1

Unitat
CONTINGUTS
DIMENSIÓ COMUNICATIVA
LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
Com es va construir la torre Eiffel
EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
El text expositiu

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA
GRAMÀTICA
Els pronoms I
ORTOGRAFIA
L’accentuació
LÈXIC I SEMÀNTICA
Els mots homònims. La precisió lèxica

COMPETÈNCIES BÀSIQUES
En finalitzar aquesta unitat hauràs millorat la teva capacitat de:
Comunicació lingüística i audiovisual
• Llegir per a gaudir de la lectura i interpretar les dades.
• Identificar les característiques estructurals del text expositiu.
• Ser conscient dels components morfosintàctics i ortogrà-
fics de la llengua escrita: els pronoms i l’accentuació.
• Mostrar interès per utilitzar un vocabulari correcte i precís.

Social i ciutadana
• Comprendre la realitat social en què es viu.

Autonomia i iniciativa personal

• Aplicar al treball valors com la creativitat i la responsabilitat.

Aprendre a aprendre
• Gestionar les pròpies capacitats per manejar recursos i tèc-
niques de treball.
Tractament de la informació i competència digital
• Utilitzar de manera apropiada les TIC.

10 Unitat 1
IDEES INNOVADORES
Algunes idees innovadores i trencadores resulten
polèmiques.
• Obriu un debat sobre el tema següent, «Places
dures o enjardinades». Tingueu en compte aspec-
tes com: el disseny, l'economia, el manteniment…

11
 DIMENSIÓ COMUNICATIVA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA
L’AUTORA I LA SEVA OBRA
Lurdes Rego (amb l’assessorament d’Andreu
Mayayo)
Com es va construir la torre Eiffel
Nascuda a la Pobla de Segur, la periodista Lur-
des Rego és col·laboradora habitual de la revista
Sàpiens, a través de la qual porta els lectors a conèi-
xer indrets del Pirineu que tenen interès històric.
També, sovint, fa articles per a la revista Desco-
brir Catalunya. En aquest text ha estat assessora-
da per Andreu Mayayo Artal, doctor en Història
Contemporània per la Universitat de Barcelona.
Com es va construir la torre Eiffel
El 28 de gener de 1887 es va posar la primera pedra de la
torre Eiffel. París necessitava una obra emblemàtica per
reforçar la seva ‘grandeur’. Ara bé, els intel·lectuals consi-
deraven que el projecte de Gustave Eiffel era d’una lletjor
insuportable i els treballadors que haurien d’erigir-la es
declararien en vaga. Malgrat els entrebancs, es va poder
inaugurar amb èxit el 1889.
L’EDIFICI MÉS ALT
Parlar d’alçàries d’edificacions avui en dia és un anar i ve-
nir de xifres, un no parar de reptes per tenir el cel més a la
mà. Però hi va haver un temps en què només una dama
ostentava aquest privilegi. Amb els seus tres-cents metres
inicials, la torre Eiffel va ser reina i senyora des del 1889
fins al 1930, quan es va erigir l’edifici Chrysler a Nova York,
el qual la sobrepassava en divuit metres. No ha estat, però,
només per l’alçària que aquesta torre ha passat a la història.
La seva bellesa —menystinguda al principi— i l’apassio-
nant construcció la fan especial i la situen per damunt de
les altres grans edificacions del món. (…)
Una Exposició Universal, la del 1878, pensada i convocada
amb massa presses, va fer que deixés un mal gust de boca.
Calia proposar un altre esdeveniment d’aquesta magnitud,
però més ambiciós. Un aparador per demostrar al món que
França era molt més que un país entestat a fer de la repú-
blica el seu modus de dirigir-se. El centenari de la Revolu-
ció Francesa va ser l’excusa perfecta per fixar l’any d’una
nova Exposició Universal: el 1889.
menystenir: menysprear, estimar en menys del que val.
entestar-se: mantenir-se ferm en una opinió.
modus: mode, manera.
12 Unitat 1
Abans de llegir
Aquest article va aparèixer en el número 56
de la revista Sàpiens (www.sapiens.cat/), una
publicació mensual en català fundada l’any
2002 que està dedicada a explicar els fets histò-
rics del present i del passat de manera habi-
tualment molt entenedora.
En aquest article se’ns exposa el difícil pro-
cés de construcció d’un dels monuments
més coneguts i visitats de tot el món, la tor-
re Eiffel, a París.
Mentre la paperassa i les idees es feien amos dels passa-
dissos i departaments governamentals, als despatxos dels
arquitectes més prestigiosos de París, les idees s’atropella- 30
ven. Tothom volia aportar idees espectaculars perquè
5 despertessin l’interès dels organitzadors de l’Exposició.
De fet, els artífexs de l’esdeveniment havien dit que vo-
lien alguna cosa així com una torre. En assabentar-se’n, Gus-
tave Eiffel va encomanar als seus enginyers Maurice Koech- 35
lin i Émile Nouguier un projecte a to amb l’esdeveniment.
I ells van proposar de construir un pilar de pont, amb una
10 gran base i de tres-cents metres d’alçària. A Eiffel no li va
agradar gens la idea. Va considerar que un pilar de pont ge-
gantí no podia ser atractiu. Però encaboriat com devia 40
15
20
25
artífex: persona que fa una feina artística amb les mans.
encaboriat: ple de cabòries, preocupat sense motiu per alguna
cosa.
 DIMENSIÓ COMUNICATIVA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA

estar en altres coses, va deixar que els seus deixebles anes-

sin fent. Poc després, l’arquitecte va canviar de parer, i el
18 de setembre del 1884 registrava una patent d’invenció
a nom dels dos enginyers i d’ell mateix.
…el dia en què es van presentar les bases concretes per 45
entrar a concurs, més d’un es devia quedar atònit: «Els
participants hauran d’estudiar la possibilitat d’elevar al
Champ-de-Mars una torre de ferro amb base quadrada,
de cent vint-i-cinc metres de costat a la base i tres-cents me-
tres d’alçària». Era clar, doncs, per qui havia apostat la co- 50
missió de l’Exposició Universal.

MALESTAR PER LA CONSTRUCCIÓ DE LA TORRE

El malestar que va desfermar aquesta decisió va quedar curt
al costat del que va suscitar la notícia de la construcció
de la torre. «Escriptors, pintors, escultors, arquitectes, amants 55
apassionats de la bellesa de París, fins ara intacta, protestem
amb totes les nostres forces, amb tota la nostra indignació;
en nom de l’ignorat gust francès, en nom de l’art i de l’a-
menaçada història de França, contra l’erecció, en ple cor
de la nostra capital, de la inútil i monstruosa torre Eiffel. 60
(...) S’associarà per més temps la ciutat de París a les barro-
ques, a les mercantils imaginacions d’un constructor de mà-
quines, per enlletgir-la irremediablement i deshonrar-la?
Perquè la torre Eiffel, que ni la mercantil Amèrica voldria,
és la deshonra de París.» Així es va manifestar un nombrós 65
grup d’intel·lectuals de l’època a través del diari Le Temps.
La carta, signada per personatges de la talla de Guy de
Maupassant o Charles Gounod, va crear un estat d’opinió
tal, que fins i tot un parisenc va interposar un recurs jurí-
dic contra l’Estat i contra la ciutat en previsió de la caigu- 70
da de la torre en uns terrenys de la seva propietat. na; tot i així, tres mesos després les mobilitzacions es van rei-
niciar per incompliment dels acords per part de l’arquitecte, 85
Malgrat tot i tots, la torre d’Eiffel va ser l’elegida, i el 26 de que els amenaçava d’acomiadar qui no treballés. (…)
gener del 1887 es començaven a excavar els fonaments que
l’aguantarien i dos dies més tard s’hi posaria la primera La inauguració va ser un èxit. I només el primer any d’explo-
pedra. (…) Una curosa organització del treball i l’alta espe- 75
tació de la torre, l’empresa que Gustave Eiffel va crear per
cialització dels dos-cents obrers de la plantilla van perme- gestionar-la gairebé va aconseguir deixar la balança a
tre fer la monumental obra en només dos anys, dos mesos zero. I això que la construcció havia costat 7.400.000 francs. 90

i cinc dies; i sense que es produís cap accident mortal.
VAGA DELS TREBALLADORS
Només una cosa va interferir en el bon funcionament de les
obres: la vaga que van convocar els treballadors a mitjan
setembre del 1888. Volien un augment del salari, i després
de negociar a la baixa amb el mateix Eiffel, van tornar a la fei-
Els detractors del projecte de ben segur que el dia de la inau-
guració anaven amb el cap baix per París per purgar
l’equivocació. I és que la torre va passar de ser la màxima
representació de la lletjor, a convertir-se en la més admi-
80 rada, en la més imitada i en la més visitada de París. (…) 95
Lurdes Rego, amb l’assessorament d’Andreu Mayayo. Sàpiens,
núm. 56, juny 2007

patent: document de l’autoritat on es diu qui és l’inventor d’un apa-
rell o d’una altra cosa. Només la persona que té la patent pot fabricar i
vendre l’invent.
atònit: molt sorprès, admirat o emocionat.
suscitar: fer que surti o comenci una cosa.
interferir: interposar-se en una acció per no deixar-la anar bé.
purgar: complir la pena merescuda.

Lectura. Competència lectora 13

 DIMENSIÓ COMUNICATIVA: LECTURA. COMPETÈNCIA LECTORA

Després de llegir
 Escolta o llegeix el text i resol les activitats.

COMPRENSIÓ
1. Què fa que la torre Eiffel sigui una construcció especial?
❑ La seva altura i la seva apassionant construcció.
❑ La seva altura i la seva bellesa.
❑ La seva bellesa i la seva apassionant construcció.

2. Quins dos esdeveniments es van celebrar el 1889?

3. Què vol dir l’expressió «als despatxos dels arquitectes més prestigiosos de París, les idees s’atropellaven»?
❑ Els arquitectes discutien constantment entre ells.
❑ Hi havia moltes idees als despatxos dels arquitectes.
❑ A París hi havia molts accidents de trànsit a causa de la construcció de la torre.

4. Per què es va aconseguir construir la torre només en dos anys?

❑ Perquè la feina estava molt ben organitzada i no hi va haver cap accident.
❑ Perquè la feina estava molt ben organitzada i els obrers estaven molt especialitzats.
❑ Perquè hi treballaven dos-cents obrers.

5. Per què es va quedar tothom «atònit» quan es van presentar les bases del concurs per a edificar la torre?
❑ Perquè eren unes bases molt difícils d’entendre.
❑ Perquè es proposava fer una torre de ferro amb base quadrada.
❑ Perquè les bases semblaven fetes perquè el concurs el guanyés Eiffel.

6. Per què hi va haver tanta oposició a la construcció de la torre Eiffel?

7. Quin va ser el resultat de la inauguració de la torre?

REFLEXIÓ
8. El subtítol d'aquest article és «Una apassionant història d'ambició i joc brut». Justifica el perquè d'aquest subtítol.
9. La torre Eiffel és un exemple de les grans obres d’art que no agraden ni tenen èxit i reconeixement fins després d’un cert temps,
com succeeix sovint amb la pintura moderna. Per què creus que passa això?

CREACIÓ
10. Dividiu-vos en grups i cada grup ha de triar un edifici que destaqui per la seva alçada. Documenteu-vos sobre el procés de la seva
construcció.
— Després, amb les fotografies dels edificis triats construiu un mural amb el vostre skyline.

EXPRESSIÓ ORAL
11. La torre Eiffel és a París. Hi has estat? Tria un poble o ciutat on hagis estat que t’hagi agradat i fes una exposició oral ordenada que
 reculli la descripció d’algun edifici, plaça o racó característic.

14 Unitat 1
 DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL

El text expositiu
El text que has llegit en iniciar la unitat exposa i informa sobre uns fets: com va
anar la construcció, a finals del segle XIX, de la famosa torre Eiffel. Es trata, per
tant, d’un text de tipus expositu. La majoria de textos que ens trobem en l’àm-
bit acadèmic, és a dir, que llegeixes i treballes en els llibres de text i manuals,
són expositius.

Els textos expositius ens donen informació sobre uns fets, un esdeveniment, una
idea o un fenomen determinat…, d’una manera objectiva, clara i ordenada.

El text que llegiràs a continuació n’és un exemple. Llegeix-lo atentament.

Plantejament

La xocolata «l’aliment dels déus» El títol dóna una orientació

sobre el tema del text.
La història de la xocolata es remunta uns 3000 anys enrere. Jeroglífics i inscrip-
cions en recipients de l’època trobats a Veracruz o Tabasco testifiquen que
els olmeques, habitants del sud de Mèxic, ja coneixien el fruit del cacau.
La beguda que els asteques elaboraven amb el cacau constituïa un símbol
de poder. Servit en vasos d’or, en ocasions d’un sol ús, aquest preparat de
cacau, aigua i espècies es reservava a reis, capellans o guerrers. La relació
entre xocolata i poder es fa evident en el fet que les ametlles de cacau no
només es consumien, sinó que també s’usaven com a unitat monetària.

LLAVORS DE CACAU CANVI

1 1 tomàquet
Desenvolupament

Ús de taules o gràfics per

3 1 alvocat
a ajudar a entendre el text.
30 1 conill petit
100 sou diari d’un servent

La recepta asteca consistia a barrejar amb aigua grans de cacau assecats al sol
i mòlts, juntament amb diverses espècies, entre d’altres, el xili, la flor de vai-
nilla o la bixa. No sabem si aquesta beguda va resultar molt agressiva per al
colons. En qualsevol cas, les espècies van ser progressivament substituïdes
per sucre (i canyella). Ús de connectors.

A partir del segle XVIII, la bona marxa del negoci europeu del cacau va portar
noves maneres de consumir xocolata: així va aparèixer la xocolata sòlida en Ús de dades objectives.
totes les seves expressions (bombons, rajoles, xocolata de guarnició o de
farcir, etc.). Ús d’exemples per a reforçar
Des d’aleshores, la xocolata no faria més que evolucionar i adaptar-se a allò que s’explica.
Cloenda

cada època.
Salvador Pané, Eureka, núm. 20, abril 2011 (fragment)

Un text expositiu es divideix en aquestes tres parts:

• Plantejament: es presenta el tema del qual es parlarà (l’origen de la xo-
colata).
• Desenvolupament: s’exposa ordenadament la informació que es vol trans-
metre per tal d’informar o convèncer el receptor. Cada paràgraf desenvo-
lupa una idea.
• Cloenda: és un resum breu del més important o una conclusió, com és el
cas de l’exemple.

Expressió escrita, oral i audiovisual 15

 DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL

Els connectors
L’estructura i organització de les idees
Tal com ja saps, els connectors ser-
L’estructura d’un text ens serveix per a ordenar la informació d’un manera lògi-
veixen per a enllaçar les idees en un ca. Però no tota la informació que es transmet té la mateixa importància. Fixa’t
text. en l’esquema del text que acabes de llegir.
Els connectors de temps, lloc, causa,
conseqüència o oposició s’utilitzen TEMA L’origen de la xocolata
molt sovint en els textos expositius. Ve-
gem-ne alguns:
• De causa: perquè, a causa de, ja que, IDEES PRINCIPALS
com que, gràcies a, per la qual cosa...
• De conseqüència: per això, per tant,
a conseqüència de, de manera que, per
consegüent…
Idea 1 (1r paràgraf ) Procedència del cacau
• D’oposició: però, tanmateix, no obs-
tant això, en canvi, sinó, amb tot, al
contrari… Idea 2 (2n paràgraf ) Valor del cacau

• De temps: a continuació, abans, ac-

tualment, anteriorment, al mateix
temps, aleshores, després, durant, en
el mateix moment, llavors, més en-
davant, més tard, paral·lelament, si-
multàniament, tot seguit…
• De lloc: dalt / a baix, a l’interior / a l’ex-
terior, a la dreta / a l’esquerra, a prop
/ lluny, a sobre / a sota, al mig / al cen-
tre / als costats / als extrems, davant
/ darrere / damunt, endins / enfora, més
amunt / més avall…
@ CONNECTORS TEXTUALS
Per fer les teves redaccions pots con-
sultar aquest enllaç útil sobre connec-
tors textuals:
www.gencat.cat/justicia/llengjur/
teoria/tema2.html
Idea 3 (3r paràgraf ) Recepta original del cacau
Formes de la xocolata
Idea 4 (4t paràgraf )
Idea 5 (5è paràgraf ) La xocolata evoluciona
El tema d’un text, és a dir, la idea global de què tracta, es desenvolupa a partir
d’una sèrie d’idees principals i cadascuna d’elles s’exposa en un paràgraf dife-
rent. A més a més, cada idea principal pot estar acompanyada per diverses
idees secundàries, com a informació complementària i com a exemples que
ajuden a explicar-les.
A l’hora d’escriure un text expositiu, un cop tens clares les idees que vols trans-
metre, t’has de plantejar quina és la manera adequada d’organitzar-les: enu-
merant-les (com és el cas de l’exemple), exposant el problema i després la
solució o exposant una causa i les seves conseqüències.
Els textos explicatius
Dins els textos expositius, trobem uns tipus de textos anomenats explicatius
que no només informen sinó que a més expliquen i defineixen una idea o con-
cepte que suposa una dificultat per al receptor. Alguns exemples de text
explicatiu serien les definicions d’un diccionari o d’una enciclopèdia (d’una
entrada de la Viquipèdia com és el cas de l’exemple següent).

16 Unitat 1
 DIMENSIÓ COMUNICATIVA: EXPRESSIÓ ESCRITA, ORAL I AUDIOVISUAL
12. Llegeix atentament el text expositiu següent i després
respon les preguntes.
La vida d’un animal o d’un vegetal depèn, en bona me-
sura, de les condicions de l’indret o de l’ecosistema
en què habita. D’altra banda, un ecosistema, com per
exemple el mar, posseeix característiques determina-
des que han estat aprofitades adequadament pels
organismes que l’habiten.
Una de les característiques principals d’aquests orga-
nismes és el seu elevat poder de reproducció. Els mi-
lions i milions de sardines, arengs, lluços, bacallans, etc.
que viuen al mar són capaços de pondre cada any cen-
tenars de milers d’ous.
Però aquest poder reproductor s’estén fins i tot als or-
ganismes més petits que formen el plàncton. Quan, du-
rant l’hivern i la primavera, les aigües profundes del mar
pugen a la superfície tot transportant una gran quan-
titat de substàncies nutritives, la rapidesa amb què es
reprodueixen és tan gran que amb poc temps allà on
només hi havia un petit nombre d’individus pot aparèi-
xer una coloració verdosa i, de vegades, vermellosa com
a resultat de la gran quantitat de microorganismes que
s’han produït.
Tot i així, la distribució dels animals i dels vegetals és
desigual segons les zones i varia amb les estacions de
l’any. Els peixos més abundants a les aigües superficials,
com la sardina i l’areng, acostumen a trobar-se sempre
prop de les zones més productives, és a dir, allà on hi
ha plàncton abundant. D’aquesta forma tenen l’aliment
garantit. Altres peixos, com la tonyina o el lluç, amb una
mida més gran, romanen en condicions de recórrer llar-
gues distàncies; en virtut d’aquesta disposició, la seva
alimentació no depèn tan sols d’una zona.
La conservació del mar, Biblioteca Juvenil d’Ecologia,
Ed. Parramón 1993
— Identifica el tema del text i el plantejament.
— Posa títol al text.
— Fes un esquema del desenvolupament.
— Redacta una cloenda breu.
— Busca en el text diferents connectors i indica’n el tipus
(temps, lloc, causa, oposició...).
ACTIVITATS
13. Llegeix aquest fragment d’un text expositiu i respon les pre-
guntes que segueixen.
La indústria discogràfica catalana no aconsegueix
sortir de la crisi econòmica en què està immersa: cada
any el nombre de CD venuts és menor i, per tant, tam-
bé es redueixen els ingressos. Molts pensen que la irrup-
ció de les noves tecnologies és l’origen d’aquest pro-
blema, però no és cert. Està comprovat que, gràcies a
la circulació —tant legal com il·legal— de la música per
la xarxa Internet, els artistes poden fer arribar les se-
ves propostes a racons fins fa poc temps insospitats.
Per això diverses veus dins del sector apunten que una
de les sortides de la crisi es troba, precisament, en aques-
tes noves tecnologies. D’altra banda, també pot ser po-
sitiu promoure més els concerts en directe i no tant la
venda de CD.
— Com s’hi organitzen les idees? Senyala l’opció correcta
i justifica la teva tria.
❍ Causa-conseqüència
Conseqüència A
Causa
Conseqüència B
❍ Problema-solució
Solució 1
Problema
Solució 2
— Ara, completa l’esquema que hagis seleccionat amb la
informació que hi ha en el text.
14. Redacta un text expositiu sobre les xarxes socials. Has de
valorar els pros i contres, explicant les seves repercusions
socials. També has de reflexionar sobre els aspectes ne-
gatius que pot tenir el seu ús. Pots seguir l’estructura se-
güent:
• Plantejament: introducció breu sobre l’ús de les xarxes
socials en l’actualitat, amb explicació de les seves aplica-
cions principals.
• Desenvolupament: exposició dels pros i contres d’aques-
tes aplicacions, reflexió sobre possibles aspectes negatius
del seu ús...
• Cloenda: resum de les idees principals i conclusió.
— Recorda’t d’escriure cada idea en un paràgraf diferent
i, després d’escriure la redacció, no t’oblidis de revisar-la.
15. Consulta aquesta pàgina web següent i fes les activitats que
@ s’hi proposen sobre la preparació d’una exposició oral.
www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/
suficiencia/sgt/sgt4/sgt4.htm
16. Segueix les indicacions de la pàgina web anterior per fer da-
vant dels companys una exposició oral del tema que has re-
dactat a l’activitat 14.
Expressió escrita, oral i audiovisual 17
 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA

Els pronoms I
El curs passat vas estudiar les següents categories gramaticals: el nom, l’adjec-
ELS TIPUS DE PRONOMS
tiu, els determinants i el verb. Ara treballaràs els pronoms.
Els pronoms ens serveixen per a no repetir mots innecessàriament. Per això,
Personals
els utilitzem sovint quan escrivim o quan parlem, encara que no en siguem cons-
cients.
Forts Fixa’t que el seu significat queda clar pel context en què es troben:

Febles de la pel·lícula

El cap de setmana vaig anar a veure una pel·lícula de pirates i l’endemà en vaig
Demostratius parlar amb el Lluís. A ell no li va agradar tant com a mi.

Possessius en Lluís a en Lluís

Indefinits
Aquestes formes que es refereixen a un nom (o un grup de paraules) i el substi-
tueixen són els pronoms.
Quantitatius

Els pronoms es classifiquen en: personals, demostratius, possessius, indefinits,

Numerals
Relatius
Interrogatius
Les formes de tractament
Els pronoms personals forts de sego-
na persona tenen unes formes de trac-
tament pròpies en el registre formal:
Vostè es mira al mirall.
Vós us mireu al mirall.
Vostès es miren al mirall.
quantitatius, numerals, relatius i interrogatius. En aquesta unitat estudiaràs els
pronoms personals.
Els pronoms personals
Els pronoms personals designen les tres persones gramaticals del verb: la prime-
ra persona es refereix a l’emissor (el qui parla), la segona persona, al receptor
(el qui escolta) i la tercera, a la persona de la qual es parla. N’hi ha de dos tipus:
els forts i els febles.
Els pronoms forts
Els pronoms personals forts són tònics i poden aparèixer separats del verb:
En Pol fa tercer d’ESO i l’Anna primer de Batxillerat.
ell ella

Observa que els dos pronoms personals (ell i ella) fan referència a les persones de les
FIXA-T’HI quals s’està parlant (en Pol i l’Anna). Són pronoms de tercera persona.
El pronom la de tercera persona no Els pronoms personals forts són els següents:
s’apostrofa davant d’un verb co-
mençat per u o i àtona: NOMBRE
PERSONA
• L’Enric agafa la llibreta. ➔ L’Enric SINGULAR PLURAL
l’agafa. Primera jo, mi nosaltres
• El senyal indica la direcció. ➔ El Segona tu vosaltres
senyal la indica.
Tercera ell, ella ells, elles

18 Unitat 1
 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA

Els pronoms febles FIXA-T’HI

Els pronoms personals febles són àtons i apareixen sempre al costat d’un verb: Quan parlem de substitució prono-
T’escriuré un correu al vespre per dir-te com quedem per fer el treball de socials. minal ens referim a la substitució d’un
nom o un grup de paraules per un
pronom.
a tu Fixa’t com reemplacem els mots en
negreta de les oracions següents pel
Als bessons els van regalar els mateixos regals i tot i així no van voler canviar-los. pronom feble adequat.
• Pots anar a buscar en Felip a casa?
➔ El pots anar a buscar a casa?
als bessons els regals
• Agafaré la motxilla ➔ L’agafaré.

En la primera oració el pronom t’ (et), –te fa referència a la segona persona gra-

matical (a tu), mentre que en la segona oració els pronoms de tercera persona
es refereixen: els als bessons i –los al regals de què estan parlant.
Tal com has pogut veure en els exemples anteriors els pronoms febles poden
aparèixer tant al davant com al darrere d’un verb. I, depenent de la seva col·lo-
cació respecte del verb, poden adoptar formes diferents: t’ i els (davant del
verb) i -te i -los (darrere del verb).
Les diverses formes que poden adoptar els pronoms febles són:
• Reforçada: davant d’un verb que comença en consonant (em truca).
• Elidida: davant d’un verb que comença en vocal (m’ha trucat).
• Plena: darrere d’un verb que acaba en consonant o en -u (trucar-me, di-
gueu-me).
• Reduïda: darrere d’un verb que acaba en vocal que no sigui –u (truca’m,
digui’m).

REFORÇADA ELIDIDA PLENA REDUÏDA

PERSONA
SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURAL

Primera em ens m’ ens -me -nos ’m ’ns

Segona et us t’ us -te -vos ’t -us

el, la, li els, les l’, li els, les -lo, -la, -li -los, -les ’l, -la, -li ’ls, -les
Tercera

reflexiu es s’ -se ’s

Davant del verb Darrere del verb

Els pronoms febles també inclouen el pronom neutre ho, que reemplaça això, FIXA-T’HI
allò o una oració equivalent, i els pronoms en i hi, que fan referència a llocs o El pronom personal de tercera perso-
bé tenen altres usos que estudiaràs en unitats posteriors. na adopta la forma es en verbs re-
Hem llençat això perquè Ho hem llençat perquè flexius (ell es renta). En canvi, els de
no era bo. no era bo. primera i segona persona mantenen
la mateixa forma (jo em rento, tu et
Vam anar a Saragossa en tren. Vam anar-hi en tren. rentes).
Acabo de venir de Blanes. Acabo de venir-ne.

Gramàtica 19
 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
ACTIVITATS
17. Per a recordar les categories gramaticals que vas estudiar el 20. Aquestes formes verbals tenen un pronom feble al da-
curs passat, busca en el text següent: vant. Torna-les a escriure col·locant-lo al darrere.
• Dos noms propis i dos noms abstractes.
Ho van deixar. Els vaig trobar.
• Quatre adjectius.
Et vaig cridar. Les van donar.
• Tres determinants diferents.
Li vaig dir allò. Em van ajudar.
• Verbs en tres temps diferents. Et van veure. El va creure.
Us van portar. Em van creure.
Érem prop de Blanes i jo estava absent, contagiant-
me d’aquella mena de tristor que es respirava en l’am-
bient.
21. Els pronoms febles de les oracions següents contenen errors
 ortogràfics. Escriu-los correctament.
Vint minuts després, en Pau va aturar el cotxe. Als nos-
tres peus una cala petita abraçava una llengua de mar • Agafa el bitllet del tren i guarda-l a la cartera.
verd transparent. Des d’allà, una escala foradada a • Per què no la’vas a veure, a l’Eva?
la roca lliscava cap a la platja de pedres daurades. Re- • Van ajudar nos a sortir d’aquell embolic.
cordaria sempre aquella imatge plena de malenco-
nia. • M’ha dit que no s-afaitaria.

• Dona’li tu mateix la maleta.

• Mou’te una mica, que maixafes.

18. Torna a escriure les oracions que tens a continuació, tot subs-
• Portam la maleta, que’m pesa massa.
tituint els mots en negreta pels pronoms personals forts cor-
responents.
• Sense tu i en Pol, l’any vinent la nostra classe no serà la
mateixa.
• Els meus amics i jo anirem demà a sentir un concert de
la Festa Major.
• M’agradaria jugar a tennis de taula amb el campió del
torneig de dissabte.
• Tu i l’Ariadna sempre feu els deures juntes, oi?

• Els gossos sempre troben la manera de tornar a casa sols.

• La Maria i la Joana van molt sovint a estudiar a la bi-

blioteca.

19. Les oracions següents no estan ben expressades. Substi-

tueix els mots subratllats per pronoms personals per evitar-
22. Localitza els pronoms del text següent i classifica’ls se-
ne la repetició.
gons que siguin forts o febles.
Fixa’t en l’exemple:
Van retransmetre el partit de futbol per la televisió i vaig Abans ella venia dos cops la setmana per donar-hi
veure el partit de futbol. Van retransmetre el par- una ullada i he de reconèixer que tenia gust. Jo no sé
tit de futbol per la televisió i el vaig veure. com col·locar els mobles i els quadres i em passo el
• Tens les claus? Necessito les claus per a obrir la botiga. dia canviant-los de lloc i de cambra. Tampoc no em puc
fiar de les revistes perquè m’arriben amb retard. Tot se-
• L’Albert vol anar de vacances a Finlàndia, però l’Albert
ria diferent si visquéssim a Barcelona. Però jo, que no
ha d’estalviar.
surto mai de casa... i els coberts de plata, que han
• La Núria té l’entrada del concert. Jo encara no tinc l’entra- d’estar lluents i mai no ho estan. Per molt que els fre-
da del concert. go amb terra, de seguida es tornen negres. M’obsessio-
• Vius al costat de casa d’en Víctor, oi? Pots passar a bus- nen com la cristalleria. No m’agrada netejar la casa.
car en Víctor? Montserrat Roig, Ramona, adéu. Ed. 62
• Els pares m’han comprat una consola, però els pares no
volen que hi jugui entre setmana.
FORTS FEBLES
• Les escales mecàniques del metro no funcionen, demà
han de reparar les escales mecàniques del metro. … …

20 Unitat 1

23. La forma jo es reemplaça per mi darrere la majoria de pre-
posicions. Tenint en compte això, completa les oracions se-
güents utilitzant jo o mi segons el que correspongui.
• ..... crec que no tens raó, però a ..... no m’agrada discutir.
• ...... vaig després de tu. Tu vas després de ..... .
• La Maria sempre està contra ...... .
• Què faria ..... sense els meus amics!
• Tens la carta que et van donar per a .....?
• Si fos per ....., ara no aniries a veure la pel·lícula.
• A ..... no em sembla correcte que et comportis així. ..... sem-
pre t’he ajudat.
24. Completa el diàleg entre els dos artistes de la imatge amb
els pronoms del requadre.
Jo en ho mi em tu li nosaltres
....... crec que ........
repetirem aviat.
És emocionant cantar
A ........ també ........
........ dos junts en aquest
fa molta il·lusió!
estadi. Què ........
penses ........?
25. Llegeix en veu alta les oracions següents, tot completant-
les amb el pronom feble adient.
els / -lo / ho / en / t’ / la / ens / hi /us
• Aquesta pel·lícula ..... tinc massa vista.
• Entre nosaltres dos ..... tutegem.
• Ja ..... tinc prou, de sopa, gràcies.
• Encara que no vulguis anar al metge, ..... has d’anar.
• En Jan no pesa gaire, encara puc agafar ..... a coll.
• Només faltes tu. ..... apuntes a esquiar?
• ..... voldríeu quedar a dormir a casa meva?
• Necessito els llibres. ..... puc passar a buscar?
• Ja hi he pensat, en això, ..... tinc tot previst.
CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: GRAMÀTICA
ACTIVITATS
26. Indica quin és el nom al qual es refereixen els pronoms fe-
bles destacats. Fixa’t en l’exemple.
A Londres, hi anirem per vacances.
• Aquí tens el dinar: només l’has d’escalfar.
• El gos, haig de portar-lo al veterinari per vacunar-lo.
• Això ja ho sap tothom.
• A l’Abdul, li va tocar la panera del sorteig.
• El pastís estava molt bo; n’ha quedat més?
• La motxilla pesa molt; em canso de dur-la.
27. Substitueix els mots subratllats pels pronoms febles ade-
quats. En alguns casos, pots escriure els pronoms tant da-
vant com darrere del verb.
No sé dibuixar la model. No la sé dibuixar o
No sé dibuixar-la.
• No hem dit res a l’Eloi.
• Tinc tantes ganes de veure el meu cosí!
• Cal tancar el llum en sortir de casa.
• Només puc portar el rellotge nou els caps de setmana.
• He perdut el costum de llançar fort la pilota.
• Vinc de casa els meus avis.
• No vull això aquí al damunt.
• Voldria ensenyar el meu pis nou a vosaltres.
28. Digues si les afirmacions següents són vertaderes o falses:
• Els pronoms ens serveixen per repetir els mots que volem
destacar en un text.
• Els pronoms personals sempre van al costat del verb.
• Els pronoms es classifiquen en personals, demostratius i
possessius.
• Els pronoms personals febles són àtons, és a dir, no por-
ten accent.
• Les formes reforçada, elidida, plena i reduïda del pronom
em són, respectivament: em, m’, -me, ‘m.
29. Vés a la pàgina web següent i fes les activitats que s’indi-
@ quen tot seguit.
www.edu365.cat/eso/muds/catala/activitats.htm
El ciclomotor? El té des de fa dos anys (ús dels pronoms el i
les)
www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomel/index.htm
Les maraques? Les he dutes des de les Antilles (ús dels pro-
noms la i els)
www.edu365.cat/eso/muds/ catala/pronomla/index.htm
Li agafa un tornavís (ús dels pronoms li i els)
www.edu365.cat/eso/muds/catala/pronomli/index.htm
Gramàtica 21
 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA

L’accentuació
Ja saps que en català hi ha dos tipus d’accent (obert o greu i tancat o agut) i ja
coneixes les normes d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixo-
les.
En les activitats següents podràs recordar aquestes normes i tornar-les a posar
en pràctica per tal d’accentuar correctament.
ACTIVITATS

30. Accentua les paraules que tens a continuació, tenint en compte que l’accent de la vocal a sempre és obert o greu i que
 l’accent de les vocals i i u sempre és tancat o agut. Després, pensa dues paraules accentuades per a cada columna i afegeix-
les-hi.
Accentuació de la a Accentuació de la i Accentuació de la u
• dema • mati • unica

• aguila • intim • ultim

• sedas • tornavis • comu

• arab • cosi • barnus

• catala • pel·licula • musica

• .................... • .................... • ....................

• .................... • .................... • ....................

31. Accentua aquestes paraules que contenen les vocals e, o tòniques. Recorda que, per tal de saber si duen accent obert o tan-
 cat, t’has de fixar en la seva pronunciació.

• Es pronuncien com la e de cel [3] epoca, pesol, ame

• Es pronuncien com la e de vent [e] neixer, encen, tambe, comprare

• Es pronuncien com la o d’hora [$] logica, arros, tonica, aixo

• Es pronuncien com la o de molt [o] tombola, sabo, habitacio

— Tenint en compte els exemples anteriors, completa la norma ortogràfica.

En català hi ha dos tipus d’accent gràfic:

• Greu o .................... Es col·loca sempre damunt la vocal .....
• Agut o .................... Es col·loca sempre damunt les vocals ..... i .....
Les vocals ..... i ..... poden dur accent .................... o ...................., depenent de la seva pronunciació. Quan es pronuncien com
cel o hora, l’accent és .................... En canvi, quan es pronuncien com vent o molt, l’accent és ....................

32. Ara, accentua aquestes paraules agudes quan calgui. Recorda que s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + s, i en -en,
 -in. En canvi, quan acaben en diftong decreixent (vocal + i/u àtones) no s’accentuen.

• torro • autobus • gripau

• Merce • sorpren • altipla

• avui • remei • melic

• repas • xampu • Berlin

• Ramon • melo • compas

22 Unitat 1
 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA

ACTIVITATS
33. Accentua quan calgui les paraules planes que tens a 37. Llegeix el text següent i accentua les paraules que calgui.
 continuació. Recorda que s’accentuen quan no acaben  Classifica-les després segons que tinguin accent tancat o
en cap de les terminacions anteriors (vocal, vocal + s, obert:
-en, -in). Quan acaben en diftong decreixent també s’accen-
tuen.
Vaig pujar cada esglao de l’escala com si portes unes
• sucre • Maria • public botes d’aire. Tenia por que els meus companys s’estra-
• examens • anaveu • correr
nyessin de les meves absencies i em preguntessin on
havia anat. Em vaig refugiar a la meva habitacio per
• cadira • canon • ginesta no trobar-me amb ningu i despres vaig sentir la veu de
• comic • jugaveu • transit l’Oscar al passadis. “Ja passara de llarg”, vaig pensar.

• dirieu • teoria • album L’endema seria un dia dificil: m’havia de llevar d’hora
si no volia ser l’ultim.
• portaven • merit • mares

• calcul • muntanya • simple

TANCAT OBERT
• nordic • truita • calma
… …
34. Tal com ja saps, les paraules esdrúixoles s’accentuen
 sempre, i n’hi ha moltes que acaben en hiat. A continua- — Quines són les úniques vocals que poden portar ac-
ció, accentua correctament aquestes paraules esdrúixo- cent obert i tancat?
les.
38. Accentua aquestes paraules agudes quan calgui.
• formula • continua • diferencia

• mitjo • animat • passio
• farmacia • classica • ciencia
• cacau • repos • encis
• pagina • historia • epoca
• vermell • tardor • encen
• area • tunica • matematiques
• sorpres • recepcio • estiu
• esglesia • urgencia • anecdota

• penultima • filosofiques • antipatica

— Tenint en compte aquests exemples, completa les nor-

mes ortogràfiques d’accentuació.

Les paraules .................... s’accentuen quan acaben en vo-

cal, en .................... + ..... i en ....., ..... No
s’accentuen quan acaben en diftong .................... (vocal
+ ....., ..... àtones).
Les paraules .................... s’accentuen quan ...... acaben ni
en vocal, ni en .................... + ..... ni en ....., ..... També
s’accentuen quan acaben en diftong .................... .
Les paraules .................... s’accentuen sempre.

35. Repassa en aquesta pàgina web tot el que has après so-
@ bre l’accentuació.
http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.
cat/projects/accents/jclic/accents.jclic.zip

36. La pàgina web següent et servirà per repassar les normes

@ d’accentuació, diferenciar els tipus d’accent i treballar l’ac-
cent diacrític.
www.gencat.cat/llengua/itineraris-aprenentatge/
suficiencia/scl/scl5/scl52/scl52.htm

Ortografia 23
 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA
ACTIVITATS
39. Accentua correctament el text que segueix. 40. Les paraules que tens a continuació són agudes. Per què no
 s’accentuen?

Atenció, perill!
gripau, jugueu, sabeu, remei, esportiu, enrenou
En vint anys han desaparegut la meitat dels goril·les.
Aixo es degut a la perdua del seu habitat; a l’activitat
dels caçadors furtius que capturen les cries com a 41. Distribueix aquestes paraules planes en la taula següent,
 tot accentuant les que calgui.
animals de companyia o maten els adults per abastir
els mercats de carn, i tambe a un virus que afecta igual-
ment els humans, ebola. Per desgracia, un nou perill
tomaquet - oficina - geografia - parlaveu - facil
amenaça els goril·les: el coltan.
platan - fenomen - rapid - venieu - accentua
A la Republica Democratica del Congo, a la regio del
Kivu, on viuen els goril·les, s’explota el coltan. Aquest organ - diposit - music - edifici - mobil - dolces
mineral tan dificil de trobar ha desencadenat una poesia - origen - hipopotam - patinaveu - avi
guerra en que ja han mort mes de tres milions de per-
sones des de 1998 i la poblacio de goril·les de les pla-
nes orientals ha passat de 17.000 individus a menys de
3.000. Al Kivu hi ha el 80 % de les reserves que es conei- S’ACCENTUEN
xen de coltan, un mineral indispensable per fabricar te-
lefons mobils, ordinadors i consoles de joc. Acabades en consonant Acabades en diftong
(menys vocal + s, -en, -in) decreixent
Les nostres compres repercuteixen fins i tot a l’altre ex-
trem del mon. En consumir de manera exagerada, pre- … …
cipitar-nos sobre l’ultim model de telefon mobil o com-
prar el videojoc de moda produïm un impacte sobre la
natura i, en concret, sobre els goril·les. Es tracta de l’e- NO S’ACCENTUEN
fecte «papallona». Cada objecte que adquirim consu-
meix productes naturals, contamina i genera residus. Acabades en vocal + s,
Acabades en vocal
Abans de comprar res, pots plantejar-te les qüestions -en, -in
següents: realment ho necessito? Em podria donar … …
un caprici d’una altra manera? Quin producte tindra
menys impacte en el medi ambient? Com puc reduir
les meves deixalles? Finalment, tingues present el con- 42. Esbrina quins mots de les oracions següents haurien d’es-
cepte de les «3 R»: Reduir, Reutilitzar, Reciclar.
 tar accentuats.
Ajudo el meu planeta, Editorial Blume, 2008
• A l’obra Els pastorets, un pastor ven l’anima al dimoni.

• La fabrica de teixits va tancar fa vuit anys.

• Quan vam anar de colonies vam veure una oliba dalt d’un
arbre.
• M’has de lliurar dues copies del document.

• He portat les sandalies velles al sabater.

— Els mots que has accentuat són aguts, plans o esdrúi-

xols?
— Quan s’accentuen aquests tipus de mots?

43. Els adverbis acabats en -ment mantenen l’accent gràfic de

 l’adjectiu en femení del qual provenen. Seguint aquesta nor-
ma, accentua els adverbis següents:
• rapidament • comodament

• tranquil·lament • forçosament

• ritmicament • graficament

• curiosament • profundament

• ultimament • obertament

24 Unitat 1
 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: ORTOGRAFIA

MOTS HOMÒNIMS I PARÒNIMS

44. Completa les oracions següents amb el mot adient que tens entre parèntesis.
• Per a obtenir el visat hauràs d’anar a veure el .................... del teu país. (cònsol-consol)

• Elguia del viatge ens va portar fins al temple .................... dedicat a l’emperador August, situat al centre de .................... .
(Roma-romà)
• L’atleta marroquí ha aconseguit el .................... en la marató. (rècord-record)

• Sempre .................... a les mateixes botigues? (compres-comprès-comprés)

• S’ha .................... una part de la roca de la muntanya de Montserrat. (després-desprès)

 DICTAT

45. Llegeix atentament aquest text i prepara el dictat.

— Anota les paraules que porten accent gràfic i classifica-les segons que siguin agudes, planes o esdrúixoles. Des-
prés, recorda per què s’accentuen.

L’endemà, l’Olívia no va donar senyals de vida a l’institut en tot el matí.

Però no va ser l’única. Més de la meitat dels del seu grup tampoc no van aparèixer. Era la vigília de l’avalua-
ció més temuda del trimestre. S’havien atrinxerat els uns a casa dels altres, repassant com uns desesperats
i tractant de resoldre les incongruències que trobaven contínuament en els apunts.
En Ricard va fer diversos intents telefònics per parlar amb l’Olívia. Va trucar a les cases on era més probable
trobar-la. A l’únic telèfon que funcionava al bar de l’institut es va gastar totes les monedes. A cada lloc li deien
que ella devia ser a qualsevol dels altres domicilis.
Joan Manuel Gisbert, La veu de matinada. Ed. Edebé

SIGNES DE PUNTUACIÓ El punt .

El punt i seguit:
• Serveix per a separar oracions dins d’un mateix paràgraf.
En alguns casos, s’utilitza en comptes d’una coma o
d’un punt i coma per a marcar una pausa més llarga.
«El mussol ens mirava des del seu racó. De vegades sem-
blava que dormís. D’altres, se n’anava volant.»
El punt i a part i el punt final:
• El punt i a part s’utilitza per a separar paràgrafs
que expressen idees diferents.
• El punt final indica el final d’un text o d’un escrit.
«Aquella nit havia de ser memorable perquè venia a
cantar el gran tenor italià al teatre del Liceu.
El Passeig estava animadíssim, ple de gent que pas-
sejava amunt i avall tranquil·lament.»
Ara prova-ho tu:
46. Escriu aquest text en el teu quadern, tot separant quan
 calgui les oracions amb punts i seguits i punts i a
part.
«La balena va obrir la boca era com si somrigués va
moure les aletes laterals i va treure el cos una mica més
de l’aigua, com si volgués volar fora del seu medi
després, amb un salt, va tornar a submergir-se aquest
cop, en Godar en va veure la silueta, els seus cinc
metres o més de llargada, la seva línia solcant la mar
al seu voltant no va esperar més va llançar la canya
de pescar a un costat i va seure per agafar els rems,
d’esquena a Gerze.»
Jordi Sierra i Fabra, Aydin. Ed. Edebé

Ortografia 25
 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA

Els mots homònims

FIXA-T’HI
Hi ha mots que són parcialment
homònims:
• Quan dos mots només coincidei-
xen en la seva pronunciació, s’ano-
menen homòfons (beure/veure).
• Quan dos mots coincideixen en
la grafia s’anomenen homògrafs
(sou/sou).
Hi ha paraules que s’escriuen i es pronuncien de la mateixa manera però que sig-
nifiquen coses diferents. Fixa’t en aquestes dues oracions.
Encara no he trobat la clau de les golfes que vaig perdre.
A la fusta hi havia un clau rovellat.
En la primera oració, clau es refereix a l’objecte de metall per obrir una porta i, en
la segona, clau és la tija de ferro punxaguda que uneix dues peces: són dos mots
diferents, que tenen entrades diferents en el diccionari, però que coincideixen
en la grafia.

Els mots homònims, doncs, són paraules amb significats diferents, però que s’es-
criuen i es pronuncien de la mateixa manera.

La precisió lèxica
Llegeix atentament aquestes oracions. Quina creus que està més ben expres-
La paronímia sada?
Els mots que s’assemblen molt en la Abans de fer el treball a classe, assegura’t d’haver acabat totalment el guió.
forma escrita o en la pronunciació s’a-
Abans d’exposar el treball a classe, assegura’t d’haver acabat el guió.
nomenen mots parònims.
Per exemple:
La precisió lèxica consisteix a utilitzar el vocabulari precís i correcte en el context
rossa - rosa adequat.
pesar - passar
calavera - caravel·la És important evitar les repeticions innecessàries de mots (acabat totalment) i
també utilitzar els mots de significat concret en comptes de mots buits o amb
significat genèric (exposar en lloc de fer)...
Sovint utilitzem també paraules més suaus (eufemismes) en lloc d’unes altres
de més dures perquè pensem que poden resultar inconvenients, com per exem-
ple ha descansat en pau per a dir que una persona ha mort.
ACTIVITATS

47. Relaciona cada parell de paraules homònimes del requa- 48. Busca en el diccionari les paraules homònimes de la taula.
dre de l’esquerra amb els dos significats que li corresponen. Un cop tinguis clar què signifiquen, escriu una oració per
a cadascun dels seus significats.
colònia 1. Perfum.
colònia 2. Títol nobiliari. sobre …
3. Establiment fundat per un
cert nombre d’habitants. grill …
duc
4. Primera persona del singu-
duc broma …
lar del present d’indicatiu del
verb dur.
lira 5. Antiga moneda d’Itàlia. sec …
lira 6. Instrument musical antic de
corda. riu …

26 Unitat 1
 CONEIXEMENT DE LA LLENGUA: LÈXIC I SEMÀNTICA
49. Completa les oracions següents amb el mot homòfon adient
que tens entre parèntesis.
• Ocell que ...................., a la cassola! (bola/vola)
• Aquesta bossa pesa .................... . Ja te la duc jo.
(massa/maça)
• Segons la mitologia grega, Helena era la dona més
.................... del món i tothom se n’enamorava. (bella/
vella)
• Va deixar tots els seus .................... a la seva germana.
(vents/béns)
• Ja has posat les bicicletes a la ....................? (baca/vaca)
50. En aquest diàleg hi ha paraules que no són correctes en el
 context en què s’utilitzen. Esbrina quines són i substi-
tueix-les per les que tens en el requadre.
— Ei, Víctor! Has escoltat què han dit per megafonia?
— Sí, una altra avaria. El tren amb destí Sant Celoni ve
amb retard. Podem anar a la feina amb cotxe, però
potser hi haurà molt tràfic.
— En quina adreça vas?
trànsit - direcció - sentit - destinació
51. Elimina les paraules o expressions repetitives d’aquestes
 oracions.
• Avui estrenen per primera vegada la pel·lícula que volies
anar a veure.
• El president de l’escala va resumir breument els punts de
la reunió.
• Vaig veure amb els meus ulls com es barallaven i vaig avi-
sar la policia.
• A l’Índia es va comprar un braçalet artesanal fet a mà.
ACTIVITATS
52. La paraula cosa té un significat molt genèric. Substitueix
aquest mot de cada oració per la paraula del requadre
més precisa.
fets - eines - manies
arguments - ingredients
• Tens les coses necessàries per a penjar el quadre?
• La convivència és difícil perquè cadascú té les seves
coses.
• Durant tot el debat, només va exposar coses poc con-
vincents.
• Aquell estiu van succeir coses sorprenents.
• Per a fer l’àpat de Nadal necessitem coses de primera
qualitat.
53. Indica a quina paraula del requadre fan referència les ex-
pressions eufemístiques subratllades en aquest text.
Les principals notícies del dia eren el conflicte bèl·lic
a l’Orient Mitjà, la fam al tercer món i el mal estat en què
es troben alguns centres penitenciaris. Com a fet po-
sitiu, van destacar el cas d’un home de Londres que ha-
via estat molt greu d’un mal dolent i que miraculosa-
ment s’havia curat.
Com a curiositats, van explicar que un home i una dona
invidents, acompanyats de la seva empleada domès-
tica, van fer el cim de l’Aconcagua.
cecs - guerra - presons
països subdesenvolupats - minyona - càncer
54. Llegeix atentament aquest embarbussament i respon les
preguntes.
Som sis que tenim set i el càntir és buit
perquè és nou i encara es deu.
— Buit i vuit són homòfons o homògrafs? Per què?
— Els mots sa (salut) i sa (pronom) s’escriuen igual. Com
s’anomenen aquests mots?
— Ara, escriu una oració per a cadascun dels significats
de set i nou.
— Busca en la pàgina web següent un embarbussament o
joc de paraules que tingui alguna paraula homònima.
www.arrakis.es/~francesc/jocs.html
Lèxic i semàntica 27
 REFORÇ
Gramàtica
Recorda que...
• Els pronoms són elements que es refereixen a un nom (o a un grup de paraules) i el substitueixen.
• Els pronoms personals es refereixen a les tres persones gramaticals del verb, tant del singular com del plural i poden ser forts (jo,
tu, ell, nosaltres...) o febles (li, et, la, ens...).
• Els pronoms febles adopten formes diferents depenent de la posició que ocupen respecte del verb: al davant (em, m’...) i al darre-
re (-me, ’m...).

1. Relaciona els mots en negreta de les oracions següents amb els pronoms personals forts corresponents del requadre.
• A l’Octavi li agraden els llibres d’aventures.
• Els pares i jo anirem de vacances a Formentera. ella / ell / nosaltres / vosaltres
• Si tu i la teva germana no veniu, la Isona tampoc.

2. Completa les oracions següents amb el pronom feble adient que tens entre parèntesis.
• Encara tens les vambes a la bossa; ..... necessites? (les / els) • ..... pots agafar la meva jaqueta? (em / m’)
• Si responem l’enquesta, ..... regalen una entrada. (’ns / ens) • Has vist la pel·lícula? .....ha agradat? (t’ / -te)
• A la Joana, no ..... vaig explicar res perquè era una cosa personal. (la / li) • Porta ..... a l’aeroport en taxi. (los / ’ls)

Ortografia
Recorda que... Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, en vocal + s o en -en, -in. Les planes s’accentuen quan no
acaben en cap de les terminacions anteriors. Les esdrúixoles s’accentuen sempre i moltes acaben en hiat.

3. Classifica aquestes paraules en agudes, planes o esdrúixoles i explica la norma d’accentuació que segueixen.
• carbó • examen • hipopòtam • ciència • poema
• encén • àguila • músic • família • encís

4. Indica quina és la paraula que apareix accentuada correctament en cadascuna de les sèries que tens a continuació. Justifica-ho.

1. sèmafor - semàfor - semafor 3. quilòmetre - quilometre - quilometré
2. díposit - dipòsit - diposit 4. àutobus - autobus - autobús

AMPLIACIÓ
Expressió escrita, oral i audiovisual
5. Llegeix atentament aquest text expositiu i després respon les preguntes.

Un arbre és una planta fanerògama, és a dir, que produeix òr-
gans de reproducció especialitzats i ben aparents, les flors, i és
un cormòfit, que vol dir que la seva estructura vegetativa, el
corm, està diferenciada en tija, arrel i fulles (…). Un arbre,
però, es diferencia de les plantes herbàcies perquè és llenyós i
perquè ateny, o pot atènyer, una alçària de 5 metres. Se separa
dels arbusts, que també són llenyosos, per la seva mida i per la
forma de ramificar-se.
Els arbres acostumen a tenir arrels poderoses, tiges gruixudes i
fulles ben desenvolupades. La tija pren comunament el nom
de tronc i les branques i el fullatge donen forma a la capçada. (…)
Les fulles prenen formes diferents i variades i distinta disposi-
ció a les branques. (…) Tots aquests trets, constants per a cada
espècie, ens ajuden a identificar cada una de les menes d’arbres.
Ramon Pascual, Guia dels arbres dels Països Catalans. Ed. Pòrtic

— Posa títol al text i fes-ne un resum breu (un paràgraf ), recollint la idea principal que s’explica en cada paràgraf.
— Anota les paraules que consideris que són específiques del tema que es tracta i busca-les al diccionari.

28 Unitat 1
Gramàtica
6. Substitueix els mots subratllats pel pronom feble adient.
• L’àvia va comprar un regal al seu nét.
•Vols endreçar això al calaix!
• Els voluntaris ajuden les persones necessitades.
• Finalment, en Gerard s’ha venut el pis.
• Agafa el que necessitis i marxem.
• Si no saps què fer-ne, dóna els diners a una associació.

7. Encercla l’antecedent (el nom o l’oració a què es refereixen) dels pronoms que tens destacats.

L’habitació havia quedat perfecta. L’havia pintat de colors diferents: les parets, les havia pintat de color blau cel i el sostre lila.
Al cap d’uns instants, en Roger va pensar en el concert de l’auditori i va preguntar a la Neus:
— Com va anar el concert? Van cantar la cançó que volia en Pau?
— I tant que la van cantar! I fins i tot li van dedicar la peça!
Li havien dedicat la cançó? Segur que en Pau encara no s’ho creia. Era el seu grup de música preferit.

Lèxic i semàntica
8. Substitueix el verb dir de les oracions següents per un verb més precís segons el context de cada oració.
• Li va dir que per què no havia arribat a temps. • El jutge li va dir la sentència.
• Em va dir quin era el problema que tenia. • El ministre va dir que s’abaixaran els preus de l’habitatge.
• El diari diu la cartellera dels cinemes cada dia.

SÍNTESI
EL TEXT EXPOSITIU
• El text expositiu informa sobre un tema de manera objecti-
va, clara i ordenada. Estructura: plantejament, introducció
al tema sobre el qual es dóna informació; desenvolupament,
exposició ordenada de les idees, i cloenda, resum del més im-
portant o conclusió.
• El text explicatiu és un tipus de text expositiu que defineix
conceptes que presenten alguna dificultat per al receptor.
ELS PRONOMS I
Els pronoms es refereixen a un nom (o grup de paraules) i el subs-
titueixen. Poden ser: personals, demostratius, possessius, in-
definits, quantitatius, numerals, relatius i interrogatius.
Els pronoms personals es refereixen a les tres persones grama-
ticals del verb (singular i plural) i es classifiquen en forts i febles.
Els forts són tònics i poden anar separats del verb: jo, mi, tu,
ella, nosaltres, vosaltres... Els febles són àtons i apareixen sempre
al costat del verb, al davant o al darrere. Poden adoptar for-
mes diferents depenent de la col·locació: em, -me, m’, te, -nos, us,
li, la, l’...
L’ACCENTUACIÓ
L’accent gràfic és obert damunt de la vocal a (sempre) i de les vo-
cals e, o quan es pronuncien obertes; és tancat damunt de les
vocals i, u (sempre) i de les vocals e, o quan es pronuncien tancades.
Les paraules agudes s’accentuen quan acaben en vocal, vocal
+ s o -en, -in: saltà, amè, camí, meló, comú, cabàs, sorprès, encís,
arròs, barnús, depèn, Berlín... Les planes, quan no acaben en
vocal, ni vocal + s, ni -en, -in: préssec, trànsit, telèfon, exàmens, àm-
bit... Les esdrúixoles s’accentuen sempre: església, música...
ELS MOTS HOMÒNIMS I LA PRECISIÓ
LÈXICA
Els mots homònims tenen significats diferents, però s’escriuen
i es pronuncien igual. Per això, tenen entrades diferents en el dic-
cionari (sol1 m Estel entorn del qual gira la Terra. / sol2 adj Sen-
se companyia.). Quan dos mots homònims coincideixen en la
pronunciació, però no en la grafia, s’anomenen homòfons. Quan
coincideixen en la grafia s’anomenen homògrafs.
La precisió lèxica consisteix a utilitzar el vocabulari precís i
correcte, evitant mots repetitius i massa genèrics.

Reforç, ampliació i síntesi 29

 TREBALLA LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Cartell informatiu
ACTIVITATS

1. Tria entre els mots següents el que pot ser sinònim de bases. 4. Què valora el jurat en la modalitat de còmic?
❒ finalitats
5. On pots trobar alguna altra informació sobre aquest con-
❒ condicions curs?
❒ premis
6. Es poden presentar obres ja publicades?
2. Quantes obres pots presentar en aquest concurs?
7. Què representen els logotips situats a la part inferior? Qui-
3. Quina és la teva categoria? na funció tenen?

30 Unitat 1
 AVALUACIÓ
1 Respon les següents preguntes sobre els textos expositius i selecciona l’opció correcta.
• L’objectiu d’un text expositiu és...
❒ Convèncer o persuadir el receptor.
❒ Donar una sèrie de consells o pautes que cal seguir.
❒ Transmetre una informació de manera clara i objectiva.
• En un text expositiu hi apareixen:
❒ Lèxic específic del tema de què es tracta, l’opinió de l’autor...
❒ Exemples, dades objectives i informatives, connectors de causalitat o conseqüència...
❒ Explicacions objectives, però alhora pot haver-hi informació subjectiva.

2 Redacta un text expositiu sobre un d’aquests temes que et proposem.

• Les tribus urbanes. • La informatització de les aules.
• La diversitat de cultures que conviuen en el nostre territori. • Les pel·lícules d’animació.

3 Substitueix els mots subratllats pels pronoms personals que consideris convenients.
• Divendres vindrà la Montse a sopar; què podem fer a la Montse per postres?

• Quan he sortit de casa he agafat les claus, però diria que he perdut les claus.

• El meu nebot ha après un poema per Nadal, però té vergonya de recitar el poema.

• L’Àlex i jo sí que vindrem, però l’Àlex i jo no agafarem el cotxe.

• Es va endur un llibre de ciència-ficció de la biblioteca i encara no ha tornat el llibre de ciència-ficció.

4 Escriu una oració per a cadascuna d’aquestes paraules amb un significat diferent del que tens a continuació.
• porta Primera o tercera persones del present d’indicatiu del verb portar.
• fi Molt llis, suau.
• lent Porció de cristall transparent, usada en instruments òptics.

5 Identifica i elimina les expressions repetides que hi ha en aquestes oracions.

• Puja a dalt i tanca tots els llums.

• Els bombers van poder entrar a dins de l’edifici i apagar el foc.

• Els vaixells arriben al port quan és fosc i és absolutament necessari que el far funcioni.

6 Accentua aquestes paraules quan calgui i classifica-les segons que siguin agudes, planes o esdrúixoles.

cacau, telefon, poligon, camio, pressec, ciencia, album, intrus, cafe, psicoleg, examen, mati,
despres, familia, Maria, jugaveu, apren, avui, feroç, alberginia, victoria, arros, armari, tombola, ultim

AGUDES PLANES ESDRÚIXOLES

… … …

Avaluació 31