COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATRIA: JULIOL 2016 CONVOCATORIA: JULIO 2016

Assignatura: VALENCI: LLENGUA I LITERATURA II Asignatura: VALENCIANO: LENGUA Y LITERATURA II

BAREM DE LEXAMEN:
Comprensi del text: 3 punts; Anlisi lingstica del text: 3 punts; Expressi i reflexi crtica: 4 punts.

BAREMO DEL EXAMEN:

Tria una daquestes dues opcions.

Opci A

Llig aquest text i respon les preguntes segents.

1 Lamor madur deu ser semblant a lamor adolescent? s possible que a hores dara jo senta un
amor platnic per una persona de la qual no tinc ms coneixena que la de veure-la passar cada dia per
davant de la meua finestra? O no s una atracci platnica? O s la sublimaci dun desig carnal que no
puc satisfer, lligat com estic a una maleda cadira de rodes? Qualsevol que siga lexplicaci hi ha un fet
5 ben evident: aquesta dona provoca en mi sentiments comparables als de la meua adolescncia quan cada
mat acudia a la tenda de cereals per tal de veure la filla del propietari, que era una joveneta rossa de
cndids ulls blaus.
S que pensava en ella nit i dia, que em torbava el seu somriure, que em feia patir la seua
indiferncia. I un dia li vaig entregar una encesa carta damor a la qual mai no va respondre. I vaig sentir
10 una cruel decepci i dolor quan vaig saber que shavia proms amb un jove militar.
Havia pensat escriure una carta tamb a aquesta dona que ara, en la meua maduresa, em transmet
illusi. Per he desestimat el meu propi pensament per por de ser malents. Per por de provocar una
reacci contrria a la que jo desitge.
Supose que ella no t actualment cap amor, almenys cap amor correspost. Ho diu la seua soledat
15 melangiosa. S, nestic segur. Malgrat la seua bellesa, s una dona que no comparteix amb ning les seues
alegries, si en t, ni les seues tristeses, ni les seues inquietuds ni les seues esperances. La sent sola, ben
sola en la seua cambra duna pensi modesta.
De vegades, em sent ridcul en els meus sentiments. Em recorde i em veig a mi mateix jove,
insolent, agosarat, menyspreant dones i emocions. Veig els anys passats a una distncia curta: els amors
20 frvols que no quallaren mai, el plaer que vaig gaudir amb les dones ms cotitzades de la ciutat i la passi
intensa convertida desprs en odi que vaig viure durant set anys amb la dona que havia pensat que
estimava, fins que ella em va deixar.
Des de la visi de tot aquell temps em sent, s, ridcul. Per quan torne a la realitat de la meua
immobilitat forada, aleshores encara retorne ms enrere i midentifique amb ladolescent que vaig ser.
25 Enamorat des de la distncia duna persona que no em feia cas, per que el fet de contemplar-la em
produa una enorme tendresa. Igual com me la produeix la visi daquesta dona que passa dues vegades al
dia per davant de la meua finestra.

(Carme Miquel, Aigua en cistella, Alzira, Bromera, 1999, p. 59-60)

1
1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text en un mxim de 10 lnies. [1 punt]
c) Indica i justifica cinc marques de modalitzaci del text. [05 punts]
d) Identifica la tipologia textual daquest text i especifica almenys dos trets caracterstics daquesta tipologia
presents al text. [05 punts]

2. Anlisi lingstica del text

a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats. [1 punt; resposta errnia: -0,25]

1. no s una (lnia 3): sorda o sonora?

2. recorde (l. 18): oberta o tancada?
3. mateix jove (l. 18): sorda o sonora?
4. retorne (l. 24): oberta o tancada?

b) Llig els quatre fragments del text anterior que es reprodueixen a continuaci i fixat en les estructures
sintctiques que hi ha subratllades. Digues quin tipus doraci subordinada sn i la funci sintctica
que fan. [1 punt]

1. s possible que a hores dara jo senta un amor platnic (lnies 1-2)

2. [...] s la sublimaci dun desig carnal que no puc satisfer (l. 3-4)
3. S que pensava en ella nit i dia (l. 8)
4. [...] vaig sentir una cruel decepci i dolor quan vaig saber que shavia proms amb un jove militar (l.
9-10)

c) Digues el significat que tenen aquestes paraules (o expressions) al text o posan un sinnim. [1 punt]

1. a hores dara (lnia 1)

2. rossa (l. 6)
3. cambra (l. 17)
4. gaudir (l. 20 )

3. Expressi i reflexi crtica

a) Descriu les caracterstiques bsiques de lescriptura teatral actual. (Extensi: unes 150 paraules). [2 punts]

b) Redacta un text de caracterstiques semblants al de Carme Miquel, sobretot quant al registre, a la tipologia
i als recursos expressius. Cal que reflectisca una situaci similar a la plantejada pel text; pots inspirar-te
en una pellcula, en un conte o en una novella, en un cas que conegues o en la teua prpia imaginaci.
(Extensi: unes 150 paraules). [2 punts]

2
Opci B

Llig aquest text i respon les preguntes segents.

1 Normalment, es defineix una llengua humana com un complex mecanisme de transmissi

dinformaci, de comunicaci. Es considera que aquesta s la caracterstica essencial de les llenges.
Tanmateix, si un idioma fos noms aix, si aquesta fos la seva nica caracterstica essencial, quedaria
sense explicar la immensa varietat lingstica del mn. Si les llenges serveixen exclusivament per a
5 comunicar-se i entendres, per qu hi ha tanta diversitat lingstica, tantes llenges que impedeixen
dentendrens? Sobre la base daquesta idea, lsser hum enyora un mn unilinge on tothom es
comunicaria sense esfor. Els imperialismes lingstics i culturals han intentat i intenten convncer-nos
que lextensi universal duna determinada llengua satisfaria aquest desig llargament anhelat per lsser
hum.
10 Lerror de partida s pensar que les llenges sn exclusivament mitjans de transmissi
dinformaci. Sn molt ms que aix. Sn mitjans didentificaci i de caracteritzaci de la personalitat i
de la idiosincrsia duna comunitat o collectivitat que comparteix determinats pressupsits, finalitats i
unes determinades pautes de comportament. A ms, les llenges possibiliten que un individu sintegri en
una comunitat o grup sense haver de renunciar a les seves caracterstiques individuals, a la seva peculiar
15 manera de ser.
Aquests dos aspectes de les llenges, el comunicatiu i lidentificatiu, sn absolutament
inseparables i molts dels prejudicis ms perillosos sobre la conducta lingstica sorgeixen quan noms
sen t en compte un. Si considerem noms laspecte comunicatiu, podrem concloure que les comunitats
ms petites haurien de renunciar a la seva llengua per adoptar les de les comunitats ms grans, per
20 possibilitar daquesta manera la comunicaci amb un cost tan redut com sigui possible. Si fem atenci
noms a laspecte identificatiu, insistirem en la idea que dues comunitats que parlen de la mateixa manera
sn en realitat la mateixa comunitat i que dues comunitats diferents han de parlar necessriament de
manera diferent; per tant, intentarem afavorir la diversificaci lingstica i no la diversitat.

(Juan Carlos Moreno Cabrera, La diversitat lingstica mundial a lera de la globalitzaci, dins Juan
Carlos Moreno Cabrera i altres (eds.), Llengua i immigraci, Barcelona, Generalitat, 20052, p. 1-2)

3
1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]

b) Resumeix el contingut del text en un mxim de 10 lnies. [1 punt]
c) Identifica el registre lingstic (formal/ informal) en qu est escrit el text i especifica almenys dos trets
caracterstics daquest registre presents al text. [05 punts]
d) Identifica la tipologia textual daquest text i especifica almenys dos trets caracterstics daquesta tipologia
presents al text. [05 punts]

2. Anlisi lingstica del text

a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats. [1 punt; resposta errnia: -0,25]

1. es defineix (lnia 1): sorda o sonora?

2. error (l. 10): oberta o tancada?
3. dos aspectes (l. 16): sorda o sonora?
4. concloure (l. 18): oberta o tancada?

b) Torna a escriure les frases segents substituint els elements subratllats en cadascuna pel pronom feble
adequat. [1 punt]

1. per qu hi ha tanta diversitat lingstica [...]? (lnia 5)

2. Els imperialismes lingstics i culturals [...] intenten convncer-nos [...] (l. 7)
3. les llenges possibiliten que un individu sintegri en una comunitat (l. 13-14)
4. les comunitats ms petites haurien de renunciar a la seva llengua (l. 18-19)

c) Digues el significat que tenen aquestes paraules (o expressions) al text o posan un sinnim. [1 punt]

1. tanmateix (lnia 3)
2. enyora (lsser hum enyora un mn unilinge, l. 6)
3. idiosincrsia (l. 12)
4. fer atenci (Si fem atenci noms a laspecte identificatiu, l. 20-21)

3. Expressi i reflexi crtica

a) Valora la repercussi de lassaig de Joan Fuster en el context de la seua poca. (Extensi: unes 150
paraules) [2 punts]

b) El text de Juan Carlos Moreno Cabrera reflexiona sobre el paper de les llenges. Ests dacord amb el seu
plantejament? Explica-ho en un text de caracterstiques semblants, sobretot quant al registre, a la tipologia
i als recursos expressius i la terminologia. Cal que hi aprofites tot el que has estudiat sobre la qesti i que
hi tingues present el nostre context sociolingstic. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]