PLANTILLA PER A L'ELABORACIÓ D'UN COMENTARI DE TEXT

Un text històric és un document escrit que ens proporciona informació i coneixements sobre
el passat. Per tant, el comentari de textos històrics és un exercici imprescindible en la matèria
d'història.
S'ha de realitzar seguint un esquema molt concís:

1- LECTURA: És una passa fonamental ja que és la primera aproximació al text. S'ha de

llegir diverses vegades, primer de manera ràpida i a continuació de manera més lenta. En la segona
lectura s'han d'enumerar les línies del text i s'han de subratllar les expressions i les paraules més
importants (idees principals).

2- INTRODUCCIÓ: Està formada per diferents apartats:

2.1. Segons la seva naturalesa els textos poden ser:

– JURÍDICS: S'hi aprecia un caràcter legal (lleis, tractats...)

– HISTÒRICS LITERÀRIS: Tenen un caràcter subjectiu però reflecteixen un procés
històric (cartes, notes de premsa, memòries, autobiografies...).
– CIRCUMSTANCIALS: Tenen un caràcter objectiu ja que narren un fet o procés
històric en què es troba l'autor (discursos, escrits socials, proclames...).
– HISTORIOGRÀFICS: Són textos o obres d'historiadors o autors posteriors als fets i
que els tracten amb una finalitat investigadora i científica.

2.2. Segons el seu contingut els textos poden ser:

– Polítics.
– Culturals.
– Econòmics.
– Socials.
– Religiosos.

2.3. Segons el seu origen els textos poden ser:

– Fonts primàries: Són documents de l'època.

– Fonts secundàries: Són documents escrits de manera posterior als fets històrics. Per
exemple, un historiador del Renaixement escriu sobre la història de l'Imperi Romà.

2.4. Localització: Hem de respondre quatre preguntes bàsiques: Quan? On? Qui? Per a qui?

- Època i lloc. Hem de situar el text en la seva època (de la manera més aproximada
possible) i hem d'ubicar-lo en el seu context històric.

- Identificar l'autor: Si l'autor és una sola persona hem de dir alguna cosa sobre la seva
biografia, altres obres ... Si és un grup o l'autor és anònim hem de parlar del grup o de la ideologia
que representa el text.
 - Identificar el destinatari: El text pot anar dirigit a una persona concreta o pot esser públic
(per exemple una carta seria personal i una nota de premsa seria públic). També pot ser un grup
concret de persones.

3- ANÀLISI INTERNA: Hem d'identificar els personatges, les tendències ideològiques, les
institucions... que conté el text, sense fer referència al context històric. Simplement es tracta
d'assenyalar què ens explica el text. En aquest apartat és molt important destacar les idees principals
i separar-les de les idees secundàries. Ens pot ajudar dividir el text en diferents parts.

4- ANÀLISI EXTERNA O EXPLICACIÓ: És la fase més extensa del comentari. Es tracta

de posar en relació el text amb el seu context històric, és a dir, desenvolupar el tema principal en el
què s'insereix el text que analitzam. Es poden fer referències puntuals al text analitzat, tot i que ara
d'una manera més secundària. És important relacionar-ho amb etapes o esdeveniments anteriors i
posteriors.

5- CONCLUSIÓ: Es tracta de fer una breu crítica o valoració personal del text, sempre de
manera raonada i argumentada.

COSES QUE NO HEM DE FER:

– Centrar-se massa en el comentari de les idees del text i oblidar el comentari del context
històric.
– Copiar frases literals del text o dir el mateix que diu però amb altres paraules. Feim un
comentari, no un resum.
– Usar la primera persona del singular (jo pens, jo crec...). S'ha d'usar el plural de
modèstia.
– Veure més coses de les què diu el text.

COSES QUE SI HEM DE FER:

– Raonar i tenir esperit crític.

– Redactar de manera comprensible i clara.
– Fer referència al text (cites).
– Tenir capacitat d'observació, deducció i precisió.