You are on page 1of 5

DESARMAR ELS MERCATS FINANCERS (*)

Ignacio Ramonet
El tif que han experimentat les borses d'sia amenaa la resta del mn. La
mundialitzaci -el principal motor de la qual s l'optimitzaci a escala planetria del
capital financer- est posant als pobles en estat d'inseguretat generalitzada. Ignora
i rebaixa a les nacions i els seus Estats en tant que espais idonis per a l'exercici de
la democrcia i com a garants del b com.
La mundialitzaci financera ha creat d'esta forma el seu propi Estat. Un Estat
supranacional, que disposa dels seus aparells, de les seues xrcies d'influncia i
dels seus propis mitjans d'acci. Es tracta de la constellaci formada pel Fons
Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial , l'Organitzaci per a la Cooperaci i el
Desenrotllament Econmic (OCDE) i l'Organitzaci Mundial del Comer (OMC). Estes
institucions parlen amb una sola veu - amplificada per la prctica totalitat dels
medis - per a exaltar les "virtuts del mercat".
Este Estat mundial s un poder sense societat, ja que este rol s exercit pels
mercats financers i les empreses gegants de qu sn mandataris. El resultat s que
les societats realment existents sn societats sense poder (1). I tot a no deixa
d'agreujar-se.
Successora del GATT, l'OMC s'ha transformat des de 1995 en una instituci
dotada de poders supranacionals i situada fora de qualsevol control per part de les
democrcies parlamentries.
Una vegada que es proposa intervindre, l'OMC pot declarar les legislacions
nacionals en matria de dret laboral, de medi ambient o de salut "contrries a la
llibertat de comer" i demanar la seua derogaci (2).
D'altra banda, des de maig de 1995, al s de l'OCDE, al marge de l'opini
pblica dels diferents pasos, es negocia el molt important Acord Multilateral
d'Inversions (AMI), que haur de ser firmat en 1998, i que s'orienta a donar plens
poders als inversors enfront dels governs.
El desarmament del poder financer ha de convertir-se en un objectiu d'inters
cvic de primera magnitud, si es vol evitar que el mn del prxim segle es
transforme en una jungla on els predadores imposen la seua llei.

Diriament uns 1.500 millards de dlars realitzen mltiples anades i vingudes,


especulant sobre les variacions en les cotitzacions de les divises. Esta inestabilitat
dels canvis s una de les causes de l'ala dels interessos reals, que frena el consum
domstic i les inversions de les empreses. Incrementa els dficits pblics i d'altra
banda incita als
fons de pensions, que manegen centenars de milers de milions de dlars, a reclamar
a les empreses dividends cada vegada ms elevats. Les primeres vctimes d'esta
"caa" del benefici sn els assalariats, els acomiadaments massius dels quals fan
pujar les cotitzacions borsries dels seus ex-empleadors.
Poden les societats seguir tolerant l'intolerable per molt de temps?. s urgent
tirar alguns grans d'arena en l'engranatge d'estos moviments de capitals
devastadors. De tres formes: supressi dels "paradisos fiscals"; augment de la
fiscalitat en les rendes del capital; aplicaci de taxes sobre les transaccions
financeres.
Els paradisos fiscals sn zones en qu regna el secret bancari, que no serveix
ms que per a camuflar malversacions i altres activitats mafioses. Milers de milions
de dlars sn sostrets d'esta forma a tota fiscalitat en benefici dels poderosos i dels
establiments financers. Perqu tots els grans bancs del planeta tenen sucursals en
els paradisos fiscals i extrauen un gran profit d'aix. Per qu no decretar un boicot
financer, per exemple, a Gibraltar, o a les Illes Caiman o a Liechtenstein, per mitj
d'una prohibici als bancs que treballen amb el sector pblic d'operar i obrir filials
en eixos llocs?
L'impost sobre les rendes financeres s una exigncia democrtica mnima.
Estos beneficis haurien de ser sotmesos exactament a la mateixa fiscalitat a qu se
sotmet a les rendes del treball. A no succex en cap lloc, en particular a la Uni
Europea.
La llibertat total de circulaci de capitals desestabilitza la democrcia. Per
aix s important posar en marxa mecanismes dissuasoris. Un d'ells s la Taxa
Tobin. Que pren el seu nom del Premi Nobel nord-americ d'economia, que la va
proposar en 1972.
Es tracta de gravar, de forma mdica, totes les transaccions sobre els mercats
de canvis per a estabilitzar-los i al mateix temps per a procurar ingressos a la
comunitat internacional. Amb un nivell del 0,1%, la taxa Tobin aconseguiria
anualment uns 166 mil milions de dlars, dos vegades ms que la summa anual
necessria per a eradicar la pobresa extremada d'ac al comenament del prxim

segle (3).
Nombrosos experts han assenyalat que la posada en prctica d'esta taxa no
presentaria cap dificultat tcnica (4). La seua aplicaci arrunaria el credo liberal
d'aquells que no deixen d'evocar l'absncia de solucions de recanvi al sistema
actual.
Per qu no crear ( a escala planetria) l'Organitzaci No Governamental Acci
per una Taxa Tobin d'ajuda als ciutadans (ATTAC)?. En coordinaci amb sindicats i
associacions amb finalitats culturals, socials o ecolgiques, podria funcionar com un
formidable grup de pressi cvica davant dels governs per a impulsar-los a reclamar
finalment la posada en marxa efectiva d'este impost mundial per la solidaritat.
Ignacio Ramonet
(Editorial del nm. 26, desembre de 1997,Le Monde diplomatique, edici espanyola).
(* ) Article que va iniciar el Moviment ATTAC
(1) Llegiu Andr Gorz, Misres du present, richesse d'avindre, Gallile, Pars, 1997;
aix com la comunicaci de Bernard Cassen en el colloqui "La social-dmocratie
l'heure de la mondialisation", organitzat pel partit Quebequs (PQ) al setembre de
1997.
D'altra banda, del Grup de Lisboa, presidit per Riccardo Petrella, l'estudi titulat "El
desarmament financer".
(2) Cf. Francois Chesnais, La mondialisatin du capital, Syros, Pars, 1997
(3) Rapport sud li developpment humain 1997. Econmica, Pars.
(4) Cf. Mahbub Ul Haq, Inge Kaul, Isabelle Grunberg. The Tobin Tax; Llegiu LeMonde
diplomatique, edici espanyola, febrer de 1997.

DESARMAR LOS MERCADOS FINANCIEROS (*)

Ignacio Ramonet
El tifn que han experimentado las bolsas de Asia amenaza al resto del
mundo. La mundializacin -cuyo principal motor es la optimizacin a escala
planetaria del capital financiero- est poniendo a los pueblos en estado de
inseguridad generalizada. Ignora y rebaja a las naciones y a sus Estados en tanto
que espacios idneos para el ejercicio de la democracia y como garantes del bien
comn.
La mundializacin financiera ha creado de esta forma su propio Estado. Un
Estado supranacional, que dispone de sus aparatos, de sus redes de influencia y de
sus propios medios de accin. Se trata de la constelacin formada por el Fondo

Monetario Internacional (FMI), el Banco Mundial , la Organizacin para la


Cooperacin y el Desarrollo Econmico (OCDE) y la Organizacin Mundial del
Comercio (OMC). Estas instituciones hablan con una sola voz - amplificada por la
prctica totalidad de los media - para exaltar las "virtudes del mercado".
Este Estado mundial es un poder sin sociedad, ya que este rol es ejercido por
los mercados financieros y las empresas gigantes de los que son mandatarios. El
resultado es que las sociedades realmente existentes son sociedades sin poder (1).
Y todo esto no deja de agravarse. (Lase en ste nmero el dossier sobre la crisis
financiera actual).
Sucesora del GATT, la OMC se ha transformado desde 1995 en una institucin
dotada de poderes supranacionales y situada fuera de cualquier control por parte de
las democracias parlamentarias.
Una vez que se propone intervenir, la OMC puede declarar a las legislaciones
nacionales en materia de derecho laboral, de medio ambiente o de salud "contrarias
a la libertad de comercio" y pedir su derogacin (2).
Por otra parte, desde mayo de 1995, en el seno de la OCDE, al margen de la opinin
pblica de los diferentes pases, se negocia el muy importante Acuerdo Multilateral
de Inversiones (AMI), que deber ser firmado en 1998, y que se orienta a dar plenos
poderes a los inversores frente a los gobiernos.
El desarme del poder financiero debe convertirse en un objetivo de inters
cvico de primera magnitud, si se quiere evitar que el mundo del prximo siglo se
transforme en una jungla donde los predadores impongan su ley.
Diariamente unos 1.500 millardos de dlares realizan mltiples idas y venidas,
especulando sobre las variaciones en las cotizaciones de las divisas. Esta
inestabilidad de los cambios es una de las causas del alza de los intereses reales,
que frena el consumo domstico y las inversiones de las empresas. Incrementa los
dficits pblicos y por otra parte incita a losfondos de pensiones, que manejan
centenares de miles de millones de dlares, a reclamar a las empresas dividendos
cada vez ms elevados. Las primeras vctimas de esta "caza" del beneficio son los
asalariados, cuyos despidos masivos hacen subir las cotizaciones burstiles de sus
ex-empleadores.
Pueden las sociedades seguir tolerando lo intolerable por mucho tiempo?. Es
urgente arrojar algunos granos de arena en el engranaje de estos movimientos de
capitales devastadores. De tres formas: supresin de los "parasos fiscales";
aumento de la fiscalidad en las rentas del capital; aplicacin de tasas sobre las
transacciones financieras.
Los parasos fiscales son zonas en las que reina el secreto bancario, que no
sirve ms que para camuflar malversaciones y otras actividades mafiosas. Miles de
millones de dlares son sustrados de esta forma a toda fiscalidad en beneficio de
los poderosos y de los establecimientos financieros. Porque todos los grandes

bancos del planeta tienen sucursales en los parasos fiscales y extraen un gran
provecho de ello. Por qu no decretar un boicot financiero, por ejemplo, a
Gibraltar, o a las Islas Caimn o a Liechtenstein, mediante una prohibicin a los
bancos que trabajan con el sector pblico de operar y abrir filiales en esos lugares?.
El impuesto sobre las rentas financieras es una exigencia democrtica
mnima. Estos beneficios deberan ser sometidos exactamente a la misma fiscalidad
a la que se somete a las rentas del trabajo. Esto no sucede en ningn lugar, en
particular en la Unin Europea.
La libertad total de circulacin de capitales desestabiliza a la democracia. Por
ello es importante poner en marcha mecanismos disuasorios. Uno de ellos es la Tasa
Tobin. Que toma su nombre del Premio Nobel norteamericano de economa, que la
propuso en 1972.
Se trata de gravar, de forma mdica, todas las transacciones sobre los mercados de
cambios para estabilizarlos y al mismo tiempo para procurar ingresos a la
comunidad internacional. Con un nivel del 0,1%, la tasa Tobin lograra anualmente
unos 166 mil millones de dlares, dos veces ms que la suma anual necesaria para
erradicar la pobreza extremada de aqu al comienzo del prximo siglo (3).
Numerosos expertos han sealado que la puesta en prctica de esta tasa no
presentara ninguna dificultad tcnica (4). Su aplicacin arruinara el credo liberal
de cuantos no cesan de evocar la ausencia de soluciones de recambio al sistema
actual.
Por qu no crear ( a escala planetaria) la Organizacin No Gubernamental
Accin por una Tasa Tobin de ayuda a los ciudadanos (ATTAC)?. En coordinacin con
sindicatos y asociaciones con finalidades culturales, sociales o ecolgicas, podra
funcionar como un formidable grupo de presin cvica ante los gobiernos para
impulsarles a reclamar finalmente la puesta en marcha efectiva de este impuesto
mundial por la solidaridad."

Ignacio Ramonet
(Editorial del n 26, diciembre de 1997,Le Monde diplomatique, edicin espaola).
(* ) Artculo que inici el Movimiento ATTAC
(1) Lase Andr Gorz, Misres du present, richesse de l'avenir, Gallile, Pars, 1997;
as como la comunicacin de Bernard Cassen en el coloquio "La social-dmocratie
l'eure de la mundialisation", organizado por el partido Quebequs (PQ) en
septiembre de 1997.
Por otra parte, del Grupo de Lisboa, presidido por Riccardo Petrella, el estudio
titulado "El desarme financiero".
(2) Cf. Francois Chesnais, La mundialisatin du capital, Syros, Pars, 1997
(3) Rapport sur le developpment humain 1997. Econmica, Pars.
(4) Cf. Mahbub Ul Haq, Inge Kaul, Isabelle Grunberg. The Tobin Tax; Lase LeMonde
diplomatique, edicin espaola, febrero de 1997.

You might also like