You are on page 1of 23

Evidentment, aquest paper s 100% ecolgic i reciclat.

N m e r o 6 4 M a r 2 0 1 5 w w w. v e r i t a s . e s

Lessncia de la dieta mediterrnia


n64

consultes
editorial

sumari

eva villamayor
directora de mrqueting

Mes de mar. Com sempre, esperem la tornada de lequip


comercial. Tres dies a Biofach, la fira ms important pel que fa
a productes ecolgics, que se celebra a Nuremberg, Alemanya.
Tornen amb les principals novetats del sector, i aquest
any hi ha un clar protagonista: el coco.

Altres productes que tamb es consoliden i han centrat latenci: la cha, font domega 3, fibra i antioxidants,
cada vegada ms aplicada i introduda en formulacions de
productes com a ingredient bsic. I el cnem, pels seus
cids grassos.

El coco s un producte que aporta potassi i magnesi,


per ms enll de les seves propietats nutricionals, sn interessants els diferents formats amb qu es presenta. Aliments i ingredients extrets tant del fruit com de la flor.

I, en termes generals, dir-vos que cada vegada sn


ms malauradament les persones que poden patir alguna petita o gran intolerncia, i que la confiana en els
productes ecolgics creix. Ben senzill: sn productes que
en el seu procs de cultiu, transformaci i elaboraci no
shi afegeix cap element, substncia o ingredient qumic de
sntesi que en pugui alterar les propietats i que, sobretot,
el nostre organisme no reconeix com a aliment, per la qual
cosa hi reacciona amb intolerncies.

Oli de coco probablement el producte ms habitual,


que pot ser una bona font de greixos saturats generadors
denergia una vegada el nostre metabolisme lha digerit.
Per, sobretot, un oli que aguanta b les altres temperatures sense oxidar-se. Farina de coco! Si b no us puc parlar
per experincia prpia, ben segur que deu resultar deliciosa,
aromtica, amb matisos de coco a lhora de fer-ne rebosteria. Sucre de coco, xarop de coco, nctar de coco... extrets
de la flor daquest aliment. Tot un ventall de possibilitats!

Cada vegada sn ms els fabricants que inverteixen


recursos per adaptar la seva oferta de productes a les
diferents necessitats de les persones amb sensibilitats
nutricionals.

Nens 4

Diversitat 10

Divulgaci 16

Forn 22

La protena,
millor vegetal

Un te, sisplau

Energia lquida

Sempre fresc

Reportatge 24

Estil de vida

Novetats 32

Els consells den Xevi 34

Lessncia de la dieta
mediterrnia

Herba de blat,
el superaliment verd

Snacks dolos, crunchy i


bastonets de Masmi.

Un toc de ssam

28

LaCuina
Tcniques de cuina 36

La Cuina Veritas

Com es cuinen els calamars


i les spies?

Pizzes

37

Colectius 38
Menjar b per veure-hi
millor

Sabies que, uns 30 ml de suc dherba de blat acabada


de liquar contenen aproximadament el mateix valor nutritiu que un quilo de verdures de fulla verda.

Hola! Avui
em trobareu a les
pgines 32-33
2

Bellesa 40

Amb molt de gust

Pell seca i aspra: qu fer?

Amanida de cuscs
i verdures, vedella amb
salsa de vi...

32

www.veritas.es. REVISTA VERITAS n 64 Mar 2015. Consell editorial: Eva Villamayor i Emilio Vil. Realitzaci i edici: elbulevarcreativo. Direcci del contingut: Mai Vives.
Collaboradora: Dolores Raign. Disseny i Pre-press: elbulevarcreativo. Fotografia: Ardila Correcci lingstica: Esperana Sierra i Serra. Impressi: Serper

nens

La protena,
millor vegetal

Sn nutrients indispensables per a la formaci, el creixement i la renovaci de cada cllula de lorganisme. Les
protenes sn necessries en totes les etapes de la vida,
per resulten fonamentals durant la infncia, ladolescncia
i lembars. Per aquesta ra, els pares tenen un especial inters que la dieta dels seus fills sigui rica en protenes, per
est demostrat que els nens occidentals consumeixen el
doble o el triple de protenes recomanades segons ledat.
Aix, els petits entre 6 i 9 anys (que necessiten una quantitat diria duns 19 grams) estan prenent prop de 77 grams
de protena, s a dir, ms del triple recomanat.

Les protenes proporcionen els aminocids essencials per al creixement


i el desenvolupament dels teixits i rgans i, per tant, sn vitals en lalimentaci
infantil. Les vegetals sn dalta qualitat i baixes en greix, a ms de ser molt riques en vitamines i minerals.

ECOVERITAS.pdf

05/02/15

Les protenes han de suposar, aproximadament, entre el


10 i el 15% de la dieta i tota la quantitat sobrant es transforma
en greix, que semmagatzema com a cllules (adipcits). De
fet, est comprovat que en ledat adulta lobesitat ve donada
per laugment dels adipcits, i com ms adipcits tinguin els
nens, ms poden engreixar-se quan siguin adults.
Daltra banda, un excs de protenes acidifica la sang, i
per reequilibrar aquest pH cid els ossos es desmineralitzen i deixen anar calci al torrent sanguini per alcalinitzar
la sang. bviament, el resultat s un debilitament dossos
i dents en els nens.

13:19

CM

MY

CY

CMY

Sabies que, incloure protenes vegetals a la dieta dels nens s un pas fonamental per crear hbits
saludables de cara al futur.

La proporci ideal

Quan la majoria de protenes que prenen els nens sn


dorigen animal, laportaci de calories, greixos saturats,
colesterol i sodi s superior a la que seria desitjable. Un
problema que es pot resoldre si augmenteu o introduu
protenes vegetals a la seva alimentaci. Per aconseguirho, tant podeu escollir lopci cent per cent vegetal com
una combinaci equilibrada de totes dues protenes: la
proporci recomanada per lOrganitzaci Mundial de la
Salut (OMS) consta dun 25% de protena animal i un
75% de protena vegetal.
Cereal integral + llegum. s una combinaci magnfica
que aporta protenes dalt valor biolgic i facilita la diversificaci de la dieta, ja que les opcions sn innumerables: arrs amb
llenties, arrs amb cigrons, mill amb mongetes blanques...
Seitan, tofu i tempeh. Aquests aliments aporten
protenes completes, i amb ells es poden elaborar plats
molt saborosos i saludables. El seitan pot substituir la carn
en quasi totes les receptes de carn. Per la seva banda, el
tofu sha de combinar amb ingredients que li aportin sabor
(verdures, herbes, salsa de soja), per tamb podeu escollir varietats amb ms sabor, com el fumat, el grec amb
olivada, el de ssam, etc.

El fet de combinar diferents aliments


vegetals, com llegums i cereals,
permet complementar els seus dficits
i aconseguir protenes dalt valor
biolgic

Una opci molt prctica

Si no us agrada gaire cuinar o simplement no teniu temps, lopci ms prctica per endinsar-se en el mn de les protenes vegetals la trobareu a les nostres neveres, on us esperen un munt de plats elaborats que agraden molt tant als petits
com als grans. Per exemple: macarrons a la bolonyesa amb seitan, mandonguilles de seitan i tofu amb salsa, tofu a lestil
pit de pollastre arrebossat, seitan arrebossat, llibrets de seitan, broquetes de seitan i tofu, hamburgueses amb tofu, nuggets
de tofu...

1.
2.
3.
4.
5.

1
3

Hamburguesa de tofu i espinacs. Vegetalia


Tempe. Vegetalia
Seitan de espelta. Natursoy
Bio macarrons. Natursoy
Nuggets de tofu i shitake. Vegetalia

6. Arrs integral. Eco Basics


7. Hamburguesa de tofu i espinacs. Vegetalia
8. Arrs amb espelta. Natursoy
9. Cigrons. Casa Amella
10. Chicken veggie. Vegetalia

petit xef

Croquetes de mill amb tofu

Les croquetes sn una excellent manera dintroduir el mill a la dieta dels ms


petits. s un cereal molt energtic, ric en magnesi i fsfor, que estimula i refora el sistema digestiu.

Recepta proposada per


lequip de la botiga Veritas
de Granollers

Ingredients:

100 g de mill
100 g de tofu
1 ceba petita
1/2 got de beguda
de soja
250 ml daigua
Pa ratllat
Pebre blanc
Nou moscada
Oli doliva
Sal

1. Tofu. Vegetalia
2. Mill. Eco Basics

1. Els primers passos els ha de fer un adult. Comenceu per coure el


mill en laigua durant 15 o 20 minuts, tapat i a foc lent. Ha de quedar molt cuit, i potser caldr que afegiu ms aigua durant la cocci.
2. Deixeu refredar el mill completament, ja que ha destar ben fred
perqu els ingredients es lliguin b.
3. Talleu la ceba molt fina i salteu-la amb el tofu en una paella amb un
parell de cullerades doli.
4. Incorporeu la ceba i el tofu a la massa de mill freda, juntament amb
les espcies, la beguda de soja i una mica de sal. El nen ha de fer
una pasta amb les mans, afegint pa ratllat fins a obtenir una massa
fcilment modelable.
5. El nen far les croquetes i desprs les anir arrebossant amb pa
ratllat.
6. Finalment, ladult fregir les croquetes en abundant oli calent.

SINCACAO

SINAZCfESAADIDOS

Distribuido en exclusiva por

SINLECHE

*Contiene azcares naturalmente presentes.

Elaboraci:

www.qbio.bio

diversitat

Un te, sisplau

s, desprs de laigua, la beguda ms consumida del mn. La seva aroma, el


seu sabor i els seus beneficis en sn els motius principals. A Veritas trobareu una
magnfica selecci de tes de totes les varietats. Quin s el vostre?

El te s una infusi excitant dorigen asitic que procedeix de la planta Camellia sinensis o Thea sinensis, un arbust originari de les zones altes, clides i humides del sud
de la Xina. T unes fragants flors de color crema similars
a les del gessam i unes fulles perennes de color verd fosc,
amb les quals selabora el te.
Els quatre tipus bsics de te (blanc, verd, vermell i negre) procedeixen daquesta planta i noms es diferencien
pel tractament que reben. Les fulles del te negre sassequen
en part i sespremen abans de fermentar-les i dessecar-les.
Les del verd es tracten al vapor, es trituren i sassequen.
Les fulles del vermell es fermenten parcialment i el te
blanc selabora amb els brots ms joves de la planta. Cada
varietat t unes caracterstiques particulars, tot i que podem parlar de beneficis generals derivats del seu consum.
Estimulant. El seu consum activa el crtex cerebral i
el sistema nervis central, un fet que eleva la moral, afavoreix el pensament i augmenta la capacitat creadora.
Desintoxicant. Estimula la diresi, redueix el colesterol i desintoxica lorganisme.
Rejovenidor. Cont vitamines i flavonoides que
combaten els radicals lliures i actuen com un poders elixir de joventut.

Blanc, poders antioxidant

Exquisit i saludable, el te blanc es coneix com yinzhen


(agulles de plata), i durant segles la seva elaboraci va ser
un secret, ja que era el te exclusiu de lemperador i es creia
que el seu consum contribua a la immortalitat.
Elaboraci. Procedeix de les altes muntanyes de Fujian, on es recullen noms els brots frescos abans dobrirse. En aquest moment els brots contenen tots els nutrients
i estan protegits del sol per evitar la formaci de clorofilla.
Es necessiten milers de brots (recollits a m i noms a la
primavera) per obtenir una petita quantitat de te, i per aix
s la varietat ms cara del mn. Un cop recollectats, els
brots es deixen assecar a laire lliure sobre draps de seda,
a fi i efecte que sevapori laigua i sen mantinguin totes les
propietats.
Beneficis. T molt poca cafena, s mineralitzant i
dirtic, combat la fatiga fsica i mental, augmenta la capacitat de concentraci, afavoreix leliminaci de greixos i
redueix els nivells de colesterol.
- Neutralitza lacci dels radicals lliures. Actualment se sap del
cert que el te blanc s lantioxidant ms intens de la naturalesa i que cont el triple de polifenols que el te verd. Els
polifenols sn uns potents antioxidants, presents a tots els
tipus de te, que augmenten les defenses de lorganisme i
neutralitzen lactivitat dels radicals lliures.

Verd, anticancerigen

T un sabor ms fresc que els altres tipus de te, ra


per la qual generalment se serveix sol, sense llet ni endolcidors.

Sabies que, totes les varietats de te contenen vitamines i flavonoides, que combaten els radicals
lliures i actuen com un poders elixir de joventut.

10

biosabor.com

Elaboraci. Les fulles es recullen fresques, sassequen


i es fragmenten rpidament. Desprs se sotmeten a la torrefacci, es premsen, senrotllen i es trituren.
Beneficis. El Kissa Yojoki o Llibre del te (escrit lany

11

1191) ja ens parla de les propietats del te verd: actua positivament sobre els cinc rgans vitals (especialment el cor),
dissipa els efectes nocius de lalcohol, actua com a estimulant, millora les malalties de la pell, apaga la set, evita les
indigestions, prev la fatiga i millora les funcions urinries.
Actualment est reconegut com un poders antioxidant
per prevenir lenvelliment i est indicat en casos de refredat i mal de cap.
- s anticancerigen. Sha comprovat que t potencial per
lluitar contra el cncer de pell, estmac, esfag i clon.
- Activa el sistema cardiovascular. Consumit regularment
dificulta la formaci de coguls i redueix el colesterol i
els greixos de la sang.

Negre, el ms popular

T un ndex de cafena molt ms elevat que els altres tes i s el ms popular a Europa, lndia i Amrica del
Nord. De fet, el seu consum representa gaireb el 80%
del consum mundial de te. Les varietats de te negre ms
habituals sn Ceilan, Assam i Darjeeling, considerat per a
molts el te negre ms fi.
Elaboraci. Desprs de la recollecci i el pansiment
de les fulles, senrotllen, es fermenten i sassequen. El procs de fermentaci fa que aquest sigui el te ms aromtic
de tots.
Beneficis. Una tassa de te negre aporta uns dos-cents
milligrams de flavonoides, uns antioxidants molt beneficiosos per al sistema cardiovascular, ja que milloren la
capacitat de dilataci i contracci dels vasos sanguinis i
redueixen el risc dafeccions cardaques.
- Ric en minerals. Cont calci, crom, magnesi, mangans,
ferro, zinc, fsfor, potassi, alumini i fluor.
- Calma la irritaci ocular. A nivell extern es pot utilitzar
en casos de conjuntivitis o vista cansada (saplica fent

El ritual
de la preparaci
Preparar una tassa de te s molt fcil, noms
heu de recordar certes pautes per poder gaudir
al mxim de tots els seus matisos.
1. s evident que laigua ha destar calenta,
per no ha de bullir, a fi de no destruir la vitamina C.
2. Laigua ha de ser el menys calcria possible,
per tant, s ideal preparar-lo amb aigua mineral.
3. No renteu la tetera amb detergent, noms
cal esbandir-la sota laixeta. Deixeu la capa fosca que es va formant i aix obtindreu un te ms
gusts.
4. Si us voleu animar, heu de deixar el te pocs
minuts en infusi (de dos a quatre, segons el
tipus). Si el deixeu ms temps (entre tres i cinc
minuts), salliberen a laigua els tanins de les
fulles i lacci estimulant de la tena queda atenuada. El resultat s una infusi ms aviat sedant, malgrat que us sembli ms forta a causa
del seu sabor amargant i aspre.

un bany o a manera de colliri). I tamb pot disminuir


les bosses de sota els ulls si lapliqueu en forma de compreses fredes.

Vermell, el devorador de greixos

A la Xina es considera la beguda de la salut. El te vermell ms valorat s el Pu-erh, originari de la provncia de


Yunnan (quan en compreu, busqueu el segell avalador juntament amb el certificat ecolgic). Lautntic Pu-erh cont
molta menys cafena que una tassa de caf.
Elaboraci. Un cop recollides, les fulles se sotmeten
a un procs de semifermentaci, es guarden comprimides
en barriques i semmagatzemen (de vegades durant dcades) abans de procedir a la seva distribuci. Aquest procs
s el que li confereix el to vermells que el caracteritza.
Beneficis. El Pu-erh se sol consumir desprs de menjars pesats per facilitar la digesti i com a remei contra la
ressaca, ja que activa el metabolisme del fetge.
- Elimina greixos. Actualment s molt popular al mn
occidental grcies a les seves propietats per eliminar
greixos, ra per la qual es coneix com a devorador
de greixos. Si en preneu tres tasses al dia reduireu pes
sense necessitat de fer cap dieta especial.

Rooibos, antihistamnic natural

Els darrers anys ha guanyat molta popularitat grcies


al seu sabor floral suau i agradable. En diuen te, per en
realitat s una infusi sense tena no excitant que poden

1.
2.
3.
4.

4
3

Infusi de roibos amb taronja. Madalbal


Te blanc. Avitale
Roibos. Yogi Tea
Te verd amb menta. Cuidate

AYUDA A

PREVENIR
EL RIESGO DE
IRRITACIONES

LA ALTERNATIVA MS SALUDABLE,
NATURAL Y ECOLGICA

PARA TU HIGIENE NTIMA


algodn ecolgico certificado por

www.masminaturalcotton.com

clnicamente testado no irritante


12

Sguenos en las
Redes Sociales:

13

BAGUSDISSENY

Global Organic textile Standard


Certified by ICEA Nr.
Certificate GOTS 2010-009

Beneficis. Est especialment recomanat per tractar la


debilitat i el cansament, ja que dna vigor i vitalitat, sense
ser estimulant. A ms, s dirtic i purifica la sang.
- Ideal per a la dona. Regula la regla, calma els dolors
menstruals i atenua els problemes circulatoris.

Tes de tres anys, suaus i digestius

El te Bancha i el Kukicha sn els anomenats tes de tres


anys, ja que aquesta s la quantitat de temps que romanen
a la planta del te abans de la seva elaboraci. Tots dos sn
sotmesos al mateix procs fins a la separaci final prvia a
lenvasament.
- Preparaci. Per preparar aquest tipus de te feu-ne bullir
2 cullerades soperes en un litre daigua durant 3 minuts, deixeu-lo reposar entre 5 i 10 minuts i filtreu-lo.
Si noms en voleu fer una tassa, feu bullir 3 minuts una
cullerada de postres de Kukicha en una tassa daigua.
Els nens en poden prendre amb una pell de taronja,

veritas_crema_dental_nudosseny.pdf

Consumit regularment, el te verd activa


el sistema cardiovascular, dificulta la
formaci de coguls i redueix
el colesterol i els greixos de la sang

1
2

12/02/15

de mandarina o de poma i endolcit amb concentrat de


poma, estvia o xarop datzavara.
Te Bancha. s el tipus de te ms consumit al Jap, on
sofereix als restaurants mentre sest esperant el menjar.
Es fa amb les fulles del te verd i noms conserva el 0,5% de
tena, un fet que el converteix en un te no excitant.
- Beneficis. s digestiu, dirtic i tonificant, i resulta una
beguda formidable per vncer la fatiga, ja que alcalinitza la sang. A ms, aporta gran quantitat de vitamines i minerals (s especialment ric en calci, en cont
ms que la llet).
Te Kukicha. Selabora bsicament amb les branques
del te verd, i en tenir molt poques fulles (on es localitza la
tena), no s gens excitant i en pot prendre tothom, des de
nens fins a malalts.
- Beneficis. s digestiu i ajuda a alcalinitzar el metabolisme, alhora que equilibra els nivells dacidesa, un fet
que ajuda a prevenir moltes malalties.

13:28

prendre fins i tot els nens, les persones nervioses i els hipertensos. Rooibos s el nom duna planta sud-africana
que significa arbust vermell. Per aquest motiu tamb
sanomena te vermell, per no t res a veure amb el te
vermell de la Xina.
Beneficis. s una beguda que ajuda en el tractament
de les allrgies, ja que actua com a antihistamnic natural
sense provocar somnolncia. Tamb millora la majoria de
trastorns digestius i intestinals, com la diarrea, el restrenyiment, la gastritis, el mal de panxa i els vmits.
- Dirtic. Ajuda a equilibrar els nivells de potassi i sodi,
un fet que evita la retenci de lquids.
- Cuida la salut bucal. Grcies al seu contingut en calci, magnesi i fluor beneficia les dents i els ossos. A la
vegada, soluciona problemes com aftes, mal de coll,
gingivitis o faringitis.
- Frena el procs denvelliment. Els antioxidants que cont,
com la vitamina C, els flavonoides, la superxid dismutasa i la quercitina, ajuden a combatre els radicals
lliures i frenen lenvelliment cellular.

CM

MY

CY

CMY

Mu, vigoritzant i vitalitzador


1. Te negre. Cuidate
2. Te bancha. Lima
3. Te kukicha. Lima

14

No es tracta dun te prpiament dit, sin duna svia


barreja de setze plantes escollides per lefecte sinrgic que
tenen quan es combinen. T un lleuger gust dol de regalssia i cada bosseta ha de bullir 15 minuts.

15

divulgaci

Zumos de naranja y zanahoria, manzana y pia y slo manzana, de procedencia ecolgica,


extrados en fro y conservados mediante la tcnica HPP.

M. D. Raign
Dpto. Qumica Escuela Tcnica Superior de
Ingeniera Agronmica y del Medio Natural
Universidad Politcnica de Valencia

Energa lquida
Los zumos ecolgicos nos traen lo mejor de la fruta y son una buena opcin
para beneficiarnos de sus vitaminas y nutrientes de manera cmoda y rpida.
Gracias a un novedoso sistema de conservacin en fro se consigue preservar el
sabor y el aroma de la fruta original sin necesidad de aadir azcares.
En general, los zumos son alimentos elaborados muy
bien aceptados y en su calidad influye la variedad de fruta
(apta para la industrializacin), las condiciones sanitarias
(frescura, sin moho), el grado de madurez (la fruta verde no
tiene desarrollado todava el sabor y la muy madura tiene
la estructura degradada, lo que dificulta la extraccin) y la
ausencia de fermentacin (ya que puede dar malos sabores
o colores al zumo, adems de contaminaciones microbiolgicas). Por ello, los principales factores de calidad de un
zumo son la relacin azcar/acidez total, los aromas de la
fruta original, el color y una textura agradable para beber.
Desde el punto de vista tcnico, un zumo es la sustancia
lquida obtenida por la extraccin de vegetales y frutas en
cualquier proporcin. Posee el color, el aroma y el sabor
caractersticos del alimento del que proviene y en el caso de
los jugos ecolgicos, las materias primas deben ser obligatoriamente de origen ecolgico y los procesos de obtencin
deben ajustarse a la normativa vigente. Los zumos se obtienen de diferentes maneras:
Por extraccin de la pulpa. Para obtener el zumo se
suele prensar la pulpa, aunque en algunas ocasiones se puede
prensar la fruta entera. Por ejemplo, el zumo de lima se puede
obtener del fruto entero, segn las buenas prcticas de fabricacin que permiten reducir al mnimo la presencia en el jugo
de componentes de las partes exteriores (Ashurst, 1998).

16

A partir de zumos concentrados. El jugo ecolgico


tambin se obtiene a partir de zumos de frutas concentrados, restituyendo la proporcin de agua extrada al zumo
en el proceso de concentracin. En todos los casos el agua
aadida ser potable de buena calidad organolptica y sin
cloro, para garantizar las cualidades esenciales del zumo.

Variedades envasadas

Los zumos de fruta y de vegetales envasados ofrecen


todo un abanico de productos que se obtienen a partir de
diversos procedimientos tecnolgicos:
Zumo concentrado. Se obtiene a partir de zumos de
frutas y/o vegetales por eliminacin de una parte de su agua.
Si el producto se destina al consumo directo, la concentracin ser al menos del 50%.
Zumo deshidratado. Est elaborado a partir de zumo
de frutas y se elimina la casi totalidad del agua que lo constituye.
Pur, pulpa o cremogenado. Se trata de un producto
susceptible de fermentacin, pero no fermentado, obtenido
mediante el tamizado de la parte comestible de frutas (enteras o peladas) sin eliminar el zumo.
Pur, pulpa o cremogenado concentrados. Es el producto obtenido a partir del pur, la pulpa o el cremogenado
de fruta eliminando una parte del agua que lo constituye.

Sabas que, los zumos ecolgicos directos HPP tienen un sabor y un aroma naturales y mantienen
intacto el aporte vitamnico de la fruta original.

17

PRODUCCIN

PRODUCCIN

MATERIA PRIMA

Figura 1. Diagrama de flujo clsico y alternativa (lnea roja de extraccin en fro y HPP) en la elaboracin de zumos.
FRUTA Y/O VERDURA ECOLGICA

FRUTA Y/O VERDURA NO ECOLGICA

SELECCIN / LAVADO / PREPARADO

PUR

ZUMO > CONGELACIN

EDULCORADOS AADIDOS

DILUCIN

NECTAR

ZUMO CONCENTRADO

CENTRIFUGADO

PRESIN
EN FRO

PASTEURIZACIN

ESTERILIZACIN

HPP (ALTA PRESIN AGUA)

ZUMO / NECTAR
REFRIGERADOS

ZUMO / NECTAR
NO REFRIGERADOS
BASE CONCENTRADO

ZUMO DIRECTO

Nctar. Producto no fermentado que se obtiene


aadiendo agua potable (de buena calidad y sin cloro) y
edulcorantes naturales (como azcar, fructosa, miel, etc.) al
zumo de fruta concentrado; al pur, a la pulpa o al cremogenado de fruta; al pur, a la pulpa o al cremogenado de fruta
concentrado, o a una mezcla de estos productos.
En funcin de la transparencia del extracto, los zumos
se pueden clasificar en:
Zumos y nctares transparentes. Por ejemplo: los de
uva, manzana o frutos rojos. Se trata de zumos clarificados
y filtrados.
Zumos y nctares estabilizados y pasteurizados.
Pueden ser ligeramente turbios (como los de pia o pera) o
muy turbios (como los de naranja y pomelo).
Zumos pulposos. Presentan slidos en suspensin,
como los de tomate (muy pulposos), los de melocotn y
albaricoque (medianamente pulposos) o los de naranja y
frutos ctricos (ligeramente pulposos o squashes).

La obtencin del zumo

El proceso de elaboracin de zumos de frutas y/o vegetales siempre tiene una parte comn (figura 1), que es la
recepcin de la materia prima, la seleccin y el lavado con
agua potable de buena calidad.
Procesos de extraccin. En funcin del producto buscado, las frutas y verduras pueden someterse a un proceso
de extraccin que tiene como finalidad separar la parte lquida de la parte slida (residuos de pulpa, pieles, semillas)
y as obtener un zumo de alta calidad. En dicho proceso se
extraen las sustancias aromticas (esteres, aldehdos...), los
azcares (sacarosa, fructosa...), los pigmentos (carotenoides

18

ZUMO 100%

y flavonoides), las vitaminas (C, E, provitamina A...) y las


pectinas.
El sistema de extraccin del zumo depender de las caractersticas de la fruta, pero se realiza generalmente por
mtodos mecnicos y, en algunos casos, por procedimientos trmicos, con o sin ayuda de agua potable de buena calidad.

Trituracin. Para la obtencin de purs, pastas o cremogenados se realiza una trituracin de la pulpa y un tamizado fino. La trituracin puede realizarse en caliente o en
fro, y el tamizado tiene como finalidad separar el jugo de
los componentes slidos (fibra, semillas, pieles).
Tamizado. Su objetivo es separar las partculas slidas
de tamao superior al del dimetro de orificio del tamiz.
Tras el tamizado, se obtiene un zumo natural que, mediante
refrigeracin, puede comercializarse directamente.

gustos a cocidos o por destruccin de vitaminas. Las alteraciones ms comunes suelen ser:
- Modificaciones del sabor. La causa es la utilizacin de
temperaturas elevadas o tiempos largos durante el tratamiento trmico. O bien por la presencia de metales que
aportan un gusto metlico y desagradable.
- Cambios en los contenidos en vitamina C. Son provocados
por la presencia de aire, la baja acidez o la presencia de
enzimas oxidantes o de cobre.

Cmo se consigue conservar el jugo?

Nuevos tipos de conservacin. Para evitar las alteraciones mencionadas, la industria ha introducido nuevos
procesos de conservacin que permiten obtener zumos de
mayor valor nutricional y organolptico.
- Presurizacin en fro o pasteurizacin hiperbrica (high pressure
processing-HPP). Consiste en someter el zumo a un alto
nivel de presin hidrosttica durante unos minutos. As
se inactivan los microorganismos (bacterias, levaduras
y hongos), respetando las cualidades organolpticas y
confiriendo al producto una elevada calidad sensorial y
nutricional, a la vez que mantiene su frescura original
durante todo su periodo de vida til (Bull et al., 2004;
Oey et al., 2008). Se trata de una tecnologa respetuosa
con el medio ambiente, ya que los equipos slo requieren electricidad y agua, que se recircula para el proceso.

La conservacin se puede realizar mediante procedimientos fsicos como congelacin, refrigeracin, pasteurizacin y/o esterilizacin.
Pasteurizacin. Se realiza un tratamiento trmico a
baja temperatura (<100 C) y de baja intensidad que prolonga la vida til del zumo durante varios das o meses. El
objetivo es inactivar las enzimas responsables de las oxidaciones, malos sabores y deterioro del producto, estabilizar
la turbiedad y reducir la flora microbiana.
Esterilizacin. Es un proceso utilizado para inactivar
las esporas bacterianas resistentes al calor. Las temperaturas
se elevan a 120-140 C, ocasionando la muerte de las bacterias y sus esporas.
Riesgos. Los riesgos de la pasteurizacin y esterilizacin es que se pueden modificar las caractersticas organolpticas y nutricionales, porque los zumos puedan tomar

- Extraccin unitaria. Cada fruta se somete individualmente a presin (partida o entera), separndose el jugo y
el residuo. Este sistema se emplea en ctricos (naranja,
pomelo, mandarina), pero tiene el inconveniente de que
puede aportar aceites esenciales de la cscara.
- Extraccin mediante aplastamiento y prensado. Se usa para
uvas, grosellas, manzanas Consiste en una trituracin
y prensado: las piezas se estrujan al pasar entre dos rodillos de perfiles rugosos para no romper las semillas.
Para el caso concreto de la uva, hay que realizar un desgranado antes del prensado de los granos, ya que los
raspones dan astringencia y mal sabor. En este caso la
fruta se corta y se presiona y centrifuga la pulpa a gran
velocidad, lo que produce calor y prdidas nutricionales, sobre todo de vitamina C.
- Extraccin en fro. En algunos zumos de produccin ecolgica se emplean nuevas tcnicas de extraccin ms
respetuosas con el valor nutricional y organolptico de
la fruta. Consiste en una extraccin en fro (cold pressing), un mtodo que primero crea una pasta con las
frutas y despus dicha pasta se aplasta a presin alta para
obtener hasta la ltima gota. El resultado es un jugo sin
calentamiento en el que se minimiza la oxidacin y se
conservan intactos los nutrientes. El zumo queda ms
espeso y se obtienen jugos de alta calidad.

19

Ecolgico
Extraccin en fro
y HPP

No ecolgico
pasteurizado

No ecolgico
esterilizado

Naranja + Zanahoria

Manzana + Pia
Manzana

Figura 2. Relacin de zumos de naranja y zanahoria, manzana y pia y slo manzana, ecolgicos y no ecolgicos, con diversos sistemas de extraccin
y conservacin.

Color intenso y presencia de pulpa. Si comparamos


zumos de naranja y zanahoria, manzana y pia y slo manzana, de procedencia ecolgica y no ecolgica, y de diversos sistemas de conservacin (figura 2) observaremos la
calidad de los zumos ecolgicos HPP. A simple vista vemos
diferencias en el color, debidas a las diluciones que se realizan en los zumos que proceden de concentrados y tambin
a los procesos de filtracin.
- Zumo de manzana. El ecolgico HPP presenta un color
muy intenso y turbidez debido a la presencia de la pulpa. En cambio, el filtrado realizado en los convencionales da lugar a colores tenues y a una transparencia que
resulta muy artificial.
Sabor a fruta fresca. La mayor o menor turbidez es
consecuencia de la mayor o menor presencia de slidos solubles. Ello se debe a los procesos de clarificacin y filtrado y
a la adicin de azcares externos. Los zumos ecolgicos presentan unos niveles de slidos solubles adecuados, mientras
que los convencionales tienen unos niveles superiores como
consecuencia de la adicin de azcares. Es el caso del zumo
de manzana convencional, que tiene un 3% segn la etiqueta,
mientras que en el zumo de manzana no ecolgico y esterilizado los niveles de slidos solubles son ms bajos (figura 4).

20

Slidos solubles (Brix)

4
12,6 12,4 12,2 12 11,8 11,6 11,4 11,2 11 10,8 Ecolgico
No ecolgico
refrigerado HPP pasteurizado
Tipo zumo

No ecolgico
esterilizado

Figura 4. Niveles de slidos solubles en zumos de manzana de diferentes procedencias.

Bibliografa

5
Slidos solubles (Brix)

El valor nutricional de los zumos procede del contenido


en vitaminas (mayoritariamente de vitamina C, presente en
la prctica totalidad de frutas y algunas verduras), minerales
y sustancias antioxidantes. Debido a las altas temperaturas
empleadas en los sistemas convencionales, los zumos no
ecolgicos pueden presentar valores muy bajos, o incluso
nulos, de vitaminas. Por ello, la industria de elaboracin de
zumos realiza una prctica autorizada consistente en la adicin de vitaminas de sntesis.
En cambio, los zumos obtenidos por HPP presentan una
mayor conservacin de vitaminas (Polydera et al., 2003). De
la misma manera, los zumos ecolgicos directos HPP (adems
de preservar los valores vitamnicos sin necesidad de aadir
vitaminas de sntesis) no contienen edulcorantes aadidos y
tienen un sabor natural, el equilibrio propio de la fruta entre
cidos y azcares y el aroma y el sabor de la fruta original.

45 40 35 30 25 20 15 10 50Ecolgico
No ecolgico
refrigerado HPP pasteurizado
Tipo zumo

No ecolgico
esterilizado

Figura 5. Niveles de vitamina C (mg/100 g de zumo) en zumos


de naranja y zanahoria de diferentes procedencias. (* indica con
vitamina C aadida artificialmente al zumo, de baja asimilacin)
6
Slidos solubles (Brix)

Zumos ecolgicos, la mejor opcin

Las diferencias en los zumos de manzana se aprecian en


boca, ya que al beber zumo ecolgico HPP la sensacin es
similar a la del mordisco de la fruta fresca, mientras que en
el pasteurizado convencional se aprecia mucho el dulzor y
en el esterilizado no ecolgico destaca una alta acidez.
Vitaminas naturales. En el zumo ecolgico HPP de
naranja con zanahoria el nivel en vitamina C es de 20 mg,
lo que significa que 100 g de este zumo aportan 1/3 de la
dosis diaria recomendada de esta vitamina (figura 5). En el
caso de los zumos no ecolgicos, los niveles de vitamina C
estn en 40 mg/100 g de zumo, como consecuencia de la
adicin de vitamina C de sntesis, que no influye en el valor
nutricional, ya que es de muy baja asimilacin.
Aroma frutal. El zumo ecolgico HPP de naranja con
zanahoria tiene un intenso aroma a frutas ctricas (principalmente a naranja), mientras que en boca se materializa el regusto amargo de la zanahoria. En cambio, en los zumos de
naranja y zanahoria no ecolgicos, el sabor de la zanahoria
es inapreciable y predomina un sabor artificial a caramelo
de naranja.
Dulzor suave. Un parmetro que indica el equilibrio
entre los cidos y los azcares presentes en los zumos es el
grado de madurez. En el caso del zumo de pia y manzana,
la mayor ratio se alcanza con los zumos ecolgicos HPP, lo
que indica que se trata de un zumo muy equilibrado (figura
6). Por su parte, los zumos de pia y manzana no ecolgicos
tienen un ndice de madurez ms bajo, predominando los
cidos, algo que apenas se aprecia en boca, donde el sabor
de la pia apenas se aprecia.

35 30 25 20 15 10 50Ecolgico
No ecolgico
refrigerado HPP pasteurizado
Tipo zumo

No ecolgico
esterilizado

Ashurst, P.R. (editor). 1998. Produccin y envasado de zumos y bebidas de frutas sin gas. Acribia,
Zaragoza. 415 pp.
Bull, M.K.; Zerdin, K.; Howe, E.; Goicoechea, D.;
Paramanandhan, P.; Stockman, R.; Stewart, C.M.
2004. The effect of high pressure processing on
the microbial, physical and chemical properties of
Valencia and Navel orange juice. Innovative Food
Science & Emerging Technologies, 5: 135-149.
Oey, I.; Lille, M.; Van Loey, A.; Hendrickx, M.
2008. Effect of high-pressure processing on colour,
texture and flavour of fruit-and vegetable-based food
products: a review. Trends in Food Science & Technology, 19: 320-328.
Polydera, A.C.; Stoforos, N.G.; Taoukis, P.S. 2003.
Comparative shelf life study and vitamin C loss kinetics in pasteurised and high pressure processed
reconstituted orange juice. Journal of Food Engineering, 60(1): 21-29.

ACEPTA EL
RETO!

Figura 6. Niveles del ndice de madurez en los zumos de pia y manzana de diferentes procedencias.

21

forn

Sempre fresc

Tots els nostres pans, que elaborem de manera tradicional, tenen una durada
de fins a una setmana en unes condicions ptimes per al seu consum. Per evitar
que el pa sassequi i sendureixi, seguiu els nostres consells a lhora de guardarlo, escalfar-lo o congelar-lo a casa.

quedi perfecte quan el descongeleu. En general, es recomana


guardar el pa congelat un mxim de tres mesos, encara que el
millor s consumir-lo abans de quatre setmanes, ja que passat
aquest temps comena a perdre les seves qualitats.
Ha de ser fresc. s molt important que el pa sigui
fresc. Si no s aix, quan el descongeleu es trencar en
mltiples trossos.
Talleu-lo a llesques. s la manera ms prctica de
fer-ho. Les llesques les podeu passar per la torradora i
quedaran perfectes, per shan de menjar immediatament
per evitar que sendureixin. En canvi, si el congeleu sense
partir haureu de descongelar la pea sencera a temperatura
ambient perqu recuperi la seva textura i propietats.
Poseu-lo en bosses de plstic. s la millor manera dallar el pa i evitar que simpregni daromes o sabors
daltres aliments.
La descongelaci. Sha dembolicar el pa amb un drap
de cot i escalfar-lo com hem fet abans amb el pa escalfat al vapor. La calor humida el descongelar rpidament
sense perjudicar-lo. Si el voleu descongelar al microones,
lheu de cobrir amb un drap de cot i acompanyar-lo dun
got daigua per evitar que el pa es deshidrati. Sha de fer
a mitja potncia durant 15 segons i si s necessari repetiu
loperaci.
Escalfeu-lo al forn. Un cop descongelat, el podeu
fornejar a temperatura mitjana triant la funci daire calent. Quan el forn estigui calent, poseu el pa sobre la reixeta, damunt dun recipient amb aigua que garanteixi el nivell dhumitat suficient. Noms calen cinc minuts i tindreu
pa com acabat de fer.

El pa sha de conservar a temperatura


ambient i no a la nevera (excepte el
de motlle), ja que el fred naccelera la
descomposici

Sabies que, un cop a casa, guardeu el pa en una bossa de paper o de roba. Daquesta manera
saconsegueix reduir la prdua dhumitat i el pa pot respirar.
Protagonista indiscutible de la dieta mediterrnia, el
pa s un aliment bsic i saludable que no pot faltar a cap
taula. Totes les nostres varietats selaboren amb ingredients dorigen ecolgic i estan fermentades amb llevat
mare. Dos fets que fan que el pa duri ms temps fresc,
sempre que el conserveu de manera adequada.
Demaneu-ne peces grans. Com ms gran sigui la
pea de pa, ms temps es conservar en bones condicions.
Aix s perqu la crosta dels pans de format gran sol ser
ms gruixuda, la qual cosa permet preservar la humitat a
linterior de la molla. Els integrals es conserven en perfecte
estat diversos dies, sobretot si no els demaneu tallats.
Guardeu-lo en una bossa de paper o de roba. Daquesta
manera saconsegueix reduir la prdua dhumitat i el pa pot respirar. El plstic, en canvi, accelera laparici de floridures.
Conserveu-lo a temperatura ambient. No sha de
guardar a la nevera (excepte el pa de motlle), ja que el fred
naccelera la descomposici.

22

Trieu un lloc sec. Eviteu que hi toqui el sol directament i conserveu-lo en un lloc sec. Si el guardeu en una
zona humida shi poden desenvolupar fongs.

Consells per escalfar el pa

Si voleu servir el pa calent com acabat de fer, teniu


diferents opcions per escalfar-lo i menjar-vos-el tan fresc
com el primer dia.
Amb vapor. Colloqueu aigua bullint en un recipient
i a sobre, una reixeta. Poseu el pa al damunt i el vapor
lescalfar de manera progressiva. s una alternativa deliciosa i saludable al pa torrat, que pot resultar massa sec per
a moltes persones.
Al microones. Tamb el podeu escalfar al microones,
juntament amb un bol daigua perqu no sassequi.

I si el voleu congelar?

s molt habitual tenir pa al congelador per a les ocasions


ms diverses, per shan de seguir certes pautes si voleu que

23

reportatge

La esencia
de la dieta mediterrnea

Gracias a su versatilidad en la cocina y a sus muchas y beneficiosas


propiedades para el organismo, el tomate ha sido desde siempre un ingrediente
imprescindible en la dieta mediterrnea. Los tomates ecolgicos se recolectan
en su justo punto de madurez y llegan a Veritas directamente desde la tomatera,
sin pasar por cmaras frigorficas. Un autntico lujo para el paladar y la salud!

Biosabor. Njar, Almera

En Njar, Almera, en el enclave privilegiado del Parque


Natural del Cabo de Gata-Njar se localizan las ms de 140
hectreas de cultivo ecolgico de tomate de Biosabor, una
compaa firmemente comprometida con la agricultura ecolgica y el respeto hacia el medio ambiente. Como dice Laura
Martn, responsable de 5 gama, creemos en el trabajo bien
hecho y en la variedad de los cultivos y estamos convencidos
que lo orgnico no es una moda, una etiqueta o una certificacin, sino una filosofa de vida.
La gama de productos Biosabor, proveedor habitual de Veritas desde hace aos, tiene como ingrediente principal el tomate ecolgico de diferentes variedades, que se recoge en punto justo de maduracin al sol. Una vez recolectado, se enva
a nuestras tiendas, donde se pone a la venta inmediatamente.
Todos los tomates maduran de forma natural en la planta. El
xito y el excelente gusto de nuestros productos proceden de
nuestra forma de trabajar, ya que tenemos un sistema de recoleccin bajo pedido, mediante el cual mantenemos el tomate
en la planta hasta el ltimo momento, con todos los beneficios
que eso aporta al producto y a su sabor, apunta Laura Martn.

Un cultivo respetuoso

Nuestro principal compromiso es hacer llegar la alimentacin ecolgica a ms personas cada da, siempre firmemente
comprometidos con el entorno y las personas. Somos conscientes que no se puede seguir deteriorando el medio agrcola
y que hay que recuperarlo de los impactos negativos que ha
sufrido durante aos. Por ello, y como empresa cien por cien
ecolgica, respetamos el medio ambiente y todos nuestros
productos estn libres de cualquier residuo qumico, alcanzando un alto valor nutricional y organolptico. Por supuesto, el
bienestar de los trabajadores tambin es algo prioritario, por lo
que ofrecen a los trabajadores de las fincas una residencia cercana y tambin colaboran activamente con diferentes ONG.

Sabies que, el cultivo en invernadero permite controlar de manera exhaustiva y personalizada


todas y cada una de las plantas, algo muy difcil de lograr en los cultivos al aire libre.

24

Cuidando del medio ambiente. Siempre en perfecta


armona con el entorno, son muchas las acciones que se realizan para protegerlo. Por ejemplo, el uso de envases con menor
huella de CO2 (en el caso del tetra pack se plantan ms rboles
de los que talan). De hecho, si comparamos las emisiones de
CO2 de un envase de vidrio con las de un tetra pack son menos de un tercio las emisiones de este ltimo con respecto al
primero. Otras acciones son el empleo de abonos de origen
orgnico, la rotacin de cultivos para aumentar la actividad
biolgica del suelo y su fertilidad, la plantacin de rboles alrededor de los invernaderos
En cuanto a la gestin de los residuos, una vez finalizado
el cultivo los restos vegetales se retiran inmediatamente y se
transportan en contenedores a un centro de compostaje para
ser utilizados como abono con posterioridad. De esta manera,
se contribuye a mantener la sostenibilidad del suelo y se cierra
el crculo.
Tecnologa de ltima generacin. Gracias a la cada vez
mayor concienciacin de la poblacin con la filosofa ecolgica, estamos teniendo un crecimiento de un 25-30% anual. Ello
ha hecho posible un prximo traslado a unas nuevas instalaciones de manipulado propias, que constarn de 10.000 m2 de
ltima tecnologa y que ofrecern a los trabajadores una maquinaria mucho ms efectiva y eficiente que les facilitar el trabajo diario. Habr luz natural en el almacn y contaremos con
la tecnologa ms avanzada, que contamina menos y mejora

Recetas de siempre,
autnticas y tradicionales
Adems de tomates frescos recin cogidos, en Veritas se pueden encontrar diferentes variedades de
tomate elaborado. Frito, triturado, salmorejo y, por
supuesto, el autntico gazpacho andaluz, una explosin de sabor y vitaminas ideal para cualquier poca
del ao. En Biosabor escogemos lo mejor de nuestra huerta para poder ofrecer al consumidor recetas
verdaderas, exactamente iguales a las que hacan
nuestras abuelas. Y tenemos especial cuidado con
las personas alrgicas al gluten, por lo que la mayor
parte de nuestros productos son aptos para celacos,
apunta Laura Martn.
Tomate triturado. Slo contiene tomates seleccionados en su justo punto de madurez, pelados y
triturados. Es la base ideal para los mejores guisos
y, al no c ontener gluten, es apto para celacos.
Tomate frito. Deliciosa salsa elaborada con tomates, cebollas y ajos fritos en aceite de oliva virgen
extra. Resulta perfecta para acompaar platos de
pasta y carne y tampoco contiene gluten.
Gazpacho. Sopa fra tradicional preparada de manera artesanal a base de tomate, pepino, pimiento
rojo y verde, pan, agua y aceite de oliva virgen
extra aderezada con la justa cantidad de sal y vinagre de vino. Tambin est disponible la versin
sin gluten para celacos.
Salmorejo. Crema fra tpica de Andaluca, que se
hace con tomate y hortalizas. Se recomienda consumirla acompaada de jamn ibrico ecolgico
y huevos duros picados.
Zumo de tomate y granada. Tras varios aos de
investigaciones ya est aqu una perfecta y armoniosa combinacin de sabores. Un zumo con un
alto valor nutricional, rico en carotenoides y polifenoles, que aporta muchsimos beneficios.

25

Polinizacin con abejorros. Para obtener una buena cosecha, las flores del cultivo necesitan ser polinizadas. Los abejorros que sobrevuelan los invernaderos se encargan de que el
cuaje de los tomates sea perfecto y, al ser ms grandes que las
abejas, pueden visitar ms plantas en cada vuelo.
Insectos depredadores para controlar las plagas. El uso
de insectos depredadores se conoce como control biolgico
y es la alternativa a los tratamientos fitosanitarios convencionales. As, la batalla contra polillas y pulgones se ha ganado
gracias al uso de mariquitas y chinches.

Fresco, fresco

Una vez el tomate ha madurado en la planta de forma natural y a su ritmo, se recolecta y se envasa directamente para
conseguir que llegue a la tienda con la mxima frescura. Las
variedades frescas disponibles en Veritas son:

los rendimientos, explica Laura Martn. Un moderno sistema


informtico garantiza la trazabilidad desde el campo hasta la
mesa y todos los actores implicados en la cadena agroalimentaria estn sujetos al control e inspeccin de las correspondientes certificaciones. Se controla absolutamente todo: materias
primas, cultivo, fertilizacin, riego, procesos de elaboracin,
envasado, etiquetado, transporte.

Tomates de verdad como los de antes

Nuestros tomates se cultivan como se ha hecho siempre:


se eligen las semillas, se plantan, se abonan, se riegan y se espera a que crezcan. Cuando el fruto aparece dejamos que madure
en la planta a su ritmo y llegado el momento se recolectan los
frutos uno a uno con cario y con mimo. As pues, es un cultivo sin secretos, pero con mucha tcnica. Una tcnica artesana y tradicional que se basa en los detalles y en el tratamiento
personalizado y detallado de cada etapa del crecimiento

Cmo funciona el invernadero? El cultivo bajo abrigo


es muy importante en la agricultura ecolgica, ya que permite
recrear las condiciones ambientales ms idneas, para que el
cultivo se desarrolle en las mejores condiciones de temperatura, luz, humedad relativa, etc. Para lograrlo, los invernaderos
estn equipados con plsticos de ltima generacin, que permiten la mxima entrada de luz natural y (gracias a su termicidad) mantienen la temperatura interior durante la noche. As se
consigue la maduracin natural de los frutos.
Desde octubre hasta marzo se instala una doble cubierta,
lo que crea una gran cmara de aire que, adems de aportar
ms termicidad sin restar luz, evita el contacto directo del agua
(ya sea de lluvia o procedente de la condensacin dentro del
invernadero) sobre las plantas o frutos. Ello permite corregir
los problemas de calidad y previene enfermedades fngicas.
Se trabaja diariamente con la apertura y el cierre de las ventilaciones para ajustar hora a hora (en la medida de lo posible)
las condiciones ptimas de temperatura y humedad. Y con-

26

Cherry rama o suelto. Se recolecta cuando est muy


firme, rojo y maduro, justo el momento en el que es ms dulce
y sabroso. Es muy utilizado en ensaladas y guarniciones y se
puede encontrar en rama (es decir, con su tallo) o suelto.
Cherry pera Angelle. Una variedad que tenemos en exclusiva y que resulta el perfecto snack para degustar en cualquier situacin. De color rojo intenso y brillante, tiene una
textura y un sabor excelentes y es el ms dulce de la gama.
Redondo. El tomate tradicional que venimos consumiendo desde siempre, pero con ms sabor. Su color rojo intenso y su consistencia hacen que sea el tomate perfecto para
degustar en ensalada, guisar, hacer sofritos, etc.

tinuamente seguimos ensayando la influencia de otro tipo de


instalaciones o manejos que puedan aportar mejoras respecto
al microclima interior de los invernaderos, tales como dobles
bandas, cortinas, acolchados e incluso diferentes tipos de calefacciones.
El suelo, el principal sustento de la planta. La forma
en cmo se trata el suelo en la agricultura ecolgica es radicalmente distinta a como se hace en la produccin convencional.
En el suelo existen millones de seres vivos que son los responsables de la transformacin de la materia orgnica en humus
(que aumenta la fertilidad del suelo y mejora sus propiedades
fsicas qumicas y biolgicas) y de la sostenibilidad del ciclo de
los nutrientes. Su actividad permite la correcta penetracin y
distribucin del agua y ayuda a evitar el desarrollo de plagas
y enfermedades. En definitiva, la salud de las tomateras y su
productividad, tanto en calidad como en cantidad, depende de
un correcto equilibrio biolgico del suelo.
- Fertilizacin. La idea es perturbar lo menos posible el suelo.
A tal fin se usa materia orgnica en diferentes formas (compost, abonos verdes), fertilizantes naturales, microorganismos y preparados biodinmicos.
- Riego. Un aspecto bsico en cualquier cultivo. Procuramos hacer un uso muy eficiente del agua y tenemos modernos sistemas automatizados de riego por goteo, que
aseguran que cada gota es aprovechada por la planta.

anunci-NATURSOY-FEBRER-2015.pdf

20/1/15

14:54

Rico en polifenoles
Es de sobra conocido el gran inters nutricional de
los polifenoles (antioxidantes naturales de origen
vegetal), puesto que su consumo se ha asociado a
la prevencin de enfermedades cardiovasculares, degenerativas y cncer. Un inters que se centra en los
vegetales ecolgicos y que afecta directamente al tomate, ya que se ha demostrado que los tomates ecolgicos tienen un nivel ms elevado de compuestos
fenlicos que los de origen convencional. Adems
de ser ricos en compuestos fenlicos, los tomates
tambin son ricos en licopenos y otros carotenos y
en vitamina C. Es decir, que cada pieza es un pequeo paquete de compuestos beneficiosos
Rama. Redondo y consistente, se mantiene bastante
tiempo despus de la cosecha gracias a los ramos que unen
todos los frutos, lo que le proporciona nutricin para alargar
su vida. Es el indicado si se quiere disfrutar de una deliciosa
ensalada, aunque tambin va muy bien para preparar sofritos
y salsas.
Rebelin. Tomate asurcado con cuello negro. Lleno de
sabor, carnoso y dulce, es excelente para comer en ensalada o
preparar deliciosos aperitivos.

CM

MY

CY

CMY

Las semillas, punto de partida. Una cuidada seleccin


es esencial para el xito de cualquier cultivo. En nuestro caso,
todas las semillas son ecolgicas y estn exentas de cualquier
manipulacin o modificacin gentica artificial. Seleccionamos
las variedades, tanto por sus cualidades organolpticas como
por su resistencia a plagas y enfermedades, e incluso intentamos
ir un paso ms, trabajando con aquellas que son ms sabrosas,
para lo que tenemos muy en cuenta, los grados Brix, el punto
ptimo de recoleccin, el color, etc., expone Laura Martn.

27

estil de vida

Herba de blat,
el superaliment verd

Lherba de blat (wheatgrass) est considerada com


un dels superaliments ms importants pel que fa a la
neteja i desintoxicaci del cos, nutrici i regeneraci
cellular, a ms de ser un potent alcalinitzant, ja que
ajuda a equilibrar el nostre pH. I en poden consumir els
celacs, ja que durant el procs de germinaci desapareix el gluten.
Lexplosi verda que ha representat el germinat de
blat en els darrers anys respon als innombrables bene-

ficis que ens aporta la clorofilla concentrada en aquest


aliment. Un aliment que per tercer any consecutiu ha
estat el producte diettic rcord de vendes als EUA.

Les virtuts de la clorofilla

Com deia el Dr. Kirschner lany 1960: La clorofilla


s curativa i poderosa. Devastadora amb els grmens
i els virus, per suau amb els teixits i rgans malalts
del cos. La forma en qu treballa s un secret de la na-

Antioxidant, rica en vitamines i minerals i amb un sabor molt especial, lherba


de blat (o germinat de blat) es pot incorporar a la dieta per ajudar a prevenir
moltes malalties. La podeu barrejar amb fruita o afegir-ne a les cremes
de verdures, per exemple.

anunci mar-YOGI-TEA.pdf

20/2/15

11:13

CM

MY

CY

CMY

Sabies que, grcies a la seva riquesa en magnesi, lherba de blat t propietats relaxants
de la musculatura i del sistema nervis.

28

29

Uns 30 ml de suc
dherba de blat
acabada de liquar
contenen aproximadament el mateix valor
nutritiu que un quilo de
verdures de fulla verda

turalesa. Sembla mgia verda. De fet,


lestructura molecular de la clorofilla
s molt similar a la de la sang humana,
amb lnica i mnima diferncia que
lelement central de la clorofilla s el
magnesi, i el de lhemoglobina, el ferro. Per tant, aquest extracte produeix
glbuls vermells rpidament desprs
de la seva ingesti.
Sabem tamb que un cop absorbida per la sang a travs del sistema limftic activa el metabolisme
cellular, desintoxica lorganisme,
millora les defenses, incrementa la capacitat regeneradora de les
cllules, potencia els processos naturals de curaci, estimula la formaci de glbuls vermells, ajuda a la
cicatritzaci de les ferides, depura la
sang, frena les infeccions, equilibra
la relaci cid-bsic i prev el cncer, entre altres capacitats.

Un suc verd de bon mat

Els mltiples beneficis de lherba


de blat sobtenen de forma senzilla i
concentrada a travs del seu suc, ja
que 30 ml de suc dherba de blat acabada de liquar contenen aproximadament el mateix valor nutritiu que
un quilo de verdures de fulla verda.
I noms una cullerada petita dherba
de blat en pols (3,5 g) equival nutritivament a una amanida despinacs
de 50 g.
Si voleu fer un bon suc verd heu de
comenar hidratant lherba de blat en
un got daigua. La dosi s la segent:
al principi, una culleradeta de caf,
ms endavant, una de postres, i al final, una cullerada sopera. Podeu afegir
germinat dordi (barleygrass), espirulina o clorella per potenciar el verd i la
clorofilla, per si voleu enriquir i donar ms sabor al preparat podeu combinar el suc amb diversos ingredients,
que sempre seran ecolgics i de cultiu
proper.

30

Una pea de fruita per persona. Les fruites poden ser fresques i de temporada (pltan,
poma, nabius, coco, llimona, gerds, magrana,
pruna, kiwi, pinya, mango) o b seques, com
baies de goji, dtils, nous o ametlles. En aquest
darrer cas, hi afegirem un grapat de la fruita
seca escollida.
Una branca o manat petit de fulla verda.
Api, espinacs, bledes, fulles de pastanaga, julivert, col arrissada, ruca, canonges, endvies,
escarola, remolatxa, te verd, te matcha...
Altres opcions. Tamb podeu afegir pollen,
llevat de cervesa, maca, cacau pur, crcuma,
gingebre, germinat dalfals, llavors de lli o de
cha, ssam, bolets...
Per aromatitzar. Es pot utilitzar menta,
equincia, mariallusa, fonoll, etc.
Quan sha de prendre? El ms recomanable
s prendre el suc al mat, sempre acabat de fer.
Si el preneu en dej o teniu lestmac delicat,
feu-ne petits xarrups a poc a poc o tamb us el
podeu endur i beure-us-el cam de la feina.

Com deia el Dr. Kirschner lany 1960:


La clorofilla s curativa i poderosa.
Devastadora amb els grmens i els
virus, per suau amb els teixits i rgans
malalts del cos.

31

novetats

Snacks dolos
Per als ms petits, la marca Ikalia ens presenta la gamma de snacks amb xocolata, ideals per a berenars
divertits i nutritius. Cacauets amb xocolata, cereals amb xocolata i farcidets de xocolata!

Menja crunchy
per esmorzar!

Bastonets
de Masmi

De la m de Grillon dOr, arriba el nou crunchy


natural format familiar, perqu puguis comenar el dia
amb energia alhora que gaudeixes dun esmorzar saludable
i delicis.

Nous bastonets de la marca Masmi amb una forma especfica per no fer mal a les orelles dels bebs i elaborats
amb cot ecolgic 100%, sense derivats del petroli ni qumics. I produts a Manresa!

La Laia

Glria Vives Xiol

32

33

els consells
den Xevi

s hora de canviar dhbits

Qu us sembla? Sempre heu sentit a dir que sha de


menjar una mica de tot, per en aquest cas no s aix, perqu sha de facilitar la feina del metabolisme.

Xavi Verdaguer
Perqu... ets responsable de la teva salut.
psiconeuroimmunleg # www.xeviverdaguer.com

Qu passa quan els enzims


del fetge van massa lents?
Estem acostumats a comentar amb un somriure que desprs de menjar esprrecs
lorina ens fa una olor forta, per no hauria de ser aix. Al fetge hi tenim uns
enzims anomenats sulfotransferases que sencarreguen deliminar, entre altres
substncies, el sofre dels esprrecs, i si aquests enzims tenen una activitat
reduda s quan lorina ens avisa. Per aquest no s lnic smptoma...
La sulfataci s la feina realitzada per una srie denzims
molt importants que possibiliten que puguem fabricar la
capa mucosa que protegeix laparell digestiu (mucina) i
tamb els enzims digestius. Per aix, si sulfatem lentament
s probable que tinguem digestions molt lentes, reflux,
gasos, restrenyiment i, potser, tamb migranyes, gastritis,
clon irritable, colitis ulcerosa, malaltia de Crohn, asma
o problemes de memria i Alzheimer. Lexplicaci s que
una mala sulfataci condiciona un cmul de neurotransmissors, hormones i txics dins lorganisme, un fet que
dificulta leliminaci de:
Estrgens. Teniu dolors premenstruals, flux vaginal
abundant, mames fibroses o miomes?
Testosterona. Heu patit dacne i teniu la pell greixosa?
Hormones tirodals. Teniu hipotirodisme, fatiga
crnica o dolors recurrents?
Serotonina. Esteu desesperats perqu no dormiu b
a les nits i no us traieu la depressi i langoixa del damunt?
Histamina i aliments rics en amines. Us interessar
molt si teniu migranyes, pressi arterial baixa, gasos o
clon irritable, pell seca o czemes, allrgies...
Dopamina, noradrenalina, adrenalina. Tolereu malament lestrs? En poques de nervis teniu caspa o cze-

34

Dos dies de dejuni. Potser esteu pensant a fer un dejuni de 5 dies o ms per ajudar a eliminar els txics acumulats pels sulfatadors lents, per durant el dejuni, els txics
van de les cllules de greix a la sang. Per tant, el millor s
fer un dejuni de no ms de 2 dies, que sacompanyar de
suplements naturals per facilitar leliminaci dels txics a
travs denzims heptics, com la sulfataci o glucoronitzaci. Consulteu amb un professional especialista en medicina integradora o en PNI, ja que us ajudar a seguir un
tractament personalitzat.
Aliments que faciliten la sulfataci. Fesols, azuquis,
mongeta verda, fajol (pa, pasta o torrades), llavors de carbassa i gira-sol, alga cochayuyo, pop, calamars, spia. I
cada dia heu de prendre llavors o oli de llinet o de ssam
(o crema de tahina).
Banys desintoxicants. Per ajudar a desintoxicar-vos
a travs de la pell, banyeu-vos tres vegades per setmana
en aigua ben calenta durant 20 minuts amb dues tasses de
sulfat de magnesi (sals dEpson) i una tassa de bicarbonat
sdic.
No porteu ulleres de sol. Durant el dia, la pell i
la glndula pineal del cervell fabriquen sulfats grcies a
lestmul de la llum solar que reben a travs de la pell i les
pupilles dels ulls. Per tant, no s recomanable portar ulle-

res de sol que obstaculitzin larribada de la llum solar cap


a la glndula pineal a travs de les pupilles.
Son reparador. A la nit, durant el son profund, la
glndula pineal fabrica una hormona anomenada melatonina que transporta els sulfats fabricats durant el dia cap
a diferents parts del cervell. Perqu aix sigui possible s
important dormir prou hores.

3
1

1. Tahina. Vegetalia
2. Torrades de fajol. El Granero
3. Llavors de gira-sol. Eco Basics

mes, patiu dinsomni o mal de cap? s clar que no elimineu


b les hormones de lestrs.
Medicines. Paracetamol, aspirines, ibuprofen...
Txics. Herbicides, ftalats (cosmtica, sabons),
plstics i txics dels bacteris intestinals.

Quins aliments cal eliminar de la dieta?

Heu de seguir una alimentaci que faciliti la feina


daquest enzim tan important reduint drsticament uns
aliments que poden ser molt sans, per que en el vostre
cas us poden amargar la vida.
Histamina i altres amines. Trobareu la llista sencera a
la web www.xeviverdaguer.com.
Caf, refrescos de cola, xocolata i te. El te pot ser
molt sa, per en aquest cas est desaconsellat.
Hortalisses, verdures i fruita. Ceba, col, tomquet,
pebrot, esprrecs, espinacs, psols, brquil, api, soja, llenties, vi, ram, poma, pltan, albercoc, peix blau, marisc.
Aliments rics en sulfits. Poden desencadenar migranyes, tos seca, urticria i asma. Parlem de carns, fruita seca,
vi, fruita deshidratada, enciam i els conservants i additius
de begudes i aliments.

35

tcniques
de cuina

Els productes de

LaCuina
Pizzes
Mireia Anglada
Cuinera professional # mireiaanglada.com

Com es cuinen els calamars i les spies?


Us ve de gust menjar spies o calamars per no sabeu com cuinar-los perqu
us fa por que us quedin durs? s hora de sortir de dubtes i aprendre a coure
aquests cefalpodes deliciosos.
El primer i ms important s que siguin frescos, sobretot si
voleu aprofitar la tinta i la melsa de la spia, que s exquisida. La
podeu fer servir per enriquir guisats, brous o arrossos, per ha
de ser molt fresca, perqu s una vscera, i les vsceres sn els
primers rgans que es descomponen.
Veiem ara els trets que us ajudaran a identificar les peces ms
fresques:
Carn ferma. La carn ha de ser ferma al tacte, humida, brillant i relliscosa. Pel que fa als tentacles, han destar ben adherits
al mantell i no es notaran ni tous ni enganxosos.
Color nacrat. Les peces han de ser dun color entre blanc
i rosa nacrat. Recordeu que el to rosa clar indica que ja tenen
uns dies.
Olor neutra. Han de tenir una aroma neta, ni forta ni
ofensiva.

El punt exacte de cocci

Si es cuinen a foc viu sevita que les fibres musculars


sendureixin, i nhi ha prou amb un parell de minuts: tant el calamar com la spia quedaran tendres i la seva carn ser humida
i cruixent.
En canvi, si us passeu de temps i allargueu la cocci a foc viu,
la carn quedar dura, perqu les capes de collagen es contrauen
i provoquen la prdua dhumitat de les fibres musculars. Aix
doncs, no hi ha terme mitj. Una altra opci s fer una cocci
suau i contnua, que aconsegueix que el collagen contret es torni
gelatins i doni a la carn una textura molt suau.
A la planxa. Escalfeu la planxa sense gens doli i un cop estigui calenta poseu-hi els calamars o les spies. Afegiu-hi un rajol
doli pel damunt i feu-los rpidament (volta i volta). Els podeu
acompanyar amb una picada dall i julivert que incorporareu just
al final de la cocci. Si voleu, tamb podeu afegir-hi una mica de
suc de llimona, que us ajudar a fer millor la digesti.
Guisats. Abans de comenar-los a guisar s convenient
passar-los per la paella a foc viu i incorporar-los al guisat quan

36

shagin encongit una mica. En aquest cas, han de bullir a foc


suau, amb lolla tapada, durant almenys 25 minuts. El temps de
cocci varia en funci del tipus de spia o calamar o de si shan
tallat a trossos grans o petits. Per tant, a partir dels 25 minuts cal
anar-ne comprovant la textura.
Farcits. La cocci dels calamars farcits s similar a la dels
guisats, per tant shan de seguir els mateixos passos. Generalment, es tanquen amb un escuradents, per s fcil que durant
la cocci sescapi part del farciment. Per aconseguir un calamar farcit, ben format i sense necessitat dutilitzar escuradents
per tancar-lo, noms cal donar-li la volta com si fos un mitj i
omplir-lo. Durant la cocci, el seu cos musculs es contraur,
tancar lorifici i no sescapar el farciment. A ms, guanyar en
esttica, perqu no ser necessari retirar la pell fina (que aporta
molt gust) ni es veuran les marques de les aletes laterals.

Les bases de les pizzes es fan a lobrador de pa.

Les de verdures es fan amb les verdures de


lexcedent de les botigues.

Les de pernil es fan amb el talls de pernil


que queden de la pea sencera que no es
poden aprofitar per vendre al tall
(els culs de la pea).

Qu es fa amb la tinta?
En cas de voler afegir-la a un guisat o a larrs, sha de diluir
prviament en un lquid (aigua, brou, fumet), ja que si la
poseu directament al foc, no obtindreu el resultat desitjat.
Per exemple, si esteu fent un arrs negre i la tireu directament, larrs us quedar a taques, perqu la tinta es coagula
rpidament i no es desf.
Si la voleu congelar, heu de seguir els segents passos:
colloqueu un colador sobre un recipient i poseu la bossa
de tinta al colador, tireu-hi una mica de sal grossa (que far
que les bosses es trenquin b) i aixafeu-ho fins a formar una
massa; afegiu-hi una mica daigua perqu la tinta es vagi colant i seguiu aixafant fins a treuren tota la tinta. Finalment,
guardeu-la en un recipient petit al congelador. s molt important treure la tinta de la bossa abans de congelar-la, ja
que si la congeleu tal qual, quan la descongeleu la tinta no
es podr treure b.

37

a propsit
de...

avui ens ocupem de veure-hi millor i cereals en la dieta macrobitica

Menjar b per veure-hi millor


A ms dels factors gentics, ambientals i de ledat, la dieta juga un paper molt
important en la prevenci dels trastorns visuals, com ara la degeneraci macular, el glaucoma o les cataractes. Aix, un desequilibri alimentari pot contribuir a

Si volem veure-hi b durant molts anys cal mirar b el


que mengem. En primer lloc, haurem devitar aquells hbits
diettics que perjudiquen la salut ocular. Si sabusa del sucres
simples es poden malmetre els vasos sanguinis de la retina,
per aix els diabtics han de controlar de manera estricta la
ingesta de glucosa. Daltra banda, labs de sal i greixos trans
provoca un augment de la pressi arterial i del colesterol, dos
fets que afecten negativament el rec ocular.

Aliments rics en nutrients que milloren la visi

En general, tots els aliments de color ataronjat contenen


xantofilles (pigments naturals) que protegeixen la mcula i
prevenen la DMAE (degeneraci macular associada a ledat),
per tamb existeixen altres aliments amb nutrients protectors.
Nous i oli doliva, font de greixos saludables. Els
cids grassos omega-3 i omega-6 afavoreixen la lubrificaci, eviten que lull sassequi i prevenen el glaucoma.

2
1

1.
2.
3.
4.

Espelta. El Granero
Arrs rod. Eco Basics
Quinoa. Porto Muios
Barreja Eco Basics. Natursoy

38

Germen de blat, ssam i llavors de gira-sol, rics en


zinc. Una dosi adequada daquest mineral s imprescindible per al bon funcionament de la retina i impedeix la
degeneraci macular.
Nabius, superantioxidants. Els seus flavonoides neutralitzen lefecte dels radicals lliures i frenen lenvelliment
de la mcula.
Alvocat, amb poder multivitamnic. s un cctel de
vitamina E, C i cids grassos essencials que resulta ideal
per fer front a les cataractes.
Pastanagues i orellanes, campiones en carotenoides.
Aporten betacarot (responsable del color taronja intens
daquesta hortalissa) i afavoreixen la visi nocturna.
Espinacs amb xantofilles protectores. Tamb contenen carotenoides, com la lutena i la zeaxantina, que enforteixen la musculatura ocular.

Compte amb la dieta vegana!


La vitamina B12 (que es troba als aliments dorigen
animal) tamb s important per a la vista, i el seu dficit pot provocar que la crnia se sensibilitzi a la llum
i els ulls sirritin amb ms facilitat. Existeixen colliris
que en porten, per tamb ser bo, si cal, suplementar
la dieta vegana amb B12 o b consumir aliments enriquits amb aquesta vitamina.

Ms informaci
Archives of Ophtalmology (archopht.jamanetwork.com)
www.cuidatuvista.com

Els cereals en la dieta macrobitica


Si fem lexercici de revisar lalimentaci dels nostres ancestres veurem que t
molts punts en com amb la pirmide alimentria de la macrobitica.
Una manera de menjar que ens remet als temps en qu es menjaven,
majoritriament, cereals integrals, verdures, hortalisses i fruita.

Segons la macrobitica, la base duna alimentaci


equilibrada la constitueixen principalment els cereals com
a element equilibrador, ja que el seu equilibri yin yang s
el que ms saproxima al del nostre organisme. En aquest
sentit, els cereals haurien de representar aproximadament
la meitat del total de la ingesta calrica diria, ja que sn
una font denergia imprescindible.

Sempre integrals...

Des del punt de vista energtic els cereals sn les llavors de la planta, i, per tant, tenen la capacitat de generar
vida. Quan el gra no s integral, o s aixafat en forma de
farina, conserva una part dels seus nutrients, per ja no
ser capa de crear una nova planta.

...I ecolgics

En el context duna dieta macrobitica s desitjable


que els cereals integrals siguin de cultiu ecolgic, perqu
la gran quantitat de pesticides que utilitza el cultiu tradicional sacumulen a la clova i el germen. Per tant, quan
consumim cereals dorigen ecolgic ens assegurem que les
substncies de sntesi no arribin al nostre organisme.

tamb pot incloure productes derivats, que van des de les


smoles i la pasta fins a les galetes de farina integral.
Vigileu amb la dieta macrobitica cerealista. En
alguns casos extrems hi ha seguidors de la macrobitica
que basen la seva alimentaci gaireb exclusivament en
els cereals integrals. Es tracta duna dieta desequilibrada
que pot provocar anmia, deficincia de calci, insuficincia proteica (ja que els cereals sn baixos en laminocid
lisina) i fins i tot escorbut (degut a la manca de vitamina
C). En aquest sentit, i per prevenir possibles desequilibris,
el millor s incloure i combinar tots els grups daliments
en els pats diaris. Aix estarem ben nodrits i gaudirem de
bona salut.

2
3

Cuits, bullits, guisats...

La dieta macrobitica aconsella menjar els cereals


(ordi, fajol, arrs, mill, civada, sgol, blat...) en la seva
versi integral, ja siguin cuits, bullits o guisats, tot i que

Ms informaci
Gua de la macrobitica para principiantes (Jon Sandifer)
Receptes amb cereals: (http://aprendiendomacrobiotica.
blogspot.com.es/search/label/cereales)

1. LLavors de ssam. Eco Basics


2. Llavors de lli, gira-sol i carbassa. Linwoods
3. Germen de blat. Soria Natural

Mireia Marn Antn


Dietista i experta en Nutrici

39

bellesa

4
2

Piel seca y spera:


qu hacer?
El fro y los cambios de temperatura resecan la piel y multiplican los casos de
dermatitis atpica. Las sensaciones son diversas: tirantez, falta de confort, sensacin de picor e incluso descamacin en algunas zonas. Es hora de hidratar
correctamente la piel para que retenga la humedad y remita la sequedad.

1.
2.
3.
4.
5.

Crema Allergenics
Gel aloe vera. Aloe Pura
Oli dametlles. Mon
Loci corporal. Viridis
Mantega de karit. Mon

Los mejores ingredientes

Las cremas de cosmtica natural, tanto faciales como


corporales, estn formuladas especficamente para restablecer la pelcula hidrolipdica de la piel seca y as ayudar
a regular la descamacin. Contienen ingredientes activos
contra el picor, que proporcionan el mximo confort.
Manteca de karit. Proporciona una hidratacin intensa y repara la funcin barrera de la piel, a la vez que
reduce la tirantez.
Aceite de almendras dulces. Retiene la humedad y
alivia de forma inmediata la sequedad.
Aloe vera. Posee propiedades suavizantes, regeneradoras y antiinflamatorias.
Avena. Es ideal para calmar el picor y aliviar las
irritaciones.

Dermatitis atpica,
una afeccin muy comn
Sabas que, la piel tambin debe hidratarse por dentro. Por ello, es necesario beber un mnimo de un
litro y medio de agua cada da, adems de zumos de fruta natural y caldos vegetales.
Los cambios de temperatura, el estrs, la contaminacin ambiental, las calefacciones o una higiene con productos agresivos provocan que la piel pierda humedad, se
agriete, se reseque y pierda luminosidad. Dicha falta de
hidratacin se manifiesta principalmente en el rostro, pero
tambin se nota en piernas, brazos y manos. Cuando la
piel est muy seca se nota tirante despus de lavarla y pueden aparecer irritaciones en algunas zonas.

Hidratar y nutrir a diario

La capa ms superficial de la piel es la que asegura la barrera


de proteccin. Por tanto, precisa una adecuada cantidad de agua
y elementos grasos para evitar la sequedad e incluso la descamacin. En las pieles secas, las glndulas sebceas producen menos
cantidad de sebo, por lo que la dermis est menos protegida.

40

Higiene suave. Hay que seguir una rutina de higiene con limpiadores naturales, que limpien suavemente y
contengan elementos hidratantes que no resequen. Para el
rostro lo ideal es combinar una leche limpiadora y un tnico, y para el cuerpo, un gel suave o un jabn natural. Es
importante no estar mucho tiempo en el agua (mejor una
ducha que un bao), que deber estar templada, ya que si
est muy caliente puede resecar an ms la piel.
Nutricin profunda. A continuacin es necesario
aplicar una crema nutritiva, que adems de ingredientes
hidratantes contenga los elementos grasos necesarios
para equilibrar este tipo de pieles. Se debe aplicar maana y noche realizando un suave masaje hasta que se
absorba completamente e insistiendo en las zonas ms
afectadas.

El aspecto spero y rugoso de la dermis tambin puede ser provocado por la dermatitis
atpica, una afeccin ms comn de lo deseable. El eczema atpico suele aparecer en diferentes zonas, acompaado de enrojecimiento,
descamacin, irritacin y picor.
Las pieles atpicas tienen una menor cantidad
de lpidos, lo que provoca que su funcin barrera est alterada. As, el agua se evapora de
una manera inusualmente rpida y la piel pierde
su hidratacin natural. El resultado es una tez
vulnerable e irritable, que requiere de cuidados
especficos: un limpiador enriquecido con elementos grasos y calmantes y una hidratante a
base de ingredientes nutritivos y regeneradores.
Nuria Fontova
Periodista especializada en belleza y salud

41

amb molt
de gust

Amanida de cuscs
i verdures

Vedella amb salsa de vi


La carn de vedella s una gran font de protenes i ferro, un mineral molt
important per evitar lanmia i que contribueix al correcte funcionament del
cervell i el sistema immunitari.

El cuscs selabora a partir de la smola del blat i cont tots els macronutrients.
Aporta hidrats de carboni complexos, protenes, minerals i vitamines, i els pocs
greixos que cont sn majoritriament poliinsaturats i, per tant, saludables.

Farina de blat.
El Granero

Ingredients:

Recepta proposada per


lequip de la botiga Veritas
de Arenas

4 filets de vedella
2 cebes tendres
1 pastanaga
1 carbass
1 gra dall
3 cullerades petites de
melmelada de pruna

1 cullerada petita de farina


de blat de moro
60 ml de vi negre
180 ml daigua
1 cullerada de suc de
llimona
1/2 culleradeta doli doliva

Recepta proposada per


lequip de la botiga Veritas
de Secretari Coloma

Elaboraci:
1. Retireu el greix de la carn i colpegeu-la una mica amb una m de morter. Poseu
en un bol la carn amb el vi i el suc de llimona. Deixeu-la en adob a la nevera
durant unes hores.
2. Escorreu la carn i reserveu el suc de ladob. Escalfeu loli en una paella mitjana
antiadherent i daureu la carn fins que estigui tendra. Reserveu.
3. Talleu la pastanaga i el carbass a tiretes duns 10 centmetres i salteu-los fins
que estiguin tendres.
4. Barregeu en una paella la farina de blat de moro amb ladob de la carn i afegiuhi laigua, el gra dall aixafat i la melmelada de pruna. Feu bullir la mescla fins a
obtenir una salsa espessa.
5. Serviu la carn amb la salsa i cobriu-la amb les verdures i la ceba tendra tallada a
mitges llunes fines. Si voleu, podeu presentar la carn sobre un llit de pur de patata.

Pasts de pastanaga
La pastanaga s excellent per a la vista grcies a la seva riquesa en vitamina
A, que contribueix a mantenir en bon estat la conjuntiva i la crnia i evita la
ceguesa nocturna.
Recepta proposada per

lequip de la botiga Veritas


de Sant Andreu

Elaboraci:
Ingredients:

4 pastanagues
1 rodanxa de carbassa
Mitja ceba
1 got de cuscs
1 got daigua
Fulles denciam
de fulla de roure
4 cullerades doli doliva
Curri
Pebre vermell
Cuscs Kamut.
Sal
El Granero

42

1. Peleu i talleu la ceba a mitges llunes fines, la pastanaga a bastonets i la


carbassa a cubs petits.
2. Escalfeu loli en una cassola i salteu la ceba a foc lent amb una mica de
sal fins que estigui transparent.
3. Apugeu el foc i afegiu-hi la pastanaga i la carbassa. Incorporeu-hi el curri
i el pebre vermell i abaixeu el foc. Tapeu-ho i deixeu-ho coure uns 10
minuts.
4. Torneu a apujar el foc, afegiu-hi un rajol daigua i deixeu-ho 3 minuts
ms.
5. Escalfeu laigua, i quan bulli afegiu-hi un pessic de sal i una cullerada
doli. Tireu el cuscs en forma de pluja apagueu el foc i deixeu-lo reposar 3 minuts.
6. Escalfeu les verdures, barregeu-les amb el cuscs calent i les fulles
denciam, i serviu.

Ingredients:

Elaboraci:

1. Per una banda, bateu b el sucre amb els ous, i per laltra, barregeu la farina amb el llevat, un polsim de sal i la canyella en pols.
Mescleu aquesta barreja amb els ous i el sucre a poc a poc, sense
deixar de batre.
2. Quan la massa sigui ben consistent, afegiu-hi la pastanaga ratllada,
una cullerada doli i les nous trossejades.
3. Colloqueu la mescla en un motlle prviament folrat amb paper
vegetal i untat amb oli.
4. Poseu-lo al forn a 180-200 C durant 35 minuts i en acabar la
cocci comproveu amb un escuradents que est ben cuit per dins
(lescuradents ha de sortir net).
5. Deixeu-lo refredar i serviu-lo.

3 ous
200 g de sucre mor
200 g de farina despelta
125 g de pastanaga ratllada
125 g de nous
1 sobre de llevat
2 cullerades de canyella
en pols
1 cullerada doli
Sal

Farina despelta.
El Granero

43

EL FORN, com abans

Ingredients ecolgics.
Elaboraci artesanal, cada dia, i pea a pea,
com abans.
Fins a 12 hores de fermentaci
Un pa ms bo, sabors, saludable, que es mant
fresc durant ms temps.
ANDORRA: Bonaventura Armengol, 11 BARCELONA: Balmes, 309 C. C. Arenas de Barcelona. Gran Via Corts Catalanes, 373-385 C.C. Glries. Av. Diagonal, 208 Crsega, 302 Doctor Dou, 17
Gran de Sant Andreu, 122 Gran Via Corts Catalanes, 539 Gran Via Carles III, 55 Mandri, 15 Mari Aguil, 104-106 Mari Cub, 7-9 Mestre Nicolau, 19 Pg. de Sant Joan, 144 Ptge. Senillosa, 3
Secretari Coloma, 37 Torrent de lOlla, 200 Trav. de les Corts, 271 Via Laietana, 28 BLANES: Ses Falques, 10 CASTELLDEFELS: C. C. Lnec Blau GRANOLLERS: Joan Prim, 70 MANRESA:
Pg. Pere III, 84 MA: Binipreu Via Ronda. Borja Moll, 39 Binipreu Sa Plaa. Mercat del Claustre, 46 Binipreu Menorca. C/ d'Artux. Polgon de Ma MATAR: Nou, 27 SABADELL: Vilarrubias, 1
SANT CUGAT: Av. Llus Companys, 31-33 SITGES: Pg. Vilafranca, 18 SOLSONA: Supermercat Llobet. Vall Fred Ptge.Guitart TERRASSA: Rambla dEgara, 215

www.ecoveritas.es/shop

veritasecologico

@ecoveritas / @ecoveritas_cat

You might also like