Nom: Data: .

PROVES
ACL

Proves ACL
Nom: Data: .

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL 1

Exemple per comentar collectivament

ACL-1E

Era un gegant tan alt, tan alt que arribava als nvols.
Un dia tenia tanta gana que va obrir la boca i sense
voler es va engolir un avi.
Immediatament li va comenar a fer mal la panxa.

Com devia quedar el gegant?

A) content
B) amb gana
C) ben tip
D)mig malalt

On va anar a parar l'avi?

A) a l'aeroport
B) als nvols
C) a la panxa
D) a la mar

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-1.1

Endevines qu s?

1. T 2 rodes i pedals i es pot passejar.

A) bicicleta
B) cotxe
C) carro
D) patins

2. Va desprs del 16 i abans del 18.

A) 15
B) 16
C) 17
D) 19

3. s de vidre i es posen lquids.

A) cullera
B) espill
C) ulleres
D) botella

4. Un moble que serveix per menjar, escriure i treballar.

A) llibre
B) llapis
C) taula
D) armari

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-1.2

Estimats Reis d'Orient,

Este any m'he portat molt b.
Voldria: retoladors, un cotxe, una pilota i sobretot una grua.
Tamb tot el que vulgueu.
Besadetes,
Ramon

5. Quin regal prefereix?

A) pilota
B) cotxe
C) retoladors
D) grua

6. Qui escriu la carta?

A) un xiquet
B) una xiqueta
C) els Reis
D) la mare

7. Com et sembla que s Ramon?

A) avorrit
B) ron
C) tmid
D) bon xic

8. Quantes coses demana?

A) menys de 3
B) 2 o 3
C) 4 o ms
D) menys de 4

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-1.3

9. Quin s el cam ms curt per arribar a casa de la iaia?

A) el dels arbres
B) el de la llebre
C) el de les floretes
D) el dels bolets

10. Quin s el cam ms llarg?

A) el de les floretes
B) el de la llebre
C) el dels bolets
D) el dels arbres

11. Si passara pel cam de les floretes, trobaria bolets?

A) de cap manera
B) segur que no
C) no, perqu no n'hi ha
D) si en busca b, s

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-1.4

Les marietes tenen 6 potes i 7 taquetes a l'esquena. Tamb

tenen 2 antenes al cap.
Jo tinc 3 marietes.

12. Quantes antenes tenen entre totes?

A) 3
B) 5
C) 6
D) 8

13. De qu tenen ms les marietes?

A) antenes
B) taques
C) potes
D) ales

14. Si se m'escapa una marieta, quantes en tindr?

A) menys de 3
B) ms de 3
C) 3
D) 4

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-1.5

M'he comprat un elefant,

on el pose si s tan gran?
A la cuina no,
ni al corredor.
A l'escala cau,
que s un babau!

F. Bofill, A. Puig 1 F. Serra

15. On voldria posar l'elefant

que ha comprat?
A) al parc
B) a sa casa
C) a la platja
D) al jard

16. Per qu t problemas amb l'elefant?

A) perqu s gran
B) perqu s gris
C) perqu s brut
D) perqu s mogut

17. Com s este elefant?

A) llest
B) bovo
C) espavilat
D) entremaliat

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-1.6

Les oronetes fan els nius amb fang i palla als balcons o
a les teulades de les cases.
S'alimenten amb insectes que cacen volant.

18. On fan els nius les oronetes?

A) dins del fang
B) a la palla
C) dalt d'un arbre
D) a les cases

19. On troben el menjar?

A) pel riu
B) pel prat
C) per l'aire
D) per l'aigua

20. Qu mengen?
A) llavors
B) truites
C) llet
D) insectes

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-1.7

Una maduixa molt presumida es volia llevar aquell

munt de piquets que tenia a la cara.
Un cuquet que la volia ajudar li va dir:
-Conec una fada que tindr una soluci!

21. Com creus que era el cuquet?

A) despistat
B) geners
C) cregut
D) valent

22. Quin ttol pot tindre este conte?

A) La maduixa t un problema
B) El cuquet presumit
C) La maduixa busca amics
D) El cuquet no sap qu fer

23. Qui ha de resoldre el cas?

A) un cuc
B) una fada
C) una marieta
D) un mag

24. Qu far segurament la fada?

A) menjar-se la maduixa
B) posar-li ms piquets
C) traure-li els piquets
D) no far res

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL 2

Exemple per comentar collectivament

ACL-2E

Era un gegant tan alt, tan alt que arribava als nvols.
Un dia tenia tanta gana que va obrir la boca i sense voler es va
engolir un avi.
Immediatament li va comenar a fer mal la panxa.

Com devia quedar el gegant?

A) content
B) amb gana
C) ben fart
D) mig malalt

On va anar a parar l'avi?

A) a l'aeroport
B) als nvols
C) a la panxa
D) al mar

Qu vol dir immediatament?

A) el mateix dia
B) a l'instant
C) al cap d'un quant temps
D) l'endem

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-2.1

Una granota a qui agradava molt fer esport va decidir traure's el

carnet de piscina. Per aix li calia una fotografia. Com que era molt
presumida, no volia que se li veiera l'enorme boca de calaix que
tenia.
La seua cosina li va aconsellar que quan anara al fotgraf, polida i
pentinada, diguera, amb la boca ben xicoteta, la paraula "confit". Ella
es va equivocar i en aquell moment va dir "NATA".

1. Qu necessitava la granota?
A) un vestit de bany i xancle
B) una foto d'una piscina
C) una foto de mida xicoteta
D) un espill i una pinta grossa

2. Qu preocupava la granota?
A) no tindre diners per fer-se la foto
B) no saber on feien fotos
C) no tindre prou temps
D) no eixir prou guapa

3. Qu va fer la granota?
A) parlar amb una amiga
B) parlar amb una cosina
C) tapar-se la boca
D) no fer-se la fotografia

4. Qu creus que va passar al final?

A) li va eixir la boca gran
B) no se li veia la boca
C) li va eixir la boca xicoteta
D) no va eixir la foto

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-2.2

Pau va anar a vendre la seua vaca al mercat i li van donar una bossa
plena de monedes. Tot content, pel cam les anava fent dringar i
pensava: "Que ric que sc! Em comprar un hort, una casa i un cavall.
Un lladregot que l'anava espiant, el va parar i li va dir:
- Jo s fer crixer els diners. Noms cal que plantes les monedes en
aquell camp i dem haur eixit un arbre tot ple de monedes.
I aix ho va fer.

5. Qu devia trobar l'endem Pau?

A) un arbre ple de monedes
B) noms un forat buit
C) la bosseta amb les monedes
D) les monedes rovellades

6. Com creus que era Pau?

A) una mica bovo
B) una mica llest
C) una mica egoista
D) una mica espavilat

7. Com devia ser l'home que l'espiava?

A) amable
B) bo
C) mgic
D) astut

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-2.3

Un esquirol prepara el rebost per passar l'hivern.

Arreplega: 10 pinyons, 7 ametles, 4 nous i 4 avellanas.
Va tan atrafegat que pel cam perd 5 pinyons.

8. De qu tindr ms al rebost?
A) pinyons
B) ametlles
C) nous
D) avellanes

9. Quants fruits tindr?

A) 30
B) 25
C) 20
D) 15

10. L'esquirol s'ha fet este grfic. Est b?

pinyons avellane
nous ametles
s
X
X
X X
X X X X
X X X X
X X X X
X X X X

A) ho ha fet b
B) s'ha equivocat
C) hi ha pocs pinyons
D) hi ha massa ametles

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-2.4

Per als animals que viuen a la muntanya la vida s molt dura. Durant
l'hivern troben pocs aliments i, a ms, els caadors els cacen. Els
animals ms perseguits pels caadors sn: les perdius, els conills, les
llebres i sobretot els porcs senglars.

11. s fcil la vida dels animals de muntanya a l'hivern?

A) s, perqu hi ha molt menjar
B) s, perqu caminen en llibertat
C) no, perqu hi ha poc menjar
D) no, perqu tenen por

12. Quins animals sn els ms perseguits pels caadors?

A) els senglars
B) els conills
C) les perdius
D) les llebres

13. Creus que cal caar animals?

A) s, perqu sn perillosos
B) s, perqu n'hi ha massa
C) no, perqu no ens ataquen
D) no, perqu es poden extingir

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-2.5

Jo tinc un gos
finet i nervis;
menut, menut,
espavilat i astut.
Si estic content
llana lladrucs al vent;
si em veu enfadat
queda preocupat i callat.

Joaquim Ruyra (adaptaci)

14. De qu parla la poesia?

A) d'un xiquet
B) d'un gos gran
C) d'un gosset
D) d'un senyor

15. Qu fa quan l'amo est content?

A) corre
B) lladra
C) crida
D) salta

16. Qu fa quan l'amo est disgustat?

A) calla
B) marxa
C) plora
D) dorm

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-2.6

Al senyor Pep les orelles no li paren de crixer. Com que est molt
preocupat va a visitar el metge.
- Senyor Rovira, qu he de fer?
-Ui, quin cas ms estrany! No ho s, deixe'm pensar. Mire.... de
moment prenga estes pastilles per a la tos.

17. Quin problema t el senyor Pep?

A) que t molt mal d'orella
B) que sempre t molta tos
C) que les orelles se li tapen
D) que les orelles se li fan grans

18. A qui va a veure el senyor Pep?

A) al farmacutic
B) a la infermera
C) al doctor
D) al practicant

19. Qu creus del senyor metge?

A) que s molt savi
B) que no sap res
C) que s molt bon metge
D) que ho soluciona tot

20. Quin ttol creus que s el millor?

A) El millor metge del mn
B) Les orelles s'encongeixen
C) Les pastilles de la tos
D) La malaltia misteriosa

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-2.7

Amb els amics hem fet este grfic dels animals que tenim a casa:

Marc 1 1 1 2
Sergi 2 2 2
Laura 1 3 2 1
Teo 3 1 2

21. Qui t ms animals?

A) Marc
B) Laura
C) Sergi
D) Teo

22. Hi ha dos amics que tenen el mateix nombre d'animals, qui sn?
A) Marc i Laura
B) Laura i Sergi
C) Marc i Teo
D) Teo i Sergi

23. Quants gats tenen entre tots?

A) 4
B) 5
C) 6
D) 7

24. Quin s l'animal que tenen menys xiquets?

A) peix
B) gos
C) tortuga
D) pardalet

G. CATAL, M. CATAL, E. MOLINA, R. MONCLS daquesta edici: Editorial Gra

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL 43

ACL-3.1

L'Anna va a classes de ballet tot l'any menys els mesos de juliol i agost que
fa vacances. Encara que s'hi esfora, els passos no li surten gaire b i una
nena rosseta que s una antiptica sempre li diu a cau d'orella <<mira la
gran ballarina!. L'Anna 1i fa una ganyota i se'n va a una altra banda.

1. Quants mesos va a classes de ballet I'Anna?

A) Cinc
B) Set
C) Deu
D) Onze
E) Dotze

2. Per que I'Anna fa una ganyota a l'altra nena?

A) Perqu s rosseta
B) Perqu s lletja
C) Perqu no s la seva amiga
D) Perqu no li agrada el que li diu
E) Perqu li diu que balla b

3. Que vol dir a cau d'orella?

A) Que 1i parla baixet
B) Que li parla molt fort
C) Que li parla davant de tothom
D) Que l'orella t un forat
E) Que 1i cau l'orella

4. Creus que l'Anna s molt bona ballant?

A) S, perqu hi va tot el curs
B) S, perqu 1i agrada molt
C) S, perqu s una gran ballarina
D) No, perqu no practica gaire
E) No, perqu no li surt del tot b

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-3.2

El diumenge a punta de dia tota la famlia vam anar a buscar bolets. El pare i
la Maria van fer tot un cistell de rovellons cadasc. Es dar, per, que ella va
fer trampa, perqu de la meitat cap a sota era ple d'herbes. La mare i jo
anvem explicant histories i no en vam veure ni un. El petit Jaumet en va
trobar dos de bons i molts de dolents que vam haver de llenar, va agafar una
enrabiada ...!

5. En quin ordre van trobar ms bolets bons?

A) Maria-Jaumet-pare
B) Pare-Maria-Jaumet
C) Pare-Jaumet-Maria
D) Maria-pare-Jaumet
E) Jaumet-pare-Maria

6. Per que creus que es va enrabiar en Jaumet?

A) Perqu va trobar dos bolets bons
B) Perqu va trobar molts bolets
C) Perqu va trobar pocs bolets a la muntanya
D) Perqu li van fer llenar gaireb tots els bolets
E) Perqu li van fer llenar tots els bolets

7. Per que diu que la Maria va fer trampa?

A) Perqu es va dedicar a collir herbes
B) Perqu es va dedicar a collir bolets
C) Perqu volia fer veure que tenia moltes herbes
D) Perqu va posar bolets dolents al cistell
E) Perqu volia fer veure que tenia molts bolets

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-3.3

El capgrs canvia a poc a poc a mesura que es transforma en granota. Del

conjunt d'aquests canvis se'n diu metamorfosi. Primer comencen a formar-se
les dues potes de darrere, a la base de la cua. Desprs apareixen les del
davant i al final s'encongeix la cua. Al mateix temps, les brnquies amb que
respirava dins l'aigua van desapareixent i es formen els pulmons. A partir
d'ara ja podr viure fora de l'aigua.

Els animals que segueixen aquest procs es diuen amfibis.

8. Que vol dir metamorfosi de la granota?

A) El conjunt de canvis que fa el capgros
B) El conjunt de canvis per tomar-se capgros .
C) Els canvis que li fan les potes
D) Els canvis que li fa la cua
E) Els canvis que 1i fan les brnquies

9. Quin ordre segueixen els canvis que fa?

A) Sortir potes del davant-sortir potes del darrere-encongir-se la cua
B) Sortir potes del darrere-sortir potes del davant--encongir-se la cua
C) Encongir-se la cua-sortir potes del davant-sortir potes del darrere
D) Encongir-se la cua-sortir potes del darrere-sortir potes del davant
E) Sortir les brnquies-encongir-se la cua-sortir potes del davant

10. Per que la granota un cop transformada pot respirar a terra, fora de l'aigua?
A) Perqu ja t les quatre potes
B) Perqu ja no t cua
C) Perqu t pulmons i brnquies
D) Perqu ara ja t brnquies
E) Perqu ara ja t pulmons

11. Quin ttol posaries a aquest text?

A) Les potes de les granotes
B) Els canvis deis animals
C) Els animals d'aigua dol9a
D) La metamorfosi deis amfibis
E) La metamorfosi deis rptils

Proves ACL
 Nom: Data: .

ACL-3.4

Avui li he dit al meu pare que no m'agrada fer clcul mental per- que no serveix
pera res i ell m'ha dit: Nests segur? Mira, si endevines aquest nmero te'l regalo
en cromos:

s ms gran que el cinquanta-vuit

s ms petit que el seixanta-u
No s el seixanta

Quin s?

L'he endevinat. Amb aquest cromos, quantes pagines de llbum podr omplir?

12. Quin nmero s?

A) 57
B) 58
C) 59
D) 60
E) 61

13. Quina dada em falta per poder saber quantes pagines de llbum podr omplir?
A) Quants cromos hi ha a cada sobre
B) Quants cromos caben en cada pagina
C) Quants cromos t la collecci
D) Quants cromos tindr en total
E) Quants cromos em falten a llbum

14. Per que creus que aquest pare juga a aquest joc amb el seu fill?
A) Perqu H agradin ms les matemtiques
B) Per fer-lo enfadar, perqu no sap comptar
C) Perqu s simptic i li agrada fer riure
D) Perqu no vol que acabi la collecci
E) Perqu no hagi de fer clcul mental

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-3.5

Els ocells mengen moltes coses diferents. De vegades es pot esbrinar el que
menja un ocell veient el seu bec.

Els cistells que mengen llavors tenen el bec dur i gruixut, es diuen granvors.

Els ocells insectvors mengen insectes i tenen el bec prim, puntegut. El bec deis
ocells que cerquen menjar dins el fang, la sorra i la terra mullada, encara s6n
ms llargs i prims. Com que viuen prop de laigua, es diuen de ribera.

Bis rapinyaires mengen cam i tenen el bec corbat i fort per poder-la arrencar.

15. El pit-roig s'alimenta de mosques i mosquits; quin tipus de bec t?

A) Llarg i prim
B) Dur i gruixut
C) Prim i puntegut
D) Llarg i gruixut
E) Gros i ganxut

16. Quin d'aquests ttols explica millor el contingut del text?

A) Importncia de les aus
B) L'alimentaci6 deis ocells
C) Els becs de les aus
D) Tipus de becs segons l'alimentaci
E) La mesura dels becs de les aus

17. Per que creus que les aus de ribera tenen el bec llarg i prim?
A) Per caar els mosquits quan valen
B) Per defensar-se dels altres animals
C) Per buscar insectes entre les branques dels arbres
D) Per cercar alimenten el fang sense mullar-se
E) Per cercar aliments molt variats

18. Segons el text, quina d'aquestes classificacions creus que s la bona?

A) Granvors-insectvors-de bec llarg-de bec curt
B) Granvors-insectvors-de ribera-rapinyaires
C) De bec gruixut-de bec prim-de ribera-de bec corbat
D) Granvors-insectvors-rapinyaires-de bec corbat
E) De bec dur-de bec prim-de ribera-rapinyaires

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-3.6

En Ramon i la Neus s'han quedat sols a casa i han preparat un berenar esplndid.
Han menjat: torrades amb formatge, iogurt de maduixa i per acabar galetes de
xocolata desprs d'unes mandarines.

En arribar la mare li han explicat i no li ha fet cap gracia. Avui no han sopat, res no
els venia de gust.

19. En quin ordre han menjat les coses del berenar?

A) Torrades-iogurt-galetes-mandarines
B) Torrades-iogurt-mandarines-galetes
C) Torrades-formatge-iogurt-maduixes
D) Torrades-mandarines-iogurt-galetes
E) Torrades-galetes-mandarines-iogurt

20. Per que no han sopat avui en Ramon i la Neus?

A) Perqu no tenien gana
B) Perqu no tenien sopar
C) Perqu no tenien berenar
D) Perqu la mare no hi era
E) Perqu la mare els ha castigat

21. Creus que s bo per a la salut menjar tant?

A) S, perqu ens hem d'engreixar
B) S, perqu m'agraden les galetes
C) No, perqu no s'ha de berenar
D) No, perqu no m'agrada el iogurt
E) No, perqu pot fer mal de panxa

22. Per que creus que a la mare no li ha fet cap gracia?

A) Perqu havien menjat molta xocolata
B) Perqu els ha trobat sols
C) Perqu havien menjat massa
D) Perqu no havien sopat
E) Perqu havien berenat

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-3.7

Els arbres es muden de roig i de groc,

les fuIIes tremolen
sota un sol de foc.

El vent les fa caure, les duu fins al port. Quan surtis de

casa, trepitja-les fort!

Les mosques s'amaguen, l'hivern s a prop.

Les flors, espantades, es tanquen de cop.

F. Bofill, A. Puig, F. Serrat

23. A quina estaci de l'any es refereix la poesia?

A) La primavera
B) L'estiu
C) La tardor
D) L'hivern
E) No es pot saber

24. Que vol dir els arbres es muden de roig i de groc?

A) Que als arbres els agraden aquests colors
B) Que els arbres es posen mudats quan fa vent
C) Que el tronc canvia de color quan fa fred
D) Que els arbres es pinten les fulles de colors
E) Que el color de les fulles canvia quan es van assecant

25. Per que diu que les fulles tremolen?

A) Perqu el vent les mou
B) Perqu tenen fred
C) Perqu el sol no les escalfa
D) Perqu l'arbre les fa moure
F) Perqu alg les fa bellugar

Proves ACL
Nom: Data: .

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL 4
Exemple per comentar collectivament

En Miquel ha anat convidat amb els seus pares a casa d'uns amics tot el cap
de setmana. Els grans s'han passat la tarda xerrant i els petits no han parat
de jugar ni un moment. Quan ja s fosc en Miquel t una gana que el devora,
aix que el criden s'asseu a taula de seguida, per quan veu qu porten de
primer plat, diu:

- Tinc mal de panxa!

1. Per qu creus que diu "tinc mal de panxa"?

A) Perqu de cop i volta no s'ha trobat b
B) Perqu el que porten no li agrada
C) Perqu jugar tant li ha fet mal de panxa
D) Perqu t moltes ganes de jugar
E) Perqu el que porten li agrada molt

2. A quin pat creus que es refereix el text?

A) Al dinar
B) Al berenar
C) Al sopar
D) A l'esmorzar
E) Al ressop

3. Qu creus que poden haver preparat de primer plat?

A) Maduixes amb vi
B) Bistec amb patates
C) Pasts de xocolata
D) Pur de verdures
E) Flam amb nata

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-4.1

Aviat ser la tardor i cal que en Joan comenci a preparar les coses per al nou
curs. Un dia amb la seva mare van a la sabateria a comprar unes sabatilles
d'esport. Se n'emprova unes que li queden molt b, per quan mira la marca li
diu a la mare que no les vol.

- Jo vull unes "Weber", sn molt millor perqu les anuncien a la televisi.

La mare s'aixeca d'una revolada i surt de la botiga sense comprar res.

4. Creus que s prou bona la ra que dna en Joan per triar unes sabatilles?
A) S, perqu ell vol unes "Weber"
B) S, perqu les anuncien a la televisi
C) No, perqu no sn tan maques
D) No, perqu aix no vol dir que siguin ms bones
E) No, perqu ja en t unes a casa

5. Per qu penses que la mare s'aixeca i marxa?

A) Perqu vol anar a una altra sabateria
B) Perqu t molta pressa
C) Perqu s'enfada amb en Joan
D) Perqu no li agraden les sabatilles d'esport
E) Perqu no li calen sabatilles

6. A quina poca de l'any passa el que explica el text?

A) A la primavera
B) A l'estiu
C) A la tardor
D) A l'hivern
E) Per Nadal

7. Qu vol dir que li queden molt b les sabatilles?

A) Que li van a la mida per no sn boniques
B) Que li van una mica grans per no estan mal
C) Que sn de la seva mida per li fan el peu gros
D) Que sn maques i li fan mal als peus
E) Que sn maques i li van a la mida

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-4.2

Les plomes dels ocells sn un magnfic recobriment per protegir la seva pell

per poder volar i per mantenir-se calents. Tamb han de ser impermeables

per aix sota la cua tenen una espcie de cera que han d'escampar cada
dia amb el seu bec per damunt de les plomes i aix l'aigua rellisca.

8. Per qu els ocells no es mullen quan plou?

A) Perqu volen de pressa i l'aigua no els toca
B) Perqu s'arreceren al niu i quan plou no surten
C) Perqu amaguen el cap sota l'ala
D) Perqu es posen una cera que els recobreix les plomes
E) Perqu tenen unes plomes molt llargues

9. Quan han de tenir cura de les seves plomes?

A) Quan volen
B) Diriament
C) Cada setmana
D) De tant en tant
E) Quan es mullen

20. D'on treuen la cera que necessiten?

A) Del seu bec
B) De les seves plomes
C) De sota la cua
D) De sota les ales
E) De dintre el niu

11. Quina frase recolliria millor la idea principal d'aquest text?

A) Els serveis que les plomes fan als ocells
B) El cos dels ocells est recobert de plomes
C) Les plomes dels ocells no es mullen
D) Els ocells tenen plomes a les ales
E) Les plomes mantenen l'escalfor
Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-4.3

La Marta comenta amb la seva mare com organitzar la festa del seu aniversari:
- No vull convidar l'Oriol! sempre es posa amb les nenes.
- Jo penso que l'has de convidar perqu s del teu grup i es podria enfadar li
contesta la mare.
- Tant m's! tamb ell ens fa enfadar a nosaltres amb el que diu.
- Pensa que tot i amb l'Oriol sou el doble de nenes i conv que hi hagi barreja.
- Per mare, l'Arnau m'ajuda sempre, en Pep s molt divertit, l'scar s un bon noi
i en Carles sap organitzar molt b els jocs; en canvi l'Oriol...
- Dona, em sap greu per aquest nen.
- Com vulguis, per no li farem cap cas!

12. Quantes nenes seran a la festa si no en falla cap?

A) Cinc
B) Sis
C) Deu
D) Dotze
E) Setze

13. Penses que la Marta convidar l'Oriol?

A) S, per complaure la mare
B) S, perqu li fa illusi
C) No, perqu no li agrada gens
D) No, perqu no es parlen
E) No, perqu molesta les nenes

14. Si durant la festa expliquen acudits, quin nen creus que els far riure ms?
A) scar
B) Arnau
C) Carles
D) Oriol
E) Pep

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-4.4

Per a la Festa Major del meu poble la comissi de festes vol guarnir els
carrers amb estrelles lluminoses.

Cada estrella t 2 bombetes blanques, el doble de blaves, 3 de verdes, una

de vermella i al mig la groga. Al carrer Gran hi volen posar 8 estrelles i al
carrer de la Font la meitat.

15. Quantes bombetes necessitem per a cada estrella?

A) 5
B) 7
C) 9
D) 10
E) 11

16. Quantes bombetes vermelles faran falta per guarnir el carrer de la Font?
A) 2
B) 3
C) 4
D) 6
E) 8

17. De quin color posarem ms bombetes per guarnir els dos carrers?
A) Blau
B) Vermell
C) Groc
D) Blanc
E) Verd

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-4.5

Els peixos ms coneguts sn els que mengem normalment com la sardina o

la tonyina que sn marins. El llenguado i el rap tamb viuen al mar, al fons,
sn aplanats i la seva pell imita el color de la sorra per passar inadvertits als
seus enemics.

La truita, el barb i la carpa sn d'aigua dola, viuen als llacs o als rius.

N'hi ha alguns com els salmons que passen unes temporades al mar i unes
altres a l'aigua dola.

18. Qu vol dir que la sardina o la tonyina sn marins?

A) Que sn de color blau mar
B) Que sn bons mariners
C) Que viuen al mar
D) Que viuen al riu
E) Que sn d'aigua dola

19. Qu fan d'especial els llenguados per defensar-se dels seus enemics?
A) Amagar-se en un forat de les roques
B) Posar-se darrera d'unes algues
C) Nedar molt de pressa
D) Camuflar-se a la sorra
E) Atacar els seus enemics

20. Si les anguiles sn del mateix grup que els salmons, on deuen viure?
A) Als rius
B) Al mar
C) Al riu i al mar
D) Al fons del mar
E) Al fons del riu

21. Segons el text, quina classificaci de peixos creus que s ms correcta?

A) De mar - de riu - marins

B) Plans - rodons - allargats
C) De mar - sardines - tonyines
D) De platja - de riu - de costa
E) De mar - de riu - de mar i riu

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-4.6

La Joana dorm. I mentre dorm no s'adona que ha entrat un follet a la seva

cambra. El follet fa un salt lleuger damunt del llit i s'enfila pel coix. S'acosta
de puntetes al caparr rinxolat que dorm, i comena a butxaquejar. De la
butxaca, en treu un grapat de terra que tira als ulls clucs de la Joana. Aix la
Joana tindr el son ben pesat.

22. En quin ordre s'acosta el follet a la Joana?

A) Butxaqueja, fa un salt, s'enfila pel coix
B) S'enfila pel coix, butxaqueja, fa un salt
C) Fa un salt, s'enfila pel coix, butxaqueja
D) Butxaqueja, s'enfila pel coix, fa un salt
E) Fa un salt, butxaqueja, s'enfila pel coix

23. Per qu creus que s'acosta de puntetes al cap de la Joana?

A) Perqu no li caigui la terra
B) Perqu no el vegi que s'acosta
C) Perqu li fa por
D) Perqu li apreten les sabates
E) Perqu no es desperti

24. Qu vol dir butxaquejar?

A) Portar les butxaques foradades
B) Mirar qu troba a les butxaques
C) Escalfar-se les mans a les butxaques
D) Mirar si porta butxaques
E) Tenir moltes butxaques

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-4.7

L'Ebre travessa en gran part del seu curs terres molt pobres, sense arbres,
devastades. La fora amb qu baixa s tan gran que arriba a l'ltima part del
seu curs carregat de fang. El color del riu en el seu curs final ja no t res a
veure amb el de l'aigua, sin que li ve donat pel fang de color groguenc, dens
i esps que arrossega.

Sn aquestes quantitats de fang que es dipositen davant el mar, l'explicaci

del delta, que creix sense parar.

25. Com es forma el delta d'aquest riu?

A) Per la fora de l'aigua
B) Per l'acumulaci de fang
C) Pel color de les terres que travessa
D) Per les corbes del curs final
E) Pel color groguenc de l'aigua

26. Com sn la majoria de terres que travessa?

A) Ben regades i amb plantes
B) Molt poblades de ciutats
C) Camps de conreu amb molts arbres
D) Pobres i amb poca vegetaci
E) Muntanyoses i amb molta vegetaci

27. Com s l'aigua del riu a la desembocadura?

A) Cristallina
B) Neta
C) Clara
D) Fangosa
E) Transparent

28. Quin ttol resumiria millor aquest escrit?

A) Els rius de Catalunya
B) El delta dels rius
C) La fora de l'aigua
D) El naixement de l'Ebre
E) El delta de l'Ebre

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-4.8

El sol se n'anava
quan jo hi he arribat.
La copa dels pins ja era negra,
per el tronc tot daurat.
Joan Maragall

29. A quin moment del dia es refereix?

A) A la matinada
B) A mig mat
C) Al migdia
D) Al capvespre
E) A la nit

30. Per qu diu que el tronc era tot daurat?

A) Perqu la copa dels pins ja era negra
B) Perqu encara rebia els raigs del sol
C) Perqu l'havien pintat d'or
D) Perqu el tronc era d'or
E) Perqu el sol ja no illuminava

31. Quin d'aquests ttols creus que explica millor la poesia?

A) Posta de sol
B) La copa dels pins
C) El tronc dels pins
D) Quan surt el sol
E) Plou i fa sol

Proves ACL
Nom: Data: .

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL 5
Exemple per comentar collectivament - ACL-E
El fill petit troba una velleta que l'esperava a mig cam.
-Si vals entrar al castell!, fes tot el que jo et digui.
Quan et surti un llop de pl negre, tira-li un tros de carn que portars preparat, quan
t'ataqui el gran s salvatge, dna-li mel, i mentre estigui entretingut, pren-li el tresor
que t guardat el gegant sota el seu coix, cuidant que no es desperti. Per has de
pensar que el castell noms s'obre quan sn les dotze de la nit.
-Si fas tot aix el tresor ser teu.
-Grcies, aix ho far -li digu agrat el noi.
-No t'entretinguis que aviat ser fosc -li digu la velleta.

Qu ha de tenir en compte el noi abans d'entrar al castell?

A) Tirar un tros de carn al llop de pl negre
B) Prendre el tresor del gegant
C) Donar mel al gran s salvatge
D) Esperar que siguin les dotze de la nit
E) Vigilar que el gegant dorm

Com creus que s la velleta?

A) Desconfiada
B) Egoista
C) Generosa
D) Tafanera
E) Dolenta

Quina hora del dia creus que era quan es feia aquest dileg?
A) El mat
B) La tarda
C) El migdia
D) La nit
E) La matinada

Per que creus que el llop no l'atacar?

A) Perqu quedar parat quan el vegi
B) Perqu se nanir a veure com !'ataca l's
C) Perqu el trobar simptic i no li voldr fer mal
D) Perqu no tindr gana i el seguir com un gos
E) Perqu estar entretingut menjant el tros de carn
ACL-5.1

Proves ACL
 Nom: Data: .

La Clara i la Laura sn molt amigues. Un dissabte es van trobar a casa de la Laura

per fer magdalenes, per desprs de tota la tarda amb el llibre de receptes nom van
aconseguir unes boles corretjoses que ni tan sols el gos de la Laura, que menja
qualsevol cosa, va ser capa dempassar-se.
-Sn magdalenes de xiclet -va dir la Laura en to desafiant al seu germ, que ja
comenava a riure's de les seves habilitats com a cuineres.
Van adonar-se de !'error quan va arribar la mare i els va dir que s'havien equivocat
de pot i que havien usat mid en lloc de farina. Llavors van esclatar a riure tots.

1. D'entre els ttols segents, quin creus que s ms adequat per a aquest text?

A) Un berenar delicis
B) Magdalenes per a gossos
C) El gos de la Laura
D) Les cuineres experimentades
E) Aprenentes de cuinera

2. Que vol dir 11el to desafiant de la Laura?

A) Que !'empipa que el seu germ se'n fumi d'ella

B) Que no vol que el seu germ tasti les magdalenes
C) Que vol fer quedar malament el seu germ
D) Que vol que el seu germ tamb rigui dall que ha passat
E) Que !'empipa que el seu germ s'ho mengi tot

3. Llegeix aquesta afirmaci: La Clara i la Laura van seguir les instruccions

d'una recepta per fer magdalenes de xiclet. Com creus que s aquesta
afirmaci?

A) For a correcta
B) Probablement correcta
C) Segur que s incorrecta
D) Probablement incorrecta
E) No es pot saber

ACL-5.2

Proves ACL
Nom: Data: .

Les guineus s'adapten a tots els climes amb facilitat. Les adaptacions ms
caracterstiques sn el pelatge i la mida de les orelles.
El pelatge pot presentar colors diversos, des de marr rogenc fins al blanc,
per poder passar inadvertides. Tamb varia el tipus de pel, molt llarg i atapet
en alguns casos i en altres ms curt i fi.
La mida de les orelles t una gran importncia: unes orelles grosses i forta-
ment irrigades, s a dir, recorregudes per mltiples vasos sanguinis, permeten
un gran refredament de la sang.
Hi ha la guineu rtica, que viu al Pol Nord, la guineu comuna i la guineu del
desert.

4. Tenint en compte l'explicaci anterior, quines caracterstiques deu tenir la

guineu rtica?
A) Pel roig, curt i atapet i orelles petites
B) Pel grisenc, llarg i fi i orelles molt !llargues
C) Pel blanc, curt i atapet i orelles !llargues
D) Pel marrons, llarg i atapet i orelles mitjanes
E) Pel blanc, llarg i atapet i orelles molt petites

5. Per que creus que la guineu del desert t el pel d'un color torrat ciar?
A) Perqu aix passa desapercebuda en el lloc on viu
B) Perqu aix s una caracterstica de la seva espcie
C) Perqu t el cos cobert d'un pel molt curt i fi
D) Perqu aquest color fa ms calor. Seria millar el blanc
E) Perqu aix li dificulta camuflar-se quan ca a

6. Quin ttol creus ms adient per aquest text?

A) Les guineus del Pol Nord
B) Adaptaci de les guineus segons el clima
C) Els ssers viu s'adapten al lloc on viuen
D) La mida de les orelles de les guineus
E) Habitats de les guineus

ACL-5.3

Proves ACL
 Nom: Data: .

Amb la colla d'amics decidim d'anar al cinema algun dia de la setmana vinent.
Consultem la cartellera.

PRINCESA. Laborables, COMEDIA. 6,25 euros. VICTORIA. Laborables DIAGONAL (4 sales)

6,25 euros. Dilluns no
festius, dia de l'espectador,
4,6 euros. Viglia de festius
i festius 6,5 euros.
Salto mortal. (VO)
Sessions:
16.45, 18.30 1 20.16.
Dissabtes i festius sessi
matinal a les 11.30.
Frankenstein. Sessi de
nit a les
22.15.
Viatge a linfinit.
Divendres, dissabte i
viglies de festius sessi de
matinada a les 0.30.
7. Si volem anar al cine el diumenge al mat, podrem veure:
A) Salto mortal
B) Huracn
C) Yo y mis amigos
D) Frankenstein
E) Siempre es fiesta
Dimecres no festius dia de 5,5 euros. Dissabtes i 6,25 euros. Dimecres no
l'espectador, 6 euros. La festius 6 euros. Dimecres festius i dia de
calle oscura. Sessions: no festius, dia de lespectador, 4 euros.
16.30, 18.30 i 20.30. l'espectador, 5 euros. Sala 1. Yo y mis
La nacha crtica. amigos. Sessions:
TVOLI. Laborables 3,5 Sessions: 16.30, 18.25, 16.30, 18.35, 20.40 i
euros. 20.20 i 22.16. 22.45.
Festius, 4 euros. Sala 2. Frankenstein.
El hombre feliz. Sessions: Sessions:
16, 16.45, 19.30 i 22.30.
19.20 i 22.20. Sala 3. El cuento de
Huracn. Sessions: 17.35 i nunca acabar.
20.55. Sessions: 16.30, 18.35,
20.40
i 22.45.
Sala 4. Siempre es
fiesta. Sessions: 16.40,
18.40, 20.40 i 22.40.

8. El cinema on ens sortiria ms econmica l'entrada s:

A) Al Diagonal el dia de !'espectador
B) Al Princesa un dilluns no festiu
C) Al Comdia un dimecres no festiu
D) Al Tvoli un dia laborable
E) Al Victoria un dia laborable

9. Si anem al cine Princesa, quin dia ens sortir ms barata l'entrada?

A) Un dilluns que sigui festa
B) Un dilluns que no sigui festa
C) Un dia laborable
D) Un dimarts
E) Un dijous

10. Decidim anar al Diagonal. Des de casa fins al cinema hi ha gaireb mitja
hora. Si sortim a les set de casa arribarem just a temps per anar:
A) A la sala 1
B) A la sala 2
C) A la sala 3
D) A la sala 4
E) A qualsevol de les quatre sales
ACL-5.4

Proves ACL
Nom: Data: .

Quan una gossa perduda, sense amo, arriba en un llogarret com

Castellsolar, i en veu els fumerols de les xemeneies, tan drets, i sent la msica de
les veus del Valls, s gaireb cosa segura que si s a punt de cadellar dir:
Molt ser que no trobi un indret, aqu mateix, on fer nixer aix que porto
dins.
Aix devia pensar la gossa negra que l'Andreu va trobar darrera el raure, aclofada en
un barder i voltada de petites coses bellugadisses. Quan l'Andreu aparta amb
compte la bardissa, la gossa el va mirar, amb esperana. i degu pensar que no
s'havia equivocat: hi havia en els ulls d'aquell home que la mirava, una mica
d'escalfor d'aquell fumerol de les masies.
L'Andreu la va mirar dues vegades. En tenia de cadells! Un de negre com sa mare
havia rodolat a un pam d'ella i l'Andreu el coll per atansar-l'hi. Ella sabia on era un
lloc de bona gent i on no ho era.
Ramon Folch i Camarasa (conte adaptat)

11. Per que va pensar la gossa que no s'havia equivocat?

A) Perqu havia encertat en trobar un lloc acollidor
B) Perqu era un indret bastant ferstec
C) Perqu creia que all no hi trobaria ning
D) Perqu no tenia ms remei que quedar-se all
E) Perqu l'Andreu 11 va acostar el cadell

12. Que creus que far l'Andreu amb la troballa?

A) Agafar els cadells i vendre-se'ls
B) Repartir els cadells i fer que la gossa marxi
C) Repartir els cadells perqu la gossa no hagi de patir
D) Vigilar que ning no destorbi la gossa i els cadells
E) Espantar la gossa perqu molesta al lloc on s

13. Com devia ser la mirada de l'Andreu?

A) De patiment per no saber qu fer
B) D'acolliment perqu entenia la situaci
C) De sorpresa, ja que mai havia vist una cosa Igual
D) D'esverament per la troballa
E) De neguit en veure tants gossos

14. Llegeix b el text i digues que vol dir cadellar

A) Tenir cura deis cadells
B) Encallar-se en les bardisses
C) Fer callar els cadells
D) Cercar un cau per als cadells
E) Arribar el moment de tenir cries

ACL-5.5

Proves ACL
Nom: Data: .

En Pau, en Marc i en Jordi tenen ms

barba que en Bartomeu.
En Jordi, en Marc i en Bartomeu tenen la barba ms petita que en Quim. En Jordi i en
Quim tenen nmeros parells.

15. Com es diu el que t el nmero 3?

A) Pau
B) Quim
C) Jordi
D) Bartomeu
E) Marc

16. Com es diu el que t la barba ms curta?

A) Bartomeu
B) Jordi
C) Quim
D) Marc
E) Pau

17. Quin nmero t en Quim?

A) 1
B) 2
C) 3
D) 4
E) 5

18. Com es diu el que t la barba ms llarga?

A) Quim
B) Jordi
C) Bartomeu
D) Marc
E) Pau

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-5.6
Una vegada hi havia un rei que tenia una filia molt preciosa. Els pretendents li sortien
a milers i el rei estava aclaparat perqu no sabia amb qui podia casar- la. Decid de
fer-ho amb qui presents un enigma insoluble. Per posa com a condici que els qui
presentessin un enigma desxifrable serien penjats. La nova arriba a orelles d'un rstic
pastor que decid! provar fortuna. Explica el cas a la seva mare i li digu que prepars
menjar per al viatge, que pel ca mi ja se li acudiria l'endevinalla.
Una vella bruixa vena de la casa, envejosa de la gosadia del noi, canvia les
truites que la mare li havia preparat, per una grossa coca emmetzinada.
El miny emprengu el viatge a cavall d'una somera. En passar sota una figuera sent
gana i s'enfila a l'arbre per collir-ne unes quantes. Mentrestant fa somera se li menja la
coca que duia al sarr...

19. Que creus tu de la decisi del rei?

A) Que era encertada perqu hi havia massa pretendents
B) Que era excessiva perqu no calia matar-los
C) Que era bona perqu aix entretenia el seu poble
D) Que estava b perqu: aix feia contenta la princesa
E) Que no era bona perqu aix encara nhi anaven ms

20. En aquest conte, que vol dir un enigma insoluble?

A) Que es pot desxifrar amb facilitat
B) Que se li entreveu el significat
C) Que se li pot trobar el sentit
D) Que costa d'endevinar
E) Que no se li troba soluci

21. Com direm que s el pastor?

A) Que s atrevit, decidit
B) Que s descarat, pocavergonya
C) Que s temors, espantads
D) Que s mandrs, peress
E) Que s covard, tmid

22. Desprs del que narra el conte, que s el ms probable que passi?
A) Que les figues li faran un bon mal de panxa
B) Que no tindr bona imaginaci per a l'endevinalla
C) Que se li morir la somera
D) Que la bruixa se sortir amb la seva
E) Que el xicot se'n desdir i se'n tornar a casa

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-5.7
A mitjans del segle xx la indstria efectuava muntatges en cadena, o sigui,
organitzava la producci de manera que cada treballador realitzs una peti- ta
operaci del procs de fabricaci; aix, per exemple, un posava un cargol, el segent
collava, un tercer el comprovava, un darrer collocava un altre i aix successivament.
Tots els productes obtinguts de la producci en srie eren iguals i d'un acabat
perfecte. A voltes sortien productes defectuosos perqu un treballador
s'equivocava, per, en arribar al final de la cadena el producte passava el con- trol de
qualitat, on era rebutjat perqu no reunia les condicions necessries.
El muntatge en cadena tenia alguns avantatges: estalviava temps i permetia produir
ms barat que amb el treball artes.

23. Que vol dir producci en srie?

A) Que tots els obrers fan la mateixa feina
B) Que qui comena una feina l'acaba
C) Que cadasc passa la seva feina al del costat
D) Que cadasc fa una petita part de la feina
E) Que cadasc repassa la feina del seu company

24. Si un obrer treballava malament. segons el text, que passaria al final?

A) Que tot aniria malament per culpa del seu error
B) Que tots els compradors es trobarien la pea defectuosa
C) Que en passar el control es refusaria la pea
D) Que en passar el control sacceptaria la pea
E) Que passaria el control de qualitat es vendria

25. Quina s la ra principal per la qual la industria s'organitzava amb

muntatges en cadena?
A) Perqu els treballadors no s'equivoquessin
B) Perqu s'encarissin els productes
C) Perqu tots els productes no fossin iguals
D) Perqu requeria grans inversions
E) Perqu es produa molt i es podia vendre ms barat

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-5.8
A classe estem estudiant els volcans i la professora ens ha dit que aviat farem una
excursi a Olot, per la zona volcnica. Ens han enviat aquest plnol.

Ruta a peu per la zona dels volcans

Km Lloc Temps
Aparcament de la Fageda d'en Jord
0 Sant Miquel de Sacot 1.30 h
3,5 Volc de Santa Margarida 2.30 h
5,5 Aparcament de Santa Margarida 3.00 h
7,5 Grederes volc Croscat 3.10 h
8,8 Aparcament de la Fageda d'en Jord 4.00 h

26. Si comencem l'itinerari des de l'aparcament de la Fageda, que ens trobarem primer?
A) El volc Croscat
B) Sant Miquel de Sacot
C) El volc de Santa Margarida
D) L'aparcament de Santa Margarida
E) Els volcans d'Olot

27. Anem a peu seguint l'itinerari indicat. Si comencem l'excursi a les onze del
mat i volem dinar cap a dos quarts de dues, ho podrem fer a:
A) La Fageda d'en Jord
B) Sant Miquel de Sacot
C) El volea de Santa Margarida
D) El Puig de la Costa
E) El volea Croscat

28. Just desprs de dinar !'autocar ens ve a recollir a l'aparcament de San- ta

Margarida, quina part del recorregut no haurem visitat?
A) Els volcans d'Olot
B) Sant Miquel de Sacot
C) L'ermita de Santa Margarida
D) El volc Croscat
E) El volc de Santa Margarida

29. Estem molt cansats. Quan hem caminat?

A) 3,5 quilometres D) 9 quilometres
B) 5,5 quilometres E) 11 quilometres
C) 7,5 quilometres
Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-5.9
Els necs, com molts altres animals, realitzen viatges migratoris, allunyant- se
d'aquells llocs on les condicions de vida s'han tornat adverses (les temperatures
descendeixen molt, escassegen els aliments i els llocs on arrecerar- se...) i es
traslladen a d'altres on aquestes condicions sn ms favorables.
Algunes plantes es defensen enfront de les condicions adverses (baixes temperatures,
poca llum, aigua difcilment disponible ...), perdent les seves fulles. Quan el medi s
ms favorable les recuperen, aix poden recomenar plenament la seva activitat vital.
Recorda que molts arbres, com el faig, per- den totes les seves fulles a la tardor.

30. Quina frase resumeix millor el contingut d'aquests dos textos?

A) Els animals i les plantes, en condicions adverses es traslladen
B) Quan fa fred els animals l les plantes no sobreviuen
C) Quan s hivern i hi ha pocs aliments els animals emigren
D) En condicions dolentes els animals i les plantes s'adapten per
sobreviure
E) A l'hivern moltes plantes perden les seves fulles

31. D'aquestes expressions n'hi ha una que no significa el mateix que les
altres?
A) Les condicions s'han tornat beneficioses
B) Les condicions sn desfavorables
C) Les condicions sn contraries
D) Les condicions s'han tornat adverses
E) Les condicions s'han tornat perjudicials

32. Els roures i els pollancres sn del mateix tipus que el faig, que creus que els
passa a la tardor?
A) Recuperen la seva activitat vital
B) Com que estan morts, no tenen activitat vital
C) Perden totalment la seva activitat vital
D) Activen el seu cicle vital
E) Disminueixen la seva activitat vital

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-5.10

Jo tinc el meu poble com el t tothom;

no cal pas que-digui quin s el seu nom;
no cal que les seves virtuts altifiqui
-si una muntanyola li fa de cap al
i besa ses plantes un riu immortal-
perqu arreu hi ha viles, i ciutats, i pobles
ms grans, ms formosos, ms vells o ms nobles,
i tamb podrien ser cantats com tu
amb versos que fossin com un calc segur.

Quan dic: el meu poble, ja he dit ta lloana

i perqu t'estimo sense comparana,
que enlloc sentiria el que sento aqu
on totes les coses em parlen de mi,
on totes les coses em sn conegudes
i m'evoquen hores dol ament viscudes,
quan no coneixia ms amples confins
que aquestes muntanyes d'alzines i pins.
Joan Ars (fragment de El meu poble)

19. Per que creus que esta orgulls del seu poble?
A) Perqu t moltes virtuts i grades
B) Perqu s gran i forms
C) Perqu s vell i noble
D) Perqu s el seu poble i se !'estima
E) Perqu t muntanyes d'alzines i pins

20. Segons el que diu la poesia, com deu ser aquest poble?
A) Un poblet costaner
B) Un poblet petit de muntanya
C) Una vila vella i noble
D) Una petita ciutat acollidora
E) Un petit poblet mariner

21. L'autor d'aquesta poesia creu:

A) Que no pot dir el nom del seu poble
B) Que ha d'explicar totes les coses bones del seu poble
C) Que pera cadasc el seu poble s el millar
D) Que tothom sabr que el seu poble s important
E) Que no coneix altres lloes que el seu poble

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL 6
Exemple per comentar collectivament - ACL-E

El fill petit trob una velleta que l'esperava a mig cam.

Si vols entrar al castell, fes tot el que jo et digu:
Quan et surti un llop de pl negre, tira-li un tros de carn que portars
preparat, quan tataqui el gran s salvatge, dna-li mel, i mentre estigui
entretingut, pren-li el tresor que t guardat el gegant sota el seu coix, cuidant
que no es desperti. Per has de pensar que el castell noms s'obre quan sn
les 12 de la nit.
Si fas tot aix el tresor ser teu.
Grcies, aix ho far li digu agrat el xiquet.
No t'entretinguis que aviat ser fosc li digu la velleta.

Qu ha de tenir en compte el xiquet abans d'entrar al castell?

A) Tirar un tros de carn al llop de pl negre.

B) Prendre el tresor del gegant.
C) Donar mel al gran s salvatge.
D) Esperar que siguin les dotze de la nit.
E) Vigilar que el gegant dorm.

Com creus que s la velleta?

A) Desconfiada
B) Egoista
C) Generosa
D) Tafanera
E) Dolenta

Quina hora del dia creus que era quan es feia aquest dileg?

A) El mat
B) La vesprada
C) El migdia
D) La nit
E) La matinada

Per qu creus que el llop no l'atacar?

A) Perqu quedar parat quan el vegi.

B) Perqu se n'anir a veure com l'ataca l's
C) Perqu el trobar simptic i no li voldr fer mal.
D) Perqu no tindr gana i el seguir com un gos.
E) Perqu estar entretingut menjant el tros de carn.

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-6.1

Un pobre en extrema misria an a demanar almoina a la magnfica casa de l'home

ms ric de la ciutat. Quan aquest el vei li digu:
Que no has menjat res en tot el dia? Pobre home, si et pots morir de gana. Criats!
porteu-nos alguna cosa per menjar!
El pobre home, no vei ni cap criat, ni menja de cap mena, per el seu amfitri feia
gest de servir-se i de menjar amb molta gana.
Menja, home, menja, que avui ets el meu hoste!
Grcies senyor, estic agrat de la vostra generosa hospitalitat.
Qu et sembla aquest pa? No el trobes de primera?
Podeu estar ben cert que no he menjat en ma vida un pa tan blanc i sabors.

1. Qu creus que fa el pobre veient el comportament del ric?

A) Es posa trist al veure que no li dna res.
B) S'enfada i abandona la casa.
C) Menja perqu t molta gana.
D) Agafa el menjar i se'n va corrents.
E) Se l'escolta i fa veure que menja.

2. Qu et sembla el comportament de l'amo?

A) Que s molt geners i per aix el convida.
B) Que s un burleta i li vol prendre el pl.
C) Que s amable i es preocupa dels altres.
D) Que s una bona persona i no vol que passa gana.
E) Que s un bromista i per aix li dna menjar.

3. Per qu creus que diu: "qu et sembla aquest pa? No el trobes de primera?"?
A) Perqu era un pa imaginari i volia fer comdia.
B) Perqu volia dissimular i era un pa molt dolent.
C) Perqu era un pa molt bo, acabat de fer.
D) Perqu era un panarra i li agradava molt el pa.
E) Perqu volia que noms mengs pa i no d'altres coses

4. Qui creus que s l'amfitri?

A) El convidat.
B) L'hoste.
C) El criat.
D) L'amo de la casa.
E) El majordom.
Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-6.2

Quan arriba l'hivern, escasseja l'aliment i les condicions sn adverses. Llavors alguns
animals emigren, com els ocells, d'altres emmagatzemen aliment com els esquirols o
les formigues i d'altres hivernen consumint les reserves del seu cos com els ssos o les
marmotes.

En les zones ms seques, on l'aigua s tan escassa, quan arriba la pluja es dna
una veritable explosi de vida, tant vegetal com animal. Els insectes que estaven en
estat larvari passen rpidament a ser adults i es reprodueixen. Les plantes floreixen i
amb l'ajut dels insectes tamb es reprodueixen.

5. Quina s la idea principal que engloba els dos textos?

A) L'hivern s una poca difcil per a tota la natura.
B) Les condicions ambientals dificulten o faciliten la vida dels ssers vius.
C) Les zones seques en determinades ocasions poden tenir una gran vitalitat.
D) Hi ha molts animals que emigren davant les dificultats climtiques.
E) Els animals i les plantes necessiten aigua per poder-se reproduir.

6. Qu s el que estimula la vida en les zones seques?

A) L'aigua.
B) Les plantes.
C) Les flors.
D) Els insectes.
E) Les larves.

7. Segons el text quina d'aquestes classificacions s correcta?

Viatgen a daltres Han dhivernar Guarden aliments

pasos
A) aus esquirols formigues
B) ssos i marmotes formigues ocells
C) ssos marmotes formigues
D) ocells ssos i marmotes esquirols i formigues
E) aus ssos marmotes

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-6.3

A mig aire de la serra

veig un ametller florit.
Du te guard bandera blanca,
dies ha que t'he delit,
ets la pau que s'anuncia
entre sol, nvols i vent,
no ets encara al millor temps
per en tens tota l'alegria.

Joan Maragall

8. A qu creus que es refereix el poeta quan diu "Du te guard, bandera blanca"?

A) A l'alegria del bon temps.

B) A la pau que s'anuncia.
C) A l'ametller cobert per la neu.
D) Als nvols blancs que tapen la serra
E) A l'ametller amb les seves flors.

9. Quin ttol seria el millor per al sentit d'aquesta poesia?

A) Sol, nvols i vent.

B) L'alegria de l'estiu.
C) Desig de primavera.
D) L'aire de la serra.
E) El millor temps.

10. A quina poca de l'any es refereix la poesia?

A) Finals d'estiu.
B) Comenament de tardor.
C) Ple hivern.
D) Inici de primavera.
E) Comenament d'estiu.

Proves ACL
 Nom: Data: .

ACL-6.4
Tenia tres missatges i se mhan barrejat.
Si ets capa dordenar-los b agafant-ne un tros de cada columna sabrs
respondre a les preguntes segents.

La meva cosina i les properes ha agafat la per passar una al rierol de

jo vacances de furgoneta setmana Serratossa
Nadal esquiant
Els meus vens un bon dia estrenaran el per anar-nos a a lhortet den
destiu cotxe nou remullar una Mart
estona
Loncle Pau aquesta tarda vam agafar les per anar a collir als Alps sussos
havent dinat bicicletes peres
damagat

11. Qu faran els meus vens?

A) Anar a l'hort.
B) Banyar-se.
C) Collir peres.
D) Anar en bici.
E) Esquiar.

12. On va en Pau?
A) A Serratossa.
B) A l'hort.
C) Als Alps sussos.
D) A banyar-se.
E) A esquiar.

13. Qui i quan agafa la bici?

A) L'oncle aquesta vesprada.
B) La meua cosina i jo aquesta vesprada.
C) La meua cosina i jo un dia d'estiu.
D) Els vens un dia d'estiu.
E) Els vens per Nadal.

14. Per a qu agafaran el cotxe?

A) Per anar a Serratossa.
B) Per anar a l'hort.
C) Per anar a collir peres.
D) Per anar a banyar-se.
E) Per anar als Alps.
Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-6.5
Fragment del discurs del cap indi Sealth a l'home blanc, el 1855.
No s, per el nostre sistema de viure s diferent al de vosts. Noms la vista de les
seues ciutats entristeix els ulls del pell roja. Per aix potser sigui perqu el pell roja s
un salvatge i no comprn res.
No existeix un lloc tranquil en les ciutats de l'home blanc, on es pugui escoltar com s'obren
les fulles dels arbres a la primavera, o com volen els insectes.
Sc un pell roja i no entenc res. Nosaltres preferim el suau murmuri del vent sobre la
superfcie del llac, aix com l'olor d'aquest mateix vent purificat per la pluja. L'aire t un
valor inestimable per a un pell roja, ja que tots els sers comparteixen un mateix al: la
bstia, l'arbre, l'home, tots respiren el mateix aire.
Lhome blanc no sembla ser conscient de l'aire que respira per l'aire comparteix el seu
esperit amb la vida que sost.

15. Per qu creus que l'indi diu: "sc un pell roja i no entenc res"?
A) Perqu no t cultura i no comprn les coses.
B) Per deixar clar que no sap explicar-se.
C) Perqu parla un idioma diferent dels blancs.
D) Perqu s'adonin que comprn millor que ells.
E) Per rebaixar-se davant dels blancs.

16. Qu vol dir "tots els sers comparteixen un mateix al"?

A) Que els pell-roja arriben a compartir-ho tot.
B) Que si tots compartim l'aire ens mancar.
C) Que l'aire ens permet viure a tots els ssers de la terra
D) Que l'aire que ens dna vida no es pot esgotar.
E) Que si tots compartim el mateix aire sobreviurem amb dificultat.

17. Entre aquestes afirmacions n'hi ha una que s falsa

A) El pell-roja estima molt la seua terra.
B) El pell-roja creu que forma part d'un gran conjunt.
C) El pell-roja sap que depn de l'aire per respirar.
D) El pell-roja gaudeix amb el que la terra li dna.
E) El pell-roja creu que els blancs saben interpretar la naturalesa.

18. Que vol dir que "l'aire comparteix el seu esperit amb la vida que sost"?
A) Que tots els sers vius depenen de l'aire que respiren.
B) Que s una forma de parlar dels indis amb poc sentit real.
C) Que els indis creuen en esperits i nosaltres no.
D) Que l'aire s com un esperit i per aix no es veu
E) Que alguns sers vius necessiten aire per viure.
Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-6.6
Una dama de Basora havia comprat un diamant meravells. Un dia, el diamant
caigu al foc i no crem. Era fals. La dama acud a Txelai, visir fams per la seua
saviesa, i deman la mort del marxant que li havia venut la gemma.
Txelai ho acord. Condemn el marxant a ser menjat pels lleons en una fossa.
El dia del suplici, la dama, des d'un mirador, contemplava el pobre home tremols i
envellit dangoixa.
Per el somriure de la dama sesqueix en un crit d'ira. El soterrani s'havia obert i, en
lloc de lleons, n'havien sortit dos gats ridculs. Avanaven calmosament, flairaven
amb indiferncia el miserable desmaiat i van acabar per saltar, gilment, fora de la
fossa.
La dama an a vomitar la seua rbia als peus de Txelai:
De qu et queixes? li digu el visir. La llei mana exigir ull per ull, dent per dent.
El marxant t'engany; nosaltres l'hem enganyat a ell. El seu diamant era fals, els
nostres lleons tamb: estem en paus.
Mrius Torres

19. Per qu somreia la dama?

A) Perqu es volia venjar del venedor.
B) Perqu li agradava l'espectacle dels lleons.
C) Perqu aix recuperaria el diamant.
D) Perqu volia la justcia.
E) Perqu tothom la veia des del mirador.

20. Qu volia aconseguir en Txelai deixant anar els gats?

A) Castigar b el marxant.
B) Fer pensar a la dama.
C) Buscar una compensaci per la dama.
D) Que la dama tragus la seua rbia.
E) Acontentar el marxant.

21. Trobes que el visir va actuar b amb el marxant?

A) S, perqu amb la por que va passar el marxant segurament ja va escarmentar.
B) S, perqu aix el marxant podria tornar a enganyar la gent.
C) No, perqu el marxant es qued tan tranquil i tornaria a enganyar.
D) No, perqu s'havia de castigar molt un marxant que enganya.
E) Ni s ni no, no es pot saber.

22. Creus que el visir pensa igual que la dama?

A) No, perqu la vol enganyar.
B) No, perqu creu insuficient el cstig que ella demana.
C) No, perqu vol que sadoni que s massa cruel.
D) S, perqu s un home molt just i savi.
E) S, perqu fa tot el que ella li demana.

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-6.7

Amb la meva famlia volem anar a la platja. Des de Blanes agafarem un

vaixell fins la Cala Boadella, ens banyarem i desprs tornarem a Blanes a
menjar una bona paella cap a les 3 de la vesprada.
Al pare li han donat aquesta taula d'horaris i preus:

Excursions nutiques Costa Brava

Horaris

Anada
Blanes 10,30 11,40 12,55 13,50 16
St. Francesc 10,40 11,50 13,05 14 16,10
Sta. Cristina 10,45 11,55 13,10 14,05 16,15
Boadella 10,55 12,05 13,20 14,15 16,25
Lloret 11,10 12,20 13,35 14,30 16,40

Tornada
Lloret 10,15 11,40 12,25 14,05 15,25
Boadella 10,30 11,55 12,40 14,20 15,40
Sta. Cristina 10,40 12,05 12,50 14,30 15,50
St. Francesc 10,45 12,10 12,55 14,35 15,55
Blanes 10,55 12,20 13,05 14,45 16,05

Tarifes danada i tornada

Lloret Lloret
Boadella 400 Boadella
Sta. Cristina 400 200 Sta.
Cristina
St. Francesc 550 350 300 St.
Francesc
Blanes 750 400 350 350 Blanes

Proves ACL
Nom: Data: .

23. A quina hora hem de sortir de Cala Boadella per a ser a temps a dinar?
A) 11,55
B) 12,40
C) 14,20
D) 15,25
E) 15,40

24. Quanta estona tarda el vaixell en anar de Blanes a Lloret?

A) Vint-i-cinc minuts.
B) Trenta minuts.
C) Trenta-cinc minuts.
D) Quaranta minuts.
E) Quaranta-cinc minuts.

25. Quant val un bitllet d'anar i tornar de Blanes a Boadella?

A) 200 ptes.
B) 350 ptes.
C) 400 ptes.
D) 550 ptes.
E) 750 ptes.

26. Pel mateix preu, a quin altre lloc podrem anar des de Blanes?
A) A Sta. Cristina.
B) A St. Francesc.
C) A Blanes.
D) A Lloret.
E) A la Costa Brava.

27. Quin s el viatge ms barat?

A) De St. Francesc a Boadella.
B) De Boadella a Blanes.
C) De Blanes a St. Francesc.
D) De Blanes a Santa Cristina.
E) De Sta. Cristina a Boadella.

Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-6.8

Les empreses industrials o agrcoles necessiten oficines a les quals acudeixen

els compradors de productes manufacturats i els venedors de maquinria i
primeres matries, i on es centralitza ladministraci amb lajut d'ordinadors.
Les empreses necessiten altres empreses que fabriquen maquinria o realitzen
part de llur procs industrial.
Tamb han d'estar a la vora dels bancs i de les companyies asseguradores,
requereixen bones comunicacions, accs a la informaci, serveis de propaganda i
d'altres com els que poden proporcionar les universitats o escoles professionals
que preparen especialistes i tcnics. Per aix les empreses ms importants tenen
les oficines centrals a les ciutats. Per aquest motiu es diu que les ciutats sn centre
de decisi on es prenen resolucions importants tals com obrir, ampliar o tancar
empreses.

28. Quina d'aquestes frases resumeix millor el sentit complet del text?
A) Les empreses agrcoles compren les primeres matries.
B) Les empreses industrials venen els productes manufacturats.
C) Les grans empreses obren oficines a les grans ciutats.
D) Les empreses necessiten bona informaci.
E) Les grans empreses prenen resolucions importants.

29. Una gran empresa vol establir-se en una d'aquestes ciutats. Quina d'elles
creus que t ms oportunitats?

Ciutat A) t: X X X X X X X
Ciutat B) t: X X X X X X X
Ciutat C) t: X X X X X X X
Ciutat D) t: X X X X X X X
Ciutat E) t: X X X X X X X

30. Segons el text, per a qu creus que a les empreses els pot interessar estar
en contacte amb escoles tcniques o universitries?
A) Perqu aix tenen ms possibilitats de vendre productes.
B) Perqu aix estan ms ben informats.
C) Perqu els empresaris poden tenir ms preparaci.
D) Perqu poden obtenir nous professionals preparats.
E) Perqu les universitats estan ben administrades.

Proves ACL
 Nom: Data: .

ACL-6.9

Avui s l'aniversari del pare i com que ha arribat a casa de bon humor ens ha dit a
la mare i a mi que ens convidava a sopar al restaurant.
Hem consultat la guia:

LArbequina Galcia Coloma Marinada Can Mariscal

Horari: de 13:30 a Horari: de 13 a 1 Horari: de 13:30 a Horari: de 13 a 16 i Horari: de 13 a 16
15:30 i de 21 a h. Tancat 15:30 i de 21 a de 20:30 a 23:30 h. i de 31 a 23:30 h.
23:30 h. Tanca diumenges al 23:30 h. Especialitats: Tancat els dilluns.
diumenges al vespre i dilluns. Especialitats: Cuina catalana i Vacances: a
vespre i dilluns. Vacances: per Llonza amb de mercat. Els lagost
Vacances: Set-mana Santa i guarnici, tronc de plats suggerits Especialitats:
Setmana Santa i 20 a lagost. llu al vapor amb sn lorelleta Cuina catalana,
dies a lagost. Especialitats i closses i dAlcoi, la cap i pota, 850;
Especialitats: preus: Closses verdures. romesca i la tonyina amb
faves a la catalana, amb carxofes, Preu mitj: entre paella darrs amb crema danxoves,
875; tronc de llu 1.800; canelons 1.400 el men i bacall. Les 1.500; pastissos
amb crema dalls, de marisc, 1.300; 2.875 el bufet dels postres sn de la de la casa, 500.
1.175 i tocinillo de llu de lestil del diumenges. casa, la crema Preu mitj: 3.000
cielo, 475. Preu xef, 3.500; gelat catalana s molt ptes
mitj: 3.500 ptes. de pistatxo amb recomanable.
mel, 800. Preu mitj: 2.500
Preu mitj: 5.000- ptes.
6.000 ptes.
AT ACPM AM ACPTM AMP

31. El pare vol poder aparcar sense problemes i sopar a l'aire lliure, ara que ja fa
calor. Quin restaurant creus que preferir?
A) L'Arbequina.
B) Galcia.
C) Coloma.
D) Marinada.
E) Can Mariscal.

32. Quina d'aquestes afirmacions s falsa?

A) Tots aquests restaurants tenen obert a les 13,30 h.
B) Tots fan vacances a l'agost.
C) Tots tenen aire condicionat
D) El preu mitj de tots supera les 1.000 ptes.
E) Tots tenen horari de migdia i nit.

33. Si decidim anar al restaurant L'Arbequina, i aproximadament gastem el que

val el preu mitj del restaurant, quant calcules que li costar al pare el sopar
de tots?
A) Entre 3.500 i 5.500 ptes.
B) Entre 6.000 i 7.500 ptes.
C) Entre 8.000 i 9.500 ptes.
D) Entre 10.000 i 11.500 ptes.
E) Entre 12.000 i 13.500 ptes
Proves ACL
Nom: Data: .

ACL-6.10

A Austrlia i a les illes venes hi ha grups d'animals dels ms antics i estranys del
planeta.
A Austrlia hi ha mamfers, que com ja sabeu sn els que alleten les seues cries.
D'entre aquests, els marsupials posen els seus fills, quan neixen, a dins d'un plec de
la pell situat al ventre i que t forma de bossa: s el cas del cangur i del coala. Els
monotremes sn mamfers molt rars que viuen als rius i posen ous, com l'ornitorinc i
l'equidna.
L'em i el kiwi sn ocells corredors propis d'aquesta regi.
Entre els arbres, el ms representatiu s l'eucaliptus.

34. Qu posa en evidncia aquest text sobre les plantes i animals d'Austrlia?
A) Que sn espcies comunes a altres regions.
B) Que sn espcies molt diferents a les nostres perqu sn molt antigues
C) Que sn espcies molt rares perqu estan molt lluny de nosaltres.
D) Que sn espcies molt difcils de trobar avui en dia.
E) Que sn espcies poc conegudes perqu s'han estudiat poc.

35. De quins grups d'animals ens parla el text?

A) Marsupials, mamfers, monotremes, ocells.
B) Cangurs, ornitorincs i equidnes, ems i kiwis.
C) Monotremes, ornitorincs, marsupials, ocells corredors.
D) Marsupials, monotremes, corredors, ocells.
E) Mamfers monotremes, mamfers marsupials, ocells corredors.

36. De qu suposes que deu alimentar-se una cria d'equidna acabada de nixer?
A) De llet.
B) De petits peixets.
C) De cuquets.
D) De plncton del riu.
E) Una mica de tot.

Proves ACL