Tema 3 Trigonometria. Cruïlles

SOLUCIONARI UNITAT 3.
TRIGONOMETRIA
3. Trigonometria
EXERCICIS PROPOSATS
1. Exercici resolt.
2. Expressa en radians les mesures angulars següents.

a) 30º c) 200º
b) 60º d) 330º
30º   200º  10

a) 30º   rad c) 200º   rad
180º 6 180º 9
60º   330º  11

b) 60º   rad d) 330º   rad
180º 3 180º 6
3. Troba la mesura en graus dels angles següents.

7
a) rad c) 4 rad
3
3
b) rad d) 4 rad
2
7 7  180º 4  180º
a) rad   420º c) 4 rad   229º 11
3 3 
3 3  180º 4  180º
b) rad   270º d) 4 rad   720º
2 2 

4. L’angle d’un arc d’una circumferència de radi 9 cm fa rad. Quina és la longitud d’aquest arc?
6
2  9 
  4,17 cm
2 6
3
5. Un arc d’una circumferència fa 15 cm i comprèn un angle de rad. Quant fa el radi de la circumferència?
5
3
r  15  r  7, 96 cm
5
6 i 7. Exercicis resolts.
8. El sinus d'un angle agut d'un triangle rectangle fa 0,35 i la hipotenusa fa 10 cm. Calcula la mida dels catets.
b b
sin Bˆ   0,35   b  3,5 cm
a 10
c  102  3,52  87,75  9,37
90 Matemàtiques 1r Batxillerat
SOLUCIONARI UNITAT 3. TRIGONOMETRIA
9. El cosinus d'un angle agut d'un triangle rectangle fa 0,8 i el catet oposat fa 6 cm. Calcula quant fan els al-
tres costats.
cos Bˆ  0,8  sin2 Bˆ  1  cos2 Bˆ  1  0,82  0,36  sin Bˆ  0,6

b 6
sin Bˆ   0,6   a  10 cm
a a
a2  b2  c 2  102  62  c 2  c  8 cm
Hipotenusa = 10 cm, i catet que falta = 8 cm.
10. Determina les raons trigonomètriques dels angles aguts d'un triangle rectangle els costats del qual fan 8,
15 i 17 cm.
8 15
sin    0,4706 cos   0,8824
17 17
15 8
sin    0,8824 cos    0,4706
17 17
11. Els catets d'un triangle rectangle fan 12 i 35 cm. Calcula el sinus i el cosinus dels angles aguts d'aquest
triangle.
a2  b2  c 2  a2  122  352  1369  a  37 cm
12 35
sin    0,3243 cos   0,9459
37 37
35 12
sin    0,9459 cos    0,3243
37 37
14. Calcula la cosecant, la secant i la cotangent d'aquests angles.

a) 30º b) 45º c) 60º
30º 45º 60º
cosecant 2 1,414 1,155
secant 1,155 1,414 2
cotangent 1,732 1 0,577
15. L'altura d'un triangle equilàter fa 9 cm. Quant fan els costats?
2
c 3c 2 3c 3c 29
h2  c 2     h 9 c   10,39 cm
2 4 2 2 3
16. La hipotenusa d'un triangle rectangle isòsceles fa 15 cm. Quant fan els catets?
a 15
a2  b2  b2  a2  2b2  b    10,61 cm
2 2
17. Calcula els costats que falten d'aquests triangles rectangles.
b
a) sin30   b  sin30  6  0,5  6  3 cm
6
a2  b2  c 2  62  32  c 2  c  36  9  27  5,20 cm
14 14 14
b) sin 60  a   16,17 cm
a sin 60 sin 60
2 2
 14   14 
a2  b2  c 2     14  c  c   sin 60   14  8,08 cm
2 2 2
 sin 60   
20. El sinus de l'angle agut  fa 0,6. Determina el cosinus i la tangent d'aquest angle.
sin2  cos2   1  cos   1 sin2   1 0,36  0,8
sin  0,6
tg    0,75
cos  0,8
21. La tangent de l'angle agut  fa 0,4. Determina el sinus i el cosinus d'aquest angle.
cos  = 0,9284 i sin 0,3713
1 1 1
1  tg2   cos     0,9285
cos2  1  tg2 1  0,42
1
sin2  cos2   1  sin   1  cos2   1   0,3714
1  0,42
22. La tangent d'un angle agut  fa 0,9. Calcula quant fa el cosinus de .
1 1 1
1  tg2   cos     0,7433
cos 
2
1  tg 
2
1  0,92
23. Demostra aquestes igualtats:
a) cos2   sin2   1 2sin2 
tg2   2 sin2 
b)  1  2cos2 
tg2 
1 1 1
c)  
cos2  sin2  sin2   cos2 
a)  
cos2   sin2   1  2sin2   1 sin2   sin2   1 2sin2 
tg2   2 sin2  tg2  2 sin2  2 sin2 

 1  2 cos 2
    1  
tg2  tg2  tg2  sin2 
b) cos2 
2 sin2  cos2 
 1  1  2 cos2 
sin2 
1 1 1 sin2   cos2  1
c)    
cos  sin  sin   cos 
2 2 2 2
cos2   sin2  sin2   cos2 
24. Exercici resolt.

25. Troba els angles reduïts i les raons trigonomètriques:
 
a) 3990º b) 9c) 25 200º d) e) 765º f)

3990º  25 200º 765º

angle reduït 30º 0 45º
sin 0,5 0 0 0,7071 0,7071

cos 0,8660 –1 1 0,7071 0,7071
tg 0,5773 0 0 1 1
26. Per als angles següents, indica el signe de totes les seves raons trigonomètriques.
3 4 9
a) c) e) 
4 3 4
11 7
b) d) 
3 6
3 11 4 7 9
  
4 3 3 6 4
Quadrant II IV III II IV
sin  i cosec      
cos i sec      
tg i cotg     
29. Calcula el valor de les raons trigonomètriques següents reduint-les al primer quadrant.
a) sin 150º d) tg 330º g) sin 240º
b) cos 225º e) cosec 135º h) cotg 300º
c) sin 840º f) tg 1800º i) sec 2295º
1 3 3
a) sin 150º  sen 30º  d) tg 330º  tg 30º   g) sin 240º   sin 60º  
2 3 2
2 1 1 3
b) cos 225º  cos 45º   e) cosec 135º   2 h) cotg 300º    
2 sen 45º tg 60º 3
3 1
c) sin 840º  sin 60º  f) tg 1800º  tg 0º  0 i) sec 2295º     2
2 cos 45º
30. Calcula, en funció de h, sin 303º, sabent que cos 33º  h.
sin 303º  sin 57º  sin (90º  33º)  cos 33º  h
31. Calcula el valor exacte de:

3 11 4 5
a) sin b) sin c) sin d) sin
4 6 3 6
3  2 4  3
a) sin  sin  c) sin   sin  
4 4 2 3 3 2
11  1 5  1
b) sin   sin   d) sin  sin 
6 6 2 6 6 2
32. Exercici interactiu.
5
35. Transforma 15º i rad en una suma o diferència d’angles i calcula’n les raons trigonomètriques.
12
3 2 1 2 6 2
15º  60  45 : sin15º  sin  60º 45º   sin60ºcos45º  cos 60º sin 45º     
2 2 2 2 4
1 2 3 2 6 2
cos15º  cos  60º 45º   cos60ºcos45º  sin 60º sin 45º     
2 2 2 2 4
tg60º  tg 45º 3 1 2 3 4
tg15º  tg  60º 45º      2 3
1  tg60º tg 45º 1  3 2
5   5       2 3 2 1 6 2
  : sin  sin     sin cos  cos sin     
12 4 6 12 4 6 4 6 4 6 2 2 2 2 4
5       2 3 2 1 6 2
cos  cos     cos cos  sin sin     
12 4 6 4 6 4 6 2 2 2 2 4
  3
tg  tg 1
5   4 6 3  2 3
tg  tg     
12  4 6  1  tg  tg  3
1
4 6 3
36. Calcula tg 75º a partir del sinus i del cosinus.
2 3 2 1 6 2
75º  45º 30º : sin75º  sin  45º 30º   sin45ºcos30º+cos 45º sin30º     
2 2 2 2 4
2 3 2 1 6 2
cos75º  cos  45º 30º   cos45ºcos30º- sin 45º sin30º     
2 2 2 2 4
6 2
sin75º 4
tg75º    2 3
cos 75º 6 2
4
 3 
37. Demostra que sin       cos  .
 2 
 3  3 3
sin      sin cos  cos  sin  sin  0  cos    1   cos 
 2  2 2
4
39. Determina el valor del sinus, el cosinus i la tangent dels angles de 120º i rad.
3
3 1 3
sin120º  sin(2·60º )  2sin 60º cos 60º  2· · 
2 2 2
2
 1  3 
2
1
cos120º  cos(2·60º )  cos2 60º sin2 60º       
 2   2  2
2tg60º 2 3
tg120º  tg(2·60º )    3
1  tg 60º 1  3
 
2 2
4  2  2 2 3  1 3
sin  sin  2·   2sin cos  2· ·    
3  3  3 3 2  2 2
2
2  1   3 
2
4  2  2 1
cos  cos  2·   cos2  sin2      
3  3  3 3  2   2  2
2
2tg
4  2  3  2 3
tg  tg  2·    3
 3  1  tg2 2 1   3
 
2
3
3
40 El sinus de l’angle de 20° fa 0,34. Calcula el sinus i el cosinus dels angles de 10° i de 40°.
sin2  cos2   1  cos 20  1  sin2 20  1  0,342  0,9404
20 1  cos 20 1  0,9404

sin  sin 10    0,1726
2 2 2
sin2  cos2   1  cos10  1 sin2 10  1 0,17262  0,9850
sin 2  20  sin 40  2 sin 20 cos 20  2  0,34  0,9404  0,6395
sin2  cos2   1  cos 40  1 sin2 40  1 0,63952  0,7688
3 
41. Si  és un angle del segon quadrant i sin   , calcula les raons de .
5 2

L’angle és del primer quadrant, per tant, les seves raons trigonomètriques són positives. Tenim:
2
4
1
3 9 4  1  cos  5  9 3 10
sin    cos    1  sin2   1   sin   
5 25 5 2 2 2 10 10
4 4
1 1
 1  cos  5  1 10  1  cos  5
cos    tg    9 3
2 2 2 10 10 2 1  cos  1
4
5
42. Calcula sin 32º suposant que sin 8º = 0,14.
sin8º  0,14  cos8º  1 sin2 8º  1 0,142  0,99
sin16º  sin(2·8º )  2sin8º cos8º  2·0,14·0,99  0,2772  cos16º  1 sin216º  0,9608
sin32º  sin(2·16º )  2sin16º cos16º  2  0,2772  0,9608 0,5327
44. Resol les equacions següents i dona els resultats en graus i en radians.
a) sin x  1 b) 2cos x  1  0 c) 3tg x  1  0
a) El sinus d’un angle val 1 a 90º, 450º, 810º, etc.


Per tant x  90º  360ºk amb k  o, en radians, x   2k amb k  .
2
 2
1  x  120º 360º k  3  2k
b) 2cos x  1  0  cos x     k  .
2  x  240º 360º k  4  2k
 3
1 3 
c) 3tg x  1  0  tg x    x  30º 180º k   k k  .
3 3 6
45. Resol les equacions trigonomètriques indicant les solucions compreses en l’interval [0, 2].
a) sin x  cos x  0 b) sin2x  sin x  0
 3
 x  135º  rad
 4
a) sin x  cos x  0  sin x   cos x  tg x  1  
 x  315º  7 rad

 4
  x  0º  0 rad
sin x  0   x  180º   rad
 
  x  360º  2 rad
 
b) sin 2 x  sin x  0  2 sin x cos x  sin x  0  sin x  2 cos x  1  0    

1  x  60º  3 rad
cos x   
 2  x  300º  5 rad
 
 3
46. Calcula la longitud dels costats b i c d’un triangle ABC sabent que a  10 cm, Â  45º i B̂  100º.
Apliquem el teorema del sinus:
a c a sin Cˆ 10 sin35º
 c    8,11 cm
sin Aˆ sin Cˆ sin Aˆ sin 45º
47. Donat un triangle ABC amb a  12 cm, b  15 cm i Ĉ  35º, calcula la longitud del costat c.
Aplicant el teorema del cosinus:
c 2  a2  b2  2ab cos Cˆ  122  152  2  12  15cos35º  74,105  c  8,61 cm.
48. Determina els elements desconeguts d’aquests triangles.
a) L'angle Â val 180º – 50º –35º = 95º

10 b 10  sin35º
 b  5,76 cm
sin95º sin35º sin95º
10 c 10  sin50º
 c   7,69 cm
sin95º sin50º sin95º
7 9 9  sin 25º
b)   sin Aˆ   0,543  Aˆ  147º 05 '12''
sin 25º sin Aˆ 7
Bˆ  180º 147º 05'12''  7º 54' 47''
9 b 9  sin Bˆ
 b  2,28 cm
sin Aˆ sin Bˆ sin Aˆ
c) a2  b2  c 2  2bc cos Aˆ  122  82  102  2  8  10cos Aˆ  cos Aˆ  0,125  Aˆ 82º 49'09''
b2  a2  c 2  2ac cos Bˆ  82  122  102  2  12  10cos Aˆ  cos Aˆ  0,75  Aˆ 41º 24'34''
c 2  a2  b2  2ab cos Cˆ  102  122  82  2  12  8cos Aˆ  cos Aˆ  0,5625  Aˆ 55º 46'16''
d) a2  b2  c 2  2bc cos Aˆ  a2  92  72  2  9  7cos60º  a2  67  a 8,19 cm
8,19 9 9  sin 60º

  sin Bˆ  0,952  Bˆ  72º 06 ' 54 ''
sin 60º sin Bˆ 8,19
Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  47º 53'06''
a b a sin Bˆ 8 sin 40º

 b   5,22
sin Aˆ sin Bˆ sin Aˆ sin80º

d)  b   5,22
49. Resol aquests triangles.
a) Â  80º, B̂  40º, a  8 dm c) a  10 cm, b  15 cm, c  20 cm
b) Â  80º, a  10 m, b  5 m d) Â  75º, b  8 mm, c  12 mm
a) Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  60º

Apliquem el teorema del sinus dues vegades:

 b   5,22 dm
a c a sin Cˆ 8 sin 60º

 c    7,04 dm
sin Aˆ sin Cˆ sin Aˆ sin80º
b) Apliquem el teorema del sinus:
a b b sin Aˆ 5 sin80º
  sin Bˆ   0,492  Bˆ  29º 29 55,34
sin Aˆ sen Bˆ a 10
(La possibilitat Bˆ  150º 31 40 no és vàlida)
Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  70º 30 4,66

Apliquem el teorema del cosinus:
c 2  a2  b2  2ab cosCˆ  102  52  2  10  5cos70º 30 4,66  91,621  c 9,57 m

c) Apliquem el teorema del cosinus dues vegades:
b2  c 2  a2 152  202  102

cos Aˆ    0,875  Aˆ  28º 57 18
2bc 2·15·20
a2  c 2  b2 102  202  152

cos Bˆ    0,6875  Bˆ  46º 34 3
2ac 2·10·20
Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  104º 28 39

d) Apliquem el teorema del cosinus dues vegades:
a2  b2  c 2  2bc cos Aˆ  82  122  2  8  12cos75º  158,307  a  12,58 mm
a2  c 2  b2 12,582  122  82
cos Bˆ    0,789  Bˆ  37º 53 42
2ac 2·12,58·12
Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  67º 6 18
50. En un triangle, l’angle més gran fa 10° més que l’angle mitjà i 20° més que l’angle més petit. El costat més
llarg del triangle fa 7 cm. Quant fan els altres costats?
L'angle gran fa Â . L'angle mitjà fa Bˆ  Aˆ  10º i l'angle petit fa Cˆ  Aˆ  20º .
180º  Aˆ  Aˆ  10º  Aˆ  20º  3Aˆ  30º  Aˆ  70º, Bˆ  60º, Cˆ  50º

Apliquem el teorema del sinus:
a b c 7 b c 7 b c
         b  6,45 cm, c  5,71 cm
sin Aˆ s i n Bˆ s i n Cˆ sin70º sin60º sin50º 0,9397 0,8660 0,7660
51. Exercici interactiu.
52 a 64. Exercicis resolts.
EXERCICIS
Mesura d’angles
65. Expressa aquestes mesures en radians.
Graus 30º 45º 60º 90º 120º 135º 150º 180º

    2 3 5
Radians 
6 4 3 2 3 4 6
Graus 210º 225º 240º 270º 300º 315º 330º 360º

7 5 4 3 5 7 11
Radians 2
6 4 3 2 3 4 6
66. Passa de graus a radians.

a) 585º b) 450º c) 76º 52 30 d) 382º 30
585 13 76,875 41

a) 585   rad c) 76º 52' 30 ''   rad
180 4 180 96
450 5 382,5 17

b) 450   rad d) 382º 30 '   rad
180 2 180 8
67. Els angles següents estan en radians. Passa’ls a graus.

41 11
a) rad b) 13 rad c) rad d) 5 rad
3 12
41 41 ·180 11 11 ·180

a) rad   2460º c) rad   165º
3 3 12 12
13 ·180 5·180

b) 13 rad   2340º d) 5 rad   286º 28 44
 
Raons trigonomètriques
68. Calcula les raons trigonomètriques dels angles aguts dels triangles rectangles següents.
a) Â  90º, a  29 cm, b  20 cm b) B̂  90º, a  65 cm, c  72 cm
a) c  292  202  441  21 cm
b 20 c 21 b 20
sin Bˆ   cos Bˆ   tg Bˆ  
a 29 a 29 c 21
c 21 b 20 c 21
sin Cˆ   cos Cˆ   tgCˆ  
a 29 a 29 b 20
b) b  652  722  9409  97 cm
a 65 c 72 a 65
sin Aˆ   cos Aˆ   tg Aˆ  
b 97 b 97 c 72
c 72 a 65 c 72
sin Cˆ   cos Cˆ   tgCˆ  
b 97 b 97 a 65
69. Indica els angles següents com la suma d’un nombre enter de voltes completes més l’angle restant.
46 52
a) 2345º b) 1500º c) rad d)  rad
3 7
46 4 4
a) 2345º  6 · 360º  185º  6 voltes  185º c) rad  7·2   7 voltes  rad
3 3 3
52 4 4
b) 1500º  5 · 360º  300º  5 voltes  300º d)  rad  4·2   4 voltes  rad
7 7 7
70. Utilitza la calculadora per trobar el valor de les raons trigonomètriques següents. Aproxima els resultats a
les mil·lèsimes.
a) sin 36º c) cotg 111º e) sec 126º 33
b) tg 331º d) sin 25º 40 f) cotg 121º 22 45
a) sin 36º  0,588 c) cotg 111º  0,384 e) sec 126º 33  1,679
b) tg 331º  0,554 d) sin 25º 40  0,433 f) cotg 121º 22 45  0,610
71. Utilitza la calculadora per trobar el valor de les raons trigonomètriques següents. Aproxima els resultats a
les mil·lèsimes. Tingues en compte que els angles estan donats en radians.
 3 21
a) sin c) cos e) tg
12 7 5
b) cosec 2 d) sec 3 f) cotg 2,75
 3 21
a) sin  0,259 c) cos  0,223 e) tg  0,727
12 7 5
b) cosec 2  1,100 d) sec 3  1,010 f) cotg 2,75  2,422

72. Calcula totes les raons trigonomètriques de l’angle α sabent que:

2
a) És un angle del primer quadrant i cos  
3
b) Pertany al segon quadrant i sen   0,25
c) 180º    270º i tg   2
3
d)    2 i sec   2
2
e) 90º    180º i cotg   3
3 5
f)  i cosec   
2 2
a) Com que és un angle del primer quadrant, totes les raons són positives. Tenim:
2 3
cos    sec  
3 2
4 5 3 3 5
sin2  cos2   1  sin   1 cos2   1   cosec   
9 3 5 5
sin  5 2 2 5
tg   =  cotg   
cos  2 5 5
b) Com que és un angle del segon quadrant, el sinus i la cosecant són positius i la resta de raons són negatives.
Tenim:
1
sin   0,25   cosec   4
4
1 15 4 4 15
sin2  cos2   1  cos    1  sin2    1    sec    
16 4 15 15
sin  1 15
tg      cotg    15
cos  15 15
c) Com que és un angle del tercer quadrant, la tangent i la cotangent són positius, i la resta de raons, negatives.
Tenim:
1 2
tg   2  cotg   
2 2
1 3
1  tg2  sec 2   sec    1  tg2   1 2   3  cos    
3 3
sin  6 3 6
tg    sin   cos  tg     cosec    
cos  3 6 2
d) Com que és un angle del quart quadrant, el cosinus i la secant són positius, i la resta de raons, negatives.
Tenim:
1 2
sec   2  cos   
2 2
1 1 2
sei  cos2   1  sin    1  cos2    1     cosec    2
2 2 2
sin 
tg    1  cotg   1
cos 

e) Com que és un angle del segon quadrant, el sinus i la cosecant són positius i la resta de raons són negatives.
Tenim:
1
cotg   3  tg   
3
1 10 3 3 10
1  tg2  sec 2   sec    1  tg2   1   cos    
9 3 10 10
sin  10 10
tg    sin   cos  tg    cosec    10
cos  10 10
f) Com que és un angle del tercer quadrant, la tangent i la cotangent són positius, i la resta de raons, negatives.
Tenim:
5 2
cosec     sin   
2 5
4 21 5 5 21
sin2  cos2   1  cos    1  sin2    1    sec    
25 5 21 21
sin  2 2 21 21
tg      cotg  
cos  21 21 2
73. Calcula, de forma exacta, el valor de les raons trigonomètriques següents.

7
a) sin 240º d) sin 1215º g) tg j) cotg 225º
3
5 7
b) cos 135º e) cosec 330º h) sec k) sin
3 4
c) cos(600º) f) tg 300º i) sec 120º l) tg( 15 )
3 7 
a) sin 240º  sin 60º   g) tg  tg  3
2 3 3
2 5 
b) cos135º   cos 45º   h) sec  sec  2
2 3 3
1
c) cos  600º   cos 600º   cos 60º   i) sec120º   sec 60º  2
2
2
d) sin1215º  sin135º  sin 45º  j) cotg 225º  cotg45º  1
2
7  2
e) cosec 330º  cosec 30º  2 k) sin   sin  
4 4 2
f) tg300º  tg 60º   3 l) tg  15   tg15   tg   0

74. Calcula, en funció de h, el valor de cadascuna de les raons trigonomètriques següents.

a) sin 123º, sent sin 57º  h. d) cos 250º, sent sin 110º  h. g) tg 290º, sent sin 110º  h.
b) cos 220º, sent tg 40º  h. e) cos 247º, sent sin 113º  h. h) sin 83º, sent cos 7º  h.
c) tg 260º, sent sin 80º  h. f) cosec 701º, sent cotg 199º  h. i) sec 203º, sent cotg 67º  h.
a) sin123º  sen57º  h sen123º  sen57º  h
1 1 1 1
b) 1  tg   sec    cos 220º    
2 2
cos2  1  tg2 220º 1  tg2 40º 1  h2
1 1 1 1 1
c) 1  tg2  sec 2     tg260º  1  1  1 
cos2  1  sin2  1  sin2 260º 1    sin80º  1  h2
2
h2 h
 
1 h 2
1  h2
d) cos250º  cos110º   1  sin2 110º   1  h2
e) cos 247º   1 sin2 247º   1   sin113º    1 h2

2
f) cosec 701º  cosec 341º  cosec19º  cosec199º   1  cotg2199º   1 h2
1 1 h2 h
g) tg290º  tg110º  1  1  
1  sin 110º
2
1 h 2
1  h2 1  h2
h) sin83º  cos7º  h sen83º  cos7º  h
1 1
i) sec 203º   sec 23º     cosec 67º   1  cotg2 67º   1  h2
cos 23º sin67º
75. Determina la raó trigonomètrica que s’indica en cada cas, expressant-la en funció de h.
23 3
a) cosec , sabent que cotg  h 2 . c) tg 348º, sabent que cos 192º  h2 .
5 5
1
b) sec 305º , sabent que cotg55º  .
h
23 3 3
a) cosec  cosec  1  cotg2  1  h4
5 5 5
1 1 1
b) sec 305º     1  tg2 55º  1  h2
cos 305º cos 55º 1
1  tg2 55º
1 1 1 1 1  h4
c) tg348º   1   1   1   1  
2
cos 348º cos2 12º   cos192º 
2
h 4
h2
 3
76. Si  i  i, sent sin   0, 4 i cos   0,5 , calcula:
2 2
a) sin(  ) b) cos(  ) c) tg(  )
cos    1 sin2   0,917 i sin    1  cos2   0,866

a) sen      sen  cos   cos  sen   0,4  0,5  0,917  0,866  0,994
b) sin      sin  cos   cos  sin   0,4  0,5  0,917  0,866  0,994
0,4 0,866
 
tg   tg  0,917 0,5
c) tg(  )    0,738
1  tg  tg  1  0,4  0,866
0,917 0,5
77. Sabent que tg α = 3, calcula les raons trigonomètriques de l’angle 2α si α és un angle:
a) Del primer quadrant b) Del tercer quadrant
a) Com que tg  >1, 45º <  < 90º, per tant, 2 pertany al segon quadrant. Tenim:
1 1 1 10 3 10
cos      sin   tg  cos  
1  tg 
2
1 9 10 10 10
3 10 10 6 3 3 10 10 6 3
sin 2  2 sin  cos   2      0,6 sen 2  2 sen  cos   2      0,6
10 10 10 5 10 10 10 5
1 9 8 4 1 9 8 4
cos 2  cos2   sin2        0,8 cos 2  cos2   sen2        0,8
10 10 10 5 10 10 10 5
sin 2 3
tg2     0,75
cos 2 4
b) Com que tg  >1, 225º <  < 270º, per tant, 2 pertany al segon quadrant i s’obtenen els mateixos valors de
l’apartat interior per a les raons 2.
78. Calcula, de forma exacta, les raons trigonomètriques dels angles següents.
a) 15º b) 7º 30
3
1
 30º  1  cos 30º 2  2 3 2 3
a) sin15º  sin    
 2  2 2 4 2
3
1
 30º  1  cos 30º 2  2 3 2 3
cos15º  cos    
 2  2 2 4 2
2  3   2 
2
sin15º 2 3
tg15º    3
cos15º 2 3  2  3 2  3 
2 3
1
 15º  1  cos15º 2 2 2 3
b) sin7º 30 '  sin    
 2  2 2 2
2 3
1
 15º  1  cos15º 2 2 2 3
cos 7º 30 '  cos    
 2  2 2 2
2
2  2  3 
2 2 3   2 2 3
tg7º 30 ' 
sin7º 15 '
    
cos 7º 15 ' 2 2 3 2  2  3 2  2  3  2 3
 
  

2 
79. Si cos    i 90º <  < 180º, calcula les raons trigonomètriques de .
3 2
2 2
1 1
 1  cos  3  5 30  1  cos  3  1  6
sin    cos  
2 2 2 6 6 2 2 2 6 6
30
 6  5
tg 
2 6
6
Identitats trigonomètriques
80. Demostra les identitats trigonomètriques següents.
sin   cos  1  cotg
a)  cos  b) tg2   sin2   tg2  sin2  c)  cosec  d) sec 2   1  tg2 
tg   1 sin   cos 
sin   cos  sin   cos  sin   cos   sin   cos   cos 

a)     cos 
tg   1 sin  sin   cos  sin   cos 
1
cos  cos 
b) tg2   sin2  
sin2 
 sen2
  

sin2   sin2  cos2  sin  1  cos 
2 2


sin2 
sin2   tg2  sin2 
cos2  cos2  cos2  cos2 
cos  sin   cos 

1
1  cotg  sin   sin  1
c)    cosec 
sin   cos  sin   cos  sin   cos  sin 
1 1  cos2  sin2 
d) sec 2   1   1    tg2 
cos2  cos2  cos2 
81. Demostra les identitats trigonomètriques següents.

tg 
a)  tg2  tg  e) sin2   sin2   sin(  )sin(  )
cos 2

b) tg   cotg   sec  cosec  f)  cos   cos 2   sin   sin 2  4 sin2
2
   
tg      tg    
sin 2 4  4   tg2
c)  tg  g)
1  cos 2 2
1  cos 2 sin2
2
1  cos  
d)  cos2     h)   sin   tg 
tg2   tg   2sin  1  cos 2
sin2  cos2   sin2 

1
2 tg   2  1  tg2  cos   tg 
2
cos2  tg 
a) tg2  tg    tg   tg    1  tg   tg  
1  tg 
2
 1  tg  
2
1  tg 
2
sin 
2
cos   sin  cos 2
2 2
1
cos2  cos2 
sin  cos  sin2   cos2  1

b) tg   cotg       sec  cosec 
cos  sen  sin  cos  sin  cos 
sin2 2sin  cos  2sin  cos  sin 

c)     tg 
1  cos 2 1  cos2   sin2  2cos2  cos 
sen2 2sen  cos  2sen  cos  sen 
    tg 
1  cos 2 1  cos2   sen2  2cos2  cos 

2
 cos   cos2   sin2  cos2  sin2  cos2  sin2   cos2  1
d) cos2        2    2
 tg   sin2  tg2  tg  tg2  tg2  tg 
e) sin(  )sin(  )   sin  cos   cos  sin  sin  cos   cos  sin   sin2  cos2   cos2  sin2  
sin2  cos2   (1 sin2 )sin2   sin2 (cos2   sin2 )  sin2   sin2   sin2 
f) cos   cos 2   sin   sin 2  cos2   cos2   2cos  cos   sin2   sin2   2sin  sin  
    2  2 
 2  2  cos2  sin2   2  2 1  2 sin   4 sin
 2 2   2  2
g) L’expressió és equivalent a la demostrada a l’apartat d.
1  cos 2 sin2 1  cos2   sin2  2sin  cos  2sin2  2sin  cos 

h)       sin   tg 
2sin  1  cos 2 2sin  1  cos   sin 
2 2
2sin  2cos2 
Equacions trigonomètriques
82. Resol les equacions trigonomètriques següents indicant totes les seves solucions en graus.
1 2 3
a) sin x  d) sin x   g) tg x  
2 2 3
3 1
b) cos x  e) cos x   h) sin x  0 sen x  0
2 2
c) tg x  1 f) 1 cos x  0 i) tg x  0
1  x  30º 360º k
a) sin x   k  f) 1 cos x  0  cos x  1  x  180º 360º k k 
2  x  150º 360º k
3  x  30º 360º k 3  x  150º 360º k

b) cos x   k  g) tg x    k   150º 180º k k 
2  x  330º 360º k 3  x  330º 360º k
 x  45º 360º k
c) tg x  1   k   x  45º 180º k k 
 x  225º 360º k
2  x  225º 360º k
d) sin x    k  h) sin x  0  x  180º k k 
2  x  315º 360º k
1  x  120º 360º k
e) cos x    k  i) tg x  0  x  180º k k 
2  x  240º 360º k
83. Resol les equacions trigonomètriques següents indicant totes les seves solucions en radians.
3 2
a) sin 4 x   b) cos 2 x  c) tg3x  1
2 2
x x 1 3x 3
d) sin 0 e) cos  f) tg 
2 3 2 4 3

 4   
 4x   2k  x  k
3  3  3 2 x x
a) sin 4 x     d) sin  0   k  x  2k
2 4 x  5  x  5   2 2
 2k  k

 3 
 12 2
     x 2
2x   2k  x   k   2k
2   8 x 1   x  2  6k
b) cos 2 x   4  e) cos     3 3 
2 2x  7  2k  x  7  k 3 2  x 4 
 2k  x  4  6k
 4  8  3 3
 3   2k  3 x 5  10 8k


3x 
4
 2k x  4  3
 3x 3  4  6  2k  x  9  3
c) tg3 x  1    f) tg   
3 x  7  2k  x  7  2k 4 3  3 x  11  2k  x  22  8k

 4 
 12 3  4 6  9 3
84. Troba totes les solucions de les equacions trigonomètriques següents.
a) sin x  cos x c) sin x  3 cos x  0
b) sin 2x  sin x  0 d) sin x  cos x  2
a) sin x  cos x  tg x  1  x  45º 180º k
sin x  0  x  180º k

b) sin 2x  sin x  0  2 sin x cos x  sin x  0  sin x(2cos x  1)  0   1  x  60º 360º k
cos x  2   x  300º 360º k
 
c) sin x  3 cos x  0  tg x  3  x  60º 180º k
d) sinx  cos x  2   sinx  cos x   2  1  2 sin x cos x  2  2 sin x cos x  1  sin 2 x  1 

2
 2x  90º  360º k  x  45º 180º k
Quan s’eleva al quadrat, apareixen solucions falses amb k imparell. La solució és

x  45º  360º k amb k  0, 1, 2...
85. Troba, per a l’interval [0, 2π], les solucions de les equacions trigonomètriques següents.
a) sin2 x  tg2 x  0 b) 2sin x  3 tg x  0
sin2 x  0  sin x  0  x  0, x   , x  2
 1  
a) sin x  tg x  0  sin x  1 
2 2 2
0 1
 cos x  1   0  Sense solució real
2
 cos2 x
sin x  0  x  0, x  , x  2
sin x  3  
b) 2 sin x  3 tg x  0  2 sin x  3  0  sin x  2   0 5 7
  3
cos x  cos x  cos x   x ,x
 2 6 6
Resolució de triangles
86. Resol els triangles rectangles següents.
a) Â  90º, a  25 mm, c  14 mm c) Ĉ  90º, Â  20º, a  12 dm
b) B̂  90º, a  28 cm, c  45 cm d) B̂  90º, Â  15º, b  15 m

c 14
a) b  252  142  20,71 mm sen Cˆ    Cˆ  34º 3 ' 21'' Bˆ  90º Cˆ  55º 56' 39''
a 25
12 12
c) Bˆ  90º  Aˆ  70º sin Aˆ   c  35,09 dm tg Aˆ   b  32,97 dm
c b
a c
d) Cˆ  90º  Aˆ  75º sin Aˆ   a  3,88 m cos Aˆ   c  14,49 m
15 15
87. Calcula l’àrea de cadascun d’aquests triangles.
a) Â  90º, a  73 mm, c  55 mm
b) c)
55  48
a) b  732  552  48  Àrea: S   1320 mm2
2
5 2 5 2
b) b  c; c  10 sin 45º  5 2 m  Àrea: S   25 m2
2
16 19,07·16
c) c   19,07 dm  Àrea: S   152,56 dm2
tg 40º 2
88. Resol els triangles següents.
a) b  20 cm, c  28 cm, Ĉ  40º d) a  12 cm, b  15 cm, Ĉ  35º
b) a  41 cm, b  9 cm, c  40 cm e) a  30 cm, B̂  30º, Ĉ  50º
c) a  3 cm, B̂  30º, c  5 cm f) b  25 cm, B̂  55º, Ĉ  65º
b c b sin Cˆ 20·sin 40º

a)   sin Bˆ    0,459  Bˆ  27º19 21
sin Bˆ sin Cˆ c 28
Aˆ  180º Bˆ  Cˆ  112º 40 39
a c c sin Aˆ 28·sin112º 40 39

 a   40,2 cm
sin Aˆ sin Cˆ sin Cˆ sin 40º
b2  c 2  a2 92  402  412
b) cos Aˆ    0  Aˆ  90º
2bc 2·9·40
a2  c 2  b2 412  402  92
cos Bˆ    0,9756  Bˆ  12º 40 ' 58 ''
2ac 2·40·41
Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  77º 19 2

c) b2  a2  c 2  2ac cos Bˆ  32  52  2·3·5·cos30º  8,0192  b  2,83 cm
b2  c 2  a2 2,832  52  32
cos Aˆ    0,8484  Aˆ  31º 57 ' 43 ''
2bc 2·2,83·5
Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  118º 2 17
d) c  a  b  2ab cos Cˆ  12  15  2·12·15·cos35º  74,1053  c  8,61 cm

2 2 2 2 2
b2  c 2  a2 152  8,612  122

cos Aˆ    0,6006  Aˆ  53º 5 14
2bc 2·15·8,61
Bˆ  180º Aˆ  Cˆ  91º 54 46
e) Aˆ  180º Bˆ  Cˆ  100º
a c a sin Cˆ 30 sin50º
 c    23,34 cm
sin Aˆ sin Cˆ sin Aˆ sin100º
a b a sin Bˆ 30 sin30º
 b   15,23 cm
f) Aˆ  180º Bˆ  Cˆ  60º
b c b sin Cˆ 25 sin 65º

 c    27,66 cm
sin Bˆ sin Cˆ sin Bˆ sin55º
b a b sin Aˆ 25 sin 60º

 a   26,43 cm
sin Bˆ sin Aˆ sin Bˆ sin55º
89. Troba l’àrea dels dos triangles que compleixen que Â  45º, a  6 cm i c  7,5 cm.
 1
A ac sin Bˆ  21,5 cm2
a c ˆ c sin Aˆ Cˆ  62º 6 59, Bˆ  72º 53 1
 
 2
  sin C   0,8839   
sin Aˆ sin Cˆ a  ˆ ˆ
C  117º 53 1, B  17º 6 59 A  1
ac sin Bˆ  6,62 cm2

 2
Síntesi
90. a) Demostra que l’àrea del segment circular de la figura es pot calcular per mitjà
de l’expressió:
r2
A  x  sen x 
2
b) Calcula l’àrea de la zona ombrejada.

r 2 x 1 2
a) Àrea del sector circular: A1  Àrea del triangle: A2  r sin x
360º 2
r 2 x 1 2 r 2  x 
Àrea del segment circular: A  A1  A2   r sin x    sin x 
360º 2 2  180º 
r 2  x  r
2
Considerant els angles donats en radians, l’expressió queda: A    sin x    x  sin x 
2    2
b) Apliquem l’expressió anterior per calcular l’àrea dels dos segments circulars que es formen en totes dues cir-
cumferències.
Àrea del segment circular de la circumferència de radi r1  5 cm:
52  5 2  3 2 r2
cos Aˆ1   0,82  Aˆ1  34,92º  1  2Aˆ1  69,84º  1,22 rad  A1  1 (1  sin 1)  3,51 cm2
2·5·5 2
Àrea del segment circular de la circumferència de radi r2  3 cm:
32  5 2  5 2 r2
cos Aˆ 2   0,3  Aˆ 2  72,54º  2  2Aˆ 2  145,08º  2,53 rad  A 2  2 (2  sin 2 )  8,8 cm2
2·3·5 2
Per tant, l’àrea de la zona ombrejada és A  A1  A2  12,31 cm .

2
91. a) Troba una fórmula que permeti calcular l’àrea d’un rombe coneixent les mesures del seu costat i d’un dels seus
angles.
b) Quina és l’àrea d’un rombe de 15 cm de costat si un d’aquests angles mesura 40°
2
c) Calcula els angles d’un rombe sabent que el seu costat mesura 4 cm i la seva àrea 8 cm .
a) Un rombe de costat x i un dels seus angles  es pot dividir en dos triangles isòsceles iguals d’àrea.
1 2
A x sin  , per tant, l’àrea del rombe és AR  2A  x 2 sin  .
2
b) AR  152 sin 40º  144,63 cm2 .
1
c) 8  42 sin   sin    Els angles del rombe són 30º i 150º.
2

92. Sabent que tg t:
2
 
a) Calcula cos2 i sin2 en funció de t.
2 2
b) Amb l’ajuda de les fórmules de l’angle doble, calcula sinα, cosα i tgα en funció de t.
1 sin   cos  tg 
i) ii) iii)
sin   cos  sin   cos  sin   cos 
  1  1 1   1 t2
a) 1  tg2  sec 2   cos2   i sin2  1  cos2  1  
2 2 cos2  2 1  tg2  1  t 2
2 2 1 t 2
1 t 2
2 2

    t 1 2t
b) sin   sin  2    2 sin cos  2 
 2 2 2 1 t 2 1 t 2 1 t 2
    1 t2 1 t 2
cos   cos  2    cos2  sin2   
 2 2 2 1 t 2 1 t 2 1 t 2
sin  2t
tg   
cos  1  t 2
QÜESTIONS
93. Quins són els valors màxim i mínim de sin α, cos α, tg α, cosec α, sec α i cotg α?
El valor mínim de sin  i cos  és 1 i el valor màxim és 1.

El valor mínim i màxim de la resta de valors no està definit, tg  i cotg  poden tenir qualsevol valor, sec  i cosec
 poden tenir qualsevol valor excepte els que pertanyen a l’interval (1, 1).
94. Indica tots els angles positius i més petits que 360° tals que la seva tangent coincideix amb la seva cotan-
gent.
La tangent coincideix amb la cotangent per a aquells angles en què el valor és 1 i 1. Per tant, els angles positius
inferiors a 360º que compleixen aquesta condició són 45º, 135º, 225º i 315º.
PROBLEMES
95. Un globus està subjecte a una corda de 10 m de llargada. A causa de l’acció al vent, el globus s’ha despla-
çat de la vertical del punt de subjecció i es troba a una altura de 8 m. Calcula la inclinació de la corda res-
pecte de la línia de terra.
8
Sigui  la inclinació buscada, tenim: sin      53º 7 ' 48 '' .
10
96. En una ciutat, al migdia del solstici d’estiu, els raigs solars tenen una inclinació de 73° 3′. Calcula la longi-
tud de l’ombra d’un edifici de 52 m d’altura.
52
Sigui x la longitud de l’ombra, tenim: tg73 º 3 '   x  15,85 m.
x
98. Un senyal de trànsit indica que el pendent d’un tram de carretera és del 8 %, cosa que vol dir que en un
desplaçament horitzontal de 100 m es fa un ascens de 8 m d’altura.
a) Quin angle forma la carretera amb l’horitzontal?
b) Quants metres cal recórrer per pujar 125 m?
8
a) Sigui  l’angle buscat, tenim: tg      4º 34'' 26''
100
125
b) Sigui x el recorregut demanat, tenim: sin    x  1567,5 m
x

99. Des d’un punt, que és a 20 m del peu d’una torre de 10 m d’altura, veiem el punt més alt d’aquesta sota un
cert angle. Quina distància hem de recórrer cap a la torre per veure’l amb un angle que sigui el doble de
l’anterior?
10 2 tg  1 4 10
tg   ; tg2      4 x  50  x  12,5 m
20 1  tg2  1  1 3 20  x
4
100. Dos cotxes, amb velocitats constants respectives de 90 i 80 km/h, viatgen per una carretera que es bifurca
en dues que formen un angle de 82° i són rectes. Si arriben alhora a la bifurcació i cada cotxe pren una de
les branques, quina distància hi haurà entre ells quan portin 15 minuts de viatge.
Siguin e1 i e2 els espais que han recorregut els dos cotxes en 15 min  0,25 h i sigui x la distància buscada, tenim:
e1  90  0,25  22,5 km

  x  22,5  20  2  22,5  20 cos82º  27,95 km
2 2
e2  80  0,25  20 km 
101. Calcula l’altura dels dos edificis de la figura.
Sigui x l’altura del primer edifici i y la del segon. Tenim:

x
tg33º 42'   x  24 tg33º 42'  16 m
24
y x
tg26º 36'   y  x  24 tg26º 36'  12 m  y  12  16  28 m
24
102. Dues ciutats, A i B, estan situades sobre el mateix meridià de l’esfera terrestre, men-
tre que la ciutat C es troba en el mateix paral·lel que A. La latitud de A és de α = 40°
nord.
B
a) Si la ciutat B és 150 km al nord de A, calcula la seva latitud sabent que el radi de la
C A
Terra és d’uns 6370 km.
b) Si la ciutat C està situada sobre el mateix paral·lel, 30° a l’oest de A, quina distància
separa aquestes dues ciutats?
a) Recordem que la longitud d’un arc d’amplitud  graus i d’una circumferència de radi r
r 
és L  :
180º
   40º 6370 
180º   150 
 
180º L
  180º   41º 21
r 6370
r
b) Es calcula en primer lloc el radi del paral·lel corresponent: sin50º   r  4879,7 km
6370
r 
L  2555 km
180º

103. Calcula l’angle de tir del jugador que està situat en el punt B del camp.
 26,34
 tg CBA   0,5268  CBA  27º 46 49
 50
  DBC  DBA  CBA  6º 10 5
tg DBA  33,66  0,6732  DBA  33º 56 54

 50
104. Les bases d’un trapezi isòsceles mesuren 10 i 5 cm, respectivament. L’angle que forma la base més gran
amb cadascun dels costats no paral·lels és de 35°. Calcula l’altura, el perímetre i l’àrea del trapezi.
h
tg35º   h  1,75 cm
2,5
2,5
cos35º   x  3,05 cm  P  21,1 cm
x
(10  5)·1,75
A  13,13 cm2
2
105. Des d’un satèl·lit GPS s’estableix la posició d’un cotxe respecte d’un punt de referència fix a la Terra. Les
distàncies des del punt fix i el cotxe al satèl·lit són 21 364 i 29 079 km, respectivament. Si la línia que uneix
el punt fix amb el satèl·lit forma un angle amb el terra de 71°, i la que uneix el cotxe amb el satèl·lit forma
un angle de 44°, quina distància separa el cotxe del punt fix? A quina altura és el satèl·lit??
Observem el dibuix i tenim:

h  21 364  sin71  20 200 km
x  y  21364·cos71º 29079·cos 44º  27873,12 km
106. Calcula la distància entre els punts A i B.
AD 7,2
  AD  5,77 m
sin50º sin73º
BD 5,25
  BD  4,13 m
sin 48º sin71º
AB2  5,772  4,132  2, 5,77  4,13cos 180º 73º 71º   11,79  AB  3,43 m

107. Calcula l’angle α que formen la diagonal del cub i la diagonal d’una cara d’aquest.
Sigui a l’aresta del cub, D  a2  a2  a2  3a2  a 3 i d  a2  a2  a 2 , per tant, tenim:
d 2 6
cos        35º 15 52
D 3 3
108. Calcula l’amplitud de l’angle  de la figura.
La figura es pot dividir en dos triangles iguals, ja que tenen els tres costats
iguals, per tant:
 a 1 
tg     26º 33 54    53º 7 48
2 2a 2 2
109. Calcula l’altura, el perímetre i l’àrea del trapezi de la figura.
Altura: h  6tg 40º  5,03 cm

Costat restant: x  6cos 40º  4,6 cm
Perímetre: 23,63 cm
10  4
Àrea: ·5,03  35,21 cm2
2
110. Un home que està situat a l’oest d’una emissora de ràdio observa que el seu angle d’elevació és de 45°. Ca-
mina 50 m cap al sud i observa que l’angle d’elevació és ara de 30º. Troba l’altura de l’antena.
La distància inicial a l’antena és igual a l’altura h, ja que l’angle en el primer

punt és de 45º.
h
des del segon punt, la distància a l’antena és  3h .
tg30º
Com que és un triangle del terra rectangle tenim:
 3h 
2
h2  502   3h2  h2  1250  h  35,36 m

111. Dues persones, que estan separades per 2 km de distància, veuen, sobre el seu pla vertical i en el mateix
moment, un núvol sota angles de 73° 18′ i 84° 17′, respectivament.
Calcula l’altura del núvol i la distància que hi ha entre aquest i cadascun dels observadors.
Hi ha dues possibles interpretacions del problema.

Si el núvol està situat entre els dos observadors, tenim:
b 2
  b  5,02 km
sin73º18' sin22º 25'
a 2
  a  5,22 km
sin84º17' sin22º 25'
h  b sin84º 17'  5 km
Si el núvol està situat a un mateix costat dels dos observadors, tenim

b 2
  b  10,05 km
sin73º 18' sin10º 59'
a 2
  a  10,45 km
sin95º 43' sin10º 59'
h  b sin84º 17'  10 km
PER APROFUNDIR
112. Per al triangle de la figura i la circumferència circumscrita a aquest demostra l’afirmació donada en cada
cas.
a b c
a) Es compleix la relació: r    (Tingues en compte la relació
2 sin Aˆ 2 sin Bˆ 2 sin Cˆ
entre els angles B̂ i B̂ )
abc
b) L’àrea del triangle es pot calcular com: A 
4r
a) Bˆ  Bˆ  , ja que tots dos són angles inscrits a la mateixa circumferència i determinen el mateix arc.
b sin Aˆ b b sin Aˆ b a a b c
sin Bˆ  i sin Bˆ     r  r   
a 2r a 2r 2 sin Aˆ 2 sin Aˆ 2 sin Bˆ 2 sin Cˆ
1 1 c abc
b) A  ab sin Cˆ  ab 
2 2 2r 4r

113. Observa la figura següent.
a) Si les diagonals d’un quadrilàter mesuren d i D unitats lineals, respectivament, i formen un angle α, demostra
1
que l’àrea d’aquest quadrilàter pot calcular-se amb la fórmula: A  dD sin 
2
b) Calcula l’àrea d’un quadrilàter les diagonals del qual formen un angle de 80° si mesuren 4 i 5 cm, respectiva-
ment.
a) El quadrilàter es pot dividir en quatre triangles, com que

sin  180º    sin  es pot escriure:
1 1
A sin   xy  x  D  y   y  d  x    D  y   d  x   dD sin 
2 2
1 1
b) A  Dd sin   4  5 sin80º  9,85 cm2
2 2
114. Considera les dues circumferències coplanàries de la figura.
Calcula la inclinació sobre la recta que uneix els centres de:

a) La tangent comuna exterior. b) La tangent comuna interior.
64 64
a) sin      9º 35 39 b) sin      56º 26 34
12 12

ENTORN MATEMÀTIC
Parada inesperada al pont

Un grup d’estudiants és a Londres aprenent
anglès. Com a activitat complementària fan
una visita a Westminster. Tanmateix, quan
van a creuar el pont es troben que està ta-
llat per un accident. Per entretenir-se men-
tre esperen, el seu professor, Mr. Clever, els
proposa el problema següent:
Can you estimate the height of Big Ben To- h
wer and how far we are from it?
x
Els nois estan una mica desconcertats per- A B
què no saben com aconseguir la informació
que els demana Mr. Clever (Internet via
Smartphone is not allowed).
En aquest moment Bonneidée, una estudiant francesa, recorda les seves classes de trigonometria i proposa un
pla per solucionar el problema. Posa l’Edu al punt A, el Fer, al B, i mesura en passes la distància entre tots dos,
obtenint un valor de 125 passes d’uns 80 cm cadascuna. Després, estima els angles α i β formats pel pont i les
línies que uneixen A i B amb el punt més alt del Big Ben, obtenint que α = 18° i β = 26.
Amb aquesta informació, Bonneidée afirma que pot calcular l’altura de la torre i la distància a aquesta. Creus
que és cert o s’està marcant un bluf davant dels seus amics i de Mr. Clever? Si penses el primer, demostra-ho
calculant tu mateix les quantitats demanades (x i h en la figura).
 h
tg26º  x 0,488 x
  h  x tg26º  0,488 x  0,325   x  199,39 m; h  97,3 m
tg18º  h 100 x
 100  x
El London Eye
Com que el pont no s’obre, Mr. Clever proposa, provocant un
altre ensurt al grup, que ja es veu havent de resoldre un nou
problema, una alternativa: A
Would you like to visit the London Eye?

Encara que n’hi ha alguns que els fa por pujar a la gegantina
roda del mil·lenni, a altres els sembla que pot ser excitant i
que les vistes i les fotografies des d’allà dalt valdran la pena.
Al final decideixen caminar pel costat del Tàmesi fins a la fa-
mosa roda i allí el grup es divideix entre els atrevits que hi
pujaran i els més porucs: en Fer, la Clara i, of course, Mr.
Clever que es queden esperant a baix.
Quan han passat uns minuts, la roda s’atura de sobte per una avaria i comencen a sentir-se protestes des de les
cabines. Els nois observen que la cabina on van els seus companys ha quedat en la posició A. Per tenir ocupats
els nois mentre s’arregla el problema, Mr. Clever sense perdre la seva calma britànica comenta:
It seems like the London Eye is not working very well today! Hey guys, can you tell your friends what height
they are at?
En Fer i la Clara tracten de resoldre el problema. Les úniques dades amb què compten són les que s’indiquen a
l’entrada de l’atracció: altura màxima de 135 m i disposa de 30 cabines.
Què haurien de fer aquests nois per estimar l’altura a la qual estan cridant els seus companys?
Observa que l’angle entre dues cabines, mesurat des del centre O de la roda, és de 12º,
per tant: h  67,5sin24º  27,5 m
Per tant, l’altura a la qual es troba la cabina dels seus companys és 67,5  27,5  95 m.

AUTOAVALUACIÓ
Comprova el que has après

1. Converteix en graus o en radians, segons el cas, els angles següents.

a) 65º b) 138º c) 4 rad d) rad
10
65 13 4·180

a) 65   rad c) 4 rad   229º 11
180 36 
138 23   ·180

b) 138   d) rad   18º
180 30 10 10
2. Escriu en funció d’un angle entre 0 i 45° les raons trigonomètriques següents.
a) sin 120º b) cos 480º c) tg (430º)
a) sin120º  sin 180º 40º   sin 40º
b) cos 480º  cos120º  cos 180º  60º    cos60º   sin30º
c) tg  430º    tg430º   tg70º   cotg20º
3. Calcula la raó demanada en cada cas.

1
a) cos , si tg   4 i   III b) tg , si sin    i   IV
5
1 17
a) 1  tg2  sec 2   sec    1  tg2   1 16   17  cos    
17 17
1 6
b) 1  cotg2   cosec 2   cotg    cosec 2   1   25  1   24  2 6  tg    
2 6 12
4. Si sin   0,6 i sin   0,8, sent tots dos angles del primer quadrant, calcula el valor de:
a) sin (  ) b) cos ( − ) c) tg (  )
3 4 3 4 3 4
sin   0,6   cos   i tg   sin   0,8   cos   i tg  
5 5 4 5 5 3
3 3 4 4
a) sin      sin  cos   cos  sin   ·  ·  1      90º
5 5 5 5
4 3 3 4 24
b) cos       cos  cos   sin  sin   ·  ·   0,96
5 5 5 5 25
1
c)     90º  tg      no existeix perquè cos      0 i tg      
0

3 
5. Si  és un angle del segon quadrant i cos    , calcula les raons de i de 2.
4 2

Com que  és un angle del segon quadrant, el sinus és positiu, la tangent negativa i pertany al primer qua-
2
3 7 7
drant. Tenim cos     sin   i tg    i, per tant:
4 4 3
 1  cos  7 7 14  4 2 14

sin       cosec    
2 2 8 2 2 4 2 14 7
 1  cos  1 1 2  4 4 2
cos     sec     2 2
2 2 8 2 2 4  
2 2 2
 1  cos   1 7
tg   7 cotg    
2 1  cos   
2 7 7
D’altra banda:
3 7 8 8 7
sin 2  2 sin  cos    cosec 2  
8 3 7 21
1
cos 2  cos2   sin2   sec 2  8
8
2 tg  1 7
tg2   3 7 cotg2   
1  tg2  3 7 21
6. Resol les equacions trigonomètriques següents.

sin 
a) sin   4 cos  b) tg   
2
a) sin   4cos   tg   4    75,96º 180º k
sin  sin  sin  sin   0    0º 180º k

b) tg      
2 cos  2 cos   2  No té solució real
7. ˆ  70º , Bˆ  30º i b  12 cm
Resol i calcula l’àrea del triangle amb les mesures: A
Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  80º
a b b sin Aˆ 12 sin70º c b b sin Cˆ 12 sin80º

 a   22,55 cm  c    23,63 cm
sin Aˆ sin Bˆ sin Bˆ sin30º sin Cˆ sin Bˆ sin Bˆ sin30º
1
Àrea: A  ac sin Bˆ  133,21 cm2
2
8. Els costats d’un rombe mesuren 6 cm i formen entre ells angles de 60° i 120°. Troba les longituds de les dia-
gonals del rombe.
El rombe es divideix en quatre triangles rectangles com el de la figura.
a  6sin30º  3 cm b  6cos30º  3 3 cm
Per tant, la diagonal més gran del rombe mesura 2b  6 3 cm i la diagonal més petita mesura

2a  6 cm .
3
9. Els angles interiors d’un polígon regular tenen per cosinus  .
2
a) Troba el nombre de costats que té aquest polígon.
b) Hi ha més d’una solució a la pregunta a)?
 3
Existeixen dos angles el cosinus del qual és igual a ,   150º i   210º (>180º) aquest darrer no és inte-
2
rior, ja que els interiors són més petits que 180º. Apliquem la fórmula per calcular la mesura dels angles interiors
d’un polígon regular de n costats:
180(n  2) 180(n  2)
  150º   150º n  180º n  360º  n  12
n n
Per tant hi ha una única solució: n  12 costats.
10. Des d’un punt del terra es veu la capçada d’un pi sota un angle de 42°. Si ens allunyem 2,5 m cap a un altre
punt del terra, alineat amb l’anterior i el peu del pi, veiem la capçada amb un angle de 24°. Calcula l’alçada
del pi.
Sigui h l’altura del pi i x la distància del peu del pi al primer punt. Tenim:
h 
tg 42º  
x  0,9 x
  h  x tg 42º  0,9 x  0,445   1,1125  0,445 x  0,9 x  x  2,45 m  h  2,2 m
h  2,5  x
tg24º 

2,5  x 
RELACIONA I CONTESTA
Tria l’única resposta correcta en cada cas
u2  v 2 u2  v 2
1. Un triangle té per costats: a  uv , b  i c amb u i v dos nombres reals positius tals que
2 2
u > v.
A. Es tracta d’un triangle rectangle a A. C. Es tracta d’un triangle rectangle a C.
B. Es tracta d’un triangle rectangle a B. D. No és un triangle rectangle.
Ex compleix que c 2  a2  b2 , per tant, la resposta correcta és la C.
5
2. Donada la funció , el valor mínim s’obté quan:
5  4 cos 5
A.   2k  rad amb k  C.     2k  rad amb k 
 2 
B.    k  rad amb k  D.    2k  rad amb k 
5 5 5
Com que 5  4cos5  0 el valor mínim de la funció s’assoleix quan cos5 és mínim, és a dir, quan cos5  1,
per tant, la resposta correcta és la B.

3. Un dels casos de resolució de triangles següents té dues solucions diferents. Indica quina és.
A. a  4 cm, b  6 cm, c  15 cm C. a  5 cm, b  10 cm, Cˆ  20º
B. a  5 cm, b  10 cm, Aˆ  20º D. a  3 cm, b  4 cm, c  5 cm
La resposta correcta és la B.
Assenyala, en cada cas, les respostes correctes

4. L’equació trigonomètrica sin2 x  cos2 x té:
   3 
A. Una solució s 0,  C. Tres solucions s 0, 
 2  2 
B. Dues solucions s 0,  D. Quatre solucions a 0, 2
 3
sin2 x  cos2 x  tg2 x  1  tg x  1  x   k, x   k , per tant, totes les respostes són correctes.
4 4
5. A la figura següent:
A. Aˆ  Dˆ  180º B. Aˆ  Cˆ  180º C. Bˆ  Dˆ  180º D. Aˆ  Bˆ  Cˆ  Dˆ  360º
La B és correcta, ja que la mesura d’un angle és igual a la meitat de la mesura angular de l’arc que abraça. Si l’an-
x 360º  x
gle inscrit Â abraça un arc x, l’angle inscrit Ĉ abraça un arc de 360º  x, i Aˆ  Cˆ    180º . La C és
2 2
correcta pel mateix raonament i la D és correcta perquè es dedueix dels dos casos anteriors.
Tria la relació correcta entre les dues afirmacions que es fan
6. Tres punts del pla, no alineats, determinen un triangle. Es consideren les afirmacions següents:
1. El triangle és isòsceles 2. El triangle té dos angles els sinus dels quals són iguals.
A. 1  2 C. 2  1 però 1  2
B. 1  2 però 2  1 D. 1 i 2 s’exclouen entre elles.
La B és correcta, si un triangle és isòsceles, tindrà dos angles iguals i per tant amb el mateix sinus, però si un trian-
gle té dos angles amb el mateix sinus, pot ser isòsceles (i per tant també equilàter).

Assenyala la dada innecessària per contestar


7. Per calcular la tangent de l’angle es donen les dades següents:
2
1. tg   0 2. cos   0 3. 1  sin2   1,64
A. Pot eliminar-se la dada 1. C. Pot eliminar-se la dada 3.

B. Pot eliminar-se la dada 2. D. Calen les tres dades.

No n’hi ha prou amb la 1 i la 2 per calcular tg , per la qual cosa la dada 3 és necessària.
2
 1  cos 
1 sin2   1,64  sin2   0,64  cos2   1 sin2   0,36  cos   0,6 i tg 
2 1  cos 
També és necessària la 2 per conèixer el signe de cosinus. A més, si cos   0 ,  pertany al segon o al tercer
 
quadrant, per la qual cosa pot pertànyer al primer o segon quadrant i no queda determinat el signe de tg ,
2 2

així doncs, també necessitem la 1 per concloure que  pertany al tercer quadrant i, per tant , pertany al segon
2
i la seva tangent és negativa. La resposta correcta és la D.

Tema 3 Trigonometria. Cruïlles

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 3 Trigonometria. Cruïlles

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SOLUCIONARI UNITAT 3.

2. Expressa en radians les mesures angulars següents.

30º   200º  10

60º   330º  11

3. Troba la mesura en graus dels angles següents.

c  102  3,52  87,75  9,37

cos Bˆ  0,8  sin2 Bˆ  1  cos2 Bˆ  1  0,82  0,36  sin Bˆ  0,6

Hipotenusa = 10 cm, i catet que falta = 8 cm.

a2  b2  c 2  a2  122  352  1369  a  37 cm

12 i 13. Exercicis resolts.

14. Calcula la cosecant, la secant i la cotangent d'aquests angles.

17. Calcula els costats que falten d'aquests triangles rectangles.

18 i 19. Exercicis resolts.

sin2  cos2   1  cos   1 sin2   1 0,36  0,8

22. La tangent d'un angle agut  fa 0,9. Calcula quant fa el cosinus de .

23. Demostra aquestes igualtats:

a) cos2   sin2   1 2sin2 

tg2   2 sin2  tg2  2 sin2  2 sin2 

24. Exercici resolt.

sin 0,5 0 0 0,7071 0,7071

27 i 28. Exercicis resolts.

30. Calcula, en funció de h, sin 303º, sabent que cos 33º  h.

sin 303º  sin 57º  sin (90º  33º)  cos 33º  h

31. Calcula el valor exacte de:

32. Exercici interactiu.

33 i 34. Exercicis resolts.

36. Calcula tg 75º a partir del sinus i del cosinus.

38. Exercici resolt.

sin2  cos2   1  cos 20  1  sin2 20  1  0,342  0,9404

20 1  cos 20 1  0,9404

sin2  cos2   1  cos10  1 sin2 10  1 0,17262  0,9850

sin2  cos2   1  cos 40  1 sin2 40  1 0,63952  0,7688

sin8º  0,14  cos8º  1 sin2 8º  1 0,142  0,99

sin16º  sin(2·8º )  2sin8º cos8º  2·0,14·0,99  0,2772  cos16º  1 sin216º  0,9608

sin32º  sin(2·16º )  2sin16º cos16º  2  0,2772  0,9608 0,5327

43. Exercici resolt.

a) sin x  1 b) 2cos x  1  0 c) 3tg x  1  0

a) El sinus d’un angle val 1 a 90º, 450º, 810º, etc.

Apliquem el teorema del sinus:

Aplicant el teorema del cosinus:

c 2  a2  b2  2ab cos Cˆ  122  152  2  12  15cos35º  74,105  c  8,61 cm.

48. Determina els elements desconeguts d’aquests triangles.

a) L'angle Â val 180º – 50º –35º = 95º

Bˆ  180º 147º 05'12''  7º 54' 47''

c) a2  b2  c 2  2bc cos Aˆ  122  82  102  2  8  10cos Aˆ  cos Aˆ  0,125  Aˆ 82º 49'09''

b2  a2  c 2  2ac cos Bˆ  82  122  102  2  12  10cos Aˆ  cos Aˆ  0,75  Aˆ 41º 24'34''

c 2  a2  b2  2ab cos Cˆ  102  122  82  2  12  8cos Aˆ  cos Aˆ  0,5625  Aˆ 55º 46'16''

d) a2  b2  c 2  2bc cos Aˆ  a2  92  72  2  9  7cos60º  a2  67  a 8,19 cm

8,19 9 9  sin 60º

Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  47º 53'06''

a b a sin Bˆ 8 sin 40º

a b a sin Bˆ 8 sin 40º

49. Resol aquests triangles.

a) Â  80º, B̂  40º, a  8 dm c) a  10 cm, b  15 cm, c  20 cm

b) Â  80º, a  10 m, b  5 m d) Â  75º, b  8 mm, c  12 mm

a) Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  60º

a b a sin Bˆ 8 sin 40º

a c a sin Cˆ 8 sin 60º

(La possibilitat Bˆ  150º 31 40 no és vàlida)

Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  70º 30 4,66

c 2  a2  b2  2ab cosCˆ  102  52  2  10  5cos70º 30 4,66  91,621  c 9,57 m

b2  c 2  a2 152  202  102

a2  c 2  b2 102  202  152

Cˆ  180º Aˆ  Bˆ  104º 28 39