11.

La Segona república (1931-36)

11.1. La proclamació de la República i el període constituent

un marc internacional
degut el 14-IV-1931 arriba La República neix donat
complicat

-victòria de candidatures del Pacte de S. -crisi econòmica dels anys 30

Sebastià a les grans ciutats, per bé que -consolidació del feixisme italià, pujada al
són derrotats en el conjunt del país (12-IV: poder del nazisme i totalitarismes a molts
municipals) països europeus
-renúncia Alfons XIII i abandó país -admiració pel comunisme en els ambients
-govern provisional i proclamació oficial de obrers revolucionaris
la Segona RE
adopta presenta
primeres mesures: polarització
porta
-amnistia general per a presos polítics, política i social
llibertats pols. i sindicals, protecció opcions polítiques
pagesos expulsats diverses
-eleccions a Corts constituents
aprova
nova Constitució (XII-1931):
-sobirania popular són
-Estat integral amb autonomies
-poder legislatiu: Corts (unicameral)
-poder judicial: jutges independents -caire feixista: JONS (1931) unides a
-ampli reconeixement de drets individuals, -catalanisme conservador: Lliga
Falange (1933)
polítics i socials: igualtat davant la llei, Regionalista
-monàrquics: Renovación Española
educció i treball i no discriminació, vot als -catalanisme progressista: P.
(Calvo Sotelo), P. Agrario, P. Liberal
23 anys, sufragi dones, possibilitat Catalanista Republicà, Acció
Demócrata, Acción Española, CEDA
d’expropiar, laïcitat, matrimoni civil i divorci Catalana, Acció Republicana, ERC,
(Gil Robles, 1933)
P. Republicà Català, Estat Català
-autonomistes: PNB
-partits d’esquerra: Unió Socialista, P.
-republicans: Izquierda Republicana
Ccomunista Català, Bloc Obrer i
(Azaña, Domingo, 1934), ORGA
Camperol
-revolucionaris: PSOE, PCE
-sindicalistes: CNT, UGT
-sindicats: UGT, CNT (trentistes, FAI)
 11. La Segona república (1931-36)
11.2. Les reformes del bienni d’esquerres (1931-33) i 11.4. Els problemes de la coalició republicanosocialista
L’acció del govern
-depressió econòmica mundial: perjudica el comerç
exterior i l’emigració
-problemes derivats de la pol. econòmica: més troba
salaris però no productivitat, enfonsament inversió
privada, disminució despesa pública
-separació Església- Estat: porta a l’enfrontament i ruptura
(prohibició d’escoles religioses, divorci, llibertat religiosa, supressió
del pressupost per al culte / atac i crema de convents, esglésies i
escoles religioses)
-Llei de congregacions: límit als béns de comunitats
-dissolució i expulsió jesuïtes
-reforma militar: reducció nombre d’oficials, derogació Llei de
jurisdiccions, supressió Acadèmia Militar de Saragossa, tribunals
d’honor i Consell Suprem de Justícia Militar, així com premsa
-creació Guàrdia d’Assalt
nou ordenament territorial: aprovació Estatut Autonomia de
Catalunya (1932) i inici negociació del basc (aprovat X-1936)
LA REFORMA AGRÀRIA: Terres expropiables
Segons el tipus de terra:
-ofertes voluntàriament
-comprades amb fins especulatius
-les d’un sol propietari que representi >20% de la renda municipal
-les incultes o mal conreades
-les que sempre estan subjectes a arrendament
-les que superin un determinat nombre d’h.
-conflictivitat laboral anarquista (considera la
república una ocasió idònia per fer la revolució):
vagues generals, comunes llibertàries
topa
-radicalització organitzacions camperoles (CNT,
UGT): vagues, insurreccions i ocupacions de terres
se centra en -1930: 402 vagues, 1931: 734, 1932: 1127
-reforma educativa: construcció d’escoles, contractació mestres per
oposició, coeducació, supressió ensenyament de religió
-millora nivell cultural: Misiones Pedagógicas, La Barraca
política social:
- Llei de contractes de treball (negociació col·lectiva) i de Jurats
mixtos (arbitratge)
-creació d’assegurances socials, regulació jornada laboral, augment
salarial i fixació salari mínim (incrementen la demanda)
-no es planteja la reforma fiscal
primers decrets: prohibir recindir arrendaments, jornada 8 hores,
obligació de posar en conreu les terres aptes
reforma agrària:
-Llei de bases d’usos i cultius (1932), que permet expropiar les
propietats agràries incultes, i creació del IRA
-problemes: procés molt lent (per manca de recursos), oposició de
propietaris i accions radicals dels camperols (Casas Viejas, 1933)
expropiació feta per IRA
les lliura a
Segons la propietat:
-senyories sense
comunitats de
-Grans d’Espanya indemnització
pagesos
- restants amb
 11. La Segona república (1931-36)

10.3. La Generalitat republicana. L’Estatut d’autonomia del 1932

La República espanyola

Núria:
permet -estat autònom dintre la República
espanyola
-dret d’autodeterminació dins de la
redactat
l’autonomia de República Federal espanyola
Catalunya -sobirania catalana i oficialitat del català
-possibilitat d’agregar territoris
aprovació -definició de competències
el cop de força de Macià: proclamació
Estatut
de la República catalana, disposicions mitjançant
d’autonomia Corts (9-IX-1932):
per organitzar els ajuntaments,
(1932) -eliminació del preàmbul
nomenaments (gov. civil, alcalde de B)
-regió autònoma
-castellà com a cooficial
implantació
superat discutit -competències en règim local, obres
Generalitat
públiques, ordre públic, serveis socials i
justícia
-Tribunal de Cassació
actua -no permet federar territoris
organització:
-Estatut interior de Catalunya (força soberanista): un cop aprovada la Constitució (9-XII-
determina el contingut de les institucions de govern 1931) i després d’un intent de cop
-normes sobre règim local i llengua catalana d’estat (Sanjurjo (VIII-1932)
economia: serveis d’estadística, Inst. d’Investigacions
-acció social: cooperatives agràries, mutualitats,
Econòmiques, Caixes de Dipòsits, centres
sanejament urbà, higiene i sanitat, primeres mesures de
d’experimentació agrària
protecció del medi ambient
-suport social: serveis d’assistència, previsió social, ICAF, ensenyament::
Consell de Treball -fundació centres de tots nivells (Institut-Escola)
-modernització: majoria edat als 21 anys, legislació sobre -millores laborals i salarials als mestres
dona, ... -coeducació, laïcítat, colònies d’estiu
-reducció 50% rendes rabassaires, Llei de contractes de -catalanització escolar i social
conreu (1934): permet l’accés a la propietat dels
rabassaires, amb l’oposició dels propietaris agraris (recurs
divisió territorial: model comarcalista (38 com.)
d’inconstitucionalitat)
 11. La Segona república (1931-36)

11.5. El bienni conservador (1933-35)

El bienni conservador
el període de govern dels partits de
centredreta després d’haver guanyat les
és
eleccions de XI-1933 (P. Radical derrotat electoralment
[Lerroux], CEDA [Gil Robles]) acaba
el II-1936

-reforma agrària: es tornen les props.

incautades als nobles i s’anul·la la cessió comporta
degut a
de propietats mal conreades però
s’assenten més pagesos que en el bienni
anterior, llibertat de contractació
fre als canvis
-dotació d’un pressupost de culte i clergat com són -repressió dels moviments populars
legislatius
i intent de signatura d’un Concordat -paràlisi de les reformes (que mobilitza
-es manté la reforma militar i s’amnistien electoralment els sectors de la CNT)
els sublevats del 1932 -constants crisis de govern
-respecte als canvis educatius -mala imatge del govern (casos de
-paràlisi discussió de l’Estatut Basc corrupció: estraperlo)

provoca

proliferació de vagues i conflictes contra

revolució
el nou govern propiciades pel sector porta
d’octubre 1934
radical del PSOE i els anarquistes

consisteix acaba

-una vintena d’insurreccions, una altra de -intervenció de l’exèrcit (Franco, Batet)

vagues pacífiques i 17 fets revolucionaris (presa -uns 1500 morts i milers de detinguts
del poder local o provincial) a Espanya -suspensió de l’Estatut (no abolició)
-Astúries: revolució socialista impulsada per la
UHP (5-X)
-Catalunya: declaració de l’Estat català (6-X)
 11. La Segona república (1931-36)

11.6. El triomf del Front Popular

El Front Popular

molts més diputats però pocs vots més (1,5%),

obté 5,4% els centristes, degut al sistema electoral
és que prima les opcions majoritàries

una coalició de partits republicans Azaña, pres. República

governa
d’esquerra, socialistes i comunistes, Casares Quiroga, pres. govern
recolzats pels sindicats

troben

planteja
programa mínim:
-amnistia per als represaliats de 1934
-restitució dels càrrecs
-recuperació de la legislació del primer
període republicà
s’enfronta a
una situació de tensió social desbordant:
-oposició dels propietaris agrícoles a la reforma agrària
Bloque Nacional (Espanya) (>500.000 H afectades entre III/VII-36)
Front Català d’Ordre -oposició de l’Església
-intensa mobilització popular anarquista, comunista i
socialista d’esquerres (que pensen en la revolució més que
en la democràcia): vagues, ocupació de terres, ...
-milícies dretanes i esquerranes de partits i sindicats que
realitzen accions violentes

obre

camí a la conspiració militar