Professional Documents
Culture Documents
Ignacio Ramonet
El tif que han experimentat les borses d'sia amenaa la resta del mn. La
mundialitzaci -el principal motor de la qual s l'optimitzaci a escala planetria del
capital financer- est posant als pobles en estat d'inseguretat generalitzada. Ignora
i rebaixa a les nacions i els seus Estats en tant que espais idonis per a l'exercici de
la democrcia i com a garants del b com.
La mundialitzaci financera ha creat d'esta forma el seu propi Estat. Un Estat
supranacional, que disposa dels seus aparells, de les seues xrcies d'influncia i
dels seus propis mitjans d'acci. Es tracta de la constellaci formada pel Fons
Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial , l'Organitzaci per a la Cooperaci i el
Desenrotllament Econmic (OCDE) i l'Organitzaci Mundial del Comer (OMC). Estes
institucions parlen amb una sola veu - amplificada per la prctica totalitat dels
medis - per a exaltar les "virtuts del mercat".
Este Estat mundial s un poder sense societat, ja que este rol s exercit pels
mercats financers i les empreses gegants de qu sn mandataris. El resultat s que
les societats realment existents sn societats sense poder (1). I tot a no deixa
d'agreujar-se.
Successora del GATT, l'OMC s'ha transformat des de 1995 en una instituci
dotada de poders supranacionals i situada fora de qualsevol control per part de les
democrcies parlamentries.
Una vegada que es proposa intervindre, l'OMC pot declarar les legislacions
nacionals en matria de dret laboral, de medi ambient o de salut "contrries a la
llibertat de comer" i demanar la seua derogaci (2).
D'altra banda, des de maig de 1995, al s de l'OCDE, al marge de l'opini
pblica dels diferents pasos, es negocia el molt important Acord Multilateral
d'Inversions (AMI), que haur de ser firmat en 1998, i que s'orienta a donar plens
poders als inversors enfront dels governs.
El desarmament del poder financer ha de convertir-se en un objectiu d'inters
cvic de primera magnitud, si es vol evitar que el mn del prxim segle es
transforme en una jungla on els predadores imposen la seua llei.
segle (3).
Nombrosos experts han assenyalat que la posada en prctica d'esta taxa no
presentaria cap dificultat tcnica (4). La seua aplicaci arrunaria el credo liberal
d'aquells que no deixen d'evocar l'absncia de solucions de recanvi al sistema
actual.
Per qu no crear ( a escala planetria) l'Organitzaci No Governamental Acci
per una Taxa Tobin d'ajuda als ciutadans (ATTAC)?. En coordinaci amb sindicats i
associacions amb finalitats culturals, socials o ecolgiques, podria funcionar com un
formidable grup de pressi cvica davant dels governs per a impulsar-los a reclamar
finalment la posada en marxa efectiva d'este impost mundial per la solidaritat.
Ignacio Ramonet
(Editorial del nm. 26, desembre de 1997,Le Monde diplomatique, edici espanyola).
(* ) Article que va iniciar el Moviment ATTAC
(1) Llegiu Andr Gorz, Misres du present, richesse d'avindre, Gallile, Pars, 1997;
aix com la comunicaci de Bernard Cassen en el colloqui "La social-dmocratie
l'heure de la mondialisation", organitzat pel partit Quebequs (PQ) al setembre de
1997.
D'altra banda, del Grup de Lisboa, presidit per Riccardo Petrella, l'estudi titulat "El
desarmament financer".
(2) Cf. Francois Chesnais, La mondialisatin du capital, Syros, Pars, 1997
(3) Rapport sud li developpment humain 1997. Econmica, Pars.
(4) Cf. Mahbub Ul Haq, Inge Kaul, Isabelle Grunberg. The Tobin Tax; Llegiu LeMonde
diplomatique, edici espanyola, febrer de 1997.
Ignacio Ramonet
El tifn que han experimentado las bolsas de Asia amenaza al resto del
mundo. La mundializacin -cuyo principal motor es la optimizacin a escala
planetaria del capital financiero- est poniendo a los pueblos en estado de
inseguridad generalizada. Ignora y rebaja a las naciones y a sus Estados en tanto
que espacios idneos para el ejercicio de la democracia y como garantes del bien
comn.
La mundializacin financiera ha creado de esta forma su propio Estado. Un
Estado supranacional, que dispone de sus aparatos, de sus redes de influencia y de
sus propios medios de accin. Se trata de la constelacin formada por el Fondo
bancos del planeta tienen sucursales en los parasos fiscales y extraen un gran
provecho de ello. Por qu no decretar un boicot financiero, por ejemplo, a
Gibraltar, o a las Islas Caimn o a Liechtenstein, mediante una prohibicin a los
bancos que trabajan con el sector pblico de operar y abrir filiales en esos lugares?.
El impuesto sobre las rentas financieras es una exigencia democrtica
mnima. Estos beneficios deberan ser sometidos exactamente a la misma fiscalidad
a la que se somete a las rentas del trabajo. Esto no sucede en ningn lugar, en
particular en la Unin Europea.
La libertad total de circulacin de capitales desestabiliza a la democracia. Por
ello es importante poner en marcha mecanismos disuasorios. Uno de ellos es la Tasa
Tobin. Que toma su nombre del Premio Nobel norteamericano de economa, que la
propuso en 1972.
Se trata de gravar, de forma mdica, todas las transacciones sobre los mercados de
cambios para estabilizarlos y al mismo tiempo para procurar ingresos a la
comunidad internacional. Con un nivel del 0,1%, la tasa Tobin lograra anualmente
unos 166 mil millones de dlares, dos veces ms que la suma anual necesaria para
erradicar la pobreza extremada de aqu al comienzo del prximo siglo (3).
Numerosos expertos han sealado que la puesta en prctica de esta tasa no
presentara ninguna dificultad tcnica (4). Su aplicacin arruinara el credo liberal
de cuantos no cesan de evocar la ausencia de soluciones de recambio al sistema
actual.
Por qu no crear ( a escala planetaria) la Organizacin No Gubernamental
Accin por una Tasa Tobin de ayuda a los ciudadanos (ATTAC)?. En coordinacin con
sindicatos y asociaciones con finalidades culturales, sociales o ecolgicas, podra
funcionar como un formidable grupo de presin cvica ante los gobiernos para
impulsarles a reclamar finalmente la puesta en marcha efectiva de este impuesto
mundial por la solidaridad."
Ignacio Ramonet
(Editorial del n 26, diciembre de 1997,Le Monde diplomatique, edicin espaola).
(* ) Artculo que inici el Movimiento ATTAC
(1) Lase Andr Gorz, Misres du present, richesse de l'avenir, Gallile, Pars, 1997;
as como la comunicacin de Bernard Cassen en el coloquio "La social-dmocratie
l'eure de la mundialisation", organizado por el partido Quebequs (PQ) en
septiembre de 1997.
Por otra parte, del Grupo de Lisboa, presidido por Riccardo Petrella, el estudio
titulado "El desarme financiero".
(2) Cf. Francois Chesnais, La mundialisatin du capital, Syros, Pars, 1997
(3) Rapport sur le developpment humain 1997. Econmica, Pars.
(4) Cf. Mahbub Ul Haq, Inge Kaul, Isabelle Grunberg. The Tobin Tax; Lase LeMonde
diplomatique, edicin espaola, febrero de 1997.