Professional Documents
Culture Documents
Pont medieval
Forma part de la Vall d'neu, per el terme est situat a la vall del Riu Escrita, subsidiria
de la Vall d'neu en el seu sector meridional. L'altitud de les muntanyes que delimiten la
vall, aix com les seves caracterstiques climatolgiques, han perms l'establiment a la vall
d'una estaci d'esqu, Super Espot, que han fet de la vall i d'Espot mateix un dels paratges
ms turstics de la comarca.
El poble d'Espot presenta, tot i que propers entre ells, tres nuclis diferenciats: el poble vell,
conegut com a l'Obago, l'eixample de llevant, on se situa la Casa de la Vila actual i
l'esglsia parroquial de Santa Llogaia, la Casa del Parc i la Casa de Colnies d'Espot i lo
Solau, ms al nord, de recent construcci.
A ms del nucli d'Espot, el terme compta amb un altre poble, Estas, l'estaci d'esqu, amb
dos petits nuclis de poblaci, Super Espot i Berrader, restes del poblat de Llort, entorn
del Castell de Llort, restes de l'esglsia de Santa Maria d'Espot, de l'ermita de Sant
Maurici, de la capella de Sant Jaume, de la torre de la Torrassa, la Central hidroelctrica
d'Espot i nombroses bordes, a part dels entorns d'Estas, que sn tractats a l'article dedicat
a aquest poble.
festes i tradicions Pallars Sobir
El Pallars Sobir ha estat tradicionalment una comarca agrcola i ramadera, la qual cosa comporta que les
festes, fins fa poc, seguissin bsicament aquest cicle: els aplecs se celebraven el maig, abans de
xollar i marcar els ramats per a que es pugessin a l'alta muntanya; les fires s'inauguraven a la
tardor, coincidint amb la baixada del bestiar; les festes majors tenien lloc durant l'hivern perqu
era quan prcticament no hi havia feina, etc. D'uns anys en les festes majors s'han traslladat a
D'altra banda, del calendari litrgic se celebra de manera important el Carnestoltes (amb les seves
calderades, la Passa i el delicis farcit de carnaval), la Pasqua (amb els pats que les diverses colles fan
Finalment, hi ha una festa relacionada amb l'arribada de l'estiu, que sn les famoses falles d'Isil i d'Alins,
i tota una srie de festivitats que responen a esdeveniments esportius, culturals i socials especfics de la
societat pallaresa: els rallis gastronmics o de piragisme, les festes de les associacions, etc.
CASA BLANCANIEVES
Descripci: El Juny de 1994 sobre al pblic lEcomuseu de les valls dneu.
Avui aquesta instituci s una entitat viva que, a partir de la recerca, la
conservaci, la difusi i la restituci del nostre patrimoni integral vol
participar i incidir en el desenvolupament econmic i social de les valls d
neu i, tamb, de la resta del Pallars. LEcomuseu neix a partir duna nova
concepci museolgica i museogrfica on el visitant sendinsa, duna
manera activa i participativa, en les formes de vida del Pallars de principis
de segle. A diferncia dels museus tradicionals, lEcomuseu no es reclou en
un edifici, sin que sescampa territori enll per tal dexplicar la vida de les
valls que el comformen. Es vertebra, doncs, a partir de centres patrimonials
repartits pels pobles dneu. Actualment sofereixen diversos espais; Casa
Gassia, la serradora hidrulica dAls dIsil, el conjunt monumental de Son i
el monestir benedict de Sant Pere del Burgal (S.XII) dEscal.
Los Encantados
Los Encantados1 (en cataln, Els Encantats) son dos agujas (o dos picos) situadas en
los Pirineos, al sur del lago de San Mauricio, a la derecha del ro Escrita, en sentido
orogrfico. Forma parte de la cabecera de la Noguera Pallaresa. Administrativamente el
territorio pertenece al municipio de Espot, en la comarca del Pallars Sobir (provincia de
Lrida, Catalua, Espaa) y est incluido en el parque nacional de Aigestortes y Lago de
San Mauricio.
La punta oeste, el Pequeo Encantado (en cataln, Petit Encantat), tiene una altura de
2.738 metros, y el Gran Encantado (en cataln, Gran Encantat) mide 2.747 metros. Estn
separados por una gran brecha o garganta de 2.624 metros.2
agujas.
Etimologa[editar]
El nombre proviene, como el de otras muchas montaas, de una antigua leyenda. Parece
ser que dos cazadores, una maana de domingo, deseando ser los primeros en dar caza
al rebeco, no acudieron a la misa dominical, por lo cual fueron maldecidos quedando
petrificados para siempre, convertidos en esos dos picos verticales.