TEMA 3. DELICTES GREUS I LLEUS. Concepte i classes. Prevenció i repressió.

Competències de la policia local.

INTRODUCCIÓ.

La L.O. 1/2015 que modifica la L.O. 10/1995 del Codi Penal, va tenir com a novetat més destacada
la supressió del Llibre III del Codi Penal de les faltes i les seves penes.

Això no vol dir que hagin desaparegut la totalitat de infraccions lleus del nostre codi penal, però si
és la plasmació de l'interès del legislador d'alleugerir l'ordre jurisdiccional penal, suprimint
conductes tipificades que poden ésser denunciades per altres vies com el dret administratiu
sancionador.

CONCEPTE I CLASSES.

El nou codi penal estableix tres nivells d'infraccions:

.. Delictes GREUS.
.. Delictes MENYS GREUS.
.. Delictes LLEUS.

Tenint en compte que aquesta última categoria, la de delicte lleu, respon genéricament a la de les
antigues faltes, i que el seu tractament processal (a efectes d'instrucció, judici ràpid, detenció, etc..;)
serà en essència el que es venia duent a terme anteriorment amb aquestes, amb algunes diferències
en el temps de prescripció, ara d'un any (abans sis mesos) o que poden ésser castigats en grau de
temptativa (abans nomès les faltes contra les persones o el patrimoni).

Concepte: El Codi penal estableix en el seu article 10, que son delictes les accions u omissions
doloses o imprudents castigades per la llei, i l'article 12 estableix que sols es castigaran
quan així s'estableixi de forma expressa (principi de tipicitat).

A l'article 13, estableix que son delictes greus els que la llei castiga amb penes
greus, delictes menys greus els que la llei castiga amb penes menys greus i delictes
lleus els que la llei castiga amb pena lleu.

Com identificar una conducta com a delicte greu, menys greu o falta:

Fins ara, al menys en l'apartat de les antigues faltes, el codi penal les tenia localitzades en un llibre a
part, el llibre III, de manera que era summament senzill localitzar i comparar una conducta
presumptament típica i enquadrar-la en la categoria de falta com a infracció lleu.

Ara la qüestió es més complicada, doncs cal fer una anal·lisi de les penes previstes en abstracte
per a cada conducta tipificada, doncs els diferents tipus de delictes es troben tots al llibre II del Codi
Penal.

(Una manera pràctica si es un es troba familiaritzat amb les antigues faltes es que, si una conducta abans
era falta, segurament seguirà essent-ho, si no es que s'ha despenalitzat i ara es persegueix de manera
diferent (per la via administrativa).

ex. Furt de menys de 400 euros, abans falta, ara delicte lleu.
ex2. Falta de respecte o desobediència lleu a un agent de l'autoritat, abans falta. Ara despenalitzat.
La regla pràctica es analitzar la pena d'aquell tipus penal:

L'article 33 del Codi Penal, es el que cataloga les penes en funció de la gravetat d'aquestes o el
temps de durada, tenint en compte que les penes poden ésser de privació de llibertat, privatives de
drets o multes.

DELICTE GREU:

L'article 33.2 estableix les penes greus:

.. Presó permanent revisable o superior a 5 anys.

.. Inhabilitació absoluta o especial superior a 5 anys.

.. Suspensió de càrrec públic o feina superior a 5 anys.

.. Privació del dret a conduir o posseïr armes superior a 8 anys.

.. Privació del dret a residir a un lloc, a apropar-se o comunicar-se amb la víctima superior a
5 anys.

.. La privació de la patria potestat.

L'article 33.3 estableix les penes menys greus:

.. Presó de 3 mesos a 5 anys.

.. Inhabilitacions especials fins a 5 anys.

.. Suspensió de càrrec públic o feina fins a 5 anys.

.. Privació del dret a conduir o posseïr armes superior a 1 any i fins a 8 anys.

.. Privació del dret a residir a un lloc, a apropar-se o comunicar-se amb la víctima de 6 mesos
a 5 anys.

.. Multa de més de 3 mesos.

.. Treballs en benefici de la comunitat de 31 dies a 1 any.

Si una determinada conducta, un cop efectuat l'anal·lisi de la seva pena o penes en abstracte, pot
ésser catalogada com a delicte greu o menys greu, serà en tot cas greu. Predomina la gravetat.

DELICTE LLEU:

L'article 33.4 estableix les penes lleus:

.. Fins a 1 any en el cas de privació del dret de conduïr o dur armes.

.. Fins a 3 mesos de multa o pena de localització permanent.

.. Fins a 30 dies de treballs en benefici de la comunitat.

 * Si té pena de presó, mai serà delicte lleu.

Si trobem una conducta tipificada, que té una pena assignada que no supera aquests llindars, serà
delicte lleu.

Si trobem una conducta tipificada, que té una pena que per extensió pot ésser tipificada com a lleu o
menys greu, també serà lleu, predomina la levedat.

Ara bé, si una conducta tipificada té previstes vàries penes, i una d'elles comprèn íntegrament el
tram de menys greu, llavors serà menys greu.

Resum: Per saber si estem davant d'un delicte greu, menys greu o lleu, cal mirar la
pena que té assignada en abstracte:

.. Si la podem catalogar com a lleu, serà delicte lleu.

.. Si la podem catalogar com a lleu o menys greu, també serà delicte lleu.

.. Si té diferents penes, i una d'elles comprèn tot el tram de menys greu, serà
menys greu.

.. Si el tram de pena, comprèn la prevista per delictes greus i menys greus, serà
greu.

LA PREVENCIÓ.

El concepte de prevenció pot ésser abordat desde diferents óptiques, desde la visió de la tasca
policial própiament dita i la prevenció que la própia llei penal fa, les denominades teories de la
funció de la pena.

Teories de la funció de la pena.

La teoria de la funció de la pena, diu que les penes realitzen una funció de prevenció que pot ésser
general y especial .

La prevenció general: és la que es dona per l'efecte disuassori que les penes tenen sobre els
individus que son coneixedors que en cas de delinquir, deuran de soportar un càstig. Aixó provoca
un efecte coercitiu en la societat per si mateix, que fa que les persones s'abstinguin de dur a terme
determinades conductes.

Aquesta figura és troba en tota regulació normativa, però és especialment analitzada en l'àmbit del
dret penal.

La prevenció especial: és la que va dirigida a l'individu concret que ha delinquit, que ha de

suportar una pena, el fi de la qual es que no torni a tenir aquesta actitud en un futur, evitant la
reincidencia i afavorint la reinserció.
La prevenció per la tasca policial própiament dita.

La tasca policial ha de dur-se a terme de forma estratègica i encaminada no solament a perseguir el

delictes comesos, sino a prevenir-los.

D'aquesta manera cal analitzar la problemàtica puntual que pot donar-se en l'àmbit de la seguretat i
establir mesures encaminades a paliar els efectes de la deliqüència amb diferents mitjans i
mecanismes, com controls específics de pas, càmeres de seguretat, patrullatges preventius a peu,
etc;

De la mateixa manera es poden dur a terme campanyes informatives dirigides a la ciutadania amb
consells per evitar ésser víctimes de delictes, sobretot en sectors més vulnerables com la gent gran.

Desplegant una tasca proactiva i de prevenció, no solament es dissuadeix a potencials delinqüents,

sinò que es dóna sensació de seguretat i benestar als ciutadans.

LA REPRESSIÓ.

Es la tasca que la policia du a terme quan els mecanismes de prevenció han fallat i cal resposta
davant d'un il·licit penal concret, o de la seva inminent comissió.

Comprèn les tasques d'investigació, assegurament de proves, presa de denuncia i/o manifestacions,
recerca dels delinqüents, la seva eventual detenció y/o denuncia, i el confeccionament de les
oportunes diligències a prevenció al jutjat de guàrdia.

COMPETÈNCIES DE LA POLICIA LOCAL.

La policia local, dins les seves competències, ostenta la de:

.. Exercir de policia judicial, auxiliant els jutges i tribunals i al Ministeri Fiscal en la investigació
de delictes i en el descobriment dels seus autors.

.. També ha de practicar d'iniciativa pròpia (d'ofici) les anteriors tasques, informant degudament a
les autoritats judicials.

La llei 16/91 estableix aquesta competència als articles 11 i 12:

Article 11
Corresponen a les policies locals, en llur àmbit d'actuació, les funcions següents:
e) Exercir de policia judicial, d'acord amb l'article 12 i amb la normativa vigent.
Article 12
-1 Les funcions de policia judicial a què es refereix l'article 11.e) són les següents:
a) Auxiliar els jutges, els tribunals i el ministeri fiscal en la investigació dels delictes i en el
descobriment i la detenció dels delinqüents, quan siguin requerides a fer-ho.
b) Practicar, per iniciativa pròpia o a requeriment de l'autoritat judicial, del ministeri fiscal o dels
superiors jeràrquics, les primeres diligències de prevenció i de custòdia de detinguts i la prevenció i
la custòdia dels objectes provinents d'un delicte o relacionats amb l'execució d'aquest, de les quals
actuacions s'ha de donar compte, en els terminis establerts legalment, a l'autoritat judicial o al
ministeri fiscal, d'acord amb la normativa vigent.
-2 Les funcions assenyalades per l'apartat 1 s'han de complir d'acord amb els principis de
cooperació mútua i de col·laboració recíproca amb la resta de forces i cossos de seguretat.
La LOFCS estableix les funcions de policia judicial de la policia local a l'article 53:

Artículo cincuenta y tres.

1. Los Cuerpos de Policía Local deberán ejercer las siguientes funciones:
e) Participar en las funciones de Policía Judicial, en la forma establecida en el artículo 29.2 de esta
Ley.
g) Efectuar diligencias de prevención y cuantas actuaciones tiendan a evitar la comisión de actos
delictivos en el marco de colaboración establecido en las Juntas de Seguridad.

Pero les referències a la labor de la policia judicial no acaben a les lleis o apartats específics de les
lleis esmentades:

La Llei Orgànica del Poder Judicial, estableix que:

Artículo 547
La función de la Policía Judicial comprende el auxilio a los juzgados y tribunales y al Ministerio
Fiscal en la averiguación de los delitos y en el descubrimiento y aseguramiento de los
delincuentes. Esta función competerá, cuando fueren requeridos para prestarla, a todos los
miembros de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad, tanto si dependen del Gobierno central como de
las comunidades autónomas o de los entes locales, dentro del ámbito de sus respectivas
competencias.

IDEES CLAU:
1 – La LO 1/2015 de modificació del Codi Penal va suprimir el llibre III de les faltes. S'han
suprimit conductes que ara son sancionables pel dret administratiu sancionador i s'han substituït les
infraccions lleus per la denominació delicte lleu.

2 – La distinció més important és la de delicte lleu, sobre els delictes greus i menys greus. Serà
delicte lleu si la pena en abstracte es lleu. Cal anàl·lisi de les penes de l'art. 33.

3 - Si la pena és íntegra lleu, o si està entre lleu i menys greu, sempre serà lleu. Si té diverses penes i
una d'elles es completament menys greu, serà menys greu. Si la pena oscil·la entre mensy greu i
greu, serà delicte greu.

4 – Les penes per delicte lleu són: multa i localització permanent de fins a 3 mesos, treballs en
benefici de la comunitat de fins a 30 dies i penes de fins a 1 any en el cas de privació de drets.

5 – La prevenció es pot abordar teòricament per la funció de la pena, general per l'efecte dissuassori
i especial per l'efecte que té en l'individu que l'ha de suportar. També es pot abordar com la tasca
policial dirigida a evitar la comissió de delictes, amb anàl·lisi i estratègies de patrullatge.

5 – La repressió es dona quan la prevenció ha fallat. Comprèn les tasques d'investigació del delicte,
assegurant indicis, efectes i proves del delicte, detenint si s'escau als autors i posant-los a disposició
judicial (funcions de policia judicial).

6 – No hi ha dubte de que la policia local és policia judicial dins l'àmbit de les seves competències,
queda clar a l'art. 547 de la LOPJ.

7 – La policia local té competències de policia judicial regulades als articles 11 i 12 de la llei 16/91 i
a l'article 53 de la LOFCS.