Professional Documents
Culture Documents
N m e r o 6 4 M a r 2 0 1 5 w w w. v e r i t a s . e s
consultes
editorial
sumari
eva villamayor
directora de mrqueting
Altres productes que tamb es consoliden i han centrat latenci: la cha, font domega 3, fibra i antioxidants,
cada vegada ms aplicada i introduda en formulacions de
productes com a ingredient bsic. I el cnem, pels seus
cids grassos.
Nens 4
Diversitat 10
Divulgaci 16
Forn 22
La protena,
millor vegetal
Un te, sisplau
Energia lquida
Sempre fresc
Reportatge 24
Estil de vida
Novetats 32
Lessncia de la dieta
mediterrnia
Herba de blat,
el superaliment verd
Un toc de ssam
28
LaCuina
Tcniques de cuina 36
La Cuina Veritas
Pizzes
37
Colectius 38
Menjar b per veure-hi
millor
Hola! Avui
em trobareu a les
pgines 32-33
2
Bellesa 40
Amanida de cuscs
i verdures, vedella amb
salsa de vi...
32
www.veritas.es. REVISTA VERITAS n 64 Mar 2015. Consell editorial: Eva Villamayor i Emilio Vil. Realitzaci i edici: elbulevarcreativo. Direcci del contingut: Mai Vives.
Collaboradora: Dolores Raign. Disseny i Pre-press: elbulevarcreativo. Fotografia: Ardila Correcci lingstica: Esperana Sierra i Serra. Impressi: Serper
nens
La protena,
millor vegetal
Sn nutrients indispensables per a la formaci, el creixement i la renovaci de cada cllula de lorganisme. Les
protenes sn necessries en totes les etapes de la vida,
per resulten fonamentals durant la infncia, ladolescncia
i lembars. Per aquesta ra, els pares tenen un especial inters que la dieta dels seus fills sigui rica en protenes, per
est demostrat que els nens occidentals consumeixen el
doble o el triple de protenes recomanades segons ledat.
Aix, els petits entre 6 i 9 anys (que necessiten una quantitat diria duns 19 grams) estan prenent prop de 77 grams
de protena, s a dir, ms del triple recomanat.
ECOVERITAS.pdf
05/02/15
13:19
CM
MY
CY
CMY
Sabies que, incloure protenes vegetals a la dieta dels nens s un pas fonamental per crear hbits
saludables de cara al futur.
La proporci ideal
Si no us agrada gaire cuinar o simplement no teniu temps, lopci ms prctica per endinsar-se en el mn de les protenes vegetals la trobareu a les nostres neveres, on us esperen un munt de plats elaborats que agraden molt tant als petits
com als grans. Per exemple: macarrons a la bolonyesa amb seitan, mandonguilles de seitan i tofu amb salsa, tofu a lestil
pit de pollastre arrebossat, seitan arrebossat, llibrets de seitan, broquetes de seitan i tofu, hamburgueses amb tofu, nuggets
de tofu...
1.
2.
3.
4.
5.
1
3
petit xef
Ingredients:
100 g de mill
100 g de tofu
1 ceba petita
1/2 got de beguda
de soja
250 ml daigua
Pa ratllat
Pebre blanc
Nou moscada
Oli doliva
Sal
1. Tofu. Vegetalia
2. Mill. Eco Basics
SINCACAO
SINAZCfESAADIDOS
SINLECHE
Elaboraci:
www.qbio.bio
diversitat
Un te, sisplau
El te s una infusi excitant dorigen asitic que procedeix de la planta Camellia sinensis o Thea sinensis, un arbust originari de les zones altes, clides i humides del sud
de la Xina. T unes fragants flors de color crema similars
a les del gessam i unes fulles perennes de color verd fosc,
amb les quals selabora el te.
Els quatre tipus bsics de te (blanc, verd, vermell i negre) procedeixen daquesta planta i noms es diferencien
pel tractament que reben. Les fulles del te negre sassequen
en part i sespremen abans de fermentar-les i dessecar-les.
Les del verd es tracten al vapor, es trituren i sassequen.
Les fulles del vermell es fermenten parcialment i el te
blanc selabora amb els brots ms joves de la planta. Cada
varietat t unes caracterstiques particulars, tot i que podem parlar de beneficis generals derivats del seu consum.
Estimulant. El seu consum activa el crtex cerebral i
el sistema nervis central, un fet que eleva la moral, afavoreix el pensament i augmenta la capacitat creadora.
Desintoxicant. Estimula la diresi, redueix el colesterol i desintoxica lorganisme.
Rejovenidor. Cont vitamines i flavonoides que
combaten els radicals lliures i actuen com un poders elixir de joventut.
Verd, anticancerigen
Sabies que, totes les varietats de te contenen vitamines i flavonoides, que combaten els radicals
lliures i actuen com un poders elixir de joventut.
10
biosabor.com
11
1191) ja ens parla de les propietats del te verd: actua positivament sobre els cinc rgans vitals (especialment el cor),
dissipa els efectes nocius de lalcohol, actua com a estimulant, millora les malalties de la pell, apaga la set, evita les
indigestions, prev la fatiga i millora les funcions urinries.
Actualment est reconegut com un poders antioxidant
per prevenir lenvelliment i est indicat en casos de refredat i mal de cap.
- s anticancerigen. Sha comprovat que t potencial per
lluitar contra el cncer de pell, estmac, esfag i clon.
- Activa el sistema cardiovascular. Consumit regularment
dificulta la formaci de coguls i redueix el colesterol i
els greixos de la sang.
Negre, el ms popular
T un ndex de cafena molt ms elevat que els altres tes i s el ms popular a Europa, lndia i Amrica del
Nord. De fet, el seu consum representa gaireb el 80%
del consum mundial de te. Les varietats de te negre ms
habituals sn Ceilan, Assam i Darjeeling, considerat per a
molts el te negre ms fi.
Elaboraci. Desprs de la recollecci i el pansiment
de les fulles, senrotllen, es fermenten i sassequen. El procs de fermentaci fa que aquest sigui el te ms aromtic
de tots.
Beneficis. Una tassa de te negre aporta uns dos-cents
milligrams de flavonoides, uns antioxidants molt beneficiosos per al sistema cardiovascular, ja que milloren la
capacitat de dilataci i contracci dels vasos sanguinis i
redueixen el risc dafeccions cardaques.
- Ric en minerals. Cont calci, crom, magnesi, mangans,
ferro, zinc, fsfor, potassi, alumini i fluor.
- Calma la irritaci ocular. A nivell extern es pot utilitzar
en casos de conjuntivitis o vista cansada (saplica fent
El ritual
de la preparaci
Preparar una tassa de te s molt fcil, noms
heu de recordar certes pautes per poder gaudir
al mxim de tots els seus matisos.
1. s evident que laigua ha destar calenta,
per no ha de bullir, a fi de no destruir la vitamina C.
2. Laigua ha de ser el menys calcria possible,
per tant, s ideal preparar-lo amb aigua mineral.
3. No renteu la tetera amb detergent, noms
cal esbandir-la sota laixeta. Deixeu la capa fosca que es va formant i aix obtindreu un te ms
gusts.
4. Si us voleu animar, heu de deixar el te pocs
minuts en infusi (de dos a quatre, segons el
tipus). Si el deixeu ms temps (entre tres i cinc
minuts), salliberen a laigua els tanins de les
fulles i lacci estimulant de la tena queda atenuada. El resultat s una infusi ms aviat sedant, malgrat que us sembli ms forta a causa
del seu sabor amargant i aspre.
1.
2.
3.
4.
4
3
AYUDA A
PREVENIR
EL RIESGO DE
IRRITACIONES
LA ALTERNATIVA MS SALUDABLE,
NATURAL Y ECOLGICA
www.masminaturalcotton.com
Sguenos en las
Redes Sociales:
13
BAGUSDISSENY
veritas_crema_dental_nudosseny.pdf
1
2
12/02/15
13:28
prendre fins i tot els nens, les persones nervioses i els hipertensos. Rooibos s el nom duna planta sud-africana
que significa arbust vermell. Per aquest motiu tamb
sanomena te vermell, per no t res a veure amb el te
vermell de la Xina.
Beneficis. s una beguda que ajuda en el tractament
de les allrgies, ja que actua com a antihistamnic natural
sense provocar somnolncia. Tamb millora la majoria de
trastorns digestius i intestinals, com la diarrea, el restrenyiment, la gastritis, el mal de panxa i els vmits.
- Dirtic. Ajuda a equilibrar els nivells de potassi i sodi,
un fet que evita la retenci de lquids.
- Cuida la salut bucal. Grcies al seu contingut en calci, magnesi i fluor beneficia les dents i els ossos. A la
vegada, soluciona problemes com aftes, mal de coll,
gingivitis o faringitis.
- Frena el procs denvelliment. Els antioxidants que cont,
com la vitamina C, els flavonoides, la superxid dismutasa i la quercitina, ajuden a combatre els radicals
lliures i frenen lenvelliment cellular.
CM
MY
CY
CMY
14
15
divulgaci
M. D. Raign
Dpto. Qumica Escuela Tcnica Superior de
Ingeniera Agronmica y del Medio Natural
Universidad Politcnica de Valencia
Energa lquida
Los zumos ecolgicos nos traen lo mejor de la fruta y son una buena opcin
para beneficiarnos de sus vitaminas y nutrientes de manera cmoda y rpida.
Gracias a un novedoso sistema de conservacin en fro se consigue preservar el
sabor y el aroma de la fruta original sin necesidad de aadir azcares.
En general, los zumos son alimentos elaborados muy
bien aceptados y en su calidad influye la variedad de fruta
(apta para la industrializacin), las condiciones sanitarias
(frescura, sin moho), el grado de madurez (la fruta verde no
tiene desarrollado todava el sabor y la muy madura tiene
la estructura degradada, lo que dificulta la extraccin) y la
ausencia de fermentacin (ya que puede dar malos sabores
o colores al zumo, adems de contaminaciones microbiolgicas). Por ello, los principales factores de calidad de un
zumo son la relacin azcar/acidez total, los aromas de la
fruta original, el color y una textura agradable para beber.
Desde el punto de vista tcnico, un zumo es la sustancia
lquida obtenida por la extraccin de vegetales y frutas en
cualquier proporcin. Posee el color, el aroma y el sabor
caractersticos del alimento del que proviene y en el caso de
los jugos ecolgicos, las materias primas deben ser obligatoriamente de origen ecolgico y los procesos de obtencin
deben ajustarse a la normativa vigente. Los zumos se obtienen de diferentes maneras:
Por extraccin de la pulpa. Para obtener el zumo se
suele prensar la pulpa, aunque en algunas ocasiones se puede
prensar la fruta entera. Por ejemplo, el zumo de lima se puede
obtener del fruto entero, segn las buenas prcticas de fabricacin que permiten reducir al mnimo la presencia en el jugo
de componentes de las partes exteriores (Ashurst, 1998).
16
Variedades envasadas
Sabas que, los zumos ecolgicos directos HPP tienen un sabor y un aroma naturales y mantienen
intacto el aporte vitamnico de la fruta original.
17
PRODUCCIN
PRODUCCIN
MATERIA PRIMA
Figura 1. Diagrama de flujo clsico y alternativa (lnea roja de extraccin en fro y HPP) en la elaboracin de zumos.
FRUTA Y/O VERDURA ECOLGICA
PUR
EDULCORADOS AADIDOS
DILUCIN
NECTAR
ZUMO CONCENTRADO
CENTRIFUGADO
PRESIN
EN FRO
PASTEURIZACIN
ESTERILIZACIN
ZUMO / NECTAR
REFRIGERADOS
ZUMO / NECTAR
NO REFRIGERADOS
BASE CONCENTRADO
ZUMO DIRECTO
El proceso de elaboracin de zumos de frutas y/o vegetales siempre tiene una parte comn (figura 1), que es la
recepcin de la materia prima, la seleccin y el lavado con
agua potable de buena calidad.
Procesos de extraccin. En funcin del producto buscado, las frutas y verduras pueden someterse a un proceso
de extraccin que tiene como finalidad separar la parte lquida de la parte slida (residuos de pulpa, pieles, semillas)
y as obtener un zumo de alta calidad. En dicho proceso se
extraen las sustancias aromticas (esteres, aldehdos...), los
azcares (sacarosa, fructosa...), los pigmentos (carotenoides
18
ZUMO 100%
Trituracin. Para la obtencin de purs, pastas o cremogenados se realiza una trituracin de la pulpa y un tamizado fino. La trituracin puede realizarse en caliente o en
fro, y el tamizado tiene como finalidad separar el jugo de
los componentes slidos (fibra, semillas, pieles).
Tamizado. Su objetivo es separar las partculas slidas
de tamao superior al del dimetro de orificio del tamiz.
Tras el tamizado, se obtiene un zumo natural que, mediante
refrigeracin, puede comercializarse directamente.
gustos a cocidos o por destruccin de vitaminas. Las alteraciones ms comunes suelen ser:
- Modificaciones del sabor. La causa es la utilizacin de
temperaturas elevadas o tiempos largos durante el tratamiento trmico. O bien por la presencia de metales que
aportan un gusto metlico y desagradable.
- Cambios en los contenidos en vitamina C. Son provocados
por la presencia de aire, la baja acidez o la presencia de
enzimas oxidantes o de cobre.
Nuevos tipos de conservacin. Para evitar las alteraciones mencionadas, la industria ha introducido nuevos
procesos de conservacin que permiten obtener zumos de
mayor valor nutricional y organolptico.
- Presurizacin en fro o pasteurizacin hiperbrica (high pressure
processing-HPP). Consiste en someter el zumo a un alto
nivel de presin hidrosttica durante unos minutos. As
se inactivan los microorganismos (bacterias, levaduras
y hongos), respetando las cualidades organolpticas y
confiriendo al producto una elevada calidad sensorial y
nutricional, a la vez que mantiene su frescura original
durante todo su periodo de vida til (Bull et al., 2004;
Oey et al., 2008). Se trata de una tecnologa respetuosa
con el medio ambiente, ya que los equipos slo requieren electricidad y agua, que se recircula para el proceso.
La conservacin se puede realizar mediante procedimientos fsicos como congelacin, refrigeracin, pasteurizacin y/o esterilizacin.
Pasteurizacin. Se realiza un tratamiento trmico a
baja temperatura (<100 C) y de baja intensidad que prolonga la vida til del zumo durante varios das o meses. El
objetivo es inactivar las enzimas responsables de las oxidaciones, malos sabores y deterioro del producto, estabilizar
la turbiedad y reducir la flora microbiana.
Esterilizacin. Es un proceso utilizado para inactivar
las esporas bacterianas resistentes al calor. Las temperaturas
se elevan a 120-140 C, ocasionando la muerte de las bacterias y sus esporas.
Riesgos. Los riesgos de la pasteurizacin y esterilizacin es que se pueden modificar las caractersticas organolpticas y nutricionales, porque los zumos puedan tomar
- Extraccin unitaria. Cada fruta se somete individualmente a presin (partida o entera), separndose el jugo y
el residuo. Este sistema se emplea en ctricos (naranja,
pomelo, mandarina), pero tiene el inconveniente de que
puede aportar aceites esenciales de la cscara.
- Extraccin mediante aplastamiento y prensado. Se usa para
uvas, grosellas, manzanas Consiste en una trituracin
y prensado: las piezas se estrujan al pasar entre dos rodillos de perfiles rugosos para no romper las semillas.
Para el caso concreto de la uva, hay que realizar un desgranado antes del prensado de los granos, ya que los
raspones dan astringencia y mal sabor. En este caso la
fruta se corta y se presiona y centrifuga la pulpa a gran
velocidad, lo que produce calor y prdidas nutricionales, sobre todo de vitamina C.
- Extraccin en fro. En algunos zumos de produccin ecolgica se emplean nuevas tcnicas de extraccin ms
respetuosas con el valor nutricional y organolptico de
la fruta. Consiste en una extraccin en fro (cold pressing), un mtodo que primero crea una pasta con las
frutas y despus dicha pasta se aplasta a presin alta para
obtener hasta la ltima gota. El resultado es un jugo sin
calentamiento en el que se minimiza la oxidacin y se
conservan intactos los nutrientes. El zumo queda ms
espeso y se obtienen jugos de alta calidad.
19
Ecolgico
Extraccin en fro
y HPP
No ecolgico
pasteurizado
No ecolgico
esterilizado
Naranja + Zanahoria
Manzana + Pia
Manzana
Figura 2. Relacin de zumos de naranja y zanahoria, manzana y pia y slo manzana, ecolgicos y no ecolgicos, con diversos sistemas de extraccin
y conservacin.
20
4
12,6 12,4 12,2 12 11,8 11,6 11,4 11,2 11 10,8 Ecolgico
No ecolgico
refrigerado HPP pasteurizado
Tipo zumo
No ecolgico
esterilizado
Bibliografa
5
Slidos solubles (Brix)
45 40 35 30 25 20 15 10 50Ecolgico
No ecolgico
refrigerado HPP pasteurizado
Tipo zumo
No ecolgico
esterilizado
35 30 25 20 15 10 50Ecolgico
No ecolgico
refrigerado HPP pasteurizado
Tipo zumo
No ecolgico
esterilizado
Ashurst, P.R. (editor). 1998. Produccin y envasado de zumos y bebidas de frutas sin gas. Acribia,
Zaragoza. 415 pp.
Bull, M.K.; Zerdin, K.; Howe, E.; Goicoechea, D.;
Paramanandhan, P.; Stockman, R.; Stewart, C.M.
2004. The effect of high pressure processing on
the microbial, physical and chemical properties of
Valencia and Navel orange juice. Innovative Food
Science & Emerging Technologies, 5: 135-149.
Oey, I.; Lille, M.; Van Loey, A.; Hendrickx, M.
2008. Effect of high-pressure processing on colour,
texture and flavour of fruit-and vegetable-based food
products: a review. Trends in Food Science & Technology, 19: 320-328.
Polydera, A.C.; Stoforos, N.G.; Taoukis, P.S. 2003.
Comparative shelf life study and vitamin C loss kinetics in pasteurised and high pressure processed
reconstituted orange juice. Journal of Food Engineering, 60(1): 21-29.
ACEPTA EL
RETO!
Figura 6. Niveles del ndice de madurez en los zumos de pia y manzana de diferentes procedencias.
21
forn
Sempre fresc
Tots els nostres pans, que elaborem de manera tradicional, tenen una durada
de fins a una setmana en unes condicions ptimes per al seu consum. Per evitar
que el pa sassequi i sendureixi, seguiu els nostres consells a lhora de guardarlo, escalfar-lo o congelar-lo a casa.
Sabies que, un cop a casa, guardeu el pa en una bossa de paper o de roba. Daquesta manera
saconsegueix reduir la prdua dhumitat i el pa pot respirar.
Protagonista indiscutible de la dieta mediterrnia, el
pa s un aliment bsic i saludable que no pot faltar a cap
taula. Totes les nostres varietats selaboren amb ingredients dorigen ecolgic i estan fermentades amb llevat
mare. Dos fets que fan que el pa duri ms temps fresc,
sempre que el conserveu de manera adequada.
Demaneu-ne peces grans. Com ms gran sigui la
pea de pa, ms temps es conservar en bones condicions.
Aix s perqu la crosta dels pans de format gran sol ser
ms gruixuda, la qual cosa permet preservar la humitat a
linterior de la molla. Els integrals es conserven en perfecte
estat diversos dies, sobretot si no els demaneu tallats.
Guardeu-lo en una bossa de paper o de roba. Daquesta
manera saconsegueix reduir la prdua dhumitat i el pa pot respirar. El plstic, en canvi, accelera laparici de floridures.
Conserveu-lo a temperatura ambient. No sha de
guardar a la nevera (excepte el pa de motlle), ja que el fred
naccelera la descomposici.
22
Trieu un lloc sec. Eviteu que hi toqui el sol directament i conserveu-lo en un lloc sec. Si el guardeu en una
zona humida shi poden desenvolupar fongs.
I si el voleu congelar?
23
reportatge
La esencia
de la dieta mediterrnea
Un cultivo respetuoso
Nuestro principal compromiso es hacer llegar la alimentacin ecolgica a ms personas cada da, siempre firmemente
comprometidos con el entorno y las personas. Somos conscientes que no se puede seguir deteriorando el medio agrcola
y que hay que recuperarlo de los impactos negativos que ha
sufrido durante aos. Por ello, y como empresa cien por cien
ecolgica, respetamos el medio ambiente y todos nuestros
productos estn libres de cualquier residuo qumico, alcanzando un alto valor nutricional y organolptico. Por supuesto, el
bienestar de los trabajadores tambin es algo prioritario, por lo
que ofrecen a los trabajadores de las fincas una residencia cercana y tambin colaboran activamente con diferentes ONG.
24
Recetas de siempre,
autnticas y tradicionales
Adems de tomates frescos recin cogidos, en Veritas se pueden encontrar diferentes variedades de
tomate elaborado. Frito, triturado, salmorejo y, por
supuesto, el autntico gazpacho andaluz, una explosin de sabor y vitaminas ideal para cualquier poca
del ao. En Biosabor escogemos lo mejor de nuestra huerta para poder ofrecer al consumidor recetas
verdaderas, exactamente iguales a las que hacan
nuestras abuelas. Y tenemos especial cuidado con
las personas alrgicas al gluten, por lo que la mayor
parte de nuestros productos son aptos para celacos,
apunta Laura Martn.
Tomate triturado. Slo contiene tomates seleccionados en su justo punto de madurez, pelados y
triturados. Es la base ideal para los mejores guisos
y, al no c ontener gluten, es apto para celacos.
Tomate frito. Deliciosa salsa elaborada con tomates, cebollas y ajos fritos en aceite de oliva virgen
extra. Resulta perfecta para acompaar platos de
pasta y carne y tampoco contiene gluten.
Gazpacho. Sopa fra tradicional preparada de manera artesanal a base de tomate, pepino, pimiento
rojo y verde, pan, agua y aceite de oliva virgen
extra aderezada con la justa cantidad de sal y vinagre de vino. Tambin est disponible la versin
sin gluten para celacos.
Salmorejo. Crema fra tpica de Andaluca, que se
hace con tomate y hortalizas. Se recomienda consumirla acompaada de jamn ibrico ecolgico
y huevos duros picados.
Zumo de tomate y granada. Tras varios aos de
investigaciones ya est aqu una perfecta y armoniosa combinacin de sabores. Un zumo con un
alto valor nutricional, rico en carotenoides y polifenoles, que aporta muchsimos beneficios.
25
Polinizacin con abejorros. Para obtener una buena cosecha, las flores del cultivo necesitan ser polinizadas. Los abejorros que sobrevuelan los invernaderos se encargan de que el
cuaje de los tomates sea perfecto y, al ser ms grandes que las
abejas, pueden visitar ms plantas en cada vuelo.
Insectos depredadores para controlar las plagas. El uso
de insectos depredadores se conoce como control biolgico
y es la alternativa a los tratamientos fitosanitarios convencionales. As, la batalla contra polillas y pulgones se ha ganado
gracias al uso de mariquitas y chinches.
Fresco, fresco
Una vez el tomate ha madurado en la planta de forma natural y a su ritmo, se recolecta y se envasa directamente para
conseguir que llegue a la tienda con la mxima frescura. Las
variedades frescas disponibles en Veritas son:
26
anunci-NATURSOY-FEBRER-2015.pdf
20/1/15
14:54
Rico en polifenoles
Es de sobra conocido el gran inters nutricional de
los polifenoles (antioxidantes naturales de origen
vegetal), puesto que su consumo se ha asociado a
la prevencin de enfermedades cardiovasculares, degenerativas y cncer. Un inters que se centra en los
vegetales ecolgicos y que afecta directamente al tomate, ya que se ha demostrado que los tomates ecolgicos tienen un nivel ms elevado de compuestos
fenlicos que los de origen convencional. Adems
de ser ricos en compuestos fenlicos, los tomates
tambin son ricos en licopenos y otros carotenos y
en vitamina C. Es decir, que cada pieza es un pequeo paquete de compuestos beneficiosos
Rama. Redondo y consistente, se mantiene bastante
tiempo despus de la cosecha gracias a los ramos que unen
todos los frutos, lo que le proporciona nutricin para alargar
su vida. Es el indicado si se quiere disfrutar de una deliciosa
ensalada, aunque tambin va muy bien para preparar sofritos
y salsas.
Rebelin. Tomate asurcado con cuello negro. Lleno de
sabor, carnoso y dulce, es excelente para comer en ensalada o
preparar deliciosos aperitivos.
CM
MY
CY
CMY
27
estil de vida
Herba de blat,
el superaliment verd
anunci mar-YOGI-TEA.pdf
20/2/15
11:13
CM
MY
CY
CMY
Sabies que, grcies a la seva riquesa en magnesi, lherba de blat t propietats relaxants
de la musculatura i del sistema nervis.
28
29
Uns 30 ml de suc
dherba de blat
acabada de liquar
contenen aproximadament el mateix valor
nutritiu que un quilo de
verdures de fulla verda
30
Una pea de fruita per persona. Les fruites poden ser fresques i de temporada (pltan,
poma, nabius, coco, llimona, gerds, magrana,
pruna, kiwi, pinya, mango) o b seques, com
baies de goji, dtils, nous o ametlles. En aquest
darrer cas, hi afegirem un grapat de la fruita
seca escollida.
Una branca o manat petit de fulla verda.
Api, espinacs, bledes, fulles de pastanaga, julivert, col arrissada, ruca, canonges, endvies,
escarola, remolatxa, te verd, te matcha...
Altres opcions. Tamb podeu afegir pollen,
llevat de cervesa, maca, cacau pur, crcuma,
gingebre, germinat dalfals, llavors de lli o de
cha, ssam, bolets...
Per aromatitzar. Es pot utilitzar menta,
equincia, mariallusa, fonoll, etc.
Quan sha de prendre? El ms recomanable
s prendre el suc al mat, sempre acabat de fer.
Si el preneu en dej o teniu lestmac delicat,
feu-ne petits xarrups a poc a poc o tamb us el
podeu endur i beure-us-el cam de la feina.
31
novetats
Snacks dolos
Per als ms petits, la marca Ikalia ens presenta la gamma de snacks amb xocolata, ideals per a berenars
divertits i nutritius. Cacauets amb xocolata, cereals amb xocolata i farcidets de xocolata!
Menja crunchy
per esmorzar!
Bastonets
de Masmi
Nous bastonets de la marca Masmi amb una forma especfica per no fer mal a les orelles dels bebs i elaborats
amb cot ecolgic 100%, sense derivats del petroli ni qumics. I produts a Manresa!
La Laia
32
33
els consells
den Xevi
Xavi Verdaguer
Perqu... ets responsable de la teva salut.
psiconeuroimmunleg # www.xeviverdaguer.com
34
Dos dies de dejuni. Potser esteu pensant a fer un dejuni de 5 dies o ms per ajudar a eliminar els txics acumulats pels sulfatadors lents, per durant el dejuni, els txics
van de les cllules de greix a la sang. Per tant, el millor s
fer un dejuni de no ms de 2 dies, que sacompanyar de
suplements naturals per facilitar leliminaci dels txics a
travs denzims heptics, com la sulfataci o glucoronitzaci. Consulteu amb un professional especialista en medicina integradora o en PNI, ja que us ajudar a seguir un
tractament personalitzat.
Aliments que faciliten la sulfataci. Fesols, azuquis,
mongeta verda, fajol (pa, pasta o torrades), llavors de carbassa i gira-sol, alga cochayuyo, pop, calamars, spia. I
cada dia heu de prendre llavors o oli de llinet o de ssam
(o crema de tahina).
Banys desintoxicants. Per ajudar a desintoxicar-vos
a travs de la pell, banyeu-vos tres vegades per setmana
en aigua ben calenta durant 20 minuts amb dues tasses de
sulfat de magnesi (sals dEpson) i una tassa de bicarbonat
sdic.
No porteu ulleres de sol. Durant el dia, la pell i
la glndula pineal del cervell fabriquen sulfats grcies a
lestmul de la llum solar que reben a travs de la pell i les
pupilles dels ulls. Per tant, no s recomanable portar ulle-
3
1
1. Tahina. Vegetalia
2. Torrades de fajol. El Granero
3. Llavors de gira-sol. Eco Basics
35
tcniques
de cuina
Els productes de
LaCuina
Pizzes
Mireia Anglada
Cuinera professional # mireiaanglada.com
36
Qu es fa amb la tinta?
En cas de voler afegir-la a un guisat o a larrs, sha de diluir
prviament en un lquid (aigua, brou, fumet), ja que si la
poseu directament al foc, no obtindreu el resultat desitjat.
Per exemple, si esteu fent un arrs negre i la tireu directament, larrs us quedar a taques, perqu la tinta es coagula
rpidament i no es desf.
Si la voleu congelar, heu de seguir els segents passos:
colloqueu un colador sobre un recipient i poseu la bossa
de tinta al colador, tireu-hi una mica de sal grossa (que far
que les bosses es trenquin b) i aixafeu-ho fins a formar una
massa; afegiu-hi una mica daigua perqu la tinta es vagi colant i seguiu aixafant fins a treuren tota la tinta. Finalment,
guardeu-la en un recipient petit al congelador. s molt important treure la tinta de la bossa abans de congelar-la, ja
que si la congeleu tal qual, quan la descongeleu la tinta no
es podr treure b.
37
a propsit
de...
2
1
1.
2.
3.
4.
Espelta. El Granero
Arrs rod. Eco Basics
Quinoa. Porto Muios
Barreja Eco Basics. Natursoy
38
Ms informaci
Archives of Ophtalmology (archopht.jamanetwork.com)
www.cuidatuvista.com
Sempre integrals...
Des del punt de vista energtic els cereals sn les llavors de la planta, i, per tant, tenen la capacitat de generar
vida. Quan el gra no s integral, o s aixafat en forma de
farina, conserva una part dels seus nutrients, per ja no
ser capa de crear una nova planta.
...I ecolgics
2
3
Ms informaci
Gua de la macrobitica para principiantes (Jon Sandifer)
Receptes amb cereals: (http://aprendiendomacrobiotica.
blogspot.com.es/search/label/cereales)
39
bellesa
4
2
1.
2.
3.
4.
5.
Crema Allergenics
Gel aloe vera. Aloe Pura
Oli dametlles. Mon
Loci corporal. Viridis
Mantega de karit. Mon
Dermatitis atpica,
una afeccin muy comn
Sabas que, la piel tambin debe hidratarse por dentro. Por ello, es necesario beber un mnimo de un
litro y medio de agua cada da, adems de zumos de fruta natural y caldos vegetales.
Los cambios de temperatura, el estrs, la contaminacin ambiental, las calefacciones o una higiene con productos agresivos provocan que la piel pierda humedad, se
agriete, se reseque y pierda luminosidad. Dicha falta de
hidratacin se manifiesta principalmente en el rostro, pero
tambin se nota en piernas, brazos y manos. Cuando la
piel est muy seca se nota tirante despus de lavarla y pueden aparecer irritaciones en algunas zonas.
40
Higiene suave. Hay que seguir una rutina de higiene con limpiadores naturales, que limpien suavemente y
contengan elementos hidratantes que no resequen. Para el
rostro lo ideal es combinar una leche limpiadora y un tnico, y para el cuerpo, un gel suave o un jabn natural. Es
importante no estar mucho tiempo en el agua (mejor una
ducha que un bao), que deber estar templada, ya que si
est muy caliente puede resecar an ms la piel.
Nutricin profunda. A continuacin es necesario
aplicar una crema nutritiva, que adems de ingredientes
hidratantes contenga los elementos grasos necesarios
para equilibrar este tipo de pieles. Se debe aplicar maana y noche realizando un suave masaje hasta que se
absorba completamente e insistiendo en las zonas ms
afectadas.
El aspecto spero y rugoso de la dermis tambin puede ser provocado por la dermatitis
atpica, una afeccin ms comn de lo deseable. El eczema atpico suele aparecer en diferentes zonas, acompaado de enrojecimiento,
descamacin, irritacin y picor.
Las pieles atpicas tienen una menor cantidad
de lpidos, lo que provoca que su funcin barrera est alterada. As, el agua se evapora de
una manera inusualmente rpida y la piel pierde
su hidratacin natural. El resultado es una tez
vulnerable e irritable, que requiere de cuidados
especficos: un limpiador enriquecido con elementos grasos y calmantes y una hidratante a
base de ingredientes nutritivos y regeneradores.
Nuria Fontova
Periodista especializada en belleza y salud
41
amb molt
de gust
Amanida de cuscs
i verdures
El cuscs selabora a partir de la smola del blat i cont tots els macronutrients.
Aporta hidrats de carboni complexos, protenes, minerals i vitamines, i els pocs
greixos que cont sn majoritriament poliinsaturats i, per tant, saludables.
Farina de blat.
El Granero
Ingredients:
4 filets de vedella
2 cebes tendres
1 pastanaga
1 carbass
1 gra dall
3 cullerades petites de
melmelada de pruna
Elaboraci:
1. Retireu el greix de la carn i colpegeu-la una mica amb una m de morter. Poseu
en un bol la carn amb el vi i el suc de llimona. Deixeu-la en adob a la nevera
durant unes hores.
2. Escorreu la carn i reserveu el suc de ladob. Escalfeu loli en una paella mitjana
antiadherent i daureu la carn fins que estigui tendra. Reserveu.
3. Talleu la pastanaga i el carbass a tiretes duns 10 centmetres i salteu-los fins
que estiguin tendres.
4. Barregeu en una paella la farina de blat de moro amb ladob de la carn i afegiuhi laigua, el gra dall aixafat i la melmelada de pruna. Feu bullir la mescla fins a
obtenir una salsa espessa.
5. Serviu la carn amb la salsa i cobriu-la amb les verdures i la ceba tendra tallada a
mitges llunes fines. Si voleu, podeu presentar la carn sobre un llit de pur de patata.
Pasts de pastanaga
La pastanaga s excellent per a la vista grcies a la seva riquesa en vitamina
A, que contribueix a mantenir en bon estat la conjuntiva i la crnia i evita la
ceguesa nocturna.
Recepta proposada per
Elaboraci:
Ingredients:
4 pastanagues
1 rodanxa de carbassa
Mitja ceba
1 got de cuscs
1 got daigua
Fulles denciam
de fulla de roure
4 cullerades doli doliva
Curri
Pebre vermell
Cuscs Kamut.
Sal
El Granero
42
Ingredients:
Elaboraci:
1. Per una banda, bateu b el sucre amb els ous, i per laltra, barregeu la farina amb el llevat, un polsim de sal i la canyella en pols.
Mescleu aquesta barreja amb els ous i el sucre a poc a poc, sense
deixar de batre.
2. Quan la massa sigui ben consistent, afegiu-hi la pastanaga ratllada,
una cullerada doli i les nous trossejades.
3. Colloqueu la mescla en un motlle prviament folrat amb paper
vegetal i untat amb oli.
4. Poseu-lo al forn a 180-200 C durant 35 minuts i en acabar la
cocci comproveu amb un escuradents que est ben cuit per dins
(lescuradents ha de sortir net).
5. Deixeu-lo refredar i serviu-lo.
3 ous
200 g de sucre mor
200 g de farina despelta
125 g de pastanaga ratllada
125 g de nous
1 sobre de llevat
2 cullerades de canyella
en pols
1 cullerada doli
Sal
Farina despelta.
El Granero
43
Ingredients ecolgics.
Elaboraci artesanal, cada dia, i pea a pea,
com abans.
Fins a 12 hores de fermentaci
Un pa ms bo, sabors, saludable, que es mant
fresc durant ms temps.
ANDORRA: Bonaventura Armengol, 11 BARCELONA: Balmes, 309 C. C. Arenas de Barcelona. Gran Via Corts Catalanes, 373-385 C.C. Glries. Av. Diagonal, 208 Crsega, 302 Doctor Dou, 17
Gran de Sant Andreu, 122 Gran Via Corts Catalanes, 539 Gran Via Carles III, 55 Mandri, 15 Mari Aguil, 104-106 Mari Cub, 7-9 Mestre Nicolau, 19 Pg. de Sant Joan, 144 Ptge. Senillosa, 3
Secretari Coloma, 37 Torrent de lOlla, 200 Trav. de les Corts, 271 Via Laietana, 28 BLANES: Ses Falques, 10 CASTELLDEFELS: C. C. Lnec Blau GRANOLLERS: Joan Prim, 70 MANRESA:
Pg. Pere III, 84 MA: Binipreu Via Ronda. Borja Moll, 39 Binipreu Sa Plaa. Mercat del Claustre, 46 Binipreu Menorca. C/ d'Artux. Polgon de Ma MATAR: Nou, 27 SABADELL: Vilarrubias, 1
SANT CUGAT: Av. Llus Companys, 31-33 SITGES: Pg. Vilafranca, 18 SOLSONA: Supermercat Llobet. Vall Fred Ptge.Guitart TERRASSA: Rambla dEgara, 215
www.ecoveritas.es/shop
veritasecologico
@ecoveritas / @ecoveritas_cat