1 Català Accés Superior Dossier 1 Part + Exer - Sol 12-13

CFA Singuerln 2012-2013
Prova dAccs als Cicles Formatius de Grau Superior
LLENGUA CATALANA
PRIMERA PART: ORTOGRAFIA
Josep-Manel Alarc
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com
1
Blocs de continguts i criteris d'avaluaci
1. Comprensi
Comprn i interpreta les informacions ms rellevants de textos orals i escrits

de la vida quotidiana, de les relacions socials i dels mitjans de comunicaci.
Identifica el posicionament de les tesis dels interlocutors i la defensa de les
idees en els textos que expressen el perqu de les coses o el raonament i les
argumentacions.
Comprn la interrelaci de les idees exposades en diferents tipus de text i
sintetitza els arguments exposats.
Valora, de forma crtica, el contingut de missatges orals i escrits, tot
contrastant-lo amb els propis coneixements i sospesant les causes i les
conseqncies de les idees exposades.
Identifica els diferents registres de la comunicaci: formals, no formals i
colloquials, estndard.
2. Expressi
Elabora textos escrits a partir de les estructures de cadascuna de les

tipologies textuals concretes: exposici, argumentaci, narraci, descripci, i
instrucci.
Aplica els criteris bsics de les propietats textuals: adequaci, coherncia,
cohesi i correcci com a base de regulaci en l'elaboraci de les
produccions prpies i en la presentaci final.
Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

2
Elabora resums, sntesis i textos amb organitzaci estructurada i clara, i
expressa opinions raonades.
3. Utilitzaci de la llengua
Aplica els elements caracterstics del registre lingstic corresponent als

diferents mbits ds dels textos produts i selecci del lxic i la sintaxi
adequats en cada situaci comunicativa.
Analitza les relacions significatives entre les paraules en relaci amb la

coherncia dels textos i l'adequaci al context.
Utilitza els elements lingstics i discursius essencials per a la cohesi interna
de les idees dins dels textos escrits: connectors textuals, procediments per a
la progressi del discurs i adequaci dels registres lingstics a les funcions
comunicatives.
Utilitza la puntuaci del text escrit en relaci amb lorganitzaci oracional i
amb la forma del text (els pargrafs i la distribuci i ordenaci de les idees
expressades).
Usa les normes ortogrfiques i gramaticals en la realitzaci dels textos propis,
i mostra inters per la bona presentaci d'aquests.
Identifica alguns mecanismes textuals que donen agilitat al discurs, amb
especial atenci als connectors tils per introduir un tema, relacionar idees,
posar mfasi, donar detalls, introduir conclusions, indicar causa, finalitat,
condici, objecci, posicionament davant de diverses opcions.
Aplica procediments per enriquir el text escrit mitjanant elements destil i la
precisi lxica. Identifica i utilitza els recursos de la sinonmia i antonmia,
polismia, homonmia, els hipnims i hipernims, derivats, locucions i frases

3
fetes, i sentits propis i figurats.

4
ORTOGRAFIA

5
1. Vocal neutra
1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen
Cal fixar-se en els mots del quadre segent: els tres sn voclics tnics passen a un sol so ton
en catal oriental, anomenat so de vocal neutra, quan la fora de l'accent es desplaa cap el
sufix de derivaci.
mot primitiu so tnic mot derivat so ton lletra

pa panet neutre e
neu nevar neutre e
peu peuet neutre e
Aix, en els parlars orientals del catal, generalment tota a i tota e tniques sonen neutres quan
passen a ocupar una posici tona.
En canvi, els parlars occidentals mantenen el so, amb un nic canvi: la e oberta passa a sonar e
tancada en posici tona.
Exercicis
1. Afegeix el sufix er o b et als mots tnics del quadre segent i escriu els derivats
que en resulten
1. Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.
Mot primitiu so tnic mot derivat so ton lletra

davant
vent
ferro
2. Subratlla les vocals tones que sonin neutres dels mots segents.
davantal / ventada / ferreteria
2. Subratlla les vocals que sonin neutres dels mots segents
-Qu? Ja se saben els resultats? Crec que no. Almenys, jo no els s.

-Dalt del cel es formen nvols negres: s signe de tempesta.
-Cada mat sent el ve com sen va a treballar.

6
Clau dels exercicis
1.
1. , davanter, neutre, a; , ventet, neutre, e; , ferrer, neutre, e;
2. davantal, ventada, ferreteria;
2.
1. Qu? Ja se saben els resultats? -Crec que no. Almenys, jo no els s.
2. Dalt del cel es formen nvols negres : s signe de tempesta.
3. Cada mat sent el ve com se'n va a treballar.
1.2 Ortografia de la vocal neutra
La posici del so de vocal neutra en un mot i la classe de mot determinen les normes que s'han
d'aplicar per escriure la lletra corresponent a o e.
Aix, la lletra que cal escriure per representar el so de vocal neutra depn que aquest so estigui a
final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara s'haur de distingir entre els mots que siguin
verbs dels que no ho siguin.
1. A fi de mot.
Si el mot est en singular, s'escriur a si s femen o b e si s mascul.
Si el mot est en plural, sigui mascul o femen, s'escriur sempre e.
Aix: "casa", "poble", "cases", "pobles".
2. A fi de verb.
Si el verb acaba en vocal, s'escriur a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong -eu,

sescriur e. Aix: "veia", "veies", "vieu".
3. Al mig d'un mot.
Si el mot t una forma primitiva en qu la vocal neutra sigui tnica, s'escriur a o b e segons
com soni en posici tnica.
Aix, de "Pau" o de "peu" es tindr "Pauet" o b "peuet".
En verbs, la tercera persona del present indicar la vocal tnica: de "ell paga" o de "ell pega" es
tindr "pagar" o b "pegar".

7
Si no es pot trobar la vocal tnica, s'haur de memoritzar la grafia correcta. Generalment, solen
coincidir en el catal i el castell.
Aix, "viatge especial, de tipus cultural" o b "viatge espacial, a l'espai exterior".
Comentari
En alguns mots, el pas del singular al plural origina canvis consonntics.
Aix, s'observa, de taca: taques; de cega: cegues; de Pasqua: Pasqes; d'aigua: aiges; de raa:
races; de roja: roges.
Exercicis
3. Dacord amb les normes, escriu la lletra que correspongui en els buits de les frases
segents
1. A lentrada de la cov. hi havi. un cov.;

2. Anv.u molt a poc a poc a s.gar lherba;
3. Demostrav. molt .fecte per a aquest.s bsti.s;
4. Si us plau, torn. el v.set a larmari;
5. Trobo que pos.s massa sal a la sop..
4. Dacord amb les normes i el Comentari, reescriu cada frase segent passant-la al
singular, si s plural, o al plural si s singular
Exemple: jo tenia temps: nosaltres tenem temps; ells eren alts: ell era alt.
1. Penseu en unes altres coses!

2. T una idea vaga del fet.
3. Desitgen uns sous dignes.
4. Ell busca un bon paraigua.
5. Havia que pagar la fiana.
6. Eren unes terres pobres.
7. La roca cobria la platja.
8. Avui comencen els actes.
9. Trien les fulles tendres.
10. Amaga una prova al jutge.
5. Fixat en la diferncia entre agafan tres, de llibres i ells agafen tres llibres.
En el primer cas, el verb acaba en vocal i per aix la vocal neutra final sescriu a (la n s el
pronom en redut). En canvi, en el segon cas, es tracta duna terminaci verbal plural
acabada en consonant; per aix sescriu e.

8
Tenint en compte el tipus de paraula (s a dir, si es tracta dun verb o no) i les terminacions,
escriu en els punts suspensius corresponents els mots segents:
Jutge / jutja, portan / porten, tracte / tracta, compran / compren
1. T un ........................... molt bo amb tothom / No es ......................... pas daix.

2. Ells sempre ................... el pa en aquest forn / De pa ................... quatre quilos.
3. De diners en metllic, ........................... pocs durant el viatge / Ells ..................... les
maletes molt carregades.
4. Avui, el ............................ dictar la sentncia / Avui es .................. el fams cas del
robatori a la Fundaci Mir.
6. Escriu a o e en els buits dels mots segents
1. Viatj. massa rpid; no s si aprofitar gaire el viatg.;

2. Aqu tens el compt. del restaurant; compt. quan toca pagar per cap;
3. Daquest assumpt. , parl.n amb ell; l.s cos.s, si es parl.n millor.
7. Dacord amb la norma 3 estudiada, la a i la e tniques dun mot primitiu sonen

neutres en un derivat, per sescriuen amb la mateixa lletra
Escriu la forma tnica corresponent a cada un dels mots segents (en el cas dels verbs, la
tercera persona del present dindicatiu).
Per exemple: de maset mas, per de meset mes; de manar ell mana, per de
menar ell mena.
1. Una noia pleneta: .............................. / Una vall planeta: ..............................

2. Plagat dinsectes:............................... / Plegar aviat:....................................
3. Besar la m:....................................... / Basar-se en aix:..............................
4. No passava ning:.............................. / No pesava gaire:...............................
5. Una ramada verda:............................ / Remada amb barca:..........................
8. Sovint no es troba en posici tnica la vocal neutra medial. Coneixent, per, les
regles de derivaci de mots es pot saber quina vocal hi correspon
Afegeix als mots segents els sufixos indicats:
1. edat i ejar: derivaci nominal i verbal a partir dun adjectiu.

9
net ......................../ ..................................; clar .........................../ ................................
2. ment: adverbis derivats del femen dels adjectius o b noms derivats de verbs.
lliure: ................................................. / ell lliura: .............................................

pobra: ............................................... / ell abona: ..............................................
9. Sha vist que sovint les vocals medials coincideixen amb el castell. Completa amb
a o b e els mots segents:
1. .ccs a lautopista / .xcs de velocitat.

2. Un tracte esp.cial / Un vol esp.cial.
3. En condicions .sptiques / Persones .scptiques.
4. T un .fecte immediat / T molt .fecte als animals.
Clau dels exercicis
3.
1. cova, hi havia, cove;
2. anveu, segar;
3. demostrava, afecte, aquestes, bsties;
4. torna, vaset;
5. poses, sopa;
4.
1. Pensa en una altra cosa.
2. Tenen unes idees vagues dels fets.
3. Desitja un sou digne.
4. Ells busquen uns bons paraiges.
5. Havien de pagar les fiances.
6. Era una terra pobra.
7. Les roques cobrien les platges.
8. Avui comena lacte.
9. Tria la fulla tendra.
10. Amaguen unes proves als jutges.
5.
1. tracte, tracta;
2. compren, compra'n;
3. porta'n, porten;
4. jutge, es jutja;
6.
1. viatja, viatge;

10
2. compte, compta;
3. assumpte, parla'n, les coses, parlen;
7.
1. plena, plana;
2. plaga, ell plega;
3. ell besa, ell es basa;
4. passa, pesa;
5. rama, ell rema;
8.
1. netedat, netejar; claredat, clarejar;
2. lliurement, lliurament, pobrament, abonament;
9.
1. accs, excs;
2. especial, espacial;
3. asptiques, escptiques;
4. efecte, afecte
1.3. Excepcions i divergncies catal-castell
S'agruparan els casos excepcionals segons la posici que ocupi la vocal neutra dins el mot.
1. Vocal final
a) S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabats en les terminacions ma / ta /
arca / crata / cida / ista.
Aix: poema, poeta, monarca, un demcrata, un homicida, un artista.
Tamb els mots terra, dia, titella, belga, persa, entre d'altres.
b) S'escriu e la vocal neutra final del tipus dels mots segents:
-Adjectius d'una sola terminaci, vlida per als dos gneres.
En aquest cas, coincideix el catal i el castell, excepte els adjectius pobre i rude.
La majoria d'aquests adjectius acaben en aire / ble / me / ne.
Aix, els mots: una cantaire, una dona amable, una acci infame, una cerimnia solemne.
-Alguns noms coincidents amb el castell, que sovint sn pronunciats incorrectament com en
lloc de ser-ho amb el so caracterstic de la vocal neutra.

11
Per exemple: base, fase, frase, classe, srie, higiene, torre, pirmide, efgie, barbrie, mare,
entre d'altres.
-L'infinitiu dels verbs de la segona conjugaci acabats en -re, com ara seure, moure, estendre,
cometre.
Tamb les formes niques (amb els seus compostos): corre, obre, omple, vine.
2. Vocal medial
a) Formes verbals en que es poden trobar tant la a com la e tniques.
En aquest cas s'escriuran les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre en a.
-Es tracta dels verbs haver / saber / fer / caure, que segueixen la norma general de la tercera
persona del present que du una a: "ell ha, ell fa, ell sap, ell cau", malgrat la e tnica d'altres
formes, com ara, "jo he de fer, jo s, ell queia".
-Tamb en el cas de les formes dobles dels verbs jeure o jaure, nixer o nixer, treure o
traure, i els seus compostos.
En aquests verbs, s'escriu a o b e quan sn tniques (segons la pronuncia dialectal de cadascu),

per cal escriure sempre a les formes tones, o sigui, la vocal neutra.
Aix, "ell jeu o jau", per ell jaur; "ell neix o naix", per ell naixer, "ell treu o trau", per ell
traur.
3. Altres casos
rac, malenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), rgan (part d'un cos), orfe.
Exercicis
10. Escriu la lletra que correspongui a cada buit dels mots segents:
a. Noms i adjectius.
sistem. capitalist., un aristcrat., un palet., un sucid., una bona boletair., fulla
perenn., una persona afabl., una massa enorm.
b. Verbs.

12
Ell recorr. la sentncia; a reveur.; ho va prometr.; shi va asseur.
11. Escriu en singular les frases segents, tenint en compte especialment les excepcions que
fan referncia als adjectius que tenen una sola terminaci per als dos gneres (coincidents
amb el castell, llevat de pobre / rude).
1. Deixen les torres lliures.

2. Veniu a veurens aviat!
3. Sn unes persones rudes.
4. Ompliu-ne les garrafes, daquesta aigua.
5. Les caderneres joves fan unes cantarelles molt alegres.
6. Els congressistes obren unes sessions informatives.
7. Les comarques pobres recorren als tribunals.
8. Es troben davant duns problemes insolubles i incmodes.
12. Escriu en els buits a o b e, tenint en compte les normes dels finals nominals i verbals, i
tamb les excepcions corresponents.
1. Es fei.n un embolic quan estudiav.n els apunts de fsica;

2. Er. un demcrat. cult., amabl. i altruist.;
3. Aquell clebr. atlet. belg. er. molt bon esportist.;
4. Ven.u molt animats i alegr.s del cinem.;
5. Una llum tnu. entrav. i ompli. tota la cambr.;
6. Obr. l.s port.s a aquell. pobr. gent i ajud.ls.
13. Escriu la vocal corresponent a cada mot i, desprs, les dues formes tniques
corresponents.
1. El nen n.ixer a lestiu: ell ............ o b ................

2. El gos j.ur aqu: ell ............... o b ...................
3. No el distr.gueu: ell es............................. o b es .....................
4.
14. Escriu en els buits a o b e, tenint en compte les normes de derivaci i les
excepcions.
1. .mpries s un indret m.ravells i respl.ndent.

2. Es troba des.mparat i molt .nyorat en aquell pas.
3. T un aire .feminat i un carcter m.l.nconis.
4. En un r.c del Canig hi el mon.stir de Cuix
5. Tr.gueren lass.ss de la pres per dur-lo al psiquiatr..
6. Leb.nist. f.r s.nefes al moble abans denv.rnissar-lo.
7. D.vant de la greu situaci, els tr.balladors f.ran una ass.mblea.
8. l.mbaixador sint.ress per la llengua de la S.rdenya.

13
9. No hi haur concert dorgu., ja que aquest sha av.riat.
10. Lex-comte est r.ncors des del dia que li arr.vataren els privilegis.
11. N.squ a Esparr.guera i qued orf. de petit.
12. No esperava que tr.gus un insuficient en aquella .valuaci.
15. Escriu en singular les frases segents:
1. Ells omplen els cntirs.

2. Avui signen els contractes.
3. Ells cacen furtivament.
4. Sn uns nois cultes.
5. Ram de fulles perennes.
6. Elles sn bones alumnes.
7. Els paletes sn a les torres.
8. Sn uns joves periodistes.
9. Concorren a les oposicions.
10. Ep! Obriu-me la porta.
16. Omple els buits amb la lletra a o b e.
1. Tots ells vivi.n molt pobr.ment.

2. Sembl. que t una .fecci a lestm.c.
3. Vin. a lass.mblea per discutir laugment salarial.
4. Cal .valuar els danys de l.varia.
5. En Pere estiu.j.r a S.rdenya.
6. Dimarts es f.r el lliur.ment de premis.
7. Tr.urem els d.v.ntals daqu i els d.s.rem a la cal.ixera.
8. Els n.d.dors sesgotar.n molt a la cursa.
9. Si no torna a ap.rix.r la febr.., es ref.r de seguida.
10. Maj.ur una estona al llit; crid.m a les set.
Clau dels exercicis
10.
1. sistema capitalista, aristcrata, paleta, sucida, boletaire,
perenne, afable, enorme;
2. recorre, reveure, prometre, asseure;
11.
1. Deixa la torre lliure.
2. Vine a veure'm aviat!

14
3. Es una persona ruda.
4. Omple'n la garrafa, d'aquesta aigua.
5. La cadernera jove fa una cantarella molt alegre.
6. El congressista obre una sessi informativa.
7. La comarca pobra recorre al tribunal.
8. Es troba davant d'un problema insoluble i incmode;
12.
1. feien, estudiaven;
2. era, demcrata, culte, amable, altruista;
3. clebre, atleta, belga, era, esportista;
4. veneu, alegres, cinema;
5. tnue, entrava, omplia, cambra;
6. obre, les, portes, aquella, pobra, ajuda'ls;
13.
1. naixer; neix, naix;
2. jaur; jeu, jau;
3. distragueu; distreu, distrau;
14.
1. Empries, meravells, resplendent;
2. desemparat, enyorat;
3. efeminat, malenconis;
4. rac, monestir;
5. tragueren, assass, psiquiatre;
6. ebenista, far, sanefes, envernissar-lo;
7. davant, treballadors, faran, assemblea;
8. ambaixador, sinteress, Sardenya;
9. hi haur, orgue, avariat;
10. rancors, arravataren;
11. nasqu, Esparreguera, orfe;
12. tragus, avaluaci;
15.
1. Ell omple el cntir.
2. Avui signa el contracte.
3. Ell caa furtivament.
4. Es un noi culte.
5. Ram de fulla perenne.
6. Ella s bona alumna.
7. El paleta s a la torre.
8. s un jove periodista.
9. Concorre a 1'oposici.
10. Ep! Obre'm la porta.

15
16.
1. vivien, pobrament;
2. sembla, afecci, estmac;
3. vine, assemblea;
4. avaluar, avaria;
5. estiuejar, Sardenya;
6. far, lliurament;
7. traurem, davantals, desarem, calaixera;
8. nedadors, esgotaren;
9. aparixer, febre, refar;
10. m'ajaur, crida'm;

16
2. U feble
2.1 So de u feble i lletres que el representen
Cal fixar's-hi en el canvi de so que es produeix amb la o tnica d'un mot primitiu quan passa a
sonar o feble en un mot derivat: en els parlars orientals del catal passa a sonar u, per s'escriu
amb la mateixa lletra.
Per aix, el so de u feble pot ser representat per les lletres o o b u, depenent del fet que
provingui d'una o tnica o d'una u tnica, respectivament.
mot primitiu so mot derivat so ton lletra

fosc foscor u o
vora voreta u o
suc suquet u u
Aix, en els parlars orientals del catal -excepte el mallorqu-, tota o tnica, oberta o tancada,
sona u quan passa a ocupar una posici tona.
En canvi, els parlars occidental i el mallorqu- mantenen el so, amb un nic canvi: la o oberta
passa a sonar o tancada en posici tona.
Exercicis
1. Fixat en els mots del quadre: els tres sn voclics tnics passen a un sol so ton en
el catal oriental, anomenat so de u feble, quan laccent es desplaa cap`el sufix de
derivaci.
1. Afegeix el sufix er o b eta als mots tnics del quadre segent i escriu els derivats que
en resulten.
Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.
Mot primitiu So tnic Mot derivat So ton lletra

Forn .... .................. .... ....
Dona .... .................. .... ....
Duna .... .................. .... ....
2. Tenint en compte els mots primitius una ploma; ell munta; aix put molt; ell ja
no pot ms, escriu la lletra o b u als buits dels mots de les frases segents:

17
Un pl.mall per treure la pols; m.ntatge dun aparell; aquell producte p.dia molt; ell ja
no p.dia ms.
2. Subratlla les o que sonin u feble de les frases segents:
1. Sembla que s una mica sord: sordeja.

2. Ja dorm: li costa dadormir-se.
3. All trobareu un pont romnic petit: un pontet.
Clau dels exercicis
1.
1. , forner, u, o; , doneta, u, o; , duneta, u, u;
2. plomall, muntatge, pudia, podia;
2.
"
1. sordeja";
"
2. adormir-se";
"
3. trobareu", "romnic", "pontet";
2.2 Ortografia del so de u feble
Cal fixar-se que les normes a aplicar tenen en compte si el so de u feble es troba a fi de mot o b
al mig d'un mot.
1. A fi de mot
El so de u feble final s'escriu generalment o, per si el femen fa -ua o b es tracta d'un diftong -
eu, aleshores s'escriur u.
Cal fixar-se que la o final catalana, pronunciada u feble, es correspon sovint amb una o final del
castell; en canvi, una u final en catal sol coincidir amb alguns mots que acaben en -uo, -eo en
castell.
Aix: carro, mico, continu, assidu, trineu, trofeu.
No s'ha d'escriure, per tant "uu" final en els casos en qu un mot castell acabi en uo.
2. Al mig d'un mot

18
Si el mot t una forma primitiva en que es pot trobar el so de u feble en posici tnica, s'escriur
o o b u segons com soni en aquesta posici.
Aix, de "pont" o de "punt" es tindr "pontet" o "puntet".
En verbs, es buscar la posici tnica a la tercera persona del present d'indicatiu.
Aix, de "aix put" o "ell pot" es tindr "pudent" o"podent".
Quan no es pugui trobar una posici tnica, aleshores caldr que es memoritzi la grafia
correcta.
En aquest cas, tamb es podr comparar amb el castell, ja que hi solen haver fora
coincidncies.
Aix, "un mural" o "la moral".
Comentari
1. El plural dels mots que acaben en consonant s os.
Aix: reflex, reflexos; text, textos; feli, felios.
2. La primera persona del present dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci presenta una
variaci dialectal.
Aix, sona u en catal central, o en nord-occidental o lleidat, e en sud-occidental o valenci, i en

rossellons o nord-oriental i va sense terminaci en balear i alguers.
Aix, de "mirar", es pot trobar les variants: "jo miro, mire, miri, mir".
Exercicis
3. Escriu en els punts una o o una u, dacord amb les normes estudiades sobre el so de u
feble a final de mot
1. assid., superfl., zer., sur., lice., corre.

2. comportament ambig.; moviment contin,; producte innoc.
4. Escriu una o o una u als buits de les frases segents
1. A lesti. tanca lAtene.

2. Les aiges daquest ri. sn molt riques en ferr.

19
3. Es tracta dun individ. carregat de complex.s
4. Ens vam quedar perplex.s que ell sendugus el trofe.
5. Alguns noms finals acabats en o sn castellanismes que cal substituir

correctament. Alguns tenen una forma verbal de primera persona del present
dindicatiu correcta.
Insereix els mots segents a cada frase.
freno, fre: paro, atur; gasto, despesa; robo, robatori; tiro, tret
1. Darrerament .................................... molts diners; haur de reduir la ..........................

2. Lha matat dun .......................; ..................... al blanc i no lencerto.
3. Si no ............................. a temps, topo; he de fer revisar el ........................ de m.
4. No ............................ de treballar; sortosament, no estic pas en ......................
5. Lacusen del ....................................; et ............................. un moment del teu temps.
6. Dacord amb la norma sobre el so de u feble en posici medial; escriu la forma

tnica corresponent a cada mot de les frases segents
Quan es tracta dun verb, recorda que cal buscar la tercera persona del present dindicatiu.
1. Fes una ullada al diari: .......................; fa una ollada de bledes: ......................

2. Un follet del conte: ..........................; un fullet electoral: ..........................
3. Se sentia pudor; all pudia molt: all ..............; ja no podia ms: ell no ........................
4. Sho ha muntat molt b: .............................; no ha triomfat: ................................
5. Ha espolsat el drap: .................................; lha expulsat: .............................
7. Quan safegeix un sufix al radical dun mot amb una o tnica, aquesta passa a sonar
u feble
Afegeix als mots segents els sufixos indicats i subratllan el so de u feble resultant.
1. ejar
fosc: ...........; espurna: .................;fluix: ...................; tros: ..............................
2. s
pols:....................; groc: .....................................; pluja: ...........................

20
Clau dels exercicis
3.
1. assiu., superfu., zero, suro, liceu, correu.
2. comportament ambigu; moviment continu; producte innocu.
4.
1. estiu, Ateneu;
2. riu, ferro;
3. individu, complexos;
4. perplexos, trofeu;
5.
1. gasto, despesa;
2. tret, tiro;
3. freno, fre;
4. paro, atur;
5. robatori, robo;
6.
1. ull, olla;
2. foll, full;
3. put, pot;
4. munta, triomfa;
5. espolsa, expulsa;
7.
1. fosquejar, espurnejar, fluixejar, trossejar;
2. polss, grogs, plujs;
2.3 Excepcions i casos especials
1. Alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per aix s'anomenen
pseudo-derivats.
D'entre el ms corrents:
bUcal, jUvenil, hUm, mUndial, un titUlar, un cos consUlar, cUrvatura, concUrrncia,

dUlcificar vUlcanisme.
2. Formes verbal irregulars.

21
a) S'escriu o el so de u feble dels verbs sOrtir, tOssir, escOpir, cOllir, cOsir, malgrat que les
formes tniques d'aquests verbs duguin "u": "surt, tus, escup, cull, cus".
b) S'escriu u el so de u feble de les formes pUguem, pUgueu, vUlguem, vUlgueu.
Aquestes formes segueixen la u tnica del subjuntiu "ell pUgui" o "ell vUlgui" i no les de
l'indicatiu "ell pOt" o "ell vOl", com en el cas de les altres formes verbals:
"pogus, volgueren, pogueres, volguessis", etc.
3. Casos especials.
Alguns cultismes que en castell acaben en o, en catal mantenen la forma llatina acabada en us
o b um.
Aix: MriUS, PiUS, focUS, porUS, fetUS...; frUM, decrUM, harmniUM...
Exercicis
8. Fixat en el cas dels mots anomenats pseudo-derivats: mots de significat semblant

sescriuen diferent si es tracta de cultismes
Aix, de bOca en deriva bOcassa, escrit o ja que s un derivat del mot popular
evolucionat. En canvi, bUcal no deriva de bOca, sin que es tracta dun cultisme.
1. Completa els buits de la srie segent escrivint o o b u.
mot primitiu derivat popular cultisme

jove j.vent j.venil
ttol tit.ls tit.lar
cnsol cons.lat cons.lar
corba enc.rbar c.rvilini
home h.menet h.manisme
concrrer conc.rria conc.rrncia
dol end.lcir d.lcificar
2. Completa els buits escrivint o o b u.
El Cons.lat de Mar; centre j.venil; el tit.lar de la farmcia; servei per a la j.ventut;

representaci cons.lar.

22
9. Per completar aquest exercici, has de tenir en compte les formes verbals irregulars i
les divergncies entre el catal i els castell
1. Posa al davant dels verbs segents els prefixos re-, es-, des- o b sobre-, segons
convingui.
sortir.................................../ .......................................
collir................................../ .......................................
cosir ................................../ .......................................
muntar ............................../ ........................................
cobrir................................/ .......................................
2. Afegeix el sufix ment als verbs segents.
nodrir: ..............................; sofrir: ......................................; avorrir: ......................................

cobrir: ..............................; complir: ..................................; ressorgir: ...................................
10. Completa els buits amb una o o una u
1. No s.rt. ara, sin que s.rtir ms tard;

2. Si p.gussiu i v.lgussiu, fer-ho! Quina llstima que no p.gueu ni v.lgueu fer-ho!
3. El rt.l deia: Prohibit desc.pir; m.ltat el que esc.pi;
4. Ha c.llit uns quants bolets; aquest anys sen c.llen bastants;
5. Dubt. que p.guem c.sir b aquest estrip.
11. Escriu la forma primitiva dels mots segents
1. Noms.
hongars: ..........................; triomfador: .............................; retolador: .........................;

empordans: ..........................................; torronaire: ................................
2. Verbs.
interrOmpia: ell interrOmp; subornar: ..............................; suportar: ..........................;

turmentar: .........................................; muntar: ........................................
12. Omple els buits amb una o o b una u
1. Els reflex.s daquell foc.s enll.ernen molt;

2. Quan v.lgueu, us explic. com es rem.nta aquella m.ntanya;
3. No p.dreu s.p.rtar tans graus sota zer.;

23
4. Van menjar b.tifarra i emb.tits, i per postres, t.rrons.
5. El tit.lar de la ctedra tenia el tt.l de doctor des de feia temps;.
6. Que no p.gueu s una cosa, per que no v.lgueu ns tot una altra;
7. Tenia un s.friment contin. que el t.rmentava i que se li feia ins.p.rtable;
8. La conc.rrncia j.venil a lAtene. era notable;
9. Si no ho m.nteu duna altra manera no us en s.rtireu;
10. El capt.l que du per tt.l El v.lcanisme dOlot no set far gens av.rrit;
11. Els foc.s infeccis sestn rpidament, ja que el virus penetra per qualsevol por.s de la
pell.
Clau dels exercicis
8.
1. jovent, juvenil; titols, titular; consolat, consular; encorbar, curvilini; homenet,
humanisme; concorria, concurrncia; endolcir, dulcificar;
2. Consolat, juvenil, titular, joventut, consular;
9.
1. ressortir, sobresortir; escollir, recollir; recosir, descosir o sobrecosir; remuntar,
desmuntar; recobrir, descobrir;
2. nodriment, sofriment, avorriment, cobriment, compliment, ressorgiment;
10.
1. surto, sortir;
2. pogussiu, volgussiu, pugueu, vulgueu;
3. rtol, escopir, multat, escupi;
4. collit, cullen;
5. dubto, puguem, cosir;
11.
1. Hongria, ell triomfa, el rtol, lEmpord, el torr;
2. ell suborna, ell suporta, ell turmenta, ell munta;
12.
1. reflexos, focus, enlluernen;
2. vulgueu, explico, remunta, muntanya;
3. podreu, suportar, zero;
4. botifarra, embotits, torrons;
5. titular, ttol;
6. pugueu, vulgueu;
7. sofriment, continu, turmentava, insuportable;
8. concurrncia, juvenil, ateneu;
9. munteu, sortireu;
10. captol, ttol, vulcanisme, avorrit;
11. focus, porus;

24

25
3. La sl.laba i el diftong
3.1 Identificaci de sllabes i separaci de paraules a final de ratlla
1. La sil.laba
Cada cop de veu que es fa quan es pronuncia a poc a poc una paraula representa una sllaba,
com ara en el mot "ca-di-ra".
La sllaba est constituda sempre per un nucli voclic, format per una vocal, a vegades sola i
altres vegades acompanyada d'una consonant o b d'una i d'una u no vocliques.
Aix, es-co-la, i-de-a, ai-gua.
2. Separaci se sl.labes
Quan un so est representat per un dgraf, s'ha de saber quina lletra pertany a una sl.laba i quina
a la segent, sobretot quan s'ha de partir un mot a final de ratlla.
Els nexes ix / tx / tj / tg / rr / ss / sc / l.l se separen a final de ratlla.
Aix, cai-xa, cot-xe, plat-ja, jut-ges, car-ro, mas-sa, as-cens, til.la.
En canvi, no s'ha de separar els dgrafs gu / qu / ll / ny.
Aix, fi-gues, ta-ques, pa-lla, ca-nya.
En el cas dels mots compostos, la separaci sillbica es far en el punt de l'element afegit.
Aix, VOS-al-tres, DES-ai-re, IN-hu-m, AL-ho-ra, BEN-es- tar, TRANS-al-p.
Exercicis
1. Identifica i separa les sllabes de les paraules segents
1. Separa cada sllaba amb una ratlla vertical.

Per exemple, benestant ben/es/tant.
Paraigua, oce, inhbil, teatre, jutges, milhomes, tic, reixa, passes, cella, nosaltres,
terra, asma, moure, tothora, escena, cella, eina, besavi, cotxe.

26
2. Escriu els mots de lexercici anterior que contenen un dgraf que no sha de
separar.
......................................... / ............................................ / ...........................................

......................................... / ............................................ / ...........................................
Clau dels exercicis
1.
1. pa/rai/gua, o/ce/, in/h/bil, te/a/tre, jut/ges, mil/ho/mes,
/tic, rei/xa, pas/ses, ce/lla, nos/al/tres, ter/ra, as/ma, mou/re, tot/ho/ra, es/ce/na,
cel./la, ei/na, bes/a/vi, cot/xe;
2. paraigua, cella;
3.2 El diftong
S'anomena diftong aquell aplec voclic que es pronuncia en un sol cop de veu. Es tracta d'una
sllaba formada per una vocal forta i una vocal dbil: la i o la u no-vocliques.
Hi ha dues menes de diftong, segons que la vocal dbil sigui la primera o la segona de l'aplec: si
s la segona, el diftong ser decreixent, ja que la fora de la veu "decreixer"; per si la vocal
dbil es troba en primer lloc, el diftong s'anomenar creixent, ja que la fora de la veu
"creixer".
Aix, la frase "el noi cau" cont dos diftongs decreixents i la frase "quant val el iot?" en t dos de
creixents.
1. Diftongs decreixents
Sn els diftongs formats per una vocal forta i una semivocal (i o u).
Els ms comuns sn: ai, ei, oi; au, eu, iu, ou.
Aix, es-pai, rei-na, boi-ra, trui-ta, cau-re, veu-re, mou-re.
Cal observar que en el cas del mot "truita" la "u" actua com a vocal forta i la "i" com a vocal
dbil, al contrari que en el cas del mot "viure".
2. Diftongs creixents

27
-Quan les vocals dbils i o u van davant d'una vocal forta, formaran un diftong creixent en cas
que no vagi, al davant de l'aplec, una consonant.
Per tant, normalment es trobar aquest tipus de diftong entre vocals o, sobretot en el cas de la
"i", a principi de paraula.
Aix, es troben diftongs creixents en mots, com ara ve-ia, de-ies, di-uen, no-ia, ca-uen, io-ga,
io-de, iot, io-gurt.
-Hi ha un altre cas de diftong creixent: quan la u va precedida de les consonants g o q i va

seguida de vocal forta.
Es tracta de diftongs gua, ge, gi, guo; qua, qe, qi, quo.
Aix, ai-gua, ai-ge-ra, pin-g, pa-ra-guot; qua-tre, qes-ti-, o-bli-qi-tat, quo-ta.
Comentari
Encara que la pronncia usual tendeixi a diftongar algunes paraules que tenen una i o una u
entre consonant i vocal, cal tenir en compte que aquest cas no es tracta de diftong (excepte els
diftongs creixents formats per les consonants g o q).
Per tant, no sn diftongs aquelles sllabes formades per una consonant seguida de i-a, i-es, u-a,
u-es.
Aix: gr-ci-a, gr-ci-es, pr-du-a, pr-du-es, N-ri-a, his-t-ri-a, v-du-a, in-g-nu-a.
D'altra banda, cal fixar-se que aquests mots tenen una sllaba ms que en castell, ja que no hi
ha diftongs. Per aix en catal sn mots esdrixols que s'accentuen, a diferncia del castell.
Tampoc la i dels dgrafs ix, ig forma diftong, ja que s muda (excepte per als parlars
occidentals), com tamb ho s la u dels dgrafs gue-gui, que-qui quan van sense diresi.
Aix: ma-reig, pa-teix, gui-neu, qui-lo.
Exercicis
2. Separa per sllabes els exemples segents i escriu els que continguin algun diftong
1. Separa les sllabes mitjanant una ratlla vertical.
Noia, contnua, Pasqua, seuen, reina, snia, guarda, neula, bateig, guerra, abaix,
sequera.

28
2. Escriu els mots de lexercici anterior que duen diftong.
......................................... / ............................................ / ...........................................

......................................... / ............................................ / ...........................................
3. Classifica i separa per sllabes els mots segents
1. Separa les sllabes mitjanant una ratlla vertical.
Guix, reien, insdia, causa, maig, vdua, quart, coix, parleu, llengeta, xiular, obliqitat,
treuen, Llusa, iot.
2. Escriu els mots de la llista que no siguin diftongs.
......................................... / ............................................ / ...........................................

......................................... / ............................................ / ...........................................
3. Escriu els mots que continguin diftong a lapartat corresponent.
a. Creixents
GU o QU ms vocal: ............................../ ................................. / .............................
I o U ms vocal: ............................../ ................................. / .............................
b. Decreixents
Vocal ms I o U: ............................../ ................................. / .............................
4. Separa per mitj duna ratlla les sllabes de les paraules segents:
collecci, pressi, srria, heretgia, riuot.
Clau dels exercicis
2.
1. no/ia, con/t/nu/a, Pas/qua, se/uen, rei/na, s/ni/a, guar/da,
neu/la, ba/teig, guer/ra, a/baix, se/que/ra;
2. noia, Pasqua, seuen, reina, guarda, neula;
3.
1. guix, re/ien, in/s/di/a, cau/sa, maig, v/du/a, quart, coix, par/leu, llen/ge/ta, xiu/lar,
o/bli/qi/tat, tre/uen, Llu//sa, iot;
2. guix, insidia, maig, vdua, coix, Llusa;

29
3. (a) quart, llengeta, obliqitat; reien, treuen, iot;
(b) causa, parleu, xiular;
4.
Col./lec/ci/, pres/si/, sr/ri/a, he/ret/gi/a, ri/uot;
3.3 Reps dels sons de la i i de la u
Cal observar els sons que poden presentar la i i la u.
so voclic so semivoclic so consonntic so mut

api, s, ram, rei treia peix, raig
suc, s, sac peu veuen quin, guix
i-u, -, - i-u i-u i-u
Comentari
-La grafia y no serveix en catal per indicar el so consonntic, sin que tan sols es fa servir per
al dgraf ny.
-Les lletres k i w sols s'utilitzen per a noms estrangers, excepte la k en l'abreviatura de

quilogram i de quilmetre: kg, km.
Exercicis
5. Classifica els mots segents segons el so que presenti la i i la u en cada cas
noi, pou, fi, tu, coix, qui, guia, pau, reia, diuen, roig, rei.
1. Completa el quadre collocant cada mot al lloc corresponent.
so voclic so semivoclic so consonntic so mut

............................... .............../.................. ................................. .............../...................
............................... .............../.................. ................................. .............../...................
2. Escriu aquells mots del quadre que duen diftong i separa les sllabes de cada un
dells.
......................................... / ............................................ / ...........................................

......................................... / ............................................ / ...........................................
6. Escriu el verb que hi ha entre parntesis en imperfet dindicatiu i insereix els mots
segents.

30
Ionosfera, iode, iogurt, iot, ioga
Exemple: Ella (creure) ...creia... que tenia un ...iot....
3. Ella (dir) ............................... que li havia anat b prendre un ..........................

4. Els nois (seure) ..................... en una positura de .................................
5. Se us va espatllar el ................................... quan el (treure) .................... del port.
6. Abans, aquests laboratoris (fer) ................................ tintura de ..........................
7. Lastronauta (creure) ................... que laparell shavia fet malb en el pas per
la .................................
7. Hem vist que en catal no hi ha diftong quan la vocal i o u va entre consonant i

vocal, llevat del cas dels diftongs creixents.
Separa convenientment amb una ratlla, les sllabes dels mots de les frases segents:
a. Noves lnies aries dabast europeu.

b. La Slvia estudia Histria i en Mrius, Cincies.
c. Darrerament, lempresa tenia prdues contnues.
d. Els parlamentaris van celebrar una sessi extraordinria a Nria.
e. La rdio collabora en la campanya publicitria a favor dEtipia.
Clau dels exercicis
5.
1. so voclic : fi, tu; so semivoclic : noi, pou, pau, rei;
so consonntic : reia, diuen; so mut : coix, qui, guia, roig;
2. noi, pou, pau, re/ia, di/uen, rei;
6.
1. deia, iogurt;
2. seien, ioga;
3. iot, trieu;
4. feien, iode;
5. creia, ionosfera;
7.
1. No/ves l/ni/es a//ri/es d'a/bast eu/ro/peu;
2. La Sl/vi/a es/tu/di/a His/t/ri/a i en M/ri/us, Ci/n/ci/es;
3. Dar/re/ra/ment 1'em/pre/sa te/ni/a pr/du/es con/t/nu/es;
4. Els par/la/men/ta/ris van ce/le/brar u/na ses/si/ ex/tra/or/di/n/ri/a a N/ri/a;
5. La r/di/o col./la/bo/ra en la cam/pa/nya pu/bli/ci/t/ri/a
a fa/vor d'E/ti//pi/a;

31
4. Apstrof, contracci i guionet
4.1 Normes de l'apstrof
Quan es parla o llegeix amb rapidesa es produeix moltes elisions de vocals, per solament es
marcaran amb el signe de l'apstrof aquelles elisions produdes per l'article mascul i femen, la
preposici "de" i els pronoms.
1. L'article determinant i personal.
Davant d'un mot comenat en vocal o "h" s'apostrofa l'article determinat, el, la, i l'article
personal en, na, excepte l'article femen, la, quan el mot segent comena en una i o una u
febles.
Aix, l'all, l'hora, l'Antoni, l'Alba, n'Antoni, n'Alba, l'nica, l'ntima; per la universitat, la
imatge, la hi posa (la roba al calaix).
2. La preposici de.
S'apostrofa la preposici de davant de mots comenats per vocal o "h" excepte quan es contrau
davant l'article mascul.
Aix, vine d'hora, el dia d'avui, el llibre d'en Carles; per, el pa del dia.
3. Els pronoms.
S'apostrofen els pronoms, entre ells i amb el verb, tenint en compte que l'apstrof sempre ha
d'anar el ms a la dreta possible.
Aix, me'n vaig, me n'hi vaig, me n'adono, agafa-me'l.
No s'apostrofa mai la combinaci de pronoms "se us".
Aix, se't veu content, se'ns veu alegres; per, se us veu felios.
4. Casos especials.
No s'apostrofen algunes paraules que podrien conduir a confusions, com ara la anormalitat, la
asimetria, la ira, la una de la tarda, en contrast amb la normalitat, la simetria, la lira, l'una i
l'altra.

32
Tampoc no s'apostrofa la i consonntica, com ara el iot, la tintura de iode.
En canvi, si que s'ha d'apostrofar les xifres que comencen en vocal, aix com el mots forans
comenats per s lquida.
Aix: l'11 de setembre, l'smoking.
Exercicis
1. Escriu apostrofats, noms quan calgui, els articles, pronoms o la preposici de

que hi ha entre parntesis a les frases segents
1. A (la) escola ja han muntat (el) arbre de Nadal.

2. Han publicat ja (la) histria de (Na) Elisenda de Montcada.
3. (El) Eduard, (la) Anna i (la) Isabel (se) (en) aniran a (la) illa de Menorca.
4. (La) aigua (de) arrs va ver per guarir la diarrea.
5. Aquest any (el) 1 de maig cau en diumenge.
6. (Te) (en) (hi) poses massa, doli, a lamanida.
7. (La) uni fa la fora.
8. (De) (en) Pere, puc dir que (se) (el) veu content; per, de vosaltres, diria que (se) (us)
veu amonats.
2. Escriu en singular les frases que hi ha en plural, i a la inversa
1. Els olis procedents de les olives:

2. Si el trobes, el llibre, compral:
3. Per ms que ens ho diguin, no ho farem:
4. Set veu molt tranquil, avui:
5. Els hi donars, aquests llibres a en Llus?:
3. Escriu larticle o la preposici de, amb apstrof o sense, segons convingui
1. La crisi de ..... indstria txtil.

2. Aquella era ..... nica esperana que li quedava.
3. ...... uni dels sindicats afavoriria el conveni.
4. Digues-li que, la moto, ja .... hi tornar de seguida que pugui.
5. La mquina no va gaire fina: .... untar una mica .... oli.
6. Van robar ... urna de votacions.
7. .... intenci primera era bona.
8. No s com hi ha tanta gent que suporta .... infern de la circulaci.
9. Enguany, la Diada de .... 11 de setembre cau en dimarts.

33
10. ..... 1 de novembre, Tots Sants, anirem a Olot.

11. Hi havia molta gent coneguda a .... stand de llibres en catal.
12. Avui plegar a .... una perqu he dassistir a unes sessions .... ioga.
Clau dels exercicis
1.
1. lescola, l'arbre;
2. la histria, n'Elisenda;
3. l'Eduard, l'Anna, la Isabel, se n'aniran, lilla;
4. l'aigua d'arrs;
5. l'1;
6. Te n'hi;
7. La uni;
8. D'en, se'l, se us;
2.
1. L'oli procedent de 1'oliva.
2. Si els trobeu, els llibres, compreu-los.
3. Per ms que m'ho digui, no ho far.
4. Se us veu molt tranquils avui.
5. L'hi donars, aquest llibre, a en Llus?
3.
1. la indstria;
2. lnica;
3. la uni;
4. la hi tornar;
5. la untar, d'oli;
6. lurna;
7. la intenci;
8. 1'infern;
9. l'11;
10. 1'l;
11. l'stand (o "l'estand");
12. la una, de ioga;

34
4.2 La contracci
Les preposicions de, a, per es contrauen davant l'article mascul singular o plural, i la partcula
ca, davant l'article personal.
Formes resultants: del / dels; al / als; pel / pels; cal / can.
Aix, "de" "el": del pare; "de" "els": dels nois; "a" "el": al poble; "a" "els": als avis;
"per" "el": pel cam; "per" "els": pels camps; "ca" "el": cal metge; "ca" "en": can Gens.
Cal fer, per, dues precisions:
-Si el mot comena en vocal, aleshores no es far contracci, sin que s'apostrofa.
Aix, "del noi", per "de l'avi"; "can Pep" o "cal Pep", per "ca l'Eduard" o "ca
n'Eduard".
-Si es tracta de la preposici composta per a, sols es contrau la "a". Aleshores, en resulten les
formes per al, per als.
Aix, es diu: Aquest espectacle est muntat pels nens ("sn els nens els qui el munten"), a
diferncia de quan es vol dir Aquest espectacle est muntat per als nens ("est destinat als
nens").
Exercicis
4. Apostrofa o contrau, si cal, les partcules que hi entre parntesis
1. (de) (els) nois, (a) (els) nois, (per) (el) camp, (per) ( a) (el) avi.
2. (ca) (el) metge, (ca) (en) Llus, (ca) (en) Oriach, (ca) (la) ngela.
3. (per) (el) altre, (a) (el) altre, (per) (a) (els) nois, (per) (a) (el) nen.
5. Escriu la forma resultant de les partcules entre parntesis, dacord amb les normes
de contracci
1. (ca) (en) seixanta: ............................; escriu (a) (els) oncles: ......................................;

2. regal (per) (a) (els) pares: ............................; vs a (ca) (el) barber: ...........................;
3. pis (de) (els) avis: ...................................; llibre (per) (a) (els) nens: ............................;
6. Canvia el mot entre cometes pel que hi ha entre parntesis i reescriu cada frase,
fent els canvis necessaris en els altres mots

35
1. Les coses (assumpte) de la poltica (economia).

2. Em preocupa (amona) el collegi (escola).
3. Ja haurem de marxar (anar-nos-en) cap a ca la Maria (Toms).
4. Anirem per la carretera (autopista) de la costa (interior).
5. Aquests actes (acte) estan pensats per als adults (infncia).
Clau dels exercicis
4.
1. deis nois, als nois, pel camp, per a 1'avi;
2. cal metge, can Llus, ca n'Oriach, ca 1'Angela;
3. per l'altre, a 1'altre, per als nois, per al nen;
5.
1. can, als;
2. per als, a cal;
3. dels, per als;
6.
1. L'assumpte de l'economia.
2. Mamona 1'escola.
3. Ja haurem d'anar-nos-en cap a can (o cal) Toms.
4. Anirem per lautopista de l'interior.
5. Aquest acte est pensat per a la infncia.
4.3 El guionet
Per escriure correctament el guionet, es distingiran els casos segents.
1. Els pronoms s'enllacen amb un guionet, darrere el verb o entre ells, quan no poden anar
apostrofats.
Aix: troba'l, per trobar-lo; veure's, per mirar-se; porta'ns, per portar-nos; dna-me'l,
per doneu-nos-el; posa-te'l, per poseu-vos-el.
2. Els mots que duen els prefixos tnics ex-,vice-, pseudo-, sots- van amb guionet.
Aix: ex-rector, vice-rector, sots-secretari, pseudo-derivat.
En canvi, no duen guionet altres prefixos:

36
subaltern, infraroig, telerdio, asocial, antiesttic.
3. Els mots compostos de dues paraules amb sentit propi, si la primera acaba en vocal i la segona
comena en s, r o b x, van amb guionet.
Aix: para-sol, busca-raons, escura-ximeneies.
En canvi, si el primer mot s un prefix, aleshores no va guionet.
Aix: autordio, autoservei, antixoc.
4. Tamb van amb guionet algunes expressions repetitives.
Aix, bum-bum, xino-xano, xim-xim, xup-xup, baliga-balaga.
5. Els nmeros escrits amb lletres duen guionet en l'ordre segent:
Desena - Unitat, Unitat - Centena.
A ms, entre el 20 i el 30 s'escriu una i entre guionets, com ara vint-i-cinc.
6. Generalment s'escriu guionet en els mots compostos en els quals el primer element s un
cultisme acabat en o, com ara: partcules fsico-qumiques, problemes scio-poltics.
Per, en canvi: problemes sociolingstics.
Per tant, en aquest tipus de mots, caldr consultar el diccionari per veure si duen o no guionet.
7. Alguns mots corrents que duen guionet.
poca-vergonya, poca-solta, abans-d'ahir, adu-siau, nord-est, sud-oest.

37
Exercicis
7. Escriu el guionet on calgui
1. Si cal, escriu el guionet; si no, mant separats o b uneix els mots segents:
Ex ministre, sots tinent, vice president, sub secretari, tele ruta, infra dotat, pica soques, cara
rod, ning ning.
2. Escriu els pronoms febles darrere el verb.
banc hispnic i americ: banc hispano .....................................

cultura grega i romana: cultura greco .....................................
afer social i poltic: afer scio ...................................
8. Escriu amb lletres els nmeros segents:
1. (41) ...........................................................
2. (302) .........................................................
3. (27) ...........................................................
4. (2001) ......................................................
5. (2428) ......................................................
9. Canvia el nombre de les frases segents
1. Escriu en singular els mots entre cometes de la frase:
Els nens, emporteu-vos-els al parc zoolgic.
2. Escriu en plural els mots entre cometes de la frase:
Del que ha passat, fes-men cinc cntims.
10. Escriu guionet, ajunta o mant separats els mots de les frases segents:
1. El vent va girar cap el nord oest.

2. Durant dos anys va ser vice president de la instituci.
3. Va actuar com un autntic poca vergonya.
4. El nen va fer xip xap dins el bassal.
5. El pintor es va fer molts auto retrats.

38
6. Sha creat una associaci jordano palestina.

7. Abans dahir vaig portar a arreglar el para xocs del cotxe.
8. A la Nria, li van robar el porta monedes.
9. Lex secretari ha dit, avui, adu siau als seus companys.
10. Cal distingir diversos sub grups en aquesta espcie.
11. Escriu el guionet o lapstrof als mots entre parntesis
1. (Se) (en) van ....................................avui cap a Roma.

2. (Me) (els) deixar ............................ dem, els llibres.
3. (Me) (el) ofereix .............................. de grat, el cotxe.
4. (Se) (us) veu ......................................molt alegres.
5. Porta (me) (el) ................................. quan puguis.
6. (Se) (en) aniran ................................ dem, cap a Londres.
7. Vol treure (se) (els) ........................... de sobre.
8. (Te) (ho) dic ....................................... de deb.
9. (Me) (la) intentar aprendre ............................... la lli.
10. (Te) (els) has (de) emportar ................................ daqu.
11. Cal emportar (se) (els) tots ..................................
12. Dna (ens) (ho) .................................... quan puguis.
12. Escriu el guionet, lapstrof o la contracci, o b ajunta o mant separats els mots
segents, segons convingui
1. La intensitat del so era irresistible.

2. Actua com un poca vergonya.
3. Tal com et comportes, est fet un caga dubtes.
4. En Joan fa una festa per als amics.
5. El temible pirata barba roja.
6. Va veure la Llusa abans dahir.
7. Has danar a ca els barber.
8. El inters dels tema s relatiu.
9. Era vice president del Senat.
10. Passa em el trenca nous, si us plau.
11. Acosteu me el penja robes.
12. Es ven el pis de el tic per vint i cinc milions.
13. Aquell noi es barba ros.
14. Hem de dur un para sol si no ens volem torrar.
15. En Pere va a la universitat dia si, dia no.

39
Clau dels exercicis
7.
1. ex-ministre, sots-tinent, vice-president, subsecretari, teleruta, infradotat, pica-soques, cara-
rod, ning-ning;
2. dna-me-la, dna-me'l, regala-lhi, digues-m'ho;
3. hispano-americ, greco-romana, scio-poltic;
8.
1. quaranta-u;
2. tres-cents dos;
3. vint-i-set;
4. dos mil u;
5. dos mil quatre-cents vint-i-vuit;
9.
1. emporta-te'l;
2. feu-nos-en;
10.
1. nord-oest;
2. vice-president;
3. poca-vergonya;
4. xip-xap;
5. autoretrats;
6. jordano-palestina;
7. abans-d'ahir, para-xocs;
8. portamonedes;
9. ex-secretari, adu-siau;
10. subgrups
11.
1. se'n;
2. me'ls;
3. me l'ofereix;
4. se us;
5. porta-me'l;
6. se n'aniran;
7. treure-se'ls;
8. t'ho;
9. me la intentar;
10. Tels has d'emportar;
11. emportar-se'ls;
12. dna'ns-ho;

40
12.
1. La intensitat;
2. poca-vergonya;
3. cagadubtes;
4. per als;
5. barba-roja;
6. abans-d'ahir;
7. d'anar a cal barber;
8. l'inters;
9. vice-president;
10. passa'm el trencanous;
11. acosteu-me el penja-robes;
12. de 1'tic, per vint-i-cinc milions;
13. barba-ros;
14. para-sol;
15. la universitat;

41
5. Accentuaci
5.1 Classes de mots
Per aplicar a una paraula les normes d'accentuaci, cal saber primer quantes sllabes t i on
recau la sllaba tnica. Desprs ja es veur quan conv marcar la tnica amb l'accent grfic.
1. Segons el nombre de sllabes, els mots es classifiquen en monosllabs, si es componen d'una

sola sllaba, o en polisllabs, si en tenen ms d'una.
2. Segons la posici de la sllaba tnica o forta d'un mot polisllab, aquest es classificar d'agut,
si s l'ltima, de pla, si s la penltima, o d'esdrixol, si la sllaba tnica s l'antepenltima.
Els monosllabs, al seu torn, poden ser tnics o tons.
Aix, a la frase "el pis de dalt", es troba que tots els mots sn monosllabs: "el" / "de", tons,
i "pis" / "dalt", tnics.
En canvi, el mot "replicar" s un polisllab agut, que passa a pla en la forma "ell replica" i
esdev esdrixol en el nom "la rplica".
Exercicis
1. Classifica els mots segents:

la neu del cim / suplicar / ell suplica / una splica
1. Monosllabs tons: ...................., .......................; tnics: ..........., ..............,
2. Polisllabs
agut: .................................., pla: ............................................., esdrixol: ...........................
2. Tenint en compte la norma de fonaci de diftongs, segons la qual tota i o u entre

consonant i vocal no forma diftong (excepte que la consonant sigui g o q), classifica
i separa les sllabes dels mots segents:
grcies, inncua, pasqua, ambigua, dria, Maria, llum, servei, estudiant
1. esdrixoles: .................................., ......................................., ......................................

2. planes: .................................., ......................................., ......................................
3. agudes: .................................., ......................................., ......................................

42
Clau dels exercicis
1.
1. la, del; neu, cim;
2. suplicar, suplica, splica.
2.
1. gr/ci/es, in/n/cu/a, d/ri/a;
2. Pas/qua, Ma/ri/a, am/bi/gua;
3. llu/m, ser/vei, es/tu/di/ant;
5.2 Normes de l'accentuaci
En general, els mots monosllabs no s'accentuen, excepte alguns que duen accent per distingir-
se d'altres que s'escriuen igual. En canvi, els polisllabs s'accentuen si reuneixen les condicions
segents:
1. Els mots aguts s'accentuen si acaben en vocal, vocal s, en / in.
O sigui, si acaben en les terminacions a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in.
Les terminacions "i", "u", per, han de ser vocals i no semivocals. O sigui, no han de formar
part d'un diftong.
Aix: ser, cam, hind, per sereu, servei.
2. Els mots plans s'accentuen si no acaben en les terminacions esmentades.
Aix: rem, reu, dbil, per serem seran, dia.
3. Els mots esdrixols, en canvi, s'accentuen tots.
Aix: msica, vdua, snia, clida, ntima, nica.
Exercicis
3. Classifica els mots segents:
fars, comprn, germ; faran, comprens, virrei; feien, compren, examen; fiem exmens
sieu; cincia, matries, prdua.

43
1. Terminacions que acabin en vocal, vocal s, en / in:
mots aguts: ......................................, ..............................................., ......................................
mots plans: .................................., ......................................., ......................................
2. Terminacions que no acabin en vocal, vocal s, en / in:
mots aguts: ......................................, ..............................................., ......................................

mots plans: .................................., ......................................., ......................................
3. Mots esdrixols:
.................................., ......................................., ......................................
4. Classifica els mots segents segons la posici de la sllaba tnica i la presncia

daccents grfic.
Origen, fenmens, tindr, tindreu, rbitre, insgnia, entn, entens, segon, precs, lber,
Alba, seran, difan, corrua, Maria, Mari, orgens. Artria, ingnua.
1. aguts accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
2. aguts no accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
3. plans accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
4. plans no accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
5. esdrixols:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
Clau dels exercicis
3.
1. aguts : fars, compren, germ; plans : feien, compren, examen;
2. aguts : faran, comprens, virrei; plans : fiem, exmens, sieu; .
3. esdrixols : cincies, matries, prdues;
4.
1. tindr, entn, precs, Mari;
2. tindreu, entens, segon, seran;
3. fenmens, lber, difan, orgens;

44
4. origen, Alba, corrua, Maria;
5. rbitre, insgnia, artria, ingnua;
5.3 Tipus d'accent
Segons el grau d'obertura o tancament de les vocals, l'accent pot ser obert o tancat (anomenats
tamb "greu" o "agut").
Aix, cal fixar-se en les vocals tniques dels mots: pa (), neu (), peu (), pi (), fosc (), suc
().
-La a sempre es pronuncia oberta; en canvi, la i i la u es pronuncien sempre tancades. Per aix,
quan hagin de dur accent damunt la "a" ser sempre obert i damunt la "i" i la "u", sempre tancat.
-En canvi, la e i la o sonen a vegades obertes i, d'altres, tancades. En aquest cas, l'accent ser
obert en uns mots i tancat en uns altres.
Quadre-resum:
so voclic obert tancat accent grfic

sempre , fix
a vegades , , variable
Exemples: Aquest ser l'nic cam; fa un cel ser; passa'm un terrs de sucre; hi ser a les vuit;
aquest color tira a terrs.
Comentari
Generalment, la pronunciaci del catal central indica quan les "e" / "o" sonen obertes o
tancades.
En cas de dubte, cal fixar-se que la majoria de "e" / "o" en mots plans i la gran majoria en
esdrixols sn obertes.
Aix, memria, histria, dria, cincia, prleg, bileg, xit, mrit.
Tot i aix, cal exceptuar alguns mots a aquesta norma general: esglsia, frmula, crvol,
estmac, Sller, plvora, tmbola.
Cal notar, per, que hi ha sobretot algunes terminacions que varien segons els dialectes. Aix, la
terminaci -ncia sona tancada en giron (per exemple, en el mot "pacincia") i la que marca
l'origen -s (com en els mots "francs, angls"), sn tancades en valenci.

45
Exercicis
5. Fixat que es t set sons voclics representats per cinc lletres i dues classes daccent
grfic
1. Completa lesquema segent escrivint ens els parntesis la lletra corresponent: , , , ,

, , .
so voclic so obert so tancat accent grfic

Sempre ( ) ( ) ( ) fix
a vegades ( ) ( ) ( ) ( ) variable
2. Escriu laccent corresponent als mots segents:
Tindra, llumi, public, pesol, arros, fare, blavos.
6. Dacord amb lesquema anterior, escriu laccent obert o tancat damunt les vocals
tniques dels mots:
1. cami, catala, Nuria, noticia, gracies, nuvia.

2. origens, euforia, semola, hi anire, calid, emocio, Suria.
7. Dacord amb lobertura o tancament bucal amb qu es pronuncien les vocals en

negreta de les frases segents, escriu en els parntesis / o be / .
1. Amanida amb fora ceba ( ) / La culpa s seva ( ).

2. En Pere no vindr ( ) / Vols una pera ( ) ?
3. Hi sent: no s sord ( ) / T molta sort ( ).
4. No sobra menjar ( ) / Un sobre de carta ( ).
5. Bec un got de vi ( ) / El bec de locell ( ).
6. La font no raja ( ) / La neu ja es fon ( ).
8. Accent obert o tancat.
1. Segons quin sigui el so de la lletra en negreta, omple els punts suspensius amb la lletra
accentuada corresponent: , , , , , ,.
pa... / serra... / gent... / crit ... / joc ... / copa ... / nus ...
2. Posa laccent obert o tancat als mots segents:
Genere, una copia, pallida, pellicula, ultima, cano, pogues.

46
9 Tenint en compte que les terminacions verbals de primera i segona persones del
plural acaben en m i en u, duran accent si sn planes (serem, sereu), per no si sn
agudes (serem, sereu)
Per tant, accentua adequadament els mots que hagin de dur accent de les frases segents.
a. Alla estavem a deu graus sota zero. Aqui, a quan estaveu?

b. Ara anem malament, per abans encara anavem pitjor.
c. Voliem saber com els anaven els estudis.
d. Haurieu de fer revisar loli del cotxe.
e. Intentarem de fer-ho el millor possible si ens ajudeu una mica.
10. Dacord amb el Comentari, hi ha alguns mots que, malgrat ser esdrixols o plans,
duen laccent tancat
Accentua, doncs, adequadament els mots de les frases segents.
1. Vam visitar una esglesia romanica.

2. Al barri, va muntar una tombola benefica.
3. A Soller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.
4. La caa del cervol esta molt controlada.
5. No tinc cap formula magica per solucionar el problema.
6. Ha estat al metge perque sentia una cremor destomac insuportable.
7. La bomba no va esclatar gracies al fet que la polvora estava mullada.
11. Dacord amb les normes generals daccentuaci, posa laccent adequat als mots que
nhagin de dur.
1. Desconec lorigen daquest fenomen. Es tracta de fenomens dorigens incerts.

2. No entens el problema? Com que jo lentenc, te lexplicare. Veuras com senten
facilment.
3. Anirem a veure lexposici? Em vareu prometre que hi aniriem.
4.En Ramon i en Ferran vindran amb nosaltres a Puigcerda.
5.Haureu de fer arreglar el telefon, ja que he observat que comunica continuament.
12. Accentua, si cal, els mots de les frases segents.
1. Hem comprat dues series de la loteria.

2. Dema tindre tres examens.
3. No entens res del que the explicat.

47
4. Ha estat tot plegat una perdua de temps.
5. Han avisat dient que arribarien tard.
6. Em faria gracia que ho provessis.
7. Una llum tenue entrava per lescletxa de la paret.
8. Aquella era la seva patria dorigen.
9. Seureu aqui, en aquests bancs reservats.
10. Anaven al futbol cada diumenge.
11. Deien que no comprenien lorigen daquest fenomen.
12. Teniem la intenci denviar carta a Grecia, via aeria.
13. Deieu que vindrieu per Pasqua per al festival de la cano.
14. Si sabes dalgun lloc on reposar placidament, tho diria.
Clau dels exercicis
5.
1. Quadre.
so voclic so obert so tancat accent grfic

sempre () (), () fix
a vegades (), () (), () variable
2. tindr, llum, pblic, psol, arrs, far, blavs;
6.
1. cam, catal, Nria, notcia, grcies, nvia;
2. orgens, eufria, smola, hi anir, clid, emoci, Sria;
7.
1. () / ();
2. () / ();
3. () / ();
4. () / ();
5. () / ();
6. () / ();
8.
1. pa : ; serra : ; gent : ; crit : ; joc : ; copa : ; nus : ;
2. gnere, una cpia, pllida, pellcula, ltima, can, pogus,
9.
1. All estvem a deu graus sota zero. Aqu, a quant estveu?
2. Ara anem malament, per abans encara anvem pitjor.
3. Volem saber com els anaven els estudis.
4. Haureu de fer revisar loli del cotxe.
5. Intentarem de fer-ho el millor possible si ens hi ajudeu una mica.

48
10.
1. Vam visitar una esglsia romnica.
2. Al barri, van muntar una tmbola benfica.
3. A Sller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.
4. La caa del crvol est molt controlada.
5. No tinc cap frmula mgica per solucionar el problema.
6. Ha anat al metge perqu sentia una cremor d 'estmac insuportable.
7. La bomba no va esclatar grcies al fet que la plvora estava mullada.
11.
1. fenmens, orgens;
2. explicar, veurs, s'entn, fcilment;
3. exposici, vreu, anirem;
4. Puigcerd;
5. telfon, contnuament;
12.
1. sries;
2. dem, tindr, exmens;
3. ;
4. prdua;
5. ;
6. grcia;
7. tnue;
8. ptria;
9. aqu;
10. ;
11. ;
12. tenem, intenci, Grcia, aria;
13. dieu, vindreu, can;
14. scio-econmic, confs;
15. sabs, plcidament;

49
6. Accent diacrtic
6.1 Casos especials d'accentuaci
Abans d'entrar en l'accentuaci diacrtica, conv revisar alguns casos especials d'accentuaci
deguts, sovint, a una pronunciaci defectuosa.
-Cultismes i mots d'origen estranger
De vegades, no se sol pronunciar correctament la sllaba tnica d'alguns mots i aix fa que si
s'escau s'accentun tamb malament.
D'entre altres, se citaran els ms corrents:
1. Mots aguts
oce, timp, poliglot, genotip, xofer, futbol, hoquei, handbol, comit.
2. Mots plans
magnetfon, atmosfera, rptil, txtil, mssil, medulla.
3. Mots esdrixols
diptria, aurola, Etipia, Himlaia, Hlsinki, olimpades.
-Formes verbals
Els verbs acabats en -iar solen pronunciar-se malament les formes de present, tant d'indicatiu
com el subjuntiu i imperatiu.
Aix, se sol pronunciar "ell estdia" en lloc de "ell estudia".
Per tant, cal pronunciar, com es fa amb enviar, verbs com copiar, renunciar, negociar,
estudiar, entre d'altres.
Aix, una cosa s el nom "la cpia", mot esdrixol accentuat, i una altra s la forma verbal "ell
copia", pronunciant tnica la i, per sense accentuar-la grficament ja que s una paraula plana
acabada en vocal.
-Els mots compostos

50
Els mots compostos que duen guionet i els adverbis acabats en -ment mantenen l'accent.
Aix, scio-econmic, clidament.
-Les "e" / "o" obertes i tancades
Encara que la majoria de "e,o" en paraules planes i la gran majoria en esdrixoles solen ser
obertes, cal recordar que els mots segents fan excepci a aquesta norma general i
s'accentuen tancades.
esglsia, frmula, crvol, estmac, tmbola, Sller, plvora.
Exercicis
1. Escriu laccent apropiat als mots de les frases segents:
1. Conflicte politico-social.
2. El film, esteticament, s excellent.
3. Problemes economico-socials.
4. El nen sha adormit placidament.
2. Escriu laccent apropiat als mots que lhagin de dur
1. Aquell pais va atacar amb missils terra-aire.

2. T una afeccio al timpa.
3. He comprat un magnetofon japones.
4. Tenia un problema a la medulla espinal.
5. De moment, no li ha augmentat les dioptries de lull dret.
6. Aquest home senorgulleix de ser polglot.
7. Ja ha comenat el compte enrere per a les olimpiades.
8. Vam visitar una esglesia destil gotic.
9. El xofer no va veure el camio que travessava.
10. Obre la finestra, que hi ha una atmosfera carregada.
11. El textil constitueix la principal industria daquell pais.
12. Aquell circ mostrava una gran varietat de reptils.
3. Subratlla la vocal tnica que conv pronunciar correctament de les formes verbals
de les frases segents:
1. En Joan negocia un nou contracte.

2. El seu amic li recomana que no renunci al crrec.
3. La Maria no estudia gaire darrerament.
4. El professor demana que no copin a lexamen.

51
4. Accentua, si cal, els mots de les frases segents
1. No es va arribar a cap acord a la conferencia dHelsinki.

2. Sorganitza una travesia per locea Pacific.
3. Sha engegat una nova campanya dajuda a Etiopia.
4. A en Lluis, li ha diagnosticat dues dioptries a cada ull.
5. Ruta de les esglesies romaniques del Pirineu.
6. En aquell poble, organitzaren una tombola benefica.
7. Aquest lingistes estudien el parlar de Soller.
8. El xofer es distrague i va topar contra un arbre.
9. Una atmosfera transparent omplia tota la vall.
10. Cal una urgent reconversi de la industria textil.
11. Sha inaugurat una exposicio de reptils al zoo.
12. En Miquel pateix de cremor destomac.
13. Sha signat un nou tractat per a la reduccio de missils.
14. Ha quedat prohibida la caa del cervol.
15. Lexplosiu contenia polvora negra.
16. Ha demanat permis per enregistrar lentrevista amb un magnetofon.
17. A causa de laccident, li ha quedat afectada la medulla espinal.
18. Aquella gent actua per un interes politico-economic.
Clau dels exercicis
1.
1. poltico-social;
2. estticament;
3. econmico-socials;
4. plcidament;
2.
1. pas, mssils;
2. afecci, timp;
3. magnetfon japons;
4. ;
5. diptries;
6. -;
7. olimpades;
8. esglsia, gtic;
9. cami;
10. ;
11. txtil, indstria, pas;
12. rptils;

52
3.
1. negocia;
2. renunci;
3. estudia;
4. copin;
4.
1. Conferncia, Hlsinki;
2. oce, Pacfic;
3. Etipia;
4. Llus, diptries;
5. esglsies, romniques;
6. tmbola, benfica;
7. Sller;
8. distragu;
9. ;
10. reconversi, indstria, txtil;
11. exposici, rptils;
12. estmac;
13. reducci, mssils;
14. crvol;
15. plvora;
16. perms, magnetfon:
17. ---;
18. inters, poltico-econmic;
6.2 Concepte
L'accent diacrtic s aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de
paraules que segons les regles d'accentuaci no n'haurien de dur.
No es considera accent diacrtic en parells de paraules com desprs (adverbi)

i desprs (participi de desprendre), que s que s'accentuen d'acord amb les regles
d'accentuaci.
Normes de laccentuaci diacrtica
S'anomena diacrtic l'accent que distingeix uns mots d'uns altres que s'escriuen igual i que no
haurien de dur accent segons les normes.
L'accent diacrtic s'escriu en determinats monosllabs tnics i en un grup redut de mots

plans.
Els principals mots afectats es poden classificar en tres grups :

53
Formes verbals
'
L accent diacrtic s'escriu damunt d'algunes formes verbals dels verbs segents.
1. sser : sc, s, sn, fra (="seria")

Aquestes formes es diferencien de les segents : d'un "soc" o "soca"; del pronom "es",
del nom "la son" i de la preposici "fora" .
Aix : Qui s? -Sc jo, en Pau; ja sn les onze es veu que dorm com un soc : deu
tenir molta son; fra millor dinar a fora, a l'aire lliure.
2. donar : dna, dnes

Aquestes formes es diferencien del noms "la dona", "les dones". Aix : Aquella
dona ho dna tot als seus fills.
3. venir : vns, vnen

Es diferencien de les formes del verb "vendre" : "vens, venen".
Aix : Vns a sopar? Vnen els teus amics; no s si venen gaire, aquests botiguers,
amb tanta competncia.
4. saber : s
Es diferencia de la forma de pronom "se". Aix : Ja s que no se sap encara el
resultat.
5. tenir : t
Es diferencia de la forma del pronom "te" i del nom "el te", o sigui, la infusi.
Aix : He de pagar-te el te que he pres : t.
6. anar : vs
Es diferencia de la forma "ves", del verb "veure" . Aix : Vs a veure qui hi ha; vs-
te'n; ves per on; ves qui ho diria.
7. moldre : mlt
Es diferencia del quantitatiu "molt". Aix : Compra el caf mlt : compra'n molt.
8. fer : fu (="va fer")

Es diferencia de la forma de present o d'imperatiu del mateix verb : "feu"
Aix : En Pere fu un estudi molt interessant i obtingu un premi; de deb, feu aix
que us dic.
Formes nominals
1. bta "de vi" (a diferncia de "bota de pluja"). Aix : Porta el vi de la bta;

posa't les botes, que plou.
2. Du "divinitat" (a diferncia de "deu", com a nmero, font o forma del verb "deure").

54
Aix : Du n'hi do! En Pau em deu diners; el noi ja t deu anys; en aquella roca surt
una deu d'aigua.
3. m "extremitat" (a diferncia del possessiu "ma").

Aix : Ma mare s'ha fet mal a la m.
4. mn "univers" (a diferncia del possessiu "mon").

Aix : Mon pare, de jove, va donar la volta al mn.
5. mra "fruita" (a diferncia de "mora", de la "morera").

Aix : Aquelles mres sn molt dolces; hi ha mores que duen la cara tapada.
6. nt, nta "parentiu" (a diferncia de 1'adjectiu "net", de "netedat").

Aix : El nt la nta han anat a veure els avis. Hi han anat ben nets i polits.
7. s "animal" (a diferncia de "os, ossamenta").

Aix : Al zoo podeu contemplar un s del Pirineu i ssos d'altres indrets; em
cruxeixen tots els ossos.
8. pl "vellositat" (a diferncia de "pel" article contracte).

Aix : En Caries no t pls a la llengua; pel cam que vas, no faras res de bo.
9. su "greix" (a diferncia del possessiu "seu").

Aix : Una mica de su li anir b, a la mquina; aquest cotxe s el seu.
10. sc "plec" (a diferncia de "sec" , adjectiu o forma verbal de "seure" ). Aix : Aquesta
camisa t un sc; jo sec en un lloc sec.
11. s "d'usar" (a diferncia del pronom "us" ).

Aix : Ja us dir quin s n'heu de fer, d'aquest aparell.
12. sl "terreny" (a diferncia de "sol", adjectiu o el nom de 1'astre).

Aix : El s1 edificable s'ha redut molt; tots hi eren com un sol home; el sol lluia
esplndidament.
Altres formes
1. ms de "quantitat" (a diferncia de "mes", perode de 1'any).

Aix : No hi insisteixis ms : vindr a veure-us el mes de maig.
2. s "afirmatiu" (a diferncia del "si" condicional o pronom). Aix : Si dius que

s, hi guanyars.
3. b com a nom, "riquesa" , i com a adverbi "est b" (a diferncia del nom "be",
significant "xai").

55
Aix : El b i el mal; declaraci de bns immobles; els bens pasturen pel prat.
4. qu tenis (a diferncia de "que" ton).

Aix : Qu dius? -Dic que vindr.
sense accent amb accent

be: nom de la lletra b; xai, anyell, b (plural bns): possessions;
corder adverbi; conjunci
bota: calat; verb botar bta: recipient
coc: cuiner; carb; bacteri cc: coca
coll: part del cos Cll: topnim
com: adverbi cm: obi
cp: cerro; mesura de capacitat;
cop: encontre violent, colp
gran copa
cos: conjunt d'un organisme;
cs: cursa
corporaci
du (plural dus): divinitat
deu: font; numeral
Du: nom propi d'algun du
deus: fonts; formes del verb deure
monoteista
dona, dones: sser hum de gnere
dna, dnes: formes del verb donar
femen; muller
es: pronom reflexiu s: forma del verb ser
feu: domini, senyoria; present de fer fu: passat de fer
fora: adverbi fra: verb ser
joc, jocs: acci de jugar, jc: indret on van a dormir els ocells
entreteniment jc, jcs (per joca): ajocat
les: article; pronom; adjectiu
Ls: topnim
(antnim de ills)
ma: (plural mes): forma del femen
m (per mans): part final del bra
de ladjectiu possessiu mon
mes: dotzena part d'un any;
ms: quantitatiu
possessiu; per; participi de metre
meu: possessiu mu: miol del gat
mlt, mlta: participi de moldre
molt, molta: quantitatiu
mlta: acci de moldre

56
mon (plural mos): possessiu
mon (plural mons): nom d'una mn (per mons): univers
llengua; relatiu a aquesta llengua
mra: (plural mres): fruita
mora: dona magribina; retard
Mra: forma part d'alguns topnims
nt (nta, nts, ntes): parentiu
net (neta, nets, netes): adjectiu
familiar
nos: pronom personal feble ns: plural majesttic
os, ossos: part de l'esquelet s, ssos: animal
ossa, osses: ossada, esquelet ssa, sses: animal
pel, pels: contracci
pl (plural pls): vellositat
de per + el, per + els
porca: femella del porc prca: faixa de terra
que: relatiu -sense preposici-,
qu: relatiu tnic, interrogatiu
exclamatiu
res: pronom; pl. de re (nota
rs: pregria
musical)
rossa: dona amb els cabells clars rssa: animal vell i flac
se: pronom reflexiu s: forma del verb saber
sec: eixut; forma del verb seure sc: plec de roba
segle: cent anys sgle: sgol
seu: catedral; pronom possessiu;
su: greix
forma del verb seure
si: nota musical; cavitat d'un s;
s: adverbi (afirmaci)
pronom reflexiu; conjunci
soc: calat; tros de fusta; mercat sc: verb ser
sol, sols: astre; nota; colloide; sense
sl (plural sls): terra
companyia; verb soler
son: acte de dormir; possessiu;
sn: verb ser
unitat fsica
te: planta i infusi; nom de la
t: verb tenir
lletra t; pronom
tot: adjectiu tt: broc gros
us: pronom personal feble s: acci d'usar; substantiu
vens, venen: formes del verb vendre vns, vnen: formes del verb venir

57
ves: tros de tela; lletra v en pl.;
vs: verb anar
reducci de veges
veu: so de les cordes vocals; present
vu: passat de veure
de veure
vos: pronom personal feble vs: pronom personal fort
L'accent diacrtic es conserva en els compostos:

du: adu, pregadu...
fu: desfu, refu...
mlta: remlta...
mn: rodamn...
nt: besnt, rent...
pl: contrapl, repl...
sl: subsl...
Exercicis
5. Escriu un sinnim de cada mot que hi ha en negreta. El trobars entre els mots
estudiats a les normes
1. Seria convenient de posar greix aqu. ............................... / ..............................

2. Va fer una bona utilitzaci del llibre. ............................... / ..............................
3. Tinc la certesa que ell ho posseeix. ............................... / ..............................
4. El creador cre lunivers del no-res. ............................... / ..............................
5. Ofereix les seves riqueses als amics. ............................... / ..............................
6. Surt al balc a veure si arriben. ............................... / ..............................
7. El terreny fangs constitueix un problema. ............................... / ..............................
8. Un cop ben esmicolat el gra, quina cosa ms faig? .......................... / ..............................
6. Accentua, quan calgui, els mots de les frase segents
1. Ha tret un deu a lexamen. Deu nhi do! Ves qui ho havia de dir!
2. Mon germa veu el mon per un forat.
3. Es pensa que es ell qui ho ha de fer.
4. Vols mores? Si, si es que son madures.
5. A aquell, no se li veu mai el pel.
6. Ves a veure si ja tenen el cafe molt. Que tha dit? Que si.
7. Els qui venen en aquestes paradetes del carrer venen de molt lluny.
8. Ja es prou neta la bota de vi? Neteja-la mes be.
9. En aquesta foto, shi veu molt be el net i lavi.
10. Es un jersei fet a ma. El feu durant les vacances.

58
7. Accentua els mots que hagin de dur accent
1. En Ramon i en Lluis estudien Ciencies, i la Maria, Historia.

2. Vols te? No, cafe, que tinc molta son.
3. Vols sucre? Si, gracies. Dona-men un terros.
4. Que diuen? Que ja son les deu. Deu nhi do; que tard!
5. Aquella dona gran ja es avia. Te dos nets.
6. Sortireu dexcursio per Pasqua? No se encara que farem.
7. A lexamen mha posat molt nervios. No magraden els examens.
8. Et vens la moto? Si, i em comprare un cotxe de segona ma.
8. Accentua adequadament els mots de les frases segents.
1. No corris tant amb el cotxe, que venen els guardies.

2. Jo soc de Reus. I tu? Jo de la Vall dAran.
3. Pensaveu que es faria net el terra? No sabeu pas com costara!
4. Us ho explicare tot amb pels i senyals.
5. Amb en Marius traduiem de langles al catala.
6. La Nuria fa un programa de radio molt bo.
7. Si escoltessiu atentament ho entendrieu facilment.
8. Es una fabrica textil que ha fet fallida.
9. Les circumstancies socio-economiques han permes arribar a un acord efectiu de
reduccio de missils dabast curt i mitja entre els dues superpotencies.
10. Te dues dioptries a cada ull. Haura de portar ulleres.
11. En aquesta esglesia, shi respira una atmosfera de pau immensa.
12. A Helsinki es reunira el comite per a les properes olimpiades.
Clau dels exercicis
5.
1. fra, su; / 2. fu, s;
3. s, t; / 4. Du, mn;
5. Dna, bns; / 6. Vs, vnen;
7. sl, s; / 8. mlt, qu;
6.
1. Du n 'hi do;
2. germ, el mn;
3. s ell;
4. mres; s, si s que sn;
5. pl;
6. Vs, caf mlt; Qu t 'han dit? -Que s;
7. vnen de molt lluny;

59
8. s, bta, ms, b;
9. b, nt;
10. s, m, fu;
7.
1. Llus, Cincies, Histria;
2. caf;
3. S, grcies; dna-me'n un terrs;
4. Qu diuen?, sn, Du;
5. s, via, t, nts;
6. excursi, s, qu;
7. nervis, exmens;
8. S, comprar, m;
8.
1. vnen, gurdies;
2. sc;
3. pensveu, costar;
4. explicar, pls;
5. Mrius, traduem, angls, catal;
6. Nria, rdio;
7. escoltssiu, entendreu, fcilment;
8. s, fbrica, txtil;
9. circumstncies, scio-poltiques, perms, reducci, mssils, mitj,
10. superpotncies;
11. T, diptries, haur;
12. esglsia;
13. Hlsinki, reunir, comit, olimpades;

60
7. La diresi
7.1 Normes de la diresi
Els dos punts que s'escriuen damunt algunes "i" i algunes "u" s el signe anomenant diresi.
La diresi t dues funcions:
1. Marcar, d'una banda, que sona la u dels dgrafs "que, qui, gue, gui", ja que es tracta de
diftongs creixents formats amb les consonants "g" i "q" seguides dels aplec "ue", "ui": qe, qi;
ge, gi.
2. Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec voclic en una situaci de formar diftong, en
realitat no el formen, sin que sonen com a vocals i no com a semivocals.
Aix, els mots duia, espai, peu, la "i" i la "u" formen diftong i no sonen com a vocals; en canvi
els mots condua, pasos, pec no formen diftong i sonen com a vocals.
Comentari
-Els verbs acabats en -iar, com enviar, presenten dues i en algunes formes del present de
subjuntiu i de l'imperatiu.
Com tot diftong decreixent, s la segona i la que podria sonar com a semivocal i formar diftong:
per, com que en realitat no el forma, la diresi s'escriu damunt la segona i.
Aix, igual que s'escriu "no ho menyspres", cal escriure "no ho envis" o be "copin aix".
-Cal recordar, d'altra banda, que conv pronunciar com a planes i no com a esdrixoles les
formes del present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu d'aquests tipus de verbs acabats en -iar.
Aix, "ell copia", es fa tnica la sllaba pi i no pas la co.
-L'accent substitueix en aquesta funci la diresi quan el mot ha d'anar accentuat.
Aix, al mots Llus, conduem, condueu, l'accent ja assenyala que les "i" sonen com a vocals i no
formen diftong. En canvi, als mots Llusa, condues, condum, que no es poden accentuar, s'hi ha
d'escriure diresi.

61
Exercicis
1. Escriu la diresi als mots que nhagin de dur, segons les normes esmentades
1. adequi, unguent, ambiguitat, questi.

2. diurn, traduies, produien, produit.
3. estudii, canviin, renunciis, negociin
2. Canvia el nombre dels mots segents: els que estan en plural, escriu-los en singular,
i a la inversa
1. vens .............................; reduem ....................................; genu ........................................;

2. que sun...............................; ell tradua ...............................; paraiges ............................;
3. agraeixo .............................; intussis ....................................; sussos ................................;
4. pas ...................................; llengua ......................................; veia .....................................;
5. produeu ................................; construssin ................................; tradueix ........................;
3. Subratlla la vocal tnica i escriu les diresis que calgui damunt les formes verbals
segents
1. En Joan estudia fora; tu cal que estudiis ms.

2. Canviat el cotxe i renuncia a la moto.
3. Els prego que no copiin a lexamen; que no continuin fent-ho.
4. Canviin loli del motor; enviim la factura per correu.
5. Conv que negociis amb el director el nou conveni. No menyspreis la teva habilitat
negociadora.
4. Fixat que els verbs acabats en vocal ms ir, com ara traduir, conduir, duen diresi
a les formes no accentuades
Accentua i escriu les diresis on calgui:
1. traduia. Traduies, traduiem, traduieu, traduien.

2. conduim, conduiu, conduis, conduissis, conduissim, conduissiu, conduissin.

62
Clau dels exercicis
1.
1. adeqi, ungent, ambigitat, qesti;
2. dirn, tradues, produen, produt;
3. estudia, canvin, renuncis, negocin;
2.
1. ve, redua, genuns;
2. su, traduen, paraigua;
3. agram, intussiu, sus;
4. pasos, llenges, veien (o viem);
5. produes, construs, traduu;
3.
1. En Joan estudia fora; tu, cal que estudis ms.
2. Canvia 't el cotxe i renuncia a la moto.
3. Els prego que no copin a l'examen; que no continun fent-ho.
4. Canvin loli del motor; envim la factura per correu.
5. Conv que negocis amb el director un nou conveni. No menyspres la teva
habilitat negociadora.
4.
1. tradua, tradues, traduem, tradueu, traduen;
2. condum, conduu, condus, condussis, condussim, condussiu, condussin;
7.2 Diresi per derivaci
Sovint la pronncia no indica clarament si una "i" o una "u" formen o no diftongs i, per tant, si
han de dur o no diresi.
Aquest sol ser el cas dels mots derivats segents, en els quals la "i" sona com a vocal i, per tant,
ha de dur diresi:
1. Noms derivats d'un mot que presenta una i tnica:
Derivats en -ment
"agrair": agrament; "ell alla": allament; "atapeir": atapement.
Derivats en -dor, -at
"trair": trador; "ve": venat.

63
2. Cultismes formats pels sufixos -tat, -dal
-iat: mots acabats en diftong, com d'"heroic", herocitat; destoic, estocitat.
-etat: mots acabats en i o u, com per exemple, d"espontani", espontanetat; de "continu",

continutat; d'"heterogeni": heterogenetat.
-odal: mots procedents de terminacions en -oide, com de"trapezoide", trapezodal.
3. Altres mots que conv recordar.
Entre d'altres: fludesa, sucidi, dirtic, deficar.
Exercicis
5. Fent servir els sufixos ment, -dor, -tat, -dal forma paraules a partir dels mots segents:
(1) lluir, pair; (2) homogeni, simultani; (3) innocui, helicoide.
(2) .............................................; ...............................................;

(3) .............................................; ...............................................;
(4) .............................................; ...............................................;
6. Escriu les diresis que calgui a les frases segents:
1. Aquell poltic es va suicidar.

2. La ingenuitat del personatge s extraordinria.
3. Aquesta figura t una forma tirant a romboidal.
4. Aquell home va aconseguir molt renom a partir daquella heroicitat.
Clau dels exercicis
5.
1. llument, pador;
2. homogenetat, simultanetat;
3. innocutat, helicodal;
6.
1. sucidar;
2. fludificar;
3. ingenutat;
4. rombodal;
5. herocitat;

64
7.3 Excepcions de la diresi
La normativa determina una srie d'excepcions que afecten la classe segent de mots:
1. Els verbs acabats en -air, -uir no duen diresi a les formes d'infinitiu, gerundi, condicional i
futur.
Aix: produir, produint, produir, produiria.
2. Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista, no duen tampoc diresi damunt la "i", excepte el
mot prosme (que no es tracta d'un sufix).
Aix: heroisme, egoisme, egoista, altruista.
3. No s'escriu tampoc diresi damunt la "i" o la "u" d'inici d'un mot quan s'hi ajunta un prefix
acabat en vocal, com ara anti-, co-, contra-, re-, semi-.
Aix: antiimperialista, coincidir, contraindicar, reincidir, reunir, semiil.luminat.
4. No en duen tampoc alguns mots acabats en les terminacions llatines -us, -um.
Aix, els mots Pius, pdium.
Exercicis
7. Dacord amb cada punt de les excepcions a la diresi, fes els exercicis segents.
1. Escriu les formes corresponents dels verb agrair.
......................................, ........................................., .................................., ................................;
2. Escriu un derivat en -isme i un altre en -ista del mot ateu.
........................................., ......................................;
3. Forma dos derivats amb els prefixos co-, re- ajuntant-los al mot incidncia i un
altre derivat amb el prefix contra ajuntant-lo al mot indicaci.
...................................., .................................................., .............................................
4. Escriu laccent corresponent als mots segents, tenint en compte que no tenen
diftong.
Marius, harmonium, medium.

65
8. Escriu la diresi on calgui
a. Suissa: un estat format per petits paisos.

b. Sn unes habitacions contigues a les dels veins.
c. Sestan produint moltes revoltes en aquell pas.
d. Tagrairia que reduissis la velocitat.
e. Legoisme de cadasc no va permetre arribar a una coincidncia de criteris.
9. Escriu laccent i la diresi als mots de les frases segents que nhagin de dur
a. En Marius traduia de lucraines al catala.

b. La Lluisa toca lharmonium molt b.
c. En Lluis fa un programa diurn a la radio, produit per la BBA.
d. Agraint-li la seva invitacio, els saludem cordialment.
e. No ho hem entes tot, pero nhem deduit el sentit.
f. Tenia la intuicio que era la llet homogeneitzada el que li produia cremor
destomac.
g. Lempresari arruinat se suicida el mes passat.
h. Diuen que encara han reduit mes el pressupost denguany.
i. La festa no fou tan lluida com sesperava.
j. Creia que els astres influien sobre el desti dels homes.
k. Estan construint una residencia per a ancians.
l. Coia la verdura amb aigua mineral.
m. No duia el carnet de conduir i, per aixo, el guardia el volia arrestar.
n. Avui han detingut diverses persones que feien contraban de cocaina.
o. Han ordenat que evacuin tota la cruilla afectada.
Clau dels exercicis
7.
1. agrair, agraint, agrair, agrairia;
2. ateisme, ateista;
3. coincidncia, reincidncia, contraindicaci;
4. Mrius, harmnium, mdium;
8.
1. Sussa, pasos;
2. contiges, vens;
3. ;
4. redussis;
5. ;

66
9.
1. Mrius, tradua, ucrans, catal;
2. Llusa, harmnium, b;
3. Llus, dirn, rdio, produt;
4. invitaci;
5. ents, dedut;
6. intuci, homogenetzada, produa, estmac;
7. arrunat, sucid;
8. redut, ms;
9. lluda;
10. influen, dest;
11. residncia;
12. coa;
13. aix, gurdia;
14. cocana;
15. evacun, crulla;

67
8. La essa sorda i sonora

8.1 Els sons sonor i sord en la essa
La essa s sonora quan vibren les cordes vocals. El seu so sassembla al brunzir dels insectes. En
canvi, la essa sorda, es pot articular "sense veu", o sigui, en veu baixa, xiuxiuejant.
Cal fixar-se en els mots caa i casa de les frases segents:

Se'n va de caa, o sigui "de cacera": so sord.
Se'n va de casa, o sigui "de casa seva": so sonor.
Tamb s'observa que una s a fi de mot, que sempre s sorda, esdev sonora si el mot segent
comena en vocal:
Aix, les ales d'un ocell o els ous de granja: so sonor, en contrast amb les sales del museu o els
sous dels treballadors: so sord.
Exercicis
1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases segents i
escriu dins els parntesis la lletra que representa el so en cada cas
1. Han caat una llebre / Han casat la Maria.

2. Una pea dor / Aix pesa molt.
3. Aix s de zinc / Aix s un cinc.
4. Una noia rosseta / Una roseta vermella.
5. La caa major / La casa gran.
6. Una zona verda / Aix sona molt b.
Mots que tenen essa sonora
................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................
lletres: ( ) ( )
Mots que tenen essa sorda
................................. / ............................................. / ........................................

................................. / ............................................. / ........................................
lletres: ( ) ( ) ( ) ( )

68
2. Subratlla les esses finals que sonoritzen a les frases segents
1. Les oques de la granja / Les soques dels arbres.

2. Els sabres del general / Els arbres del parc.
3. Les sobres de menjar / Les obres de la carretera.
4. Els sobres de carta / Els obrers de la construcci.
5. Els savis del pas / Els avis del poble.
3. Completa el quadre segent omplint els parntesis amb la lletra corresponent
Fixat en la situaci dins el mot de la lletra en negreta dels exemples segents,
Una maceta o maa de picar; pesa gaire? Fa un bon pes; el riu passa a prop de la
masia; una zona del districte onz; aix s massa dol; sembla venut; foro la situaci.
so situaci lletres
sonor entre vocals ( )
sonor en un altre lloc ( )
sord entre vocals ( ) ( ) ( )
sord en un altre lloc ( ) ( )
Clau dels exercicis
1.
Mots que tenen essa sonora : casat, pesa, zinc, roseta, casa, zona. Lletres : (s), (z).
Mots que tenen essa sorda : cagat, peca, cinc, rosseta, caga, sona. Lletres : (g), (c), (ss), (s).
2.
1. Les oques:
2. Els arbres;
3. Les obres;
4. Els obrers;
5. Els avis;
3.
1. So sonor entre vocals (s).
2. So sonor en un altre lloc (z).
3. So sord entre vocals (c), (g), (ss).
4. So sord en un altre lloc (s), (g).
8.2 Normes generals de l'ortografia de la essa sonora i sorda
1. La s sonora s'escriu amb una s entre vocals i amb una z en els altres casos.

69
Aix, casa, onze, zero.
2. La s sorda s'escriu en uns mots en s i en altres, amb c.
-Si se sap qu un mot s'escriu amb c ser fcil d'escriure quan en un derivat aquesta lletra ha
d'anar davant a, o, u, o b a fi de mot, ja que, si no, sonaria "ka".
Per tant, s'escriur a, ce, ci, o, u.
Aix: dol, dola, dolos, dolces, endolcir.
-Si se sap que un mot s'escriu amb s ser fcil d'escriure ss quan en un derivat aquesta lletra ha
d'anar entre vocals, ja que, si no, sonaria "essa sonora".
Aix: de "pas": passar, passera, passos, amb dues esses, ja que el so continua sent sord i va
entre vocals; en canvi, de "pes": pesar, pesos, pesant, amb una essa, ja que en aquest cas la
essa passa a ser sonora.
Exercicis
4. Escriu la lletra que correspongui dacord amb les normes generals estudiades
1. Escriu s o z el so sonor dels mots segents:
col.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero, pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar
2. Escriu c, o s, ss el so sord dels mots segents:
nas: na.os; tros: tro.ejar; mes: me.os; pis: pi.os; raa: ra.es; capaces: capa.;
arrossos: arr.; ros: ro.os; rus: ru.a; feli: feli.itat; ja trao: tu tra.es; fora:
for.es, for.ut.
Clau dels exercicis
4.
1. colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar,
alzina, Teresa, imposar;
2. nassos, trossejar, mesos, pisos, races, capa, arrs,
rossos, russa, felicitat, traces, forces, forut;
8.3 Normes particulars d'ortografia de la essa sorda
Per saber si a un mot que t el so sord de la essa li correspon la grafia s ( o ss) o b c (o ) conv

70
tenir memria visual i, en cas de dubte, consultar el diccionari.
Tot i aix, cal esmentar algunes regularitats:
1. A l'inici d'un mot no s'escriu (llevat de l'arcaisme o) i darrere consonant no s'escriu "ss".
Aix: scol, sucre, safr; pensa, tensar, cansar.
2. Hi ha fora mots que coincideixen amb el castell en la correspondncia entre les grafies
catalanes "s" o "ss" i "c" o "z".
Aix: cessi, sessi; cigne, signe; sent, cent; fals, fal.
Hi ha, per, moltes excepcions a aquestes coincidncies, com ara les que s'han vist a l'apartat
anterior ("sucre", "safr", "scol", etc.)
3. Prefixos, infixos i sufixos.
S'ha de tenir en compte que en els mots que duen algun prefix, infix o sufix, generalment queda
clara la grafia de essa sorda que conv escriure.
-Prefixos a-, contra-, entre-
Generalment no dupliquen lessa quan s'ajunten a un mot que comena en s.
Aix: asimtric, contrasentit, entresol.
-Sufixos -ana, -ena, -essa, -dissa, -assa, -ussa
Aix: esperana, prometena, alcaldessa, trencadissa, barcassa, gentussa.
-Infixos -press-, -gress-, -miss-
Aix: repressi, regressi, admissi.
Exercicis
5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases segents:
1. La mestre.a de la casa no hi era, en aquells moments.

2. Se sentia una forta xiscladi.a al pati de lescola.
3. Aquella gent tenia molta enyoran.a del seu pas.
4. Sha tallat lemi.i per problemes de subministrament elctric.
5. Hi havia la temen.a que els militars fessin un cop destat.
6. En aquell pas no hi havia lliberta dexpre.i.

71
7. Lalcalde.a va fer tancar els bingos illegals de la ciutat.
8. Es va deslliurar de la mili i, per aix, va organitzar una festa.a.
6. Canvia el nombre dels mots segents: de singular a plural i a la inversa
1. enyorances ......................................... ; pedrs ...................................................;

2. corredisses .......................................... ; senyors ..............................................;
3. pallussos ............................................... ; trencads ............................................;
4. prometena ...........................................; esperances ..........................................
7. Forma paraules a partir dajuntar alguns dels formants segents:
prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos: -press-, -gress-, -miss-
sufixos: -or, -i, -ar (-ionar), -ble (-nable)
Exemple: im-press-or: impressor.
1. Amb linfix press-
.............................; ....................................; ........................................; .........................................;
2. Amb linfix gress-
.............................; ....................................; ........................................; .........................................;
3. Amb linfix miss-
.............................; ....................................; ........................................; .........................................;
8. Dacord amb les normes generals completa els buits de les frases segents
1. Ja has po.at ben.ina al cotxe?

2. Et pre.ento la Tere.a, la prome.a den Jo.ep.
3. Cal realit.ar una explora.i a fons de tota la .ona.
4. El .oolg ha estat condecorat pel pre.ident.
5. Sha de collocar el .uro a la paret fins el .col.
6. Quan comen.es a treballar? Comen.o avui mateix.
7. El pi.os sn cada cop ms cars.
8. Pa.am dos terro.os de .ucre.
9. Lagre.or fug corrents desprs de fer una gran trencadi.a.
10. Tenim lesperan.a que aquestes conductes a.ocials disminueixin.
11. Avui parti.ipar en el programa daquesta emi.ora una metge.a
12. Va haver domplir molta papera.a per demanar la beca.
Clau dels exercicis

72
5.
1. mestressa;
2. xiscladissa;
3. enyorana;
4. emissi;
5. temena;
6. expressi;
7. alcaldessa;
8. festassa;
6.
1. enyorana, pedrissos;
2. corredissa, senyorassos;
3. palls, trencadissos;
4. prometences, esperana;
7.
A tall d'exemple :
1. impressor, impressi, repressi, compressor, expressar, expressi;
2. regressi, agressi, digressi, agressor;
3. emissi, emissora, comissi, admissi, dimissi;
8.
1. posat, benzina;
2. presento, Teresa, promesa, Josep;
3. realitzar, exploraci, zona;
4. zoleg, president;
5. suro, scol;
6. comences, comeno;
7. pisos;
8. passa'm, terrossos, sucre;
9. agressor, trencadissa;
10. esperana, asocials;
11. participar, emissora, metgessa;
12. paperassa;
8.4 Casos especials de essa sonora
A part de les excepcions, es troben molts mots en qu la essa s pronunciada sorda en lloc de
sonora, cosa que origina una grafia incorrecta.
1. Casos excepcionals

73
a) Hi ha alguns mots cultes sobretot de tipus cientfic, que presenten una z entre vocals, en lloc
de s.
Aix, amazona, nazisme, protozou, trapezi, paleozoic, ozonosfera, espermatozou, esquizofrnia.
b) Els mots compostos de dins, fons, trans tenen la essa sonora. Per, tot i anar darrera
consonant s'escriu s.
Aix, enfonsar, enfonsament, endinsar, endinsament, transitar, trnsit, transatlntic.
2. Hi ha una colla de mots que es pronuncien habitualment com a sords en lloc de sonors.
a) Les terminacions de singular que en castell acaben en asis, esis, isis, osis, en catal acaben
sense s final. A ms, la s entre vocals ha de sonar sonora: asi, esi, isi, osi.
Aix, oasi, tesi, crisi, dosi.
b) Hi ha altres mots inclassificables que tamb es pronuncien malament.
Aix, sia, anestsia, pasos, casos, gasos, asil, entusiasme, gasa, presumpte, nasal, frase, fase,
centsim, millsim, cosac, decisi, obesitat, lesi.
Exercicis
9. Dacord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les
frases segents amb la lletra corresponent
1. Per Nadal hi ha moltes .ones de trn.it restringit.

2. Sha enfon.at un tran.atlntic al Pa.fic.
3. A cau.a duna sobredo.i, el noi entr en una profunda cri.i.
4. Sha fet fer una anli.i de sang.
5. Ha pre.entat una te.i sobre levolu.i d.ia.
6. s un entu.iasta dels esports de neu.
7. El pre.umpte a.a. ha demanat a.il a Fran.a.
8. Aquests sn uns ca.os dif.ils de re.oldre.

74
Clau dels exercicis
11.
1. zones, trnsit;
2. enfonsat, transatlntic, Pacfic;
3. causa, sobredosi, crisi;
4. anlisi;
5. presentat, tesi, evoluci, sia;
6. entusiasta;
7. presumpte, assass, asil, Franca;
8. casos, difcils, resoldre;
8.5 Casos especials de essa sorda
-Els mots que duen les terminacions de femen en -essa i els que sn formats pels infixos -
press-, -gress-, -miss-, que ja s'han vist anteriorment, se solen pronunciar sonors en lloc de sords,
que s com s'escriuen.
Aix, baronessa, alcaldessa, comtessa, abadessa; impressi, emissora, comissi, agressi.
-Se sol pronunciar tamb sonors, entre d'altres, els mots poncella, velocitat, etctera, escrits amb
c, i discussi, repercussi, dissoldre, dissolvent, frontissa, escrits amb ss.
-A l'hora de comparar, es destacaran sofre, sucre, Saragossa, Sardenya, Crsega, scol, arrs,
tros, plissa, masss, cassola, mostassa, safr, bus, bussejar, cabs, Eivissa.
Exercicis
10. Dacord amb els casos especials esmentats, completa les frases segents amb el mot
adequat
1. Desprs duna forta ........................................ ja no es van parlar ms.

2. Aquesta taca del vestit et sortir amb aquest ....................................
3. Aquest roser ja t quatre ................................ a punt desclatar.
4. Aquella senyora ha estat elegida ......................... daquest poble.
5. Han estat homenatjats el comte i la ........................ daquesta ciutat.
11. Completa els buits de les frases segents, tenint en compte les normes generals i les
divergncies entre el catal i el castell
1. Sha trobat la pli.a feta a tro.ets.

2. La poltica dagre.i po.a en cri.i lequilibri entre aquells dos pa.os.

75
3. Ha viatjat des de lilla dEivi.a, cap a Cr.ega i .ardenya.

4. Desprs desmor.ar, pren una do.i daquest di.olvent na.al.
5. Dins el cab., hi du .ucre, .afr, mosta.a i arr.
6. No mentu.iasma gens la nuclerit.a.i de la .ona; cal po.arla en discu.i.
7. Em fa la impre.i que el pre.umpte implicat no ser jutjat.
8. Desprs de pa.ar uns dies a la .erdanya se nanir cap a .arago.a.
Clau dels exercicis
12.
1. discussi;
2. dissolvent;
3. poncelles;
4. alcaldessa;
5. comtessa;
13.
1. plissa, trossets;
2. agressi, posa, crisi, pasos;
3. Eivissa, Crsega, Sardenya;
4. esmorzar, dosi, dissolvent, nasal;
5. cabs, sucre, safr, mostassa, arrs;
6. entusiasma, nuclearitzaci, zona, posar-la, discussi;
7. impressi, presumpte;
8. passar, Cerdanya, Saragossa;

76
9. Els sons de la ge i de la xeix

9.1 Els sons i les lletres de la J-G i de la TJ-TG
En general, el so de ge o el reforat tge s'escriu:
-Amb les lletres j o tj davant les vocals a, o, u.
Aix, jard, Jordi; ell jutja.
-Amb les lletres g o tg davant les vocals e, i.
Aix, gerani; viatges, ginesta, gimns.
-Excepcionalment, s'escriu je en els mots que contenen els nexes -jecc-, -ject- i en alguns pocs
mots (sobretot noms).
Aix, subjecte, subjecci, objecte, objecci, projecte; Jerusalem, Jess, jesuta, jersei, majestat,
majestus, jeroglfic, jerarquia, jeure, Jeremies, Jeroni, Jeric.
Comentari
Els mots que duen el dgraf tj o tg es pronuncien molt sovint som si s'escrigus tx.
Aix, cal pronunciar metge com es fa amb jutge, sonor i no sord. El mateix es pot dir d'altres
mots, com ara prestatge, formatge, mitja, mitj, que s'han de pronunciar diferent, doncs, de com
es fa amb el mots cotxe, dutxa, metxa.
Exercicis
1. Omple els buits dels mots de les frases segents amb j o g
1. Ell s una gran viat.er; dem mateix vita.a cap a Grcia.

2. Pen.a la rona a larmari; vi.ila que no pen.in massa els pantalons.
3. En Pere t el pro.ecte dobrirun .imns.
4. Lob.ectiu de la travessa s arribar al cim de la me.estuosa muntanya.
5. En Llus va anra a un col.le.i de .esutes.
6. Els principals .erarques catlics es reuinran a .erusalem.

77
2. Escriu en plural les frases que estiguin en singular i a la inversa, escrivint j o g

segons convingui
1. Ell desitja una taronja ben grossa.

2. Ells viatgen cap a unes platges de la costa nord.
3. La font raja a travs duna roca roja.
4. Compra unes esponges ben flonges..
3. Tenint en compte les normes i les excepcions citades, omple els buits amb j o g
1. Vam visitar la ma.estuosa catedral de Bru.es.

2. Posat un .ersei que comena a fresque.ar.
3. La seva ob.ecci era molt ob.ectiva.
4. Pel .ener pro.ectararan pel.lcules molt interessants.
5. Es plante.en molts interrogants sobre el futur poltic de .erusalem.
Clau dels exercicis
1.
1. viatger, viatja;
2. penja, vigila, pengin;
3. projecte, gimns;
4. objectiu, majestuosa;
5. collegi, jesutes;
6. jerarques, Jerusalem;
2.
1. Ells desitgen unes taronges ben grosses.
2. Ell viatja cap a una platja de la costa nord.
3. Les fonts ragen a travs d'unes roques roges.
4. Compra una esponja molt flonja.
3.
1. majestuosa, Bruges;
2. jersei, fresquejar;
3. objecci, objectiva;
4. gener, projectaran;
5. plantegen, Jerusalem;

78
9.2 Els sons i les lletres IG i TX
-A fi de mot, el so sord que es troba en mots com raig o despatx, s'escriu generalment ig.
Si el mot ja dur la "i", sols s'afegeix la g.
Aix, maig, raig, deig, mig, boig, faig, vaig.
Aquelles paraules -poques- que presenten una posici medial el so correcte de tx, quan aquest so
esdev final es continuar escrivint tx.
Aix, esquitxar: esquitx; despatxar: despatx; cartutxera: cartutx.
-Enmig d'un mot, es troben molt poques paraules amb el so correcte tx, tal com es veu a l'apartat
anterior.
Aix, panotxa, cotxe, metxa.
Exercicis
4. Escriu en els buits ig o tx
1. Enmi. De lassa. Es van fondre els ploms.

2. Aquell poltic no dissimulava el seu enu. Pel resultat del sonde.
3. Va agafar un empa. De sardines en escabe.
4. Aquell capvespre a Andra. Lhoritz era del tot ro.
5. Les fortes ra.es de vent entraven per les escle.es de la casa.
5. Tenint en compte les normes i els comentaris, omple els buits amb la lletra
corresponent.
1. Sempa.ar si men.a tant fe.e amb ceba.

2. Es troba destiue. A les pla.es de Sant Elm dAndra.
3. Tinc un mare. De sentir tanta qui.alla cridant.
4. No trepi.s aqu, que s ple daigua i tesqui.ars.
5. La mi.ana dedat de la gent a que sha fet el sonde. s de trenta anys.

79
Clau dels exercicis
4.
1. enmig, assaig;
2. enuig, sondeig;
3. empatx, escabetx;
4. Andratx, roig;
5. ratxes, escletxes;
5.
1. empatxar, menja, fetge;
2. estiueig, platges, Andratx;
3. mareig, quitxalla;
4. trepitgis, esquitxars;
5. mitjana, sondeig;
9.3 Sons i lletres de la X i de la IX
La lletra x t dos sons bsics: l'anomenat ics, com el mot "taxi", i l'anomenat xeix, com el mot
"aix".
1. El so ics, compost del so k i del so s, a vegades s sonor, o sigui, compost del so gue seguit
del so de s sonora, com el mot "examen".
Ha de sonar com el mot examen, o sigui sonor (gz), la "x" d'aquelles paraules que comencen en
ex o inex i van seguides de vocal.
Aix, examinar, exacte, inexacte, inexorable, exemple, exemple, exemplar, exorcista.
En altres casos la "x" sona sorda, o sigui ks, com mxim, lxic, sintaxi, sexe, explicar, exposar.
2. El so xeix s'escriu ix darrere vocal, o b x sola si el mot ja du la "i".
Aix, calaix, mateix, guix.
En canvi, s'escriur x sola en altres casos: a inici de mot, darrere consonant i darrere el diftong
au.
Aix, xarop, punxar, xauxa.
Comentari
-Cal tenir en compte que justament moltes paraules que haurien de sonar gz, o sigui la "ics"

80
sonora, a vegades es fa sonar "j" o "tj", com "etjercici" en lloc del correcte exercici.
Aquests mots sn bsicament els segents:
exercir, exercitar, exrcit, exercici, executar.
Tamb es troba el cas de "Mxic" que sol ser pronunciat "Mgic", en lloc del so sord ks.
-El so de xeix a vegades es pronunciat amb el mateix so suau amb qu es fa quan es diu peix, la
"x" inicial o darrere consonant (en els parlars orientals del catal).
Aix, Xina, xicot, punxar, i no "Txina, txicot, puntxar".
Exercicis
6. Escriu x o ix als buits dels mots segents i subratlla les X que siguin sonores
1. e.istir, mate., e.halar, pan.a, e.hortar, mi.eta, t.ic.

2. e.iliar, e.culpar, co., e.tra, parado.a, rn.ol, disbau.a, cr.er.
7. Esriu x o ix en els buits de les frases segents:
1. Thas de fi.ar ms a lhora de fer aquest e.ercici.

2. Le.rcit .ins s dels ms nombrosos del mn.
3. T un carcter molr arrau.at.
4. Es tracta duna representaci molt ree.ida, amb una e.ecuci molt acurada.
5. Han gui.at les parets avabades de pintar.
8. Tenint en compte les normes generals i els comentaris, omple els buits de les frases
segents:
1. Diu que t un sol desi.: a.eures una estona a la Fa.eda den Jord, amb un llibre a la
m.
2. Pun.ar-se amb in.eccions comporta greus consecuencies per a la salut.
3. Pel juny flore. la .inesta als mar.es daquests camps.
4. A M.ic, le.rcit patrullava pels carrers desprs desl terratrmol per tal devitar el
saque. destabliments.
5. Es va empa.ar de tant menjar sardines en escabe.
6. Amb les plu.es, la carretera era plena de bassals, de manera que els co.es esqui.aven els
vianants.
7. Du el cabell rin.olat, sense clen.a.

81
8. Amane. lenciam amb oli, sal i una ra.ol de vinagre.
9. Sha passat tot el mat intentant resoldre el .eroglfic.
10. Ses ma.estats, els reis, visitaran .erusalem.
Clau dels exercicis
6.
1. existir, mateix, exhalar, panxa, reixa,
exhortar, mixeta, txic.
2. exiliar, exculpar, coix, extra, paradoxa, rnxol, disbauxa, crixer.
7.
1. fixar, exercici;
2. exercit, xins;
3. arrauxat;
4. reeixida, execuci;
5. guixat;
8.
1. desig, ajeure's, fageda;
2. punxar-se, injeccions;
3. floreix, ginesta;
4. floreix, ginesta, marges;
5. Mxic, exrcit, saqueig;
6. empatar, escabetx;
7. rinxolat, clenxa;
8. amaneix, rajol;
9. jeroglfic;
10. majestats, Jerusalem;

82
10. Les lletres b-v i la h

10.1 Normativa de la b-v
Cal fixar-se en l'alternana que es troba entre el so p i la grafia "b", i entre el so u i la grafia "v".
1. S'escriu b si l'arrel d'un mot es troba el so p, independentment que aquest s'escrigui "b" o "p".
Aix, de sap: sabia, de tub: entubar.
2. S'escriu v si a l'arrel d'un mot es troba el so u i el derivat sona "b".
Aix, de mou: movia, de deu: devia.
Cal observar que hi ha molts noms i adjectius que tenen el mascul singular acabat en au, eu,
iu, ou i que, per tant, fan el femen en v.
Aix, blau, blava; teu, teva; viu, viva; nou, nova.
3. Els verbs de la primera conjugaci tenen l'imperfet acabat en -ava; o sigui, van escrits en v.
Exercicis
1. Escriu en els buits b o v segons les normes estudiades
1. Fixat en la lletra amb qu acaba el mot primitiu i escriu la que li correspongui en el

derivat.
adob: ado.ar; rep: re.ia; escriu: escri.ent; haur; ha.er; cap: ca.ia.
2. Escriu les formes dimperfet dindicatiu dels verbs segents, en la persona indicada.
Aix: tornar: (jo) ... tornava...

Anar (tu): .........................................; buscar (nosaltres): ............................; posar (ells):
...................................; portar (vosaltres): ......................................
3. Escriu la forma femenina dels mots segents.
blaus: .............................; vius: .......................................; nou: .............................;

seu: ................................

83
2. Divisi i imperfets
1. Dacord amb les normes de derivaci estudiades , escriu en els buits b o v.
llo.a, cal.esa, be.em, escri.im, plo.ia, mo.ien, ca.ien, ha.ien, dador.ar-ho
2. Completa larrel i la forma dimperfet dindicatiu dels verbes segents escrivint b o v en

els buits:
trobar: tro.a.a; canviar: can.ia.es; aprovar: apro-a-en; comprovar: compro..em;

emprovar: sempro.a.a; treballar: tre-all.eu; arribar: arri.a.en; rebentar: re.enta.es;
governar: go.erna.a.
Clau dels exercicis
1.
1. adobar, rebia, escrivent, haver, cabia;
2. anaves, buscvem, posaven, portveu;
3. blaves, vives, nova, seva.
2.
1. lloba, calbesa, bevem, escrivim, plovia, devien,
movien, cabien, havien d'adobar-ho;
2. trobava, canviaves, aprovaven, comprovvem, s'emprovava, treballveu, arribaven,
rebentaves, governava;
10.2 Pseudo-derivats
Hi ha una srie de mots cultes que no deriven del mot "popular" corresponent, sin que sn
cultismes (llatinismes). Per tant, no segueixen les normes normals de derivaci indicades.
Aix, de "calb", que sona "p" a fi de mot, en deriva "calbesa", escrit en "b", per no pas
"calvcie", escrit en "v", ja que es tracta d'un cultisme. En aquest cas, s'anomena pseudo-derivat
de "calb".
El mateix passa amb la "u" del verb "moure": en deriva "moviment" o "movia", per no pas
"mbil" o "autombil", que sn cultismes o pseudo-derivats.

86
Els mots corrents sn:
mot primitiu derivat pseudo-derivat

calb calbesa calvcie
corb corba curvatura
provar aprovar probable
escriu escrivent escriba
deure devia dbit
moure movia autombil
llavi llaviet labial
Exercicis
3. Completa els mots de les frases segents amb v o b segons es tracti de derivats o de
pesudo-derivats.
1. Davant de casa, hi ha.ia un autom.il aparcat que no el mo.ien mai de lloc.

2. La feina descri.ent actual s diferent de la que feia lantic escri.a.
3. No s gaire pro.able que apro.i lassignatura estudiant tant poc.
4. Aquests diners que de.em, apuntals a lapartat de d.it.
5. Esta.a preocupat per la se.a cal.esa; per aix, ha.ia pro.at molts remeis contra la
cal.cie.
Clau dels exercicis
3.
1. havia, autombil, movien;
2. escrivent, escriba;
3. probable, aprovi;
4. devem, dbit;
5. estava, seva, calbesa, havia, provat, calvcie;
10.3 Divergncies catal-castell
Sovint es troba que no es poden aplicar les normes de derivaci indicades per saber si cal
escriure "b" o "v". Cal pensar que normalment coincideixen les llenges romniques en la grafia
adient.
Per exemple, la norma general d'escriure "b" desprs d'una "m", o "v", desprs d'una "n".

87
Aix, enviar, embolicar, env, embenar, canviar, comboi.
A vegades, per, no se sap del cert si hi va una "m" o una "n" abans del so de "b". Per aix es
pot comparar amb les altres llenges per veure com s'escriu.
No obstant aix, per anar sobre segur cal conixer les principals divergncies existents respecte
el castell i el francs.
Exercicis
4. Omple els buits de les frases segents amb b o v
1. No tro.a.a per enlloc un recan.i per al meu autom.il.

2. Arri.a.en del viatge fora re.entats, per gens a.orrits.
3. El qui ha.ia dinter.enir era un ad.ocat que tre.alla a la Conselleria de Tre.all del go.ern
de la Generalitat.
4. De.ia molts diners, per no mo.ia ni un dit per solucionar-ho.
5. Ahir, a la.a, al Pas .asc, es jutja.a un cas da.ortament.
6. LEste.e ana.a amb el com.oi que va .olcar a Crdo.a.
7. Els lectors escri.ien moltes cartes, en les quals desapro.a.en aquells actes.
8. En Jaume s un noi espa.ilat, desin.olt, sese cap .ena als ulls.
Clau dels exercicis
4.
1. trobava, recanvi, autombil;
2. arribaven, rebentats, avorrits;
3. havia, intervenir, advocat, treballa, Treball, govern;
4. devia, movia;
5. Alaba, Basc, jutjava, avortament;
6. Esteve, anava, comboi, bolcar, Crdova;
7. escrivien, desaprovaven;
8. espavilat, desimbolt, bena;
10.4 LH, lletra muda
En el cas de la lletra muda "h" solen coincidir totes les llenges romniques. Hi ha, per,
algunes divergncies amb el castell que conv recordar.
1. En catal s'escriuen amb h, entre d'altres, els mots:

ham, hissar, harmonia, harmonitzar, subhasta, ahir, hivern, hivernacle.

88
Tamb en el cas dels prefixos comenats en hexa, hepta, hendeca.
2. En catal s'escriuen sense h antre d'altres, els mots:

orfe, orfelinat, orxata, coet, cacauet, benaurat, malaurat.
3. Tant poden anar amb h com sense els mots Annbal o Hannbal, Elena o Helena, Asdrbal o
Hasdrbal.
El mot aniquilar tamb es pot escriure anihilar.
s aconsellable, en aquests casos, triar la grafia senseh.
4. Algunes interjeccions van amb h i d'altres, sense.
Aix, ah!, oh!, eh?, hala, ehem; en canvi ui!, oi?, ai!, apa!
Exercicis
5. Completa les frases segents, omplint els buits amb el mot adequat
1. El nen tirava .......................... als micos.

2. Bevien ........................... de xufla.
3. A l................................. es glaa el riu i no es desgela fins a la primavera.
4. Pescava en aquell riu amb un ................................... molt resistent.
5. Ha acabat destudiar solfeig i aviat comenar l............................
6. La festa va acabar amb el llanament de ...................................
7. A lentrada del port, el vaixell ha ................................la bandera.
8. A les cinc faran la ............................................ de peix al Psit dels pescadors.
9. Aquells nois haven quedat .................................... a causa de la guerra.
10. Cal conrear en un .......................... aquestes plantes.
Clau dels exercicis
5.
1. cacauets;
2. orxata;
3. hivern;
4. ham;
5. harmonia;
6. coets;
7. hissat;
8. subhasta;
9. orfes;
10. hivernacle;

89
11.Les lletres p-t-c. b-d-g i q

11.1 Les terminacions P-T-C, B-D-G
A fi de mot o de sllaba, les consonants sonores b, d, g (anomenades amb el mot "bo-de-ga")

sonen com les sordes corresponents p, t, c (anomenades "pe-ta-ca").
Les normes que s'han d'aplicar en aquest cas sn les segents:
1. Mots aguts acabats en vocal i en el so p, t, c.
El so p, t, c a fi d'una paraula aguda precedida de vocal, generalment s'escriu tal com sona: amb
les lletres p, t, c, encara que els derivats s'escriguin en b, d, g.
Aix: tap, toc, pot; i tamb llop, antic, humit, malgrat els derivats lloba, antiga, humida.
2. Mots plans acabats en -id o en -it.
Quan un mot plat acaba en el so it, aquest s'escriu id o b it segons com soni en el derivat
(normalment el femen en da o en ta, respectivament).
Aix, pllid, lgid, rpid, cid, clid, escrits en id d'acord amb els derivats femenins acabats en
da.
En canvi, implcit, explcit, illcit, tcit, nclit, escrits en it d'acord amb els derivats femenins en
ta.
D'altra banda, cal recordar que polit s'escriu en it, malgrat polida, perqu s un mot agut.
3. Mots acabats en un aplec consonntic.
Si una paraula acaba en un aplec consonntic, format per una consonant qualsevol ms el so
final p, t, c, aleshores el so final s'escriur segons com soni i s'escrigui en els derivats.
Per exemple, sordesa: sord; sorts: sort; suprbia: superb; serpent: serp; llarga: llarg; arcada:
arc.

90
Exercicis
1. Dacord amb les normes, escriu el mascul corresponent de cada un dels mots
segents.
1. verda............................; lcita......................... ; muda .....................................;

2. esquerpa ................................; poruga ............................; decrpita............................;
3. gallega ................................; neboda ..................................; covarda ............................;
4. profunda ...................................; vlida .......................................; lloba ..........................;
5. grega ..................................; slida ...................................; tipa .................................;
6. certa .................................; tmida ....................................; feixuga ...............................;
7. amarga ................................; humida ..................................; rgida .............................;
8. amiga ............................................; intrpida .....................................; cndida .................
2. Omple els buits amb les lletres p, t,c o b, d, g
1. Ha senti. un soroll agu. molt for.

2. El re. cordialment, amb un cali. somriure;
3. No sa. pas la se. que passar al deser.
4. Aquell lla. est glaa. tot lhivern;
5. Cal anar ms rpi.; si no, farem tar.
3. Escriu el mot corresponent dels segents mots derivats
1. Un pas nrdic: pas del ..........................;

2. Un lloc enfangat: lloc ple de ...........................;
3. El fet de renegar: dir un ............................;
4. El fet de destorbar: ser un ................................;
5. Una tordera: lloc on habita locell anomenat ..................................;
6. Una figura torta: un dibuix ...................................;
7. La llengua de la Sardenya: lidioma ......................;
8. La verdor del prart: un prat ...................................
Clau dels exercicis
1.
1. verd, lcit, mut;
2. esquerp, poruc, decrpit;
3. gallec, nebot, covard;
4. profund, vlid, llop;
5. grec, slid, tip;
6. cert, tmid, feixuc;

91
7. amarg, humit, rgid;
8. amic, intrpid, cndid;
2.
1. sentit, agut, fort;
2. rep, clid;
3. sap, set, desert;
4. llac, glaat;
5. rpid, tard;
3.
1. nord;
2. fang;
3. renec;
4. destorb;
5. tord;
6. tort;
7. sard;
8. verd;
11.2 Casos especials
Fa excepci a les normes els casos segents:
1. Els mots que acaben en les terminacions -leg, -gog, - etud, -itud.
Aix, bileg, pedagog, prfug, quietud, solitud.
En canvi, virtut, escrit en t ja que la terminaci no s -itud, sin -irtut.
2. Tamb fan excepci, entre d'altres els mots segents:
cstig, nufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, cub, adob, club, rab.
3. Les formes verbals de primera persona del present d'alguns verbs acaben en nc, tot i que altres
formes verbals van amb ng medial.
Aix, tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc, acabades en c, malgrat la g de tingui, vingui,
entengui, estengui, comprengui.

92
Exercicis
4. Escriu la forma masculina dels mots segents:
centrfuga: .................................; biloga: .................................; sociloga: ......................;

fluda: ....................................; demagoga: ................................; freda: ............................
5. Escriu un derivat acabat en tud o en tut, segons que la forma sigui etud, itud
o b de consonant ms tut
exacte: ..................................; recte: ....................................; acte: ......................................;
pulcre: ..................................; alt: ...................................; sol: ......................................;
virtus: ................................; senil: senec....................; jovent: .............................
6. Escriu la primera persona del present dindicatiu dels verbs segents.

Exemple: entendre, jo entenc
prendre: ..................................; venir: ...........................; retenir: ...................;

ofendre: ..........................; pretendre: ....................; estendre: ......................
7. Completa els buits amb les lletres b, d , g o b p, t, c
1. Provin. duna zona de clima humi. i que fa molt de fre.

2. Tin. molta se.; em refrescar menjant uns quants prsse.s
3. Fa fasti. el lqui. que surt de linterior daquests tu.s tan rne.s
4. T un carcter tmi., per gens ferste.
5. No enten. com has accepta. aquest encrre.
6. El sud daquell pas s cli. per el nor. s gela.
Clau dels exercicis
4.
1. centrfug, bileg, socileg;
2. fluid, demagog, fred;
5.
1. exactitud, rectitud, actitud;
2. pulcritud, altitud, solitud;
3. virtut, senectut, joventut;

93
6.
1. prenc, vinc, retinc;
2. ofenc, pretenc, estenc;
7.
1. provinc, humit, fred;
2. tinc, set, prssecs;
3. fstic, lquid, surt, tubs, rnecs;
4. tmid, ferstec;
5. entenc, acceptat, encrrec;
6. sud, clid, nord, gelat;
11.3 El so p, t, c a l'interior de mot i la t final muda
1. A fi de sllaba, per no a final de mot sin a l'interior d'una paraula, tamb existeix el dubte
d'escriure el so p, t, c tal com sona, o b en b, d, g.
En aquest cas, cal consultar el diccionari i pensar, a ms, que catal-castell solen coincidir.
Aix, apte, absolut, admetre, atleta, ignorar, ictercia.
Conv, per, tenir en compte la grafia dels mots segents:
cognom, signar, augment, czema, dissabte, subtil, dubte, de sobte, submergir, subministrar,
subscriure, substituir, cabdal, cabdell, cabdill, pneumtic.
2. A ms de la t final muda de les formes verbals de gerundi (aix anant, cantant, fent) i d'alguns
adjectius (aix elegant, intelligent, amatent), es tenen els casos especials tant, tan; quan,
quant; gran.
a) Generalment tan es correspon amb el castell "tan", i tant, amb "tanto".
Aix, tan acompanya adjectius i adverbis; en canvi, tant acompanya verbs i noms.
Per exemple a les frases:
No s tan bonic com dius; s un home tan agradable!; s'hi est tan b aqu; no ho fa tan
malament; avui no fa tan fred com ahir; hem rigut tant!; no corris tant!
b) El mot quan indica "temps"; en canvi, quant significa "quantitat".
Aix, Quan vindr en Carles? Quant trigar a venir? Quant fa que s'ha anat? Quan se n'ha
anat? Quant val aix? Quant en vols, de sucre?

94
c) El mot gran s'escriu sempre sense "d" final, malgrat el derivat "grandesa".
Exercicis
8. Escriu un sinnim dels mots que hi ha en negreta a les frases segents. Trial entre
els mots esmentats a les normes
1. Han firmat els documents:

2. Han demanat una pujada de sous:
3. Sha immergit dins laigua:
4. Es tracta dun esdeveniment important:
5. De cop va irrompre la sala:
6. Han canviat les cobertes de les rodes:
7. Es tracta dels capitostos de la rebelli:
8. Han tingut una vacillaci en el moment de decidir-se:
9. T una granissada a la pell:
10. Sha desenrotllat tot el fil de llana:
9. Escriu en els buits tan o tant, quan o quant
1. ..........................tha costat la cartera? ........................... lhas comprada?

2. Avui fa un dia ...................... bonic! Feia.................. de temps que plovia! No s ..............
durar, per, aquest bon temps.
3. Ell s ............................capa de fer-ho, que mesgarrifo ................................ hi penso.
4. No en sabia .................. daquest tema, com la gent podia pensar ........................... el
sentien parlar.
5. Sel veia ..........................feli, que no sentn que estigui ara ....................deprimit.
10. Omple els buits amb les lletres p, t, c o b, d, g o b deixa el punt en blanc
1. Quan. si.nis el document, fes-ho amb el nom i els co.noms;

2. Dissa.te es produ un au.ment so.tat de temperatures;
3. Una pregunta su.til: quan es va iniciar el desgel en les relacions EUA-URSS?
4. Lestel vola tan. i ho fa tan. alt, que no tindr prou cordill al ca.dell;
5. Tin. els meu du.tes que aquest su.mergible funcioni.
6. Quan. bufa el vent del nor. fa un fre. que pela;
7. Escrivia sobre lau.ment de la solitu. entre la joventu.
8. No enten. com ha pogut aprovar aquella assi.natura; ho trobo tan, estrany!
9. Quin fsti. de dia! tan. esplndi. com era i de so.te, plovent!
10. Hi devia haver uns su.tils indicis de canvi dactitu. entre els membres del govern.

95
Clau dels exercicis
8.
1. signat;
2. augment;
3. submergit;
4. cabdal;
5. de sobte;
6. substitut, pneumtics;
7. cabdill;
8. dubte;
9. czema;
10. descabdellat;
9.
1. quant, quan;
2. tan, tant, quant;
3. tan, quan;
4. tant, quan;
5. tan, tan;
10.
1. quan, signis, cognoms;
2. dissabte, augment, sobtat;
3. subtil, quan;
4. vola tant i ho fa tan alt, cabdell;
5. tinc, dubtes, submergible;
6. quan, nord, fred;
7. augment, solitud, joventut;
8. entenc, assignatura, tan;
9. fstic, tan esplndid, sobte;
10. subtils, dactitud;
11.4 Le lletres C-Q
-Generalment, el so qua, que, qi, quo sona com a diftong i, per tant, s'escriu en q.
Aix, els mots qesti, quan, quantitat, qualitat, quaranta, quota de pagament, quasi.
Cal observar que s'ha d'evitar la pronncia simple "curanta, custi, casi, calitat, cantitat".
-Hi ha uns pocs mots que tenen el so de "cu" escrit en c, ja que no formen diftong creixent. En
tot cas, si el formen, aquest s decreixent.

96
Aix, cua d'animal, cuota d'animal, evacuar una zona, sense diftong, i cuina, cuir, cuirassa,
cuitar, cuita-corrents, amb el diftong "ui" decreixent, com en el cas del mot truita.
Els femenins que es formen a partir d'un mascul acabat en"cu", s'escriuen en c, ja que no
formen diftong.
Per exemple, vacu: vcua; innocu: inncua; perspicu: perspcua; conspicu: conspcua.
En canvi, els femenins que es formen a partir d'un mascul acabat en "c", s'escriuen en q, ja que,
en aquest cas, formen un diftong creixent.
Aix, oblic: obliqua; inic: iniqua; ventrloc: ventrloqua.
Exercicis
11. Canvia el gnere dels mots segents: si estan en mascul, escriu-los en femen, i a la
inversa
1. conspcua: .................................................; obliqua: ...........................................;

2. ventrloc: ....................................................; perspicu: ......................................;
3. inic: ............................................................; vacu: ................................................
12. Canvia el mot que hi en negreta pel que hi ha entre parntesi i torna a escriure
cada frase
1. Sn substncies inncues (productes)

2. Es tracta duna acci iniqua (acte)
3. Sn uns homes ventrlocs (dones)
4. Traa unes lnies obliqes (angles)
5. s una exposici vcua (contingut

97
Clau dels exercicis
11.
1. conspicu, oblic;
2. ventrloqua, perspcua;
3. iniqua, vcua;
12.
1. Sn productes innocus.
2. Es tracta d'un acte inic.
3. Sn unes dones ventrloqes.
4. Traa uns angles oblics.
5. s un contingut vacu.

98
12. Aplecs consonntics
12.1 Aplecs amb la N i la M
En general, s'escriu n davant de f i m davant de m, com passa amb tots aquells mots que
comencen amb els prefixos con, en, in.
Aix, confiar, commemorar, enfilar, emmalaltir, infeli, immediat.
Casos especials
Fan excepci a la norma general els casos segents:
-Els prefixos amfi i circum van escrits amb una m.
Aix, amfibi, amfiteatre, amfitri, circumferncia, circumflex, circumval.laci.
-Tamb s'escriu mf els mots segents: mfora, cmfora, mfasi, pamflet, triomf, xamfr,
simfonia, nimfa, limfa, pmfil, trumfo, samfaina.
-Hi ha pocs mots compostos que s'escriuen nm, com ara tanmateix, enmig, granment.
Exercicis
1. Segons la norma general, construeix mots compostos afegint els prefixos con, en o
in als mots segents, canviant la n per la m quan calgui
En alguns casos, caldr afegir el sufix verbal corresponent (-ar o ir).
Aix: mandra: emmandrir; farina: emfarinar.
1. Amb el prefix con:

figurar, moure, fabular, mutable, federar, memorable.
2. Amb el prefix en:

muralla, fang, mscara, front, marc, fort.
3. Amb el prefix in:

mobilitzar, filtre, moble, flexible, millorable, fidelitat.

99
2. Escriu els contraris dels mots segents, afegint els prefixos in o im segons
correspongui:
1. mortal: ...................................; feli: .................................; moral: ................................;

2. finit; .................................; madur: .....................................; fal.lible: .........................;
3. merescut: ......................................; franquejable: ..........................; mbil: ....................;
4. fidel: .................................; manejable: .....................................; fatigable: .......................
3. Escriu el verb corresponent a lacci definida:
1. Guardar en un magatzem: ...........................................;

2. Posar mid: ................................................;
3. Tenir molta feina: ...............................................;
4. Dirigir un focus cap a un objectiu: .....................................................;
5. Posar una mordassa: ................................................................;
6. Posar una faixa a alg: ...................................................
4. Tenint en compte els casos especials esmentats, omple els buits amb m o n
1. Aquell escrit era un pa.flet.

2. Ha trio.fat lorquestra si.fnica de Viena.
3. E.mig daquell xivarri no se senitia res.
4. Ha posat molt d.fasi en la seva resposta.
5. Lautobs de circu.val.laci s el 44.
6. La.fiteatre conserva intacte la semicircu.ferncia de la graderia.
7. Hi ha una exposici d.fores romanes.
8. Al xa.fr de casa meva hi ha un quiosc.
9. Han construt un vehcle a.fibi molt sofisticat.
10. La.fitri rebia tots els convidats amb molta cerimnia.
Clau dels exercicis
1.
1. configurar, commoure, confabular, commutable, confederar, commemorable.
2. emmurallar, enfangar, emmascarar, enfrontar, emmarcar, enfortir.
3. immobilitzar, infiltrar, immoble, inflexible, immillorable, infidelitat.
2.
1. immortal, infeli, immoral.
2. infinit, immadur, infallible.
3. immerescut, infranquejable, immbil.

100
4. infidel, immanejable, infatigable.
3.
1. emmagatzemar;
2. emmidonar;
3. anar enfeinat;
4. enfocar;
5. emmordassar;
6. enfaixar;
4.
1. pamflet;
2. triomfat, simfnica;
3. enmig;
4. mfasi;
5. circumvallaci;
6. amfiteatre, semicircumferncia;
7. mfores;
8. xamfr;
9. amfibi;
10. amfitri;
12.2 Els aplecs MT, MPT, MR i MV
1. Moltes paraules acabades en sumpte i en sumpci duen mp elles i altres mots de la seva
famlia.
Aix, assumpci, assumpte, exempci, exempt, presumpci, presumpte.
2. Casos especials.
Atenci a la grafia dels mots impremta, empremta (o petja), premsa, tramvia, triumvir, somriure
i derivats.
3. El cas del mot compte i dels seus derivats.
-Quan equival a "clcul" va escrit mp.
Aix, fer o passar comptes; comptar; comptabilitat; tenir un compte corrent; demanar el compte
o factura; pagar al comptat; tenir en compte; anar en compte.
-Quan equival a "rondalla" va escrit nt.

101
Aix, explicar un conte; contar o explicar una histria.
-Quan equival a "ttol nobiliari" va escrit mt.
Aix, els comtes de Barcelona; la ciutat comtal; un comtat; la comtessa.
Exercicis
5. Omple els vuits amb m, n o mp
1. Un co...tador electrnic co...ta el temps amb una gran precisi.

2. La ciutat de Barcelona rep el nom de ciutat co...tal perqu era on residien els co...tes-
reis catalans.
3. Co...tar una histria vol dir el mateix que explicar una histria.
4. Els assassins van deixar empre...tes digitals pertot arreu.
5. Hi ha una exposici de pre...ses antigues.
6. Lacte dinvestidura fou molt su...tus.
7. Aquell noi ha quedat exe...t de fer el servei militar.
8. Sestableix una exe...ci en el pagament dimpostos en cas de retolar la botiga en catal.
9. No caiguis en la te...taci de menjar dolos, que tengreixars.
10. A lexposici es poden veure uns tra...vies antics molt ben conservats.
11. Tingues en co...te que a lhora de passar co...tes cal anar molt de co...te de no
equivocar-se.
12. En aquella poca es produen molts ate...tats.
13. Tots els s...tomes assenyalen una millora de la situaci econmica.
14. Era un individu presu...tus i malcarat.
15. Co...tat i debatut, no hi ha res ms a co...tar. Ja tho he explicat tot.
Clau dels exercicis
5.
1. comptador, compta;
2. comtal, comtes;
3. contar;
4. empremtes;
5. premses;
6. sumptus;
7. exempt;
8. exempci;
9. temptaci;
10. tramvies;
11. compte, comptes, compte;
12. atemptats;
13. smptomes;

102
14. presumptus;
15. comptat, contar;
12.3 Altres aplecs
Hi ha uns pocs mots que dupliquen alguna consonant, com ara:
gg En els mots suggerir, suggeriment, suggesti.
dd En els mots addici, additament, addicci, addicte, drogoaddicte, adduir.
mm En els noms propis Emma, Gemma (a diferncia de la lletra"ema"o de la "gema o rovell"),

summa ("compilaci"), summe ("suprem"), gamma.
nn En els noms Anna, Susanna i en els mots annex, connex, bienni, tennis, i derivats.
Exercicis
6. Escriu en els punts suspensius g o gg, d o dd, m o mm, n o nn
1. Lacci dafegir o agregar una cosa sanomena a...ici.

2. Fer una insinuaci a alg s su...erir-li alguna cosa.
3. Trobem la lletra e...a repetida en els noms propis femenins E...a i Ge...a.
4. Ajuntar una cosa a una altra, de manera que aquella depengui daquesta, ho indiquem
en el mot a...exar.
5. Es troba la lletra e...a repetida en els noms A...a i Susa...a.
6. Un perode de dos anys sanomena bie...i.
7. Cal revisar totes les co...exions elctriques.
8. Podia escollir entre una mplia ga...a de colors.
9. La recopilaci de totes les parts dun cincia sanomena su...a.
10. Era un fet duna gran importncia: de su...a importncia.
11. Una persona fortament inclinada al consum dun producte s un a...icte.
12. Els conservants que afegeixen als aliments envasats sanomenen a...itius.
13. Les raons a...udes per la part contrria no eren gens convincents.
14. Una cosa que estimula el pensament s una cosa su...estiva.
15. Estaven restaurant les dependncies a...exes de la casa.
7. Completa les frases segents amb la lletra i aplec consonntic apropiat
1. Aquest assu...te que sur a la pre...sa s una i...oralitat.

2. A la ciutat co...tal circulava un tra...via de circu...val.laci.

103
3. Per les empre...tes digitals han descober el presu...te autor de late...tat.

4. Les seves filles es diuen: A...a, E...a, Ge...a I Susa...a.
5. Han e...agatzemat tots aquests productes que estan exe...ts dimpostos.
6. Menfarfega passa co...tes; necessitaria un co...table.
7. Aquesta sa...faina preparada cont uns a...ditius autoritzats.
8. Cal anar amb co...te amb els pa...flets trio...falistes.
9. Co...ecta el co...utador i veurem com funciona aix.
10. Els a...exos daquest treball sn encara a la impre...ta.
11. Ha fet un bon su...eriment per fer el local ms co...fortable.
12. La interpretaci daquesta si...fonia s i...illorable.
13. Has de tenir en co...te que encara no ho ha co...tat pas tot.
14. El co...te ha comprat aquella finca al co...tat.
15. Pots co...tar! Si no van amb ms de co...te ja sho trobaran.
Clau dels exercicis
6.
1. addici;
2. suggerir-li;
3. ema, Emma, Gemma;
4. annexar;
5. ena, Anna, Susanna;
6. bienni;
7. connexions;
8. gamma;
9. summa;
10. summa;
11. addicte;
12. additius;
13. addudes;
14. suggestiva;
15. annexes;
7.
1. assumpte, premsa, immoralitat;
2. comtal, tramvia, circumvallaci;
3. empremtes, presumpte, atemptat;
4. Anna, Emma, Gemma, Susanna;,
5. emmagatzemat, exempts;
6. comptes, comptable;
7. samfaina, additius;
8. compte, pamflets, triomfalistes;
9. connecta, commutador;
10. annexos, impremta;

104
11. suggeriment, confortable;
12. simfonia, immillorable;
13. compte, contat (=explicat) o comptat (=passats els comptes).
14. comte, comptat;
15. comptar, compte;
12.4 La "ela" geminada
Cal tenir en compte que la pronuncia no sol indicar quan un mot va amb l.l o amb una sola l
sola. Per tant, conv conixer de memria els mots ms corrents que duen "ela geminada" i, en
cas de dubte, consultar el diccionari.
Tot i aix, hi ha les orientacions segents:
1. Mots populars que van amb "ll" i que tenen un significat semblant als cultismes, que duen l.l.
Aix: pell, pellcula; aixella, axillar; metall, metllic; cabell, capillar; cancell, cancellar;
cristall, cristall.
2. Mots que comencen en els prefixos col-, il-, que signifiquen "companyia" ("amb": "col") i
negaci ("no":"il").
Aix, collaborar, collecci, collocar, collegi, collisi, colloqui; illimitat, illcit, illegal,
illgic, illegtim.
3. Parelles de significat diferent segons duguin "ll" o no.
Aix: allocuci (discurs), elocuci (manera de parlar); alludir o allusi (referir-se), eludir
(defugir); villa (torre), vila (ciutat petita); estellar (sideral), estelat (estrellat); anullar (fer nul),
anular (dit anular).
4. Mots corrents que duen ll:
allegar, allucinar, allrgia, aquarella, parcella, cella, mortadella, Compostella,

novella, tilla, tranquilla, gorilla, cavillar, oscillar, installar, apellar, sollicitar,
rebellar-se, Brusselles, bllic, cllula, idilli, intelligncia, afallera, pllida, pollen,
parallela, penicillina, polluci, satllit, pusillnime, putxinelli.
5. Mots que no duen ll:
Entre d'altres, religi, celebrar, celebraci, alegre, soluci, solucionar.
Pel que fa als nmeros, alguns que comencen per "mil", van amb l.l: millsim, millenari,
millmetre, milligram.

105
En canvi, d'altres van amb una sola "l": mil, miler, milenar, mili.
Exercicis
8. Escriu el contrari dels mots segents, fent servir el prefix negatiu il
1. llegible: ...............................; limitat: ...............................; lcit: ............................;

2. lgic: ...............................; licitud: ...................................; legal: ............................
9. Completa els buits amb l o ll, tenint en compte la llista dels mots que duen
ll i els que no en duen
1. El 1988 es va ce..ebrar el mi..enari de Catalunya.

2. Cada mi..gram daquest producte val un mi..i.
3. Almenys hi havia un mi..er de joves: a tothom sel veia molt a..egre.
4. La so..uci del problema estava cada cop ms allunyada.
10. Escriu el mot que dugui ll que estigui emparentat amb un dels que hi ha la llista
segent i que duen ll
1. corall: ..............................; llum: .............................; fallar: .....................................;.

2. mall: .................................; flagell: ............................; metall: ..................................
11. Dacord amb les parelles de mots esmentades, omple els buits de les frases
segents:
1. En aquella vi..a, hi havia una vi..a modernista molt famosa.

2. El conferenciant va demostrar en la seva a..ocuci posseir una gran e..ocuci.
3. El poltic entrevistat ha e..ludit respondre sobre el afer al qual havia a..udit el
periodista.
4. Era una nit tota este..ada quan llanaren el coet cap a lespai este..ar.
5. Ha anu..at totes les visites previstes.
6. Sha fet mal al dit anu..ar.
12. Completa els buits de les frases segents am l o ll
1. Li..ustre conferenciant va fer una a..usi a aquest tema.

2. El conductor , que sort i..s, e..ud tota responsabilitat.
3. Han insta..at uns sat..its b..ics a lespai este..ar.

106
4. El subreto..ats de la pe..cula eren del tot i..egibles.
5. Hi ha un mi..er de so..icituds danu..aci de matrimoni.
6. La reuni de caps destat tindr lloc a Brusse..es.
7. Va actuar en tot moment amb molta inte..igncia i tranqui..itat.
8. El mi..enari va ser celebrat amb tota so..emnitat.
Clau dels exercicis
8.
1. illegible, illimitat, illcit.
2. illgica, illicitud, illegal.
9.
1. celebrar, millenari;
2. milligram, mili;
3. miler, alegre;
4. soluci;
10.
1. corall, illuminar, fallible o infallible;
2. malleable, flagellar, metllic;
11.
1. vila, villa;
2. allocuci, elocuci;
3. eludit, alludit;
4. estelada, estellar;
5. anullat;
6. anular;
12.
1. illustre, allusi;
2. ills, elud;
3. installat, satllits, bllics, estellar;
4. subretolats, pellcula, illegibles;
5. miler, sollicituds, anullaci;
6. Brusselles;
7. intelligncia, tranquillitat;
8. millenari, celebrat, solemnitat;

107
NDEX
Blocs de continguts i criteris d'avaluaci 1
ORTOGRAFIA 3
1. Vocal neutra 4
1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen 5
1.2 Ortografia de la vocal neutra 5
1.3. Excepcions i divergncies catal-castell 9
2. U feble 15
2.1 So de u feble i lletres que el representen 15
2.2 Ortografia del so de u feble 16
2.3 Excepcions i casos especials 19
3. La sl.laba i el diftong 24
3.1. Identificaci de sllabes i separaci de paraules a final de ratlla 24
3.2. El diftong 25
3.3 Reps dels sons de la i i de la u 28
4. Apstrof, contracci i guionet 30

4.1 Normes de l'apstrof 30
4.2 La contracci 33
4.3 El guionet 34
5. Accentuaci 40
5.1 Classes de mots 40
5.2 Normes de l'accentuaci 41
5.3 Tipus d'accent 43
6. Accent diacrtic 49
6.1 Casos especials d'accentuaci 49
6.2 Concepte 52
7. La diresi 60
7.1 Normes de la diresi 60
7.2 Diresi per derivaci 62
7.3 Excepcions de la diresi 64
8. La essa sorda i sonora 67

8.1 Els sons sonor i sord en la essa 67

108
8.2 Normes generals de l'ortografia de la essa sonora i sorda 69
8.3 Normes particulars d'ortografia de la essa sorda 70
8.4 Casos especials de essa sonora 73
8.5 Casos especials de essa sorda 74
9. Els sons de la ge i de la xeix 77

9.1 Els sons i les lletres de la J-G i de la TJ-TG 77
9.2 Els sons i les lletres IG i TX 79
9.3 Sons i lletres de la X i de la IX 80
10. Les lletres b-v i la h 83

10.1 Normativa de la b-v 83
10.2 Pseudo-derivats 85
10.3 Divergncies catal-castell 86
10.4 LH, lletra muda 87
11.Les lletres p-t-c. b-d-g i q 89

11.1 Les terminacions P-T-C, B-D-G 89
11.2 Casos especials 93
11.3 El so p, t, c a l'interior de mot i la t final muda 95
11.4 Le lletres C-Q
12. Aplecs consonntics 98

12.1 Aplecs amb la N i la M 98
12.2 Els aplecs MT, MPT, MR i MV 100
12.3 Altres aplecs 102
12.4 La "ela" geminada 104

1 Català Accés Superior Dossier 1 Part + Exer - Sol 12-13

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

1 Català Accés Superior Dossier 1 Part + Exer - Sol 12-13

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CFA Singuerln 2012-2013

Prova dAccs als Cicles Formatius de Grau Superior

Blocs de continguts i criteris d'avaluaci

Comprn i interpreta les informacions ms rellevants de textos orals i escrits

Elabora textos escrits a partir de les estructures de cadascuna de les

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

Aplica els elements caracterstics del registre lingstic corresponent als

Analitza les relacions significatives entre les paraules en relaci amb la

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

mot primitiu so tnic mot derivat so ton lletra

1. Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.

Mot primitiu so tnic mot derivat so ton lletra

2. Subratlla les vocals que sonin neutres dels mots segents

-Qu? Ja se saben els resultats? Crec que no. Almenys, jo no els s.

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

Clau dels exercicis

1.2 Ortografia de la vocal neutra

Si el mot est en singular, s'escriur a si s femen o b e si s mascul.

Si el mot est en plural, sigui mascul o femen, s'escriur sempre e.

Aix: "casa", "poble", "cases", "pobles".

Si el verb acaba en vocal, s'escriur a. En canvi, si acaba en consonant o en el diftong -eu,

3. Al mig d'un mot.

Aix, de "Pau" o de "peu" es tindr "Pauet" o b "peuet".

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

Aix, "viatge especial, de tipus cultural" o b "viatge espacial, a l'espai exterior".

En alguns mots, el pas del singular al plural origina canvis consonntics.

1. A lentrada de la cov. hi havi. un cov.;

1. Penseu en unes altres coses!

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

Jutge / jutja, portan / porten, tracte / tracta, compran / compren

1. T un ........................... molt bo amb tothom / No es ......................... pas daix.

6. Escriu a o e en els buits dels mots segents

1. Viatj. massa rpid; no s si aprofitar gaire el viatg.;

7. Dacord amb la norma 3 estudiada, la a i la e tniques dun mot primitiu sonen

1. Una noia pleneta: .............................. / Una vall planeta: ..............................

Afegeix als mots segents els sufixos indicats:

1. edat i ejar: derivaci nominal i verbal a partir dun adjectiu.

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

lliure: ................................................. / ell lliura: .............................................

1. .ccs a lautopista / .xcs de velocitat.

Clau dels exercicis

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

1.3. Excepcions i divergncies catal-castell

Aix: poema, poeta, monarca, un demcrata, un homicida, un artista.

b) S'escriu e la vocal neutra final del tipus dels mots segents:

-Adjectius d'una sola terminaci, vlida per als dos gneres.

La majoria d'aquests adjectius acaben en aire / ble / me / ne.

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

a) Formes verbals en que es poden trobar tant la a com la e tniques.

En aquests verbs, s'escriu a o b e quan sn tniques (segons la pronuncia dialectal de cadascu),

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

1. Deixen les torres lliures.

1. Es fei.n un embolic quan estudiav.n els apunts de fsica;

1. El nen n.ixer a lestiu: ell ............ o b ................

1. .mpries s un indret m.ravells i respl.ndent.

Llengua Catalana 1 part Prova dAccs Josep-Manel Alarc

15. Escriu en singular les frases segents:

1. Ells omplen els cntirs.

16. Omple els buits amb la lletra a o b e.

1. Tots ells vivi.n molt pobr.ment.

Clau dels exercicis