You are on page 1of 4

EL PUNT AVUI

DIUMENGE, 22 DE MAIG DEL 2016 | Punt de Vista | 3


Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Conseller delegat: Joan Vall i Clara.
Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), Pepa Mas (Societat), Joan Ventura (Informaci Cultural), Xevi Sala (Opini, Gerncia Comercial: Anna Maria Ribas.
Accedeix als
Edita: Hermes Comunicacions SA
http://www.elpuntavui.cat
Formats Especials i coordinaci amb El Punt Avui Televisi), Ramon Roca (LEconmic i Informaci econmica), Mi-
quel Riera (Presncia, Tancament i Informaci internacional), Joan Rueda (Ciutats i Informaci local), Llus Martnez
Direcci Comercial: Eva Negre (El Punt Avui), Eduard
Villac (Agncies), Maria ngels Taulats (Setmanaris), Jo-
continguts del web
Centraleta Girona: 972 18 64 00 (coordinaci amb El Punt Avui Televisi). sep Snchez (LEsportiu) i Carles Gri (Serveis al Lector). Podrs gaudir per un dia dels
Centraleta Barcelona: 93 227 66 00 Caps de secci: Toni Brosa (Opini), Pilar Esteban (Europa-Mn), Anna Serrano (Poltica), Carles Sabat (Societat), Webs i Sistemes: Josep Madrenas (director), Marc Mas-
Atenci al client: 972 18 64 80 Jaume Vidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi sot (Programari), Joan Sarola (Sistemes) i Ramon Buch avantatges del web amb aquest
Redacci Girona: Gell, 68. 17005 Molins (Disseny), Montse Martnez (Apunts), Carme Torns (Documentaci), Antoni Dalmau (Tancament), Susanna Oli- (Disseny). Recursos Humans: Miquel Fuentes. Admi- codi QR o entrant a
Redacci Barcelona: Diputaci, 284, 4t. 08009 veira (Barakids), Jaume Batchell (Producci), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrolgiques), Gem- nistraci: Carme Bosch. Producci i Logstica: Llus
ma Busquets (Comunicaci), Narcs Gens, Tura Soler, Xavier Castilln i Anna Puig (Comarques Gironines). Cama. Distribuci: Concepci Casals. http://epa.cat/c/ovj4ly

EDITORIAL
A la tres
Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat Els concerts
Desgel a lescola
diferenciada
U
n bon dia el president Puigde- que es van sentir a la roda de premsa
mont sen va anar a Madrid a
veure el president Rajoy i tot- Amb tanta estelada conjunta. Divendres, desprs del Puig-
Puigdemont hi va haver un Puigde-
A Catalunya sn una minoria,
hom va comenar a especular sobre si
havem entrat o no en una etapa de
pel mig potser els mont-Armengol. La presidenta del go-
vern balear va parlar de llengua co- per ja han merescut un de-
desgel. La resposta a les especulacions
que periodistes, opinadors i tertulians
ha passat per alt el muna, desforos conjunts, de promo-
ci conjunta, de treballar junts, i va
bat parlamentari. Es tracta de sa-
feien anar cadasc cap al seu mol va veritable desgel que concretar el reingrs de les Balears a
ber si les escoles diferenciades; s a
dir, aquelles en les quals els nois i
quedar clara noms al cap duns dies:
nous recursos al TC (aquesta gent te- sha produt aquesta lInstitut Ramon Llull. I Puigdemont
va agrair lesfor de molta gent que les noies no es barregen a les aules,
nen feina de per vida, si els han de re-
soldre tots i cadascun dells) i desple-
setmana ha aguantat en temps difcils. En re-
sum, que aix s que deu ser un desgel.
sn mereixedores o no que se les
allargui el concert pblic. Com que
gament de tot el catleg dinsults i Quan tres presidents fan reunions bi- lescola catalana, en principi, apos-
amenaces que tenen al seu manual an- laterals i parlen en el llenguatge i amb
tiindependentista. Aquesta setmana, les formes que ho han fet aquests dies ta per la coeducaci, sembla que
en canvi, el president Puigdemont se feina: van parlar, sobretot, de les in- tot fa olor daire fresc, que s el que ar- aquestes escoles no haurien de re-
nha anat a Palma de Mallorca a veure fraestructures (especialment sobre el riba quan hi ha un desgel. No hi ha bre cap ajut pblic. Per aquestes
la presidenta del govern balear, Fran- corredor mediterrani, que s all que gla, hi ha frescor. Desprs danys gi- escoles funcionen perqu les de-
cina Armengol, i ha rebut al Palau el el PP fa passar sovint lluny del Medi- rant-se desquena, els governs valen-
president del Pas Valenci, Ximo terrani), de la reciprocitat entre TV3 i ci, balear i catal es miren a la cara. manen les famlies en exercici de la
Puig. Feia divuit anys (divuit!!!!) que la nova radiotelevisi valenciana i de Aire fresc. Desgel. Es fa difcil no con- seva llibertat delecci. I tamb fun-
no es produa una reuni bilateral en- moltes altres qestions. Amabilitat, cloure qu ho ha fet possible: a cap cionen perqu, tot i separar nois i
tre un president catal i un de valen- voluntat de collaborar i respecte mu- dels tres llocs hi governa el PP. A Ma- noies, no contradiuen els valors
ci. Una vergonya, vaja. I van anar per tu van ser algunes de les expressions drid, s. continguts a les lleis catalanes.

A Catalunya, el debat apareix


Desclot Les cares de la notcia enverinat pel fet que aquestes es-
coles estan vinculades a una orga-
Vicent Sanchis CONSELLERA DENSENYAMENT
nitzaci religiosa molt concreta. En
Jutges amb Meritxell Ruiz altres pasos dEuropa el debat sha
fet i sha tancat en un clima ms as-
Cap a una nova educaci
criteri La consellera dEnsenyament va avalar ahir la ini-
serenat perqu no hi apareix tal cir-
cumstncia religiosa. Ara b: els di-
ciativa de diverses entitats i escoles sota el pro- ferents estudis afirmen, en contra
L a magra democrcia espanyola esmussa la gent
sensata. Presenta tantes masegades estructurals, que
tot fa pensar que a Espanya la democrcia s una aspiraci
jecte Escola 21, que busca oferir nous horitzons a
leducaci, ara que hi ha la coincidncia que cal
repensar-la. El Punt Avui se suma al debat amb
del que diuen els defensors de les-
cola separada, que no hi ha difern-
fallida de la minoria illustrada. Aix ha estat per les dcades
de les dcades. La dita dreta i la dita esquerra noms han
-+= una anlisi sobre la segregaci escolar per sexes. cies rellevants de rendiment entre
els alumnes daquestes escoles i els
estat histricament etiquetes que han definit bndols
cids. Encara ara. Quan el PSOE o el PP governen amb PRESIDENT DE LASSEMBLEA NACIONAL CATALANA de les coeducatives. En tot cas, les
majoria absoluta aspiren a desbudellar lenemic. Assolen la Jordi Snchez diferncies serien atribubles a la
terra. Intervenen en tot i volen controlar-ho tot. renda de les famlies, i no tant al
Ladministraci, el Parlament, leducaci, la gran empresa,
la banca, la premsa i la justcia. La
El darrer secretariat model educatiu.
Un jutge amb ingerncia en aquest darrer front fa LANC preveu que el secretariat reunit ahir a Ripoll
criteri propi que la divisi de poders sigui una ser lltim perqu abans de dos anys shaur as- Hi ha un corrent que aposta per
ha fulminat la broma macabra. Montesquieu ha
mort, diuen que va dir linfame
solit la independncia. LAssemblea es compro- eliminar els concerts ara mateix. A
bestiesa de la Guerra quan el 1985 el PSOE va met a seguir treballant en la majoria social pel
procs i els 77 membres del secretariat no tenen
banda que aix trencaria el principi
delegada del aprovar la llei del poder judicial, que -+= cap altre horitz que la repblica catalana.
de seguretat jurdica, obriria un pe-
rills precedent, segons el qual es
Govern leliminava. La bestiesa sha fet ms
grossa. El Consell General del Poder podria privar del concert totes les
DIRECTOR DEL MACBA
Judicial, el Tribunal Suprem, el Constitucional i la fiscalia fan escoles que tinguessin un model
vergonya. Qui paga mana all. Per aix cal celebrar que en Ferran Barenblit contrari a la ideologia de la majoria
aquell rusc hi hagi gent amb criteri propi. Jutges, per
parlamentria de torn. Si el concert
exemple, que desafien el vesc del govern i que actuen a Museus oberts i vius sha deliminar, congelar o mantenir
conscincia. Com Jess Torres, magistrat considerat
progressista i titular del jutjat nmero 11 de Madrid del El Museu dArt Contemporani de Barcelona s el s una decisi que ha danar prece-
Contencis Administratiu. Torres ha fulminat la bestiesa de que acostuma a rebre ms visitants durant la Nit dida dun debat seris en el qual
la delegada del govern espanyol, que havia prohibit la dels Museus. s el vaixell insgnia duna flota de
147 espais culturals de tot el pas que ahir van
shan daportar arguments pedag-
bandera independentista catalana perqu li fa fstic. Ara
obrir les portes durant la nit en una mostra de vi- gics i en qu shauria de fer abstrac-
noms cal que els seguidors del Bara aprofitin les febleses
del bnquer. Avui, un culer, una estelada! -+= talitat i de gran inters ciutad. ci daltres de ms ideolgics.
|
10 Nacional | EL PUNT AVUI
DIUMENGE, 22 DE MAIG DEL 2016

DE LA SEGREGACI ESCOLAR

Joan Mateo, Jssica


Albiach, Anna Sim,
Fernando Snchez i
Irene Rigau, a El
Punt Avui Televisi
ANDREU PUIG

Escola segregada: sexisme


DISCUSSI El programa Les claus dEl Punt Avui Televisi debat sobre els concerts als centres que separen nens de
nenes CLAUS Els defensors esgrimeixen diferncies de maduraci i els detractors no hi veuen arguments cientfics

Ral Garcia / Elena Maas Catalunya S que es Pot i la alumnes escolaritzats en


SANT JUST DESVERN CUP; el no del PP i de 45 es- un centre mixt i els que El blindatge als concerts es basa en la llei Wert
cons de JxS, i labstenci van a escoles que separen

El debat sobre els concerts de 26 diputats daquest per sexe. No hi ha dife- La Lomqe o llei Wert s el negar a dotze centres dife- la norma anterior, a partir
a les escoles que separen grup (ERC, Demcrates de rncies en el rendiment factor que, lany 2014, va renciats dAndalusia i a dos daquell moment el rebrien
per sexe sha convertit, en Catalunya i independents) dels alumnes duns cen- canviar el panorama legal de la comunitat dAstries. de manera immediata.
les darreres setmanes, en en una sessi tensa i ca- tres i dels altres, certifica sobre la concertaci desco- Lany anterior, el Tribunal Su-
el camp de batalla en qu tica. Pocs dies desprs, amb Joan Mateo, president del les diferenciades. La llei prem ja havia pres una deci- LEC
shan posat en evidncia els nims ms calmats, Consell Superior dAva- deducaci anterior, la llei si en favor de la retirada b Pel que fa a la LEC, dna
les diferncies internes en- quatre diputats al Parla- luaci del Sistema Educa- orgnica deducaci (LOE), dels concerts a dues escoles preferncia a leducaci
tre els socis de Junts pel S ment i un expert debaten tiu, que explica que els re- no les protegia, i la llei dedu- de Cantbria i Andalusia. mixta. No obstant aix, en
i les daquests amb la CUP la qesti, de manera pau- sultats acadmics van lli- caci de Catalunya (LEC) cap cas es prohibeix el mo-
i la resta de formacions po- sada, en el programa Les gats al nivell social i econ- no shi refereix, tot i que prio- Lomqe del diferenciat ni que aquest
ltiques. El Parlament va claus, dEl Punt Avui Tele- mic i al capital familiar ritza la coeducaci. b Amb laplicaci de la model pugui rebre concerts.
aprovar el 21 dabril passat visi, que semet aquesta dels estudiants. Segons els Lomqe el curs 2014/15, la Recentment, CSQP va pro-
demanar al govern que nit a les 22.45 hores. estudis de lOCDE, la dife- LOE concessi de concerts als posar una modificaci de
rescindeixi els concerts a Contra el que podria rncia que hi ha en el ren- b La LOE, vigent a lEstat centres educatius diferen- la llei per retirar el concert
les escoles que segreguen semblar pel perfil divers diment escolar a favor de espanyol entre el 2006 i el ciats va quedar blindada. A a aquestes escoles, que va
per sexe, amb un perode dels poltics convidats, lescola diferenciada que- 2013, no blindava la concer- ms, es va incloure en la llei rebre el suport de la CUP,
de transitorietat fins al tots coincideixen a opinar da diluda si es tenen en taci de centres diferenciats una clusula que determi- labstenci de Ciutadans i
comenament del curs que no hi ha diferncies compte factors com el ni- i a arreu de lEstat es van reti- nava que les escoles que ha- part de JxS, i el rebuig del
2017/18, amb els vots a fa- significatives en el rendi- vell socioeconmic i cultu- rar concerts. El 2013 es va vien perdut el concert amb PP i la resta de JxS.
vor de Ciutadans, el PSC, ment escolar entre els ral dels pares.
EL PUNT AVUI
DIUMENGE, 22 DE MAIG DEL 2016 | Nacional | 11

Cada pas, un
tal com es recorda sovint
des de les files de Conver-
gncia Democrtica de Ca-
talunya, el govern tripartit

model diferent
desquerres tamb va re-
novar aquests convenis
quan va estar al poder.
La llei deducaci de Ca-

N
talunya (LEC) remarca
Sim deixa ben clar que oms hi ha un pas a tot Europa que no ac-
leducaci mixta s ob- cepta leducaci diferenciada per sexes:
jecte datenci preferent, Finlndia. Com va explicar Joan Mateo, ex-
cosa que no exclou les es- cap de poltiques educatives dEnsenya-
coles que separen per se- ment, aquest pas no noms no les concerta, com s
xe, recorda Rigau. La LEC que es fa a Catalunya, sin que no les accepta. La
insisteix lexconsellera resta de pasos que s que conceben aquest model
dEnsenyament defensa educatiu opten per diferents graus de subvenci p-
el dret a la gratutat de blica. Dentrada, nhi ha on lescola diferenciada s
totes les famlies. Per qu pblica. Aquest s el cas dAnglaterra, Irlanda i Gr-
hem de ser tan intole- cia. Mateo va assenyalar que dels gaireb 1.100 cen-
rants?, es pregunta amb tres diferenciats dAnglaterra, 416 sn finanats
referncia a les demandes amb diner pblic al cent per cent. Lexresponsable
de retirar els concerts a del Departament dEnsenyament tamb va presen-
les escoles que segreguen tar els casos de Noruega, Sucia, Dinamarca i Ale-
per sexe. manya. En aquests pasos hi ha escoles en qu sin-
De fet, el que est en tegren programes diferenciats noms en algunes
qesti no s tant que hi matries determinades. En comptes de fer una op-
hagi centres per a nens i ci en qu tota lescola sigui diferenciada, el que fan
centres per a nenes, sin el s que per segons quines disciplines o activitats, s
que es diferencia per sexe perqu sentn que lapre-
Junts pel S t nentatge millora. Aquests centres no renuncien
que en el context de tota lescola hi pugui haver con-
visions oposades tacte entre nois i noies.
sobre lescola Daltra banda, hi ha estats en qu el model dife-
diferenciada renciat s privat per amb dret a rebre concert, com

el cas de lEstat espanyol, el francs, Polnia i us-
tria. A lEstat espanyol hi ha fins a 184 centres edu-
fet que siguin sufragats
amb fons pblics, gaireb
30 milions deuros anuals. Cada estat determina la quantitat
Per quins motius hem de de diner pblic que reben les escoles
segregar? Volem rols dife- diferenciades: a Anglaterra moltes sn
rents per a les dones?, de-
mana Albiach, que critica pbliques, a Frana i Espanya,
que es destinin diners a es- concertades, i Finlndia les prohibeix
coles delit, mentre que

les pbliques passen pen-


ries econmiques. catius amb aquest model, 109 dels quals sn concer-

e o llibertat?
Snchez Costa nega tats. Dels setze que hi ha a Catalunya, tots reben
que tots els centres que se- concerts. Finalment, hi ha pasos en qu el model di-
paren per sexe a Catalu- ferenciat saccepta per no rep diner pblic, com
nya siguin delit i posa Portugal, Itlia i Eslovnia. Fora dEuropa tamb hi
com a exemple lescola Pi- ha pasos que promouen leducaci diferenciada,
neda, en un barri treballa- com el Canad, Austrlia, Nova Zelanda, els Estats
La variable que deter- versal reconegut per la Sim, que recorda que, en dor de lHospitalet de Llo- Units i el Jap. Concretament, als EUA hi ha ms de
mina el rendiment dels Unesco i la Uni Europea. la societat actual, homes bregat. Si els treuen el 1.890 escoles daquest tipus i 400 sn pbliques.
alumnes no sn les dife- El ms important s que i dones estan barrejats. concert s que ser delit, Davant dun panorama internacional tant divers,
rncies biolgiques entre tots tinguin bons mestres i Si no escolaritzes en una assenyala el diputat del Mateo va matisar: No sempre lescola diferenciada
nens i nenes, sin el nivell equipaments. Si se sepa- escola mixta, no hauries PP, que aposta perqu ca- va lligada a la qesti religiosa. I hi va afegir que en
socioeconmic i cultural ren els nens de les nenes de rebre concerts, sen- dasc tri el seu cam. casos extrems i no lligats a cap qesti de carcter
dels pares i el fet que tin- o es fan grups amb edats tencia. Snchez afirma que les ideolgic s possible que lescola diferenciada pugui
guin accs a activitats ex- barrejades s una qesti noies maduren abans que tenir un sentit perfectament plausible. Un
traescolars, afirma Jssi- organitzativa, en la qual, Contractes renovats els nois i que, per aix, al- daquests casos s el duna escola del Bronx, a Nova
ca Albiach, portaveu de Tot i aix, Sim es mostra gunes escoles creuen que York, on les noies eren vctimes dagressions mas-
Catalunya S que es Pot Les diferncies contrria a rescindir els s millor escolaritzar-los clistes constants i es va optar per la segregaci.
a la comissi dEnsenya- concerts a aquest tipus de manera separada. Ri- Un cas molt present al llarg de la taula rodona va
ment del Parlament. En el en el rendiment descoles fins que no expiri gau hi afegeix que hi ha da- ser el dAlemanya, que s, per Mateo, molt emble-
mateix sentit es pronun- escolar depenen el contracte, lany 2019. des que mostren que en les mtic perqu desprs danys de debat es va arribar
cia el diputat del Partit Po- del factor social Fer-ho ara suposaria, tal escoles diferenciades les a una situaci assenyada. Lexpert en educaci va
pular Fernando Snchez
com va recordar fa uns noies tenen ms tendncia explicar que legalment s molt difcil negar el con-
Costa, que no veu conclu- dies el diputat indepen- que a les mixtes a fer estu- cert a aquest tipus descola. Desprs de gaireb sis
sions determinants que segons el seu parer, lad- dent de Junts pel S Llus dis cientfics. Lexplicaci, anys intentant trobar-hi consens, el Tribunal Su-
avalin un model per sobre ministraci no shi hauria Llach, pagar una sucosa segons lexconsellera, se- prem alemany (TS) va haver de reconixer que no
de laltre. El tema s la lli- de ficar. indemnitzaci als setze ria que, com que no estan podien dir que les escoles diferenciades discrimines-
bertat de triar escola, as- La republicana Anna centres que lOpus Dei t amb nois, se senten menys sin. Tot i aix, el TS tamb va considerar que la igual-
senyala Snchez. Sim, portaveu de Junts a Catalunya. Amb les re- condicionades a triar estu- tat de gnere no saprn de manera cognitiva, amb
Irene Rigau, consellera pel S a la comissi dEnse- tallades en educaci que dis tradicionalment ms una explicaci, i que, per tant, sobria el dubte de si
dEnsenyament fins fa poc nyament del Parlament, hi ha hagut a Catalunya, associats a les dones. amb el model diferenciat es podia interioritzar el
i diputada de Junts pel S, rebutja entrar en el debat shauria hagut de repen- Mateo, excap de polti- principi digualtat. Legalment, no trobaven ele-
subratlla la qesti de la pedaggic. No parlem de sar abans [la renovaci ques educatives de Rigau, ments per poder dir que no al fet de concertar la
llibertat de triar escola. metodologia, sin del mo- dels concerts], reflexiona subvenci, va explicar Joan Mateo, per la clau es
Leducaci s un dret uni- del de societat, assenyala Sim. Val a dir, per, que, Passa a la pgina segent troba en el plantejament daquest dubte.
|
12 Nacional | EL PUNT AVUI
DIUMENGE, 22 DE MAIG DEL 2016

DE LA SEGREGACI ESCOLAR

El debat sobre lescola diferenciada Qu hi diuen...


La llei deducaci de Catalunya (LEC)
En larticle 43 es parla del principi de coeduca-
ci per mitj de l'escolaritzaci mixta, que ha
de ser objecte datenci preferent.
La Unesco:
Convenci relativa a la lluita contra les
discriminacions en lesfera de lensenyament.
Article 1: El terme discriminaci inclou
qualsevol distinci, exclusi, limitaci o
preferncia que, basada en raa, color, sexe,
llengua, religi, opini poltica o d'altres tipus,
condici nacional, origen social, econmic o de
naixement tingui el propsit o lefecte danullar
o perjudicar la igualtat de tractament en
leducaci.
Article 2: Quan estigui perms en un estat, no
ser constitiu de discriminaci lestabliment o
manteniment de sistemes educatius separats
per als estudiants dels dos sexes si aquests
sistemes o institucions ofereixen un accs
equivalent a leducaci.
Revista Science:
No hi ha evidncies cientfiques que demostrin
que leducaci diferenciada millori el rendiment
acadmic dels estudiants i s que hi ha proves
que la segregaci per sexes fa augmentar els
estereotips de gnere i legitima el sexisme
institucional.
GRFIC: MIQUEL NGEL MARTNEZ

Ve de la pgina anterior a Catalunya, tots els cen- investigadors concloen sa lextensi del model El moderador del debat, tres mbits: s lcit sepa-
tres sn de lOpus Dei, es- que no hi ha evidncies de lescola diferenciada. Eduard Berraondo, llana rar per ra de nacionali-
li rebat largument. Tot i grimeixen, sobretot, lar- cientfiques que demos- Nosaltres apostem prefe- una pregunta provocado- tat? I de llengua? Sim,
admetre que, efectiva- gument dels diferents rit- trin que leducaci dife- rentment per la mixta, ra: Hi podria haver a Ca- contrria a la separaci
ment, en aquests centres mes de maduraci de nois renciada millori el rendi- diu el representant del PP. talunya una escola que di- per sexes, recorda que, tot
hi ha ms vocacions cien- i noies, especialment en ment acadmic dels estu- El debat s, doncs, bsica- ferencis, ms enll del se- i la importncia de la dis-
tfiques, ho atribueix al ladolescncia. Els estudis diants i que, en canvi, s ment tic. Sha de finan- xe, per religi i fos musul- cussi, al capdavall, a Ca-
capital familiar i social cientfics, per, tal com que hi ha proves que la se- ar amb fons pblics un mana? Snchez no hi veu talunya estem parlant de
daquests alumnes i al fet explica Mateo, no hi tro- gregaci per sexes fa aug- tipus deducaci que, se- inconvenient si es res- setze centres: El que cal
que el nivell dexpectati- ben un sentit pedaggic. mentar els estereotips de gons Science, fomenta el pecten els lmits dels va- s fer un debat amb majs-
ves de les famlies que El ms contundent contra gnere i legitima el sexis- sexisme? Es poden retirar lors compartits en el marc cules sobre qestions com
porten els fills a aquests lescola diferenciada s el me institucional. els concerts a uns centres constitucional i estatuta- la segregaci escolar, la
centres s molt alt. que va publicar la revista que obtenen resultats ri, per Mateo ho veu dif- guetitzaci... s per aix
Els que defensen el mo- Science lany 2011, amb Debat tic com a mnim tan bons cil, atesa la situaci ac- que vull una llei orgnica
del descola que separa per un ttol revelador: La El debat no s pedaggic. com els altres per una tual a tot Europa. prpia per a la repblica.
sexe, ms enll dels argu- pseudocincia de lescola- De fet, cap dels parti- qesti ideolgica, com La pregunta es podria La LEC queda curta en un
ments morals i religiosos ritzaci dun sol sexe. Els cipants en el debat defen- retreu Rigau als crtics? fer extensiva a molts al- marc destat.

Les frases

El que principalment determina Ni extensi ni supressi de Si no escolaritzes de manera Sc partidari dintroduir ms


lxit o el fracs escolar s el nivell concerts. Si les escoles compleixen mixta, no hauries de rebre llibertat, tamb a les escoles
socioeconmic i cultural de les els requisits legals que sacullin al concerts pbliques. Que cadascuna pugui
famlies concert tenir el seu model pedaggic

La igualtat de gnere no es El problema s que a Catalunya Pels qui creiem que cal un procs Si treus el concert, llavors es
transmet cognitivament, es aquesta modalitat organitzativa constituent, la LEC queda curta i converteix en una escola delit
transmet per experincia noms lha aplicat lOpus Dei petita en un marc dEstat
Jssica Albiach Irene Rigau Anna Sim Fernando Snchez
DIPUTADA DE QSQP DIPUTADA JXS I EXCONSELLERA DENSENYAMENT DIPUTADA DERC DIPUTAT DEL PP

You might also like