Professional Documents
Culture Documents
EDITORIAL
A la tres
Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat Els concerts
Desgel a lescola
diferenciada
U
n bon dia el president Puigde- que es van sentir a la roda de premsa
mont sen va anar a Madrid a
veure el president Rajoy i tot- Amb tanta estelada conjunta. Divendres, desprs del Puig-
Puigdemont hi va haver un Puigde-
A Catalunya sn una minoria,
hom va comenar a especular sobre si
havem entrat o no en una etapa de
pel mig potser els mont-Armengol. La presidenta del go-
vern balear va parlar de llengua co- per ja han merescut un de-
desgel. La resposta a les especulacions
que periodistes, opinadors i tertulians
ha passat per alt el muna, desforos conjunts, de promo-
ci conjunta, de treballar junts, i va
bat parlamentari. Es tracta de sa-
feien anar cadasc cap al seu mol va veritable desgel que concretar el reingrs de les Balears a
ber si les escoles diferenciades; s a
dir, aquelles en les quals els nois i
quedar clara noms al cap duns dies:
nous recursos al TC (aquesta gent te- sha produt aquesta lInstitut Ramon Llull. I Puigdemont
va agrair lesfor de molta gent que les noies no es barregen a les aules,
nen feina de per vida, si els han de re-
soldre tots i cadascun dells) i desple-
setmana ha aguantat en temps difcils. En re-
sum, que aix s que deu ser un desgel.
sn mereixedores o no que se les
allargui el concert pblic. Com que
gament de tot el catleg dinsults i Quan tres presidents fan reunions bi- lescola catalana, en principi, apos-
amenaces que tenen al seu manual an- laterals i parlen en el llenguatge i amb
tiindependentista. Aquesta setmana, les formes que ho han fet aquests dies ta per la coeducaci, sembla que
en canvi, el president Puigdemont se feina: van parlar, sobretot, de les in- tot fa olor daire fresc, que s el que ar- aquestes escoles no haurien de re-
nha anat a Palma de Mallorca a veure fraestructures (especialment sobre el riba quan hi ha un desgel. No hi ha bre cap ajut pblic. Per aquestes
la presidenta del govern balear, Fran- corredor mediterrani, que s all que gla, hi ha frescor. Desprs danys gi- escoles funcionen perqu les de-
cina Armengol, i ha rebut al Palau el el PP fa passar sovint lluny del Medi- rant-se desquena, els governs valen-
president del Pas Valenci, Ximo terrani), de la reciprocitat entre TV3 i ci, balear i catal es miren a la cara. manen les famlies en exercici de la
Puig. Feia divuit anys (divuit!!!!) que la nova radiotelevisi valenciana i de Aire fresc. Desgel. Es fa difcil no con- seva llibertat delecci. I tamb fun-
no es produa una reuni bilateral en- moltes altres qestions. Amabilitat, cloure qu ho ha fet possible: a cap cionen perqu, tot i separar nois i
tre un president catal i un de valen- voluntat de collaborar i respecte mu- dels tres llocs hi governa el PP. A Ma- noies, no contradiuen els valors
ci. Una vergonya, vaja. I van anar per tu van ser algunes de les expressions drid, s. continguts a les lleis catalanes.
DE LA SEGREGACI ESCOLAR
El debat sobre els concerts de 26 diputats daquest per sexe. No hi ha dife- La Lomqe o llei Wert s el negar a dotze centres dife- la norma anterior, a partir
a les escoles que separen grup (ERC, Demcrates de rncies en el rendiment factor que, lany 2014, va renciats dAndalusia i a dos daquell moment el rebrien
per sexe sha convertit, en Catalunya i independents) dels alumnes duns cen- canviar el panorama legal de la comunitat dAstries. de manera immediata.
les darreres setmanes, en en una sessi tensa i ca- tres i dels altres, certifica sobre la concertaci desco- Lany anterior, el Tribunal Su-
el camp de batalla en qu tica. Pocs dies desprs, amb Joan Mateo, president del les diferenciades. La llei prem ja havia pres una deci- LEC
shan posat en evidncia els nims ms calmats, Consell Superior dAva- deducaci anterior, la llei si en favor de la retirada b Pel que fa a la LEC, dna
les diferncies internes en- quatre diputats al Parla- luaci del Sistema Educa- orgnica deducaci (LOE), dels concerts a dues escoles preferncia a leducaci
tre els socis de Junts pel S ment i un expert debaten tiu, que explica que els re- no les protegia, i la llei dedu- de Cantbria i Andalusia. mixta. No obstant aix, en
i les daquests amb la CUP la qesti, de manera pau- sultats acadmics van lli- caci de Catalunya (LEC) cap cas es prohibeix el mo-
i la resta de formacions po- sada, en el programa Les gats al nivell social i econ- no shi refereix, tot i que prio- Lomqe del diferenciat ni que aquest
ltiques. El Parlament va claus, dEl Punt Avui Tele- mic i al capital familiar ritza la coeducaci. b Amb laplicaci de la model pugui rebre concerts.
aprovar el 21 dabril passat visi, que semet aquesta dels estudiants. Segons els Lomqe el curs 2014/15, la Recentment, CSQP va pro-
demanar al govern que nit a les 22.45 hores. estudis de lOCDE, la dife- LOE concessi de concerts als posar una modificaci de
rescindeixi els concerts a Contra el que podria rncia que hi ha en el ren- b La LOE, vigent a lEstat centres educatius diferen- la llei per retirar el concert
les escoles que segreguen semblar pel perfil divers diment escolar a favor de espanyol entre el 2006 i el ciats va quedar blindada. A a aquestes escoles, que va
per sexe, amb un perode dels poltics convidats, lescola diferenciada que- 2013, no blindava la concer- ms, es va incloure en la llei rebre el suport de la CUP,
de transitorietat fins al tots coincideixen a opinar da diluda si es tenen en taci de centres diferenciats una clusula que determi- labstenci de Ciutadans i
comenament del curs que no hi ha diferncies compte factors com el ni- i a arreu de lEstat es van reti- nava que les escoles que ha- part de JxS, i el rebuig del
2017/18, amb els vots a fa- significatives en el rendi- vell socioeconmic i cultu- rar concerts. El 2013 es va vien perdut el concert amb PP i la resta de JxS.
vor de Ciutadans, el PSC, ment escolar entre els ral dels pares.
EL PUNT AVUI
DIUMENGE, 22 DE MAIG DEL 2016 | Nacional | 11
Cada pas, un
tal com es recorda sovint
des de les files de Conver-
gncia Democrtica de Ca-
talunya, el govern tripartit
model diferent
desquerres tamb va re-
novar aquests convenis
quan va estar al poder.
La llei deducaci de Ca-
N
talunya (LEC) remarca
Sim deixa ben clar que oms hi ha un pas a tot Europa que no ac-
leducaci mixta s ob- cepta leducaci diferenciada per sexes:
jecte datenci preferent, Finlndia. Com va explicar Joan Mateo, ex-
cosa que no exclou les es- cap de poltiques educatives dEnsenya-
coles que separen per se- ment, aquest pas no noms no les concerta, com s
xe, recorda Rigau. La LEC que es fa a Catalunya, sin que no les accepta. La
insisteix lexconsellera resta de pasos que s que conceben aquest model
dEnsenyament defensa educatiu opten per diferents graus de subvenci p-
el dret a la gratutat de blica. Dentrada, nhi ha on lescola diferenciada s
totes les famlies. Per qu pblica. Aquest s el cas dAnglaterra, Irlanda i Gr-
hem de ser tan intole- cia. Mateo va assenyalar que dels gaireb 1.100 cen-
rants?, es pregunta amb tres diferenciats dAnglaterra, 416 sn finanats
referncia a les demandes amb diner pblic al cent per cent. Lexresponsable
de retirar els concerts a del Departament dEnsenyament tamb va presen-
les escoles que segreguen tar els casos de Noruega, Sucia, Dinamarca i Ale-
per sexe. manya. En aquests pasos hi ha escoles en qu sin-
De fet, el que est en tegren programes diferenciats noms en algunes
qesti no s tant que hi matries determinades. En comptes de fer una op-
hagi centres per a nens i ci en qu tota lescola sigui diferenciada, el que fan
centres per a nenes, sin el s que per segons quines disciplines o activitats, s
que es diferencia per sexe perqu sentn que lapre-
Junts pel S t nentatge millora. Aquests centres no renuncien
que en el context de tota lescola hi pugui haver con-
visions oposades tacte entre nois i noies.
sobre lescola Daltra banda, hi ha estats en qu el model dife-
diferenciada renciat s privat per amb dret a rebre concert, com
el cas de lEstat espanyol, el francs, Polnia i us-
tria. A lEstat espanyol hi ha fins a 184 centres edu-
fet que siguin sufragats
amb fons pblics, gaireb
30 milions deuros anuals. Cada estat determina la quantitat
Per quins motius hem de de diner pblic que reben les escoles
segregar? Volem rols dife- diferenciades: a Anglaterra moltes sn
rents per a les dones?, de-
mana Albiach, que critica pbliques, a Frana i Espanya,
que es destinin diners a es- concertades, i Finlndia les prohibeix
coles delit, mentre que
e o llibertat?
Snchez Costa nega tats. Dels setze que hi ha a Catalunya, tots reben
que tots els centres que se- concerts. Finalment, hi ha pasos en qu el model di-
paren per sexe a Catalu- ferenciat saccepta per no rep diner pblic, com
nya siguin delit i posa Portugal, Itlia i Eslovnia. Fora dEuropa tamb hi
com a exemple lescola Pi- ha pasos que promouen leducaci diferenciada,
neda, en un barri treballa- com el Canad, Austrlia, Nova Zelanda, els Estats
La variable que deter- versal reconegut per la Sim, que recorda que, en dor de lHospitalet de Llo- Units i el Jap. Concretament, als EUA hi ha ms de
mina el rendiment dels Unesco i la Uni Europea. la societat actual, homes bregat. Si els treuen el 1.890 escoles daquest tipus i 400 sn pbliques.
alumnes no sn les dife- El ms important s que i dones estan barrejats. concert s que ser delit, Davant dun panorama internacional tant divers,
rncies biolgiques entre tots tinguin bons mestres i Si no escolaritzes en una assenyala el diputat del Mateo va matisar: No sempre lescola diferenciada
nens i nenes, sin el nivell equipaments. Si se sepa- escola mixta, no hauries PP, que aposta perqu ca- va lligada a la qesti religiosa. I hi va afegir que en
socioeconmic i cultural ren els nens de les nenes de rebre concerts, sen- dasc tri el seu cam. casos extrems i no lligats a cap qesti de carcter
dels pares i el fet que tin- o es fan grups amb edats tencia. Snchez afirma que les ideolgic s possible que lescola diferenciada pugui
guin accs a activitats ex- barrejades s una qesti noies maduren abans que tenir un sentit perfectament plausible. Un
traescolars, afirma Jssi- organitzativa, en la qual, Contractes renovats els nois i que, per aix, al- daquests casos s el duna escola del Bronx, a Nova
ca Albiach, portaveu de Tot i aix, Sim es mostra gunes escoles creuen que York, on les noies eren vctimes dagressions mas-
Catalunya S que es Pot Les diferncies contrria a rescindir els s millor escolaritzar-los clistes constants i es va optar per la segregaci.
a la comissi dEnsenya- concerts a aquest tipus de manera separada. Ri- Un cas molt present al llarg de la taula rodona va
ment del Parlament. En el en el rendiment descoles fins que no expiri gau hi afegeix que hi ha da- ser el dAlemanya, que s, per Mateo, molt emble-
mateix sentit es pronun- escolar depenen el contracte, lany 2019. des que mostren que en les mtic perqu desprs danys de debat es va arribar
cia el diputat del Partit Po- del factor social Fer-ho ara suposaria, tal escoles diferenciades les a una situaci assenyada. Lexpert en educaci va
pular Fernando Snchez
com va recordar fa uns noies tenen ms tendncia explicar que legalment s molt difcil negar el con-
Costa, que no veu conclu- dies el diputat indepen- que a les mixtes a fer estu- cert a aquest tipus descola. Desprs de gaireb sis
sions determinants que segons el seu parer, lad- dent de Junts pel S Llus dis cientfics. Lexplicaci, anys intentant trobar-hi consens, el Tribunal Su-
avalin un model per sobre ministraci no shi hauria Llach, pagar una sucosa segons lexconsellera, se- prem alemany (TS) va haver de reconixer que no
de laltre. El tema s la lli- de ficar. indemnitzaci als setze ria que, com que no estan podien dir que les escoles diferenciades discrimines-
bertat de triar escola, as- La republicana Anna centres que lOpus Dei t amb nois, se senten menys sin. Tot i aix, el TS tamb va considerar que la igual-
senyala Snchez. Sim, portaveu de Junts a Catalunya. Amb les re- condicionades a triar estu- tat de gnere no saprn de manera cognitiva, amb
Irene Rigau, consellera pel S a la comissi dEnse- tallades en educaci que dis tradicionalment ms una explicaci, i que, per tant, sobria el dubte de si
dEnsenyament fins fa poc nyament del Parlament, hi ha hagut a Catalunya, associats a les dones. amb el model diferenciat es podia interioritzar el
i diputada de Junts pel S, rebutja entrar en el debat shauria hagut de repen- Mateo, excap de polti- principi digualtat. Legalment, no trobaven ele-
subratlla la qesti de la pedaggic. No parlem de sar abans [la renovaci ques educatives de Rigau, ments per poder dir que no al fet de concertar la
llibertat de triar escola. metodologia, sin del mo- dels concerts], reflexiona subvenci, va explicar Joan Mateo, per la clau es
Leducaci s un dret uni- del de societat, assenyala Sim. Val a dir, per, que, Passa a la pgina segent troba en el plantejament daquest dubte.
|
12 Nacional | EL PUNT AVUI
DIUMENGE, 22 DE MAIG DEL 2016
DE LA SEGREGACI ESCOLAR
Ve de la pgina anterior a Catalunya, tots els cen- investigadors concloen sa lextensi del model El moderador del debat, tres mbits: s lcit sepa-
tres sn de lOpus Dei, es- que no hi ha evidncies de lescola diferenciada. Eduard Berraondo, llana rar per ra de nacionali-
li rebat largument. Tot i grimeixen, sobretot, lar- cientfiques que demos- Nosaltres apostem prefe- una pregunta provocado- tat? I de llengua? Sim,
admetre que, efectiva- gument dels diferents rit- trin que leducaci dife- rentment per la mixta, ra: Hi podria haver a Ca- contrria a la separaci
ment, en aquests centres mes de maduraci de nois renciada millori el rendi- diu el representant del PP. talunya una escola que di- per sexes, recorda que, tot
hi ha ms vocacions cien- i noies, especialment en ment acadmic dels estu- El debat s, doncs, bsica- ferencis, ms enll del se- i la importncia de la dis-
tfiques, ho atribueix al ladolescncia. Els estudis diants i que, en canvi, s ment tic. Sha de finan- xe, per religi i fos musul- cussi, al capdavall, a Ca-
capital familiar i social cientfics, per, tal com que hi ha proves que la se- ar amb fons pblics un mana? Snchez no hi veu talunya estem parlant de
daquests alumnes i al fet explica Mateo, no hi tro- gregaci per sexes fa aug- tipus deducaci que, se- inconvenient si es res- setze centres: El que cal
que el nivell dexpectati- ben un sentit pedaggic. mentar els estereotips de gons Science, fomenta el pecten els lmits dels va- s fer un debat amb majs-
ves de les famlies que El ms contundent contra gnere i legitima el sexis- sexisme? Es poden retirar lors compartits en el marc cules sobre qestions com
porten els fills a aquests lescola diferenciada s el me institucional. els concerts a uns centres constitucional i estatuta- la segregaci escolar, la
centres s molt alt. que va publicar la revista que obtenen resultats ri, per Mateo ho veu dif- guetitzaci... s per aix
Els que defensen el mo- Science lany 2011, amb Debat tic com a mnim tan bons cil, atesa la situaci ac- que vull una llei orgnica
del descola que separa per un ttol revelador: La El debat no s pedaggic. com els altres per una tual a tot Europa. prpia per a la repblica.
sexe, ms enll dels argu- pseudocincia de lescola- De fet, cap dels parti- qesti ideolgica, com La pregunta es podria La LEC queda curta en un
ments morals i religiosos ritzaci dun sol sexe. Els cipants en el debat defen- retreu Rigau als crtics? fer extensiva a molts al- marc destat.
Les frases
La igualtat de gnere no es El problema s que a Catalunya Pels qui creiem que cal un procs Si treus el concert, llavors es
transmet cognitivament, es aquesta modalitat organitzativa constituent, la LEC queda curta i converteix en una escola delit
transmet per experincia noms lha aplicat lOpus Dei petita en un marc dEstat
Jssica Albiach Irene Rigau Anna Sim Fernando Snchez
DIPUTADA DE QSQP DIPUTADA JXS I EXCONSELLERA DENSENYAMENT DIPUTADA DERC DIPUTAT DEL PP