Solucionari del dossier de fsica

i qumica 3r ESO. Curs 2017-

18.

Aquest dossier pertany a :

1
TASCA 1. LA MATRIA.

Activitat 1.1. Propietats generals i especfiques.

s molt important estudiar les propietats duna determinada substncia per saber quins usos
t aquesta substncia. El curs passat ja vas veure que eren les propietats generals i les
especfiques. Recordes que eren? Pots posar algun exemple de propietat general i especfica?

Les propietats generals sn les que identifiquen la matria i no ens identifiquen una determinada
substncia. Un exemple de propietat general s la massa.

Les propietats especfiques sn les que ens identifiquen les substncies. Un exemple de propietat
especfica s la densitat.

Com exemple dels usos que pot tindre una substncia a partir de les seues propietats llegeix el
segent text sobre lalumini i contesta les preguntes que tens a continuaci:

s el metall ms abundant de l'escora terrestre. Forma part de pedra precioses com a rob,
maragdes, aigua marina i turquesa. A causa que es combina fcilment amb l'oxigen no es
trobe
lliure en la naturalesa, sin formant compost amb l'oxigen.

L'alumini s un metall de color grisenc i t una gran quantitat d'usos. Per a s industrial
s'extrau principalment del mineral Bauxita. Els primers objectes d'alumini van comenar a
fabricar-se en 1845.

L'alumini t una srie de propietats que ho fan molt interessant. Entre elles podem esmentar:
s molt tou, malleable (es poden fer lmines en fulles molt fines) i molt bon conductor de la
calor. No s txic ni ell ni moltes de les seues combinacions. Els aliatges amb altres metalls sn
dures i lleugeres. s resistent a la majoria dels cids orgnics. s ms resistent a la corrosi
g
que el ferro. s un metall lleuger. La seua densitat s 27 (quasi tres vegades menor
cm3
que la del ferro).

Preguntes:

1. Fes una llista de les propietats que apareixen en el text i indica si cada propietat s
general o especfica.
Les propietats sn les segents: color, tou, malleable, bon conductor de la calor, toxicitat,
dur, lleuger, resistent, densitat. Totes sn propietats especfiques.

2. En el llistat que has fet en lexercici 1, domina algun tipus de propietat? Per qu penses
que passa aix?

S. Dominen les propietats especfiques. Hi ha moltes ms propietats especfiques que

generals. La majoria de les propietats ens ajuden a identificar substncies i no a definir la
matria.

3. Indica quins usos pot tindre lalumini a partir de les seues propietats.
s una resposta oberta. Ac hi ha alguns usos.

2
 Sutilitza per transportar lelectricitat en les lnies dalt voltatge degut a la seua bona
conductivitat de lelectricitat.
Al ser poc dens (comparat en altres metalls com el ferro) sutilitza per fabricar peces de
cotxes, amb el que saconsegueix que els cotxes tinguen menys massa i sestalvie molta
energia.
Que siga dctil, malleable i fcilment modelable fa que sutilitze per fabricar envasos que
es poden reciclar totalment i per fabricar determinades estructures com marcs de finestres.
Com condueix molt b la calor es fan molts utensilis de cuina dalumini.
Com s un material molt resistent (suporta pressions sense trencar-se) i resistent a la
corrosi (respon b als atacs qumics del medi com loxidaci) sutilitza per fabricar naus o
trens.

Activitat 1.2. Estudi en el laboratori duna propietat: la densitat.

Anem a estudiar una propietat en el laboratori: la densitat, per abans de fer aix, contesta
les preguntes segents:

1. Com es defineix la densitat?

s una magnitud que ens indica la massa per unitat de volum duna substncia. Es defineix
dividint la massa entre el volum.

2. Quin dels segents objectes t una major densitat? Raona la resposta.

El primer., el de plom. Perqu tots tenen el mateix volum i el primer t ms massa. Al dividir la
massa entre el volum donar un nmero major.

3. Quin dels segents objectes t una major densitat? Raona la resposta.

3
 4. Tenim un tros de plom que t forma cbica i el costat del cub s de 7 cm. Si saps que la
g
densitat del plom s de 11,35 , calcula la massa del plom que tenim.
cm3
Si el plom t la forma dun cub, el volum dun cub es calcula elevant el costat al cub per tant
el seu volum s:
V=a3=73=343 cm3
Si es representa la densitat per la lletra r tenim:
m m
= 11,35= m=11,35343=3809,05 g
V 343

Clcul en el laboratori de la densitat dun slid de densitat major que laigua i dun lquid.

En el laboratori has de calcular la densitat dun lquid que et donar el professor/a i la dun
slid que et donar el professor/a. Has de calcular la densitat i fer dos memries, una per al
slid i una altra per al lquid, que incloga una introducci, el material que utilitzes, el
procediment i el clcul que fas.

Clcul de la densitat del slid.

Per calcular la massa simplement hi ha que posar lobjecte damunt de la balana quan aquesta estiga
tarada i determinar la seua massa. Si lobjecte t molt poca massa, com una xinxeta, es mesura la
massa de 20 o 30 i desprs es divideix entre 20 0 30. Es fan tres mesures de la massa i es fa la
mitjana per disminuir lerror.

El mtode per calcular el volum consisteix en posar aigua en una proveta fins a una certa altura.
Sanota el volum de laigua. Desprs deixar caure el slid. Sanota el volum que ocupa laigua i el
slid. Restant el volum que ocupa el slid i laigua i el volum de laigua sobt el volum del slid.

Si s molt xicotet (per exemple una xinxeta es posen 20 o 30 i desprs es divideix el volum entre el
nombre de xinxetes que sha posat).

Es fan tres mesures del volum i es fa la mitjana per disminuir lerror.

La divisi entre la massa de lobjecte i el seu volum ens determina la densitat de lobjecte.

Clcul de la densitat del lquid.

El volum es mesura amb una proveta. Posa el lquid en la proveta i ajuda't d'una pipeta per fer-ho.
Per assegurar-te que has posat la quantitat correcta has de saber que sempre has de mirar
perpendicularment a la superfcie lliure del lquid (la mxima altura del lquid) i aquesta tindr una
forma un poc corbada tal com indica el dibuix segent:

4
La mesura sempre correspon a la part ms baixa de la corba que fa el lquid tal com veus al dibuix.
Es mesura el volum tres vegades i es fa la mitjana per disminuir lerror. Cada vegada que es mesura
el volum del lquid es mesura la massa seguint el que diu a continuaci.

Per mesurar la massa del lquid es mesura la massa de la proveta abans de posar el lquid i desprs
de posar-ho. Es resta les dos masses per tindre la massa del lquid. Les mesures es fan amb una
balana. Es fan tres vegades i es fa la mitjana per disminuir lerror.

La divisi entre la massa del lquid i el seu volum ens determina la densitat del lquid.

La torre de colors.

En el laboratori, amb aigua, oli i colorant alimentari has de fer una torre de tres colors dins duna
proveta.

Una vegada has fet la torre contesta les segents preguntes:

1. A la foto el lquid colorit de color blau s aigua. Per qu l'aigua queda al fons de la torre de
colors?

5
A. Perqu la massa d'aigua que hi ha en la proveta s major que la d'oli i la d'alcohol.

B. Perqu el volum d'aigua en el recipient s major que el que tenim d'oli i alcohol.

C. Perqu independentment dels lquids que havem posat l'aigua sempre queda al fons.

D. Perqu la densitat de l'aigua s major que la de l'oli i la de l'alcohol.

La resposta corrrecta s la D. El lquid ms dens sempre queda baix amb independncia de la massa
de cada lquid que es pose o del volum.

2. Si ara deixes caure dins de la proveta boletes de paper d'alumini o de paper, sempre del
mateix material Quedaran totes a la mateixa altura o a diferents altures? Raona en una
poques lnies la pregunta i indica al fet que altura quedaran les boletes i que depn a.

No. dependr de la densitat de la substncia que es tire dins. Aix per exemple, si es major que la de
laigua quedar al fons de tot. Si s menor que la de lalcohol quedar dalt de tot.

3. Per a construir la torre de colors hem fet una srie d'experiments previs i hem anotat les
dades en la segent taula.

Substncia Massa Volum (ml) Densitat Es mescla o no

(g)

Aigua 30 30 1 Es mescla amb alcohol. No es mescla amb

oli.

Oli 20 22 0,91 No es mescla amb aigua ni amb oli.

Alcohol 7,9 10 0,79 Es mescla amb aigua, no es mescla amb

oli.

Quines de les dades et semblen decisives per a qu es puga formar una torre amb tres colors?
Explica de manera breu la teua elecci.

Les dades claus sn la densitat i si els lquid es mesclen o no. Sempre que es posen en contacte dos
lquids el ms dens es queda baix i per a que es puga formar la torre de colors els dos lquids en
contacte han de ser no miscibles.

Activitat 1.3. Temperatura de fusi i temperatura debullici.

Llegeix el segent text i contesta les preguntes que tens a continuaci.

Si considerem una pressi fixa de 1 atm hi ha dos temperatures que sn molt importants per a
determinar substncies pures: la temperatura de fusi i la temperatura debullici.

6
La temperatura de fusi s la temperatura constant a la qual un slid passa a lquid. Les
substncies pures tenen una temperatura de fusi caracterstica. Per exemple, el nitrogen fon
a -210C, el mercuri a -39C i lor a 1064 C; l'etanol fon a -115C, l'aigua a 0C i el clorur de
plata a 457 C.

La temperatura debullici s la temperatura constant a la qual un lquid passa a gas. Les

substncies pures tenen una temperatura d'ebullici caracterstica. Per exemple la
temperatura d'ebullici del nitrogen s -196C, la del mercuri s 357C i la de lor 2856 C; pel
que fa a compostos, la temperatura d'ebullici de l'etanol s 78C, la de l'aigua s 100C i la
del clorur de plata s 1547 C.

Contesta les preguntes segents:

1. Laigua en sal tindr una temperatura de fusi fixa a la pressi de 1 atm? Raona la
resposta.
No, perqu no s una substncia pura. s una mescla i la temperatura de fusi dependr de
la relaci entre la quantitat de sal i aigua que hi ha.

2. El mercuri tindr una temperatura debullici fixa a la pressi de 1 atm? Raona la

resposta.
S, perqu s un element, a s, una substncia pura i les substncies pures tenen totes una
temperatura debullici caracterstica quan es fixa una pressi.

3. En quin estat dagregaci es troba lor a 2000 C? Raona la resposta.

En estat lquid perqu aquesta temperatura s major que la de fusi de lor (357C) i menor
que la debullici (2856 C).

4. En quin estat dagregaci es troba el clorur de plata a 1600 C? Raona la resposta.

En estat gas perqu la seua temperatura s major que la debullici (1547 C).

5. El curs passat vas estudiar la teoria cintica. Explica a partir daquesta teoria el que li
passa a laigua en el punt de fusi, quan passa de slid a lquid.
Quan es calfa aigua en estat lquid les partcules van cada vegada ms rpid fins que arriben
al punt de fusi on tota lenergia sutilitza per trencar les forces datracci entre les
partcules del slid de manera que es trenca lestructura cristallina i tindrem aigua en estat
lquid on les molcules daigua tindran una major mobilitat que en lestat slid i forces
datracci majors.

6. Explica que li passa a laigua quan bull segons la teoria cintica.

Tota lenergia que es subministra a laigua no sutilitza per a que les seues molcules vagen
ms rpides, sin per a trencar les forces datracci entre les molcules daigua i que
aquestes es puguen moure de manera quasi lliure en estat gass, ja que en aquest estat les
forces datracci entre les molcules del lquid sn molt xicotetes. Noms apareixen quan
les partcules estan molt a prop.

Activitat 1.4. Grfiques de canvi d'estat per a substncies pures.

7
La grfica que s'obt en el laboratori s aix:

En aquesta grfica es diferencien dos parts. Una on la temperatura va pujant, encara que al principi
no puja massa i es perqu el calefactor on van posar l'aigua s'acaba de posar en funcionament. Des
del punt de vista de la teoria cintica el que passa s que al rebre l'aigua energia de la placa
calefactora les seus molcules es mouen ms rpidament i per aix puja la temperatura. Arriba un
punt (cap als 100C) que la temperatura no puja, aix s perqu tota l'energia que rep l'aigua
s'utilitza per a trencar les forces de cohesi que mantenen unides a les molcules formant un lquid i
no per a augmentar la velocitat de les molcules d'aigua. Aquesta energia que s'utilitza per trencar
les forces de cohesi de les molcules s'anomena calor latent de fusi.

Diferncies entre l'ebullici i l'evaporaci.

L'experincia que has fet s una molt bona manera de diferenciar entre l'ebullici i
l'evaporaci, que sn els dos processos que inclou la vaporitzaci (el pas de lquid a gas).
Completa el quadre segent indicant on s'indiquen les principals caracterstiques de la
vaporitzaci i la fusi.

8
Caracterstica Ebullici Evaporaci
Es produeix a una temperatura donada per a una determinada x
pressi. Per exemple, en l'aigua a la pressi de 1 atm es produeix
a 100C.
Es produeix en la superfcie lliure del lquid. x
Es produeix en tot el lquid. x
Es produeix a moltes temperatures. x

Analitzant grfiques en el laboratori.

A la pressi d'una atmosfera es comena a calfar aigua i s'anota com varia la temperatura al llarg del
temps. Els resultats els tens en la segent taula de dades.

temperatura -20 -15 -10 -5 0 0 0 0 7 12

(C)
temps (s) 0 30 60 90 120 180 240 300 360 420

Temperatura 17 22 27 32 37 42 47 52 57 62
(C)
Temps (s) 480 540 600 660 720 780 840 900 960 1020

Temperatura 67 72 77 82 90 98 100 100 100 100

(C)
Temps (s) 1080 1140 1200 1260 1320 1380 1440 1500 1560 1620

Temperatura 103 108 113 118 123

(C)
Temps (s) 1680 1740 1800 1860 1920

Contesta les preguntes segents sobre la taula:

1. En quin estat est l'aigua al principi? I quan el temps s de 1300 s? En quin estat est
l'aigua quan el temps s de 1860 s?

Est en estat slid perqu en el temps t=0 s la temperatura s de -20C i a aquesta

temperatura l'aigua s slida (la temperatura de fusi s de 0C a la pressi de 1 atm). Quan
el temps s de 1300 s l'aigua estat en estat slid perqu la temperatura de l'aigua ser
aproximadament de 85C o 86C i a aquesta temperatura l'aigua s lquida, ja que entre 0C i
100C a la pressi de 1 atm l'aigua s lquida.

9
 2. Pots identificat en quin interval de temps l'aigua est fonent? I en quin interval de
temps l'aigua bull?
L'aigua fon entre 120 s i 300 s. L'aigua bull entre t=1440 s i 1620 s. Quan l'aigua fon o bull
la temperatura de l'aigua no varia. Tota l'energia s'utilitza per trencar les forces de cohesi
entre les molcules d'aigua per a que puguen canviar d'estat.

3. Pots interpretar el que li passa a les molcules d'aigua des del punt de vista de la teoria
cineticomolecular quan la temperatura puja i quan la temperatura roman constant
durant certs intervals de temps?

Quan la temperatura puja les partcules es mouen cada vegada amb ms rapidesa, ja que la
temperatura est relacionada amb l'energia cintica de les partcules i per tant amb la
rapidesa d'aquestes. Quan la temperatura roman constant s perqu tota l'energia s'utilitza
per trencar les forces de cohesi de les partcules i que es puga produir el canvi d'estat (s el
que s'anomena calor latent de canvi d'estat).

Fes ara el segent exercici:

A la pressi d'una atmosfera, la temperatura de fusi de l'etanol s de -114 C. En el

laboratori es fa un experiment on s'escalfa etanol i s'anota com varia la temperatura de
l'etanol respecte al temps des de que comencem a calfar l'etanol i s'obt la segent taula de
dades.

temperatura 20,1 22,2 24,4 29,5 35,1 42,4 47,3 52,3 57,4 66,3
(C)
Temps (s) 0 30 60 90 120 180 240 300 360 420

temperatura 74,0 78,4 78,4 78,4 78,4 78,4 80,5 85,2 90,1 95,1 100,2
(C)
Temps (s) 480 540 600 660 720 780 840 900 960 1020 1080

Contesta les preguntes segents sobre la taula:

1. En quin estat est l'etanol al principi? I quan el temps s de 960 s?

Al principi est en est lquid perqu la temperatura est en el punt de fusi de l'etanol (-
114C) i el punt d'ebullici (78,4C).
Quan el temps s de 960 s l'etanol est en estat gas perqu la seua temperatura s major que
la temperatura d'ebullici de l'etanol (78,4C).
2. Pots identificat en quin interval de temps l'etanol est bullint? Com ho saps?

S. Pel que es veu en la taula puc dir que est bullint entre 540 s i 720 s. Ho s perqu en
aquest interval de temps la temperatura s constant i aix vol dir que tota l'energia que rep
l'etanol s'utilitza per trencar els enllaos entre les molcules d'etanol i que aquest passe a
estat gas. Est clar que ha de ser la temperatura d'ebullici perqu en l'enunciat ja dna la de
fusi. Sempre que
la temperatura s constant en un interval de temps en una grfica en que varia la temperatura
respecte al temps d'una substncia pura indica que hi ha un canvi d'estat.

10
 3. Pots escriure una temperatura a la que l'etanol estaria en estat gas a la pressi d'una
atmosfera?

s correcta qualsevol temperatura ms xicoteta de -114C (que s el punt de fusi de

l'etanol) i major que -273,15 C (que s la mnima temperatura que pot existir perqu a
aquesta temperatura les molcules no tenen moviment i no hi ha cap temperatura ms baixa
que aquesta. Recorda que la temperatura est relacionada amb el moviment de les
molcules).

4. Pots interpretar el que li passa a les molcules d'etanol des del punt de vista de la teoria
cineticomolecular quan la temperatura puja i quan la temperatura roman constant
durant certs intervals de temps?

Quan la temperatura puja s perqu tota l'energia que se li aporta a l'etanol fa que les seues
molcules es moguen ms rpides.
Quan la temperatura s constant s perqu tota l'energia que rep l'etanol s per a trencar els
enllaos entre les molcules d'etanol i que l'etanol passe a estat gas. Aix passa en el punt
d'ebullici i l'energia que rep l'etanol ac s'anomena calor latent d'ebullici.

Agrament:

A lorganitzaci dEstats Iberoamericans per a leducaci, la cincia i la cultura. Lactivitat 1.2. est
adaptada a partir dun treball seu.

11
TASCA 2. CANVI DUNITATS I NOTACI CIENTFICA.

Activitat 2.1. Magnituds fonamentals i derivades. Sistema Internacional de Mesura.

Llegeix el text segent:

En cincia es defineix una magnitud com una propietat del sistema que es pot mesurar
objectivament. Per exemple, la longitud s una magnitud perqu es pot mesurar de manera molt
objectiva utilitzant diferents instruments de mesura (un regle, un peu de rei,...). Quan mesurem
comparem la magnitud amb un altra patr que s'anomena unitat.

Noms fan falta set magnituds fsiques, que poden aparixer en solitari o combinades, per expressar
totes les propietats de la matria. Aquestes set propietats s'anomenen fonamentals i la resta sn les
derivades. Les magnituds fonamentals i les seues unitats sn:

Magnituds fonamentals Unitats

Longitud metre (m)
Massa kilogram (kg)
Temps segon (s)
Intensitat de corrent elctrica Ampere o Amper (A)
Temperatura Kelvin (K)
Quantitat de substncia mol (mol)
Intensitat lluminosa candela (cd)

Les unitats tenen un nom i un smbol, que sempre sn diferents, excepte en el cas del mol.

Per a que les unitats estiguen unificades en tot el mn hi ha un acord per determinar quines sn les
unitats de les magnituds fonamentals i al resultat d'aquest acord se l'anomena Sistema Internacional
d'Unitats.

Una vegada has llegit el text contesta les preguntes segents.

1. Desprs de llegir el text, indica el que no entens o el que pareix que no t'acabe de
quedar clar.

Resposta individual. Es tracta simplement daclarir els dubtes relacionats amb el text.

2. Escriu algun exemple en que es manifeste la utilitat que t el Sistema Internacional de

Mesura.

Quan es viatja d'un pas a un altre s molt til que les distncies es mesuren en metres en
tots els llocs. Per a publicacions cientfiques tamb s molt til.

3. Indica si les afirmacions segents sn vertaderes o falses.

12
Afirmaci Vertader Fals
1. La densitat s una magnitud. x
Veritat, perqu s una propietat dels cossos que pot ser mesurada.
2. La densitat s una magnitud derivada perqu es pot obtindre dividint la massa i x
el volum (que est relacionada amb la longitud al cub)
Veritat, perqu s pot posar com la divisi de dos magnituds fonamental, la massa i la longitud al
cub.
3. El pam s una unitat de longitud. x
Veritat, no seria la millor unitat de longitud, per podria funcionar com unitat de longitud.
4. El teu rellotge pot ser una unitat de massa. x
Veritat, no seria la millor unitat de massa, per podria funcionar com unitat de massa
5. La dotzena s una unitat de quantitat de substncia x
Veritat, Es pot dir que tenim tantes dotzenes de qualsevol cosa que siga matria. Per exemple es
pot dir que en una aula hi ha 2,5 dotzenes de taules.
6. C s la unitat de temperatura en el Sistema Internacional de Mesura x
Fals. La unitat de temperatura en el sistema internacional s el Kelvin (K).

Activitats 2.2. Quantes bales caben en una olla?

s un joc dindagaci per conixer millor el material de laboratori i saber com es mesuren els
volums.

Activitat 2.2. Exercicis sobre canvis d'unitats.

1. Quants km sn 35 cm?
1 km
35cm =0,00035 km
100000 cm
2. Quants mg sn 35 hg?
100000 mg
35 hg =3500000 mg
1 hg
3. Quants ml sn 7 dam3? Dada: 1 dm3=1 l
3
3 1000000 dm 1 l 1000 ml
7 dam 3 3 =7000000000 ml
1 dam 1 dm 1l
4. Quants dam2 sn 5 m2?
2
2 1 dam 2
5m 2 =0,05dam
100 m
5. Passa 125 cm3 a m3.
3 1m3 3
125cm 3 =0,000125 m
1000000 cm
6. Passa 98 dal a mm3. Dada: 1 dm3=1 l
10 l 1 dm3 1000000 mm 3 3
98dal 3 =980000000 mm
1 dal 1 l 1 dm
7. Quants euros sn 153 dlars? Dada: 1 euro=1,39 dlars.
1 euro
153 dlar =110,07 euro
1,39 dlar

13
8. La densitat del sodi s 966 kg/m3. Expressa-la en g/ml.
3 3
966 kg 1m 1 dm 1l 1000 g g
3
3
=0,966
m 1000 dm 1 l 1000 ml 1 kg ml
3
9. La densitat de loxigen s 1,43 kg/m . Expressa-la en g/l.
1,43 kg 1 m3 1 dm3 1000 g g
3
3
=1,43
m 1000 dm 1 l 1 kg l
Transforma les segents unitats, utilitzant factors de conversi, a la unitat fonamental o
derivada corresponent del sistema internacional.

10. 25 km/h
25 km 1000 m 1 h m
=6,9
h 1 km 3600 s s
11. 125 g/cm3
125 g 1000000 cm 3 1 kg g
3
3
=125000 3
cm 1m 1000 g m
12. 7 h 35'
3600 s
7 h =25200s
1h
60 s
35 min =2100 s
1 min
Aix el resultat s: 25200+2100=27300 s
13. 82 kl
1000 l 1 dm3 1 m3 3
82 kl 3 =82 m
1 kl 1 l 1000 dm
14. 175 cm
2 1 m2 2
175cm 2 =0,0175 m
10000cm
15. 125 hm/min
125 hm 100 m 1min m
=208,3
min 1hm 60 s s
16. 52 hg/mm3
52 hg 1000000000 mm 3 1 kg kg
3
3
=5200000000 3
mm 1m 10 hg m
17. 79000 cm
2 1 m2 2
79000 cm 2 =7,9 dam
10000cm
18. 73 km/h
73 km 1000 m 1 h m
=20,3
h 1 km 3600 s s
19. 125 kg/dm3
125 kg 1000 dm3 kg
3
3
=125000 3
dm 1m m

14
Activitat 2.3. Exercicis sobre canvis d'unitat de pressi i temperatura.

Pressi.

En el sistema internacional de mesures la pressi s una magnitud derivada i la seua unitat en

el sistema internacional s el Pa. Aquesta unitat s massa xicoteta per al treball habitual que
es fa en el laboratori on s'utilitzen ms altres unitats com el millmetre de mercuri (mm Hg) o
l'atmosfera (atm). L'equivalncia entre aquestes unitats s la segent:

1 atm= 1,013105 Pa= 760 mm Hg

Per als que no tingueu clara la notaci cientfica dir-vos que 1,013105 Pa=101300 Pa.

Utilitzant factors de conversi feu els segents canvis d'unitats.

1. Tenim una pressi atmosfrica de 102600 Pa. Expressa aquesta pressi en atm i mm
Hg.
1 atm
102600 Pa =1,01 atm
101300 Pa
760 mm Hg
102600 Pa =769, 75 mm Hg
101300 Pa
2. Tenim una pressi atmosfrica de 100500 Pa. Expressa aquesta pressi en atm i mm
Hg.
1 atm
100500 Pa =0,99 atm
101300 Pa
760 mm Hg
100500 Pa =754 mm Hg
101300 Pa
3. Un cos fa una pressi de 0,8 atm sobre un altre. Expressa aquesta pressi en Pa i mm
Hg.
101300 Pa
0,8 atm =81040 Pa
1 atm
760 mm Hg
0,8 atm =608 mm Hg
1 atm
4. Un cos fa una pressi de 55 mm Hg sobre un altre. Expressa aquesta pressi en Pa i
atm.
101300 Pa
55 mm Hg =7330,9 Pa
760 mm Hg
1 atm
55 mm Hg =0,072 atm
760 mm Hg

Temperatura.

La temperatura s una magnitud fonamental en el sistema internacional de mesures. La

unitat que ms habitualment s'utilitza quan parlem de temperatura sn el graus Celsius (C),
encara que la unitat de temperatura en el sistema internacional s el kelvin: K. Per passar de
K a C s'utilitza la segent expressi:

T(K)= t(C)+273,15 (per expressar la temperatura en C s'utilitza la t minscula i per

expressar-la en K s'utilitza la T majscula). La mnima temperatura que pot tindre un cos s
de 0 K (-273,15 K) i aix s perqu la temperatura s una mesura de la rapidesa amb que es

15
mouen les partcules i a aquesta temperatura les partcules no es mouen, per aix no t
sentit de parlar temperatures inferiors a aquesta.

Fes els segents canvis d'unitat de temperatura.

1. Una habitaci est a una temper de 22C. Expressa aquesta temperatura en K.

Tenim T=22+273,15=295,15 K
2. L'hidrogen fon a una temperatura de 14,025 K. Expressa aquesta temperatura en C.
Tenim 14,025=t+273,15. Aleshores: t=14,025-273,15=-259,125 C
3. Imagina que tens febre amb una temperatura de 39C. Expressa aquesta temperatura
en K.
Tenim T=39+273,15=312,15 K
4. El punt de fusi del ferro s de 1808 K i el d'ebullici del ferro s de 3023 K (sempre
que no fem canvis en la pressi). Expressa aquestes unitats en C i explica
raonadament en quin estat d'agregaci es trobar el ferro si la temperatura s de 3300
C, de 2300 C i de 1900 C.
En primer lloc passem les tres temperatures a K. Tamb es podrien passar les dos tempatures
(la del punt de fusi i ebullici a C)
T=3300+273,15=3573,15 K. En aquest cas la substncia s un gas perqu t una
temperatura major que la del punt d'ebullici.
T=2300+273,15=2573,15 K. En aquest cas la substncia s un lquid perqu t una
temperatura que est entre les temperatures de fusi i d'ebullici.
T=1900+273,15=2173,15 K. En aquest cas la substncia s un lquid perqu t una
temperatura que est entre les temperatures de fusi i d'ebullici.

Activitat 2.4. Notaci cientfica.

Expressa els nombres segents en notaci cientfica:

1. 0,00905=9,0510-3
2. 0,00678=6,7810-3
3. 0,00453=4,5310-3
4. 0,00505=5,0510-3
5. 15600000=1,56107
6. 12200=1,22104
7. 12345900=1,23459107
8. 543566000=5,43566108
9. 0,005=510-3
10. 0,00056=5,610-4
11. 1000=1103=103
12. 0,00012=1,210-4
13. 0,00244=2,4410-3
14. 37600=3,76104
15. 25900=2,59104
16. 1340=1,34103
17. 0,00054=5,410-4
18. 900=9102
19. 20000=2104
20. 120000=1,2105

16
 21. 0,05=510-2
22. 0,00096=9,610-4

Activitat 2.5. Exercicis sobre canvis dunitat i notaci cientfica.

1. En un determinat pas al que viatges shan agafat tan seriosament el sistema

internacional dunitats que en les carreteres posen la velocitat mxima permesa en
m m
. Si una senyal tindica que la velocitat mxima permesa s de 18 i el
s s
km
velocmetre del teu cotxe assenyala 85 , ests cometent una infracci de trfic?
h
m km
Hi ha que passa 18 a per poder comparar la velocitat que porta el cotxe amb la
s h
mxima permesa.
18 m 1 km 3600 s km
=64,8
s 1000 m 1 h h
Com la velocitat s menor que la permesa no sest produint cap infracci de trfic.

2. Hi ha dos unitats per determinar lenergia. Per una banda est la caloria (cal) que
sutilitza per indicar-nos lenergia que t un aliment (ms que la cal sutilitza la
quilocaloria, kcal). Si 100 g dun iogurt baix en greixos t una energia de 63 kcal i 100 g
dun iogurt de maduixa t una energia de 420000 J, indica, de manera raonada, qui t
major energia. Dada: 1 cal=4,18 J.
Es transforma 63 kcal en J i es comparen les dos energies per veure quin iogurt t major
energia.
1000 cal 4,18 J
63 kcal =263340 J
1 kcal 1 cal
El iogurt de maduixa t major energia.

3. La calor especfica duna substncia es defineix com la quantitat de calor que hi ha que
subministrat a la unitat de massa duna substncia per elevar la seua temperatura en
J
una unitat. En el sistema internacional es mesura en , per es pot definir en
kgK
J
diferents unitats. Si saps que la calor especfica del coure (Cu) s 385 , quina
kgC
cal
ser la calor especfica en . Dada: 1 cal=4,18 J.
gC
Hi haur que canviar dos unitats, de J a cal i de kg a g. Per aix sutilitzen els factors de
conversi.
385 J 1 cal 1 kg cal
=0,092
kgC 4,18 J 1000 g gC

4. El punt de fusi del coure (Cu) s de 1085C a la pressi de 1 atm. Indica raonadament
si el coure (Cu) a 1250 K a la pressi de 1 atm estar en estat slid o lquid.
Es pot passa la temperatura de fusi del Cu a K i comparar.
T=1085+273,15=1358,15 K

Com la temperatura del Cu s menor que la de fusi estar en estat slid.

17
 5. En setembre de 2016 el deute dEspanya era de 1107 bilions deuros. Si saps que un
bili s un mili de milions, expressa el deute dEspanya en euros i en notaci
cientfica.

1 mili de milions sense utilitzar notaci cientfica seria 1000 000 000 000, que es notaci
cientfica s 1012. Si ara sutilitza la notaci cientfica per fer el clcul que demana lexercici
es t:
12
10 euro
1107 bilions euro =1,107 1015 euro
1 bili euro

6. Un any llum s una unitat de distncia. Equival a la distncia que recorre la llum en un
any. Per aix sagafa un any de 362,25 dies i una velocitat de la llum de 299792458
m
. Contesta les preguntes segents:
s
a) Calcula el segons que hi ha en un dia i expressa el resultat en notaci cientfica.
24 h 3600 s
1 dia =86400 s
1 dia 1h
km
b) Expressa la velocitat de la llum en i expressa-la en notaci cientfica.
h
299792458 m 1 km 3600 s 9 km
=1,08 10
s 1000 m 1 h h
c) Indica a quants metres equival 1 any llum i expressa el resultat en notaci cientfica.
Per fer aquest clcul saprofita el resultat de lapartat a) i es multiplica per 365,25 que sn els dies
m
que t un any. Desprs es multiplica per la velocitat de la velocitat de la llum en per obtindre
s
la distncia.

86400 s 299792458 m 15
365,25 dies =9,46 10 m
1 dia 1s

7. Completa la segent taula de mltiples i submltiples de les unitats. Utilitza la notaci

cientfica. Si no saps el valor dalgun mltiple i submltiple busca la informaci.
Nom prefix Smbol prefix Nombre de vegades que representa la unitat en notaci cientfica
Exa E 1018
Peta P 1015
Tera T 1012
Giga G 109
Mega M 106
kilo k 103
hecto h 102
deca da 101
deci d 10-1
centi c 10-2
mili m 10-3

18
micro m 10-6
nano n 10-9
pico p 10-12

8. La cllula ms xicoteta observada, el mycoplasma genitalium, t una longitud de 0,17

mm. Expressa la longitud daquesta cllula en m i en notaci cientfica.
106 m
0,17 m =1,7 107 m
1 m

9. La distncia entre un tom dhidrogen i un tom doxigen en una molcula daigua s

de 95,84 pm. Expressa aquesta distncia en m i en notaci cientfica.
1012 m
95,84 pm =9,6 1011 m
1 pm

10. La massa del Sol s 332950 vegades la massa de la Terra. Si saps que la massa de la Terra s
de 5,9721024 kg, calcula la massa del Sol en g, kg, Gg, Tg, Pg i Eg. Expressa cada resultat
en notaci cientfica.
Massa sol=3329505,9721024=1,991030 kg
103 g
1,99 1030 kg =1,99 10 33 g
1kg

1Gg
1,99 1033 g =1,99 10 24 G g
10 g
1T g
1,99 1033 g 12 =1,99 10 21 T g
10 g
1Pg
1,99 10 g 15 =1,99 10 18 P g
33

10 g
1Eg
1,99 1033 g 18 =1,99 1015 E g
10 g

11. Es vol construir una piscina de 20 m de llargria, 9 m d'amplitud i 1,5 m de

profunditat. Calcula la capacitat de la piscina en l, ml i hl. Expressa el resultat en
notaci cientfica.

En primer lloc hi ha que calcular la capacitat de la piscina.

V=2091,5=270 m3
Com 1 l=1 dm3 es t:
103 dm 3 1 l
270 m3 =2,7 105 l
1m 1 dm 3

3
10 ml
2,7 10 5 l =2,7 108 ml
1l

1 hl
2,7 10 5 l =2,7 103 ml
10 l

19
TASCA 3. LLEIS DELS GASOS.

Activitat 3.1. Llei dels gasos.

Per estudiar els gasos en els laboratoris de qumica s'utilitzen tres magnituds fonamentals: la
pressi, la temperatura, el volum. Aleshores el que es fa s fixar cadascuna de les tres
magnituds i veure com estan relacionades les altres dos. Aix dna origen a tres lleis. Per
abans d'estudiar-les contesta dos preguntes:

1. Amb qu est relacionat la pressi que exerceix un gas sobre les parets del recipient
que el cont segons la teoria cintica?
Amb el nombre de xocs de les partcules contra les parets del recipient.

2. Amb qu est relacionat la temperatura d'un gas segons la teoria cintica?

Amb l'energia cintica mitjana de les partcules. Per simplificar a nivell de 3r d'ESO es pot
relacionar amb la velocitat de les partcules. Quan major s la la velocitat de les partcules,
major s la temperatura.

Llei de Boyle.

Quan es comprimeix un gas el volum disminueix i si la temperatura s constant (les partcules tenen
la mateixa velocitat mitjana), aleshores hi haur ms xocs contra les parets del recipient i la pressi
augmenta.

Quina de les 4 grfiques segents est ms d'acord amb la teua resposta.

Hauria de ser la primera o la tercera, perqu quan el volum s ms xicotet la pressi ha de ser major
perqu com les partcules van sempre a la mateixa velocitat i el volum s ms xicotet hi ha ms
xocs contra les parets del recipient.
Entre la primera i la tercera dir que la tercera no pot ser perqu arribaria un punt en que la pressi
seria zero (la recta tallaria a l'eix d'abscisses) i aix implicaria que les molcules del gas no xoquen
contra les parets del recipient, cosa que no pot ser perqu sempre estan en constant moviment (les
partcules noms deixen de menejar-se a 0 K que s -273,15 C).

Ara en el laboratori vas a fer una experincia per veure com funciona aquesta llei. Explica
com s el muntatge que es fa, ompli la taula de dades que obtenim i dibuixa la grfica que
tenim.

20
Respecte al muntatge hi ha una xeringa connectada a un ordinador que t un software que mesura la
pressi. En la xeringa podem veure el volum. Tot aix permet construir una grfica pressi-volum i
veure que la grfica que ms s'ajusta s la primera.

Desprs de l'experiment ja pots establir quina s la Llei de Boyle. Escriu aquesta Llei i
enuncia-la.

Aquesta llei diu que si la temperatura d'un gas s constant el producte de la pressi pel volum s
contant:

PV=constant o tamb P1V1=P2V2

Tamb es pot enunciar dient que a temperatura constant, la pressi i el volum sn magnituds
inversament proporcionals, aix vol dir que si una creix x vagades laltra disminueix x vegades.

Llei de Charles.

Pensant que significa que la pressi d'un gas siga constant des del punt de vista de la teoria
cineticomolecular indica raonadament si la temperatura del gas augmentar, disminuir o es
quedar igual quan el volum del gas augmenta.

Que la pressi d'un gas siga constant significa que el nombre de xocs contra les parets del recipient
sempre s el mateix. Per a que aix passe si el volum s ms gran les partcules han d'anar ms
rpides i per tant la temperatura ha d'augmentar.

En un laboratori s'ha fet un experiment en un gas a pressi constant. En una taula de dades
tens representat com ha anat variant el volum del gas i la temperatura. Representa
grficament les dades.

Volum (l) 22 66 198 308 352 440 550 660

Temperatura( 10 30 90 140 160 200 250 300
K)

Aquesta s la representaci grfica:

21
Ara divideix el volum i la temperatura del gas per a cada parell de dades. Pots establir la llei
matemtica que et permet calcular el volum a partir de la temperatura. Una vegada has fet
a contesta: quina ser la temperatura del gas quan el volum que ocupa s de 900 l? Quin
volum ocupar el gas quan la seua temperatura s de 225 K?

Volum (l) 22 66 198 308 352 440 550 660

Temperatura(K) 10 30 90 140 160 200 250 300
Volum(l)/Temp 2,2 2,2 2,2 2,2 2,2 2,2 2,2 2,2
eratura (K)

Al dividir el volum i la temperatura sempre dna 2,2.

900
Si V= 900 l, aleshores: =2,2
T

900
Allant T: =T i T=409,1 K
2,2

Si T=225 K, per calcular el volum es fa:

V
=2,2
225

Aleshores: V=2,2225=495 K

22
Una vegada has vist un cas concret hi ha que passar al cas general. Quina creus que ser
l'expressi matemtica de la llei de Charles entre les quatre segents possibilitats si k s una
constant (seria simplement un nmero):

V V
=k =k
T2 T V T=k V T 2=k

A partir del que s'ha vist en l'exercici anterior ha de ser V =k

T
Per acabar aquest apartat enuncia la Llei de Charles.

Per a un gas quan la pressi s constant, el volum s directament proporcional a la temperatura

absoluta. El volum i la temperatura sn magnituds directament proporcionals, aix vol dir que si
una en una moment determinat s x vegades ms gran que abans, laltra tamb ser x vegades ms
gran.

Matemticament es pot expressar aix:

P s constant aleshores V =k
T

V1 V2
O tamb, si la P s contant: =
T 1 T2

Llei de Gay-Lussac.

Pensant en el significat de la pressi i la temperatura d'un gas des del punt de vista de la
teoria cineticomolecular indica raonadament si la temperatura del gas augmentar,
disminuir o es quedar igual quan pressi del gas augmenta sempre que el volum roman
constant.

Si la temperatura augmenta vol dir que les partcules van ms rpides. Com el volum s el mateix el
que passar ser que xocaran ms vegades contra la paret del recipient que les cont i per tant
augmentar la pressi.

En un laboratori s'ha fet un experiment en un gas a volum constant. En una taula de dades
tens representat com ha anat variant la pressi del gas i la temperatura. Representa
grficament les dades.

Pressi (atm) 1 1,05 1,1 1,15 1,2 1,25 1,3 1,35

Temperatura(K) 270 283,5 297 310,5 324 337,5 351 364,5

La representaci grfica s la segent:

23
Ara divideix la pressi i la temperatura del gas per a cada parell de dades. Pots establir la llei
matemtica que et permet calcular el volum a partir de la temperatura. Una vegada has fet
a contesta: quina ser la temperatura del gas quan la pressi del gas s de 1,2 atm? Quina
pressi exercir el gas sobre les parets del recipient quan la seua temperatura s de 240 K?

Pressi (atm) 1 1,05 1,1 1,15 1,2 1,25 1,3 1,35

Temperatura(K) 270 283,5 297 310,5 324 337,5 351 364,5
Pressi 0,0037 0,0037 0,0037 0,0037 0,0037 0,0037 0,0037 0,0037
(atm)/Temperat
ura (K)

Est clar que al dividir la pressi entre la temperatura sempre dna constant. Per tant, l'expressi
matemtica que dna la pressi dividida entre la temperatura com es veu a partir de la taula s:
P
=0,0037
T
La pressi ha d'estar en atm i la temperatura en K

Si P=1,2 atm aleshores la temperatura s 337,5 K.

Si T=240 K per calcular la pressi:

24
 P
=0,0037
240

I tenim: P=0,89 atm.

Una vegada hem vist un cas concret hi ha que passar al cas general. Quina creus que ser l'expressi
matemtica de la llei de Gay-Lussac entre les quatre segents possibilitats si k s una constant (seria
simplement un nmero):

P P
=k =k
T
2 T PT=k P T 2=k

A partir del que s'ha vist en la taula de dades l'expressi s:

P
=k
T

Per acabar enuncia la Llei de Gay-Lussac.

Per a un gas quan la volum s constant, la pressi s directament proporcional a la temperatura

absoluta. La pressi i la temperatura sn magnituds directament proporcionals, aix vol dir que si
una en una moment determinat s x vegades ms gran que abans, laltra tamb ser x vegades ms
gran.

Matemticament es pot expressar aix:

V s constant aleshores P =k
T

P1 P2
O tamb, si la V s contant: =
T1 T 2

Activitat 3.2. Lectura comprensiva dun enunciat dun exercici sobre la Llei dels gasos.

Hi ha molta gent a la que li resulta complicat fer un exercici sobre les lleis dels gasos. Per
evitar a ac tens un enunciat dun exercici que has de fer seguint els passos que se
tindiquen. Sempre podrs seguir aquests passos per fer un exercici sobre lleis dels gasos i aix
et resultar ms simple la seua resoluci.

Enunciat.

Es fa un experiment amb un gas a pressi constant. Inicialment el gas ocupa un volum de 150
ml quan la temperatura s de 25C. Si al cap dun temps la temperatura s de 44C, quin
volum ocupar el gas? Per fer lexercici contesta totes aquestes preguntes:
a) En quin estat dagregaci es troba la substncia que tenim: slid, lquid o gas?

a) En quin estat dagregaci es troba la substncia que tenim: slid, lquid o gas?

25
s un gas com diu lenunciat.

b)Hi ha alguna magnitud que siga constant al llarg de tot el procs? Quina s?

La pressi del gas.

c) Quina Llei aplicars per resoldre lexercici? Per qu?

La Llei de Charles que saplica quan tenim experiments amb gasos a pressi constant.

d) Enuncia la Llei que aplicars per resoldre lexercici.

Per a un gas quan la pressi s constant, el volum s directament proporcional a la temperatura
absoluta. El volum i la temperatura sn magnituds directament proporcionals, aix vol dir que si
una en una moment determinat s x vegades ms gran que abans, laltra tamb ser x vegades ms
gran.

Matemticament es pot expressar aix:

P s constant aleshores V =k
T

V1 V2
O tamb, si la P s contant: =
T 1 T2
e) Qu demana lexercici?
Calcular el volum del gas quan la temperatura s de 44C.

f) Quines dades tens per resoldre lexercici. Anota de manera organitzada les dades que tens.
Dades:
t1=25 C t2=44 C
V1=150 ml V2=???
g) Totes les dades estan en la unitat corresponent per poder aplicar la Llei que resoldr
lexercici? Si hi ha alguna dada que no t la unitat corresponent posa-la en aquesta unitat.
No. Hi ha que passar les temperatures a K per poder utilitzar la Llei de Charles.
Tfinal (K)=44+273,15=317,15 K

Tinicial(K)=25+273,15=298,15 K
a) Abans de calcular el volum final raona si aquest ser major o menor que el volum
inicial.
Ser major que linicial perqu en aquesta llei el volum s directament proporcional a la
temperatura absoluta i si la temperatura augmenta tamb ho far el volum.

b) Aplica la Llei i calcula el volum final.

V1 V2 150 V2 317,15 150

P constant = = V 2= =159,56 ml
T 1 T2 298,15 317,15 298,15
c) Tens alguna manera de comprovar que has fet b lexercici. Si s aix comprova que el
resultat est b.
S, com volum i temperatura sn magnituds directament proporcionals, si la temperatura augmenta
tamb ho far el volum i en la mateixa proporci. Per tant, al dividir la temperatura final entre la

26
inicial ha de donar el mateix que al dividir el volum final entre linicial i s convenient repassar si
sha fet b els canvis dunitat de les temperatures i shan anotat correctament les dades de lenunciat
per veure que no hi ha cap problema en el procs.

T 2 317,15
= =1,06
T 1 298,15
V 2 159,56
= =1,06
V1 150

I aix es comprova que lexercici est ben fet. A vegades aquesta comprovaci pot donar
lleugerament diferent (1,06 i 1,07), per aix no vol dir que lexercici est mal fet. Simplement s
una errada produda al agafar un parell de decimals en els clculs.

Activitat 3.3. Exercicis de Llei dels gasos.

1. Es mesura la pressi i el volum dun gas a temperatura constant de manera que al

principi es sap que la pressi del gas s 1112 mm Hg i no es sap el volum. Al final la
pressi del gas s de 1,998 atm i el volum de 4234 ml. Calcula el volum inicial que
ocupa el gas.

Com la temperatura s constant es pot aplicar la llei de Boyle. T s constant P1V 1=P2 V 2

Dades:
P1=1112 mm Hg P2=1,998 atm
V1=????? V2=4234 ml

Ara hi ha que passar la pressi inicial a atm (tamb es podria passar la pressi final a mm Hg i seria
el mateix).

Com 1 atm=760 mm Hg tenim:

1 atm
1112 mm Hg =1,46 atm
760 mm Hg

Substituint dades:

T s constant P1V 1=P2 V 2

1,998 4234
1,46V 1 =1,998 4234 V 1= =5794,2 ml=5,7942 l
1,46

2. La pressi que exerceix un gas, que ocupa un volum de 4 l, s de 600 mm Hg. Quin
volum ocupar, si a temperatura constant s'augmenta la seua pressi fins a 780 mm
Hg?

Com la temperatura s constant es pot aplicar la Llei de Boyle. T s constant P1V 1=P2 V 2

Dades:

27
P1=600 mm Hg P2=780 mm Hg
V1=4 l V2=???

Substituint dades:

600 4
T s constant P1V 1=P2 V 2 6004=780 V 2 V 2= =3,1 l
780

3. Es fa un experiment amb un gas a volum constant, de manera que a 251 C la pressi

del gas s de 860 mm Hg. A quina temperatura estar si la seua pressi s de 1 atm?

P1 P2
Com el volum s constant es pot aplicar la Llei de Gay-Lussac. V constant =
T1 T 2
Dades:

P1=860 mm Hg P2=1 atm

t1=251 C T2=???

Per poder aplicar la frmula hi ha que passar la temperatura incial a K i la pressi inicial a atm (o la
pressi final a mm Hg). Aleshores:

T(K)=251+273,15=524,15 K

1 atm
860 mm Hg =1,13 atm
760 mm Hg

P1 P2 1,13 1 524,15 1
V constant = = T2= =463,15 K
T1 T 2 524,15 T 2 1,13

4. Un gas ocupa un volum de 3,5 l a una temperatura de 25C. Quin ser el volum que
ocupa el gas, si a pressi constant, es baixa la temperatura del gas fins que s de 18C?
V1 V2
Com la pressi s constant es pot aplicar la Llei de Charles. P constant =
T 1 T2
Dades:
t1=25 C t2=18 C
V1=3,5 l V2=???

Per poder aplicar la frmula hi ha que passar la temperatura incial i la final a K.

Tfinal (K)=18+273,15=291,15 K

Tinicial(K)=25+273,15=298,15 K

V1 V2 3,5 V2 291,15 3,5

P constant = = V 2= =3,42 l
T 1 T2 298,15 291,15 298,15

28
 5. Es comprimeix un gas a temperatura constant de manera que la seua pressi passa de
1,2 atm a 9,3 atm. Si el volum final s de 2,2 l, quin era el volum inicial?

Com la temperatura s constant es pot aplicar la Llei de Boyle que diu: P1V 1=P2 V 2

Dades:
P1=1,2 atm P2=9,3 at,
V1=??? V2=2,2 l

Substituint dades:

9,3 2,2
T constant P1V 1=P2 V 2 1,2V 1=9,3 2,2 V 1= =17,05 l
1,2

6. Calcula a quina temperatura s'ha d'escalfar un gas tancat en un recipient a una

temperatura de 18C i 1368 mm Hg de pressi, perqu la seua pressi siga el triple.

P1 P2
Com el volum s constant es pot aplicar la llei de Gay-Lussac: V constant =
T1 T 2
Dades:

P1=1368 mm Hg P2=31368=4104 mm Hg
t1=18 C T2=???

Per poder aplicar la frmula hi ha que passar la temperatura incial a K. Aleshores:

T(K)=18+273,15=291,15 K

P1 P2 1368 4104 4104 291,15

V constant = = T2= =873,45 K
T1 T 2 291,15 T2 1368

7. La taula segent relaciona la temperatura i el volum d'un gas a una pressi

determinada.
T (K) 276 634,8 828 1310,4
Volum (l) 1,2 1,8 3 4,2 9,6
a) Completa la taula.

La clau per completar la taula s que el volum dividit entre la temperatura ha de donar constant o la
temperatura entre el volum. Aix s perqu com la pressi s constant es compleix la llei de
Charles. A partir de les dades que dna l'exercici es pot veure que al dividir la temperatura entre el
volum sempre dna 230. Per tant:
T
=230
V

Allant per a cada parell de valors es completa la taula i queda:

29
T (K) 276 414 634,8 690 828 966 1310,4 2208
Volum (l) 1,2 1,8 2,8 3 3,6 4,2 5,7 9,6

Exemple de com es s'ompli el primer espai buit de T.

T
=230
1,8

Aleshores: T=1,8230=414 K

Exemple de com s'ompli el primer estai buit de V.

634,8
=230
V

634,8
Aleshores: 230 =V
V=2,8 l

b) A quin volum la temperatura s de 500 K?

Com s'ha vist en l'apartat a)

500
=230
V

500
Aleshores: 230 =V
V=2,2 l

8. La taula segent relaciona el volum i la pressi d'un gas a una temperatura

determinada.
Pressi (atm) 0,8 1,7 2,1 2,6 3
Volum (l) 2 2,75 3,25 4,75
a) Completa la taula.
Quan la temperatura s constant el producte de la pressi i el volum s constant (llei de Boyle). A
partir del primer parell de dades es pot deduir que:
PV=0,82=1,6

1,6
P=
V
Per tant:

1,6
V=
o tamb: P

Substituint les dades en aquestes equacions s'obtenen els valors que falten de la taula, que queda
aix:

30
Pressi (atm) 0,8 0,58 0,5 1,7 0,34 2,1 2,6 3
Volum (l) 2 2,75 3,25 0,94 4,75 0,76 0,62 0,53

b) A quin volum la pressi s de 5 atm?

S'ha d'aplicar el segent:

1,6
V= =0,32 l
5

9. La taula segent relaciona la pressi i la temperatura d'un gas a un determinat volum.

Pressi (atm) 0,8 1,4 1,7 2,1 3
T (K) 96 142 228 300
a) Completa la taula.

Quan el volum s constant al dividir la pressi entre la temperatura dna constant. Tamb s
constant dividir la temperatura entre la pressi, que s el ms fcil de fer en aquest cas a partir del
primer parell de dades es pot veure que:
96
=120
0,8

Per tant:

T
=120
P

Per tant per calcular la temperatura quan falte en la taula allant de la frmula que tenim s'aplica:

T=120P

Per calcular la pressi si s'alla de la frmula s'aplicar:

T
=P
120

Amb aquestes frmules es pot omplir la taula, que queda:

Pressi (atm) 0,8 1,2 1,4 1,7 1,9 2,1 2,5 3

T (K) 96 142 168 204 228 252 300 360

b) Quina Llei has aplicat per completar la taula?

La Llei de Gay-Lussac.

31
TASCA 4. DISSOLUCIONS.

Activitat 4.1. Experimentant amb M&Ms.

Vas a fer una prctica amb M&Ms. Abans de fer la prctica has de contestar les preguntes segents:

1. De qu estan fets els M&Ms?

2. Qu passar si poses un M&M en aigua? Per qu?

Agafa un plat i posa un M&M al centre. Ara afegeix aigua a temperatura ambient i mira el
que passa. Una vegada ho has vist contesta les preguntes segents:

3. Quins colors es dissolen abans en aigua? Com ho mesures?

4. Com varia la dissoluci de M&Ms amb la temperatura? Proposa maneres per fer
l'experiment.
5. Es dissoldran els M&Ms en altres lquids? Fes un llistat i intenta investigar si es dissolen o
no i perqu ho fan.
6. Posa M&Ms de diferents colors en el mateix recipient i analitza el que passa.
7. Quines altres experincies de fsica i qumica es podrien fer amb M&Ms?

Activitat 4.2. Concentraci d'una dissoluci.

s important saber la composici de determinades mescles. Per no hi ha una nica manera de
donar les concentracions de determinades dissolucions. Les ms comunes sn:

Composici en % en massa, que s la quantitat de grams del component que trobem en 100 g de
dissoluci.

Composici en % en volum, que s la quantitat de ml del component que trobem en 100 ml de

dissoluci.

Concentraci en grams per litre, que s la quantitat de de grams de component que trobem en 1 l de
dissoluci.

Normalment es dona el % de solut, per es pot donar el % de qualsevol component.

A continuaci veurs diferents exemples de concentracions que apareixen diriament en el teu

entorn i es tracta de que les spigues interpretar.

En l'etiqueta d'un pantal pots llegir: 99% cot, 1% elastina. Qu vol dir aix?

En l'etiqueta d'una botella de vodka pots llegir: 40% alcohol. Qu significa aix?

En l'etiqueta d'un conegut caldo comercial pots llegir:

32
Qu significa tot a?

Exercicis de dissolucions.

Ac tens uns exercicis de dissolucions on has de fer clculs, per aix noms s possible si
interpretes b les dades.

1. L'enunciat d'un exercici de qumica diu: quants grams d'cid ntric hi ha dissolts en 50 ml
d'una dissoluci d'cid ntric, la concentraci del qual s 40 g/l? Contesta les preguntes
segents.
a) Els 50 ml sn d'cid ntric o hi ha alguna substncia ms amb l'cid ntric?
b) Qu significa que la concentraci d'cid ntric s de 40 g/l?
c) Calcula la quantitat d'cid ntric que hi ha en 50 ml de dissoluci.
2. Quin % de sal cont l aigua de mar si d1 kg daquesta aigua sobtenen 25 g de sal?
3. El vinagre s una dissoluci diluda dcid actic en aigua. Calcula la massa dcid actic
que hi ha en 500 g dun vinagre de concentraci 4% en massa. Abans de fer el clcul indica
que significa la dada del 4% en massa.
4. El iode s un slid de color gris obscur molt poc soluble en aigua i molt soluble en alcohol.
Esta dissoluci s anomena tintura de iode.
a) Quina massa de iode hem de dissoldre en 200 g dalcohol per a obtenir una soluci al 5%?
Explica que significa que la soluci s al 5%.
b) Quina massa de dissoluci contindria 30 g de iode?
5. A 400 g d una dissoluci de clorur potssic (KCl) al 20% se li afegeixen 200 ml daigua
(daigua=1g/cm3). Quina ser la concentraci de KCl en la nova dissoluci. Explica que
significa que la densitat de l'aigua s 1g/cm3.
6. Calcula la concentraci en % en volum duna soluci preparada quan dissolem 50 ml
dalcohol en aigua fins obtenir 0,75 l de soluci.
7. Quin volum dalcohol hi ha en una llauna de cervesa de 330 ml amb una concentraci del
5% en volum? Explica que significa la dada del 5%.
8. Suposant que laire conte sols oxigen i nitrogen i que deste ltim hi ha, per cada 50 litres
daire 39.5 litres (de nitrogen), quin percentatge en volum cont l aire doxigen?

33
9. Es mesclen 0,8 l dalcohol amb 1,2 l daigua. (dalcohol = 0,79 g/ml, daigua = 1,0 g/ml).Calcula la
concentraci de la dissoluci en % en volum i en % en massa. Explica que significa que la
densitat de l'alcohol s de 0,79 g/ml i la de l'aigua 1 g/ml.

10. Interpreta la concentraci de les segents dissolucions:

a) Dissoluci de sucre en aigua al 17%.
b) Dissoluci de clorur sdic en aigua de concentraci 30 g/l.
c) Una beguda alcohlica amb una concentraci en alcohol etlic de 36% vol.
d) Xarop amb un principi actiu present en una concentraci de 0,3 mg/ml.

11. Un comprimit daspirina est format per la mescla de 500 mg dcid acetilsaliclic i 125 mg
dexcipient (mid de pans i pols de cellulosa). Calcula el percentatge en massa de l cid
acetilsaliclic i de l excipient.

12. Es pesen 60 g de clorur potssic i 40 g de clorur sdic i a continuaci es dissolen en 400 ml

daigua (daigua=1 g/ml). Calcula:
a) La concentraci de cada solut present en la dissoluci en % en massa.
b) Quin percentatge en massa correspon a l aigua?

13. Disposem de 300 ml d'una dissoluci dalcohol etlic en aigua de concentraci 15 % vol. Si
separem els components daquesta dissoluci mitjanant una destillaci, quin volum
dalcohol s obtindr en finalitzar el procs?

14. Hem preparat una dissoluci de clorur de coure en aigua dissolent 12 g de clorur de coure en
98 g de aigua, de forma que una vegada completament dissolta ocupa un volum de 100 ml.
Calcula la concentraci en g/l de la dissoluci.

15. Si la concentraci duna dissoluci de sucre en llet es de 5 g/l, quina quantitat de sucre hi
ha en un got de 200 ml de volum?

16. Per a determinar la concentraci duna dissoluci de nitrat potssic en aigua es van prendre
500 ml daquesta dissoluci i s evaporaren fins a sequedat. Si la massa de nitrat obtinguda
s de 75 g,quina s aquesta concentraci en g/l?

17. En l aigua de mar hi ha moltes substancies dissoltes, fins i tot or en una concentraci de 0,3
mg per metre cbic daigua.
a) Quina s la concentraci en g/l?
b) Quin volum daigua deurien tractar-se per a poder extreure 1 kg dor?

18. S ompli un vas de precipitats amb 600 ml d una dissoluci de NaCl de concentraci 10g/l i
s escalfa prolongadament fins que el volum final s de 150 ml. Quina ser la concentraci
de la nova dissoluci?

19. Un adob comercial per a plantes cont 160 g dxid de potassi per cada 2 l de dissoluci.
Sabent que la densitat del producte s de 1,05 g/cm 3, calcula la concentraci en grams per
litre i en % en massa de l xid de potassi en la dissoluci.

20. Una marca de llet mostra la segent informaci nutricional corresponent a 100 ml:
Protenes: 3,10 g. Hidrats de carboni: 4,6 g. Greixos: 3,5 g.

34
 a) Calcula la concentraci de cada nutrient en g/l.
b) Quants grams de cadascun daquestos principis nutritius ingereix una persona que pren 625
ml daquesta llet al dia.

21. Ac tens una taula, obtinguda de la pgina www.dietas.net , sobre la composici nutritiva de
90 g d'orxata. Calcula el % en massa que tenim de protenes, hidrats de carboni, fibra,
greixos, colesterol, calci, ferro, iode, magnesi, zinc, potassi, sodi, aigua i fsfor.
Energia Protenes Hidrats de Fibra (g) Greixos Colesterol Calci (mg) Ferro (mg)
(Kcal) (g) carboni (g) (g) (mg)
87,57 1,08 15,3 0,09 2,43 0 26,1 1,08
Iode (mg) Magnesi Zinc (mg) Potassi Fsfor Aigua (g) Sodi (mg)
(mg) (mg) (mg)
0 13,5 0,9 46,8 0 71,1 8,1

22. La densitat de l'orxata s de 1,026 g/ml. A partir de la taula de l'exercici anterior calcula el
volum d'orxata que has ingerit si te diuen que en l'ltima hora noms has pres aquesta
beguda i has ingerit 0,15 g de fibra.

23. Ac tens una taula, obtinguda de la pgina web www.dietas.net, sobre la composici
nutritiva de 200 g de suc de taronja natural. Calcula el % en massa que tenim de protenes,
hidrats de carboni, fibra, greixos, colesterol, calci, ferro, iode, magnesi, zinc, potassi i fsfor.
Energia Protenes Hidrats de Fibra (g) Greixos Colesterol Calci (mg) Ferro (mg)
(Kcal) (g) carboni (g) (g) (mg)
87,12 1,38 18,8 1,4 0,4 0 21,56 0,3
Iode (mg) Magnesi Zinc (mg) Potassi Fsfor
(mg) (mg) (mg)
2 21,78 0,22 286 1,8

24. Segons els parmetre d'autenticitat d'un suc de taronja aquest publicats pel ministeri
d'agricultura en el BOE del 8-12-2007, la densitat mnima d'un suc de taronja directe ha de
ser major de 1,04 g/l. Agafant aquest valor mnim calcula el volum de suc de taronja que has
begut si has ingerit 0,15 g d'hidrats de carboni desprs de beure aquesta beguda.

25. D'acord amb les dades de les taules i de les densitats que trobars en exercicis anteriors
contesta les preguntes segents sempre fent els clculs corresponents.
a) Si prens 200 ml d'orxata i 200 ml de suc de taronja al llarg d'un dia, quina massa de
protenes est entrant en el teu cos?
b) Si prens 150 ml de suc de taronja i 100 ml d'orxata, quina massa de calci has ingerit?
c) Quant ingereixes ms magnesi: si prens 250 ml d'orxata o 175 ml de suc de taronja?

Activitat 4.3. Torre de colors amb aigua i sucre.

Prepara 5 vasos de precipitats i en cada vas de precipitats has de posar el segent:

1r vas de precipitats: 50 ml daigua destillada.
2n vas de precipitats: 5 g de sucre dissolts en 50 ml daigua destillada.
3r vas de precipitats: 10 g de sucre dissolts en 50 ml daigua destillada.
4t vas de precipitats: 15 g de sucre dissolts en 50 ml daigua destillada.

35
5t vas de precipitats: 20 g de sucre dissolts en 50 ml daigua destillada.

El sucre sha de dissoldre totalment en aigua i per aix el millor es calfar el contingut de cada vas
on hi ha aigua i sucre fins que sobt una dissoluci totalment homognia.

Una vegada ho tens afegeix colorant alimentari sobre cada vas per tindre 5 colors diferents.

A continuaci i amb ajuda dun comptagotes afegeix un poc del contingut de cada vas comenant
pel 5 que s el ms dens i acabant pel 1.Has danar molt en compte per a que el contingut dels vasos
no es mescle.

Una vegada has fet lexperincia contesta les preguntes segents.

1. Calcula la concentraci de sucre en aigua en cada vas de precipitats.
g
2. Calcula la concentraci en % en massa de sucre en cada vas. Dada: raigua destillada=1 .
ml
3. Quina quantitat de sucre shaguera hagut dafegir a 50 ml per tindre una dissoluci al 35%
en massa de sucre?

Activitat 4.4. Preparant dissolucions al laboratori.

Per grups heu de fer els clculs corresponents i desprs preparar les dissolucions que segents:

1. 125 g d'una dissoluci de sucre en aigua al 18% en massa.

2. 132 g d'una altra dissoluci de sucre en aigua al 22% en massa.
3. 250 ml de dissoluci d'etanol en aigua al 5% en volum a partir d'una botella de vodka.
4. 250 ml de dissoluci d'etanol en aigua al 2,5% en volum a partir d'una botella de vodka.
5. 145 g d'una dissoluci de sal en aigua al 1% en massa.
6. 131 g d'una altra dissoluci de sucre en aigua al 3% en massa.
7. 100 ml de dissoluci d'etanol en aigua al 8% en volum a partir d'una botella de vodka.
8. 100 ml de dissoluci d'etanol en aigua al 5% en volum a partir d'una botella de vodka.

Suposa que el vodka noms est format per alcohol i aigua.

36
TASCA 5. SEPARACI DE SUBSTNCIES.

5.1. Activitat a l'aula.

A continuaci llegirs diferents textos sobre tcniques de separaci de substncies en el laboratori i

alguns consells sobre com has de dur a terme aquestes operacions. Segueix atentament el que diuen
perqu desprs haurs de triar, junt amb els teus companys, el millor mtode per separar diferents
substncies.

El curs passat vas fer les segents separacions de substncies:

- Aigua i oli.
- Ferro, arena i sal.
- Els pigments d'una tinta.

Descriu el ms detalladament possible com vas fer cadascuna de les separacions, explica les
tcniques que vas utilitzar i anomena el material de laboratori que vas emprar en cada separaci.

Contesta ara les preguntes segents sobre separaci de substncies.

1. Amb un embut i un paper de filtre es pot fer una filtraci. Raona en quin dels segents casos
et ser til fer una filtraci i en quins casos no.
a) Una mescla de sal i pebre negre en pols.
b) Una mescla d'aigua i pebre negre en pols.
c) Una mescla d'oxigen i aigua.
d) Una dissoluci de nitrat de potassi en aigua.
e) Una dissoluci de sucre en aigua.

Dada: el nitrat de potassi s soluble en aigua.

2. En un experiment es reparteix una mostra amb sorra, sal, llimadures de ferro i trossos
xicotets de suro. Es separa la mescla en 4 passos seguint el procediment abaix indicat on W,
X, Y i Z representen els 4 components de la mescla. Raona quina lletra representa a cada
component.

37
 3. La solubilitat de la cafena s molt major en diclormet que en aigua. A ms, el diclormet
s immiscible amb l'aigua i ms dens que aquest. Per a es pot extraure la cafena d'una
beguda de cola. Explica quin procediment seguirs en el laboratori per fer l'extracci de la
cafena d'un refresc de cola.

4. Explica raonadament com separaries una mescla de sulfat de coure (II) i sofre si tens en
compte les caracterstiques de les dos substncies:
Estat a temperatura ambient Soluble en aigua Propietats magntiques
Sulfat de coure (II) Slid S No
Sofre Slid No No

5.2. Activitat al laboratori.

En el laboratori has de fer les segents separacions de substncies.

- L'alcohol d'una beguda alcohlica.

- Els pigments vegetals (cromatografia d'espinacs).
- Decoloraci d'un refresc de cola.
- Separaci del ferro dels cereals.

38
TASCA 6. TOMS, IONS I LA TAULA PERIDICA.

Activitat 6.1. Dibuixant toms.

18 F 7 Li
El curs passat vas aprendre a representar toms. Representa els segents toms: , ,
9 3
25 Mg 15 N 16 O 14 N
, , , .
12 7 8 7

Posa per escrit tot el que spigues sobre ltom.

Activitat 6.2. Istops, aplicacions i gesti de residus radioactius.

Llegeix el text segent i contesta les preguntes que hi ha a continuaci.

Els istops sn toms d'un element que tenen el mateix nombre de protons, per diferent nombre de
neutrons. Dins dels istops tenim istops estables, els que no canvien al llarg del temps i istops
inestables o radioistops.

Els radioistops sn istops radioactius ja que tenen un nucli atmic inestable i emeten energia i
partcules quan es transformen (decauen) en un istop diferent ms estable. L'energia alliberada en
decaure pot detectar-se amb un comptador Geiger o amb una pellcula fotogrfica. La principal ra
de la inestabilitat est en l'excs de protons o neutrons que tenen aquestos toms en el seu nucli.

Cada radioistop t un perode de semidesintegraci (temps en que tarden a desintegrar-se la meitat

dels nuclis d'una mostra inicial d'un istop radioactiu). L'energia pot ser alliberada principalment en
forma de radiaci alfa (partcules constitudes per nuclis d'heli), beta (partcules formades per
electrons o positrons) o gamma (energia en forma de radiaci electromagntica). Aquesta radiaci
alliberada pot ser dolenta per al cos hum perqu es tracta de radiaci ionitzant.

s interessant destacar abans d'explicar millor que s la radiaci ionitzant explicar un poc ms que
s la radiaci, que consisteix en la propagaci d'energia en forma d'ones electromagntiques o
partcules subatmiques a travs del buit o d'un mitj material. Hi ha dos tipus de radiaci,
l'electromagntica quan la radiaci es propaga en forma d'ones o corpuscular quan la radiaci es
transmesa en forma de partcules subatmiques. Exemples de radiaci electromagntica sn els
raigs ultraviolats (UV), els raigs gamma o els raigs X. Alguns exemples de radiaci corpuscular sn
els raigs alfa, beta o els neutrons. Si la radiaci t molta energia ser ionitzant.

La radiaci ionitzant s aquella radiaci formada per fotons o partcules que en interaccionar amb la
matria produeixen ions, tant si ho fan directa com indirecta. Sn les que causen problemes de salut
per a les persones. Exemples de radiacions electromagntiques ionitzants sn els raigs ultraviolats
de major energia, els raigs X i els raigs gamma, aix com la provinent dels radioistops. No sn
radiacions ionitzants la llum visible, ni els raigs infraroigs, ni les ones radioelctriques de rdio.

Dels istops radioactius cal destacar que tenen importants aplicacions per a molts camps, com per
exemple la medicina, on per exemple s'utilitza el cobalt-60 pel tractament del cncer o l'arsnic-73
per tractar tumors cerebrals. No totes les aplicacions dels residus radioactius sn bones, per
exemple, s'ha utilitzat com armament armes nuclears que acaben generant iode-131 que s molt
cancerigen i causa malalties de tiroides. Altres vegades l's d'istops radioactius s molt
controvertit, com en el cas de les centrals nuclears, on per una banda es produeix molta energia,

39
per per una altra banda hi ha molt de perill en cas d'accident. En tots els casos els residus
radioactius hi ha que tractar-los molt b i encara aix hi ha perill.

Per analitzar de l'espectre electromagntica quina radiaci s ionitzant i quina no mirar aquesta
imatge, que ha sigut obtinguda de la pgina www.chileprevencion.cl sota llicncia creative
commons.

Aquest text s'ha elaborat a partir d'informaci obtinguda de la Viquipdia.

Preguntes:
25 Mg 1H
1. Indica raonadament quins dels segents toms sn istops entre ells: , ,
12 1
12 C 2 127 I 13 C 14 C 3H 24 Mg 26 Mg
, H , , , , , , .
6 1 53 6 6 1 12 12
2. Qu sn els istops radioactius? Posa algun exemple d'istop radioactiu.
3. Quines aplicacions poden tindre els istops radioactius? Sn sempre bones o dolentes
aquestes aplicacions?
4. Les ones electromagntiques d'un telefon mbil sn d'entrada dolents per al cos hum? Per
qu? Quin tipus de radiacions sn perilloses?
A continuaci llegeix els textos que et facilitar el professor i contesta les preguntes
segents:
5. Quins mecanismes s'utilitzen per gestionar els residus radioactius.
6. A ms de la informaci que t'ha donat el professor investiga un poc ms i redacta un informe
amb les que cregues que sn millors tcniques per tractar els residus radioactius. Justifica la
teua elecci.

Activitat 6.3. Grups i perodes de la taula peridica.

Contesta les preguntes segents i posa el resultat de les 20 primeres a les dos taules que tens al final
de lactivitat.

1. Quantes capes electrniques t el H?Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?

Dada: Z(H)=1.
2. Quantes capes electrniques t el He? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(He)=2.
3. Quantes capes electrniques t el Li? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Li)=3.

40
4. Quantes capes electrniques t el Be? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Be)=4.
5. Quantes capes electrniques t el B? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(B)=5.
6. Quantes capes electrniques t el C? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(C)=6.
7. Quantes capes electrniques t el N? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(N)=7.
8. Quantes capes electrniques t el O? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(O)=8.
9. Quantes capes electrniques t el F? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(F)=9.
10. Quantes capes electrniques t el Ne? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Ne)=10.
11. Quantes capes electrniques t el Na? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Na)=11.
12. Quantes capes electrniques t el Mg? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Mg)=12.
13. Quantes capes electrniques t el Al? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Al)=13.
14. Quantes capes electrniques t el Si? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Si)=14.
15. Quantes capes electrniques t el P? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(P)=15.
16. Quantes capes electrniques t el S? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(S)=16.
17. Quantes capes electrniques t el Cl? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Cl)=17.
18. Quantes capes electrniques t el C? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Ar)=18.
19. Quantes capes electrniques t el K? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(K)=19.
20. Quantes capes electrniques t el Ca? Quants electrons t en l'ltima capa aquest element?
Dada: Z(Ca)=20.
21. Les files de la taula peridica s'anomenen perodes? Analitzant els resultats dels 20 primers
exercicis i mirant la taula peridica indica que tenen en com tots els elements que estan en
un perode.
22. Les columnes de la taula peridica s'anomenen grups. Analitzant els resultats dels 20
primers exercicis i mirant la taula peridica indica que tenen en com tots els elements que
estan en un grup.
23. El primer grup de la taula peridica, tots els elements de la primera columna a excepci de
l'hidrogen que s una de les anomalies de la taula, tenen propietats semblants. Igual passa
amb la resta de grups de la taula peridica, on tots els elements que el formen tenen
propietats semblants. Per qu creus que passa a?
24. A partir dels 23 exercicis anteriors explica si s lgic que la taula peridica els elements de
la taula peridica estiguen distributs en grups i perodes.

41
Nombre de capes.

Electrons en lltima capa.

Activitat 6.4. Exercicis per fer sense consultar la taula peridica i exercicis per fer consultant
la taula peridica.

Exercicis per fer mirant la taula peridica.

1. Tenen el Li i el Na el mateix nombre de capes electrniques? I el mateix nombre d'electrons

en l'ltima capa?
2. Escriu el nom de 3 elements que tinguen el mateix nombre de capes electrniques que el Cl.
3. Escriu el nom de 3 elements que tinguen el propietats qumiques semblants al C.
4. Quantes capes electrniques t el Li?

42
 5. Qu tenen en com el Li i el O?
6. Si saps que el liti t un 1 electr en l'ltima capa, el berilli 2, el bor 3, el carboni 4, el
nitrogen 5, l'oxigen 6, el fluor 7 i el ne 8, indica raonadament el nombre d'electrons que t
el Cl en l'ltima capa.

Exercicis per fer sense consultar la taula peridica.

1. Tindran el Li i el Mg propietats qumiques semblants? Dades: Z(Li)=3, Z(Mg)=12.

2. Qu tenen en com el Na i el S? Dades: Z(Na)=11, Z(S)=16.
3. Dels segents elements, quins estan en el mateix grup: Li, K, Ca, Na, N, Ne i P. Dades:
Z(Li)=3, Z(K)=19, Z(Ca)=20, Z(Na)=11, Z(N)=7, Z(P)=15, Z(Ne)=10.
4. Si saps que el liti t un 1 electr en l'ltima capa, el berilli 2, el bor 3, el carboni 4, el
nitrogen 5, l'oxigen 6, el fluor 7 i el ne 8, indica raonadament quin dels elements de dalt
tindr propietats qumiques semblants al Al si saps que Z(Al)=13.
Activitat 6.6. Propietats dels metalls, no metall i gasos nobles.

Indica si cadascuna de les propietats segents corresponen en la natura als metalls, no metalls o els
gasos nobles.

Metalls No metalls Gasos nobles

1. Sn bons conductors de la calor i l'electricitat.
2. Apareixen en forma de slid, lquid o gas a temperatura
ambient.
3. Sn molt deformables. Aix permet que es puguen
estirar en fils (ductilitat) o en lmines (malleabilitat).
4. Cas que apareguen en estat slid a temperatura ambient
el seu punt de fusi sol ser baix, excepte en algun cas.
5. Solen ser slids a temperatura ambient.
6. Sn molt densos
7. Solen formar anions
8. La seua superfcie s opaca.
9. Solen formar cations
10. No es combinen amb altres elements per formar
compostos perqu tenen l'ltima capa plena.
11.La seua temperatura de fusi sol ser alta alta
12. Sn mals conductors de la calor i l'electricitat
13. Apareixen en la natura en forma de gas.

Propietats dels gasos nobles, els metalls i els no metalls.

L'ltima columna de la taula peridica sn els gasos nobles. s molt important estudiar aquest grup
perqu en la natura s'observa que els elements d'aquest grup no es solen combinar amb altres

43
elements. Aix es degut a que tenen l'ltima capa d'electrons plena (tots tenen en l'ltima capa 8
electrons excepte l'heli que t 2 perqu noms ha d'omplir la primera capa).

Tota la resta d'elements de la taula peridica volen ser igual d'estables que els gasos nobles i per
aix perdran electrons formant cations o els guanyaran formant anions. s important conixer que
quan un tom guanya o perd electrons s'anomena i. En cas que guanye electrons s'anomena ani i
si els perd s'anomena cati.

Els no metalls tenen tendncia a formar anions. Aix els facilita molt combinar-se amb elements
metllics, que formen anions, de manera que els no metalls guanyen electrons per tindre l'ltima
capa plena i els metalls els perden per poder tindre l'ltima capa plena. Aix es formen compostos
com el clorur de sodi. Per els no metalls tamb es combinen entre ells compartint electrons per
formar molcules. Aix quan es parla de l'hidrogen que apareix en la natura no vol dir que tinguem
toms allats d'aquest element. El que passa s que dos toms d'hidrogen comparteixen l'nic electr
que tenen i aix es com si tingueren dos electrons en l'ltima capa, que s el que t l'heli,que s el
gas noble ms proper a l'hidrogen. Per aix els elements no metllics solen aparixer en forma de
molcules diatmiques en la natura (O 2, N2, H2 o Cl2). Encara que aix no passa en tots. Per
exemple el carboni pot aparixer en forma d'estructura cristallina i formar grafit o diamant. Els
elements no metllics sn: hidrogen, carboni, nitrogen, fsfor, oxigen, sofre, seleni, fluor, clor,
brom, iode, stat.

Els elements no metllics poden ser slids, lquids o gasos a temperatura ambient. Quan sn slids
sn opacs. No sn conductors de la calor i l'electricitat, excepte el carboni grafit. Aix passa perqu
en els compostos que formen quan apareixen en la natura els electrons ocupen posicions fixes i no
tenen mobilitat. En el cas del grafit si hi ha alguns electrons que es poden moure i per aix s una
substncia conductora.

Per la seua banda, els metalls no apareixen com toms allats en la natura. Formen un tipus
d'agrupacions que s'anomenen xarxes cristallines on els toms perden els electrons de l'ltima capa,
que ara no sn part de cap tom, sin que es mouen lliurement per tota la xarxa i aquesta mobilitat
dels electrons fa que siguen bons conductors de la calor i l'electricitat. A ms, els cations (cada tom
excepte els electrons de l'ltima capa) s'agrupen de manera molt compacta (formant cubs o altres
estructures geomtriques) i per aix els metalls sn molt densos. A ms, sn brillants perqu
aquestos en aquestos elements quasi tota la llum que arriba es reflexa.

Hi ha un altre grup d'elements que sn els semimetalls que tenen algunes propietats dels metalls i
altres dels no metalls. Solen ser ms semiconductors que conductors, aix vol dir que es comporten
com conductors o allants depenent de diferents factors com la pressi o la temperatura de l'ambient
en que es trobe. Els semimetalls sn: el bor, el silici, el germani, l'antimoni, l'arsnic, el telluri i
l'stat.

Preguntes:

1. Subratlla tot el que no entengues del text i formula les preguntes necessries per entendre-ho
tot.
2. Utilitzant quatre colors pinta en la taula peridica que tens cap a la part final del dossier els
metalls, els no metalls, els gasos nobles i els semimetalls.
3. Per qu els elements metllics sn bons conductors del corrent i l'electricitat?
4. Per qu els metalls sn densos?
5. Per que els no metalls, a excepci del carboni grafit, no sn conductors de l'electricitat?

44
Activitat 6.7. Comprovant la conductivitat d'algunes substncies en el laboratori.

Ara comprovars la conductivitat dels metalls, de la sal comuna (NaCl) en estat slid, de la sal
comuna dissolta en aigua, de l'aigua destillada i del grafit.

Per fer l'experiment necessitars una pila de petaca, cable elctric, un portalmpades i una lmpada
xicoteta. Abans de fer el circuit anota quina o quines substncies substncies creus que sn
conductores i perqu. Munta el circuit i tanca-ho amb una esptula, una dissoluci d'aigua, aigua en
sal, sal i grafit per veure si cadascuna d'aquestes substncies s conductora. Analitza el que havies
dit al principi desprs de fer l'experiment i raona les raons de perqu cada substncia s o no s
conductora.

Activitat 6.8. Ions.

Contesta les preguntes segents:

1. Quin de tots els grups de la taula peridica s el ms estable, ja que els seus elements
apareixen en forma d'toms allats en la natura i no es combinen amb altres elements?
Explica perqu aquest grup d'elements s tan estable.
2. Els metalls guanyen o perden electrons per tindre la mateixa estabilitat que el grup
d'elements que has contestat en la pregunta 1? Pots contestar la pregunta mirant la taula
peridica ara que saps on estan els metalls situats. Si encara no ho tens clar agafa un metall
com el liti i raona si perdr o guanyar electrons.
3. Els no metalls guanyen o perden electrons per tindre la mateixa estabilitat que el grup
d'elements que has contestat en la pregunta 1? Pots contestar la pregunta mirant la taula
peridica ara que saps on estan els no metalls situats. Si encara no ho tens clar agafa un no
metall com el fluor i raona si perdr o guanyar electrons.

La notaci que s'utilitza per representar un i i conixer el nombre de protons, neutrons i

A A
electrons s Xn+ o Xn- , on A s el nombre mssic, Z el nombre atmic, X s el
Z Z
smbol de l'element i n+ o n- s el nombre d'electrons que ha perdut o ha guanyat per
convertir-se en i. Atenci el signe ms + significa que ha perdut electrons perqu el +
indica el nombre de protons ms que t sobre el nombre d'electrons-. Per la seua banda el
signe significa el nombre d'electrons que ha guanyat.
23
4. Indica el nombre de protons, neutrons i electrons que tenen els segents ions: Na+,
11
19 - 127 - 25 27 16 2- 17 2-
F, I, Mg2+, Al3+, O , O .
9 53 12 13 8 8
A A
5. Utilitzant la notaci Xn+ o Xn- representa de manera raonada els segents ions
Z Z
dels que saps:
a) Un i calci (Ca) que t 20 protons, 20 neutrons i 18 electrons.
6. Un i de rubidi (Rb) que t 37 protons, 48 neutrons i 36 electrons.
7. Indica quin ser li ms probable que formaran els toms segents: Ca, F, Na, O, Mg.
Dades: Z(Ca)=20, Z(F)=9, Z(Na)=11, Z(O)=8, Z(Mg)=12.

45
TASCA 7. TOMS, MOLCULES, ELEMENTS I COMPOSTOS.

Activitat 7.1. Molcules i masses moleculars.

Llegeix el segent text:

Els no metalls tendeixen a compartir electrons entre ells per tindre la configuraci dels gasos nobles
ms propers i aix no apareixen en la natura en forma d'toms allats sin que ho fan en forma de
molcules, que sn agrupacions discretes d'toms (pot ser de dos toms com en el cas del H 2 o de
milers com en el cas del ADN).

Aix per exemple l'hidrogen 1H noms t un electr en l'ltima capa i per tindre la mateixa
estabilitat que l'heli necessita un altre. Aix ho fa compartint l'electr que t amb algun altre tom,
ja siga d'hidrogen o d'algun element no metllic, per tindre dos electrons en l'ltima capa. Aix dos
toms d'hidrogen poden compartir l'nic electr que tenen cadasc i tindre dos electrons en l'ltima
capa perqu d'aquesta manera seria com si els electrons foren de cadascun dels toms. Seria el
mateix tipus de procs com si dos alumnes necessitaren un bolgraf roig i un blau i un dels alumnes
tinguera el blau i l'altre el roig. Posant els dos en el mig de la taula els dos tindrien un bolgraf blau i
un roig perqu els bolgrafs serien dels dos companys.

Contesta les preguntes segents:

1. Subratlla tot el que no entengues del text i prepara preguntes per formular-li-les a un expert
que et puga explicar tot el que no acabes d'entendre.
2. Quins elements tendeixen a formar molcules?
3. Explica quants electrons comparteix cada tom d'hidrogen quan forma una molcula de H 2.
Dibuixa la molcula de manera que noms dibuixes un punt que simbolitza el nucli i l'ltima
capa de cada tom amb el nombre d'electrons corresponent i simbolitza d'alguna manera els
electrons de l'ltima capa que formen part dels dos toms. Dada: Z(H)=1.
4. Explica quants electrons comparteix cada tom d'oxigen quan forma una molcula de O 2.
Dibuixa la molcula de manera que noms dibuixes un punt que simbolitza el nucli i l'ltima
capa de cada tom amb el nombre d'electrons corresponent i simbolitza d'alguna manera els
electrons de l'ltima capa que formen part dels dos toms. Dada: Z(O)=8.
5. Explica quants electrons comparteix cada tom de nitrogen quan forma una molcula de N 2.
Dibuixa la molcula de manera que noms dibuixes un punt que simbolitza el nucli i l'ltima
capa de cada tom amb el nombre d'electrons corresponent i simbolitza d'alguna manera els
electrons de l'ltima capa que formen part dels dos toms. Dada: Z(N)=7.
6. Explica quants electrons comparteix cada tom d'hidrogen i oxigen quan forma una
molcula de H2O. Dibuixa la molcula de manera que noms dibuixes un punt que
simbolitza el nucli i l'ltima capa de cada tom amb el nombre d'electrons corresponent i
simbolitza d'alguna manera els electrons de l'ltima capa que formen part dels toms
d'hidrogen i de l'tom d'oxigen. Dada: Z(H)=1, Z(O)=8.
7. Explica quants electrons comparteix cada tom de carboni i oxigen quan forma una
molcula de CO2. Dibuixa la molcula de manera que noms dibuixes un punt que
simbolitza el nucli i l'ltima capa de cada tom amb el nombre d'electrons corresponent i
simbolitza d'alguna manera els electrons de l'ltima capa que formen part dels toms
d'oxigen i de l'tom de carboni. Dada: Z(C)=6, Z(O)=8.
La massa dels toms i les molcules es mesura en una unitat anomenada unitat de massa
atmica i el seu smbol s u. La massa dels elements, que els pots trobar en la taula
peridica, es simbolitza aix: Ar(H)=1 u on Ar vol dir massa atmica i el que tenim entre

46
 parntesi s el smbol de l'element, en aquest cas hidrogen. Per tant A r(H)=1 u vol dir que la
massa atmica de l'element hidrogen s 1 unitat de massa atmica (u). A partir d'aquesta
informaci contesta les preguntes segents.
8. Quants toms de H i O hi ha en una molcula d'aigua H 2O? Calcula la massa d'una molcula
d'aigua si saps que Ar(H)=1 u, Ar(O)=16 u.
9. Calcula la massa de l'cid clorhdric HCl si saps que Ar(H)=1 u, Ar(Cl)=35,5 u.
10. Calcula la massa d'una molcula de CO2 si saps que Ar(C)=12 u, Ar(O)=16 u.
11. Calcula la massa d'una molcula d'cid sulfric H 2SO4 si saps que Ar(H)=1 u, Ar(S)=32,1 u
Ar(O)=16 u.
12. Calcula la massa d'una molcula d'cid fosfric H 3PO4 si saps que Ar(H)=1 u, Ar(P)=31 u
Ar(O)=16 u.

Activitat 7.2. Construint molcules amb jocs moleculars.

Ara construirs les molcules que se t'assignen utilitzant jocs moleculars i haurs d'explicar en veu
alta perqu es formen aquestes molcules i com es calcula la massa molecular.

Activitat 7.3. toms, molcules, elements i compostos qumics.

A continuaci tens una taula amb les definicions d'tom, molcula, element i compost. Posa al
costat de cada definici el que s'est definint.

s un agregat d'toms, enllaats entre ells qumicament, que s

elctricament neutre.
s una substncia pura formada per dos o ms elements qumics i que
pot descompondre's en aquestos per mtodes qumics apropiats.
La partcula ms xicoteta en que un element pot ser dividit sense
perdre les seves propietats qumiques.
s una substncia pura que no es pot descompondre en cap altra
substncia pura ms senzilla mitjanant mtodes qumics

Ara una vegada tens clares les definicions has d'explicar raonadament si les segents substncies
apareixen en la natura en forma d'tom o molcula i si sn elements o compostos: N 2, CO2, Ar, SO2,
CO, H2O, H2O2, Ne, S8, HCl, He, HNO3, Kr.

Activitat 7.4. Estudiant un element qumic.

Prepara una presentaci sobre un element qumic que has de triar. En la presentaci has d'explicar
les seues propietats i les seues aplicacions. Per aix haurs de buscar informaci de l'element en
diferents fonts, haurs d'anotar el que aprens en cada font i desprs en la presentaci haurs de citar
les pgines web d'on has obtingut la informaci.

47
TASCA 8. FORMULACI DE COMPOSTOS BINARIS.

Activitat 8.1. Com apareixen les substncies en la natura?

Hi ha un grup d'elements que quasi mai es combinen ni amb ells ni amb altres elements i apareixen
sols en la matria: sn els gasos nobles. Per qu els gasos nobles no es combinen ni entre ells ni
amb altres elements i apareixen en forma d'toms allats en la natura?

Tots els elements volen tindre l'estabilitat que tenen els gasos nobles i per aix s'uneixen entre ells o
amb altres elements per formar molcules o cristalls. Amb l'objectiu de tindre l'ltima capa
d'electrons plena igual que els gasos nobles, els toms perden o guanyen electrons o els
comparteixen.
En els compostos entre metalls i no metalls els primers perdran electrons i els segents els
guanyaran, de manera que formaran un nou compost que ser neutre. Com s'anomenen els toms
que perden electrons? I els que guanyen electrons?
En els compostos entre no metalls i no metalls es comparteixen electrons. Un tipus d'aquestos
compostos s quan dos toms d'un mateix element s'uneixen per formar una molcula diatmica.
Per exemple O2 s'anomena oxigen, igual que l'element. Com creus que s'anomenen les segents
molcules diatmiques:
N2:
F2:
Cl2:
I2:
Br2:
Ens punts posteriors vorem com s'anomenen els compostos formats per dos no metalls d'elements
diferents.
Un cas que cal comentar s la molcula de O3 anomenada oz.

Activitat 8.2. ndex d'oxidaci.

Un dels principals conceptes que hi ha que dominar s el d'ndex d'oxidaci, que s el un nombre
teric que indica el nombre d'electrons que hauria perdut o guanyat l'tom, si el compost fra
completament inic.

A la pgina segent tens la taula amb els principals elements de la taula peridica que hi ha que
conixer i els seus principals ndex d'oxidaci. Hi ha elements que noms tenen un ndex d'oxidaci
i altres que tenen ms d'un. L'ndex d'oxidaci pot ser positiu o negatiu, en funci de si un tom
necessita perdre o guanyar electrons per tindre la mateixa estructura electrnica d'un gas noble.
Per als metalls l'ndex d'oxidaci s sempre un nombre positiu i el cati que es forma es llegeix
igual que el nom de l'tom si noms t un ndex d'oxidaci i amb el nom de l'tom i l'index
d'oxidaci entre parntesi, ja siga posant-lo en la forma que s'escriu en el superndex de l'i o en
forma de nombre rom, si aquest t ms d'un nombre d'oxidaci.
Exemples:

Na+: sodi.
Fe2+: ferro (2+) o ferro (II) (encara que s'utilitza molt ms la notaci en nmeros romans que ser la
que utilitzars a partir d'ara).

Quan els no metalls tenen nombre d'oxidaci positiu s'utilitza el mateix que hem fet per als no
metalls i quan tenen ndex negatiu has d'aprendre els segents noms:

48
H-:hidrur Se2-: selenur Cl-: clorur
O2-: xid Te2-: tellurur Br-: bromur
S2-: sulfur F-: fluorur I-: iodur

PRINCIPALS NDEX D'OXIDACI DE LA TAULA PERIDICA:

*Els ndex d'oxidaci del Cr i el Mn que hi ha entre parntesi noms apareixen en compostos
ternaris (compostos formats per 3 elements)
** L'oxigen noms utilitza l'ndex -1 quan forma uns tipus de compostos anomenat perxids.
Anomena els segents cations o anions:
Co2+: Sn4+:
3+
Fe : Sn2+:
3+
Al : Ca2+:
I-: O2-:
2+
Ni : Ni3+:
S2-: Se2-:
+
Na : Hg+:
Pt2+: Au3+:
-
Cl : Sr2+:
H-: K+:

Activitat 8.3. Compostos binaris formats per un metall i un no metall.

En els compostos binaris formats per un metall i un no metall, el metall ser la part catinica i el no
metall la part aninica. Quan s'escriu la frmula sempre es posa davant el metall i desprs es posa el
no metall. Per formar aquest tipus de substncia s'ha de tindre en compte que les molcules que es
formen sn neutres. A continuaci hi ha un exemple de com es formen aquest tipus de compostos.

Si es t com a part catinica Ca2+ i com a part aninica el Cl-. Com la part catinica t 2 electrons
menys que en estat neutre i la part aninica t un electr ms s'hauran d'agafar dos anions Cl - per

49
cada cati Ca2+. Aleshores la frmula del compost s'escriu aix: CaCl 2 i existeixen diferents maneres
d'anomenar-lo.
La primera manera d'anomenar-lo s utilitzar el nom de l'ani, la paraula de i el nom del cati. Aix
s'anomena clorur de calci.
La segona manera d'anomenar-lo s mitjanant prefixes numerals grecs i s'anomenaria: diclorur de
calci. Sobre aquesta nomenclatura dir que estrictament s'anomenaria diclorur de monocalci, per el
prefixe mono s'ha de procurar evitar-lo sempre que es puga i noms posar-lo quan siga estrictament
necessari. En general, mai has d'anomenar el mono davant del cati i has de mirar si el pots eliminar
davant de l'ani. Noms haurs de posar el mono davant de l'ani quan el compost que quede sense
aquest prefixe comporte una confusi del compost que tenim, per exemple, en el cas monxid de
ferro perqu si diem xid de ferro no es sap si el ferro actua amb l'ndex d'oxidaci 2+ o el 3+.

El prefixes numerals grecs sn els segents:

1: mono. 6: hexa.
2: di. 7: hepta.
3: tri. 8: octo.
4: tetra. 9: nona.
5: penta. 10 deca.

Ara veurs un altre exemple, que t una xicoteta variant respecte a l'anterior. Si ara tenim els ions
Fe3+ i S2- es formar el compost: Fe2S3 que podrs anomenar de les segents maneres:
Sulfur de ferro (III)
Trisulfur de diferro

Recorda que en l'apartat 14.2. explica que quan un element pot tindre ms d'un ndex d'oxidaci
s'anomena cadascun dels cations que forma amb el nom de l'element i entre parntesi, ja siga amb
nombres romans o posant el que escriurem en el superndex quan escrivim el cati, es posa el
nombre d'electrons que ha perdut respecte a l'estat neutre.

Exercicis.

1. Escriu la frmula dels compost que es forma a partir dels segents anions:
Li i O2-:
+
Al3+ i O2-:
+ -
Na i F : Fe2+ i H-:
Co2+ i O2-: Ni3+ i S2-:
2+ -
Cu i Cl : Rb+ i F-:
K+ i I-: Hg2+ i Br-:
2. Anomena els compostos segents.
Frmula 1a manera d'anomenar el compost 2a manera d'anomenar el compost
FeO
MgI2
AlH3
NiS
Co2O3
HgCl2
HgCl
NiBr3

50
BeI2
K2S

3. Formula els compostos segents:

clorur de ferro (II): sulfur de magnesi:
bromur d'alumini: clorur de bari:
sulfur de zinc: xid de mercuri (I)
triiodur d'or: sulfur de mercuri (II):
tetraclorur d'estany: tellurur de plata:
xid de plom (II): selenur de zinc:
xid de bari: iodur de sodi:
clorur de liti: bromur de rubidi:
monxid de nquel: tetrahidrur de plom:

4. Indica en quins casos pots prescindir del prefixe mono en els compostos segents.
monxid de ferro: monxid de dipotassi:
monxid de bari: monosulfur de cobalt:
monxid de diliti: monosulfur de zinc:
monxid de zinc: monohidrur de liti:
monxid de cobalt: monohidrur de mercuri:

5. Indica els ions que formen els compostos la frmula dels quals tens a continuaci.

FeO: FeBr3:
CaF2: Ni2O3:
SrS: HgCl:
LiH: PbI4:
Al2Se3: NiI3:

Activitat 8.4. Compostos binaris formats per dos no metalls.

Els compostos formats per dos metalls tamb tenen una part catinica i una aninica. El cati
s'escriu en la part de davant de la frmula i l'ani en la part de darrere. La formaci de compostos
segueix el mateix principi que en els compostos binaris formats per un metall i un no metall, aix
s, el compost ha de ser neutre.
Respecte a com s'anomenen aquest tipus de compostos s'ha de seguir les mateixes indicacions per
als compostos del punt 14.3. Hi ha alguns compostos que tenen un nom que has de saber, com: H 2O,
que s aigua i NH3 que s amonac.
Per exemple, el compost CO 2 es pot anomenar com dixid de carboni, xid de carboni (4+) o xid
de carboni (IV)
Ara, donats dos elements, quin s l'ani? Sempre has de triar el primer element dels que apareix en
la llista segent: F, Cl, Br, I, O, S, Se, Te, H, N, P, As, Se, B.

Exercicis.

1. Formula els compostos segents.

Difluorur doxigen: sulfur de dihidrogen:
xid de sofre (VI): clorur d'hidrogen:
xid de sofre (IV): Fluorur d'hidrogen:

51
xid de seleni (IV): dixid de carboni:
xid de seleni (VI): trihidrur de fsfor:

2. Anomena els segents compostos.

Frmula 1a manera d'anomenar el compost 2a manera d'anomenar el compost

CO2
SO2
HCl
H2S
SeO2
SeO3
CO
HI
HBr
H2Se
H2Te

Activitat 8.5. Exercicis de sntesi.

1. Formula els compostos segents:

xid d'estronci: aigua:
clorur d'or (III): amonac:
fluorur de mercuri (I): clorur de coure (I):
iodur de potassi: bromur de coure (II):
sulfur de ferro (II): sulfur de rubidi:
trihidrur d'alumini: xid de plata:
xid de fsfor (V): clorur de plat (IV):
trihidrur de nitrogen: sulfur de plat (II):
selenur de zinc: xid de cadmi:
fluorur de liti: clorur de dioxigen:
clorur de sodi: xid de magnesi:
2. Anomena els compostos segents.

Frmula 1a manera d'anomenar el compost 2a manera d'anomenar el compost

P2O3
Na2S
BeCl2
P2O5
Al2S3
CoBr2

52
As2O5
Co2O3
NO2
PtH4
NO
ZnCl2
NiO

53
 Exercicis addicionals de formulaci de compostos binaris. Fitxa 1.

1. Anomena els compostos segents:

a) Fe2O3: j) SnO2:
b) CaH2: k) PbO:
c) NH3: l) N2O5:
d) CO2: m) KI:
e) HF: n) SnF4:
f) SO3: o) Co2O3:
g) BeS: p) NiI2:
h) Ag2O: q) AlBr3:
i) CuCl2: r) BaS:

2. Formula els compostos segents.

a) clorur de zinc: j) triiodur d'alumini:
b) xid de sodi: k) xid de cobalt (III):
c) diclorur d'estany: l) sulfur de plata:
d) bromur de coure (I): m) tetraclorur de plom:
e) sulfur d'alumini: n) monosulfur de coure:
f) iodur de magnesi: o) bromur de berilli:
g) aigua: p) fluorur de liti:
h) dixid de plom: q) fluorur de nquel (III)
i) monxid de ferro: r) hidrur d'estany (II)

3. Dissocia els compostos segents en els seus ions.

a) HgO: h) KCl:
b) CaBr2: i) RbI:
c) HF: j) AlBr3:
d) K2S: k) Al2O3
e) BeCl2: l) K2O:
f) PbO2: m) HCl:
g) SnS: n) CO2:

54
 Exercicis addicionals de formulaci de compostos binaris. Fitxa 2.
4. Anomena els compostos segents:
a) NH3: j) PbO2:
b) HgCl2: k) SnO:
c) PtH4: l) Na2S:
d) BaO: m) Co2O3:
e) SrCl2: n) SnI4:
f) ZnS: o) CoH3:
g) NaBr: p) NiCl2:
h) Al2S3: q) AlBr3:
i) PtI4: r) CaS:

5. Formula els compostos segents.

a) clorur de plati (IV): j) iodur de liti:
b) xid de mercuri (I): k) bromur de nquel (III):
c) diclorur de calci: l) sulfur de mercuri (I):
d) bromur de coure (II): m) tetraclorur d'estany:
e) clorur d'alumini: n) sulfur de coure (II):
f) sulfur de magnesi: o) clorur de berilli:
g) cid clorhdric: p) fluorur de bari:
h) cid sulfhdric: q) fluorur d'alumini:
i) monxid de cobalt: r) iodur de ferro (II):

6. Dissocia els compostos segents en els seus ions.

a) HgF: h) AlF3:
b) SrF2: i) Rb2S:
c) HBr: j) PtBr2:
d) KCl: k) PtO:
e) MgCl2: l) Hg2S:
f) PbO: m) HgCl:
g) SnS2: n) CO:

55
 Exercicis addicionals de formulaci de compostos binaris. Fitxa 3.
7. Anomena els compostos segents:
a) CoF2: j) PtO2:
b) BeF2: k) CoI3:
c) HCl: l) FeI2:
d) Cs2S: m) FeF3:
e) H2S: n) NiCl3:
f) SO2: o) FeBr2:
g) CCl4: p) ZnBr2:
h) Na2O: q) MgBr2:
i) PtCl2: r) BeBr2:

8. Formula els compostos segents.

a) bromur de plata: j) fluorur de ferro (II):
b) xid de coure (I): k) iodur de cobalt (II):
c) monxid de coure: l) clorur de cobalt (III):
d) dixid d'estany: m) hidrur d'alumini:
e) tetrafluorur de plat: n) iodur de plata:
f) iodur de zinc: o) sulfur de zinc:
g) dixid de carboni: p) cid bromhdric:
h) monxid de plom: q) cid clorhdric:
i) fluorur de ferro (III): r) cid fluorhdric:

9. Dissocia els compostos segents en els seus ions.

a) Hg2O: h) KI:
b) SrF2: i) ZnI2:
c) AlF3: j) PtBr4:
d) NaCl: k) PBO2:
e) CaCl2: l) Li2O:
f) PbO: m) HI:
g) SnI2: n) HgO:

56
TASCA 9. EQUACIONS QUMIQUES I EL MOL.

Activitat 9.1. Pasta de dents per elefants.

Prctica qumica: descomposici de l'aigua oxigenada.

Introducci.

En aquesta prctica veurs la reacci qumica de descomposici de l'aigua oxigenada. Aquesta

reacci es molt lenta per la qual cosa se li afegeix un catalitzador, accelerador de la velocitat, el
iodur de potassi.

Equipament i material.

Equipament Reactius qumics

- Proveta de 500ml o 250 ml - Aigua oxigenada o perxid d'hidrogen del 30%
- Proveta de 100 ml - Detergent lquid
- Vidre de rellotge - Iodur de potassi (KI)
- Balana electrnica
- Guants i ulleres de seguretat

Procediment.

1. Mesura en el vidre de rellotge 15 g de iodur de potassi.

2. Mesura amb la proveta xicoteta 40 ml d'aigua oxigenada i aboca'ls a la proveta gran.
3. Mesura 20 ml de detergent lquid i aboca'ls en la proveta, i mescla amb l'aigua oxigenada.
4. Posat les ulleres de seguretat.
5. Afegeix el iodur de potassi ala mescla d'abans i retira't rpidament. Observa el que passa.

Activitat 9.2. Fent dibuixos a nivell microscpic.

Ara estudiars un poc ms el que passa en un canvi qumic. Al principi hi ha unes substncies i al
final unes altres. Aquest procs en que unes substncies reaccionen entre elles per a donar unes
altres s'anomena reacci qumica. Les substncies que reaccionen s'anomenem reactius i a les
substncies que s'obtenen s'anomenem productes.

Un exemple de reacci qumica senzilla seria la reacci de l'hidrogen amb l'oxigen per donar aigua.
Dibuixa unes poques molcules d'hidrogen (H2) i unes poques molcules d'oxigen (O2) i amb
dibuixos i xicotetes explicacions proposa un mecanisme per al fet que a partir de l'hidrogen i
l'oxigen s'obt aigua (H2O). Discuteix el mecanisme que tu has proposat amb el d'un altre
company/a i escriviu el mecanisme que heu consensuat entre els dos. Desprs farem una posada en
com amb tota la classe.

Una vegada tens clar en mecanisme explica com reaccionen les molcules de nitrogen (N 2) amb les
d'hidrogen (H2) per produir amonac (NH3).

57
Activitat 9.3. Les equacions qumiques.

A partir del que has vist en l'activitat 15.2. completa les afirmacions segents:

___ molcula o molcules d'hidrogen reaccionen amb ___ molcula o molcules d'oxigen per donar
___ molcula o molcules d'aigua.

___ molcula o molcules d'hidrogen reaccionen amb ___ molcula o molcules de nitrogen per
donar ___ molcula o molcules d'amonac.

Nota: ara saps que no totes les substncies formen molcules. Hi ha algunes que formen cristalls,
encara que en aquesta part ens referirem a totes les substncies com si formaren molcules. El que
si que haurs de distingir s entre molcules i toms.

Les afirmacions que acabes d'escriure se poden representar matemticament mitjanant el que
s'anomena equacions qumiques, que sn representacions simbliques de les reaccions qumiques.
Les equacions qumiques sn del tipus:

a A + b B +... c C + d D +...

El smbol + en la part dels reactius se llegeix com reacciona amb. La fletxa se llegeix per donar i el
smbol + en els productes se llegeix com i (dona aquesta substncia i aquesta).

Les lletres majscules (A, B, C, D,...) sn les substncies qumiques que reaccionen.

Les lletres minscules (a, b, c, d,...) sn els coeficients estequiomtrics i es posen per ajustar una
reacci qumica. Sempre has de tindre en compte que una reacci qumica s un procs de
reordenaci atmic (has de tindre el mateix nombre d'toms de cada tipus al principi i al final de la
reacci).

Un exemple de reacci qumica ajustada seria:

2 Al + 6 HCl 2 AlCl3 + 3H2

Aquesta reacci la llegirem de la segent manera:

2 toms d'alumini (Al) reaccionen amb 6 molcules d'cid clorhdric (HCl) per donar dos molcules
de clorur d'alumini (AlCl3) i 3 molcules d'hidrogen (H2).

Les equacions qumiques tamb es poden interpretar en terme de mol (concepte que veurs en
aquest mateix objectiu) i tindries:

2 mol d'toms d'alumini (Al) reaccionen amb 6 mol de molcules d'cid clorhdric (HCl) per donar
dos mol de molcules de clorur d'alumini (AlCl3) i 3 mol de molcules d'hidrogen (H2).

Ara es tracta de que escrigues les equacions qumiques de les reacciones d'obtenci de l'aigua a
partir de l'hidrogen i l'oxigen i de la reacci d'obtenci de l'amonac a partir de nitrogen i hidrogen.
Pensa que te ser molt fcil de fer a partir de l'exercici en que has omplit forats, ja que all est la
manera en que se llegeixen aquestes equacions.

58
Ajusta les segents equacions qumiques i una vegada ajustades escriu el que significa l'equaci.

1. H2O + Na NaOH + H2
2. KClO3 KCl + O2
3. H2SO4 + NaCl Na2SO4 + HCl
4. H2SO4 + C H2O + SO2 + CO2
5. K2CO3 + C CO + K
6. C3H8 + O2 CO2 + H2O
Recorda que per ajustar una equaci qumica noms has de posar els coeficients estequiomtrics de
manera que el nombre d'toms de cada element als dos costats de la reacci siga el mateix.

Activitat 9.4. La connexi entre el mn macroscpic i el mn microscpic.

Existeixen dos mons en la qumica. Un que coneixes perfectament, que s el mn on vius i que
s'anomena macroscpic, on es mesuren la massa de les substncies amb la unitat de gram i el volum
amb la unitat de litre o un mltiple o submltiple d'aquesta unitat i un mn molt xicotet que ara
coneixes molt ms, el mn microscpic, on la massa es mesura en uma i es parla d'toms i de
molcules. Es important tindre una porta que comunique els dos mons i per aix es necessari
introduir el concepte de mol.

Per introduir eixa magnitud que s el mol es va pensar en raonaments d'aquest tipus: si una
molcula d'aigua t una massa de 18 uma en el mn microscpic, aleshores un mol de molcules
d'aigua ha de tindre una massa de 18 g en el mn macroscpic. Aix es t una equivalncia molt til
per a traslladar-se entre els mons macroscpic i microscpic.

Per tant, el mol s una unitat de quantitat de matria. I quantitat de matria fa referncia a qualsevol
cosa que puga ser matria. Es pot parlar de mol de cadires, taules, llibres, toms, molcules, ions,
electrons,...

Encara queda una qesti pendent. En un mol d'una determinada substncia, quantes entitats
elementals d'eixa substncia hi ha? Aix ho va resoldre experimentalment un qumic itali que
s'anomenava Amadeo Avogadro i va arribar a la conclusi que en un mol de qualsevol entitat hi ha
6,0221023 elements d'eixa entitat. Aix, en un mol de cadires hi ha 6,02210 23 cadires, en un mol
d'toms de C hi ha 6,0221023 toms de C, en mol de molcules de CO2 hi ha 6,0221023 molcules
de CO2.

Si has ents el de dalt s el moment de definir el mol. Es va a la vikipdia i s'obt la segent

definici: el mol s una de les unitats base del Sistema Internacional. Es defineix com la quantitat
d'una substncia que cont un nombre de partcules o entitats elementals igual al nombre d'toms
contingut en 0.012 kg de carboni-12. S'utilitza principalment per comptar toms i molcules, per
tamb electrons, ions o altres tipus de partcules. El nombre de partcules en un mol s
aproximadament 6,0221023, i es coneix com a nombre d'Avogadro.

Qestions.

1. Escriviu la idea ms important de cada pargraf. Utilitza el menor nombre de paraules

possibles per fer a.

59
 2. Ompli la segent taula:
Substncia qumica Massa tom o molcula (uma) Massa del mol d'toms o mol de
molcules (g)
Ne (Ne)
Dixid de sofre (SO2)
Clor (Cl2)
Arg (Ar)
Clorur d'hidrogen
(HCl)

3. Quina quantitat de llibres tenim en un mol de llibres?

4. Quina quantitat de molcules tenim en un mol de molcules d'amonac (NH 3)? Quina massa
d'amonac tenim en un mol? I quina massa de nitrogen tenim en un mol d'amonac?
5. Quina quantitat de molcules de sulfur d'hidrogen (H 2S) tenim en un 0,3 mol de sulfur
d'hidrogen? Quina massa d'hidrogen tenim en aquesta quantitat de sulfur d'hidrogen?

Activitat 9.5. Velocitat duna reacci qumica.

Reacci d'un metall amb l'cid clorhdric.

Agafa dos tubs d'assaig. En els dos tubs hi ha que posar la mateixa quantitat de dissoluci aquosa
d'cid clorhdric, per en el primer got la dissoluci ha de ser ms concentrada que en el segon. Ara
introdueix en cada vas la mateixa massa de metall (pot ser magnesi) i cronometra el temps que tarda
a comenar la reacci. En quin vas ha comenat abans la reacci? Pots explicar aquest fet des del
punt de vista de la teoria de les collisions que has estudiat en l'objectiu 15?
Nota: el metall que introdusques en els tubs ha de tindre la mateixa superfcie de contacte amb la
dissoluci o no estars fent l'estudi del parmetre que vols.

Glow sticks.

Has de preparar 3 vasos de precipitats i en el primer has de posar aigua amb glaons, en el segon
aigua a temperatura ambient i en el tercer aigua bullint. Ara introdueix un glow stick en cada vas i
espera uns minuts (3 o 4 minuts).

Ara, amb ajuda de companys, dobla els tres glow sticks al mateix temps i observa el que passa.

1. Quin dels tres brilla ms?

2. Pots explicar perqu els glow sticks emeten llum?
3. Com podries allargar la vida d'un glow stick?
4. Explica com afecta la temperatura a la velocitat d'una reacci qumica. Explica aquest fet
des del punt de vista de la teoria cintica i des del punt de vista de la teoria de les collisions.
5. Posa exemples de la vida quotidiana en que es manifeste l'efecte de la temperatura en la
velocitat de reacci.

Conclusions.

60
Redacta un informe en que expliques d'acord amb la teoria de les collisions com varia la velocitat
de reacci amb la concentraci dels reactius i amb la temperatura.
Exercicis addicionals sobre el mol 1.

1. Quants toms de Au tenim en un mol d'toms d'or?

2. Quantes molcules de CO2 tenim en un mol de molcules de CO2?
3. Quantes molcules de NH3 tenim en un mol de molcules de NH3?
4. Quina s la massa d'un mol de Ag?
5. Quina s la massa d'un mol de H2O?
6. Quina s la massa d'un mol de CO2?
7. Quina s la massa de 0,3 mol de NH3?
8. Quina s la massa de 0,7 mol de CH4?
9. Quants mol tenim en 22 g de Al?
10. Quants mol tenim en 54 g de O?
11. Quants mol tenim en 122 g de CO?
12. Quantes molcules tenim en 0,6 mol de FeO?
13. Quants toms tenim en 1,7 mol de Ba?
14. Quants toms tenim en 1,7 mol de Mg?
15. Quants toms tenim en 2,2 mol de Zn?
16. Quantes molcules tenim en 5 mol de CaCO3?
17. Quantes molcules tenim en 7 mol de CO2?
18. Quants mol tenim en 51022 toms de H?
19. Quants mol tenim en 7,11023 toms de S?
20. Quants mol tenim en 6,31024 molcules de H2O?
21. Quants mol tenim en 7,21022 molcules de CH4?
22. Quants mol tenim en 5,51021 molcules de NH3?
23. Quants mol tenim en 3,31024 molcules de SO2?
24. Quina s la massa de 0,8 mol de S?
25. Quina s la massa de 0,6 mol de CO?
26. Quina s la massa de 1,1 mol de Ag?
27. Quina s la massa de 1,5 mol de SO3?
28. Quantes molcules tenim en 1,5 mol de KCl?
29. Quantes molcules tenim en 2,1 mol de NO?
30. Quants mol tenim en 7,21022 toms de O?
31. Quants mol tenim en 1,51022 toms de Ca?
32. Quants mol tenim en 5,31022 toms de Se?
33. Quants mol tenim en 24 g de HClO?

Exercicis addicionals sobre el mol (2).

1. En 134 g de HNO3:
a) Quants mol tenim?
b) Quantes molcules tenim?
c) Quina massa de cada element tenim?
d) Quants toms de cada element tenim?
e) Quants mol d'toms de cada element tenim?
2. En 1,1 mol de H2CO3:
a) Quina massa tenim?
b) Quantes molcules tenim?
c) Quina massa de cada element tenim?

61
d) Quants toms de cada element tenim?
e) Quants mol d'toms de cada element tenim?
3. En 71024 molcules de H3PO4:
a) Quants mol tenim?
b) Quina massa tenim?
c) Quina massa de cada element tenim?
d) Quants toms de cada element tenim?
e) Quants mol d'toms de cada element tenim?
4. En 51021 molcules de H3PO4:
a) Quants mol tenim?
b) Quina massa tenim?
c) Quina massa de cada element tenim?
d) Quants toms de cada element tenim?
e) Quants mol d'toms de cada element tenim?
5. Quants toms de S tenim en 45 g de SO3?
6. Quants mol d'toms de O tenim en 55 g de CO2?
7. Quants mol d'toms de O tenim en 61022 molcules de CO?
8. Quina massa de O tenim en 1,6 mol de HNO3?
9. Quants toms de N tenim en 2,2 mol de NO2?
10. Quants mol de molcules de NH3 tenim en 7,11022 molcules de NH3?
11. Quants mol d'toms de C tenim en 112 g de CH4?
12. Quants mol d'toms de C tenim en 112 g de CO2?
13. Quants toms de H tenim en 6 mol de C2H6?
14. Quants toms de S tenim en 31023 molcules de H2SO4?
15. Quants mol d'toms de C tenim en 3 mol de CO2?
16. Quants mol d'toms de C tenim en 123 g de CO?
17. Quina massa de N tenim en 1,61024 molcules de HNO3?
18. Quants toms de N tenim en 31 g de NO2?
19. Quina massa tenim en 61025 molcules de H2O?
20. Quina massa de H tenim en 61025 molcules de H2O?
21. Quina massa de O tenim en 61025 molcules de H2O?
22. Quants toms tenim en 5 g de PH3?
23. Quants toms tenim en 2 mol de NH3?
24. Quants mol d'toms tenim en 50 g de HClO?
25. Quants mol d'toms tenim en 152 g de HClO3?
26. Quants mol de molcules tenim en 12 mol de HNO2?
27. Quants mol d'toms tenim en 12 mol de HNO2?
28. Quina massa de Cr tenim en 24 g de H2Cr2O7?
29. Quina massa de O tenim en 24 g de H2Cr2O7?
30. Quina massa de H tenim en 24 g de H2Cr2O7?

62