
3. les' reunioos de Parlamentaria que se celebrin sense
convocatoria reglamentaria no vincularan les Cambres I noP9dran exercir les funcions d'aquestes ni ostentar-na als privllegls.

Artlcle 72.

Article 68.

1. El Congrs es con~;Jon d'un mnim de SOO i un mbim

de 400 Dlputats. elegts per sufragi universal, IHure, Igual, di.
recte i sacret en als termes que establesqul la lIe!.
2. la circumscrlpcl electoral s la provncla. les poblaclons de Ceuta i Melilla seran representades cadascuna per un
Diputat. la Ilei distribuira el nombre total de Diputats, asslgnant
una representaci mnima Inicial a cada circumscripci i distribunt els altres en proporcl amb la poblaci.
3. l'eleccl es fara a cada circumscripcl atenent a criterls
de representaci6 proporcional.
4. El Congr~s s elegit per quatre anys. El mandat deis
Dlputats acaba quatre anys -desprs de I'elecci o el dia de la
dissoluci de la Cambra.
5. Sn electors I ellfgibles tots els espanyols que estiguin
en pie s deis seus drets poltics. la lIel reconeixera I'e~rcici
del dret de sufragl als espanyols que es trobin fora del t8Pttori.

d'Espanya I rEstat els el facilitar.

6. les eleccions tindran 1I0c entre els trenta I els seixanta
des desprs de l'acabament del mandato El Congrs electe
haura de ser convocat dins els vlnt-i-clnc dias segents al de
'la celebraci de les eleccions.
Artlcle 69.
1. El Senat s la Cambra de representaci territorial.
2. Els votants de cada provincia elegiran quatre Senadors
per sufragl universal, lliure, Igual, directe I secret en els termes
que assenyali una "ei organlca.
3. A les provincies insulars, cada lila o agrupaci d'iIles,
8mb cabildo o conse" insular, constituira una circumscripcl a
efecte de I'elecci de Senadors: en correspondran tres 8 cadascuna de les ifles majors (Gran Canaria, Mallorca I Tenerlfe),
I un a cadascuna de les lIIes o agrupacions d'iIles segents:
EivissaFormentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro,.'
lanzarote t la Palma.
4. les poblaclons de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos
Senadors.
5. Les Comunitats Autonomes designaran a ms un Senador I encara un altre per cada mili d'habtants del seu' terrlto
respectlu, la deslgnaci correspondra a I'Assemblea legislativa
o, si no n'hi havia; a I'rgan col.legiat superior de l ComunltatAutonoma, d'acord amb el que establesquin els Estatuts; que
asseguraran, en qualsevol cas, la representaci proporcional
adequada.
6. El Senat s elegit per quatre anys. El mandat deis Senadors acaba quatre anys desprs de I'elecci o el dia de la di5soluci de la Cambra.

Artlcle 70.
1. la lIei electoral determinara les causes d'inelegibllitat-I
incompatibilitat deis Diputats i deis Senadors, les quals comprendran, en qualsevol cas:
al Els components del Tribunal Constitucional.
b) Els alts carrees de r Admlnistraci de I'Estat que determi
ni la lIei, amb I'excepci deis membres del Govern.

cl El Defensor del Poble.

d) Els Magistrats', els Jutges I els Flscals en actu.
e) Els mllitars professlonals I els membres de les Forces I
Cossos de Seguretat I Pollcla en actiu.
f) Els membres de les Juntes Electorals.
2. La validesa de les actes I de les credencials deis memo
bres de totes dues Cambres restara sotmes8 al control judicial
en els termes que establesqui la lle electoral..

29351

1. Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven

autbnomament els seus pressuposts 1, d'un com acord. regulen
I'estatutdel personal de les Corts Generals. Ele reglamenta i
la reforma d'aquests seran sotmesos a una votaei final sobre
la totalltat, la qual requerlra la majorla absoluta.
2. les cambres elegeixen els presidents respectius I els
altres membres de les Meses. Les sssions conjuntes seran presidides pel President del Congrs I es regiran mitjan~ant un
Reglament de les Corts Generals aprovat per la majora absoluta
de cada Cambra.
3. Els Presidents de les Cambres exercelxen en nam
d'aquestes tots els poders adminlstratius I les facultats de'polleia en I'interior deis estatge,s respecUus.

Art!cle 73.
1. les Cambres es reuniran anuatment en dos perodes ordlnaris de sesslons: el primer, del setembre al desembre, i el
segon, del febrer al juny.
'
2. les Cambres podran reunir-se en sessians extraordina
r~'j a petlci. del Govern, de la Diputaci permanent o de la
m:;joria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres.
les sessions extraordinarles hauran de ser convocades amb un
ordre del dia determinat i seran closes desprs d'haverlo ex
haurlt.

Artlcle 74.
1. les Cambres es reunlran en, sessi conjunta per tal
d'exercir les competemcies no leglslatives que el Titol 11 atribueix expressament a les Corts Generals.
2. l'adapci de les decislons de les Corts Generals previs
tes .en els articles 94.1. 145.2 I 158.2 requerlra la majoria de
cada una da les Cambres. En el primer cas, el procs sera inl
ciat pel Congrs, I en els altres dos. pel Senat. En tots dos ca
sos, si no hi hagus acord entre el Senat i el Congrs, s'inten
tara obtenlr-lo mitjan(:ant una Comissi Mixta composada per un
mateix nombre de Dlputats 1 de Senadors. la Comlssl presen
tara un text que haura de ser votat per tates dues Cambres. Si
no s'aprova en la forma establlda, decldlra el Congrs per majo
ria absoluta.

Artlcle 75:
1. les C'ambres 'iuncionanm en Pie I per Comissions.
2. les Csmbres podran delegar a les Comlssions legislatl
ves permanents J'aprovacl de projectes o proposicions de lIe!.
El Pie. aJxb no obstant. podrll requerir en quaJsevol moment el
debat J la votaci de quatsevol projecte o praposicl de liel que

hag! estat 'objecte de la delegacl.

3. Resten exceptuats del que disposa I'apartat anterior la
reforma" constitucional, les qestlons lnternaconals. les IIels or
ganiques I de bases I als Pressupost~, Generals de I'Estat.
Article 16.

1. El Cangrs i el Senat 1, si pertoca, totes dues Cambres

co'njuntament, podran namenar Comisslons d'lnvestlgacl sobre
qualsevol afer d'inters pbllc. les conclusions obtingudes no
seran vinculants per als Trlbunals ni afectaran les resoiuclons
judlclals. sense que ixo sigui obstacle perqu~ el resultat de la
investlgaci sigui comunlcat al Ministerl Fiscal per tal que
aquest exercesqui, si cal, les accions oportunes.
2. Sera obligatorl de' comparelxer a requeriment de les Cambrea. la lIei regulara les sanclons qua puguln impasar-se per
causa' de I'inc9mpliment d'aquesta obligaci.
.

Artlcle 77.
Les Cambres poden rebre peticlons Indivlduals o col.lec
sempre per escrlt, En resta prohibida la presentaci di
par mltja de martifastacions clutadanes.
les Cambres pMen tramatre' al Govarn les peticlons que

Article 11.

1.
tives,
recta
2.

1. Els Dlputats 1 els Senadors gaudiran d'inviolabilitat per

les opinlons manlfestades en I'exercic da les seves funcions.

rebran. El Govern t I'obllgacl d'expilcar-se sobre el contlngut

d'aquestes sempre que lea Cambrea ha exlgesquln,

B. O. del

29 diciembre 1978

29352

Artlcle 78.
1. A. cada Cambre hl haurll una Olputacl Permsosnt como
posta par un mrnlm de vlnH:un membres que representaran els
grups parlamentaria en proporcl6 a la seva Importancia num
rlcs.
2. les Dlputaclons Perrnanents saran presididas pel Presl
dent de la Cambra respectiva I tandren par funclons la que
preveu !'art4c1e 73, la d'sssumlr les facultats que corresponguin
8 les Cambrea, de conformitat 8mb 815 articles 86 I 116 si
aquestes haguessln estat dlssoltes o n'hagus explrat el mano

dato lis" de vatlar pels poders de les Cambres, qua" aquestes

no estlnguln reunidas.
3. Havent flnlt el mandat o en cas de dlasolucl. les Dlpu
taclones Permanents continuaran exerclnt les saves funclons
fins que es constltuesquln les noves Corts Generals.
4. Reunida la Cambra corresponent. la 'Diputacl Permanent
donarli compte deis assumptes tractats i de les seves decislons.
Artlcle 79.
1. Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar reunides reglamentarlament i comptar amb l'assisUmcia de la majoria deis membres.
2. Perque els dits acords siguin valids hauran de ser
aprovats per la majoria deis membres presents, sens perjudlcl
de les maJorles especlals que establesqutn la Constltucl o les
lIels organlques I les que establesquln els Reglaments de les
.
Cambres per a I'elecci de personas.
3. El vot deis Senadors i el deis Diputats s personal I
Indelegable.
Artlcle 80.
Les sesslons plenaries de les Cambres seran pbllques, salvant I'ecord en contra de cada Cambra, adoptat per majoria absoluta o de conformitat amb el Regla-ment.
CAPlTOl SEGON
De l'elabor8ci de les /leis
Article 81.

1.. Sn lIes organlques les relatlves al desenvolupament

deis drets fonamentals I de les IIIbertats pbliques., les que
aprovln eis Estatuts d'Autonomla I el reglm electoral general
i les prevlstes per la Constltucl.
2. L'aprovacl, la modiflcacl 0- la derogacl de les L1eis
organlques exigeIx la majorla absoluta del Congrs en una vo.tacl final sobre el conJunt del projecte.
Artlcle 82.
1, Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat de dictar normes 8mb rang de -lIei sobre materies determinades no Incioses en I'artlcle anterior.
2. La delegaci legislativa hauri':t d'atorgar-se mltjan~ant una
l1el de bases quan tengul per objecte la formaci de texts
artlculats o mltj8n~ant una lIel ordinaria Quan es tractl de refondre diversos texts legals en un de sol.
3," ls delegacl legislativa hauril d'atorgarse al Govern de
forma expresss, per a una materia concreta, I fixant-ne el termini d'exercicl. La delegacl resta esgotada. en f~r-ne s el
novern 8mb la publlcacl"de la norma corresponent. No podre
entendre's que ha astet concedida ,de -manera Implcita o. per
un lapse de temps Indetermlnat.. Tampoc podrlli permetre'n la
subdelegacl a autoritats altres que el mateix Govem.
4.. Les lIeis de bases delimitaran precl8ament I'objecte i
I'abast da la delegllcl legislativa I els prlnclpls I crlterls que
en reglran I'exerclcl.
5. L'autorltzacl par a refondre texts legals datermlnaril
I'ilmblt normatlu a que es referelx el contlngut de la delegacl.
I haura d'especiflcar si resta qlrcumscrlta a la mera formulacl
d'un text nlc o si Inclou la de regularltzar, aclarir I harmonltzar
els texts legal8 que hagln de ser refosos.
6. Les lIels de delegacl podran e8tablir en cada cas frmu
les addlclonals de control sens perjudici de - la competencia
prbpla deis Trlbunals.
Artlcle 83.
les lIels de bases no podran en cap cas:
al Autorltzar Ia modlflcacl da la prbpla lIel da bases.
b) Facultar par a dictar normes amb caracter retroactiu.
Artlcle 84.
SI una proposlcl de lIei o unll asmena ~s contrllirla a una
delegacl legislativa vlgent. el Govern t la facultat doposarse

E.~Nm.

311.2

a la tramltaci6. SI sixo s'esdevenia, podril presentar-se una

proposici de lIei par a la derogaci total o parcial de la lIel
de d e l e g a c i . Article 85.
les disposlclons del Govern que contenguin legislacl delegada rebran el titol de Decrets leglslatius.
Article 86.

En cas d'una necessitat urgent I extraordinaria, el Govern

podra dictar disposicldns legislativas provisionals que prendran
1& forma de Decrets-L1eis I que no podran afectar I'ordenament
de les institucions baslqes de l'Estat, els drets, els deures
les IIibertats deis ciutadans regulats eo el Ttol 1, er regim de
les Comunitats Autonomes ni el Oret electoral general.
2. Els DecretsL1els hauran de ser sotmesos immediatament
a debat i votaci de la. totalitat en el Congrs deis Diputats,
convocat a aquest afecte, si no estlgus reunit, dins el termlnl
deis trenta dies segents a la promulgaci, El Congrs haura
de pronunciar-se expressament dins aquest termlni sobre la convalldacl o la derogacl,, per a la qual cosa el Reglament esta
blira un procediment especial I sumari.
3. Durant el termini establit en el paragraf anterior, les
Corts podran tramltarlos com a projectes de lIei pel procediment d'urgencia.
1,

Article 87.
1. la iniciativa legislativa carrespon al Govern, al Congrs
I al &.finat, d'acord amb la Constituci i els Reglaments de les
Cam"'s.
2. les Assemblees de les Comunitats Autonomes podran
demanar al ,Govern I'adopci d'un Projecte de lIel o trametre
"a la Mesa del Congrs una Proposci de L1el, I podran delegar
davant la dita Cambra un mxim de tres membres de I'Assemblea encarregats de defensar-Ia.
3. Una Ilei organica regulara les formes d'exercici I els
requisits de la iniciativa popular per a la presentaci de propo-sicions de lIei. En Qualsevol cas es requerlra no menys de
500.000 slgnatures acreditades. No sera procedent aquesta Inl
ciativa en les materles propies de la lIei organica, tributaries
o de caracter internacional ni en allo que pertany a la- prerrogativa de gracIa.

Article 88.
Els projectes de lIel seran aprovats pel Consel! de Ministres,
el qual els sotmetra al Congrs acompanyats d'una exposici
de motius i deis antecedents necessaris per a pronunciar-s'hl.
Article 89.
1. la tramitaci de les proposic1ons de lIei sera regulada
pelsReglaments de les Cambres, sense que la prioritat deguda
als projectes de Ilei impedesqui "I'exercici de la iniciativa legislativa en els termes regulats en I'article 87.
2. les 'proposicions de lIel que, de conformitat amb J'artj
ele 87, el Senat prengul en consideraci seran trameses al
Congrs perque aquest les tramiti com a tal proposici.
Article' 90.
1. Una vegad hag! estat aprovat un projecte de lIei ordinaria o organica pel Congrs de Diputats, el President d'aquest
en donarli compte immediatament al President del Senat, el
qual el sotmetril a la dellberaci d'aquesta darrera Cambra.
2. El Senat, dins el terminl de dos mesos a comptar des
del dia de la recepci del text, pot oposar-JI el seu veto o
introduir-h1 'esmenes mltjanc;:ant un mlssatge motivat. El veto
haura de ser aprovat per maJoria absoluta. El projecte no podra
ser sotmes al Rei parque el sancionl sen se que el Congrs
ratifiqul per majoria absoluta; en cas de veto, el text inicial,
o per majorla simple, transcorreguts dos mesos d'enca que fou
Interposat, o sense que es pronuncii sobre les esmenes,
acceptant-Ies- o no per majoria simple.
3. El termlnl de dos mesos es raduira al de vlnt dies naturals en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrs
deis Diputats.
Artlcle 91.
El Rei sancionara les lIeis aprovades par les Corts Genarals
dlns el termlnl de qulnze dies, I les promulgara I n'ordenara
la publlcaclb Immedlata.

B. O. del E.-Nm. 311.2

29 cUcicmbre 1978

29353

AIUcle 92.
1; les decislons poltlques de transcendbncla especial po--

4. La IIel regularA rEstatut I les Incmpatlbllltats deis memo

bres de. Govern. .
_

dran ser satmeses al referendum consultlu de tot! els clu-

Artlcle 99.

tadaos.

1. Despres de cada renovacl det Congrs deis Dlputats.. I

en els altres casos en que sigui procedent. el Rel, pr~i8 consulta amb els representants deslgnats pels Grupa Poltlcs amb
representaci par~amentarla I al travs del Presldent del Con
grs, proposarll un candldat a la Presldncla del Govero.
2. E~ candidat proposat segans el que establelx I'apartat
anterior exposara devant et Congrs deis Olputats el programa
poltic del Govern que pretengul formar I demanar la confiam;a
d3 la Cambra.
3. Si el Congrs deis Dlputats atorgava la sava conflan;:a
al dit candidat mitjanc;ant el vot de la majoria absoluta deis
seus membres, el Rei el nomenara President. En el cu de no
obtenlr la dita majoria, la matelxa proposta seril: sotmesa a !Jna
nova votaci quaranta-vult hres desprs de I'anterior I 8'en~
tendr que la confian;:a ha estat atargada si obtenia la majorla
simple. 4. Si, una vegada fetes les votaclons esmentades, no fos
atargada la confianc;a per a la investidura, es tramitaran' propostes successives en la forma prevista en els apartats anterlors.
5. SI, desprs d'haver transcorregut el terminl de dos mesas
a partir de la primera votacl d'investidura, cap" candldat hagus

2.

El Referendum 86rh convocat pel Rel a proposiclo del

Presldent del Govern. autoritzada previament pel Congres deis

Diputats.

3. Una lIei organlca regulara les condiciona I el procedlment de les diverses modalitats da referendum previstas per

la prese"t Constituclo.
CAPITaL TERCER
Deis Tractas Internaconals

Artlcle 93.
Mitjanc;ant una lIel organica es podra autorizar la celebracio
de trastets pels quals s'stribuesqul a una organitzacl6 o a una
Institutlo Internacional I'exerclcl decompetencles. derlvades de
la ConstituciO. la garantla del compliment d'aquasts tractats I
de les resoluclons emanadas deis organlsmes Internacionals o
supranacionals titulars de la cassi correspon, segons els casos,
8 les Corts Generals o al Govern.

Article 94
,. la prestaclo del consentiment de rEstat per a obligar-se
mltjan;:ant tractats o convenls requerira I'autoritzacio previa de
les Corts Generals en els casos s~gent8:

al Traetats de carActer polltlc.

b) Tractats o convenls de caractar militar.
e) Tractats o cORvenls que afeetin la integritat territorial
de I'Estat o els drets I els deures fonamentais establits en el

Titol l.

d) Tractats o convenis que~ lmpliquin obligaclons flnanceres

per a la HIsenda Pblica.
e) Traetats o eonvenls que suposln la modlflcacl o .Ia
dfrogaci d'alguna lIelo exigasquln mesures legislativas per
a la sava execucl.
2. El Congrs I el Senat seran informats immediatament
de la conclusi deis altres tractats o- convenis.

Artlcle 95.
1. la celebracl d'un tractat Internacional que contengul
estlpufaclons contrllries a la Constltuclo exigid" la revisl cong..
titucional previa.
2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir el
Tribunal Constitucional perque daclarl 51 aquesta eontradlcci
exlstelx o no.

Artlcle 96.
1. Els tractats Internacionals celebrats validament formaran
parto de I'ordenament Intern una vegada hagin estat publicats
oflclalment a Espanya. Les seves dlsposiclons noms podran
ser derogades, modlflcades o suspeses en la forma prevista
en els matelxos tractats o d'acord amb les normes generals
.
del Oret internacional.
2. Per a denunciar els tractats I els convenis internacionals
es farll servir el matelx procedlment prevlst per a aprovarlos
en I"artlcle 94.

TlTOL IV

Del Govern I de l'Admlnlstracl

Artlcle 97.
El Govern dlrigelx la poltica Interior I I'exterlor, I'Adminis-

trscl civil I militar I la defensa de I"Estet. Exercelx la funcl'

executiva I la potestat reglamantiliria d'acord amb la Constltuci

I amb les lIeis.

Artlcle 98.
1. El Govern es compon del Presldent, els Vlce-presidents
en el seu eas, els Ministres I els altras membres que asta-

blesqul la IIel.
2. El Presldent dlrlgelx I"sccl del Govern I coordina les
funclons deis altres membres d'aquest, sans perjudlci de la

competencia ni de la responsabllltat directa d'ells en la seva

gestl.
3. Els membres del Govern no podran exercir altres funcions representativas que les proples del mandat parlamentarl,
ni qualsevol altra funci pblica que no derlvl del seu carree,

ni cap actlvltat professional o merc_ntll.

obtlngut la conflanca del Congrs, el Rel dlssoldrA totes dues

Cambres i convocara noves elecclons amb I'aprovaci del President del Congrs.
Art~le

100.

[I~ altres membres del Govern seran nomenats i remoguts pel

Re! a propos del seu President.

Article 101.
1. El Gov~rn cessa desprs de la celebracl d'eleccions generals en els casos de p~rdua de la conflanQa parlamentaria
prevists per la Constitucl, o par causa de la dimissl6 o la
defuncl del seu President.
2. El Govern cessant continuara en funcions flns a la presa
de possessi del nou Govern.

Article 102.
,. la responsabilitat criminal del President

r deis altres
membres del Govern sera exigible, en el seu cas, davant la

Sala del Penal del Tribunal Supremo

2. SI I"acusacl fos per tralcl o per qualsevol dellcte contra
la seguretat de l'Estat en I'exercicl de les seves funclons, noms

podrA ser pl_ntejada per Inlclstiva de la quarta part deIs membres del Congrs I amb I"aprovacl de la majorla absoluta <faquesta Cambra.
.
3. la prerrogativa reial de gracia no sera aplicable a cap
deis supQslts del present artlcle.

Article 103.
.1. L'Adminlstracl pblica servelx amb objectlvltat els interessoa: generals I actua d'acord amb els princlpls d'eficacla, je.
rarqula, descentralitZaci, desconcentraci i coordlnacl, amb
submissl plena a la IIel I al Oret.

2. Els orgsns de !'Admlnlstracl de l'Estat sn creats, reglts

I coordinats d'acord amb la lIe!.
3.. La IIel re9ularA !'estatut deis funclonarls rbllCS. !'accs

a la funcl pblica d'acord amb els prlnclpls de merlt I de la

capacltat. les peculiarltats de I'exerclci del seu dret a la slndl-

cacl. el sistema d'lncompatlbllltats I les garantles per a la

imparcialitat en I'exerclcl
de ,les seves funclons.
.

Article 104.
1. les Forces I els Cossos de Seguretat sota la dependl)ncla
del Govern tendran per mlssl proteglr el lIIure exerclcl deis
drets I de les lIibertats I garantltzar la seguretat ciutadana.
2. Una lIel organica .en deterrninaril: les funclons, els principia

bAslcs d'_ctuacl I !'esttut.

Artlcle 105.
La IIel re9ularA:
a) L'audlencla deis ciutadansdirectament o: a travs de les
organitzsclons I assoclaclons reconegudes per la lIel en el

procedlment d'elaborecl de les dlsposlclons admlnlstratlves

que els afectln.
bl Laccs deIs clutadans al. arxlua I als registres admlnlstratlus, salvant el que afectl a la seguretat I a la defensa de-

I"Estat, la Indagacl dela delletes I la Intlmltat de les persones.

29 diciembre 11178

211354

el El proeedlment a travs del qual han de fer-.e els acte.

admlnistratius, amb garantia, quan sigui procedent, de I'audien-

eia de I'lnteressat
Article 106.
1. Els tribunal s controlen la pot6stat reglamentaria, la legaIitat de I'actuaci administrativa i la submissi d'aquesta als
fln8 que la justifiquen.
2. Els particulars, en els termes establits per la lIal, tandren
dret a ser Indemnltzats per qualsevol lesl que patesquinen
qualsevol del seus bns I drets. lIevat deis casos de forc;a major.
sempre que la lasi sigui conseq?l'ncia del funcionament deis
serveis pblics.

Article 107.
El Conseil d'Estat s I'argan cansultlu 5uprem del Govern.
Una Hel organica en regulara la composici6 j la competencia.
TlTL V
De les refacions entre el Govern les Corts Genera/s

Article 10B.
El Govern respon solidariament de la seva gesti poltica
davant el Congrs deJs Dlputats.

Article 109.
Les Cambres i les seves Comissions podran requerir a travs
deIs Presidents d'aquelles, la informaci6 i I'ajut que necessitin
del Gavern I deis seus Departaments I de q'ualssevol autoritats
de I'Estat I de les Comunitats Autonomes.
Artlcle 110,
1. Les Cambres i les seves Comissions poden requerir la
presencia deis membres del Govern.
2. Els membres del Govern tenen accs a les sessions de
les Cambres i a les seves Comlsslons i la facultat de fers'hi
escoltar, i podran demanar que hi informin els funcionaris deIs
seus Departaments.
ArUcle 111,

1. El Govern i cadascun deIs seus membres resten sotmesas

a les interpel.lacions i a les preguntes que els formulin a les
Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments esta
bliran un temps mnim setmanal.
2, Tota Interpel.laci6 podre donar lIoc a una meci, amb la
qual la Cambra manifestl la seva posici.

B. O. del K-Nm. 311.2

Article 115.
1. -El President del Gavern, prvia deliberaci del Consel!
de Ministres, podra proposar la dissoluci del Congrs, del
Senat O de les Corts Generals, la qual sera decretada pel Re!.
El decret de dlssoluci fixara la data de les eleccions.
2. La proposta de ,dlssoluel no podr presentarse quan hi
hagl en tramit una moci de censura.
3, No sera procedent cap nova dissoluci abans que hagi
transcorregut un sny des de I'anterior, lIevat del que disposa
I'article 99, apartat 5.
Article 116.
1. Una lIei organica regulara els estats d'alarma, d'excepci i de setge, i les competencies i Jimitacions correspone~ts.
2. l'estat d'alarma sera declarat pel Govern mitjan~ant un
decret acordat en un Consell de Ministres, per una durada mxi
ma de quinze dies; haura de donarne compte al Congrs deis
Dlputats, que sera reunlt immedlatament a aquest efecte I no
podra ser prorrogat sense I'autoritzaci d'aquesta matelxa Cambra. El decret determinara I'ambit territorial al qual s'estenen
els efectes de la declaraci6.
-3. l'estat d'excepcl sera declarat pel Govern mitjam;;:ant un
decret acordat en un Consel! de Ministres, previa autoritzaci
del Congrs deIs Diputats. l'autoritzacl i la proclamaci de
I'estat d'excepci haura de determinar expressament els efectes
d'aquest, 1'8mblt- territorial al qual s'estengui i la seva durada,.
que no podra excedir de trenta dies, prorrogables per un ter
mini igual, amb els mateixos requislts.
.
4. L'estat de setga sera declarat per la majorla absoluta del
Congrs deis Diputats, a proposici exclusiva dal Govern. El
Congrs en determinara I'ambit territorial, la durada les condlcions.
5. El Congrs no podra ser dissolt mentre restin declarats
alguns deIs estats compresos en el present article: si les Cambres no es trobassin en periode de sessions, restaran convoca
des automaticament. Durant la vigencia d'aquests estats no podra
Interrompre's el funcionament de les Cambres ni el deis altres
poders constitucionals. Si, havant estat dissolt el Congrs o
haventne expirat el mandat, es produis alguna de les situacions
que donen lIoc a qualsevol deIs dits estats, les competelOcies del
Congrs seran assumides per la seva Olputaci Permanent.
6. la declaraci deis estats d'alarma, d'excepci i de setge
no modificara el principi de responsabilitat del Govern ni deis
seus agents reconeguts en la Constitucl i en les Ileis.

TlTL VI
Del ppder ;udicial

Article 112.

Article 117.

El President del Govern, previa deliberaci de~ Consel! de

Ministres, pot plantejar davant el Congrs deis Diputats la
qestl de contlenea sobre el seu programa e sobre una declaraci de poltica general. S'entendra que la confianc;:a ha
estat atargada si voten favorablement la majoria simple deis
Diputats.

1. El Congrs deIs Oiputats pot eXigir la responsabilitat

poltica del Govern mitjan<;ant I'adopcl de la moci de censura
per majorla absoluta.
2. La moci de censura haura de ser proposada com a
mfnim per la desena part deis Diputats I haura d'incloure un
candidat ala Presidencia del Govern.
3. La moci de censura no podra ser votada flns que hagln
transcorregut deu dies des de la presentaci. Dins els dos
prlmers dles d'aquest termini podran presentarse moclons alternatives.
4.. Si la moci de censura no fos aprovada pel Congres, els
signataris no en podran presentar cap ms durant el matelx
perode ~~ sessions.

1. La justicia emana del poble i s administrada en nom del

Re pels Jutges I pels Magistrats que integren el poder judicial,
independents. inamovibles, responsables i sotmesos nicament
.
a I'imperi de la lIei.
2. Els Jutges i els Maglstrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats ms que per motiu de les causes
que la lIei preveu i amb les garanties que aquesta oferelx.
3, L'exercici de la potestad jurisdiccional. en qualsevol mena
de processos. jutjant i fent complir allo que hagi estat jutjat,
oorrespon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les lIeis
determinin, segons les normes de competencia i de procediment que elles establesquin.
4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que
les que assenyala I'apartat anterior i les que els sigui n atribuIdes
expressament per la lIej en garantia de qualsevol dret.
5. El principi d'unitat jurisdiccional s l base de I'organltzaci i del funcionament deis Tribunals, La llfili regulara I'exercici
de la jurisdicci militar dlns I'ambit estrictament castrense i en
ocasl de I'estat de setge, d'acord amb els principis de la
Constttuci.
6. Resten prohibits els Tribunals d'excepci.

Article 114.

Article l1B

1. Si el Congrs .nega la confian~a al Gavern, aquest presentara la dimissi al Rei. A continuaci s'haura de procedir
a la designaci de President de Govarn segons el que dlsposa
I'article 99.
2. Si el Congres adopta una moci de censura, el Govarn
presentara la dimissi al Rel, I s'entendra que resta lnvestlt
de la confian~a de la Cambra el candidat proposat dins la moci als efectes prevists per 'article 99, El Ret el nomenara
President del Govern.

Tothom t I'obligaci de complir les sentencies les altres

resoluclons fermes deis Jutge.s i deIs Tribunals i de prestar la
col.laboraci que aquests requeresquin en el curs del proces i
en I'execuci d'allb que hagi estat resolt.

Article 113.

Article 119.
la justicia sera gratuita quan la Ilei ho disposi, i, en qualsevol
cas, per a aquells que acreditin insuficiencia de recursos p~r a
litigar.

B. O. del E.-Nm. 311.2

29 dicIembre 1978

Article 120.
1. Les actuacions judicials beran pbliques. amb les excep
cions previstas per les lIeis de processament.
2. El procediment sera predominantment oral, sobretot en

materia criminal.

29355
T1TOL VII
Economl8 1 FinalICes

Article 128.

tormitat amb la lIe!.

1. Tota la riquesa del pas en les seltes dlverses formes, i

sigui quina sigui la seva titularitat, resta subordinada a !'intersgeneral.
2. Es teconeix la iniciativa pblica en I'activitat econmica.
MitJam;:ant una lIei, determinats recursos o serveis essencials
podran ser reservats al sector pblic, espeeialment en cas de
monopoli; podra ser acordada, tamb, la intervencl d'empreses
quan ha exigesqui l'inl~; s general.

Articta 122.

Article 129.

1. La Ilei organica del poder judicial determinara la constituci, el funcionament i el govern deis Jutjats deis Tribunals,
i I'estatut jurdic deis Jutges deis Magistrats de carrera. els
quals formaran un cos nlc, i el del personal al servei de I'Admlnistracl de Justicia.
2. El Consell General del poder judicial s I'(ngan de govern
d'aquest darrer. la lIei organica n'establira I'estatut i el r~gim
d'incompatibilitats i les funcions deis seus membres, 8ssenya
ladament en mate ra de nomenaments, ascensos, inspecci i
reglm disciplinari.
,.
3. El Consel! General del poder judicial sera integrat pel President del Tribunal Suprem, que el- presidira, i per vint meni
bres .nomenats pel Rei per a un perlade de cinc anys. O'aquests,
datie entre els Jutges i els Maglstrats de tots les categories
judlcials en els termes .que establesqui la llei organica; quatre,
a proposici del Congrs deis Oiputats, i quatre a proposlci
del Senal. elegits en tots d'os casos per majoria de les tres
clnquenes parts deis seus membres, entre advocats i altres
juristes, tots de competencia reconeguda i amb ms de quinze
anys d'exercici professional.

1. La lIai estab!ira les formes de participaci erels interessats en la Seguretat Social i en I'aetivitat deis organismes
pbllcs la funci deis quals afeetl directament la qualitat de
la vida o I'inters general.
: 2. Els poders pblics promouran efica~ment les diverses
formes de partlelpacl en I'empres i fomentaran, mitjal)J;ant
una legislaci adequada, les societats cooperatlves. Tamb establiran els mitjans que facilidn 1'accs deis treballadors 8 la
propietat deIs miljans de producci.'

3.

les sentencies seran motivades sempre i pronunciades en

3udinr.ia pblica.
ArUcle 121.
Els danys causats per error judicial' i els que sigui n Gonsaqencia del funcionament anormal de l'Administraci de Justicia

donaran dret a una indemnitzaci a carree de I'Estat, de con

Article 123.

1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicci 8 tata Espanya, ~s

I'orgao jurisdiccional superior en tots els ordres, Ilevat del que
es disposa en materia de garanties canstitucionals.
2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Rei,
a proposici del Consel! General del poder judicial, en la forma
que la lIei determinL
Article 124.

1. El Ministeri Fiscal, sens perjudic de les funcions 'eneomanades a altres organs, t la missi de promoure l'acci6 de la
justicia en defensa de la legaltat, deis drets deis ciutadans i

de I'inters pblic tutelat por la lIel, d'oflcl o b a pelicl deis

interessats, aix com vetlar per la independencia deis Tribunals
i procurar davant ells la satisfacci de I'inters social.
2. El Ministeri Fiscal exerceix les seves funclons per mltja
d'organs propis, de conformltat amb els princlpis d'unitat d'ac
tuaci i dependencia jerarquica i subjectant-se, 'en tot cas, als
de legalitat i imparcalitat.
3. La lIei regulara I'estatut organic del Minlsteri Fiscal.
4. El Fiscal General de I'Estdt sera nomenat pel Rei, a pro
posici del Govern, havent estat escoltat el Consel! General del
poder judicial.

1 Els poders pblics atendran a la madernitzaci i al desenvO\J:,ament de tots els sectors economics i, assenyaladament,
de .;grlcultura" la ramaderia, la pesca i I'artesania, a Ji d'equiP1I ar el nivel! de vida de tots els espanyols.
2. Amb la mateixa finalitat es donara un tractament espe
cial a les zones de muntanya.

ArUcle 131,

1. L'Estat, mitjanllant una Ilei, podra planificar l'activitat

economica general per a atendre les necessitats col.1eetives,
equilIbrar i harmonitzar el desenvolupament regional i sectorial
i estimular el. creixement de la renda i de la riquesa 1 la dlstribucl ms justa d'aquesta darrera.
2. El Govern. elaborara els proje'ctes de planificaci d'acard
amb les previsions que Ii sigui n subministrades pe~ les~Comu
nitats Autonomes I l'assessorament I la col.laboraei deis sindicats i de les altres organitzacions professionals, empresarial s
i economiques. Amb aquesta finalitat es constituira un Consell,
la composici i les funcions del qual desenvolupara una lIei.
Article 132.
1. La lIei regulara el reglm jurdic deis bns de domini
pblic i deis comunals inspirantse en els principls d'ina\ienabi
Jitat, imprescriptibilitat i inembargabilitat, i tamb en regulara
la desafectaei.
2. Sn bns de domini pblie estatal els que la \lel deter
mini i, en qualsevbl cas, la zona martimo-terrestre, les platges,
la mar territorial i els recursos naturals de la zona economica
i de la plataforma continental.
3. Seran regl~ats per lIei el Patrimonl 'de l'Estat i el Patrio
moni NacJonal, i I'administraci, defensa i conservaci d'aq~ests.

Article 133.

Article 125.
Els ciutadans podrao exercir 1'acei popular I participar en
I'Administraci de Justicia mitjan~ant la iostltuci del 'Jurat, en
la forma ~ en el processos penals que la Ilei determini, aixf com
en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals.
Article 126.
La policia judicial depeo deis Jutges, deis Tribunals I del
Ministeri Fiscal en les seves funcions d'indagaei6 del dellete
y de descobriment i assegurament del delinqent, en els termes
qlle la lIei establesqui.
Article 127.

Article 130.

1. Els Jutges i els Magistrats i tamb els Fiscals, mentre

restin en aetiu, no podran exercir altres carrcs pblics ni per
tsnyer a partits poltics o a sindicats. la lIel establira el sistema
i les modalitats d'assocJaci professional deis Jutges, del Magistrats i deis Fiscals.
2. La lIei establira el regim d'incompatibilitats deis membres
del poder judidal, haura d'assegurar la seva total independencia.

1. Ll'i potestat originaria per a establic els tributs corres

pon exclusivament a rEstat mitjanllant una llei.
2. Les Comunitats Autbnames iles Corporacions locals po
dran establir exigir 1ributs, d'acord amI> la Constituci 1, amb
les lIeis~
3. Qua/savol beneficl fiscal que afecti els tributs de I'Estat
haura d'establir-se en virtut d'una Ilel.
4. les admlnlstraclons pbllques solament podran contreure
obligacions financieres i fer ,despeses d'acord amb les lIeis.

Article 134.

1. Carrespan al Govern d'elaborar els pressuposts generals

de l'Estat, i a les Corts Genarals d'examinar-los, es menar-los i
aprovarlos.
2. Els pressuposts generals de l'Estat tendran caracter anual,
lnclouran la totaJitat de les despeses i els ingressos del sector
pblic estatal I s'hi consignara 'Import deis beneficis fiscal s
que afectln els tributs de I'Estat.
.
3. ELOovern tendra I'obligacl de presentar davant el Con
grs deis Dlputats els pressuposts generals, tres mesos abans,
com a mnim, que explrin els de 'sny anterIor.

29 diciembre 1978

29356

4. 8118 L1el de Pressuposts"no.s'aprovava abans del primer

die de I'exercicl econbmic carraspone"t, als Pressuposts de
I'exercicl anterior restaran prorroga,ts automaticament fins que
s'aprovln els hous.
'5. Havant aprovat els pressuposts ganarais de l'Estat, el
. Gove'rn podrlt presentar proJectes de lIel que lmpllquin I'augment
de la despesa pblica o la dsmlnucl deis 1ngr85505 corresponants a aquell mateix ei<.8rclci pressupostarl.
6. Tota proposlci o esmena qU8suposl un augment deIs

credits o una dlsminucl deIs Ingressos pressupostaris raque

tira la conformitat del Govern per tal de ser tramitada.
7. la L1al de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podre modificar-los si una Ilei tributaria substantiva ho fa preveure.
Article 135.

1. El Govern haura de d'estar autoritzClt per una lIei pera

d'emetre deute pblle o eontreure eradit.
2. Es eonslderarl:! sempre que els eradlts per a abonar el
pagament d'lnteressos I capital del Deute Pbllc 5n Inclosos
en I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser objeete
d'esmenes ni de modiflcacions mentre s'ajustln a les condicions
de la Ilei d'emissI6.
Arlicle 136.
1. El Tribunal de Comptes s n>rgan fiscalitzador suprem
deis comptes I de la gestl6 economica de rEstat 1, al hora. del
sector pblie. Oependrl:i directament de les Corts Generals I
exerclra les saves funcions delegadament d'elles en I'examen
I la comprovaci del Compte General de.l'Estat.
2. Els eomptes de I'Estat I del sector pblic estatal seran
retuts al Tribunal de Comptes, el qual els eensurarl:!. El Tribunal
de Camptes, sens perjudlcl de la seva jurisdiccl, trametra a les
Corts Generals un informe anual en que, sempre que sigui
procedent, comunicara les nfraccions o les responsabllitats en
qua, segons el seu judicl, s'hagi incorregut.
3. Els membres del Tribunal de Comptes gaudiran de la
mateixa Independencia I Inamobilitat i restaran sotmesos a les
matelxes Incompatibllitats que els Jutges.
4. Una' lIel organlca regularl:! la composici, l'organitzaci6
I les funcions del Tri~unal de Gomptes.

TITOl VIII
De l'organitzaci6 territorial de l'Estat

B. O. deIE.-Nnl. 311.2

pels regldors o pels veins.La lIel regularl:i les condicions en que

sigui procedenl el regim de conseU obert.

Article 141.
1. La provincia s una entltat local amb personalitat juridica
propia, determinada par l'agrupacl6 de municipls. I la dlvisi6
territorial per al compliment de les activitats de IEstat. QuaJs&vol alteracl6 deis Iimlts provincials haura de ser aprovada per
les Corts Generals per mltja d'una Ilel Organice.
2. El Govern I l'admlnlstracl6 autonoma de les provincies
seran encomanats a Dlputaclons o altres Corporacions de ca
racter representatlu.
3. Es podran crear agrupacions de municipis diferents de
la provincia.
4. En els arxipelags, les ilJes tendran, a ms, administraci
propia en forma de cabildos o consells.

Arlicle 142.
les Hisendes local s hauran de disposar deis mitjans suflcients per a I'exercicl de les funcions que Ja Ilei atribueix a les
Corporaclons respectlves, I es nodrlran fonamentalment de
tributs propis I de la participaci en els de I'Estat i en els de
lesComunltats Autonomes.

CAPlTOl TERCER
De les comunitats autnomes

Article 143.
1. Er] I'exercici del dret a I'autonomla reconegut en I'article
2 de la Constituci, les provincies limtrofes que tenguin carac
terstiques historiques, culturals 1. economlques comunes, els
territoris Insulars les provinces d'entltat regional historica podran accedir a I'autogovern I constituir-se en Comunltats AutOnomes d'acord amb el que preveu aquest Ttol i els estatuts
respecUus.
2. la iniciativa del procs autonomic corres pon a totes les
diputacions interessades o a I'organ interinsular corresponent,
I als dos tercos deis municipls la poblaci6 deis quals representi.
com a minim, la majorla del cens electoral de cada provincia
o de cada Ula. Aquests reqtJisits hauran d'acomplir-se dins el
terminl de sls mesos d'enea del primer acord al respecte adoptat per alguna de les Corporacions locals Interessades.
3. La Iniciativa, en el eas de no reeixir, narns podra re
petir-se al cap de cinc anys.

CAPlTOl PRiMER

Articie 144.

Prlncipls ganaraIs

Per motiu d'inters nacional. I mitjaneat una Ilel organica,

les Corts Generals podran:

Arlicle 137.
L'Estat s'organltza terrltorlalment en munlcipls, en provincles
I en les Comunltats Autonomes que es constituesquin. Totes
aquestes entitats gaudeixen d'autonomla per a la gesti deis
Interessos res~ectlus.

Arliole 138.
1. L'Estat garantetx la realltzaci efectiva del prlnclpl de
solidarltat consagrat en I'artlcle 2 de la Constituci6 I vetlara
per I'establlment d'un equJlibrl -aconomls adequat I just entre les
diverses parts del terrltorl espanyol, i atendra assenyaladament
les clrcumstancies del fet Insular.
2. Les diferencies entra els Estatuts de les -diversas Comunitats Autbnomes no podran implicar en cap cas privileg'is
economics o soclals.
.

Article 139.

Ix

1. Tots els espanyols tenen els mate os drets I les mateixes obligaclons en qualsevol part del terrltorl de rEstat.
2. Cap 8utorltat no podra adoptar mesures que dlrectament
o Indlrectament obstaculitzln la !libertad de circulaci6 1 l'establlment de les persones I fa lIIure circulaci de bns per tot
el territorl espanyoJ.

CAPlTOL SEGON
De I'admlnistraci local

.Article 140.
La Constltuci6 garantelx I'autanomla deIs munlclpis, els quals
agudiran de personalitat jurfdlca plena. El govern I I'administracl6 municipal corraspon als respectlus Ajustaments, Integrats
pels batles I als regidors. Els regidors seran eleglts pels veins
del munJci mltjaneant Bufragi universal Igual, lIiure, directa I
secret, en la forma establida per la lIel. Els batles seran eleglts

a) Autorltzar la constltuci d'una comunitat .Butonoma encara que el seu amblt territorial no superl el d'una provIncia
I no reunelxi les condicions de J'apartat 1 de I'article 143.
b) Autoritzar o acordar. en el seu caso un estatut d'auto-nomia a territoris que no es trobin integrats en l'organitzaci6
provincial.
e) Substituir la iniciativa de les Corporacions local s a que
es referelx rapartat 2 de I'article 143.

Article 145.
1. En cap cas s'admetra la federacide Comunitats Autonomes.
'
2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en que les Comunitats Autnomes podran celebrar convenis entre elles per tal d'acomplir I prestar serveis que e/s
siguln propis; i podran preveur.8, tamb, el caracter I els efectes
de la corresponent comunicaci a les Corts Generals. En els
altres casos, els acords de cooperacl6 entre les Comunitats
AutbnomeS requeriran I'autoritzaci de les Corts Generals.
Articte 146.
El projecte d'Estatut sera elaborat per una assemblea composta pels membres de la Diputacl o I'brgan interinsular de
les provincies afectades I pels Diputats i els Senadors que
n'hagin estat elegits, i sera elevat a les Corts Generals, les
quals Ii donaran tramitaci de lle!.

Article 147.
1. Dios els termes de la present Constituci, els estatuts
seran la norma Institucional basica de cada Camunitat Autonoma, I I'Estat els raconeixera i els emparara com a part integrant del seu ordenament Jurfdic.
2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar:
al La denominaci de la Comunitat que s'ajusti millor a la
seva identitat historica.

B. O. del E.-Nm.
b)
el

311.2

29

diciembre

la delimitacl del territar"

La denomlnacl, I'organitzacl i la seu de les instltucions

autbnomes prOpias.

d) les competencias assumldes dlns el mBre establert per

la Constitucl i les bases per al traspas deIs serveis que als
correspondran.
3. la reforma deIs Estatuts s'ajustar~ al.procediment que
ells mateixos establesquln i requerirn. en quasevol cas, I'aprovaci de les Corts Generals per lIei orgimica.
Artlde 148.
1. les Comunitats Autbnomes podran assl,Jmlr competimcies
en les materies segents:

1 'Organitzaci de les savas instltucions d'autogovern.

2 Les alteracions deIs termes municipals compress en
el seu territar! l, en general, les funclons que corresponguln a

l'Admin-lstracJ de rEstat sobre les Corporaeions locals, la transo

ferencia de les quals' autoritzl la legislaci sobre Reglm Local.
3 Ordenacib del territorl, urbanlsme i habitatge.
4 les- obres pbllques d'inters per a la Comunltats AutOnoma dins el seu terrltorl.
5 Els ferrocarril s I les carrete res I'itinerarl deis quaJs transo
corri ntegrament dlns el .territorl de la Comunltat Autbnoma r,
de la mateixa manera,' el transport fet per aquests mitjans o per
cable.
6 Els portsde refugi, els ports i els aeroports esportlus 1,
en general. els que no acomplesquln activitats conierclals.
7 l'agricultura I la ramaderJa, d'acord amb l'ordenaci6 gene
ral de I'economia.
8 Espals forestal s i el seu aprofitament.
9 la gestl en' materia de proteccl6 del medi ambient.
10 Els prolectes, la construccl I l'explotacl6 deis aproflta~
ments hidraulics, canals I regatges d'inters per a la Comunitat
Autonoma, les aiges minerals I les termals.
11 la pesca en alges Interlors, la de marisc I I'aqlcultura,
la ca9a I la pesca fluvial.
12 Fires Interiors.
13 El foment del desenvoLupament economlc de la Comu~
nitat Autonoma dins els objectlus marcats per la poltica economica nacional.
14 l'artesanla.
15 Els museus, les biblioteques i els conservatoris de m
slca d'inters per a la Comunitat Autonoma.
16 El patrimonl monumental d'lnters par a la Comunltat
AutOnoma.
.
17 El foment de la cultura, de la lnvestigacl 1, en el seu
cas, de I'ensenyament de la lIer'gua de la Comunltat Autonoma.
18 La promocl I I'ordenaci del turisme dlns el seu lImblt
territorial.
19 Promoci de l'esport i dellleure.
20 Asslst~ncla social.
2t Sanltat I Higiene.
22 La vigllllncla J la proteccl6 deIs seus edlflcls I de les
seves instal.1aclons. la coordinacl I altres facultats en relacl6
amb les policles locals en els termes que establesqul una lIel
orgimica.
2. Havent transcrregut cinc anys, i mltjanc;ant la reforma
deIs seus estatuts, les Comunitats Autonomes podran ampliar
successlvament les seves competencles dins el mare establlt
per I'artlcle 149.
o

Article 149.
1. L'Estat t la competencia exclusiva sobre les matbries
segents:
1 la regulaci de les condlclons bllslques que garantesquin
la gualtat de tots els e9Panyols en I'exerclcl deis drets I en el
compliment deis deures constltuclonals.
2 Nacionalitat, immlgraci, emigracl, estrangerla I dret
d'asll.
3 Relaclons internaclonals.
4 Defensa I Forces Armades.
5 Adminlstracl de Justicia.
6 Le91slacl mercantil, pelial I penitenciaria; leglslael processal, sens perjudlcl de les especlalltats que en aquest ordre
es derlvln n,ecessllrlament de les partlcularltats del dret subs~
tantlu de les Comunltats Autonomes.
7 legislacl laboral: sens perjudlel que sigui xecutada pels
brgans de les Comunltats Autonomes.
8 Laglslacl civil, sens perludlcl de la conservacl, modlll
cacl I desenvolupament deIs drets clvlls, forals o especial s
per part de les Comunltats Autbnomes altA on n'hl hagl. En
qualsevol cas, le. regles relatlves a I'apllcacl I a l'ellc8cla

1978

29357

de les normes jurdiques, relacioos jurfdlco-clvils relatives a

les formes de. matrlmonl, ordenaci deis registres 1 instruments
pbllcs, bases de les obllgaclons contractuals, normes per -8
resoldre els conflictes de Hels I la determlnacl de les fonts
del Oret, d'acord, en aquest darrer cas, 8mb les normes del
dret torar o especial. .
.
9 Legislacl sobre propietat intel.lectual I Industrial.
10 Regim.-duaner: i aranzelrl; comer.; exterior.
11 Sistema manetari: divises, canvl I convertibilitat; bases
de I'ordenaci del credlt, banca I assegurances.
12 legislaci sobre pes'os i mesures, determinaci6 de I'hora
oficial.
13 Bases 1 coordinaci de la planlficaci6 general de 'acU
vitat economica.
/
14 Hisenda general I Deut de rEstat.
15 Foment i coordinacl general de la investigaci cientfica
i tecnica.
16 .Santtat exterior. Bases i coordlnacl6 general de la sanitat. Legislacl sobre productes farmaceutlcs.

17 Leglslacl baslca I r~gm econamlc de la Seguretat Social, sens perjudici que les Comunltats Autbnomes n'execuUn
els serveis.
, 18 leS bases del regim jurdic de les Admlnlstraclons p~
bllques I del regim estatutari deis 'seus funcionarls, les qua!s
garantlran, en qualsevol cas, als administrats un tractament ~
com davant aquelles; el procedlment administratlu com, sens
perjudlcl de les especlalitats derlvades de l'organltzacl6 prbpla
de les Comunltats Autonomes; leglslacl6 sobre expropiaci fr
90sa; legislacl, bllsica sobre contractas I concessions administratlves I el sistema de responsabilitat de tates les Admlnistraclons pbllques.
.
19 Pesca martima, sens perjudicl de les compEiltencles que
s'atrlbuesquin a les Comunltats Autonomes en aquest sector.
20 Marina mercant 1 abanderament de vaixetls, 1I.luminacl6
de costes I senyals marftims; ports d'lnters general; control
de I'espal aeri, trtmslt I transport aerl; servel meteorologlc i
matrlculaci d'aeronaus.
: Ferrocarrils I transporta terrestres que clrculln dlns els
terrltorls de ms- d'una Comunltat Autonoma; regim general de
comunicacions; traflc I clrculacl de vehicles de motor: correus
I telecomunicaclons: cables aerls, submarina 1 radlocomunlcaci6.
22 La leglslacl, ordenacl I concessl6 de recursos I aprofitaments hidrAullcs si les algOes passen per ms d'una Comunltat Autbnoma, I I'autoritzacl de les instal.lacions electriques
si I'aprofltament afecta una altra Comunltat o si I'energia s
transportada fora del seu amblt territorial.
23 Leglslacl baslc~ sobre proteccl del medl amblent, sens
perJudicl de les lacultats de les Comunltas Autbnome. per a
restabllment de normes eddlclonals de proteccl. La leglslacl
bsica sobre espals I aprofltaments forestals i vles ramaderes,
24 Obres pbliques d'lnters general o la realizacl de les
quals afeetl ms d'una Comunltat Autbnoma.
25 Bases del rgim miner 1 energetic.
26 Regim de producci, comer9, tinenc;a i s d'armes I d'explosius.
_
.
27 Normes baslques del r~glm de premsa. radio I televlsl. 1,
en general, de tots els mltjans de comunleacl social, sens perjudlcl de les facultats de desenvolupament 1 execucl que corresponguin a les Comunltats Autonomes.
28 Defensa del patrlmonl cultural, artlstlc I monmental espanyol contra l'exportacl i l'expoliacl6; museus, biblioteques
I arxlus de titularltat estatal, sens perjudlci que les Comunltats
Autbnomes n'exercesquln la gestl.
29 Seguretat pblica, sens perjudlcl que les Comunitats
Autbnomes puguin crear polleies en la forma que els respectlus
estatuts establesquin dins el marc del que disposi una lIel orgimlca.
30 Regulacl de les condlcions d'obtencl. expedlcl I hamologacl6 de tftols acad~mlcs I professlonals, i normes bllslques
per al desenvolupament de I'artlcle 27 de la Constltuci, a fl de
garantir el compliment de les obligaclons deIs poders pbllcs en
aquesta materia.
31 Estadstica per a finalltats estatals.
32 Autoritzacl per a la convocatoria de consultes popular!
per vla de referendum.
2. Sens perjudlcl de les competbncles que podran assumir les
Comunitats Autbnomas, I'Estat conslderarli el servel de la cultura com un deure luna atribucl easenclal I facllitarll' la co
munlcaci cultural entre les Comunltats Autonomes d'acord
amb elles.
3. Les materies np atribuides expressament a l'Estat per
aquesta Constltucl podran correspondre 8 les Comunltats Auto-

29358

29 diciembre 1978

names en vlrtut deis Estatuts respectlu8. La competencia sobre

le. materlea que no h'!l!ln eatat a..umide. pel. Estatut. d'Auto-

namla corrspondra 8 ,IEstaf, les normes del qual prevaldran. en

cas de confUcta. sobre les de les Cornunitats Autonomes en tot
allo Que no hagi estat atrlbult a la competencia exclusiva d'squestes derreres. En qualsevol cas, .el Oret estatal sera supletori del
dret de les Comunitats Autonomes.

B. O. del E.-Nm. 311.2

un Consell de Govern -amb funclons executlves I administrativas,

un Presldent. eleglt per l'Assemblea entre aJs seus membres
I nomenat pel Rel, al qual correspon la direccl del Consell de
Govern, la suprema representacl de la comunltat respectiva I

la de I'Estat dln. aqueUa. El Pre.ldent I el. membres del Con.eU

de Govern seran responsables polticament davant I'Assemblea.

Un Tribunal Superior de Justicia, -sens perjudicl de la jurisdlccl
que correspollgul 11 Tribunal Suprem, culminara I'organitzacl
Artlcle 150.
judicial dins I'ambit territorial de la Comuraltat Autanoma. En els
Estatuts de les Comunitats Autbnomes podran establir-se els
1. les Corta Generals, en materies de comptElncia estatal.
suposits i les formes de participacl d'aquelles en I'organitzacl
podran atribuir a tates o 8 algunas de les Comunltats Autonode les demarcacions judicials del terrltori, tot de conformitat
mes la facultat de dictar, per ,8 elles mateixes, normes legislaamb el que preveu la lIei orglmica del poder judicial I dins la
tivas dios del mare deis' principis, bases i dlrectrius ftXats per
unitat i la -independencia propies d'aquest darrer. Sens perjudici
una lIe! estatal. Seos perjudlcl de la competencia deis Tribunals,
del que disposa l'article 123, les successives instancies proces
dlns cada lIel-marc s'establirli la modalitat del control de les
sals, en el seu cas, s'esgotaran davant argans radicats en el
Corts Generals sobre aquestes normes leglslatives de les Comateix terrltorl de la Comunitat Autanoma en qu estigui I'ingan
munltats Autanomes.
competent eft primera Inst~"c;:la.
2. l 'Estat podrli transferir o delegar a les Comunitats Auto2. Una vegada hagln estat sancionats I promulgats els resnomes, mltjanc;:ant una lIel org~nica, facultats corre~ponents a
pectius Estatuts, noms podran ser modlflcats mitjanc;:ant els
una materia de tltularltat estatal que per la seva naturalesa
procediments que lls mateixos establesquin i mltjam;ant refe
siguin susceptibles de transferllncia o de delegacl. la lIal prerndum entre els electors inscrits en els censos corresponents.
veura en cada cas la transferencia correspone"t de mltjans
flnancers I tamb les formes de control que l'Estat es reservl.
3. Els Estatuts podran establir clrcunscrlpcions terrltorials
3. l ' Estat podrll dictar lIeis que establesquin els princlpis
propies que gaudiran tia plena personalltat juridica mitjanc;ant
necessarls per a harmonltzar les dlsposlclons normatlves de
I'agrupacl de municipis limtrofs.
les Comunltats, flns I tot en el cas de materles atrlbuides a la
Article 153.
seva competllncla, sempre que ho demanl l'lnters general.
El control de ractivitat deis organs de les Com.unitats AutoCorrespoo a les Corts Generals d'apreclar ('existencia d'aquesta
nomes sert! xerclt:
necessltat, per majorla absoluta de cada Cambra.
al Pel Tribunal Constitucional en allo que es referesqui a
Arllcle 151.
. la constitucionalltat de les seves disposickms administrativas
1. No caldra deixar transcrrer el termini de cinc anys a que
amb lor~a de Ue!.
es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el terminl
b) Pel Govern, previ dictamen del Consell d'Estat,. en allo
queestableix l'artlcle 143.2, acordin la Iniciativa del- procs
que pertoqui 'a I'exerclci de funcions delegades a que es re
autonbmlc, a ms de les Dlputaclons o els Organs Interlnsulars
fereix l'apartat2 de I'article 150.
corresponents, les tres quartes parts deIs municipis de cadascucl Per la jurlsdiccl contencioso-administrativa en allo que
. na de Jes provincias afectades, les quals representln, com a
es referesqui a l'administrac16 autonoma o a les seves normes
mnim, la majorla del cens electoral' de cadascuna. 1 aquesta
reglamentaries.
iniciativa sigui ratificada mltjanQant un referendum pel vot afir~
d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes econmics i
matiu de la majoria absoluta deIs electors 'de cada provincia en
pressupostaris.
els termes que establesqul una lIei organica.
Article 154.
2. En el cas previst per I'apartat anterior, el procediment
Un delegat nomenat pel Govern dirigira I'administraci de
per a elaborar l'Estatut sera el segent:
l'Estat en el territori de ia Comunitat Autonoma I la coordinara,
1 El Govern convocara tots els Diputats i Senadors elegits
si s procedent, amb I'administraci .propia de ~a Comunitat.
en les clrcumscripcions compreses dins I'ambit territorial que
pretengul accadir a I'autogovern per tal que es constituesquin
Article 155.
en Assemblea, amb I'nlca flnelitet d'elaborar I'Estatut d'auto-
1. Si una Comunitat Autnoma no complia les obligacions
nomfa 'corresponent, mltjanc;:an I'acord.de.la majoria.absoluta deIs
que la Constituci o altres lIeis Ji Imposaven, o actuava de foro
seus membres.
ma que atemptas greument contra !'inters general d'Espanya,
2 Una vegada hagi aprovat el projeete d'Esta'utI'Assemblea
el Govern, previ requeriment desates fe! al" Presldent de la
de Parlamentaris, aquest sera trames a la Comlssl ConstituComunitat Autonoma: amb I'aprovacl per majoria absoluta del
cional del Congrs, la qual, dins el termlni de dos mesos, I'exaSenat podra adoptar les mesures necesaries per tal d'obllgarla
minara amb el concurs I I'asslstencla d'una delegaci de I'Assem
al compliment forc;:s de les. dites obligacions o per tal de probleaproposant 'per tal de determinar-ne d'un acord com la fortegir 1'inters general esmentat.
mulaci definitiva.
2. Per a I'execuci de les mesures previstes a rapartat ano
3 SI s'arribava a un acord, el text que en resultas sera
terior, el Govern podra donar nstruccions a totes les autoritats
sotmes al referndum del cris electoral de les provincles comde les Comunitats Autonomes.
.
preses dlnsl'lImbit territorial de I'Estatut projeetat.

4 SI' el projeete d'Estatut s aprovat a cada provincia per la

Article 156.
majoria deis vots emesos vldldament, sera elevat a les" Corts
1. les Comunitats Autbnomes gaudlran d'autonomia finanGenerals, Els Plens de tates dues Cambres decldlran sobre el
cera per a acomplir i exercir les seves competencies d'acord
te~t per mltja d'un vot de ratlllcacl. Haven, e.ta' aprovat rE.amb els principis de coordlnaci 8mb la Hisenda estatal 1 de
tatut, el Rei el sancionara i el promulgara com a llel.
solidaritat entre tots els espanyols.
5 SI no s'arribavaa I'acord a que es refereix I'apartat 2
2. les Comunitats Autonomes podran actuar com a delegats
d'aquest nmero, el projeete d'Estatut sera tramitat com a
o col.laboradors de rEstat en la tasca de recaptaci, gesti i
projeete de lIel per les Corts Generals. El text que aquestes
liquldaci deis recursos tributaris d'a9.,uest, d'acord amb les
sprovin sera sotmes al referendum del cos electoral de les
.
provlncles compreses dlns I'ambit territorial de I'Estatut pro.- lIels i els Estatuts.
Article 157.
jectat. SI fos aprovat per la major4a deis vots emesos validament
a cl;lda -provincia, la promulgaci sera feta en ~s termes del
1. Els recursos de les Comunitats Autnomes seran consparagraf anteror.
tituYts per:
3, En elseasos prevists pels 'paragrafs 4 i 5 de l'apartat ano
al Impostos cedits totalment o parcialment per I'Estat;
terior, la manca d'apr~vacl del projeote d'Estatut per part d'una
recarrecs sobre impostos estatals j altres participacions en els
o de ms d'una provincia no Impedira la constituci de la Comuingressos de rEstat.
nitat Autonoma project~da per part de les a/tres en la forma
b) Els seus proplS impostos, texes i contrlbucions especials.
que establesqui la lIeiorganica prevista per rapartat 1 d'aquest
c) Transferimcles d'un fons de compensaci interterritorial
article.
i altres assignacions a carrec deis Pressuposts Generals de

Artlcl. 152.
t. En els Estatuts aprovats pel procediment a que es referelx

FarticJe anterior, I'organttzact institucional autonbmlca es basara

en una- Assemblea legislativa elegida per sufragi universal
d'acord 8mb un sistema de representaci6 pro.,porcional que asseguri tamb la representacl de les diverses zones del territorl;

I'Estat.

d) Rendjments procedents del seu patrimoni i ingressos

de drets privat.
e) El producte de les operacons de credlt.
2. les Comunitats Autimomes no podran adoptar en cap
cas mesures tributaries sobre bns situats fora del seu t.erritori

B. O. del E.-Nm. 311.2

29 diciembre 1978

o Que constituesquin un obstacle per a la Iliure circulaci de

mercaderas o de serveis.
3. l 'exerclci de tes cOfTlpetimcles financeres enumerades
en I'anterior apartat 1,les normas per a r6soldre als conflictes
que poguessin sorgir ' les possibles formes de .col.Jaboraci
financera entre les ComUllituts Autbnomes i rEstat podran ser
regulades per mitja d'una Ilel organica.
.

Ar'tide 158.
1. En els Pressuposts Generals de 'Estat es podra establir
una assjgnaciO a les Cm,unitats Autnomes en- funci del volum
deis serveis i de les activitats- astatals que hagin assumit 1 de
la garantia d'un nivel! mnim en la prestaci deis serveis. pblics
fonamentals en tot el terrltari espanyol.
2. Per tal de corregir desequilibris economics interterritorials
i fer efectiu el princlpl de solidarltat es constituira un Fans de
Compensaci6 destinat a despeses d'inversi6, els recursos del
qual seran distribui'ts per les Corts Generals entre les Comuni
tats Autonomes i les provincies, en el seu caso
TITOL IX
Del Tribunal Constitucional

Article 159.
1. El Tribunal Constitucional es campan de 12 membres
nomenats pel Rei, deis quals, quatre a proposlci6 del Congrs,
per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,
quatre a proposici del Senat, amb ide.ntica majoria, dos a pro
posici del Govern, i dos a proposici del Consel! General del
Poder judicial.
2. Els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser
nomenats entre Magistrats iFiscals, Professafs d'Universitat.
funcionaris pblics I advocats, tots ells juristes de competencia
reconeguda amb mes de qulnze anys d'exerclci professlonal.
3. El perode de designaci deis membres del Tribunal Constitucional tendra una durada de nou. anys i es renovaran per
.terl;OS cada tres anys.
4. la condici6 de I membre del Tribunal Constitucional s
incompatible: amb qualsevol mandat represent~tlu; amb als
carrecs politics o admlnistratius: amb I'exerclcl de funcions directives en un partit politic o en un sindicar o d'un carrec al
seu servei; amb l'exercici de les carreres Judicial i fiscal; i
amb qualsevol activitat professional o mercantil.
Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tendran
les incompatibilitats propies deis membres del poder judicial.
5. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en I'exercici del seu mandato
Article 160.
El president del Tribunal Constitucional sera nomenat entre
els membres d'aquest. pel Rei, a proposici del mateix Tribunal
en pie l per s un perode de tres snys.
Article 161.
1. El Tribunal Constitucional t jurisdiccl en tot el territori
espanyol s competent per a coneixer:
a) Del recurs d'inconstitucionalitat contra lIeis i di!;iposicions
normatives amb forc;a de lIel. La declaraci6 d'lnconstitucionalitat
d'una norma amb rang de IIei, Interpretada per la jurlsprud~ncia
afectarii aquesta, pero la sentencia o sentencies que n'hagin
recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.
b) Del recurs d'emparament per violaci6 deIs dre.ts i de les
llibertats contenguts en I'article 53.2 d'aquesta Constituci, en
els casos i formes que la tlel establesqui.
e) Deis conflictes de competencia entre I'Estat les Comunitats Autbnomes o de's de tes Comunltats Autonomes entre
elles.
d) De les altres materies que II atribuesquin la Constitucl
o les Ileis organiques.
2. El Govern podra impugnar davant el Tribunal ConstitlJ-cional les dlsposicions i resolucions adoptades pels organs de
les Comunitats Autonomes, la impugnaci provocara la suspen
si de la dfsposici o de la resolucl recorreguda, pero el Tribunal. en el seu caso haurtl de ratificar-la o alc;ar-Ia en un termini
no superior als cinc mesas.
Article 162.
1.

Tenen legitimitat:

al Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat, el President del Govern, el Defensor del Poble, cinquanta Dlputats,

2935!;!

cinquanta Scnadors, els organs col.leglats executius de les

Comunitats Autbnomes i, en el seu cas, les sevas Assemblees;
b) Pe ra interposar el recurs d'emparament~ tata persona
natural o jurdica que nvoqui 'Un inters legitim, a ms del Defensor del Pob!e del Ministerifiscal.

2. En els altres casos la lIei organica determinara les persones i els organs legitimats..
Article 163.
Quan en algun procs, un orfJan judicial consideri que una
norma amb rang de lIei, aplicable al cas, d la valldesa de la
qual depengui el veredicte, pugui ser contraria a la Constituci,
plantejara la qesti davant el Tribunal Constitucional en els
casos, en la forma i ambs els efectes que la lIei establesqui,
que ~n cap cas sera n suspensius.
Articfe 164.
1. Les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaran
en el butllet oficial de I'Esta~ amb els vots particulars, si n'hi
hagus. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endema
d'haver estat publicades I no hl ha cap recurs en contra, Aquelles
que decfarin la inconstftucionalitat d'una lIei o d'una norma amb
forc;:a de !Iei i tates aquelles Que no es limitin a I'estimaci subjectlva d'un dret, tenen plens efectes davant tothom.
2. lIevat que en el veredicte es disposl una ltra cosa, sub
sistira la vigencia de -la Ilei en la part no afectada per la inconstitucionalitat.
w

Article .165.
Una lIei organica regulara el funcionament del Tribunal Cons
titucional, I'estatut deIs seus niembres, el procediment davant
aquel! i les condicions per a I'exercici de les accions.
TITOL X
De la reforma constitucional

Ar!icle 166.
la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la fo~ma
prevista
els apartats 1 i 2 de I'article 87.

en

Article -167.
1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser
aprovats per una majaria de les tres cinquenes parts de cada
una de les Cambres. Si no hl hagus acord entre tates des,
s'intentara obtenlr-Io mitjan~ant la creacl6 d'una Comissi de
composlci paritaria de Diputats I Senadors que presentara un
text que sera votat pel Congrs i pel Senat.
. 2. En cas de no acnseguir-se l'aprovaci6 mitjanc;:ant el
procediment de- .I'apartat_ anterior, 1 sempre que el text hagus
obtingut el vot favorable de la majorla absoluta del Senat, el
Congrs, per majoria de ls dues terceres parts, podra aprovar
la reforma
3.. Un~ vegada hagl estat aprovada la reforma per les Corta
Generals, sera sotmesa a referendum per tal de ser ratificada,
sempre que ha demani una decima part deis membres de qualsevol de les Cambres, .dlns I'espai deis quin;ze dles segents
al de I'aprovaci.
Artcle 168.
1. Si es proposava la revisi total de la Constituci b una
de parcial que afectas el titol Preliminar, el Capital Segon, Seeci l.' del Titol l. o el Titol 11, e. procedlra a ('aprovacl del prl".
cipi per majora deis dos terc;:os de cada Cambra, I a la dissolu
ci immedata de les Corts.
2. les Cambres elegides hauran de ratificar la declsi6 I
prcedir a I'estudi del nou text constitucional, que haura de ser'
'provat per majorla deis dos terc;os de les dues Cambrea.
3. Un cap aprovada la reforma per les Corts Generals, sera
sotmesa a referendum per a la seva ratificaci.

ArUcle 169.
No podre Iniciar-se la reforma constitucional en temps de
guerra o de' vigencia d'algun deis astats previstos en I'artlele 116.
DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera.
la Constituci empara 1 respecta els drets historics deIs
territoris forals.

29360

29 diciembre 1978

L'actualltzacl6 ganeral del dllreglm forales dure a terma,

en el seu eas dlns el mare de la Constltuel6 I deis Estatuts
d'Autonomla.
"
Segona.

La declaraci6 de majarla d'adat que cont I'artlple 12 d'aques-

ta Constltucl6 no perjudica les sltuaclons emparades pels drets

forals en .1'8mblt del dret prlvat.
Tercera.

La modlfleacl6 del roglm eeonbmle I fiscal de J'arxiplag

canarl requerira un Informe prevl de la Comunitat Autonoma
o, en el seu cas, de \'(ngan provisional autonemlc.
Quarta.

En les Comunltats Autonomes on residesqui ms d'una Au

dlanela Territorial, als Estatuts d'Autonomla respectius podran
mantenlr les que ja hl eFen I distribuir les competencias entre
elles. sempre de conformltat 8mb el que preveu la lIel organlca del poder Judicial 1 mantenlnt-ne la unltat I la Independencia.
D1SPOSlCIONS TRANSITORIES
Primera.
En els terrltorls dotats d'un regim provisional d'autonomla,
els seus organs cof.leglats superiors, par mltja d'un acord adoptat per la majorla absoluta deis seus membres. podran substituir la Iniciativa que I'apartat 2 de rertlele 143 atrlbuelx a
les Diputaclons Provincial s o als organs Interinsulars corresponent$.
Segona.
Els terrltorls que en el passat -haguessin plebiscitat. afirmativament projectes d'Estatut d'Autonomla J eh el moment de
promulgar-se aquesta Constltucl6 comptln amb rbglms provlsionals d'autonomia. podran procedlr Immediatament en la forma
prevista per I'apartat 2 de I'artlcla 148, sempre que ha acordin
aix, pJtr majorla absoluta, ela argans preautonomics col.leglats
superiora, els quals hauran de comunicarho al Govern, El projecte d'Estatut sera elaborat d'acord 8mb allo que estableix
I'artlcle 151, nmero 2, 8 convocatoria de !'argan cof.leglat
preautonomic.

. B. O, del E.~Nm. 311.2

acebl l'eatud1 del ~~jecte o projectes' de qu~ successlvament

.hagl conegut.
Setena,
,Els organismes provisional s autonomics es consideraran dissolts en .els casos segents:
a) Una vegada hagin estat constitui'ts e/s argans que estalJlesquin els estatuts d'autonomia aprovats de conformeitat
amb aquesta Constituci,
b) En cas que la iniciativa del procs autonamic no arribs "a reeixir per tal com no compls els requisits prevists a I'article 143.
e) SI I'organisme no hagus exercit el dret que Ii reconeix
la dlsposici transitoria primera dins el termini de 3 anys.
Vuitena.
1, Desprs de l'entrad3 en, vigor de la present Constituci
les Cambres que I'han aprovad. assumiran les funcions i les
competencles que s'hi assenyalen respectivament per al Congres I per al Senat, sense que en cap cBS el seu mandat s'es
tengul ms enila dal 15 de juny de 1981.
2. A efecte del que E>stableJx I'article 99, la promulgaci6
de la Constltuci6 es considera com un cas constitucional en
el qual s proeedent dapllcarlo. A aquest efecte. a partir de la
dlta promulgaci6 slobrir un perfode de trenta dies per al'aplicacl6 del que disposa el dit article. Durant aquest peroda,
I'actual Pres.ident del Govern, que assumira les funcrons 1 les
competencles que la Constituci6 establelx per a aquest carrec,
podre optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'article 115
o b donar pas, amb la seva dlmissi6,' a l'epllcac16 del que
establelx I'article 99; en aGuest darre,. cas restara en la sltuacl6 prevista en"\.l'spartat 2 de I'article 101.
3. En cas de dlssoluci6, d'acord amb el que preveu !'arti
cla 115 I 51 no s'hagus produ"it legalment allo 'que preveuen
els articles 68 I 69, caldra aplicar a les eleccions les normes
vigents anteriorment, amb les niques excepcions que en allo
que fa referencia a inellgibilitats I Incmpatibilitats s'aplicara
dlrectament all6 que preveu l'incs segon de la lIetra b) de
"apartat 1 de I'article 70 de la Constltuci i el que aquesta
mateixa disposa respecte a I'edad de votar i el que estableix
rartlele 69.3.
Novena:

Tercera,

Als tres anys d'haver estat elegits per primera vagada els
membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig
CI(P8 locals o deIs seUa membres, previste per I'apartat 2 de un grup de quatre membres de la mateixa procedencia electiva
que hagln de cessar i ser renovats. A aquest nlc efecte,
I'article 143, a'entn que s diferida, smb tots els seU8 efectes,
es consideraran agrupats com membres de la mateixa procefins 8 la celebracl6 de les prlmeres elecclons locals sota la
de.ncla els dos designats a proposlci6 del Govert I els dftl
vigencia de la Constitucl6,
que procedeixen de la formulada pel Consel! General del poder
Quarta.
judicial. Desp'rs d'un segon perlode d& tres anys es renovara
pel matelx procediment un deis dos grups no afectats pel
1. En el cs de Navarra, I a efectes de la seva lncorporacl
al ConseJl General .Basc o al revim autonOmc basc que el subs-. sortelg anterior. Des d'aquelJ moment la renovaci6 s'ajustarll
al que estableix el nmero 3 de I'article 159.
tltuesqul, en Iioe del que establelx I'artlele 143 de ie Constllu
cl6, la Iniciativa correspon a I'argan Fral competent, el qual
DISPOSICI DEROGATORIA
adoptara la seva declsl6 per maJorla deis membresque la com ponen. Per tal que la dlta Iniciativa sigui vAlida, caldrll, ,a mbs,
1. Resta derogada la L1el 1/1977, del 4 de gener per a la
qUd la declsl de I'rgsn Foral competent sigui ratificada per
Reforma Poltica, 1, en la mesura que no fossln ja derogades
un teferendum convocat expressament a aquest efecte, I aprOo
per aquesta Hel, la de Principios Fundamentales del Movimiento
vat per majorla deis vots vallds emesos..
.
del 17 de malg de 1958. el Fuaro de los Espaoles dal 17 de
2, SI ~Ia Iniciativa no reelxfs, norns es podra tornar a projuliol de 10945. el Fuaro del Trabajo del 9 de mare da 1938, la
dulr en un altre perrode de mandat de I'organ Foral competent,
ley Constitutiva de las Cortes del 17 de Juliol de 1942. la Ley
de Sueesi6n en la Jefatura dal Estado del 26 de jullol da 1947,
1 en qualsevol cas; quan .hagl transcorregut el termlnl mfnlm
,
que estableIx I'artlele 143.
modlficades tates per la lIei organlca de I'Estat del 10 de gener
da 1967 I de la matelxa manera aquesta darrera I la del Rafe
Cinquena.
rendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.
les clutats de Ceuta l Melilla podran .constituIr-se en Co2. En la mesura que' poguessin conservar alguna vigencia,
munltat8 Autocomes en el cas que ha decldesquln a~xi els seus
es considera derogada definitivamente la Llel del 25 d'octubre
de 1839 en allo que pogus afectar les provfncies d'Alaba,
respectlus AJuntaments, per mltja d'un acord adoptat per
maJorla .absoluta deis seus membres I queho sutorltzln les
Oulpscoa i Biscala.
Corts Generals, mltJancant una lIel organlca, en els termes
De la matelxa forma es considera derogada definitivament
prevlsts per I'artlcle 144,
la Uel der 21 'de jullol de 1876.
Slseoa.
DISPOSICI FINAL
SI ea tremelen a la Comlssl6 de Constltuel6 dal Congrs
diversos proJectes d~Est8tut, seran dlctamlnats per l'ordre en
Aquesta Constituci entrara en -vigor el mateix dia que en
que hl haguessln entrat. I el termln! de dos mesas a qul! es
siguI publlcat el text oficial al Butllet Oficial de rEstat, Sera
referelx I'artlcle 151 comencarll a comptar des que la Comlssl
publicada tamb en ~es altres lIenges d'Espanya.

La Iniciativa del procs autonomlc per part de les Corpora-

1"

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN OFICIAL DEL ESTADO

Ao CCCXVIII

Viernes 29 de diciembre ne 1978

CONSTITUCI
ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978

RATIFICADA PEL POBLE ESPANYOL EN REFERNDUM

DE 6 DE DESEMBRE DE 1978

. SANCIONADA PER S. M. EX; REI DAVANT LES CORTS

EL 27 DE DESEMBRE DE 1978

Nm. 311.3

C.ONSTITUCIO ESPANYOLA
PREAMBUL
la- Naci espaoyola, amb el desig d'establir la justicia, la

IIibertat I la seguretat i de promoure el b de tOt5 els quJ la

integren, en s de la saya sohlranla, proclama' la voluntat de:
GarantIr la convlv~ncia democratice dlns la Constituci6 les
llels de conforrnitat amb un ordre economic l,.soclal Just.
Consolidar un Estat de Oret que asseguri I'imperi de la lIe!
com a expressi de la voluntat popular.
.
Proteglr tOt5 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exercici
deis drets humans, les savas .. cultures i tra~lcions. lIengUes I
instltuclons.

Promoure el progrs de la cultura j de feconomia per tal

d'assegurar a tothom una queUtet de vida digna.
Establlr una Bacietat democratice avanc;ada, i
Col.labcrar a I'enfortiment d'unes relaclons pacifiques i de
cooperacl eflcac entre tots els pobles- de la Terra.
En conseqEmcia, les Gorts aproven i el poble espanyol ratifica la segent.

CONSTlTUCI
T1TOL PRELIMINAR
Articte 1.
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democratlc
de Oret, que propugna com a valors superlors del seu ordena
ment jurldic la !Iibertat, la justicia, la Igualtat I el pluralisme

polrtic.
2. la sobiranla nacional residelx en el poble espanyol, del
qual emanen els poders de I'Estat.
3. la forma poltica de 1'Estat espanyol s la Monarquia
parlamentaria.
Articte 2.
la Constituci es fonamenta en
naci espanyola, patria comuna i
panyols, l reconeix i garantelx el
nacionalitats i de les regions que
entre tates elles.

la indissoluble unitat de la
indivisible de tots als es
dret a I'autonomla de les
la Integren i la so'daritat

Article 6.
Els partits politics expressen el pluralisme poltic, concorreo
a la formaci I a la manlfestaci de la voluntat popular I s6n
instrument fonamental per a la participaci polltica. Podre" ser
creats i exerciran la seva actlvitat lIiurement dins el respecte
a la Constituci i a la lIei. l'estructura interna i el funcionament hauran de ser democratics.
Articte 7...
Els slndicats de treballadors i les aSSOClaClans empresarial s
contrlbueixen a la defensa I a la promoci deis interessos economlcs i socials que els s6n prop1s. Podran ser creats') exer
clran la seva actlvitat lIIurament dins el respecte a la Canst1tuci6 i a la lIei. l'estructura interna el funcionament hauran
de ser democratics.

Article 8.
1. les Forces Armades, constituIdes per I'Exercit de Terra,
I'Armada i l'Exercit de l'Alre, tenen com a missi6 garantir la
sobirania i la Independencia d'Espanya, defensar-ne la integritat
territorial I I'ordename"t constitucional.
2. Una lIei orgnica regulara les bases de I'organitzaci
militar de conformitat amb els prlnclpis de la present Canso
tituci.
Artlcle 9.
1. Els ciutadans i els poders pblics resten subjectes a la
Constitucl i a la resta de I'ordenament juridic.
2. Correspon als poders pbllcs de promaure les condicions
per tal que la IIibertat i la Igualtat de I'i"dividu deIs grups
en els quals s'integra siguin reals i efectives: remaure els
obstacles que n'impedelxin o en dificultln la plenitud i facilitar
la particlpacl de tats els clutadans en la vida poltica, economica, cultural i social.
3. la Gonstltucl6 garanteix el princlpi de legalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la irretroactivitat
de les disposlcions sancionadores no favorables o restrlctives
de drets indryiduals, la seguretat jl,lridica. la responsabilitat i
la interdicci6 de I'arbitrarletat deis poders pblics.

Article 3.
1. El castella s la lIengua espanyola oficial de rEstat. Tots
els espanyols tenen el deure de coneixer-Ia i el dret d'usar-Ia.
2. les al tres lIengUes espanyoles seran tamb oflclals en
les respective&. Gomunitats Autbnomes d'acord amb els seus
Estatuts.
3. la riquesa de les dlferents modalitats lingistiques d'Espanya s un patrlmanl cultural que sera abjecte d'especial
respecte protecci.

Article 4.
1. la bandera d'Espanya s formada per tres franges ha
ritzontals, vermella, groga I vermella: la groga s de doble
amplada que la de cadascuna de les vermelles.
2. Els Estatuts podran recontlxer banderes i ensenyes prOpies de les Gomunltats Auto.nomas. Aquestes s'utilitzaran juntament amb la bandera d'Espanya enels edlficis pblics i en
els actes aficlals.
'
Article 5.

La capital de I'Estat s la vila de Madrid.

TITOL I
Deis drets I deis deures fonamentals.
Artlde 10.
1. la dignitat de la persona, els drets inviolables que li
s6n Inherents, el lIiure desenvolupament de la personalitat, el
respecte a la lIel I als drets deis altres .sn fonament de I'ordre
polftic I de la pau social.
2.. les normes relativas als drets fonamentals i a les llibertats que Ia Constituci reconegui s'interpretaran de conformitat
amb la Declaraci6 Universal de Drets Humans i els Tractats i
els Acords lnternacionals sobre aquestes materies ratificats per
Espanya.

CAPlTOL PRIMER
DeIs espanyols deIs estrallgers

-Article 11.
1.

la nacianalitat espanyola s'adQUireix, es conserva

perd d'acord amb el que la L1ei establelx.

es

B. O. del E.-Nm. 311.3

2.

29 diciembre 1978

Cap espanyol d'origen no podre ser privat de la seva

naclonalltat.

3. L'Estat podra concertar tractats de doble nacionalitat

amb els pai'sos lheroamericans o amb aquells que hagin tlngut

o tinguin una vinculaci. particular 8mb Espanya. En aquests
paisos. encara que no reconeguin als seus ciutadans un dret
recproc, als espanyols podrao naturalizar-s'hi sensa perdre la
nacionalitat d'origen.
Article 12.
"Els espanyols sn majors d'edat als 18 aoYs.

Article 13.
1. Els estr'angers gaudiran a Espanya de les Ilibertats p~
bUques que garanteix el Titol presant el) els termes que estableixin els tractats i la lIei.
.
2. Noms els espanyols seran titulars deis drets reconEr
gUt5 en I'article 23, lIevat d'allo que, amb crit~ris de reciprocitat, pugui establir-se per tractat o par lIe per al dret de
sufragi .actiu en les aleccions municipals.
3. L'extradici norns es. concedira en compliment d'un
tractat o de la lIel, d'acord amb el principi de~ reciprocitat.
Resten exclosos de I'extradici els delictes poltics. No seran
considerats com a tals els actes de terrorlsme.
4. La' Ilei establira la forma en que els ciutadans d'altres
paTsos i els apatrides -podran gaudir del dret d'asil a Espanya.

29363

2. El domiclli s invlolsble, No s'hl podr~ entrer ni fe".hl

cap escorcell sense el consentlment del titular o ssns"s reso-

luci judicial, lIevat del cas de dellcte flagrant.

3. Esgarantelx "el sacret d"'l les comunlcacior,s 1, especialment, de les postals, telegrafiques i telefonlques, excepte en
cas de resolucl judicial. 4. ~a lIei limitara I's de la informatica per tal de garantir
l'honor i 1a Intlmltat personal I familiar deis clutadans "1 el pie
exerclcl deis seus drets.

Artlcle 19.
Els espanyols tenen deet a elegir lIiurement la residencia I
"
a circular pel terrltor~ nacional.
Tenen tamb dret a entrar I sortir d'Espanya en la forma
que la lIei estableixl. Aquest dret no podra "ser limitat per matius politics o Ideologics.
Article

20.

1. Es reconeixen i es protegeixen els deets:

al A expressar i difondre lliurement els pensaments, les

idees I les opinions mltjanCfant la paraula, l'escriptura o quals&vol altre mltla de reproddcci.
bl A la produccl i a la creaciO literaria, artstica: cientfica
I tecnica.

cl A la IlIbertat de
dI

c~tedra.

A comunicar o a rebre lIIurement infarmaci veraCf per

CAPlTOl SEGON

quelsevol

Drets i lIibertats

de consciencia I al -secretprofessional en I'exercici d'aquestes

lIibertats.

Els espanyols sn iguals davant la lIei~ sense que pugul

prevaler cap discriminaci per ra de naixenc;:a, ra<;a, sexe,
religi, opini o qualsevol altra condicl o circumstancia per~
sonal o social.

2. L'exercici d'aquests drets no pot s~r restringit per milja..

de cap tipus de censura pr~via.
3. La lIei regular;) I'organitzaci 1 el control Pilrlamentarl
deis mitlans de comunlcacl6 social qoe depenguln de rEstat o
de qualsevol entltat pblica I garantlra I'accs a aquestS mltjans

SECCl 1.'

deis grups S<1l:ials I polltles slgnlficatlus. respectant el pluraIisme de la socletat I de les dlferents lIenges.d'Espsnya. '

Article 14.

Deis drets fonamentals i de les !libertats pbliques

mlIJ~

de -dlfusl. la 1101 regular el dret a la

cl~u~ula

~Tothom t dret a la vida i ~ la integrltat fsica moral, sensa

que, en Gap cas, ning no pugui ser sotmes a tortura ni a penes
o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort,
lIevat d'allo que puguin disposar les lIeis penals militars per
a temps de guerra.

4. Aquestes IIIbertats tenen el lmlt en el respecte als

drets reconeguts en. aquest Tftol, en els preceptes de les lIels
que el desenvolupen 1, especialment, en el dret a .I'honor, a la
Intimitat. a la imatge propia I a la protecci de la Joventut 1
de la infancia.
'~S. Noms podra acordar-se el segrest de _ publicaclons,
gravacions i altres mitlans d'informacl6 en" virtut de resolucl
"
judicial.

Article 1'6.

ArUcle 21.

L Es garanteix la llibertat ideologica,;religiosa i de culte

deis individus i de les comunitats sense cap ms limitaci, quan
siguin manifestats, que la necessarla per al manteniment de'
I'ordre pblic protegit per la lIe!.
2. Ning podra ser obligat a declarar quant a la seva ideologia, religi o creences.
3. Cap confessi tindra cara9ter estatal. Els poders pblics
tindran en compte les creences religloses de la societat aspanyola i mantindran les conseqents relaclons de cooperacl6 amb
I'Esglsla Catolica i les altres confessions.

1. Es reconeix el dret de reuni pacfica I sense armes.

Per a I'exercici d'aquest dret no caldra autoritzaci previa.
2. En els casos de reunians en lIacs de translt pbllc I de
manifestacions caldra comunicar~ho" prvlament a I:autorltat, la
qual noms podra prohibirles quan hl hagl motlus fonamentats

Article 15.

Article 17.1. Tata persona t dret a la lIibertat i a la seguretat. Nlng

podra ser privat de la seva lIibertat. sin amb I'observancia del
que estableix aquest artiGle i en els casos i en la- forma prevlsts
en la Ile.
2. La detenci preventiva no podra durar ms temps del
que sigui estrictament necessari per a fer les indagacions per
tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini maxim
de setanta-dues hores, el detingut haura de ser posat en IIibertat '-Q a disposici de I'autritat judicial.
3. Tota persona detinguda ha de ser informada immediata~
ment I de manera que Ii sigui comprensible, deis seus drets
i de les raons de la detenci, i no podra ser obligada a declarar.
Es garanteix I'asslstencia d'advocat al detingut- en les diligencies policial s i judicial s, en la forma que la "lIel estableixl.
4. La lIei regulara un procediment d'.habeas corpus. per
tal de posar immediatament a disposici judicial tata persona
detinguda il.legalment. Tamb es determinara per lIei el termini
maxirn de durada de la pres provisional.

Article 18.
1. Es garantelx el dret a I'honor, a la intimitat personal I
familiar I a la propia matge.

d'alleraci de I'ordre pblic, amb perJII per a persones o Mns.

Article 22.
1. Es reconeix el dret d'associaci,
2. Les associacions que c9rquln finalitats o facln servir
mitjans tipificats com a delicte s6n Il.Iegals.
3. les .associaclons- emparades per aquest article hauran
d'fnscriure's en un reCJistre nlcament a afectes de publicltt.
4. Les activitats de les assoclacions norns podran ser dissdtes o suspeses en vlrtut d'una resoluci judicial motivada.
S. Es prohibelxen les associacions secretes I les de carbc
ter paramilitar.

Article 23.
1. Els ciutadans "tenen el dret.ir participar en els afers p~
blics,. directament per mltjit de representants lIiurement elegits
en eleccions peribdiques per sufragi unIversal.
2. Tenen tamb el dret d'accedir en condicions d'igualtat a
les funcions i als carrecs pbllcs, 8mb els requislts que les
lIeis assenyalin.

Article 24.

1. Tothom t dret a obtenir la tutela efectiva deis jutges i

deis tribunals en rexerclcl dels seus drets I Interessos legtima.
. .
sense que, el) cap cas, pugul haver.f11 indefensl,

2. Tothom t dret al Jutge ordlnarl predetermlnat per la lIel,

a ser defensat i asslstlt per un lIetrat, 8 ser Informat de I'cusaci formulada contra ell, a un procs pllblic seo_s8 dilacions

29 diciembre 1978

::'9364

B. O. del E.-Nm. 31 U
SECCI 2.'

Indegudes I amb tatas les garantlas. a utllltzar als mlt]ans pro-

batorls pertlnents per la defensa prbpta. 8 no declarar contra si

matelx,

Deis drets deIs deures deis ciutadans

no confessar-se culpable 1 ,8 la presumpcl d'lnno-

cer.cla.

La l1el regularla els casos en els quals, p~r ra de parentlu

() de sacret professlonal, no s'estara obligat a declarar respecte
de fets presumptament delictlus.
Article 25.
1. Nlng pot ser candemnst o sancionat per acclons o omissions que en el moment de .produlr-se no constitueixin delicte,
falta o Infraccl6 administrativa. 5e90n5 la legislacl viga"t en
aquel!, momento
2. .Les penes privativas de llibertat I les mesures de saguretat restaran orientades vers la reeducaci i la relnsercl social

i no podren consistir en treballs fart;:ats. El candemnat que esti

gus complint pena de pres gaudlra del drets fonamentals
d'aquest ,Captol, lIevat d'aquells que es trobln limltats expressa
ment pel contingut del vere"dicte condemnatori, pel sentlt de la
pena o per la lIel penitenciaria. En qualsevol cas, tindra dret a
un treball remunerat, als beneficia correspenents de la Seguretat
Social, I a I'accs a la cultura i al desenvolupament' Integral de
la personalltat.
.
. .
3. L'Admlnlstraclo civil no podre imposar sancians que di
rectament o subsidiariament impliquin privacl de IIibertat.

Artlcle 30.
1. Els espanyols tenenel dret I el deure de defensar Es
panya.
2. La lIel fixara les obligacions militars deIs espai"IYols I
regulara, amb les garanties que calguin, I'objecci de consclen
cia i les altres causes d'exempci del serlei militar obligatori;
pc.ara Imposar, en el seu cas, una prestaci6 social substitutoria.
3.. Podra establirse un servei civil per al compliment de
fin ~ d'interes general.
4. Mitjant;:ant una lIei podran regular-se els deur~s deis ciu
tadans en els casos de risc greu, catastrofe a ,calamitat ~ublica.

Atticle 31.
1. Tothom contribuira al sosteniment de les despeses pbliques d'acord amb la seva capacitat economica mitjant;:ant IIn
sistema trlbutari just Inspirat en ael s princlpis d'igualtat 1 progressivitat que, en cap cas, tlndra abast confiscatorL
2. La despesa pblica realitzara una assignaci6 equitativa
deis recursos pblics I la programaci i I'execucl respondran
als criteris d'eficiencia I economla.

Artlcla 26.

Article 32.

Es prohibeixen els Triburals d'Honor en I'ambit deI'Adminis

tracl civil t de les arganitzaclons professionals.

1. L'bome i la dona tenen dret a contreure matrimoni amb

plena igualtat jurdica.
2. La lIel regulara les formes de. matrlmon, I'edat I la ca
pacitat per 8 cantreure'I, els drets i els deures deis conjuges,
les causes de separaci i dlssolucl6 i els seu s efectes.

. Artlcle 27.
1. Tothom t dret a I'educaci: Es reconeix la IIibertat d'en
.
senyament.
.
2. L'educa,cl tindra com obJecte el. pie desenvolupament de
la personalltat humana en el respecte als prlnclpls democratlcs
de .convlvlmcla I als drets i a les -lIibertats fonamentals.
3. Els, poders pblics garantelxen el dret que asslstelx els
pares per tal que els filia rebin la formacl religiosa I moral que
vagl d'acord amb les seves convlcclons.
4. L'ensenyament basic s obligatori I gratult.
5. Els poders pblics garanteixen el dret de -tothom a I'educacl,~mltjant;:ant una programacl6 general de I'enseny~ment, ~b
la partlclpaci col.lectiva de tots els sectors afectats I la creacl6
de centresdocents.
6. Es reconeix a las persones fslquee I jurdiques la !libertat de creacl6 de centres docents, dins el respecte als principis
c(nstltuclonals.
t~ Els professors" els pares 1, e.... el seu cas, els alumnes
Intervlndran en el control I en la gesti de totsels centres sos
tlnguts per l'Adminlstracl6 amb fans pblics, en la forma que la
lIel astablelxl.
8. Els poders pbllcs Inspeccionaran I homologaran el slste
ma educatiu per tal de garantir e-I compllment de les lIeis.
9. Els poders 'pblics ajudaran aquells centres docents que
reune Ixln els requislts que la lIei estableixi.
10. Es reconeix I'autonomia de les universitats, en la forma
que la lIe! estableixi.
Artlcla 28.

1. Tothom t dret a sindicar-se l1iurement. la lIei podra limitar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forces o als
Instltuts armats o als altres cossos, sotmesos a disciplina mili
tar, I regulara les peculiaritats que I'exercicl d'aquests presanti
als funcionarls pblics. La IIlbertat sindical compren el dret a
fundar slndlcats I a aflliarsh! a eleccl. I el dret dais slndlcats
8 formar confederaclons I a fundar arganitzaclons slndi'cals Inter
neclonals o a aflllars'hi. Ning podra ser obllgat a afiliar-se a
un slndlcat.
2. Es reconelx als treballadors eldret a la vaga per a la
defensa deis seusinteressos. La lIei que reguri I'exerclcl d'aquest
dret establlra les garanties que calgutn per tal d'assegurar el
mantenlment deis serveis essencials a la eamunltat.
Article 29.
1, Tots els espanyols tlndran el dret de petlci6 Individual I
col.leetlva, per escrlt, en la forma 18mb els afectes que determini la lIel.
,
2. Els membres de les Forces o Instituclons armades o deis
cossos sotmesos a disciplina _m.atar podran exerclr aquest dret
noms Indivldualment I d'scord 8mb 8110 que disposa la seva
leglslacl,; espaclflca.

Article 33.
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herencia.
2. La funci6 soclel d'aquests drets en delimitara- el contin
gut, d'acord amb le.) lIeis.
3. Nlng podra ser privat deis seus bns ni dets seus drets
sln per causa justificada d'utllitat pblica I d'interes social, mito
jant;:ant la carresponent Indemnitzacl6 i de conformitat amb allo
-que les lIeis disposin.

Article 34.
1. Es reconeix el dret de fundaci6 per a finalitats d'interes
general, d'acord amb la lIei.
2. Regira tamb per a les fundacions el que es disposa en
e;s apartats -2 i 4 de I'artlcle 22.
Article 35.
1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret
al trebal!, 8 la lliure eleeci de professi o oflcl, a la promocl
a travs, del trebal! I a una remuneracl6 suficient per tal de
satisfer les saves necessltats I les de la seva familia sense .que
en cap cas'es pugul fer dlscrlminacl per ra de sexe.
2. La lIei regulara un estatut deis treballadors.

Artlcle 36.
La lIel r(gulara les peculiaritats proples de! rglm jurdic deis
Col.legis Professionab 1 I'exerclcl de les professions tttulades.
L'estructura Interna i el funcionament deis Col.legis hauran de
ser democrati.cs.
Article 37.
1. La lIel garantlra el dret 8 la negociaci colJectiva del
trebal! entre els representants deis trabal/adors I els empresarls,
1 la fort;:a vinculant deis convenrs.
.2. Es reconelx el dret deis -treballadors I deis empresaris a
adoptar mesures de conflicte col.fectlu. la llel que reguli I'exerelc, d'aquest dret, sens perJudlcl de les IImitaclons que pugul
establir, Incloura les garantles que calguln per tal d'assegurar
el funcionament del servels essenclals a la comunltat.
Article 38.
Es reeonelx la IIibertat d'empresa dlris el mare de "economia
de mercal. Els poders pblics en garanteixen I'exercicl e iI protegelxen; protegelxen tamb la defensa de la productivltat d'acord
amb les exlglmcles de I'economla general 1, en el seu eas, de la
planlflcacl.

B. O. del E.-Nm. 311.3

29 diciembre 1978

CAPITOl TERCER

DeIs principis raet!?,s de la poltica social i economica

Artiele 39.
1. Els poders pblics asseguren la protecci social, econlr
mica y jurdica de la famlia...
_
2. Els poders pblics asseguren tamb la protecci integral
deis fiJIs, Iguals clavant la lIe! amb independencia de la [iliael,
I de les mares, sigui quin sigui el seu estat civil. la lIel tara

possible la investlgaci de la paternitat.

3. Els pares han de prestar assistencia completa als filfs

tir:guts dios o fora del matrimonl. durant la minora' d'edat i en
els altres casos en que fa lIe els hl obllgui.
4. Els nfants guadiran de la protecci prevista en els acords
internacionals que vetllen pels seus drets.

Artiele 40. ,
1. Els pod.ers pblics promouran les condicions favorables
per al progrs social j economic 1 p$r' a una distrlbuci de la
renda regional i personal ms equitativa, dins el mare d'una pol
tica d'estabilitat economica. De manera especial realitzaran una
poltica orientada cap la plena' ocupaci.
2. Els poders pblics fomentaran tamb una politica que
garanteixi la formac i la readaptacl professionals; vetUaran
per la seguretat i la higiene en el treban 1 garantiran el descans
neeessari, mitjanliant la limitacl. de la jornada laboral, les' va
cances peribdiques retribuides i la promoci~ de centres adequats.
Article 41.
Els poders pblics mantindrar. un regim pblic de Seguretat
Social per a tots els ciutadans, que garanteixi I'assistncia i les
prestacions socials suficients en les situacions de necessitat,
especialment en cas de falta de feina. L'assistencla i les presta.cions
complementaries
seran lliures.
.
,
.
Artic!e 42.
L'Estat vetllara especialment per la salvaguarda deis drets
economics i socials deis trebaUadors espanyols a I'estranger I
orientara la seva poltica' a repatriar-los J reintegrar-los a la
sbeietat.
Article 43.
1. Es 'reconeix el dret a la protecci de la salut.
2. Correspon als poders pblics organitzar i tutelar la salut
pblica a travs de mesures preventives i a travs de les presta
dons 1 deis serveis necessaris. La llel establira els drets I els'
deures de tothom en aquest punto
.
3. Els poders pblics fomentaran l'educaci6 sanitaria, l'edu
caci fisica i l'esport. Facilitaran tamb la utilizaci adequada
cel lleure.
Article 44

29365

i establiran les normes pertlnents per tal

de

fer efectlu Bquest

dret, i regularen la utilltzael de sOl d'aeord emb I'Interh ge

neral per tal dimpedlr I'espeeulael,
La comunitat partieiparll en les plusvalues qJe generl I'acei
urban~tica

de les entitats pbliques.

Artiele48,
Els poders pblics prOmouran lescondlclons per a la partl
cipacl Uiure i eficali de la Joventut en el desenvolupament
poltic, social, economJc I cultural.
'Article 49.
Els poders pblics dran a terme una poltica de previsl,"
tractament, rehabilitaci i lntegracl deis dlsminuits fsies, sensorials i psiqulcs, als quals es prestaril: I'atenci especialitzada
que requereixen, I els empararan especialment en la consecucl
deis drets que aquest Titol atorga a tots els clutadans.

Artlcle so.
Els poders pblics garantiran la ,suflclncia economlca als
ciutadans durant la tercera edat. mltjaru;ant pensions adequades
i actualitzades peribdi,cament. Amb independencia de les obllgacions famillars, en promouran el benastar mi~Jant;ant un sistema
de serveis socials .que atendran. el$ problemas especfica de
salut, habitatge, cultura I lIeure.

Artiele 51.
1. Els poders pblics garantiran la defensa deis consumldors
deis usuaris; I en proteglran amb procedlments eflc8tOs la
seguretat, la salut i els legtims Interessos.

2, Els poders pblics promouran le /nfotmee/ I ('educacl

deis consumldors I dels usuaris, en fomentaran les organJtzacjons I les escoltaran en les qestions 'que puguin afectar-los,
en la forma que la lIel estableixl.
3. Dins el marc del qu J disposen els apartats anteriors, la
lIei regulara el comer~ Interior I el regim d'autoritzacl de Pr:<r
ductes comercials.

Artlele

5~,

la lIei regulara les organitzacions professionals que contrlbueixin a la defensa deis interessos economlcs que els slguln
propis. l'estructura interna I el funclonament hauran de ser
democratics.
CAPlrol OUART
De lesgaranties de les /libertats I drets fonamentals.

Artiele 53.
1.- Els drets les llibertats reconeguts en el Capital Segon
del present Ttol vinculen tata als podera pblics. Noms per
lIel, que en tota causa haura de respectar el seu contingut essencial, podra regularse I'exerclcl d'aquests drets I d'aquestes
Ilibertats, que seran tutelades' d'acord amb el que preveu I'ar

ticle 156, 1 el.

2. Qualsevol ciutada podra demanar la tutela de les Iliber

1. Els poders pblics promouran i tutelaran l'accs a la cul .
tats 1 deis drets reconeguts. en I'artlcle 14 I en la Secci 1.tura, a la qual tthom t dret.
del Captol Segon davant els Tribunals ordinaris per un proce
2. Els podars pblics promouran :~l ciencia I la investigaci
diment basat en els prlncipis de preferncia I sumarietat i, en el
cientifica 1 tecnica en beneficl de !'inters general.
seu cas, a travs del recurSo d'emparament davant el Tribunal
Constitutcional. Aquest darrer recurs sera aplicable a l:Objecci
Article 45.
de consciencia reconeguda en I'artlcle 30.
1. Tothom t dret a disposar d'un medi ambient adequat per
3. El reconeixement, el respecte i la proteccl deis princl
al desenvolupament de la persona, 1 el deure de conservar-lo.
pis reconeguts "en el Capital Tercer, informara: la legislacl po2. Els poders pblics vetUaran per la utilizaci racional de
sitiva, la practica judicial 1 I'actuaci deis pOders pblics. Noms
tots els recursos naturals, a fi de protegir 1 millorar la qualitat
podran ser al.legats davant la Jurlsdicclo ordinaria d'acord amb
de la vida i defensar i restaurar el medl ambient, amb el suport
allo que disposin les lIels que els desenvolupen.
.
de la indispensable solidaritat col.lectlva.
Artiel. 54.
3. la lIei fixsra sancions penals o, en el seu cas, adminis
tratives pers als qul violln el que es disposa en l'apartat anteUna lIei organlca regul~ra la instltuci del Defensor del Porior i establira l'obligaci d'aquests de reparar el dany causat.
ble, com a alt comisslonat de les Co,rts Generals, deslgnat per
aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Ttol; a
Article 46.
aquest efecte podril supervisar l'activitat de l'Administracl. i
donar-ne compte a les Corta Generals.
Els poders pblics garantiran la conservaci 1 promouran
I'enriquiment del patrimoni historic, cultural i artistic deis pobles
CAPITOl. CINOU~
d'Espanya i deis bns que l"integren, sigui quin sigui el regim
jurdlc i la titularitat. La lIei penal. sancionara els atemptats
De la suspensi6 deIs drets I de les /libertats
contra aquest patrimoni.
Article 47.
. Tots els espanyols tenen dret a un habitatge digne I adequat. Els poder pblics promouran les condiclons necessaries

Artlcle 55.
1, Els drets reconeguts en els artlcles 17. 18, apartats 2 I 3;

artlcles 19, 20, epartts 1 al I dl, I 5: artleles 21, 28, apartal 2.

/ ertlcle 31, apartat 2, podran ser suspesos quan sigui acordada

29 diciembre 1978

29366

la declafaci de I'estat d'excepcl o de setge en els tt-;rmes que

preveu la Constltucl. Resta exceptuat d'aquesta suspensl
I'apartat 3 de I'artlcle 17 en el cas de declaraci de I'estat d'excepel.
. .
2. Una lIe! orgimica podra determinar la forma i els casos
en que. de forma Individual i 8mb la necessaria intervencl judicial I I'adequat control parlamentarl, els drets reconguts en
als srticles 17.2 I 18, apartats 2 I 3, pUQuio ser suspesas per a
persones determinades, en relacl 8mb les investigaclons corresponents a I'actuaci de bandes armades o elements terro-

ristes.
LB utilitzaci injustificada o abusiva de les facultats recone
gudas en la dite 1181 organice comportara responsabilitat penal
per' violacl del drets i de les IIibertats reconegudes per les
lIel8.

TfTOL 11

De la Coron'.
Artlcle 56.

...

1. El Rei s el Cap de fEstat, slmbol de la seva unitat i

perman~ncla, arbitra i modera el funcionament regular' de les

instltutlons, assumelx la ms alta representaci de I'Estat Espanyol en les relacions Internacionals, especlalment amb les
naclons de la seva comunitat historica, i exerceix les funcions
Que Iiatribueixen expressament la Constituci i les lIeis.
2. El seu titol s el de .Rei d'Espanya, i podra utilitzar els
altres que corresponguin a la Corona:
3. la persona del Rei /Js inviolable i no esta subjecta a res
ponsabilitat. Els seus aetes seran sempre subjectes de referendament en la forma establerta en I'article 64, sense la qual no
tindran v~lidesa, Ilevat del Que dlsposa l'article 65.2.

Artlcle 57.
1. la Corona d'Espanya. s hereditaria en els sutcessors
de S. M. Joan, Caries I de Borb, legitim hereu de la Dinastia
hlstoriea. la successi al tron seguira rordre regular de prlma~
genltura i de representacl, i sera preferida sempre la Una anterior a les posterlors; en la mateixa Inia, el grau ms prbxim
al ms remot: en el mateix grau, I'home a la dona, I en el mateix
sexe la persona maior a la menor.
2. El Princep hereu, des del naixement o des que s'esdevingul el f~t que origlnl I'evocaci, tindra la dignitat de Princep
d'Astries I els altres ttols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.
3. Havent-se extlngut totes les Unies cridades a d,"'! les
Corts Generals proveiran a la successl a la Corona en "'1 f,)rma
que ms 'convingui als interessos d'Espanya.
4. les persones que', tenlnt dret la successi al t,"')n. contraguessln matrlmoni contra la prohibici expresa del Rei i de
les Corts Generals, restaran excloses de la successl a la Corona elles mateixes i els seus descendents.
5. les abdlcacions les renncies i qualsevol dubte de fet
o de dret que s'esdevingui en l'ordre de successi a la Gorona
es resoldran amb una L1ei Organica ..

B. O. del K-Nm. 311.3

Article 60.
1. Sera tutor del Rei menor la persona que el Rei dlfunt
hagi nomenat en .el seu testamento sempre que sigui major
d'edat i espanyol de naixement; si no n'hagus namenat, en
sera tutor el pare o la niare mentre restin vidus. Mancant
aquests, el "omenaran les Corts' Generals, pero "oms podran
acumular els carrees de regent i de tutor el pare, la mare o els
ascendents di rectes del Rei.
2. l'exercici de la tutela s incompatible tamb amb el de
qualsevol carrec o representaci poltica.

Article 61.
1. El Rei, en ser proclamHt llavant les Corts Generals, pres
tara el jurament d'exerclr Hdelment ~es seves funckms, guardar
i fer guardar la Constituei i les lIeis respectar els drets deis
ciutadans i de les Comunltats Autonomes.
2. El Prncep hereu. en aconsegulr la majorla d'edat, I el
Regent o els Regents en fer-se carrec de les seves funcions,
prestar~n el mateix jurament i el de fldelitat al Re!.

Articie 62.
Correspon al Aei:
a) Sancionar i promulgar les lIeis.
b) Convocar i dissoldre les Corts Generals j convocar eleccions en els termes prevrsts a la Canstituci.
e) Convocar a referndum en els casos prevsts a la Consti
tuci.
d) Propasar al candldat a President de Govern i, en el seu
cas, nomenar-Io, I tamb posar fi a les seves funcions en els
termes prevists en la Constituci.
e) Nomenar i remoure els membres del Gavern a proposici del Presldent d'aquest.
f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres,
praveir els oficls civlls i militars i concedr honors i distincions
d'acord amb les Ileis.
.
g) Ser informat deis afers d'Etat i presidir, a aquest efecte,
les sessions del Consel! de Ministres quan ho cregui oport,a
peticio del President del Govern.
h) 'EI" comandament .suprem de les Forces Armades.
i) Exercir el dret de gracia d'acord amb la lIei, la qual no
podra autoritzar' indults generals.
Article 63.
1. - El Rel acredita els ambaixadors altres representants dplomatics. Els representants estrangers a Espanya sn acredltats
davant ell.
2. Al Rei correspen de manifestar el consentiment de l'Estat
per a obligar-se internacionalmerit mitjam;:ant tractats. de conformitat amb la Constitucl i amb les lIeis.
3. Al Aei carrespon, previa autorlzaci de les Corts Generals, de declarar la guerra i de fer la pau.
Article 64.

la Reina cpnsort o el consort de la Reina no podran assumr

funclons oonstitucionals. lIevat del que es disposa per a la Re
gencla.

1. EJs actes del Rei serjn referendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents. la proposta
i el nomenament del President del Govern i la dissoluci6 prevista en I'artcle 99 seran referendats pel President del Congrs.
2. Deis actes del Rei seran responsa~es les persones que
els ref.erendin.,

Artlcle 59.

Articie 65.

Artlcle 5S.

1. SI el Rel fas menor d'edat. el pare o la mare'del Re! i,

per manca d'aquests, el parent major. d'edat ms proxim en la
successl a la Corona segons I'ordre establert en la Costituci6,
entrarA a xercir ImmeCHatament la Regencia, i I'exercira durant
el lemp8 de fa mlnorla d'edal del Re!.
2. SI el Rei resultava inhabllitat per a I'exercicl de la seva

autorftat, I I~ Imposslbilitst fas reconeguda per les Corts Ge

nerals, entrara immedlatament a exerclr la Reg~ncla el Princep
hereu de la .Corona, si era major d'edat. SI no ho era, caldra
procedlr de la "manera que preveu I'apartat anterior fins que el
Prncep hereu aconseguelxl la majorla d'edat.
3.. Si no hi haguscap persona a qui eorrespongus la RegEmcia, aquesta sera nomenada per les Corts Generals, I es
compondra d'una, tres, o cinc persones,
4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol j majar

dodal.

5. la RegenCia sera exerC'ida per mandat constitucional

sempre en nOf!! del Re!.

1. El Rei percep deis Pressuposts de I 'Estat una quantitat

global per al" sosteniment de la seva Familia I Casa, i la distri
bueix liiurement:
'
2. El Rei nomena i relleva lIiurement els membres civUs I
militars de la seva Casa.

TfTOL 111
De1es' Corts Generals

CAPITOL PRIMER
De les Cambres
Article 66.
1. les Corts Generals representen el poble espanyol i sn
formades pel Congrs deIs Dlputats I el Senat.
2, les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de

B. O. del E.-Nm. 311.3

29 diciembre 1978

I'Estat. n'aproven els pressuposts. controlen I'acci del Govern I

teneri les altres competencias que els atribueixi la Constjtuci.

3. Les Corts Generals .n Inviolables.

Arttele 67,
1. Ning podre ser membre de "totes dUBS Cambres simul
taniament. ni acumular !'acta d'una Assemblea d'una Camunitat
.
AutOnoma amb la de Dlputat al Congrs.
2. Els membres de les Corts Generals no estaran II1g8t5 per

mandat Imperatlu.
3. Les reunlaos de Parlamentaris Que se celebrln sanse convocatoria reglamentaria no vincularan les Cambres i no podran
exercir les funcfons d'aquestes ni ostentarna els privilegis.
Article 68.
1, El Congrs es campon d'un mlnlm de 300 i un maxlm
de 400 Diputats, elegits per sufragi universal, lIiure, igual, directe i secret en els termes que establelxi la lIei.
2. La circumscripcl electoral s la' provincia. Les poblacions
de Ceuta i Melllla .seran representades cadascuna per un Diputato La lIei distribuira el nombre total de Diputats, assi.gnara
una representacl mfnlma Inicial a cada circumscrlpci i distribulra els altres en proporcl6 amb la poblacl.
3. L'elecci es fara a cada clrcumscripci6 atenint a criteris de representaci6 proporcional.
4, El Congrs s eleglt per quatre anys. El mandat deis
Diputats acaba quatre anys desprs de I'elecci o el dia de la
dissoluci de la Cambra.

5. 56n electors i elegibles tots els espanyols que estiguin

en pie s deis seus drets politlcs. La lIei reconeixera I'exercici del dret de sufragi als espanyols que es trobln fora del territorl d'Espanya i I'Estat els el facilitara.
6, Les eleccions tlndran 1I0c entre els treinta i els seixanta dies desprs de I'acabament del mandato El Congrs electe
haura de ser convocat dins els vint-i-cinc dies segents al de la
celebraci de les eleccions.
Article 69.
f
1. El Senat s la Cambra de representaci territorial.
2. Els votants de cada provncla elegiran quatra Senadors
- per sufragi universal, lIiure, igual, dlrecte i secret en els termes que assenyali una lIel organica.
"
3. AJes provncies Insulars, cada illa o agrupac'i d'iHes,
amb cabildo o censell Insular c:onstltulra una circumscripcl a
efecte dPo l'elecci6 de Senadors; en correspondran tres a cadascuna de les lIIes majors (Gran Canaria, Mallorca i Tenerlfe), I un a cadascuna de les iIIes o agrupacions d'illes segents:
Eivissa-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote i La Palma.
.
4, Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascllna
dos Senadors.
~ 5. les Comunltats Autonomes desigl1aran a ms un Senador i encara un ~Itre per cada mili d'habitants del seu territorl respectlu. Le designaci6 correspondra ~ l'Assemblea le
gislativa o, si no n'hi havia, a I'organ col.legiat superior de la
Comunitat Autnoma, d'acord amb el que estab\eixin els Esta-.
tuts, que asseguraran,en qualsevol cas, la representaci pro.
,
porcional adequada.
6. El Senat s elegit per quatre anys. El mandat deis Senadors acaba quatre anys desprs de I'elecci o el _dia de la
dissoluci de la Cambra.
I

Article 70,
1, La t1ei electoral determinara .Ies causes d'lnelegibilitat
I incompatibllitat deis Diputats i deis Senadors, les quals com~
prendran, en qualsevol cas:
a)

Els components del Tribunal Constitucional.

bl

Els alts errees de I'Adminlstrael de I'Estat que de

el

El Defensor del Poble.

termini la lIeh amb I'excepcl~ deIs membres del Govern.

d) Els Magistrats, els Jutges I els Fiscals en -actiu.

e) Els rnilltars professlonals i els membres de les Forces i
Cossos de Seguretat I Pollcia en actlu.

fl

Els membres de les Jun,te. Eleetorals.

2. La 'validesa de les actes 1 de les credenclals deis membres de tates dues Cambres restara sotmesa al control judicial en els termes que establelxi la lIel electoral.
Article 71.
1. Els ()jputats 1 els Senadors gaudY:an~ d'inviolabilltat per
les opinions manifestades en I'exercici de les seves funcions.

29367

2. Durant el perlade del seu mandato els Diputats i els Se.

nadors gaudiran tamb d'irnmunitat, I narns podran ser detinguts en cas de delicte flagrant. No podran ser Inculpats ni processats sense I'autoritzacl previa de la Cambra respectiva.
3. En les causes contra DlputBts I Senadors ser compe-

tent la Sala del Penal del Tribunal Supremo

4, Els D.iputats i els Senadors percebran una assignaci que
sera fixada per les Cambres Jespectives.

Article 72,
1, Les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven
autonomament els seu s pressuposts 1, d'un com acord, regulen I 'estatut del personal de les .Corts Generals, Els reglaments
i la reforma d'aquests seran sotmesos a una votaci6 final sobre
la totalitat, la qual requerira la majorla absoluta.
2. les Cambres elegeixen els presldents respectius I els altres membres de les Messes. Les sessions conjuntes seran presidides pel 'President del Congrs i es regiran mltjan9ant, un
Reglament de les Corts Generals aprovat per la majori", absoluta de cada Cambra.
3. Els Presidents de les Cambres exerceixen en nom d'aquestes tots els poders adm.inistratius i les facultats de policia en
I'interior deis estatges respectius.

Arttele 73.

1. Les Cambres es reuniran anualmet en dos perodes

___
ordinaris de sessions: el primer, del setembre al deseOlbre, i el
segon, del febrer aljuny.
.-2. Les Cambres podran reunir,se en sessions extraordinaries a petici6 del Govern, de la Diputaci permarient o de la
majorla absoluta deis membres de .qualsevol de les Cambres.
Les sessions extraordinaries hauran de ser convocades 8mb
un ordre del dia determinat i seran c10ses desprs d'haverlo
exhaurit.

Article 74.
1. Les Cambres es reuniran en sessi conjunta per tal
d'exercir les competencias no legislatives que el Titol 11 atri
bueix expressament a les Corts Generals.'"le
2. L'adopci de les decisions de les Corts Generals previsfes
en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira la majoria de cada
una de les Cambres. En el primer cas, el procs sera iniciat
pel Congrs, i en els altres dos, pel Senat. En tots dos casos,
si no hl hagus acord entre el Senat I el Congrs, s'intentara
obtenir-Io mitjancant una Comissl Mixta composada per un
mateix nombre de Diputats i de Senadors. La Comissl presentar un text que haura de ser votat per totes dues Cambres.
Si no s'aprova en la forma establerta, decidira el Congrs per
majoria absoluta.

Article 75.
Les Cambres funcionaran en P'le i per Comissions.
Les Cambres podran delegar a les Comiss~o~s Legislat!ves permanents I'aprovaci de projectes o proposlclons de lIer.
El Pie aixo no obstant podra requerir en qualsevol mpment el
debat 'i la votaci de q~alsevol proJecte o proposici de Ilei que
hagi estat objeele de la delegaci.
.
-,
..
3. Restent;'ceptuats del .~ue. disp~sa ~ap~:tat "ntenor ~a
reforma consti Jc\onal~ les questlOns 1TJte~, les llels
Organiq~~ ~ bases i els Pressuposts Generals de I'Estat.
1.
2.

Artir:lf! "'~_
1. El Congrs i el SeDat i, si pertoca, totes dues Cambres
conjuntament, podran nomenar Comissions d'lnvestigaci sobre
qualsevo\ afer d'interes pblic. Les conclysions obtingudes. no
seran vinculants per als Tribunals ni afectaran les resoluclons"
judicials, sense que ,aixo sigui obstacle perque el resultat de la
investigacl sigui comunicat. al Ministerl Fiscal per tal que
aq'uest exerceixi, si cal, les acclons oportunes.
2. Sera obligatori de compareixer e requeriment de les
Cambres. La _llei regulara les sancions Q.ue puguin imposar-se
per causa de I'incompliment .d'aquesta obligaci6.

Article 77.
1, Les Cambres poden rebre peticions individual s o coLlect/ves, sempre per escrito En resta prohibida la presentaci6 directa
.
per mitja de manifestacions clutadanes.
2, les Cambres poden trametre al Govern les peticlons que
rebran. El Govern t l'obligaci6 d'eXplicar-se sobre el contingut
d'aquestes sempre que les Cambres ho exigelxin.

29368

29 diciemlire 1978

B. O. del E.-Nm. 311.3

<.=-------..,..-::::...::::;:;;::::.:.:....:.:;.:.:.-_---.-,;;;,;;...:.;"",;;~.....:...;.;:;~

Artiele 84.

Arllele 78.
1. A cada Cambra hl

haur~

una Dlputael Permanent eom

posta par un mfnlm de vlnN-un membres que representaran els

grups parlamentaria en proporc16 8 la ImportAncia numltrlca.
2. Les Olputaclons Permsnents seran presldldes pel Presl
dent de la Cambra respectiva I tlndran pero funelons la que
preveu ,'artlcle 73, la d'assumlr les facultate que corresponguln
8 les Cambres de conformitat 8mb els artlcles 86 I 116 si
aquestes' haguessln estat dlsso1tes o n'haguds explrat el mandat,

1 la de vetllar pele podara de les Cambres, quan aquestes no

estlguln reunldes.

3. Havent flnlt el mandat o en eas de dlssoluel, les Diputa

clons Permanente continuaran eX8Jclnt les savas funclons flns
que es constltuelxln les noves Corts Generals.
4. Reunida la Cambra carraspoosnt, la Dlputaci6 Permanent
donaril compte deis assumptes tractats I de les seves decislons.

-\rtlele 79.

1.

Per tal d'adoptar acords, les Cambres han d'estar r~unldes

reglamentA.rlament I comptar 8mb l'assisUmcla de la majoria
deis membres.
2. Perqult els dl!s acords slguln virlllds. hauran de ser aprovats per la ma]orla deis membres presents. sens perJudlcf de
les majorles especial s que establelxin la Constltucl o les lIels
organl4ues I le~ que ntablelxln els Reglaments de les Cambres
---..
par a I'bloccl de p,ersones.
~~---a. El vot deIs Senadors I el deis Diputats s personal 1 In-

delegb1e.
Artlele 80.
Les -.sesslons plenaries de les Cambres seran pbliques, salvant I'acord en -contra de cada Cambra. adoptat per majoria
absoluta o de conformitat amb el Reglament.

CAPlTOl 'SEGON

De l'alaboraci6 de les /leis

Artlele 8l.
,1. S6n lIeis organiques le,s relativas al desenvolupament
deis drets fonamentals I de les 1I1bertats pbliques, les que
aprovln els Estatuts d'Autonomia i el reglm electoral general
./ I les prevlstes ]Jer la Constitucl.
2. L'aprovaci, la modiflcacl o la derogaci de les L1eis
orgA.nlques exlgelx la majoria absoluta del Congrs en una
votaci final sobre el -fonjunt del proJecte.

Artiele 82.

1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potestat

de dictar normes amb rang de Ile.l sobre materies determinades
no Incloses an I'artlcle antertor.
2. la dalegacl legIslativa flaura d'atorgar.se mltjanc;ant una
lIal de bilses quan tlngul per obJecte la formaci de texts articulats o majan!;ant una Ire ordln~rla quan es tracti de refondre
diversos tpxta legllls en un de sol.
3. La etegacl, ~Islatva' hauri d'atorgar-se al Govern de
forma" ax
er a una materia concreta,' i fixant-ne el
termlnl d'exercici. La
legacl resta esgotada , fer-ne s el
Govern ~mb la pub/lcacJ de la norma corresponen~No.podra
entendre s que ha estat concedida de manera lmplfci.....,o per
un lapse de temps Indetermlnat. Tampoc podra' perme~e'n ia
subdelegacl6 a autoritats altres que el matelx Govern.
, 4. Les lIels de bases delimitaran preclsament J'objecte I
Jabast de la deregacl legislativa i els principls i criterls que
en reglran I'exerclcl.
.
, 5. L'autorltzaci6 per a refondre. texts legals determinara
I A.mblt normatlu a que es referelx el contingut de la delegaci
I haure d'especlflcar si resta clrcumscrltaa la mera formulacl6
di'un text nlc osi Inclou la de regularitzar, aelarlr i harmonitzar
e s texts legars que hagln de se,.. refosos.
..
6. Les lIels de delegacl podran establir en cada cas frmulas addlclonals .de control sens perjudici de la ompetEmcla
propia deIs Trlbunals.

Artlele83.
En cap cas podrn, les lIel~ de bases:

al Autorltzar la modlfleaei de la prbpla lIei de beses

b)

Facultar per

dictar normes 8mb caraeter retroactlu:

SI una proposici de lIel o una esmena s contraria a una

delegacl legislativa vlgent, el Govern t la facultat d'oposar-se
8 la tramltacl. 81 aixb s'esdevenla, podrll presentar-se una

proposlel de lIel per a la dr09ael total o parcial de la lIei

de delegaei.
.
Artiele 85.
Les disposicions del Govern que colTtinguin legislacl delegada rebran el titol de Decrets Legislatlus.
Artiele 86.
1. En cas d'una necessltat urgent I extraordinaria, el Govern podr dictar dlsposlclons leglslatives provisionals que
prendran la formada Decrets-L1els I que n"o podran afectar I'ordenament de les Instituclons bl:lslques de l'Estat, els drets.
els deures I les IIIbertats deis elutadans regulats en el Titol l.
el reglm de les Comunltais Autonomes ni el Dret electoral
general.
2. Els Decrets-L1els hauran de ser sotmesos inmmediatament
a debat, I votacl de la totalitat en el Congrs deis Dlputats,
convocat a aquest efecte, si no estlgus reunlt, dins el termlni
deIs treinta dles segents a la promulgacl. El Congrs haurll
. de pronunciar.se~ expressament dlns aquest terminl sobre la
convalidacl o la derogaci, per a la qual cosa el Reglament
establira un procedlment especial i sumarJ.
~3. Durant el terminl establert en el paragraf anterior, les
Coits podran tramitar-los cam a proJectes d lIel pel procediment d'urgencla.

Article 87.
1. la Iniciativa legislativa correspon al Gavern, al Cangrs
I al Senat, d'acord amb la Constituci I els Reglaments de les
Cambres.
,
2. les Assemblees de les Comunitats Autbnomes podran
demanar al Govern l'adopci d'un Projecte de L1ei o trametre
a la Mesa del Congrs una Proposicl de lIel, i podran delegar
davant la dita Cambra un maxim de tres membres de l'Assemblea encarregats de defensar-Ia.
"3. Una l1el organlca regulara les formes d'exereiel I els
requislts de la Iniciativa popular per a la presentaci de proposlcions de lIel. En qualsevol cas es requerira no menys de
500.000 signatures acredltades. No sera procedent aquesta Iniciativa en les materles propies de la lIel organica, tributaries
o de caraeter internacional ni en allO que pertany a la prerrogativa de gracia.
.

Arllele 88.
Els projectes de lIei seran aprovats pel Consell de Ministres,
el qual els sotmetra al Congrs acompanyats d'una exposici
de motius i deIs antecedents necessaris per a pronunciar-s'hi.
Artiele 89.
1. la tramitaci de les propOS1CtOns de lIel sera regulada
pels Reglamenta de les Cambres, sense que la prioritat deguda
als projectes de lIei impedeixl I'exerclcl de la iniciativa legislativa en els termes regulats en I'artlcle 87.
2. les proposieions de lIei que, de conformitat amb I'artl.
ele 87, el Senat prengui en consideraci seran trames es al
Congrs perque aquest les tramlti como a tal proposicii5.
ArticJe 90.
1. Una vegada hagl estat aprovat un projecte de Ilei ordinMia o organlca pel Congrs de Diputats, el President d'aquest
en donara compt8 immediatament al President del Senat, el
qua! el sotmetra a /a del/beracl d'aquesta darrera Cambra.
2. El Senat, dlns el termini de dos mesos a comptar des
del dia de la recepcf del text, _pot oposar-Ii el seu veto o
introduir-hl esmenes mitjanc;an un mlssatge motlvat. El veto
haura de ser aprovat per maJoria absoluta. El proJecte no podre
ser -sotmes al Rel perque el sanclonl sense que el Congrs
ratifiqul per majoria absoluta, en cas de veto, el text Inicial,
o per majo~la simple, transeorreguts dos mesos d'enc;a que fou
Interposat, o sense que (lS pronuncil sobre les esmenes, haventles acceptades o no per majarla simple.
.
3. El terminl de dos mesos radulra al de vint dies naturals
en els projectes declarats urgents pel Govern o pel Congrs

deis Dlputats.

B. O. del E.-Nm. 311.3

29 diciembre 1978

Artlcle 91.
El Re sancionara les lIels aprovades per les Corts Generals
dins el terminl de quinze das. I les promulgara I n'ordenara la
publicaci Immediata.

Artlcle 92.
1. Les decis'ions politiques de transcendencia especial podran ser satmeses al referendum cansultlu de tots els clu-

tadans.
2. El Aeferendum sera. convocat pel Rel a proposlcl del
President del Govern, autoritzada previament pel Congrs deIs
Diputats.

29389

2. El Presidenl dlrlgelx. I'acci del Govern I ooordlna les

funclons deIs altres melllbres d'aquest, sens perjudlcl de la
competencia ni de la responsabllltat directa d'aquells en la
seva gesti6. ""
'
3. Els membres del Govern nopodran exerclr funciona re'"
presentatives altre,s que les propias del mandat parlamentarl ni
qualsevol altra funcl pblica que no derivl del seu c/urec 11i
cap actlvltat professlonal o mercantil.
4. la lIel regularlt 'Estatut I les incompatlbilltata deis memM
brea del Govern.
Article 99.

1. Desprs de cada renovaci del Congrs deis DIputats, I

en els altres casos en que sigui procedent, el Rel, previa con M
sulta amb els representants designats pel-s Grups Poltica amb
presant Constituci.
representaci parlamentaria i, a travs del Presldent del ConM
grs. proposara un candldat a la Presidencia del Govern.
CAPlTOL TERCER
2. El candidat proposat conformament al que establelx
I'apartat anterior exposara davant el Congrs deis Dlputats el
DeIs Tractats Internacionals
programa polftlc del Govern que pretengui formar I demanara
la conflam;a de la Cambra.
Article 93.
3. SI el Congrs deIs Dlputats atorgava la seva conflan;a
Mitjancant una lIel organica es podre autoritzar la celeal dll candidal miljan9anl el vol de la maJorla abaoluta deis
braci de tractats pels quals s'atribuelxl a una organitzaci o
seus membres, el Rei el nomenara President. En el eas' de no
a una instituc16 internacional I'exercicl de compet~ncles deri M obtenir la dita majorla. la mateixa proposta' sera sotmesa a
vades de la Constltucl6. la garantla del compllment d'aquests
una nova votaci quaranta-vuit hores desprs de I'anterior I
tractats I de lesresoluclons emanades deis organlsmes inter
s'entendrlt que la confian;a ha estat atorgada si obtenla la
M
nacionals o supranacionals titulars de la cessi6 correspon, se
majoria simple.
gons els casos, a les Corts Generals o al Govern.
4. Si. una vegada fetes les votaclons esmentades, no f~
atorgada la conflan;a per a la Investidura, es tramitaran proposM
Article 94.
tes successlves en la forma prevista en els apartats 'anterlors.
5. SI, desprs d'haver transcorregut el termlnl de dos mesas
1. la prestacl del consentime'1t de l'Estat per a obligarMse
a partir de la primera votacl6 d'lnvestldura, cap candldat hagus
mitja~ant tractats a convenls requerira I'autoritzaci pr~via de
obllngul la conflan9a del Congrs, el Rel dlssoldrll loles dues
les Corts Generals en els casos segents:
.
Cambres I convocari\ noves elecclons amb l'aprovacl6 del Pre
a) Tractats de caracter poltic.
sident del Govern.
b) Tractats o convenls de caracter militar.
Arlicle 100.
e) Tractats o convenls que afeetln la integritat territorial
de I'Estat o els drets I els deures fonamentals establerts en
Els altres membres del Govern seran nomenats i remoguts
el Titol 1.
pel Rel a proposlci del seu President.
d) Tractats o convenls que impliquln obligacions flnanceres
.
per a la Hisenda Pblica.
Artlcle 101.
el Tractats o convenis que supos!n la modificaci6 o la
derogaci6 d'alguna lIel o l'execuc16 de la qual exigeixi mesures
1,-- El Govern cesss desprs de la celebraci6 d'elecclons geM
nerals, en cas de perdua de la conflanes parlamentaria prevlst
legislatives.
per la Constituel o per la causa de la dlmisisl o la defuncl
2. El Congrs i el Senat seran informats lmmediatament de - del seu Presldent.
.
la conclusl deis al tres tractats o convenis.
2. El Govern cessant oontlnuara en funclons flns a la presa
de possessl del nou Govern.
Article 95.

3. Una lIel organica regulara les condiclons i el procedment de les diversas modalitats de referendum previstas per la

1. la celebraci d'un tractat internaclonpl que contingul es

tlpulacions contraries a la Constituci exiglra la revisi6 consti
tucional previa.
2. El Govern o qualsevol de les Cambres pot requerir el
Tribunal Constitucional perqu declarl 51 aquesta contradlcci6
existeix o no.
Article 96.
1. Els tractats internacionals celebrats validament forma
ran part de I'ordenament Intern una vegada hagln estat publicats
oficialment a Espanya. les seves dlsposlciona noms podran
ser derogades, modlflcades o suspeses en la forma prevista en
els matelxos tractats o d'acord amb les normes generals del
Oret internacional.
2. Per a denunciar els tractats els convenls internacionals
es fara servir el mateix procediment previst per a aprovar-Ios
en I'article 94.
'

TITOL IV
Del Govern i de l'Administraci6
Article 97.
El Govern dlrigeix la poltica interior I I'exterlor, l'Adrnlnistracl civil i militar i la defensa de I'Estat. Exercelx la funci6
executlva I ~a potestat reglamentaria d'acord amb la Constituci6
i amb les lIels.
Article 98.
1. El Govern es compon del President, els Vlce-presidents
en el seu cas,els Ministres I els al tres membres que estableixl
la lIel.

Arlicle 102.
1. la responsabilitat criminal del President i. deis altres
membres del Govern sera exigible, en el seu cas, davant la'
Sala del Penal del TribOnal Supremo
2. Si I'acusacl fas per traicl Q per qualsevol dellcte conM
tra la seguretat de 'Estat en I'exerclcl' de les seves funcions,
noms podri\ 'ser plailtejada per Iniciativa de la quarta part
deis membres del Congrs I 'amb l'aprovacl6 de la majorla abslr
luta d'aquesta Cambra.
3. la prerrogativa relal de gracIa no sera aplicable a cap
deis suposits del present' artic[e.

Arllcle 103.
1. L.:Adminlstracl6 pblica serveix amb objectlvat els inteM
ressos generals I actua d'acord amb els prlnclpis d'eficl!:ela, lerarqula. descentralitzacl, descopcentrac16 i coordlnacl, amb
submissi plena a la lIel I al Oret.
2. Els' brgans de l'Admlnistracl6 de l'Estat s6n creats, regits I coordlnats d'acord amb la lIel.
3. Le lIel regularll I'eslelul deis funclonarls pbllcs, I'eccs
e le funcl pblica d'ecord emb els prlnclpls del mMI 1 de la
capacltat, les pecullarltats de I'exerclcl del seu dret a la slodlcacl, el slsleme d'lncompeHbililals I les garenttes per a la
imparclalitat en I'exercicl de les seves funclo.ns:
<

Arllcle 104.
1. les Forces 1 eJs Cossos de Seguretat sota la dependencia
del Govern tlndran per mlssl protegir el lIJure exerclcl del
drets I de les IIIbertats I garantltzar la ssguretat clutadana.
2. Una lIel orglmica en determinara les funciona, els prlnclpis blls!cs d'acluacl I l'eslalUl.

29 diciembre 1978

29370
Artlcle 105.
la 1101 regular~:
al 'L'auditncla deIs ciutndans directament o

Article 114.
8

travs de les

organJtzaclons I assoclaclons reconegudes per la fiel en el

procedlment d'elaboraci de les disposicions administrativas que

els afectln.

- .

b) L'acps deis clutadans als a'xlus ,1 .81s registres admi

nistratius, salvant el que afectl a la seguretat I S" la ..defensa

de l'Estat, la lo"'gacl .dels dellctes I la ntlmltat de les persones.

. el El procediment a travs del qual han dE!: ter-se els actes
administratius. 8mb garantia, quan sgui~procedent, de 'audien

cia 'de

rlnteress~t.

Artlcle 106.
1. Els trlbunals controlen la potestet reglamentaria, la legaIitat .de I'actuaci administrativa i la submlssi d'aquesta als

flns que la Justifiquen.

B. O. del K-Nm. 311.3

2. El8. partlculars. en els termes establerts per la Uei. tindran

dret a ser Indemnltzats per qualsevol lesl .que pateixin en
qualsvol del seus bns ".(jrets, lIevat deis casos de forc;;a majar,
sempre que la lesl sigui conseqencia del funcionament deIs
servels pbllcs.

Artlcle 107.
El Consell d'Estat s fingan conslIIltlu suprem del Govern.
Una lIel orglmlca en regulare la composici i la competencia.

mol v
De les rel.clons entre el Govem I les Corts Generals
Artlcle lOa.
El Govern respon solidarlament de la seva gesti6 poltica davant el Congrs deIs Diputats.
Article 109.
les Cambres 1 les seves Comisslons pdran requerir a travs
deis Presidents d'aquelles, la Informaci I I'ajut que necessitln
del Govern I deIs seus Departaments i de Qualsevol autorltats
de l'Estat i de les Comunitats Autonomes.

Artlcle 110.
,. Les Cambres i les seves Comissions poden requerir la presencia deis membres del Govern.
2. Els .membres del Govern tenen aecs' a les sesslon" de
les Cambres I a les sves Comlssions I la facultat de fet,s'hi
escoltar, i podran demanar que hi Informin, els funcionaris deis
seus Departaments.

Artlcle 111.
1. El Govern i cadascun deis seus membres' resten sotmesos
a les Interpel.laclons I a les preguntes que e,ls formulin davant
les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments establiran un temps minlm setmanal.
2. Tota Interpel.laci podre donar 1I0c a una moci, amb la
qual la Cambra manlfesti la sova posici.

Article 112.
El Presldent del Govern, previa deliberaci del onsell de Ministres, pot planteJar davant el Congrs deis Diputats la qesti
de conflenea sobre el seu programa o sobre una declaraci de
polftlca general. S'entendri:l: que la cnfian~a ha estat atorgada
51 voten favorablement la majoria simple deIs Dlputats.

Artlcle 113.
1. El Congrs deis Diputats pot exigir la responsabilitat poltica del Govern mltjan'c;;ant I'adopcl de la moci de censura
'
per majoria absoluta.
2. lamocl de censura haure de ser proposada com a mr
nlm per la desena part deis Dlputats i haura d'incloure un candldat a la Prbsldencla del Govern. ~
3, La moci de censura no podri:l: ser votada fins que hagin
transcorregut deu dies de .Ia presentaci6. Dins els dos pri
mers dles, d'aquest termlnl podra" presentarse moclons alternatives.
4. 81 la mocl de censura no fos aprovada pel Congrs, els
signatarls no en podran presentar cap ms dur.ant el matl3ix perode de sessions.

1. Si el Congrs nega la confianc;;a al Govern, aquest presentara la dimlssl6 al Re!. A contlnuaci s'haura de procedlr a
la deslgnacl6 de Presldent de Govern segons el que disposa
I'article 99.
2. Si el Congrs adopta una mocl de censura, el Govern
presentara la dlmissl6 al Rei, I s'entendra que resta Investit de
la eonfianc;;a de la Cambra el candidat proposat dins la mocl
als efectes prevists per 'article 99. El Rei el nomenara President
del Govern.

Artlcle 115.
1. El President del Govern, previa deliberaci del Consell de
Ministres, podre pr1lposar la dissoluci del Congrs, del Senat
o de les Corts Ge.nerals, la qual sera decretada pel Rei. El decret
de dissoluci fixara la data de les eleccions.
2. la proposta de dissoluci no podra presentar-se quan hi
hagi en tremit una moci de censura.
3. No sera procedent cap nova dissoluci abans Que hagi
transcorregut un any des de I'anterior, Ilevat del Que disposa
I'article 99, apartat 5.

Article 116.
,. Una lIei organica regulara els estats d'alarma, d'excepci
i de setge, i les competencies i Iimitacions corresponents.
2. L'astat d'alarma ser~ declarat pelGovern mitjanc;;ant un
decret acordat en un Consell de Ministres, amb una durada mexima d~ quinzedies; haura de donarne compte al Congrs deis
Diputat~, que sera reunlt inmediatament a aquest efecte I no
podra ser prorrogat sense I'autoritzaci d'aquesta mateixa Cambra. El decret determinara l'ambit territorial al qual s'estenen els
efectes de la declaracJ.
'3. L'estat d'excepcl sera deelarat pel Govern mi~janc;;ant un
decret acordat en un Consel! de Ministres, previa autoritzaci
del Congrs deIs Diputats. L'autoritzaci i la proclamaci de l'estat d'excepci haure de determinar expressament els efectes
d'aquest, I'ambit territorial al qual s'estengui I la durada,
que no podra excedlr de trenta dies, prorrogables per un termini
igual, amb els mateixos requisits.
4. L'estat de setge sera declarat per la majoria absoluta del
Congrs deIs Diputats, a proposici exclusiva del Govern. El
Congrs en determinara 1'ambit territorial, la durada i les condicions.
5. EI-Congrs no podra ser dissolt mentre restin declarats
alguns delsestats compresos en el presentarticle; si les Cambres no es trobessin en perode de sessions, restaran convoca
des automatlcament. Durant la vigencia d'aquests estats no podra interrompre's el funclonament de les Cambres ni el deis
altres podars constitucionals. Si, havent estat dissolt el Congrs
o havent-ne expirat el mandat, es produis alguna de les situacions
Que donen lIoc a qualsevol deIs dits' estats, les competencies
del Congrs seran assumides per la seva Diputacl Permanent.
6. Ladeclaraci deIs estats d'alarma, d'excepci I de setge
no modificara el principr de responsabllitat del Govern ni .deis
seus agents reconeguts en la Constituci I en les lIeis.

TITOL V
Del poder judicial
Article 117.

1. la justicia emana del poble i s administrada en nom del

Rei pels Jutges i pels Magistrats Que integren el poder judicil.
Independents, inamovibles, responsables i sotmesos nlcament
a l'imperi de la ,lIel.
2. EIs Jutges i els Magistrats no podrao ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats ms que per motiu 'de les causes
que la lIei preveu i amb les garanties Que aquesta ofere/x.
3. L'exercici de la potestat jurisdiccional, en qualsevol mena
de processos, jutjant i fent complir al lo Que hagi estat jutjat, corraspon exclusivament als Jutjats i als Tribunals que les Ileis
determinen, segons les normes de competencia I de procediment
Que elles estableixin.
4. Els Jutjats I els Tribunals no exerciran funclons altres
que les que assenyala I'apartat anterior 1 les que ,els slguln atribuides expressament per la lIel en garantia de qualsevoltdret.
5. El principi d'unitat jurisdiccional s la base de I'organitzaci i del funcionament deIs Trlbunals. la lIel regulara I'exerelcl
de la jurlsdiccl militar dlns I'amhit estrictament castrense i enoeasl de I'estat de setge, d'scord amb els principis de la Constituci.
6. Resten prohibits els Tribunals d'excepci. ,

B. O. del E.-Nm. 311.3

29 diciembre 1978

29371

Arliel. 118.

Article 127.

Tothom t J'ob/igaci de compllr les sentencies les al tres

resoluclons fermes deis Jutges 1 deIs Trlbunals i de prestar la
col.lahoraci que aquests requereJxin en el cura del procs i en
I'execuci d'all que hagi estat resolt.

1. Els Jutges i els Magistrats i tamb els Fiscals, mentre

resUn en actiu, no podran exerclr altres carrecs pbJlcs ni pertanyer a partlts poltics o a slndicats. la lIel establlra el sistema
les modalitats a'associaci profe.ssional deIs Jutges, deis Ma
glstrats i deis Flscals.
2. la lIei establlra el rbgim d'incompatibllitats deis membres
del poder judicial, que haura d'assegurar la seva total indepen
dencia.
'

Articta 119.
La justicia sera gratuIta quan la lIe! ha dlsposi, l, en qualsevol
cas, per a aquells que acrediUn insuficiencia de recursos per a
litigar.

mOL VII

Article 120.

1. les actuacions judiclals seran pbliques, amb les excepcions previstas per les lIeis d processament.
2. El procedlment ser~ predomlnantment oral, sobretot en
materia criminal.
1
3. les sentencies seran motivades sempre i pronunciades
en audiencia pblica.
Article 121.

Els danys causats per error judicral i els que slguin conseqencia del funcionament anormal de I'Adminlstraci de Justcia
donaran dret a una jndemnitzaci a d1rrec de I'Estat conformement amb la Ilei.
Article 1022.
1. la Ilei organica del poder judicial determinara ~a constituci, el funcionament I el govern deis Jutjats i deIs Tribunals,
i restatut juddic deis Jutges deIs Magistrats de carrera, els
quals formaran un cos nic, I el del personal al servei' de l'Admlnlstraci de Justicia.
2. El Consell General del poder judicial s l'organ d'9 govern
d'aquest darrer. la lIel organlca n'establira I'estatutl el rbgim
d'incompatibilitats i les funcions deis seus membres, assenyaladament en materia de nomenaments, ascensos, inspecci i re
gim disclplinari.
3. El Consel! General del poder judicial ser~ integrat pel
Presldent del Tribunal" Suprem, que el presi~iril, i per vlnt membres nomenats pel Rel per a un perode de .cinc anys. D'aquests,
dotze entre els Jutges le/s Magistrats de tates les categarles
judicials en els termes que establelxi la lIei organica; quatre, a
proposlci del Congrs deis Dlputats, I quatre a proposici6 dl
Senat, elegits en tots dos casos per majorla de les tres clnquenes parts deis seu s membres, entre advocats i altres juristes,
tots de competencia reconeguda i amb ms de quinze anys
d'exercici professional.

Artiele 123.
1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicci a tota Espanya, s
I'organ jurisdic.cional superior en .tots els ordres, lIevat del que
es disposa en matbria de garanties constituclonals.
2. El President del Tribunal Suprem sera namenat pel Rei,
a proposici del Consell General del poder judicial, en la forma
que la lIei det~rmini.

Article 124.

1. El Mlnisteri Fiscal, sens perjudici de les funclons encomanad es a al tres orgahs, t la missi de promoure I'acci de la
justicia en defensa de la legaJitat, deIs drets deis ciutadans I de
nnteres pbJic tutelat per.la lIei, d'oflcl o b a petlci deis interessats, vetUar per la Independencia deis Tribunals I procurar
davant ells la satisfacci de I'lnteres social.
2, El Mlnisterl Fiscal exerceix les seves funcions per mitja
d'brgans propls, deconformitat amb els principis d'unitat d'actuaci dependencia jerilrquica i subjectant-se, en tot cas, als
de legalitat i imparcialitat.
3. la lIei regulara I'estatut organlc del Ministerl Fiscal.
4. El Fiscal General de I'Estat sera nomenat pel Rel, a pro
posici del Govern, havent estat escoltat el Consell General del
poder judicial.

Arllel. 125.
Els' clutadans podra.n exerclr I'acci popular i participar en
I'Administraci de Justicia mitja"Gant la' institucf del Jurat, en
la forma i en els processos penal s que la lIel dete.-mini, i en els
Tribunals co~suetudinaris i tradlclonals.
Article 126.
la pallcja judicial depn deis Jutges, deis Tribunals i del Ministeri Fiscal en les seves funclans d'lndagacl del dellcte i de
descobriment 1 assegurament del aelinqent, en els termes que
la lIe! estableixl.

Economia I Fin.ncas

Article 128.
1. Tata la rlquesa del pais en les seves diverses formes, i
sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interes general.
.
2. Es reconelx la Iniciativa pblica en I'actlvitat econarnica.
Mitjanqant una Itei, determinats recursos o servels essencials
podran ser reservats al sector pblic, especialment en cas de
monopoli; podra ser acordada, tamb, la intervenci d'empreses
quan ho exigeixl l'interes general.

Article 129.

1. la Ilei establira les formes de participaci els interessats en la Seguretat Social i en I'actlvitat deis organismes pblics la funci deis quals afecti dlrectament la qualitat de la
vida o l'interes general.
2. Els poders pblics promouran efic'lI:;ment les diversas
formes de partlclpaci en I'empresa I fomentaran, mitjancant
una legislaci adequada, les societats cooperatlves. Tamb esta
bliran els mitjans que facilitln l'accs deis treballadors a la
propietat deis mitjans de produccl.
Article 130.
1. Els poders pblics atendrali a la niodernitzaci i al desenvolupament de tots els sectors economics 1, assenyaladament,
de l'agricultura, la ramaderia, la pesca I I'artesania, a fl d'equi
parar el nivell de vida de tots els espanyols. .
'.
2. Amb la mateixa finalitat es donara un tractament especial a les zones de muntanya.
ArUcle 131.
1. l'Estat, mitjanyant una !Iei, podra plailificar I'activitat
economica general per a atendre les necessitats col.lectives,
equilibrar i harmontzar el desenvolupament regional sectorial
i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la distr'ibuci ms justa d'aquesta darrera.
2. El Govern elaborara els projectes de planificacl d'acord
amb les previslons que Ii siguln subministrades per les Comunltats Autnomes i 1'assessorament la col.laboraci deis sindicats i ode les al tres organitzacions professionals, empresarial s
i econbmiques. Amb aquesta finalitat es constitetra un Consell,
la composici i les funcions del .qual aesenvolupara una Ilel.
Article 132.
1. la Ilei regulara el reglm jurfdic deIs bns de damini p
blic i deIs comunals inspirant-se en els principis d'inalienabilitat,
imprescriptibllitat e inembargabllltat, i tamb en regulara la
desafectaci.
2. Sn bns de domini pblic estatal els que la lIei deter,mini i. en qualsevol cas, la zona martimo-terrestre, les platges,
la mar territorial els recursos naturals da la zona econmica
i de la plataforma continental. ~
3. Seran regulats par Ilei, el Patrlmoni de I'Estat i el Patrimoni Nacional. i I'administraci, defensa i conservaci d'aquests.

Article 133.
1. La potastat originaria per a estabJir els trlbuts correspon excJusivament a 'Estat mitjanGant una lIei.
2. les Gomunitats Autonomes I les Corporacions locals
podran establir i exigir tribus, d'acord amb la Constituci I
amb les lIeis.
3. Qualsevol beneflcl fiscal que afecti els tributs de l'Estat
haura d'establJr-se en virtut d'una lIei.
4. les administracions pbllques solament podran contreure obligacions financeres i fer despeses d'acord amb les Ileis.
Artlcle 134.

1. Carrespon al Gavern d'elaborar els pressupasts generals

de I'Estat. i a les Corts Generais d'examinar-las, esmenar-Ios
apravarlos.

2. Els pressuposts generals de I'Estat tindran carilcter

anual, incfouran la ~otalitat de les depeses i els ingressos del

29 diciembre 1978

29372
sector pbllc e.tetal 1 s'hl

con.lgnar~

l'import dela beneflcl.

fiscal s que afeetln els trlbuts de l'Estat.

3. El Govern tlndr~ I'obllgacl de pre.entar davant el Con

grs deis Clputllts el, pressuposts ganarais. tres mesos abans.

corn a mlnlm, que explrln els de J'a">" anterior.

4. SI 'la L1ai de Pressuposts no s aprovava abana del primer
die de I'exerclci econbmlc carraspooent. als Pressuposts de
I'exerclcl anterior restaran prorrogats 8utornlltlcament flns que
s'aprovln als naus.
.
5. Havent aprov8t els .pressuposts ganarais de 'Estat, el
Govern podr~ presentar projectes de lIei que impllquln I'eugment de la despesa pblica o la dlsmlnucl deis Ingressos corresponents a aquell mateix exerclcl pressupostarl.
6. Tota proposicl o esmena que supasi un 8ugment deIs
credits o una dismlnucl6 deis Ingressos pressupostaris' requirlra la conformitat del Govern per tal de ser tramitada.
7. La L1ey de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podra modificarlos s~ una lIel tributaria subtantlva ha fa pr~veure.
Article 135.

1. El Govern haura de restar autorltzat per una lIei per tal

'\
d'emetre deute pbllc o contreure cradit.
2. Es considerara sempre que els crdits per a abonar el
pagament d'interessos I capital del Deute Pbllc s6n Inclosos
en I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser objecte d'esmenes ni de modlficacions mentre' s'ajustln a les condiclons de la lIel d'emissI6.
Article 136.
1. El TribunaL de Comptes s I'organ fiscaHtzador suprem
deis comptes i de la gestl6 economlca de l'Estat 1, alhora, del
sectOr pbllc. Dependra directament da las Corts Ganarais I
exerclra les seves funclons delegadament d'elles en I'examen ,1
la com'provaci6 del, Comete General de l'Estat. _ - '_
_
2. Els comptes de I Estat i del sector pblic estatal seran
retuts al Tribunal de Comptes, el ,qual els censurar,,. El Trlbl!nal de Comptes, sens perjudicl de la sava jurisdicci, trametrll a les Corta Generals un Informe anual en que, sempre
que sigui procedent, comunicara. les lnfraccions o les respon
sabllitats en que, segons el seu ludlcl, s'hagl Incorregut.
3. Els membres del Tribunal de Comptes geudiran de la
mateixa independecia I lnamobilitat I restaran sotmesos a les
mateixes incompatibllltats que els Jutges.
4. Una lI e,1 orgllnica regularA la composici, rorganitzacl
i les funcions del Tribunal de Comptes.

TITOl VIII

De I'org!'nltzacl torrltorlal de l'Esta

CAPlTOl PRIMER
Principis ganerals
Article 137. 'lit
L'Estat s'organitza terrltorialment en municipis, en provincjes
I en les Comunitats Autonomes que es constituelxin. Totes
aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gesti deis
interessosrespactius,

Artlcle 138.
1. L'Estat garanteix la realitzaci efectiva del prlnclpl de
solldarltat consagrat en I'art:cle 2 de la Constituci I vetUara
per I'establlment d'un equillbrl econbmlc adequat I lust -entre
les dlverses parts del territor~ espanyol, i atendra assenyala
dament les circumstancies del fet Jnsular.
-.
2. les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comu
'nitats Autbnomes no 'podran implicar en cap cas privilegis
economics o soclals,
Artlcle 139.
1. Tots els espanyols tenen els mateixos drets I les mateixes obligacions en qualsevol part del terrltori de I'Estat.
~ Cap autorltat no podra adoptar mesures que dlrectament
o indirectament obstaculltzln la' IIibertat de clrculacl6 I I'establiment de les persones I la lIIure clrculaci6 de bns per tot el
territori espanyol.
.

CAPITOl SEGON
De I'a(1miolstr.acl6 local'

Artlcle 140.
La Constitucl6 garantelx I'autonomia deis munlcipis, els
quals gaudlrQII de personalltat jurdica plena. -El govern i I'admlnistracl6 municipal carrespon als respec~ius Ajuntaments, Inte

B. O. del E.-Nm. 311.3

grats pels batlles J els regldors. Els regidors seran elegits pels
veins del munlclpl mitjan~ant sufragi universal Igual, lliure,
directe I secret, en la forma establerta per la lIel. Els batlles
seran elegits pels regidors o pels veins. la lIel regulara les
condlclons en qu~ sigui procedent el regim de consell abert.
Artlcle 141.
1. La provincia s una entltat local amb personalitat juridlca propia, determinada per 'agrupaci de municipls i la divlsl6 territorial par al compliment de les actlvitats de I'Estat.
Oualsevol alteraci6 deis Iimits provincials haura de ser aprovada per les Corts Generals per mitja d'una lIei organica .
2. El Govero i I'admlnistraci autonoma de les provincies
seran encomanats a Diputaclons o al tres Corporacions de caracter represen.tatiu.
,
_
3. Es podran crear agrupaclons de municipis diferents de
la provincia.
4. En els arxlpelags, les ilIes tindran, a ms, administraci
propia en forma de cabil,dos o consells,
Article 142.

Les Hlsendes locals hauran de disposar deIs mitjans sufi

clents per a 'exercici de les funcions que la lIe! atribuelx 8
les Corporaclons respectives. I es nodrlran fonamentalment de
tributs propls I de la participaci en -als de I'Estat i en els de
les Comunitats Autonornes.

((APITOl TERCER
De les comunitats autnomas
Article 143:
1. En I'exercici del dret a I'autonomia reconegut en I'article 2
de la Constituci, les provincies limtrofs que tlnguin caracte
rstlques historiques, culturals i economlques comunes, els territoris insulars I les provincies d'entitat regional historica podran
accedir a I'autogovern i constituir-se en Camunitats Autonomes
d'acord amb el que preveu aquest ,Titol I -els' estatuts respectlus,
2. la iniciativa del procs autonbmic correspoll a totes les
diputacions interessades o a I'organ interinsular corresponent,
I als dos tert;o:} deis municlpis la poblaci deis quals representi, com a mnim la majoria del cens electoral de cada provfncia o de cada illa Aquests requisits hauran d'acomplirse
dins el termini de sis mesos d'ent;a del primer acord al respecte adoptat per alguna de les Corporacions locals Interes
sades,
3. La Iniciativa, en el' cas de no reeixir, noms podr
repetir-se al cap de cinc anys,
Article 144.
Per motiu d'interes nacional, i mitjant;ant una lIei organica,
les Corts Generals podran:
al' Autoritzar la constituci d'una comunitat autonoma en
cara que el seu amblt territorial no superi el d'una provincia
i no reuneixi les condlcions de I'apartat 1 del I'article 143.
bl Autoritzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'auto
nomia a territoris qua no es trobin integrats en 'organitzaci
provincial.
cl Substituir la iniciativa de tes Corporacions locals a que
es refereix I'apartat 2 de I'artic:le 143.
Artlcle 145.
1. En cap cas s'admetra la federaci de Comunitats' Autonomes,
2 Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en que les Comunitats Autonomes podran celebrar conve
nls entre elles per tal d'acompllr I prestar serveis que els si=guin propis; 1 podran preveure, tamb, el caracter i els efectes
de la carresponent comunicaci a les Corts Generals. En els
al tres casos, els acords de cooperaci entre les Comunitats
Autonomes requeriran I'autorltzaci de les Corts Generals.

Articlc 146.
El projecte d'Estatut sera elaborat per una assemblea camposta pels membres de la Diputaci o I'organ interinsular de les
provincles afectades I pels Diputats i els Senadrs que n'hagin
estat eleglt~, i sera elevat a les Corts Generals, les quals Ii
donaran tramltaci6 de lIei.
Article 147.
1. Dins- els termes de la present Constituci, els estatuts
. seran la norma ilistltucional baslca de cada Comunitat Autonoma, I l'Estat els recon(!xera I els emparara con a part Inte
grant del seu ordenament jurdico

.
B. Q. del E.-Nm. 311.3

29 diciembre 1978

2.

Els estatus d 'autonomia nauran de Ter con:stat.

la denominaci de la Comunitat ..que s'ajusti millar a la
saya Identltat hlstbrica.
~
b) La dellmllaci del lerrllorl.
e)

el La denominaci, I"organizaci ,1 la seu de les InstituCions

autonomes propias.
.
dl les cornoetencies assumides dios el mare establert par
la Constitucl l' per les -bases per al traspas deis serveis que
els correspondran.

3. la reforma deis Estatuts s'ajustara al procediment que

ells mateixos. estableixin 1: requerlra, en qualsevol cas, raprovaci de les Corts Generals par lIel organice.
Article 148.
1. Les Comunitats Autonomes podreo assumir competencles.en les materies segents:

8 Leglslaci civil, sens perjudici de ~a conservaci, modificaci6 i desenvolupament deis drets cvils, forals o especials per
part de les Comunltats Autonomes 8111:1 on n'hi hag. En qualsevol cas, les regles relatlves a l'aplicacl6 1, a I'eficacia de les
normes jurdiques, relaclons jurdico--clvils relatlves a les formes
de matrlmonl, ordenacl deis registres I instruments pblics,
bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre
els conflictes de lIeis lo la determlnaci de les fonts del Dret,
d'acord, en 8quest darrer cas, amb les normes del dret foral
o especial.
9 Legislaci6 sobre propletat Intel.lectual I industrial.
10 Aegim duaner 1 aranzelarl; comere;: exterior.
11 Sistema monetari: divises, canvi i convertibilitat; bases,
de l'ordenacl6 del crdit, banca I assegurances.
12 Legislaci6 sobre pesos I ,mesures, determinaci6 de I'hora

oficial.

13 Bases I coordlnaci6 de la planjficaci general de I'activltat economice.

1 Qrganitzaci6 de' les saves Institucions d'sutogovern.
14 Hisenda general I Deute de I'Estat;
2 leS' alteracions del, termes_municlpals compresos en el
Foment i coordinaci6 general de la investig~ci cientseu terrltori 1, en 9,eneral,les funcions qOe corresponguin a fica15i tecnlca.
.I'Administraci de ,1 Estat sobre' Corporaclons locals, la trans16 Sanitat exterior. Bass i coordinacj6 general de la sao
ferencia de Jes quals autoritzi la legislaci ,sobre Aegim Local.
nitat. Legislaci sobre productes farmaceutlcs.
3 Ordenacl del territorl, urbanlsme I habitatge.
17 LegJslacl b.asica i regim econbmic de la Seguretat
.
4 les obres pbllques d'lnteres per a' la Comunltat Auto. Social, sens perjudici que les Comunitats Autonomes n'executin
noma dins el seu territori...els serveis.
5 Els ferrocarrils I les carreteres 1'itinerari deis quals trans18
Les
bases
-del
reglm
Jurrdlc
de
les
Administracions
pcorrl ntegrament dins el terrltorl de la Comunltat Autonoma i,
bllques I r;iel reglm estatutari deis 'seus funcionaris, les quals
de la mateix8 manera, el transport fet per aquests' mltjans o
garantlran. enqualsevol cas, als admlnistrats un tractament
per cable.
,"
com davant aquelles: el procediment adminlstratiu com, sens
6 . Els ports de refugio els ports I els aeroports esportius
perjudlcl de les especlalltats derivades de I'organitzacl propia
1, en general, els que no acomplelxin activitats comerclals.
de les Comunltats Autnomes; leglslaci sobre 'expropiaci
7 L'agrlcultura I la ramaderla, d'acord amb I'ordenaci ge
for4;osa; legislacl6 baslca sobre contractes i concessions admi
neral de I'economla.
nistratlves I el sistema de responsabilltat de totes les Admi
8 Espals forestels i el seu aprofltament.
nistracions pbliques.
9 La gesti en materia de proteccl del medi amblent.
19 Pesca martima, sens perjudici de les competencies
10 Ers projectes, la construccl I I'explotaci deis aprofi.
que s'atribueixin a les Comunitats Autonomes en aquest sector.
taments hidraulics, canal s I regatges d'interes per a la Comu.20 Marina mercant i abanderament de velxells, Il.Iuminaci
nitat Autonoma, les alges mlnerals I les termals.
de costes f senyaJ-s martlms; ports d'lnteres general: control
11 La pesca en aiges interiors, la de marisc i I'aqicultu
de I'espai aeri, trfmsit i transport aeri; servel meteorologic i
ra, la ca~a i la pesca fluvial
matriculaci6 d'aeronaus. '
12 Pires interiors.
21 Ferrocarrils i transports terrestres que circulin dins els
13 El foment del desenvolupament economic de la Comu
nitat Autbnoma dins els objectius "iTlarats per la poltica eco- terrltoris de mes d'una Comunltat Autbnoma; reglm general de
comunicaclons; trafic I clrculacl de vehicles de motor; correus
nomica nacional.
I telecomunicacio(ls; cables aerls, submarlns I radiocomunlcaci6.
14 L'artesana.
22 La legislacl6, ordenaci6 I concessi6 de recursos i apro15 Els museus, les biblioteques. I els conservatoris de mftaments hldraulics si les aiges passen per ms d'una Comusica d'interes per a la Comunitat Autonoma.
nitat Alitonoma, i I'autorltzacl de les Instal.lacions electriques
16 El patrimoni monumental d'interes per a la Comunl'tat
si I'aprofitament afecta una altra Comunitat O si I'energia .es
Autonoma.
transportada fora del seu ambit territorial.
17 El ,foment de la cultura, de la Investigaci6 i, en el seu
23 Legislacl6 basica sobre protecci6 del medi' ambient,
cas, de I ensenyament 'de la !lengua de la Comunitat Autbnoma.
.
sens perjudlcl de les. facultats de les Comunltats Autbnomes
per a J'establlment de normes addiclonals de protecci. La le18 La promoci6. I l'ordenacl6 del turisme dins el seu ambit
territorial.
gislaci6 basica sobre espais I aprofitaments forestal s i vi es
19 Promoci de I'esport del lIeure.
ramaderes.
24 Obres pbJiques d'interes general o que la realitzaci
20 Asslstencia social.
21. Sanitat I Higiene.
de les quals afecti ms d'una Comuitat Autonoma.
25 Bases delregim mlner i energtico
22 la vigilancia i la protecci deIs seus edlficis I de les
26 Aegim de produccl, comer~, tinen~a i s d'armes i '"
.seves Instal.lacions. La coordlnaci I altres facultats en r(tlaci
amb les pollcles. local s en els termes que establelxl una lIei
d'exp!osius.
orglmlca.
27 Normes baslques del. regim de premsa, radio I televisi6,
2. Havent transcorregut cinc anys, I mitJam;ant la reform
1, en general, de' tom els. mltjans de comunlcacl~social, sens
deis seus estatuts, les Comunitats Autbnomes podre n ampliar
perjudlcl de les facultats de desenvoiupament I execuci6 que
successlvament les seves competencies dins el marc establert
corresponguln a les Comunltats AutOnomes.
per I'artlcle 149.
28 Defensa del patrimoni cultural, artlstlc I monumental
espanyol contra I'exportacl I )'expollar.i; museus, biblioteques
Artlcle 149.
I arxlus de tltularltat" estatal, sens perjudicl que les Comunitats
,. l'Estat t la competencia exclusiva sobre les materies
Autbnomes n'ex('rcelxln la gestl6.
segent8:
29 Seguretat pblica, sens per!udiCI Que les Comunitats
Autonomes puguln crear policles en a fo'rma que els respectius "
1 Le regulacl6 de les condlcions baslques que garanteixln
est~tuts es1ablEilxin dins el marc -del que disposi una Ilei
la Igualtat de tOt8 els espanyols en I'exercici deIs drets I en
organlca.
el compliment deis deures constitucionals.
30 AegulaciO de les condlclons - d'obtencI6, expedici i
2, Naclonalitat, Immlgraci6, .emigraci, estrangeria I dret
homologacl de trtols academlcs I professionals, 1\ normes bad'asll.
siques per al desenvolupament de I'artlcle 27 de la ConstituciD,
3 Aelacions internacionals.
a ti de garantir el compllment de les obligacions deIs poders
4 Defensa i Forces Armades.
pbllcs en aQuesta materia,
5 Adminlstraei de JusUcia.
31 Estadstica per a finalltats eststals.
6 Legislacl6 mercantil, penal i penltenci1:lria; legislacl pro-32 Autorizacl6 par a la convocatoria de consultes populars
cessal, sens perjudlci de les especlalltats que en 8quest ordre
per vla de referendum.
es deriven necessariament de les particularitats del dret sub'stsntlu de les Comunltats Autbnomes.
2. Sens perjudicl de les competencles que podran assumir
7 Leglslacl laboral; sens parjudlcl que sigui execulada les Comunitats Autnomes, rEstat considerara el servei de la
pela argans de les Comunltats Autonomes.
cultura com un deure 1 una atrlbucl essenclal I facilitara la

B. O. del E.-Nm. 311.3

28 diciembre 1978

29374'

comunlcacl6 cultural entre les Comunltata AUtbnomel d'acord

Artlcle 152..
'
.
.
amb elles.
. .
; , .
1, En ela Estatuta aprovat. pel procedlmellt a qui e:s ref.
3. Lea matlIriea no atrlbu'des expre'..ment a I Eatat per,
J'artlcle anterior, I'orgenltzacl Institucional autonbmlca ea
aquesta ConstJtucl pocInIn correapondre a 1.. Comun1tata Autb- basar. en una Aaaemblea Legislativa elegida per su""" unlvernomes en vlrtut dela EatatuD respectfus. tAl ~t~la!JObre
1 d'ecord. amb un .Istema de representacl proporc..nal que
les ~t&rl" que no healn estst aasumlde. f)II. Eatatuta d
asaegurl tamb4t la repreaentael6 de les dlverses ZOMa del temnom.,e correspcmdr6 .1'Eatet, lea no".,.. del qual PNVlII~ .torl~ un~en de Govem. 8mb fuuclons executlvea I admlnlaen cas de confllete, lObre les de le. Comunltata Aut6nomea. entratlv.:J .1 un Presldent eleglt per l'Aaaemblea entre els seua
t~t allb que no hagl estat atrlbuTt la competilncla axclucrva mflJnb";. I nomenlt p81 Ael, al qual correapon la dlreccl' del
d aquestes darreres. En qualsevol caa, el, Oret estatal se'"
Conaan da. Govem' la suprema repreeentacl de la comunltat
respectiva I la d. l'stat d1na aquel/a. El Presldent I els membres
supletorl del dret de 'es Comunltats AutOnomes. .
del Coneel/ de Govern aeran responsables polltlcament devant
.Artlcle 1SO.
'I'Aaa,mble Un Tribunal Superior de Justicia, aens perludlcl de
1, Les Corts Generals, In matllrle, de compeUlncla estatal,
la jurlsdlccl que correspongul al Tribunal Suprem, culminar'
podran atribuir a totes O' a algunes da .les Comunltats_ Autbnol'organltzacl6 ludlclal dlnl I"mblt territorial de la Comun)tat Au-'
mes la facultat de dictar, per a el/u matelxes, normes legisla- tbnoma. En ers Estatuts 'de les Comunltats Autbnomes podran
tives dlns del marc deis principie, bases I dlrectrlus flnts ~r . establlse ols stlpbslts I les formes de partlclpacl d'aquelles en
una lIel estatal, Sens perjudlcl de la compet6ncla deis Trlbunals,
I'organltzacl de les demarcaclons judlclals del terrltorl, tot de
dlns cada I/el-marc s'establlrll la modalltat del control de les conformltat amb el que preveu la IIel orgllnlca del pder judlcl.1
Corts Gener.ls sobre equestes normes leglslatlves de les Co- I dln. la unlta tf la Independltcla prbples d'aquest darrer. Sens
munitats Autbnomes,
.
perjudlcl del que dlsposa I'artlcle 123, les sucesslves Instllncles
2. L'Estat podrll transferir o delegar a les Comunltata Autb- procelsals, en el seu cas, s'esgotaran davant brgans radlcatl en
nomes, mltja~ant una lIel orgllnlca, facultata corresponentl a el matelx terrllorl de la Comunlta!' Autbnoma en que estlgul I'or
una matllrla de tltularltat estatal que per la aeva naturaleaa si
gen competent en primera' Inalilncla.
'
guln susceptlolea de transferencia o de delegacl6. tAl lIel Pr&o
2, Una vegada hagln eatat aanclonats I promulgats 8.1S resveurll en cada cas. la transferencia corresponent de mltjans .pectlus Estetuts, nom', podran ser modificats mltla~ant els proflnancers I tamb6 les forme. de control que I'Eatat ea reservl,
cedlmenta que ells matalxos establelxln I mltja~ant referendum
3. L'Estat podrlA dictar lIels que establelxln els principia ne- entre el. electors Inscrlts en els censos corresponents.
3. Els Estatuts podran establir clrcumscrlpclons terrltorlals
cessarls per s harnionltzar les dlspoalclOIlJ normatlvea de les
prOples que g8UCllran de plena personalitat jurldlca mltjanr;ant
Comunltats, flns I lot en el cas de materles strlbOldea e lit seva
competencia, aempre que ho demanl l'lnterlls general. Correspon I'agrupacl de munlclpls IImftrofs.
a res Corts Generals d'apreclar I'exlstencla d'aquesta necessltat, Artl I 153
per majorla absoluta de cada Cambra.
ce.
.
[( control de I'actlvltat deis orgnns de les Comunllats AutbArticle 151.
nomea ser' exerclt:
.
.
a) Pel Tribunal Constitucional en allo que es r.eferelxi a la
1. No caldrll delxar transc6rrer el termlnl de cinc anrs a
constltuelonalltat de lea seves dlsposiclons admlnlstratlves amb
qu es referelx l'.partat'2 de I'artlcle 148 en ces que, dlns e ter
mini que establelx I'artlcle 143,2, acordln la Iniciativa del pr0c6s
fo~a de l/el.
,
b) Pel Govern, prevl dictamen del Consell d Estat, en allb
autonbmlc, a m's de les Olputaclona o els brgans Interlnsula,.
corresponants, les tres quartes parts del munlclpla de' cadaacuna . ~e pertoqul a I'exerclcl de funclons delegades a qu es referelx
de les provlncles afectades, les quals representln, com a mlnlm, I apartat 2 de I'artlcl. 150.
o) Per la jurlldlccl contencloso-admlnistratlva en allb que
la malorla del cens electordl de cadascuna I algul ratificada mlt
ea referehd a I'admlnlstracl autbnoma o a les seves normes
jan~ant un referendum pel vot aflrmatlu de la majorla absoluta
deis electors de cada provincia en els termes que establelld una
reglamentllrles,
.
d) Pel Tribunal de, Comptes en els aspecte:; econonllcs I
lIel org~nica.'
pressupoatlij'ls,
2, En el cas prevlst per I'apartat anterior, el procedlment per
11 elaborar rEstatut serll el segOant:
Artlcle 154.
1 El Govern convocar. tots els Olputats I Sanadors elaglta , Un delegat nomenat pel Govurn dirlgira I'admlnlslraci de
en les circumscrlpclona compreses dlns I'emblt territorial que
I'E.tat en el terrltorl de la Comunitat Aulonoma I la coordlnarll,
pretanglll accedlr a I'autogovem per tal que ea constltuexln en
al 6s procedent, smb I'admlnlstrllci pr~pla de la COnlunllat.
Assomblea, amb I'nlca flnalltat d'elaborar l'Estatut d'autonomll
Artlcle 155. ,
corresponent, mltjaneant I'acord de ls majorla absoluta dela seus
membres,
1. SI lJI'8 Comunltat Autbnoma no compila les oblgaclons
2 Una vegada hagl aprovat el projecte d'Estatut l'As88mblea que la Conatltucl o altres lIel. Ii imposaven, o actuava de foro
de Parlamentarls, squest serll tramea a la Comlssl Constitucio- ma que atemptds greument contra I'lnteres general d'ESpanya.
nal del Congrs, la cu31, dlns el tl'!omlnl de dos me:os, I'examl
el Govern. prevl requerlment desat&a fet al Presldent de la COnnrll amb el concurs I I'asslstncla j'unll delegilcl de I'Assemmunltat Autbnoma .amb I'aprovacl per malorla sbsoluta del Se
blea proposant per tal de determlnar-ne d'un acord com la
nat pod'" adoptar 'les mesures neccesarles per tal d'obllgarla al
formulacl deflnltiv.
compliment for~s de les dltes obligaclolls o per tal de proteglr
I'Interes general esmentat.
3 SI s'arrlbava a un acord, el text que en result's seril soto
2. Por a I'exeeucl de les mesures prev:stes a I'apartat
mes al referirndum del cos electoral de les provlncles compreses
anterior, el Govem podre donar Instruccions a totes les autorldins I'ambit territorial de "Estatut projectat.

4 SI el proJecte d'Eatatut
aprovat a cada provincia per la tats de les Comunltats Autonomes.
majorla deis vots emesos vlllldament, aere elevat a les Corts
Generals. Els Plens de totes dues Cambres decldlran sobre el Artlcle 156,
text per ml!jil d'un vot de ratlflcacl. Havent estat aprovat I'Es1, les Comunltats Autbnomcs gaudiran d'autonomla finan
latut, el Rel el sancionar. I el promulgarll com IIel.
cera' per a acomplir I exerclr les soves co.npeUmcles d'acord
S SI no s'arrlbava I racord a qull es referelx J'apartat 2 amb els prlnclpls de coordlnacl amb la Hlsenda estatal I de
so:ldarltat entre tots els espanyols,
d'aquest nmerp, les Corts Generals donaran al prolecte d'Esta2. Les Comunltats Autnomes podren actuar com a dele
tut la tra.mitaclo de nel. El text que aquestes aprovin serA soto
gats o col.laboradors de I'Estat en la tasca de recaptaci, gestl
mes al referndum del cos electoral de les provlncles compreses
I IIquldacl deis recursos trlbutarls d'squest, d'acord amb les
dins I'ilmblt territorial de "Estatut projectat. SI fos aprovat per
la major!a deis vots emesos valldament a cada provincia, la prolIel, I els Estatuts.
mulgacfo sera feta en els termes de I'apartat an~erfor.
.
Artlcle 157.
3 .. En .els ca~os prevlsts pels parilgrafs 4 I 5 de I'apartat
1. Els recursos de les Comullitats Autnomes seran consti
1t~ter",r, la manca d'aprovaCl del projecte d'Estatut per part
luits 'per:
el una o de ms d'una provincia' no Impedira la constltucl de la
Comunitat Autonoma prolectada per part de les altres en 18
a) Impostos cedits totalment o parcialmen' per l'Eslat; re
f~rma que ~stablelxi la IIel organica prevista per rapartat 1 carrees sobre impostos estatals 1 allres participacions en els
el a!1ucst art,c1e.
ingressos de I'[stal.
o'

relx

Auto:.
o

'

. .

'S


B. O. del K-Nm. 311.3

29 diciembre 1978

b) Els seus propls impostas, taxes i contribuclons especlals.

e) Transferencias d'un fons de compensacl Interterrltorial
i altres 8ssignaclons
carree deIs Pressuposts Generals de

rEstat.
d)

Rendlments procedents del seu patrimoni

ingressos de

dret privat.
-e) El protlucte de les aperecioos de crdito
,2.

les Comunltats Autbnomes no podran adoptar en cap

cas mesures tributarles sobre bns situats fora del seu territorl
o que constltuelxin un obstacle per a la lliure circulaci
mercaderes o de serveis.
3. l'exercici de les ccmpetencies nanceres enumerades
en I'anterior apartat 1. les normes per a resoldre els eonflictes
que poguessin sorgir les possibles formes de col.laboraci
financera entre les Comunitats Autonomes i I'Estat podrao ser
regulades per mltja d'una Ilei organice,

oe

Article 158.
1.' En els Pressuposts Generals de I'Estat es podra establir
una assignacl a les Comunitat3 Autonomes en funci del volum deis serveis i de les activitats estatels que hagln assumit
i de la garantia d'un nivel! mnim en ~a prestaci deis servels
pblics fonamentals en tot el terrltori espanyol.
2. Per tal de corregir desequlibris economics interterrito
rials i fer efectiu el prlncipi de solidaritat es constituira un
Fons de Compensacl6 destinat a despeses d'inversi, els recur
sos del qual seran distribu'its per les Corts Generals entre les
Comunitats Autonomes i les provincies, en el seu caso
TfTOL IX

Del Tribunal Constitucional

Article 159.
1. El Tribunal Constitucional es campan de 12 membres
nomenats pel Re!, deis quals, quatre a proposlcl del Congrs,
per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,
que$tre a proposicidel Senat, amb Identica majorla. dos a
proposici del Gavern, i dos a proposicl del Consell General

del Poder judicial.

2. EIs membres del Tribunal Constitucional hauran de ser
nomenats entre Maglstrats i Fiscals, Professors d'Unlversltat,
funcionaris pbllcs 1 advocats, tots eUs jurlstes de competencia
reconeguda amb ms de quinze anys d'exercici professlonal.
3. El perode de designacJ6 deis membres del Tribunal
Constitucional tindra una durada de nou anys i es renovsr<,.1\
per terc;:os cada tres anys.
4. La condici de membre del Tribunal Constitucional s
Incompatible: amb qualsevol mandat representatiu; 8mb els
cEU racs politics o administratius; amb )'exercici de funcions
.dlrectives en Ui1 partlt polftic o en un slndicat o d'un carrec al
seu servei; amb I'exerclci de les carreres judicial i fiscal; i
amb qualsevol activltat professional o mercantil.
Altrament, els membres del Tribunal Constitucional tindran
les incompatibilitats propies deis membres del poder judicial.
5. Els membres del Tribunal Constitucional seran tndepen
dents inamovibles en l'exercici del seu mandato

Artiele 160.
El presldent d~1 Tribunal Constitucional sera nomenat entre
els membres d'aquest, pel Rei, a proposici del mateix Tribunal
en pie li per a un perode de tres anys.
Article 161.
1. El Tribunal Constitucional t jurlsdicci en -tot el terrll0rl
espanyol I s competent per a conelxer:
- ,
a) Del recurs d~inconstltuclonlitat contra lIeis i disposcions normatlves ,amb forc;:a de lIei. la declaracl d'inconstitu
cionalitat d'una norma amb rang dellei, Interpretada per la
jurisprudencia afectari':. aquesta, pero la sentencia o sentencies
qua n'hagin recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.
b) Del recurs d'emparament per violaci deis drets I de les
lIibertats continguts en I'article 53.2d'aquesta Constltuci, en
els casos i formes qus la lIel estableixi.
c) Deis conflictesde competencia entre I'Estat i les Comunitats Autonomes o -deis de les Comunitats Aljlmomes en
tre elles.
_

. .
d) De les 81tres materies que Ji atribueixen la Constituci
o les lIeis organlques.

2. El Govern podr. Impugnar davant el Tribunal Constltu

cional les dlsposicions i resolcions adoptades pels brgans de
les Comunitats Autanomes. la impu.gnacl6 provocara la suspeo
516 de la disposlcl o de la resoluci recorreguda, pero el Tri

2937S

bunal, en el seu cas, haura de ratificarla o ah;arla en un

termini no superior als cinc mesos.
Article 162.
1. Tenen legitimitat:
al Per a interposar el recurs d'inconstitucionalitat. el Pre
sldent del Govern, el Defensor del Poble, cillquanta Diputats.
clnquante Senadors, els brgans col.leglats executius de les Ca..
munltats Autonomes 1, en el seu cas, les seves Assemblees.
b) Per a Interposar el recurs d'emparament, tata persona
natural o jurfdlca que Invoqul un nteres legtim, a ms del
Defensor del Poble i del Minsterk Fiscal.
2. Eh els altres casos la lIei organica determinara les pero
sones I els argans legitimats.
Article 163.
Quan en algun procs, un argan judicial consideri que una
norma amb rsng de lIel, aplicable al cas, de la valldesa de la
qual depengui el veredlcte, pugul ser contraria' a la' Constituci,
plantejara la qesti davant el Tribunal Constitucional en els
casos, en la forma 18mb -els efectes que la llei estableixi, que
en capeas seran suspensius.
ArUcle 164.
1. Les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaran
en -el butlletf oficial de I'Estat amb els vots particulars, si
n'hi hagus. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endema
d'haver estat publicades i no hi ha cap recurs en contra. Aquelles
que declarin la inconstltuclonalitat d'una ,lIel o d'una norma
amb forca de !le; i totes aquelles que no es Iimltln a I'estimaci subjetiva' d'un dret, tenen ple.ns efectes davant tothom.
2. L1evat que en elveredicte es disposl flns una altra cosa,
subsistira la vigencia de la lIei en la part no afectada per la
Inconstitucional itat..
.

Artiele 165.
Una lIei organica regulara el funcionament del Tribunal Cons
titucional, 'estatut deis seDS membre&, el procediment davant
aquel! i les condicions per a I'exerclci de les acclons.

TITOL X
De la reforma constitucional

Article 166.
la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la forma
prevista en els apartats 1 i 2 de I'article 87.
Article 167.
1. Els projectes de reforma constitucional hauran de ser
aprovats per una majoria de les tres cinquenes parts de cada
una de les Cambres. SI no h hagus acord entre totes cuas,
s'intentara obtenlr-Ia mitjanc;:snt la creaci6 d'una Comissi6 de
composfci6 parittirla de D1putats i Senadors que presentara un
text que sera votat pel Congrs I'pel Senat~
.
2. En cas de no aconseguir-se l'ajrovaci6 mitjanc;:ant el procediment de I'apartat anterior, I sempre que el texthagus
obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el
Congrs, per majorla de les dues terceres parts, podra aprovar
la reforma.
3. Una vegada hagi estataprovada la reforina per les Corts
Generals, sera satmesa a 'referndum per tal de ser ratificada,
sempre que ha demani una declma part deis membres de qualsevol de les Cambres, dins I'espai deis quinze dres segents al
d&i l'apr'ovaci6.
Article 168.
1. Si es propasava la revisi total de la Constltuci o una
de parc1al que afects el Ttal Preliminar, el Captol Segon,
Secci La del Ttol 1, o el Titol 11, es procedlra a f'.aprovaci del
princlpi per majoria deis dos tercos de cada' Cambra, 1 a la
dlssoluci immediata de les Corts,
.
2. Les Cambres elegides hauran de ratificar la declsl I
procedlr a I'estudl del nou text constitucional, que haura de,
ser apravat per majoria deis tos ter!fos de les dues Camhres.

Artlcle 169. .
No podr Inlciarse la reforma constitucional en temps de
guerra o de vigencia d'algun deis estats previstos en lrti-

ele t16.


29 diciembre 1978

39376
DIf:POSICIONS ADDICIONALS

B. O. del E.-Nm. 311.3

qu~ hl haguessln entrat. I el termlnl de dos mesos a que es

referelx I'article 151 comem;arlt a comptar des que la Comissl

Primera.

8c~bi I'estudl del projecte o projactes de que successivament

La Constituci empara 1 respecta els drets histories deis . hagl conegut.

territoris forals.
Setena,
L'actualitzaci general del dit reglm foral es durll 8 terma,
en el seu ca.... dios el mare de la Constituci I deis Estatuts
Els organismes provisiol1als autonomics es consideraran dlsd'Autonomia.
solts en els casos segents:
~egona~

La declarac16 de majoria d'edat que cont I'article 12 d'aques

ta Constituci no perjudica les situacions emparades pels drets

foral s sn l'ambit del dret privat.

Tercera.
La modificaci del regim econbmie 1 fiscal de I'arxtpelag
requerira un Informe prev de la Gamunitat Autnoma o,
en el seu cas, de I'e>rgan provisional autonomic.

c_na~1

al Una vegada hagin estat constit(ts els organs que estableixln els estatuts d'autonornia .aprovats cO;"lformement a aquesta Constitucl.
. b) . En cas que la iniciativa del procs autonbmic no arrlbs
a reeixir per tal com nJ compls .els requisits prevfsts a I'ar
ticle 143.
c) Si !'organisme no hagus exercit el .dret que Ii reconeix
la disposici transitoria pr1mera dins el termini de3 anys,
VL,itena.

Ouarta.

1. Desprs de I'entrada en vigor de la present Constituci

les Cambres que I'an aprovada assumlran les funclons I les
competencies que s'h! assenyalen respectivament per al Congrs I per al Senat, sen se que en cap cas el seu mandat s'estengu; ms enll del 15 de juny de 1981.
2. A efecte del que estableix I'artlcle 99, la promulgaci
de la Constituci es considera com un cas constitucional en
el qual s procedent d'aplicarlo, A aquest efecte, a partir de
DISPOSICIONS TRANSITORIES
la dita promulgaci s'obrira un perrode de trenta dies per 8
Prlmera~
I'aplicaci del que disposa el dit article. Durant aquest perode,
En als territorls dotats :d'un regtm provisional d'autonomia,
I'actual President del Govarn, que assumra Les funcions I les
el seu s brgans col.leglats superiora, per mitja d'un acord adop
competencies que la Constitucl estableix per a aquest ca.rrec,
tat per la majorla absoluta deis seus membres, podran substipodra optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'article 115
tuir la Iniciativa que I'apartat 2 der I'article 143 atrihueix a les
o b donar pas, ambo la seva dlmlssi, a I'aplicaci del que esDfputa~ions Provincials o als argans interinsulars corresponents.
tableix l'article 99; en aquest darrer cas restara en la situaci
, prevista.en I'apartat 2 de I'article 101.
Segona.
3. En cas de dissoluci, d'acord amb el que preveu I'artl"
Els territorls que en el passst haguessin plebiscitat afirma
ele 115 I si no s'hagus produi"t legalment allo que preveuen
els articles 68 i 69, caldra aplicar a les eleccions les normes
tlvament proJectes d'Estatut d'Autonomia I en el moment de
promulgar 'aquesta Constltuci comptin amb r~gims provisional s
vigents anteriorment, amb les niques excepcions que en allo
que .fa referencia a Ineligibilitats i incompatibilitats s'aplicara
d'autonomia, podran procedlr Immediatainent en .a forma predirectament allo que preveu I'incis segon de la Iletra b) de
vista per I'apartat 2 de I'article 148. sempre que ho acordin
I'apartat 1 de I'article 70 de la Constituci6 i el que aquesta maaix, per majorla absoluta, els brgans preautonomics col.leglats
teixa disposa respecte a redat de votar i el que estableix l'ar
superiors, els quals hauran de comunicar-ha al'Govern. El proticle 69.3.
jecte d'Estatut sera elaborat d'acord amb allo que estableix I'article 151, nmero 2, a convocatoria de I'organ col.legiat pre
Novena.
autonomic.
Als tres" anys d'haver estat elegits per primera vegada els
Tercera.
membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig
un grup de quatre membres de la mateixa" procedencia electiva
La iniciativa del procs autonomic per part de les Corporaque hagin de cessar I ser renovats, A aquest nic efecte, es
cions locals o deis seu s memhr8s, prevista per I'apartat 2 de
consideraran agrupats com membres de la mateixa procedencia
"article 143, s'entn que s diferida, amb tots els seus efectes,
els dos deslgnats a proposici del Govern i els dos que profins a la celebraci de les primeres eleccions locals sota la
cedeixen de la formulada pel Consell General del poder Judi
vigencia de la Constituci.
clal. Desprs d'un segon perode de tres anys es renovara pel
Quarta,
mateix procediment un deis dos grups no afectats pel sortelg
anterior, Des d'aquell moment Ia renovacl s'ajListara al que
1, En el cas de Navarra, t a efectes de la seva incorporat::i
estableix el nmero 3 de I'article 154.
al Consell General Basc o al reglm autonbmic hasc que el
substltueixl en 1I0c del que estableIx I'article, 143 de la ConstlD1SPOSICIO DEROGATORIA
tlci, la Iniciativa correspon a I'organ Foral competent, el quaf
1. Resta derogada la L1ei 1/1977, del 4 de gener per a la
adoptara la seva decisl per majoria deis membres que la
Reforma Poltica, i, en la mesura que no fossin ja derogades
componen. Per tal qua la dita Iniciativa sigui valida, caldrll, a
aqusta lIe, la de Principios Fundamentales del Movimiento del
ms, que la declsl de I'Cngan Foral competent sigui ratificada
per un referlmdum convocat expressament a aquest efecte, I
17 de malg de 1958, el Fuero de Jos Espaoles del 17 de juliol
aprovat per majorla deis vots valida emesos.
de 1945, el Fuero de Trabajo del 9 de mare de 1938, la Ley
Constitutiva de las Cortes, del 17 de julloL de 1942, la Ley de
2. SI la Iniciativa no reelxs, norns es podre tornar a praSucesin en la Jefatura del Estado del 26 de juliol de 1947,
duir en un altre perrode de mandat de l'organ Foral competent,
modificades totes per la lIel organica de I'Estat del 10 de gene!
i en qualsevol cas, quan hagi transcorregut el termln! mnim
de 1967 i de la mateixa manera, aquesta darrera i la del Re
que establelx I.'article 143.
ferendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.
Cinquena,
2. En la mesura que poguessin conservar alguna vigencia,
es considera derogat definitivament la L1ei del 25 d'octubre de
Les ciutats de Cauta I Melilla podran constituir-se en Comu1839 en allo que pogus afectar les provncies d'Alaba. Guipsnltats Autonotnes en el css que ho decldeixin alxi els seus
coa I Biscala.
respectlus Ajuntamenta, per mltja d'un acord adoptat per la
De la mateixa forma es considera derogada definitivament
majoria absoluta deis seus membres 1, si ho autorltzen les
la L1ei del 21 de juliol de 1876.
Corts Generals, mltjanl;ant una lIei organlca, en els termes pre.
vlsts per I'artlcle 144.
D1SPOSICIO FINAL
Sisena.
Aquesta Constltuci entrara en vigor el mateix dia que en
Si es trameten a la Comlssi de Constltu~i del Congrs
sigui publicat el text oficial al Butllet Oficial de rEstat. Sera
dlv'ersos projectes d'Estatut, seran .dictamlnats per I'ordre 6n
publicada tamb, en les al tres Ilenges d'Espanya .

En les COl'l1unitats Autonomes on resldelxi ms d'una AudiEm

ela Territorial, els Estatuts d'Autonomia respectius podran mantenir les que Ja hl eren I distribuir les competencies entre elles,
sempre de conformltat 8mb el que preveu la lIei organica I
mantenintne la unitat 1 la Independencia.

, ,

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN' OFICIAL DEL ESTADO

s: :

g;:;

=
=

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GACETA DE MADRID :==

=
=

Depsito Lega] M. 1-1958

Ao CCCXVIII

Viernes 29 de diciembre de 1978

Nm. 311.4.'

CONSTITUCION
ESPAOLA
=

APROBADA POLAS CORTES O 31 DE OUTUBRODE 1978

RATIFICADA POLO POBO ESPAOL NO REFERENDUM

DO 6 DE DECEMBRO DE 1978

-=
-=

SANCIONADA POR S. M. O REl ANTE AS CORTES

O 27 DE DECEMBRO DE 1978
-

.e o N STI TDe ION ESPAOLA

Artigo 7.

PREAMBUlO

A Nacin

e~paola,

desexando que se estableza a xusticia, a

segurldade e que se promova o ben de cantos a in
teyran, no uso da sa soberanfa, proclama 8 sa vontada de:
Garantizar, dentro da Constitucin e das lels, a convivencIa
democrtica, conforme a un arde econmico e social xusfo.
Consolidar un Est;do de Dereito qu~ asegure o imperio da
/el como expresin da vontada popular.
Protexer a tdolos espaois e pobos de Espaa no exercicio
dos dereitos humanos, das Bas culturas e tradicins, das Bas
linguas e Instituclns.
Promover, para asegurar a todos unha digna calidade de

ollb artade e

vida. o progreso da cultura e da economa.

'

Establecer unha sociedade democrtica avanzada, e '

Colaborar no fortalecemento dunhas relacins pacficas e de
eficaz cooperacin entre tdolos pobos da Terra.
.
En consecuencia, as Cortes aproban e o 'pobo espaol ratifica a seguinte
.

CONSTlTUCION
TITULO PRELIMINAR

Artigo 1.
1., Espaa constitese nun Estado social e democrtico.oe
Derelto, que propugna como valores superiores de seu ardenamento xurdico a libertade, a xusticia, a igualdade e o pluralismo poltico.
2. A 'soberana nacional reside no pobo espaol, do que
emanan os poderes do Estado .
.3. A forma poltica do Estado espaol a Monarqua parlamentaria.
.

Os sindicatos de traballadores e as asociaclns empresariais

contri buen defensa e promocin dos intereses econmicos e
soclais que lIes son propios. A sua creacin -e o exercicio da
sua actividade son libres dentro do respeto Constitucin e
lei. Asua estructura interna e funcionamento debern ser
democrticos.
Artigo 8.
1. As Forzas Armadas, constituidas polo Exrcifo de Terra, a
Armada e o Exrcito do Aire, telion como misin garantiza-la
soberana e a independencia de Espaa, dfende-la sa integddade territorial e o ordenamento constitucional.
2. Unha lei orgnica regular as bases da organizacin mi
litar de acordo cos principios da presente Constitucipn.

Artigo 9.
L Os cidadns e os poderes pblicos estn suxeitos Constitucin e ao resto do ordenamento xuridico.
2. Corresponde aos poderes pblicos promoveren as condlcins para que a libertade e a igualdade do individuo e mais dos
grupos en que se integra sexan reais e efectivas: removeren
os atrancos que impidan ou dificulten a sa plenitude e facilitaren a participacin de tdolos cidadns na vida poltica, eco
nmlca, cultural e social.

3. ~ Constitucin garantiza o principio da legalidade, a

xerarqUla normativa, a publicidade das normas. a irretroactividade das disposlcins sancionadoras non favorables ou restritivas de dereitos individuais. a seguridadexurdica, a responsabi
Iidade e mdla interdicin da arbitrariedade dos poderes pblicos.
TITULO I

Dos dereito!o e deberes fundamentais

ArUgo 2. _
A Constitucin fundamntase na indisoluble unidade da Na
cin espaola, patria comn e indjvisible de tdolos 'espaois,
e recoece e garantiza o dereito autonoma das nacionalidades
e rexi6ns que a integran e a solidaridade entre todas elas.
Arligo 3.
1. O castern a lingua espaola oficial do Estado. Tdolos
teen o deber de coecela e o dereito a usala.
2. As outras linguas espaolas sern tamn oficiais nas
respectivas Comunidades Autn,pmas de acordo' cos seUs Esta
tutos.
3. A riqueza das distintas medalidades lingsticas de
Espaa un patrimonio cultural 'que ser obxecto de especial
respeto .e protecclj1.
espaoi~

Arllgo 4.
. 1. A bandeira de Espaa est formada' por tres franxas ha
rlzontals, vermella, marela e vermella; a marela dobre de
ancha do que cada 'unha das vermellas.
2. Os Estatutos podern recoecer bandeiras e mals enseas propias das Comunidades Autnomas. Estas 'utilizaranse
xunto bandeira de Espaa nos seus edificios pblicos e nos
Seu8 actos oficlais:

Arllgo 5.
A capital 'do Estado a vila de Madrid.
. Arligo 6.
Os partidos polticos expresan o pluralismo 'poltico, canco
rren formacin e manifestacin da vontade popular e son
Instrumento fundamental para Q participacin poltica. A s(ia
creacin e o exerclclo da s(ia &1;tivldade son libres dentro do
respeto 8 Constitucin e mals j lel. A sa estrutura interna e
funclonamento debern ser democrticos.

Artigo 10.
1. A digrridade da persoa, os dereitos inviolables que Ile
son inherentes, o libre desenvolvemento da persoalidade, o respeto lei e aos dereitos dos demais son fundamento do arde
poltico e da paz socIal.
.
2. As normas relativas sos dereitos fundamentais e s li
bertades que a Constitucin recoeee, interpretaranse conforme
Declaracin Universal dos Dereitos Humanos e aos tratados
e acordos internacionais sobre as mesmas materias ratificados
por Espaa.
CAPITULO PRIMEIRO
Dos espaois e dos extranxeiros
Artigo 11.1. A nacionalidade espaola adqurese, consrvase e prdese
de acordo ca establecido pola lei.
2. Ningn espaol/de orixe poder ser privado da sa nacionalidade.
3. O Estado poder concertar tratados de dobre nacional!
dade cos pa1ses iberoamericanos. ou con aquel es que tiveran
ou tean un particular vencello con Espaa. Nestes mesmos
paises, alnda Que nog recoezcan 80S seus cidadns un dereita recproco, podern naturalizarse 05 espaois sin perderen
a sa nacionalldade de orlxe.
Artigo 12.
Os espaois son maiores de edad e aos 18 anos .

Artigo 13.
1. Os extranxeiros gozarn en Espaa das libertades pblicas que garantiza o presente Ttulo nos termos que establezan
os tratados e malla lel.
2. ,S .os espaol s sern titulares dos dereitos recaecidos
no artlgo 23, non sendo o que, atendendo a criterios de reel


B. O. del E.-Nm. 311.4

29 diciembre 1978

procldade, polda establecerse por tralado ou lel para o derelto

de sufraxlo activo nas elecclnsmunlclpals.
3. A extradicin non S8 conceder sann en cumprimento
dun tratado ou da lel, atendendo ao principio da reclprocidade.
Quedan excluidos da extradicin 05 delitos polticos, non con
slderndose como tales os actos de terrorismo.

4. A Isi establecer os termos en que os cidadns doutros

pases e mallos aptridas podarn gozar do dereito de asilo en
Espaa.

CAPITULO SEGUNDO

Dereitos e

Ii~ertades

Artigo 14.
Os espaols son guais ante a lel, sin que poida prevalecer
discriminacin ningunha por razn de necamento, raza, sexo,
relixin, opinin OU calquera cutra" condicin ou circunstancia
persosl DU social.

SECCION 1."
Dos dere itas fundamentais e das libertades pblicas
Artigo 15.
Todos teen dereito vida e integridade fsica e moral,
sin que, en caso ningn, poldan ser sometidos a tortura nin a
penas ou tratos inhumanos ou degradantes. Queda abolida a pena
de morte, salvo o que se poi da dispoer nas leis penais mili'
tares para tampos de guerra.
Artigo. 16.
1. Garantzase a libertade ideolxica, relixiosa e de culto dos
individuos e das comunidades sin mais limitacin. nas sas
manifestacins, c necesaria para a conservacin do arde pblico protexido pala lei.
.
2. Ningun poder ser abrigado a declarar sobre a sa
ideoloxa, relixln ou crenzas.
3. Nlngunha confesn ter carcter estatal. Os poderes po
blicos tern en canta as crenzas relixiosas da sociedad e espaola a mantarn as conseguintes relacins de cooperacin coa
Igrexa Catlica e as demais confesins.
Artigo 17.
1. Toda persoa ten rlereito Iibertade e seguridade. Nin
gun poder ser privado da sa Iibertade senn coa observancia
do establecido neste artigo e nos casos e na forma previstos
polalei.
2. A detencin preventiva non poder durar mais do tempo
estritamente necesario para a realizacin das averiguacin s ten
dentes ao esclarecemento dos feitas, e, en todo caso, no prazo
mximo de setenta e das horas, o detldo deber ser posta en
libertade ou a disposicin da autoridade xudicial.
3. Toda persoa detidadebe ser Informada de forma in
mediata, e de modo que lIe sexa comprensible,. dos seus derejtos e das razns da sa detencin, sin que poida ser obrigada a declarar. Garantizase a asistencia do abogado ao detido
nas dilixencias policiais e xudiciais. nos termos que a lei es
tableza.
4. A lel regular un procedemento de .. habeas corpus" para
que se produza a inmediata posta a disposicin xudicial de toda
persoa deUda ilegalmente. Igualmente, determinarase por lei o
prazo mximo de duratjn da prisin provisional.

Artlgo 18.
1. Garantzase o dereito ao honor, intimidade persoal -e
familjar e mals propia Imaxe.
2, O domicilio Inviolable. Ningunha entrada ou rexistro
poder facerse nel sin consentimente do titular ou resolucin
xudlclal,~non senda en caso de manifesto de,lito.
3. Garantizase o sagredo das comunicacins e, en especial.
das postals, telegrficas oli telefnicas, non senda en caso de
resolucin xudiciaL
4. A lel limitar o uso da Informtica para que se garantice
o honor e malla intimidade persoal e familiar dos cidadns e o
pleno exercicio dos seus dereitos.

Artigo 19.
Os espaois teen derelto 8 elexir libremente a sa residencia e a circ~laren por todo o territorio nacional.

29379

Tamn tei'ien derelto 8 en'.ter e sar libremente de Espaa

nos termos que 8 lei estableza. Este dereito non poder ser
limitado por motivos polticos ou ideolxlcos.
Artige 20.
1. .Aecocense e protxense os dereltos:

a) A expresar e difundir libremente os pensamentos, ideas

e opinins mediante a palabra. o escrito ou calquera outro me'
dio de reproduccin. .
.
b) A producin e creaci.l literaria, artstica, cientfica e
tcnica.
el A libertade de ctedra.
d) A comunicar ou recibir libremente informacin veraz por
calquera medio de difusin. A lei regular o dereito clusula
de .conciencia e ao segredo profesional no exercicio destas libertades.
2. O exercicio destes dereitos non pode restrinxirse mediante ningn tipo de censur previa.
3. A lei regular a organizacin e .control parlamentario dos
medios de comunicacin social dependentes do Estado ou de
calquera ente pblico e garantizar o acceso aos citados medios
dos grupos sociais e polticos significativos, respetando o pluralismo da socledade e das diversas Iinguas de Espaa.
4. Estas' libertades teen o seu lmite no respeto aos dereitos recoecidos neste Ttulo, nos preceptos das leis que os
desenvolven e, especialmente, no dereito ao honor, intimidade, propia imaxe e p"roteccin da mocedade e da infa~cia.
5. S poder acordarse o secuestro de pwblicacins, grabacins e outros medios de informacin en virtude de resolucin
xudicial.

Artigo 21.
1. ' Aecocese o dereito de reunin pacfica e sih armas. O"
exercicio deste dereito non necesitar autorizacin previa.
2. Nos casos de reunin en lugares de trnsito pbliGO e
manifestacins darase comunicacIn previa autoridade, que 's
as poder prohibir-cando existan razns fundadas de alteracin
do arde pblico, con perigo para persoas ou bens.
Artigo 22.
1. Recocese o dereito de asociacin.
2. As asociacin s que persigan fins ou empreguen medios
tipificados como delito son lIegais.
3. As asociacins constitudas ao abeiro deste artigo debernse inscribir nun rexistro aos nicos efectos de publicidade.
4. As asociacins s podern ser di saltas ou suspendidas
nas sas actividades en virtude de resolucin xudicial motivada.
5. Prohibense as asociacins secretas e mailas de carcter
paramilitar.
Artigo 23.
1. Os cidadns teen dereito a particiPar nos asuntos pblicos, directamente ou por medio de representantes. libremente elexidos 'en eleccins peridicas por sufraxio universal.
2. Tamn teen dereito -a acceder en condicins de Igual
dade s funcin s e' cargos pblicos, cos requisitos que sinalan
as leis.
Artigo 24.
1. Tdalas persoas teen dereito a obtela tutela efectiva
dos xueces e tribunajs no exercicio dos seus derE~Hos e intereses lextimos, sin que, en ningn caso, poi da producirse indefensin.
2. Do mesmo xeito, tudas teen dereito ao Xuez ordinario
predeterminado pala lei. defensa e asistencia de letrado, a
seren Informados da acusacin formulada contra eles, a un proceso pblico sin dilacins Indebidas e con tdalas garantas, a
utilizaren os medios de proba pertinentes para a sa defensa,
a non declararen contra si mesmos. a non se confesaren culpa
bies e presuncin de inocencia.
A lei regular os casasen que, por razn de parentesc.o ou
de segredo profesional, non se estea abrigado a declarar sobre
feitos presuntamente delictivo....

Artigo 25.
1. Ningun poder ser condenado ou sancionado por acclns ou omlsins que no momento de se produciren non constitan delito, falta ou infraccin administrativa, segundo a lexislacin vixente daquela.
.


29 dlciemore 1978

29380

2. As penas privativas d. libertad as medidas d. segurldade estarn encamladas reeducacin e relnsercl6n social
e non. podarn consistir en. tr8b~lIos forzados. O co~denado a
pena de prisin que estes cumprlndo a meSI)18 gozara dos de

reltos fundamentals deste Capitulo, f6ra dos que se vexan expresamente limitados polo contldo do fallo condenatorio, o sentido da pena e 8 lel penltendarla. En todo caso, ter deralto a
un treballa remunerado, e -mals 80S beneficios correspondentes
da Segurldade Social, as como 80 acceso cultura e 80 desenvolvemento Integral da Ba personalidade.
3. A -Administracin civil non poder Impoer sancl6ns que,
directa ou subsidiariamente, Impliquen privacin de Iibertade.
Artlgo 2 6 . '
.
Prohibens8. os Trlbunals de Honor no mbito da Administracin civil e das organizacins profesionais.

4. Mediante a lel podern regulE\rse os deberes dos clcladns nos casos de grave risco, catstrofe ou calamidpde p-

blica.
Artlgo 31.
1. Todos contribuirn ao sustentamento dos' gastos pblicos
de acordo coa sa: capacidade econmica mediante un sistema
tributario xusto Inspirado nos principios de Igualdade e progresividade que, en ningn. caso, chegar a ser confiscatorio.
2. O gasto pblico realizar unha asignacin equitativa dos
recursos pblicos e 8 sa programacin e execucin responde .
rn aos criterios de eficiencia e economa.
3. 86 podern establecerse prestacins personais ou patrio
monials de carcter pblico reguladas pala lei.
Artigo 32.

Artlgo 27.
1. Todos -teen deralto educacin. Recocese a Iibertade
de ansino.

2. A educacin ter por obxecto o pleno desenvolvemento

da persoatldade humana no respeto QOS principios democrticos de convivencia e sos deraltos e libertades fundamentais.
3 Os poderes pblicos garantizan o deralto que asiste 80S
pals para Que os seus filias reciban a formacin relixiosa e
moral que estea de" acorda coas sas propias convicins.
4. O ansino -bsico obrlgatorlo e gratuito.
5. Os poderes pblicos garantizan O- deralto de todos educacin, mediante unha programacin xeral do ansino, con par
tlclpacln efectiva de tdolos sectores afectados' e a creacin
de centros docentes.
6. Recocese s persoas Uslcas e xurdicas a libertade de
creacin de centros docentes, dentro do respeto 80s principios
constitucionals.
7.. Os profesores, os pas e se prQcede, os alunos, intervlrn no control e xestin de tdolos centros sosti dos pala Administracin con fondos pblicos, nos termos. que a lei esta-

bleza.
8. Os poderes pblicos Inspeccionarn e homologarn o sistema educativo para garantizaren o cumprimento das leis.
9. Os poderes pblicos axudarn aos centros docentes que
renan os requisitos que a lel estableza.
10. Recocese a autonoma das Universidades, nos termos
que a lei estableza.

Artlgo 28.
1. lodos tei)en dereito a- sindicarse libremente. A lei poder
pr IImltaclns, ou excepci6ns 80 exercicio deste dererto s Forzas ou institutos armados BU 80S demais Carpos sometidos a
discIplina militar e regular as peculiaridades do seu exercicio
para os funcionarios pblicos. A Iibertade sindical comprende o
derelto 8 fundar sindicatos e a se afiliar ao da sa eleccin,
asf como o derelto dos sindicatos a "1o'rmaren confederaclns e
a fundaren organizacins sindlcais internacionais ou a se afilia
ren As mesmas. Ningun poder ser obrigado a se afiliar a un
sindicato.
2. Recocese o derelto folga dos trabalfadores para a
defensa dos seus Intereses. A lel Que regule o exerclcio deste
derelto establecer as garantas precisas para que se asegure
o' mantemento dos servicios esenciais da comuflldade.
Artigo 29.'
1. Tdolos espanOls tern o dereito de peticin individual
e colectiva, por escrito, na forma e cos efectos que determine
a lel.
2. Os membros das Forzas ou Inst~tutos armados ou dos
Carpos sometidos a disciplina militar podern exercer este de
relto s6 Individualmente e de acordo co disposto na sa .texis
lacln especfica.
SECClml 2:'

Dos dereitos e deberes dos cidadns

Artlgo 30.
1, Os espaois teen o dereito e o deber de defender a

Espaija.

2. A lel fixar as abrigas milit nes dos espaols e regular,

coas debidas garantas, 8 obxeccin de conciencia, as como
8S demals causas de- exencin do servicio militar obrigatorio,
podendo Impoer, no seu caso, unha prestacin social sustitu,
torla.
3, Poderase establecer un servicio civil para o cumprimento
~
de flns de Inters xeral.

B. O. del E.-Nm. 311.4

1, O home e a muller teen dereito a contraer matrimonio

con plena Igualdade xurdlca.
2. A lei regular aS formas de matrimonio, a edade e malla
capacidade para o contraer, os dereltos e deberes dos cnxuxes,
as causas de separacin e disolucin e os seu s efectos.
Artigo 33.
1. Recoceseo dereito propledade privada e herdama.
2. A funcin social destes dereitos deUmitar o seu con
tido, de acordo coa s leis.
_
3, Ningun poder ser privado dos seus bens e dereitos se
non por causa xustificada de utilidade pblica ou inters social. mediante a correspondente indemnizacin e de conformi
dade ca disposto polas leis.
Artigo 34.
1. Recocese o dere ita de funda9in para fjns de inters
xeral, regulado pola leL
2. Rexer tamn para as fundacin s o disposto nos apartados 2 e 4 do artigo 22.
Artigo 35.
1. Tdolos espaols teen o deber de traballar e o dereito
ao trabalfo, libre eleccin de profe~in ou oficio, promocin
a travs do traballa e a unha remuneracin suficiente para satisfaceren as sas necesrdades e a.s. da sa famrlra, sin que en
ningn caso se poi da facer discriminacin por raZn de sexo,
2. A lei regurar un estatuto dos traballadores.
Artiga 36.
A lel regular as peculiaridades propias' do rxime xurdrco
dos ,Calexios Profesonais e do exercicio das prafesins titura
das. A estrutura interna e o funcionamento dos Corexias debern ser democrticos.
Artigo 37.
1. A lei garantizar o derelt negociacin corectiva laboral
entre os representantes dos traballadores e empresarios, as
como a forza vinculante dos convenios.
2. Recocese o dereito dos traballadores e empresarios a
adoptaren medidas de confllto colectivo. A lei que regula o
exercicio deste derelto, sin perxulclo .das limitacins que polda
establecer, incluir as garantas precisas para que se asegure o
funcionamento dos servicios esenciais da comunidade.

Artigo 38.
Recotese a Iibertade de empresa no marco da economa
de mercado. Os poderes pblicos garantizan e protexen o seu
exercicio e a defensa da produtlvidade, de acordo coas eslxencias da economa xeral e cando corresponda, da planificacin ..
CAPITULO TERCEIRO

Dos principios rectores da politica social e econmica

Artigo 39.
1. Os poderes pblicos aseguran a proteccin social, econmica e xurdlca da familia.
2. Os poderes pblicos asegurn, tamn, a proteccin. Integral dos filias, Iguais estes perante a lel con IndependenCia da
sa filiacin, e a das nals, calquera que sexa o seu estado ci.
vil. A lel posibilitar a Investigacin da paternldade.
3. Os pars debern prestar asistencia de todo tlpo'BOS filias
ti dos dentro ou fra do matrimonio, durante a sa minorfa de
edade e nos demals casos en que legalmente proceda.
4. Os nenas gozarn da proteccin prevista nos acordos Internacionals que mIran polos seus dereltos.-

B. O. del E.-Nin. 311.4

29 diciembre 1978

Artlgo 40.
1. Os poderes pblicos promovern a8 condlclns favorables para o progreso social e econmico e para unha distribucin
- da renda rexlonal e persoal mala equitativa, no marco dunha
poltica de estabilldade econmica. De manslra Aspeclal reallza~
rn unha poltica orientada 80 pleno emprego.
2. Adamis. 05 poderes pblicos fomentarn unha politlca
.que garantice 8 formacin e readf;l,ptacln profesionals; mirarn

pala segurldade e hixiene no treballa e garantizarn o descanso

necesario, mediante 8 limitacin da xornada laboral, a8 vacaci6ns peridicas retribuidas e a promocin. de centros adecuados.

Artlgo 41.
.

Os poderes pblicos mantern un rxime pblico de Segurldade Social para tdolos eidadns, que garantice a asistencia
e prestacins soclals suficientes -ante situacins de necesidade,
especialmente en caso de desemprego. A- asistencia e prestacins c~mplementarlas sern libres.
Artiga 42.
O Estado mirar especialmente pala salvagarda dos dereitas
saclals dos traballadores espaols no extranxeiro,
econmicos
e orientar" a sa poltica cara 80 seu regreso.
.

Artigo 43.
1. Aecocese o dereito proteccin da sade.
2. Corresponde 80S poderes pblicos organizaren e tutelaren
a sade pblica medTante medidas preventivas e as prestacins e
servicios necesarios. No tocante a iso a lel establecer os de
reitos e deberes de todos.
3. Os poderes pblicos fomentarn a educacin sanitaria, a
educacin fsica e mallo deporte. Tamn facilitarn a adecuada
.utilizacin do lecer.
Arligo 44.
1. Os poderes' pblicos promovern e tutelarn o acceso
cultura, que todos teen dereito.
2. Os poderes pblicos promovern a ciencia e investigacin
cientfica e tcnica en beneficio do inters xeral.

Artlgo 45.
1.- Todos teen dereito a disfrutar dun medio ambiente adecuado para e desenvolvemento da persoa, as como O deber de
o conservapen.
2. Os poderes p,b!icos mirarn pala utilizacin racional de
tdolos recursos naturais, co fin de protexeren e melloraren a
calldade da vlda- e defenderen e restauraren o medio ambiente,
coa axuda da indispensable solidaridade colectiva.
3. Para quen viole o dispos.to no apartado anterior, nos termos que a lei fixe estableceranse sancin s penais ou; se houbera
lugar. administrativas, as como a obriga da reparacin do darlo
causado.
Arti_go 46
Os poderes pblicos garantizarn a conservacin e promovern o enriquece mento do patrimonio histrico, cultural e artstico
dos pobos de Espaa e dbs bi:ms que o integran, calquera que
sexa o seu rxime xuridico e a sa titularidade. A lei penal sancionar os atentados contra este patrimonio.

'29381

sorlals e psrquicos, aos que prestarn a atencin especializada

que requlran e ampararanos especialmente para o disfrute dos
dereitos que este Ttulo outorga a tdolos cidadns.
Artigo 50.
Os poderes pblicos garantizarn, mediante penslns axeitadas e periodicamante actualizadas, a suficiencia econmica aOl
cidadns na terceira edade. Tamn e con Independencia d
abrigas familiares, promovern o seu banestar mediante un 5Utema de servicios sacais que atendern os seu s problemas especificos de sada, vivienda, cultura e lecer.
Artigo 51.

1. Os poderes pblicos garantizarn a defensa dos consumidores e usuarios, protexendo, mediante procedementos eficaces,
IJ seguridade, a sade e mailos lextimos intereses econmicos
dos mesmas.
.2. Os poderes pblicos promovern a informacin a maila
educacin dos consumidores e usuarios, fomentarn as sas or~
ganizacins e oirn a estas nas CtIestins que poi dan afectar 8
aqueles, nos termos que a lei estableza.
3. No marco do dlsposto polos apartados anteriores, a lel
regular o comercio interior e mailo rxime de autorizacin -de
produtos comerclals.
Artigo 52.
A lei regular as organizacins profesionais que contriban
defensa dos intereses econmicos que Iles sexan propios. A sa
estrutura interna e funcionamento debern de ser democrticos.
CAPITULO CUARTO

Das garantas das libertades e deretos fundamentas

Artlgo 53.
1. Os dereitos e libertades recoecidos no Captulo segundo
do presente Ttulo vinculan a tdolos poderes pblicos. S6 por lei,
que en todo caso deber respeta-lo seu contido esencial, poder
regularse o exercicio de tales dereitos- e libertades que se tutelarn de acordo ca previsto no artgo 161. 1 a).
2. Cal quera cidadn poder reclamala tutela das libertades
e dereltos recoecidos no artigo 14 e a Seccin 1.8 do Captulo
Segundo ante os Tribunais ordinarios por un procedemento basea
do nos principios de preferencia e sumariedade e, se fose mester. a travs do recurso de amparo ante o Tribunal Constitucional. Este derradeiro recurso ser aplicable obxeccin dfl
conciencia recoecida no artigo 30.
3. O recoecemento, o respeto e a proteccin dos principios recoecidos no Caprtulo Terceiro, informar a lexislacin
positiva, a prctica xudicial e a actuacin dos poderes pblicos.
S podern ser alegados perante a Xurisdicin ordinaria de
acordo co que dispoC!n as leis que os desenvolvan.
Artigo 54.
Unha lei orgnica regular a institucin do Defensor do Pobo,
c'bmo alto comisionado das Cortes Xerais, designado por estas
para a defensa dos dereitos comprendidos neste Ttulo; para
Iso poder supervisa-la actividad e da Administracin, dando
canta s Cortes Xerais.
CAPITULO OUINTO

Da suspensin dos dereitos e libertades

Artigo 55.

Artigo 47.
Tdo]os espaois teen' derelto a disfrutar dunha viven da
digna e axeitada. Os poderes pblicos promovern as condicins
necesarias e establecern as normas pertinentes para faceren
efectivo este dereito, regulando a utilizacin do chan de acordo
co inters xeral para que se impida a especulacin.
A comunldade participar nas plusvalas que nalan da accin
urbanstica dos entes pblicos.
.
Artigo 48.
Os poderes pblicos promovern as condlcins para a participacin libre e eficaz da mocedad e no desenvolvemento politlco,
social, econmico e cultural I

Artigo 49.
Os poderes pblicos realizarn unha poltlea de prevlsln, tratamento, rehabilitacin e Integracin dos dlsmlnudos fsicos, sen-

1. Osdereitos recoecidos nos artigos 17. 18, apartados 2

e 3, artigos 19, 20, apartados 1, a), d). e 5, arligos 21. 28 apartado 2, e artigo 37, apartado 2, podern ser suspendi Jos cando
se acorde a declaracin de estado de excepcinou ce sitio
nOs termos previstos na Constitucin. Exceptase do establecido anteriormnte o apartado 3 do artigo 17 para o suposto
de declaracin de estado de excepcin.
.
2. Unha lel orgnica poder determinala forma e os casos
nos que, de xeito individual e coa necesaria intervencin xudi
cial e o adecuado control parlamentario, {lS dereitos reca'ecidos
nos a~tigos 17, apartado 2, e 18, apartados 2 e 3, poden ser
suspendidos para persoas determinadas, en relacin coas In
vestlgacins correspondentes actuacin de bandas armadas
ou elementos terroristas.
A utilizacin Inxustificada ou abusiva das facultades recoecldas na citada lel orgnica producir respot'lsabilidade penal,
como violacin dos dereitos e libertades recoecidos poi as 181S.

29 diciembre 1978

29382

TITULO 11

Da Coroa
Artigo 56.
1. O Rel o Xefe do Estado, 'smbolo da Ba unidade e permanencia, arbitra e modera o funcionamento regular das instituclns, asume a mals alta lepresentacin do Estado Espaol nas

relacins Internaclonals, especialmente coa s nacins da sa

comunidade histrica, e exerce as funcins que Ile atribl1en
expresamente a Constitucin e mallas leis.
~
~ 2. O seu ttulo o Rei 'de Espaa e podar facar uso do&
demais que correspondan COI'oa.
3. A persos do Re! Inviolable e non est suxeita a respon
sabilldade. Os seus actos estarn sempre refrendados na forma
establecida no artigo 64. careeendo de validez sin e!,je refrendo,
ags o disposto no artigo 65, 2.

Artigo 57.

1. A Coroa de Espaa hereditaria nos sucesOres da S. M.

Don Juan Carlos I de Borbn,' lextimo herdeiro da dinasta
histrica. A sucesin no trono 'seguir o arde reguJar de primoxenitura e representacin, sendc prefelida sempre a lia ante
rror s posteriores; na mesma lia, o grado mis prximo 80
mal s remotb; no mesmo grado, o varn muller, e no mesmo
sexo, a persoa de mals edade de menos.
2, O Prfnolpe herdeiro, dende o seu nacemento ou desque
se produza o feito que orjxine o chamamento, ter i dignidade
de Prncipe de Asturias e os demais ttulos vinculados tradicionalmente 80 sucesor da Coroa de Espaa.
3. Extinguidas tdalas lias chamadas en Dereito, as Cortes
Xerais provern 8 sucesin na Coroa na forma que mais convea aos intereses de Espaa.
,
4. Aquelas persoas que tendo dereito sucesin no trono
cOntra jan matrimonio contra a expresa prohibicin do Rei e das
: Cortes Xecals, quedarn excluidas na sucesin Coroa elas e
os seus descendentes.
5. As abdicaclns e ,renuncias e calquera dbida de felto
ou de dereito que ocorra no arde de sucesin Coroa, resol ve
ranse por unha lei orgnica.

Artigo 58,
A Ra consorte ou o consorte da Raa non pode;n asumir funcin s constitucionais," fra do disposto para a Rexencia.
Artigo 59.

1. Cando o Rei for menor de edade, o pai ou a nai do

Rel e, no seu defecto, aparente mais vello mais prximo a
suceder na Coroa, segundo ,o arde establecido na Constitucin,
entrar a exercer inmediatamente a Rexencia e a exercer durante o tempo da minora de edade do Rei.
2. Se o Rei quedase inhabilitado para o exercicio da sa
autoridade e a imposibilidade fose recoecirla palas Cortes
Xerais, entrar a exercer inmediatamente a - Rexencia o Prncipe herdelro da Coroa, de ser maior de edade. De nono ser,
procederase da maneira prevista no apartado anterior, astra
que o Prfncipe herdelro eh egue maiora de edade.
3. Se non houbese ningunha persoa a quen corresponda a
Rexenc;{a, esta .ser nomeada palas Cortes Xerais, e comparase dunha, tres ou cinco persoas,
4. Para o exercicio da "Rexencia compre ser espaol e
maior de edade.
5. A Rexencia exercerase por.mandamento constitucional
e sempre en nome do Rei.
Artlgo 60,

1. Ser tutor do Rei menor a persoa que no seu testamento

nomeara o Rel defunto, s'empre que sexa maior de edade e espanal de nacemento: se non o nomeara, ser tutor O psi ou a
nal, mentres permanezan vidos. No seu defecto, nomearano as
Cortes Xerais. pro non podern acumularse os cargos de Aexente e tutor senon no pal, nal ou ascendentes directos do Rei.
2. O exerclclo da tutela tamn incompatible ca de todo
cargo ou representacin poltica.
Artlgo 6L
1, O Rel, ea ser proclamado ante as Cortes Xerals, prestar xuramel1to de desempear fielmente as sas funcins,
garder e facer que se garde a Constitucin e mallas leis e que
se respeten os dereitos dos cidadns e das Comunidades Aut6.
nomas,

B. O. del E.-Nm. 311.4

2. O Prncipe herdeiro, ao chegar maioda de edade, e

o Rexente ou Rexentes 80 se faceren cargo dar sas funcins,
prestarn o masmo xuramento, asl como o, e fidelidade ao Rei.
Artigo 62.
Corresponde ao Rei:
al A sancin e a promulgacin das leis.
b) A convocatoria e disolucin das Cortes Xeras e a convocatoria de eleccins nos te'rmos previstos na Constitucin.
cl Convocar a referndum nos casos previstos na Cons
titucin."
,
d) Propoer candidato a Presidente do Goberno e, no seu
caso, nomealo, as como pr fin s sas funcins nes termos
previstos na Constitucin.

el Nomear e separar aos membros do Goberno, a proposta

do seu Presidente.
f) Expedi-Ios decretos ac'ordados no Consello de Ministros, conferi-Ios empregos civs e militares e a concesin de
honores e distincins de acordo coas Jeis.
g) Ser informado dos asuntos de Estado e presidir, a
estes efectos, as sesins do Consello de Ministros, cando o
estime oportuno, a peticin do Presidente do Goberno.
hJ. O mando supremo das Forzas Armadas.
i) O exercicio do dereito de gracia de acordo coa lei. que
non poder autorizar indultos xerais.
j) O Alto Padroodo d<.ls Reais Academias.'
Artigo 63.

1. O Rei acredita aos embaixadcres \ a otros represen

tantes diplomticos. Os representantes extranxeiros en Espaa
estn acredifad6S perante el.
.
2. Aa Rei corresponde a manifestacin do consentimento
do Estado para se abrigar internacionalmente por medio de
tratados, de conformidade coa Constitucin e as leis.
3. Aa Rei corresponde, previa autorizacin das Cortes Xerais, declarar a guerra e facer a paz.
Artigo 64.

1. Os actos do Rei sern refrendados polo Presidente do

Goberno e, se compre, polos Ministros competentes. A proposta e o nomeamento do Presidente do Goberno, e a disolucin prevista no artigo 99, sern refrendados polo Presidente
do Congreso.
2. Dos actos do Rei sern' responsables as persoas Que
os refrenden.
Artigo 65.
1. O Rei recibe dos Presllpostos _do Estado unha cantidade
global para sustento da sa Familia e Casa, e distribe libre
mente "a mesma.
2. O Rei nome.a e releva libremente <ias lnembros civs
e militares da sa Casa.

TITULO 11I
Das Cortes Xerais

CAPITULO PRIMEIRO
Das Cmaras
Artigo 66.

1. As Cortes Xerais representan ao pobo espaol e estn

formadas polo Congreso dos Diputados e o Senado.
2. As Cortes Xerais exercen a potestade lexislativa do
Estado, aproban os seus presupostos, controlan a accin do
Goberno e teen as dema]s competencias que lIes atriba a
Constitucin.
3. As Cortes Xerais son inviolables.
Artigo 67.
1. Ningun poder ser membro das das Cmaras simulta"neamente, nin acumulala acta dunha Asamblea de COnlunidade Autnoma coa de Diputado ao Congreso.
2. Os membros das Cortes Xerais non estarn ligados por
.mandato-imperativo.
3. As reunins de Parlamentarios que se celebren sin convocatoria regramentaria non vincUlarn s Cmaras, e non podern facer exercicio das sas funcins nin ostentacin dos
seus privilexios.

B. O. fiel E:-Nm. 311.4

29 diciembre 1978

Artigo 68.

29383

3.

do. degulan o Estatto do Persoal das Cortes Xerais. Os Ae

gramentos e a sa reforma sern sometidos a unha votacin
final sobre 8 sa totalidade, que requerir a malora absoluta.
2. As Cmaras elixen os SlUS respectivos Presidentes e
os demais membros das sas Mesas. As sesins conxuntas
sern presididas polo Presidente' do Congreso e rexernse por
un Aegramento das Cortes Xerais aprobado por malara. absoluta de cada Cmara.
3. Os Presidentes das Cmaras exercen en nome das mes
mas tdolos poderes administrativos e facultades de polica
no interior da~ sas respectivas ss.

4. O Congreso elixese por catro anos. O mandato dos

Artig<1 73.

"

O Congreso compense dun mfnlmo de 300 e un mximo

de 400 Diputados, elexldos por sufraxlo universal. libre, Igual,

directo e secreto, nos termos que estsbleza 8 lel.

2. A circunscripcin electora~ 8 provincia. As poboacl6ns
de Ceuta e Melllla estarn representadas con cedenseu Diputado. A lel distribuir o nmero total de Diputados, asignando
nha representacin mnima Inicial 8 cada circunscripcin e

distribufndo os demals en proporcin . sa poboacln.

A eleccin verfflcarase en cada circunscripcin atenden

do a criterios de representacin proporcional.
Diputados termina eatro anos despols da Ba eleccin ou o
da da disolucin da Cmara.

5. Son electores e elexibles tdolos espaols que estean

en pleno uso dos seus dereitos polticos.
A lei racaocer e o Estado facilitar o exercicio do dereito
de sufraxio sos espaols que se etopen fra do territorio de
Espaa.
6. As elecclns tern lugar entre os trinta das e sesenta
das desde a terminacin do mandato. O Congreso electo deber de ser convocado dentro dos vlntecinco das seguintes
celebracin das eleccins,

Artigo 69.
1. O Senado a Cmara de representacin territorial.
2. En cada provincia elexirnse catro Senadores por sufra>do unilo'ersal, libre, igual, directo e secreto polos votantes de
cada unha delas, nos termos 'que slnale unha lei orgnica.
3. Nas provincias insulares, cada lila ou agrupacin delas,
con Cabido ou Consello Insular, constituir unha circunscripcin a efectos de eleccin de Senadores, correspondendo tres
a cda unha das iIlas maiores -Gran Canaria, Mallorca e Tenerife- ~ un a cada unha das segulntes ilIas ou agrupacins:.
Iblza-Formentera, Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro, Lanzarote e La Palma.
4. As poboacins de Ceuta e Melilla elexirn cada unha
delas dous Senadores.
5. As Comunidades Autnomas designarn ademais un Senador e outro ma'is por cada milln de habitantes do seu respectivo territorio. A designacin corresponder Asamblea lexislativa OU,. no seu defecto, ao rgano colexlado superior da
Comunldade Autnoma, de acordo- ca que estsblezan os Estatutos. que asegurarn, en todo caso, s adecuada representacin
proporcional.
.
6. O Senado elfxese por catro anos. O mandato dos Senadores termina catro anos despois da sa' eleccin ou o da
da disolucin da Cmara.
Artigo 70.
1. A lei electoral determinar as causas de inelexibilidade
e incompatlbilldade dos Diputados e Senadores. que comprendern, en todo caso:
a) Aos conpoentes do Tribunal Constitucional..
b) Aos altos cargos da Administracin do Estado que de
termine a lei, coa excepcin dos membros do Goberno~
c) Ao Defensor do Pobo.,
d) Aos Maxistrados, Xueces e Fiscais en activo.
e) Aos militares profesionais e membros das Forzas e Carpos de Seguridade e Polica en activo.
f) Aos membros das Xuntas Electorais.
2. A validez das actas e credenclals dos membros de mba c
las Cmaras estar sometida acontiol xudicial, nos termos que
estableza a lel electoral.
Artigo 71
1. Os Diputados e Senadores gozarn de inviolabilidad e po
las' oplnins manifestadas no exercicio das sas funclns.
2. Durante o perodo do seu mandato 08 Diputados e Senadores gozarn tamn de inmunidade e s6 podern ser datidos
en caso de flagrante delito. Non podarn ser inculpados nln procesados sin a previa autorizacin da Cmara respectiva.
3. Nas causas contra Dlpltados e Senadores ser compe~
tente a Sala do Penal do Tribunal Suprl;tmo.
4. Os Diputados e Senadores percIbirn ~nha asignacin
que ser fixada palas respectivas Cmaras.
Artigo 72.
1. Aa .Cmaras establec'en 08 seu. proplos regramento8.
aproban autonomamente os seu s presupostos e, de comn acor-

1. As Cmaras reuniranse anualmente en dous perodos

ordinarios de sesins: o primeiro, de setembro a decembro,
e o segundo, de febreiro a xuo.
.
2. As Cmaras podern reunirse en seslns extraordinarias
a peticin do Goberno, da Diputacin Permanente ou da malo
ra absoluta dos membros de calquera das Cmaras. As sesins
extraordinarias deberanse convocar sobre un orde do da determinado e sern clausuradas unha vez que este se esgote.

Artigo 74.
1. As Cmaras reulliran3e en sesin conxunta para o exercicio das competencias non lexislativas que o Titulo 11 atribe
expresamente s Cortes Xerais.
2. As decisins das Cortes Xerais previstas nos artigos
94, 1: 145, 2, e 158,2, adoptaranse por majara de cada unha
das Cmaras. No primeiro caso, o procedemento iniclarso o
Congreso, e nos outros dous, o Senado. En mbolos casos, se
non houbera acordo entre Senado e Congreso, intentarase obter
por unha Comisin Mixta campa sta de igual nmero de Diputados e Senadores. A Comisin presentar un texto. que ser
votado por mbalas Cmaras. Se non se aproba na forma establecida. decidir o Congreso por maiora absoluta.
Artigo 75.
1. As Cmaras funcionarn en Pleno e por Comisins.
2. As Cmaras podern delegar nas Comisins Lexislativas
'Permanentes a aprobacin de proxectos ou proposicins de ei.
O Pleno poder, con todo, recabar en calquera momento o
debate e votacin de calquera proxecto ou proposicin .de lei que xa fora obxecto desta delegacin.
3. ,Quedan exceptuados do disposto no apartado anterior
a reforma constitucional, .as cuestins internacionais, as leis
orgnicas e de bases e os Presupostos Xerais do Estado.

Artigo 76.
1. O Congreso e o Sellado, e, no seu caso, mbalas Cmaras asemade, podern nomear Comisins de investigacin
sobre calquera asunto de inters pblico, As sas concluslns
non sern vinculantes para os Tribunais, nin afectarn s resolucins xueticiais, sin perxuicio de que o resultado da investigacin sexa comunicado ao Ministerio Fiscal para o exerciclo,
cando proceda, das accin s oportunas.
2. Ser obrigatorio comparecer a requerimento das Cmaras. A lei regular as sancins que poi dan impoerse por in
cumprimento desta obriga.
Artigo 77.
1. As Cmaras poden recibir peticins individuais e colectivas, sempre por escrito, quedando prohibida a representacin
directa ,por manifestacins cidads.
2. As Cmaras poden remitir 80 Goberno as peticins que
reciban. O Goberno est obrigado a explicarse sobre o seu contido, sempre que. as Cmaras o esixa.

Artigo 78.
1. En cada Cmara haber unha Diputacin Permanente
composta por un minimo de vinten membros, que representarn aos ...9rupos parlamentarios, en proporcin sa impar
tancia numrica.
2. As Diputacins Permanentes estarn presididas polo Pre~
sidente da Cmara respectiva e tern como funcins s, prevista
no artigo 73, a de asumi-Ias facultades .Que correspondan s
Cmaras, de acordo tos artigos 86 e 116, en caso de que estas
fosen disoltas oLi expirase o seu mandato e a de ~elar polos
poderes das Cmaras, cando estas non este~n re~OIdas.
3. Expirado o mandato ou en caso de d,i~olucln~ .as Dlputacins Permanentes 'seguirn exercendo as suas funclons astra
a constitucin das novas Cortes Xerais.

29 diciembre 1978

:::9384
4.

Reunida a' Cmara correspondente, a Diputacin Perma

nente dar conta dos asuntos tratados e. das sas declslns.

Artlgo 79.
1. Para adoptaren acordas-as Cmaras deben estar reunidas regramentarlamente ~ con asistencia da malora dos seus
membros.
..
2. Eses acordas, para seren vlidos. debern ser aprobados
pala malora dos membros presentes, sin perxuiclo das malorfas especial s que establezan a Constitucin ou as leis orgnicas e mallas que para a eleccin de persoas establezan os
Regramentos das Cmaras.

3. .O voto de Senadores e Diputados personal e ndelegable.

Artigo SO.
As sesins plenarias das Cmaras sern pblicas, salvo
acorda contrario de cada Cmara, adoptado por maiora absoluta
ou de acordo ca Regramento.

CAPITULO SEGUNDO
Da elaboracin das leis
Artigo 81.'
1" . Son leis orgnicas as relativas ao desenvolvemento dos
dereltos fundamentais e das libertades pblicas, as que apraben
os Estatutos de Autonomfa e o rxime electoral xeral e as
demals previstas na Constitucin.
.
2. A aprobacin. modificacin ou derogacin das leis orgnicas eslxlr malorra absoluta do Congreso. nunha votacin final
sobre o conxunto do proxecto.
'Artlgo 82.
1. As Cortes Xerais podern delegar no Goberno a potestade de dltar normas con categora de lei sobre materias determinadas non Incluidas no artigo anterior.
2. A delegacin lexislativa deberase otorgar mediante unha
lel de bases cando o seu obxecto sexa a formacin de textos
articulados ou por _unha lei ordinaria cando se trate de refundir
varios textos legals nun S,
3. A delegacin lexislativa terase que otorgar 80 Goberno
de forma expresa para materia concreta e con fixacin do
pra:lO para o seu exercicio, A delegacin esgotarase polo uso
que dela faga o Goberno mediante a publicacin da norma
correspondente. Non poder entenderse concedida de modo
Implfcito ou por tempo indeterminado. Tampou_co poder ser
permitida a subdelegacin a autoridades distintas do propio
Gooorno,
4. As leis de bases delimitarn con precisin o obxecto e
alcance da delegacin !exislativa e os principios e criterios que
se han de seguir no seu exercic!o,
5. A autorizacin para refundir textos legais determinar
o mbito normativo a que se refiere o conUdo da delegacin.
especificando se se circunscribe mera formulacin dun texto
nico ou se se incle a regularizacin. aclaracin e armoniza
cin dos textos legais que van ser refundidos.
6. Sin perxuiclo da competencia propia dos Tribunals, as
lels .de delegacin podern establecer en cada caso frmulas
adicionais de control.
Artigo 83.
As leis de bases non podern en ningn caso:

al
b)

Autorlza,la modificacin .da propia lel de bas~s.

para ditar normas con carcter retroactivo.

Faculta~

Artigo 84.
Cando unha proposicin de lei ou unha enmenda sexa contrarla 8 unha delegacin lexlslatlva en vigor, o Goberno est
facultado para ae opor il sOa tramitacin. En tal suposto, poderil
presentarse unha proposicin de lei para a derogacin tota'l
ou parcial da lel de delegacin.
Artlgo 85.
As .disposicins do Goberno que contean a lexislacin delegada recibirn o ttulo de Oecretos lexislativos.
Artlgo 88.
1.' En caso de extraordinaria e urxente necesldade, o Goberno poderil dltar dlsposlclns .Iexlslallvas provlslonals que

B. O. del E.-Nm. 311.4

tomarn a forma de Decretos-Iels e que non podern afectar

ao ordenamento das instltucins bsicas do -Estado, aos dereitos;
deberes e libertades dos cldadns regulados no Titulo 1, ao rxlme das Comunidades Autnomas. nln ao Oerelto electoral
xeral.
2. O.s Decretos-Ieis debe~n ser inmediatamente sometidos a
debate e votacin de totalldade ao Congreso dos Diputados,
convocado ao efecto se non estivese reunido, no prazo dos
trinta das segulntes sa promulgacln. o Congreso terase
que pronunciar expresamente dentro dese prazo sobre a sa
yonvalidacin ou derogacin; para iso o Regramento establecer un procedemento especial e sumarlo.
3. Ourante o prazo establecido no apartado anterior as Coro
tes podern tramitalos como proxectos de lel polo procedemento de urxencia.
Artigo 87,
1, A iniciativa lexislativa corresponde ao Goberno, ao Con
greso e ao Senado. ae acordo coa Constitucin e os Regramentos
das Cmaras.
2. As Asambleas das Comunidades Autnomas podern solicitar do Goberno a adopcin dun proxecto de lel ou remitiren
Mesa do Congreso unha proposicin de lei, delegando ante a
citada Cmara un mximo de tres membros da Asamblea en
cargados da sa defensa,
3. Unha lel orgnica regular as formas de exercicio e requi
sitos da iniciativa popular para a presentacin de proposicins
de lel. En todo caso esixiranse non menos de 500.000 firmas
acreditadas, Non proceder esa iniciativa en materias propias de
lei orgnica, tributarias ou de caracter Internacional. nin no r~la'
tivo prerrogativa de gracia.
Artiga88,
Os proxectos de.lei sern: aprobados en Consello de Ministros. que os someter ao Congreso. acompaados dunha exposicin de motivos e dos antecedentes necesarios para se pro'l1unciar sobre eles,
Artigo 39.

1. A tramitacin das proposicins de lei regularase polos Regramentos das Cmaras, sin que a prioridade debida aos pro
xectos de lel 'Impida o exerclclo da iniciativa Jexislativa nos
termos regulados polo artigo 87.
2, As proposicins de lei que. de acordo ca artigo 87 tome
en consideracin o Senado, remitiranse ao Congreso para o seu
trmite nste como tal proposicin.
Artigo 90,
1. Aprobado un proxecto de lei ordinaria ou organlca polo
Congreso dos Diputados, o seu Presidente dar inmediata canta
do mesmo ao Presidente do Senado, que o someter deliberacin deste.
2. O Senado no prazo de dous meses, a partir do da da
recepcin dot texto, pode. mediante mensaxe motivada. vetalo
ou introducir enmendas no mesmo. O veto deber ser aprobado
por malora absoluta. O proxecto non poder ser sometido ao
Rel para sancin sin que o Congreso ratifique por maiorla absoluta, en caso de veto, o texto Inicial, ou por maiorfa simple,
unha vez transcurridos dous meses desde a interposicin do mesmo. ou se pronuncie sobre as enmendas, aceptndoas ou non
por maiorra simple.
3. O prazo de dous meses de que o Senado dispn para vetar ou enmenda-lo proxecto reduclrase ao de vinte das naturals
nos proxectos declarados urxentes polo Goberno ou polo Congreso dos D!putados.
Artigo 91.
O Rel sancionar no prazo de quince das as leis aprobadas
poi as Cortes Xerais, e promulgaraas e ordenar a sa Inmediata
publicacin,
Arligo 92.
1. As decisins poUtlcas de especial trascendencia podern
ser sometidas a referndum consultivo de tdolos cidadns.
2. O referndum ser convocado polo Rei, mediante proposta do Presidente do Goberno, previamente autorizada polo Con
greso dos Diputados.
.
3, Unha lel orgnica regular as condiclns e mailo procedemento das distintas modalidades de referndum . . previstas
nesta Constitucin.

B. O. del K-Nm. 311.4

29 dlcicmore 1978

CAPITULO TERCEIRO

Dos Tratados lnternacionals

Artigo 93.
Mediante lel orgnica podar autorlzar'se -8 celebracin de
tratados polos que se atrlba a unha ,organizacin ou Institucin
internacional o exerciclo de competencias derivadas de Constl
tucln. Corresponde s Cortes Xerals e mal s 80 Goberno. se
gundo os casos, 8 garantfa do cUrrlprlmento dstes tratados e
das resolucl6ns emanadas dos organismos internaclonals OU
supranacionals titulares da cesin.

Artlgo 94.
1. A prestacin do consentimento do Estado para se obrlg~u
por medio de tratados ou convenios requerir a prevIa autor~
zacin das Cortes Xerals, nos seguintes casos:

a) 'Tratados de carcter poltico.

b) Tratados o convenios de carcter militar.
Tratados ou convenIos que afecten Integridade terrlto
rial do Estado ou aos dereltos e deberes fundamentals establecidos no Titulo l.
d) Tratados ou convenios que impliquen abrigas financieiras
para a Facenda Pblica.
e) Tratados ou convenios que supoan modificacin ou dero
gacin daJgunha lei ou esixan medidas lexislativ8s para a sa
execucin.
.
e)

2. O Congreso e mailo' Senado sern Inmediatamente Informados da conclusin dos restantes tratados ou convenios.

Artigo 95.
1. A celebracin dun tratado internacional que contea es
tipulacins contrarias ConstitiJcin esixlr 8 previa revisin
i
constitucional.
2. O Goberno ou calquera das Cmaras pode requerir ao
Tribunal Constitucional para que declare se existe ou non esa
contradicJn.

Artlgo 96.
1. Os tratados internacionais vlidamente celebrados, unha
vez publicados oficialmente en Espaa, formarn parte do orde
namento Interno. As sllss dlsposlcins 56 podern ser deroga
das, modificadas OU suspendidas na forma prevista nos propios
tratados ou de acordo coas normas xerals do Derelto Interna
.
'

cional.
2. Para a denuncia dos tratados e convenios Internaclonais
utilizarase o mesmo procedemento, previsto para a sa aproba
cin no artlgo 94.
TiTULO IV

Do Goberno e da Administracin
Artigo 97.
O Goberno dirixe a polftica Interior e exterior, a Administra
cln civil e militar e 8 defensa do Estado. Exerce a funcin
executlva e a potestade regramentarla de acordo coa Constltu
cln e as lels.
.

Artlgo 100_
Os demais membros do Goberno sern nomeados e separa
dos polo Rel, a proposta do seu Presidente.
Artigo 101.
1. O Goberno cesa traJa celebracin de eleccins xerais, nos
casos de perda de confianza parlamentaria previstos na Constitu
cin, ou por dimisin ou morte do seu Presidente.
2. O Goberno cesante continuar en funcins astra a toma
de posesin do novo Goberno.

Artiga 102.

1. A responsabilidade criminal do Presidente e dos demals

membros do Goberno ser eslxible, cando exista, perante a Sala
do Penal do Tribunal Supremo.
.
2. Se a acusacin fose por tralci6n ou por cal quera delito
contra a segurldade do Estado no exerclclo das sas funci6ns,
s poder ser plantexada por Iniciativa da cuarta parte dos membros do Congreso, e. coa aprobaci6n .da malora absoluta do
mesmo.
3. A prerrogativa real de gracia non ser aplicable a ningn dos supostos do presente artigo.

Artigo f03.
{ A Admlnistraci6n pblica serve con obxectividade os In
tereses xerals e acta de- acordo cos principios de eficacia,
xerarqua, descentralizacin, desconcentracin e coordinacln,
con sometemento pleno lei e mals 80 Oerelto.
2. Os rganos da Administracin do Estado son creados,
rexldos e coordinados de acordQ coa lel.
. 3. A lel regular o estatuto dos funcionarios pblicos, o ac
ceso funcin ptlblica de acordo cos principios de mrito e ca
pacidade, as peculiaridades do exerclclo do seu derelt9 sin
dlacln. o sistema de Incompatibilidades e as garantas para
a imparcialidade no exerclcJo das sas funcins.

Artlgo 104.
1. A"S Forzas e Corpos de seguridade, balxa a dependencia
do Goherno, tern como misin protexe-Io 11bre exerclcio dos
dereitos e libertades e garantlzala seguridade cldad.
2. Unha lel orgnica determinar as funclns, principios b~
slcos de actuacin e estatutos das Forzas e Carpos de Segu

rldade.

1. O Goberno componse do Presidente, dos Vicepresidentes

no seu caso, dos Ministros e dos demais membros que esta

A~go

2. O Presfdente dlrlxe a accl6n do Goberno e coordina as

funclns dos demals membros do mesmo, sin perxuclo da como
petencia e responsabilldade directa destes na slla xestl6n.
3. Os membros do Goberno non podern exercer outras fun
clns representativas cs propias do mandato parlamentario,
nln calquera outra funcin pbUca que non derive do seu cargo,
nln nlngunha actlvldade profesional ou mercantil.
4. A lel regular o Estatuto e Incompatibilidades dos memo
bros do Goberno.
.

Artigo 99.
.

2. O candidato proposto conforme ao previsto no apartado

anterior expor ante a Congreso dos Diputados o programa poltico do Goberno que pretenda formar e solicitar a confianza
da Cmara.
.
3. Se o Congreso dos' Diputados, polo voto de malorfa abo
soluta dos seus membros, outorgase a sa confianza ao citado
candidato. aRel nomearao Presidente. Se non se acada esa
maJara, someterase a mesma proposta a nova votacin carenta
e alto horas despois da anterior. e a confianza entenderase ou
torgada se obtn a maiorfa simple.
4. Se efectuadas as citadas votacins non se outorgase a
confianza para a investidura, tramitarnse sucesivas proposta'3
na forma prevista nos apartados anteriores.
5. Se transcurrido o prazo de dous meses, a contar da prl
meira votacin de investidura, ningn candidato obtivo a confian
za do Congreso, o. Rei disolver mbalas Cmaras e convocar
novas e'eccins ca refrendo do Presidente do Congreso.

Artigo 98.

ble,a a lel.

1. Despola de cada renovacin do Congreso d~s DiPutados:

e nos demals supostos constltuclonals en que asr proceda, o Rel.
previa consulta cos representantes designados polos Grupos' poHtlcos con representacin parlamentaria, 8 por m$dlo do PresIdente do Congreso, propor un candidato Presidencia do Go
berno.

29385

105.
A lel regular:
al A audiencia dos cldadns, directamente ou medIante as

organlzaclns e asoclaclns recoecldas pala lel, no procede

ryento de elaboracin das disposlclns administrativas que' os

afocten.

b) O acceso dos cldadns aos arqulvos e rexlstros administrativos, menos no que afecte segurldade e defensa do Estado,
averiguacin ,dos delitos e Intimidade das persoas.
.
c) O procedemento polo que de~en producirse os actos ad
mlnlstrativos. garantizando, cando proceda, a audIencia do Inte
resada.

Artlgo 106.
1. Os Trlbunals controlan a potestade regramentaria e

legalldade da actuacin administrativa. asl como o sometemento

desta aos flns que a xustlflcan.
2. Os particulares, nos termos establecidos pala lel, tern
derelto a ser Indemnizados por toda lesin que sufran en cal

29 diciembre 1978.

29386

quera dos Seus bens e deraltas, ag8 en casos de forza malor

sempre que 8 lesin sexa CbnS8cuencla do funcionamento dos
ervlelos pblicos.
Artlgo 107.

O Cansella de Estado o supremo rganoconsu!tivo do Go

berno. Unha lei orgnica

1 egular

a sa composicin e compe

tencia.
, TITULO V

Das relacins entre'o Coberno e as Corte-s Xerais

Arligo 108.
O Goberno r"sponde solidariamente da sa xestin poltica,
perante o Congreso dos Diputados.
Artigo 109.
As Cmaras e as suas Comisins podern recabar, por medio dos Presidentes daquelas, a informacin e axuda qUl;! pre, cisen do Gaberno e dos seus Departamentos e de calesquera
autoridades do Estado e das Comunidades Autnomas.

Artigo 110.
1. As Cmaras e as sas Comisins poden reclamala pre
sencla dos membros do Goberno.
2. Os membros do Goberno teen acceso s seslns das'
Cmaras e s suas Comlslns e a facultade de se- faceren or
nelas, e podern solicitar que informen ante as mesmas fun
cionarios dos seus Departamentos.

Artigo 111.
1. O Goberno e cada un dos seus membros estn someti
dos s Interpelaclns e preguntas que lIes formulen nas Cmaras. Para esta clase de debate -os Regramentos establecern
un tempo mnimo semanal.
2. Toda interpelacin poder dar lugar a unha mocin na
que a Cmara manifeste a sa posicin.

B. O ..del E.-Nm. 311.4

3. Non proceder nova disolucin antes de que transcurra

un ano dende a anterior, ags o disposto no artigo 99, aparo

tado 5.
Artigo 116.
1. Unha lei organlca regular os estados de alarma, de ex
cetJcin e de sitio, e as competencias e Iimitacins corre.sp9n
dentes.
2. O estado de alarma ser declarado polo Goberno me
dlante decreto acordado en Consello de Ministros por un prazo .
mximo de quince das, dandO" canta ao Congreso dos Diputados,
reunido Inmediatamente ao efecto; sin a autorizacin deste non
poder ser prorrogado o dtada: prazo. O decreto determinar o
mbito territorial a que se extenden os efectos da declaracin. .,.
3. O estado de excepcin ser declarado polo Goberno me
diante decreto acordado en Consello de Ministros, previa autOri
z~cin do Congreso dos Diputados. A autorizacin e proclama
cin do estado de excepcin deber determinar expresamente
os efectos do mesmo, o mbito territorial a que se extende e a
. sa duracin, que non poder exceder de trinta das, pror!ogabies por outro prazo igual, cos mesmos requisitos.
4. O estado de sitio ser declarado pala maiora absoluta
do Congreso dos Diputados, a proposta exclusiva do Goberno. O
Congreso determinar o seu mbito territorial, duracin e condicins.
5. Non poder procederse disolucin do Congreso mentres estean declarados algns dos estados comprendidos no
presente artigo, quedando automticamente convocadas as C
maras de non estaren en perlod'J de sesin. O seu funcionamento, as como o d9s demais poderes constitucionais do Estado,
non podern Interrumpirse durante a vixencia destes estados.
Disolto o Congreso ou expirado o seu mandato. de se pro
ducir algunha das situacins que dan lugar a calquera dos citados estados. as competencias do Congreso sern asumidas
pala sa Diputacin Permanente.
6, A declaracin dos estados de alarma, de excepcin e de
sitio non modificarn o principio de responsabilidade do Go
berno e dos seus axentes recoecldos na Constitucin e nas
leis.
TITULO VI

Artigo 112.

Do Poder Xudicial

O Presidente do Goberno, previa deliberacin do Consello de

Ministros, pode plantexar perante o Congreso dos Diputados a
cuestin de confianza sobre o seu programa ou sobre unha declaracin de politica xeral. A confianza entenderase outorgada
cando vote a favor da mesma a maiora simple dos Diputados.

Artigo 113.
1. O Congreso dos Diputados pode esixi-Ia responsabilidade
poltica do Goberno mediante a adopcin por maiora absoluta
da mocin de censura.
2. A mocin de censura deber ser P1'oposta canda. menos
pala dcima parte dos Diputados, e, ter que Incluir un candidato Presidencia do Goberno.
3. A mocin de cel'lsura non. poder ser votada en tanto non
transcurran. cinco das dende a sa presentacin. Nos dous primeiros das do devandito -prazo podern presentarse mocins
alternativas.
4. Se a mocin da censura non fose aprobada polo Congre
so. os seus signatarios non podern presentar outra durante o
mesmo periodo de- sesins.

'.

Arligo 114.
Se o Congreso nega a sa confianza ao, Goberno, este
a sa dimisin ao Rei, procedndose a continuacin
designacin de Presidente do Goberno, segundo o disposto no
artigo 99.
2. Se o Congreso adopta unha mocin de censura, o Go
berno presentar 8 sa dimisin ao Rei e o candidato includo
naquela enteriderase investido da confianza da Cmara aos efectos previstos no artigo 99. O Re; nomearao Presidente do Goberno.
. 1.

presentar~

Arligo 115.
1. O Presidente do Goberno, previa deliberacin do Consello
de Ministros, e baixo a sa exclusiva responsabilidade, podar
prop~e.la disolucin do Congreso, do Senado ou das Cortes
~erals, que ser decretada polo Rel. O decreto de disolucin
flxar a data das el6cclns.
2. A proposta de disolucin non poder presentarse cando
estea en trmite unha mocin de censura.

Artigo 117.
1. A xusticia emaha do pobo e adminstrase en nome do
Re por Xueces e Maxistrados integrantes do poder xudicial, in
dependntes, Inamovibles, responsables e sometidos nicamente ao Imperio da lei.
2. Os Xueces e Maxlstrados non podern ser separados,
suspendidos, trasladados nin xtlbilados, a non ser por algunha
das causas e coas garantfas previstas na lel.
3. O exercicio da potestade xurisdicional en toda clase de
procesos, xulgando e facendo executa-Io xulgado, corresponde
s aos Xulgados ~ Tribunais determinados palas leis, conforme
s normas de competencia e procedemento que as mesmas establezan.
4. Os Xulgados e lribunais non exercern mais funcin s
cs sinaladas no apmtado anterior e as que expresamente lIes
sexan atribuidas pala lei en garanta de calquera dereito.
5. O principio de unidade xurisdicicinal a base da organizacin e funcionamento dos Tribunais. A lei regular o exercicio
da xurisdlcin militar no mbito estritamente castrense e nos
supostos de estado de sitio, se,gundo os .principios da ConstitucIn.
6. Prohbanse os Tribunais de excepcin.

Arligo 118.
E obrigatorio o cumprimento das sentencias e demais resolucins firmes dos Xueces e Tribunais, as como prestar tamn
a colboracin por eles requerida no curso do proceso e na exe
cucin das reso/ucins.
Artigo 119.
A xusticia ser gratuita cando as o dispoa a lei. e, en
todo caso, respecto de quenes acrediten insuficiencia de recur
sos para litigar.

Artigo 120.
1. As actuacin s xudiciais sern pblicas, coas excepclOns
previstas nas leis de procedemento.
2. O procedemento ser predominantemente oral, sobre
todo en materia criminal.
3. As sentencias sern sempre motivadas e pronunciaranse
en audiencia pblica.

B. O. del E.-Nm. 311.4

29 diciembre 1978

Artige 121.
Os danos causados por erro xudlclal, as como tamn os que
sexan .consecuencia do funciona mento anormal da Administra
cin e Xusticia darn dereito a unha indemnizacin a cargo do
Estado, conforme lei.
Artige 122.
1. A lel orgnica do poder xudicial determinar a constitucin, funclonamento e goberno dos Xulgadose Tribunais, as
como

(1

estatuto xurdico dos Xueces e Maxistrados de carrelra,

que formarn un Carpo nico, e do persoal. ao servicio da Administracin de Xusticia. ..

2. O Cansalla Xeral do Poder Xudicial o rgao de gober
no do masma. A lel orgnica establecer o seu estatuto e o
rxime de Incompatibilidades dos seu a membros e das sas
f[Jncins, especialmente en materia de nomeamehtos. ascensos,
inspeccin e rxime disciplinario.
.
3. O Con sello Xeral do Poder Xudicial estar integrado polo
Presidente do Tribunal Supremo. que o presidir, e por vinte
membros nomeados polo Rei por un perodo de cinco anos
Oestes, doce entre Xueces e Maxlstrados de tdalas categoras
xudlciais. nos termos -que estableza a lei orgnica; catro a pro
posta do Congreso dos Diputados e --catro a proposta do Sena
do, elexidos en mbolos casos por malora de tres quintos dos
seus membD'os. entre abogados e outros xuristas, todos eles de
recoecida competencia e con mais de quince anos de exer
cicio na sa profesin.'

29387

2 Aecocese ~ iniciativa pblica na actividade econ6mica. Mediante lei poderanse reservar ao sactr pblico recursos ou servicios esenciais. especialmente no caso de monopolio e tamn acordala intervencin de empresas cando as o
esixa o inters xeral.

Artige 129..
1. A lei establecer as formas de participacin dos interesados na Seguridad e Social e na actividade dos organismos po
blicos con funci6n que afecte directnmente caljdade da vida
ou ao benestar xeral.

2. Os poderes pblicos promovern con eficacia as diversas formas de participacin na empresa e fomentarn mediante" unha lexislacin axeitada, as sociedades cooperativas. Tamn establecern os medios que faciliten o acceso dos traballadores propiedade dos medios de produccin.

Artige 130.
1. Os poderes pblicos atendern modernizacin e desen
rolo de tdolos sectores econmicos e, E1n particular, da :";'d ri cultura, da gandera. da pesca, e da artesana, ca fin de ~qlli
para-lo nivel de vida de tdolos e~paois.
2, Ca masmo fin. outorgar;elles un trata mento especial ~
zonas de montaa.

Artigo 131.

1. O Estado, mediante lei, podar planifica-ja actividvde econmica xeral para atender s necesidades colectivas, equilibrar
e armonizalo desenrolo rexional e sectorial e estimula-lo creArtige 123.
cemento da renda e da riqueza e a sa mais xusta distribucin.
2. O Goberno elaborar os proxectos de planificacin, de
1. O Tribunal Supremo, con xurisdicin en toda Espaiia, o
rgano xurisdicional superior en tdolos ardes, salvo o dispos
acordo coas previsins que Ile seJ:<an suministradas palas Ca
to en materia de garantas constitucionais.
munidades Autnomas e o asesoramento e colaboracin dos sin2. O Presidente do Tribunal Supremo ser nomeado polo
dicatos e outr.as organizacins profeslonais, empresarials e ecoRel, a proposta do Con sello Xeral do Poder Xudicial. da ma
nmicas. A tal fin constituirase un Consalla. cuia composicin e
neira que determine a lei.
funcins se desenvolvern por Jei.
Artigo 132.
Arlige 124.
1. A lei regular o rxime xuridico das bens de dominio
. 1.0 Ministerio Fiscal, aparte das funcins encomendadas a pllco e dos comunais. inspirndose nos principios de inaUc
outros rganos, ten por finalidades promove-Ia accin da xusti- . nabilidade, imprescriptibilidade e inembarga~ilidade. as como a
cia en defensa da legalidad e, dos dereitos dos cidadns e do
Ba desafectaci6n.

inters pblico tutelado pala lei, de oficio ou a peticin dos

2. Son bens de dominio pblico estatal Os que determine a
interesados, as como velar pala independencia dos Tribunais
lei e, en todo caso. a zona martimo-terrestre, as praias, o mar
e percur.ar perante estes a satisfaccin do inters social.
,territorial e os recursos naturais da zona econmica e a pla
2. O, Ministerio Fiscal exerce as sas funcins mediante
taforma contInental.
rganos de seu. conforme aos. principios de unidade, de actwa3. Aegularanse por lel o Patrimonio do Estado e o P~tri'
cin e dependencia xerrquica e con suxeicin. en todo caso,
monio Nacional, a sa administracin, defensa e conservacin
aos de legalidade e imparcialidade.
.
Artige 133.
... 3. A lei regular o estatuto orgnico do Ministerio Fiscal.
4. O Fiscal Xeral do Estado ser nomeado polo Re!. a pro1. A potestade orixinaria para establece-los tributos corresposta do Goberno, unha vez escoitado o Consello Xeral do Po
ponde exclusivamente ao Estado. mediante lel.
der Xudicial.
2. As Comunidades Autnomas e as Corporaci.ns locais
podarn p-stablecer e esixir tributos de acordo coa Constitucin
Artigo 125.
e coas leis.
--. _
Os cidadns podern exerce-Ia accin popular e participafen
3. Todo beneficio fiscal que afecte aos tributos do E's~~
na Administracin de Xusticia mediante a Institucin do Xuradeberase esta',l acer porlei', - . J . . . . .
~
do. na forma e con respecto a aqueles procesos penais que a
4. As adl1inistraci6ns pbiT"cas s6 podern contraer abrigas
lei determine, e tamn nos Tribunals consuetudinarios e tradi
financieiras e realizar gastos de acordo coas leis.
clonais.
Artigo 1::::4.
Arlige 126.
1. Corresponde ao Goberao a elaboracin dos Presupostos
Xeraif, do Estado e s Cortes Xerais o seu P\ame,enmenda e
A polica xudiclal depende dos Xueces, dos Tribunais e do
aprobacin.
Ministerio Fiscal nas sas funcins de pescuda do delito e de
2. Os Presupostos Xerajs d Estado tern carr;ter anual.
descubrlmento e aseguramento do delincuente, nos termos que
irttj",ii~n a l'J~lidade dos. ~
s e ingresos do sector pblico
a lel estableza.
~statal e neles consig-nara'se o JmPQrtij-rios Q~neficios fjscai~
Artigo 127.
que afec~en aos tributos' do~o.
_ '.
.
3. O Goberno df:l~smpresentar ante o Congreso dos Dip~"J
1. Os Xueces e Maxistrados, emailosFiscais.mentres.es-j
tados os PresupOstos Xerais do Estado cando menos tre!'l..rmell
tean en activo non podern desempear outros cargos pulY(ses antes da expiracin dos do ano anterior.
~.
~
cos nln perteneer a partidos poTitlcos ou sindicatos. A lei A:ls
. 4. Se 8 lel de Presupostos non se aprobase ante~ do pri
tablecer o sistema e modalidades de asociacin profeslJ6nal
meiro dia do exercicio econmico correspondente.. _consl era~an.
dos Xueces, Maxlstrados e Flscais, .
se automticamente prorrogados os t'resupoStos
exerClc)j
2 A lei establecer o rxlme de incompatibilidad{{s dos
."""",
me~bros do -poder xudiclal, de inaneira que asegure a..4otal in anterior astra a aprobacin dos novoso
5. Aprobados os Presupostos Xerai.\l do Estado. o Goher- dependencia ~eles.
.
!
no poder presentar proxectos de lei que impUquen aumento e:"
gasto pblico ou disminucin dos ingresos correspondentes ao
TiTULO VII
mesmo exercicio pres,upostarlo.
Economa e Facenda
6. Toda proposicin ou enrnenda que supoa aumento dos
crditos ou disminucin dos ingresos presupostarlos requerir
Arlige 128.
a conformidade.do Goberno para a sa tramitacin.
1. Toda a riqueza do pafs nas sas distintas formas e cal
7. A lei de Presupostos non pode crear tributos. Poder
quera que sexa a sa titularidade,,::st subordinada ao inters
modificalos cando estea previsto nunha lei tributariasubstan.
tiva.
xeral .


29 diciembre 1978

29388

3. PoCteranse crear agrupaclns de cancellos dif_erentes da

provincia.
4. Ncs arqulplagos, as lIIas tern ademals a sa administracin propia e form~ de Cabidos ou Cansellas.

Artlgo 135.

1.

Gober~o ter que estar autorizado por lei para emitir

Dbeda Pblica -ou O'Jntraer -crdito.

2. Os crditos para satlsfacelo pago de intereses e capl

tal da Dbeda Pblica do Estado consideraranse sempre Inclui
dos no estado de gastos dos presupostos e non podarn ser
obxecto de enmenda ou modificacin, mentres se aXUsten s
.condicins da lei de emisin.

A[llgo 142.
As Facendas locais debern dispar dos medios' suficientes
para o desempef'io das funcins que a lel atrlbe s Carpora
clns respectivas e nutrlranse fundamentalmente de tributos
proplO,s e de participacin nos do Estado e nos das Comunidades Autnomas.

Artigo 136.
1. O Tribunal de Cantas o supremo rgano fiscalizador
das contas e da xestin econmica do Estado, asr como do

CAPITULO TERCEIRO

sector pblico.

Das Comunldadt';ts Autnomas

Depender directamente das Cortes Xerals e exercer as

sas funcins por delegacin delas no exame ecomprobacl6n
da Canta Xeral do Estado.
2. As cantas do Estado e do sector pblico estatal renderanse ao TrIbunal de Cantas e sern censuradas por este.
..
O Tribuna~ de 'Cantas, sin perda da sa propia xurisdlcln,
remli:ir s Cortes Xerals un informe anual no que, cando proceda, (jomunlcar as infraccins ou responsabilidades nas que.
ao seu >:uicio, se incurrise.
3. 03 membros do Tribunal de COlltas gozarn da mesma
independencia e inamovibilidade e estarn sometidos s mesmas incompatibilidades c6s Xueces.
Unha lel orgnica regular a composicin. organizacin e
funcins do Tribunal de Contas.

Artlgo 143.
1. No exerC!cio do dereito autonoma recoecido no aro
tigo 2 da Constitucin, as provincias limtrofes con caractersticas histricas. culturais e econmicas comns, os territorios
Insulares e as provincias con entidade rexlonal histrica podern acceder 80 seu autogoberno e constiturse en Comunidades Autnomas conforme ao previsto neste Ttulo e nos respectivos Estatutos.
2. A iniciativa do proceso autonmico corresponde a tdalas Diputacins Interesadas ou ao 6rgano Interinsular correspondente e s das terceiras partes dos concellos se a sa
poboacin representa, cando menos, a maLora do censo electoral de cada provincia ou IIa. Estes requisitos tern que ser curnpridos no prazo de seis meses desde o primeiro acordo adoptado.-neste sentido por algunha das Corporacins locais interesadas
3. A iniciativa, en caso de non pr.osperar, s se poder reiterar pasados cinco anos.

TITULO'VIII
Da Organizacin Territorial do Estado

CAPITULO PRIMEIRO
Pdnclplos xersls

Artigo 144.

Artigo 137.

As Cortes Xerais, media"nte lei orgnica, pode'rn, por motivos de inters nacional:

O Estado organizase territorialmente en municipios, en pro

vinclas e nas ComunIdades Autnomas que se constitan. Todas estas entidades gozan de autonoma para a xestin dos seu s
respectivos intereses.

al Autoriza-la constitucin dunha comunidade autnoma cando o seu mbito territorial non supere o dunha provincia e non
rena as condicin s do apartado 1 do artigo 143.
bl Autorizar ou acordar. segundo os casos. un Estatuto de
autonoma para territorios que non estean Integrados na organizacin provincial.
.
cl' Sustituir a Imclativa das Corporacin s locais a que se
reflre o apartado 2 do artigo 143.

Artigo 138.
1. O Estado garantiza a realizacin efectiva do principio
de solidaridade ,consagrado no artigo 2 da Constitucin. mi
randa de establecer un equilibrio econmico, axeitado e xusto
entre as diversas partes do territorio espaol, e atendendo en
particular s circunstancias do feito insular.
'
2. As diferencias entre os Estatutos das diferentes Comunidades Autnomas, non podern implicar, en caso ningn, privilexlos econmicos ou sociais.

Arllgo 139.
1. Tdo!os espaols te~n os mesmgs dereitos e abrigas
r:ifquera .parte do territorio do Estado.
2. Ningunh~ autorldade pode-l' acwptar- n~rj.ldas que dlrec
ta ou Indlrectamenla obstaculj'~~M a libertade de circulacin e
establecemento das persoas e a libre circulacin de bens en
todo o territori-. espaol.

_~

".,~

Artigo 145.
1. Non se admitir en caso ningn a federacin de Comunidades Autnomas.
2. Os Estatutos podern preve-los supostos, requisitos e
termos en que as Comunidades Autnomas podern celebrar.
convenios entre s para a xestin e prestacin de servicios propios delas. as como o carcter e efectos da correspondente
comunicacin s Cortes Xerais. Nos outros. supostos, os acordos de cooperacin entre as Comunidades Autnomas necesi. tarn a autorizacin das Cortes Xerais.
Artigo 146.

CAPITULO SEGUNDO

Arllgo 140.
A Constitucin

O proxecto de Estatuto ser elaborado por unha asamblea

composta polos membros da Diputacin ou rgano interinsular
das provincias afectadas e polos Diputados e Senadores elexldos nelas e ser elevado s Cortes Xerais para a sa tramitacin como lel.

Das Administracin Jocal

._--......."
/

y~ntlz_a

~orjtJlla

B. O. del E.-Nm. 31U

dos concellos.

Es;~s

Artlgo 147.
1. Dentro dos termos da presente Constitucin, os Estatu
jos sern a norma institucional bsica de cada Comunidade Au
t~oma e o Estado .reconoceraos e ampararaos como parte integr~te do seu ordenamento xurdico.
lel. Q Alcalctes sern elexidos polos Concellals ou polos ve
~\ Os Estatutos de autonoma debern conter:
. . clos.
rregalctTl:t''83 condlcins nas que convea o rxlme
af.. A denominacin da Comunidade que mellar corresponda
_de COljello abarto.
.
/
sa ilslentidade histrica.
,:.~,r[go 141.
b) A delimitacin do seu territorio.
e) A ~enominacln. organizacin e s das institucins au1. A provincia unha enUdade local co persoalidade xutnomas pt:opias.
rdica propia, _definida pala agrupacin de concellos e divlsl~
d) As competencias asumidas dentro do marco estableci
territorial para o cumplimento das actividades do Estado. Cal
do na Constitcln e as bases para, o traspaso dos servicios
qu~ra- alteracin dos Ifmltes provinclals ter que ser aprobada. correspondentes SS masmas.
palas Cortes Xerals mediante le! orgnica.
3. A reforma dos Estatutos axustarase 80 procedemento
. 2. O goberno e a administracin autnoma das provincias
que neles se estableza e requerir en todo caso a aprobacin
estarn encomendados a Dlputacins ou a outras. Corporaclns
de carcter representativo.
palas Cortes Xerais, mediante Jei orgnica.

,g~zarn de personalidade xur~na. O seu goberno e adml\-.

) ~stracl6n corresponde aos seus re~Y.2.s Axuntamentos. 'In- . .
\ 1.. t<. :,Qrados. polos Alcaldes e mailos Concellais:-Os Con:~lIals se
~ rn 1 ele.xldos polos vecios do cancel lo mediante sufraxio uni'{ersa,~gUal, libre, directo e secreto. na forma establecida pala

29 diciembre 1978

B. O. del E.-Nm. 311.4

Artlgo 148.
1. As Comunidades Autnomas
eias nas seguintes materias:

pode~n

asumir competen

1. Organizacin das sas institucins de autogoberno.

2." As alteracins dos termos municipais comprendIdos
no seu territorio e, en 'xeral, as funci6ns que correspondan
Administracin do Estado sobre as Corporaci6ns laeals e de
transferencia autorizada' pala lexislaci6n sobre Axime Local.
3. Ordenacin do territorio, urbanismo e vivenda.
4," As obras pblicas de inters da Comunidade Autnoma
no seu propio territorio.
S," As vas frreas e estradas de recorrido comprendtdo
ntegramente no territorio da Comunidade Autnoma e, nos
mesmas termos, o transporte levado a cabo por estes medios
ou p'or cable.
,
6. OS portas de refuxio, os portos e aeroportos deportivos s, en xeral, os Que non desenvolvan actividades comerciais.
7. A agriculturo. e agandera, de acordo coa ordenacin
xeral da economa.
8,Q OS montes e aproveitamentos forestais.
9. A xestin en materia de proteccin do medio ambiente.
10.
OS proxectos, construccin e explotacin dos laprovei.
tamentos hidrulicos. can les e regados de Inters da Comuni
dade Autnoma-; as augas minarais e termais..
11.0 A pesca nas augas interiores. o marisqueo e a acui
cultura, a caza e a pesca'fluvial.
12.0 Feiras interiores.
13.0 O fomento do desenvolvemento econmico da Comuni.
dade Autnoma dentro dos obxectivos marcados pala poltica
econmica nacional.
14." A artesana.
15. Museos, bibliotecas e conservatorios de msica de in.
ters para a Comunidade Autnoma.
16." Patrimonio monumental de inters da Comunidade Autnoma.
17. O fomento da -cultura, da investigacin e, no seu caso,
do ensino da Iingua da Comunidade Autnoma.
18. Promocin e ordenacin do turismo no seu mbito te
rritorial.
19. Promocin do deporte e da axeitada utilizacin do lecer.
20.0 Asistencia sociai.
21." Sanidade e hixiene.
22. A vixilancia e proteccin dos seu s edificios e instalacins. A coordinacIn e demais facultades en relacin coas policias locais nos termos que estableza unha le~ orgnica.
.....
Q

2. Transcurridos cinco anos, e mediante a reforma dos seus

Estatutos, as Comunidades Autnomas podarn ampliar sucesl
vamente as sas competencias dentro do marco establecido no
artigo 149.
Artigo 149.
1. O Estado ten competencia exclusiva sobre as seguintes
materias:
1.0 A regulacin das condicins bsicas que garanticen a
Igualdade de tdolos espaol s no exercicio dos dereitos e no
cumprimento dos deberes constitucionais.
2.0 Naclonalidade, Inmigracin, emigracin, extranxelra e
dereito de asilo.
3. Relacins internacionais.
4. Defensa e Forzas Armadas.
5. Administracin de Xusticia.
6. lexislacin mercantil, penal e penitenciaria; lexlslacin
procesal. sin perda das ecesarias especialidades que neste orde
se deriven das particularidades do dereito substantivo das Comunidades Autnomas.
.
7. Lexislacfn laboral; sIn perx'ucio da sa execucin polo.s
rganos das Comunidades Autnomas.
8.0 lexislacin civil, aparte da conservacin, modificacin
e desenvolvemento' polas Comunidades Autnomas dos dereitos civs, forais ou especiais, aH ande existan. En todo caso.
as regras relativas aplicacin e eficacia das normas xurdlcas.
relacins xurdico-civfs relativas s formas de matrimonio, oro
denacin dos rexistr03 e Instrumentos pblicos, bases das' obrl
gas contractuais, normas para resolve-Ios conflitos de lels e de
terminacin das fontes do Derelto, con respeto. no caso darra
del ro, s normas de dereito foral ou especial.
9. Lexislacin sobre propiedade Intelectual e Industrial.
10.0 Rxime aduaneiro e arancelario: comercio exterior.
11. Sistema monetario: divisas, camt.:o e convertibl1idade;
..
bases da ordenacin -do crdito. banca e seguros.
0
0

0
0

29389.

12.0 Lexislacin sobre pesas e me~idas. determinacin da

hora oficial.
13. 0 Bases e coordinacin da planificacin xeral da actividade econmica.
14.0 Facenda xeraf e Dbeda do Estado.
15.~ Fomento e coordinacin xeral da investigacin cientfica e tcnica.
~
16. Sanidade exterior. Bases e coordinacin xeral de sanidade. Lexislacin sobre os procJutos farmacuticos.
17.0 lexislacin bsica e rxime econmico da Seguridad e
Social. sin perxuiclo da execucin dos seus servicios palas
Comunidades Autnomas.
18.0 As bases do rxime xuridico das Adminlstracins P-.
blic8s e do rxime estatutario dos seus funcionarios que, en
todo caso, garanti~arn 80S administrados un t~atamento comn
ante delas; o procedemento administrativo comn, sin perxui
Ci9 das especialidades derivadas da organizacin propia das
,Comunidades Autnomas; lexislacin sobre expropiacin forzosa; lexislacin bsica sobre contratos e concesins administrativas e o sistema de responsabilidade de tdalas Administracins pblicas.
19.0 Pesca maritima, sla perxucio das competencias que
na ordenacin do sector se atriban s Comunidades Aut
nomas.
.
20.0 Maria mercante e abandeiramento de buques; aJumea
mento de costas e sinais martimos: partos de inters xerl;
aeroportos de inters xeral; control do espacio areo: trnsito
e transporte areo, servicio meteorolxlco e matriculacin de
aeronaves.
21. Vas frreas e transportes terrestres que transcorran
polo territorio de mais dunha Comunidade Autnoma; rxime
xeral de comunicacins; trfico e circulacin de vehculos a
motor; correos e telecomunicacins; _cables areos, submarinos
e radiocomunicacin.
2V A lexislacin, ordenacin e concesin de recursos e
aproveitamentos hidrulicos cando as augas' corran por mais
dunhll Comunidade Autnoma, e a autorizacin das instalaclns
elctricas, cando o seu aproveitamento afecte a outra Comunidade ou o transporte de enerxa saia do seu mbito territorial.
23.0 lexlslacin bsica sobre proteccin do medIo ambiente
sin perxuicio das facultades das Comunidades Autnomas de
estableceren normas adicional s de protecci'n. A lexisJacin
bsica sobre montes, aproveitamentos forestais e vas pecuarias.
24.0 Obras pblicas de Inters x'eral ou de realizacin que
afecte a mal s dunha Comunidad e Autnoma.
25. Bases de rxime minelro e enerxtco.
26." Rxime de produccin, comercio e posesin e uso de
armas e explosivos.
27. Normas bsicas do rxlme de prensa. radio e televl~
sl6n e, en xeral, de tdolos medios de comunicacin social. sin
perda das facultades que no seu desenvolvemento e execucln
correspondan as Comunidades Autnomas.
28." Defensa do patrimonio cultural, artfstico e monumental
espao.1 contra a exportacin e a espoliacin; museos, biblio
tecas e arqulvos de titularldade estatal, sin tocar sa xestin
por parte das Comunidades Autnomas.
29.0 Seguridade pblica. sin perxucio da posibllidade de
creacil'1 de policras poi as Comunidades Autnomas na forma
que se estableza nos respectivos Estatutos no marco do que
dispoa unha lei orgnca~
3D." Regulacin dascondlcins de obtencin, expedicin e
homologacin de ttulos acadmicos e profesionais e normas
bsicas para o desenvolvemento do artigo 27 da Constitucin
a fIn de garantizar o cumprlmento das obrlgas dos poderes
.
pblicos n~sta materia. 31.0 Estadstica para fins estatals.
32.0 Autorizacin para a convocatoria de consultas popula
res por va de referndum.
0

2. Aparte das competencias que podern asuml-Ias Comunidades Autnomas. o Estado considerar o servicio da cultura
como deber e atribucln esencal e facilitar a comunicacin
culturaf _entre as Comunidades Autnomas de acordo con alas.
3. As materias non atribuidas expresamente ao Estado por
esta Constitucin podarn corresponder s Comunidades Autnomas, segundo os seus respectivos Est"tutos. A .competencia
sobre as materias que non foran asumidas polos Estatutos de
Autononifa corresponder ao Estado, s as normas -deste prevalecern, en caso de confllto, sobre as das Comunidades Aut
noma~ ~n todo o que non estea atribuido exclusiva competen
cia destas. O derelto estatal ser, en caJquera caso, supletorio
do derelto das Comunidades Autnomas.

29 diciembre 1978

29390
Artigo 150:

1. As Cortes Xera"is. en materias de competencia estatal,

podern atribuir a todas ou a algunha das Comunidades Autnomas a facultade de ditaren. para 51 mesmBs. normas lexlsUltlVas no marcO dos prlncipis, bases e directrices fixados por"
unha lel estatal. Aparte das competencias nos Tribunals, en

cada le marco' estahlecerase a modalidade do control das

Cortes Xerals sobre estas normas lexislativas das Comunida'
des Autnomas.
2. O Estado podar transferir ou delegar nas Comunidades
Autnomas, m~diante lei orgnica, facultades correspondentes

a materia de' tltularidade estatal que pala

s(J8

propia naturaleza

sexan susceptibles de transferencia ou delegacin, Alei prever

en cada caso a correspondente transferencia de medios financieiros, as como as formas de control que se reserve o Estado.
3. O Estado poder ditar leis que establezan os principios
necesarios para armonizar as dlsposicins normativas das Ca
munldades Autnomas; ainda no caso d,e materias atribuidas
competencia destas, cando as o esixa o inters xeral. Corres
pon~e s Cortes Xerals. por malora absoluta de cada. Cmara,
a apreciacin desta necesidade.

B.-O. del E.-Nm. 311.4

naquela. O Presidente e os membros do Consella do Goberno

sern polticamente responsables ante a Asamblea.
Un Tribunal Superior de Xustcia. sin perxucio da xurisdicin
'que corresponde ao Tribunal Supremo, culminar a organizacin
xudicial no mbito territorial de Comunidade Autnoma. Nos
E~tatutos das Comunidades Atltnomas podern establecerse
os supastos e as formas de participacin de aquelas na organizacin das demarcacins xudiciais do territorio. Todo isto de
conformidade ca previsto na lei orgnica do poder xudicial e
dentro da unidade e independencia deste.
Sin perxucia do dlsposto no artigo 123, as sucesivas instan
cias pracesais. no seu caso, esgotaranse perante rganos xudiciais radicados' no mesmo territorio da Comunidade Autnoma
no que estea o rgano competente en primeira Instancia.
. 2. Unha vez sancionados e promulgados Os respectivos
Estatutos, s podern ser modificados mediante os procedementos neles establecidos e con referndum entre os electores
inscritos nos' censos cbrrespondentes.
3. Mediante a agrupacin de concellos limitrofes. os Estatutos padern establecer circunscripcins territoriais de seu
que gozarn ~unha persoalidade xuridica plena.
Artigo 153.

Artigo 151

1.. Non ser necesario deixar transcurrir o prazo de cinco

anos a que se refire o apartado 2 do artigo 148 cando a jniciativa do proceso autonmico sexa acordada dentro do prazo
do artigo 143, 2, ademais de, palas Diputacins ou os rganos
interinsulares correspondentes palas tres cuartas partes dos
Concellos de cada unha das provincias afectadas que representen, cando menos, a maiora do censo electoral de cada unha
delas e a citada iniciativa sexa ratificada mediante referndum
polo voto afirmativo da maiora absoluta dos electores de cada
provincia nos termos que estabteza unha lel orgnica.
2. No suposto previsto no apartado anterior, o procede
mento .para a elaboracin do Estatuto ser o seguinte:
1. Goberno convocar a tdolos Diputados e Senadores

elexidos nas circunscripcins comprendidas no mbito territo

rial que pretenda acceder ao autogoberno, para que se constitan en Asamblea, para os nicos efectos de elaboraren o
correspondente proxecto de Estatuto de autonoma, mediante
o acordo da maiora absoluta dos seus membros.
2. Aprobado o proxecto de Estatuto pala Asamblea de
Parlamentarios, remitirase Comisin Constitucional do Congreso, .a cal dentro do prazo de dous meses o examinar ca
concurso e asistencia dunha delegacin da Asamblea propoente para determinaren de comn acordo a sa f0rm;;;acin
definitiva.
3. Se se alcanzase o devandito acordo o texto rWi!'!tante
ser sometido fi referndum do corpo electoral das p:\'incias
comprendidas no mbito territorial do proxectado Esldloto.
4. Se o proxecto de Estatuto aprobado en cada provincia
pola maiora dos votos validamente emitidos, ser elevado s
Cortes Xerais. Os Plenos de mbalas Cmaras decidirn sobre
o texto mediante un voto de ratificacin. Aprobado o Estatuto,
o Rei sancionarao e promulgarao como lei.
5. De !Jan alcanzarse o acordo 80 que se renre _o apar
tado 2. deste nmero. o proxecto de Estatuto ser tramitado
como proxecto de lei perante as Cortes Xerais. O texto aprobado por estas ser sometido a referndum do carpo electoral
das provincias comprendidas no mbito territorial do proxectado
Estatuto. No caso de ser aprobado pala maiora dos votos validamente emitidos en cada provincia. proceder a sa promulgacin
nos termos do p~rrafo anterior.
3. Nos casos dos. prrafos 4. e 5. do apartado anterior,
a non aprobacin -do proxeeto de Estatuto por unha ou varias
provincias, non impedir a constitucin entre as restantes da
Comunidade Autnoma ptoxectada, na forma que estableza a
lei orgnica -prevista no apartado 1' deste artigo.
0

Artigo 152
1. Nos Estatutos aprobados polo procedemento a que serefire o artigo anterior, a organizacin institucional autonmica
basarase nunl'ra Asamblea lexislativa elexida por sufraxio universal conforme a un sistelJ1a de representacin proporcional
que.- asegure. ademajs. a representacin das diversas zonas do
terntorio; un Consollo de Goberno. con funcins executivas e
administrativas; e un Presidente. elexido pala Asamblea, de
entre os seus membros, e nameado polo Rei, a quen corresponde . ~ direccin. do Consello de Goberno. a suprema representaClon da respectiva Comunidade e 8 ordinaria do -Estado

O control da actividade dos rganos das Comunidades Autnomas exercerase:

al Polo Tribunal Constitucionaf. o relativo constituclonali
dade das sas disposicins 'normativas con forza de lel.
b) Polo Goberno, previo dictame do Cansella de Estado.
o do exercicio de funcins delegadas a que se refire o apartado 2 do artigo 150.
el Pala xurisdicin contencioso~dmlnistrativa. o -da administracin autnoma e as' sas normas regramentarias.
d) Polo Tribunal de Cantas,. o econmico e presupostario.
Artigo 154_

Un deleg8do nomeado polo Goberno drixira administracin

do Estado' no territorio- da Comunidade Autnoma e coordinaraa, cando proceda, coa administracin propia da Comunidade.
Arligo 155_,
1. Se unha Comunidade Autnoma non -cumprise as obrfgas
que a Constitucin ou outras leis lIe impoan. ou actuase de
forma que atente gravemente ao inters xeral de Espa~a, o
Goberno previo requerimento ao -Presidente da Comunldade
Autno~a e, no caso de non ser atendido. coa aprobacin por
maioria absoluta do Senado, poder adopta-las medfdas necesarias para obrigar a ,aquela ao cumprirriento forzoso das citadas
abrigas ou para a proteccin do mencionado inters xeral.
2. Para a execucln das .medidas previstas no apartado
anterior, o Goberno poder dar Instrucins a tdalM autoridades das Comunidades Autnomas.

Artigo 156.
1. ~ As Comunidades Autnomas gozarn de autonomfa fi
naneielra para o desenvolvemento .e execucin das sas competencias de 8cordo cos principios de coordinacin coa Facenda
estatal e de solidaridade entre tQolos espaois.
2. As Comunidades Autnomas podern actuar como delegados ou colaboradores do Estado para a recaudacin, a x~stin
e a liquidacin dos recurSos tributarios daquel, de acordo coas
leis.e os Estatutos.
Artigo 157.
1. Os recursos das Comunieades Autnomas estarn constituidos por:
a) Impostos cedidos total ou parcialmente polo Estado;
recargos 60bre impostas estatais e outras participacins nos
ingresos do Estado.
b) Os: Seus propios impostas, tasas e contribucins especiais.
el Transferencias dun 'fondo de compensacin interterrltOrial e outras asignacins con cargo aos Presupostos Xerals
do Estado.
d) Rendementos procedentes do seu patrimonio e ingresos
de dereito privado.
el O produto das operacins de crdito.
2. As Comunidades Autnomas non podern en ~ingn caso
adoptar medidas tributarias sobre bens situ~dos f?ra do seu
territorio ou que supoan obstculo libre CirculaCin de mero
cancasou servicios.

B. O. del K-Nm. 311.4

29 diciembre 1978

3. Mediante le .orgnica poder regularse o exercicio das

competencias financiiras enumeradas no precedente apartado 1, as normas que resolvan os conflitos que puideran xurdir'
e as posibles formas de colaboracin financieira entre ,as Comu-

nidades Autnomas e o Estado.

Artigo 158.

1. Nos Presupostos Xerais do Estado' poderase establecer

unha asignacin s Comunidades Autnomas en funcin do
volume dos servicios e actividades astatais que asurnisen e da
garanta dun nivel mnimo na prestacin dos servicios pblicos
fundamentais en todo o territorio espaol.
2. A fin de correxir desequilibrios econmicos loterterrl
toriais e facer efectivo o principio de solidaridade constiturase un Fondo-- de Compensacin con destino a gastos de inver-,
sin: os recursos deste Fondo sern distribuidos poi as Cortes
Xerais entre as Comunidades Autnomas e provincias, no
seu caso.
TITULO IX

00 Tribunal Constitucional
Artigo 159
1. O Tribunal Constitucional componse de 12 membros nomeados polo Rei; de entre eles, catro a proposta do Congreso
por maiora de tres quintos dos seus membros: catro a proposta do Senado, con idntica maiora; dous a proposta do
Goberno e dous a proposta do Consello Xeral do Poder Xudicial.
2. Os membros do Tribunal Constitucional debern ser nomeados entre Maxistrados e Fiscais, Profesores de Universidade. funcionarios pblicos e abogados; todos eles xuristas de
recoecida competencia con mais de quince anos de exercicio
profesional,
3. Os membros do Tribunal Constitucional sern designados
por un perodo de nove anos e renovaranse por terceir.as partes
cada tres.
4. A condicin de membro do Tribunal Constitucional
incompatible: con mandato representativo; cos cargos polticos
ou administrativos: ca desempeo de funcins directivas nun
partido poltico ou nun sindicato e ca emprego ao servicio
dos mesmos: co exercicio das carreiras xudicial e fiscal; e
con calquera actividade profesional ou mercantil.
No demais, os membros do Tribunal Constitucional tern as
incompatibilidades propias ds membros do poder xudicial.
5. Os membros do TriQpnal Constitucional sern independentes e inamovibles no exerccio do seu mandato.
Artigo 160.

O Presidente do' Tribunal Constitucional ser nomeado entre

os seu s membros polo Rei, a proposta do mesmo Tribunal en
plerro e por un perodo de tres anos.
Artgo 16L
1. O Tribunal Constitucional ten xurisdicin en todo o terri
torioes'epaol e competente para coecer:
alOa recurso de inconstitucionalidade contra leis e disposicins normativas con forza de lel. A declaracin de inconstltuconalidade dunha norma xurdica con categora de lel, interpretada pala xurisprudencia, afectar a esta, se ben a sentencia
ou sentencias recaidas non perdern o valor de causa xulgada.
b} Do recurso de amparo por viblacin dos dereitos e libertades referidos no artigo 53, 2 desta Constitucin, nos casos
e formas que a lei estableza,
cl Dos conflitos de competencia entre o Estado e as Comunidades Autnomas Oll dos. estas entre si.
d) Das demais materias que lIe atriban a Constitucin ou
as leis orgnicas.

2. O Goberno poder impugnar perante o Tribunal Constitucional as disposicins e resolucins adoptadas polos rganos
das Comunidades Autnomas. A impugnacin producir a suspensin da disposicin ou da resolucin recorrida, mais o Tribunal, se corresponde, deber ratificala ou levantala nun prazo non
superior a cinco meses.
-

cincuenta Senadores, os rganos colexiados executivos das Comunidades Autnomas, e, no seu caso, as Asambleas das
masmas.
b) Para. interporen o recurso de amparo, toda persoa natural
ou xurdicaJiue invoque un Inters lexitimo, as como o Defensor
do Pobo e o Ministerio Fiscal.

2. Nos demaig casos, a le orgnica dete~mi.nar as persoas

e rganos lexitimados.

Artlgo 163.
Cando un rgano xudicial considere, nalgn proceso, que unha
norma con categora de lei, aplicable ao caso, da validez da cal
dependa o fallo, poida ser contraria Constitucin, plantexar
a cuestin perante o Tribunal COnstitucional nos supostos. na
forma e cos efectos que estableza a lei, que en ningn caso
sern suspensivos.

Artigo 164.
LAs sentencias do Tribunal Constitucional publicaranse no
boletn oficial do Estado cos votos particulares, se os houbese.
Tee o valor de caUSa xulgada a partir do da seguinte da sa
publicacin e non cabe recurso ningn contra elas. As que decla
ren a inconstltucionalldade dunha lei ou dunha norma con forza
de lei e tdalas que non se limiten estimacin subxe,etiva dun
.
dereito. teen plenos efectos frente a todos.
2. De non ser que no fallo se dispoa outra causa, subsistir a 'vixencla da lei na parte non afectada pala inconstitucia-.
nalidade.
"Artigo 165.
Unha lei orgnica regular o funclonamento do Tribunal Constitucional, o estatuto dos seus membros, o procedemento perante o m~smo e as condiclns para o exercicio das accins.
TITULO X
Da reforma constitucional

Artigo 166_
A iniciativa de reforma constitucional exercerase nos termos
previstos nos apartados 1 e 2 do artigo 87.

Artigo 167.
1. Os proxectos de reforma constitucional debern ser aprobados por unha maiora de tres quintos de cada unha das Cma
ras. Se non hai acordo entre mbalas das Intentarase obtelo
mediante a creacin dunha Comisin de composicin paritaria
de Diputados -e Senadores, que presentar un texto que ser
votado polo Congreso e o Senado.

2. De non se lograla aprobacin mediante o procedemento

do apartado anterior. e semp"re que o texto obtivera o voto
favorable da malora absoluta do Senado. o Congreso por malora de dous tercios poder aprobala reforma,
3. Aprobada a reforma palas Cortes Xerais, ser sometida
a referndum para a sa ratificacin cando as o soliciten, den
tro dos quince das seguintes sa aprobacin, unha dcima
parte dos membros de cal quera das Cmaras.
Artigo 168,

1. Cando se propoa a reVISlon total da Constitucin ou

unha parcial que afecte ao Ttulo Preliminar, 80 Captulo Segun
do.' Seccin 1: do Titulo 1, ou 80 Titulo 11, procederase aprobacin do principio por maiora de dQus tercios de cada Camara,
e disolucin Inmediata das- Cortes.
2. As Cmaras elexidas debern ratifica-la decisin e proceder ao es1;JJdio do novo texto constitucional, que deber ser
aprobado por maiora de dous tercios do mbalas Cmaras.
3. Aprobada a reforma palas Cortes Xerals. ser sometida
a referndum para a sa ratificacin.
Artigo 169.
Non poder iniciarse a reforma constitucional en tempo de
guerra ou de vixencia dalgn dos estados previstos no arUgo 116.
DISPOSICIONS ADlCIONAIS

Artigo 162.
1.

Estn lexitmados:

al Para interporen o recurso de nconstitucionalidade,o Presidente do Goberno, o Defensor do Pobo, cincuenta Diputados,

29391

Primeira.
A Constitucin ampara e respeta os dereitos histricos dos
territorios forals.

B. O: del

29 diciembre 1978

29392

A eetuellzacln xerel de.e nlxlme foral levera.e e cabo. no

aau c..o. no marco da Constitucin" dos Estatutos de Autonomfa.
Segunde.

E.~Nm.

31\.4

Stima.
Os organismos provisional s autonmicos conslderaranse dIsaltos nos casos seguintes:

..

Cando estean constituidos os rganos que establezan os

Estatutos de autonornfa aprobados conforme a' asta Constitucin.
b) No caso de que 8 II]Iclativ8 do poreeso autonmico non
chegara a coallar per non cumprir tdolos requisitos previstos
no arUgo 143..
cl Se o organismo non exerceu o dereito que lIerecoece
a disposicin transitoria prlmelra no prazo de tres anos.
a)

A declaracin de malaria de edade conlida no artigo 12 desta

Constitucin non perxudlca 8S sltuaclns amparadas polos dereitos forals no mbito do DeTalto privado.

Tercelr8.
A m9dlficaci6n do rxlme econmico e fiscal do arquiplago
canario requerir Informe p"revlo da Comunldade Autnoma OU,
cando non do lgano provisional autonmico.

Oitava.

Cuarta.
Nas Comunidades Autnomas onde tean 8 sa sede mals
dunha Audiencia Terrltorral. os Estatutos de Autonomfa respectivos podern mante-Ias existentes, dlstrlbundo 8S competencias
entre elas, sempre de eonformidade ca previsto na lel orgnica
do poder xudlclal e dentro da unldade e independencia deste.
DISPOSICIONS TRANSITORIAS
Prlmelra. ,
Nos territorios dotados dun rximen provisional da Butanomia. Os seus rganos. colexlados superiores, mediante acordo
adoptedo pola melorle ebaolute doe seus membros. podern sustltul-Ia Iniciativa que o epertado 2 do ertlgo 143 etrlb~e s Dlputaclns Provlnclals ou 80S rganos Interinsulares corraspondentes. ~
Segunda.
Os territorios que no pasado plebiscitaron afirmativamente
proxeetos de Estatuto de autonomia e conten, no Intra de se
. promulgar esta Constitucin, con rxlmes provlsionals de autonomia podern proceder Inmediatamente na forma tlue se prev
no apartado 2 do artlgo 148, cando Bsi o acorden, por malaria
absoluta, os seus rganos preautonmlcos colexiados superiores,
comunicsndoo ao Goberno. O proxaeto de Estatuto ser elaborado de acordo ca establecido no artlgo 151, nmero 2, por con
vocatorla do rgano colexlado preautonmico.
Terceira.
A Iniciativa do proceso autonmico por parte das Corporaclns loc!!ls ou dos seus membros, prevista no apartado 2 do
rtigo 143, entndese diferida, con tdolos seus efectos. astra
a celebracin das primeiras elecclns locals unha vez vixtmte a
Constitucin.
Cuarta.

-1. No caso de Navarra, e 8 efectos da sa Incorporacin ao

Consello Xeral Vasco OU 80 rxlme autonmico vasco que o
sustlla. en lugar do que establece o ertlgo 143 de Constitucin.
a Iniciativa corresponde 80 Organo Fo.ral competente. que adoptar a sa decJsln por malarta dos membros Que o compoen.
Para a validez da citada Iniciativa ser preciso. adamis. que a
decis.in do Organo Foral competente sexa ratificada por refe:,ndum expresamente convocado 80 efecto. e aprobado -por malorfa dos votos vlidos emitidos.
2. Se 8 iniciativa non prosperase, s se podar reproducl.la
masma en ~Istlnto perlado de mandato do Organo foral competente, e en todo caso, cando xa transcurrira o prazo mnimo que
establece o ertlgo 143.
.
Oulnte.
As cldades de Ceuta e Melilla poderanse co~slilurr en Comunidades Autnomas se o deciden ssl os seus respectivos Axun-tamentos. mediante acordo adoptado pala malaria absoluta dos
seus membros e se o autorIzan tomn ast as Cortes Xerals,
mediante unh.8 lel orgnica. nos termos previstos no arllgo 144.

Sexta.
En caso de se remltlren -Comisin de Constitucin do 'Congreso varios proxectos de estatuto, dltamlnaranse polo seu arde
de entrada na mesma, e o prazo de dous meses 8 que fal referencia o artJgo 151 empezar a contar desque a Comisin remate
o estudio' do proxecto ou proxectos dos que sucesivamente fose
tenda coecemento.

L As Cmaras que aprobaron a presente Constitucin asumirn, trala entrada en vigor da mesma, as funcins e campe.
tancias que se slnalen nela tanto para o Congreso como para o
Senado, sin que en casp ningn o seu mandato se extenda mls
al do 15 de xuo de 1981.
2.. Conforme o establecido no artigo 99. a promulgacin da
Constitucin conslderarase como suposto constitucional no que
procede a sa aplicacin. Para Isto. e a partir da devandita promulgacin, abrlrase un perodo de trinta dias para a aplicacin
do dlsposto no citado -artigo.
Neste perodo, o actual Presidente do Goberno, que asumir
as funclns e competencias que para ese cargo establece 8
Constitucin, poderase decidir pola utilizacin da facultade que
lIe recoece o artlgo 115 ou dar paso, por medio da dimisin,
aplicacin do establecido no artigo 99, quedando no derradeiro
caso na situacin prevista, no apartado 2 do artigo 101.
3. No caso de S8 disolver, conforme 80 previsto no artlgo 115 e, de non desenvolverse legalmente o previsto nos artlgas 68 a 69, sern de aplicacin nas elecclns as normas vlxentes con anteriorldade, pro coa excepcin de que, no que se
reflre a Inellxibllldades e Incompatibilidades, se aplicar directamente o previsto no inciso segundo a letra b) do apartado 1
do artlgo 70 da Constitucin; e Igualmente o disposto nela con
respecto edade pa,ra o voto e o establecido no artigo 69, 3.

Novena.
Aos tres anos de elexldos por primelra vez os membros do
Tribunal Constitucional procederase a sortes ~esignacin dun
grupo de catro membros da mesma procedencia electiva entre
os que tean que cesar e renovarse. S no que a Isto se refire,
conslderaranse agrupados como membros da mesma procedencia
aos daus designados e proposta do Goberno e aos dous que
proceden da formulada polo Consella Xeral do Poder Xudiciat
Procederase de igual xelto unha vez transcurridos outros tres
anos entre os dous grupos non afectados polo sorteo anterior.
A partir de antn sagulrase o establecido no nmero "3 do ar
ligo 159.
DISPOSICION DEROGATORIA
1. Queda derogada a lel 1/1977, de 4 de xaneiro, para a
Reforma Poltica, as como;' en tanto en canto non estlveran xa
derogadas pala lel mencionada anteriormente, a de Principios
do Movemento Nacional de 17 de malo de 1958, o Foro
dos Espaols de 17 de xullo de 1945, o do Traballo de 9 de
marzo de 1938, a lel Constitutiva das Cortes de 17 de xullo
de 1942, a lei de Sucesin na Xefatura do Estado de 26 de
xullo de 1947, todas elas modificadas pala lel Orgnica do
Estado de 10 de xanelro de 1907 e nos mesmos termos esta
ltima e malla do Referndum Nacional de 22 de outubro de 1945.
2. En tanto en canto puidera conservar algunha vixencia,
considrase definitivamente derogada a ley de 25 de outubro
de 1839 no que pudiera afectar s provincias de Alava, Guipz
coa e Bizcaia.
Nos mesmas termos considrase definitivamente derogad a
lel de 21 de xullo de 1876.
3. Aslmesmo quedan dero.gadas cantas dlsposicins se apaan 80 establecido nesta Constitucin. .
DISPOSICION DERRADEIRA
Esta Constitucin entrar en vigor o masmo da da publicacin do seu texto oficial no boletln oficial do Estado. Publicarase
tamn nas demais linguas de Espaa.

IMPRENTA NACIONAL DEL BOLETlN OFlCIAL DEL ESTADO

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

GAl:ETA DE MADRID
Viernes 29 de diciembre ae 1978

CONSTITUCI
ESPANYOLA
APROVADA PER LES CORTS EL 31 D'OCTUBRE DE 1978

RATIFICADA: PEL POBLE ESPANYOL EN REFERENDUM

DE 6 DE DESEMBRE DE 1978

SANCIONADA: PER S. M. BE REI DAVANT LES CORTS

EL 27 DE DESEMBRE DE 1978

Nm. 311.5

CONSTITUCIO ESPANYOLA
PREAMBUL
La Naci e.panyola, amb el desig d'establlr la justicia, la
IIibertat i la seguretat I de promoure al b de tots els qul la

integren, en lis de la seua seblranla, proclama la voluntat de:

Garantir la convlvlmcla democratice dios la Constituci les
l1els de conformltat 8mb un ordre economic i social justo
Consolidar un Estat de Oret que assegure I'impari de la lIei
com 8 expressl de la voluntat popular.
Protegir tot9 els espanyols i els pobles d'Espanya en I'exereicl deis drets humans. les seues cultures tradicions, flenges
I Instltucions.
Promoure el progrs de la cultura i de I'economia par tal
d'assegurar a tOt9 una quaUtet de vida digna.
Establlr una Bacietat democratice avam;ada. i
Col-laborar a I'enfortlment d'unes relaclans pacifiques i de
cooperacl aflca.;: entre tots els pobles de la Terra.
En 'conseqencia, les Corts aproven i el poble espanyol ra
tifica la segent

Instrument fonamental per a la participaci poltica. Sn creats

I exerciran la seva activitat lIiurement dins el respecte a la
Constitucl6 I a la L1e!. l'estructura Interna i el funcionament
hauran de ser democratics.
Article 7.
Els sindicats de treballadors i les associacions empresarial s
cantribueixen a la defensa i a la promoci deIs interessos economics i socials que els s6n propis, Podran ser creats I exer
ciran la seua activitat lIiurement dlns el respecte a la Constituci i a la Llei. L'estructura interna I el funcionament hauran
de ser democratics.

CONSTlTUCl

Article 8.
1. tes Forces Armades, constitui'des per l'Exercit de Terra,
"Armada I l'Ex~rcit de I'Aire, tenen com a missi garantir la
sobirania i la lndependEmcla d'Espanya; defensarne la integritat
territorial I I'ordenament constitucional.
2. Una Ilei organica regulara les bases de I'organitzaci
miUtar de conformitat amb els principis de la present Constituci6.

TITOL PRELIMINAR

Article 9.

Article 1,
1. Espanya es constitueix en un Estat social i democriHic de
Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament
jurfdic la IIibertat, la justfcia, la gualtat 1 el plurallsme poltic.
2. La soblranla nacional resideix en el poble espanyl, del
qual emanen els poders de I'Estat.
3. La forma poltica de I'Estat espanyol s la Monarq,1"1 parlamentaria.
Artiole 2.
La Constituci es fonamenta en la indissoluble unilat
naci espanyola, p~tria comuna i indivisible de tots els
nyol5, i reconeix i garanteix el dret a I'autonomia de les
nalltats i de les regions que la integren i ,la solidaritat
tates elles.

de la
espa
naca
entre

Artlcle 3.
1. El castalia s la Ilengua espanyola oUcial de rEstat. rots
els espanyols teneo el deure de conelxer-la I el dret d'usarla.
2. Les altres !Ienges espanyoles seran tamb oflclals en
les respectlves Comunitats Autnomes d'acord amb els seus
Estatuts.
3. La riquesa de les dlferents modalitats Iingfstiques d'Esplnya s un patrimoni cultural que ser~ oblecte d'especial respecte i protecci6.
Article 4.
1., la bandera d'Espanya s formada per tres franges horitlantals, vermella, groga i vermella; la groga s de doble amplllrla que la de cadascuna de les vermelles.
2, Els Estatuts podren reconixer banderes i ensanyes propies de les Comunltats Autonornos. Aquestes s'utllittaran juntament amb la. bandera d'Espanya en els ediflcls pblics i en
als actes oflclals.
Artlcle 5,
La capital de I'Estat s la villa da Madrid,
Artlele 6.
Els partlts politlcs expressen el plurallsme politlc co~corren
a l. formacl I 8 la manlfestac16 de la voluntat' popular I .n

1. Els ciutadans i als poders pblics resten subjectes a la

Constitucl6 i a la resta de I'ordenament jurdico
2. Carrespon als poders pblics de promoure les condlcions per tal que la IIibertat i la igualtat de I'lndividu i deis
grups en els quals s'integra siguen reals i efectives; remoure
els obstaclas que n'impedesquen o en dificulten la plenitud I
facilitar la participaci de tots els ciutadans en la vida poltica,
economica, cultural i social.
3. La Constituci6 garantelx el principi. de lega1ltat, la jerarquia normativa, la publicltat de les normes, la irretroactivitat de
les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de
drets individuals, la seguretat jurdica, la responsabilltat i la
interdicci de I'arbitrarietat d~ls poders pblics,
TfTOL PRIMER

Deis drets deis deures fonal\18ntals

Artide 10.

1. La dignitat de la persona, els drets inviolables que 11

sn fnherents, el lliure desenvolupament de la person.litat, el
respecte a la lIei i als drets deis al tres s611 fonament de I'ordre
poltic i de la pau social.
2. Les norm,es relatives als drets fonamentals a les IIIber
tats que la Constituci reconega s'interpretaran de conformltat
amb la Declaraci6 Universal de Drets Humans i els Trectats 1
els Acords Internacionals sobre aquestes materies ratificats
per Espanya,
CAPITOL PRIMER
DeIs espanyols deIs estrangers

ArtiGlEt 11.
1. La nacionalitat espanyola s'adquireix. es conserva I es
perd d'.acord amb el que la lJei estabJelx.
2. Cap espanyol d'origen no podra ser privat de la seua na
cionalitat.
3. L'Estat podra concertar tractats de doble naclonalltat
8mb els paisos iber08merlcans' o amb aqoel1s que hagen tlngut
o ttnguen una vfnculaci particular amb Espanya. En aquests
paisos, encera que no reconeguen als seus clutadans un dret
recfproc, els espanyols podran naturalltzar-s'hl sense perdre la
nacionalitat d'orlgen.

B. O. del E.-Nm. 311.5

29 diciembre 1978

Article 12.
Els espanyols 56n majora d'adat als divuit aoya.
Article 13.
1. Els' estrangers gaudiran a Espanya de les IIibertats pbllques que garanteix el presant Titol en als termes que estables

quen els tractats i la lIel.

2. Noms els espanyols sersn titulara deis drets reconeguts

en I'article 23. lIevat d'allb que. 8mb critarla de reclprocltat.'
puga establir~se per tractat o per lIei per -al dret de sufragi
actiu en les alecciona municlpals.
.
3. l'extradici6 narns es concedin} en compliment d'un
tractat o de la Ilel, d'acord amb el principl de reciprocltat.
Resten exclosos de l'extradici els delictes poltics. No seran

conside'rats com a tals als actes de terrorlsme.

4. la Ilel establira la forma en que els ciutadans d'altres
paIsos i els apatrides podran gaudir del dret d'asil a Espanya.
CAPITOl SEGON
Drets i IJbertats

Article 14,
Els espanyols sn iguals davant la lIei. sense que puga
prevaler cap discrimi.naci per roo de naixenca, raea, sexe, rellgi, opini o qualsevol altra condici o circumst~mcla personal
o social.
.1
SECCI 1.'

Deis drets fonamentals i de las Ilibertatspbliques

Article 15,
Tothom t dret a la vida i a la integritat fsica i moral, sensa.
que, en cap cas, ning no puga ser sotmes a tortura ni a penes
o tractes inhumans o degradants, Resta abolida la pena de mort,
lIevat d'allb que puguen dlsposar les Ileis penals mnitars per
a temps de guerra.
Article 16.
1. Es garanteix la lIibertat ideologica, religiosa y de culta
deis individus i de les comunitats sense cap ms limitacl,
quan siguen manifestats, que la necessari per al manteniment
de l'ordre pblic protegit per la Ilel.
2. Ning podra. ser obligat a declarar quant a la seua ideologia, rellgi o creences.
3. Cap confesst tindra caracter estatal. Els poders pblics
tindran en compte les creences religioses de la saCIetat espanyola i mantindran les conseqents re/acions de coaperacl
amb 1'Esg/esia Cat~lica i les al tres confessions.
Article 17.
1. Tota persona t dret a la Ilibertat i a la seguretat. Ning
podra ser privat de .Ia seua IIibertat, sin amb I'observancia del
que estableix aquest article i en els casos I en la forma prevlsts
en la lIei.
2. la detenci6 preventiva no podra durar ms tempa del
que siga estrictament necessari per a fer les Ifldagaclons par
tal d'aclarir els fets i, en qualsevol cas, dins el termini maxim
de setantadues hares, el detingut haura de ser posat en llibertat o a dlsposici de I'autoritat judicial.
3: Tata persona detinguda ha de ser nformada immedlatament i de manera que 11 siga comprensible. deis seus drets
i de les raons de la detenci, 1 no podra ser obligada a declarar.
Es garanteix l'assisHmcia d'advocat al detingut en les diligencies
pollcials i judicials, en la forma que la lIel establesca.
4. la lIei regulara un procedlment d'.habeas corpus,. per
tal de posar immediatament a dlsposici judicial tota persona
detinguda iLlegalment. Tamb es determinad. per Ilei el termini
maxim de durada de la pres provisional.

Article lB.
1. Es garanteix el dret a l'honor, a la intimitat personal I
familiar i a la propia imatge.
2. El domicili 's inviolable. No s'hi podre entrar ni ferhi
cap escarcall sense el consentiment del titular o sense resolucl
judicial, Ilevat-del cas de deficte flagrant.
3. Es garanteix el secret de les comunicacions i, especialment, de les postals, telegrafiques i telefbnlques, excepte en
cas de resoluci judIcial.
4, la lIei limitara I's de la informatica per- tal de. garantir
'honor i la intimitat personal i familiar deis ciutadans i el pie
exercici deIs seus drets.

29395

Arllcla 19.
Els espanyols tenen dr8t a elegir lIiurement la residencia
I a circular pel terrltorl nacional.
Tenen tamb dret a entrar i eixlr d'Espanya en la forma que
. la lIel establesc8. Aquest_dret no podra ser IImitat per motlus
pOlillcs o Ideologlcs.
Artlcle 20.
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar I dlfondre lIiurement _els pensaments, les
Idees les opinions par mltja de la paraula, I'escriptura o qual
sevol altre mltja de reproduccl6.
b) A la producci I a la creacllliterarla, artstica, cientfica
i-tecnlca.
cl A la lIibertal de catedra.
d) A comunicar o a rebre Illurement informaci verae per
qualsevol mitja de dlfusi. la_ lIei regulara el dret a la clausula
de consciencia i al secret professlonal en I'exercici d'aquestes
IIIbertal
2. l'exercici d'aquests drets no pot ser restringt per. mitja
de cap tlpus de censura previa.
.
.
3. la lIei regulara I'organitzaci i el control parlamentar.
deis mUjaos de comunicaci social que depenguen de I'Estat
o de qualsevol entltat pblica I garantira I'accs a quests mitjans
deis grups socials I poltlcs significatius, respectant el pluralisme
de la socletat i de les diferents lIenges d'Espanya.
4. Aquestes IIibertats tenen el limlt en el respecte als drets
reconeguts en aquest Titol. en els preceptes de- les lIeis que
el desenrotllen i, especialment, en el dret a I'honor, a la "timltat,
a la Imatge propia I a la protecci de la joventut i de la inlimcls.
5. Noms podra acordar-se el segrest de publicaclons, grao
vacions I altres mitjans d'informaci en virtut de resoluci6
judicial.
4

Artlcle 21.
1. Es reconeix el dret de reuni pacfica i sense armes. Per
a I'exercici d'aquest dret no caldra autorizaci previa.
2, En els casos de reunions en 1I0cs de transit pb11c i de ma
nifestaclons caldra comunlcarho previament a I'autoritat, la qual
noms podta prohibir-les quant hi haja motius fonamentats d'al .
teracJ de I'ordre pbllc, amb perill per a persones o bns.
Article 22.
1. Es reconeix el dret d'associaci.
2. les assoclaclons que cerquen finalitats o facen servir
mitjans tipificats com a delicte s6n il.legals.
'3. les assoclacions emparades par aquest arUcle hauran
d'inscriure's en Uf! registre nicament a efectes de publicitat.
4. les actlvitats de les associacions noms podran ser dlssaltes o suspenses en virtut d'una resolucl judicial motivada.
5. Es prohlbeixen les associacions secretes i les de carac
ter paramilitar.

Article 23.
1. Els ciutadans teneo el dret a participar en els afers po
bllcs directament per mitjlll de representants lIiurement elegits
en eleccions periodiques per sufragi universal.
. 2. Tenen tamb el dret d'accedir en condicions d'igualtat a
les funclons i als carrees pblics, amb als requisits que les
lIels assenyalen.
Arllcle 24.
1. Tothom t -dret a obtenir la tutela efectiva deIs jutges
i deis trlbunals en I'exercicl deis seus drets i lnteressos legtims, sense que, en cap cas, puga haver-hi indefensl.
2. Tothom t dret al jutge ordlnarl predeterminat par la
lIel, a ser defensat i asslstit per un lIetrat, a ser informat de
l'acusaci6 formulada contra ell, a un procs pblic sanse dila
clons lndegudes i amb totes les garanties, a utilltzar els I'nitjans
probatoris pertinents per la 'defensa propia, a no declarar contra
mateix, a no confessarse culpable I a la presumpci d'lnno
cencia.
la Ilei regufara els casos en els qualls, per ra de parentiu
o de secret professional, no s'estara obligat a declarar respecte'
de fets presumptament delictius.
Artlcle 25.
1. Nlng pot ser condemoat o sancionat per accione o
omissions que en el moment de produirse no constltuesquen
delicte, falta o Infracci6 administrativa, segons la leglslaci
vigent en aquell momento

29

29396
2.

diCiembre 1978

Les penes privativas de IIIbertat I les mesures de segu-

retat restaran orientadas vers la reeducacl6 I la relnsercl social I no podren consl.stlr en treballs forcats. El candemnst Que
estlguera compllnt pena de r,res "gaudlr deis fonamentals
d'aquast Caprtal, lIevat d'aquals qua as troben IImltats expras
8ament pel contlngut del veredlcte condemnatorl, pel sentlt

de la pena o par la 1181 penltenclllrla. En qualsevol cas, tlndra

dret a un treball remunerat. als beneficls corresponents de la

Seguretat Social, I a I'accs a la cultura I al desenvolupament
Integral da la parsonalltat. .
3. l'Admlnlstracl civil no podrl:l Imposar sanclons Que di
rectament o subsldiarlament impliquen privacl de IIIbertat.
Article 26,
. Es. prohlbelxen els Trlbunals d'Honor en I'amblt de I'Adminls
tracl civil I de les organizacions professlonals.
Article 27.

B. O. del E.-Nm. 311.5

4. Mitjan-;:ant una lIel podran regular-se els deures deis

clutadans en els casos de risc greu, catastrofe o calamltat
pblica.
Artlcle 31,
1. Tothom contrlbuira al sosteniment de les despeses
pbliquesd'acord amb la seua capacitat economica mitjan;ant
un sistema tributarljust Inspirat en els principis d'igualtt I
progresslvitat que, en cap cas, tlndra abast confiscatorl.
2. La despesa publica realitzara una asslgnacl equitativa
deis recursos pblics I la programaci i I'execuc respondran
als criter;! d'eflciEmcla i economia.
Artlcte 32.
1. L'home I la dona teneo dret a contraure -matrimani amb
plena igualtat jurdica,
.
2. La lIel regulara les formes de matrimonl, I'edat I la capacltat per a contraure'l, els drets I els deures deis conjuges, les
causes de separac16 I dissoluci 5 i els seus efectes.

1. Tothom t dret a I'educacl. Es reconeix la IIibertat d'en

senyament.
Article 33.
2. L'educacl tlndrA com a objecte el pie desenvolupament
1. Es reconeix el dret a la propietat privada i a I'herimcia.
de la personalltat humana en el respecte als princlpis democra2. La fund social d'aquests drets en delimitara el contintlcs de convlvl!ncla 1 als drets I a les IIIbertats fonamentals.
gut, d'acord amb les lIeis.
3. Els poders pQlIcs garantelxen el dret que assisteix els
3. Nlng podra ser privat ,deis seus bns ni deis seus
pares per tal que els fills reban la formacl6 religiosa I moral
drets sln per causa justificada d'utilitat pblica i d'inters
que vaja d'aeord 8mb les seues convicclons.
social, mitjanc;anf la corresponent Indemnitzaci6 i de confor4. L'ensenyament basrc s obllgatorl I gratuito
mltat amb el que les Ileis disposen.
5. Els poders pbllcs garantelxen el dret de tots a I'educaci,
mlt]an-;:an una programacl6 general de I'ensenyament, amb la
partlclpacl6 col.lectlva de tolts els sectors afectats I la creaci6 . Article 34.
de centres docents.
1. Es reconeix el dret de fundaci6 per a finalitats d'inters
6. Es reconelx a les persones ffslques 1 Jurfdiques la llibergeneral, d'acord amb la lIei.
tat de creac;16 de centres docents, dlns el respecte als princlpls
2. Regira tamb per a les fundacions el que es dlsposa enconstltuclonals.
els' apartats 2 4 de I'article 22.
7. Els professors, 'els pares 1, en el saucas, els alumnes
Article 35.
intervlndran -en el control I en la gesti6 de tots els centres
sostlnguts per I'Adminlstracl amb fons pblics, en la forma
1. Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret
que la lIei establesca.
al treball, a la Iliure elecci6 de professi o ofici, a la promoci
8. Els poders pblics Inspeccionaran i homologaran el sis- a travs del treball i a una remuneraci suficient per tal de
tema educatlu par tal de garantir el compllment de les lIeis.
satisfer les seues necessitats i les de la seua- familla sense
9. 'Els. poders pbllcs ajudaran aquells centres docents que
que en cap cas es puga fer discriminacl per ra6 de sexe.
reunesquen els requlslts que la lIel establesca.
2.. La Ilei reguiara un estatut deis treballadors.
10. Es reconelx I'autonomla de les universitats, en la forma
que la lIel establesca.
Article 36.
La IIsi regulara les peculiamats proples del reglm Jurldic
Article 28.
deis Col.legis Professionals i I'exercicl de les professions titu1. Tothom t dret a sindicar-se -lIiurement. -la Ji'Ji podra
lades. L'estructura interna i el funcionament deIs Col.legis
limitar o suspendre I'exerclcl d'aquest dret a les Forces ,) als
hauran de ser democratics.
Instltuts armats o als altres cossos, sotmesos a (~:~(' 'plina
mllltar, '1 regularA les peculairltats que I'exercicl d'aqu~st;.; prArticle 37.
sente als funclonarls pblics. Lalllbertat sindical comprn. el
1. La lIei garantira el dret a la negociaci col lectiva del
dret a fundar slndlcats I a afillarws'hl a elecci, I el, dret deis
treball entre els representants deIs treballadors i els empreslndlcats a formar confederaclons I a fundar organlzacions sinsaris, i la for;a vinculant deIs convenis.
dlcals Internaclonals o a afiliar-s'hl. Ning podrA ser obligat a
2. Es reconeix el dret deis treballadors deis empresaris
afiliar-se a un slndlcat.
a adoptar mesures de conflicte col.lectiu. La lIei que regule
2. Es reconeix als treballadors el dret a la vaga par 8 la
I'exerclcl d'aquest dret, sens perjudicl de les limitaclons que
defensa deis seus Interessos. La lIel que regule I'exerclci
puga establir, incloura les garanties que calguen per tal d'assed'aquest dret establirA les garanties que calguen per tal d'asgurar el funcionament deis serveis essencials a la comunltat.
segurar el manteniment deis servels essenclals a la comuntat.
Article 36.
Article 29,
Es reconeix la Hibertad d'empresa dins el marc de I'economla
~ 1. Tots eis espanyors lIndran el dret de peticl Indlyid~al
de mercat, Els poders pbUcs en garanteixen I'exerclcl I el
I col.lectlva, per escrit, en la form'a i amb els' efectes que deprotegelxen; protegeixen tamb la defens de la productivitat
termine la lIel.
d'acord amb les exig~ncies de ['economa general i, en el seu
2. Els membres de les Forces o Institucions armades o cas, de la planificaci.
'deis cossos sotmesos a disciplina militar podran exercir aquest
dret noms Indlvldualment I d'acord amb allo que dispose la
CAPlTOL TERCER
seua leglslacl6 especIfica.

DeIs principis rectors de la politica social

SECCl 2."
DeIs d~ets t deis deures deis ciutadans
Article 30.
1. Els espanyols tenen el dret I el deure de defensar Es
paoya.
2. Le lIel flxara res obllgaclons militara ders espanyols I re
guiarA, ambs les 'garantles que calguen, I'objecci de conscflmcla
I les altres causes d'exempc.ldel servel militar obHgatorl;
podrA Imposar, en el seu Q8S, UDa prestacl6 social substltutoria.
3. PodrAestablir-se un servl civil per al compllment de
flns d'lnters general.
-

economica

Article 39.
1. Els poders pbli~s asseguren la protecci social, e~ono
mica i jurfdlca de la famlia.
. '
.
2. Els poders pblics asseguren tamb la protecci integral
deIs fills, Iguals davant la lIel amb independencia de la fillacl,
i de les mares,. ~iga quin siga el seu estat civil. La lIel tara
posslble la investigacl de la paternltat.
3. Els pares han de ~prestar asslst~ncia completa als fllls
tlr.guts dlns. o fora del matrlmonl, durant la minoria d'edat I
en els altres casos en que la lIel els hl obligue.
4. Els Infants gaudlran de la protecci prevista en els acords
internaclonals que vetlen pels seus drets.

B. O. del E.-Nm. 311.5

29 diciembre 1978

29397

Artlele 40.

Artlel. 50.

1. Els poders pblics promouran les condlcions favorables

per al progrs social I economle I per a una dlstribucl de la
renda regional I personal ms equitativa, dlns el mare d'una
poltica d'estabilitat economlCa. De manera especial realltzaran
una poltica orientada cap a la plena ocupacl.
2. Els poders pblics fomentaran tamb una poltica que
garantesca la formaci I la readaptacl professlonals; 'vetlaran
per la segurltat 1 la higiene en el treball I garantlran el descans
necessari: mitjanQant la Ilm!taci de la jornada laboral, les vacances peribdiques retribuIdes i la promoci de centres adequats,

Els podars pbllcs garantlran la suficiencia econOmica a1s

clutadans durant la tercera edat, mltjam;ant penslons adequades

I aelualitzade. perlOdleament. AmO Independnela de le. obligacions famlliars, en promouran' el benestar mltjamant un sistema
de serveis soclals que atendran els seus problemas especflcs
de salut, habltatge, cu1tura I lIaure.

Arl;ele 51.
1. Els poders pbllcs garantlran la defensa deis consuml
dors j deis usuaris, I en proteglran amb procedlments eficaQos
la seguretat, la salut l els legftlms Interessos.
2. Els -poders pbllcs promouran la Informacl I I'educacl
deIs consumldors I deis usuarls, en fomentaran les organltza
cions 1 les escoltaran eri les qestlons que puguen afectar-los,
en la forma que la lIel establesca.
3. Dins el marc del que dlsposen els apartats anterlors, la
'lIel regulara el comerQ Interior y el reglm d'autorltzacl de
productes comerclals.

Article 41.
Els poders pblics mantlndran un reglm pbllc de Seguretat
Social par a tots els cJutadans, que garantesca I'assistencla I
les prestacions social s suflcients en les sltuaclons de necessi~
tat, especJalment en cas de falta de feina. L'asslstencla I les
prestac[ons complement~ries ,seran lllures.
Article 42.
L'Estat vetlara especialment per la salvaguarda deis drets
economlcs i soclals deis treballaqors espanyols a l'estranger I
orientara la seua poltica a repatriar.los e Integrarlos a la so-cietat.
.

Arllele 52.
La lIel regulara les organitzaclons professlonals que contrl~
buesquen a la defensa deIs interessos economlcs que els siguen
propia. L'estructura interna I el funclonament hauran de ser
democratlcs.

Article 43.

1.

Es reconeix el dret a la protecci de la salut.

CAPITal OUART

2. Corres pon als poders pblics organitzar i tutelar la salut

pblica a travs de mesures preventlves 1 a travs de les prestaclons i deis servels necessaris. La lIel establira els drets I els
deures de tots en aquest punto
3. Els poders pblics fomentaran I'educaci sanitaria, l'educaci fsica I'esport. Facilitaran tamb fa utilitZ8ci adequada
del lIeure.
Article 44.
1. Els poders pblics promouran i tutelran I'accs a la
cultura, a la qual tothom t dret.
2. Els poders pblics promouran la ciencia I la investigaci
cientfica j tecnica en b!3nefici de I'inters general.
Articre 45.
1. Tots tenen dret a disposar d'un medl ambient adequat
per al desenvolupament de la persona, i el deure de conservar-lo.
2, Els poders pblics .vetlaran per la utilitzaci6 racional de
tots. els recursos naturals, a ti, dj:! protegir i millorar la qua
titat de la vida i defensar i restaurar el medi ambient, amb el
suport de la indispensable solidaritat col.lectlva.
3. la Ilei fixara sancions penals o, en el seu cas, admlnistratives per a aquells que violen el que es disposa en I'apartat
anterior i establira I'obligaci d'aquests de reparar el dany
causat.

Article 46.
Els poders pblics garantiran la conservaci promouran
l'enriquiment del patrimoni historie, cultural i artstic deIs pobles
d'Espanya j deis bns, que !'integren, siga quin siga el n3g1m
jurdic i la titularitat. La Jlei penal sancionara els atemptats cone

De les garanties de les IUbertats 1 drets fonamenta/s

Article 53.
1. Els drets 1 les lIibertats reconeguts en el Capftol Segon
del present Trtol vinculen tots els poders pblics. Noms per lIeique en tata causa haur~ de respectar el seu contlngut essenclal.
podra regularse I'exerclcl d'aquests drets I d'aquestes IIibertats,
que seran tutelades d'acord amb el que preveu I'artlcle 156, 1, al,
2. Qualsevol clutada podra demanar la tutela de les I1ibertats deis drets reconeguts en I'article 14 o en la Seccl 1.- del
Captol Segon davant els Trlbunals ordinarls per un procediment
basat en els principls de preferencia I sumarletat 1, en el seu
cas, a travs del recurs d'emparament davant el Tribunal Constitucional. Aquest darrer recurs ser~ aplicable a I'objecci de
consciencia reconeguda en I'article 30.
3. El reconeixement, el respecte i la proteccl deis prlnclpis .reconeguts en el Captol Tercer, informara la legislaci pO-o
sltiva, la practica judicial I I'actuacl deis poders pblics, Noms
podran ser al,legats davant la Jurisdicci ordinaria d'ac~rd amb
allo que disposen les lIeis que els desenvolupen.
Article 54.
Una lIei organlca regulara la Institucl del Defensor del Po~
ble, com a alt comlsslonat de les Corts Generals, designat per
aquestes per a defensar els drets compresos en aquest Titol;
a aquest efecte podr:if supervisar I'actlvitat de l'Adminlstraci6,
i donarne compte a les Corts Generals.

.cPlTOl CJNOUE

tra aquest patrimonio

Artjcle 47.
Tot5 els espanyols tenen dret a un habitatge digne 1 adequat.
Els poders pblcs promouran les c.ondicions necessa.ries i establiran les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest drat
i regularan la utilitzacl del sol d'acord amb I'inters general
per tal d'impedir I'especulaci.
La comunitat participara en les plus~alues que genere I'acci
urbanstica de les entitats pbliques.
t

Artlcle 48.
Els poders pblica promouran les condicions per a la participaci lliure i efical; de la Joventut en el desenvolupament poltic, social, economic i cultural.
Article 49.
Els poders pblics duran a terme una poltIca de previsl6,
tractament, rehabilitacl i integraci deis disminu'its fsics, sen
sorlals i psquics, 'als quals es prestara j'atencl especialltzada
qua requeresquen, I els empararan especlalment en, la canse.
cucl deIs drets que aquest Tito. otorga a tots els ciutadans.

-De la suspensi .dels drets i de les lIibertats

Article 55.
1. Els drets reconeguts en els artlcles 17, 18, aprtats 2 13;
articles 19, 20, apartats 1. a}, id}, ,i 5; articles 21.-28, apartat 2,
I article 31, apartat 2, podran ser suspesos quan siga acordada
la declaraci de l'estat d'excepci o de setge en els termes
que preveu la Constituci. Resta exceptuat d'aquesta suspensl
I'apartat 3 de I'artlcle 17 en el cas de declaracl de 'estat d'ex-

eepel.
2. Una lIel organlca podra determinar la forma I els casos
en que, de forma individual I amb la necessaria lntervencl Judicial i I'adequat control parlamentari, els drets reconeguts en
els articles 17.2 I 18, apartats 2 I 3, puguen ser suspesos par
a persones determlnades. en relacl amb les Investlgaclons
corresponents a I'actuacr de bandes armades o elements te-rroristes.
La utilitzacl injustificada o abusiva de les facultats reconegudes en la dita lIel org~nlca comportara responsabllltat penal
per violaci deis drets i de les lIibertatsreconegudes per les

lIel.

29 Iiciembre 1978

29398
TlTOl 11
De le Corona

Arllele 56.

l. El Rel s el Cap de rEstat. slmbol de la seua unital i

permanbncla. arbitra I modera el" funclonament regular de les
instituclons. assumelx la ms alta representacl de 'Estat Espaoyal en les relecioos Internacionals, especlalment 8mb les
naciaos de la seus camunltat historlca', I exercelx les funcloos
que H atribuelxen expressament la Constituci I Jes lIeis.
2. El seu IItol s el de RI dEspanya. I podra.ulilitzar els

altres que correspnguen a la Crooa.

3. la persona del Rel s Inviolable I no esta subjecta a
responsabilitat. Els seus ,8ctes seran sempre &hjectes de refrendament en la forma establerta en l'article 64, sansa la qua!
lo tfnd.ran validasa, lIevat del que disposa l'article 65.2.

Arlicle 57.
1. la Corona d'Espanya s hereditaria en els successors de
S. M. Joao Carles I de Barb. legtlm hereu de la Dlnastia historica. la successl al tron seguir~ I'ordre regular de primogenitura
i de representaci, i ser1:l: preferida sempr.e la Hnla anterior a
les posterlors; en la matelxalinla, el grau ms proxlm al ms
remot; en el matelx grau, I'home a la dona, i en el matelx sexe,
la persona major a la menor.
2. El Prncep hereu, des del seu naixement o des que s'esdevinga el fet que origine I'evocacl, tindra la dignitat de Prncep
d'Astrles I els altres ttols vinculats tradicionalment a I succes
sors de la Corona d'Espanya.
3. Haventse extinglt totes les lnles cridades a dret, les
Corts Generals provelran a la successl a la Corona en la
forma que ms convlnga als Interessos d'Espanya.
4. les persones que, tenint dret a la success al tron,
contraguessen matrlmonI contra la prohlblcl expressa del Rel
I de les Corts Generals, restaran excloses de la successl a la
Corona elles mateixes i els seus descendents.
5. les abdlcaclons I les renncles I qualsevoi dubte fet o de
dret que s'e-sdevlnga en I'ordre de successl a la Corona es resoldran amb una lIei organica.

Article 58.

ta Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir

funclons constituclonals, lIevat del que es disposa p'~r a la
Regencia.
ArUcle 59.
1. Si el Rel fra menor d'edat, el pare o la mare dt}! :--:el i,
per manca d'aquests, el paren majar d'edat ms pr{(illl en la
successl a la Corona segons I'nrdre establit en la Constitucl,
entrara a exerclr Immediatament la Regencia, i I'exerclr durant
el temps de mlnorla d'edat del Rei.
2. Si el Re! resultava Inhabilltat per a I'exercici de la seua
autorltat, I la ImposslbUitat frareeoneguda par les Corts Generals, entrara Immediatament a exercir la Regimcia el Prncipe
hereu de la Corona, si era majar d'edat. Si no ha era:, caldra
procedlr de la manera que preveu I'apartat anterior flns que el
Prncep hereu aconseguesca la majorla d'edat.
3. &1 no hi haguera cap persona a qui corresponguera la
Regencia, aquesta sera nomenada per les Corts Generals, I es
compondra d'una, tres, o cinc persones.
4. Per a exercir la Regencia caldra ser espanyol i major

dedal. .
5. La Regencia sera exercida per mandat constitucional
sempre en nom del Re!.

Artlcle 60..
1. Sera tutor del Rei menor la persona que el Rei dlfunt
haja nomenat en el seu testament,. sempre que siga majdr
d'edat I espanyol' de nalxement; si no n'haguera nomenat, en
serll tutor el pare o la mare mentre resten vldus. Mancant
aquests, el nomenaran les Corts Generals, pero noms podran
acumular els tSrrecs de ragent I de tutor el pare, la mare o
els ascendents directas del ReI.
2. l'exercici de la tutela s Incompatible tamb- amb el de
qualsevol -carree o representacl poltica.

Artlcle 61.
1. El Rei, en ser proclam~t dava~t les Corts Generals, pres!arl1 el Jurament d'exercir fldelment les seues funcions, guardar
I . fer guardar la Constitucl I les lIels I respectar els drets deis
clutadans I de les Camunltats Autonomes.

B. O. del K-Nm. 311.5

2. El Prncep hereu, en aconseguir Ia majoria d'edat, I el

Ragent o els Regents' en fer-se carrec de les seues funclons,
prestaran el matelx jurament i el de fldlltat al Rei.

Articl. 62.
Correspon al Aei:
al Sancionar I promulgar les lIeis.
b) Convocar i dissofdre les Corts Generals convocar elec
cions en els termes prevists a la Constituci.
e) 'Convocar a referendum en els casos prevlsts a la Cons
titucl.
dl Proposar el candldat a President de Govern 1, en el seu
eas, nomenar-Io, I tamb posar fi a les seues fneions en els
termes prevists en la Constifuci.
el Nomenar I remoure els membres del Govern a proposiei del Presldent d'aquest.
.
1) Expedir els decrets acordats en el Consel! de Ministres,
prove!r els oficis. civils I militars concedlr honors I dlstlncions
d'acord amb les lIels.
g) S;r informat deis afers d'Estat I presidir, a aquest efecte,
les sessionsde' ConselJ de Ministres quan ha crega oport, a
petieio del President del Gavern. .
h} El comandament suprem de les Forces Armades.
.
i) Exercir er dret de. gracia d'acord amb la lIei, la qual no
podra autorizar indults generals.

Article 63..

1. El Rel acredita els ambaixadors i altres representants

diplomatics. Els representants estrangers a- Espanya sn acrt3dltats davant ell.
2. Al Rei correspon de manifestar el consentiment de rEstat
per a obligar-se internacionalment mitjam;ant tractats, de conformitat amb la Constituci I amb les lIeis.
3. Al Rei correspon, previa autorizaci de les Corts Gene
rals, de declarar la guerra i de fer la pau.

Article 64.
1. Els actes del Rei seran referendats pel President del
Govern 1, en el seu cas, pels Ministres competents. la proposta I el nomen~ment del Presldent del Govern I la dissoluci
prevista en l'article 99 seran referendats pel President del
Gongrs.
2. Deis actes del Rei seran responsables les persones que
els referenden.

Arllcle 65.
1. El Rel percep deis Pressuposts de I'Estat una quantitat
global per al sostenlment de la seua Familia I Casa, I la distribuelx !liurement.
2. El Rel nomena I relleva Iliurement 'els membres civils I
militars de la seua Casa.

TITOl 111
De les Corts Generais

CAPITOl PRIMER
De les Cambres
Article 66.
1. les Corts' Generals representen el poble espanyol sn
formades pel Congrs deis Dlputats I el Senat.
2. les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de
rEstat, n'aproven els pressuposts, controlen racci del Govern
I tenen les altres competencles que els atribuesca la Constitucl,
3. les Corts Generals sn inviolables.

Article 67,
1. Nlng podra ser membre de les dues Cambres slmul.taniament, ni acumular I'acta d'una Assemblea d'una Comunitat
Autnoma amb la de Dlputat al Congrs.
2. Els membres de les Corts Generals no estaran Iligats
per mandat Imperatiu.
3. les reunlons de Parlamentaris que se celebren sense convocatoriq reglamentaria no vincularan les Cambres i no podran
exercir les funcions d'aquestes ni ostentarne els privilegis.
Artlcle 68. /
1. El Congrs es campan d'un mnlm de 300 I un mxlm de
400 Diputats,sleglts per sufragi universal, lliure, igual, dlrecte
i secret ~n els termes que establesca la fiel.

B. O. del E.-Nm. 311.5

29 diciembre 19.78'

2. la clrcumscrlpcJ electoral s la provIncia. Les poblacione de Cauta I Melllla seran representadas cadascuna per un
Dlputat. La lIel distribuir. al nombre total de Dlputats. a..lgnar.
una representaci mnima inicial 8 cada clrcumscripci I dlstrlbuira els altres en proporci 8mb la poblaci.
3. L'elecci es tarA 8 cada circumscrlpci atenint a criteris

de representaci proporcional.
4. El Congrs s elegit per quatra soys. El mandat deis Dlputats acaba quatra soys desprs de I'elecci o el die de la
dissoluci de la Cambra.
5. S6n electora elegibles tots als espanyols que estiguim .
en pie s deis seus drets poltl~s. La lIei reconeixera l'exerclci
del dret de sufragi als espanyols que es traben fora del territarl
d'Espanya i I'Estat els el facilitarA.
6. Les eleccions t/ndren !loe entre als trenta. i els seixanta
dies dasprs de I'acabament del mandato El Congrs electe
haurA de ser convocat dlns els vintlcinc dies segents al de
la celebraci de les elecclons.

29399

presidides pel Presldent del Congrs I es reglran mltJan~ant un

Reglament de les Corts Generals aprovat per la- majorla abso(
luta de cada Cambra.
3. ElsPresidents de les Cambres exercelxen en nom d'aques
tes tots els poders admlnistratius I les facultats de policia en
I'interror deis estatges respectlus.
Article 73.
1. les Cambres es reunira;l anualment en dos perodes
ordinaris de sesslons: el primer, del setembre al desembre, i
el segon, del febrer al juny.
2. les Cambres podran reunlrse en sessions extraordina
rie . a petlci6 del Govern, de la Diputaci permanent o de la
majoria absoluta deis membres de qualsevol de les Cambres.
les sessions extraordinaries hauran de ser convocades amb
un ordre del dia determinat i seran clases desprs d'haver-lo
exhaurit.

Article 69.

Article 74.

1. El Senat s la Cambra de representaci territorial.

2. Els votants de cada provincia elegiran quatre !enadors
per sufragl universal, lliure, igual, directe i secret en als termes
que assenyala una lIel orglmica.
3. A les provincias insulars, cada iJla o agrupaci d'illes,
amb cabildo o consell insular, constituira una circumscrlpci a
efecte de I'elecci de Sendors: en correspondran tres a cadascuna de les [les majors (Gran' Canarta, Mallorca i Tenerife),
i un a cadascuna de les lIIes o 'agrupacions d'ilIes segents:
EivlssaFormantera. Menorca. Fuerteventura, Gomera, Hierro,
lanzarote I la Palma.
4. Les poblacions de Ceuta i Melilla elegiran cadascuna dos
Senadors.
5. les Comunitats Autanomes designaran a ms un Senador
i encara un altre per cada mili d'habitants del seu territorl
respectiu. la designaci correspondra a l'Assemblea legislativa
o, si no n'hi havia, a I'argan col.leglat superior de la Comunitat
Autanoma, d'acord amb el que establesquen els Estatuts, que
asseguraran, en qualsevol cas, la representaci proporcional ade
quada.
6. El Senat s eleglt per quatre anys. El mandat deis Sena
dors acaba quatre anys desprs de I'elecci o el dla de la dissoluci de la Cambra.

1. les Cambres es reuniran en sessJ conjunta per tal

d'exercir les competencies no leglslatives que el Titol 11 atribueix expressament a les Corts Generals.
2. L'adopci6 de les deCisions de les Corts Generals previstes en els articles 94.1, 145.2 i 158.2 requerira. la majoria de
cada una de les Cambres. En el primer cas, el procs sera
inlciat pel Congl's,1 en els altres dos, pel 'Senat. En tots dos
CEoSOS, si no hi hagus acord entre el Senat I el Congrs,
s'intentara obtenlr-Io mitjaOl;ant una Comlssl Mixta composada
per un mateix nombre de Diputats I de Senadors. La Comissl
pre.sentara un text que haura de ser "votat per totes dues Cam
bres. Si no s'aprova en la forma establida, decidira el Congrs
pe~ majaria absoluta.

Article 70.
,1. La lIei electoral determinara les causes d'inelegibllitat 1
incompatibilitat deis Dlputats i deis Senadors, les quals como
prendran, en qualsevol cas:
a) Els components del Tribunal Constitucional.
b) Els alts carrecs de I'Administraci de I'Estat que determine la ltei, amb I'excepei deis membres del Govern.

el El Defensor'dal Poble.
d) E/s Magistrats, .els Jutges i els Fiscals en actiu.
e) ~s milltars professlonals i els membres de les Forces
Cossos de Seguretat I Pollela en aetiu.
f) Els membres de les Juntes Electorals.
2. la validesa de les actes i de les credencials deIs mem
bres de totes dues Cambres restara sotmesa al control judicial
en els termes que establesca la 11el electoral.
Articte 71.
1. Els Diputats i els Senadors gaudiran d'inviolabllitat' per
les opinions manifestades en. I'exerclci de les seues funcions.
2. Durant el perode del seu mandat, els Dlputats I els Senadors gaudlran tarnb d'Irnmunltat, i narns podren ser detin
guts en cas de delicte flagrant. No padran ser lnculpats ni pro
ceasats sen se I'autoritzaci previa de la Cambra respectiva. ./
3. En les causes contra Diputats I Senadors ser~ competent
la Sala del Penal del Tribunal Supremo
4. Els Diputats i els Senadors percebran una ass!gnaci6 que
sera flxada p.er les Cambres respectives.

Article 72.
1. les Cambres estableixen els propis reglaments, aproven
autbnamament els seus pressuposts 1, d'un com acord, regulen
I'estatut del personal de les Corts Generals. Els reglaments 1 la
reforma d'aquests seran sotmesos a una votacl final sobre la
tota/ltat, la qual requerira la majorla absoluta.
~. les Cambres elegeixen els presidents respectlus I els
al tres Olembres de les Meses. les sesslons conjuntes seran

Article 75.
1. les C'ambres funcionaran en Pie I per Comisslons.
2. les Cambres podran delegar a les Comissions Legislatives permanents I'aprovaci de prajectes o proposlclons de lIei.
El Pie, aixb no obstant, podra requerir en qualsevol moment el
debat i la votacJ6 de qualsevol projecte o proposlcl de lIei que
haja estat objeete de la delegacl.
3. Resten exceptuats del que disposa l'apart3t anterior la
reforma constitucional, les qestlons internacionals, les lIeis org~miques i de bases i els Pressuposts Generals de rEstat.

Articla 76.
1. El Congrs i el Senat i, si pertoca, totes dues Cambres
ccnjuntament, podran nomenar ComissJons d:lnvestigacl sobre
qualsevol afer d'inters pbllc. Les conclusions obtingudss no
seran vlnculants per als Tribunals ni afectaran les resolucions
judiclals. sense que aixo siga obstacle perqult el resultat de la
investigacl siga comunicat al Ministeri Fiscal par tal que aquest
exercesca, 51 cal, les accions oportunes.
2. Sera obligatori de comparixer a requeriment ,de les.
Cambres. La lIei regulara les sanclans que puguen imposar-se
pero causa de l'incompliment d'aquesta obligacl.
Article 77.
1. Les Cambres poden rebre petlcions indivlduals o coUec
tives, sempre per escrito En resta prohibida la presentaci directa per mitja de manifestacions clutadanes.
2. les Cambres poden trametre al Govern les peticlons que
rebran. El Govern t I'obligacl d'explicar-se sobre el contingut
d'aquestes sempre que les Cambres ha exigesquen.
A'1:icle 78.
1. A cada Cambra hi haur~ una Diputaci6 Permanent com-'
posta per un mnim de vint-iun membres que representaran els
grups parlamentaris en proporci6 a la importancia numrica.
2. Les Diputacions Permanents seran presidldes pel Presldent de la Carnbra respectiva I tlndran per funciona la que
preveu I'article 73, la d'assumir les facultats que corresponguen
a les Carnbres, de conformitat amb els artictes 86 I 116 si aquestes hagueren estat dissoltes o n'haguera expi,rat el mandat, I la
de vetlar pel poders de les Cambres, quan aquestes no estlguen reunides.
3. Havent acabat el seu mandat o en cas de dlssoluci, les
Diputacions Permanents continuaran exercint les seues funcions
fins que es constituesquen les noves Corts Generals.
4.- Reunida la Cambra corresponent, la Diputaci Permanent
donara compte deis assumptes tractats i de les seues declslons.

29 diciembre 1978

29400

A,tlcle 79:
1. per tel d'adoptar acords, les Cambres han d'estar raunldes reglamentarlament i comptar 8mb J'assistimcla de la maJorla
deis membres.

2. Perque als dlts acords slguan vallds hauran de

~er

apro-

vats per la maJarla delsmembres presents, sens perJudlcl de

les majarles especlals que 8510tablesquen I.a Constltucl6 o les lIels

org.nlques I les qua astablesquen els Raglaments da les Cambree per a l'el8ccl6 de persones.
.
3. El vot dais Senadors I el deis Dlputats s parsonal I mdelegable.
Artlcle 80.
Les' S8sslons plenarias de les Cambres seran pbllque~. sal-

vant l'ecord en contra de caJa Cambra, adoptat per maJo na absoluta o de conformltat 8mb el Reglament.
CAPlTOL SEGON
De l'elaboraci6 de les lIeis

Articla 81.
1.

Sn lIeis orglmlques les relativas al desenvolupament deIs

drats fonamantals I da les IIIbertats pbliquas, les que aproven

els Estatuts d'Autonomla I el rll:glm electoral general 1 les pre
vistes per la Constitucl6.

2. L'aprovacl, la modlflcacl o la derogaei de les lIels

organlques exlgelx la majara absoluta del Congrs en una va

tacl final sobre el conjunt del projecte.

Articla 82.
1. Les Corts Generals podran delegar al Govern la potes
tat de dictar normes amb rang de lIel sobre materies determlnades 'no Incloses en I'artlcle anterior.
2 La delegaci leglslative haura d'atorgar-se mltJan<;ant
une lIel de basas quan tinga per objecte la formacl de texts
artlculats o mltjant;:ant una l1el ordinaria quan as jracte de refondre diversos texts legals en un de sol.
3. La delegaci legislativa haura d'atorgar-se al Govern de
forma expressa, per a una mat~ria concreta, I fixant~ne e! termini d'exerlcl. La delegacl resta esgotada en fer-ntl us el
Govern, 1mb la publlcacl de la norma corrasponent. No podra
entendre's que ha estat concedida de manera Implfclta o, per
un lapsa de temps Indeterminant. Tampoc podra permetre n la
subdelegacl a autoritats altres que el matelx Govern.
4. Les lIels de bases delimitaran preclsament I'objer t e I
J'abast de la delegaci legislativa i els princlpls I crlteri~ que
en reglran I'exerclcl.
5. L'autorltzacl per a refondre texts legals deter"mara
I'amblt normatiu a que es referelx el contingut de la de!egaci6,
I ahura d'especlflcar si resta clrcumscrlta a 11;1 mera formulacl6
d'un lextllnlc.o si Inclou la de regularltzar, aclarir I harmonltzar
els texts legal s que hagen de ser ~efosos.
6. Les lIels de delegaci6 podran establir en cada cas frmules addlclonals' de control sens perjudicl de la competencia

prbpladel. Trlbunals.

Artlcle 83.
En cap cas podran, les lIels de bases:

al Autorltzar la modlflcaeJ de la prbpla lIei de basas.

b)

Facultar per a dictar normes amb,caracter retroactiu.

Artlcle 84.
SI una proposlcl6 'de lIel o una esmena s contrAria a una

delegacl laglslatlva vlgant, el Govern t la faeultat d'oposar-sa

a la tramltacl6. SI alxo s'esdevenla, podrA presentar-se una pro-

poslcl da lIal par a la derogacl total o parcial de la lIel da

dalagacl.
Artlcle 85.
les dlsposlclons del Govarn que continguen 1egislaci dalegada rabran el tftol de Decrets Legislatlus.

Artlcle 86.

B.O. del E.-Nm.. 311.5

2. Els DecretsL1els hauran de ser sotmesos Inmediatament

a debat 1 votacl6 de la totalltat en el Congrs deis Diputats,
convocat 8 aquest efe,cte si no estfguera reunit, dins el terminl
deIs trente dles segOents a la promulgacl6. El Congrs haura
de pronunciar-se expressament dlns aquest termlnl sqbre la
convalldacl6 o la derogaci6. per a la qual cosa el Reglament
eltablir un procedfment especial I sumar!.
3. Durant el termlnl establit en el paragraf anterior, les
Corts podrn tramitar-los com a projectes de lIel pel procedlment d'urgencla.
.

Artiele 87.
1. la iniciativa legislativa correspon al Govero, al Congrs
I al Senat, d'acord ,amb la Constituci I els Reglaments de les
Cambres.
.
2. Les Assembles de les Comunitats Autbnomes podran
demanar al Govern l'adopcl6 d' un Projecte de L1el o trametre a
la Mesa del Congrs una Proposicl6 de L1el, I podran delegar
davant la dita Cambra un maxlm de tres membres de I'AssembIes encarregats de defensarla.
3. Una lIel orglmica regulara les formes d'exerclcl lels requisits ~ la iniciativa popular per a la presentacl6 de proposlcions de lIei. En qualsevol cas es requerlra no menys de 500.000
signatures acreditades. No sera procedent aquesta Iniciativa
en les materies propias de la lIei orgimica, tributaries o de caracter Internacional ,ni en ali que pertany a ~a prerrogatiya
de gracia.
Article 88.
EI,s projectes de lIei seran aprovats pel' Consell de Ministres,
el qual els sotmetra al Congrs acompanyats d'una, exposlcl6
de motius i deis antecedents necessaris per a pronunciar-s'hi.

Artlcle 89.
1. La tramitaci de les proposicl.ons de lIei sera regulada
pels Reglaments de les Caml:ires, sense que la prioritat deguda
als projectes de lIei Impedesca I'exercicl.de la iniciativa legis. '
lativa en els termes ragulats 'en I'artlcle 87.
2. les proposlclons de lIei que, de conformitat amb I'artl
cle 87, el Senat prenga en consideracl seran trameses al Con
grs perque aquest les tramite com a tal proposlcl.
Article 90.
1. Una vegada haja estat aprovat un projecte de Ilei ordinaria o orgnica pel Congrs. de Diputats, el President d'aquest
en onara compte immediatament al President del Senant, el
qual el sotmetra a la deliberacl6 d'aquesta darrera Cambra.
2....EI Senat, dins el termini de dos mesas a comptar des
del dra de la recepci6 del text, pot oposar-Ii el seu veto o 1.0lroduir-hl esmenes imtjan<;ant un mlssatge motivat. El veto
haura de ser aprovat per majoria absoluta. El projecte no podra
ser sotms al Rel porqUe el sancione sense que el Congrs
ratifique per majoria absoluta, en cas de veto, ~I textlnlciJiI,
o por majoria simple, transcorreguts, dos mesos d enca .que, fou
Interposat, o sen se que es pronuncie 'sobre les esmenes, haventles acceptades o no per majara simple.
3. El termin de dos mesas reduira al de vlnt dies naturals en els projectes declarats urgents pel Gover.n o pel Congrs deIs Diputats.

Article 91.
El Rei sancionara les lIels aprovades per les Corts Generals dins el terminl dA quinze dies, I les promulgara I n'ordenara la puclicaci6 Inmediata.
ArUcl 92.
1. Les declslons politlques de transcendencia especial podran ser sotmeses al referendum consultlu de tots els clutadans.
2. .EI referemdum serll convocat pel Rel' a proposlcl del
President del Govern, autortiada prevlament pel Congrs deis

Diputats.

3. Una lIel organlca regulara les condicions I el procedlment de les diversas modalltats de referendum previstes per ~
la present Constitucl.

CAPITOL TERCER

1. En cas d'una necessltat urgent I extraordlnArra, el Go-

vern podr6 dictar disposlclons leglslatlvea provlslonals qll"

DeIs Tractats Internaclona/s

prendrari la forma de Decrets-L1els I que no podren afectar I'ordenament de les Instltuclons bafllques de l'Estat, el,s drets, els

Artlcla 93.

rlJglm de les Comunltats Autbnomes ni el Drest electoral general.

'

detractats' pela quals s atribuBsca 8 una organltzacl6 o a una

Instltucl Internacional I'exerclcl de competencies derlvades

deures I las IIbertets dais clutaaan. regulata en el Tltol 1, el

Mltjan~ant

una nal orp.nlca es podr6 autorltzar la calabracl

B. O. del E.-Nm. 3U.5

29 diciembre 1978

de la Constitucl6. la garan la del compllment d'aquests tractats 1 de les rasoJuelans emanadas deIs organlsmes Interna
cionals o supranacionals titulara de la cess16 carraspon, seguns

els casos, a les Corta Generals o al Gavarn.

Article 94.

1. la prestaci6 del consentiment de I'Estat per a- obligar-se

mitjanc;ant tractats o convenis requerira I'autorifzaci previa de
les Corta Generals en els casos segents,:

al Tractata de earacter poltlc.

Tractats o eonvenls de earacter militar.
e) Tractats o convenls que afecten la Integritat territorial
b)

de ('Estat o els drets I els deures fonamentals establlta en el

Titol 1.
d) Tractata o convenls que Impliquen obligaclons flnance
res per a la Hisenda Pblica.
e) Tractats o canvenls que supasen la modlficaci6 o I~ de
rogaci d'algura lIel o I'execuci de la qual exigesca mesures legislatives.
2. El Congrs i el Senat seran informats immedlatament de
la conclusi deis altres tractats o convenis.

tendra que la conflanca ha estat atorgada si obtenla la majorla

simple.
4. SI, una vegada fetes les votaclons esmentades, no f6ra
atorgada la conflanca per a la Investidura, 8S tramitaran propos
tes successlves en' la forma prevista en els apartats. anterlors.
5. SI, desprs d'haver transcorregut el termlnl de dos me
sos a partir ~e la primera votacl d'lnvestldura, cap candldat

haguera obtlngut la conllanGa del Congrs, el Rel

du~s

dlssoldr~

totes

Cambres I convocara noves elecclons amb !'aprovacl del

Presldent del Gov~rn.

. Article 100.
Els altres membres del Govern seran
pel Rel a proposlci del seu President.

nomenat~

remoguts

Artlcle 101.
1. El Govern- cessa desprs de la celebracl d'elecclons
generals, en eas de perdua de la conflanca parlamentaria prevlst
per la Constltucl6 o per la causa de la dirnissl o la defuncl6 del
seu Presldent.
2. El Govern cessant continuara en funcions flns a la presa
de -possessi del nou Govern.

'Artlcle 102.

Prticle 95.
1. la celebraci d'un tractat internacional que continga es
tipulacions contraries a la Constltuci exlgira la revisi constitucional previa.
2. El Govern o qualsevol de les Cambrese pot requerir el
Tribunal Constitucional perque declare si aquesta contradicci
existeix o no.

Article 96.
1. Els tractats Internacionals celebrats validament formaran
part de l'ordenament Intern una vegada hagen estat publicats
oficialment a Espanya. les seues dlsposlcions noms podran
ser derogades, modlficades o suspeses en la forma prevista en
els mateixos tractats o d'acord amb les normes generals del
Oret internacional.
2. Per a denunciar els tractats 1 els convenls internaclonals
es tara servir el mateix procedlment previst per a aprovar-Ios
en I'article 94.

mOL IV
Del Gavern de l'Administracl6 ./
Article 97.
El Govern dirigeix la poltica Interior 1 I'exterior, J'Adminlstra
ci civil militar i la defensa de l'Estat. Exerceix la funci execLi
ti va i la potastat reglamentaria d'acord amb la Constitucl I amb
les lIels.
.
Article.98.
1. El Govern es compasa del President. els Vlce-presldents
en el seu cas, els Ministres 1 els altres membres que establesca

. la lIel.

2. El President dirlgelx ~'accl del Govern I coordina les

funcions deIs altres memOres d'aquest, sens perjudlcl de la
competencia ni de la responsabllitat directa d'aquells en la
seua gestl6.
3. Els membres del Govern no podren exerclr funelons representatives altres que les proples del mandat parlamentarl
ni qua/sevol altra funcl pblica que no derive del seu c~rrec
ni cap activitat professional o mercantil.
4. La lIel regulara l'Estatut I les Incompatlbilitats -deis mem
bres del Govern.

Article 99.

29401

..

1. la responsabllitat criminal del Presldent I deis altres

membres del Govern sera exigible, en el seu cas, davant la Sala

del Penal del Tribunal Supreni.

2. SI I'acusacl lra per tralcl o per qualsevol dellcte con

tra la seguretat de l'Estat en l'exercl~1 de les seues funclons.

norns podrlt ser. 'planteJada per Iniciativa de la quarta part
deis membres del Congrs I amb "aprovacl de la majoria
absoluta d'aquesta Cambra.
3. la prerrogativa relal de gr~.c'a no serA aplicable a cap
deis supbsits del present artlcle.
Arti~le

103.

1. L'Admlnlstraci pblica servelx amb objectivitat els interessos generals I actua d'acord amb els princlpls d'eflcacia, jerarqula, descentralitzaci, desconcentraci6 I coordinaci6, amb
submissi plena a la lIel I al Dret.
2. Els brgans de l'Admlnlstracl6 de l'Estat s6n creats, regits' I coordlnats d'acord amb la lIel.

3. la lIel regularA I'estatut deis funclonarls pbllcs, 1accs

a la lunci pblica d'acord amb els prlnclpls del m~rlt I de la
capacltat, les pec'ullarltats de Pexerclcl del seu 'dret a la sln~
dlca.cJ, el sistema d'lncompatibllltats 1 les garantles per a
la impar.cialitat en I'exerclcl de les seue.s funclons.

Article 104.
1 les For.ces i els Cossos de Seguretat sota la dependencia del Govern tindran per missl6 proteglr el lIiure"exercicl del
drets I de les \Iibertats I garantltzar la seguretlIl~ clutadana..
2. Una \lel org~nlca en determinara les funclOns, els prlnclpis basics d'actuacl6 1 I'estatut.

Artlcle 105.
La lIei regular~:
L'audleneia deis dutadans dlrectament o a travs de les
organltzacions I assoeiacions reconegudes per la lIel en el procediment d'elaboracl6 de les dlsposlcions adminlstratlves que
els afecten.
b) l'accs deis .ciutadans als arxlus I als registres adminlstratius salvant el que afecte 8 la seguretat I a la defensa de
l'Estat' la Indagacl6 deis dellctes I la Intlmltat de les persones.
e) , El procedlment a travs del qual han de fer-se els aC,tes
adrninlstratlus, sera amb garantia, quan siga procedent, de I audil3ncia de l'lnteressat.

ai

1. Desprs de cada renovacl6 del Congrs deis Dlputats, I

Articte 106.
en els altres casos en que siga procedent, el Rel, previa consulta
1. Els tribunal s controlen Ia potestat reglamen,taria, la le
amb els representants deslgnats pels Grups PoUtics amb repregalltat de I'actuacl administrativa 1 la submissl d aquesta als
sentaci parlamentaria I a travs del Presldent del Congrs,
Ilns que la Justifiquen".
proposara un candidat a la Presidencia del Govern.
2. EIs partlculars, en els termes establlts per la lIel, tln~
2. El candldat proposat conformement al que estableIx I'apardran.
dret a ser Indernnitzats per qualsevol lesl6 que patesquen
tat anterior exposar;1l davnt el Congrs deis Diputats el proa
grama politle del Govern que pretenga formar l' demanerll la. en qualsevol del seus bns I drest, lIe~at deis casos .de foret
majar, sempre que la lesi siga c6tlsequencla del funclonament
confianca de la Cambra.
3. SI el Congrs deis Dlputats atorgav la aeua conllanGa deis servels pblics.
al dit candidat mltjancant el vot de la majorla absoluta deis
Articlo 107.
seus membres, el Rel el nomenar~ Presldent. En el cas de no obEl Consell d'Estat s l'or9an consultiu suprem del Govern.
tenir la dita majoria, la matelxa proposta sera sotmesa a una
nova votaci6 quaranta-vuit hores desprs de I'ant-erior I s'en- Una lIel org~nica en regularA la composlcl
la competencIa.

29 diciembre 1978

29402

mOL v

B. O. del E.-Nm. 311.5

3. l'g.stat d'excepci seril declarat pel Govern mitjanr;ant

un decret acordet en un Consell de Ministres, previa autoritzaci

De lel relaclans entre el Gavern i. les Corts Generals

del Congrs deis Dlputats. L'autorllzael I la proelamaei de

Artiele lOS.
.EI Govern raspon solidarlament de la seus gesti poltica
davant el Congrs deIs Oiputats.

Artiele 109.
Les Cambres I les sBues Comissions podran requerir a tra
vs deis PresirJents d'squeltes, la informaci I I'ajut que necessiten del Gavarn I deis seus Departaments i de qualssevol 8UtOrltsts de I'Estat i de les Comunitats Autbnomes.

Artlcle 110.
1. Les Cambres i les seues Comissions poden requerir la
presencia deis membres del Gavern.
2. Els membres del Govern teneo accs a les sessions de
les Cambres I a les seues Comlsslons i la facultat de fer_5 hi
escoltar, I podreo demanar que hi Informen els funcionaris deis
seus Oepartaments.
Artlcle 1111. El Govern i cadascun deIs seus membres resten sotme
sos a les interpel.lacions i a les preguntes que~ els formulen davant les Cambres. Per a aquesta classe de debat els Reglaments
,
establiran un temps mnim setmanal.
2. Tota interpeI.Jaci6 podr donar Iloc a una moci, 8mb la
qual la Cambra manifeste la seua posicl.
Artlele 112.
El President del Govern, pre\(ia deliberaci del Consell de
Ministres, pot plantejar davant el Congrs deis Diputats la
qestl de confianr;a sobre el seu programa o sobre una dacia
raci de poltica general. S'entendra que la confiant;8 ha estat
atorgada si voten favorablement la majoria simple deis Diputats.
Article 113.
1. El Congrs deis Diputats pot exigir la responsabilitat po
ltica del Govern mitjanr;ant I'adopci de la moci de censura
'
per majoria 'absoluta.
2. La mocl de censura haura de ser proposada cam a m
nim per ,la desena part deis Diputats i haura d'incloure un candidat a la Presldimcia del Govern.
3. La mocl de censura no podra ser votada fins que hagen
transcorregut deu dles des de la presentacl. Dins els dos pri
mers dies d'aquest ter.minl podran presentar-se mocions a!tl"."rna
tives.
4. Si la moci de censura no fra' aprovada pel Congq;"i. els
signataris no en podran presentar cap ms durant el (,;,teix
perode de sessions.
Artiele 114.
t

1. SI el Congrs nega la confiant;a al Govern, s.quest presentara la dimlssi6 al Re!. A contlnuaci s'haura de procedir a
la designaci de President de Govern segons el que dlsposa
I'article 99.
2. Si el Con-grs adopta una moci de censura, el Govern
presentar la dimissi al Rei, 1 s'entendrs que resta investit de
la conflanca de la Cambra el candidat proposat dins la moci
als efectes prevists per I'article 99. El Rei el nomenara Presi
dent del Govern.

I'estat d'excepci hauril de determinar e~pressament els efectes

d'aquest, !'8mbit territorial al qual s'estenga I la durada, que no
podra excedlr de trenta dies, prorrogables per un termiAI Igual,
amb els mateixs requlslts.
4. l'estat de setge sera declarat per la majoria absoluta
del Congrs deis Dlputats, a propOsicl exclusiva del Govern.
El Congrs en determinara I'mbit territorial, la durada i les
condicions.
.
5. El Congrs no podre ser dissolt mentre resten declarats
.alguns deIs estats compresos en el present article; si las CamA
bres no es trabaren en periode de sasslons, restaran convoca
des automaticament. Durant la vig~ncla d'aquests estats no
podra interrampre's el funcionament de les Cambres ni el deis
altres poders constituclonals. Si, havent estat dissolt el Congrs
o haventne explrat el mandat, es produira alguna de les situacion5 que donen 1I0c a qualsevol deis dits estats, les compe
t~ncies del Congrs seran assumides per la seua Diputaci
Permanent.
'
6. la declaraci deis estats d'alarma, d'excepci de setge
no modificaran el principi de responsabilltat del Govern ni deis
seus agents reconeguts en la Constitucl i en les lIeis.

TlTOL VI
Del poder Judicial
Article 117.
1. la Justicia emana del poble I s administrada en nom del
Rei pels Jutges i pels Magistrats que integren el roder judicial,
independents, Inamovibles, responsables i sotmesos nicament
a /'imparl de la Ilei.
.
2. Els Jutges i els Magistrats no podran ser remoguts, suspesos, traslladats ni jubilats ms que per motiu de les causes
que la Ilei preveu I amb les garantles que aquestes ofereixen.
3. ,l'exercici de la potestet jurisdiccional, en qualsevol mena
de processos, jutjant I fent complir allo que haja estat jutjat,
eones pan exclusivament als Jutjats 1 als Tribunals que les lIeis
determinen, segons les norllles de competencia i de proc~diment
que elles establesquen.
4. Els Jutjats i els Tribunals no exerciran funcions altres que
les que assenyala l'apartat anterior i les que els siguen atrio
buides expressament per la lIel en garantla de qualseval dret.
5. El' principio d'unitat jurisdiccional s la base de I'organit
zaci del funcionament deis Tribunals. la l1el regulara I'exercici
de la jurisdicci militar dins I'ambit estrictament castrense i en
ocasi de I'estat de setge, d'acord amb els prlncipis de la
.Canstitucl.
6. Resten prohibits els Tribunals d'excepci.

Article 118.
Tothom t I'obligaci de complir les sentencies i les altres
resolucions fermes deis Jutges i deis Tribunals i de prestar la
col.laboraci que aquests requeresquen en el curs del procs
i en I'execuci d'allb que haja estat resolt.

Article 119.
la justicia ser gratu"ita quan la lIei ho dispose, 1, en qual.
savol cas, per a aquells que acrediten Insuficiencia de recursos
per a litigar.

Article 115.

Artlele 120.

1. El Pre~iden del Govern, previa deliberaci del Consell

de Ministres, podra propasar la dissolucl del, Congrs, del
Senat o de les Corts Generals, la qual sera decretada pel Rei.
El decret de dissoluci flxara la data de les elecclons.
2. La proposta de dlssolucl no podra presentarse quan
hi haja en trlimlt una moci de censura.
}. No sera procedent cap nova dissaluci. abans que haja
transcorregut un any des de I'anterior, Ilevat del que disposa
I'article 99, apartat 5.

1. les actuacions judicial s seran pblique's, amb les excepcions previstes per Jes lIeis de processament.
2. El procediment sera predominantment oral, sobretot en
materia criminal.
3. les sentencies sera n motivades' sempre i pronunciades
en audiencia pblica.

. Artiele 116.
1. Una lIei organice regulara els estats d'alarma,d'excepci
I de setge, i les competencles I Iimitacions corresponents.
2. L'estat -d'alarma sera declarat pel Govern mitjanr;ant un
decret Bcordat en Un Consel! de Ministres, amb una durada
maxi~a de quinze dies; haura de donar-e compte al Congrs
del Olputats, que sera reunit imm~dlatament 8 aquest efecte I
no podra ser prorrogat sen se I'autoritzaci d'aquesta .mateixa
Cambrs. El decret determinara I'amblt territorial al qual seste
'
nen els efectes de la dec~araci.

Artlcle 121.
Els danys causats per error judicial 1 els que siguen conse
qencia del funcionament anormal de l'Administracl de Justicia
donaran dret a una Indemnitzacl a cerrec de rEstat confor
mement amb la lIei.
Article 122.
1. la lIei organica del poder judicial determinara la cOnstituci, el funcionament i el govern deIs Jutjats i deis Tribunals,
i 'estatut jurdic deis Jutges i deis Magistrats de carrera,els
quals formaran un cos nlc, I el del personal al servei de
l'Administraci de Justicia.

B. O. del E.-Nm. 311.5

29 diciembre 1978

2. El Consell Generar del poder judicial s I'orgao de govern

d'aquest darrer. la lIei organica n'establiri't I'estatuti el regim
d'incompatibilitats les funcions deis seus membres. as~
senyaladament en materia de nomenaments, ascensos, inspecci
i regim disciplinarL ~
3. El Consal! General del poder judi'cial sera integrat pel
President del Tribunal Suprem, que el presidira. i per viot
membres nomenats pel fqel per a un perode de cinc aoys.
D'aquests, datze entre els Jutges i els Magistrats de tates les
categories judicials en els termes que establesca la lIei or9aoica; quatre. a proposici del Congrs deis Diputats. i quatre
a proposici del Senat, elegits en tOt5 dos casos per majoria
de les tres cinquenes parts deis seus membres, entre advocats
i al tres juristas, tots de competncia reconeguda i amb ms
de qulnze anys d'exercici professional.
Article 123.
1. El Tribunal Suprem, amb jurisdicci a tota Espanya, s
1'organ jurisdiccional superior en tots els ordres, nevat del que
es disposa en materia de garanties constltucionals.
2. El President del Tribunal Suprem sera nomenat pel Rei,
a proposici del Consel! General del poder judicial, en la forma
que la lIei determine.
Article 124.
1. El Ministeri Fiscal, sens perjudici de les funcions encomanades a al tres organs, t la missi de promoure I'acci de
la justicia en defensa dE; la legalitat. deIs drets lJels ciutadans
i de !'inters pblic tutelat per la t1ei, d'oflci o b a petici
deis nteressats, vetlar per la independencia deIs Tribunals
i procurar davant ells la satisfacci de I'inters social.
2. El Ministeri Fiscal exerceix les seues funcians per mitja
d'organs prapis, de confarmitat amb els principis d'unitat.d'ac
tuaci6 i de~endEmcia jerarquica i subjectant-se, en tot cas, als
de legalitat i imparcialitat.
.
3. la lIei regulara I'estatut organlc del Ministeri Fiscal.
4. El Fiscal General de I'Estat sera nomenat pel Rei, a
proposicl del Govern, havent estat escoltat el Consell General
del poder judicial.
Article 125.
Els ciutadans podran exercir I'acci popular i participar en
I'Administracl de Justicia mitjanl;ant la instltucl del Jurat, en
la forma 1 en els processos penals que la lIei det~rmine, i en
els Trbunals cnsuetudinaris i tradicjonals.
Article 126.
La po licia judicial depn deIs Jutges, deis Tribunals i del
Ministeri Fiscal en les seues funcions d'indagaci del delicte
i de descabriment i assegurament del delinqent, en els termes
que la llei establesca.

Article 127.

1. Els Jutges i els Magistrats i tamb els Fisca.s, mentre

resten en actiu, no podran exercir altres carrecs pblics ni
pertanyer a partits poltics a a sindicats. La lIei establira el
sistema i les modalitats d'associaci professiorial deis Jutges,
deis Magistrats i deis FIscals.
2. la Ilei establira el regim d'incompatibilitats deis membres
del p0ger judicial. que n'haura d'assegurar la total ndependi:mcia.

TfTOL VII
Economia i Finances

Article 128.
1. Tata la riquesa del pas en les seues liverses formes, i
siga quina siga la seu a titularitat, resta subordinada a !'inters
general.
2. Es reconeix la iniciativa pblica en I'activitat economica.
Mitjan~ant una Ilei, determinats recursos o serveis essencials
podran ser reservats al sector pblic, especialment en cas de
monapoli; podra ser acordada, tamb, la interven;i d'empreses
quan ho exiges ca I'inters general.
Article 129.
1. La lIe establir les formes de partcipaci6 deis inte
ressats en la Seguretat Social j en I'actvitat deis organismes
pblics la funcl des quals afecte directament la qualitat de
la vida' a I'nters general.
2. Els poders pblics promouran eflca;ment les diverses
formes de participaci en I'empresa i fomentaran, mitjam;:ant

29403

una legislaci adequada. les societats cooperatives. Tamb establiran els mitjans que faciliten I'accs deis treballadors a la
propietat deis mltjans de producci.

Article 130.
1. Els poders pblica atendran a la modernizaci i al desenvolupament de tats els sectors econOmlcs 1, assenyalactamento de I'agricultura, la remaderia. la pesca i I'artesana, a
fi d'equiparar el nivel! de vida de tots els espanyols.
2. Amb la matejxa flnalitat es donara un tractament especial
a les zones de muntanya.
ArUcle 131.
1. l'Estat, mitjanl;ant una lIei. podra planificar I'activitat
economica general per a atendre les recesaltats collectives,
equilibrar i harmonltzar el desenvolupamen~ regional i sectorial
i estimular el creixement de la renda i de la riquesa i la dls
tribuci6 ms justa - d'aquesta darrera.,
.
2. El Govarn elaborara als projectes de planificac'i d'acord
amb les previsions que li siguen submlnistrades per les Comunitats Autonome$ i I'assessorament 1 la colllaboraci deis sindicats ide les altres organizacions professionafs, empresarials
i economiques. Amb aquesta flnalitat es constituira un Consel!.
la composici iles funcions del qual desenvolupara una Ilei.
Article 132.

1. la lIei regulara el regim juridic deIs bns de domini

public i deis comunals inspirant-se~ en els princips d'inalienabi
litat, imprescriptibilitat i inembargabilitat,- 1 tamb en regulara
la desafectaci.
2. Sn bns de domini pblic estatal els que la lIei deter
mine i, en qualsavols cas, la zona martimo-terrestre, les platges, la mar territorIal i els recursos naturals de la zona eco
nomica I de la plataforma continental.3. Seran regulats per lIel, el Patrimoni de I'Estat i el Patrimoni Nacional, i l'administraci, defensa i conservaci d'squests.
Artlde t33.
1. La potestat originaria per a establir els tributs corres pon
exclusivament a I'Estat mitjanl;ant una lIel.
2. les Comunitat Autonomes i les Corporacions Iocals podran establir i exigir tributs, d'acord amb la Constitucl l amb
les lIeis.
3. Qualsevol beneflcl fiscal que afecte els tributs de rEstat
haura d'establir-se en virtut d'uns lIei.
4. Les adminlstracions pbliques solament podran contraure
obligacions financeres i fer despeses, d'acord amb les lIels.
Article 134.
1. Corras pon al Govern d'elaborar als presuposts generals
de l'Estat, a les Corts Generals d'examlnarllos, esmenar-fos i
.
aprovar.los:
2; Els pressuposts general s de I'Estat tindran caracter anual,
inclouran la totalltat de les despeses I els Ingressos del sector
pblic estatal r s'hi consIgnara I'Import deis beneficis fiscal s
que afecten els tributs de l'Estat.

3. El Govarn

tindr~.

I'obligaci da pra.entardavant el Con

grs deis Dlputats els pressuposts Qenerals, tres mesos abana,

com a mnimo que expiren els de ('any anterior.
4. Si la Llei de Pressuposts no s'aprovava abans del primer
da de I'exercici econmic corresponent. els Pressuposts de
I'exercici anterior restaran prorrogats automaticament fins que
s'aproven els. nous.
.
5. Havent aprovat els pressupasts generals de rEstat. el
Govern podra presentar projectes de lIel que impliquen I'augment de la despessa pblica o la disminucl dets ingresaos
corresponents a aquell mateix exercicl pressupostari.
.
6. Tata proposici o esmena que supose un augment deis
credits o una disminu~i deis Ingressos pressupostaris requerira la ,&:onformitat del Govern per tal de ser tramitada. .
7. _La lIel de Pressuposts no pot crear trlbuts. Podra mo
dificarlos si una lIei tributaria substantiva ho fa preveure.
Article 135.

1. El Govarn haurA de restar autoritzat per una Ilei per tal

d'emetre deute pbllc o contraure crilldlt.
2. Es considerara sempre que els crilldits per a abonar el
pagament d'lnteressos i capital del Deute Pblic s6n inclosos
en I'estat de despeses deis pressuposts, I no podran ser obJecte
d'esmenes ni de modificacions mentre s'aJusten a les candicians
de la Ile d'emlssl.

29 diciembre 1978

29404
Artiele 136.

1. El Tribunal de Comptea s l'or9an lisealitzador suprem

deis eomptes I de la ge.t1 eeonomlea de I'Estat 1, alhora. d_1
sector pblic. Oependra dlrectament de les Corta Generals I
exercira JessBues funclons delegadament d'elles en I'examen

Corporaclons respectlveS'; I es riod~lran fonamentalment de tri

buts propls I de la pertlelpael en els de I'Estat I en els de les
Comunitats Autonomes.
CAPlTOl TE~CER

I la 'comprovaci del Compte General de rEstat.

2. Els eomptes de I'fstat I del sector pblie estatal seran
retuta al Tribunal de Comptes, el qual els censurara. El Tribunal
de Comples, sens perjudlel de la seua jurlsdleel, trametr~ 8
les Corts Generals un Informe anual en que. sempre que siga
procedent, comunicarlli les Infracclona o les responsabilltats en
que, segons el seu judicl, a'haja lncorregut.
3. El membres del Tribunal de Comptes gaudlran de la
matelxa Independencia J inamobilitat I restaran satmesas a les
matelves Incompatlbiltats que els Jutges.
4. Una lIeL org~mlca regularA la composicl6. I'organitzaci
los funcions del Tribunal deComptes.
TiTOl VIII

De I'organitzaci territorial de l'Estat

CAPlTOl PRIMER
Prlnclpis generals

B. O. del E.-Nm. 311.5

'De les Comunitats Autnomes

Article 143.
1,

En I~exercjci del dret a I'autonomia reconegut en l'arUcle

2 de la Constltuci, les provincias Jimtrofs que tinguen carac

teristiques hlstorlques, culturals I economiques comunes, els
territoris Insulars I les provincles d'entitat regional hlstoriea po
dran aecedir a I'autogovem I constituir-se en Comunltats AutOnomes d'acord. amb el que preveu aquest Titol i els Estatuts
respectius ..
2, La iniciativa dei procs autonomic 'COrrespon a tates les
diputacions Interessades o a I'organ interinsular corresponent, I
als dos terlos deis munlclpls la poblaci6 deIs quals represente,
com a m.nlm, la majoria del cens electoral de cada prqvincia
o de cada lila. Aquests raqueslts hauran d'acomplir.se dlns el
termini de sls mesos d'enla del primer acord al respecte adoptat per alguna de les Corporaclons locals interessades:
3, La iniciativa, en el cas de no reelxir, noms podra repe
tirse al cap de cinc anys.

Artiele 137.

Article 144.

L'Estat s'organitza territorialment en mUnlClplS, en provincies

I en les .Comunitats Autnomes que es constltuesquen .. Totes
aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gesti deis
interesso;; respectius,

Per motiu d'lnters nacional, i per mitjs d'una lIei organica,

les Corts Generals podran:

Artiele 136.

1. L'Estat garanteix la realltzacl efectiva del prlncipl de

solldaritat consagrat en I'article 2 de la Constitucl i vetlara
per I'establiment d'un equllibrl economic adequat I just entre
les diverses parts del terrltorl espanyol. I atendra assenyalada
ment les circumstanclas del fet Insular,
2. Les diferencies entre els Estatuts de les diverses Comunltats Autonomes no podran implicar en cap cas privile'l;; economlcs o soclals.
Arliele 139.
1. Tots els espanyolS tenen els mateixos drets I les mateixes obligaclons en qualsevol part del territorl de I'f.'itat.
2. Cap autoritat no podra adoptar mesures que di,'2CH"ment
o Indirectament obstaculitzen la IIibertad de elrculack\ 'esta
bliment de les persones i la lliure circulaci de bn: er tot
el terr.tori espanyol.
CAPITOl SEGON
De J'admlnistraci focal
Artiele 140.
la -Constltucj garanteix l'aUonomia deIs municipis. els
quaJs gaudlran de personalitat jurfdlca plena. El govern I I'adminlstracl municipal correspon als respectlus' Ajuntaments, Integrats pela alcaldes I els regldors, Els regidor!t' seran elegits
pels veIns del murilcipl mitjanc;ant 8ufragi universal Igual. lliure,
dlrecte I secret, en la forma establlda per la lIei. Ele alcaldes
seran eleglts pels regidors o pels ve'ins. la Ilel regulara les
condicions en qub siga procedent el regim de consell obert.
Artiele 141.
1. La provincia s una entita! local amb personalitat jurdi
ca propia, determinada per I'agrupacl de municipis I la divisi
territorial per al compliment da les activitats de l'Estat. Oual
sevol alteracl deis Iimlts provinclals haura de ser aprovada
per les Corts Generals per mltjA d'una lIei organica.
2. El Govern I I'administracl autonoma' de les provlnces
s.eran encomanats a .Diputaclons o al tres Corporacions de ca
racter representatiu.
3. Es podran crear agrupaclons de municlpis diferents de la
provincia.
4. En els arxlpelags, les iIIes tlndran, a ll'Is, la seu a admi
nlstraci propia en forma de cabildos o consells.
Article 142,
les HIsende8 locals hauran de disposar deis mltjans suficlenta per a I'.xerclcl de les funcions que la lIel atrlbueix a les

al Autoritzar la constituci6 d'una comunitat autnoma en.

cara que el seu ambit territorial no supere el d'una provincia I
no reunesca les condlclons de I'apartat .1 de I'article 143.
bl Autor.ltzar o acordar, en el seu cas, un estatut d'autonomla a territorls que no es traben integrats en I'organltzaci
provincial.
el Substituir la iniciatIva de les Corporacions locals a que
es refereix I'apartat 2 del I'article 143.
Artiele 145.
1. En cap cas s'admetra la federaci de Comunitats Autnomes.
2. Els estatuts podran preveure els casos, requisits i termes en que les Comunitats Autonomes podran celebrar convenls
entre elles per tal d'acomplir I prestar serveis que els sIguen
propis;. i podran preveure, tamb, el caracter i als efectes de
la corresponent comunicaci a les Corts Generals. En els altres
casos, els acords de cooperaci entre les Comunitats Autonomes requeriran I'autorltzacl de les Corts G,enerals.

Article 146.
El proyecte d'Est~ut sera elaborat per una assemblea composta pels membres de la Diputaci o l'rgan Interinsular d"! les
provincias afectades I pels Dlputats i els Senadors qu>;:: n' 'age"
estat eJegitsi sera elevat a les Corts Generals, les o.luals 11
donaran tramltaci de lIei.
Art;el_ 147.
1, Dins els termes de la present Constituci, els estatuts seran la norma Institucional baslca de cada Comunitat Autonoma.
i I'Estat els reconefxera 1 els emparara eom a part Integrant del
seu ordenament Jurdic,'
2. Els estatuts d'autonomia hauran de fer constar:
_al L denominaci de la Comunltat que s'aJuste ms b a
la seua identitat bistbrica.
b} la delimltaci del territori.
c) la denominacl, I'organitzaci i la seu de les lnstitucions
autnomes proples.
d) Les competencies assumides dins el mare establit per
la Gonstituci. I per les bases per al traspas deis servels que
els eorrespondran,
3, la reforma deIs Estatuts s'ajustara al procediment que
ells mateixos establesquen I requerira, en qualsevol cas, I'apro~ci de les Corts Generals per Ilei organica.
Article 148.
1.
en les
1
2

les Comunitats Autbnomes podren assumir competencies

materiessegents:

Organlzacl de les selis institucions d'autogovern.

Les alteracions deis termes munlclpals compresos en el

B. O. del E.-Nm. 311.5

29 diciembre 1978

seu terrltarl J, en general, les funclons que corresponguen a

I'Administracl de rEstat sobre Corporaclons Jocals, la transferencia de les quals autoritze la legislaci6 sobre Regim local. .
3 Ordenaci del territorl, urbanlsme I habltatgs.
4 les obres pbllques d'inters per ala Comunitat Auto~

noma dios el seu territorl.

5 Els ferrocarrils! les carreteras I'itinerarl deis'. quals
transcorre ntegrament din"s el territarl de'" la Camunitat Autono~
ma 1, de la matelxa manera, el transport fetper aquesta mltjans

o per cable.
.
.
6 Els ports de refugio els ports 1 ela aeroports esportius l.
en general, els que no acomplesquen activitats comerclals.
7 L'agricultura i la ramaderia, d'acord amb I'ordenacl general de J'economia.
. 8 Espals forestals I el seu aprofitament
9 la gest en materia de protecci del medi amblent.
10 Els proyectes, la construccl 1 I'explotacl deis aprofltaments hldraulJcs, canals' I regadlus d'lnters pero a la Comunttat Autbnoma, les aiges mlnerals 1 les termals..
11 la pesca en aiges interiors, la de marlsc I I'aqicultura,
la calta I la pesca fluvial.
12 Fires nteriors.
13 El foment del desenvolupament ecanbmlc de la Comunitat Autbnoma dins els objectius marcats per la poltica econbmica nacional.
14 l'artesania.
15 Els museus. les biblioteques 1 els conservatorls de muslca d'inters per a la Gomunitat Autbnoma.
16 El patrimoni monumental d'inters per a la Gomunltat
Autnoma.
17 El foment de la cultura, de la Investigacl 1, en el s.eu
cas, de I'ensenyament de la Ilengua de la Gomuilltat Autbnoma:
.
18 la promoci i I'ordenaci dei turisme dins el seu lImbit territorial.
19 Promoci de. I'esport i del lIeure.
20 AssIstencla social.
21 Sanitat I Higiene.
22 La vigilancia 1 la protecci deis seus edlficls i de les
seues instalacions. La coordinaci 1 al tres facultats en relacl
amb les policies locals en els termes que establesca una lIel
orgflnica.
2. Havent transcorregut cinc anys, I mitjanl1ant la. reforma
deIs seus estatuts, les Gomunltats Autbnomes podran ampliar
successivament les seues competencles dips el marc establit
per I'article 149.
Article 149..
1. l'Estat t la competencta exclusiva sobre les materies
segents:
1 la regulaci de les condiclons basiques que garantesquen
la igualtat de tots els espayols en I'exercicl deis drets I en el
compliment deis deures constituclonals.
2 Naconalitat, immigraci, emigraci, 'estrangeria I dret
d'asil.
3 Relacions internacionals.
4 Defensa I Forces Armades.
5 Adininistraci de Justicia.
6 leglslaci mercantil, penal i penitenciaria; legislaci pro~
cessal, sense perjudici de les especialitats que en aquest ordre
es deriven necessariament de .les particularitats del dret subs,.
tantiu de les Comunltat Autonomes.
7 legislaci laboral; sens perjudicl que siga executada pels
.
argans de les Gomunitats Autonomes.
8 Legislaci civil, sens perjudlcl de la conservac16, modlflcaci i desenvolupment deis drets clvils, forals o especials per
part de les Gomunltats Autonomes allll on n'hl haja. En qualsevol cas, les regles relatives a I'aplicaci I a l'eflcacla de les
normes juridlques, relaclons jurdicocivlls relativese a les formes de matrimoni, ordenaci aels registres I instruments p-.
bllcs, bases de les obligacions contractuals, normes per a resoldre els conflictese de lIeis I la determinaci de fes fonts del
Dret, d'acord, en aquest darrer, amb les normes del dret foral
o especial.
9 legislaci sobre propietat Intelectual I industrial.
10 Regim duanerl I aranzelarl; comere; exterior.
11 Sistema manetari: divises, canvi I convertlbilltat; bases
de I'ordenacl del crdit, banca i assegurances.
12 legislac sobre pesos i mesures, determlnacl de I'hora
oficial.
13 Bases i coordlnaci de la planificacl6 general de I'actl~
vitat economica.

29405

. 14 Hisenda general I Deute de l'Estat.

15 . Fment J coordinaci general de la- lnvestigacl cientfica I tcnica.
. 16 Sanitat exterior. Bases I coordlnaci general de la sanltat. LeglslacJ sobre productas farmacutics.
17 Legislaci haslca" reglm economlc de la Seguretat Social, sens perjudlci que les Gomunitats' Autbnomesn'executen
els serveis.
18 les bases del regim jurfdic de les Admlnlstracions po
bliques i del rglm estatutarl deis seus funcionarls, les quals
garantlran, en qualsevol cas, als adminlstrats un tractament com
davant aquel les; el procedlment t(dmlnlstratlu com, sensa perjudicl de les especialitats derivades de I'organltzaci prbpia de
les Gomunitats Autanomes; leglslacl6 sobra exproplac16 forc;osa;
legislaci baslca. sobre contractes I concesslons admlnlstratives
I el sistema de responsabilitat de totes les Adminitracions po
bliques.
19 Pesca martima, sens perjudlcl de Jes competencies que
s'atribuesquen a les Comunltats Autonomes en aquest sector.
20 Marina mercant I 'abanderament de- valxells, Il.Iumlnaci
de costes I senyais marftlms; ports d'lnters general; control de
'espal aerl, trllnsit I transport aerl; servel meteorologic I matriculaci d'aeronaus.
21 Ferrocarrlls I transports terrestres que circulen dins els
territoris de ms d'una Comun~tat Autbnoma; reglm general de
comunlcaclons; trafic i clrculaci de vahielese de motor; correus I telecomunicacions; cables aerls. submarins I radiocomunicacl.
22 la legislaci6, ordenatl 1 concessi de recursos t aprofltaments hidraullcs si I~s aiges passen per ms d'una Co..
munitat Autonoma, 1 I'autoritzacl de les instal.laclons elctriques
si I'aprofltament afecta una altra Camunitat o sI el transport
.
d'energia Ix. del seu lImbit territorial.
23 legislaci basiea sobre protecci del medi ambient,
sense perjudici de les facultats de les Gomunltats Autbnomes
per a I'establiment de normes addcionals deprotecci6. La legislaci basica sobre espais I aprofilaments forestals vies rama~
deres.
24 Obres pbliques d'intersgeneral o que la realitzacl6
de les quals afecte ms d'una Gomunitat Autbnoma.
25 Bases del regim miner I energbtlc.
26 Rgim de producclo, comerl1, tlnenl1a I s d'armes I
d'explosius.
27 Normes basiques del reglm de premsa, radio I televisi6
1, en general, de tot5 els mitjans de comunicacl social, sens
perjudici de les facultats de desenvofupament i execuci6 que
corresponguen a les Gomunitats Autbnomes.
2,8 Defensa del petrimoni cultural, artstic I monumental
espanyol ,contra I'exportaci I I'expollaci; mU5eus, blblioteques
i arxius de titularitat estatal, sens perJudlcl que les Gomunitats
Autonomes n'exercesquen la gesti.
29 Seguretat pbllca,sens' perjudici qua les Comunltats
Autbnomes puguen crear pollcles en la forma que els respec
tlus estatuts establesquen - dins el marc del que dispone una
Ilei organlca. .
30 Regulaci de les cndiclons d'obtenci, expedici6 i hamologaci de titols acadmlcs I professionals, I normes hasiques ,per "al desenvolupament da I'artlcle 21 de la Gonstitucl.
a fI de garantir el cumpliment de les obligaclons del poders

pblics en aquesta materIa.

31 ~tadstica per a finalitats estatais.
32 Autorizacl per a la convocatoria de consultes populars
per via de referendum.
~ 2. Sens perjudici de les competencies que podran, assumlr
les Comunitats Autbnomes, l'Estat considerara el servel de la
cultura com un deuve i una atribuci essenclal I facilitara la
comunicaci cultural entre les Gomunitats Autonomes d'acord
amb elles.
3. les materles, no atribuides expressament a I'Estat per
aquesta Constitucl podran correspondre a les .Comunltat! Autbnomes en virtut deis Estatus respectius. La copetencla sobre
les materies que no hagan estat. assumldes pels Estatuts
d'Autonomia correspondra 8 I'Estat. les normes del qual prevaldran. en cas de confllcte, sobre les de les Gomunitats Auto~
names en tot allo que no haja estat atribu'it a la competencia
exclusiva d'aque5tes darreres. En qualsevol cas, el Oret estatal
sera supletori del dret de les Gomunitats Autbnomes.
Article 150.
1. Les Gorts Generals, en manrlas de competencia estatal,
podran atribuir a totes o a algunes de les t:omunitats Autbnomes la facultat de dictar, per a elles mateixes, narmes legis-

29406

29 diciembre 1978

latlves dios del marL deis princlpis, beses I directrius flxlts per

una lIel eslalal. Sens perjudlel de la eompel~nela deis Trlbunals,

dios cada lIel-marc s'establira la modalitat del control de les
Corfs Generals 5abr., aquestes normes legislativas de les Ca-

muoitats Autbnornes.
2. L'Estat podra transferir,Q delegar a les Comunltats Autonomas, mltjanJ;:ant una lIei orgtmlca,facultats corresponants

a una materia de tltularitat estatal que per la seua natura!es8

siguen susceptibles de transferencia o de delegaci. La lIei pra
veurA en cada cas la transferencia corresponant de mitjans fInaneers I tamb les formes de control que rEstat es reserve.
3. l'Estat podrll dictar lIeis que establesquen els prlnclpis
necessarls per a harmonltzar les dlsposiclons normatives de les
Comunftats, f1ns I tot en etc;:as de mat~ries atribuides a la seus
competencia, sempre que ho demane I'lnters genral. Correspon a les Corts Generals d'apreclar I'existimcia d'aquesta ne-'
cessltat, per majoria absoluta de cada Cambra.

Arllele 151.
1. No caldrs deixar transcorrer el termini de cinc anys a
que es referelx I'apartat 2 de I'article 148 en cas que, dins el
_termlnl que establelx I'artlcle 143.2, acorden la Iniciativa del
procs autonomic, a ms de les Diputacions o' e1s organs interlnsulars corresponentes, les tres quartes parts del rnunlclpis
de cadascuna de les provincles afectadas, les quals representen, com a mnim, la majoria del cens electoral de cadascuna
i siga ratificada mitjan9:ant un referendum pel vot aflrmatiu de
la majoria absoluta deis electors de cada provincia en els termes' Que establesca una lIel organica,
2, En el cas previst en'l'apartat anterior, el yrocediment per
'
a elaborar l'Estatut sera el segent:
1 El Govern convocara tots els Dlputats 1 Senados elegits
en les circunmscripcions compreses dins I'ambit territorial que
pretenga aeeedlr. a I'autogovern per tal que es constituesquen
en Assemblea, amb I'nica finalitat d'elaborar I'Estatut d'autonomla corresponent, mitjan9ant I'acord de la majoria absoluta
deis seu s membres.
2 Una vegada haja aprovat el projecte d'Estatut j'Assemblea de Parlamentaris, aquest sera trems a la Comiss.i Constitucional del Congrs, la qual, dins el termini de dos mesos,
I'examlnara amb el concurs i I'assistencia d'una delegaci6 de
l'Assemblea proposant per tal de determinar ne d'un ;:r,f)rd
com la formulaci definitiva.
3 SI s'arrlbava" a un acord. el .text que en resulto-.I{\ "f,ra
sotms al refer~ndum del cos 'electoral de les previncir", "'mpreses dlns I'ambit territorial de l'Estatut projectat.
4 Si el projecte d'Estatut s aprovat a cada provir1! ';l )er
la maJofla deis vots emesos validament, sera elevat a le'; C01'ts
Generals. Els Plens de totes dues Cambres decidiran S(~!-"" el
text per mlt-ja d'un vot de ratificaci6. Havent estat fil" . ..,at
l'Estatut, el Rei el sancionara i el promulgara com a lIei.
, 5 Si n,o s'arribava a I'acord a qu es refere~x rapartat 2
d aquest numero, les Corts. Generals donaran al projecte d'Estatu~ la tramitael6 de lIei. El text que aquestes aproven sera sotmes al refer~ndum del cos electoral de les provincies compreses dlns 1'8mblt territorial del l'Estatut projectat. Si t6ra aprov~t per la majori.a, deis vots emesos validament a cada provino
Cla, la promulgaelo ser feta en els termes de I'apartat anterior.
3.. En els casos prevists pels parl:lgrafs 4 i 5 de rapartat
a~teflor, la manc;a, d'apravaei. del projecte d'Estatut Pqt" part
d una o de ms d una provincia no Impedir la constituei de
la Comunltat Autonoma projectada per part de les a1tres en la
f~rma que ~steblesca la Ilei organice prevista per l'apartat 1
d aquest artlcle.

Article 152.
. 1. ,. E~ els Sstatus aprovats pel procediment a que es refe~
relxl artlcle anterior, I'organitzaci institucional autonomica es
basara ~n una Assemblea legislativa elegida per sufragi universal d acord amb un sistema de representaci proporcional
que assegure tamb la representacl de les di verses zones del
territorl; un Consell de Gavern amb funcions executives i ad
miniltratives, i un Presldent, elegit per I'Assemble entre els
seus membres I namenat pel Aei, al qual correspon' la direcel
del Consel! de Gavern, la suprema representaci6 de la comunl
tat respectiva i la de l'Estat dlns aquella, El President I els
membres del, Consell de Govern seran responsables polticame~t, da~ant I A~semblea. Un Tribunal Superior de Justicia, sens
perJUldlcl d~ la Jurlsdlcci que corresponda al Tribunal Suprem,
culminara 1Organitzacl judIcial dins I'ambit territorial de la
Comunitat Autbnoma. En els Estatuts de les Comunitats AutonO":Jes podran establ!rse els supbsits I les formes de parnclpacI d aquel les en lorganitzacl de les demarca.cions judicials

B. O. del E.-Nm. 311.5

del terrltorl, tot de conformitat amb el que preveu la lIel orga-

nlea del poder judicial I dlns la unllat I la Independ~neia proples

d'aqu~sl darrer. Sens perjudlel del que disposa I'arllcle 123, les
successlves instlmcles processals, en el seu cas, s'esgotaran
davant organs radicats en el mateix .terrltari de la Gomunltat
Autonoma en qub estlga I'orgao competent -en primera Instancia.
2, Una vegada hagen estat sanclonats I promulgats els respectius Estatuts, narns podran ser modlflcats mitjan;:ant els
procediments que ells mateixas establesquen I mitjam;:ant refer~ndum entre els electors Inscrits en els censos corresponents.
.
3. Els Estatuts podran establir circumscripcions territorials
propies que gaudlran de plena personalitat jurfdica mitjanc;ant
I'agrupaci de municipis limitrofs..
Article 153.
El contror de I'activitat deis rgans de les Comunitats
Autnomes sera exercit:
a) Pel Tribunal Constitucional en ali que es referesea a
la constitucionalitat de les seues disposicions administratives
amb fan;:a de Ilei,
b) Pel Govern, prevl dictamen! del Consetl d'Estat. en'
allo que pertoque a I'exerclci de funeions delegadas a que es"
refereix I'apartat 2 de I'article 150.
.
e) Per la jurisdicci contencioso-administrativa en allo que
es refereix a I'administraci autonoma o a les seues normes
reglamentaries.
d) Pel Tribunal de Comptes en els aspectes economics 1
pressupostaris.
Article 154.
Un delegat nomenat pel Govern dirigira I'administraci de
rEstat en el territarl de la, Comunitat Autnoma i la coordinara,
si s procedent. amb l'administrDci propia de la Comunitat.
Article 155.
1. Si una Comunitat Autnoma no complia les obligacions
que la Constituei6 o altres IIeis Ii imposaven, o actuava de
forma que atemptara greument contra nnters general d'Espanya, el Gavern, previ requeriment desats fet al President
de la Comunitat Autnoma, amb I'aprovaci per majoria absoluta
del Senat padra adoptar les mesures necessaries per tal
d'obligar-Ia al compliment fon;s de les dites obligacions o
,
per tal de protegir 'inters general esmentat.
2, Per a I'execuel de les. mesures previste!) a I'apartat
anterior. el Gavern podra donar instruccions a tates les autoritats de les Comur.itats Autnomes.
Article 156.
1. les Gomunitats Autonomes gaudiran d'autonomia financiera per a acomplir i exercir les seues compeHmcies d'aeord
amb els principis de coordinaci amb la Hisenda estatal i de
solidaritat entre tots els espanyols.
2. les Comunltats Autonomes podran actuar com a dele
9ats o col.laboradors de I'Estat en la tasca de recaptaci, gesti
I Ilquidaci deis recursos tributarls d'aquest, d'acord amb las
lIeis I els Estatuts.
Article 157.
~. Els recursos de les Comunitats Autonomes seran constitUlts per:
al Impostos cedits totalment o pareialment per I'Estat; recarrecs sobre Impostos esta,tals i altres. participadons en _els
_
ingresos. de l'Estat,
b) Els seus propis impostos, taxes i contribucions espeeials.
el TransferEmcies d'un fons de compensaci interterritorial
i altres assignaci-ons a carrec deis Pressuposts Generals de

I'Eslal.

d) Rendiments procedents del seu 'patrimoni i ingresos de

dret "rivat.
e) El producte de ,les operacions de crdito
2. lesComunitats Autnomes no podran adoptar en cap
cas mesures tributaries sobre bns situats fora del seu territori
o que eonstituesquen un obstacle per a la Hiure circulaci de
mercaderies o de serveis.
3. l.'exerclci de les competencies financeres enumerades en
ranterior ap8rlat 1, les narmes per a resoldre els ccoflictes
que pa@'lleren sorgir les possibles formes de col./aboraci
financiera entre les Comunitats Autonomes i I'Estat podran ser
regulades per mitja d'una lIei organica.

- ._........,

B: O. del E.-Nm. 311.5

Artiele 158.

29 diciembre 1978

Pressuposts Generals de rEstat es podra establir

1. En els
. una assignaci a les Comunitats Autnomes en funci del volum
deis serveis ide les activitats estatals que hagan assumit
i de la garanta d'un "ive" mnim _en la prestaci deis serveis
pblics fonamentals en tot el territorl espanyol.
2. Per tal de corregir desequilibris econmics- interterritorials i fer efectiu' el principi de Balidaritat es constituira .un
Fans de Compensaci destinat a despeses d'inversi, els recursos del qual seran distribu"its per les Corts Ganarais entre
les Camunitats Autonomes I les provincias, en el seu cas.
mOL IX

Del Tribunal ConstitucionaJ

ArticJe 159.
1. El Tribunal Constitucional es compon de 12 membres
nomenats pel Rei. deis quals, quatre a proposici del Congrs,
per majoria de les tres cinquenes parts deis seus membres,
quatre a proposici 'del Senat; amb identica majoria, dos a
proposici del Govero, i dos a proposici del Consell General
del Poder judicial.
2. Els membres del Tribunal ConsUtucional hauran de ser
nomenats entre Magistrats i Fiscals, Professors d'Unlversltat,
funcionaris pblics i advocats, tots ells juristes de competencia
reconeguda amb ms de quinze anys d'exerclci professio'naL
3. El periode de designacl deis membres del Tribunal' Cong..
titucional tndra una durada de deu anys i es renovaran per
ter~os cada tres anys.
4. la eondici de membre del Tribunal Constitucional s
incompatible: amb qualsevol mandat representatlu; amb els
carrees polltlcs o admlnistratius; amb I'exercici de funcions
directives en un partlt politlc o en un sindicat o d'un carrec
al seu servel; amb I'exerclcl de les carreres judicial i fiscal;
I amb qualsevol activltat professlonal o mercantil.
Altrament. els membres del Tribunal Constitucional tindran
les incompatlbiltats proples deis membres del poder judicial.
5. Els membres del Tribunal Constitucional serao indepen.
-dents i inamovibles en l'exerclei del seu mandato
Article 160.
El president del Tribunal Constitucional sera nomenat entre
els membres d'aquest, pel Re,i, a proposici del mateix Tribunal
en pie I per a un perode de tres anys.
Article 161.
1. El Tribunal Constitucional t jurisdicci en tot el territori
espanyol i s competent per a conixer:
a) O"el recurs d'inconstitucionalltat contra lIeis 1 disposielons normatives amb for~a de- Jle!. la declaraci d'inconstitucionalitat d'u.na norma amb rang de lIel, interpretada per la
jurisprudencia afectar~ aquesta, pero la sentencia o sentencies
que n'hagen recaigut no perdran el valor de cosa jutjada.
b) Del recurs d'emparament per violacl deis drets'l de
les Ilibertats continguts en l'arUcle 53.2 d'aquesta Constituci.
en els cas,os i formes que la lIel establesca.
cl Deis conWctes de competencia entre l'Estat i les Comunitats Autonomes o deis de les Comunltats Autnomes entre
elles.
dI De les altres materies que li atribuesquen la Constituci
o les lleis organiques.
.
2, El Govero podr~ impugnar davant el Tribunal Constitu
clonal les disposicions I resolucions adoptades pels argans de
les Comunitats Autbnomes. la Impugnacl provocara la suspensi de la disposlci o de la resoluel recorreguda, pero
el Tribunal, en el seu cas, hauri de ratificarla o al~ar-Ia en un
termini no superior als cinc mesos.

Artiele 162.
1. Tenen legiUmitat:
al Per a interposar el recurs d'inconsttucionalltat, el Presldent del Govern, el Defensor dlS'1 Poble, cinquanta Dlputats, clnquanta Senadors, els argans col.legits executlus de les Comunitats' Auionomes i, en el seu eas, les seues Assemblees.
b) Per a Interposar el recurs d'emparament, tata persona
natural o jurdica que invoque un inters legftim, a ms del

Defensor del Poble I del Minloterl Ascal.

2. En els altres casos la lIei organica determinarll les persones i els organs legitlmats.

211407

Artlele 163.
Qua" en algun procs, Un organ iudicial considere -que una
norma amb rang de lIel, aplicable al cas, de la validesa de la
qual depenga el veredicte, puga ser contraria a la Constitucl.
plantejara la qestl davant el Tribunal Constitucional en els
casos, en la forma 1 amb els efectes que la lIel establesca.
que en cap cas seran suspensius.

Artiele 164.
1. les sentencies del Tribunal Constitucional es publicaran
en el butllet oficial de l'Estat amb els vots partlculars, si n'hi
haguera. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de I'endema
d'haver estat publicades I no hl ha cap mena de recurs en
contra. Aquelles que declaren la lnconstltucionalltat d'una lIei
o d'una norma amb for9a 'de lIel J tates aquelles que no es limi'
ten a I'estimaci- subjectiva d'uo dret, tenen plens efectes davant

tolhom.
2. L1evat que en el veredicte es dispose altrament, subsistira la vigencia de la lIai en la part no afectada per la nconstltucionalitat.

Artiele 185.
. Una lIel orgemica regulara el funcionament del Tribunal Constitucional, I'estatut deis seus membres, el procediment davant
aquell i les. condicions per a I'exercici de les accions.

TITOl X
De la reforma constitucional

Article 166.
la iniciativa de reforma constitucional s'exercira en la forma
prevista en els ap~rtats 1 i 2 de l'arUcle 81.

Arllele 167.
1. - Els projectes de reforma constitucional hauran de ser
aprovats, per una majoria de les tres clnquenes parts de cada
una de les Cambres. Si no hi haguera acord entre totes dues,
s'lntentara obtenirlo mltjaOl;ant la craacJ d'una Comlssl de
composlcl paritaria de Dlputats I Senadora que presentara un

texl que serA volal pel Congro i pel Senat.

2. En cas de no aconsegulr.ge I'aprovaci mitjan~ant el pnr

cediment de. I'apartat anterior, I sempre que el text haguera
obtingut el vot favorable de la majoria absoluta del Senat, el
Congrs. per majoria de les dues terceres parts, padra aprovar
la reforma.
3. Una vegada haja estat aprovada la reforma per les Corts
Generals, sera sotmesa a referendum per tal de ser ratificada,
sempre que ho demane una declma part deis membres ~e qualsevol de les Cambres, dins I'espai deis quinze dies seguents al
de I'aprovaci.
Artlcle 168.
1. SI es proposava la revisi total de la Constituci o una
de parcial que afectara al tItol Preliminar, el Capftol Segon.

Seeel1' del Tilol 1, o el Tltol 11, es proeedlrA a I'aprovaei del

principi per majoria deis dos ter(fos de' cada Cambra, I a la
dlssoluci6 immediatade les Corts. ...
2. les Cambres elegides hauran de ratificar la decisl I pro
cedir a I'estudi del nou taxt constitucional, que haurll de ser
aprovat per majoria deis dos terlfos de les dues Cambres.

Arllele 189.
No podra Iniclar-se- la reforma constltu~lonal en, temps de
guerra o de vigencia d'algun deis estats previstos en 1artlcle 116.

DISPOSICIONS ADDICIONAlS
Primera.
la Constituci efT!para I respecta els drets historics deis
territors forals.
l'sctualitzaci general del dit regim foral es dura a terma,
en eJ seu cas, dins el marc de la Constituci6 i deis Estatuts
d'AutonomJa.
Segona.
la declaraci de majorla d'edat que cont I'artlcle 12 d'aquesta Constituci no perjudica les situacions emparades pels drets

foralo en I'Amblt del drel prlval.

29 diciembre 1978

29408
Tercera.

la modlflcocl dal r~glm aconmlc I flacol da l'arxlp~lag ca

narl requerlrll un Informe prevl de la Comunltat Autnoma 0,
en el seu cas, de I'organ provisional autonomlc.
Quarta.
o

En les Comuriltats Autbnomes on resldeses ms d'una Au-

diencia Territorial.

~s

Estatuts d'Autonomla respectlus podreo

mantenir les que ja hl eren I distribuir les competencias entre

elles. sempre de conformitat 8mb el que preveu la lIei organica
i mantenlntne la unltat I la Independencia.
.
DISPOSICIONS TRANSITORIES
Primera.

En els terrltarls 'dotats d'un reglm provisional d'autonomia,

els seus rgans col.leglats superiors, per mitja d'un Bcard adop
tat per la majarla absoluta deis seU5 membres, podra" substituir la Iniciativa que I'apartat 2 de I'article 143 atrlbueix a les
Dlputaclons Provinclals o als argans interinsulars corresponents.
SegOlia.
Els territoris que en el passat hagueren pleb~scitat afirmatlvament' projectes d'Estatut d'Autonomia I en el moment de promulgar aquesta Constituci compten amb ragims provisionals
d'autonomla, podran procedir Immediatament en 1a forma prevista per I'apartat 2 de I'artlcle 148, sempre que ha acorden
alxf, per majorla absoluta, els argans preautanomlcs col.legiats
superiors, els Quals hauran de comunlcarho al Govern, El pro
jecte d'Estatut serA elaborat d'acord 8mb allo que estableix I'er. tic le 151, nmero 2, a canvacatbria de I'organ cal.legiat presu
taRomic.
Tercera.
La Iniciativa del pracs autonbmic per part de les Corparaclons locals o dais seus membres, prevista per 'apartat 2 de
J'article 143, s'anten que s diferida, amb tots els seus afectes,
fins a la celebracl de les prlmeres eleccions lacals sota la
vigencia de la Constituci.
Cuarta,
. 1. En el cas de Navarra, la efectes de la s~ua Incarporaei
al Conseil General Basc o al rilglm autonomlc base que el
substltuesca en 1I0c- del que establelx I'article 143 de la Canstitucl, la iniciativa carrespon a J'organ Foral competent, el
qual adoptara la seua decisl per major1a deis membres que la
componen. Per tal que la dita Iniciativa siga vAlidA, cilldrli, a
ms, que la declsl de I'organ Foral competent siga rafificada
per un referEmdum convocat expressament a aquest decte, I
aprovat per majorla deis vots vlilJds emesos.
2. SI la Iniciativa no reelxlra, narns 8S podrli tornar a produir en un altre perlado de mandat de l'organ Foral competent,
~ I en qualsevol cas, quan haja transcorregl!t el terminl mfnlm
que astablelx I'artlc!e 143.
Cinquenl;l.
les clutats de Cauta j Melilla podran constituir-se en Comunitats Autonomes en el cas que ho decldelxquen alxl els
seus respectlu8 Ajuntaments, per mitjlt d'un acord adoptat per
la majorla absoluta deis seus membres 1, sI ho autoritzen les
Corts Generals, mltjan~ant una lIel org~mlca, en els termes
prevlsts per f'artlcle 144.
Slsena.
SI "a tramaten a la Comlssl de Constltucl de' Congrs
diversos proJects d'Estatut, seran dictaminats per.l'ordre en que
hl hagueren entrat, I el termlnl de dos mesas a qull es referelx
I'artlcle 151 comen~arli a comptar des que la Comlssl acabe
I'estudl del projacte o projectes de qub successlvament haja
eonegut.
Setena.
Els orga"nismes provisionals autonmics es consideraran dissolts en als casos segents:

B. O. del E.-Nm. 311.5

a) Una vagada hagen estat constltuits els rgans que e..

tablesquen el& estatuts tfautonomia aprovats conformement a
aquesta Constltucl.
b) En eas que la Iniciativa .del procs autonomic no aJrlbara
a recixlr per tal com no compUra els requlsits prevlsts a I'ar
Ucle 1~,

.
c) Si I'organlsme no haguera exerclt el dret que Ji reconelx
la disposlci transitoria primera dins el termlni de 3 anys.
Vuitena.
1. Desprs de I'entrada en vIgor de la present Constltuci
les Cambres que I'han aprovada assumiran las funclons I les
competeneies que s'hi assenyalen respectivament per al Congrs I per al Senat, cense que en cap cas el seu mandat s'estenga ms enlla del 15 de juny de 1981.
.
2. A efecte del que estableix I'article 99, la promulgaci
. de la Constituci es considera eom un eas constitucional en
el qual es proceden d'aplicad-Io. A aquest efecte, a partir de
.la ditB promulgaci6 s'abrira un periode de trenta dies per a
I'aplicaci del qua disposa el dit article. Durant aquest perlode,
I'aetual Presldent del Govern. que assumira les funciona les
competencies que'la Constitucl estableix per a aquest'carrec,'
podre optar per usar de la facultat que Ii reconeix I'artlcle 115
o b donar pas, amb la seuadimissi, B I'apllcaci del que establelx I'article 99; en aquest darrer cas restara en la situacf
prevista en I'apartat 2 de I'article 101.
3. En eas de dlssoluci, d'acord amb el que preveu I'article 115 l. si no s'haguera produn legalment allo que prexeuen
els arUcles 68 I 69, caldrili aplicar a les elecclons les normes
vigents anterlorment, amb les niq!Jes excepclons que en allO
que fa refernclae ineligibilitats i Incompatibilltats s'aplicarA
directament allo que preveu I'ineis segon de la lIetra b) de
I'apartat 1 de I'artlcle 70 de la Constitucl j' el que aquesta mateixa dlsposa respecte a I'edat de votar i el que establelx
l'artlcle 6a.3.
Novena.
Als tres snys d'haver estat elegits per -primera vegada els
membres del Tribunal Constitucional es designara per sorteig
un grup de quatre membres de la mateixa procedencia eiectiva
que hagen de cessar"1 ser renovats. A aquest nlc afecte, es
consideraran agrupats com membres de la mateixa proeedeeia
els dos designats a proposicl del Govern i els dos que proce
deixen de la formulada per Consell General del poder judicial.
Desprs d'un segon perode de tres snys es renovara pel matelx procediment un deis dos grups no afectats pel sorteig
anterior. Des d'aq'ueli moment la renovaci hom s'ajustara al
que estableix el nmero 3 de I'article 154.
DISPOSICIO DEROGATORIA
1. Resta derogada la L1ei 1/1977, del 4 de gener per"a la
Reforma Poltica, 1, en la mesura' que no foren Ja derogadas
per aquesta lIel, la de PrincIpios Fundamentales del Movimiento
del 17 de malg de 1958, el Fuero de los Espa~oles ,del 17 da
juliol da 1945, el Fuero del, Trabajo del 9 de more da 1938, la
Ley Constitutiva da las Cartea del 17 de jullol de 1942, la Ley
de Sucesin en la Jefatura del Estado del 26 da juliol de 1947,
modiflcades tates per la L1ey Organica de rEstat del 10 de gener
de 1967 I de la mateixa manera, aquesta darrera i la del Referendum Nacional del 22 d'octubre de 1945.
2. En la mesura que poguessen conservar alguna vivencia,
es .(:onsidera derogat definitivament e~ Relal Decret del 25 d'oetubre de 1839 en allb que paguera afectar les provlnces d'Alaba,
Guipscoa i Biscala.

De la mateixa forma es considera derogada definitivament

la lIel del 21 de jullol de 1876.
DISPOSIC10 FINAL
Aquesta Constitucl entrara en vigor el mateix dia que en
siga publicat el text oficial el butlletf oficlel de I'Estat. Sera
publicada tamb en les altres lIenges d'Espanya.

IMPRENTA NACIONAL DEL BDLETlN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETIN OFICIAL DEL ESTADO

.

"

GACETA DE M~DRID
Ao

cccxvrri

Viernes 29 de diciembre de 1978

Nm. 311.6
\

KONSTITUZIO
ESPAINIAKO
1978ko URRIAREN 31n GORTEEK ONARTUA

1978ko ABENDUAREN 6an, ESPAINIAKO HERRIAK BIRRETSIA

"1978ko ABENDUAREN 27an B. M. ERREGEK, GORTEEN

AURREAN SINATUl\

KONSTITUZIO ESPAINIAKO
HITZAURREA

Espalniako Nazio8. justizis, askatasun, seguritate eta hura

osotzenduten antasuna buJtzatu eta ezarrl nahiaz, subiranota

5Un. erabillz. hurrengo nahla adlerazten du:

Demokratlk blzlklde:tasuna garantizatu Kons"tituzio eta legeen
barruso ekonomlk ~ta s021al justu baten areu adostasunaz.
Ezkubldezka Estatu bat indartu, lege egiotes herri ryahiaren

azalpen bazala aseguratuz.

Espainol eta Espainlako Herri guztiak giza eskubideen partes

izan dezaten. baita beraien kultura eta tradizioek, hizkuntza eta
erakundeek er.e.

Kultura etaekonomia bultzatu denek bizitza dulo kalitatezko

bat asegura dezaten,
Glzarte demokratlko eta aurrerakoi bat ezarri. eta
Herremsn paketsu batzu sendotu eta baita lurreko herri
guztien arteko herkidego eragile bat sortu.
Ondorioz, Gorteek onartzen duteeta Espainiako herriak
hurrengo hau berresten du

KONSTITUZIOA
AINTZIN TITULUA

1.lrtikulua

1.. IpoInll Eokubldlzkl EIlIlU IOzlll 111 dlmokrlllko bOl

batetan erelkitzen da. eta beraren balare naguai bezala, lege
Il'Iuglntza. askatasunl, justizia. berdintasuna eta polltlk aniztlsuna.
2. Sublranotasun n8zlon81a Espliniako herrlan datza. eta
hOnengandlk ~darlzkio Estatuaren botereak.
3. Estatu Espainolaren.politik era Monarkia parlamentaria da,

6. anikulua

Alderdi poJitlkoek poJitik aniztasuns. adierazten dute. herri

nl!hlaren hezkuntz eta agerpenean konkurrftzen dira. eta politikan
pane hartzeko oInarrizko tresnak dir. Halen sortze efa ekintza
a~ketak ask8ak dlr. Konstituzlo eta lege errespetu barruan. Haien
~me egltura eta ihard!Jera demokratikoek Izan behar dute.
7. anikulua
tangUe sindikatu eta entrepresari' elkarteek beraiei dagozkien
ekonomik ata sozial interes eraglndura eta defentsaren alde jokatzen
dute. Halen sormen eta eklntzen ariketa libre sdo askeak dira
Konstituzio eta legearen begirune barruan.'Halen barne egltura eta
iharduera demokratlkoek izan behar dule.
B. artikl}Iua

1. Indar Armatuak. lehor, tsas eta aireko harmadak osoturik

betebehar bezala Espainlaren s~biranotasuna ,eta independentzia,
Jurralde osotasun araugintza Konstituzionala zaintzean't:fatza.
2. lego organikoak erakunde militarraren oinarriak arautuko
ditu aurreko Konstituzioko funtsen arabera.
9. artikulua
1. Hiritar eta botere publikC'ak Konstituzioaren ela arauginlza
juridikoaren menpean daude.
2, Botere publikoei baldintzak bultzatzea dagozkie askatasun
eta pertsona baten eta taldea osotzen dutenena benetazko eta
eragileak izan daltezen; baita galerazi edo osotasuna zalttzen
diluzten oztopo.ak eragltea hiritargoen parte hartzea erraztea bai
polltika mailan, bai eko,nomiS', kuttura eta glzarte mallan ere.
3. Konstitlizioak legalitatearen printzlpioa garantizatzen du.
baita arau jerarkia, ara u pubtizitatea, eskubi bakarren aurkako edo
murrlzgarri diren zigor disposapen atzeragaitza. luridik zihurtasuna,
ardura eta botere publikoen arbitrakeriaren era~ozpena.

1. TITULUA,

2.lrtikulua
Konstltuzioa Nazio espainolaren banaezinezko batasunean
oin.rritzen da. hura espainol -guztien aberria arrunt eta
banaezlnezkoa. eta hurrengo hau berrezagut eta garantizatzen du.
hotl. Espainia osotzen duten nazionalltate eta' h,errieldeen
autonomiarako eskubidee ete denon arteko lagunkidetasuna.
3. ertikulua
1. "Gaztelania da Espainiako Estatuaren hizkuntza ofiriala.
Espalnol guztiek jakin behar dute eta erabiltzeko eskubld8a dute.
2. Espalniako beste' hizkuntzak ere ofizlalak zange;. dlra haiei
dagozkien Erkidego Autonomoetan bereuen Estatutoei dagoikien
el'ln.
3. Espalniako hizkuntza moeta ezberdinen aberastasuna kultut
~mdare bat da eta hura ~abes eta begirunegarri,izango da.
4. artikulua
1. Eapainiako bandera hiru lerro horizontalez osoturi~ Jzango
.
da. hots. garfi. hori ~lta gorfia, horia. bi gorri hainekoa Izanlk.
2; EIlolutuek Erkidlgo' Autonomoen bond.r, .11 .nte.lna
tieronar dftzakete. Hauk Espalnlako banderaren ondoan jarriko dirl
ebe. publlkoetan eta ekintza oflzialetan.

5.lnlkulul
EIlolU hlriburul Madrid hiria da.

Oinlrrizko ....obld. ItlIl>mbehamlk

10. artikulua

1-. Pertsonaren duintasuna, hari dagozkion eskublde

uklezlnekoak. nortasunaren hQzkunde librea. lege. 'beglrunea eta
besteekiko eskutlideak ordenu poJitlkoa eta glza bakearen oinarriak
dira.
,
2. Konstituzloak onartzen ditUlm oinarri~ko asketesun eta
eskubldeel dagozkien arauak honela adierezlko dlra. hotl. Glza
Eskubide Orokorren adostasunez sta berauef dagozklen tratatu eta
naz.ioarteko akordioen arauera hauk Espainiak berretsi baitutu.

LEHEN KAPITULUA

,Espainol eta atzerrikoei buruz

11. artikulua
1. Espainiako nazionalltatea legeak finkltzen duen .rln-: Iortu,
gorde eta galtzen da
2. Sorterrlz. Ispainola d.nari 8zln zaio bere na.zlonalitlte.
glb.lU.
3. Estatuak kontzerta dezake nazJonlntate bikoftza
,iberoameriketako Herriekin edo Esp.iniakin hon.llko Ido h.lako

29 diciembre 1978

B. O. del E.-Nm. 311.6

lotur. _berezia duten RO izan" duten.ldn. Heiri hauetan, nahiz ete

bertako- -hiritarrei elkarreklko eskublcterlk. ,tortu ez, espalncdak
bertakoakegin daltezke sorterrlJc.o nazinaUtatugaldu gabe.
12. artikulua
Espainiarrak 1B"urtekin dira garatasun-adin~ko.

13. artikulu8

erabakiaren ba!men gabe ezo da sartu...ez eta erregistra ere. delltu

"abanan ilan ezik.
3. Komunikapen sekretua garantizatzen da eta. bereziki, posta,
.
telegrafo ata telefonoenak, epai erabakirik izan ezik.
4: Legeak informatik erabilera mugatuko du Iiiritargoaren
"ohore, norberaren eta senitarteko barrukotasuna eta berauen
e~kubideen ihardun osoa garantizatzeko.

19. artikulua

1; Auerritarrak Espalman zera goiatuko dute; hots;-orain Tit-ulu

honek l;Iarantizauen dit.uen Iibertat. publikoak. tratatuek eta legeak
ezatUen dituZ1en eran.

..

2. 23 artikulu8naitortzen diren eskubideen tltularrak

espeinolak bakarrik izan ahal dira, elkarrekiko .ritzie! kasu eginez.
ezarr! ahal da tratatuz ado legez bozketa .rag1lesren eskubiderako
udal hauteskundeetan.

3.

29411

Extradi:ioa tratatu edo leg9 batert betetzeaz emango da.

elkarrekko oinarri kasu eginez. Extradlziotlk . kanpo geldltzen dira

deUtu politikoak,baLna ez dira hemen terrorismo eklntzak 58rtzen. 4. . Legeak- ezarriko din,.mugak besteHerri batzutako hirltarrek
eta herrigabeek Espainian ihesleku eskubidea noraino gozatu ahal
duten.
BIGARREN KAPITULUA

Eskubide eta askatasunak

, 4. artikulua
EsiJainolalt legearen ar,abera 'berdinak dira eta ezio da onartu.
diskriminapenik. jaiotze, sexu, ertijio edo beste baldintza ado agoera
pertsonal edo sozialagatik.
LEHEN SAlLA
Oinarrizk.o eskubideak eta 8sk8tasun publkoak

15. artikulua
Pertsona guztiek bizitza eta osotasun fisikoa eta moralerak~
eskl{bidea dute, eta nolz ezlo dlra meneratu torturetara ez'ata zfgor
edo tratu ezgizakor edo' .itsusietara. Herlotza zigorra baztertua
geraizen da, salbuespen bezala gerrateetarako Harmadako zigor
legeek zer erabakitzen duten albo batetara utzlz.

16. artikulua.
1. Pertsonen eta komunitateen askatasun ideologlko. erlijoso
. eta kultuarena garantizatzen da,"beraien agerpenetan muga bakar
bat _ izanik, hpts, legeak babestenduen ordenu 'publikoaren
jagoterako behar dena bakarrik.

2. Ezin ezingo da nor behartu bere ideologia, erlijlo edo

sineskizunei buruz altortzen.
3. Inolako sineskerak el du estatu seinurik izango. Botere
publikoek kontutan hartuko dute EspalniakogizBrtearen sineskizun
erllJlosoak etl Eliza katoliko eta beste sineskerekin lankldetza
harremanak izango dituzte.

17. artikulua
1. Edozein pertsonak askatasun eta seguritate eskubidea duo
Inori ez zaio askatasunik galerazlko, artikulu hontan agintzen dena
betetzen ez baldin bada eta beste jazoeretan legeak adi~razten duen
e~n.
.
2. Epai aurreko atxilotzea,: egintzak argitzeko hertsikl behar den
denboratik gora ez da luzatuko ata, hirurogei eta hamabi ordu
. barruan, atxilotua askatua zango da ado au_~itegl .aginta'~ien
pentsutan jarrla.
.
3. Edozein pertsona atxilotzearl lehen balt lehen jakinarazlko
zalo ata era ulerkor batez, bere eskublde eta atoxilotze errazoiak
emanez. aitortze.n bortxatu ezinik. Legeak aglntzen duen eran, poliz!
ata judizial dlllgentzietan atxilotuari abokatu laguntza garantizatzen
zaio.
4. Legeak habeas corpus. prozedura; arautuko du edoze!n
pertsona i1egalk atxilotua, lehen balt lehen auzitegi eskuetan
jartzeko. Era berean legeak mugatl.lko du bahin behlneko
atxilotzearen gehiengo epea.

18. artikulua
1. Ohore, norberaren eta senitarteko barrukotasuna eta
bakoitzaren irudi eskubidea garantizatzen da.
2. Bizilekua sa'!'zinezkoa da. Bertan. jabeare" edo epaila'

Espainolek, beraien bizitokia Ilbreki aukeFatzeko eskubidea dute

eta baita lurralde nazionaletik zehar iblltzeko ere.

Era berean, legeak ezartzen dituen neurrletan. Espainian libreki
sartu ,eta bertatik irteteko eskubidea dute. Eskubide hau arrazoi
polltiko edo idiologikoek ezin duta mugatu.

20. artikulua
1. Hurrengo eskubideok aitortu eta babesten dira:

.
al Pentesamenkera, ideiaeta eritzlak hitzez, idatziz edo beste
edaZe!n era batez libreki azaldu eta zabaltzeko.
b) Emaitza eta sortze literario, artistiko. zientifiko eta
tecknikorako.
e)
Katedraren askatasunerako.
dI Edozein hedabideta.tik Iibreki egiazko nformazioa
komunlkatu edo jasotzeko. Askatasun iharduera hauetan, legeak,
kontzlen~118 baldlnt18 eta profesloarl dagoklon .ekreturako
kubiderautuko duo
2. Eskubide hauen erabilera ezin da inola mugatu a1dez
- aurretiko zentsura batez
3. Estatuaren edo baste eraku,nde publiko baten menpean
daude giza Romunikabideen -eratza eta parlamentu ita kontrola
legeak arautuko du, eta adierazgarri diren talde sozial ata politikoei
haietara parte hartzea garantizstuko die. Espainiako Gizarte
aniltasuna eta hi,zkunt-za ezberdinak errespetatuz.
.
4. Askatasun hauek, Titulu hontan, errekonozituniko eskubide
errespetuan, aurrera eramaten duten legeen aglndu. eta. batez ere,
ohore, barrukotasun, norberaren rudi, gaztaroaren eta haurtzaroaren
babes eskubidean,dute muga.
5. Auzi erabakz bakarrik argitalpen;. grabaketa eta beste
komunikabideen bahimendua akorda daiteke.
21. artikulua

1. Bilera paketsu eta harma gabeko eskubidea altortzen da.

Eskubide honen erabllera ez du aldez aurretikako balmenik behar.
'2. Iraganbide publikoetako bilera. kasuetan eta rnanifestaldietan
agintarjarl_aldez aurretikako adierazpena emango zaio, hark bakarrik
galeraziko du kale matrakorako oinarrituriko arrazoiak daudenean,
.~sooa eta ondasunen arriskuaz.
22. artikulua

1.
2.

Elkartze eskubidea aitortzen da.

Erabil edo jarraildlzen dituzten bide eta helbl:lruak delitu
bezala tipifikaturik dauden elkargo i1egalak dira.
3. Artikulu honen babesean sorturiko elkargoak erreglstroan
ezarri beharko dira zabalkunde ondorioetarako bakarrik.
4. Elkargoak berilio ekintz.tatik .,eztatu &do galerlzl ahal
zanga dira arrazoituniko epal erabakiaren bitartez.
'
5. Isileko eta paramilitar izakerako elkargoak galerazten dira.

23. artikulua
1. Hiritargoak arazo publikoetan zuzenki edo aldikako
aukeramenetan bozketa orokorraren bidez IIbreki aukeratutako
ordezl<'arlen bitartez parte hartzeko eskubtdea duo
2. Era berean, berdintasun baldlntzetan eskubidea dote, legeek
ezartzen dituznm baldintzez. funtzio eta kargu publikoetara heltzeko.
24. artikufua
1. Pertsona esk.ubidea epaile eta auzitegietatik. benetako
babesa lortzeko 'eskubldea dute beraiei dagozkien eskublde eta
Interes legezkoen ihardunetan, nolz er babes gabe eman ahal ez
izateko.
2. Era berean. denek dut8i hontarako eskubRtea: legeak
lehendik izendatuniko Epaile arruntegana jotzeko, baita abokatuaren
defentsa eta laguntza exigtzeko ere, haien aurkako salaketaren
azalpenerako, auzibide agirlzkora behar ez bezalako IUlapenik gabe
eta garantia osoz defentsarako dagozkien froga guztlek erabittzeko,

29 diciembre 1978

29412

. norberaren lum ez altonzeka, errudunak ez eltortzeko eta

BIGARREN SAlLA

errugabetzat hanzeko:

Legeak k&suok arautuko ditu, hotl. senitarteko edo sekretu

profelfonalagatlk ustezkl delituzko eklntzel" ez. dira deklaratzera
tJ,hartuak lzo09o.
-

25. artlkuluo

1. Ezln da nor kondenatu edo zlgortua -Izan eki"tz. ado

uzteengatik berauk egiteko unes" delitu. huts edo adminlstral areu
hauste izan ez badlr., une hartan zutik dirauen legearen arabera.
2. A_ketasu" baztertze zigorrek eta segurltate neurriek
blmezlketa eta gilart.a" bersartzera Joko dute eta ez dira zango 18n
bo~.k. Presondeglra kondenatuak, hura betetze" 8rl baldin
bada. kapitulu hontako oinarrizko eskubidee:t goza dezake. balns ez
expreskl huta kondenatorio arazoagatik, zigor zentzu eta presondegi
legeagatlk mugaturlk daudenak. Edonola ere, lan ordalndu batetara
eskubldea lzango du, eta baita giza asegurantza dagozkion'
eteklnetara ere, kultura 8arbidera eta bere nortasun osoko
hazkundera.;
. 3.' Administral zibilak, zuzenki edo laguntza glsaz askatasun
.gabetasuna inplika_tZenduen zigorrik ezingo du ezarri.

B. O. del E.-Nm. 311.6

Hiritargoen eskubide eta betebe!1.s"ak

30. artikulua
1. Espainolek Espainia defendatzeko'es~ubidea eta betebeharra
dute.
2. Legeak fjnkatuko ditu 'espainolen 'betebehar militarrak eta
. arautuko du, beharrezko diren garantiez; kontzientzia objekiioa,' eta
baita beste arrazoi batzuere beharrezko soldaduzkatik libratzeko,
ezarriahalez, kasu bakoitzean. ordezkako giza prestapena.
3. Zerbitzu zibil bat ezarri ahal izango du interes orokorren
helburuak lortu ahal izsteko-.
4. Hiritargoaren betebeharrak legearen bidez megula daitezke,
bai arrisku larrian; bai katastrofe edo lazeria publikoan.
31. artikulua

Administrel zibil eta erakunde profesionalen hezparruan

gafe(.aZ1pn djra Ohore' auzit~iak.

1. Guztiek lagun'duko dute -gastw pubtikuen euspena bakoitzak

haJ duen ekonomik gaitasunaz 'zerga sistema baten bidez;berau'
berdintasun eta aurrerapen printzipioetan oinarriturik eta inoiz ez da
konfiskagarri izango.
2. Gastu -publikoak balikizun publikoen bidezko banantze bat
euingo du eta haren programaketa' ata betetzeez erantzungo dute
eragite eta ekonomiaren erizpide~n arauera,
3. Mendu publlkoRo prestapen pertsoalak edo ondasunezkoak
bakar bakarrik ezarridaitezk.e legearen arabera.

2,7; artlkuluo

32. artikulua

26. artikulua

1.

Guztlek dute hezkuntzarako eskubldea. Irakaskuntzaren

8skatasuna altortzen da.
2. Hezkuntzak, helburu bezala, giza "ortasunaren aurrerameiidu
OIOa, blzikidetasun pritzipio demokratikoak errespetatuz eta baita
behln behineko eskubide eta askatasunak ere:
3. Botere publlkoek guraioel dagoklen eskubidea garantlzatuko
.dute.tlalen semllalabekhezikuntza,erlijioso eta morala har dezaten
beraTen uste sendoei dagokien bezalaxe.
4.. Dlnarrizko lrakaskintza behartua eta dohainik da.
5, Botere publikoek he~kuntzaraka guztlen. eskubide:i
garantiza~en dute, irakaskintzaka program'aketa orakor baten
hltartez, . dagozkien sail guztien egiazko parte hartzeaz. eta
ikastetxeak,sortuz.
6. Pertsona tisiko eta juridikoei aitortzen zaie ikastetxeak
sortzeko' askatasuna printzipio konstituzionaleko konstituzlok
olnarrlei dagokien beglrune barruan.
7. Iraka.sle, guraso eta, dagokienean, Ikasleek' parte hartuko
dute,legeak ezartzen dlt.Jen mugetan, Administrazloak heni
ondOlunozordolndutako lkostatxo guztlen-kontrofoto Ja.tloon.
8. Botere publJkoek' hezkuntza sistima arakatu eta
homologatuko dute legeen be~etzea.garantiza'dad;n.
9. Botere- publikoek, ikastetxek legeak ezartzen dituen
balc;:lintzak betetzen.~ituzten lagunduko ditulte.
10. Unibertsrtateen autonomia errekonozitzen da legeak
eZ8men dituen neurrian;

28. artikulua
1. Guztiek dute Iibreki sindikatzeko eskubldea. Legeak muga
.do salbuespen Jiezaieke eskubide honen Iharduera Erakunde
Harmatu ado beste Talde diziplina militarraren menpean daudenel .
ela funtzionari publikoentzako ihardun berezitasunak arautuko dilO.
Askatasun sindikalak sindikatuak sortzeko eskubidea barnetzen du
eta aukeran kidetzeko; baita' sindikatuek konfederazioak sor
dltzakete eta nazio arteko' erakunde slndikalak ere edo haietan
bazkidetu. Inor ezin da behartu sindikatu bateta" kidetzera.
2. Languileen greba, eskubidea aitortzen da beraien interesak
defendatzeko. Eskubide honen iharduera arautuko duen legeak
beharrezko diren' garantiak ezartiko ditu komunitateko zerbitzu
premiezkoenen mantenuaaseguratzeko.
29. artikulua

1. Espamol. guztiek dute eskubldea ldatziz, legeak onartzen

duen' era -ete ondorioz eskabide partikularra eta' amankomunekoak
egiteko.

1. Ba; gizonak eta bai emakumeak berdintasun juridiko osoz

ezkontzeko eskubidea dute.
2. Legeak ezkontza erak arautuko ditu, adina, gaitasuna,
ezk.ontideen eskubide eta betebeharrak, banatze arrazoiak, disoluzio
eta haren ondorioak.

33. artikulua
1. Jabego pribatu eta oinorde eskubidea aitortzen da.
2. Eskubide hauen funtzio so.ziala h.auen eduki mugatuko du
legeen arauera.
3. Inor ez da izango bere ondasun eta eskubideez gabetua
baliaqarritasun publikoa edo lnteres sozial justifikaturen bat ez bada
medio dagokion kalteordaina eta legeek erabakitzen duten arabara.

34. artikulua
1. Fundakuntza eskubidea atortzen da legearen arabera, onura
orokorreko helburuez.
2. Fundakuntzetarako ere 22artlkuluko 2 eta 4 atalea"
erabakltakoak aginduko du.

35. artiku!ua
1, Espainol guztiok tan egitera b~hartuak daude eia baita lan
aukera, profesio eta bizibjd~ ~ 'keramen libre batetarako ere ba dute
eskubiderik; baita lanaren l ""~ko bultzapenera eta alogera nahlko
batetara beraien eta familiaru beharrizanetarako, lnoiz ere se)<u
arrazoiagatik bereizteketarik egin gabe.
2. Legeak langlleen estatutu bi;lt arautuko du.

36. artikuJua
legeak 8rautuko du kolejio Profeslonalen lega errejlmena eta
tltuludunprofesloen iharduera ere bal. Kolejioen berna agltura ata
Iharduera demokratikoek izan behar dute.

37. artikulua
1
Legeak garantizatuko du entrepresari ata langileen
ordezka'rien lankide amankomunen negoziaketa, baita hitzarmenen
indar elkartua ere.
2. langile eta entrepresariek har dezaketen gatazka kolektibo .
neurden eskubidea aitoruen da. Eskubide honen -exerzizloa
erregulauen duen legeak, ezarri dakizkiokeen mugen trabarlk gabe,
beharrezko diren.garantiak sartuko ditu Erkidego zerbitzu esentzialak
funtzionamendua aseguratzeko.
'

38. artikulua
2. Indor oda Erakunde- ltarmetu ado dlzipllna' mllltarroran
menpean dauda" Taldeek erabll dezakete eskublde hau Indlbidualkl
eta beren'lega berezi espeilflkoan erabakitlen 'CIen arabera.

Entrepresa askatasuna altortzen da merkatu ekonomlaren

barrutlan. Botere publlkqek haren iharduera garantiza eta babestu

B. O. del E. Nm. 31U

29413

29 dlclemore 1978

egiten dute eta baita "ekoizpenaren defentsa ere, ~k~nomi8

46. artikulua

orokorraren eskebideei kasu eglnez, eta kasu hantan. planlflkapena

kontutsn izan.ik.

Botere publikoek andare historikoaren Jabotea garantizatuko

dute, eta aberastasuna bultzatukp, 8ta baita ~spalniako Harrlen
kultural eta artlstikoa ere; hauek osatzen _dltuzten .ondasunak,
edezeln lege erregimen eta jabegoa izanda ere. 21gor legeak
gaztigatuko ditu patrimonio honen kontrako atentatuak.

HIRUGARREN KAPITULUA
Politikil sazial eta ekonomikoaren gida oinarriez

39. artikutua

1. Botere publikoek familiaren babespen sozial, ekonomik eta

juridikoa zihurtatzen dute.
2. Botere publikoek, era berean, serna-alaben babespen OS08
zihurtatzen dute. hauk legaaren aUrre~n berdinak izanik jatorria sida
batetera'utz!z, eta hausn amena barauo" agoera zibila edonolakoa
izanik. Legeak posibilitatuko du aitatasunllren ikerketa.
3. Gurasoek era guztietako laguntzs 8skaini baha, diete seme-

alabei nahiz ezkontzakoak nahiz ezkontzatik kanpokoak izan. halen

adingabezaroan eta beste kasuetan legalkl erato"rtzen d~nean.

4. Umeek nazio arteko -akordioetan baraen eskubldeen slde
beilatzen den aldez 8urretik kusitako bab8sa gozatuko dute..

40. artikulua

1. Botere publikoek zera eraginduko dute. alegia. aurreramendu

sozia! eta ekonomikorako baldintza lagungarriak eta herrialde
errenta eta pertsonaleko banaketa egokiagoa. oreka ekonomiko
politikoaren hesparruan. Era bereziz. irabazpide osora gidatuniko
politika baten alde jkatuko du.
2.. Era berean. botere publikoek hurrengo politika honen slde
egingo dute. hots. hezkuntza et8 biregokitze profesionalen
gatsntizapenen alde; laneko segurltate eta garbiduraren alde eta
beha~ beharrezko den atsedena garantlzatuko dute lan eguriak
mugatuz. aldizkako oporrak ordainduz eta egokizko zentruak
'
eragindurik.

41. artlkulua
Botere publikoek hlritargo guztientzat giza asegurantza
delakoaren erregimen publiko bat mantenduko dute. beharrizan
egoeretan laguntz8 eta giza prestapenak garantizatuz eta batez ere
eoplegu ezaren garaian. Laguntza eta gehlgarzko prestamenak
librea~ izango dira.

.42. artikulua

I
Estatuak bereziki atzerrirm ari diren langile espainolen eskubide
ekonomiko eta sozial babesen alde beglratuko du. eta' haien.
itzuleraren alde zuzenduko du plitika.
43. artlkulua

1. Osasun babesaren eskubidea aitoraen da.

'2. 'Botere publlkoei dagokie asasun 'publlkoa' antola eta

47. artikulua
Espainol guztiek bizitza duin eta egokizko bat izateko .~skubidea
dute. Botere publikoek behar diren bal~intzak buhzatuko dltu~e ata
arau erokoak ezarriko eskubide hau eglaztatzeko.lurraren erabrlpena
arautuz interes orokorraren arabara espekulazloa baztertzeko,'
Erkidegoak erakunde publikoetako hiri e~intzek dakartzaten
plusbalietan parte hartuko duo

48. artikulua
Botere publiko~k baldintza batzu bultzatuko dltu ga~~erlak parte
hartze libre eta eragllea. izan dezan hazkunde pohtrko. sozlal.
ekonomiko eta ,kulturazkoan.

49. artikulua
Botere publikoek aintzinamendu politika bat Burrera era mango
'dute. baita tratamendu, berrablltze eta helbarrl fislk.o. zen~z~ eta
slkikoen integrakuntza, hauei behar duten arreta berezla eskalOrz eta
berezikl babestuko die, Titulu honek hrltargoel eskaintzen die"
eskubidearen gozatzeko.

50. anlku!ua
Botre publikoek. dagozkien pentsioez aldika gaurkotuz
zahartzaroan garantizatuko dio hlritargoari behar beharrezko
ekonomia.' Era berean, eta familiako betebeharretatik kanpo, haien
ongitasuna bultzatuko dute zerbltz.u, sozialen bidez b~r.ai~n arazo
bereziei kasu eginez, hots, asasun, bfzrleku, kultura eta alsrarl.

51. artiku!ua
1. Botere publikoek kontsumitzaile eta. erabiltzail:en defentsa
garantizatuko dltuzte. era eragile batzuren bldez, seg.untate. osasun
eta beraiei dagozkien interes ekonomi.koak babestuz.
2. Botere .publikoek kontsumltzaile eta erabilttaileen kezkuntz8
eta informapena bultzatuko dituzte. haie,: erakund~ak lagundu, eta
entzun, legeak ezartzen dituen neurnan h~leldagozklen arazoetan.
3. Aipaturiko apartatiJetan erabakl den hesparruan. I.egeak
barne merkatalgoa .eta merkatal ekoizpen balmenaren erreglmena
arautuko duo

52. artikultla
legeak erakunde profesionalak arautuko ditu berauei dagozkien
Interes ekonomikoek defendatzen baitute. Halen bame egitura ata
funtzionamendua demokratlkoek izan behar dute.

babestea beharrezkoak diren zerbitzu eta prestai'nenen neurr. eldez

aurretikakoen bitartez. Hontarako. legeak ezarriko ditu guztien
eskubide eta betebeharrak.
3. Botere publikoak bizkortuko dute osasuna eta fisikoen
hezkuntza .ata kirolak. Era berean. astiguneak emateko era
aproposak eskainiko dltu.

BIGAR.REN KAPITULUA
Askatasun garanta eta funtsezka skubideez

44. artikulua
.1. Sotere publikoek kulturara bidetzaa bultzatu eta babestuko
dute. berton denek Bskubidea izanik.
2. Botere pubtlkoek zlentzia, ikerketa zlentifiko eta teknikoa
bultzatuko dituzte anura orokorraren alde izanik..

45. artikula
1. Guztiek dute eskubidea 'pertsonaren hazkundera egokizko
ingurune batez gozatzeko, eta baita hark Iraun dezan betebeharra
ere.
2. Botere publikoek. beF8zko baliabide guztlen erabiltze
errazionala zeinduko dute, bizitza kalitatea hobetu eta babesteko eta
ingurunea berriztatu etadefendatu, behar beharrezko den elkartasun
kolektiboan oinarrituz. .
.
3. Golko apartatuen erabaki dena. 1egeak ezartzen dituen
mugeten, zigor penalak ezarriko zaizkie edo. dagokienean,
administratiboak, eta era berean sortutako kaltear-en berriztatze
betebeharra.

53. artikulua

1.

Aurre Tituluko bigarren kapitu!uan aitorturiko. eskubide eta

askatasunek botere publiko- guztiak behartzen ~ dltuzte. Bakar
bakarrik. legez, kasu guztiete!') haren oinarrizko funtsa errespetatu
beharrez arau' daiteke, haien eskubide eta askatasun iharduera.
berauk, 61 garrengo artikuluan. 1 al aldez aurretik pentsaturiko
arauez babestuta,izanik.
2. Edozein hiritarrek eskatu ahal duo 14. artikuluan aitortutako
8skatasun eta eskubideen babespenaeta balta bigarren kapltuluko
lehen etala Auzitegi arruntetan aurretasun ata arlntasun oinarrietako
prozeduran finkatuz ata. behar denean. Auzitegi konstituzional
derltzanaren-' babes baJlabidearen -bitartez. Azken ba!labltte ,hau
kontilentzilrobjekzioct, 30.artikuluan aitortutakoa,. aplika daiteke.
3. Hirugarren kapituluan aitortuak onartze. errespetu 8ta
babesaz adieraziko du legeztapen positiboa auzi praktika eta botere
publikoen ekinttak. Bakar.rik aipatu ahalko dira arruntaren aurresn
Burrera eramaten duten legeek erabakltzen duten.arabera.

.29 diciembre 1978

29414

59. artikulua

54. artikulua
legs organiko batek arautuko du Herri Oefendatzaile erakundea.
Garta Orokorretako komisionatu gor808, hauek izendaturlk Tit\Jlu
hontan barnetzen diren eskubideen defentsarako, berauen

ondorioetarako Administralgo ekintzak gainbegira dezake, Garte

Orokorrei k.ontu8 eskainie.

BOSGARREN KAPITUlUA
Eskubide eta askatasunen etendurez

55. artikulua

1. 17. eta 18. artikuluetako 2. eta 3. apartatuetan aitorturiko

eskubideak et8 baita 19. eta 20. artikuJoetako 1. a) eta d) !fa 5.
apartatuetako, 21. 28. artikuluetako 2, apartatuko etll 37. 8I1ikuluko
2. apartatukoa Blandura daitezke salbuespen arlo hertsipen .goera
deklaratzen denaan, konstituzioan Burrez ikusten den punduen

arabera. Salbuespen egoera balitza. goian ezari'iniko 17. artikuluko

3. apartatua salbuespentzen da.
2. Lege organiko batek muga dezake era eta kasuak nola. era
bakarrez eta behar den partehartze judlzialez eta egokizko kontrol
parlamentariez 17. 8rtikuluan 2. apartatuan Bta 18. artikuluetako 2.
eta 3. apartatuetan aitorturiko eskubideak. pertsona batzurentzat
etendura daitezke. banda harmatu edo elemtmtu terroriste" eklntzei
burozko ikerketak egin andoren.
Aipaturiko lege organkoaren edo neurrz gainekoz aitortu
fakultateen erabilpen Justlflkagsltzak zigar ersntzuklzun bat sortuko
du legeek errekonozitutako eskubide eta askatasun bortxatzebezala.

11. TITUlUA
Koroez

ed

1. Erregea adinsgabea denean. Erregearen aita

ama eta
hauen ezean, Konstituzioan erabakltzen den ordenez koroa~
j~rraitzeko hurbilen dagoen. adin naguaiko ahaldea, berealaxe
ErreJentzla lhardunUera sartuko da eta Erregeantn adlnagabe g8ral
osoan ihardungo da.
2, Erregea bere aglotea iharduntzeko gaieztatzen baldin bada
eta azina Gorte Orokorrek errekonozittta izan, berealaxe Koroaren
Prlnua olnordekoa Errejentzla 'Iharduntzera sartuko da adin
nagusikoa baldin bada.Eta ez baldin bada lehenagoko apartatuan
aUrre ikusi den eran. Printze oinordeak adin nagusigoa lortu arte.
3. ErreJentzla dlgoklon pertlOnarlk baldln ez bada, berau Garte
Orakorrek aukeratuko dute 'eta bat. hiru edo bost pertsonek osotuko
dute.
4. Errejentzia ihartluntzeko espainola izan behar da eta aditlez
naguala.

5. Errejlntzla konatituzional agmduz Ihardungo da efa blti

Erregearen izenesn,
60. artikulua
l. Errege gaZt8aren tutorea Errege zenduak bere testamentuan
izendeturilc.o pertsona izango da; adin nausikoa izanik ete jaio~ez
espainola: izendatu ez baldin bazuen.aita edo ama, alargun dlren
bitartean, tutore izango dira, Hauan ezean. Gorte Orokorrek
Izandatuko dute. baine Errejentzia eta tutore .karguak ez dira
batengan izango aita edo ama edo Erregearen arbas zuzenakez
bahin badira.
2. Tutorego ihardunketa ere elkart~zinekoa d3 beste kllrgU edo
errepresentapen politiko batez.

61 . artikulua
1. Erregeak. Gorte' Orokorren aurr-ean aldarrkatzean. zin egingo
du zintzoki bere funtzioak helburutzeko. konstituzio8 &ta legeak
gorde eta gorde arazi eta hiritargoaren eskubideak errespetatu eta
baita Erkidego Autonomoenak ere,
2. Pntze oinordekoak. adin nagusla lortzeln. eta Errejente
edo ErreJenteek beraien funtzioez jabetzean zln 'barbera eglngo dute
eta baita Erregearenganako leialtasuna ere.

56. artikulua

62. artikulua

1. Erregea Estatuko burua da. haren batasun eta iraupenaren

sinboloa. erakundeetako funtzionamendu erregularra arbitratu etl
moderatzen duo nazioart,etako harremanetanEstatu espainoleko
ordezkaritza jasotzen du, batel ere bere komunitate historikoko
nazloetan, eta konstltuzio 8ta legeek expreskl ematen dlzkloten.funtzioak iharduntzen ditu.
2, Haren titulua Espainiako Erregean datza eta erabil ditzake
Koroari dagozkion besteakere.
3. Erregearen pertsona ukiezinekoa da eta ez du inotako
erantzunkizunik. Haren ekintzak 64. artikuluan ezarritako eran
berretsiturik daude betL aipaturiko-berritsipen gabe ballapenik ez
dute, 65. 2. artikuluan erabakitzen dens izan e-zjk.

Errageari dagokiona. .
a) legeak onetsi eta promulgatw.
bl Gorte Orokorrak bileraz; eta deuseztatu eta konstituzioan
aurre ikusitako arauetara hauteskundeak bilerazi.
el Referendumera bilerazi Konstifuzioan surre ikusitako
kasuetan..
dI Gobemuko lehendakaritzarako hautagarria proposatu eta.
behar denean. izendatu. eta baita haren funtzioei amaiera eman
Konstituzioan aurre ikusitako arauen neurrian.
el Gobernuko taldekiak zenda eta banatu, lehendakariarenproposamenez.
f)
Ministru Kontseiluetan erabakitako dekretuak e~peditu.
enplegu zibil eta militarrak konferitu eta legeen arauera nhore ets
aipam9nak e m a n . '
.
g) Estatuko arazoez nformatua izan eta hausn ondorioetarako .
Gobemuko lehendakariaren eskabidez egokl lrudl1zen zaionMn
Ministru Kontseiluko bilkurak presditu.
:-,h)
Indar Harmatuen gorengo aglntea.
J
i) Grazi 'Eskubldea baliatu legearen arar"r lndultu baimen
orokorren balmenik ezln du 8man.
j) Erret Akademien babesgo Nagusia.

57. artikulua

1.

B. O. del E.-Nm. 311.6

Carlos

Eapainiako Koroa heredagarrla da Borbongo S.

1. ondorioengan, hura dinastia hiatorikoaren

M. Juan
legezko

oinordekoa izanik. Tronu Jarraipena primutasun eta ordezkarltza

lehentasuna jarraltuko duo lehenago izanik beti gei'Okosk balno
aurretikako oinordekoak: eta berdinean, hurbilengoak urrunengoak
baino; maila berdinean, gizonezkoa emakumezkoa baino' eta sexu
berdinean pertaona adintsua gazteak baino.
'
2. Priotze oinordekoa, beraren jaiotzetikan edo deltze ektza
sortzen denetandik, Asturiasko Printze duintasunaizango du eta
beste tituluak Espainiako Kora ondorengoar tradlzionalki loturik
daudenak.
3. Deretxoz deitutako oinordeko denak akiturik, Gorta
Orokorrek homftuko dute Koroaren jarralpena Espalnlako Interesel
gehien komeni zaien eran,
4. Tronusn ondoI'en eskubidea w.,n duten pertsonak Errege eta
'Gorta Orokorren debeku argiz: ezkondu bakfin badira, beralk eta
beren ondorengoak koroa jarraipenetik at ger~tzen dira. '
5. Abdikape'n. etsipen eta koroa jarralpenarl egltez edo
eskubldezko edoze!n zalantza yertatuz garo lege organikoaren bidez
erabakiko da.

58, artikulua
Erregina ezkontideak edo Erreginaren ezkontldeak ezio dute
funtzio konstltuzlorialik jaso, Errejentziako erabaklta dagoenetik
kJnpo.

63. artikulua
' ".
1. Erregeak enbaxadore eta beste ordftbidldiPlo;"atikoak
Kreditatzen. ditu~ Espainian atzerriko ordezkano,""
ren .aurresn
Kraditaturik daude.
" .
2. Erregeari dagokio Estatulo.ll baimendua age~. tunen .
bidez nazioartekotas'unki behartzeko, konstltuzio eta l!J9H.n
adostasunSl.

........
3.. Erregeari dagokio. Gorte Orokarren aurre baimenaz. gerra'",-_
aldarrikatu eta bakea agitea.

64. artikulua
1. Erregearen ekintza"- Gohernu Lehendakariak berretsiak
ango ,dira eta, honen ezean. dagokion Mlnlstrulk. -GobemukQ
Lehendakariaren proposatze eta lzendatzea eta 99...artlkuluin
aurreikusiriko deuseztaueSlltzar Lehendakarllk berretsllk_lzangodira. .
2. Erregearen ekintzen arduradunak herrasten dutenak zanga
/ .
dira.

B. O. del E.-Nm. 311.6

70. arti.kulua

65. artikulua

1. Erregeak Estatuko Aitzin kontutik kantltate orokor bat

jasotzen du beTe Familia eta Etxea sostengatzeko Ita hura Ilbrekl
banatuko da.

2. Erregeak ,libreki izendatu eta ucaodatzen dltu bere Etxeka

Kide zlbit eta militarrak.

111. TITULUA

G_Orok_
LEHEN KAPITULUA

Ganbarez
66. artikulua
1. Gorte Orokorrak Espamiako herriaren adlerazgarri dira eta
haik Olputatu eta Senatuaren biltzarreak osotzen dltu.
2. Gorte Drokorrek Estatuko legeglntz8 boterea dute. sltzn
kontuek eneman, Gobernu eklntz8 kontrolatzen eta ba dituzte
Konstituzioak ematen dirkien beste eskubldeak ere.

3.

29415

29 diciembre 1978

Gorte Orokorrak ukiezinak dira.

67. artikulua
1. Inor Izio da izan era berHan bi Ganbaratako ktdell. ez eta
gehitu . Erkidego Autonomaren Bittzar Izendapena Oiputatuen
Biltzarrekoarekin. '
2. Gorte Orokorreko kideak ez dira lnoren agfntzeari Iotuak
izango.
3. Parlamenta'ri bilerak arauzko deitze batez egiten el badlra ez
ditu Ganbarak lotaraziko, eta beraien funtziorik ezin dute erablli ez
eta pribilejiorik eduki ere.

68. artikulua
1.-, " Biltzarres gutxienez 300 Diputatu eta gehienez 400ek
'osotzen du. berauk bozketa orokorrez, libre. berdin zuzan eta isilpean
aukeratuak izanik legesk ezartzan duen arabera.
2. Hauteskunde barrutia probintzia da. Ceut~ eta Melilla
bakoitza Diputatu batez ordezkatua izango da. Legaak banatuko du
Diputatugoa, haserako gutxiengo orde:zkaritz8 barruti bakoftzari
egokituz eta besteak populazioaren arabera banatuz.
3. Hautapena barruti bakoitzean egingo da ordezkartlza
proportzionalaren bideak jarraiturik.

4. Biltzarra lau urtetarako hautatua da. Diputatuen aginpid

berauen hautapenetik lau urtetara bukaUen da edo, Ganbararen
deuseztatze egunean:
5. Espainol guztiak. beren politik eskubideen erabllpen osoan
aurkitzen direnak hautesle eta hautagarriak dira.
legeak aitortuko du eta Estatuak Espainlatlk kanpo dauda"
espsinolei bozketa eskubidearen Iharduera eskainiko die.
6. Agintea bukatu ondoreneko hogei eta hamar eta hirurogei.
egunen bitartean izanga dira hauteskundeak. Biltzar hautatua
hauteskundeak egiri eta hurrengoko hogeitabost egunen barruan
bHerazia izango da.
69. artikulua
1. Senatua lurraldeen ordezkaritzaren Ganbara da.
2. Probintzia bakoitzean lau senatore hau.,tatuko dira bozketa
orokor, libre. berdin. zuzen eta bozamalleen isilpean 'haietariko
bakoitzetik lege organiko batek finkatzen duen arabera.
3. Irla probintzietan, irla bakoitza edo talde~a, kabldu edo ,Irla
Kontseiluak barrut! bat osatuko du Senatoreen hauteskundeetarako,
hiru irla nagusiko -Gran Canaria. Mallorca eta Tenerife- bakoitzari
hiru dagozkiolarik eta hurrengo irla eta Irla taldeko bakoitzari" bat;
IbizaFormentra. Menorca, Fuerteventura, Gomera, Hierro,
Lanzarote eta la Palma.
4. Ceuta eta Melillakoek. bakoitzak bi aenatore hautatuko ditu.
5. Erkidego Autonomoek izendatuko dute gainera Sen atore bat
eta beste bat dagokion lurraldean miliol bat biztanleko. Izendatzea
legegUe Btltzarrari dagokio edo Erkldego Autonomako erakunde
kolejiatu Gorenari, Estatutuetan ezartzen denaren arabera era
guztietara egokizko ordezkaritza proportzlonal. 8segur~tzen.
dutelarik.
.
6. Senetoa lau urtetarako hautatzen da. Senatoraan aglntea
hautapenetik lau l/rtetara bukatzen da edo Ganbararen deseztatze
egune!f!.

1. Hauteskunde Iegeak mugatuko ditu Oiputatu eta Sen~tuak

hauta ezineko eta adostezineko arrozoiak era guztletan" zera
barneratuz:
'
a) Konstituzio Auzltegiko kldeak.
bl Legeak mugatzen dituen Estatu Administralgoko gol
- arduradunak. Gobemu kideak izan ozik.
e) ~Herri Oefendatzailea.
di Lanean ari diren Magistratu, Epailari eta Fskalak.
e) Militar profesionalak eta lanean ari diren Polizi eta Seguritate
indarretako kideak.
.
1) Hauteskunde batzarre kideak.
2. Ganbara biotako kideen izendapen eta noragin bali.pena
epalle kontrolaren ~el1pean lzango da, lege hauteskundeak eza~tzen
duen arabera.
71. artikulua
1. Diputatu eta Senatoreek beraien funtzio ihardunkatetan
agertutako eritziengatik ukiezintasuna gozatuko dute.

2. Era berean Diputatu ,eta Senatore~k be~~ien ag!ntantza

garaian inmunitateaz gozatuko dute eta delltu agmkoagi!ltlk bakar
bakarrik atxilotuak izan daitezke. Ezio zaie errurik bota ez -eta
prozesatu ere dagozkien Ganbaren aldaz aurretikako autorizapenik
gabe.
. .
. 3. Diputatu eta Senatoaren aurkako auzjak Goren Auzlteglko
zigor sailan dagokizkio.

.4.

Dlputatu

,tB

Senatoreek

ffnk8~uriko saldta jB!Wkodute.

beraiei

d~\1o~k!en

~anbarek

72. artikulua
1. .Ganbarek beraien Barne Erregelak ezartze dltuzte. beraieri
aitzlnkontuak autonomikoki onartu eta adostlsunez Gorte
Orokorretako Pertsonal' Estatutua arautu. Araudiak. eta hauen
osotBsunean. era azken botoetara eramanak zango dir, gehlengo
absolutoa behar izanik.
.
2. Ganbarek berei dagozkien lehendakari e18 mahaiko beste
kideak hautatzen dituzte. Elkarrekiko bilkurak Biltzarre lehendakaria
bUru Izangol,1a eta Gorte Orokorreko Araudlaren arabara zuzenduak
Ganbara bakoitzeko gehiengo absolutuaz onarturik9a.
3. Ganbaretako Lehendakariek hauen izenean erabiltzen dituzte
bote administratibo 'eta polizi eskubideak beraien dagozkien
tokietako hesparruan.

73. artikulua

1. Ganbarak urtero bilduko dira bi aldi arruntetako bilkuretan.

Lehena.lrailetik Abendura, eta bigarrena. Otsailetik Ekainera.
2. Ganbarak aparteko bilkuretan bil daitezke Gobernuaren
eskabidel. Oiputazio lraunkor edo edazeln Ganbaratako gehlengo
kide absolutoen eskakizunez. Aparteko bilkurak eguneko aztergsi
mugatu batez bileraziak izango dira eta bukatuak hura ahitzen
denean.

"
74. artikulua
1. Ganbarak elkarrekiko bilkuretan bilduko dira legegintzakoak
ez diren konpetentziak erabiltzeko 11. Tituluak expreski Gorte
Orokorrei iratxekitzen dj.z.kienak.
2. Gorte Orokorretako erabakiak. 94. 1. 145. 2 eta 158. 2
artikuluetan aurreikuslak Ganbara bakoitzeko gehiengoen erltzlz
aukeratuko dira. Lehen kasuan. prozedura Biltzarretlk haslko di. eta
beste bietan. SEmatutik. Kasu biotan, Senatu eta Kongresoa akordio
batetara ez badatoz. Batzorde nahasi baten bldez saiatuko da
Diputatu eta Senatoreen zenbakia berdina izanik. Batlordeak textu
bat aurkeztuko du berau Ganbara biok botatuz. Ezarririk dagoen eran
onartzen ez bada. biltzarrak gehlengo absolutoz erabakiko du.
75. artikulua
1. Ganbarek Osoa'n eta Batzordezfuntzionatuko dute.
2. GarJbarek 8atzorde legegile iraunkorrengan lega dezakete
lege propozisio 000 proiektuaren onartzea. Bestalde, Osoak edozein
unetan eska dezake ordezkaritza honen gaia izan den lege proposizio
do proposamenaren eztabaida eta bozketa.
3. Alpatutako apartatuan erabakitik atgelditzen dira
Konstituzio aldaketa Konstituzionala. nazloarteko arazoak, lege
organlko eta oinarrizkoak eta Estatuko aitzlnkontu Orokorrak.

29 diciemlire 1978

294111
76.1r'tlkulua
1.

Kongreso eta Senatuak, eta haien kasuan GaMbar. blek

elkar..edozeln interes publiko "'Qsi ikerketarako Batzordeak zenda

dltzakate. Hauan erabakiak 8uzltegientzat fJl. dlr8 bet8beharrezkoak

zango, e18 ez dituzte ersgingo epsifeen erabakiak. Hala ta Quztiz ere,
ikerketa ondorioaren berrl egokl denean, aproposeko ekintzak,
Minlsteritza Flskalari komunikatu beharko zaizklo.

2.

Ganbaran eskabidez beharrezkoa Izango da azalllea. Legeak

arautuko dltu betebehaf hau ez betetzeagatik lzarrl ahal .diren

zigorrak.

'

7.7.8rtiklllua
1. Ganbarek eskakizun bakarko eta kolektlboak jaso dluakete,
betl idatziz. hiritar agerpenetako aurkezpen zuzenak gaferaziak
geldiluz.
2. Ganbarek jasotzen dituzten eskakizunak GobemurE! bid,l
ditzakete. Gobernua haien azalpenen bat ematera beharturik dago
Ganbarek eskatzen dioten hakoitzean.

B. O. ilel E.-Nm. 311.6

emanda bezala, aipetu .do denbora mugatu gIbe bada. Beatalde.

lubordezkapena Gobemutlk .paneko aglntarlel ezlngo die utzl.
4. Oirarrl legeek mugatuko dute zehazkl- legegintza
ordezkaritzaren gal.eta Irlspldea eta hark. erabiltzean, jarraltu behar
diren funta eta erizpideak.

6. Textu legalak -blrrnoldmeko balsnenak ordezkaritze funtsari

dagokion arau InQurunea mugatuko du, zehaztuz textu bakar
batetako formulapen loilera mugatzen den ala bametzen duen
birmoldatu behar dir.n textu legalak arau, argi eta armonizatzea.
6. Auzitegiei dagozkien konpetentzien kaltetan jo gabe,
Legegintzako ordezkarltzek, hsu bakoitzean, ezar ditzakete
kontroleko formula gehig~rriak ..

83. artikulua
Oinarrlzko legeek inoiz ezin dute: .
al Oinarrizko : . beraren aldapena balmenda.
bl Atzerauzko belioez diktatzeko bida.eman.
84.lrtlkuluo

78. artikulua
1. Garibara bakoltzean Diputazio Iraunkor bat izango da
gutxienez hogeieta bat kidez horniturik, hauek telde
parlamenterioak. errepresentatuz. halen z.enbaki garrantziaren
proportziotan,
2.' Dlputazio Iraunkorraren Ganbara bakoitzeko Lehendarla buru
liango .da eta eginbehar bezala 73, artikuluan aurre Ikusi~ak,olk
izango ditu, hots. Ganbarei dagozkien eskubideak barengan Jasotzea
86. eta 116. artikuluen srabera, hauk deuseztuak Izanaz gero edo
beraien agintea amaitu eta Ganbaren ahalmenez kezkatu, hauk
blldurik ei: daudenean.
.
3. Agintea amahuz edo deuseztatzean Diputazio Iraunkorrek
bern eginbeharrak be',etzen jarraituko dituzte Gorte Orokor
berrietako Konstituzio arte.
4, Egokizko Ganbars bildurik, Diputazio Iraunkorrak erabilitako
. gaiez eta erabakiez kontu8 emango du.
79. artikulua
1. Ganbarek akordioak onartzeko arauzkoki bildurik izan behar
dute eta taldeka gehlengoaren parte hartzeaz.
.
2. Akordio hauk. baliakizuna izatekotan. bertako kide
gehiengoak onartuak izan behar dltu Konstltuzioak ezertzen dltuen
gehlengo tHtreziaren kaltetan edo lege organikoetanete p.rtsonek
hautatzel(o Ganbara Erregeiak ezartzan dituenak.
3. Senatore eta Diputatuen boza pertsonal eta ordezkatu
ezinekoa da.

80. artikulua
Ganbaren bilkura orokorrak publikoak. tzango dlre; Ganbara
bakoitzeen eurkako akordlorik eZ baldin bada. gehiengo absolutuak
onartua eta Erregelen arabera,
BIGARREN KAPITULUA

Legegintzaz

Lega proposaman ba, edo zucenketa dirauen. legeiko

ordezkarltzaren aurkkoa deMen, Gobem'uak ahal du fakultatu
.haren tramltapenerel aurke jartzeko. Orduan lege propOsamen bat
.8urkez daiteke legezko ordezkarltzaren deroga pe n oso edo
zetikarako.

85. artikulua
Gobemuko erabakiek legezko ordezkaritza edukitzean Lega
Dekretu titulua jasoko dute.

86. artlkulua
,. Kasu berezl eta beharrizan premiatsuan. Gobemual behln
behineko lege erabaklak eman ditzake. Oekretu-Iege era harturlk eta
ezingo dute eraglnlk Izan Estatuko olnarrizko erakundean
ordenamendua, ez eta. t Tituluko hiritar arautuen eskublde,
betebehar eta askatasunik, 8zta Erkldego Autonomoen errejtmenlk,
ezta hauteskunde Orokor Eskubiderik ere.
2. Dekretu-Iegeak, behingoan, Dlputatuen BUtzar osoaren
estabaida' eta bozketara meneratuak lzango dira, hareo
promulgapenetik hurrengo hagei eta ha mar egunera bildue ez baldin
bade hertarako deituz. Biltzarrak aipatu epe barruan erabakl beharko
da hare" konbalidapen edo baztertzea, horretarako 'Erregelak
prozedura berezi eta sumarl,.bat ezarriz.
,3, 'Goiko apartatuan ezarritako epe barruan, Gorteek premiatsu
prozeduraz lege proiektu bezala tramita ditzakete.
87. artikul~a
1. Legengintza iniziatiba Gobernu, Kongreso eta Senatuari
dagokio. Konstituzio eta Ganb:aren Erregelen arabera.

2. Erkidego Autonometako Biltzarrek eska I diezaiokete

Gobemuari lege prolektu bat aukeratiea edo BUtzar Mahaira lege
proposamen bat bidall. Ganbara harengao, gehien jota Biltzarreko
hiru kide deleAatuz eta beraren defentsaz arduratuz.

81. artikulua
.'. Askatasun 'publiko eta oinarrlzko eskubld-een
aurreramendueri dagozkionak,: A.utonoml Estatutuak.,,~':llrtu etl
hlutapen orokor errejimena Konstituzioen aurre Ikusttako besteek
dlro logo organlkoak.
2. Lege organikoen onartze, atdatze edo 'baztertzeak prolektu
OSORri buruzko kongresoeren gehlengo absolutoS! exljltukodu.

3. Lege organiko batek arautuko ditu erabHpen erak eta herri

Iniziatibaren. baldintzak. lege proposamenak aurkezteko. Edonola
ere. gubclenez 600.000 slnadura ospetsu exijltuko dlra. Lese
organikako gai berean. zergadura edo nezlo artekoetan, edo grazl
eskubide bakarrari dagokionean ez da lniziatibarik izango.

88. artikulua
82.lrtlkuluo
,. GoTte Orokorrek Gobernuso ordezka dezekete lege ,mailan
arauak. emateko ehalmena gal mugatu batzurl buruzkoak, berauk
alpltutako artikuluan sartu ez dlrtnak lzanlk.
2. L:ege aintzareko ordezkarltza ontzet ,men ahal da olnarrllege
baten bldoJz haren zeregina teXtu artikulatuen sortzea denean edo
lege arrunt batez textu legal emerdln batzu batetan -blrmoldatu
behar direnean.
3. Legogintzlrlko ordozkirltzl h.r11lkIGobomul~ utzl beharko
zaio gal mugatu bat dental"! eta haren erabllpenerako epe zlhur bat
ezarriz. Ordezkarltzaagortuko da Gobemuak erablltzen duen
neurrian dagokiQO araberen argltalpenaz. Ezln 11an9.9 da ulertu.
"

'

lege proiektuak Mlnistruen kontseiluan onartuko dira, biltzarrera

meneratuz. Haiei buruz erabaki hartzeko arrazoibide eta behar diren
sitzindarlz lagunduak zanga dira.

89. artikulua
1. Lege proposamenen tramitapena Ganbaretako Erreglek
arautuko dute lege proiektuel dagoklen iehentasunak legegintza
Inlzlatibaren erabilpena eragotzl gabe 87. artikuluak arautzen duen
.rabera.
2. Lege proposamenak, 87. artikuluaren arabera. Senatusk
kontutan hartzen baldio baditu, Biltzarrere igorriko dira hontan
tramitatzeko halako proposamen bezala.

B. O. del E.-Nm. 311.8

29417

29 dlclemlire 1978
IV. TITULUA

90. artikuluB

1. Oiputatuen- Biltzarrak lega arru"t ado organiko bat onartuz

garo, bertako Lehendakariak hontez berealax8 kontua amango dio

Senatliko lehendakariari. honek bastearen aztabalda menderatuz.

2. Senatuak. bi hilabeteren barruen. textua jasotako egunetik
hasita. ahal duo arrazoitutako mezu bldez, betoa ezarrL ado hartan
zuzenketak sartu. Betoa gehiengo absolutuak onartua izan behar duo
Prolektua ezln. zaio Erragasrl menderatu Biltzarrak gehiengo
absolutuz berretsi gabe. betaaren kasuan. lehen textu8. edo
gehiengo sailez haren aurkezpenetik bl hllabeteren apean. ado
zuzenketei buruz erabakirik hartu. onartuz edo gehlengo soUez.
3. Senatuak betetzeko edo proiektu8 zuzentzeko_ duen bl

hilabeteko epea berezko hogei egunetara gutxltuko da Gobernuak

edb Dlputatuen Biltlarrak premiatsu deklaratutako proiektuetan.
91. artikulua
Erregeak, hamabost eguneko epean, berretsiko ditu Gorte
Orqkorrek onartutako legeak, eta promulgatu eta aglnduko du halen
berealaxeRo argitalpena.
92. artikulua
1. Garrantzi haundiko erabakl politikoak hirltargoaren kontsulta
Referendumera meneratuak izan daitezke.
2. Referenduma' dela Erregeak eglngo du, Gobernuko
lehendakariaren proposamenez. aldez aurretik Dlputatuen Siltzarrak
baimendurlk.
3. Lege organiko batek arautuko ditu baldlntzak eta Konstituzio
hontan aurrez ikus;tako Referendumaren moeta ezberdinetako
prozedura.

HIRUGARREN KAPITULUA

Nazioarteko ltunez

9~.

artikulua

Lege organikoaren bidez baimena itunak sinatzeke eman daiteke'

hauk direla eta, riazioartek erakunde edo instltuzlo batl atxekitze~
lajo Konstituzlotik ondoro daitekeen konpetentzien erabilp'ena.
Go.rte Orokor edo Gobernuari dagokio, itun hauk betetzeko garantla.
Balta ere nazioarteko edo nazlogaineko erakundeek emandako
erabakiak ere bai.
94. artikulua
1.

Oobomu oto Admlnlltrlllgooz

97. artikulua
Gobernuak barne ata kanpoko politika gidatuko du, baita
Admil)istrazlo zibH eta 'militarra eta Estatuaren defentsa ere. Aginte
boterea eta arauzKo ahalmena erabiliko ditu Konstltuzio eta legeen
arabera.

98. artikulua
1. Gobernua hauek osotzen dute: Lehendakarla'" lehendakari
ordeak, Ministru eta legeak ezartzen duen beste kideek.
2. Lehendakarlak Gobernu ekintz8 gldatzen du eta Gobernuko
.beste kideen eginbeharrak koordinatzen, baina hauk izango dira
zuzenkl jestioaren erantzuna emango dutenak.
.
3. Gobernu kideek ezin dute beste ordezko eglnbeharrik beta
agindu parlamentario propioetik aparte, ez eta beste eglnklzun
publikorik ere _beraien arduran sa'tzen ez dena, ez eta eklntza
profesional edo merkatallk ere.
4. legeak arautuko ditu Estatutua eta Gobernu kideen
elkarezintasunak.

99. artikulua
1. Diputatuen bihzarreko berriztatze bakoitzaren ondoren, eta
beste baJizko konstituzionaletan honala prozeditzean, Erregeak,
aldez aurretikako kontsulta eginik errepresentapen parlamentarioaz,
izendatutako talde politikoen errepresentapenarekln, eta Biltzarreko
lehendakariaren bidez. Gobernuko lehendakaritzarako hautagarrJ bat
proposatuk6 duo
2. Aipatutako apartatuaren araberan proposaturiko
hautagarriak Diputatuen biltzar aurrean azalduko du sortu nahl duen
Gobernuaren egitarau politikoa; eta Ganbaren konfldantza eskatukodu.
3. Diputaiuen Biltzarrak, bere kldeen gehlengo' absolutuaren
botuaz kandidatu hari 'konfidantza emango balio, Erregeak
lehendakari izendatuko duo Gehiengo hura lortu ezik, proposamen
berdlna lehengotlk berrogel eta zortzl ordu garoz gero berriz ere
botoetara eramango da, eta konfidantza emanda bezala, ulertko da
gehiengo solla lortzen baldin bada.
4. Alpatu botazioak eginikinbestidurarako konfidantza el
baldin bada jasotzen, goiko apartatuetan aurrez.ikusitako elkar jarral
proposamenak tramitatuko dlra.
5. Lehen botazio eta ibestiduratik bi hilabete Igaro ondoren,
Biltzar konfidantzarik lnork ez baldfn badu Jaso, Erregeak Ganbara
blak ~euseztatuko ditu eta hautesk.unde berrlak bilerazi Biltzarreko
lehendakarlaren berrespeoaz.

Estatu baietzaren prestapena, itunen bidet'behartzeko G'orte

Or~korr~n aldez aurretikako autorizapena bohardo da hu'rrengo

kasuoten:
Politike kutsuzko itunetan.
b) Militar kutsuzko tunetan.
e) Estatuko osotasunari ikutzen dioten tun edo hltzarmenetan
I Tituluan ezarritako oinarrizko eskubide.eta betebehar Ituneten
'
d) H.rri Hazienda barnetzen dltunen finantzlar betebeha~ itun
edo hitzarmenetan.
e) Legeren baten baztertze edo aldatzean edo hura betetzeko
eskatzen diren lege erabakiak itun edo hltzarmenetan.
2. Sal Kongresoa 6ta bai Senatua berealaxe fnformatuak Izango
dira gelditzen diren Itun edo hitzarmenetako erabakiez.

al

100. artikulua
Beste Gobernu kideak Erregeak izendatu edo baztertuko ditu
lehendakarlaren proposamenez.
101.artikulua
,. Gobemua hautes,kunde orokorren ondoren deuseztatuko da,
balta Konstltuzfoen iurrez lkualtako konfldantza parlamentarioa
galtze kasuetan edo bere lehendakarisren uztean ado hUtzean.
2. DeuseztaturJko Gobernuak.. Gob~mu berriak karguz jabetu
arte eginbeharrak beteko ditu.

95. artikulu'

102. artikulua

1. Nazioarteka tratatu bat egitekotan Konstftuzioaren aurkako

akordioak lzanez, aldez aurretikako berrlkusketa Konstltuzlonaf.
exijituk.o du.
2. .GobernuBk edo edozein Ganbarak eska dluark.
Konstituzional Auzitegiari aldarrika dezala Kontraesanlk degoen
ala ez.

1. lehendakariaren 'eta Gobemuko beste kldeen erantzukizun

ltnmlnala, dagoklonean, exijigarri (zango da Goreogo auzitegiko
Penal Sall Aretoan.
.
2. Salakuntza tralzloz edo haien funtzio erabilpenetan Estatuko
Segurltatearen aur~a joango balitz, bakar bakarrik plantea dalteka
BJltzarreko kideen laugarren partearen Iniziatlbaz eta bere gehiengo
absolutoar.n onameaz.
3. Erret grazi eskubidea artikulu hontako ballzko batetarako ere
ezin da aplikagarrllzan.

96. artikulua
1. Nazio arteko tratauak balioz eginikakoak, Espalnlan oflzlalkJ
argitaratuz gero, barne ordenamenduan parte Izango dlr Halen
erabaklak bakar bakarrik derogatu, aldatu edo baztertu ahal dira ftun
beraletako aral::ieran edo nazioarteko DeretxQ arau orokprren
arabera.
2. Nazloarteko tun eta hltzarmenak salatzeko, 94. artlku.luan,
haik onartzeko aldez aurretikako prozedura hura erablllko da.

_.-

103. artikulua

1. Administralgo publikoak objetlboki zerbltzatzen dltu Interes

orokorrak eta ofikazia, jerarkia, deszentrallzapen, deskonzentrapen
eta koordlnaket oinarriz lege et. Deretxoareq mendura ososren
arabera jokatzen duo

29 diciembre 1978

29418

2. Estatutk{) Administralgo organoak tegearen arabera sortu,

luzendu eta koordinatuak izarig'o dira.
3. Legeak arautuko du herr funtzionarien estatutus, funtzio
publikoan sartZ8a meritu 8ta gaitasun printlipioez, siridikapen
eskubidesn iharduntzeko berezltasunak. elkartezintasun sistema eta
baraien eginkizunak betetzean inpartzialtasun garantiak.

104. artikulua

1. "Indar eta Seguritate taldeak, Gobernusren mande, betebehar

beisla eskt!bide eta 8skatasun iharduntze librearen babestea ata
hiritargoaren s8guritatea garantizatzea.
2. l-ege organiko batek finkatuko ditu eglnbeharrak. ekfntzako
olnarrizko printzlploak eta balta, Indar eta tslde, seguritate
estatutuak ere.

B. O.' del E.-Nm. 311.6

konfdantza 8razoa edo politika orokorraren adierazpen bato

, Konfidantza emanda bezala ulertuko da Diputatuen gutxiengo soilak
haren alda botua amatean.
113. arrikulua
1. Diputatuen 8iltzarrak Gobemu erantzuklzun polltikoa eska
dezike zentsura-mozioaren gehiengo absolutu auk.eraren bitartez.
2. Zentsura mozioa. gutxjenez Dlputatuen hamergarrenak
proposatua. eta barnetu beharko du Gobemuko lehendak8ritzarako
hautagarri bato
3. Zentsura mozio8 ez da botatu beharkb bere aurkezpena egin
eta bost egun igaro arte. Epe honen barruko bi egunetan hautakizun
proposamenduak aurkez daitezke.
4. Zentsura proposamendua Biltzarrak onartzen ez baldin bed"
haren selnatzaileek ezin dute -aurkeztu besterik epe berdinetako
bilkure.tan.

105. artikulua
11"4. artikulua

legeak zera arautuko du:

al Hiritarren. 8udientzia. zuzenki edo legeak aitortutako
erakunde eta elkart8ak.haiei dagozkien administral erabakletako
elaborapen prozeduran.
bl Artxibu eta Erregistroetara hiritarren ssrbidea, E8tatuko
defentss ,eta seguritateari dagokiona. delituen hautematez eta.
pertsonen barrukotasuna sslbuespenduz.
.
el Sortu behar den administral ekintzaren prozedura, eta behar
denean, interesatuaren entzutea.garantizatuz.

,. Biltzarrak Gobemuari konfidantza ukatzen bedio, honek bere

dimisioa. Erregeari, aurkeztuko dio. bereelaxe Goberr,uko
Lehendakaria izendatuz. 99. artikuluan erabakitzen den arabers.
2. Biltzarrak baste zentsUfe proposamen bat onertzen baldin
badu. Gobernuak bere dimisioe Erregeari aurkeztuko dio eta hau
barnetzen den hautagarria Ganbararen konfidantza fasoa beza-Ia
izango du 99. artikuluan aurrez ,ikusten den ondorioetarakoErregeak Gobernu lehendakari aurkeztuko duo

106. srtikulua

115. artikulua

Auzitegiek kontrolatzen dituzte arauzko ahalmena eta

administral eklntzaren legalitatea, eta hau justiflkatzen duten
helburuen menpekotasuna.
.
2. Partikularrek, legeak finkatutako araberan, jasaten duten
edozein gaitz, ondesu" eta eskubideengatik hite orderako
eskubldea dute, indar nagusigo batez izan ezik. gaitza herri
zerbitzuetarako andora bat denean.
107. artikulua
Estatu Kontseilua Gobernu gorengo organo kontsultiboa da. Lege
batek srsutuko ditu haren konposapen eta konpet,ntzia.

orga~iko

V. TITULUA

....... ""...""'-

Gci.......u.elII G_ Orak_
108. srtikulua
Gobernuak erantzuten du sofidaritatez Diputatuen Biltzarraren
aurrean bere jsatio pol.itikoaz.
109. artikulua
Ganbarek eta beren Batzordeek. jaso ditzakete. beren
lehendakarien bldez. GoberAuarengandik honen Departamemu eta
Est.tuko adozeln aglnterei eta Erkidego autonomoengandik bahar
dituzten inforTnapen eta laguntza.
110. artikulua
1. Ganbarek eta beren .Batzordeek Gobernuko kideen
presentzia eska dezake1e.
2. Gobemuko kideek Ganbara eta Batzordeetako bitkuret!lra
sarblderlk be dute ete-baita haietan entzun erazteko ahalmena ere.
eta eskli dezakete. beraien Departamenduetako funtzionariek,
haietan informatzea.
111. artikulua

1. Gobernu. Lehendakariak. Ministru Kontseiluaren aurrez

ikusitako deliberapenaz. eta bere ardurakizun bakarrez. proposa
dezake Blltzar, Senatu edo Gorte Orokorren deuseztatzea, hura
Erregeak dekretatua izanik. Dekretu deusezteak hautezkundeen data
.
finkatuko du.
2. _Deusezte proposamena ezingo da aurkeztu zentsura
proposamendua tramitean ari denean.
3. Ez da deusezte berririk zango azkenengotik urte bat igaro
arte, 99. artikuluko 5. apartatuan erabakitzen dena ez baldln bada.
116. artikulua
1. Lege organiko batek arautuko ditu alarma. salbuespen eta
sitiapen egorak eta baita dagozkien konpetentzla eta mugaketak,
2. Alarma egoera Gobernuak eldarrlkatuko du Ministro
Kontseiluan erabakitako Dekretuaren bldez gehlen jota hamabost
eguneko epee izanik. Diputatuen blltzarrari kontua emanez. hura
hontarako berealaxe bildurik eta beronen baimen gabe epe hura
ezingo da luzatu. Dekretuak finkatuko du lurralde barrutla eta
noraino heltzen diren aldarrikatzen denaren ondorioak.
3. Salbuespen egoera, Gobernuak aldsrrikatuko du Ministru
Kontseiluan erabakitako dekretuaren. bidez, Dipu'tatuen 8i1tzarrean
aurrez ikusitako baimenaz. Salbuespen egoera baimentze eta
aldarrikatzeak expreski bere mugak finkatu behar ditu. nOfaino heldu
ahal denaren lurralde ingurunea eta hareo iraupena. hau hogei eta
hamar egunetik gora luzatu ezinik, baldintza berdinez, epe berdinera
luzatu ahal izal'lik.
4. Sltiapen egoera Diputatuen Biltzarreko gehiengo absolutuak
aldarriketuko du, Goberl)uaren proposamen exklusiboz. 8i1tzarrak
finkatuko ditu haren lurralde ingurunea. iraupen eta baldintzak.
5. Biltzarra ezin egingo da deuseztatu ar1ikulu hontan
barnetzen diren egoerak aldarrikaturlk daudan bitartean,
automatikoki Ganbark bileraziak izanlk bilkura garaian ez baldin
badira. Hauen funtzionamendua\ Estatuko beste bote re
Konstituzionalak bezala eziogo dira eten egoera hauek dirauten
b:artean.
.
8iltzarra deus8Ztatuz edo haren agintza amaituz aipatutako
edozein egoera gertatzen baldin bada, biltzarrekn. konpetentzikk
Diputazio Iraunkorrak bereganatuko ditu.
6. Alarma. 8albuespen eta sitiapen egoera aldarrikatzeak ez du
Gobernuaren erantzukizun oinarria aldatuko, ez eta haren
funtzionariene ere Konstltuzio ata le9getan aitorturik.

1. Gobemua eta bere kide guztiak Ganbaretan formuJatzen

diren eskaera eta galderetara ~enderatuta daude. Eztabalda moeta
hontarako Barne Erregelek astebeteko epe gubf1engoa ezarriko dute,
2. Edozein eskaerak 8rrazoi 'eman dezake mozio batetara bertan
Ganbarak bere jarre.ra ager dezan.
112. artikulua
Gobemu Lehendakariak. Ministru Kontseilusn aurrez ikusitako
eztabaldaz Oiputatuen bUtzar aurrean ager dezake bere egitarauko

VI. TITULUA
AuzJ8_ _
117. artikulua
1. JUltlzia herriari derio ete Erregearen izen,en auzi boterko
Epeilarl eta MaJiltratuek adminlstratze'1 dute, hiik independiente.
mugi ezinak, arduradun &te bekerrik legearen aglnpera menderatuak.

B. O. del K-Nm. 311.8

29 diciembre 1978

29419

Epaitari eta Majistratuak ezin dira banaNo eragotrf. toklz

jerark~karen printzipioen' arabera. eta edozein kasutan legalitate eta

aldatu ei eta erretitatu arrazoi batengatik el batdin bada eta tegea"

inpartzialtasunari lotuz.
3. Legeak arautuko du Ministeritza Fiskaleko estatutu
organikoa.

4. Estatu F.iskal Orokorra Erregeak izendatua ,izango d.a,

Gobernuaren proposamenez. auzi botereko Kontsellu Orokorra
entzun andoreo.

2.

aurrez ikusitako garantiez.

3. era guztietako Buzietan jurizdizio ahalmer.aren Ihardunketa.

apallu: eta epaitutakoa betez. legeek firikatutako Epsitegi

et~

Auziteg!ei dagozke zehazki, konpetentzla arauak eta berauek

e13r1zeo duten prozeduraz.

4.

Epaitegi eta Auzitegiek goiko apartatuak markatutako

funt~ioetattk al ez dute ihardungo eta

emandakoak edazein eskubideren garantiaz.

ba!

legeak

8xpreski

5. Batasun jurisdizionalaren fuotSB Auzitegien eratze eta

funtzionamenduen oinarria da. Legeak arautuko du jurisdizio
militarraren ihardl!ntzea zehazki militar, hesparruan eta sitiapen
egoeta balizkoetan Konstituzioko ptintzipioen atabera.
'
6; Salbuespen Auzitegiak galet81ten dlra.

12.5. artikulua
Hiritargoak herri ekintzan ihardun ahal du eta Epaimahaiko
eTakundearen bitartez Justizia Admlnistralgoan partehartu.
19geerata eta betak finkatzen dituen prozesu penaletan, eta baita
ohiturazko eta tradizional auzitegietan ere.
126. artikulus

1113. artikulua
Behattezkoa da I;letetzea Epailari eta Auzitegien epaltzak .ta
oeste etabaki tinkoak eta baita hauek eskaturiko laguntza eskaintzea
epaibide garaian eta erabakitakoa betetzean.

119. artikulua
Justizia dohainik izango da legeak honela erabakitzen duenean
eta. edozein etatan, auzitan aritzeko baliakizun nahikorik ez dutela'
etakusten dutenentzat.
120. artikulua

Polizia judiziaja- Epailari, Auzitegi eta Ministeritza Fiskalaren

menpe dago legeak finkatzen duen arabera, delitu ikertze
funtzioetan eta delitugifearen a~rkitze eta asegurantz.etan.
127. artikulua
1, Epailari eta Majistratu, baitaFiskalek lanean an diranesn,
ezin dute ,besta kargu publikorik ukan, ez eta alderdl politiko edo
sindikatoetan parterik hartu ere., Legeak ezarriko .dltu Epailari.
Majistradu eta Fiskalen sistema ata elkarte profeslonalen moetak.
2. Legeak ezarriko duo auZ botere kideen elkartezlneko
. errejimena, eta halen lndependentzia osea aseguratu beharko du.

1. Auzi Ekintza jendaurrekoak izango dira, prozedura legeek

autreikusten duten salbuespenez.
2. Ptozedura nagusiki. ahozkoa izango da, batez ere ktlminal
arazoeten.
3. Epaiak atrazoituak izango dL{a eta jendeautrean
aldarrikatuak.

VII. TITULUA
Ekonomia eta Hezienda

121. artikulua

128. artikulua

Epailari . errakuntzagatik egindako. katteek, eta ere berea"

administra Justiziako funtzionamendu normalaren ondorlo bezala
ditenek kalte ordea eskubde bat emimgo duta Estatuaren konttmJ,
legearen adostasunez.

1.. Herrl guztlko abetastasuna, honen era guztlak eta baronao

jabeQ:a edozein moetatakoa izanik interes orokorraren men"pe dago.
2. Ekonomia eklntzan herri iniziatiba altortz.n da. lega bitartez
erreserba dikloke sektore publlttoari ballazpen e.d behar beharrezko
zerbitzuak. batez ere monopolio kasuetan eta era betean, lnteres
orokorrak exijitzen duenean: entrepresetan eskusartzea erabakiz.

122. artikuJua

1. Auzi batereko lege organikoak flnkatuko. du Epaitegl

Auzitegian izaeta, _funtzionamend.u gobernamendua.. baika
karreradun Epailari eta Majistraduen estatutu jurldlkoa Talde bakar
bat, eginik, eta Justizia administralgoaren zerbitzutako
pertsonalarena.
2. Botere Judizialaren kontseilu orokorra bete gobernamendu
organoa da. Lege organikoak bere estatutua ezarriko dueta bete
kideen elkarezintas.un eta funtzioen errejimena, batez ere izendatze,
igote, inspekzio eta etrejimen diziplinario arazoetan.
3. Al,Izi boteteko Kontseilu, Otokorra Auzitegi Gorenaren
le,hendakariak 050tua izango da, berak lehendakatuko du, eta
gainera Etregeak bost urtetarako izendatutako hogei kideez.
Hauetatik, rege organikoak ezartzen duen eran hamabi maila judlzial
guztletako Epaileri eta' Majistraty; lau Diputatuen Biltzarraren
proposamenez eta lau Senatuarenean; kasu biotan abokatu eta
beste jurista kideen bost zatitako gehiengoak hautatuak, denok
aitorturiko honpetentziakoak eta beren profesioetan hamabost urta
baino gehiagotan arituak.
.
123. artikulua
1. Auzitegi Gotenak, Espainia osoko jurisdizioaz, maila
guztletako gotengo otgano jurisdizionala da, garantia konstituzlonal
gaietako erabakietan izan ezik.
2. Auzitegi Gorengo Lehendakaria Erregeak izendatua izango
da. Auzi Botereko Kontseilu Orokorraren proposamenez, legeak
finkatzen duen arabera.
1~4.

artikulua

1. Ministeritza Fiskal!tk, beste organoei 'agindutako

funtzioetatik salbu, misio bezala fegalifateaten defentsarako
justiziaten eraginpena bultzatzea du, baita hiritargoaren eskubldeak
zaintzea eta legeak berez edo interesatuen eskabidez babestutako
nteres publikoa begiratzea, eta baita Auzlteglen independentziaz
beilatzea eta hauen aurrea~ giza soz;alaren asetasuna eskuratzea.
2. Ministeritza Fiskallk ihatduntzen ditu bere funtzioak
dagozkion organoen bitartez batasun ekintza eta dependentzia

129. artikulua
l.. legeak .ezarri~o ditu Giza Asegurantzan eta organismo
publikoen ekintzan interesaturik parte hartze erak, hauen
eg.inbeharrak. bizitza" kalitate edo ongitasun or9korrari zuzenk
ikusten baitlo.
...
. .
.2. Botere publikoek bultzatuko ditulte .egiazki entrepresan
parte hartze, etaezberdinak eta blzkortuko, lejislapen egokl baten
bidez. kooperatiba elkarteak. Bai~a jarriko dituzte bldeak langiteek
haren bitartez ekoizpen medioetako propietatean sarbidetik izan
dezaten.
130. artikulua
1.

Botere publikoek sektore ekonomiko guztien aurretamen eta

modernizapenea~ Jagunduko .dute eta, batez ere, nekazaritza,

abeltzantza, arrantza eta eskulangintza espainol guztlen bitza maila

berdlna izan dadln.
2, Helburu berdinez, mend aldeei tratamendu berezi bat
eskainiko zaie.
131. artikulua

1. :Estatuak, lege b!dez. planifika dezake ekonomik ekintza

orokarra beharrizan kolektiboei' erantzutako, ,he-rrlalde. eta
sekJoreeteko aurreramendua ,oreka et. armonlzatzeko, errenta eta
aberastasun hazkuntza eta hauen banaketa zuzenagoa piztu.
2. Gobeniuak planiflkapen prolektuak elaboratuko ditu
Erkidego autonomoek emandako aurreikuspenen arabera eta
sindlkatuen kontseilaritza eta laguntzaz, eta baita erakunde
profesional, entrepresarla. eta ekonomiko'.lOaz ere. Hartarako,
kontseilu bat sortuko da, honen osotie eta funtzioak legez aurrera
eramanik.
.
132. artikulua.

1~: . legeak arautuko du herrl ondasunen etrejimen juridlkoa eta

baita komunatak ere, pestelaketa. ezinbestekotasun eta

ezinbetetasun :frintzipioetan oinarriturlk, balta

galtzestasuneah ere.
.

halen

2. Domeinu publiko estataleko ondasunak legeak f1nkatzen

dituenak dir. eta, aduzein kasutan. ltsas-Iehor aldea. hondartlak,
ltsas Ingurunaa eta ekonomik aldeko berezko ballapenak eta

plataforma kontinentarra.
3. Legez arautuko dira- Estatu Cndorea eta Ondora Nazonala.
hane" admlnistralgo, detentsa eta jagote8.
133.'artikulua

1.

B. O. del E.-Nm. 311.6

29 diciembre 1978

29420

138. artikulua

1. Estatuak garantizatzen du solidaritate oinatriaren eglazka

betetz8a konstituzioko 2. artikluan konsakratua, 'Iurralde
espainoleko parte ezberdinetan, oreka ekonomlko, egokl 8ta
Justuaren jarrera babestuz. eta bereziki Intsular egoera kontutan
edukirik.
.
2. Erkldego Autonomo ezberdlnetako_ Estatutuen
desberdinta~unek inoil" ez dute esan nahlko pribilejlo ekonomlko
edo sozialik.

Zergak ezartzeko. jatorrizko ahalmena. leg8 bitartez,

8xklus.lbokl. EstattJari da99kio.

.
2. Erkldego Autonomo ata tokiko Gorporazioek ezar etaexiji
dltzake;te lergak. Konstituzlo eta legeen arabar.
3. Edozein etekin flskala Estatuko zergel dagoklena legearen
arabara ezarri-beharJ(o da.
4. Administralgo publikoek bakarrik betebehar flnantziarrak
kizkur ditzakete eta gastuak sor, legeen arabera.

139. artikulua
1. Espainol guztiek eskubide eta betebehar berdlnak dituzte
Estatuko edozein lurraldetan.
,
2. Inolako agintarik ez dezske har zuzenkl ado zeharkl
zirkulapen 8skatasunak oztopatzen dituen neurririk ez eta Espain.1ako
lurralde osoan pertsonen ezarrera eta ondasunen eta zirkulapen
sskatasunik ere.

134. artikulua
1. ,Gobernu'ari dagokio Es-tatuko Aintzinkontu Orokorren
elaborapen .eta -Gorte Orokorrei haren azterketa, zuzenketa eta
onartzea.
2. Estatuko Aintzinkontu Orokorrak urtero ardatuko dlra, saU
publlko estataleko gastu eta sarrera guztlan osotasuna bameratzen
dute eta beraletan konsignatuko da Estatuko zergel dagozkien
mozkln flskaleri prazioa.
3. Gobernuak Diputatu!:," Biltzarraren aurrean Estatuko
Ainttinkontu OrokorTak aurkeztu beharko ditu, gutxlenez hiru
hllabate lehenago, urtea bukatu balno lehen.
4. Aintzinkontuen regea dagoklon akonomik ihardunaldiaren
lehen eguna baino lehen onartzan ez baldln bada, automatikoki
letTenagoko ihardunaldiko Aintzinkontuak berrien onanzea lritsi arte
hJ2:atuak izango dira.
5. Estatuko Aintzinkontu Orokorrak onartuz garo, Gobernuak
rege proiektuak aurkez ditzake gastu publlkoen gehinaa edo
gutxltzea barneturik ihardunaldi alntzinkontuetako sarrerei
dagozkienez.
6. Edozein proposamen edo zuzenketa kredltuetan gehltze &do
gutxltzea bar~etzan duenak Gobernuaren baimana behar du
tramltapena lortzeko.
7 ~ Aintiinkontuen lageak ezin du zergarik sortu. Arda dez8ke"
olnarrlzko zergalege batek honela aurrelkusten dUenean.
} 35. artikulua
1. Gobemua legez baimendua izan behar du Zor Publikoa
igortzeko edo kreditua kizkurtzeko.
2. Interesen ordainketa &gitako kredituak eta Estatuko Zor
Publlkoaren kapltala. beti ulertuko dir. alnttlnkontuen gastuen
egoeran sarttlrlk eta zuzenket8 edo aldatzerik.ez dute zango emisio
legearen baldlntzetars egokitzen dlr-en bitartea"n.
136. a~ikulua
. 1. Kontu Auzit~gia da kontuen fizkalitatzaile goren organoa eta
Estatuko gestio ekonomikLlarbna eta baita publ1ko sailarena ere.
Zuzenki Gorte Orokorren menpe Izango da eta bere funtzioak haien
ordezkaritzez ihardungo ditu Estatuko Kontu Orqkorreko a~ertze eta
frogaketan.
2. Estafu kontuak eta sall publiko estatalarenak kontu
AuzlteglarJ errendituko zaizkio eta honek zentsuratuko ditu.
Kontu Auzitegiak, bere eremuaren kaftetan gabe, Gorte
Orokorretara urterotxosten bat bidaliko du eta bertan, dagoklonean,
haren eritziz" hutsak edo arduraklzunak egiten direnean
kom~nikatuko ditu.
3. Kontu Auzitegi kideek lndependentzia eta muglezlntasuna
lzango dute' etaEpailarien antzera elkarezintasunaren menpe
egongo dira.
4. lege organiko batek arautuko ditu Kontu AuzJtegiko
konposamen, eratze eta funtzioak. .
VIII. TITULUA

Eltatu lurrelde eratz..z

LEHEN KAPITULUA

137. artikulua

Oinarrl.Orokorrak

estatua lurraldez udat, probtntzla' eta lortliko dlren" ErkJdego

Autonomoez enlUen da. Entitate guztlok berei degozkien Interesen.

BIGARREN KAPITULUA

Tokiko Administra1goaz

140. artiku1ua

Konstitu~loak udalen autQomia garantizatzen du. Udalek legezko

nortasun osoa dute Udalen gobernus eta administralgoa, alkate eta
kontzejalez horniturik8 udalbatzarrei dagozkie. Kontzejalak
auzakideek aukeratuaz izango dira, legeak esaten du~n erara et8
bozketa orokor, be"rdin aske, zuzen eta sil baten bidez. Alkateak
kontzejalek edo auzakideek aukeratuak zanga dlra. Batzarra
irekiaren beharrak legeak arautuko ditu
141. artikulua
1. Problntzia legezko nortasun osoa duen toki erakunde bat da,
Estatuaren betekizuna betetzeko .eta udalek eta lurralde antolsketek
mugatua. Probintziaren edozein muga aldaketa Gorte Orokorretan
eta Lege Organiko baten bidez egiR behar da.
2. Prohfbintzietako gobernua eta administralgo sutonomoa
Diputazio edo bestelako ordezkotasundun erakundeei d~gokie.
3. Zil~i da pribintzi arteko uda1 elkarteak sortzea.
"
4. Arkipielagotan irla bakoiuak gainera bere administralgoa
izango du Kabildu edo Kontseilu eran.
, 42. artlkulua
Tokiko Haziendak bertako Erakundei dagozkien betekizunei
aurrea- emateko beharrelkoa den dirua izan beharko dute, eta diru
iturri zihurrenak. "berek ezarritako zergek, eta Erkidego Autonomo eta
Estatutokoetatik datozkienek osatuko dute.

HIRUGARREN KAPITULUA

Erkidego Autonomoez

143. artikulua
1. Konstituzioaren 2. artjkuluakonartzen duen autonomia
e.skubidea erabiltzeko, mugakide izanik eta historia, kultur eta
ekonomi ezaugarri berdintsuk dituztn probintziak, irla lurraldeak eta
historikoki herr/slde nortasun bat izan dutenek bere autogobernua
lor dezakete eta- titulu hontan eta prestatzen dituzten 'Estatutuak
beteaz Erkidego Autonomo bat "sor dezakete.
2. Autonomi bidea Diputazioei edo irla arteko Erekundeari
dagokie, eta Probintzia edo ir/a bakoitzaren hauteskunde
zerrendaren gehiengoa osatzen duten Udalen hirutlk bi. Betebehar
hauk" tokiko erakundeak alor hontan 'Iehen erabakia hartuz gafa,
hurrengo sei hilabetetan bete beharko dira.
3. Inlziatlba hau, aurrera ateratzen ez bada, -bost urte garo
andoren bakarrik berregin daiteke.

B. O. del E.-Nm. 311.6

29 diciembre 1978

144. artikulua
Gorta Orokor'rek, lege 'organlkoa"ren-bldez, ent nazioaren oneraka
erabaki dezakete:

a)

Erkidego Autonomoak anartzes, nahz eta bere mugak

probintzia baten barnean gelditu, eta 143. artikuluaren lehen saiJean

eskatzen dena bete ez.
. b)
Probintzia eraketa barnean sartu gabeko ,Iurralo- bati
Autonomi Estatutus ematea ado erabakitzea.
el
143. artikuluaren 2. sallak aipatzen duen tokiko
era~undearen iniziatiba, haren ardez betatzes.

145. artikutua

. 1. lnolaz ere ez da onartuko Erkidego Autonomoaren

Federakuntzarik.
2. Estatutuetan aipa daitezke. Erkldego Autonomoek dituzteri
gestioeta eginkizunak betetzeko elkartea eta Gorte Oro.~orren .kontu
emateko aldian, beharrezko gertatzen diren ~Idintza betebehar eta
erak. Bestelakoetan, Erkidego Autonomoen lankidetza Gorte
Orokorren baietza behar duo
146. artikulua

E~tatutu proiektua Dlputazioetako eda Irla arteko erakundeetako

ordezkariek eta Gorteetiko' Diputatu eta Senatoreek osaturlko
biltzarrak egina izango .da, eta lege bezata onartua izateko
Gorteetara bidalia.
147, artikulua
1. ~onstituzio honen' arabera, Erkidego Autonomo bakoitzeko
oinarrizko te'geak izanga dira Estatutua, eta ~statua bere lega
ordenamenduaren zat bat bezala cnartu eta zanduko duo
2. Autonomi Estatutua bet~ beharko, ditu ondorengo
baldintzok:
al Historikoki ondoen dagoklon Erkidegoaren izena
bl lurraldearen mugatzea
e) Beren erakunde autonomoen izen antolaketa eta egoitzi
dJ Konstituzioaren arabera bereganaturiko. eginkizunak eta
betetzeko beharrezko diren zerbitzuen aldaketa egiteko oinarriak.
3. Estatutuak aldatzeko, berta n jarritako baldlntzak bete
beharka dira eta nah eta ezkoa gertatzen da, Garte Orokarrek
onartzea lege organiko baten bidez.
148. artikulua
1: Erkidego Autonomoek har dezaketen honpetentziak alor
hontakoak dra:
,
1. Autogobernurako Erakunde antolaketa.
2. Bere lurrarde barneko Udalen barrutra aldaketa, eta orokorki
Estatuaren administralgoari tokiko gorporazioetan dagozkiona, eta
tokiko'errejimen legeak oname" duen aldaketa maila.
3. lurralde, hirigintza. eta etxegintza eraketa.
4. Erkidego Autonomoaren furralde b<iHutiaren zehar igarotzen
diren eta interesgarri zaizkion Herri' Lanak.
5. Erkidego Autonomoaren lurralde barrulian zehar bakarrik
igarotzen diren trenbide eta bideak eta ere berean trenbidez, bidez.
eta kablez egiten dengarraioa.
6. Babesportu, jolasportu eta aideportua eta, orokorki. merkata.l
harremanetarako erabiltzen ez direnak.
7. Nekazaritza eta abeltzantza, ekonomi eraketa ornkorraren
arabera.
13. Baso eta ojhalT'Onurak.
9. Ingurugiroaren zlintzearen jestioa.
10. rkidego Autonomo barneko urindar, ubide, eta erregadio
aitzinasmo. eralkitzq eta erabi~tzeak; metalurak _eta'urberoak.
1 1, Itsas bazterreko arrantza itsaskikintza, arrainzaintza, ehiza
eta lbaiarrantza.
, 2.'" Lurralde mailako feriak.
, 3.'" Estatu osorako ekonomi plangintza barnean, Erkideo
Autonomoaren ekonomi aurrerakuntza bultzatzea.
14. Eskulangintza.
15.0 Erkidego Autonomoarentzat interesdun diren museo,
biblioteka eta musika kontserbateglak.
16. Erkidego Autonomoarentzat interesgarri den oroi~arri
ondares.
17. Kulwra eta Ikerkuntza bultzatzea eta dagokionean.
Erkidego Autonomoaren hizkuntza irakastea.
18. . Bere lurralde barrutian turismoa bultzatu eta eratzea.
19. Kirolglntza bultzatu, eta aisia betegarrl egoklak aurkitzeko.
20. Gizarte Laguntza.

29121

21. Osasun eta garbidura ze:bitzuak, ,

22. Bere egoitzak ata instalapenak zaintzea. lege organiko
baten arabera bertako ertzainen zerbitzua antolatzea.
2. Bost urte igaro ondoren Estatutua aldatuz. Erkidego
Autonomoek bera eginkizunak zabal ditzakete Konstituzio honen
149, artikuruan dion eran.
149. artikulua
1. Estatuari bakarrik dagozkio ondorenga aror hauk:
1.0 Edozein espainolek dituen eskubide eta Konstituzioa amaten
dizkion eginkizuna betetzeko oeharrezkoa den egoera arautzea.
2. Naziotasun barneraldatze, migratze, arrostze eta ihesleku
arazoak .
3. Nazioarteko harremanak.
4. Defentsa eta Indar harmatuak.
5.' Justiziaren administralgoa.
6. Salerosketa. zigor eta. presondegietako legegintza:
auzitegietako legegintzai Erkldego Autonomoetan bere berea duten
..
legeriaren berezitasunak salbu.
7. lanekiko legegintza Erkidego Autonomoen alor honetan izan
dezaketen eginkizunak salbu.
_
8. Zibil legegintza edo bestelako deretxo bereziak diren
tokietan. Erkidego Autonomoek hauk gordetzeko, aldatzeko edo
aitzinatzeko duten eskubidea salbu. 8eti arau juridlkoen aplikapen
,eta eraginkortasunari daTJozkion erregelak, ezkon,tzarekiko erei
dagozkien harreman juridiko-zibilak, Erregistro-eta Izkr.ibu publikoen
eraketa;{ Kontratuetako betebeharren oinarrlak. lege arteko
eztabaid konpontzeko ar.auak, deretxoaren Iturburuak finkatzea.
azken kasu hontsn Foru errejlmen edo, Deretxo berezlen arauak
errespetatuz.
9. Industria eta intetektual jabego legeglntza.
10. Aduana eta mugesari errejlmana; 'etBkanpoarekiko
merkatalgoa.
11. Dirugintz8,dibisak, diru aldaketa eta bihurgarrltasunak;
kredito, baklt eta Asegurantza eraketa oinarriak.
'
12. Pisu eta neurri legegintza: eta ardu oflziala erabakitzea.
13.' "Ekonomi eragintza. 1'Iangintza orokorraren oinarriak eta
koorC#inaketa.
. .
14, Hazienda Orokorra eta Estatuaren Zorra.
15, Zientzia eta Teknik" mailako lkerkuntza bultzatzea eta
koordlnatzea.
16,0 Kilnporak-o Osasun Zerbitzua: Zerbitzuon oinarritze eta
koordinaketa. Botikarekiko legeglntia.
17. Giza Asegurantzaren olnarrlzko legeglntza eta ekonom!
errefimena, ErkidegoAutonomoek alar hontan dutan eskuhartzea
salbu.
'
18. Administra/go Publikoaren legeglntza olnarrJak, ata
funtzionarien arautegi. errejimena, betl erau hauetan admlnlstratu
guztiak era barean tratatuz; admlnlstral prozedura orokorra, beti
Erkidego Autonomoen berezitasuna~ salbu; nahf. ,ta nahlezko
desjabetze legeglntza: administral kontzeslo ata kontratuel buruzko
legegintza eta administral publi (O orokorren erantzuklzun era.
19. ltsasarrantza, Erkldego Autonomoel alor hontan ematen
zaizkien ahalmenak 'Salbu.
20. ftsasgsrraioa et& itsasuntzlen bandarak, Itsasbazterreko
argitze lana, lnteresgarri diren ltsasportu eta alreportu; alre'espazlo,
abilaldi eta garraioen kootrol8, metereolojl albiste etB alreuntzien
. matrikulapena
21. Erkldego Autonomo baten mugaz kanpoko trenblde eta
lehor garraloa; komunikabl.de errejlmen orokorra;. traflko eta
motordun guztien antolaketa; pozta eta telekomunikabldea, aire edo
Itsasazpiko kable komunikabideak eta lrratl komunlkabldea.
22.0 ~rkidego AutOl'1omo baten mugaz kanpo daude" uren
legegintza, eraketa, eta baimena eta baste E'rkldego bat ukltzen
dituzten Indar Instalapenak onartu edo elektrik Indarra kanpora
bidaltzea.
23.0 Ingurugiroarekiko olnarr.izko legeglntza; Ingurugiroa
zalntzeko Erkidego Autonomoek har ditzaketen erabakl gahlagarrlak
salbu. Baso. oihan eta gar,adu bldeet buruzko olnarrizko legeglnua.
0
24. Dene" onerako diren HEU'rf Lana. Erkldego Autonomo bat
balno gehiago ukltzen badute.
2~.0 Meha eta enerjl errejimenerako olnarrlak.
26.0 Zuharmaghtza eta lehergailuglntza, eta salmenta edukitz8
..
eta erabiltze.
.
27. Prentsa. Irrati eta telebIstlren errejlmenerlko oinlrrlaraul

ete orokorkl glze komunlkeblde guztlen.. .Ior honten Erkldo90

Autonomoek Izan dezaketen ahalmena salbu.

29 diciembre 1978

29422

28.0 Espainiako kultur. arte. &tI oroik.rri ondarea. "gotea,

kanporatu &do inda"ez ez arrapatzeko; Estatuaren mUs80biblloteka
eta artxiboak, Erkidego Autonomoek izan dezaketen ahalmena I.tbu.
29.0 Asegurantza publikoa. lega organikoaren arlbare &te
Erkidego .Autamos" estatutuak jarralkiz IOr daitezkeen ertzaintza
ahalmenaz salbu.
.
30.0 Akedemik 000 Profesional mailako tltulua. eskuratzeko.
beharrezko diren beldintze, emate edo onartzeko .rakata ata
Konstituzio hanen 27, artikulua eratzeko behardiren oinarrizko
arauak. botere publikoak alor hontan duen be,ebeharra bete .hel
IZ8t8ko.

31.0
32,

Estafu mailako estadistlka.

Aeferendum bidez. herri kontsulta egleka delaren

baimena.
2, Erkidego Autonomoek izan dezsketen ahelmenez kanpa,
Estatuak bere funtsezko .eginkizun eta betebehar bat bezala hartuko
du kultur' zerbitzu8. eta Erkidego - Autonomoen arteko kultur
harremanak erraztuko ditu.
3. Konstituzio h,ontan zehazki Estatuari atxeki ez zaizkion
eginkizunak eta beralen Estatutuenarabera. Erkidego Autonomoen,
betebeharra gertatuko -dlra. Autonomi Estatutuak bereganatu ez
dituen eginkizunak Estatuaren betebehar _gertatuko dlra eta 8uzl
garal batetan Estatuaren legeak nagusltuko dlre Erkidego
~utonomoen gainetik. hauek expreski bereganatu ez duten alar
guztietan. Oena de~a Estatu; mailako Deret_oa. Erkidego
Autonomoen deretxo osagarri izango da.

B. O. del E.-Nm. 311.6

152, artikulua
1. Aurreko artikuluaren arabar onarturiko Estatutuetn.
Autonomi dun Instituzio eraketa biltzar legegile batetan oinarrituko
da. Biltzar hau bozketa orokor baten bidez aukeratua Izango da,
bertan proporzionatki lucralde osoko eskualde guztietako ordezkariak
izanik; Adminlstral eta Eragile boteradun Gobernu Kontseilu bat eta
Biltzarrak aukeraturiko eta Erregeak izendaturiko lehendakari bat,
Gobernu Kontseiluaren zuzendari bezala,. Erkidegoaren Ordezkari
Nagusia izango dena eta bertan Estatuaren ordezkari arrunta.
Lehendakariak efa (3obernu kontseilukideek biltzarraren aurrean
ersn"tzukizun politikoa izango dute,
Erkidego Autonometan tolo;.i/<.o auzi eraketaren gailurra goi
malako Justizia Auzitegi' Nagusi bat izango da; Auzitegi Gorena
delakoaren agintea errespetatuz. Erkidego Autonomoen
Estatutuetan lurralde suzitegi ei'aketaren zatikatze baldintzak eta
erak jsr daitezke. Hauzi Boterearen lege organikoak dioenarekin
batera eta honen batasuna eta askatasunaren arabara.
123.artikuluan esandakoaz gain. auziaren prozesu malla
dezberdin guztlak. tehen malan hasitako Erkidego' Autonomoaren
lurralde berbereko 8uzitegi erakundeetan amaituko dira.
2. Estatutuak bahin izenpetu eta jakin arazi ondoren. bertan
artzen diren" aldabideak jarralkiz bakarrik alda daltezn. eta
Hauteskunde . zerrendetarl sarturik dauden bozemaileen artean
Referenduma ,eginaz.

3. Mugakide diren Udalak elkartuz Estatutuak lurralde zatiketa

bereziak sor ditzakete. noftasun juridikoa izsnik.

150'. artikulua

1. Gorte Orokorrek Estafu mailako eginkizunetan eman

diezaiokete Erkidego Autonomo bati edo guztleiEstetu maileko
legearen .oinarri, funts eta jarraikideen arabera legegintzarako
ahalmena. Auzlteglen ahalmensz kanpo, lege ereduak'_zehaztuko du
Erkldego Autonomoek emanikako legeak kontrolatzeko GarteOr-okorrek jarraikiko duten bides.
.
2. Estatuak lege organiko baten bidez.ErkkSego Autonomoen
esku utz dezake berari dagozkion etaaldagarri gertatzen diren
zenbait eginkizun. Arazo bakoitzean legeak aurrez lkusi behar dltu
diru iturrl aldaketa eta Estatuak bere esJw gordetzen dituen
kontrolbideak.
. 3. Hiritar guztien ongltasunak hala eskatzen duen8an. Estltuek
em~n ditzake lege batzu Erkidego AutonorilQek ja~ko legeak
armonizatzeko nahiz eta legeok hauen esku dauden gaiak 'rautu.
Gorte Orokorrei dagokien Ganbara bakoitzeko gehiengo absolutu
baten bidez. behar horren neurrera.
.

153. artikulua
Erkidego Autonomoek egiten dituzten ekintzen kontrola
era mango dute:
' . ,
al lege indarreL emanikako arauen Konstltuzionaltasunan
buruz. Konstituzio Auzitegiak.
(b) , Estatu Kontsellua entzun ondoren, 150. artikuluaren 2.
zatiaren araber8'aldatu zaizkion ekintletan. Gobernuak.
e) Administrel Autonomoaren eta haren erregla arauak
kontentzio administral auzitegiak.
dI Ekonomi eta Aitzinkontusk Kontu Auzitegiak.

-154. artikulua
Erkidego Autonomen lurraldeetan Estatuaren admln;stralgoa,
Gobernuak izendaturiko ordezkari batek eramango du eta bidezkoa
denean: erakundearen adminlstralgoaz koordinatuko.

151. artikulua
1. Konstituzio -honen 148. artikuluaren bigarren zatian alpallan
diren bost urteak ez dira igaro behar. Autonomi prozesua 143,2.
artikuluak jartzen duen epaan. Diputazfo edo Irla arteko Erakundeez
gain probintzia bakoitzeko hauteskunde zerrendlren gehiengoa
osatzen duten udaletan lautik hiruk onertze" dutenn. 81. Iege
organikoaren arabara probintzia bakoitzean bozem.Ue gehiengo
absolutuak etI-refentndumaren bidez bifresten dueneln.
.
2. Aurreko artikuluaren arabera, __ Estatuti.; eiJ;tko. proZedura
tiax dateke:
.-.
1.' Gobernuak Autonomis nahi duten lurraldeeteko Diputetu
et Senatoreak deituko dhu, bittZarra'.so'rtu p-' ~atutuegin
dezi!Jten, biltzarklde g~hiengo absofotuak'onartuz:
2. Parlamentarien bittzarrak Estatutu proiektua onat;f.uz gero,
Kongresuko Konstituzio batzordearengana' ~idaliko qa. era "batzon:fe
honek' hurrengo bi hilabeteetan, blltzarldde batzuren laguntzaz
aztertuko do. erabatekomoIdaketa burutleko.
. 3. Akordo batetara 'heiduko balira. delako testua
Referendumaren bidez botka~a izan beharko du, Estatutu
proiektuko lurralde barrutia" dauden probintzietan.
. 4.. Probintzia bakoitzean. emsnikako. belio ~dute"- bozen
gehiengoak onartua bada, Estatutu proiektua Gorte OFOkorretara
bidaliko da. 81 Ganbara osoek bildurlk bere-birrespena eman beharko
diote. Estatutus onartua izan ezkero, Erregeak izenpetuko du ata
,
lege bazala jakin araziko da.
. .
5. Zenbaki honen mgarren zatisn aipatzen den akordioa lortzeh
ez bada, Estatutu proiektua Gorte Orokorretan aitzinlege bat bezala
tramitatuko da. Gorteek onartzen duten aitzinlege ~orl Referendum
bidez bozkatua izango da, Estatutu proiektuko lurralde barrutia"
dauden probintzietan. Probintzia bakoitzeko balladun bozen
"gehiengoak onartu. bada, aurreko 'zadan aipatu den er~n jakin
araziko da.
.
3. Aurreko 4. eta 5. zatietan aipatu bezala, Estatutu proiektua
probintzia batetan ado gehlagotan ez onartzea ez du esan nah,
ezln dela sortu. artikulu honen
besteetan Erkidego Autonomi
lehen za!ian esaten den lege organikoaren arahera.

han

155. artikulua
1. Erkidego Autonomo batek Konstituzio edo bestelako legeek
e.zarritako eginkizunak beteko ez balitu, edo Espainiako"
ongitasunaren aurka astun jokatuko balu, Gobernuak Erkidego
Autonomoaren lehendakaria deituz. eta honek erantzun ezlk
Sena tu aren gehiengo absolutua lortu ondoren, onarturlk~
eginkizunak nahi eta ez beteuera bortxatzeko edo ongitasun
orokorra lortzeko beharrezko diren erabakiak har ditzake.
2. Goragoxe aipaturiko erabakiak betetzeko. Erkldego
. Autonomoen agintari guztiei behar diren aialpenak emango dizk:ie
Gobernuak,

156. artikulua
1. Erkidego Autonomoek bere eginkizlmak bete ahal izateko
ekonomi askatasuna izango dute. Estatu mailako Hazienda 'eta
espainol guztien arteko solidaritatearen koordlnaketa' oinarrien
arabera..
.
- 2. Erkidego Autonomoek ~statuaren lankide edo ordezkari izan
daitezke zergak biltzeko. jestionatzeko eta Hkldapenak egiteko,
Estatutuen eta legeen arabera.
157. artikulua
1. Erkidego Autonomoen diru iturriak izango dire:
a) Estatuak osorik edo zatika utzitak.o zergak. Estatu mailako
urgei gehitutakoa eta Estatuak emanikako beste dlru iturri batzu.
b) Bere zerga propioak, tasa eta zergaemaitza bereziak.
el turralde arteko diru multzotik eginikako "daketak eta
Estatuaren Aitzinkontu orokort'eko beste zenbalt egoklera.
d) Bere ondasul"len obariak eta Deretxo Pribatuko emaitzak.
e) Kredit erabileraren emaitzak.

B. O. del K-Nm. 311.8

29 dIcIembre 1978

2. Erkidego Autonomoek ezil't izango dute befe muga kanpoko

ondasunen kontu... zergarik jarri edo zerbluu ata &alk,.ren
zirkulapenaske bet behn top8 dezaketenak.
3. Lega Organfko batenbidez 8urreko leheo saltean aipaturiko

efc.onomi ahalmenak sor dltzaketen auzlak '.rgttzeko arauak eta

Estatu eta Erkldego Autonomoen arteko ekonoml harremanak muga
daitezfl:e.

29423

haien.Siltzarrak.
b)
Babes baliakizuna eskatzeko, edazei" pertsona edo tege
nartasun duen edazein' elkarte da gal. bidezko den eskubidea
aipatuz. bai eta herraren defendatzailea eta Fiskal Ministeritza..
2. Gainerako kasuetan, lege organikoak erabakiko du zein
pertsona edo tegezko erakunde den gaL

163. artikulua

158. artikulua
1
Estatuko Aitzinkontu Orokorreta" Erkidego Autonomoentzat
egokiera bat eman daiteke aldatu zaizkion zerbitzu eta eginkizunen

neurrian eta Estalu osoko oinarrizko zerbitzu publikoak beteko diren

zihurtasunean.
2. Lurralde arteko ekonomi desegokierak. zuzentzeko asmoaz
ata salidarltate bat &ortzeko konpenzazio mru muttzo bat sortuko da.

Prozesu batetan Auzilegi erakunde batek tege bezala emanikako

araua Auzi batetan erabilgarri dela embaki dezake, eta tege hori
Konstituzioaren aurka dagoela uste badu. orduan legeak jartzen
dituen baldintza. era eta ondorioa jarraikiz, Konstituzio Auzitegira
eramana izango da eta inotaz ere ez l}a izango etenaldi bat
sortze~oa.

iobertipe" gastuak ordaintzeko eta diru multzo hau Erkldego

Autonomo eta behar den probintzien arteko banakta gurtl hau.
Garte Orakorrek eginaz.
-

IX. TITULUA

159. artikulua
1. Konstituzio Auzitegia Erregeak izendaturiko hamabi lagunek
asatzen du; Lau Biltzarkldeeli artean Biltzarrak aukeratuak. bostlk
hirurengehiengoaz: Lau Senatorkideen artean Senatuak lukeratuak,
bostik hiruren gehiengoaz; bi GobernuaJe. aukaratuak ata bi Auzi
botereak Kontseilu Orokorrak aukeratuak. J
2. Konstituzio Auitegiko Epailariak. Majlstrltu. Fiskal.
. Unibertsital irakasle. Administl'al funtzionari eta abokatu artean
izentatuak izango dira. hamabost urtez profesionallanean arituak eta
tan hortan prestuak direla erakutsi dutelarlk.
3. Konstituzio _ Auzltegiko Epailariak bederatzi urtetarako
izendatuak zango dira, eta hiru urtero hiruren bat aldatuko da.
4. Konstituzio Auzitegiko Epailariak ezin Izango dlra izan:
Ordezkotasun agintedunak. Administral eta polltlk karguduna.
Alderdi politiko edo sindikal batetako 1:uzendaritzakoak eta bereJen
tankideak; Epaile edo- Fiskaredo edonolako profesional edo mer1<atal
tana egiten dutenak. Bestelakoetan KOnstituzio Auzltekldeek Auzi
botereko judizialeko talde adostezintasun berbera Izango dute.
5. Konstituzio Auzitegikideak independienteak ilango dlra eta
bere agintearen ihardueran ,aldaezinak.
, 60. artikulua
Konstituzio Auzitegiko lel:lendakaria -Auzitegiko taldekideen
artean aukeratua eta Erregeak hiru urtetarako izendatua izango da.
161. artikutua
1. Konstitu-.io Auzitegia Espainia guztia du bere eskuera eta
gaida:
.
al Lege kta tege bezata erahakitako edozf.,. Konstituzioare'n
kontra dagoeta erabakitzeko. Lege hezata. erabakitako arau bat
Konstituzioaren kontra dagoela esan ondoren eta Jurisprudntziak
horre1a utertu, leg~ hau u'kitzen du, baina emandako epala' edo
epaiek ez dute epaitutakearen balioa galduko.
bl Konstituzioaren 52.2. artikuluan onartzen diren eskubideen
bortxapen kontrako baliakizuna egileko. legeak jartzen dituen kasu
eta eratan.
.
el Estatu eta Erkidego ~utonomoen arteko auzietan edo azken
hauen arteko auzietan.
dI Konslituziaak edo tege organikoak iratxekitzen dizkion baste
gaielon.
2. K"onstillJlio Auzitegra bidal ditzake Gobernuak Erkidego
Autonomoen edozein erabaki edo arau. Auzitegira eramandako
edazein erabaki edo arau .tenaldi batetan sartzen da baina
auzitegiak hurrengo bost hitabeteetan nah eta ez blrretsi edo kendu
egin beharka dio etenaldi hor.

164. artikutua
1. Konstituzio Auzilegiko erabakiak Boletin Oficial del Estado))
delak9an argitaratuko dira eta bateude. boz partikutar eta guzti.
Argitaratutako biharamunetik erabakitako balioa- duta eta ezin
izango da jaso baHakizunik haren aurka. Lega edo lege bezata
emanikako araua Konstituzioaren aurka dagoela adierazten dutenak,
eta eskubide subjetibo baten balioa ez dlltenak. denen aurrean azken
erabaki bezala dira.
2. Erabakiak bestelakorikesaten ez duen bitartean.
Konstitl,lzioaren aurka ez dauden beste zatlek mdar guztla dute.
165. artikulua
. Lege organiko batek arau'tuko du Konstituzio Auzitegia. bere
taldekideen egoera. Auzi garaietako prozedura eta baliakizunak
egiteko baldintzak.

X. TITULUA

K.....ltuzloaren .Idek*ta.
166. artikulua
Konstituzioa aldatzeko iniziatiba erabili ahal izango da 87,
artikuluaren 1. eta 2. apartatuetan jartzen kasuetan.
167. artikulua
1. Konstituzioa. aldatzeko proeiktuak Ganbara bakoitzeko
bosteko hiruk anartu beharko ditu. Biotan akordiorik ez baldio bada.
lortzeko ahalegiriduko da Diputatu eta Senatoreen batzorde
konposaketa berdinezkoa sortuz. beronek textu bat aurkeztuko du
biltzarreak eta Senatuek botatukodutena.
.. 2. Goiko apartatuko prozeduraz'onartzea ezbaldin bada lortzen.
eta textuak Senatuko gehiengo a.bsolutik baiezko botua lortu izan
baldin badu, biltzarreak hirutik bik aldatzea onar dezakete.
3. Garta Orokrrek. aldatzea onartuz haren berretsipenerako
referendumera mendeko da honela eskatzeri denean. hura onartzeko
hurrengo hamabost -egun barruan, edozein Ganbarako kideen
hamargarren zatia.
168, artikulua

1. Kostituzioaren berrikuste osoa edo zatikakoa proposatzen.

denaan, aurretiko Titulus. bigarren kapitulua. 1. Tituluko lehen Saila.
edo 11. Titulua ikutuz. printzipioaren onartzera joko da Ganbara
bakaitzeko hirutik bi, eta Gorteen berealaxeko deuseztatzera.
2. Hutaturiko Ganbarek berretsi beharko dute erabakia eta
textu Konstituzional berriaren estudioetan ihardun, hau Ganb~lJa
biotako hlrutlk bik onartua izan beharko du.
3. Gorte Orokorrek aldtzea onartuz, honen berretsipenerako
referendumera mendu behardo da.
169. artikulua
Ez da egingo Konstituzioaren aldatzerik gerratean eda 116.
artiklltuan aurrezikusitako egoeraren bat gertatzen denean.

162. artikulua
1. legeztaturik daude:
al Kanstituzioaren aurkako salakuntza. egiteko. Gobemu
lehendakaria, Herriaren c!efGndatzaitea, 50 Diputatu. 50 Sen atore.
Erkidego Autonomoen Ero~unde eragile :<'olejiatua eta behar denea"

DISPOSAPEN GEHIGARRIAK

Lehena
Konstituzioak babestu eta onartzen ditu forundun lurraldetako
eskubide historikoak.

B. O. del" K-Nm. 311.6

29 iilclemDre 1978

29424

Forudun errejimenaren gaurkotze orokorra. dagokionean,

Konstituzio ata Autonoma Estatuen bamean eglogo da.
Bigarrena

Konstituzio hontako 12. artikuluko adinez nagusitasunaren

deklarapenak ez dilU kaltetan egiten .Der~tKO. Pribatu ingu~uneko.
_eskublde for8Ietanbabestukoegoer8~.

Hirugarrena
Arkipielago Kanariarrell errejimen ekonomik eta fiskalaren

Zezpigsrrena
Bahn - bahine~o erakunda autonomikoak hurrengo ka~uotan
deuseztatuak izango dir.:
a) Autonomia Eatatutuak Konstituzio honen arabera
qnartutskoak. ezartzen dituzten organoek eratzerakoan. b) Prozasu autonomikoaren lnlziatiba balizkoak Burrera jotzen
ez duenean 143. 8rtikuluan aurreikusitako baldintzak betetu ez
direlako.
. c) Organismoak lehen bahin behineko erbakiak -aitortzen dion
eskubid~a ihardun ez balu hiru urtetako epe barruan.
.

aldalzes Erkidego Autonorhoaren aurrez Ikusitako txostena eskatuko

du ado behn behineko. organo autonomikoarena.

LlIugarrena
Erkidego Autol"jomoetan Lurral(;le Audientzia bat bajno -gehiago

-daudenetan,. Autonoma estatutuek daudenak raun dltzak.ete.

beralen artesn konpetentziak banatuz, betl 8uzl botereko lege

organikoan aurreikusitakoaren arabera eta honen 'batasun eta
independenuiaren barnean.

BEHIN BEHINEKO ERABAKIAK

Lehena
8ehin'behineko autonomia errejimena duten IU!T8Jdeetan. hlien
goiko organo kolejiatuek, beren kideen arteko gehlengo absolutqa
jasoz. hurrengo lniziatiba hau ..Ida dezakete. hots. 143. artikuluko 2.
apartatuak Diputazio Probintzlal edo dagozklen organo Intsull1
artekoei ematen die.

Bigarrena
Lehenago balezki autonomia estattu proiektuak plebizitatu
zituzten lurrald,eek eta Konstituzlo hau ald~rrikatzen denerako, behin
behineko autonomia errejimenez kontatzen dutenek berealaxe joka
dezskete 148. artikuluko 3. apartatuan aurrlkusten den .raberan:
honela gehiengo absolutus akordatzen dutenesn ,goren organo
preautonomik kolejiatuek Gobemuari adleraziz. Estatutu proeiktua,
151. artikuluko 2, zenbakian ezartzen denaren araberan elaboratuko
da, preautonomik organo joiejlatuaren dei4z.
Hirugarrena
~Prozesu autonomikoaren inziatiba, 143. srtikuluko 2. apart&tuan
aurreikusitakoa, Gorporazio Lokal haien kidaengandik ondorio
guztiez atzeratua ulertzan da, lehen hauteskundeak egin arte
Konstltuzioak dirauenetk.

Zortzigarrena
1. Konstituzio hau. onartu duten Ganbarek bereganatuko
dituzte. hark funtzionatzen duenetik., bertan arauzki biltzar eta
Senaturako markatzen dren funtzio eta konpetentziak, etaguzti
hauen aginteak 1981. eko Ekainetik aurrera ez du baliorlk izango.
2. . 99.eko artikuluan ezarritako' -ondorioez Konstituzioaren
, aldarrikatze.a balioiko Konstituzionala bezala kontutan hartuko d'
haren aplikapenera bideratuz. Hontarako, aipatutako aldarrikatzetlk
haga1 etl hamar. egurieko epe .bat irakiko da artikulu hartan
.rabakitakoa betetzeko.
Epa hontan, 'oraingo Gobernu lehendakar1ak, Konstituzioak kargu
hontarako azartzen dzkion betebehar eta konpetentziak bereganatuz
aukera agin delaka ..1 15. art1kuluak Jlitortzen' .dion 'ahalmenaz
baliatzeko. edo laga uztearen bidez 99. artikuluan ezarrt!ako
betetzerako. azken kasu hau 101. .artikuluko 2. apartatuan
8urreikusitako egoetan geraturik.
.
3. Deuseztatze kasuan. 115. artikuluan aurreikusitakoaz. eta
68., et8 69. artlkuluetan aurreikusitakoa aurrera legalki ez baldin
'bazen eraman. hauteskundaetan lehenagoz dirauten arauen
aplikapenerako aango da', salbuespen bakarrik hautaezintasun eta
elkartezintasunei dagokiena lzanik zuzenki aldarrikatuko da
Konstt~zioaren 70. artkuluan 1. apartatuko b letraren bigarren
etenean aurreikusitakoa. ata era berean. bertan boto emateko adinaz
erabakitakoa eta 69. artikuluko. 3an ezarritakoa.

Bederatzigarrena
Konstituzio Auzitegiko kideak lehenez hautatu ondorenetik hiru
urtetara. zozketaren lfKtet bertako lau kideen talde bat
lzendapenerako utzi eta berriztatu behar den hautagai etorki
berdineko. Bakarrik ondono hauetarako ulertuko da Gobernuaren
proposamenez hautaturiko bi etork! berdineko kideez eta Auzi
BQ.tereko Kontseilu Orokorreko formulatik datozenak taldeturik. Era
berdinez. aldarrikatuko. da hiru urte igaro ondoren. goiko -zozketak
eragn gabeko talde bien artean. Ordutk 159, srtikuluko 3.
zenbakian ezarrita.

LaugarrBfla
1. Nafarroaran kasuen eta berau Eusko Kontsellu ,Nagusian edo .
ordezkatuko duen euskal autonomik errejimenean sarueaz,
Konstituzoko 143. artikuluak ezartzen duanantn'ordez. inJzratlba
Organo F9ral. konpetenteari dagokio: l:Seronek erabakiko du hura
O$otzen duen kideen gehiengoaren erabakiz. Aipatutako iniziatib.ren
baliatasunerako beharko da, gainera, Foru Erakundeari erabaki
berretsi ahal dakikeo referendumez expreski-hontarako bJleraziz, at
emandako baliodun botuen gehlengoak onartua.
2. Iniziatibak ez balu aurrera joko hura bakar bakahik birsor
daiteke For:u Erakunde konpetentearen aglnt8 garaitik kanpo, eta
gehien jota. 143. artikuluan ezrtzen den epa gutxiengoa igaro
ondoren.
Bostgarrena
Ceuta eta Melilla hiriak: Erkidego Autonomikoetan era da'ltezke .
bertako Udalek honela erabakitzen baldin badute, beraien kideen
gehiengo absolutuak hartutako akordioaren' .rabera -ata Gorte
Orokorrek baimendu lege. organiko baten bidez, 144. artikuluan
.'
aurreikusitako arabera.

DISPOSAPEN DEROGA1ZAILEA

1. 1977.-eko UrtarrJlaren 4eko legaa aldatze palitikarako

der.agaturik geratzen da, lehemigo aipatutaka legeak ez baklin badu
derogatuta izan. hots, 1958. eko 'Maiatz,aren 17ka Mugimenduko
Onarrizko"'printzipioa, 1945.eko Uztailaren 17ka Espanolen Forua,
1938.eko Martxoaren 9ko lanarena, 1942eko, Uztailaren 171\0
Gorteetako Lege Konstitutiboa. 194eko' Uztailaren 26ko
Buruzagitzaren oinorc;iekoa. Guztiok '1967eko Uztailaren 10eko
Estatuaren Lege Organikoak aldaturik eta era berean azkenau eta
1945eko Urriaren 22ko Referenduni Naziorialarena.
2. lnolako iraupenik gorda ahal baldin badu. 183geko Urriaren
.25eko legea, Araba. Gipuzkoa eta aizkaiko probintzie dagakiona
.behin be~i~o derogaturik kontutan hartuko da.
Era berdinetan 1876eko Uztalaren 21 eka legea behn betiko
d~rogaturik geratuko da.
3. Era berean derogaturik' geratzen dira Konsttuzl0 hanen aurka dauden dlsposapen guztiak.
\

Seigrrena
Biltzarrek.o Konstituzio' Batzordara estatutu proiektu ezberdij;
batzu igomerqkoan, seriara ordenan erabakiko dira. eta' 151.
art~uluan dioen bi hilabetetako epea kondatuko da, Batzordeak
prOlektu estudioa e~o elkarren &egidan ,ezagututako proiektuak
bukatzetik.
.

AZKEN DISPOSAPENA

Konstituzio hau Estatuko Boletn OfiziaJean textu ofizia!a

argitaratzln den egun beretik funtzionamenduan sartuko da.
Espainiako beste hizkuntzetan ere argitratuko da.

IMPRENTA NACiONAL DEL BOLETIN OfiCIAL DEL ESTADO