Presncia L'Econmic El Quiosc El Punt Habitatge Club del Subscriptor Estic registrat

i vull presentar-me

Correu-e

Contrasenya

Recorda'm

He oblidat la contrasenya
Consulta el text d'ajuda

Registra't gratutament

Fes-te subscriptor per 1 al mes

Identifica't Registra't

Anuncia't a partir de 3,2 al dia a Barcelona

El Punt Avui Seguir
Diumenge, 2 de febrer del 2014

Barcelona
Girona Tarragona Lleida Ms edicions Inici
Portada
Territori
Societat
Punt divers
Poltica
Economia
Cultura
Comunicaci
Opini
Esports
Barcelona
Portada
Territori
Societat
Punt divers
Poltica
Economia
Cultura
Comunicaci
Opini

Esports
Agenda
Tota l'agendaBallsConcertsFestesFiresInfantilsTeatreInauguracionsDiversosCinema
PortadaProjeccionsSales de cinemaEstrenesEn catalCartelleraCinematecaServeis
TelevisiEl TempsFarmciesNecrolgiquesJocEntretenimentsHorscopEnquestesLa
XarxaGinys i RSSPublicitatSubscriptorsDiccionarisCanals
Tots els canalsEntrevistesHumor grficCatalunya llibertatSuplement
CulturaTemporada Alta 2013Catalunya vol viure amb
dignitatEscapadesVdeosXCDUParticipaci
ParticipaciVida socialL'Ajuntament responVeure fotosEnviar fotosCartes al
directorNotes per la redacciPoltica MunicipalRegistre
Usuaris verificatsNormes de participaci. ComentarisAjuda a l'usuariTarifes de
subscripciBlogsVdeos
Poltica
Enrere Email Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
[D] Comentaris 4 comentaris Enviar un comentari Amenaats per la llei
Fruit de la promesa a la UE d'aprimar l'administraci i reduir despesa, el govern de
l'Estat aprova una reforma local que buida de competncies els ajuntaments
02/02/14 02:00 - david marnemail protegit Facebook Twitter Google + LinkedIn Un
servei de recollida descombraries Foto: Arxiu.1 2 3 4 5
Canals relacionats

Canal: Catalunya vol viure en llibertat

La llei fa una llista de les competncies obligatries dels municipis i promou que les
gestionin les diputacions provincials
La nova llei limita segons els habitants de cada municipi els crrecs amb dedicaci
exclusiva i la contractaci de personal eventual
Els ajuntaments que no compleixin els objectius de dficit seran castigats amb la
prdua de la gesti de serveis
En matria educativa, el paper dels ajuntaments es limitar a cedir solars per a la
construcci de centres escolars Els ajuntaments estan en alerta. El govern de l'Estat
ha aprovat aquest mes de desembre l'anomenada Llei de Racionalitzaci i
Sostenibilitat de l'Administraci Local (LRSAL) i la seva aplicaci pot deixar molts

municipis lligats de peus i mans per dur a terme determinats serveis bsics als
ciutadans, passant aquests a dependre de les diputacions provincials. Aix ho han
vist les dues entitats municipalistes catalanes la Federaci de Municipis de
Catalunya (FMC) i l'Associaci Catalana de Municipis (ACM), les quals han engegat
els mecanismes per presentar un recurs d'inconstitucionalitat per considerar que
vulnera el principi d'autonomia municipal, entre d'altres. Perqu el recurs sigui pres
en consideraci, es necessita que es presentin en el plet una setena part dels
ajuntaments de l'Estat (en total 1.160) i que agrupin almenys una sisena part de la
poblaci de l'Estat (els municipis signants han de sumar un mnim de 7,7 milions de
persones).

Tamb el govern catal presentar recurs davant del Tribunal Constitucional, per
considerar que, a ms de vulnerar l'autonomia local, la llei tampoc no respecta les
competncies exclusives de la Generalitat en matria d'administraci local. El
departament de Governaci ja ha trams un informe al gabinet jurdic de la
Generalitat i s imminent la presentaci del recurs. Durant un debat organitzat el 21
de gener per El Punt Avui i Alcaldes.eu, el secretari de Cooperaci i Coordinaci
d'Administracions Locals de la Generalitat, Joan Caada, va qualificar la llei estatal
com a atac demolidor a l'autonomia local i un moviment recentralitzador que
traur competncies als municipis i autonomies i els entregar a les diputacions
provincials, sobre les quals l'Estat hi t un control ms directe ja que en depenen
financerament.

Fins i tot els sindicats s'han aixecat contra la nova llei d'administraci local. Els
sindicats CCOO i UGT han engegat una campanya arreu de Catalunya en contra de
la reforma estatal, ja que hi veuen una retallada important en el finanament dels
serveis pblics que presten als ciutadans. Noms el PP defensa la norma, i aix
desprs d'un gran debat intern, ja que per pressions d'alcaldes i comunitats
d'aquest partit arreu de l'Estat s'han introdut canvis durant la seva tramitaci al
llarg del 2013, per tal de suavitzar-ne alguns dels extrems ms polmics.

Una llei per fer contenta la UE

La nova llei porta escrit en el seu llarg ttol Racionalitzaci i Sostenibilitat de

l'Administraci Local l'objectiu per al qual va ser creada: generar un estalvi
important en l'administraci pblica. s un dels compromisos de reformes
estructurals als quals va arribar el govern espanyol amb les autoritats europees a
canvi d'evitar el rescat directe de l'economia espanyola. Quan es va posar en marxa

el procs per redactar-la, el govern de Mariano Rajoy va arribar a xifrar en 8.000

milions d'euros l'estalvi que podria generar. Aquesta xifra, desprs de les
successives reformes del text inicial, ha desaparegut de les justificacions del
ministeri d'Hisenda i Administracions Pbliques a l'hora de presentar la llei, per s
que s'hi mant la filosofia que l'inspira. Es va voler donar una resposta rpida als
requeriments de Brusselles i el govern va optar per reformar l'esgla institucional
ms dbil, el local, perqu s el ms senzill i el que menys resistncia presenta,
explica el catedrtic de dret administratiu de la Universitat Autnoma de Madrid
Francisco Velasco. Segons aquest expert, vocal del Tribunal Constitucional entre els
anys 1998 i 2001, el govern espanyol va descartar reformar estructures de
l'administraci menys eficients i generadores de molt ms deute, com la mateixa
administraci de l'Estat o les comunitats autnomes, perqu el Partit Popular
s'hauria trobat amb una gran contestaci dels seus propis dirigents. Els partits
poltics a l'Estat espanyol tenen una estructura que dna molt poder a les cpules
autonmiques, mentre que els dirigents locals i municipals no hi tenen tant a dir,
sost Velasco.

En qualsevol cas, la primera gran reforma institucional de l'Estat afecta els

municipis i s en aquesta llei on s'aplica, per primer cop, la reforma puntual de la
Constituci que el PP i el PSOE van pactar pressionats pels lders europeus l'estiu
del 2011 a canvi d'evitar el rescat formal de l'Estat espanyol. Els dos partits
espanyols van incloure llavors a l'article 135 de la Constituci espanyola l'estabilitat
pressupostria i l'absncia de dficit com a principi rector per a totes les
administracions pbliques de l'Estat. La llei de reforma de l'administraci local
aprovada aquest mes de desembre al Congrs s la primera aplicaci prctica
d'aquesta nova doctrina constitucional i carrega sobre els governs locals un principi
que encara no ha fet seu la mateixa administraci de l'Estat. La llei acabar amb
tota probabilitat recorreguda davant del Tribunal Constitucional, on els seus
membres hauran de valorar quin principi constitucional preval: el de l'autonomia
local, que segons experts com Francisco Velasco o el catedrtic de dret
administratiu de la UB Aldredo Galn s clarament vulnerat a la llei, o el nou
precepte constitucional d'estabilitat pressupostria. El Tribunal Constitucional
haur de valorar per primer cop quin article t ms pes sobre els altres, explica
Galn, que tot i aix tamb veu motius d'inconstitucionalitat per vulnerar la
distribuci de competncies entre l'Estat i les comunitats autnomes, encara ms
en el cas de Catalunya, on l'Estatut reconeix les competncies exclusives de
Catalunya en matria de rgim local, aix com el principi de lliure competncia entre
serveis pblics i privats, ja que la norma prioritza els serveis privats.

Per a part dels principis terics que la regeixen, qu hi diu exactament, la llei?
Bsicament, fa una llista de les competncies bsiques que han de complir els

municipis, evita que n'assumeixin les que no sn prpies i promou que siguin les
diputacions les que gestionin les competncies dels ajuntaments, ja sigui perqu
aquests es trobin en una situaci financera delicada (amb un pla econmic i
financer en marxa), o perqu sn de dimensions petites i mitjanes i la llei dna per
fet que ser ms econmica una gesti en mans d'una administraci superior.

Aix, els municipis de menys de 20.000 habitants poden veure com les diputacions
assumeixen la coordinaci dels seus serveis. Inicialment el govern espanyol s'havia
arribat a plantejar la supressi dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants,
per finalment ha optat per una limitaci clara de quines sn les seves funcions i
per obrir la porta que les diputacions els gestionin. En l'avantprojecte la gesti per
part de les diputacions era directa, per el redactat final obre la porta que aix sigui
pactat amb els ajuntaments i que aquests puguin conservar la gesti dels seus
serveis, sempre que demostrin que la seva gesti s ms barata i eficient que la
que proposi la Diputaci. En qualsevol cas, el ministeri d'Hisenda i Administracions
Pbliques haur de donar el vistiplau a aquesta gesti, i cada 1 de novembre de
cada any tots els ajuntaments hauran d'enviar al ministeri el detall de tots els
serveis que gestionen i a quin cost el realitzen.

Competncies imprpies

La delimitaci de competncies que fa la llei marca una frontera molt clara entre les
competncies i serveis que sn d'obligaci dels municipis i les que no ho sn, i
assenyala que en cap cas no es poden donar duplicitats d'un mateix servei. Perqu
un ajuntament pugui exercir una competncia que no li s prpia (per exemple,
l'atenci a persones en situaci de risc social en municipis de menys de 20.000
habitants), la delegaci ha d'anar acompanyada d'un informe econmic i financer
aprovat pel ministeri, s'han d'establir mecanismes de control per part de
l'administraci que li delega la competncia (en el cas dels serveis socials seria la
Generalitat), i la durada de la delegaci ha de ser d'un mnim de cinc anys. En cap
cas l'assumpci per part d'un ajuntament d'aquest servei no ha de significar ms
despesa del que significaria la seva gesti per part de la Generalitat.

Aix afecta serveis que ara donen els municipis en matries com la sanitat,
l'educaci, el comer i els serveis socials. Molts ajuntaments presten serveis
d'inspecci sanitria i de comeros que segons la nova llei ja no podran fer si no s
per delegaci expressa i econmicament viable per part de l'administraci superior.
Els ajuntaments tamb participen ara activament en els serveis educatius a travs

dels consells escolars i collaborant en programes educatius i el manteniment de

centres, per aplicant estrictament la nova llei, en matria educativa els
ajuntaments s'hauran de limitar a cedir solars a l'administraci competent perqu
s'hi pugin construir equipaments escolars.

A ms, els ajuntaments que no compleixin els criteris econmics de sostenibilitat

financera, es veuran castigats amb la retirada de la gesti dels seus serveis
obligatoris, que passaran a ser coordinats per les diputacions. Aquells ajuntaments
que presentin desviaci dels objectius de dficit s'hauran de sotmetre a un pla
econmic i financer de viabilitat que contemplar, tamb, la prdua automtica
d'aquelles competncies imprpies que tinguin assumides en aquell moment,
hauran de desmantellar les entitats d'mbit territorial al municipi (com les entitats
municipals descentralitzades o els districtes) que no siguin econmicament viables
per si mateixes, i no podran crear noves societats ni empreses municipals ni fer
aportacions patrimonials ni de capital a les ja existents. En definitiva, el municipi
obligat a fer un pla econmic i financer veur prcticament aturada la seva activitat
i serveis ciutadans per concentrar-se gaireb en exclusiva al retorn del deute i la
superaci de la situaci de dficit.

La llei tamb pretn limitar el nombre de crrecs poltics amb sou i els crrecs
eventuals, tot i que s el rang d'administraci amb menys despesa en aquest mbit.
Segons el nombre d'habitants, els municipis podran disposar de crrecs poltics
(alcaldes i regidors) amb dedicaci exclusiva i determinats crrecs eventuals, i
preveu fomentar la fusi voluntria de municipis per tal de reduir despeses.

Per ltim, la llei tamb preveu de forma expressa la incentivaci de la prestaci de

serveis per part d'empreses privades, amb l'argument que aquestes empreses
poden oferir aquests serveis de forma ms barata. Seran les diputacions les que
hauran de coordinar la prestaci d'aquests serveis, deixant-ne la gesti en mans
privades quan aix sigui ms eficient. A la prctica, l'estructura de les diputacions
(excepte la de Barcelona, la ms gran en capacitat i amb major finanament) no
permet l'assumpci directa dels serveis que la llei li encarrega, de manera que
hauran de recrrer a la contractaci de serveis privats.

A ms, una entrevista a Judith Gifreu, directora de la Ctedra Enric Prat de la Riba, i
l'anlisi especfica de les conseqncies de la llei als municipis de Lleida, Blanes,
Calella, la Canonja, Esterri d'neu i Sant Juli de Ramis, i l'opini d'una quinzena

d'alcaldes. en l'edici en paper de la revista Presncia i al diari en pdf, a la mateixa

web.

27.09.11
S'aprova la reforma de l'article 135 de la Constituci espanyola sobre l'estabilitat
pressupostria
27-12-13
El govern de l'Estat aprova la Llei de Racionalitzaci i Sostenibilitat de
l'Administraci Local, on s'aplica per primer cop el nou principi constitucional
Xoc entre la llei local catalana i l'espanyola
La nova llei estatal suposa un nou conflicte entre l'Estat i la Generalitat. L'Estatut
del 2006 reconeix com a matria exclusiva de la Generalitat l'organitzaci local,
per la nova llei estatal obvia aquesta situaci. El que s fa la llei s reconixer, en
les seves disposicions addicionals, les excepcions competencials del Pas Basc,
Navarra, Arag, Ceuta i Melilla. Per no la de Catalunya. De fet, Generalitat i govern
espanyol negociaven fins que, dues hores desprs d'anunciar-se la data i la
pregunta sobiranista, una trucada del ministeri va anunciar la fi del dileg sobre
aquesta llei. Ara la Generalitat pretn aprovar aquest any la seva prpia llei de
rgim local, en trmit des de fa dos anys.
Les diputacions hi estan en contra
La nova llei estatal refora el paper de les diputacions, per aquestes no l'han rebut
amb entusiasme. Ben al contrari. El president de la Diputaci de Lleida, Joan Re,
creu que significa una recentralitzaci de serveis que no genera cap estalvi ni
millor servei als ciutadans. Re preveu que les diputacions catalanes estaran al
costat dels ajuntaments i que sn aquests, com a administraci ms propera, els
qui millor poden interpretar i servir les necessitats dels seus habitants. Segons
Re, les diputacions continuaran treballant a mancomunar serveis, sempre que
siguin els municipis els qui ho demanin i amb un criteri de millor servei al ciutad.

Darrera actualitzaci ( Diumenge, 2 de febrer del 2014 15:44 )

Publicat a

No podem tenir Mir com un dogma del segle passat, mort. Reviscolar l'nima i
l'esperit de Mir, de Picabia, Duchamp, Tzara, Aragon, Breton... He anat a cercar-los

a les seves tombes i els duc aqu, a la fundaci. Sn cinc anys de feina. Joan
Punyet Mir, el nt de Mir, anuncia amb misteri i contundncia la seva acci
daquest dijous, dia 9, al vespre, a la fundaci Pilar i Joan Mir a Mallorca, a Palma.
s una intervenci en nom de Mir. Aquesta s la invocaci del que diu CrazyNight, amb Color, Llum i Alegria de viure. Hi haur un pamboli Joan Mir i un cctel
Joan Mir, dues recreacions a lestil i la manera que lartista tastava, pa amb oli i
tomtiga fregada amb formatge o pernil, ms olives trencades mallorquines i un
cctel colorista i gracis fet a posta per un brman expert. Punyet Mir no amaga
que veure a Pars la perfomance amb fang i mscares Paso doble, de Miquel
Barcel, el va engrescar, encalantir.
"He anat a cercar Mir al cementeri de Montjuc i el duc aqu viu perqu la seva
sang corr per les meves venes". Parla dret, amb barret blanc i panameny, corbata
de retxes horitzontals. s prim, de pell transparent i expressiu. Es posa i treu les
ulleres fosques de pasta d'mbar. Poca gent va mudada en un dia de foc amb
pantalons clars de llista i retxes.
"Hem de fer una revoluci a la Mir, tot est com ranci, tot est massa muselitzat",
insisteix. "Mai s'ha fet a la vida una cosa com aquesta... ja es veur. La idea s ferho a Barcelona i al Reina Sofa". Mir roda i roda, ara en fan mostres, alhora, al
Brasil i Holanda i Alemanya. El mercat ressuscita Mir, amb bons preus a les vendes
i demandes. La famlia t el "comit Mir" a Pars d'experts i advocats que controla
l'tica i fiabilitat del trfec i s de les obres, la veritat.
Ara hem de desmitificar Mir, la musestica ha mort. Necessitem donar un cop de
fora per tornar a lesperit dadaista, lesperit surrealista, a la pura essncia de la
veritat mironiana. No ens podem quedar adormits en una manera dexplicar Mir
que ja no t sentit com en el mn de l'Internet, WhatsApp, del Youtube, de la
Viquipdia, del Twitter. Creu i defensa que el pintor volia ser "jove, anarquista,
transgressor i iconoclasta."
La direcci teatral de l'afair Mir s d'Asun Planas i Philip Rogers. La msica s de
Kiko Barrenengoa, mentre que els continguts visuals sn de La Perifrica, que
dirigeix Cesc Mulet. Tots ells bullen i baden al tremol a l'entorn del nt que ja roda
abans de comenar lespectacle als jardins de la fundaci.
En Punyet, Joanet li deien, perqu era el ms petit. Tenia 15 anys quan el padr
genial mor a Mallorca el 1983. Desprs de la desaparici prematura dels seus
germans majors, David Fernndez Mir, el 1991, i Emi Fernndez Mir, el 2012, i de
la seva mare i nica filla de Mir, Dolors, morta el 2004, ell, Joanet, du el pes de la
representaci familiar.
Ara interpreta i controla. Ell far una acci artstica trencadora, diu, revolucionria.
Ser una actuaci duna nit destiu que vol fer rodar, en un mbit aferrat a casa

seva la de lartista, refeta, devora el gran estudi de Josep Llus Sert i lartefacte en
homenatge que hi al Rafael Moneo.
Joanet que t dos fills petits i un germ, Teito Punyet amb una discapacitat,
conjuntament amb la seva neboda Lola Fernndez Jimnez, filla dEmi, gestiona el
llegat Mir, la Successi Mir, la caixa forta i lull que tutela i promou lobra, o,
especialment, treballa amb la fundaci Mir de Barcelona i la de Mallorca, de les
quals s patr nat. Fa llibres sobre Mir, fu una novella i ara en redacta un sobre la
msica de Mir.
Dijous a les deu de la nit far la conferncia potico-visual. Diu que el mn de la
cultura i l'art sha despavilar i fer comproms, els mots i verbs soterrats i que
volen. Cal sacsejar lensopiment visceral en qu estam acomodats. Shan de
transmetre els sentiments vius, la passi desbordant, lenergia creativa dels artistes
enfront dels museus, unes cases sagrades convertides en dipsits de cadvers.
Amb el moviment dad als anys 20 del segle passat trenca amb lart tradicional,
que shavia convertit en una prova ms de lordre establert per la societat burgesa.
Farem un elogi de labsurd i la imbecillitat. La societat capitalista davui ens
comprimeix i censura. Cal reivindicar lesperit autntic i lliure de lartista. Mir s un
artista contestatari, rebel i inconformista. Mir s el padr (lavi) i vull donar el que
ell m'ha donat", diu Joanet.