Aval CMedi3

3
PRIMRIA
RECURSOS PER A LAVALUACI
Coneixement
del medi
Presentaci........................................................... 3
Recursos per a lavaluaci inicial.......................... 5
Recursos per a les avaluacions peridiques........ 29
Avaluaci per unitats.......................................... 30
Avaluaci trimestral............................................ 90
Avaluaci final.................................................... 102
Coneixement del medi 3 Recursos per a lavaluaci s una obra collectiva,

concebuda, creada i realitzada al Departament de Primria de Santillana
Educacin, S. L./Edicions Voramar, S. L., sota la direcci dEnric Juan Redal,
Jos Toms Henao i Immaculada Gregori Soldevila.
Illustraci: Jorge Salas.
Correcci: Laia Arenas i ngels Campos.
Edici: Mar Garca.
2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

C/ Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per
CP: 915773
Depsit legal:
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat intellectual correspon
a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest quadern noms estan autoritzats a fer-ne
fotocpies per a usar-les com a material daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels
usos permesos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
Presentaci
Amb lobjectiu de donar suport a la tasca dels professors, en aquest volum
sofereixen els recursos segents.
1. Recursos per a lavaluaci inicial. En aquesta secci es presenten diferents
recursos perqu els professors, durant les primeres setmanes del curs, valoren
la situaci de partida dels seus alumnes. En aquest apartat sinclouen:
Criteris davaluaci. Sn els indicadors del nivell en qu ha de trobar-se
lalumne quan comena tercer de Primria. Per a facilitar-ne una avaluaci
completa, aquests criteris estan classificats en sis blocs: El cos hum, Els
ssers vius, El medi fsic, Les mquines, els materials i lenergia, El lloc on
vivim i Nocions temporals i espacials.
Suggeriments dactivitats. Sn propostes per a ajudar el professor a fer
una valoraci del punt de partida dels seus alumnes mitjanant lobservaci
directa. Aquestes activitats poden dur-se a terme de forma individual, per
grups o amb tota la classe i es presenten relacionades amb els criteris
davaluaci.
Proves escrites. Fitxes fotocopiables per a lavaluaci individual que
permeten saber lestat de lalumne respecte a cada un dels criteris
davaluaci que hem esmentat abans. Hi ha una prova de dues pgines per a
cada un dels sis blocs, amb lobjectiu dincorporar tots els continguts i de
portar a terme lavaluaci inicial com un procs i no com un moment puntual.
Formulari de registre personal. Full fotocopiable per a consignar el resultat
de la valoraci de cada alumne.
Solucions. Respostes de les proves escrites.
2. Recursos per a lavaluaci per unitats. Aquesta secci cont recursos per a
fer un seguiment dels alumnes al llarg de tot el curs. Per a cada unitat es
presenten els elements segents:
Control. Fitxa de dues pgines, amb deu activitats variades per a fer un
reps de la unitat.
Prova tipus test. Fitxa duna pgina, amb deu preguntes dopci mltiple,
per a dur a terme una avaluaci rpida. Per la naturalesa daquest tipus de
proves, les preguntes sorienten als continguts conceptuals ms rellevants. A
ms, es pretn habituar els alumnes a fer altres tipus de proves davaluaci.
Criteris davaluaci. Enumeraci dels criteris davaluaci, relacionats amb
les activitats de les proves anteriors.
Solucions. Respostes a les fitxes de Control i a les proves tipus test.
3. Avaluacions trimestrals. En aquesta secci sinclouen proves per a avaluar els
alumnes al final de cada trimestre. Com en les unitats, shi inclou:
Avaluaci trimestral. Dues pgines amb activitats variades, que recullen
alguns dels continguts ms importants que shan estudiat durant el trimestre.

Prova tipus test. Una pgina amb preguntes tancades dopci mltiple.
Solucions. La secci es tanca amb les respostes a les proves plantejades
per a cada trimestre.

4. Avaluaci final. Per a aquells professors que vulguen passar als alumnes una
prova global al final del curs, hi hem incls dues fitxes: una amb activitats
variades i una altra tipus test, amb les respostes corresponents.
Recursos
per a lavaluaci inicial
Criteris i suggeriments per a lavaluaci inicial.
Proves escrites:
1. El cos hum.
2. Els ssers vius.
3. El medi fsic.
4. Les mquines, els materials i lenergia.
5. El lloc on vivim.
6. Nocions temporals i espacials.
Registre individual.
Criteris i suggeriments per a lavaluaci inicial

de Coneixement del medi. 3r de Primria
Criteris
Activitats
proves
escrites
Suggeriments
El cos hum
Identifica i
2, 3
Prepareu targetes amb

els noms dalguns ossos, articulacions i msculs i
entregueu-ne una
a cada alumne. Desprs, un alumne llegir en veu
alta el text de la seua targeta i el company que tinga
al costat dir si es tracta dun mscul, duna
articulaci o dun os, i el localitzar al seu cos.
Feu a la pissarra la
silueta del cos hum. Dibuixeu i retalleu en cartolina
els rgans corresponents: cor, estmac, pulmons, i
introduu-los en una bossa. Els alumnes, un a un,
trauran una cartolina de la bossa, diran el nom de
lrgan i el localitzaran a la silueta dibuixada.
descriu
les parts del cos hum.
Dibuixeu en targetes distintes parts del

cos hum (un peu, una orella, el pit). Els alumnes,
per torns, han de traure una targeta i han didentificar
en quina part del seu cos es troba el dibuix de la
targeta.
Dividiu la classe en grups, entregueu

a cada un
una cartolina i els demanem que dibuixen la silueta
duna persona. Desprs, entre tots, han de pintar els
seus dibuixos i retolar-hi les parts del cos.
Anomena i localitza ossos,

articulacions i msculs.
Anomena i localitza alguns

rgans del cos.
Associa cada sentit

amb lrgan que li
correspon.
Entregueu als alumnes

revistes i demaneu-los que retallen imatges que
tinguen a vore amb cada un dels sentits i les
percepcions daquests.
Per exemple, un perfum per a illustrar lolfacte,
un edred per a illustrar el tacte
Jugueu al veig, veig amb

variacions en funci
dels sentits. Per exemple, una ronda, veig, veig; una
altra, olore, olore
Criteris
Activitats
proves
escrites
Suggeriments
Entregueu a cada alumne

una targeta i demaneu-los que hi escriguen dos
hbits saludables: un relacionat amb lalimentaci i
un altre, amb la higiene.
1, 3
Porteu fotos dssers vius

i inerts a classe. Prepareu dues capses i retoleu-hi,
en una, ssers vius, i en laltra, ssers no vius. Tot
seguit, demaneu als alumnes que introdusquen cada
imatge en la capsa corresponent.
1, 2, 3
Distingeix hbits saludables i

hbits no saludables en
lalimentaci i la higiene.
Els ssers vius
Diferencia ssers vius

i no vius.
Reconeix les
caracterstiques
dels principals grups
dssers vius.
visiteu un jard
o un parc i demaneu als alumnes que anoten
en un full tots els noms dssers vius que hi puguen
observar. Desprs, demaneu-los que indiquen,
per grups, les diferncies que aprecien entre aquests
ssers vius i que els classifiquen en plantes o
animals.
4, 5, 6
Escriviu en papers els

noms dels diferents grups danimals vertebrats i
invertebrats, doblegueu-los i introduu-los en una
bossa. Els alumnes, un per un, agafaran un paper, el
llegiran i diran caracterstiques de lanimal que els
haja tocat perqu la resta dels companys endevinen
de quina classe danimal es tracta.
Dividiu la classe en cinc

grups i entregueu a cada un imatges de cinc plantes
diferents. Cada grup preparar, amb les imatges,
trencaclosques perqu la resta dels companys els
reconstrusquen i nidentifiquen les parts.
Classifica animals
en funci de com sn
els seus cossos, les seues
formes de desplaament,
els tipus de reproducci i la
seua alimentaci.
Si teniu loportunitat,
Identifica les parts

duna planta i els tipus que
hi ha.
El medi fsic
Criteris
Reconeix les
Activitats
proves
escrites
Suggeriments
4, 5
qualitats
i els usos de laigua.
Reconeix les qualitats

i els usos de laire.
2, 3
Porteu a laula fotografies

de diferents paisatges naturals. Dividiu la classe en
grups i demaneu
a cada un que trie una de les fotografies i que la
descriga. La resta dels grups haur dendevinar
de quin tipus de paisatge es tracta.
7, 8
Suggeriu als alumnes

que dibuixen el paisatge
de la zona on viuen i que escriguen una descripci
breu daquest paisatge.
Per exemple, hauran dexplicar quins elements
naturals i transformats hi ha, com sn les muntanyes,
els rius o la costa, etc.
Doneu a cada alumne un

full i demaneu-los que expliquen amb un dibuix per
qu hi ha dia i nit.
Porteu dues bosses a

classe: una gran i groga
(el Sol), i una altra menuda i blava (la Terra); i
demaneu a dos alumnes que expliquen, amb les
dues bosses, per qu es produeixen el dia i la nit.
Identifica formes
del paisatge.
Demaneu als alumnes

que escriguen en els quaderns tres oracions que
comencen per: Laire s, Laire ocupa..., Loxigen
s
Explica per qu
es produeixen el dia
i la nit.
Formuleu preguntes perqu els

alumnes hagen dexplicar algunes de les
caracterstiques de laigua utilitzant no noms el seu
coneixement, sin tamb
el seu enginy. Per exemple: Desapareix laigua
dun bassal quan sasseca?, per qu desapareix el
gel que es posa en els refrescos?, qu passa quan
sasseca la roba?...
Identifica elements
del paisatge.
Les mquines, els materials i lenergia
Criteris
Activitats
proves
escrites
4, 5, 6
Suggeriments
Identifica els materials ms

utilitzats en la seua vida
quotidiana i les propietats
que tenen.
Reuniu diferents objectes

al centre de laula;
per exemple: jerseis, sabates, cadires, llapis, gots de
plstic, etc. Per torns, tapeu els ulls a un alumne, que
haur descollir un daquests objectes, identificar-lo i
dir amb quin material est fet.
1, 2, 3
Identifica mquines
del seu entorn i en coneix
les utilitats.
Demaneu als alumnes

que escriguen en els
quaderns el nom de tres mquines
que empren durant el dia. Desprs, hauran dexplicar
per a qu serveixen, com funcionen
i quin tipus denergia necessiten.
El lloc on vivim
1, 2
Identifica les relacions

de parentiu.
Coneix les dades bsiques

del lloc on viu.
Expliqueu als alumnes

una histria breu o escriviu-la perqu la lligen. Hi han
daparixer diferents personatges emparentats els uns
amb els altres. Desprs, formuleu-los preguntes sobre
les relacions daquests personatges, per exemple:
Com es deia el germ de Vicent? Jlia era ____ de
Pere, etc.
Prepareu carnets
didentitat amb dades com
les segents: nom, cognoms, adrea, telfon, nom
de la localitat en la qual van nixer s important
que sassemblen als carnets didentificaci habituals,
aix els pareixeran ms atractius.
4, 5
Reconeix el significat
dalgunes normes viries.
Llegiu o inventeu diverses

situacions perqu els alumnes detecten i corregisquen
els comportaments viaris incorrectes. Per exemple:
caminar per la vorera i creuar pels passos de vianants
quan el semfor estiga en roig; creuar la calada entre
els vehicles aparcats; creuar la calada sense mirar
Nocions temporals i espacials
Criteris
Fa servir
adequadament conceptes
temporals.
Activitats
proves
escrites
Suggeriments
1, 3
Ordena cronolgicament
seqncies.
Seleccioneu fets
significatius per als xiquets
daquesta edat: el dia del seu naixement, el moment
en qu van fer els primers passos, quan
van comenar a parlar, el primer dia descola Cada
alumne escriur cada un daquests moments en un
full i en far un dibuix. Tot seguit, ordenar la
seqncia, enganxar els fulls per les vores amb cinta
adhesiva i els plegar com si fra un acordi.
Fa servir nocions espacials.
Expliqueu als alumnes histries en qu

passen molts fets. Desprs de la narraci, els alumnes
hauran de formular preguntes en qu, com a requisit
imprescindible, hagen dincloure paraules que
indiquen successi temporal; per exemple: abans,
desprs, de primer, tot seguit, per ltim
Coneix els punts cardinals.
Proposeu als alumnes

jugar a Seguiu el cam per parelles. Un dels alumnes
haur dexecutar les ordres de moviment que li done
el seu company. Per exemple, avant tres passos,
arrere dos passos, a la dreta cinc passos
Demaneu als alumnes
que construsquen penells
amb cart.
Retoleu en gran les

lletres dels punts cardinals (N, S, E i O) en papers de
colors i enganxeu cada una daquestes a la paret que
corresponga. Desprs, formuleu preguntes als
alumnes.
Per exemple: Joan est assegut
al
de Maria
Suggeriments dactivitats globals

Aconseguiu lestrela
10
Prepareu en cartolina 50 estreles, decorades per una cara i, per laltra, amb una
pregunta escrita; i enganxeu-les a la pissarra.
Cada alumne sapropar a la pissarra, agafar una estrela a latzar, llegir la pregunta
i la respondr. Aquell que responga correctament la pregunta es quedar amb lestrela.
Guanyar lalumne que tinga ms estreles al final.
Aquest joc pot plantejar-se de forma individual o en grups.
La gran pregunta
Proposeu als alumnes que elaboren targetes que, en una cara, tinguen una pregunta i,
en laltra, dues respostes: una correcta i una altra incorrecta, per divertida, absurda,
fantstica Per exemple:
Quines sn les parts

duna planta?
Resposta A:
arrel, tija, fulla, flor i fruit.
Resposta B:
ulls, orelles, nas i boca.
s important motivar els alumnes perqu les respostes absurdes siguen originals
i divertides.
Passaparaula
Prepareu targetes amb definicions de paraules que, de la mateixa manera que el joc
televisiu, comencen per cada una de les lletres de labecedari o la continguen. Una
proposta pot ser:
A: Part del cos per on ens podem doblegar (articulaci).
B: Una de les extremitats del cos hum (bra).
C: Mscul que batega i que mou la sang per tot el cos (cor).
D: Pea de la boca amb la qual masteguem el menjar (dent).
E: Tipus denergia amb qu funcionen els electrodomstics (electricitat).
F: Part de la planta on es troben les llavors (fruit).
G: Aigua congelada (gel).
H: Una de les estacions de lany (hivern).
I:
Animals que no tenen esquelet (invertebrats).
J: Espai delimitat i ordenat on hi ha plantats arbres, flors i plantes ornamentals

(jard).
K: Unitat amb la qual es mesura, entre altres coses, el pes de les
persones (kilo).
L: Laigua que bevem ns un (lquid).
M: Animals que naixen del ventre de la seua mare (mamfers).
N: Part del cos amb qu olorem (nas).
11
O: Tipus danimals les cries dels quals es formen dins dous (ovpars).
P: rgan del cos que quan respirem sompli i es buida daire (pulm).
Q: cont la q: Conjunt dels ossos del cos (esquelet).
R: Fruita que forma ramells i de la qual sobt el vi (ram).
S: Estrela de la qual rebem llum i calor (Sol).
T: Un dels cinc sentits (tacte).
U: Part dura de la punta del dit (ungla).
V: Aire en moviment (vent).
W: cont la w: Fruita de pell marr amb pls molt curtets i de color verd per dins,
molt rica en vitamina C (kiwi).
X: cont la x: Gas que forma part de laire que els ssers vius necessitem
per a respirar (oxigen).
Y: cont la y: Enganxades a les parpelles, protegeixen els ulls de la brutcia
(pestanyes).
Z: Mamfer de quatre potes amb tot el cos ratllat (zebra).
12
Avaluaci
inicial
El cos hum
Nom
Data
1. Relaciona.
cap
extremitats
tronc
2. Tria i completa cada oraci amb la paraula corresponent.

coll
colze
articulacions
cintura
genoll
Els ossos suneixen els uns amb els altres mitjanant les
Dobleguem el bra amb el
Dobleguem la cama amb el
.
.
3. Relaciona.
crani
bceps
costella
pectorals
tbia
columna
vertebral
abdominals
bessons
fmur
13
4. Quin sentit utilitza cada xiquet? Escriu.
5. Escriu cada paraula on corresponga.

pulm
cor
estmac
6. Marca el que s bo per a la salut.

Dormir menys de huit hores.
Menjar aliments variats.
Dutxar-se i llavar-se les dents.
14
Beure bastant aigua cada dia.
Avaluaci
inicial
Asseures en mala postura.
Els ssers
vius
Fer exercici.
Nom
Data
1. Encercla els ssers vius.
2. Qu necessiten les plantes per a viure? Pinta.

aire
aigua
medicaments
sl
sol
menjar
electricitat
3. Per qu els animals sn ssers vius? Marca.

Perqu es poden moure.
Perqu naixen, creixen i es reprodueixen.
Perqu tenen formes i colors molt diferents.
4. Quin tipus danimal s? Relaciona.
Naix del ventre de la mare.
au
T la pell nua.
insecte
T escates i aletes.
amfibi
s invertebrat i t sis potes.
peix
T escates i viu en la terra.
rptil
15
Pon ous i t plomes.
mamfer
5. Observa els dibuixos i escriu herbvor o carnvor segons corresponga.
6. Relaciona.
ovpars
vivpars
Animals que ponen ous.
Animals que naixen del ventre de la mare.
7. Escriu els noms de les parts daquesta planta. Desprs, respon.
Quin tipus de planta s? Ratlla els que no corresponguen.
16
Avaluaci
inicial
arbust
El
medi fsic
herba
Nom
arbre
Data
1. Escriu V, si s verdader, o F, si s fals.

Laire s una mescla de diversos gasos.
Loxigen s un gas de laire.
Laire s un lquid.
Laire no es veu i no ocupa espai.
2. Pinta.
groc
Sol
blau
Terra
gris
Lluna
3. Observa els dibuixos i explica si s de dia o de nit.

A
En el dibuix A s de
, perqu
.
En el dibuix B s de
, perqu
.
4. Escriu cada paraula en el lloc corresponent.

lquid
gas
slid
17
5. Relaciona.
S que es pot beure.
Es troba als rius.

aigua dola
No es pot beure.
Es troba al mar.
6. Quin tipus de paisatge s? Escriu costa o muntanya segons corresponga.
7. Escriu on corresponga.
muntanya
riu
poble
bosc
8. Classifica.
pont
neu
carretera
penya-segat
elements
naturals
elements fets
per les persones
18
Avaluaci
inicial

Nom
Data
1. Per a qu serveixen les mquines? Marca amb una X lopci correcta.

Per a tindre ms bones idees.
Per a estudiar millor.
Per a ajudar-nos a dur a terme les nostres activitats amb facilitat.
2. Qu millora cada mquina? Relaciona.
Millora la vida
a casa.
Millora
el transport.
Millora
les comunicacions.
3. Escriu el nom de cada mquina en el lloc corresponent.
Funcionen
amb electricitat.
Funcionen
amb gasolina.
19
Funcionen amb la fora

de les persones.
4. De qu estan fets aquests objectes? Relaciona.
suro
pell
llana
plstic
ferro
5. Don sobtenen aquests materials? Escriu en el lloc corresponent.

fusta
llana
cot
pell
de les plantes
dels animals
6. Encercla en la sopa de lletres quatre materials que es puguen reciclar.
20
N
Y
I
Z 2008 LEdicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
Avaluaci
inicial
El lloc on vivim
Nom
Data
1. Escriu el nom de lhabitaci on sol estar cada cosa.
2. Completa aquesta fitxa sobre el lloc on vius.
Nom de la localitat on vius:

Nom del carrer i nmero on vius:
On vius?
En una casa.
En un pis.
On es troba el teu carrer?
Al centre de la localitat.
Als afores de la localitat.
Com s el teu carrer?
Llarg.
Ample.
Curt.
Estret.
21
3. Completa.
avis
germans
oncles
cosins
Els pares dels meus pares sn els meus
Els germans dels meus pares sn els meus
Els fills dels meus oncles sn els meus
Els fills dels meus pares sn els meus
4. Escriu on corresponga.
semfor
pas de vianants
calada
carril per a bicicletes
vorera
parada dautobs
5. Completa.
Els vianants caminen per
22
Avaluaci
inicial
Els vehicles circulen per
Els vianants creuen

pel temporals i espacials
Nocions
Nom
.
.
Data
1. Escriu antic o modern.
2. Qui s ms gran? Ordena amb 1, 2, 3 i 4.
3. Completa lagenda amb tres coses que fas abans de sopar i tres coses
que fas desprs de sopar.
de
ab
spr
an
s
s
23
4. Observa el plnol. Desprs, respon.
Qu hi ha enfront del collegi?

Qu hi ha a la dreta de lhospital?
Qu hi ha darrere del quiosc?
Qu hi ha al centre de la plaa?
5. Observa el mapa i completa amb els punts cardinals.
Vilavella s al
24
de Caminal.
Roureda s a l
de Caminal.
Marinada s a l
de Roureda.
Roureda s a l
de Marinada.
Registre individual per a lavaluaci inicial
de Coneixement del medi. 3r de Primria
Nom
Data
NR*
Observacions
El cos hum
Identifica i descriu les parts del cos hum.

Anomena i localitza ossos, articulacions
i msculs.
Anomena i localitza alguns rgans

del cos.
Associa cada sentit amb lrgan

corresponent.
Distingeix hbits saludables i hbits

no saludables en alimentaci i higiene.
Els ssers vius
Diferencia ssers vius i no vius.

Reconeix les caracterstiques
dels principals grups dssers vius.
Classifica animals en funci dels seus

cossos, les formes de desplaament, els
tipus de reproducci i lalimentaci que
porten.
Identifica les parts duna planta i els tipus.

El medi fsic
Reconeix les qualitats i els usos de laigua.

Reconeix les qualitats i els usos de laire.
25
NR*
Observacions
Explica per qu es produeixen el dia

i la nit.
Identifica formes del paisatge.

Identifica elements del paisatge.
Identifica els materials ms utilitzats en la

vida quotidiana i les propietats que tenen.
Identifica mquines del seu entorn i en

coneix les utilitats.
El lloc on vivim
Identifica les relacions de parentiu.

Coneix les dades bsiques del lloc
on viu.
Reconeix el significat dalgunes normes

viries.
Nocions temporals i espacials
Fa servir adequadament conceptes

temporals.
Ordena cronolgicament seqncies.

Fa servir nocions espacials.
Coneix els punts cardinals.
* NR: Necessita refor.
26
Solucions
Avaluaci inicial El cos hum (pgines 12-13)
1. Resposta grfica (R. G.).
2. Articulacions.
Colze.
Genoll.
3. R. G.
4. Gust.
Olfacte.
Tacte.
Oda.
Vista.
5. R. G.
6. Menjar aliments variats.
Dutxar-se i llavar-se les dents.
Beure bastant aigua cada dia.
Fer exercici.
Avaluaci inicial Els ssers vius (pgines 14-15)

1. Sha dencerclar el cossiol i el gos.
2. Aire.
Aigua.
Sl.
Sol.
3. Perqu naixen, creixen i es reprodueixen.
4. Naix del ventre de la mare mamfer.
T la pell nua amfibi.
T escates i aletes peix.
s invertebrat i t sis potes insecte.
T escates i viu en la terra rptil.
Pon ous i t plomes au.
5. Herbvor.
Carnvor.
Carnvor.
Herbvor.
6. Ovpars animals que ponen ous.
Vivpars animals que naixen del ventre de la mare.
7. R. G.
Arbre
27
Avaluaci inicial El medi fsic (pgines 16-17)

1. V.
V.
F.
F.
2. R. G.
3. En el dibuix A s de dia, perqu es veu el cel clar.
En el dibuix B s de nit, perqu al cel es veuen estreles i la Lluna.
4. Slid.
Lquid.
Gas.
5. S que es pot beure aigua dola es troba als rius.
6. Muntanya.
Costa.
7. R. G.
8. Elements naturals: neu, penya-segat.
Elements fets per les persones: pont, carretera.
Avaluaci inicial Les mquines, els materials

i lenergia (pgines 18-19)
1. Per a ajudar-nos a dur a terme les nostres activitats amb facilitat.
2. El tren millora el transport.
El telfon millora les comunicacions.
La llavadora millora la vida a casa.
3. Funcionen amb electricitat microones, assecador.
Funcionen amb gasolina avi, autombil.
Funcionen amb la fora de les persones carro, descaragolador.
4. Poal i pala plstic.
Tap suro.
Tisores ferro.
Bossa i cintur pell.
Jersei llana.
5. De les plantes fusta, cot.
Dels animals llana, pell.
6. Sha dencerclar: plstic, cart, vidre i paper.
28
Avaluaci inicial El lloc on vivim (pgines 20-21)

1. Forn cuina.
Sof sala destar.
Llit dormitori.
Lavabo bany.
2. Resposta lliure (R. L.).
3. Avis.
Oncles.
Cosins.
Germans.
4. R. G.
5. La vorera.
La calada.
Pas de vianants.
Avaluaci inicial Nocions temporals

i espacials (pgines 22-23)
1. Antic.
Antic.
Modern.
Modern.
Modern.
Antic.
2. 3, 4, 2 i 1.
3. R. L.
4. Un parc.
Un supermercat.
Un banc.
Una font.
5. Sud.
Oest.
Est.
Oest.
29
Recursos
per a les avaluacions peridiques
Avaluaci per unitats.
Unitat 1.
El nostre cos.
Unitat 2.
Els sentits.
Unitat 3.
Els ssers vius.
Unitat 4.
Els animals vertebrats.
Unitat 5.
Els animals invertebrats.
Unitat 6.
El planeta Terra.
Unitat 7.
Laigua.
Unitat 8.
Les mquines.
Unitat 9.
Laire i el temps atmosfric.
Unitat 10.
Els paisatges.
Unitat 11.
La localitat i la poblaci.
Unitat 12.
Els treballs.
Unitat 13.
El treball i els serveis.
Unitat 14.
Les institucions de la localitat.
Unitat 15.
Conixer el passat.
Avaluaci trimestral.
Avaluaci final.
30
Control
El nostre cos
Nom
Data
1. Classifica les paraules segents on corresponga.
front
cama
Cap
Tronc
Extremitats
abdomen
bra
esquena
cara
2. Escriu cada paraula en el lloc corresponent.

cervell
pulmons
estmac
renyons
os
mscul
3. Indica un tret que diferencia unes persones de les altres.
4. Explica qu s la pell.
5. Qu s la melanina? Respon.
31
66. Completa.
Els
l
sn uns rgans rgids i resistents que formen

, que sost el pes del cos.
Els
sn uns rgans elstics que suneixen als ossos
i fan que aquests es moguen.

67. Explica qu s una articulaci i escriu dos exemples darticulacions.
68. Observa el dibuix i respon a les preguntes.

Quin mscul est encongit quan el bra est doblegat?
Quin mscul est encongit quan el bra est ests?
69. Enumera les etapes de la vida.
10. Escriu el nom de letapa de la vida a qu es refereix cada una daquestes

oracions.
El nostre cos es prepara
per a ser adult.
La primera etapa de la vida
de les persones.
Els ossos es tornen frgils
i tenim menys fora.
32
El nostre cos est preparat

per a tindre fills.
33
Test
El nostre cos
Nom
Data
Encercla lopci correcta.

61. El nostre cos est format per tres parts:
a. cap, tronc i cames.
b. cap, pit i extremitats.
c. cap, tronc i extremitats.
62. El tronc est dividit en dues parts:
a. extremitats superiors i extremitats inferiors.
b. trax i abdomen.
c. pit i panxa.
63. La melanina s:
a. una substncia de la pell que ens protegeix del sol.
b. un rgan intern del cos hum.
c. una de les parts que formen el tronc.
64. El cervell es troba:

a. al costat del cor.
b. al cap.
c. a lestmac.
b. els msculs.
c. lesquelet.
65. Els ossos formen:

a. les articulacions.
66. Els rgans que suneixen als ossos i fan que aquests es moguen sn els:
a. pulmons.
b. braos.
c. msculs.
b. bceps i trceps.
c. radi i bceps.
67. Els msculs del bra sn:

a. hmer i cbit.
68. Les etapes de la vida sn:
a. infncia, adolescncia i joventut.
b. infncia, adolescncia, edat adulta i ancianitat.
c. xiquets, adults i ancians.
69. Les dents definitives ixen:
a. en la infncia.
b. en ladolescncia.
c. quan naixem.
10. El cos est preparat per a tindre fills:

a. en ladolescncia.
34
b. en la maduresa.
c. en ledat adulta.
Unitat 1
Criteris davaluaci
Activitats
1
Distingir i classificar les parts

del cos.
Conixer les parts del cos hum.
C
T
C
T
10
C
T
C
T
C
T
Situar correctament rgans interns

del cos hum.
T
C
Explicar la funci de la pell.
T
T
Discriminar trets diferenciadors
de les persones.
Explicar la funci dels ossos,
les articulacions i els msculs.
Descriure com es produeix
el moviment del bra.
Enumerar i reconixer les etapes
de la vida.
Completar i interpretar esquemes

anatmics.
C: Control; T: Prova tipus test.
Solucions
Control
Test
1. Cap: front, cara. Tronc: abdomen, esquena.

Extremitats: cama, bra.
1.
c.
2.
b.
2. R. G.
3.
a.
3. Resposta model (R. M.). Les caracterstiques sexuals i

lalada.
4.
b.
4. La pell s la capa exterior que envolta i protegeix

el cos.
5.
c.
6.
c.
5. La melanina s una substncia fosca que es troba a la

pell i que ens protegeix del sol.
7.
b.
8.
b.
6. Ossos, esquelet; msculs.
9.
a.
7. Una articulaci s el lloc on suneixen els ossos

els uns amb els altres. Per exemple, el colze
i la monyica sn dues articulacions.
10. c.
8. El bceps.
El trceps.
9. Les etapes de la vida sn infncia, adolescncia, edat
adulta i ancianitat.
10. Adolescncia, infncia, ancianitat, edat adulta.
35
Control
Els sentits
Nom
Data
1.
Quins sn els rgans dels sentits? Escriu.
2. Indica el nom de la part de lull que correspon a cada nmero.

1.
1.
2.
4.
3.
4.
2.
3.
3. Completa el text.
parpelles
nervi ptic
pupilla
Els ulls sn els rgans de la
Els ulls estan protegits per les
cervell
vista
.
, les
pestanyes i les celles.

Al centre de liris es troba la
, que s un
forat per on entra

la llum.
Per vore, la informaci que recull lull arriba al
a travs del
.
4. Escriu els noms de les parts de lorella.
36
65. Quina relaci hi ha entre lorella i el cervell? Explica.
66. Completa.
El tacte s el
que permet conixer algunes
caracterstiques dels objectes que toquem.
Lrgan del sentit del tacte s la
67. Quina s la part del nas que capta lolor? Respon.

La pitutria capta les olors.
Laire que respirem entra pel nas.
Sentim el dolor a travs de les papilles gustatives.
La llengua s lrgan del sentit del gust.
Els granets que cobreixen la llengua sn les
papilles gustatives.
69. En quin rgan dels sentits es troben? Escriu.
caragol
iris
pitutria
pupilla
papilla gustativa
nervi auditiu
10. Escriu el nom dels cinc sabors bsics.
37
Test
Els sentits
Nom
Data

61. Lull s lrgan de:
a. la vista.
b. el tacte.
c. loda.
62. La part de lull que capta la llum s:

a. la pupilla.
b. el cristall.
c. la retina.
63. La part de lull que t un color diferent en cada persona s:

a. liris.
b. la pupilla.
c. la crnia.
64. El sentit de la vista ens permet:

a.
b.
c.
conixer el que ens envolta per mitj del so.

conixer el que ens envolta per mitj del tacte.
conixer el que ens envolta per mitj de la llum.
65. Lrgan del sentit de loda s:

a. loda.
b. lorella.
c. el timp.
66. La part externa de lorella s:

a. lorella.
b. el caragol.
c. loda.
67. La part de lorella que capta el so s:

a. el caragol.
b. el nervi auditiu.
c. el timp.
68. Lorella capta el so i lenvia al cervell per mitj del:

a.
timp.
b. nervi ptic.
c. nervi auditiu.
69. Lrgan del sentit del tacte s:

a.
la m.
b.
els dits.
c.
la pell.
10. El nas s lrgan del sentit:
38
a.
de lolfacte.
b.
del tacte.
c.
de loda.
Unitat 2
Criteris davaluaci
Activitats
Conixer els rgans dels sentits.
C
T
dels sentits.
de lull i de lorella.
C
T
C
T
Explicar com participa el cervell
10
C
T
en la percepci.
Completar esquemes anatmics.
5
T
Explicar la funci dels rgans

Identificar les parts principals
Solucions
Control
Test
1. Ulls, orella, nas, llengua i pell.
1.
a.
2. 1. crnia; 2. cristall; 3. retina; 4. nervi ptic.
2.
c.
3. Vista; parpelles; pupilla; cervell; nervi ptic.
3.
a.
4. R. G.
4.
c.
5. El cervell s lencarregat dinterpretar la informaci

que li arriba de lorella a travs
del nervi auditiu.
5.
b.
6.
a.
7.
a.
8.
c.
9.
c.
6. Sentit; pell.
7. Pitutria.
8. V, V, F, V, V.
9. Caragol: orella; pitutria: nas;
papilla gustativa: llengua; iris: ull; pupilla: ull; nervi
auditiu: orella.
10. a.
10. Dol, salat, cid, amarg i umami.
39
Control
Els ssers vius
Nom
Data
1. Escriu el nom de les funcions vitals que duen a terme els ssers vius.
2. Indica de quina funci vital es tracta en cada cas.

Permet que les plantes fabriquen els
seus propis aliments.
Permet que les persones es
relacionen les unes amb les altres.
Permet que els ssers vius tinguen
descendncia.
3. Qu ens proporcionen els aliments? Explica.
4. Explica qu signifiquen les paraules segents.

carnvor
omnvor
5. Com salimenten les plantes? Escriu una oraci amb aquestes paraules.
dixid de carboni
40
llum solar
sals minerals
aigua
6. Observa el dibuix i ordena amb nmeros. Desprs, escriu

de quina funci vital es tracta.
El cervell del gos envia als msculs

lordre de jugar amb la pilota.
El gos veu una pilota.
El gos juga amb la pilota.
La imatge de la pilota arriba al cervell del
gos.
La funci vital s la de
7. Encercla els rgans que intervenen en la funci de relaci.

cor
sistema nervis
cervell
fetge
rgans dels sentits
8. Observa el dibuix i completa.
Algunes plantes es reprodueixen de forma

sense que hi intervinguen les flors ni les llavors.
9. Escriu dos exemples danimals ovpars i dos danimals vivpars.

ovpars
vivpars
10. Com es reprodueixen les plantes? Ordena.

Les llavors germinen i donen origen a una nova planta.
A partir de les flors es formen les llavors.
Ixen les flors.
41
Les llavors cauen a terra.
42
Test
Els ssers vius
Nom
Data

1. Les funcions vitals sn les de relaci, nutrici i:
a. respiraci.
b. reproducci.
c. digesti.
2. Els animals omnvors sn:

a. els que salimenten daltres animals i de plantes.
b. els que mengen noms carn.
c. els que mengen noms plantes.
3. La funci de nutrici consisteix a:

a. aconseguir energia i materials per al cos.
b. captar el que passa al voltant de nosaltres.
c. tindre descendents.
4. Les plantes:
a. fabriquen els seus propis aliments.
b. salimenten daltres ssers vius.
c. sn omnvores.
5. La part ms important del sistema nervis s el:

a. nervi ptic.
b. nervi auditiu.
c. cervell.
6. La funci de relaci ens permet:

a. nodrir-nos.
b. reproduir-nos.
c. captar informaci de lexterior i actuar en conseqncia.
7. Quan els ssers vius donen origen a altres ssers vius

pareguts a ells duen a terme la funci de:
a. relaci.
b. reproducci.
c. repetici.
b. vivpares.
c. ovpares i vivpares.
8. Les persones som:

a. ovpares.
9. En la funci de relaci que duen a terme els animals intervenen els:

a. pulmons.
b. msculs.
c. renyons.
10. Les estreles de mar es reprodueixen de forma:

a. sexual.
b. no sexual.
c. no es reprodueixen.
43
Unitat 3
Criteris davaluaci
Activitats
Enumerar i diferenciar les tres funcions

vitals en els animals
i les plantes.
Explicar i reconixer la funci

de nutrici en els animals
i les plantes.
C
T
C
T
C
T
en els animals.
T
en la funci de relaci en els animals.
10
Identificar la funci de relaci

Conixer els rgans que intervenen
Indicar exemples danimals ovpars
i vivpars.
Reconixer casos de reproducci
no sexual en els animals

i en les plantes.
Ordenar el procs de reproducci
sexual de les plantes.

Solucions
Test
Control
1.
Els ssers vius duen a terme les funcions de nutrici, relaci

i reproducci.
1. b.
2.
Nutrici.
Relaci.
Reproducci.
3. a.
3.
Els aliments ens proporcionen energia i materials

per a crixer i mantindre el cos en bon estat.
4.
Animal que salimenta daltres animals o de parts

daltres animals.
Animal que salimenta tant danimals com de plantes.
5.
6.
2. a.
4. a.
5. c.
6. c.
7. b.
8. b.
Les plantes fabriquen els seus aliments a partir daigua, sals

minerals, dixid de carboni i llum solar.
9. b.
10. b.
3, 1, 4 i 2.
Relaci.
7.
Cal encerclar: sistema nervis, cervell i rgans dels sentits.
8.
No sexual.
9.
R. M. Ovpars: mosca, granota.

Vivpars: vaca, cavall.
10. 4, 2, 1 i 3.
44
Control
Els animals vertebrats
Nom
Data
1. Enumera els grups danimals vertebrats.
2. Indica a quin grup de vertebrats pertany cada animal.
3. Marca amb una X lopci incorrecta.

Tots els mamfers...
tenen ossos.
mamen quan acaben

de nixer.
naixen del ventre

de la mare.
tenen quatre potes.
ma
ma
4. Escriu un exemple de cada un daquests
mf tipus danimals.
mf
ers
ers
mar
ins
vol
pri
mat
s
ado
rs
5. Ratlla els tres errors que hi ha en el text.
Els rptils sn animals vivpars que respiren per brnquies,
tenen escates i la majoria dells es desplacen arrossegant-se.
6. Completa les oracions escrivint peixos o amfibis.
Els
respiren per brnquies i per pulmons.
Els
respiren noms per brnquies.
45
Els
tenen la pell nua.
7. Encercla en cada parella la paraula que t relaci amb les aus.

animals/plantes
vertebrats/invertebrats
ales/aletes
plomes/pl
ovpars/vivpars
8. Llig i esbrina de quin animal es tracta.

s un animal que s distint de menut i dadult. Quan naix viu
en laigua, respira per brnquies i t cua. Quan es fa adult pot
viure en la terra, respira per mitj de pulmons i t potes.
s un
9. Escriu en cada cas el nom de dos animals que no pertanyen

al mateix grup de vertebrats.
Que respiren per mitj de pulmons.
Que respiren per mitj de brnquies.
Que tinguen escates.
Que es desplacen amb aletes.
10. Completa la taula.

Mamfers
Rptils
Aus
Peixos
Amfibis
Respiren per
El seu cos est

cobert de
Es desplacen
amb...
La seua
reproducci s...
46
47
Test
Els animals vertebrats
Nom
Data

1. Els animals vertebrats:
a.
b.
c.
tenen un esquelet amb ossos.

no tenen esquelet.
quan naixen no tenen esquelet, per quan creixen s.
2. Els mamfers sn:

a.
ovpars.
b. vivpars.
c. amfibis.
3. Les balenes:
a.
b.
c.
tenen escates.
tenen pl.
tenen la pell llisa.
4. Les persones pertanyem al grup dels:

a. invertebrats.
b. primats.
c. mamfers marins i voladors.
5. Els animals que respiren per mitj de pulmons i tenen escates sn:
a. amfibis.
b. peixos.
c. rptils.
6. Les aus respiren per mitj de:

a. pulmons.
b. brnquies i pulmons.
c. brnquies.
7. Les aus i els rptils sn animals:

a. ovpars.
b. vivpars.
c. invertebrats.
8. Els alevins sn:

a.
b.
c.
mamfers terrestres.
les cries dels peixos.
mamfers voladors.
9. Els amfibis:
a.
b.
c.
tenen la pell nua.

no tenen pell.
tenen escates.
10. Els animals que quan naixen respiren per brnquies i quan creixen
ho fan per pulmons sn:
a. peixos.
48
b. rptils.
c. amfibis.
Unitat 4
Criteris davaluaci
Activitats
1
Saber qu sn els animals vertebrats.
Enumerar els grups danimals
vertebrats.
Reconixer a quin grup

de vertebrats pertany un animal.
Identificar en distints contextos les

caracterstiques principals de cada
grup danimals vertebrats.
C
T
10
C
T
C
T
C
T
C
T
Donar exemples danimals
C
T
C
T
dels distints grups de vertebrats.

Solucions
Control
Test
1.
Mamfers, rptils, aus, peixos i amfibis.
1. a.
2.
Rptil, au, mamfer, amfibi, peix.
2. b.
3.
Tenen quatre potes.
3. c.
4.
5.
6.
R. M. Ratpenat.
Balena.
Gorilla.
Cal ratllar: vivpar, brnquies, arrossegant-se.
Amfibis.
Peixos.
Amfibis.
7.
Animals, vertebrats, plomes, ales, ovpars.
8.
Amfibi.
9.
4. b.
5. c.
6. a.
7. a.
8. b.
9. a.
10. c.
R. M. Que respiren per mitj de pulmons: cocodril,

oroneta.
Que respiren per mitj de brnquies: cullerot, taur.
Que tinguen escates: sardina, serp.
Que es desplacen amb aletes: tonyina, balena.
10. Mamfers: pulmons, pl, 4 potes, vivpara.

Rptils: pulmons, escates, 4 potes, ovpara.
Aus: pulmons, plomes, 2 ales i 2 potes, ovpara.
Peixos: brnquies, escates, aletes, ovpara.
Amfibis: brnquies/pulmons, tenen la pell nua,
4 potes, ovpara.
49
Control
Els animals invertebrats
Nom
Data
1. Completa les oracions amb la paraula vertebrats o invertebrats
segons corresponga.
Tots els animals
tenen esquelet.
Tots els animals
no tenen esquelet.
2. Escriu el nom dels diferents grups danimals invertebrats.
3. Escriu el nom dun animal invertebrat en cada cas.

de cos
tou
terrestre
amb closca
aqutic

Les meduses tenen tentacles.
Els caragols tenen un gran peu amb el qual es desplacen.
Els cucs de terra sn animals aqutics.
Les aranyes tenen el cos tou i allargat.
5. Relaciona. Desprs, escriu a quin grup danimals invertebrats
pertanyen laranya i la papallona.
50
aranya
sis potes
papallona
huit potes
Laranya i la papallona sn
6. Anomena les tres parts en qu est dividit el cos dun insecte.
7. Escriu el nom de cada una de les parts assenyalades en el dibuix.
8. Ordena la seqncia de dibuixos.
9. Subratlla lopci correcta en cada oraci.

Els insectes sn animals vertebrats/invertebrats.
Els insectes sn animals que tenen sis/quatre potes.
Els insectes sn animals que tenen dos/quatre antenes.
Els insectes sn ovpars/vivpars.
10. A quin grup danimals correspon aquesta descripci?

Llig, observa i escriu-ne el nom.
Nom:
Viuen en la terra.
Tenen el cos dur.
Sn ovpars.
Sn invertebrats.
Tenen sis potes.
51
Test
Els animals invertebrats
Nom
Data

1. Els animals invertebrats sn:
a. els que tenen ossos.
b. els que no tenen ossos.
c. els que tenen ossos sense esquelet.
2. Les aranyes sn:

a. artrpodes.
b. molluscos.
c. animals vertebrats.
3. Les meduses sn:

a. animals vertebrats que viuen al mar.
b. animals invertebrats que viuen al mar.
c. artrpodes marins.
4. Els cucs de terra pertanyen al grup:

a. de les meduses.
b. dels molluscos.
c. dels cucs.
b. amfibis.
c. molluscos.
5. Els insectes sn:

a. artrpodes.
6. Els insectes tenen el cos dividit en:

a. cap, tronc i extremitats.
b. cap, tronc i abdomen.
c. cap, trax i abdomen.
7. Els caragols i les cltxines sn:

a. artrpodes.
b. molluscos.
c. cucs.
8. Les aranyes tenen:

a. huit potes.
b. sis potes.
c. deu potes.
9. Els insectes sn:

a.
b.
c.
52
ovpars.
vivpars.
ovpars quan naixen i vivpars quan es fan adults.
10. Les aranyes salimenten:

a. dinsectes.
b. de cucs.
c. daus.
53
Unitat 5
Criteris davaluaci
Activitats
1
Saber com sn els animals invertebrats.
Distingir els animals vertebrats
dels invertebrats.
Enumerar els grups danimals invertebrats.

Identificar i deduir en distints contextos les
caracterstiques principals de cada grup
danimals invertebrats.
Conixer les principals caracterstiques

dels insectes.
C
T
C
T
C
T
10
C
T
C
T
Identificar les parts dun insecte a partir de
C
T
dibuixos.
Solucions
Control
1.
2.
3.
4.
5.
Vertebrats.
Invertebrats.
Meduses, cucs, molluscos, artrpodes.
R. M: De cos tou: cuc de terra.
Amb closca: caragol.
Terrestre: aranya.
Aqutic: medusa.
V, V, F, F.
Aranya huit potes.
Papallona sis potes.
Laranya i la papallona sn artrpodes.
6.
Cap, trax i abdomen.
7.
R. G.
8.
1, 3, 2 i 4.
9.
Invertebrats.
Sis.
Dos.
Ovpars.
Test
1. b.
2. a.
3. b.
4. c.
5. a.
6. c.
7. b.
8. a.
9. a.
10. a.
10. Insectes.
54
Control
El planeta Terra
Nom
Data

La Terra s el planeta on vivim.
La Terra est coberta daigua.
La Terra est envoltada per una capa daire anomenada atmosfera.
A la Terra, laigua ocupa menys espai que els continents.
2. Relaciona.
Sol
s un planeta del sistema solar.
Terra
s el satllit que gira al voltant de la Terra.
Lluna
s lestrela ms prxima a la Terra.
3. Escriu rotaci o translaci segons corresponga.
La Terra tarda 24 hores a girar.
La Terra gira al voltant del Sol.
Tarda uns 365 dies a girar.
Origina el dia i la nit.
4. Escriu davall de cada dibuix rotaci o translaci segons corresponga.
5. Escriu el nom de les quatre fases de la Lluna.
55
6. Per qu a la Terra hi ha regions en qu s de dia i al mateix

temps hi ha regions en qu s de nit? Pensa i explica.
7. Llig loraci segent i digues si s correcta i per qu.

El Sol, quan apareix, s a loest;
i quan desapareix, a lest.
8. Relaciona.
planisferi
globus terraqi
Representaci plana de la superfcie de la Terra.
Representaci esfrica de la Terra.
9. Completa lesquema de la Terra amb aquestes paraules.
hemisferi sud
pol sud
equador
pol nord
hemisferi nord
10. Escriu el nom dels continents.
56
Test
El planeta Terra
Nom
Data

1. La Terra s:
a. un satllit.
b. una estrela.
c. un planeta.
2. La capa fina daire que envolta la Terra sanomena:

a. continent.
b. oce.
c. atmosfera.
b. un any.
c. un dia.
b. quatre.
c. cinc.
3. La rotaci de la Terra dura:

a. 28 dies.
4. Els punts cardinals sn:
a. sis.
5. La Lluna s:
a. lestrela que gira al voltant de la Terra.
b. el planeta que gira al voltant del Sol.
c. el satllit que gira al voltant de la Terra.
6. sia s:
a. un continent.
b. un oce.
c. una illa.
7. El moviment de translaci el porta a terme la Terra:
a. quan gira sobre ella mateixa.
b. quan gira al voltant de la Lluna.
c. quan gira al voltant del Sol.
8. Una gran part de la superfcie de la Terra est coberta per:

a. terra.
b. aigua.
c. crters.
9. El moviment de rotaci de la Terra dna lloc:

a. al dia i la nit.
b. a les estacions.
c. als mesos.
10. El planisferi s:
a. la representaci esfrica de la Terra.
57
b. la representaci del Sol, la Terra i la Lluna.

c. la representaci plana de la superfcie de la Terra.
58
Unitat 6
Criteris davaluaci
Activitats
Identificar les caracterstiques del Sol,

de la Terra i de la Lluna.
C
T
C
T
Reconixer els moviments de rotaci

i translaci de la Terra en distints contextos.
C
T
C
T
10
C
T
Diferenciar entre mapamundi
i globus terraqi.
Completar un dibuix del globus terraqi
amb les diferents parts de la Terra.
Enumerar els continents i els oceans.

Conixer els punts cardinals.
T
T
C
C
Solucions
Control
1.
2.
3.
4.
5.
V, F, V, F.
Sol s lestrela ms prxima a la Terra.
Terra s un planeta del sistema solar.
Lluna s el satllit que gira al voltant de la Terra.
Rotaci.
Translaci.
Translaci.
Rotaci.
Translaci, rotaci.
Lluna plena.
Quart minvant.
Quart creixent.
Lluna nova.
6.
Perqu com que gira sobre ella mateixa, una part de la

Terra rep la llum del Sol i en aquesta part s de dia. A la
part on no arriba la llum del Sol, s de nit.
7.
No, perqu quan apareix el Sol, el veiem a lest i, quan

desapareix, a loest.
8.
Planisferi representaci plana de la superfcie de la

Terra.
Globus terraqi representaci esfrica de la Terra.
9.
Test
1.
c.
2.
c.
3.
c.
4.
b.
5.
c.
6.
a.
7.
c.
8.
b.
9.
a.
10. c.
R. G.
10. Amrica, Europa, sia, frica, Oceania i lAntrtida.
59
Control
Laigua
Nom
Data
1. Explica per qu necessiten aigua els ssers vius.
2. Escriu quatre exemples dusos de laigua.
3. Qu s laigua potable? On podem trobar aigua potable? Respon.
4. Posa un exemple en cada cas.

Aigua en estat slid.
Aigua en estat gass.
Aigua en estat lquid.
5. Explica en quins llocs de la Terra podem trobar aigua.

Laigua que ix de laixeta est en estat lquid.
Laigua dels continents est en estat gass.
Als pols hi ha aigua en estat slid.
7. Quin canvi destat es produeix en cada cas? Escriu.
60
Quan laigua lquida es converteix en gel.
Quan laigua lquida es converteix en vapor.
Quan el gel es converteix en aigua lquida.
8. Observa el dibuix i escriu el nmero que corresponga davant

de cada paraula.
4
3
5
1
6
2
mar
aigua subterrnia
pluja
neu
nvols
riu
9. Completa aquest text sobre el cicle de laigua.

Laigua dels mars, rius i llacs es calfa i es converteix
en
. El vapor daigua, en refredar-se,
es
i forma els nvols. Laigua dels nvols
cau a la terra en forma de pluja, neu o

Els rierols i els rius porten laigua fins al
.
.
Part de laigua que arriba al sl penetra cap a linterior, i forma

laigua
10. Respon.
Qu s un aqfer?
Don procedeix laigua dels aqfers?
61
Com sextrau laigua subterrnia?
62
Test
Laigua
Nom
Data

1. Laigua es pot trobar en estat gass, slid i:
a. lquid.
b. grans.
c. aqfer.
2. Quan laigua es calfa es converteix en:
a. vapor daigua.
b. gel.
c. lquid.
3. Laigua potable s la que:

a. es pot beure.
b. no es pot beure.
c. procedeix dels mars i dels oceans.
4. Als pols laigua es troba en estat:

a. lquid.
b. slid.
c. gass.
5. Els dipsits daigua subterrnia sanomenen:

a. oceans.
b. nvols.
c. aqfers.
b. dels rius.
c. de laixeta.
6. Laigua dola prov:

a. dels mars.
7. Quan laigua passa dun estat a un altre es produeix un:

a. canvi destat.
b. rierol.
c. oce.
8. Quan el vapor daigua es refreda es forma:

a. aigua.
b. gel.
c. gas.
9. El canvi de slid a lquid sanomena:

a. solidificaci.
b. fusi.
c. ebullici.
10. Els nvols estan formats per gotes daigua en estat:
63
a. lquid.
b. slid.
c. gass.
Unitat 7
Criteris davaluaci
Activitats
1
Conixer els usos de laigua.

Explicar per qu laigua s important
per als ssers vius.
C
T
C
T
C
T
10
C
T
estats de laigua.
Reconixer els llocs en els quals es
troba laigua en els diferents estats.

i dels seus canvis.
Escriure exemples sobre els diferents
Identificar els estats de laigua
Descriure el cicle de laigua i
assenyalar els canvis destat de

laigua i els canvis de posici.
Completar un dibuix sobre el cicle
de laigua.
Explicar qu s laigua subterrnia.
Solucions
Control
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Test
Perqu si no hi haguera aigua els ssers vius no podrien viure.

Les plantes sassecarien i les persones i els animals no podrien
beure aigua i, per tant, no podrien sobreviure.
R. M. Beure, dutxar-nos, regar els cultius, fer funcionar les
fbriques.
Laigua potable s laigua que es pot beure.
Laigua potable es troba als continents.
R. M. Aigua en estat slid gel.
Aigua en estat gass vapor daigua.
Aigua en estat lquid aigua dels rius.
A la Terra podem trobar aigua al mar, als oceans, als rius, als
rierols, als llacs, a les muntanyes altes i a prop dels pols. A ms a
ms, es pot trobar aigua a linterior de la Terra en forma de rius
subterranis o aqfers.
V, F, V.
Solidificaci. Evaporaci. Fusi.
1. mar; 3. neu; 2. aigua subterrnia; 4. nvols; 5. pluja; 6. riu.
Vapor daigua, condensa, grans, mar, subterrnia.
Els aqfers sn dipsits daigua que es troben davall de
la superfcie de la Terra. Laigua dels aqfers procedeix
de la pluja, que penetra a poc a poc en el terreny. Laigua
subterrnia sextrau per mitj de pous.
64
1.
a.
2.
a.
3.
a.
4.
b.
5.
c.
6.
b.
7.
a.
8.
a.
9.
b.
10. a.
Control
Les mquines
Nom
Data
1. Qu s una mquina? Explica.
2. Relaciona cada mquina amb ls que en podem fer.

rellotge
tallar fusta.
grua
jugar.
serra
mesurar el temps.
consola de joc
alar objectes pesants.
3. s lordinador una mquina? Explica.
4. Qu necessiten les mquines per a funcionar? Respon i posan un exemple.
5. Escriu quin tipus denergia necessita cada una daquestes mquines

per a funcionar.
65
6. En qu es diferencia una mquina simple duna mquina composta?
7. Completa lesquema.
Les mquines
poden ser
simples
per exemple
el pla inclinat
8. Escriu el nom de quatre elements de les mquines compostes.

La politja permet elevar un objecte amb un esfor menor.
Una palanca s una rampa amb pendent.
Un pla inclinat s una barra flexible que gira.
Els engranatges sn mquines simples.
10. Indica quina mquina s.
s una mquina simple que t forma circular i gira sobre un eix.
Sutilitza per a desplaar objectes o per a alar pesos.
66
Test
Les mquines
Nom
Data

1. Totes les mquines per a funcionar necessiten:
a. energia.
b. gasolina.
c. electricitat.
2. Els objectes que fem servir per estalviar temps i esfor quan
portem a terme una tasca sn:
a. mquines.
b. artefactes.
c. globus.
3. Les mquines poden ser:
a. ovpares i vivpares.
b. simples o compostes.
c. redones o quadrades.
4. El pla inclinat s:
a. un engranatge.
b. una mquina simple.
c. un motor.
5. Les mquines compostes:

a. estan formades per una pea.
b. estan formades per molts elements.
c. sn les que produeixen electricitat.
6. Els motors sn elements de:
a. les palanques.
b. les politges.
c. les mquines compostes.
7. Les bicicletes funcionen amb:

a. electricitat.
b. lenergia de les persones.
c. combustibles.
8. La palanca s:
a. una mquina simple.
b. una mquina composta.
c. no s una mquina.
9. Els engranatges serveixen per a:

a. produir electricitat.
b. elevar pesos.
c. transmetre moviment.
10. La politja s:
a. una mquina simple.
b. un circuit electrnic.
c. un circuit elctric.
67
Unitat 8
Criteris davaluaci
Activitats
1
Explicar qu s una mquina.
Saber qu necessiten les mquines
per a funcionar.
Conixer les caracterstiques de mquines
de les mquines.
les mquines.
i una mquina composta.
10
Identificar el tipus denergia que utilitzen

Diferenciar entre una mquina simple
que ens envolten.
Conixer diverses utilitats
T
C
T
Identificar i deduir en distints contextos les
caracterstiques de les mquines simples i

compostes.
Completar esquemes.
T
C
T
Solucions
Control
Test
1. Una mquina s un objecte que es fa servir per a estalviar

temps o esfor quan portem a terme tasques.
2. Rellotge mesurar el temps.
Grua alar objectes pesants.
Serra tallar fusta.
Consola de joc jugar.
3. Un ordinador s una mquina formada per moltes peces
amb la qual podem dur a terme tasques com escriure,
dibuixar, escoltar msica, vore pellcules
4. Les mquines, per a funcionar, necessiten energia.
Per exemple, electricitat.
5. Martell lenergia de les persones.
Batedora electricitat.
Vaixell de vela lenergia del vent.
Avi combustible.
6. Una mquina simple est formada per una sola pea o per
poques peces, mentre que una mquina composta est
formada per moltes peces.
7. La roda. La palanca. Compostes.
8. Motors, engranatges, circuits elctrics, circuits electrnics.
9. V, F, F, F.
10. La roda.
1. a.
68
2. a.
3. b.
4. b.
5. b.
6. c.
7. b.
8. a.
9. c.
10. a.
Control
Laire i el temps atmosfric
Nom
Data
Laire s una mescla de gasos.
Loxigen s el segon gas ms abundant de laire.
Laire t sempre la mateixa forma.
Loxigen no s necessari per a la vida a la Terra.
2. Per a qu serveix laire? Escriu tres exemples.
3. Laire pesa? Respon i explica-ho amb un exemple.
4. Qu s latmosfera? Respon.
5. Quina diferncia hi ha entre temps atmosfric i clima? Explica.
6. Escriu els tres elements en qu ens fixem per saber el temps que fa.
69
7. Encercla les paraules que estan relacionades amb el temps atmosfric.

tempesta
pluja
neu
primavera
ones
riu
oxigen
grans
muntanya
vent
8. Classifica les paraules segents on corresponga.

pluja
Pre
vendaval
cipi
taci
brisa
Ven
hurac
t
grans
neu
9. Quin temps fa en cada estaci de lany? Completa la taula.

Hivern
Primavera
Estiu
Tardor
Temperatures
Precipitacions
10. Observa els dibuixos i respon.
A
Quina estaci representa el dibuix A? Com ho saps?
Quina estaci representa el dibuix B? Com ho saps?
70
Test
Laire i el temps atmosfric
Nom
Data

1. El gas de laire ms important per a la vida s:
a. el nitrogen.
b. loxigen.
c. dixid de carboni.
2. Laire s:
a. oxigen.
b. vapor daigua.
c. una mescla de gasos.
3. La capa de gasos que envolta la Terra sanomena:
a. nitrogen.
b. atmosfera.
c. aire.
4. Els indicadors del temps atmosfric sn les precipitacions,

la temperatura i:
a. laire.
b. laigua.
c. el vent.
5. El temps que sol fer en un lloc al llarg de diversos anys s:

a. lhivern.
b. el clima.
c. el temps atmosfric.
6. Dacord amb la temperatura, el temps pot ser:
a. calors o fred.
b. agradable o desagradable.
c. de vent o plujs.
7. Les precipitacions poden ser de:
a. vent.
b. grans.
c. gas.
8. El vent molt fort que est acompanyat de pluja sanomena:

a. hurac.
b. brisa.
c. vendaval.
9. Lestaci que t les nits ms llargues de lany s:

a. la primavera.
b. lestiu.
c. lhivern.
10. Lestat de latmosfera en un lloc i en un moment

determinats s el:
a. clima.
b. vent.
c. temps atmosfric.
71
Unitat 9
Criteris davaluaci
Activitats
Saber qu s laire i quins gasos

el formen.
Reconixer les caracterstiques de laire

i els seus usos.
Explicar qu s latmosfera.
C
T
C
T
10
C
T
Identificar els elements que determinen

el temps atmosfric
i el clima.
Distingir i classificar els elements
C
T
que ens indiquen com s el temps

atmosfric.
Explicar i reconixer el temps que fa en
C
T
C
T
cada estaci de lany.
Solucions
Control
1.
2.
3.
V, V, F, F.
R. M. Per a respirar.
Per a escoltar els sons.
Per a volar.
Laire s que pesa.
R. M. Per exemple, si pesem una roda unflada i una altra
sense unflar podem observar que pesa ms la roda que
est unflada.
4.
Latmosfera s una capa de gasos que envolta

la Terra.
5.
El temps atmosfric reflecteix lestat de latmosfera en

un lloc i en un moment determinats. El clima s el temps
que sol fer en un lloc determinat al llarg de diversos anys.
6.
La temperatura, les precipitacions i el vent.
7.
Cal encerclar: tempesta, pluja, neu, grans, vent.
8.
Precipitaci: pluja, grans, neu.

Vent: vendaval, brisa, hurac.
9.
Hivern: baixes, pot nevar.

Primavera: suaus, plou.
Estiu: altes, a penes plou.
Tardor: suaus, plou.
Test
1.
b.
2.
c.
3.
b.
4.
c.
5.
b.
6.
a.
7.
b.
8.
a.
9.
b.
10. c.
10. El dibuix A representa lhivern, perqu hi veiem un paisatge

nevat. El dibuix B representa la primavera, perqu, com que
hi ha plogut, hi ha flors i gespa fresques.
72
Control
10
Els paisatges
Nom
Data
1. Completa amb el nom de les parts de la muntanya.
2. Qu s una serra? Escriu.
3. Com sn els paisatges de plana? Explica.
4. Observa el dibuix i encercla de blau tres elements naturals

i de roig tres elements fets per les persones.
5. Quina diferncia hi ha entre un paisatge de costa baixa i un paisatge de costa

alta? Explica.
73
6. Completa el dibuix amb les paraules del requadre.

badia
penya-segat
pennsula
illa
7. Qu s un riu? Defineix.
8. Completa.
El terreny afonat per on corren les aiges dun riu
sanomena
El recorregut dun riu s el
La quantitat daigua que porta un riu s el
9. Completa el dibuix amb les paraules del requadre.

curs alt
curs mitj
curs baix
10. Quina diferncia hi ha entre un llac i un embassament? Explica.
74
Test
10
Els paisatges
Nom
Data

1. Les muntanyes sn:
a. terrenys a la vora de la mar.
b. terrenys plans.
c. terrenys elevats.
2. La part ms alta duna muntanya s el:
a. cim.
b. vessant.
c. peu.
3. Diverses muntanyes alineades formen:
a. un cim.
b. una vall.
c. una serra.
4. Les muntanyes, les planes i els rius sn:
a. elements naturals.
b. elements naturals fets per lsser hum.
c. elements transformats.
5. Els terrenys situats a prop del mar sanomenen:
a. valls.
b. costes.
c. passejos martims.
6. A la costa alta hi ha:
a. penya-segats.
b. serres.
c. platges.
7. Lentrada del mar en la terra s una:

a. illa.
b. badia.
c. pennsula.
8. Un corrent continu daigua que naix a les muntanyes s un:

a. riu.
b. llac.
c. embassament.
9. La quantitat daigua que porta un riu s el:

a. cabal.
b. curs.
c. llit.
10. La desembocadura del riu es troba al:

a. curs alt.
b. curs mitj.
c. curs baix.
75
Unitat 10
Criteris davaluaci
Activitats
Reconixer els elements dels paisatges

de muntanya, plana i costa.
C
T
C
T
Conixer i explicar les caracterstiques

dels paisatges de muntanya,
plana i costa.
C
T
10
C
T
C
T
Definir qu s un riu.
Identificar les parts dun riu.
T
C
Diferenciar llac dembassament.
Solucions
Control
Test
1.
R. G.
1.
c.
2.
Una serra sn diverses muntanyes alineades.
2.
a.
3.
Els paisatges de plana sn extensos terrenys

plans.
3.
c.
4.
a.
4.
R. M. Blau: muntanyes, riu, animals. Roig: poble,

carretera, pont.
5.
b.
5.
En un paisatge de costa baixa, hi ha platges, que

sn terrenys plans darena o pedra. En un paisatge
de costa alta, hi ha penya-segats, que sn terrenys
alts i rocosos.
6.
a.
7.
b.
8.
a.
9.
a.
6.
R. G.
7.
Un riu s un corrent continu daigua.
8.
Llit, curs, cabal.
9.
R. G.
10. c.
10. Un llac s una gran extensi daigua dola

i un embassament s un llac fet per les persones.
76
Control
11
La localitat i la poblaci
Nom
Data
1. Observa el dibuix i escriu si correspon a un poble o a una ciutat i per qu.
2. Escriu P, si es tracta dun poble, o C, si es tracta duna ciutat.

Hi viuen poques persones.
Els carrers sn amples i llargs.
Els edificis sn alts.

La majoria de les cases
sn baixes.
Hi ha centres comercials.
Els carrers sn curts
i estrets.
3. Completa.
Pobles
de muntanya
Pobles
de plana
Pobles
de costa
Ciutats
Quins sn
els treballs ms
habituals?
4. Escriu un avantatge i un inconvenient de viure en una ciutat.

La vida a la ciutat
Avantatge
Inconvenient
77
5. Quins sn els tres barris principals duna ciutat? Escriu.
6. En quins grups es divideix la poblaci tenint en compte on viuen els seus

habitants? Explica.
7. Escriu el grup dedat corresponent.

Persones que tenen ms de 65 anys.
poblaci
Persones que tenen entre 15 i 65 anys.
poblaci
Persones que tenen menys de 15 anys.
poblaci
8. Defineix.
natalitat
mortalitat
9. Observa el dibuix i escriu emigraci o immigraci segons corresponga.
10. Relaciona.
78
Quan naixen ms persones de

les que moren
Quan moren ms persones de

les que naixen
La poblaci augmenta.
La poblaci disminueix.
Quan hi ha ms immigrants que

emigrants
Quan hi ha ms emigrants
que immigrants
Test
11
La localitat i la poblaci
Nom
Data

1. Les localitats que tenen una grandria menuda sn:
a. ciutats.
b. pasos.
c. pobles.
2. Als pobles, els carrers es distribueixen al voltant duna:

a. catedral.
b. plaa.
c. font.
3. Als pobles de muntanya moltes persones es dediquen a la:

a. ramaderia.
b. pesca.
c. mineria.
4. Als pobles de costa s molt important:

a. lagricultura.
b. el turisme.
c. la cura dels boscos.
5. Els barris de la perifria se situen al voltant:

a. del centre.
b. de la plaa major.
c. de leixample.
6. La part ms antiga de la ciutat s:

a. la perifria.
b. leixample.
c. el centre.
7. A les ciutats, la majoria de les persones treballa:
a. en lagricultura.
b. en la ramaderia.
c. en oficines.
8. A les ciutats:
a. els carrers sn llargs i estrets.
b. els carrers sn llargs i en costera.
c. els carrers sn llargs i amples.
9. Les persones que sen van duna localitat per viure en una altra sn:
a. immigrants.
b. emigrants.
c. estrangers.
10. La poblaci dun lloc augmenta per:
a. lemigraci i la immigraci.
79
b. la immigraci i la natalitat.
c. la natalitat i la mortalitat.
Unitat 11
Criteris davaluaci
Activitats
Diferenciar les caracterstiques dun poble

i les duna ciutat.
C
T
C
T
Explicar els tipus dactivitats ms habituals

als pobles de muntanya, de plana, de costa i a
les ciutats.
Identificar les parts duna ciutat.

Diferenciar la poblaci pel lloc
on viuen els seus habitants.
C
C
T
10
T
C
T
T
C
Diferenciar la poblaci per grups dedat.
Definir natalitat i mortalitat.
Diferenciar entre emigrant i immigrant
C
T
en un dibuix.
Reconixer les causes que expliquen
C
T
que la poblaci canvie.

Solucions
Control
1.
s un poble perqu les cases sn baixes i els carrers

es distribueixen al voltant duna plaa.
2.
P, C, P, C, C, P.
3.
Pobles de muntanya: ramaderia i cura dels boscos.
Pobles de plana: agricultura.
Pobles de costa: pesca i turisme.
Ciutats: comeros, oficines, fbriques...
4.
R. M. Avantatge: a les ciutats hi ha molts serveis,
com ara botigues, hospitals, universitats
Inconvenient: a les ciutats hi ha molt de soroll.
5.
Barri antic o centre, barri modern o eixample,
barris de la perifria.
6.
El conjunt de persones que viu als pobles forma
la poblaci rural i el que viu a les ciutats
forma la poblaci urbana.
7.
Poblaci anciana. Poblaci adulta. Poblaci jove.
8.
La natalitat s el nombre de xiquets i xiquetes que naixen
en un any. La mortalitat s el nombre de persones que
moren en un any.
9.
Immigraci, emigraci.
10.
Quan naixen ms persones de les que moren la poblaci
augmenta. Quan moren ms persones de les que naixen
la poblaci disminueix. Quan hi ha ms immigrants que
emigrants la poblaci augmenta.
Quan hi ha ms emigrants que immigrants la poblaci
80disminueix.
Test
1. c.
2. b.
3. a.
4. b.
5. c.
6. c.
7. c.
8. c.
9. b.
10. b.
Control
12
Els treballs
Nom
Data
1. Relaciona.
... s el treball de la terra per a
obtindre aliments i altres productes.
Lagricultura...
Els conreus de regadiu...
... sn els que creixen amb laigua

de la pluja.
Els conreus de sec...
... sn els que es reguen amb laigua

de squies i canals.
2. Ordena les faenes que du a terme un agricultor.

Sembra les llavors.
Llaura la terra.
Recollecta els fruits.
Adoba el sl.
3. Escriu un nom danimal en cada cas.

bestiar ov
bestiar bov
bestiar porc
4. Completa.
En la ramaderia intensiva o
els animals es crien
en granges i estables.
En la ramaderia
La pesca
La pesca d
els animals es crien a laire lliure.

es du a terme prop de la costa.
es realitza en alta mar.
5. Qu s una piscifactoria? Respon.
81
6. Explica la diferncia entre explotacions a cel obert i mines subterrnies.
7. Respon.
Qu sn les matries primeres?
Qu sn els productes elaborats?
8. Observa els dibuixos i ordena el procs de transformaci industrial.
Tipus dindstria
Per exemple
Per exemple
Per exemple
10. Per qu hi ha ms indstries a les ciutats que als pobles?

Pensa i respon.
82
Test
12
Els treballs
Nom
Data

1. El treball de la terra per a obtindre aliments i altres productes s:
a. lagricultura.
b. la ramaderia.
c. la pesca.
2. Per a evitar que els insectes puguen fer malb les plantes,
els agricultors han de:
a. fumigar.
b. llaurar.
c. munyir.
3. Els conreus de sec creixen amb:

a. laigua de les squies i els canals.
b. laigua que ix de laixeta.
c. laigua de la pluja.
4. Les hortalisses, els arbres fruiters, larrs o la dacsa sn conreus:
a. de sec.
b. dhivern.
c. de regadiu.
5. El bestiar format per ovelles sanomena:

a. bov.
b. porc.
c. ov.
6. Quan els animals es crien a laire lliure i salimenten de pastures naturals,

es parla de ramaderia:
a. intensiva.
b. extensiva.
c. estabulada.
7. La pesca que es practica en alta mar amb grans vaixells s:

a. daltura.
b. intensiva.
c. costanera.
8. Lextracci de pedres i minerals de la natura s:

a.
b.
c.
la ramaderia.
la mineria.
lexplotaci forestal.
9. Els productes que sobtenen directament de la natura sn:

a. matries primeres.
b. productes elaborats.
c. treballs en cadena.
83
10. Les indstries poden ser bsiques, de consum o:

a. agrries.
b. forestals.
c. tecnolgiques.
Unitat 12
Criteris davaluaci
Activitats
Saber qu s lagricultura, la ramaderia, la

pesca i la mineria i reconixer-ne les
caracterstiques.
Diferenciar i explicar diferents tipus

dagricultura, ramaderia, pesca i mineria.
C
T
10
T
C
T
C
T
C
T
C
T
Ordenar les distintes fases del procs
industrial.
Explicar qu s matria primera i producte
elaborat.
Reconixer els diferents tipus dindstria
T
C
i elaborar esquemes amb aquests.
Reflexionar sobre el perqu les indstries
T
C
sinstallen a les ciutats.

Solucions
Control
1.
Lagricultura s el treball de la terra per a obtindre

aliments i altres productes.
Els conreus de regadiu sn els que es reguen amb laigua
de squies i canals.
Els conreus de sec sn els que creixen amb laigua de la
pluja.
2. 3, 4, 1 i 2.
3. Bestiar ov: ovelles.
Bestiar bov: vaques i bous.
Bestiar porc: porcs.
4. Estabulada, extensiva, costanera, altura.
5. Una piscifactoria s un criador de peixos i mariscos
que es construeix a prop dels rius o en el mar.
6. En les explotacions a cel obert els minerals
sobtenen de la superfcie de la terra amb facilitat
i en les mines subterrnies cal excavar i construir tnels per a
obtindre els minerals.
7. Les matries primeres sn els productes que sobtenen
directament de la natura.
Els productes elaborats sn els que sobtenen desprs de
transformar les matries primeres.
8. 3, 1 i 2.
9. Bsiques indstria del ciment.
De consum indstria de conserves.
Tecnolgiques indstria informtica.
10. R. M. Perqu a les ciutats hi ha ms facilitat per a
transportar els productes que es fabriquen a les indstries, ja
84
que hi ha ms carreteres, vies de ferrocarril
Test
1.
a.
2.
a.
3.
c.
4.
c.
5.
c.
6.
b.
7.
a.
8.
b.
9.
a.
10.
c.
Control
13
El treball i els serveis
Nom
Data
1. Explica qu sn els serveis.
2. Encercla el dibuix en el qual es presta un servei.
3. Indica qui gestiona els serveis pblics i els serveis privats.

Els serveis pblics
Els serveis privats
4. Relaciona.
bombers
serveis pblics
policia
bancs
serveis privats
hotels
5. Escriu un exemple de cada tipus de servei.

serveis sanitaris
serveis culturals
serveis empresarials
85
serveis de transport
6. Observa i escriu davall de cada dibuix productor, consumidor o comerciant.
7. Defineix.
Comer al detall:
Comer a lengrs:
8. Explica qu s el comer electrnic.
Els transports
Tipus de mitjans de transport
Vies de comunicaci
pblics
carreteres
10. Escriu dos exemples en cada cas.

Mitjans de comunicaci social:
86
Mitjans de comunicaci individual:
Test
13
El treball i els serveis
Nom
Data

1. El treball que no produeix objectes materials sin que atn
les necessitats de les persones s:
a. una indstria.
b. un servei.
c. una matria primera.
2. Els serveis pblics estan gestionats per:
a. una persona.
b. diverses persones.
c. el govern dun territori.
3. Els serveis que sofereixen als museus, teatres o cinemes sn:
a. culturals.
b. empresarials.
c. turstics.
4. Les persones que produeixen les mercaderies sn els:

a. consumidors.
b. comerciants.
c. productors.
5. El comer pot ser:

a. supermercat i botiga.
b. a lengrs o al detall.
c. xicotet o gran.
6. El comer electrnic s el comer que es realitza a travs:
a. de consumidors.
b. de comerciants.
c. dInternet.
7. Lactivitat que sencarrega de traslladar persones o mercaderies

dun lloc a un altre s:
a. el comer.
b. lagricultura.
c. el transport.
8. El transport utilitzat nicament pel propietari daquest s:

a. pblic.
b. privat.
c. urb.
9. Per a intercanviar missatges i informaci sutilitzen:

a. els mitjans de comunicaci.
b. els mitjans de transport.
c. els mitjans comercials.
87
10. El correu electrnic s un mitj de comunicaci:

a. social.
b. individual.
c. pblic.
Unitat 13
Criteris davaluaci
Activitats
Explicar qu sn els serveis i reconixer

els diferents tipus que hi ha.
Diferenciar servei pblic i servei privat.
C
T
C
T
Explicar qu s el comer, quines
persones hi intervenen i quins tipus nhi ha.
Saber qu s el transport.
C
T
Completar un esquema sobre els tipus
10
de transports i les vies de comunicaci.
Saber quins sn els mitjans
de comunicaci i diferenciar-ne
les distintes modalitats.
C
T
Solucions
Test
Control
1.
2.
Els serveis pblics el govern dun territori.

Els serveis privats depenen duna persona o dun grup de
persones.
4.
Bombers serveis pblics.

Policia serveis pblics.
Bancs serveis privats.
Hotels serveis privats.
6.
2. c.
Cal encerclar el tercer dibuix.
3.
5.
1. b.
Els serveis sn els treballs que atenen les necessitats

de les persones. Poden ser pblics o privats.
3. a.
4. c.
5. b.
6. c.
7. c.
8. b.
R. M.
Serveis sanitaris un hospital.
Serveis culturals una universitat.
Serveis empresarials un despatx dadvocats.
Serveis de transport un taxi.
9. a.
10. b.
Comerciant, productor, consumidor.
7.
Comer al detall s el que es du a terme entre el detallista

i el consumidor. Comer a lengrs s el que es du a terme entre
els productors i els majoristes.
8.
El comer electrnic s el que permet comprar i vendre

productes i serveis a travs dInternet.
9.
Pblics privats.
Carreteres rutes aries rutes martimes.
10.
R. M.
Mitjans de comunicaci social: la rdio, la televisi.
Mitjans de comunicaci individual: el correu electrnic,
88 el telfon.
Control
14
Les institucions de la localitat
Nom
Data
1. Qu s lajuntament? Explica.
2. Indica quina diferncia hi ha entre un alcalde i un regidor.
3. Digues per qu s incorrecta loraci segent.

En les eleccions municipals, els vens elegeixen lalcalde,
que s lencarregat de nomenar els regidors.
4. Completa lesquema amb les paraules del requadre.

ordenances
ajuntament
est
format
per
alcalde
ple
regidors
es
reuneixen
en el
comuniquen les
decisions en
5. Respon.
Qui vota en les eleccions municipals?
Cada quant de temps se celebren les eleccions municipals?
89
6. Qui organitza els serveis municipals? Respon.
7. Completa lesquema amb els noms dels serveis municipals.

Serveis municipals
8. De quin servei municipal es tracta? Escriu.

Vigilen la seguretat dels carrers.
Sencarreguen de netejar els carrers.
Inspeccionen els mercats municipals.
Organitzen les festes municipals.
9. A quin servei municipal han de dirigir-se en cada cas?

Observa els dibuixos i escriu.
10. Per a qu ens serveixen els serveis municipals?

Pensa i respon.
90
Test
14
Les institucions de la localitat
Nom
Data

1. La instituci que sencarrega de governar la localitat s:
a. la policia.
b. lajuntament.
c. la regidoria.
2. La persona que presideix lajuntament s:

a. el regidor.
b. el president.
c. lalcalde.
3. Les eleccions municipals se celebren cada:

a. quatre anys.
b. any.
c. dos anys.
4. Lajuntament est format:

a. pel ple i els regidors.
b. pels regidors i els vens.
c. per lalcalde i els regidors.
5. Lalcalde s nomenat:
a. pels vens.
b. pels regidors.
c. per lajuntament.
6. Els escrits en els quals lalcalde i els regidors comuniquen als vens
les decisions que prenen sanomenen:
a. ordenances.
b. plens.
c. cartes.
7. Les reunions que celebren lalcalde i els regidors sanomenen:

a. serveis municipals.
b. conferncies.
c. plens municipals.
8. Els serveis municipals que sencarreguen dels mercats
municipals sn els:
a. de trnsit.
b. durbanisme.
c. dabastiment.
9. Els serveis municipals que sencarreguen del reciclatge
del fem sn els de:
a. cultura.
b. sanejament.
c. protecci.
10. Si volem construir un edifici hem de posar-nos en contacte

amb el servei municipal:
91
a. doci.
b. de neteja.
c. durbanisme.
Unitat 14
Criteris davaluaci
Activitats
1
Explicar qu s un ajuntament, com est

format i quines funcions t.
C
T
Distingir les funcions dun alcalde

i els regidors.
C
T
C
T
10
C
T
C
T
C
T
Conixer el procs de les eleccions

municipals.
C
T
Identificar els serveis municipals

i les caracterstiques que presenten.
C
T
Reflexionar sobre la importncia
dels serveis municipals.

Solucions
Control
Test
1.
Lajuntament s la instituci que sencarrega

de governar la localitat.
1.
b.
2.
Lalcalde s la persona que presideix lajuntament

i els regidors sn les persones que ajuden lalcalde
i sencarreguen dorganitzar els serveis municipals.
2.
c.
3.
a.
4.
c.
3.
Loraci s incorrecta perqu els vens no elegeixen

lalcalde, sin els regidors, que al seu torn sn
els que elegeixen lalcalde.
5.
b.
6.
a.
Ajuntament alcalde regidors ple ordenances.
7.
c.
8.
c.
9.
b.
10.
c.
4.
5.
Els vens de la localitat majors de 18 anys.

Cada quatre anys.
6.
Els serveis municipals els organitzen els regidors

de lajuntament.
7.
Serveis dabastiment serveis de protecci serveis de

sanejament serveis durbanisme i trnsit serveis culturals
i doci.
8.
Serveis de protecci.
Serveis de sanejament.
Serveis dabastiment.
Serveis culturals.
9.
Serveis de trnsit.
Serveis de sanejament.
10.
92
R. M. Grcies als serveis municipals les persones vivim

amb ms comoditat i facilitat.
Control
15
Conixer el passat
Nom
Data
1. Quins elements serveixen per a conixer la histria de les persones? Explica.
2. Relaciona.
passat
Perode que comprn cent anys.
dcada
Perode que comprn deu anys.
futur
All que ha succet abans dara.
segle
All que passar ms tard.
3. Classifica aquests documents de la histria on corresponga.
Document grfic
Document escrit
Document material
4. Completa.
Les banderes i els escuts sn els
de
la localitat.
Els menjars tpics, els balls o les canons sn les

de la localitat.
93
Les celebracions de carnestoltes, Nadal o en honor del patr

sn les
populars.
5. Escriu davall de cada dibuix la paraula que corresponga.
6. Posa un exemple dun monument de la teua localitat.

Fa milers danys, les persones vivien en castells.
Fa centenars danys, els cavallers es dedicaven sobretot a guerrejar.
Actualment, les persones treballen en indstries, oficines
8. Relaciona.
fa milers danys
fa centenars danys
actualment
9. Explica com vivien les persones fa milers danys.

On vivien:
Com es desplaaven:
Com salimentaven:
10. Qu s una lnia del temps? Explica.
94
Test
15
Conixer el passat
Nom
Data

1. El temps sorganitza en:
a. ahir, hui i dem.
b. passat, present i futur.
c. infncia, adolescncia i ancianitat.
2. Tot all que passar ms tard s el:
a. futur.
b. present.
c. passat.
3. Una dcada sn:

a. 100 anys.
b. 20 anys.
c. 10 anys.
4. Les construccions fetes en altres poques sn:
a. els monuments histrics.
b. els smbols.
c. les tradicions.
5. Un monument s un document:
a. escrit.
b. material.
c. grfic.
6. Els costums dun lloc sanomenen:

a. tradicions.
b. smbols.
c. histria.
7. Fa milers danys, les persones vivien en:

a. castells.
b. cases.
c. cabanyes.
8. Fa centenars danys, les persones viatjaven amb:

a. trens.
b. vaixells de vela.
c. avions.
9. Els cavallers eren:

a. els amos dels castells.
b. les persones ms educades de la localitat.
c. les persones que treballaven el ferro.
10. Les persones viatgen en trens dalta velocitat:
95
a. actualment.
b. fa centenars danys.
c. fa milers danys.
Unitat 15
Criteris davaluaci
Activitats
1
Explicar com coneixem la histria

de les persones.
Diferenciar unitats de temps.
C
T
10
C
T
C
T
C
T
C
T
Classificar documents histrics.
Identificar tradicions, festes, smbols

i monuments.
T
C
T
C
T
C
T
Distingir com vivien les persones fa milers

danys, centenars danys i com viuen
actualment.
Explicar qu s una lnia del temps.
Solucions
Control
1.
2.
3.
R. M. La histria de les persones es pot conixer grcies a

documents com les fotografies, els vdeos,
els diaris, els objectes que han pogut utilitzar durant la seua
vida o les coses que ens han explicat.
Passat all que ha succet abans dara.
Dcada perode que comprn deu anys.
Futur all que passar ms tard.
Segle perode que comprn cent anys.
Document grfic retrat.
Document escrit llibre.
Document material espasa.
4.
Smbols. Tradicions. Festes.
5.
Smbol, festa popular, tradici.
6.
R. L.
7.
F, V, V.
8.
Castell fa centenars danys.

Ciutat actualment.
Cabanya fa milers danys.
9.
Vivien en cabanyes.
Es desplaaven a peu.
Recollien plantes silvestres, atrapaven peixos i caaven
animals.
10. Una lnia del temps s un dibuix en qu es mostren una

96 srie desdeveniments en lordre en qu shan succet.
Test
1.
b.
2.
a.
3.
c.
4.
a.
5.
b.
6.
a.
7.
c.
8.
b.
9.
a.
10.
a.
Avaluaci del primer trimestre

Nom
Data
1. Observa i explica qu passa.

A
2. Marca amb una X lopci correcta.

El nostre cos t tres parts: cap, trax i abdomen.
Les extremitats inferiors sn les cames.
El tronc est dividit en dues parts: el trax i lesquena.
3. Completa la taula.
Vista
Oda
Olfacte
Gust
Tacte
Lrgan s
Ens permet captar
4. Quina funci t el cervell en la visi? Explica.
5. Completa.
La funci de
consisteix a captar informaci de
lexterior
i actuar com siga convenient.
La funci de
consisteix a aconseguir energia i materials
per al cos.
La funci de
consisteix que els ssers vius tenen descendents
pareguts a ells.
97
6. Escriu dos exemples de la manera en qu duen a terme la funci de relaci

les plantes.

Els mamfers sn animals vivpars que respiren per pulmons.
Els rptils sn animals vivpars que respiren per pulmons.
Les aus sn animals ovpars que respiren per pulmons.
Els amfibis, quan sn adults, respiren per pulmons.
Els peixos sn animals vivpars que respiren per brnquies.
8. Respon.
Com respiren els dofins?
A quin grup danimals pertanyen els ratpenats?
Quin tipus de rptils no tenen quatre potes?
Quin grup danimals t escates i respira per brnquies?
9. Completa.
El cos dels insectes t tres parts, que sn
,
i
Els insectes acabats deixir de lou sanomenen
Del trax dels insectes ixen sis
i quatre
.
Animals invertebrats
es classifiquen en
98
Test

Nom
Data

1. Els ossos es mantenen units grcies:
a. als msculs.
b. als lligaments.
c. a les articulacions.
2. Els ossos de lavantbra sn:
a. cbit i radi.
b. hmer i bceps.
c. trceps i colze.
3. La part de lorella que vibra amb els sons sanomena:
a. caragol.
b. timp.
c. orella.
4. La zona que capta les olors s la:

a. pitutria.
b. pupilla.
c. papilla gustativa.
5. Els ssers vius que mengen tant animals com plantes sn els:
a. omnvors.
b. carniplantvors.
c. herbvors.
6. Els rgans dels sentits envien informaci al cervell per mitj dels:
a. ossos.
b. msculs.
c. nervis.
b. vivpars.
c. aus.
7. Els mamfers sn:

a. ovpars.
8. Els animals que respiren per pulmons i tenen el cos cobert

descates sn:
a. rptils.
b. peixos.
c. amfibis.
9. Les aranyes sn:

a. insectes.
b. molluscos.
c. artrpodes.
99
10. La majoria dels insectes solen tindre quatre:

a.
b.
c.
potes.
antenes.
ales.
Criteris davaluaci
Activitats
Reconixer ossos, msculs

i articulacions.
Explicar com actuen els ossos

i els msculs en el moviment del bra.
Identificar les parts en qu es divideix

el cos hum.
Conixer quins sn els sentits,

les seues percepcions i els seus rgans.
Explicar la funci del cervell

en la percepci del sentit de la vista.
Diferenciar les funcions vitals i com

les duen a terme els ssers vius.
Discriminar les caracterstiques

dels animals vertebrats.
Reconixer les peculiaritats

dels insectes.
Discriminar les caracterstiques

dels animals invertebrats i classificar-los.
C
T
C
T
C
T
10
C
C
T
C
C
T
Control
Solucions
1.
En el dibuix A, el bra es doblega quan el bceps sencongeix.
En el dibuix B, el bra sestira quan el trceps sencongeix.
Test
2.
Les extremitats inferiors sn les cames.
1. c.
3.
Vista ull forma, color i grandria dels objectes.
Oda orella els sons.
2. a.
Olfacte nas les olors.
3. b.
Gust llengua els sabors.
Tacte pell com sn les coses que toquem.
4. a.
4.
La informaci que recull lull arriba al cervell a travs
5. a.
del nervi ptic. El cervell rep la informaci i la interpreta.
6. c.
5.
Relaci. Nutrici. Reproducci.
6.
R. M.
7. b.
Les plantes creixen cap a la llum, perqu la necessiten per a dur a
8. a.
terme la funci de nutrici.
Algunes plantes es tanquen quan alguna cosa els toca.
9. c.
7.
V, F, V, V, F.
10. c.
8.
Per pulmons. Mamfers. Serps. Peixos.
9.
Cap, trax, abdomen. Larves. Potes, ales.
100
10.
Meduses, cucs, molluscos, artrpodes.
Avaluaci del segon trimestre

Nom
Data
1. Classifica les mquines segents en simples o compostes.

Mquines
simples
Mquines
compostes
2. Observa el dibuix i explica quin tipus de mquina s.
3. Per qu s important el Sol per a la Terra? Respon.
4. Digues per qu aquesta oraci s incorrecta.

La translaci de la Terra al voltant del Sol dna lloc al dia i la nit.
5. Observa els dibuixos i escriu quin canvi destat shi produeix.
6. Explica com s el cicle de laigua.
101
7. Escriu tres caracterstiques de laire.
8. Respon.
Qu s el vent?
Segons la temperatura que fa, com pot ser el temps?
Com poden ser les precipitacions?
9. Relaciona cada element amb un tipus de paisatge.

cim
paisatge de muntanya
penya-segat
falda
pennsula
arxiplag
paisatge de costa
peu
10. Explica la diferncia entre llit i cabal.
102
Test

Nom
Data

1. Les mquines que no tenen peces o en tenen molt poques sn:
a. mquines simples.
b. mquines compostes.
c. rodes i motors.
2. La politja t forma circular i gira al voltant dun:
a. eix.
b. xip.
c. circuit.
3. Lestrela ms prxima a la Terra s:
a. el Sol.
b. la Lluna.
c. els planetes.
4. Per a fer una volta al voltant del Sol, la Terra tarda:
a. quatre setmanes.
b. un mes.
c. un any.
5. El vapor daigua quan es condensa forma:

a. els nvols.
b. els rius.
c. els aqfers.
6. El canvi destat pel qual el gel es transforma en aigua

lquida sanomena:
a. ebullici.
b. fusi.
c. condensaci.
7. Quan laire est en moviment, sanomena:

a. vent.
b. broma.
c. precipitaci.
b. lestiu.
c. la primavera.
8. El 21 de mar comena:
a. la tardor.
9. El tros de terreny duna muntanya que va des del peu

fins al cim s:
a. el vessant.
b. el cim.
c. laltipl.
10. El terreny envoltat daigua per totes parts excepte per una sanomena:
a. pennsula.
b. badia.
c. istme.
103
Criteris davaluaci
Activitats
1
Distingir entre mquines simples

i mquines compostes.
Explicar quin tipus de mquina
Conixer la importncia del Sol

per a la vida a la Terra.
Diferenciar els moviments de rotaci

i translaci de la Terra.
Reconixer els canvis destat

de laigua.
10
C
T
C
T
Reconixer tipus de mquines.

s un trencanous.
C
T
C
T
T
C
T
Explicar el cicle de laigua.
T
C
C
T
Conixer les caracterstiques de laire.

Explicar les caracterstiques dalguns
dels elements del temps atmosfric.
Conixer diferents tipus de paisatges.

Diferenciar les parts del riu.
Solucions
Control
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
Test
Mquines simples: alicates, roda, politja.

Mquines compostes: ventilador, telfon, mquina de foradar.
El trencanous est format per dues palanques unides en un punt,
anomenat punt de suport. Les palanques sn mquines simples perqu
tenen poques peces.
Perqu el Sol emet llum i calor indispensables per a les plantes,
els animals i les persones. Sense el Sol no hi hauria vida a la Terra.
Aquesta oraci s incorrecta perqu la translaci de la Terra al voltant
del Sol dna lloc a les estacions.
Fusi, ebullici, solidificaci.
Laigua del mar sevapora. El vapor daigua passa a latmosfera, puja, es
refreda i es condensa. Es formen gotetes que donen lloc als nvols.
Laigua dels nvols cau a la terra en forma de pluja, neu o grans. Els
rierols i els rius porten de nou laigua fins al mar. Una part de laigua
penetra en el terreny i forma laigua subterrnia.
R. M. Laire pesa. Laire ocupa un lloc. Laire no t forma prpia.
El vent s aire en moviment. Clid o fred. Les precipitacions poden ser
en forma de pluja, neu o grans.
Paisatge de muntanya: cim, falda, peu. Paisatge de costa: penya-segat,
pennsula, arxiplag.
El llit s el terreny afonat per on corren les aiges dun riu i el cabal s la
quantitat daigua que porta un riu.
104
1. a.
2. a.
3. a.
4. c.
5. a.
6. b.
7. a.
8. c.
9. a.
10. a.
Avaluaci del tercer trimestre

Nom
Data
1. s un poble o una ciutat? Llig i escriu.

cases baixes
carrers curts i estrets
hi viuen poques persones
2. Per qu s incorrecta aquesta oraci? Llig i explica.

La poblaci augmenta quan hi ha ms emigrants que immigrants.
3. Quins tipus dagricultura, ramaderia i pesca hi ha? Escriu.

agricultura
ramaderia
pesca
4. Escriu qu produeix cada tipus dindstria.

Indstria bsica
Indstria de consum
Indstria tecnolgica
5. Escriu tres exemples de treballs que siguen serveis.
105
6. Qu sn les vies de comunicaci? Explica i posan un exemple.
7. Observa lesquema. Desprs, escriu com selegeix lalcalde dun ajuntament.
alcalde
regidors
vens
8. Escriu un exemple de cada tipus de servei municipal.
Serveis
de protecci
Serveis
dabastiment
Serveis
durbanisme
9. Quins documents sutilitzen per a conixer la histria duna localitat? Respon.
10. Completa.
Fa milers danys, les persones es desplaaven
tanmateix, actualment viatgem amb
Fa centenars danys, les persones vivien en
tanmateix, actualment vivim en
106
,
.
Test

Nom
Data

1. Els barris de les ciutats que envolten el centre sanomenen:
a. barris antics.
b. eixamples.
c. perifries.
2. Si naixen ms persones de les que moren, la poblaci:

a. emigra.
b. augmenta.
c. disminueix.
3. El tipus de ramaderia en qu els animals es crien en granges

i salimenten amb pinso sanomena:
a. extensiva.
b. estabulada.
c. porcina.
4. La pesca martima que es du a terme a prop de la costa, en vaixells menuts

i amb mitjans tradicionals s la pesca:
a. costanera.
b. daltura.
c. de piscifactoria.
5. Els treballs que no produeixen objectes materials reben el nom:

a. dagricultura.
b. de serveis.
c. de ramaderia.
6. Els comerciants que compren els productes al majorista i els venen

al consumidor sn els:
a. detallistes.
b. productors.
c. consumidors.
7. Els bombers, el manteniment i la neteja dels carrers, el control

dels mercats sn:
a. serveis privats.
b. serveis escolars.
c. serveis municipals.
8. La instituci que governa la localitat s:
a.
b.
c.
el venat.
el barri.
lajuntament.
9. El que passa en aquest precs moment s el:

a.
futur.
b. present.
c. passat.
10. Els grups primitius es desplaaven:

a. amb cavall.
107
b. amb tren dalta velocitat.

c. caminant.
Criteris davaluaci
Activitats
1
Diferenciar un poble duna ciutat.

Saber com augmenta la poblaci dun lloc.
Diferenciar tipus dagricultura, ramaderia
i pesca.
Diferenciar tipus dindstria.

Conixer qu sn els serveis.
Saber qu s el comer i quines persones hi
intervenen.
Explicar qu sn les vies de comunicaci.
C
T
10
C
T
C
T
C
C
T
T
C
Saber qui forma lajuntament
i quines funcions t.
Descriure el procs delecci dun alcalde.
Conixer tipus de serveis municipals.
Diferenciar unitats de temps.
Enumerar documents histrics.
Conixer com es desplaaven i com vivien
C
T
les persones fa milers danys, fa centenars

danys i actualment.
Solucions
Control
1.
2.
Test
s un poble.
1. b.
Loraci s incorrecta perqu, quan hi ha ms emigrants
2. b.
que immigrants, la poblaci disminueix.
3.
Agricultura: sec, regadiu. Ramaderia: intensiva/estabulada, extensiva.
3. b.
Pesca: daltura, costanera.
4. a.
4.
Indstria bsica transforma les matries primeres en materials que
utilitzen altres indstries com a matries primeres.
5. b.
Indstria de consum fabrica productes per utilitzar-los directament.
6. a.
Indstria tecnolgica fabrica nous productes, com ordinadors, telfons
7. c.
5.
R. M. Professor, metge i msic.
6.
Les vies de comunicaci sn les rutes per on circulen els transports. Per
8. c.
exemple, autopistes o vies frries.
9. b.
7.
Els vens, en les eleccions municipals, elegeixen els regidors
i els regidors elegeixen un dells com a alcalde.
10. c.
8.
R. M. Policia. Inspecci de mercats. Installaci dun semfor.
9.
Susen els documents histrics, que poden ser grfics, escrits o materials.
10. A peu; cotxe, trens, vaixells i avions.
Poblats menuts, al costat dun castell; edificis de diverses altures.
108
Avaluaci final
Nom
Data
1. Escriu A, si s propi dels animals, o P, si s propi de les plantes.

Alimentar-se daltres ssers vius.
Desplaar-se dun lloc a un altre.
Crixer cap a la llum.
Produir fruits.
Fabricar els seus aliments.
Tindre cries.
2. Escriu un exemple de cada un.

Animal herbvor
Animal carnvor
Animal omnvor
3. Completa el dibuix.
4. Encercla les paraules relacionades amb el cos dels insectes.

potes
abdomen
trax
ales
tronc
cap
aletes
pl
extremitats
5. Explica en qu es diferencia un animal vertebrat dun animal invertebrat.
109
6. Completa.
El gir de la Terra sobre si mateixa sanomena moviment de
La Terra tarda a fer una volta sobre si mateixa
El recorregut de la Terra al voltant del Sol sanomena moviment
de
. La Terra tarda
a fer
una volta completa al voltant del Sol.

solidificaci
evaporaci
slid
condensaci
fusi
lquid
gass
8. Explica el significat daquestes paraules.

clima:
natalitat:
serveis:
9. Ratlla la paraula que no corresponga en cada cas.

agricultura
sec
sembra
bov
ajuntament
alcalde
majorista
pennsula
istme
cap
regidor
cim
10. Enumera dos tipus de documents histrics.
110
Test
Avaluaci final
Nom
Data

1. Els ossos i els msculs treballen junts per a:
a.
b.
c.
dur a terme la digesti.

produir moviment.
protegir el cos de malalties.
2. Les etapes de la vida de les persones sn:

a. infncia i joventut.
b. edat adulta, infncia i ancianitat.
c. infncia, adolescncia, edat adulta i ancianitat.
3. La part de lull que capta la llum s:
a. la retina.
b. la pupilla.
c. la crnia.
4. Les quatre parts numerades sn:

1.
2.
a. 1. orella; 2. timp; 3. iris; 4. nervi.

b. 1. orella; 2. ossets; 3. timp; 4. caragol.
c. 1. orella; 2. timp; 3. ossets; 4. caragol.
3.
4.
5. Les funcions vitals sn:

a. nutrici, relaci i reproducci.
b. nutrici, alimentaci i digesti.
c. reproducci, respiraci i nutrici.
6. Els animals duen a terme la funci de relaci mitjanant:
a. els rgans nerviosos i la comunicaci.
b. els ossos, les articulacions i els msculs.
c. els rgans dels sentits, el sistema nervis i els msculs.
7. Els animals vertebrats es divideixen en:
a. mamfers, rptils, primats i serps.
b. mamfers, aus, rptils, amfibis i peixos.
c. mamfers, insectes, aus, granotes i dinosaures.
111
8. Els amfibis quan naixen:

a. viuen en laigua i respiren per brnquies.
b. viuen en la terra i respiren per pulmons.
c. viuen en laigua i respiren per pulmons.
9. Els animals invertebrats es divideixen en:
a. meduses, cucs, molluscos i artrpodes.
b. meduses, cucs, molluscos, artrpodes i insectes.
c. meduses, mosques i cltxines.
10. Les tres parts numerades sn:
2.
3.
1.
a. 1. cap; 2. tronc; 3. extremitats.

b. 1. abdomen; 2. cap; 3. trax.
c. 1. cap; 2. trax; 3. abdomen.
11.Les mquines compostes estan formades per:

a. nombrosos elements.
b. moltes peces giratries.
c. poques peces.
12. Algunes mquines simples sn:
a. la roda, els motors i el pla ondulat.
b. els motors, els engranatges i els circuits.
c. la roda, el pla inclinat i la palanca.
13. La Lluna s:
a. una estrela que gira al voltant del Sol.
b. un satllit que gira al voltant de la Terra.
c. un planeta del sistema solar.
14. Els moviments de la Terra sn:
a. rotaci i circulaci.
b. rotaci i translaci.
c. acci i reacci.
15. Laigua es pot presentar en tres estats:
a. lquid, gass i slid.
b. gel, aigua i oxigen.
c. fusi, condensaci i ebullici.
112
16. Les aiges subterrnies poden formar:

a. aqfers i embassaments.
b. rius subterranis o aqfers.
c. oceans i mars.
17. Laire que envolta la Terra forma una capa que sanomena:
a. atmosfera.
b. oxigen.
c. vapor daigua.
18. El clima s:
a. el temps que sol fer cada dia.
b. el temps que sol fer en un lloc al llarg de diversos anys.
c. lestat de latmosfera en un lloc i en un moment determinats.
19. Les dues parts numerades en el dibuix sn:
2
1
a. 1. penya-segat; 2. platja.
b. 1. arxiplag; 2. pennsula.
c. 1. platja; 2. penya-segat.
20. Els rius que desemboquen en altres rius sanomenen:
a. afluents.
b. embassaments.
c. depn, si el riu s curt, cabal; i si el riu s llarg, llit.
21. Els tres tipus de barri que hi ha a les ciutats sn:
a. llogarets, pobles i ciutats.
b. centre, eixample i perifria.
c. carrers, voreres i plaa major.
22. La poblaci augmenta per:
a. la natalitat i la mortalitat.
b. la natalitat i la immigraci.
c. la natalitat i lemigraci.
113
23. Els conreus de sec sn:

a. els conreus que creixen noms amb laigua de pluja.
b. els conreus que creixen amb laigua de squies i canals.
c. llaurar, regar, adobar, sembrar i recollectar.
24. Dacord amb els productes que fabriquen, les indstries poden ser:
a. polgons industrials o empreses xicotetes.
b. matries primeres i productes elaborats.
c. bsiques, de consum i tecnolgiques.
25. Els serveis poden ser:
a. pblics o privats.
b. a lengrs i al detall.
c. individuals i socials.
26. Els mitjans de comunicaci serveixen per a:
a. atendre les necessitats de les persones que es traslladen
dun lloc a un altre.
b. traslladar persones i mercaderies.
c. intercanviar missatges i informaci.
27. Lajuntament organitza:
a. els mitjans de comunicaci.
b. la vida dels vens.
c. els serveis municipals.
28. Lalcalde dun ajuntament s elegit:
a. pels electors.
b. pels vens.
c. pels regidors.
29. Per mesurar perodes llargs de temps utilitzem:
a. la dcada, el segle i el millenni.
b. els dies, les setmanes, els mesos i els anys.
c. el rellotge i el calendari.
30. Fa centenars danys, les persones vivien:
a. en pobles i ciutats.
b. en poblats i castells.
c. en cabanyes.
114
Avaluaci final
Criteris davaluaci
Activitats
1
Diferenciar com duen a terme les funcions vitals

els animals i les plantes.
10
Enumerar animals en funci de la seua nutrici.
Conixer el cos hum per dins.
Discriminar les parts del cos dels insectes.
Explicar en qu es diferencien els animals
vertebrats dels invertebrats.
Conixer els moviments de la Terra
i quant duren.
Completar un esquema sobre els canvis
destat de laigua.
Definir conceptes relacionats amb el temps
atmosfric.
Definir conceptes relacionats amb la poblaci.
Definir conceptes relacionats amb el treball.
Reconixer caracterstiques prpies
de lagricultura.
Reconixer elements dels paisatges de costa.
Enumerar documents histrics.
Activitats
1
Conixer que els msculs i els ossos treballen

junts per a produir el moviment.
Reconixer les etapes de la vida.

Identificar els rgans dels sentits.
Saber quines sn les funcions vitals.
Diferenciar com duen a terme les funcions vitals
els animals i les plantes.
Discriminar les parts del cos dels insectes.
10
T
T
T
T
T
115
Identificar grups danimals vertebrats
i invertebrats i reconixer-ne les caracterstiques.
Activitats
Reconixer mquines simples

i compostes.
11
12
Saber qu s la Lluna.
13
14
15
16
17
18
19
20
Conixer els moviments de la Terra
i quant duren.
Identificar els canvis destat
de laigua.
Saber on hi ha aigua en la natura.
Saber qu s laire i com est format.
Saber qu s el clima.
Reconixer tipus de paisatges i els
elements caracterstics que tenen.
Saber qu s un afluent.
Activitats
21
Conixer les parts duna ciutat

i les caracterstiques que presenta.
Identificar les causes que fan que

la poblaci augmente o disminusca.
Reconixer els tipus dagricultura

que hi ha.
Identificar els tipus dindstria.

Saber qu sn els serveis
i identificar-ne els tipus.
Conixer la funci dels mitjans

de comunicaci.
Saber quines sn les funcions

dels ajuntaments.
116
22
23
24
25
26
27
28
29
30
T
T
T
Conixer el procs delecci
dels membres dun ajuntament.
Identificar perodes de temps.
Saber com vivien les persones
fa centenars danys.
Solucions
1.
A, P, P, A, P, A.
2.
R. M.
Conill.
guila.
Porc.
3.
R. G.
4.
Potes, abdomen, trax, ales, cap.
5.
Un animal vertebrat t un esquelet fet dossos i un animal invertebrat

no t ossos.
6.
Rotaci; 24 hores.
Translaci; 365 dies.
7.
Slid a lquid fusi.

Lquid a slid solidificaci.
Lquid a gass evaporaci.
Gass a lquid condensaci.
8.
Clima el temps que sol fer en un lloc al llarg de diversos anys.

Natalitat nmero de xiquets i xiquetes que naixen en un any.
Serveis treballs que atenen les necessitats de les persones.
9.
Bov.
Majorista.
Cim.
10.
1.
R. M. Document material, document grfic.

b.
Testc.
2.
16.
b.
17.
a.
3.
a.
18.
b.
4.
b.
19.
c.
5.
a.
20.
a.
6.
c.
21.
b.
7.
b.
22.
b.
8.
a.
23.
a.
9.
a.
24.
c.
10.
c.
25.
a.
11.
a.
26.
c.
12.
c.
27.
c.
13.
b.
28.
c.
14.
b.
29.
a.
15.
2008a.
Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin,
30. S. L.
b.
117
118
119
120

Aval CMedi3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Aval CMedi3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

3

RECURSOS PER A LAVALUACI

Coneixement del medi 3 Recursos per a lavaluaci s una obra collectiva,

2008 by Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

alguns dels continguts ms importants que shan estudiat durant el trimestre.

per a cada trimestre.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Criteris i suggeriments per a lavaluaci inicial.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Criteris i suggeriments per a lavaluaci inicial

Prepareu targetes amb

Dibuixeu en targetes distintes parts del

Dividiu la classe en grups, entregueu

Anomena i localitza ossos,

Anomena i localitza alguns

Associa cada sentit

Entregueu als alumnes

Jugueu al veig, veig amb

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Entregueu a cada alumne

Porteu fotos dssers vius

Distingeix hbits saludables i

Diferencia ssers vius

Escriviu en papers els

Dividiu la classe en cinc

Identifica les parts

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Reconeix les qualitats

Porteu a laula fotografies

Suggeriu als alumnes

Doneu a cada alumne un

Porteu dues bosses a

Demaneu als alumnes

Formuleu preguntes perqu els

Les mquines, els materials i lenergia

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Identifica els materials ms

Reuniu diferents objectes

Demaneu als alumnes

Identifica les relacions

Coneix les dades bsiques

Expliqueu als alumnes

Llegiu o inventeu diverses

Nocions temporals i espacials

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Fa servir nocions espacials.

Expliqueu als alumnes histries en qu

Coneix els punts cardinals.

Proposeu als alumnes

Retoleu en gran les

Suggeriments dactivitats globals

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

Quines sn les parts

Animals que no tenen esquelet (invertebrats).

J: Espai delimitat i ordenat on hi ha plantats arbres, flors i plantes ornamentals

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.

2. Tria i completa cada oraci amb la paraula corresponent.

4. Quin sentit utilitza cada xiquet? Escriu.

5. Escriu cada paraula on corresponga.

6. Marca el que s bo per a la salut.

2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.