ORIGEN DEL PARC NATURAL

EN 1962 L'AJUNTAMENT PRESENTA UN PLA

PARCIAL D'ORDENACI I PROJECTE DE
URBANITZACI DEL MONTE DE LA DEHESA
DE EL SALER. S'APROBAREN INICIALMENT
EN 1964. EN 1965, EL MINISTERIO DE LA
VIVIENDA APROVA DEFINITIVAMENT EL
PLAN DE ORDENACIN DE EL SALER. EN
1974 EL PLE MUNICIPAL APROVA EL PLA DE
REMODELACI DE EL SALER.
 UN POC DE HISTRIA.......
DESPRS DE LES ELECCIONS LOCALS
S'ACORDA LA REDUCCI D' UN PLA ESPECIAL
DE DEFENSA I MILLORA DEL SISTEMA DE LA
DEHESA I UN PL ESPECIAL DE REFORMA
INTERIOR DEL VIGENT PLA PARCIAL DEL MONT
DE LA DEVESA. ES VA PARALITZAR AIX LA
CONCESSI DE LLICNCIES DE EDIFICACI
DURANT UN ANY.
AQUESTA SITUACI CONTINU FINS 1982
QUAN S'APROV EL PL ESPECIAL DE
REFORMA INTERIOR DE EL SALER
 I PER FI................
EL CONSELL DE LA GENERALITAT
VALENCIANA DECLAR L' ALBUFERA COM A
PARC NATURAL EN JULIOL DE 1986 PER
AQUESTA DECLARACI VA SER ANULADA
PELS TRIBUNALS I EL PARC NO VA TINDRE
UN RGIM JURDIC DEFINITIU FINS 1992.
EL PARC NATURAL T TRES ZONES :
1) LA LLACUNA DE L'ALBUFERA, 2) LA
RESTINGA LITORAL QUE CONFORMA LA
PLATJA, LA DEVESA DEL SALER, LES
MALLADES I EL CORD INTERIOR I 3) ELS
ARROSSERS I MARJALS QUE ENVOLTEN
 ESTRUCTURA DEL PARC
NATURAL DE L'ALBUFERA
12

10

Columna 1
6
Columna 2
Columna 3

0
Fila 1 Fila 2 Fila 3 Fila 4
FORMACI DE L' ALBUFERA
 COM ES FORM??

L'ALBUFERA EN ELS SEUS ORIGENS

CONSTITUA UN AMPLI GOLF MAR QUE
S'ESTENA DES DE VALNCIA FINS AL CAP
DE CULLERA.
AQUESTA ZONA ESTAVA RODEJADA PELS
RIUS TRIA AL NORD EN LA ZONA DE
VALNCIA I EL XQER AL SUD EN LA ZONA
DE CULLERA. TAMB DESEMBOCAVEN EN
AQUESTOS RIUS TOT UN SEGUIT DE
BARRANCS I RAMBLES.

 I FINALMENT................

PER CAP A L'ANY 6.000 EN LA PART MS

INTERNA DEL GOLF L'ESCS PENDENT DE LA
PLANA LITORAL VA POSSIBILITAR LA DEPOSICI
DE SEDIMENTS DE GRA FI EROSIONATS DELS
RELLEUS INTERIORS I TRANSPORTATS PELS
AGENTS DE L'EROSI FLUVIAL VAN ANANT
COLMATANT POC A POC UNA ESPCIE DE
BARRERA LITORAL QUE FINALMENT ES TANC A
L'POCA ROMANA
 PRIMERA PART DEL PARC
NATURAL: EL LLAC
ALBUFERA V DE L' RAB(AL BUAHARA)
QUE SIGNIFICA MAR XICOTETA.AQUEST
LLAC QUE S EL MS GRAN DE L'ESTAT
ESPANYOL AMB LES SEUES 2.837
HECTAREES.
LES SEUES AIGES SN DOLCES
MAJORMENT I LA SEUA PROFUNDITAT
OSCIL.LA ENTRE 0,8 I DOS METRES.
S LA PRIMERA PART DEL PARC NATURAL
DE L'ALBUFERA I S EL LLAC PROPIAMENT
QUE TENIM AL LLAC..LES MATES
ELS SEUS FONS ES TROBA CONSTITUT
PER FANGS. OCUPA 2.837 HECTREES DE
LES QUALS 300 CORRESPONEN A LES
MATES QUE SN COM ILLES DE LA
LLACUNA I ACUMULACIONS DE VEGETACI
PALUSTRE QUE SN MOLT IMPORTANTS
COM AREES DE CRIA D' AUS,
PRINCIPALMENT AGRAONS, MARTINERS O
ESPLUGABOUS.
LA MATA DEL FANG S LA MS IMPORTANT
LES MATES DE L'ALBUFERA
 CARACTERITZACI
L' ALBUFERA T UNA CONCA
HIDROGRFICA DE 900 KM QUADRATS I
REP AIGUA A TRAVS DEL RIU XQUER,
BARRANCS COM EL DE PICASSENT,
RAMBLES COM LA DEL POIO, CANALS,
SQUIES COM LA DE ROVELLA DEL
TRIBUNAL DE LES AIGES, LA REIAL
SQUIA DEL XQUER, LA SQUIA DE L' OR,
O LA SQUIA REIAL DE MONTCADA.
EL DESGUS DE LA LLACUNA ES REALITZA
A TRAVS DE LES GOLES (EIXIDES AL
MAR), LA MS IMPORTANT LA DE PUJOL.
 IMPORTNCIA
EL VALOR DEL LLAC DE L' ALBUFERA S
INQESTIONABLE EN EL MATEIX PARC
NATURAL PER:
1) EL SEU SIGNIFICAT EN LA REGULACI
DEL FLUX HDRIC EN L' ARROSAR
2) LA SEUA IMPORTNCIA ECOLGICA I
PAISATGSTICA
3) S LA LLAR DE MOLTES ESPECIES D'
ANIMALS I ESPCIES VEGETALS
TEXT HISTRIC
 OBJECTIUS
COM A OBJECTIUS TENIM EL PROTEGIR,
RECONSTRUIR I REGENERAR UN AREA
MOLT IMPORTANT DE NIDIFICACI D'
ESPCIES DE FAUNA D'IMPORTNCIA
INTERNACIONAL AMB UNA COBERTA
VEGETAL DE GRAN INTERS.

 CRITERIS
ELS BOTNICS AMB LA RECONSTRUCCI
DE LES ANTIGUES MALLADES AJUDANT A
LA REGENERACI NATURAL DE LES
DUNES I ELS ZOOLOGICS AMB LA
RECONSTRUCCI D'AIGES POC
CONTAMINADES I MAJOR QUALITAT
BIOLGICA QUE PERMETEN LA
REINTRODUCCI O MANTENIMENT D'
ESPECIES VALENCIANES COM:
EL PETXINOT, EL SAMARUC, GAMBA
GAVATXA, FARTET, TORTUGA D' AIGUA
 SEGONA PART DEL PARC DE
L'ALBUFERA: LA RESTINGA
ES LA BARRERA LITORAL QUE SEPARA EL
LLAC DE LA MAR I QUE S L'AMBIENT MS
COMPLEX DEL CONJUNT DEL PARC AMB
QUATRE ELEMENTS:
1) LA PLATJA
2) ALINEACI DUNAR EXTERIOR QUE S EL
CORD DE DUNES DAVANTERES
3) ALINEACI DUNAR INTERIOR
4) LES MALLADES QUE SN UNES 830 Hect.
DE SALADARS I DEPRESSIONS QUE
S'INUNDEN PERIDICAMENT.
LA PLATJA
 ALINEACI DUNAR EXTERIOR
S LA RESTINGA, S EL CORD DUNAR
MS PROP DE LA MAR. FORMAT PER
DUNES D'ORIENTACI PARALELA A LA
COSTA, FRUIT DEL PREDOMINI DE
COMPONENT E-W.
ARRIBEN NORMALMENT ALS 5 METRES I
EXCEPCIONALMENT FINS ELS 9 METRES.
LES CONDICIONS D' HUMITAT I
TERMPERATURA FAN DIFICIL LA VIDA EN
AQUESTA ZONA I EL SL NO T MATRIA
ORGNICA
 ALINEACI DUNAR INTERIOR
ES L'ALINEACI MS INTERIOR I ANTIGA,
PRXIMA AL LLAC I EST CONSTITUIDA
PER DUNES SIMTRIQUES DE POCA
ALTURA(3-4 m), ESTABILITZADES PER LA
VEGETACI QUE LES FA MS DENSES.
MOLTS ANIMALS TROBEN ALIMENT I CASA
GRCIES A ELLA.. EL SL EST ENRIQUIT
PER LA MATRIA ORGNICA I T MAJOR
HUMITAT. AQUEST AMBIENT S EL QUE
MENYS HA PATIT ALTERACIONS DE TOTA
L'ALBUFERA I CONSERVA LA SEUA FORMA
ORIGINRIA
 LES MALLADES
SN LES DEPRESSIONS ENTRE LES
DUNES QUE CONSTITUXEN AMBIENTS
SINGULARS ON PREDOMINEN ELS LLIMS
GRISOS I ARENA.
S'ALIMENTEN DE L'AIGUA DE LA PLUTJA I
SOLEN TINDRE UN NIVELL FRETIC PROP
DE LA SUPERFICIE QUE JUNTAMENT AMB
LA PRESNCIA DE LLIMS QUE SN
IMPERMEABLES, FA QUE S'INUNDEN MOLT
A SOVINT I ACUMULANT SALS.
S TRACTA D'UN LLOC ON ES
DESENVOLUPA UNA FLORA I FAUNA MOLT
ESPECFICA.
TERCERA PART PARC NATURAL:
LES MARJALS I ARROSERS
EL ARROSSERS REPRESENTEN EL 70 PER
CENT DE L'ESPAI PROTEGIT I
DIFERENCIEM DOS SECTORS:
ELS CAMPS BAIXOS QUE S'INUNDEN
GRCIES A L'AIGUA DEL LLAC I QUE
S'ANOMENEN TANCATS
TERRES ALTES QUE S'INUNDEN EN AIGUA
PROCEDENT DELS RIUS TRIA, XQUER,
DIFERENTS SQUIES OAMB AIGUA
ELEVADA MITJANANT MOTORS
 L'ARRS DE L'ALBUFERA.......
EL CULTIU DE L'ARRS GARANTITZA EL
MANTENIMENT DELS NIVELLS DE
INUNDACI DEL SL DURANT GRAN PART
DE L'ANY QUE PERMET L'EXISTNCIA
D'UNES RIQUES COMUNITATS PALUSTRES
I AQTIQUES.
LA IMPORTNCIA DE L'ALBUFERA I ELS
SEUS ARROSSERS S TAN GRAN PER A
LES AUS ACUTIQUES QUE LI HA VALGUT
ESTAR INCLOSA EN LA LLISTA
D'AIGUAMOLLS D'IMPORTNCIA
INTERNACIONAL SEGONS LA CONVENCI
RAMSAR.
ELS ATERRAMENTS DEL MARJAL
EL PROCS DE TRANSFORMACION EN
ARROSSERS S'INICIA EN 1650 I CULMINA
EN LA SEGONA DCADA DEL SEGLE XX.
DURANT AQUEST PERIODE ES REDUX LA
SUPERFICE DEL LLAC DE LES 14.000 hect. a
les 2.837 DE HU.
AQUEST FENMEN JUNTAMENT AL
TANCAMENT DE LES GOLES QUE VA
ENDOLCIR L'AIGUA VAN PRODUIR LA
TRANSFORMACI DE L'ALBUFERA D'UN
LLOC DE MARJALS, CAA I SALADARS A UN
ESPAI AGRARI D'ARROSSERS.
 FI............................
L'ALBUFERA VOS ESPERA