Professional Documents
Culture Documents
LLENGUA CATALANA
PRIMERA PART: ORTOGRAFIA
Josep-Manel Alarc
https://sites.google.com/site/jmalarco/
https://sites.google.com/site/catalapacfgs/
jmalarco@gmail.com
1
1. Comprensi
2. Expressi
3. Utilitzaci de la llengua
ORTOGRAFIA
1. Vocal neutra
1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen
Cal fixar-se en els mots del quadre segent: els tres sn voclics tnics passen a un sol so ton
en catal oriental, anomenat so de vocal neutra, quan la fora de l'accent es desplaa cap el
sufix de derivaci.
Aix, en els parlars orientals del catal, generalment tota a i tota e tniques sonen neutres quan
passen a ocupar una posici tona.
En canvi, els parlars occidentals mantenen el so, amb un nic canvi: la e oberta passa a sonar e
tancada en posici tona.
Exercicis
1. Afegeix el sufix er o b et als mots tnics del quadre segent i escriu els derivats
que en resulten
2. Subratlla les vocals tones que sonin neutres dels mots segents.
davantal / ventada / ferreteria
1.
1. , davanter, neutre, a; , ventet, neutre, e; , ferrer, neutre, e;
2. davantal, ventada, ferreteria;
2.
1. Qu? Ja se saben els resultats? -Crec que no. Almenys, jo no els s.
2. Dalt del cel es formen nvols negres : s signe de tempesta.
3. Cada mat sent el ve com se'n va a treballar.
La posici del so de vocal neutra en un mot i la classe de mot determinen les normes que s'han
d'aplicar per escriure la lletra corresponent a o e.
Aix, la lletra que cal escriure per representar el so de vocal neutra depn que aquest so estigui a
final de mot o no. Si es troba a fi de mot, encara s'haur de distingir entre els mots que siguin
verbs dels que no ho siguin.
1. A fi de mot.
2. A fi de verb.
Si el mot t una forma primitiva en qu la vocal neutra sigui tnica, s'escriur a o b e segons
com soni en posici tnica.
En verbs, la tercera persona del present indicar la vocal tnica: de "ell paga" o de "ell pega" es
tindr "pagar" o b "pegar".
Si no es pot trobar la vocal tnica, s'haur de memoritzar la grafia correcta. Generalment, solen
coincidir en el catal i el castell.
Comentari
Aix, s'observa, de taca: taques; de cega: cegues; de Pasqua: Pasqes; d'aigua: aiges; de raa:
races; de roja: roges.
Exercicis
3. Dacord amb les normes, escriu la lletra que correspongui en els buits de les frases
segents
4. Dacord amb les normes i el Comentari, reescriu cada frase segent passant-la al
singular, si s plural, o al plural si s singular
Exemple: jo tenia temps: nosaltres tenem temps; ells eren alts: ell era alt.
5. Fixat en la diferncia entre agafan tres, de llibres i ells agafen tres llibres.
En el primer cas, el verb acaba en vocal i per aix la vocal neutra final sescriu a (la n s el
pronom en redut). En canvi, en el segon cas, es tracta duna terminaci verbal plural
acabada en consonant; per aix sescriu e.
Tenint en compte el tipus de paraula (s a dir, si es tracta dun verb o no) i les terminacions,
escriu en els punts suspensius corresponents els mots segents:
Escriu la forma tnica corresponent a cada un dels mots segents (en el cas dels verbs, la
tercera persona del present dindicatiu).
Per exemple: de maset mas, per de meset mes; de manar ell mana, per de
menar ell mena.
8. Sovint no es troba en posici tnica la vocal neutra medial. Coneixent, per, les
regles de derivaci de mots es pot saber quina vocal hi correspon
2. ment: adverbis derivats del femen dels adjectius o b noms derivats de verbs.
9. Sha vist que sovint les vocals medials coincideixen amb el castell. Completa amb
a o b e els mots segents:
3.
1. cova, hi havia, cove;
2. anveu, segar;
3. demostrava, afecte, aquestes, bsties;
4. torna, vaset;
5. poses, sopa;
4.
1. Pensa en una altra cosa.
2. Tenen unes idees vagues dels fets.
3. Desitja un sou digne.
4. Ells busquen uns bons paraiges.
5. Havien de pagar les fiances.
6. Era una terra pobra.
7. Les roques cobrien les platges.
8. Avui comena lacte.
9. Tria la fulla tendra.
10. Amaguen unes proves als jutges.
5.
1. tracte, tracta;
2. compren, compra'n;
3. porta'n, porten;
4. jutge, es jutja;
6.
1. viatja, viatge;
7.
1. plena, plana;
2. plaga, ell plega;
3. ell besa, ell es basa;
4. passa, pesa;
5. rama, ell rema;
8.
1. netedat, netejar; claredat, clarejar;
2. lliurement, lliurament, pobrament, abonament;
9.
1. accs, excs;
2. especial, espacial;
3. asptiques, escptiques;
4. efecte, afecte
S'agruparan els casos excepcionals segons la posici que ocupi la vocal neutra dins el mot.
1. Vocal final
a) S'escriu a la vocal neutra final d'alguns mots masculins acabats en les terminacions ma / ta /
arca / crata / cida / ista.
Tamb els mots terra, dia, titella, belga, persa, entre d'altres.
En aquest cas, coincideix el catal i el castell, excepte els adjectius pobre i rude.
Aix, els mots: una cantaire, una dona amable, una acci infame, una cerimnia solemne.
-Alguns noms coincidents amb el castell, que sovint sn pronunciats incorrectament com en
lloc de ser-ho amb el so caracterstic de la vocal neutra.
Per exemple: base, fase, frase, classe, srie, higiene, torre, pirmide, efgie, barbrie, mare,
entre d'altres.
-L'infinitiu dels verbs de la segona conjugaci acabats en -re, com ara seure, moure, estendre,
cometre.
Tamb les formes niques (amb els seus compostos): corre, obre, omple, vine.
2. Vocal medial
En aquest cas s'escriuran les formes febles, o sigui la vocal neutra, sempre en a.
-Es tracta dels verbs haver / saber / fer / caure, que segueixen la norma general de la tercera
persona del present que du una a: "ell ha, ell fa, ell sap, ell cau", malgrat la e tnica d'altres
formes, com ara, "jo he de fer, jo s, ell queia".
-Tamb en el cas de les formes dobles dels verbs jeure o jaure, nixer o nixer, treure o
traure, i els seus compostos.
Aix, "ell jeu o jau", per ell jaur; "ell neix o naix", per ell naixer, "ell treu o trau", per ell
traur.
3. Altres casos
rac, malenconia, psiquiatre, orgue (instrument musical), rgan (part d'un cos), orfe.
Exercicis
10. Escriu la lletra que correspongui a cada buit dels mots segents:
a. Noms i adjectius.
sistem. capitalist., un aristcrat., un palet., un sucid., una bona boletair., fulla
perenn., una persona afabl., una massa enorm.
b. Verbs.
11. Escriu en singular les frases segents, tenint en compte especialment les excepcions que
fan referncia als adjectius que tenen una sola terminaci per als dos gneres (coincidents
amb el castell, llevat de pobre / rude).
12. Escriu en els buits a o b e, tenint en compte les normes dels finals nominals i verbals, i
tamb les excepcions corresponents.
13. Escriu la vocal corresponent a cada mot i, desprs, les dues formes tniques
corresponents.
14. Escriu en els buits a o b e, tenint en compte les normes de derivaci i les
excepcions.
10.
1. sistema capitalista, aristcrata, paleta, sucida, boletaire,
perenne, afable, enorme;
2. recorre, reveure, prometre, asseure;
11.
1. Deixa la torre lliure.
2. Vine a veure'm aviat!
12.
1. feien, estudiaven;
2. era, demcrata, culte, amable, altruista;
3. clebre, atleta, belga, era, esportista;
4. veneu, alegres, cinema;
5. tnue, entrava, omplia, cambra;
6. obre, les, portes, aquella, pobra, ajuda'ls;
13.
1. naixer; neix, naix;
2. jaur; jeu, jau;
3. distragueu; distreu, distrau;
14.
1. Empries, meravells, resplendent;
2. desemparat, enyorat;
3. efeminat, malenconis;
4. rac, monestir;
5. tragueren, assass, psiquiatre;
6. ebenista, far, sanefes, envernissar-lo;
7. davant, treballadors, faran, assemblea;
8. ambaixador, sinteress, Sardenya;
9. hi haur, orgue, avariat;
10. rancors, arravataren;
11. nasqu, Esparreguera, orfe;
12. tragus, avaluaci;
15.
1. Ell omple el cntir.
2. Avui signa el contracte.
3. Ell caa furtivament.
4. Es un noi culte.
5. Ram de fulla perenne.
6. Ella s bona alumna.
7. El paleta s a la torre.
8. s un jove periodista.
9. Concorre a 1'oposici.
10. Ep! Obre'm la porta.
16.
1. vivien, pobrament;
2. sembla, afecci, estmac;
3. vine, assemblea;
4. avaluar, avaria;
5. estiuejar, Sardenya;
6. far, lliurament;
7. traurem, davantals, desarem, calaixera;
8. nedadors, esgotaren;
9. aparixer, febre, refar;
10. m'ajaur, crida'm;
2. U feble
2.1 So de u feble i lletres que el representen
Cal fixar's-hi en el canvi de so que es produeix amb la o tnica d'un mot primitiu quan passa a
sonar o feble en un mot derivat: en els parlars orientals del catal passa a sonar u, per s'escriu
amb la mateixa lletra.
Per aix, el so de u feble pot ser representat per les lletres o o b u, depenent del fet que
provingui d'una o tnica o d'una u tnica, respectivament.
Aix, en els parlars orientals del catal -excepte el mallorqu-, tota o tnica, oberta o tancada,
sona u quan passa a ocupar una posici tona.
En canvi, els parlars occidental i el mallorqu- mantenen el so, amb un nic canvi: la o oberta
passa a sonar o tancada en posici tona.
Exercicis
1. Fixat en els mots del quadre: els tres sn voclics tnics passen a un sol so ton en
el catal oriental, anomenat so de u feble, quan laccent es desplaa cap`el sufix de
derivaci.
1. Afegeix el sufix er o b eta als mots tnics del quadre segent i escriu els derivats que
en resulten.
Completa el quadre escrivint el so i les lletres corresponents.
2. Tenint en compte els mots primitius una ploma; ell munta; aix put molt; ell ja
no pot ms, escriu la lletra o b u als buits dels mots de les frases segents:
Un pl.mall per treure la pols; m.ntatge dun aparell; aquell producte p.dia molt; ell ja
no p.dia ms.
1.
1. , forner, u, o; , doneta, u, o; , duneta, u, u;
2. plomall, muntatge, pudia, podia;
2.
"
1. sordeja";
"
2. adormir-se";
"
3. trobareu", "romnic", "pontet";
Cal fixar-se que les normes a aplicar tenen en compte si el so de u feble es troba a fi de mot o b
al mig d'un mot.
1. A fi de mot
El so de u feble final s'escriu generalment o, per si el femen fa -ua o b es tracta d'un diftong -
eu, aleshores s'escriur u.
Cal fixar-se que la o final catalana, pronunciada u feble, es correspon sovint amb una o final del
castell; en canvi, una u final en catal sol coincidir amb alguns mots que acaben en -uo, -eo en
castell.
No s'ha d'escriure, per tant "uu" final en els casos en qu un mot castell acabi en uo.
Si el mot t una forma primitiva en que es pot trobar el so de u feble en posici tnica, s'escriur
o o b u segons com soni en aquesta posici.
Quan no es pugui trobar una posici tnica, aleshores caldr que es memoritzi la grafia
correcta.
En aquest cas, tamb es podr comparar amb el castell, ja que hi solen haver fora
coincidncies.
Comentari
2. La primera persona del present dindicatiu dels verbs de la primera conjugaci presenta una
variaci dialectal.
Aix, de "mirar", es pot trobar les variants: "jo miro, mire, miri, mir".
Exercicis
3. Escriu en els punts una o o una u, dacord amb les normes estudiades sobre el so de u
feble a final de mot
freno, fre: paro, atur; gasto, despesa; robo, robatori; tiro, tret
Quan es tracta dun verb, recorda que cal buscar la tercera persona del present dindicatiu.
7. Quan safegeix un sufix al radical dun mot amb una o tnica, aquesta passa a sonar
u feble
Afegeix als mots segents els sufixos indicats i subratllan el so de u feble resultant.
1. ejar
fosc: ...........; espurna: .................;fluix: ...................; tros: ..............................
2. s
pols:....................; groc: .....................................; pluja: ...........................
3.
1. assiu., superfu., zero, suro, liceu, correu.
2. comportament ambigu; moviment continu; producte innocu.
4.
1. estiu, Ateneu;
2. riu, ferro;
3. individu, complexos;
4. perplexos, trofeu;
5.
1. gasto, despesa;
2. tret, tiro;
3. freno, fre;
4. paro, atur;
5. robatori, robo;
6.
1. ull, olla;
2. foll, full;
3. put, pot;
4. munta, triomfa;
5. espolsa, expulsa;
7.
1. fosquejar, espurnejar, fluixejar, trossejar;
2. polss, grogs, plujs;
1. Alguns cultismes no segueixen la vocal corresponent del mot popular i per aix s'anomenen
pseudo-derivats.
D'entre el ms corrents:
a) S'escriu o el so de u feble dels verbs sOrtir, tOssir, escOpir, cOllir, cOsir, malgrat que les
formes tniques d'aquests verbs duguin "u": "surt, tus, escup, cull, cus".
b) S'escriu u el so de u feble de les formes pUguem, pUgueu, vUlguem, vUlgueu.
Aquestes formes segueixen la u tnica del subjuntiu "ell pUgui" o "ell vUlgui" i no les de
l'indicatiu "ell pOt" o "ell vOl", com en el cas de les altres formes verbals:
"pogus, volgueren, pogueres, volguessis", etc.
3. Casos especials.
Alguns cultismes que en castell acaben en o, en catal mantenen la forma llatina acabada en us
o b um.
Exercicis
Aix, de bOca en deriva bOcassa, escrit o ja que s un derivat del mot popular
evolucionat. En canvi, bUcal no deriva de bOca, sin que es tracta dun cultisme.
1. Posa al davant dels verbs segents els prefixos re-, es-, des- o b sobre-, segons
convingui.
sortir.................................../ .......................................
collir................................../ .......................................
cosir ................................../ .......................................
muntar ............................../ ........................................
cobrir................................/ .......................................
1. Noms.
2. Verbs.
8.
1. jovent, juvenil; titols, titular; consolat, consular; encorbar, curvilini; homenet,
humanisme; concorria, concurrncia; endolcir, dulcificar;
2. Consolat, juvenil, titular, joventut, consular;
9.
1. ressortir, sobresortir; escollir, recollir; recosir, descosir o sobrecosir; remuntar,
desmuntar; recobrir, descobrir;
2. nodriment, sofriment, avorriment, cobriment, compliment, ressorgiment;
10.
1. surto, sortir;
2. pogussiu, volgussiu, pugueu, vulgueu;
3. rtol, escopir, multat, escupi;
4. collit, cullen;
5. dubto, puguem, cosir;
11.
1. Hongria, ell triomfa, el rtol, lEmpord, el torr;
2. ell suborna, ell suporta, ell turmenta, ell munta;
12.
1. reflexos, focus, enlluernen;
2. vulgueu, explico, remunta, muntanya;
3. podreu, suportar, zero;
4. botifarra, embotits, torrons;
5. titular, ttol;
6. pugueu, vulgueu;
7. sofriment, continu, turmentava, insuportable;
8. concurrncia, juvenil, ateneu;
9. munteu, sortireu;
10. captol, ttol, vulcanisme, avorrit;
11. focus, porus;
3. La sl.laba i el diftong
3.1 Identificaci de sllabes i separaci de paraules a final de ratlla
1. La sil.laba
Cada cop de veu que es fa quan es pronuncia a poc a poc una paraula representa una sllaba,
com ara en el mot "ca-di-ra".
La sllaba est constituda sempre per un nucli voclic, format per una vocal, a vegades sola i
altres vegades acompanyada d'una consonant o b d'una i d'una u no vocliques.
2. Separaci se sl.labes
Quan un so est representat per un dgraf, s'ha de saber quina lletra pertany a una sl.laba i quina
a la segent, sobretot quan s'ha de partir un mot a final de ratlla.
En el cas dels mots compostos, la separaci sillbica es far en el punt de l'element afegit.
Exercicis
Paraigua, oce, inhbil, teatre, jutges, milhomes, tic, reixa, passes, cella, nosaltres,
terra, asma, moure, tothora, escena, cella, eina, besavi, cotxe.
2. Escriu els mots de lexercici anterior que contenen un dgraf que no sha de
separar.
1.
1. pa/rai/gua, o/ce/, in/h/bil, te/a/tre, jut/ges, mil/ho/mes,
/tic, rei/xa, pas/ses, ce/lla, nos/al/tres, ter/ra, as/ma, mou/re, tot/ho/ra, es/ce/na,
cel./la, ei/na, bes/a/vi, cot/xe;
2. paraigua, cella;
3.2 El diftong
S'anomena diftong aquell aplec voclic que es pronuncia en un sol cop de veu. Es tracta d'una
sllaba formada per una vocal forta i una vocal dbil: la i o la u no-vocliques.
Hi ha dues menes de diftong, segons que la vocal dbil sigui la primera o la segona de l'aplec: si
s la segona, el diftong ser decreixent, ja que la fora de la veu "decreixer"; per si la vocal
dbil es troba en primer lloc, el diftong s'anomenar creixent, ja que la fora de la veu
"creixer".
Aix, la frase "el noi cau" cont dos diftongs decreixents i la frase "quant val el iot?" en t dos de
creixents.
1. Diftongs decreixents
Sn els diftongs formats per una vocal forta i una semivocal (i o u).
Els ms comuns sn: ai, ei, oi; au, eu, iu, ou.
Cal observar que en el cas del mot "truita" la "u" actua com a vocal forta i la "i" com a vocal
dbil, al contrari que en el cas del mot "viure".
2. Diftongs creixents
Per tant, normalment es trobar aquest tipus de diftong entre vocals o, sobretot en el cas de la
"i", a principi de paraula.
Aix, es troben diftongs creixents en mots, com ara ve-ia, de-ies, di-uen, no-ia, ca-uen, io-ga,
io-de, iot, io-gurt.
Es tracta de diftongs gua, ge, gi, guo; qua, qe, qi, quo.
Comentari
Encara que la pronncia usual tendeixi a diftongar algunes paraules que tenen una i o una u
entre consonant i vocal, cal tenir en compte que aquest cas no es tracta de diftong (excepte els
diftongs creixents formats per les consonants g o q).
Per tant, no sn diftongs aquelles sllabes formades per una consonant seguida de i-a, i-es, u-a,
u-es.
D'altra banda, cal fixar-se que aquests mots tenen una sllaba ms que en castell, ja que no hi
ha diftongs. Per aix en catal sn mots esdrixols que s'accentuen, a diferncia del castell.
Tampoc la i dels dgrafs ix, ig forma diftong, ja que s muda (excepte per als parlars
occidentals), com tamb ho s la u dels dgrafs gue-gui, que-qui quan van sense diresi.
Exercicis
2. Separa per sllabes els exemples segents i escriu els que continguin algun diftong
Noia, contnua, Pasqua, seuen, reina, snia, guarda, neula, bateig, guerra, abaix,
sequera.
Guix, reien, insdia, causa, maig, vdua, quart, coix, parleu, llengeta, xiular, obliqitat,
treuen, Llusa, iot.
a. Creixents
b. Decreixents
4. Separa per mitj duna ratlla les sllabes de les paraules segents:
2.
1. no/ia, con/t/nu/a, Pas/qua, se/uen, rei/na, s/ni/a, guar/da,
neu/la, ba/teig, guer/ra, a/baix, se/que/ra;
2. noia, Pasqua, seuen, reina, guarda, neula;
3.
1. guix, re/ien, in/s/di/a, cau/sa, maig, v/du/a, quart, coix, par/leu, llen/ge/ta, xiu/lar,
o/bli/qi/tat, tre/uen, Llu//sa, iot;
2. guix, insidia, maig, vdua, coix, Llusa;
4.
Col./lec/ci/, pres/si/, sr/ri/a, he/ret/gi/a, ri/uot;
Comentari
-La grafia y no serveix en catal per indicar el so consonntic, sin que tan sols es fa servir per
al dgraf ny.
Exercicis
noi, pou, fi, tu, coix, qui, guia, pau, reia, diuen, roig, rei.
2. Escriu aquells mots del quadre que duen diftong i separa les sllabes de cada un
dells.
6. Escriu el verb que hi ha entre parntesis en imperfet dindicatiu i insereix els mots
segents.
Separa convenientment amb una ratlla, les sllabes dels mots de les frases segents:
5.
1. so voclic : fi, tu; so semivoclic : noi, pou, pau, rei;
so consonntic : reia, diuen; so mut : coix, qui, guia, roig;
2. noi, pou, pau, re/ia, di/uen, rei;
6.
1. deia, iogurt;
2. seien, ioga;
3. iot, trieu;
4. feien, iode;
5. creia, ionosfera;
7.
1. No/ves l/ni/es a//ri/es d'a/bast eu/ro/peu;
2. La Sl/vi/a es/tu/di/a His/t/ri/a i en M/ri/us, Ci/n/ci/es;
3. Dar/re/ra/ment 1'em/pre/sa te/ni/a pr/du/es con/t/nu/es;
4. Els par/la/men/ta/ris van ce/le/brar u/na ses/si/ ex/tra/or/di/n/ri/a a N/ri/a;
5. La r/di/o col./la/bo/ra en la cam/pa/nya pu/bli/ci/t/ri/a
a fa/vor d'E/ti//pi/a;
Quan es parla o llegeix amb rapidesa es produeix moltes elisions de vocals, per solament es
marcaran amb el signe de l'apstrof aquelles elisions produdes per l'article mascul i femen, la
preposici "de" i els pronoms.
Davant d'un mot comenat en vocal o "h" s'apostrofa l'article determinat, el, la, i l'article
personal en, na, excepte l'article femen, la, quan el mot segent comena en una i o una u
febles.
Aix, l'all, l'hora, l'Antoni, l'Alba, n'Antoni, n'Alba, l'nica, l'ntima; per la universitat, la
imatge, la hi posa (la roba al calaix).
2. La preposici de.
S'apostrofa la preposici de davant de mots comenats per vocal o "h" excepte quan es contrau
davant l'article mascul.
Aix, vine d'hora, el dia d'avui, el llibre d'en Carles; per, el pa del dia.
3. Els pronoms.
S'apostrofen els pronoms, entre ells i amb el verb, tenint en compte que l'apstrof sempre ha
d'anar el ms a la dreta possible.
Aix, se't veu content, se'ns veu alegres; per, se us veu felios.
4. Casos especials.
No s'apostrofen algunes paraules que podrien conduir a confusions, com ara la anormalitat, la
asimetria, la ira, la una de la tarda, en contrast amb la normalitat, la simetria, la lira, l'una i
l'altra.
En canvi, si que s'ha d'apostrofar les xifres que comencen en vocal, aix com el mots forans
comenats per s lquida.
Exercicis
1.
1. lescola, l'arbre;
2. la histria, n'Elisenda;
3. l'Eduard, l'Anna, la Isabel, se n'aniran, lilla;
4. l'aigua d'arrs;
5. l'1;
6. Te n'hi;
7. La uni;
8. D'en, se'l, se us;
2.
1. L'oli procedent de 1'oliva.
2. Si els trobeu, els llibres, compreu-los.
3. Per ms que m'ho digui, no ho far.
4. Se us veu molt tranquils avui.
5. L'hi donars, aquest llibre, a en Llus?
3.
1. la indstria;
2. lnica;
3. la uni;
4. la hi tornar;
5. la untar, d'oli;
6. lurna;
7. la intenci;
8. 1'infern;
9. l'11;
10. 1'l;
11. l'stand (o "l'estand");
12. la una, de ioga;
4.2 La contracci
Les preposicions de, a, per es contrauen davant l'article mascul singular o plural, i la partcula
ca, davant l'article personal.
Aix, "de" "el": del pare; "de" "els": dels nois; "a" "el": al poble; "a" "els": als avis;
"per" "el": pel cam; "per" "els": pels camps; "ca" "el": cal metge; "ca" "en": can Gens.
-Si el mot comena en vocal, aleshores no es far contracci, sin que s'apostrofa.
Aix, "del noi", per "de l'avi"; "can Pep" o "cal Pep", per "ca l'Eduard" o "ca
n'Eduard".
-Si es tracta de la preposici composta per a, sols es contrau la "a". Aleshores, en resulten les
formes per al, per als.
Aix, es diu: Aquest espectacle est muntat pels nens ("sn els nens els qui el munten"), a
diferncia de quan es vol dir Aquest espectacle est muntat per als nens ("est destinat als
nens").
Exercicis
1. (de) (els) nois, (a) (els) nois, (per) (el) camp, (per) ( a) (el) avi.
2. (ca) (el) metge, (ca) (en) Llus, (ca) (en) Oriach, (ca) (la) ngela.
3. (per) (el) altre, (a) (el) altre, (per) (a) (els) nois, (per) (a) (el) nen.
5. Escriu la forma resultant de les partcules entre parntesis, dacord amb les normes
de contracci
6. Canvia el mot entre cometes pel que hi ha entre parntesis i reescriu cada frase,
fent els canvis necessaris en els altres mots
4.
1. deis nois, als nois, pel camp, per a 1'avi;
2. cal metge, can Llus, ca n'Oriach, ca 1'Angela;
3. per l'altre, a 1'altre, per als nois, per al nen;
5.
1. can, als;
2. per als, a cal;
3. dels, per als;
6.
1. L'assumpte de l'economia.
2. Mamona 1'escola.
3. Ja haurem d'anar-nos-en cap a can (o cal) Toms.
4. Anirem per lautopista de l'interior.
5. Aquest acte est pensat per a la infncia.
4.3 El guionet
1. Els pronoms s'enllacen amb un guionet, darrere el verb o entre ells, quan no poden anar
apostrofats.
Aix: troba'l, per trobar-lo; veure's, per mirar-se; porta'ns, per portar-nos; dna-me'l,
per doneu-nos-el; posa-te'l, per poseu-vos-el.
2. Els mots que duen els prefixos tnics ex-,vice-, pseudo-, sots- van amb guionet.
3. Els mots compostos de dues paraules amb sentit propi, si la primera acaba en vocal i la segona
comena en s, r o b x, van amb guionet.
6. Generalment s'escriu guionet en els mots compostos en els quals el primer element s un
cultisme acabat en o, com ara: partcules fsico-qumiques, problemes scio-poltics.
Per tant, en aquest tipus de mots, caldr consultar el diccionari per veure si duen o no guionet.
Exercicis
1. Si cal, escriu el guionet; si no, mant separats o b uneix els mots segents:
Ex ministre, sots tinent, vice president, sub secretari, tele ruta, infra dotat, pica soques, cara
rod, ning ning.
1. (41) ...........................................................
2. (302) .........................................................
3. (27) ...........................................................
4. (2001) ......................................................
5. (2428) ......................................................
10. Escriu guionet, ajunta o mant separats els mots de les frases segents:
12. Escriu el guionet, lapstrof o la contracci, o b ajunta o mant separats els mots
segents, segons convingui
7.
1. ex-ministre, sots-tinent, vice-president, subsecretari, teleruta, infradotat, pica-soques, cara-
rod, ning-ning;
2. dna-me-la, dna-me'l, regala-lhi, digues-m'ho;
3. hispano-americ, greco-romana, scio-poltic;
8.
1. quaranta-u;
2. tres-cents dos;
3. vint-i-set;
4. dos mil u;
5. dos mil quatre-cents vint-i-vuit;
9.
1. emporta-te'l;
2. feu-nos-en;
10.
1. nord-oest;
2. vice-president;
3. poca-vergonya;
4. xip-xap;
5. autoretrats;
6. jordano-palestina;
7. abans-d'ahir, para-xocs;
8. portamonedes;
9. ex-secretari, adu-siau;
10. subgrups
11.
1. se'n;
2. me'ls;
3. me l'ofereix;
4. se us;
5. porta-me'l;
6. se n'aniran;
7. treure-se'ls;
8. t'ho;
9. me la intentar;
10. Tels has d'emportar;
11. emportar-se'ls;
12. dna'ns-ho;
5. Accentuaci
Per aplicar a una paraula les normes d'accentuaci, cal saber primer quantes sllabes t i on
recau la sllaba tnica. Desprs ja es veur quan conv marcar la tnica amb l'accent grfic.
2. Segons la posici de la sllaba tnica o forta d'un mot polisllab, aquest es classificar d'agut,
si s l'ltima, de pla, si s la penltima, o d'esdrixol, si la sllaba tnica s l'antepenltima.
Aix, a la frase "el pis de dalt", es troba que tots els mots sn monosllabs: "el" / "de", tons,
i "pis" / "dalt", tnics.
En canvi, el mot "replicar" s un polisllab agut, que passa a pla en la forma "ell replica" i
esdev esdrixol en el nom "la rplica".
Exercicis
2. Polisllabs
agut: .................................., pla: ............................................., esdrixol: ...........................
1.
1. la, del; neu, cim;
2. suplicar, suplica, splica.
2.
1. gr/ci/es, in/n/cu/a, d/ri/a;
2. Pas/qua, Ma/ri/a, am/bi/gua;
3. llu/m, ser/vei, es/tu/di/ant;
En general, els mots monosllabs no s'accentuen, excepte alguns que duen accent per distingir-
se d'altres que s'escriuen igual. En canvi, els polisllabs s'accentuen si reuneixen les condicions
segents:
O sigui, si acaben en les terminacions a, e, i, o, u; as, es, is, os, us; en, in.
Les terminacions "i", "u", per, han de ser vocals i no semivocals. O sigui, no han de formar
part d'un diftong.
Exercicis
fars, comprn, germ; faran, comprens, virrei; feien, compren, examen; fiem exmens
sieu; cincia, matries, prdua.
3. Mots esdrixols:
Origen, fenmens, tindr, tindreu, rbitre, insgnia, entn, entens, segon, precs, lber,
Alba, seran, difan, corrua, Maria, Mari, orgens. Artria, ingnua.
1. aguts accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
2. aguts no accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
3. plans accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
4. plans no accentuats:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
5. esdrixols:
.............................., ..................................., ..............................., ..................................,
3.
1. aguts : fars, compren, germ; plans : feien, compren, examen;
2. aguts : faran, comprens, virrei; plans : fiem, exmens, sieu; .
3. esdrixols : cincies, matries, prdues;
4.
1. tindr, entn, precs, Mari;
2. tindreu, entens, segon, seran;
3. fenmens, lber, difan, orgens;
Segons el grau d'obertura o tancament de les vocals, l'accent pot ser obert o tancat (anomenats
tamb "greu" o "agut").
Aix, cal fixar-se en les vocals tniques dels mots: pa (), neu (), peu (), pi (), fosc (), suc
().
-La a sempre es pronuncia oberta; en canvi, la i i la u es pronuncien sempre tancades. Per aix,
quan hagin de dur accent damunt la "a" ser sempre obert i damunt la "i" i la "u", sempre tancat.
-En canvi, la e i la o sonen a vegades obertes i, d'altres, tancades. En aquest cas, l'accent ser
obert en uns mots i tancat en uns altres.
Quadre-resum:
Exemples: Aquest ser l'nic cam; fa un cel ser; passa'm un terrs de sucre; hi ser a les vuit;
aquest color tira a terrs.
Comentari
Generalment, la pronunciaci del catal central indica quan les "e" / "o" sonen obertes o
tancades.
En cas de dubte, cal fixar-se que la majoria de "e" / "o" en mots plans i la gran majoria en
esdrixols sn obertes.
Tot i aix, cal exceptuar alguns mots a aquesta norma general: esglsia, frmula, crvol,
estmac, Sller, plvora, tmbola.
Cal notar, per, que hi ha sobretot algunes terminacions que varien segons els dialectes. Aix, la
terminaci -ncia sona tancada en giron (per exemple, en el mot "pacincia") i la que marca
l'origen -s (com en els mots "francs, angls"), sn tancades en valenci.
Exercicis
5. Fixat que es t set sons voclics representats per cinc lletres i dues classes daccent
grfic
6. Dacord amb lesquema anterior, escriu laccent obert o tancat damunt les vocals
tniques dels mots:
1. Segons quin sigui el so de la lletra en negreta, omple els punts suspensius amb la lletra
accentuada corresponent: , , , , , ,.
pa... / serra... / gent... / crit ... / joc ... / copa ... / nus ...
9 Tenint en compte que les terminacions verbals de primera i segona persones del
plural acaben en m i en u, duran accent si sn planes (serem, sereu), per no si sn
agudes (serem, sereu)
Per tant, accentua adequadament els mots que hagin de dur accent de les frases segents.
10. Dacord amb el Comentari, hi ha alguns mots que, malgrat ser esdrixols o plans,
duen laccent tancat
11. Dacord amb les normes generals daccentuaci, posa laccent adequat als mots que
nhagin de dur.
5.
1. Quadre.
6.
1. cam, catal, Nria, notcia, grcies, nvia;
2. orgens, eufria, smola, hi anir, clid, emoci, Sria;
7.
1. () / ();
2. () / ();
3. () / ();
4. () / ();
5. () / ();
6. () / ();
8.
1. pa : ; serra : ; gent : ; crit : ; joc : ; copa : ; nus : ;
2. gnere, una cpia, pllida, pellcula, ltima, can, pogus,
9.
1. All estvem a deu graus sota zero. Aqu, a quant estveu?
2. Ara anem malament, per abans encara anvem pitjor.
3. Volem saber com els anaven els estudis.
4. Haureu de fer revisar loli del cotxe.
5. Intentarem de fer-ho el millor possible si ens hi ajudeu una mica.
10.
1. Vam visitar una esglsia romnica.
2. Al barri, van muntar una tmbola benfica.
3. A Sller tenen un parlar diferenciat anomenat solleric.
4. La caa del crvol est molt controlada.
5. No tinc cap frmula mgica per solucionar el problema.
6. Ha anat al metge perqu sentia una cremor d 'estmac insuportable.
7. La bomba no va esclatar grcies al fet que la plvora estava mullada.
11.
1. fenmens, orgens;
2. explicar, veurs, s'entn, fcilment;
3. exposici, vreu, anirem;
4. Puigcerd;
5. telfon, contnuament;
12.
1. sries;
2. dem, tindr, exmens;
3. ;
4. prdua;
5. ;
6. grcia;
7. tnue;
8. ptria;
9. aqu;
10. ;
11. ;
12. tenem, intenci, Grcia, aria;
13. dieu, vindreu, can;
14. scio-econmic, confs;
15. sabs, plcidament;
6. Accent diacrtic
Abans d'entrar en l'accentuaci diacrtica, conv revisar alguns casos especials d'accentuaci
deguts, sovint, a una pronunciaci defectuosa.
De vegades, no se sol pronunciar correctament la sllaba tnica d'alguns mots i aix fa que si
s'escau s'accentun tamb malament.
1. Mots aguts
2. Mots plans
3. Mots esdrixols
-Formes verbals
Els verbs acabats en -iar solen pronunciar-se malament les formes de present, tant d'indicatiu
com el subjuntiu i imperatiu.
Per tant, cal pronunciar, com es fa amb enviar, verbs com copiar, renunciar, negociar,
estudiar, entre d'altres.
Aix, una cosa s el nom "la cpia", mot esdrixol accentuat, i una altra s la forma verbal "ell
copia", pronunciant tnica la i, per sense accentuar-la grficament ja que s una paraula plana
acabada en vocal.
Encara que la majoria de "e,o" en paraules planes i la gran majoria en esdrixoles solen ser
obertes, cal recordar que els mots segents fan excepci a aquesta norma general i
s'accentuen tancades.
Exercicis
1. Conflicte politico-social.
2. El film, esteticament, s excellent.
3. Problemes economico-socials.
4. El nen sha adormit placidament.
3. Subratlla la vocal tnica que conv pronunciar correctament de les formes verbals
de les frases segents:
1.
1. poltico-social;
2. estticament;
3. econmico-socials;
4. plcidament;
2.
1. pas, mssils;
2. afecci, timp;
3. magnetfon japons;
4. ;
5. diptries;
6. -;
7. olimpades;
8. esglsia, gtic;
9. cami;
10. ;
11. txtil, indstria, pas;
12. rptils;
3.
1. negocia;
2. renunci;
3. estudia;
4. copin;
4.
1. Conferncia, Hlsinki;
2. oce, Pacfic;
3. Etipia;
4. Llus, diptries;
5. esglsies, romniques;
6. tmbola, benfica;
7. Sller;
8. distragu;
9. ;
10. reconversi, indstria, txtil;
11. exposici, rptils;
12. estmac;
13. reducci, mssils;
14. crvol;
15. plvora;
16. perms, magnetfon:
17. ---;
18. inters, poltico-econmic;
6.2 Concepte
L'accent diacrtic s aquell que es posa per distingir, en la majoria de casos, parells de
paraules que segons les regles d'accentuaci no n'haurien de dur.
S'anomena diacrtic l'accent que distingeix uns mots d'uns altres que s'escriuen igual i que no
haurien de dur accent segons les normes.
Formes verbals
'
L accent diacrtic s'escriu damunt d'algunes formes verbals dels verbs segents.
4. saber : s
Es diferencia de la forma de pronom "se". Aix : Ja s que no se sap encara el
resultat.
5. tenir : t
Es diferencia de la forma del pronom "te" i del nom "el te", o sigui, la infusi.
Aix : He de pagar-te el te que he pres : t.
6. anar : vs
Es diferencia de la forma "ves", del verb "veure" . Aix : Vs a veure qui hi ha; vs-
te'n; ves per on; ves qui ho diria.
7. moldre : mlt
Es diferencia del quantitatiu "molt". Aix : Compra el caf mlt : compra'n molt.
Formes nominals
2. Du "divinitat" (a diferncia de "deu", com a nmero, font o forma del verb "deure").
10. sc "plec" (a diferncia de "sec" , adjectiu o forma verbal de "seure" ). Aix : Aquesta
camisa t un sc; jo sec en un lloc sec.
Altres formes
3. b com a nom, "riquesa" , i com a adverbi "est b" (a diferncia del nom "be",
significant "xai").
Exercicis
5. Escriu un sinnim de cada mot que hi ha en negreta. El trobars entre els mots
estudiats a les normes
1. Ha tret un deu a lexamen. Deu nhi do! Ves qui ho havia de dir!
2. Mon germa veu el mon per un forat.
3. Es pensa que es ell qui ho ha de fer.
4. Vols mores? Si, si es que son madures.
5. A aquell, no se li veu mai el pel.
6. Ves a veure si ja tenen el cafe molt. Que tha dit? Que si.
7. Els qui venen en aquestes paradetes del carrer venen de molt lluny.
8. Ja es prou neta la bota de vi? Neteja-la mes be.
9. En aquesta foto, shi veu molt be el net i lavi.
10. Es un jersei fet a ma. El feu durant les vacances.
5.
1. fra, su; / 2. fu, s;
3. s, t; / 4. Du, mn;
5. Dna, bns; / 6. Vs, vnen;
7. sl, s; / 8. mlt, qu;
6.
1. Du n 'hi do;
2. germ, el mn;
3. s ell;
4. mres; s, si s que sn;
5. pl;
6. Vs, caf mlt; Qu t 'han dit? -Que s;
7. vnen de molt lluny;
7.
1. Llus, Cincies, Histria;
2. caf;
3. S, grcies; dna-me'n un terrs;
4. Qu diuen?, sn, Du;
5. s, via, t, nts;
6. excursi, s, qu;
7. nervis, exmens;
8. S, comprar, m;
8.
1. vnen, gurdies;
2. sc;
3. pensveu, costar;
4. explicar, pls;
5. Mrius, traduem, angls, catal;
6. Nria, rdio;
7. escoltssiu, entendreu, fcilment;
8. s, fbrica, txtil;
9. circumstncies, scio-poltiques, perms, reducci, mssils, mitj,
10. superpotncies;
11. T, diptries, haur;
12. esglsia;
13. Hlsinki, reunir, comit, olimpades;
7. La diresi
7.1 Normes de la diresi
Els dos punts que s'escriuen damunt algunes "i" i algunes "u" s el signe anomenant diresi.
1. Marcar, d'una banda, que sona la u dels dgrafs "que, qui, gue, gui", ja que es tracta de
diftongs creixents formats amb les consonants "g" i "q" seguides dels aplec "ue", "ui": qe, qi;
ge, gi.
2. Marca, d'altra banda, que la i o la u d'un aplec voclic en una situaci de formar diftong, en
realitat no el formen, sin que sonen com a vocals i no com a semivocals.
Aix, els mots duia, espai, peu, la "i" i la "u" formen diftong i no sonen com a vocals; en canvi
els mots condua, pasos, pec no formen diftong i sonen com a vocals.
Comentari
-Els verbs acabats en -iar, com enviar, presenten dues i en algunes formes del present de
subjuntiu i de l'imperatiu.
Com tot diftong decreixent, s la segona i la que podria sonar com a semivocal i formar diftong:
per, com que en realitat no el forma, la diresi s'escriu damunt la segona i.
Aix, igual que s'escriu "no ho menyspres", cal escriure "no ho envis" o be "copin aix".
-Cal recordar, d'altra banda, que conv pronunciar com a planes i no com a esdrixoles les
formes del present d'indicatiu, subjuntiu i imperatiu d'aquests tipus de verbs acabats en -iar.
Aix, al mots Llus, conduem, condueu, l'accent ja assenyala que les "i" sonen com a vocals i no
formen diftong. En canvi, als mots Llusa, condues, condum, que no es poden accentuar, s'hi ha
d'escriure diresi.
Exercicis
1. Escriu la diresi als mots que nhagin de dur, segons les normes esmentades
2. Canvia el nombre dels mots segents: els que estan en plural, escriu-los en singular,
i a la inversa
3. Subratlla la vocal tnica i escriu les diresis que calgui damunt les formes verbals
segents
4. Fixat que els verbs acabats en vocal ms ir, com ara traduir, conduir, duen diresi
a les formes no accentuades
1.
1. adeqi, ungent, ambigitat, qesti;
2. dirn, tradues, produen, produt;
3. estudia, canvin, renuncis, negocin;
2.
1. ve, redua, genuns;
2. su, traduen, paraigua;
3. agram, intussiu, sus;
4. pasos, llenges, veien (o viem);
5. produes, construs, traduu;
3.
1. En Joan estudia fora; tu, cal que estudis ms.
2. Canvia 't el cotxe i renuncia a la moto.
3. Els prego que no copin a l'examen; que no continun fent-ho.
4. Canvin loli del motor; envim la factura per correu.
5. Conv que negocis amb el director un nou conveni. No menyspres la teva
habilitat negociadora.
4.
1. tradua, tradues, traduem, tradueu, traduen;
2. condum, conduu, condus, condussis, condussim, condussiu, condussin;
Sovint la pronncia no indica clarament si una "i" o una "u" formen o no diftongs i, per tant, si
han de dur o no diresi.
Aquest sol ser el cas dels mots derivats segents, en els quals la "i" sona com a vocal i, per tant,
ha de dur diresi:
Derivats en -ment
Exercicis
5. Fent servir els sufixos ment, -dor, -tat, -dal forma paraules a partir dels mots segents:
5.
1. llument, pador;
2. homogenetat, simultanetat;
3. innocutat, helicodal;
6.
1. sucidar;
2. fludificar;
3. ingenutat;
4. rombodal;
5. herocitat;
La normativa determina una srie d'excepcions que afecten la classe segent de mots:
1. Els verbs acabats en -air, -uir no duen diresi a les formes d'infinitiu, gerundi, condicional i
futur.
2. Els mots acabats en els sufixos -isme, -ista, no duen tampoc diresi damunt la "i", excepte el
mot prosme (que no es tracta d'un sufix).
3. No s'escriu tampoc diresi damunt la "i" o la "u" d'inici d'un mot quan s'hi ajunta un prefix
acabat en vocal, com ara anti-, co-, contra-, re-, semi-.
4. No en duen tampoc alguns mots acabats en les terminacions llatines -us, -um.
Exercicis
7. Dacord amb cada punt de les excepcions a la diresi, fes els exercicis segents.
........................................., ......................................;
3. Forma dos derivats amb els prefixos co-, re- ajuntant-los al mot incidncia i un
altre derivat amb el prefix contra ajuntant-lo al mot indicaci.
4. Escriu laccent corresponent als mots segents, tenint en compte que no tenen
diftong.
Marius, harmonium, medium.
9. Escriu laccent i la diresi als mots de les frases segents que nhagin de dur
7.
1. agrair, agraint, agrair, agrairia;
2. ateisme, ateista;
3. coincidncia, reincidncia, contraindicaci;
4. Mrius, harmnium, mdium;
8.
1. Sussa, pasos;
2. contiges, vens;
3. ;
4. redussis;
5. ;
9.
1. Mrius, tradua, ucrans, catal;
2. Llusa, harmnium, b;
3. Llus, dirn, rdio, produt;
4. invitaci;
5. ents, dedut;
6. intuci, homogenetzada, produa, estmac;
7. arrunat, sucid;
8. redut, ms;
9. lluda;
10. influen, dest;
11. residncia;
12. coa;
13. aix, gurdia;
14. cocana;
15. evacun, crulla;
La essa s sonora quan vibren les cordes vocals. El seu so sassembla al brunzir dels insectes. En
canvi, la essa sorda, es pot articular "sense veu", o sigui, en veu baixa, xiuxiuejant.
Tamb s'observa que una s a fi de mot, que sempre s sorda, esdev sonora si el mot segent
comena en vocal:
Aix, les ales d'un ocell o els ous de granja: so sonor, en contrast amb les sales del museu o els
sous dels treballadors: so sord.
Exercicis
1. Classifica segons el so de la essa, els mots que hi en negreta a les frases segents i
escriu dins els parntesis la lletra que representa el so en cada cas
lletres: ( ) ( )
Una maceta o maa de picar; pesa gaire? Fa un bon pes; el riu passa a prop de la
masia; una zona del districte onz; aix s massa dol; sembla venut; foro la situaci.
so situaci lletres
sonor entre vocals ( )
sonor en un altre lloc ( )
sord entre vocals ( ) ( ) ( )
sord en un altre lloc ( ) ( )
1.
Mots que tenen essa sonora : casat, pesa, zinc, roseta, casa, zona. Lletres : (s), (z).
Mots que tenen essa sorda : cagat, peca, cinc, rosseta, caga, sona. Lletres : (g), (c), (ss), (s).
2.
1. Les oques:
2. Els arbres;
3. Les obres;
4. Els obrers;
5. Els avis;
3.
1. So sonor entre vocals (s).
2. So sonor en un altre lloc (z).
3. So sord entre vocals (c), (g), (ss).
4. So sord en un altre lloc (s), (g).
1. La s sonora s'escriu amb una s entre vocals i amb una z en els altres casos.
-Si se sap qu un mot s'escriu amb c ser fcil d'escriure quan en un derivat aquesta lletra ha
d'anar davant a, o, u, o b a fi de mot, ja que, si no, sonaria "ka".
-Si se sap que un mot s'escriu amb s ser fcil d'escriure ss quan en un derivat aquesta lletra ha
d'anar entre vocals, ja que, si no, sonaria "essa sonora".
Aix: de "pas": passar, passera, passos, amb dues esses, ja que el so continua sent sord i va
entre vocals; en canvi, de "pes": pesar, pesos, pesant, amb una essa, ja que en aquest cas la
essa passa a ser sonora.
Exercicis
4. Escriu la lletra que correspongui dacord amb les normes generals estudiades
col.e, ro.a, me.os, realit.ar, .ero, pi.os, esmor.ar, al.ina, Tere.a, impo.ar
nas: na.os; tros: tro.ejar; mes: me.os; pis: pi.os; raa: ra.es; capaces: capa.;
arrossos: arr.; ros: ro.os; rus: ru.a; feli: feli.itat; ja trao: tu tra.es; fora:
for.es, for.ut.
4.
1. colze, rosa, mesos, realitzar, zero, pisos, esmorzar,
alzina, Teresa, imposar;
2. nassos, trossejar, mesos, pisos, races, capa, arrs,
rossos, russa, felicitat, traces, forces, forut;
Per saber si a un mot que t el so sord de la essa li correspon la grafia s ( o ss) o b c (o ) conv
1. A l'inici d'un mot no s'escriu (llevat de l'arcaisme o) i darrere consonant no s'escriu "ss".
2. Hi ha fora mots que coincideixen amb el castell en la correspondncia entre les grafies
catalanes "s" o "ss" i "c" o "z".
Hi ha, per, moltes excepcions a aquestes coincidncies, com ara les que s'han vist a l'apartat
anterior ("sucre", "safr", "scol", etc.)
S'ha de tenir en compte que en els mots que duen algun prefix, infix o sufix, generalment queda
clara la grafia de essa sorda que conv escriure.
Exercicis
5. Escriu la lletra que representi el so sord als buits dels mots de les frases segents:
prefixos: im-, co-, com-, ex-, e-, re-, a-, ad-, di-
infixos: -press-, -gress-, -miss-
sufixos: -or, -i, -ar (-ionar), -ble (-nable)
8. Dacord amb les normes generals completa els buits de les frases segents
5.
1. mestressa;
2. xiscladissa;
3. enyorana;
4. emissi;
5. temena;
6. expressi;
7. alcaldessa;
8. festassa;
6.
1. enyorana, pedrissos;
2. corredissa, senyorassos;
3. palls, trencadissos;
4. prometences, esperana;
7.
A tall d'exemple :
1. impressor, impressi, repressi, compressor, expressar, expressi;
2. regressi, agressi, digressi, agressor;
3. emissi, emissora, comissi, admissi, dimissi;
8.
1. posat, benzina;
2. presento, Teresa, promesa, Josep;
3. realitzar, exploraci, zona;
4. zoleg, president;
5. suro, scol;
6. comences, comeno;
7. pisos;
8. passa'm, terrossos, sucre;
9. agressor, trencadissa;
10. esperana, asocials;
11. participar, emissora, metgessa;
12. paperassa;
A part de les excepcions, es troben molts mots en qu la essa s pronunciada sorda en lloc de
sonora, cosa que origina una grafia incorrecta.
1. Casos excepcionals
a) Hi ha alguns mots cultes sobretot de tipus cientfic, que presenten una z entre vocals, en lloc
de s.
b) Els mots compostos de dins, fons, trans tenen la essa sonora. Per, tot i anar darrera
consonant s'escriu s.
2. Hi ha una colla de mots que es pronuncien habitualment com a sords en lloc de sonors.
a) Les terminacions de singular que en castell acaben en asis, esis, isis, osis, en catal acaben
sense s final. A ms, la s entre vocals ha de sonar sonora: asi, esi, isi, osi.
Aix, sia, anestsia, pasos, casos, gasos, asil, entusiasme, gasa, presumpte, nasal, frase, fase,
centsim, millsim, cosac, decisi, obesitat, lesi.
Exercicis
9. Dacord amb les casos especials i amb les normes generals, omple els buits de les
frases segents amb la lletra corresponent
11.
1. zones, trnsit;
2. enfonsat, transatlntic, Pacfic;
3. causa, sobredosi, crisi;
4. anlisi;
5. presentat, tesi, evoluci, sia;
6. entusiasta;
7. presumpte, assass, asil, Franca;
8. casos, difcils, resoldre;
-Els mots que duen les terminacions de femen en -essa i els que sn formats pels infixos -
press-, -gress-, -miss-, que ja s'han vist anteriorment, se solen pronunciar sonors en lloc de sords,
que s com s'escriuen.
-Se sol pronunciar tamb sonors, entre d'altres, els mots poncella, velocitat, etctera, escrits amb
c, i discussi, repercussi, dissoldre, dissolvent, frontissa, escrits amb ss.
-A l'hora de comparar, es destacaran sofre, sucre, Saragossa, Sardenya, Crsega, scol, arrs,
tros, plissa, masss, cassola, mostassa, safr, bus, bussejar, cabs, Eivissa.
Exercicis
10. Dacord amb els casos especials esmentats, completa les frases segents amb el mot
adequat
11. Completa els buits de les frases segents, tenint en compte les normes generals i les
divergncies entre el catal i el castell
12.
1. discussi;
2. dissolvent;
3. poncelles;
4. alcaldessa;
5. comtessa;
13.
1. plissa, trossets;
2. agressi, posa, crisi, pasos;
3. Eivissa, Crsega, Sardenya;
4. esmorzar, dosi, dissolvent, nasal;
5. cabs, sucre, safr, mostassa, arrs;
6. entusiasma, nuclearitzaci, zona, posar-la, discussi;
7. impressi, presumpte;
8. passar, Cerdanya, Saragossa;
-Excepcionalment, s'escriu je en els mots que contenen els nexes -jecc-, -ject- i en alguns pocs
mots (sobretot noms).
Aix, subjecte, subjecci, objecte, objecci, projecte; Jerusalem, Jess, jesuta, jersei, majestat,
majestus, jeroglfic, jerarquia, jeure, Jeremies, Jeroni, Jeric.
Comentari
Els mots que duen el dgraf tj o tg es pronuncien molt sovint som si s'escrigus tx.
Aix, cal pronunciar metge com es fa amb jutge, sonor i no sord. El mateix es pot dir d'altres
mots, com ara prestatge, formatge, mitja, mitj, que s'han de pronunciar diferent, doncs, de com
es fa amb el mots cotxe, dutxa, metxa.
Exercicis
3. Tenint en compte les normes i les excepcions citades, omple els buits amb j o g
1.
1. viatger, viatja;
2. penja, vigila, pengin;
3. projecte, gimns;
4. objectiu, majestuosa;
5. collegi, jesutes;
6. jerarques, Jerusalem;
2.
1. Ells desitgen unes taronges ben grosses.
2. Ell viatja cap a una platja de la costa nord.
3. Les fonts ragen a travs d'unes roques roges.
4. Compra una esponja molt flonja.
3.
1. majestuosa, Bruges;
2. jersei, fresquejar;
3. objecci, objectiva;
4. gener, projectaran;
5. plantegen, Jerusalem;
-A fi de mot, el so sord que es troba en mots com raig o despatx, s'escriu generalment ig.
Aquelles paraules -poques- que presenten una posici medial el so correcte de tx, quan aquest so
esdev final es continuar escrivint tx.
-Enmig d'un mot, es troben molt poques paraules amb el so correcte tx, tal com es veu a l'apartat
anterior.
Exercicis
5. Tenint en compte les normes i els comentaris, omple els buits amb la lletra
corresponent.
4.
1. enmig, assaig;
2. enuig, sondeig;
3. empatx, escabetx;
4. Andratx, roig;
5. ratxes, escletxes;
5.
1. empatxar, menja, fetge;
2. estiueig, platges, Andratx;
3. mareig, quitxalla;
4. trepitgis, esquitxars;
5. mitjana, sondeig;
La lletra x t dos sons bsics: l'anomenat ics, com el mot "taxi", i l'anomenat xeix, com el mot
"aix".
1. El so ics, compost del so k i del so s, a vegades s sonor, o sigui, compost del so gue seguit
del so de s sonora, com el mot "examen".
Ha de sonar com el mot examen, o sigui sonor (gz), la "x" d'aquelles paraules que comencen en
ex o inex i van seguides de vocal.
En altres casos la "x" sona sorda, o sigui ks, com mxim, lxic, sintaxi, sexe, explicar, exposar.
En canvi, s'escriur x sola en altres casos: a inici de mot, darrere consonant i darrere el diftong
au.
Comentari
-Cal tenir en compte que justament moltes paraules que haurien de sonar gz, o sigui la "ics"
Tamb es troba el cas de "Mxic" que sol ser pronunciat "Mgic", en lloc del so sord ks.
-El so de xeix a vegades es pronunciat amb el mateix so suau amb qu es fa quan es diu peix, la
"x" inicial o darrere consonant (en els parlars orientals del catal).
Exercicis
6. Escriu x o ix als buits dels mots segents i subratlla les X que siguin sonores
8. Tenint en compte les normes generals i els comentaris, omple els buits de les frases
segents:
1. Diu que t un sol desi.: a.eures una estona a la Fa.eda den Jord, amb un llibre a la
m.
2. Pun.ar-se amb in.eccions comporta greus consecuencies per a la salut.
3. Pel juny flore. la .inesta als mar.es daquests camps.
4. A M.ic, le.rcit patrullava pels carrers desprs desl terratrmol per tal devitar el
saque. destabliments.
5. Es va empa.ar de tant menjar sardines en escabe.
6. Amb les plu.es, la carretera era plena de bassals, de manera que els co.es esqui.aven els
vianants.
7. Du el cabell rin.olat, sense clen.a.
6.
1. existir, mateix, exhalar, panxa, reixa,
exhortar, mixeta, txic.
2. exiliar, exculpar, coix, extra, paradoxa, rnxol, disbauxa, crixer.
7.
1. fixar, exercici;
2. exercit, xins;
3. arrauxat;
4. reeixida, execuci;
5. guixat;
8.
1. desig, ajeure's, fageda;
2. punxar-se, injeccions;
3. floreix, ginesta;
4. floreix, ginesta, marges;
5. Mxic, exrcit, saqueig;
6. empatar, escabetx;
7. rinxolat, clenxa;
8. amaneix, rajol;
9. jeroglfic;
10. majestats, Jerusalem;
Cal fixar-se en l'alternana que es troba entre el so p i la grafia "b", i entre el so u i la grafia "v".
1. S'escriu b si l'arrel d'un mot es troba el so p, independentment que aquest s'escrigui "b" o "p".
Cal observar que hi ha molts noms i adjectius que tenen el mascul singular acabat en au, eu,
iu, ou i que, per tant, fan el femen en v.
3. Els verbs de la primera conjugaci tenen l'imperfet acabat en -ava; o sigui, van escrits en v.
Exercicis
adob: ado.ar; rep: re.ia; escriu: escri.ent; haur; ha.er; cap: ca.ia.
2. Escriu les formes dimperfet dindicatiu dels verbs segents, en la persona indicada.
2. Divisi i imperfets
1.
1. adobar, rebia, escrivent, haver, cabia;
2. anaves, buscvem, posaven, portveu;
3. blaves, vives, nova, seva.
2.
1. lloba, calbesa, bevem, escrivim, plovia, devien,
movien, cabien, havien d'adobar-ho;
2. trobava, canviaves, aprovaven, comprovvem, s'emprovava, treballveu, arribaven,
rebentaves, governava;
10.2 Pseudo-derivats
Hi ha una srie de mots cultes que no deriven del mot "popular" corresponent, sin que sn
cultismes (llatinismes). Per tant, no segueixen les normes normals de derivaci indicades.
Aix, de "calb", que sona "p" a fi de mot, en deriva "calbesa", escrit en "b", per no pas
"calvcie", escrit en "v", ja que es tracta d'un cultisme. En aquest cas, s'anomena pseudo-derivat
de "calb".
El mateix passa amb la "u" del verb "moure": en deriva "moviment" o "movia", per no pas
"mbil" o "autombil", que sn cultismes o pseudo-derivats.
Exercicis
3. Completa els mots de les frases segents amb v o b segons es tracti de derivats o de
pesudo-derivats.
3.
1. havia, autombil, movien;
2. escrivent, escriba;
3. probable, aprovi;
4. devem, dbit;
5. estava, seva, calbesa, havia, provat, calvcie;
Sovint es troba que no es poden aplicar les normes de derivaci indicades per saber si cal
escriure "b" o "v". Cal pensar que normalment coincideixen les llenges romniques en la grafia
adient.
Per exemple, la norma general d'escriure "b" desprs d'una "m", o "v", desprs d'una "n".
A vegades, per, no se sap del cert si hi va una "m" o una "n" abans del so de "b". Per aix es
pot comparar amb les altres llenges per veure com s'escriu.
No obstant aix, per anar sobre segur cal conixer les principals divergncies existents respecte
el castell i el francs.
Exercicis
4.
1. trobava, recanvi, autombil;
2. arribaven, rebentats, avorrits;
3. havia, intervenir, advocat, treballa, Treball, govern;
4. devia, movia;
5. Alaba, Basc, jutjava, avortament;
6. Esteve, anava, comboi, bolcar, Crdova;
7. escrivien, desaprovaven;
8. espavilat, desimbolt, bena;
En el cas de la lletra muda "h" solen coincidir totes les llenges romniques. Hi ha, per,
algunes divergncies amb el castell que conv recordar.
3. Tant poden anar amb h com sense els mots Annbal o Hannbal, Elena o Helena, Asdrbal o
Hasdrbal.
Aix, ah!, oh!, eh?, hala, ehem; en canvi ui!, oi?, ai!, apa!
Exercicis
5. Completa les frases segents, omplint els buits amb el mot adequat
5.
1. cacauets;
2. orxata;
3. hivern;
4. ham;
5. harmonia;
6. coets;
7. hissat;
8. subhasta;
9. orfes;
10. hivernacle;
El so p, t, c a fi d'una paraula aguda precedida de vocal, generalment s'escriu tal com sona: amb
les lletres p, t, c, encara que els derivats s'escriguin en b, d, g.
Aix: tap, toc, pot; i tamb llop, antic, humit, malgrat els derivats lloba, antiga, humida.
Quan un mot plat acaba en el so it, aquest s'escriu id o b it segons com soni en el derivat
(normalment el femen en da o en ta, respectivament).
Aix, pllid, lgid, rpid, cid, clid, escrits en id d'acord amb els derivats femenins acabats en
da.
En canvi, implcit, explcit, illcit, tcit, nclit, escrits en it d'acord amb els derivats femenins en
ta.
D'altra banda, cal recordar que polit s'escriu en it, malgrat polida, perqu s un mot agut.
Si una paraula acaba en un aplec consonntic, format per una consonant qualsevol ms el so
final p, t, c, aleshores el so final s'escriur segons com soni i s'escrigui en els derivats.
Per exemple, sordesa: sord; sorts: sort; suprbia: superb; serpent: serp; llarga: llarg; arcada:
arc.
Exercicis
1. Dacord amb les normes, escriu el mascul corresponent de cada un dels mots
segents.
1.
1. verd, lcit, mut;
2. esquerp, poruc, decrpit;
3. gallec, nebot, covard;
4. profund, vlid, llop;
5. grec, slid, tip;
6. cert, tmid, feixuc;
2.
1. sentit, agut, fort;
2. rep, clid;
3. sap, set, desert;
4. llac, glaat;
5. rpid, tard;
3.
1. nord;
2. fang;
3. renec;
4. destorb;
5. tord;
6. tort;
7. sard;
8. verd;
1. Els mots que acaben en les terminacions -leg, -gog, - etud, -itud.
cstig, nufrag, mag, fred, fluid, sud, tub, cub, adob, club, rab.
3. Les formes verbals de primera persona del present d'alguns verbs acaben en nc, tot i que altres
formes verbals van amb ng medial.
Aix, tinc, vinc, venc, entenc, estenc, comprenc, acabades en c, malgrat la g de tingui, vingui,
entengui, estengui, comprengui.
Exercicis
5. Escriu un derivat acabat en tud o en tut, segons que la forma sigui etud, itud
o b de consonant ms tut
exacte: ..................................; recte: ....................................; acte: ......................................;
pulcre: ..................................; alt: ...................................; sol: ......................................;
virtus: ................................; senil: senec....................; jovent: .............................
4.
1. centrfug, bileg, socileg;
2. fluid, demagog, fred;
5.
1. exactitud, rectitud, actitud;
2. pulcritud, altitud, solitud;
3. virtut, senectut, joventut;
6.
1. prenc, vinc, retinc;
2. ofenc, pretenc, estenc;
7.
1. provinc, humit, fred;
2. tinc, set, prssecs;
3. fstic, lquid, surt, tubs, rnecs;
4. tmid, ferstec;
5. entenc, acceptat, encrrec;
6. sud, clid, nord, gelat;
1. A fi de sllaba, per no a final de mot sin a l'interior d'una paraula, tamb existeix el dubte
d'escriure el so p, t, c tal com sona, o b en b, d, g.
En aquest cas, cal consultar el diccionari i pensar, a ms, que catal-castell solen coincidir.
cognom, signar, augment, czema, dissabte, subtil, dubte, de sobte, submergir, subministrar,
subscriure, substituir, cabdal, cabdell, cabdill, pneumtic.
2. A ms de la t final muda de les formes verbals de gerundi (aix anant, cantant, fent) i d'alguns
adjectius (aix elegant, intelligent, amatent), es tenen els casos especials tant, tan; quan,
quant; gran.
Aix, tan acompanya adjectius i adverbis; en canvi, tant acompanya verbs i noms.
No s tan bonic com dius; s un home tan agradable!; s'hi est tan b aqu; no ho fa tan
malament; avui no fa tan fred com ahir; hem rigut tant!; no corris tant!
Aix, Quan vindr en Carles? Quant trigar a venir? Quant fa que s'ha anat? Quan se n'ha
anat? Quant val aix? Quant en vols, de sucre?
Exercicis
8. Escriu un sinnim dels mots que hi ha en negreta a les frases segents. Trial entre
els mots esmentats a les normes
10. Omple els buits amb les lletres p, t, c o b, d, g o b deixa el punt en blanc
8.
1. signat;
2. augment;
3. submergit;
4. cabdal;
5. de sobte;
6. substitut, pneumtics;
7. cabdill;
8. dubte;
9. czema;
10. descabdellat;
9.
1. quant, quan;
2. tan, tant, quant;
3. tan, quan;
4. tant, quan;
5. tan, tan;
10.
1. quan, signis, cognoms;
2. dissabte, augment, sobtat;
3. subtil, quan;
4. vola tant i ho fa tan alt, cabdell;
5. tinc, dubtes, submergible;
6. quan, nord, fred;
7. augment, solitud, joventut;
8. entenc, assignatura, tan;
9. fstic, tan esplndid, sobte;
10. subtils, dactitud;
-Generalment, el so qua, que, qi, quo sona com a diftong i, per tant, s'escriu en q.
Aix, els mots qesti, quan, quantitat, qualitat, quaranta, quota de pagament, quasi.
Cal observar que s'ha d'evitar la pronncia simple "curanta, custi, casi, calitat, cantitat".
-Hi ha uns pocs mots que tenen el so de "cu" escrit en c, ja que no formen diftong creixent. En
tot cas, si el formen, aquest s decreixent.
Aix, cua d'animal, cuota d'animal, evacuar una zona, sense diftong, i cuina, cuir, cuirassa,
cuitar, cuita-corrents, amb el diftong "ui" decreixent, com en el cas del mot truita.
Els femenins que es formen a partir d'un mascul acabat en"cu", s'escriuen en c, ja que no
formen diftong.
Per exemple, vacu: vcua; innocu: inncua; perspicu: perspcua; conspicu: conspcua.
En canvi, els femenins que es formen a partir d'un mascul acabat en "c", s'escriuen en q, ja que,
en aquest cas, formen un diftong creixent.
Exercicis
11. Canvia el gnere dels mots segents: si estan en mascul, escriu-los en femen, i a la
inversa
12. Canvia el mot que hi en negreta pel que hi ha entre parntesi i torna a escriure
cada frase
11.
1. conspicu, oblic;
2. ventrloqua, perspcua;
3. iniqua, vcua;
12.
1. Sn productes innocus.
2. Es tracta d'un acte inic.
3. Sn unes dones ventrloqes.
4. Traa uns angles oblics.
5. s un contingut vacu.
En general, s'escriu n davant de f i m davant de m, com passa amb tots aquells mots que
comencen amb els prefixos con, en, in.
Casos especials
-Tamb s'escriu mf els mots segents: mfora, cmfora, mfasi, pamflet, triomf, xamfr,
simfonia, nimfa, limfa, pmfil, trumfo, samfaina.
-Hi ha pocs mots compostos que s'escriuen nm, com ara tanmateix, enmig, granment.
Exercicis
1. Segons la norma general, construeix mots compostos afegint els prefixos con, en o
in als mots segents, canviant la n per la m quan calgui
En alguns casos, caldr afegir el sufix verbal corresponent (-ar o ir).
Aix: mandra: emmandrir; farina: emfarinar.
2. Escriu els contraris dels mots segents, afegint els prefixos in o im segons
correspongui:
4. Tenint en compte els casos especials esmentats, omple els buits amb m o n
1.
1. configurar, commoure, confabular, commutable, confederar, commemorable.
2. emmurallar, enfangar, emmascarar, enfrontar, emmarcar, enfortir.
3. immobilitzar, infiltrar, immoble, inflexible, immillorable, infidelitat.
2.
1. immortal, infeli, immoral.
2. infinit, immadur, infallible.
3. immerescut, infranquejable, immbil.
3.
1. emmagatzemar;
2. emmidonar;
3. anar enfeinat;
4. enfocar;
5. emmordassar;
6. enfaixar;
4.
1. pamflet;
2. triomfat, simfnica;
3. enmig;
4. mfasi;
5. circumvallaci;
6. amfiteatre, semicircumferncia;
7. mfores;
8. xamfr;
9. amfibi;
10. amfitri;
1. Moltes paraules acabades en sumpte i en sumpci duen mp elles i altres mots de la seva
famlia.
2. Casos especials.
Atenci a la grafia dels mots impremta, empremta (o petja), premsa, tramvia, triumvir, somriure
i derivats.
Aix, fer o passar comptes; comptar; comptabilitat; tenir un compte corrent; demanar el compte
o factura; pagar al comptat; tenir en compte; anar en compte.
Exercicis
5.
1. comptador, compta;
2. comtal, comtes;
3. contar;
4. empremtes;
5. premses;
6. sumptus;
7. exempt;
8. exempci;
9. temptaci;
10. tramvies;
11. compte, comptes, compte;
12. atemptats;
13. smptomes;
nn En els noms Anna, Susanna i en els mots annex, connex, bienni, tennis, i derivats.
Exercicis
6.
1. addici;
2. suggerir-li;
3. ema, Emma, Gemma;
4. annexar;
5. ena, Anna, Susanna;
6. bienni;
7. connexions;
8. gamma;
9. summa;
10. summa;
11. addicte;
12. additius;
13. addudes;
14. suggestiva;
15. annexes;
7.
1. assumpte, premsa, immoralitat;
2. comtal, tramvia, circumvallaci;
3. empremtes, presumpte, atemptat;
4. Anna, Emma, Gemma, Susanna;,
5. emmagatzemat, exempts;
6. comptes, comptable;
7. samfaina, additius;
8. compte, pamflets, triomfalistes;
9. connecta, commutador;
10. annexos, impremta;
Cal tenir en compte que la pronuncia no sol indicar quan un mot va amb l.l o amb una sola l
sola. Per tant, conv conixer de memria els mots ms corrents que duen "ela geminada" i, en
cas de dubte, consultar el diccionari.
1. Mots populars que van amb "ll" i que tenen un significat semblant als cultismes, que duen l.l.
Aix: pell, pellcula; aixella, axillar; metall, metllic; cabell, capillar; cancell, cancellar;
cristall, cristall.
2. Mots que comencen en els prefixos col-, il-, que signifiquen "companyia" ("amb": "col") i
negaci ("no":"il").
Aix, collaborar, collecci, collocar, collegi, collisi, colloqui; illimitat, illcit, illegal,
illgic, illegtim.
Aix: allocuci (discurs), elocuci (manera de parlar); alludir o allusi (referir-se), eludir
(defugir); villa (torre), vila (ciutat petita); estellar (sideral), estelat (estrellat); anullar (fer nul),
anular (dit anular).
Pel que fa als nmeros, alguns que comencen per "mil", van amb l.l: millsim, millenari,
millmetre, milligram.
En canvi, d'altres van amb una sola "l": mil, miler, milenar, mili.
Exercicis
9. Completa els buits amb l o ll, tenint en compte la llista dels mots que duen
ll i els que no en duen
10. Escriu el mot que dugui ll que estigui emparentat amb un dels que hi ha la llista
segent i que duen ll
11. Dacord amb les parelles de mots esmentades, omple els buits de les frases
segents:
8.
1. illegible, illimitat, illcit.
2. illgica, illicitud, illegal.
9.
1. celebrar, millenari;
2. milligram, mili;
3. miler, alegre;
4. soluci;
10.
1. corall, illuminar, fallible o infallible;
2. malleable, flagellar, metllic;
11.
1. vila, villa;
2. allocuci, elocuci;
3. eludit, alludit;
4. estelada, estellar;
5. anullat;
6. anular;
12.
1. illustre, allusi;
2. ills, elud;
3. installat, satllits, bllics, estellar;
4. subretolats, pellcula, illegibles;
5. miler, sollicituds, anullaci;
6. Brusselles;
7. intelligncia, tranquillitat;
8. millenari, celebrat, solemnitat;
NDEX
ORTOGRAFIA 3
1. Vocal neutra 4
1.1 So de vocal neutra i lletres que el representen 5
1.2 Ortografia de la vocal neutra 5
1.3. Excepcions i divergncies catal-castell 9
2. U feble 15
2.1 So de u feble i lletres que el representen 15
2.2 Ortografia del so de u feble 16
2.3 Excepcions i casos especials 19
3. La sl.laba i el diftong 24
3.1. Identificaci de sllabes i separaci de paraules a final de ratlla 24
3.2. El diftong 25
3.3 Reps dels sons de la i i de la u 28
5. Accentuaci 40
5.1 Classes de mots 40
5.2 Normes de l'accentuaci 41
5.3 Tipus d'accent 43
6. Accent diacrtic 49
6.1 Casos especials d'accentuaci 49
6.2 Concepte 52
7. La diresi 60
7.1 Normes de la diresi 60
7.2 Diresi per derivaci 62
7.3 Excepcions de la diresi 64